{"id":11,"date":"2022-08-25T20:30:59","date_gmt":"2022-08-25T18:30:59","guid":{"rendered":"https:\/\/cdlpv.org\/tirant\/?page_id=11"},"modified":"2026-02-02T20:37:45","modified_gmt":"2026-02-02T18:37:45","slug":"tirant-lo-blanch","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/cdlpv.org\/tirant\/","title":{"rendered":"\u265e \u2694 \u2658"},"content":{"rendered":"

Data de revisi\u00f3:<\/b> 02.02.2026 – 19:37<\/span><\/p>\n

\n

 <\/p>\n

\n

Tirant lo Blanch<\/h1>\n

\u265e<\/sub>\u2022\u2658
\nde
\nJoanot Martorell<\/p>\n

\n

Dedicat\u00f2ria<\/h2>\n

A honor, lahor e gl\u00f2ria de nostre senyor d\u00e9u jesuchrist e de la gloriosa sacrat\u00edssima verge maria, mare sua, senyora nostra, comen\u00e7a la letra del present libre appellat tirant lo blanch, dirigida per moss\u00e9n joanot martorell, cavaller, al seren\u00edssimo pr\u00edncep don ferrando de portogal<\/p>\n

Molt exceŀlent, virtu\u00f3s e glori\u00f3s pr\u00edncep, rey spectant: jatsia<\/a> per vulgada<\/a> fama fos informat de vostres virtuts, molt majorment ara he hagut not\u00edcia de aquelles per vostra senyoria voler-me comunicar e disvetlar<\/sup><\/a> vostres virtuos\u00edssims desigs sobre los fets dels antichs, virtuosos e en fama molt gloriosos cavallers, dels quals los poetes e hystorials han en ses obres comendat, perpetuant lurs recordations e virtuosos actes. E singularment los molts insignes actes de cavalleria de aquell tan fam\u00f3s cavaller, que, com lo sol resplandeix entre los altres planets, ax\u00ed resplandeix aquest en singularitat de cavalleria entre\u00b7ls altres cavallers del m\u00f3n, apellat Tirant lo Blanch, qui per sa virtut conquist\u00e0 molts regnes e prov\u00edncies donant-los a altres cavallers, no volent-ne sin\u00f3 la sola honor de cavalleria. E m\u00e9s avant conquist\u00e0 tot l\u2019Imperi Grech cobrant-lo dels turchs, qui aquell havien subjugat a lur domini dels cristians grechs.<\/p>\n

E com la dita hyst\u00f2ria e actes del dit Tirant sien en lengua anglesa, e a vostra iŀlustra senyoria sia stat grat voler-me pregar la gir\u00e0s en lengua portoguesa, opinant per yo \u00e9sser stat algun temps en la illa de Anglaterra degu\u00e9s millor saber aquella lengua que altri; les quals preg\u00e0ries s\u00f3n stades a mi molt acceptables manaments, com ja yo sia per mon orde obligat manifestar los actes virtuosos dels cavallers passats, majorment com en lo dit tractat sia molt stesament lo m\u00e9s de tot lo dret e orde de armes e de cavalleria. E jatsia<\/a> considerada ma insuffici\u00e8ncia e les curials e familars occupacions qui obsten, e les adversitats de la no\u00ffble fortuna qui no donen rep\u00f2s a la mia pensa, de aquest treball justament excusar-me pogu\u00e9s, emper\u00f2, confiant en lo sobiran B\u00e9, donador de tots los b\u00e9ns, qui ajuda als bons desigs supplint lo defalliment dels desijants e porta los bons prop\u00f2sits a degudes fins, e vostra senyoria, qui per sa virtut comportar\u00e0 los defalliments ax\u00ed en stil com en orde, en lo present tractat per mi posats per inadvert\u00e8ncia e pus verdaderament ignor\u00e0ncia, me atrevir\u00e9 expondre no solament de lengua anglesa en portoguesa, mas encara de portoguesa en vulgar valenciana, per \u00e7o que la naci\u00f3 d\u2019on yo so<\/a> natural se\u2019n puxa alegrar e molt ajudar per los tants e tan insignes actes com hi s\u00f3n.<\/p>\n

Supplicant vostra virtuos\u00edsima senyoria accepteu com de servidor affectat la present obra \u2014car si defalliments alguns hi s\u00f3n, certament, senyor, n\u2019\u00e9s en part causa la dita lengua anglesa, de la qual en algunes partides \u00e9s impossible poder b\u00e9 girar los vocables\u2014 attenent a la afecti\u00f3 e desig que cont\u00ednuament tinch de servir vostra reduptable senyoria, no havent sguard a la ruditat de la ordinaci\u00f3 e difer\u00e8ncia de sent\u00e8ncies, a fi que per vostra virtut la comuniqueu entre\u00b7ls servidors e altres perqu\u00e8\u00b7n puguen traure lo fruyt que\u00b7s pertany, movent los coratges de aquells e<n><\/sup><\/a> no duptar los aspres fets de les armes e pendre honorosos partits endre\u00e7ant-se a mantenir lo b\u00e9 com\u00fa per qui mil\u00edcia fonch trobada. Noresmenys, a la cavalleria moral donar\u00e0 lum e representar\u00e0 los scenacles de bons costums, abolint la textura dels vicis e la ferocitat dels monstruossos actes.<\/p>\n

E perqu\u00e8 en la present obra altri no puxa \u00e9sser increpat si defalliment alg\u00fa trobat hi ser\u00e0, yo, Johanot Martorell, cavaller, sols vull portar lo c\u00e0rrech, e no altri ab mi, com per mi sols sia stada ventilada a servey del molt iŀlustre pr\u00edncep e senyor rey spectant don Ferrando de Portogual la present obra, e comen\u00e7ada a II de giner de l\u2019any MCCCCLX.<\/p>\n

Pr\u00f2lech<\/h2>\n

Com evident experi\u00e8ncia mostre la debilitat de la nostra mem\u00f2ria, sotsmetent f\u00e0cilment a oblivi\u00f3 no solament los actes per longitut de temps envellits, mas encara los actes freschs de nostres dies, \u00e9s stat donchs molt condecent, \u00fatil e expedient deduir en scrit les gestes e hyst\u00f2ries antigues dels h\u00f2mens forts e virtuosos, com sien spills molt clars, exemples e virtuosa doctrina de nostra vida, segons recita aquell gran orador Tuŀli.<\/p>\n

Legim en la Sancta Scriptura les hyst\u00f2ries e sancts actes dels sancts Pares, del noble Josu\u00e9 e dels Reis, de Job, Tobies e del fort\u00edssim Judes Machabeu. E aquell egregi poeta Homero ha recitat les batalles dels grechs, troyans e de les amazones; Titus Livius, dels romans: de Scipi\u00f3, de An\u00edbal, de Pompeu, de Octovi\u00e0, de March Antoni e de molts altres. Trobam scrites les batalles de Alexandre e Dari; les aventures de Lan\u00e7alot e d\u2019altres cavallers; les faules po\u00e8tiques de Virgili, de Ovidi, de Dant e de altres poetes; los sancts miracles e actes admirables dels ap\u00f2stols, m\u00e0rtirs e altres sancts; la penit\u00e8ncia de sanct Johan Babtista, sancta Magdalena e de sanct Pau hermit\u00e0, e sanct Anthoni, e de sanct Honofre, e de sancta Maria Egipc\u00edaca. E moltes gestes e innumerables hyst\u00f2ries s\u00f3n stades compilades per tal que per oblivi\u00f3 no fossen delides de les penses humanes.<\/p>\n

Merexedors s\u00f3n de honor, gl\u00f2ria e de fama e cont\u00ednua bona mem\u00f2ria los h\u00f2mens virtuosos e, singularment, aquells qui per la rep\u00fablica no han recusat sotsmetre lurs persones a mort perqu\u00e8 la vida de aquells fos perpetual per gl\u00f2ria. E legim que honor sens exercici de molts actes virtuosos no pot \u00e9sser adquirida, e felicitat no pot \u00e9sser atesa sens mij\u00e0 de virtuts. Los cavallers animosos volgueren morir en les batalles ans que fugir vergonyosament. La sancta dona Judich, ab \u00e0nimo viril, gos\u00e0 matar Olofernes per deliurar la ciutat de la oppressi\u00f3 de aquell. E tants libres s\u00f3n stats fets e compilats de gestes e hyst\u00f2ries antigues, que no seria sufficient l\u2019enteniment hum\u00e0 compendre e retenir aquelles.<\/p>\n

Antigament l\u2019orde militar era tengut en tanta rever\u00e8ncia, que no era decorat de honor de mil\u00edcia sin\u00f3 lo fort, anim\u00f3s, prudent e molt spert en lo exercici de les armes. Fortitud corporal e ardiment se vol exercir ab saviesa, com per la prud\u00e8ncia e ind\u00fastria dels batallants diverses vegades los pochs han obtesa vict\u00f2ria dels molts: la saviesa e ast\u00facia dels cavallers ha bastat aterrar les for\u00e7es dels enemichs. E per \u00e7o foren per los antichs ordenades justes e torneigs, nodrint los infants de pocha edat en lo exercici militar perqu\u00e8 en les batalles fossen forts e animosos e no hagessen terror de la vista dels enemichs. La dignitat militar deu \u00e9sser molt decorada, perqu\u00e8 sens aquella los regnes e ciutats no\u00b7s porien sostenir en pau, segons que diu lo glori\u00f3s sanct Luch en lo seu Evangeli. Merexedor \u00e9s, donchs, lo virtu\u00f3s e valent cavaller de honor e gl\u00f2ria, e la fama de aquell no deu preterir per longitut de molts dies. E com entre los altres insignes cavallers de gloriosa recordaci\u00f3 sia stat aquell valent\u00edssim cavaller Tirant lo Blanch, del qual fa special conmemoraci\u00f3 lo present libre, per \u00e7o, de aquell e de les sues grand\u00edssimes virtuts e cavallerias se fa singular e expressa menci\u00f3 individual, segons reciten les seg\u00fcents hyst\u00f2ries.<\/p>\n

 <\/p>\n

Comen\u00e7a la primera part del libre de Tirant, la qual tracta de certs virtuosos actes que feu<\/a> lo compte Guillem de Veroych<\/sup><\/a> en los seus benaventurats darr\u00e9s dies<\/b><\/p>\n

CAP\u00cdTOL PRIMER<\/h2>\n

En tan alt grau exceŀleix lo militar stament, que deuria \u00e9sser molt reverit si los cavallers observaven aquell segons la fi per qu\u00e8 fonch institu\u00fft e ordenat. E per tant com la divina Provid\u00e8ncia ha ordenat e li plau que los VII planets donen influ\u00e8ncia en lo m\u00f3n e tenen domini sobre la humana natura, donant-los diversas inclinacions de peccar e viciosament viure, emper\u00f2 no\u00b7ls ha tolt lo universal Creador lo franch arbitre, que si aquell \u00e9s ben regit les poden, virtuosament vivint, mitigar e ven\u00e7re si usar volen de discreci\u00f3. E per \u00e7o, ab lo divinal adjutori ser\u00e0 departit lo present libre de cavalleria en VII parts principals, per demostrar la honor e senyoria que los cavallers deuen haver sobre lo poble. La primera part ser\u00e0 del principi de cavalleria; la segona ser\u00e0 del stament e offici de cavalleria; lo ter\u00e7 \u00e9s de l\u2019examen que deu \u00e9sser fet al gentilom o gener\u00f3s qui vol rebre l\u2019orde de cavalleria; lo quart \u00e9s de la forma com deu \u00e9sser fet cavaller; la sinquena \u00e9s qu\u00e8 signifiquen les armes del cavaller; la sisena \u00e9s dels actes e costumes que a cavaller pertanyen; la setena e darera \u00e9s de la honor que deu \u00e9sser feta al cavaller. Les quals VII parts de cavalleria seran dedu\u00ffdes en serta part del libre.<\/p>\n

Ara, en lo principi, se tractar\u00e0 de certs virtuosos actes de cavalleria que feu<\/a> lo egregi e strenu cavaller, pare de cavalleria, lo comte Guillem de Varoych en lo seus benaventurats darr\u00e9s dies.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL SEGON<\/h2>\n

COM LO COMTE GUILLEM DE VEROYCH PREPOS\u00c0 DE ANAR AL SANCT SEPULCRE E MANIFEST\u00c0 A LA COMTESSA E ALS SERVIDORS LA SUA PARTIDA<\/p>\n

En la f\u00e8rtil, riqua e delitosa illa de Anglaterra habitava un cavaller valent\u00edssim, noble de linatge e molt m\u00e9s de virtuts, lo qual, per la sua gran saviesa e alt enginy, havie servit per lonch temps l\u2019art de cavalleria ab grand\u00edssima honor, la fama del qual en lo m\u00f3n molt tri\u00fcmfava,<\/sup><\/a> nomenat lo comte Guillem de Varoych.<\/p>\n

Aquest era un cavaller fort\u00edssim qui en sa viril joventut havia sperimentada molt la sua nobla persona en l\u2019exercici de les armes, seguint guerres ax\u00ed en mar com en terra, e havia portades moltes batalles a fi. Aquest s\u2019era trobat en VII batalles campals hon hi havia rey o fill de rey hi de X m\u00edlia combatents ens\u00fas, e era entrat en V li\u00e7es de camp clos, hu per hu, e de tots havia obtesa vict\u00f2ria gloriosa.<\/p>\n

E trobant-se lo virtu\u00f3s comte en edat avan\u00e7ada de LV anys, mogut per divinal inspiraci\u00f3 prepos\u00e0 de retraure\u2019s de les armes e de anar en peregrinaci\u00f3 e de passar a la Casa Sancta de Hierusalem, hon tot cristi\u00e0 deu anar, si li \u00e9s possible, per fer penit\u00e8ncia e smena de sos defalliments. E aquest virtu\u00f3s comte hi volgu\u00e9 anar havent dolor e contricti\u00f3 de moltes morts que en la joventut sua havia fetes seguint les guerres e batalles hon s\u2019era trobat.<\/p>\n

E feta la deliberaci\u00f3, en la nit manifest\u00e0 a la comtessa, muller sua, la sua breu partida, la qual ho pres ab molta inpaci\u00e8ncia, per b\u00e9 que fos molt virtuosa e discreta; per la molta amor que li portava, la feminil condici\u00f3 promptament no pogu\u00e9 resistir que no demostr\u00e0s \u00e9sser molt agreujada. Al mat\u00ed lo comte se feu<\/a> venir davant tots sos servidors, ax\u00ed h\u00f2mens com dones, e dix-los semblants paraules:<\/p>\n

\u2013Mos fills e fidel\u00edssims servidors, a la magestat divina plau que yo m\u2019\u00e9 a partir de vosaltres e la mia tornada m\u2019\u00e9s incerta, si a Jhesuchrist ser\u00e0 plasent, e lo viatge \u00e9s de grand\u00edssim perill, per qu\u00e8 ara de present vull satisfer a casc\u00fa de vosaltres lo bon servir que fet m\u2019aveu.<\/p>\n

E feu-se<\/a> traure una gran caxa de moneda e a casc\u00fa de sos servidors don\u00e0 molt m\u00e9s que no devia, que tots ne restaren molt contents. Apr\u00e9s feu<\/a> donaci\u00f3 a la comtessa de tot lo comdat a totes ses voluntats, si b\u00e9\u00b7s tenia un fill de molta poca edat. E havie fet fer un anell d\u2019or ab les armes sues e de la comtessa, lo qual anell era fet ab tal artifici que\u00b7s departia pel mig, restant cascuna part anell sancer. E ab la meytat de les armes de casc\u00fa, com era ajustat, se mostraven totes les armes.<\/p>\n

E complit tot lo des\u00fas dit gir\u00e0\u2019s a la virtuosa comtessa, e ab cara molt afable feu-li<\/a> principi ab paraules de semblant stil.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL TERCER<\/h2>\n

COM LO COMTE MANIFEST\u00c0 A LA COMTESSA, SA MULLER, LA SUA PARTIDA; E LES RAHONS QUE LI FA E LO QUE ELLA REPLIC\u00c0<\/p>\n

\u2013La speri\u00e8ncia manifesta que tinch de vostra verdadera amor e condici\u00f3 afable, muller senyora, me fa sentir major dolor que no sentira, car per la vostra molta virtut io us ame de sobirana amor, e grand\u00edssima \u00e9s la pena e dolor que la mia \u00e0nima sent com pens en la vostra abs\u00e8ncia. Per\u00f2 la gran speran\u00e7a que tinch me fa aconortar havent not\u00edcia de vostres virtuoses obres, que so<\/a> cert que ab amor e paci\u00e8ncia pendreu la mia partida e, D\u00e9u volent, lo meu viatge migan\u00e7ant les vostres justes pregu\u00e0ries prestament ser\u00e0 complit, e s\u2019aumentar\u00e0 la vostra alegria. Io us dexe senyora de tot quant he, he us prech que tingau per recomanats lo fill, los servidors, vassalls e la casa; e veu\u2019s ac\u00ed una part de l\u2019anell que yo he fet fer: prech-vos carament que\u00b7l tingau en loch de la mia persona e que\u00b7l guardeu fins a la mia tornada.<\/p>\n

\u2013\u00a1O, trista de mi! \u2014dix la adolorida comtessa\u2014. \u00bfE ser\u00e0 veritat, senyor, la vostra partida que fa\u00e7au sens mi? Almenys feu-me gr\u00e0cia que yo vaja ab v\u00f3s perqu\u00e8 us pugua servir, car m\u00e9s stime la mort que viure sens vostra senyoria. E si lo contrari feu, lo jorn que finar\u00e9 los meus darrers dies no sentir\u00e9 major dolor de la que ara sent; e a tot mon seny desige sent\u00edsseu la strema pena que lo meu adolorit cors sost\u00e9 com pens en la abs\u00e8ncia vostra. Digau-me, senyor, \u00bf\u00e9s aquest lo goig e consolaci\u00f3 que yo sperava de vostra senyoria? \u00bfAquest \u00e9s lo conort de amor e fe conjugal que yo tenia en v\u00f3s? \u00a1O, m\u00edsera de mi! \u00bfOn \u00e9s la mia grand\u00edssima speran\u00e7a que yo tenia, que lo restant de ma vida atur\u00e0s la senyoria vostra ab mi? \u00bfE no havia prou durat lo meu adolorit viduatge? \u00a1O, trista de mi, que tota la mia speran\u00e7a veig perduda! \u00a1Vingua la mort, puix res no\u00b7m pot valer! \u00a1Vinguen trons e lamps e gran tempesta, per \u00e7o que lo meu senyor ature, que no\u00b7s puga partir de mi!<\/p>\n

