Edició i adaptació per al web:
Esta obra està subjecta a una llicència de reconeixement 4.0 internacional de Creative Commons
Fonts del text:
En esta edició, quan es tracta de la tercera persona del singular del verb haver (i també quan eixa forma funciona com a auxiliar d’un temps compost), hem incorporat en la forma a un missatge emergent que indica que es tracta d’eixa forma verbal. Actualment, les normes ortogràfiques prescriuen que s’escriu ha. En el facsímil eixa forma verbal pot aparéixer a soles com a «a», però també apareix soldada a la paraula anterior o a la posterior.
Exemples:
En esta edició hem marcat amb un missatge emergent la forma mes corresponent al participi masculí singular del verb metre.
En diverses edicions s’ha utilitzat un accent diacrític (no previst per l’ortografia normativa) per a marcar esta forma verbal. A més, eixes edicions hi posaven un accent obert (è), obertura que representava una petita incongruència respecte a l’estat de la llengua en la València del segle xv, ja que este accent era tancat (é).
Article relacionat:
El dimoni de les lletres