{"id":513,"date":"2023-07-05T20:30:24","date_gmt":"2023-07-05T18:30:24","guid":{"rendered":"https:\/\/cdlpv.org\/tirant\/?p=513"},"modified":"2023-10-23T13:05:13","modified_gmt":"2023-10-23T11:05:13","slug":"alimentacio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/cdlpv.org\/tirant\/2023\/07\/05\/alimentacio\/","title":{"rendered":"Alimentaci\u00f3"},"content":{"rendered":"

\"Un<\/a>L’article de Fr\u00e9d\u00e9ric Alchalabi (2007) \u00abDes vertus des personnages du Tirant lo Blanc et de leur app\u00e9tit : r\u00e9flexions sur le r\u00f4le de la nourriture dans l\u2019oeuvre de Joanot Martorell\u00bb <\/i><\/a> assenyala que el menjar \u00e9s un tret molt significatiu en l’obra, tant com a acte social per a tancar la jornada, com perqu\u00e8 s’utilitza com a element festiu, com a indicador de riquesa o d’estatus (la carn, en positiu; el peix, en negatiu) i incl\u00fas s’utilitza per a mostrar aspectes de la personalitat dels personatges, com ara quan l’infant Felip no sap comportar-se a taula:<\/p>\n

Philippe, malgr\u00e9 l’attention dont il fait preuve \u00e0 l’\u00e9gard de Ricomanne, d\u00e9monte bien involontairement qu’il ne sait pas se comporter \u00e0 table com quelqu’un de son rang.<\/p><\/blockquote>\n

En eixe sentit, m\u00e9s enll\u00e0 del plaer o de la necessitat fisiol\u00f2gica, la nutrici\u00f3 t\u00e9 un \u00fas inici\u00e0tic carregat de sentit, un examen que cal superar, com es veu en el cap\u00edtol 221<\/a>:<\/p>\n

E vull-vos avisar quines s\u00f3n les bones costumes que deuen aver los fills dels cavallers. […] La tretzena \u00e9s que sien ben nodrits de menjar e de beure.<\/p><\/blockquote>\n

Este article repr\u00e9n el tema de l’article de Giuseppe Grilli (1992) \u00abTaules parades al llibre de Tirant\u00bb <\/i><\/a>, que analitza la funci\u00f3 dels menjars i de l’acte social de seure a taula:<\/p>\n

L\u2019alimentaci\u00f3, m\u00e9s que no pas l\u2019exercici d\u2019un gust, sembla que vulgui ser, en el disseny d\u2019aquesta novel\u00b7la cavalleresca, l\u2019ocasi\u00f3 per expressar i manifestar alguna altra cosa. […] Considero, per tant, que el menjar assumeix una funci\u00f3 de relleu en molts episodis de la trama i que els aliments s\u00f3n usats com a instrument de representaci\u00f3 o com a refer\u00e8ncies suggestives. […] En realitat, en relaci\u00f3 amb l\u2019anarquia amb qu\u00e8 s\u00f3n disposats tots els altres materials, s\u00f3n justament els moments que es refereixen a l\u2019alimentaci\u00f3 els que marquen els temps de la novel\u00b7la.<\/p><\/blockquote>\n

Els noms dels plats<\/h3>\n

D’altra banda, en \u00ab\u00c0 table avec Tirant le Blanc\u00bb, Alchalabi (2021) <\/i><\/a> comenta que en el Tirant <\/em>\u00abels plats oferits als convidats del llibre quasi sempre estan identificats\u00bb, mentres que aix\u00f2 no passava en obres anteriors del mateix g\u00e8nere (Curial, Lo Arderic, Cuento de Trist\u00e1n, Lanzarote…<\/em>), on nom\u00e9s solien utilitzar-se expressions gen\u00e8riques com ara vianda<\/em> o manjar.<\/em><\/p>\n

Aliments i condici\u00f3 social<\/h3>\n

Els aliments tenien connotacions relacionades amb la condici\u00f3 social. Alchalabi \u2014seguint Laurioux (2002)\u2014 mostra amb diversos exemples com s’exposa la distribuci\u00f3 dels aliments segons la condici\u00f3 dels personatges:<\/p>\n

[…] les nobles se repaissent de paons, de chapons, de perdrix et de poules. […] les personnages les plus modestes de Tirant lo Blanc<\/em> n\u2019ont pas droit \u00e0 de succulents desserts ou \u00e0 des fruits. De fait, leur r\u00e9gime est essentiellement constitu\u00e9 de produits c\u00e9r\u00e9aliers, d\u2019un peu de vin, de l\u00e9gumes et d\u2019huile, de tr\u00e8s peu d\u2019eau.<\/p><\/blockquote>\n

La noblesa podia accedir al cusc\u00fas (\u00abcuscus\u00f3\u00bb, cap. 137<\/a> i 148<\/a>), arr\u00f2s, un poc de llegums, poc de formatge i ous, per\u00f2 els enxisava el dol\u00e7:<\/p>\n