\u2013\u00a1O, comtessa e senyora de mi! Yo b\u00e9 conech que la vostra strema amor vos fa passar los l\u00edmits de la vostra gran discreti\u00f3 \u2014dix lo comte\u2014, e deveu considerar que com nostre senyor D\u00e9u fa la gr\u00e0tia al peccador que\u00b7l fa venir a not\u00edcia de sos peccats e defalliments, e vol fer penit\u00e8ncia de aquells, que la muller qui ama tant lo seu cors deu amar molt m\u00e9s l\u2019\u00e0nima e no li deu contrastar, ans deu fer gr\u00e0ties a nostre senyor D\u00e9u com l\u2019a<\/a> volgut iŀluminar. E majorment yo, que so<\/a> tant gran peccador, que en lo temps de les guerres he fets molts mals e dans a moltes gents. E no val m\u00e9s, puix me so<\/a> apartat de les grans guerres e batalles, que\u00b7m d\u00f3 tot al servey de D\u00e9u e fa\u00e7a penit\u00e8ncia de mos peccats, que no viure en los mundanals negocis.<\/p>\n

\u2013Bona cosa seria aquexa \u2014dix la comtessa\u2014, emper\u00f2 veig que aquest c\u00e0lzer de dolor a beure s\u2019a<\/a>, e tan amarch \u00e9s per a mi qui so<\/a> stada tant de temps que no\u00b7s poria recitar, orfe de pare e de mare, e viuda de marit e senyor viu. E ara que pensava que la mia fortuna fos passada e tots los passats mals aguessen remey, e veig que les mies tristes dolors aumenten, per qu\u00e8 por\u00e9 dir que no\u00b7m resta sin\u00f3 aquest miserable de fill en penyora de son pare, e la trista de mare se haur\u00e0 a conortar ab ell.<\/p>\n

Pres lo petit fill per los cabells e tir\u00e0\u2019ls-hi e ab la m\u00e0 li don\u00e0 en la cara dient-li:<\/p>\n

\u2013Mon fill, plora la dolorosa partida de ton pare e far\u00e0s companyia a la trista de ta mare.<\/p>\n

E lo petit infant no havia sin\u00f3 tres mesos que era nat, e pres-se a plorar.<\/p>\n

Lo comte, qui veu<\/a> plorar la mare e lo fill, pres en si molt gran congoxa, e volent-la aconortar no pogu\u00e9 retenir les l\u00e0grimes de la sua natural amor, manifestant la dolor e compassi\u00f3 que tenia de la mare e del fill, e per bon spay stigu\u00e9 que no pogu\u00e9 parlar, sin\u00f3 que tots tres ploraven. Com les dones e donzelles de la comtessa veren fer tan strem plor als tres, mogudes de gran compassi\u00f3 se prengueren totes a plorar e fer grans lementacions per la molta amor que li portaven a la comtessa. Les dones de honor de la ciutat, sabent que lo comte devia partir, anaren totes al castell per pendre son comiat. Com foren dins en la cambra, trobaren que lo comte estava aconortant la comtessa.<\/p>\n

Com la comtessa veu<\/a> entrar les honrades dones, sper\u00e0 que\u00b7s fossen assegudes. Apr\u00e9s dix semblants paraules:<\/p>\n

\u2013Mitigant los treballosos asalts que en lo feminil coratge desesperades elections e molt greus enugs procurant infonen, gran \u00e9s lo aturmentat sperit meu, per hon les mies injustes aflictions poden \u00e9sser per vosaltres, dones de honor, conegudes. E acompanyant les mies doloroses l\u00e0grimes e aspres sospirs, ven\u00e7uts per la mia justa querella, presenten la aflicti\u00f3 e obra per la executi\u00f3 que tal sentiment los manifesta. A vosaltres, donchs, dones casades, endre\u00e7e los meus plors e les mies greus passions signifique, per hon los meus mals, fahent-los vostres, ab mi us dolgau com semblant cas com lo meu seguir vos pugua. E dolent-vos del vostre, qui us pot venir, haureu compassi\u00f3 del meu, qui m\u2019\u00e9s present, e les orelles dels legints la mia dolor tal senyal fa\u00e7en, per hon dels mals qui m\u2019esperen me planguen, puix fermetat en los h\u00f2mens no\u00b7s troba. \u00a1O, mort cruel! \u00bfPer qu\u00e8 vens<\/a> a qui no\u00b7t vol e fuigs als qui\u00b7t desigen?<\/p>\n

Totes aquelles dones de honor se levaren e suplicaren a la comtessa que fos de sa mer\u00e7\u00e9 que don\u00e0s spay a la sua dolor e, ab lo comte ensemps, aconortaven-la en la millor manera que podien, e ella pres-se a dir:<\/p>\n

\u2013No \u00e9s novella cosa a mi abundar en l\u00e0grimes, com aquest sia mon costum, car en diversos temps e anys que lo meu senyor era en la guerres de Fran\u00e7a a mi no \u00e9s stat dia fretur\u00f3s de l\u00e0grimes, e segons veig, lo restant de ma vida haur\u00e9 de passar ab noves lementacions. E millor fora<\/a> per a mi pass\u00e0s ma trista vida en durment,<\/sup><\/a> perqu\u00e8 no sent\u00eds les cruels penes qui\u00b7m turmenten. E com a la\u00e7erada de tal viure, fora de tota speran\u00e7a de consolaci\u00f3 dir\u00e9: los sancts gloriosos prengueren martiri per Jesuchrist e yo\u00b7l vull pendre per vostra senyoria, qui sou mon senyor. E d\u2019a\u00e7\u00ed avant feu tot lo que plasent vos sia, puix fortuna alre no\u00b7m consent per \u00e9sser-me v\u00f3s marit e senyor. Emper\u00f2 vull que vostra senyoria s\u00e0pia tant de mi: que absenta de v\u00f3s estich en infern e prop de v\u00f3s en parad\u00eds.<\/p>\n

Acabant la comtessa la sues doloroses lementacions, parl\u00e0 lo comte en la seg\u00fcent forma.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL QUART<\/h2>\n

RAONS DE CONSOLACI\u00d3 QUE LO COMTE FA A LA COMTESSA E LO QUE ELLA REPLIC\u00c0 EN LO COMIAT; E COM LO COMTE AN\u00c0 EN HIERUSALEM<\/p>\n

\u2013Gran \u00e9s la contentaci\u00f3 que la mia \u00e0nima t\u00e9 de v\u00f3s, comtessa, del so de les darreres paraules que m\u2019aveu ara dites, e si a la magestat divina ser\u00e0 plasent, la mia tornada ser\u00e0 molt presta, en aument de vostra alegria a salut<\/sup><\/a> de la mia \u00e0nima. E honsevulla que yo sia, la mia \u00e0nima ser\u00e0 ab v\u00f3s cont\u00ednuament.<\/p>\n

\u2013\u00bfQuina consolaci\u00f3 puch yo haver de la vostra \u00e0nima sens lo cors? \u2014dix la comtessa\u2014. Mas b\u00e9 so<\/a> certa que per amor del fill sereu en recort alguna volta de mi, car amor de luny e fum d\u2019estopa tot \u00e9s hu<\/span>.<\/sup><\/a> \u00bfVoleu que us digua, senyor? M\u00e9s \u00e9s la mia dolor que no \u00e9s la vostra amor, car si fos ax\u00ed com la senyoria vostra diu, crech restar\u00edeu per la amor mia. Mas, \u00bfqu\u00e8 val al moro la crisma si no coneix la sua error?<\/span> \u00bfQu\u00e8 val a mi amor de marit sens res valer?<\/p>\n

\u2013Comtessa, senyora \u2014dix lo comte\u2014, \u00bfvoleu que done fi a paraules? Que a mi \u00e9s for\u00e7at de partir, e l\u2019anar e lo restar st\u00e0 en la vostra m\u00e0.<\/p>\n

\u2013Puix m\u00e9s no puch fer \u2014dix la comtessa\u2014, entrar-me\u2019n he en la mia cambra plorant la mia trista desaventura.<\/p>\n

Lo comte pres dolor\u00f3s comiat d\u2019ella, besant-la moltes voltes, lan\u00e7ant dels seus hulls vives l\u00e0grimes, e de totes les altres dames pres comiat ab dolor inefable.<\/p>\n

E com se\u2019n part\u00ed no se\u2019n volgu\u00e9 portar sin\u00f3 un sol scuder. E partint de la sua ciutat de Varoych recull\u00ed\u2019s en una nau e, navegant ab pr\u00f2sper vent, per son disc\u00fas de temps ell arib\u00e0 en Alexandria ab bon salvament. E exit en terra, ab bona companyia feu<\/a> la via de Hierusalem. E junt en Hierusalem, ell confess\u00e0 b\u00e9 e diligentment sos peccats e reb\u00e9 ab grand\u00edssima devoci\u00f3 lo preci\u00f3s cors de Jhesucrist. Apr\u00e9s entr\u00e0 per visitar lo Sanct Sepulcre de Jhesucrist, e aqu\u00ed feu<\/a> molt fervent orati\u00f3 ab moltes l\u00e0grimes e ab gran contricti\u00f3 de sos peccats, d\u2019on meresqu\u00e9 obtenir la sancta perdonan\u00e7a.<\/p>\n

E havent visitats tots los altres sanctuaris qui s\u00f3n en Hierusalem e tornat en Alexandria, recull\u00ed\u2019s en una nau e pass\u00e0 en Ven\u00e8cia. E essent junt en Ven\u00e8cia, don\u00e0 tots quants diners li eren restats al scuder, perqu\u00e8 l\u2019havie ben servit, e coŀloc\u00e0\u2019l en matrimoni perqu\u00e8 no\u00b7s cur\u00e0s de tornar en Anglaterra. E feu<\/a> posar fama al scuder com era mort, e giny\u00e0 ab mercaders que scriviren en Anglaterra com lo comte Guillem de Veroych era mort tornant-se\u2019n de la Casa Sancta de Hierusalem.<\/p>\n

Sabent la virtuosa comtessa tal nova, fonch molt atribulada e feu<\/a> molt desmoderat dol, e feu-li<\/a> fer les obs\u00e8quies que un tan virtu\u00f3s cavaller era merexedor. Apr\u00e9s, per disc\u00fas de temps, lo comte se\u2019n torn\u00e0 en la sua pr\u00f2pria terra, tot sol, ab los cabells larchs fins a les spatles e la barba fins a la cinta, tota blanca, e vestit de l\u2019\u00e0bit del glori\u00f3s sanct Francesch, vivint de almoynes. E secretament se pos\u00e0 en una devota hermita de Nostra Dona, senyora nostra, la qual distava molt poch de la sua ciutat de Varoych.<\/p>\n

Aquesta hermita stava en una alta muntanya, molt delitosa de arbres de gran spessura, ab una molt l\u00facida font qui corria. Aquest virtu\u00f3s comte s\u2019era retret en aquesta deserta habitaci\u00f3, fent solit\u00e0ria vida per fugir als mundanals negocis, a fi que de sos defalliments pogu\u00e9s fer condigna penit\u00e8ncia. E perseverant en sa virtuosa vida vivint de almoynes, una volta la setmana ell anava a la sua ciutat de Veroych per demanar karitat. E desconegut per les gents \u2014per la gran barba e cabells lonchs que ell portava\u2014 solicitava ses almoynes e anava a la virtuosa comtessa, muller sua, per demanar-li karitat, la qual, veent-lo ab humilitat tan profunde demanar-li almoyna, li fe\u00ffa dar molt m\u00e9s karitat que a tots los altres pobres. E ax\u00ed pass\u00e0 per algun temps la sua pobre e miserable vida.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL QUINT<\/h2>\n

COM LO REY DE CAN\u00c0RIA, AB GRAN STOL, PASS\u00c0 EN LA ILLA DE ANGLATERRA<\/p>\n

Segu\u00ed\u2019s apr\u00e9s, que lo gran rey de Can\u00e0ria, jove fort\u00edssim, ab la viril inquieta joventut de nobles speran\u00e7es guarnida, sempre spirant a honorossa vict\u00f2ria, feu<\/a> gran stol de naus e de galeres e pass\u00e0 a la nobla illa de Anglaterra ab gran multitut de gents. Per \u00e7o com algunes fustes de cosaris havien robat un loch seu, pres en si molt gran ira e inflamat de gran sup\u00e8rbia perqu\u00e8 alg\u00fa havia tengut gosar de enujar-lo, ab molt gran armada part\u00ed de la sua terra e, navegant ab pr\u00f2sper vent, arrib\u00e0 en les f\u00e8rtils e pac\u00edfiques ribes de Anglaterra. E en la scura nit tot lo repleguat stol entr\u00e0 dins lo port d\u2019Antona e ab gran st\u00facia desembarcare<n><\/sup><\/a>, e tota la morisma isqu\u00e9 en terra sens que per los de la illa no foren sentits. Com foren tots en terra ordenaren lurs batalles e comen\u00e7aren a c\u00f3rrer per la illa.<\/p>\n

Lo pas\u00edfich rey, sabuda la mala nova de lur venguda, ajust\u00e0 la m\u00e9s gent que pogu\u00e9 per resistir-los e don\u00e0 batalla als moros, hon agu\u00e9 molt gran conflicte, que y mor\u00ed molta gent de una part e de altra, e molt m\u00e9s dels cristians. E per \u00e7o com los moros eren molts m\u00e9s, levaren lo camp, e lo angl\u00e9s rey fonch romput e s\u2019agu\u00e9 a retraure ab la gent que restada li era, e recull\u00ed\u2019s dins una ciutat qui\u00b7s nomena Sanct Thom\u00e0s de Conturberi, all\u00ed hon jau lo seu sanct cors.<\/p>\n

Lo rey de Anglaterra torn\u00e0 ajustar m\u00e9s gent e sab\u00e9 que los moros anaven conquistant per la illa, fent morir molts cristians e desonint dones e donzelles e posant-les totes en captivitat. Com lo cristian\u00edssim rey sab\u00e9 que los moros havien de passar prop de una ribera d\u2019aygua, mes-se<\/a> en un pas a la hora de la miga nit, emper\u00f2 tant secretament no\u00b7s feu<\/a> que no rest\u00e0 que los moros ne agueren sentiment, e detingueren-se fins que fonch lo dia clar. Donaren-los molt cruel batalla, en la qual moriren molts cristians, e los qui vius restaren fugiren ab lo infortunat rey. E lo rey moro rest\u00e0 en lo camp.<\/p>\n

Gran fonch la desaventura de aquest rey cristi\u00e0 que IX batalles perd\u00e9, una apr\u00e9s de altra, e s\u2019agu\u00e9 a retraure dins la ciutat de Londres e all\u00ed se feu<\/a> fort. Com los moros ho saberen, posaren-li siti entorn de la ciutat e donaren-hi prestament un bon combat, que entraren e prengueren fins a la meytat del pont. E cascun dia s\u2019hi fehien de molts bells fets de armes, emper\u00f2 a la fi lo afligit rey hagu\u00e9 de exir per for\u00e7a de Londres per la gran fam que y havia, e feu<\/a> la via de les muntanyes de Gales e pass\u00e0 per la ciutat de Varoych.<\/p>\n

Com la virtuosa comtessa sab\u00e9 que lo rey venia fugint e molt desaventurat, feu<\/a> aparellar per aquella nit viandes e tot lo que mester havien. La comtessa, com a dona de gran prud\u00e8ncia, pens\u00e0 com poria restaurar la sua ciutat que no\u00b7s perd\u00e9s tan prest. E com veu<\/a> lo rey, dix-li semblants paraules:<\/p>\n

\u2013Virtu\u00f3s senyor, en gran aflicti\u00f3 veig posada la senyoria vostra e a tots quants en aquesta illa som. Emper\u00f2, senyor, si vostra altesa volr\u00e0 aturar en aquesta vostra ciutat e mia, la trobareu abundosa de viures e de totes coses necess\u00e0ries per a la guerra, car mon senyor e marit, en Guillem de Varoych, qui era comte de aquesta terra, forn\u00ed sta ciutat e lo castell ax\u00ed d\u2019armes com de bombardes, balestes e colobrines e spingardes e molta altra artellaria; e la divina Bondat, per sa clem\u00e8ncia, qui\u00b7ns ha dats quatre anys seg\u00fcents molt gran abund\u00e0ncia dels fruyts de la terra. Per qu\u00e8 la senyoria vostra pot ac\u00ed segurament star.<\/p>\n

Resp\u00f2s lo rey:<\/p>\n

\u2013Comtessa, a mi par que v\u00f3s me donau bon consell, pus la ciutat \u00e9s tan fort e ben provehida de totes coses necess\u00e0ries a la guerra, e tota hora que yo me\u2019n vulla anar ho por\u00e9 ben fer.<\/p>\n

\u2013\u00a1S\u00ed, Sancta Maria! Senyor \u2014dix la comtessa\u2014, posat cas que los moros fossen molt m\u00e9s que no s\u00f3n, per for\u00e7a han de venir per lo pla, que per l\u2019altra part no poden per lo gran riu que y \u00e9s, qui fir a les muntanyes de Gales.<\/p>\n

\u2013Molt so<\/a> content \u2014dix lo rey\u2014 de restar ac\u00ed, he us prech, comtessa, que v\u00f3s doneu orde que la mia host ab sos din\u00e9s sia ben provehida de les coses necess\u00e0ries.<\/p>\n

