{"id":551,"date":"2023-08-10T10:30:53","date_gmt":"2023-08-10T08:30:53","guid":{"rendered":"https:\/\/cdlpv.org\/tirant\/?p=551"},"modified":"2023-08-11T09:04:02","modified_gmt":"2023-08-11T07:04:02","slug":"la-dacsa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/cdlpv.org\/tirant\/2023\/08\/10\/la-dacsa\/","title":{"rendered":"La dacsa"},"content":{"rendered":"
\"Sorgo\"<\/a>
Mostra de Sorghum bicolor.<\/i> Foto d’Evelyn Simak.<\/span><\/figcaption><\/figure>\n

El cereal denominat dac\u00e7a<\/em> (‘dacsa’) en el text del Tirant<\/em> (cap\u00edtols 189<\/a> i 317<\/a>) no \u00e9s el cereal que actualment denominem dacsa (Zea mays<\/em>), sin\u00f3 un cereal anterior, probablement una varietat de melca (Sorghum)<\/em>. Segons indica Coromines (declc)<\/abbr>:<\/em><\/p>\n

DACSA, ‘blat de moro’, mot valenci\u00e0 i eivissenc, que primer havia designat una esp\u00e8cie de ‘pan\u00eds’, i en importar d’Am\u00e8rica el ‘Zea Mays’, va passar a designar aquesta gram\u00ednia; probablement de l’\u00e0rab, per m\u00e9s que en aquesta llengua la forma d\u00e1qsa<\/em> ‘gra menut semblant al mill’ no est\u00e0 ben documentada.<\/p><\/blockquote>\n

El nom \u00e0rab podria ser \u062f\u0642\u0633\u0629, segons \u00abEstudio anal\u00edtico de las palabras de origen \u00e1rabe\u00bb d’Engy Mahmoud Abd El Sabour (2013), \ud83d\udd17<\/a> per\u00f2 tampoc aix\u00f2 \u00e9s segur. Tal com diu Coromines, no est\u00e0 ben documentat. El nom del cereal apareix en el Tirant <\/em>i podria ser alguna varietat de melca, \ud83d\udd17<\/a>\u00a0 tal com proposa Rafael Aura Calbo (2008): \ud83d\udd17<\/a><\/p>\n

La dacsa (de l\u2019\u00e0rab daqsa<\/em>) correspon al castell\u00e0 alcand\u00eda<\/em>, que en els documents medievals apareix sota les formes dacsa, ada\u00e7a<\/em> o adassa<\/em>. Es tracta d\u2019una varietat de sorgo, una planta gram\u00ednia de l\u2019esp\u00e8cie Sorgum vulgare<\/em> la qual arriba a tenir uns tres metres d\u2019al\u00e7ada. Tamb\u00e9 \u00e9s coneguda popularment com \u00abdacsa de bou\u00bb i es conreada fonamentalment com a farratge. Els seus grans tamb\u00e9 es feien servir com aliment per l\u2019aviram.<\/p>\n

Aquest \u00fas restringit \u00e9s el que fa que la seua producci\u00f3 no siga molt elevada, de fet el seu conreu sols representava un poc m\u00e9s del 3% de la collita cereal\u00edstica del Regne. Percentatge que va anar minvant degut a la difusi\u00f3 de l\u2019ordi, el qual va anar arraconant cada vegada m\u00e9s a l\u2019esmentat cereal, esdevenint un conreu testimonial i residual de xicotets nuclis de poblaci\u00f3 mud\u00e8jar, amb una producci\u00f3 tan magra que ja ni tan sols apareix el conreu de la dacsa en els llistats de les rendes agr\u00e0ries que eren objecte de la recaptaci\u00f3 del cens a les poblacions.<\/p>\n

Malgrat tot, les fam\u00edlies m\u00e9s humils tamb\u00e9 utilitzaven la dacsa com aliment habitual, com l\u2019anomenat pa de dacsa, que es feia senzillament barrejant farina d\u2019aquest cereal, aigua i sal. Tenia un cert paregut amb el ma\u00edz americ\u00e0, per\u00f2 es diferenciava pel tamany de la seua espiga, motiu pel qual i davant la manca d\u2019un nom propi en la llengua valenciana que la pogu\u00e9s diferenciar clarament, se la coneixer\u00e0 com \u00abdacsa menuda\u00bb en contraposici\u00f3 a la \u00abdacsa grossa\u00bb americana. Aquesta diferenciaci\u00f3 desapareix despr\u00e8s de l\u2019expulsi\u00f3 dels moriscos, quan el conreu de dacsa va desapareguent i va estenent-se la producci\u00f3 del cereal americ\u00e0.<\/p><\/blockquote>\n

Deviar ser un cereal poc abundant, per\u00f2 com\u00fa en aquells temps. La refer\u00e8ncia escrita al cereal es remunta al 1290, segons l’edici\u00f3 de Josep Torr\u00f3 (2009) del Llibre de la Corts del Just\u00edcia de Cocentaina (1269-1290)<\/em>: \ud83d\udd17<\/a><\/p>\n

\u00cdtem, reeb\u00e9 cinch kafissos d’adac\u00e7a, que foren venut a rahon d[e V sous lo] kaf\u00eds, que fan per tot xxv sous.<\/p><\/blockquote>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El cereal denominat dac\u00e7a (‘dacsa’) en el text del Tirant (cap\u00edtols 189 i 317) no \u00e9s el cereal que actualment denominem dacsa (Zea mays), sin\u00f3 un cereal anterior, probablement una varietat de melca (Sorghum). Segons indica Coromines (declc): DACSA, ‘blat de moro’, mot valenci\u00e0 i eivissenc, que primer havia designat una esp\u00e8cie de ‘pan\u00eds’, i […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[17],"tags":[19,18,31],"class_list":["post-551","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-enciclopediques","tag-agricultura","tag-historia","tag-lexic"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/cdlpv.org\/tirant\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/551","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/cdlpv.org\/tirant\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/cdlpv.org\/tirant\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/cdlpv.org\/tirant\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/cdlpv.org\/tirant\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=551"}],"version-history":[{"count":23,"href":"https:\/\/cdlpv.org\/tirant\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/551\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":589,"href":"https:\/\/cdlpv.org\/tirant\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/551\/revisions\/589"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/cdlpv.org\/tirant\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=551"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/cdlpv.org\/tirant\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=551"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/cdlpv.org\/tirant\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=551"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}