Au Moyen \u00c2ge la consommation de sucre r\u00e9v\u00e8le l\u2019appartenance aux couches \u00e9lev\u00e9es de la soci\u00e9t\u00e9: ainsi aux xiv<\/span>e<\/sup>–xv<\/span>e<\/sup> si\u00e8cles, le sucre \u00e9tait un produit bien plus cher que le miel et, \u00e0 ce titre, un produit de luxe que seuls les plus riches avaient les moyens de s\u2019offrir.<\/p><\/blockquote>\n

La qualitat social s’associava tamb\u00e9 proverbialment als aliments, tal com assenyala Garc\u00eda Marsilla (2013) citant un fragment del cap\u00edtol 90<\/a>:<\/p>\n

[…] se supon\u00eda que los componentes de aquella sociedad deb\u00edan tener interiorizada la jerarqu\u00eda de los alimentos y saber cu\u00e1les eran m\u00e1s apropiados para cada clase social. En el Tirant lo Blanc,<\/em> por ejemplo, un fil\u00f3sofo que se hospedaba en un hostal en espera de ser recibido por la infanta de Sicilia hab\u00eda puesto all\u00ed a rustir en el fuego com\u00fan un trozo de carne de carnero y fue apartado rudamente de la lumbre por un rufi\u00e0<\/em> con un conejo que le argument\u00f3: V\u00f3s b\u00e9 veu que jo tinc conill, qui \u00e9s de major estima, e deu preceir al molt\u00f3, aix\u00ed com la perdiu prece\u00efx al conill, per qu\u00e8 li deu \u00e9sser feta honor.<\/em><\/p><\/blockquote>\n

Respecte al peix, tal com assenyalava anteriorment Alchalabi (2007) i seguint Laurioux (2002), se’n parla poc i nom\u00e9s perqu\u00e8 t\u00e9 una funci\u00f3 moral:<\/p>\n

On ne rel\u00e8ve qu\u2019une vague indication relative au poisson, \u00abla pi\u00e8ce essentielle de l\u2019abstinence chr\u00e9tienne\u00bb, dont la consommation au Moyen \u00c2ge a pour fonction d\u2019\u00e9viter que ne se produise \u00abl\u2019incendie de la luxure\u00bb.<\/p><\/blockquote>\n

Cap\u00edtol 55. Aigua, llet, mel, oli i vi <\/a><\/h3>\n

L’article \u00abAigua i vi al Tirant lo Blanc, cap\u00edtol LV: mera faramalla o s\u00edmbols?\u00bb de Jordi Redondo (2019) <\/i><\/a> proposa una an\u00e0lisi detinguda dels elements anomenats en el parlament d’Eros del cap\u00edtol 55<\/a> (aigua, llet, mel, oli i vi) dins dels dominis del simbolisme religi\u00f3 i de la tradici\u00f3 liter\u00e0ria. Redondo considera que el passatge \u00e9s ben rellevant:<\/p>\n

La singularitat del passatge quedar\u00e0 subratllada si tenim en compte que l\u2019esment al vi blanc \u00e9s l\u2019\u00fanic a tota l\u2019obra. El Tirant lo Blanc <\/em>tampoc no atorga gaire import\u00e0ncia a l\u2019oli com a aliment: al cap\u00edtol CV<\/a> l\u2019oli apareix entre altres vitualles amb qu\u00e8 el nostre heroi enganya el sold\u00e0 que t\u00e9 assetjada la ciutat de Rodes, en fer-li creure que est\u00e0 molt ben abastida; al cap\u00edtol CCCX<\/a> el personatge del jueu ven oli pels camps, i el terme es registra fins a tres vegades, sense cap significaci\u00f3 especial, per\u00f2. Pel que fa a la mel, la seua pres\u00e8ncia a la nove\u0140la es tamb\u00e9 ben escassa: nom\u00e9s se l\u2019esmenta dues vegades, l\u2019una al cap\u00edtol CV<\/a>, en a\u0140ludir a uns confits de mel e de sucre<\/em>, i la segona al cap\u00edtol CCCLXI<\/a>,* a un s\u00edmil entre l\u2019abella i la donzella: \u201cDonzella, a mi d\u00f3na de parer que a tu te\u2019n pren aix\u00ed co fa a l\u2019abella, qui porta la mel en la boca e lo fibl\u00f3 en la coa\u201d. Finalment, al cap\u00edtol XXIX<\/a> hi ha l\u2019\u00fanica refer\u00e8ncia al Tirant <\/em>sobre el vi vermell.<\/p><\/blockquote>\n

* Nota de l’editor<\/strong>. A m\u00e9s d’eixos dos esments (i el del parlament d’Eros comentat per Redondo), la mel \u00e9s anomenada en alguna altra ocasi\u00f3: en el cap\u00edtol 310 (\u00abfos posat en lo costell untat de mel\u00bb), en el 355 (\u00ables bevendes verinoses s\u00f3n cubertes ab dol\u00e7or de mel\u00bb) i en el 330 (\u00abe molts vins e olis, carns salades, mels e legums\u00bb).<\/div><\/div>\n

L’autor analitza:<\/p>\n