De continent la virtuosa comtessa se part\u00ed del rey ab dos donzelles, e ab los regidors de la ciutat an\u00e0 per les cases fent traure forment e civades e tot lo que havia necessari. Com lo rey e tots los altres veren tan gran abund\u00e0ncia de totes coses, foren molt contents, e en special de la molta dilig\u00e8ncia de la virtuosa comtessa.<\/p>\n

Com los moros saberen que lo rey s\u2019era partit de la ciutat de Londres, seguiren-lo fins que saberen que s\u2019era recullit dins la ciutat de Varoych. Los moros, fent aquella via combateren un castell e prengueren-lo, qui\u00b7s nomenava Alimburch, qui era a dues leg\u00fces hon stava lo rey, e ja que havien conquistat una gran part del regne. E lo dia de sanct Joan, lo rey moro, per fer alegria, vench ab tot son poder davant la ciutat de Varoych. Lo afligit rey cristi\u00e0, vehent-se ab la speran\u00e7a perduda, no sab\u00e9 qu\u00e8 pogu\u00e9s fer: puj\u00e0-se\u2019n alt en una torre del castell mirant la gran morisma qui cremaven e destro\u00ffen viles e castells, feent morir tants cristians com podien, ax\u00ed h\u00f2mens com dones. Los qui campar podien, venien cridant e corrent devers la ciutat, qui de bona mija legua los podien ben sentir los mortals crits que daven per lo gran perdiment que fe\u00ffen, per \u00e7o com los convenia de morir ho de \u00e9sser catius en poder de infels.<\/p>\n

Estant en tal manera lo rey, mirant la morisma e lo gran dan que fe\u00ffen, de grand\u00edssima dolor pensava morir. E no podent mirar la sua desolaci\u00f3, devall\u00e0 de la torre hon stava e entr\u00e0-sse\u2019n dins un petit retret, e aqu\u00ed comen\u00e7\u00e0 de lan\u00e7ar dolorosos sospirs, e los seus hulls destiŀlant vives l\u00e0grimes, fehent les majors lementacions que un home jam\u00e9s pogu\u00e9s fer. Los cambr\u00e9s qui staven fora del retret staven scoltant lo dol que lo rey fe\u00ffa. E com hagu\u00e9 molt plorat e lamentat, feu<\/a> principi a semblants paraules.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL SIS\u00c9<\/h2>\n

LEMENTACI\u00d3 QUE FEU<\/a> LO REY<\/p>\n

\u2013Si a D\u00e9u plasent pot \u00e9sser que yo, m\u00e9s que vivent miserable, sia envergonyit, \u00a1vingua la mort sobre mi, qui \u00e9s lo darrer remey de tots los mals! Car a mi recrexen infinits sospirs, tants e tals, que si virtut no\u00b7m resist\u00eds, abreugeria los dies meus. \u00a1O de mi, desaventurat rey, que tot lo m\u00f3n mos dans a pietat mouen e tan pochs advocats en ma justa causa trobe! \u00a1O, Rey sobir\u00e0 de gl\u00f2ria, si la passi\u00f3 e poch saber vivament les mies fatigues a dir no\u00b7m donen loch, supleix tu, Senyor, los defectes de la mia ignor\u00e0ncia, puix tan ample e clar cam\u00ed te mostra la mia just\u00edcia! E no vulles, Senyor, per la tua pietat e miseric\u00f2rdia, que aquest teu poble cristi\u00e0, encara que sia gran peccador, no permeta la tua clem\u00e8ncia que sia affligit per la morisma, mas conserva\u2019l e def\u00e9n-lo e sia redu\u00fft al teu sanct servey perqu\u00e8\u00b7t pugua servir e donar lahor e gl\u00f2ria. Car en tal punt stich com lo treballat mariner que fallint-li aquell port a hon speran\u00e7a de rep\u00f2s presumia<\/span>. Per \u00e7o rec\u00f3rrech a tu, sacrat\u00edssima Mare de aquell D\u00e9u Jes\u00fas, que vulles per la tua pietat e miseric\u00f2rdia socc\u00f3rrer e ajudar, e deliura\u2019m de aquesta gran inpressi\u00f3 en la qual so<\/a> posat, a fi que en lo meu regne sia glorificat lo sanct nom del teu glori\u00f3s Fill.<\/p>\n

E stant lo afligit rey en aquestes lementacions, pos\u00e0 lo cap sobre lo lit, e don\u00e0-li de parer que ves entrar per la porta del retret una bell\u00edssima donzella vestida de dom\u00e0s blanch, ab un petit infant en los seus bra\u00e7os, e moltes altres donzelles venien apr\u00e9s d\u2019ella cantant totes lo Magnificat. Com fon acabat de dir, la senyora d\u2019elles se acost\u00e0 devers lo rey e pos\u00e0-li la m\u00e0 sobre lo cap, e dix-li semblants paraules:<\/p>\n

\u2013No duptes, rey, en res: hages bona confian\u00e7a que lo Fill e la Mare te ajudaran en aquesta gran tribulaci\u00f3 en qu\u00e8 posat st\u00e0s. E lo primer home que veur\u00e0s ab longua barba, que\u00b7t demanar\u00e0 per amor de D\u00e9u karitat, besa\u2019l en la boqua en senyal de pau e pregua\u2019l graciosament que dexe l\u2019\u00e0bit que porta, e fes-lo capit\u00e0 de tota la gent.<\/p>\n

Lo adolorit rey se despert\u00e0 e no veu<\/a> res. Stigu\u00e9 admirat del sompni que fet havia e pens\u00e0 molt en aquell, recordant-li tot lo que vist havia. E isqu\u00e9 fora del retret e foren all\u00ed tots los majors cavallers, qui digueren al rey:<\/p>\n

\u2013Senyor, tots los moros se s\u00f3n atendats davant la ciutat.<\/p>\n

Lo rey feu<\/a> molt bon sfor\u00e7 en la millor manera que pogu\u00e9 e feu<\/a> molt ben guardar aquella nit la ciutat.<\/p>\n

Lo mat\u00ed seg\u00fcent lo comte hermit\u00e0 era pujat en la alta muntanya per a cullir erbes per a sustentaci\u00f3 de sa vida, e veu<\/a> la gran morisma que corrien tota la terra. Desempar\u00e0 la sua deserta habitaci\u00f3 e recull\u00ed\u2019s dins la ciutat, la qual trob\u00e0 molt adolorida. Lo pobre de vell, que molts dies eren passats que no havia menjat sin\u00f3 erbes, veu<\/a> la ciutat molt atribulada, an\u00e0-sse\u2019n al castell per demanar a la comtessa li plagu\u00e9s donar karitat. Com fonch dins lo castell veu<\/a> lo rey qui exia de hoyr missa e, vehent-lo molt prop de si, agenoll\u00e0\u2019s davant ell e supplic\u00e0\u2019l que per rever\u00e8ncia de D\u00e9u li volgu\u00e9s dar karitat. E lo rey, recordant-li lo sompni, ajud\u00e0\u2019l a levar e bes\u00e0\u2019l en la boqua, e pres-lo per la m\u00e0 e mes-lo<\/a> dins en una cambra. E aseguts, lo rey feu<\/a> principi a semblants paraules.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL SET\u00c9<\/h2>\n

COM LO REY DE ANGLATERRA PREG\u00c0 A L\u2019HERMIT\u00c0<\/p>\n

\u2013La speran\u00e7a gloriosa que tinch de la tua molta virtut, pare reverent, me dona \u00e0nimo de pregar-te que\u00b7ns vulles donar ajuda e consell en la molta nostra necessitat, com te veja home de sancta vida e amich de Jesuchrist, que vulles considerar e dolre\u2019t del gran dan e destructi\u00f3 que aquests malvats infeels fan e han fet en lo nostre regne, que la major part de la illa han destro\u00ffda, e han-me ven\u00e7udes moltes e diverses batalles e morta la millor cavalleria que en lo meu regne era. E si no has dolor de mi, hajes compassi\u00f3 de tan poble cresti\u00e0, qui \u00e9s jutgat a perpetual cativeri, e dones e donzelles qui s\u00f3n e seran desonides e posades en captivitat. E contempla que encara que aquesta ciutat sia ben provehida de vitualles e de les altres coses pertanyents a la guerra, que per a\u00e7\u00f2 no\u00b7ns porem molt sostenir, per la morisma, que \u00e9s molta, que ja tenen conquistada la major part de la illa e no entendran sin\u00f3 en la nostra destructi\u00f3, e majorment com no speram socors de neng\u00fa si ja no de la miseric\u00f2rdia de nostre Senyor per mij\u00e0 de ta rever\u00e8ncia. Per qu\u00e8\u00b7t prech carament \u2014si tens amor a D\u00e9u ni karitat en tu habita\u2014 que hajes compassi\u00f3 de aquest afligit regne e desolaci\u00f3 de aquell, que per ta virtut te vulles despullar aquexes robes que portes de penit\u00e8ncia e vulles-te vestir les de karitat, que s\u00f3n les armes, que mijan\u00e7ant lo adjutori divinal e la subvencti\u00f3<\/sup><\/a> tua nosaltres atenyerem gloriosa vict\u00f2ria de nostres enemichs.<\/p>\n

Acabant lo rey paraules de tanta compassi\u00f3 acompanyades, l\u2019ermit\u00e0 feu<\/a> principi a parlar de semblant stil.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL HUYT\u00c9<\/h2>\n

LA RESPOSTA QUE L\u2019ERMIT\u00c0 FA AL REY<\/p>\n

\u2013La selcitut de vostra senyoria e exceŀl\u00e8ncia, mon senyor, me fa star molt admirat com yo essent pobre e d\u00e8bil, que la senyoria vostra me demane consell e ajuda, considerada la condici\u00f3 e disposici\u00f3 mia. Com la exceŀl\u00e8ncia vostra no ignora la mia d\u00e8bil e antigua persona \u00e9sser posada en decrepitut gran, ax\u00ed per los molts dies com per la aspra vida que per lonch temps he sostenguda en la muntanya, no vivint sin\u00f3 de erbes e de pa, la mia virtut no pot \u00e9sser tal que bast\u00e0s a comportar les armes, majorment com no\u00b7n sia husat. \u00bfE demana la senyoria vostra a mi consell, qui teniu en lo regne vostre tants barons e cavallers valent\u00edssims, abtes e molt destres en les armes, qui us poden millor de mi aconsellar e ajudar? B\u00e9 us s\u00e9 dir, mon senyor, que si yo fos stat virtu\u00f3s cavaller ni sab\u00e9s alguna cosa en l\u2019art de la cavalleria, e destre en les armes, yo de bona voluntat serviria la magestat vostra e posaria la mia d\u00e8bil persona a tot perill de mort per posar en libertat tant poble cristi\u00e0 e, majorment, a la magestat vostra, de la qual ser\u00e0 gran dan que en tan gran joventut hajau \u00e9sser despossehit de la vostra real senyoria. Per qu\u00e8 supplich a la exceŀl\u00e8ncia vostra que m\u2019ajau per scusat.<\/p>\n

Lo adolorit rey, molt enujat de tal resposta, feu<\/a> principi a tal parlar.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL IX<\/h2>\n

R\u00c8PLICA QUE LO REY FA A L\u2019ERMIT\u00c0<\/p>\n

\u2013No \u00e9s de admetre scusaci\u00f3 de tan justa demanda si pietat e miseric\u00f2rdia en tu habiten. Car no ignora la tua rever\u00e8ncia que los sancts benaventurats e los m\u00e0rtirs, per aumentar e defendre la sancta fe cath\u00f2lica han batallat contra los infels e han obtessa gloriosa corona de martiri e tri\u00fcmphant gl\u00f2ria, confortat lo lur virtu\u00f3s \u00e0nimo per la divina pot\u00e8ncia. Per qu\u00e8, pare reverent, me agenolle als teus peus e ab aquestes mies doloroses l\u00e0grimes te torne a suplicar que si fidel\u00edssim cristi\u00e0 est, que per rever\u00e8ncia de aquella sacrat\u00edssima passi\u00f3 que lo nostre mestre e senyor D\u00e9u Jhes\u00fas volgu\u00e9 passar en l\u2019arbre de la vera creu per rembre natura humana, que hajes compassi\u00f3 de mi, afligit rey, e de tot lo poble cristi\u00e0 qui tota la mia e lur speran\u00e7a st\u00e0 en la miseric\u00f2rdia de D\u00e9u e en la tua molta virtut. E a\u00e7\u00f2 no\u00b7m vulles denegar per la molta bondat tua.<\/p>\n

Mogueren a pietat les doloroses l\u00e0grimes de l\u2019entrestit rey a l\u2019hermit\u00e0 e, amollit lo seu piad\u00f3s cor, lan\u00e7\u00e0 dels seus hulls vives l\u00e0grimes de gran compassi\u00f3. Per b\u00e9 que lo prep\u00f2sit seu tostemps fon de subvenir-los, emper\u00f2 volgu\u00e9 sperimentar la const\u00e0ncia del rey.<\/p>\n

Apr\u00e9s un poch spay que l\u2019ermit\u00e0 hagu\u00e9 fet levar lo rey, aleujades les sues l\u00e0grimes, feu<\/a> principi a tals paraules.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL X<\/h2>\n

LA RESPOSTA DIFFINITIVA QUE L\u2019ERMIT\u00c0 FEU<\/a> AL REY<\/p>\n

\u2013A tu, rey prudent\u00edssim, jove, qui has viscut en benaventurada vida, m\u00e8ritament s\u2019esguarda en la executi\u00f3 de les obres virtuoses subtilment mires; e a mi, vell, seguint les retgles de cavalleria, ab grand\u00edssim perill gloriosa fama atengua. Als vells animosos basta que sens fer legea de covarts actes sostinguen la primera, que en la joventut, ab exc\u00e9s de perillosos treballs, guanyaren. E posat cas veritat les tues piadoses paraules advoque rahonablament, han tengut en mi for\u00e7a les tues doloroses l\u00e0grimes, ans que mon deliber, no essent a tu publicat, justament me agu\u00e9s obliguat a la executi\u00f3 de tal empresa. \u00a1O, entrestit rey! \u00bfHi en tan pocha speran\u00e7a tens ta vida? Stuye aquexes l\u00e0grimes a menys desigada fortuna que aquesta. Puix veig que tes pregu\u00e0ries s\u00f3n tan humills e justes, per amor de Aquell per qui m\u2019as<\/a> conjurat e per amor de tu, qui est mon natural senyor, yo so<\/a> content de obeyr los teus manaments e entendre ab summa dilig\u00e8ncia en la liberaci\u00f3 de tu e de ton regne; e\u00b7m dispondr\u00e9, si mester ser\u00e0, de entrar en batalla, ax\u00ed vell com me so<\/a>, per defendre la cristiandat e aumentar la sancta fe cath\u00f2lica e per baxar la sup\u00e8rbia de la mafom\u00e8tica secta, ab pacte tal que ta exceŀl\u00e8ncia se regesca a mon consell, car ab lo divinal adjutori yo\u00b7t dar\u00e9 gloriosa honor e fer t\u2019\u00e9 ven\u00e7edor de tots los teus enemichs.<\/p>\n

Resp\u00f2s lo rey:<\/p>\n

\u2013Pare reverent, puix me feu tanta gr\u00e0cia, yo us promet a fe de rey que no passar\u00e9 un punt la ordinaci\u00f3 vostra.<\/p>\n

\u2013Ara, senyor \u2014dix l\u2019ermit\u00e0\u2014, com ser\u00e0s defora en la gran sala mostra als cavallers e a tot lo poble la tua cara alegra e molt contenta, e ab gran afabilitat parlar\u00e0s a tots. E al dinar menja b\u00e9 e dona\u2019t<\/a> plaer e mostra molt m\u00e9s alegria de la que acostumat havies, per \u00e7o que tots aquells qui tenen l\u2019esperan\u00e7a perduda la puguen retrobar; car lo senyor o lo capit\u00e0, per gran adversitat que li vingua, no deu mostrar la sua cara trista per no smayar la sua gent. E fes-me dar unes vestidures de moro e veur\u00e0s lo que yo far\u00e9, car anant a la Casa Sancta de Hierusalem fuy en Alexandria, e en Barut me fonch mostrada la lengua morisca perqu\u00e8 atur\u00ed grans dies ab ells, e aprengu\u00ed dins Barut fer magranes de certs materials compostes que stan VI hores en poder-se ensendre e, com s\u00f3n en\u00e7eses, bastarien a tot lo m\u00f3n a cremar, que com m\u00e9s aygua hi lan\u00e7en, m\u00e9s s\u2019en\u00e7enen, que tota l\u2019aygua del m\u00f3n no les bastaria apagar si ja no les apaguen ab oli e ab razina de pi.<\/p>\n

\u2013Cosa \u00e9s de gran admiraci\u00f3 \u2014dix lo rey\u2014 que ab oli e ab razina de pi se agen apagar e no ab altra cosa, car yo crehia que l\u2019aygua apagava tots los fochs del m\u00f3n.<\/p>\n

\u2013No, senyor \u2014dix l\u2019ermit\u00e0\u2014. Si la senyoria vostra me dona lic\u00e8ncia que vaja fins a la porta del castell, yo portar\u00e9 sol un material: ab aygua clara o ab vi encendreu una antorxa.<\/p>\n

\u2013Per la mia fe \u2014dix lo rey\u2014, molt haur\u00e9 singular plaer de veure-u.<\/p>\n

E l\u2019ermit\u00e0 prestament an\u00e0 a la porta del castell, per \u00e7o com a l\u2019entrar hi havia vista cal\u00e7 viva. Pres-ne una poca gleva e torn\u00e0 hon era lo rey, e pres una poca d\u2019aygua e lan\u00e7\u00e0-la-y des\u00fas, e en\u00e7\u00e9s ab una palleta una candela. Dix lo rey:<\/p>\n

\u2013Yo jam\u00e9s aguera pogut creure speri\u00e8ncia tal si de mos hulls no u agu\u00e9s vist. Ara no tinch res per impossible que los h\u00f2mens no s\u00e0pien fer. En special tals sabers cahuen en gents qui van molt per lo m\u00f3n, e prech-te, pare reverent, me faces gr\u00e0cia de dir-me totes les coses necess\u00e0ries per aquest fet de la magranes, del que y \u00e9s mester.<\/p>\n

\u2013Yo, senyor \u2014dix l\u2019ermit\u00e0\u2014, les yr\u00e9 a comprar per \u00e7o com s\u00e9 millor con\u00e9xer los materials si s\u00f3n bons, per \u00e7o com yo les he fetes moltes voltes de les mies mans. E com seran fetes, yo, senyor, yr\u00e9 tot sol devers lo camp dels moros e prop la tenda del rey yo posar\u00e9 les magranes; e com vendr\u00e0 quasi la hora de la miga nit, les magranes seran en\u00e7eses, e tots los moros cuytaran devers aquella part per apagar lo foch; e la tua senyoria star\u00e0 armat ab tota la tua gent. Com veur\u00e0s lo gran foch, ab tota la gent fir sobre ells, e fas certa la senyoria tua, que X m\u00edlia dels teus basten a desconfir C m\u00edlia dels altres. Car yo puch dir ab tota veritat a la exceŀl\u00e8ncia tua que, trobant-me en Barut, viu un altre cas semblant de un rey contra altre e, ab la ajuda de nostre senyor D\u00e9u e per consell meu la ciutat fonch liberada dels enemichs, e lo rey qui stava dins la ciutat fonch ven\u00e7edor e l\u2019altre qui\u00b7l tenia asetgat fonch ven\u00e7ut. E la senyoria tua deu fer son poder \u2014e qualsevulla cavaller\u2014 de saber coses per a ofendre sos enemichs e defendre sos amichs.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL XI<\/h2>\n

LES GR\u00c0TIES QUE LO REY DE ANGLATERRA FA A L\u2019HERMIT\u00c0<\/p>\n

Plagueren a l\u2019entrestit rey les avisades paraules de l\u2019hermit\u00e0 e feu-li<\/a> infinides gr\u00e0ties de la sua gratiosa proferta, e pres en si molt gran alegria. Conexent que lo consell que li dava era de virtu\u00f3s cavaller, accept\u00e0 aquell ab molta benignitat e prestament feu<\/a> fer tot lo que l\u2019ermit\u00e0 havia hordenat.<\/p>\n

E com agueren dat fi a lur rahonament, lo rey isqu\u00e9 en la gran sala e mostr\u00e0 la sua cara a la gent, molt alegre, e lo seu gest, que paria tenir molt gran \u00e0nimo. Tots los cavallers estaven admirats com vehien al rey tenir tanta contentaci\u00f3, car molts dies eren passats que no l\u2019havien vist riure, ne la sua cara alegrar-se.<\/p>\n

L\u2019ermit\u00e0, qui s\u2019era partit del rey, poch spay pass\u00e0 que fon tornat de comprar les coses necess\u00e0ries per a les magranes, e dix al rey:<\/p>\n

\u2013Senyor, un sol material nos manca, emper\u00f2 yo s\u00e9 que la comtessa ne t\u00e9. Com son marit Guillem de Varoych era viu, ne tenia molt, per \u00e7o com serveix a moltes coses.<\/p>\n

Dix lo rey:<\/p>\n

\u2013Ara vull que los dos hi anem a la comtessa per haver-ne.<\/p>\n

Lo rey tram\u00e9s a dir a la comtessa com volia anar a parlar ab ella. E exint la comtessa de la sua cambra, veu-se<\/a> lo rey davant ab l\u2019ermit\u00e0.<\/p>\n

\u2013Comtessa \u2014dix lo rey\u2014, per vostra gentilesa e virtut feu-me gr\u00e0tia que\u00b7m doneu un poch de sofre viu, de aquell que t\u00e9 a foch que no es pot cremar, de aquell que lo comte, vostre marit, tenia. En les antorxes per gran vent que fes, apagar no\u00b7s podia.<\/p>\n

Resp\u00f2s la comtessa:<\/p>\n

\u2013\u00bfQui <h>a<\/sup><\/a> dit a vostra senyoria que mon marit Guillem de Varoych sabia fer tals antorxes ab tal lum?<\/p>\n

\u2013Comtessa \u2014dix lo rey\u2014, aquest hermit\u00e0 que a\u00e7\u00ed \u00e9s.<\/p>\n

E la comtessa prestament an\u00e0 a la cambra de les armes e port\u00e0\u2019n tant que lo rey ne fonch molt content.<\/p>\n

Com lo rey fonch tornat a la gran sala e lo dinar era ja prest, lo rey pres per la m\u00e0 a l\u2019ermit\u00e0 e pos\u00e0\u2019s en la taula, e feu<\/a> seure l\u2019ermit\u00e0 al costat seu, fent-li aquell honor que ell era merexedor.<\/p>\n

Estaven admirats los servidors del rey de la molta honor que lo rey fe\u00ffa a l\u2019hermit\u00e0, e molt m\u00e9s stava admirada la virtuosa comtessa, per \u00e7o com li acostumava de donar karitat e prenia molt gran plaer e consolaci\u00f3 de parlar ab ell com li venia a demanar almoyna, que de les rahons sues restava molt aconsolada. E dolia-li molt, per la molta honor que lo rey li fe\u00ffa, com m\u00e9s karitat no li havie feta, si b\u00e9 de ell havia la natural conexen\u00e7a perduda. E dix a les sues donzelles les seg\u00fcents paraules:<\/p>\n

\u2013\u00a1O, com stich molt enujada de la mia gran ignor\u00e0ncia com no he feta molt m\u00e9s honor an aquest pobre de hermit\u00e0 \u2014car yo crech que ell deu \u00e9sser home de sanct\u00edssima vida\u2014 com l\u2019aja tengut tant de temps en la mia terra e no li \u00e9 sabuda fer la honor que ell era merexedor! E veig ara que mon senyor lo rey, qui \u00e9s tan benigne e piad\u00f3s, lo fa menjar al seu costat. A tots los dies de ma vida me dolr\u00e0 la poca honor que li \u00e9 feta. \u00a1O, rey virtu\u00f3s, pare de miseric\u00f2rdia, lo que yo he fallit ho smenau ara!<\/p>\n

CAP\u00cdTOL XII<\/h2>\n

COM LO REY ANGL\u00c9S DON\u00c0 LIC\u00c8NCIA A L\u2019HERMIT\u00c0 QUE AN\u00c0S A FER LES MAGRANES COMPOSTES<\/p>\n

Levant-se de taula lo confortat rey de Anglaterra, don\u00e0 lis\u00e8ncia a l\u2019hermit\u00e0 que an\u00e0s a fer les magranes, les quals en pocs dies foren fetes. E acabades aquelles, l\u2019hermit\u00e0 se n\u2019an\u00e0 al rey e dix-li:<\/p>\n

\u2013Senyor, si vostra senyoria me dona lis\u00e8ncia, yo ir\u00e9 per donar compliment al que \u00e9s stat deliberat. La exceŀl\u00e8ncia vostra fa\u00e7a posar en orde tota la gent qui t\u00e9 de exir defora.<\/p>\n

E lo rey dix que era molt content. E en la scura nit lo virtu\u00f3s hermit\u00e0 mud\u00e0\u2019s les vestidures que tenia apparellades de moro, e per la porta falsa del castell isqu\u00e9 molt secretament, que per neg\u00fa no fonch vist ne conegut, e pos\u00e0\u2019s dins lo camp dels moros. E com a ell li paregu\u00e9 hora lan\u00e7\u00e0 les magranes a una part del camp, prop de una tenda de un gran capit\u00e0 parent del rey moro; e com fonch quasi passada la miganit lo foch fonch tan gran e tant spantable que tots ne staven admirats de les grans flames que lansava. E lo rey e los altres moros, desarmats ax\u00ed com staven, cuytaren en aquella part hon era lo major foch per apaguar-lo, e no\u00b7l pogueren jam\u00e9s apaguar per molta aygua que y lan\u00e7asen, ans com m\u00e9s aygua hi lan\u00e7aven m\u00e9s s\u2019ensenia.<\/p>\n

Lo virtu\u00f3s rey de Anglaterra, com veu<\/a> lo gran foch, armat com stava, ab aquella pocha gent que restada li era isqu\u00e9 de la ciutat e ab gran \u00e0nimo fer\u00ed en los moros, e fe\u00ffen tan gran destructi\u00f3 d\u2019ells que era cosa d\u2019espant, que no prenien neng\u00fa a merc\u00e9.<\/p>\n

Com lo rey moro veu<\/a> tan gran foch e tanta gent sua morta, cavalc\u00e0 sobre un ginet e fug\u00ed, e recull\u00ed\u2019s dins un castell que havia pres, que havia nom Alimburch, e all\u00ed feu-se<\/a> fort ab tots aquells qui del camp eren campats. Fonch molt admirat ell e tots los altres moros com eren stats ax\u00ed romputs, car no podien pensar quina era stada la causa de tan gran desbarat, com ells fossen L veguades m\u00e9s que los cristians.<\/p>\n

Com los moros foren fugits, los cristians robaren lo camp dels moros e fonch ja de dia clar. Ab grand\u00edssima vict\u00f2ria entraren dins la ciutat.<\/p>\n

Lo rey moro, apr\u00e9s passats quatre dies, tram\u00e9s sos embaxadors ab una letra de batalla al rey de Anglaterra, la qual era de la tenor seg\u00fcent.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL XIII<\/h2>\n

LETRA DE BATALLA TRAMESA PER LO REY DE LA GRAN CAN\u00c0RIA AL REY DE ANGLATERRA<\/p>\n

\u00abA tu, rey cristi\u00e0, qui senyorejaves la illa de Anglaterra, dich yo, Abra\u00ffm, rey e senyor de la Gran Can\u00e0ria, que si tu vols que aquesta guerra fine entre tu e mi e sese la mortaldat entre lo teu poble e lo meu \u2014si b\u00e9 yo en sta illa de Anglaterra sia m\u00e9s poder\u00f3s que tu no est, ax\u00ed de viles com de castells com de gent e sfor\u00e7 de cavalleria, car si lo gran D\u00e9u t\u2019a<\/a> donada vict\u00f2ria sobre la mia gent, yo e los meus l\u2019avem aguda de tu e de tots los teus moltes vegades dins la tua pr\u00f2pria terra\u2014, emper\u00f2 si tu volr\u00e0s que no hi haja m\u00e9s scampament de sanch, entrem en camp clos rey per rey, sots tals pactes e convinenses: que si yo ven\u00e7 a tu, tendr\u00e0s tota Anglaterra sots la mia potestat e senyoria e\u00b7m far\u00e0s de tra\u00fct CC m\u00edlia nobles cascun any, e en la festa del gran sanct Johan vestir\u00e0s unes robes mies \u2014les quals yo\u00b7t trametr\u00e9\u2014, e aquell dia te hajes a trobar en la una de aquestes quatre ciutats, \u00e7o \u00e9s, en la ciutat de Londres, o de Conturberi, o de Salasberi, o en sta ciutat de Varoych, per \u00e7o com a\u00e7\u00ed so<\/a> stat desconfit e a\u00e7\u00ed vull que\u00b7s fa\u00e7a la primera festa. E a\u00e7\u00f2 ser\u00e0 en mem\u00f2ria e recordaci\u00f3 de la vict\u00f2ria que yo haur\u00e9 aguda de tu. E si fortuna administra que tu sies ven\u00e7edor, yo me\u2019n tornar\u00e9 en la mia pr\u00f2pria terra e tu restar\u00e0s ab pau en la tua e ab gran rep\u00f2s e tranquilitat tu e tots los teus; e m\u00e9s, te restituhir\u00e9 totes les viles e castells que ab la mia pr\u00f2pria m\u00e0 victoriosa he guanyat e conquest.\u00bb<\/p>\n

Aquestes paraules no s\u00f3n per vanagl\u00f2ria ne per menysprear la corona real, mas per \u00e7o com D\u00e9u \u00e9s gran e dar\u00e0 a casc\u00fa la part que per sos m\u00e8rits ser\u00e0 merexedor.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL XIIII<\/h2>\n

COM LOS EMBAXADORS DEL REY DE CAN\u00c0RIA PORTAREN LA LETRA DE BATALLA AL REY DE ANGLATERRA<\/p>\n

Partiren dos grans cavallers moros del castell d\u2019Alimburch, los quals trametia lo rey de Can\u00e0ria a la ciutat de Varoych per embaxadors al rey de Anglaterra. E ans de lur partida trameteren un trompeta a la ciutat per demanar salconduyt. Com lo trompeta fon al portal de la ciutat, les guardes li digueren que s\u2019esper\u00e0s un poch e tornarien-li resposta. Una de les guardes anaren prestament al rey per dir-lo-y; lo rey, agut son consell, dix a la guarda que\u00b7l deixassen entrar. Com lo trompeta fonch dins la ciutat, lo comte de Salasberi parl\u00e0 ab ell e dix-li:<\/p>\n

\u2013Trompeta, yo us dich de part de la magestat del senyor rey que los embaxadors poden venir salvament e segura, que no\u00b7ls ser\u00e0 fet negun dan.<\/p>\n

E lo comte don\u00e0-li una roba de ceda e cent nobles. Lo trompeta se\u2019n torn\u00e0 molt content e, ans que los embaxadors vinguessen, l\u2019ermit\u00e0 dix al rey les seg\u00fcents paraules:<\/p>\n

\u2013Senyors, spantem aquests moros de vista. Hordene vostra altesa dos grans senyors que isquen al portal per rebre los embaxadors e vagen ab molta gent e ben armats, tots en blanch, mas que no porten bacinets al cap; e al portal, per guardar aquell, stiguen CCC h\u00f2mens aix\u00ed armats com los altres. E fa\u00e7a la exceŀl\u00e8ncia vostra emparamentar tots los carrers per hon han a passar, e totes les dones e donzelles ax\u00ed velles com j\u00f3vens qui comportar-ho poran, per les finestres e per los terrats posen draps a l\u2019entorn, tan alts que donen a les dones fins als pits, e cascuna d\u2019estes tingua una armadura de cap. E com los embaxadors passaran, veuran l\u2019arn\u00e9s luyr, pensaran que tot \u00e9s gent d\u2019armes. E los CCC qui guardaran lo portal, a les spatles, per altres carrers desviats, isquen per les pla\u00e7es e cantons, e com los embaxadors seran passats, facen ax\u00ed com he dit fins que sien davant la altesa vostra. E certament ells pendran gran spant com veuran tanta gent d\u2019armes ab la batalla que han perduda, que no saben com ne en quina manera; e ara que vegen la molta gent, hauran a creure que socors de moltes gents nos \u00e9s vengut d\u2019Espanya ho de Fran\u00e7a ho de Alamanya.<\/p>\n

Lo rey tingu\u00e9 per molt bo lo que l\u2019ermit\u00e0 havia dit e tots los de son consell, e ax\u00ed fonch fet. Elegiren al duch de Lencastre e al comte de Salasberi que rebessen los embaxadors e ab ells anassen IIII m\u00edlia h\u00f2mens, e casc\u00fa de aquells port\u00e0s en lo cap una garlanda de flors. Isqueren fora de la ciutat per recebir los embaxadors una bona milla. Dix lo duch de Betafort:<\/p>\n

\u2013Digau, pare hermit\u00e0, puix tantes serim\u00f2nies han de fer, los embaxadors, \u00bfcom trobaran al rey, vestit ho despullat, o armat o desarmat?<\/p>\n

\u2013Si ira no y mesclau en vostres paraules \u2014dix l\u2019ermit\u00e0\u2014, bona demanda feu. Emper\u00f2 veig lo que signifiquen vostres paraules, que \u00e9s m\u00e9s inclinaci\u00f3 de mal que de b\u00e9: per \u00e7o com so<\/a> vell he hermit\u00e0 me voleu vituperar en lo consell e davant mon senyor lo rey. Areglau-vos en vostre parlar, si no yo us posar\u00e9 una brida en la boqua que us far\u00e9 parar a cada pas.<\/p>\n

En a\u00e7\u00f2 lo duch se lev\u00e0 de peus, e mes<\/a> mans a l\u2019espasa e dix:<\/p>\n

\u2013Si no perqu\u00e8 sou tan vell e portau l\u2019\u00e0bit de Sanct Francesch, ab aquesta spasa, la qual \u00e9s venyadora de paraules injurioses, yo us acursaria les faldes fins a la mitat de la cinta.<\/p>\n

En a\u00e7\u00f2 lo rey se lev\u00e0 en peus ab molta ira que tenia e pres al duch e lev\u00e0-li l\u2019espasa de la m\u00e0, e feu-lo<\/a> posar pres dins una gran torre. E tots los altres senyors que all\u00ed eren pacificaren a l\u2019hermit\u00e0, segons sa edat e l\u2019\u00e0bit que portava devia perdonar, e ell fonch content perdonar. E jam\u00e9s lo rey ho admet\u00e9 per molts prechs e suplications que l\u2019ermit\u00e0 e los altres magnats senyors li feren, ans ab un gyn lo volia lan\u00e7ar perqu\u00e8 isqu\u00e9s a recebir los embaxadors.<\/p>\n

Estant en aquestes congoxes portaren nova al rey com los embaxadors moros venien, e prestament isqueren los que eren stats elets ab tot aquell orde damunt mencionat.<\/p>\n

Com los embaxadors foren davant lo rey, donaren-li la letra de batalla ab la crehen\u00e7a ensemps e, en pres\u00e8ncia de tots, lo rey feu<\/a> legir la letra. E l\u2019ermit\u00e0 se acost\u00e0 al rey e dix-li:<\/p>\n

\u2013Senyor, vostra altesa accepte la batalla.<\/p>\n

Lavors lo rey dix:<\/p>\n

\u2013Yo accepte la batalla segons les condicions que\u00b7l vostre rey demana.<\/p>\n

E pregu\u00e0 als embaxadors aturassen all\u00ed fins en l\u2019endem\u00e0, que\u00b7ls daria major resposta. Feu-los<\/a> molt b\u00e9 aposentar e donaren-los totes les coses necess\u00e0ries per a la humanal vida.<\/p>\n

Lo rey aplegu\u00e0 consell general e, en aquell spay que s\u2019ajustaven, l\u2019ermit\u00e0 ab altres senyors se n\u2019an\u00e0 al rey, agenoll\u00e0\u2019s als seus peus e bes\u00e0-li la m\u00e0 e lo peu e ab grand\u00edssima humilitat lo suplic\u00e0 que fos de sa merc\u00e9 li volgu\u00e9s donar les claus de la torre perqu\u00e8 pogu\u00e9s traure lo duch, per \u00e7o com lo rey les tenia ben guardades. E tantes foren les suplications de l\u2019hermit\u00e0, ab los altres senyors que li ajudaren, que al rey fon for\u00e7at donar-les-hi. E l\u2019ermit\u00e0 ab altres anaren a la torre on stava pres lo duch, e all\u00ed trobaren un frare qui l\u2019hohya de confessi\u00f3, car certament ell se tenia per mort; e com sent\u00ed obrir la porta, pres tan gran alterati\u00f3 que pens\u00e0 exir de seny, pensant que\u00b7l volien traure per fer-ne just\u00edcia. Com l\u2019ermit\u00e0 lo veu<\/a> dix-li:<\/p>\n

\u2013Senyor duch, si v\u00f3s aveu dit a mi algunes paraules injurioses e yo a v\u00f3s, en gr\u00e0tia e merc\u00e9 vos demane que\u00b7m perdoneu, que yo de molt bona voluntat vos perdone.<\/p>\n

Com la pau fon feta, tornaren tots al consell, hon era lo rey e tots los duchs, comtes e marquesos, he tornaren legir la letra del rey moro. E per quant lo rey e tots los altres amaven e reverien a l\u2019hermit\u00e0 e vehien que era home de sancta vida e mostrava molt saber en l\u2019art de la cavalleria e destre \u2014segons lo seu parlar\u2014 en les armes, per tots foren dades les veus que ell primer parl\u00e0s, lo qual feu<\/a> principi a semblant parlar.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL XV<\/h2>\n

COM PER TOTS LOS DEL CONSELL FON DELIBERAT QUE L\u2019ERMIT\u00c0 DIGU\u00c9S PRIMER SON VOT SOBRE LA LETRA DE BATALLA QUE TRAM\u00c9S LO REY DE LA GRAN CAN\u00c0RIA AL REY DE ANGLATERRA<\/p>\n

\u2013Puix ab dret natural la rah\u00f3\u00b7m for\u00e7a obeyr als manaments de vostra exceŀl\u00e8ncia, mon senyor, en mostra de mon poch saber e no avisat entendre, no perjudicant les senyories de aquests magn\u00e0nims senyors, me manau que yo parle primer en aquest negoci, yo us dir\u00e9 lo que a mi par \u2014per b\u00e9 que yo conegua no \u00e9sser digne de parlar en semblants fets com yo sia home qui s\u00e9 molt poch en l\u2019exercici de les armes\u2014, emper\u00f2 no oblidant-me que proteste e demane v\u00e8nia e perd\u00f3, ax\u00ed a mon senyor lo rey com a tots los altres, que si dir\u00e9 algunes coses que no sien ben dites, vos pl\u00e0cia corregir-les e no vagen en compte de res com isquen de home criat en hermitatge, havent m\u00e9s not\u00edcia de b\u00e8sties feres que no de armes; emper\u00f2, dich, senyor, a vostra altesa, per satisfer a la letra del gran moro, que diu que a tota sa requesta se vol combatre ab la senyoria vostra cors per cors, e puix acceptada haveu la batalla ax\u00ed com bon rei e virtu\u00f3s deu fer, no tement los perills de la mort, so<\/a> de parer que m\u00e9s val al rey mort soptada que no \u00e9sser rey envergonyit<\/span>. E considerant com lo rey moro sia home fort\u00edssim e de gran \u00e0nimo, e diu en la sua letra que rey per rey vol fer la batalla, tendria per bo que la senyoria vostra, per salvar la promesa fe e per quant nostre senyor D\u00e9u, qui \u00e9s jutge e conexedor de veritat com a Ell no li sia res amagat, que l\u2019ajam tot de nostra part, no fa\u00e7am cosa neguna ab engan si vict\u00f2ria volem haver de nostres enemichs. E com siam certs de la indispositi\u00f3 de mon senyor lo rey \u2014qui \u00e9s molt jove e de d\u00e8bil complexi\u00f3 e visca malalt\u00eds, encara que tingua l\u2019\u00e0nimo de virtu\u00f3s cavaller\u2014 no seria cosa condecent ne justa que ell entr\u00e0s en camp clos ab un tan fort\u00edssim home com \u00e9s lo rey moro, mas lo duch de Lencastre, qui \u00e9s honcle de mon senyor lo rey, enprengua de fer aquesta batalla, e lo senyor rey se despulle del ceptre e de la corona real per \u00e7o que lo gran moro no sia decebut que\u00b7s combata ab rey.<\/p>\n

Acabant l\u2019ermit\u00e0 les derreres s\u00edŀlebes de ses paraules, se levaren tres duchs moguts d\u2019estrema ira, \u00e7o \u00e9s, lo duch de Cloceste, lo duch de B\u00e8tafort e lo duch de Atr\u00e8tria, e ab grans crits comen\u00e7aren a dir que no volien consentir que lo duch de Lencastre entr\u00e0s en la batalla e fos al\u00e7at per rei, com casc\u00fa d\u2019ells era m\u00e9s acostat parent del rey e a qui era m\u00e9s l\u00edcit de fer la batalla que no era lo duch de Lencastre.<\/p>\n

Lo rey no comport\u00e0 que m\u00e9s parlasen, sin\u00f3 que ab sfor\u00e7ada veu feu<\/a> principi a semblants paraules.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL XVI<\/h2>\n

LES RAHONS QUE LO REY DE ANGLATERRA FA EN LO CONSELL AB LOS SEUS CAVALLERS PER ENTRAR EN LA BATALLA AB LO REY DE LA GRAN CAN\u00c0RIA E LO QUE ELLS LI REPLIQUEN<\/p>\n

\u2013Justa cosa \u00e9s que tan desordenada demanda no sia ho\u00ffda. Millor fora<\/a> que ab duptoses paraules temptat agu\u00e9sseu ma volentat, perqu\u00e8 a mi no plau ni vull que neg\u00fa de tots vosaltres entre per mi en la batalla: puix yo la he acceptada, yo tot sol la vull portar a fi.<\/p>\n

Lev\u00e0\u2019s un gran bar\u00f3 e dix semblants paraules:<\/p>\n

\u2013Senyor, perdon-me la exceŀl\u00e8ncia vostra del que dir\u00e9, car lo que vostra altesa diu jam\u00e9s per nosaltres vos ser\u00e0 consentit. Per b\u00e9 que nostre senyor D\u00e9u vos haja dat lo voler, vos ha levat lo poder, per quant tots nosaltres conexem que la altesa vostra no \u00e9s \u00e0bil per a tant fort e tan dura batalla com \u00e9s aquesta, regisqua\u2019s la senyoria vostra a consell e voluntat de tots nosaltres, car si nosaltres conex\u00edem la vostra virtuosa persona \u00e9sser disposta per a tal mester, de bon grat agu\u00e9rem aderit al que la altesa vostra agu\u00e9s manat.<\/p>\n

E tots los altres barons e cavallers loaren lo que aquest bar\u00f3 havia dit.<\/p>\n

\u2013Puix ax\u00ed \u00e9s que a vosaltres, fidel\u00edssims vasalls e s\u00fabdits meus \u2014dix lo rey\u2014 no plau e conexeu en mi que no so<\/a> dispost per a combatre lo rey moro, yo us regracie la molta amor que\u00b7m mostrau tenir e disponch de mi enseguint la volentat de tots vosaltres. Emper\u00f2 yo vull e man que no sia neg\u00fa, sots pena de la vida, que tingua tant atreviment que digua que far\u00e0 per mi la batalla, sin\u00f3 lo que yo elegir\u00e9. E aquell vull que sia per mi hi en loch meu, e en aquell renunciar\u00e9 la corona, lo regne e lo ceptre real.<\/p>\n

Respongueren tots que eren contents. Apr\u00e9s lo rey feu<\/a> principi a tal parlar.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL XVII<\/h2>\n

COM LO REY DE ANGLATERRA, AB VOLUNTAT DE TOTS LOS BARONS E CAVALLERS, RENUNCI\u00c0 LO REGNE, LA CORONA E LO CEPTRE A L\u2019ERMIT\u00c0, QUE FES LA BATALLA E ENTR\u00c0S EN CAMP CLOS AB LO REY DE LA GRAN CAN\u00c0RIA<\/p>\n

\u2013Ax\u00ed acostuma afalagar la iniqua fortuna quant del tot vol destroyr al qui enguana, que de la sua adversitat alguna part no mostra, perqu\u00e8 aquell a qui prospera contra ell<a><\/sup><\/a> no s\u2019arme. \u00a1O, gran infortuni, que\u00b7ls molt prosperats en la m\u00e9s alta fortuna acompanya, que no tenint speri\u00e8ncia de adversitat alguna, los pochs dans majors stimen, e los grans sostenir no poden! E per \u00e7o, duchs, comtes e marquesos e tots los altres s\u00fabdits fidel\u00edssims meus, vull manifestar que, puix a la divina Provid\u00e8ncia \u00e9s stat plasent que m\u2019a<\/a> privat de la for\u00e7a e corporal sanitat, e tots vosaltres me dieu e afermau yo no \u00e9sser sufficient per entrar en camp clos, volent enseguir a la molta amor e bona voluntat de tots vosaltres, yo done mon loch, lo ceptre e la corona real, e despull-me de tota ma senyoria e done-la de bon grat, no constret ni for\u00e7at ni ab pactes ni convinenses, al meu amat pare hermit\u00e0 qui a\u00e7\u00ed present \u00e9s.<\/p>\n

Despull\u00e0\u2019s les sues robes e dix semblants paraules:<\/p>\n

\u2013Ax\u00ed com yo\u00b7m despulle aquestes vestidures reals e les vist e pose sobre lo pare hermit\u00e0, ax\u00ed\u00b7m despulle de tot lo meu regne e senyoria donant e revestint-lo sobre lo pare hermit\u00e0, e prech-lo que li pl\u00e0cia de acceptar-ho e que fa\u00e7a la batalla per mi ab lo rey moro.<\/p>\n

Com l\u2019ermit\u00e0 hoh\u00ed dir semblants paraules al rey, lev\u00e0\u2019s molt prest per voler parlar, e tots los grans senyors que all\u00ed eren, de un acort se levaren e tingueren tan a prop a l\u2019ermit\u00e0 que jam\u00e9s lo lexaren parlar, ans li despullaren l\u2019\u00e0bit que vestia e feren-li vestir les robes reals. E lo rey renunci\u00e0 tota la sua senyoria sobre l\u2019ermit\u00e0 ab acte de notari, en pres\u00e8ncia de tot lo consell e ab consentiment de tots los barons. E vistes per lo rey hermit\u00e0 les pregu\u00e0ries de tots los del consell, accept\u00e0 lo regne e la batalla, e prestament deman\u00e0 que li portassen unes armes que li vinguessen b\u00e9. Portaren-li\u2019n moltes, emper\u00f2, de totes quantes li\u2019n portaren, no n\u2019i agu\u00e9 nengunes que li vinguessen b\u00e9 al plaer seu.<\/p>\n

\u2013Per la mia fe \u2014dix lo rey hermit\u00e0\u2014, per a\u00e7\u00f2 no restar\u00e0 la batalla, encara que y sab\u00e9s entrar en camisa. E prech-vos senyors \u2014dix lo rey hermit\u00e0\u2014, vos pl\u00e0cia voler anar a la comtessa e preguau-la molt carament que per la sua molta virtut e bondat me vulla prestar les armes de son marit, en Guillem de Varoych, aquelles ab qu\u00e8 ell acostumava entrar en les batalles.<\/p>\n

Com la comtessa veu<\/a> venir tants duchs, comtes e marquesos e tot lo consell del rey, e ho\u00fft lo per qu\u00e8 venien, resp\u00f2s la virtuosa comtessa e dix que era molt contenta, e don\u00e0\u2019ls unes armes que no valien molt.<\/p>\n

Lo rey, com les veu,<\/a> dix:<\/p>\n

\u2013No s\u00f3n aquestes les que yo demane, car altres n\u2019i ha que s\u00f3n molt millors.<\/p>\n

E tots los barons tornaren altra volta a la comtessa e demanaren-li les altres armes, e la comtessa los dix que no n\u2019i havia altres.<\/p>\n

Cobrada la resposta, lo rey dix:<\/p>\n

\u2013Senyors e germans meus, anem-hi tots ax\u00ed com stam e\u00b7nsajarem nostra ventura.<\/p>\n

Com tots foren davant la comtessa, dix lo rey:<\/p>\n

\u2013Senyora comtessa, per vostra gran bondat e gentilesa vos prech me vullau prestar les armes qui eren de vostre marit, en Guillem de Varoych.<\/p>\n

\u2013Senyor \u2014dix la comtessa\u2014, ax\u00ed D\u00e9u me prest aquest fill, que altre b\u00e9 en aquest m\u00f3n no tinch, com ja les vos he trameses.<\/p>\n

\u2013Veritat \u00e9s \u2014dix lo rey\u2014, emper\u00f2 no s\u00f3n aquelles les quals yo demane. Emprestau-me v\u00f3s aquelles qui stan en lo petit retret de la vostra cambra, les quals s\u00f3n cubertes de un dom\u00e0s vert hi blanch.<\/p>\n

Dix la comtessa, qui don\u00e0 de genolls en terra:<\/p>\n

\u2013Senyor, en gr\u00e0tia e merc\u00e9 demane a vostra senyoria que\u00b7m vulla fer certa de vostre nom e com conex\u00edeu v\u00f3s a mon senyor, lo comte Guillem de Varoych.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL XVIII<\/h2>\n

LA RESPOSTA QUE LO REY HERMIT\u00c0 FEU<\/a> A LA COMTESSA DE VAROYCH COM LO SUPLIC\u00c0 QUE LI FES MERC\u00c9 DE DIR-LI SON NOM NI QUINA AMISTAT HAVIA TENGUDA AB SON MARIT, LO COMTE GUILLEM DE VAROYCH, E LO QUE ELL LI RESPONGU\u00c9, RECITANT-LI LES BATALLES DE LA CIUTAT DE ROAN E DELS SEUS ACTES<\/p>\n

\u2013Comtessa \u2014dix lo rey hermit\u00e0\u2014, no \u00e9s ara temps ne hora per a poder-vos manifestar lo meu nom, car en altres coses m\u00e9s necess\u00e0ries e \u00fatils per a tots tinch de entendre, per qu\u00e8 us prech que\u00b7m vullau prestar les armes que us he demanades, e a\u00e7\u00f2 us aur\u00e9 a gr\u00e0tia singular.<\/p>\n

\u2013Senyor \u2014dix la comtessa\u2014, yo de bon grat so<\/a> contenta de prestar-les a vostra altesa, mas si D\u00e9u vos done bona vict\u00f2ria del rey moro, me fa\u00e7au gr\u00e0tia que, puix lo vostre nom no puch saber, almenys que\u00b7m digua vostra senyoria quina conexen\u00e7a e amistat ha tenguda ab mon marit.<\/p>\n

Resp\u00f2s lo rey:<\/p>\n

\u2013Senyora, puix tan me for\u00e7au e voleu que us ho digua yo so<\/a> content per lo molt mer\u00e9xer vostre. B\u00e9 sou en recort de aquella gran batalla que vostre marit vens\u00e9 al rey de Fran\u00e7a en la ciutat de Roam. Vostre marit era capit\u00e0 major de la ciutat, e vench lo rey de Fran\u00e7a ab LX m\u00edlia combatents entre de peu e de cavall, e vostre marit, Guillem de Varoych, isqu\u00e9 ab pocha gent de la ciutat e lex\u00e0 los portals molt ben provehits; e al cap del pont feu-s\u2019i<\/a> un bell fet d\u2019armes, de qu\u00e8 moriren dels francesos en lo pont, ab los qui caygueren en a ribera, passats V m\u00edlia h\u00f2mens. E vostre marit retragu\u00e9\u2019s devers la ciutat e tots los de Picardia passaren un pas e pensaren pendre la ciutat, sin\u00f3 per Guillem de Varoych, qui\u00b7s feu<\/a> fort a la porta. E plegu\u00e0 lo rey ab tot son poder e feu<\/a> all\u00ed un singular fet d\u2019armes, en tant que vostre marit se n\u2019entr\u00e0 e molts francesos ab ell ensemps. E aquells qui guardaven les torres del portal de la ciutat dexaren caure la porta caladissa com veren que ja n\u2019i havia prou de francesos, e lo rey rest\u00e0 defora. Com en Guillem de Varoych agu\u00e9 destro\u00e7ada tota la gent e posats en forts presons, e veu<\/a> que lo rey de Fran\u00e7a combatia la ciutat ab gran esfor\u00e7 per pendre vostre marit, lo comte isqu\u00e9 per altra porta de la ciutat e fer\u00ed en aquel loch hon era lo rey de Fran\u00e7a, e los de la ciutat isqueren tanb\u00e9. E lo rey fonch ferit de dos nafres e mataren-li lo cavall. E un cavaller dels seus qui veu<\/a> tan malament nafrat lo rey, e stava a peu, devall\u00e0 del seu cavall e feu-hi<\/a> pujar lo rey a cavall, e fon-li for\u00e7at que se n\u2019an\u00e0s, e la batalla fon perduda. Comtessa, \u00bfsou en recort com apr\u00e9s pochs dies passats, vostre marit vench en aquest regne per manament del senyor rey, e ab quanta de honor fon rebut per lo rey e per tots los del regne? E romperen-li un tros de mur, car no consentiren que entr\u00e0s per porta neguna, e anava sobre un carro enparamentat de draps de brocat, e los cavalls qui tiraven lo carro anaven ab paraments de seda, e ell anava tot sol sobre lo carro, armat tot en blanch ab l\u2019espasa nua en la m\u00e0. Apr\u00e9s vengueren en sta vostra ciutat de Varoych e a\u00e7\u00ed stigueren per alguns dies, e yo cont\u00ednuament fuy en sa companyia; e en les guerres fom frares d\u2019armes.<\/p>\n

No tard\u00e0 gran spay que la comtessa feu<\/a> principi a tal parlar.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL XIX<\/h2>\n

RAHONS QUE FA LA COMTESSA AL REY HERMIT\u00c0 COM LI DEMAN\u00c0 EN GR\u00c0TIA QUE LI PREST\u00c0S LES ARMES DE SON MARIT, LO COMTE GUILLEM DE VAROYCH. E COM ORDEN\u00c0 LA BATALLA PER ENTRAR EN CAMP CLOS AB LO REY MORO, DEL QUAL GUANY\u00c0 GLORIOSA VICT\u00d2RIA<\/p>\n

\u2013Ab alegria de goig inefable, senyor, me recort que \u00e9s veritat tot lo que la senyoria vostra m\u2019a<\/a> dit. E reste molt aconsolada com hoig recitar los singulars actes del meu virtu\u00f3s marit e senyor, que yo en strem amava e en grand\u00edssima stima tenia, com aquell qui era digne de fama gloriosa e merexedor de real corona per les sues virtuts insignes. Mas la fortuna m\u2019\u00e9s stada molt adversa, qui\u00b7m fa viure adolorida, que\u00b7l m\u2019a<\/a> levat davant los meus hulls. E des que de mi\u00b7s part\u00ed no s\u00e9 qu\u00e8 s\u00f3n bons dies ni menys bones nits: entre les unes coses e altres, tots los dies me s\u00f3n de passi\u00f3. E de a\u00e7\u00f2 no vull m\u00e9s parlar per no enujar la altesa vostra; sol vos deman en gr\u00e0tia e merc\u00e9 me vulla perdonar la senyoria vostra com en lo temps de vostre hermitatge yo no fiu per l\u2019altesa vostra lo que b\u00e9 aguera pogut fer. E si yo agu\u00e9s sabut la jermandat que hav\u00edeu tenguda ab mon senyor Guillem de Varoych, yo us aguera feta molt m\u00e9s honor e donat de mos b\u00e9ns m\u00e9s que fet no he.<\/p>\n

Molt fonch content lo rey de les paraules de la virtuosa comtessa.<\/p>\n

\u2013Lla hon no ha erra no fretura demanar perd\u00f3<\/span>. Vostres virtuts s\u00f3n tantes que no\u00b7s porien recitar ni yo us bastaria a fer les gr\u00e0ties del que us so<\/a> obliguat. Sol vos prech, per la vostra gran virtut e gentilesa, que les armes que us he demanades me vullau prestar.<\/p>\n

E prestament la comtessa li feu<\/a> traure unes altres armes qui eren cubertes de brocat blau. Com lo rey les veu<\/a> dix:<\/p>\n

\u2013Senyora comtessa, com teniu ben guardades les armes de vostre marit Per molt que aquests senyors e yo vos ajam preguada, no les nos haveu volgades prestar. Aquestes s\u00f3n les que Guillem de Varoych entrava en los tornegs. Aquelles que yo demane stan penjades dins lo vostre retret, qui s\u00f3n cubertes de un dom\u00e0s blanch e vert ab un le\u00f3 d\u2019or coronat, e ab aquelles s\u00e9 yo b\u00e9 que ell entrava en les molt cruels batalles. E si v\u00f3s, senyora comtessa, enuig no y pren\u00edeu que yo entr\u00e0s dins lo retret, a mon parer yo les trobaria.<\/p>\n

\u00a1Ay, trista \u2014dix la comtessa\u2014, par que tota vostra vida siau criat en sta casa! B\u00e9 por\u00e0 entrar la senyoria vostra, e mire e prengua tot lo que millor li paregua.<\/p>\n

Vent lo rey la sua bona volentat, lo y regraci\u00e0, e entraren tots dins lo retret e veren-les all\u00ed penjades. Lo rey les se feu<\/a> dar e feu-les<\/a> adobar de tot lo que necessari era.<\/p>\n

La batalla fon concertada per a l\u2019endem\u00e0, e en la nit lo rey se n\u2019an\u00e0 a la sgl\u00e9sia major e all\u00ed stigu\u00e9 tota la nit agenollat davant l\u2019altar de la sacrat\u00edssima Mare de D\u00e9u, senyora nostra, ab totes ses armes, qui staven sobre l\u2019altar. Com fon dia clar, ho\u00fd missa ab gran devoci\u00f3. Acabada la missa, se feu<\/a> armar dins la sgl\u00e9sia, e menj\u00e0 d\u2019una perdiu per \u00e7o que natura s\u2019esfor\u00e7\u00e0s un poch. Apr\u00e9s isqu\u00e9 al camp e totes les dones e donzelles isqueren de la ciutat descalces, les donzeles en cabells, fent profess\u00f3, suplicant a la divina Magestat e a la sacrat\u00edssima Mare de D\u00e9u Jhes\u00fas que don\u00e0s vict\u00f2ria al lur rey contra lo rey moro.<\/p>\n

Com lo rey hermit\u00e0 fonch dins lo camp, vench lo rey moro ab tot son poder de peu e de cavall, e entr\u00e0 en lo camp ab \u00e0nimo de virtu\u00f3s cavaller. E tots los moros pujaren alt en un to\u00e7al per mirar la batalla, e los cristians stigueren prop de la ciutat. Lo rey hermit\u00e0 portava una lan\u00e7a ab lo ferro ben smolat e una pavesina en lo bra\u00e7, l\u2019espasa e un punyal. Lo rey moro portava un arch de flexa, espasa e al cap una cervellera ab moltes tovalloles enbolicades.<\/p>\n

Com los dos animosos reys foren dins lo camp, la hu an\u00e0 devers l\u2019altre ab molt gran \u00e0nimo. Lo rey moro tir\u00e0 prestament una flexa e don\u00e0-li en lo mig de la pavesina e pass\u00e0-la-y de clar ensemps ab lo bra\u00e7, que no s\u2019i pogu\u00e9 aturar, e prestament li\u2019n torn\u00e0 a tirar altra e don\u00e0-li enmig de la cuxa. Ab l\u2019arn\u00e9s que portava, la flexa no pogu\u00e9 passar del tot e fe\u00ffa-li molt de enpaig al passeyar que fe\u00ffa. Ell fon ferit de dues nafres ans que acostar-s\u2019i pogu\u00e9s, e tir\u00e0-li la lan\u00e7a com fon prop d\u2019ell. E lo rey moro era molt destre en les armes e, ab lo seu arch, com veu<\/a> venir la lan\u00e7a, rebat\u00e9-la e feu-la<\/a>\u00b7nar luny de si m\u00e9s de X passes. En a\u00e7\u00f2 lo rey hermit\u00e0 se fonch tant acostat que no\u00b7l lex\u00e0 m\u00e9s tirar. Com li fonch quasi que ab la m\u00e0 lo podia tocar, dix en alt, cridant:<\/p>\n

\u2013\u00a1Ajuda\u2019m, D\u00e9u, e vingua tota la morisma contra mi!<\/p>\n

Com lo rey moro veu<\/a> l\u2019altre tan prop de si e no podia tirar ab l\u2019arch, tingu\u00e9\u2019s per perdut. Com lo rey hermit\u00e0 agu\u00e9 tirada la lan\u00e7a, prestament mes<\/a> mans a l\u2019espasa e acost\u00e0\u2019s tant com pogu\u00e9 a ell e don\u00e0-li un gran colp sobre lo cap, emper\u00f2 no li feu<\/a> gran mal, tantes eren les tovalloles que portava. E lo rey moro ab l\u2019arch defenie\u2019s e rebatia-li molts colps, en tant que\u00b7l rey hermit\u00e0 li tir\u00e0 un gran colp que li taill\u00e0 lo bra\u00e7 e mes-li<\/a> l\u2019espasa tota dins lo costat, e fon for\u00e7at al rey moro que caygu\u00e9s en terra; e tan prestament com pogu\u00e9, lo rey hermit\u00e0 li taill\u00e0 la testa, pres la lan\u00e7a e mes<\/a> la testa en la punta. E ab aquella vict\u00f2ria lo rey se\u2019n torn\u00e0 dins la ciutat. \u00a1Pensau ab quanta alegria staven los cristians, dones e donzelles, pensant com eren ja fora de captivitat! Com lo rey fon dins la ciutat, feren venir los metges e curaren les nafres del rey.<\/p>\n

Lo dia seg\u00fcent, de mat\u00ed, lo rey tingu\u00e9 son consell en la cambra hon jahia, e fon deliberat que trametessen dos cavallers per embaxadors als moros, dient-los que volguessen observar les convinenses per ells promeses e jurades per tots ells, e se\u2019n podien anar salvament e segura ab tots lurs navilis, robes, joyes, en ses pr\u00f2pries terres, sens que per neng\u00fa del regne no\u00b7ls ser\u00e0 fet mal ne dan.<\/p>\n

Com los embaxadors foren elets, trameteren un trompeta per salconduyt. Los moros foren contents de dar lo salconduyt tant bastant com lo volgueren. Los embaxadors partiren; com foren junts ab los moros, esplicaren lur embaxada. Feren-los ben aposentar e preguaren-los que sperasen la resposta. E a\u00e7\u00f2 digueren per fer-los una gran maldat, car tornaren en major mal\u00edcia per la molta dolor que tenien de la mort de llur rey.<\/p>\n

Entre ells fonch molt gran altercaci\u00f3 a qui farien rey. Los uns volien que fos \u00c7al\u00e9 ben \u00c7al\u00e9, los altres volien que fos Aduqueperech, cos\u00edn germ\u00e0 del mort rey. Feta la electi\u00f3 per ells de \u00c7al\u00e9 ben \u00c7al\u00e9 per \u00e7o com era bon cavaller e valent\u00edssim, de continent que l\u2019agueren al\u00e7at rey man\u00e0 que prenguessen los embaxadors e tots los qui eren venguts ab ells, e feu-los<\/a> matar. Levaren-los a tots les testes e posaren-las dins una s\u00e0rria, e ab un ase les trameteren devers la ciutat.<\/p>\n

Les guardes qui staven en les torres de la ciutat veren dos ginets ab l\u2019ase que fe\u00ffen anar, com foren prop de la ciutat desempararen l\u2019ase e tornaren-se\u2019n molt corrent. Lo capit\u00e0 de les guardes veu<\/a> lo cas, man\u00e0 a X h\u00f2mens a cavall que anassen a veure quin cas era aquell; com ho agueren vist no volgueren \u00e9sser exits per a veure un tan nefand\u00edssim cas, ne tan gran perdici\u00f3, e prestament ho anaren a dir al rey e a tot lo consell. Com lo rey sab\u00e9 tal novitat, posat fonch en gran admirati\u00f3 e dix semblants paraules.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL XX<\/h2>\n

LO VOT SOLEMNE QUE LO REY HERMIT\u00c0 FEU<\/a> STANT NAFRAT PER LO REY DE LA GRAN CAN\u00c0RIA<\/p>\n

\u2013Io he oferta la mia persona en perillosa conquesta, e a\u00e7\u00f2 perqu\u00e8 eternament ma fama revischa, car stime morts lo jorn primer de lur naxen\u00e7a aquells qui en tenebres d\u2019escura vida ax\u00ed callat oci\u00f3s viure passen, que ans de aquest m\u00f3n los inp<l>acables<\/sup><\/a> fats los transporten, que a conexen\u00e7a de alg\u00fa lo seu viure pervinga, essent menys que pedres o arbres, los quals, per \u00fatils proprietats e suavidat de fruyts delitosos los vivints en gran stima colen. E aquells stime gloriosament viure, los quals, ab strenu\u00eftat de \u00e0nimo, morint sens jam\u00e9s poder morir, en segura vida, ab serenitat de gloriosa fama eternalment reviuen. \u00a1O, infels crudel\u00edssims e de poca fe, car no podeu donar lo que no teniu! Ara yo fas vot solempne, ax\u00ed nafrat com stich, de jam\u00e9s entrar dins casa cuberta, si no \u00e9s sgl\u00e9sia per hoyr missa, fins a tant que yo haya lan\u00e7at tota aquesta morisma fora de tot lo regne.<\/p>\n

E prestament se feu<\/a> dar la roba e lev\u00e0\u2019s del lit e feu<\/a> tocar les trompetes. E lo primer qui isqu\u00e9 fora de la ciutat fon lo rey, e feu<\/a> fer crida que tots quants fossen de XI anys ens\u00fas e de LXX en avall, sots pena de la vida, tots l\u2019aguessen a seguir. E aquell dia atendaren-se en aquell loch hon los moros eren stats ven\u00e7uts, e en aquell cas lo rey feu<\/a> traure molta artellaria necess\u00e0ria per a la guerra.<\/p>\n

Com la virtuosa comtessa sab\u00e9 que lo rey tal crida feta fer havia, e tota la gent lo seguia que fossen de XI anys ens\u00fas, fonch molt atribulada conexent que son fill era compr\u00e9s en aquella e era for\u00e7at de anar-hi; e ab gran cuyta, a peu, ella an\u00e0 hon era lo rey e, donant dels genolls en la dura terra, ab veu piadosa feu<\/a> principi a paraules de semblant stil:<\/p>\n

\u2013A v\u00f3s, rey prudent\u00edssim, antich en benaventurada vida, a la vostra sanctedat m\u00e8ritament s\u2019esguarda haver pietat e compassi\u00f3 de les persones afligides; per qu\u00e8 yo, adolorida comtessa, vinch a la vostra exceŀl\u00e8ncia a suplicar que ax\u00ed com sou misericordi\u00f3s e ple de tota bondat e virtut, que hajau pietat de mi com no tingua en aquest m\u00f3n altre b\u00e9 sin\u00f3 aquest fill, qui \u00e9s de tan poca edat que en res no us pot ajudar. E sia de vostra merc\u00e9 \u00e9sser en recort de la gran amistat, amor e confederati\u00f3 del meu virtu\u00f3s marit, ab lo qual vostra altesa ha tenguda tanta amistat en lo temps de les guerres e batalles; e reduesch a la mem\u00f2ria de la senyoria vostra aquelles almoynes e karitats que en lo temps del vostre hermitatge yo us fe\u00ffa dar, que us pl\u00e0cia obeyr als meus desigs e suplications, \u00e7o \u00e9s, que\u00b7m vullau lexar mon fill, qui \u00e9s orfe de pare e yo no tinch altre b\u00e9 ab qui\u00b7m pugua aconsolar sin\u00f3 ab aquest miserable de fill. Donchs, senyor, puix sou pare de miseric\u00f2rdia e de pietat, obtingua de la merc\u00e9 vostra aquesta tan alta gr\u00e0cia, per qu\u00e8 yo e mon fill per a sempre restem obliguats a la senyoria vostra.<\/p>\n

Lo rey conegu\u00e9 la desordenada voluntat de la comtessa e no tard\u00e0 de fer-li tal resposta.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL XXI<\/h2>\n

COM LO REY HERMIT\u00c0 S\u2019ESCUS\u00c0 QUE NO VOLGU\u00c9 LEXAR A LA COMTESSA SON FILL<\/p>\n

\u2013Molt vos desijara hobeyr, senyora comtessa, si la vostra demanda fos honorosa e justa, com la honor e stima de vostre fill yo tinch per mia. Car sabuda cosa \u00e9s que los h\u00f2mens han de exercitar les armes e han a saber la pr\u00e0tica de la guerra e lo gentil stil que aquest benaventurat orde de cavalleria t\u00e9; e \u00e9s deguda cosa e de bona consuetut que los h\u00f2mens de honor en gran joventut deuen principiar les armes, car en aquella edat aprenen molt millor que\u00b7ls altres, ax\u00ed en batalles de camp clos com en guerres guerrejades. E per quant aquest \u00e9s ara en la millor edat del m\u00f3n per veure e sentir les honors grand\u00edssimes que\u00b7ls cavallers aconseguexen en semblants fets exercint virtuosos actes, per qu\u00e8 yo\u00b7l vull portar en ma companyia e tenir-lo en compte e stima de fill, e yo fer-li he tota aquella honor que\u00b7m ser\u00e0 possible per amor de son pare e per contemplaci\u00f3 vostra. \u00a1O, quina gl\u00f2ria \u00e9s per a la mare tenir fill jove e dispost que\u00b7s sia trobat e\u00b7s trobe en semblants batalles dignes de gloriosa fama! E per \u00e7o \u00e9s de necessitat que vingua ell ab mi, e yo dem\u00e0 fer l\u2019\u00e9 cavaller, per \u00e7o que ell pugua emitar als virtuosos actes de son pare, Guillem de Varoych; e si ara hi va, tots los bons cavallers lo tindran per millor. E yo, qui tant he amat a son pare en vida, tanb\u00e9 lo dech amar en la mort, car en aquest m\u00f3n jam\u00e9s port\u00ed m\u00e9s voluntat e amor a home ning\u00fa com a vostre marit, e ara en loch seu vull amar e honrar a son fill, per \u00e7o com a present altre b\u00e9 no li puch fer. Per qu\u00e8 us prech e us consell, virtuosa comtessa, que us ne torneu dins la vostra ciutat e que\u00b7m dexeu a\u00e7\u00ed vostre fill.<\/p>\n

\u2013Per ma fe \u2014dix la comtessa\u2014, senyor, vostre consel no\u00b7m par bo ni bell per a mi. \u00bfVol-me dar entendre, vostra senyoria, que aquesta art de cavalleria \u00e9s benaventurada? Ans vos dich que \u00e9s prou desaventurada, dolorosa, trista e de mal servir. \u00bfS\u00ed voleu major speri\u00e8ncia que de vostra senyoria? Car ahir \u00e9reu sa e alegre e ara vos veig prou trist, coxo e malalt. \u00a1E trists de aquells que y dexen les persones! \u00a1E a\u00e7\u00f2 \u00e9s lo que\u00b7m fa a mi duptar del meu fill, car si yo era certa que no mor\u00eds en les batalles o no fos nafrat, b\u00e9 seria contenta an\u00e0s ab la senyoria vostra, \u00bfmas qui \u00e9s aquell qui m\u2019asegura los duptes de les batalles? Que la mia \u00e0nima tremola d\u2019estrema dolor, car lo seu \u00e0nimo \u00e9s alt e gener\u00f3s, que volr\u00e0 emitar los virtuosos actes de son pare. Senyor, yo s\u00e9 que s\u00f3n molt grans los perills de les batalles, e per \u00e7o la mia \u00e0nima rep\u00f2s no pot haver: lo millor consell per a mi \u00e9s que la altesa vostra me done mon fill e vosaltres feu la batalla.<\/p>\n

Lo rey, ab gran afabilitat, dix:<\/p>\n

\u2013Totes coses stan b\u00e9 en bocha de dona<\/span>. Senyora comtessa, no vullau en va despendre vostres paraules; anau ab la pau de nostre Senyor e tornau-vos-ne dins la vostra ciutat, que res no acabar\u00edeu.<\/p>\n

Los parents de la comtessa e de son fill la preguaren se\u2019n torn\u00e0s e dex\u00e0s all\u00ed son fill, puix lo rey ne prenia c\u00e0rrech. Com ella veu<\/a> que m\u00e9s no s\u2019i podia fer, dix plorant.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL XXII<\/h2>\n

LEMENTACI\u00d3 QUE FEU<\/a> LA COMTESSA COM AGU\u00c9 LEXAT LO FILL<\/p>\n

\u2013\u00a1O, cosa desrahonable, si dir-se pot, que la gravitat de les mies dolors a totes les altres avan\u00e7en! \u00a1O, doloroses l\u00e0grimes qui la destructi\u00f3 <e><\/sup><\/a> mis\u00e8ria mia representen, transportau los hoynts entristits en la pres\u00e8ncia de la mia gran p\u00e8rdua, no consentissen sin\u00f3 ab gemechs, tristors e sospirs e sanglots \u00e9sser ho\u00ffdes! Aquestes s\u00f3n dolors de mare qui no t\u00e9 sin\u00f3 un fill, e aquell per for\u00e7a li \u00e9s levat, offerint-lo a la cruel, spantable e dolorosa mort ab senyals de molta amistat e amor. \u00a1O, mare, semblant a ovella fecunda, qui has parit lo fill per a \u00e9sser mort e trocejat en la cruel batalla! Mas, \u00bfqu\u00e8 m\u2019aprofita dolre sobre cas inremeyable, puix lo rey no pot haver pietat de mi ni de mon fill?<\/p>\n

Lo rey, mogut de compassi\u00f3 de les adolorides paraules e lementacions de la comtessa, corrent dels seus hulls spesses l\u00e0grimes, apart\u00e0\u2019s un poch e dix als parents de la comtessa que la portassen a la ciutat. Dos cavallers qui parents eren de la mare e del fill levaren la adolorida comtessa de terra e\u00b7n bra\u00e7os la portaren fins al portal de la ciutat, aconortant-la en la millor manera que podien.<\/p>\n

\u2013B\u00e9 us pensau vosaltres \u2014dix la comtessa\u2014 aconortar la mia grand\u00edssima dolor, car com m\u00e9s paraules me dieu de consolaci\u00f3, m\u00e9s me turmentau e major pena sent la mia atribulada \u00e0nima. E per aquest sol fill que a mi resta yo so<\/a> dita mare e, si aquest mor en la batalla, \u00bfqu\u00e8 ser\u00e0 de mi, trista desaventurada, que haur\u00e9 perdut marit e fill e tot quant b\u00e9 tenia en aquest miserable m\u00f3n? \u00bfE no fora<\/a> millor yo fos morta, ans que veure tanta dolor davant los meus hulls, e agu\u00e9s agut vida lo meu marit e son fill? \u00bfQu\u00e8\u00b7m valen a mi los b\u00e9ns ni les riqueses, puix so<\/a> destituhida de tot goig, plaer e consolaci\u00f3 e tot mon fet no \u00e9s sin\u00f3 abundar en l\u00e0grimes doloroses e viure en cont\u00ednues lementacions? \u00a1Almenys me fes D\u00e9u gr\u00e0tia que pogu\u00e9s at\u00e9nyer a la vert delitosa riba del gran riu! \u00a1Oblidant los meus passats e esdevenidors mals, pass\u00e0s eterna e reposada vida!<\/p>\n

Acabant la comtessa semblants paraules, lo fill feu<\/a> principi a tal parlar:<\/p>\n

\u2013Senyora, yo us supplich que sia de vostra merc\u00e9 que no ploreu ni vullau fatigar la vostra virtuosa persona per mi, e yo us bese les mans de la molta e strema amor que en la senyoria vostra tinch coneguda. Mas deveu pensar que so<\/a> ja en tal edat que dech exir dej\u00fas les ales de ma mare e so<\/a> per portar armes e entrar en batalles per mostrar de qui so<\/a> fill ni qui \u00e9s stat mon pare, car si ser\u00e0 plasent a la divina Magestat, Ell me guardar\u00e0 de mal e\u00b7m lexar\u00e0 fer tals actes que seran plasents a Ell e l\u2019\u00e0nima de mon pare ne ser\u00e0 aconsolada all\u00e0 hon \u00e9s e la merc\u00e9 vostra se n\u2019alegrar\u00e0.<\/p>\n

Com la comtessa li hoh\u00ed dir tals paraules, gir\u00e0\u2019s devers sos parents, que la portaven, e dix-los:<\/p>\n

\u2013\u00a1Ara dexau-vos morir per fill neng\u00fa! Yo pensava que la voluntat del meu fill fos conforme ab la mia, apartant-se de vosaltres, e s\u2019amagaria per los racons per fugir als perills de les batalles, perqu\u00e8 \u00e9s de poca edat, e yo veig que ell fa tot lo contrari. B\u00e9 \u00e9s veritat l\u2019exemple vulgar qui diu: per natura ca\u00e7a ca<\/span>.<\/p>\n

Com foren al portal de la ciutat, los cavallers prengueren comiat per tornar al camp. Lo fill don\u00e0 dels genolls en la dura terra e bes\u00e0 los peus e les mans e la bocha a la mare, e suplic\u00e0-la que li volgu\u00e9s donar la sua benedicti\u00f3. E la comtessa lo seny\u00e0 e dix-li:<\/p>\n

\u2013Mon fill, nostre senyor D\u00e9u te vulla tenir en la sua protecti\u00f3 e cust\u00f2dia e\u00b7t guarde de tot mal.<\/p>\n

E bes\u00e0\u2019l moltes voltes al departir, e dix la comtessa:<\/p>\n

\u2013Tan trist comiat \u00e9s aquest per a mi, que altra cosa no\u00b7m fallia per aumentar la mia mis\u00e8ria.<\/p>\n

Com lo fill fonch partit, la comtessa se n\u2019entr\u00e0 dins la ciutat fent molt grans lementacions, e moltes honrades dones de la ciutat la acompanyaven aconortant-la en la millor manera que podien.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL XXIII<\/h2>\n

COM LOS CAVALLERS QUI HAVIEN ACOMPANYADA LA COMTESSA SE\u2019N TORNAREN AL CAMP AB LO FILL E RECITAREN AL REY LES LEMENTACIONS DE LA COMTESSA<\/p>\n

Los cavallers se\u2019n tornaren al camp ab lo fill de la comtessa e feren relaci\u00f3 al rey de tot lo que la comtessa havia dit ne lo fill, e lo rey se alegr\u00e0 molt de la bona discreci\u00f3 del fill.<\/p>\n

E aquella nit lo rey feu<\/a> molt b\u00e9 guardar lo camp, que no consent\u00ed que neg\u00fa se desarm\u00e0s. E al mat\u00ed, com lo sol fon exit, feu<\/a> regon\u00e9xer entorn del seu camp si y havia gent alguna. Apr\u00e9s feu<\/a> tocar les trompetes e feu<\/a> mudar lo camp envers los moros quasi mige legua de all\u00ed hon ells staven, atend\u00e0s en un gran pla que y havia e, parades totes les tendes, feu<\/a> refrescar tota la gent. A\u00e7\u00f2 era ja passat lo migdia.<\/p>\n

Los moros, que saberen que los cristians eren exits fora de la ciutat, stigueren molt admirats quina era stada la causa, car poch temps era passat que no tenien atreviment de exir sol un pas defora la ciutat, e que ara los venien a cerquar. Digueren alguns capitans que a\u00e7\u00f2 havia fet la grand\u00edssima crueltat del lur rey \u00c7al\u00e9 ben \u00c7al\u00e9, qui sobre fe havia fet morir a cruel mort los embaxadors cristians, e ells havien provehit de haver gent d\u2019Espanya o de Fran\u00e7a.<\/p>\n

\u2013E per a\u00e7\u00f2 nos van cerquant, e podeu \u00e9sser certs que tants com ne pendran de nosaltres, tots seran tallats a pe\u00e7es menudes.<\/p>\n

Parl\u00e0 hu de aquells embaxadors qui havia portada una letra de la conc\u00f2rdia de la batalla, e dix:<\/p>\n

\u2013Ells nos feren molta de honor e com fom dins la ciutat vem infinida gent per les torres e per les pla\u00e7es, finestres e terrats, que era una gran admiraci\u00f3 de veure tanta gent armada, que, per Mafomet, yo arbitrava que devien \u00e9sser CC m\u00edlia combatents, e aquest malvat de rey ha fets fer matar los lurs embaxadors sens que no u merexien.<\/p>\n

Ho\u00ffdes per tots los capitans moros les paraules de aquest embaxador, reberen informaci\u00f3 dels altres moros qui eren entrats ab ell dins la ciutat e, vista la veritat, mataren lo rey \u00c7al\u00e9 ben \u00c7al\u00e9 e al\u00e7aren altre per rey. Emper\u00f2, per tot a\u00e7\u00f2 ells se armaren com si aguessen a dar batalla e vengueren a vista dels cristians. Era ja quasi lo sol baix, emper\u00f2 deliberaren de pujar-se\u2019n alt en un mont que y havia prop.<\/p>\n

Lo rey hermit\u00e0, qui veu<\/a> a\u00e7\u00f2, dix:<\/p>\n

\u2013Per la mia fe, ells mostren tenir temor de nosaltres e per \u00e7o se\u2019n s\u00f3n pujats tan alt. Ara digau, senyors e germans meus, \u00bfvoleu que ven\u00e7am aquests cruels moros per for\u00e7a d\u2019armes o per aptea de guerres? Car ab la ajuda de nostre senyor D\u00e9u e de la sua sacrat\u00edssima Mare, yo us dar\u00e9 ven\u00e7edors.<\/p>\n

Tots digueren:<\/p>\n

\u2013Senyor, a dif\u00edcil cosa tenim nosaltres \u00e9sser ven\u00e7edors si ja la miseric\u00f2rdia de nostre senyor D\u00e9u no\u00b7ns ajuda e la vostra virtut. Car com ells han vist lo lur rey mort, han ajustada tota la m\u00e9s gent que han pogut e s\u00f3n en nombre molt m\u00e9s que nosaltres, e per \u00e7o tots crehem que la pijor part ser\u00e0 la nostra.<\/p>\n

\u2013\u00a1O, senyors! \u2014dix lo rey\u2014, yo us deman en gr\u00e0tia que no sia d\u2019esmayar. \u00a1E com! \u00bfNo haveu vist vosaltres en les batalles los pochs ven\u00e7re als molts e los flachs ven\u00e7re als forts? Parau b\u00e9 sment en lo que us dir\u00e9: en les guerres m\u00e9s val abtesa que fortalesa<\/span> e, per b\u00e9 que nosaltres siam pocha gent e ells molta, a\u00e7\u00ed ser\u00e0 lo gran renom e fama que reportarem per tot lo m\u00f3n e tots los que apr\u00e9s de nosaltres vendran, nos aŀlegaran en exemple de perpetual gl\u00f2ria. E yo, qui fas hermitana vida, tots quants en aquesta batalla ab mi pendran mort, yo\u00b7ls absolch a pena e a culpa, e casc\u00fa deu sfor\u00e7ar lo seu \u00e0nimo en semblants actes e no tembre los perills de la mort, car m\u00e9s val morir com a cristians que no \u00e9sser catius en poder de infels. Donchs, casc\u00fa deu fer sfor\u00e7 per b\u00e9 a fer<\/span>, e donem la batalla e siam ven\u00e7edors comsevulla que sia, car no ser\u00e0 pr\u00edncep en lo m\u00f3n qui incriminar-nos pugua de infidelitat ne de poch \u00e0nimo, que no hajam fet tot lo possible en defendre\u2019ns de aquests infels enemichs nostres, qui\u00b7ns volien levar la nostra pr\u00f2pria terra e les mullers, fills e filles jutgar a perpetual captivitat.<\/p>\n

Acabant lo rey hermit\u00e0 paraules de tant \u00e0nimo, lo qui solia \u00e9sser rey, ab \u00e0nimo viril, feu<\/a> principi a tal parlar:<\/p>\n

\u2013La tua real e elegant senyoria, afabil\u00edssim pare, me asegura que los teus virtuosos actes s\u00f3n tals, que clarament manifesten tu qui est. No resta sin\u00f3 que tu alses la tua poderosa m\u00e0 ab tallant spasa \u2014puix \u00e9s la nostra speran\u00e7a e refugi\u2014 e ab la tua victoriosa m\u00e0 anem contra los infels. E mana a nosaltres que fa\u00e7am actes que sien de gloriosa recordaci\u00f3, car tots som prests hobeyr-te e servar los manaments teus. E no \u00e9s l\u00edcit ja a nosaltres tenir pus consell, sin\u00f3 que ab armes cruels e venjadores de tanta inhumanitat, ab gran alegria firam contra nostres enemichs, car m\u00e9s val al cavaller bona mort que mala e penosa vida<\/span>.<\/p>\n

Plagueren al rey hermit\u00e0 les animoses paraules de l\u2019altre rey qui solia \u00e9sser, e dix en tal forma.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL XXIIII<\/h2>\n

COM LO REY HERMIT\u00c0 FEU<\/a> VALLEJAR LO SEU CAMP E TRAM\u00c9S A LA COMTESSA QUE LI TRAMET\u00c9S DUES BOTES<\/a> DE LAVOR D\u2019ESPINACHS DE COURE<\/p>\n

\u2013De inestimable alegria me alegre yo, mon natural senyor, com vos veig ab tan sfor\u00e7at \u00e0nimo de valer\u00f3s cavaller, e per \u00e7o no vull fer m\u00e9s rahons sin\u00f3 que, puix lo poder per nostre senyor D\u00e9u \u00e9s a mi dat e apr\u00e9s per la exceŀl\u00e8ncia vostra, fa\u00e7a casc\u00fa ax\u00ed com yo far\u00e9, car ab lo divinal adjutori yo us dar\u00e9 venjan\u00e7a de vostres enemichs.<\/p>\n

E pres un cab\u00e0s en la una m\u00e0 e una exada en l\u2019altra, e mes-se<\/a> primer de tots. E com los grans senyors veren fer tal cosa al rey, casc\u00fa feu<\/a> ax\u00ed com ell fe\u00ffa.<\/p>\n

E ja lo virtu\u00f3s rey, de continent que isqu\u00e9 de la ciutat, proveh\u00ed de totes les coses que li eren necess\u00e0ries per a la guerra. E entorn del seu palench<\/a> feu<\/a> un gran vall b\u00e9 una lan\u00e7a d\u2019armes en alt, e dur\u00e0 fins a una gran ribera d\u2019aygua que y havia, e lexaren enmig un gran portell que b\u00e9 CL h\u00f2mens podien passar al colp. A l\u2019altra part cavaren e feren altre gran vall que tenia fins al cap de una gran penya que y havia.<\/p>\n

Dix lo rey:<\/p>\n

\u2013Puix a\u00e7\u00f2 \u00e9s fet, de ac\u00ed fins al dia no y ha sin\u00f3 dues hores, anau v\u00f3s cuytadament, duch de Clocestre, e v\u00f3s, comte de Salasberi, a la comtessa, que per amor mia e per amor de vosaltres me vulla trametre dues grans botes<\/a> que t\u00e9 d\u2019en Guillem de Varoych, alt en la cambra de les armes, que s\u00f3n plenes de lavor d\u2019espinachs, los quals s\u00f3n tots de coure.<\/p>\n

E ells prestament hi anaren e, ab prechs e manaments que li feren de part del senyor rey, los hagueren de la comtessa, si b\u00e9 stava malcontenta del rey perqu\u00e8 no li havia volgut donar son fill; emper\u00f2, conexent la gran necessitat qui la\u2019n constrenyia, fon contenta, per b\u00e9 que no\u00b7s pogu\u00e9 star que no digu\u00e9s:<\/p>\n

\u2013\u00a1Val-me D\u00e9u! \u00bfE qu\u00e8 \u00e9s a\u00e7\u00f2 de aquest rey de ventura que tant sap en la mia casa? Que no tinch res que de armes sia ho de guerra que tot no u s\u00e0pia. Yo no s\u00e9 si sap de adevinar ho sia nigrom\u00e0ntich.<\/p>\n

Los barons feren carreguar en carros les botes<\/a> de la lavor dels spinachs e portaren-les al camp. Com foren davant lo rey, digueren-li tot lo que la comtessa havia dit, e lo virtu\u00f3s rey se pres a riure e ab cara afable los feu<\/a> molta festa. Apr\u00e9s feu<\/a> portar la lavor dels spinachs en lo portell e lansaren-los per terra a fi que, com los moros passassen, los se ficassen per los peus. E ax\u00ed fonch fet. E m\u00e9s, feu<\/a> fer molts clots fondos a manera de pous, que com exissen de un mal, que donassen en l\u2019altre; e tota la nit los cristians altra cosa no feren.<\/p>\n

Com clarejar comen\u00e7\u00e0 l\u2019alba, los moros fe\u00ffen grans alegries sonant tabals, trompetes e anafils, e ab multiplicades veus cridaven batalla. E ab aquella alegria, del mont baxaren, venint contra la gent cristiana.<\/p>\n

Lo hermit\u00e0 rey man\u00e0 que tota la gent sua stigu\u00e9s en terra gitada, fent demostraci\u00f3 que dormien. Com foren quasi a tret de bombarda, se levaren tots, mostrant \u00e9sser maldestres en la guerra, e comen\u00e7aren hordenar ses batalles. Com los moros foren dins lo portell, dix lo rey:<\/p>\n

\u2013Senyors, en gr\u00e0tia vos deman que no sia d\u2019esmaiar: voltem la squena fengint que fogim.<\/p>\n

E los moros, qui fugir los ve\u00ffen, cuytaren lo m\u00e9s que pogueren. Com foren dins lo dit portell, que per altra part passar no podien, ficaven-se aquells grans de coure per les soles dels peus. Com lo virtu\u00f3s rey hermit\u00e0 veu<\/a> los moros dins lo portell, feu<\/a> un poch detenir la gent sua, ax\u00ed com aquell qui era en la guerra e en les armes destre, e veu<\/a> aturar los moros per les nafres de la lavor dels spinachs e altres que cahien en los pous, qui eren cuberts de rama e, des\u00fas, terra. Lavors, lo rey, ab alta veu, se pres a cridar.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL XXV<\/h2>\n

COM LO REY HERMIT\u00c0 DON\u00c0 LA BATALLA ALS MOROS <E><\/sup><\/a> FON VEN\u00c7EDOR<\/p>\n

\u2013\u00a1O, cavallers dignes de honor, dexau la vista de la ciutat e girau la cara als enemichs de la cristiana fe e nostres! \u00a1Firam ab gran \u00e0nimo que la jornada \u00e9s nostra! \u00a1Donem-los cruel batalla e no prenguam neng\u00fa a merc\u00e9!<\/p>\n

Lo rey fon lo primer feridor, apr\u00e9s, tots los altres. Los moros, qui veren tant bravament ferir los cristians e tots los dem\u00e9s, no\u00b7s podien moure per les grans nafres que tenien, los fon for\u00e7at de morir e fon feta molt gran destructi\u00f3 d\u2019ells. Los qui venien detr\u00e0s, com veren que los cristians havien feta tan gran destro\u00e7a dels moros, sens fer resist\u00e8ncia alguna fugiren devers lo castell d\u2019all\u00ed hon eren partits e feren-se all\u00ed forts.<\/p>\n

Lo rey persegu\u00ed l\u2019encal\u00e7, matant e degollant tants com aconseguir-ne podien. Lo rey, fatiguat per les nafres que tenia, atur\u00e0\u2019s un poch; e prengueren un moro molt gran e de desmesurada figura, e lo rey, apr\u00e9s que agu\u00e9 fet cavaller lo fill de la comtessa, volgu\u00e9 que mat\u00e0s aquell moro. E lo fadr\u00ed, ab gra<n><\/sup><\/a> \u00e0nimo, li don\u00e0 tants colps ab l\u2019espasa fins que l\u2019agu\u00e9 mort. Com lo rey veu<\/a> mort lo moro, pres al petit infant per los cabells e lan\u00e7\u00e0\u2019l damunt lo moro e fregu\u00e0\u2019l fort, que los hulls e la cara, tot stava ple de sanch, e les mans li feu<\/a> posar dins les nafres, e ax\u00ed lo encon\u00e0 en la sanch de aquell moro. Apr\u00e9s isqu\u00e9 molt valent cavaller e virtu\u00f3s de sa persona: tant valgu\u00e9 en son temps, que en una gran part del m\u00f3n no s\u2019i trob\u00e0 cavaller que tant valgu\u00e9s.<\/p>\n

Com lo bon rey veu<\/a> la batalla ven\u00e7uda, an\u00e0 seguint los moros e, tants com ne aconseguien, tots los fe\u00ffen morir. Aquesta fon la m\u00e9s gran desconfita e mortaldat de gents que en aquell temps fos feta, que en spay de X dies moriren XCVII m\u00edlia moros. E lo rey per les nafres que tenia no podia molt anar, aportaren-li un cavall perqu\u00e8 cavalc\u00e0s.<\/p>\n

\u2013Verament \u2014dix lo rey\u2014, no far\u00e9. Tots los altres van a peu; que yo an\u00e0s a cavall, cosa seria molt desigual.<\/p>\n

Anaren a poch pas fins que foren al castell hon los moros se eren fets forts, e aqu\u00ed pararen lo camp e reposaren aquella nit ab alegria inestimable. E al mat\u00ed, en l\u2019alba clara, lo rey feu<\/a> tocar les trompetes e arm\u00e0\u2019s tota la gent. Lo rey se vest\u00ed la sobrevesta real e mes-se<\/a> lo primer de tots, e donaren un gran combat al castell, a hon foren ben servits de ballestes e lan\u00e7es e de canteres que d\u2019alt del castell tiraven; e tant s\u2019esfor\u00e7\u00e0 lo rey que pass\u00e0 tot sol, que no era neg\u00fa qui ajudar-li pogu\u00e9s.<\/p>\n

E lo petit infant, fill de la comtessa, dix ab grans crits:<\/p>\n

\u2013\u00a1Cuytau, cavallers de honor! Cuytem per ajudar al nostre rey e senyor qui s\u2019\u00e9s posat en gran perill.<\/p>\n

E pres una pavesina petita que un patge li portava e mes-se<\/a> dins lo vall per passar lla hon lo rey era. Los altres, qui veren lo petit infant que passava, tots se lexaren anar al colp per passar a l\u2019altra part, hon foren molts cavallers morts e nafrats; emper\u00f2 l\u2019infant, ab la ajuda de nostre Senyor, no pres mal neg\u00fa. Com tots foren passats, agueren foch e molta lenya e posaren foch a la porta del castell, e de all\u00ed pos\u00e0\u2019s en la primera cuberta. L\u2019infant se pres a cridar tan alt com pogu\u00e9 e dix:<\/p>\n

\u2013\u00a1O, dones angleses, exiu defora e tornau en vostra primera libertat, car vengut \u00e9s lo dia de la vostra redempci\u00f3!<\/p>\n

CCCVIIII dones staven dins lo castell. Com sentiren aquella veu, totes cuytaren a la porta falsa del castell, car a la altra gran foch s\u2019i tenia. E totes les dones foren rebudes per los cristians, en les quals hi havia moltes dones d\u2019onor.<\/p>\n

Com los moros veren lo gran foch e que tot lo castell se cremava, volien-se dar a pres\u00f3, e jam\u00e9s lo valer\u00f3s rey ho volgu\u00e9 consentir, sin\u00f3 que tots morissen a foch e a flama. E los qui exien defora del castell prestament eren morts o ab lan\u00e7es los fe\u00ffen tornar dins. Ax\u00ed foren morts e cremats aquell dia XXII m\u00edlia moros.<\/p>\n

Part\u00ed lo rey hermit\u00e0 del castell ab tota la gent e anaren per tot lo regne en aquelles parts que los moros preses havien. No trobaren moro neng\u00fa que a mer\u00e7\u00e9 ells volguessen pendre. E anaren fins al port d\u2019Antona, hon trobaren all\u00ed totes les fustes e navilis ab qu\u00e8 eren venguts, e tots los moros que trobaren en les fustes lan\u00e7aren al mar e cremaren totes les fustes ab qu\u00e8 eren venguts. Apr\u00e9s lo rey horden\u00e0 e feu<\/a> ley general que qualsevolgu\u00e9s moro qui entr\u00e0s dins la illa de Anglaterra, per quins afers se volgu\u00e9s, que mor\u00eds sens neguna mer\u00e7\u00e9.<\/p>\n

Com agueren recobrat tot lo regne, lo vot fon complit del rey, e ab tota la gent se n\u2019entr\u00e0 dins la ciutat de Varoych. La comtessa, com sab\u00e9 que lo rey venia, ixqu\u00e9 a rebre\u2019l ab totes les dones e donzelles de la ciutat, car h\u00f2mens no n\u2019i havia restats sin\u00f3 los que eren malalts o nafrats. Com la comtessa fon prop del rey, don\u00e0 dels genolls en la dura terra, e totes les altres dones, cridant ab altes veus:<\/p>\n

\u2013\u00a1B\u00e9 sia venguda la senyoria del rey ven\u00e7edor!<\/p>\n

E lo virtu\u00f3s senyor, ab cara afable, les abra\u00e7\u00e0 a totes de una en una, e pres la comtessa per la m\u00e0 e anaren ax\u00ed parlant fins que foren dins la ciutat, e la comtessa fent-li infinides g\u00e0cies de la molta honor que feta havia a son fill; e apr\u00e9s les feu<\/a> a tots los altres grans senyors.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL XXVI<\/h2>\n

COM LO REY HERMIT\u00c0 SE MANIFEST\u00c0 A LA COMTESSA, SA MULLER<\/p>\n

Avent reposat per alguns dies lo virtu\u00f3s rey hermit\u00e0, puix havia donada fi a la guerra e posat tot lo regne en tranquiŀle pau e segur stament, un dia stant en la sua cambra, deliber\u00e0 manifestar-se a la comtessa, muller sua, e a totes les altres gents perqu\u00e8 pus prest pogu\u00e9s restituhir la senyoria al primer rey e torn\u00e0s a fer la acostumada penit\u00e8ncia. Crid\u00e0 un seu cambrer e don\u00e0-li lo mig anell que havia partit ab la comtesa com d\u2019ella pres comiat volent anar a la Casa Sancta de Hierusalem, e dix-li:<\/p>\n

\u2013Amich, v\u00e9s a la comtessa e dona-li<\/a> aqueix anell, e digues-li semblants paraules.<\/p>\n

Lo cambrer an\u00e0 prestament a la comtessa, agenoll\u00e0\u2019s davant ella e dix-li:<\/p>\n

\u2013Senyora, aquest anell vos tramet aquell qui de amor infinida vos ha amada he us ama.<\/p>\n

La comtessa pres l\u2019anell e alter\u00e0\u2019s tota com lo veu,<\/a> e fon posada en fort pensament. Entr\u00e0-sse\u2019n en la sua cambra molt prestament e, ans que obr\u00eds la caxa, agenoll\u00e0\u2019s davant un oratori que tenia en lo petit retret, hon era la mare de D\u00e9u, senyora nostra, e feu<\/a> principi a tal oraci\u00f3:<\/p>\n

\u2013\u00a1O, humil mare de D\u00e9u senyora misericordiosa ab<\/em> initio et ante secula<\/i> creada in mente divina! \u00a1V\u00f3s sola fos digna de portar en lo vostre verge ventre nou mesos lo Rey de gl\u00f2ria! Feu-me, Senyora, complida gr\u00e0cia, qui sou complida de totes les gr\u00e0cies. E per aquella consolaci\u00f3 que la vostra sacrat\u00edssima \u00e0nima agu\u00e9 per la salutaci\u00f3 de l\u2019\u00e0ngel, me vullau aconsolar lo cors e l\u2019\u00e0nima, e que us pl\u00e0cia, Senyora gloriosa, fer que lo vostre preci\u00f3s Fill me fa\u00e7a gr\u00e0cia que aquest anell sia del meu virtu\u00f3s marit, car yo us promet de servir-vos un any complit en la vostra devota <casa><\/sup><\/a> del Puig de Fran\u00e7a e donar-hi C marchs d\u2019argent.<\/p>\n

E lev\u00e0\u2019s de la oraci\u00f3 e obr\u00ed una caxa hon ella tenia l\u2019altra part de l\u2019anell, ajust\u00e0\u2019ls la hu ab l\u2019altre e veu<\/a> que totes les armes se mostraven en l\u2019anell e que tot era hu. Conegu\u00e9 que era del comte son marit, e dix ab molta turbaci\u00f3:<\/p>\n

\u2013Diguau-me, gentilom, \u00bfhon \u00e9s mon senyor lo comte de Varoych? \u2014e lo cambrer ent\u00e9s que u de\u00ffa per son fill\u2014. Digau-me, per vostra bondat, si \u00e9s stat pres ne cativat per los moros, ne que \u00e9s stat d\u2019ell que no\u00b7s sia trobat en les forts batalles ab lo rey e ab los altres cavallers, car yo crech verdaderament que si ell fos stat en libertat sua, que no y aguera fallit. \u00a1O, m\u00edsera de mi! E feu-me certa hon \u00e9s, que cuytadament hi vull anar.<\/p>\n

E volgu\u00e9 exir fora de la cambra, e anava tan torbada e fora de son natural sentiment, que no trobava la porta per hon pogu\u00e9s exir. E a\u00e7\u00f2 causava la inestimable alegria que tenia de la venguda de son marit. E tanta fon la turbaci\u00f3, que perd\u00e9 los sentiments e caygu\u00e9 en terra smortida.<\/p>\n

Com les sues donzelles la veren en tal punt star, ab grans crits lansaren doloroses l\u00e0grimes e feren tristes lementacions. Com lo cambrer veu<\/a> star en tal punt a la comtessa, molt spantat se\u2019n torn\u00e0 al rey ab la cara molt alterada. Lo rey li dix:<\/p>\n

\u2013Amich, \u00bfcom vens<\/a> tal? \u00bfQuines noves me portes dell\u00e0 hon t\u2019\u00e9 tram\u00e9s?<\/p>\n

Lo cambrer don\u00e0 dels genolls en terra e dix:<\/p>\n

\u2013Senyor, per una gran ciutat yo no volguera que vostra senyoria m\u2019i agu\u00e9s tram\u00e9s. Yo no s\u00e9 l\u2019anell quina mala virtut t\u00e9 ni si \u00e9s stat fet per art de nigrom\u00e0ncia, que l\u2019aja agut vostra senyoria dels moros, car de continent que la comtessa lo s\u2019a<\/a> mes<\/a> al dit, \u00e9s cayguda morta en terra. A\u00e7\u00f2\u00b7m par cosa de gran admiraci\u00f3, la mala proprietat que t\u00e9.<\/p>\n

\u2013\u00a1O, Santa Maria val! \u2014dix lo rey\u2014. \u00bfE ser\u00e0 veritat que la virtuosa comtessa sia morta per causa mia?<\/p>\n

Lo rey se lev\u00e0 de la cadira e prestament an\u00e0 a la sua cambra, e trob\u00e0-la m\u00e9s morta que viva, ab tots los metges qui treballaven en la salut sua. E lo rey, admirat de semblant cosa, pregu\u00e0 als metges que en tot cas del m\u00f3n li donassen socors e no s\u2019i plangu\u00e9s res, que la comtessa cobr\u00e0s la perduda sanitat. E lo virtu\u00f3s rey de aqu\u00ed jam\u00e9s se volgu\u00e9 partir fins que fon tornada en son bon recort.<\/p>\n

E com la comtessa agu\u00e9 cobrada la natural conexen\u00e7a e veu<\/a> lo marit e rey, lev\u00e0\u2019s corrent e agenoll\u00e0\u2019s davant ell per voler-li besar los peus e les mans, mas lo benigne senyor no u volgu\u00e9 consentir, sin\u00f3 que la pres del bra\u00e7, lev\u00e0-la de terra e abra\u00e7\u00e0 e bes\u00e0-la moltes voltes. E en aquella hora don\u00e0\u2019s a con\u00e9xer a tots los senyors del regne e a tot lo poble.<\/p>\n

La fama an\u00e0 per tot lo castell e per tota la ciutat com lo rey hermit\u00e0 era lo comte Guillem de Varoych, e tots los senyors grans e pochs, dones e donzelles de la ciutat, vengueren a la cambra de la comtessa per festejar lo rey e a la novella reyna.<\/p>\n

Com lo fill sab\u00e9 que lo rey era son pare, cuytadament an\u00e0 a la cambra, agenoll\u00e0\u2019s al seus peus e bes\u00e0\u2019ls-hi moltes voltes ab les mans ensemps. E tots aquells barons prengueren lo rey e la novella reyna e tots ensemps anaren a la major sgl\u00e9sia, e aqu\u00ed feren lahors e gr\u00e0cies infinides a la divina Bondat com, per mans de un tan valent\u00edssim cavaller, Anglaterra era stada liberada de poder de infels. Apr\u00e9s tornaren al castell ab moltes trompetes e tamborinos, ab gran tri\u00fcmpho e alegria. Com foren en la gran sala del castell, la comtessa suplic\u00e0 al rey, son marit, e a tots quants all\u00ed eren volguessen sopar ab ella aquella nit, e cascun dia menjassen all\u00ed tant com hi aturarien. E lo rey e tots los altres lo y atorguaren e foren contents.<\/p>\n

La comtessa se part\u00ed del rey, e pres totes les dones e donzelles de sa casa e prestament se despullaren e, ben aromanguades, emparamentaren una gran sala de molts bells draps de ras, tots obrats d\u2019or, de seda e de fil d\u2019argent de molt gran stima. Les altres dones, les unes al rebost, les altres a la cuyna, en tant que aquesta virtuosa senyora dins poch spay feu<\/a> molt noblament adobar de sopar.<\/p>\n

Com tot fon prest, tram\u00e9s a dir al rey que, tota hora que li fos plasent, que sa senyoria vingu\u00e9s a menjar ab tots los altres. Lo rey, ab los altres grans senyors, entr\u00e0 en la gran sala e, com la veu<\/a> ax\u00ed en orde ab totes les viandes prestes e lo tinell parat de molt riqua vexella d\u2019or e d\u2019argent, dix:<\/p>\n

\u2013S\u00ed, D\u00e9u me salve la persona: b\u00e9 par que la comtessa ha tengut les mans en tot, com ella sia la m\u00e9s diligent dona del m\u00f3n.<\/p>\n

Lo virtu\u00f3s rey man\u00e0 que primer de tots se sigu\u00e9s l\u2019altre rey qui solia \u00e9sser. Apr\u00e9s feu<\/a> seure la comtessa, sa muller. Apr\u00e9s sigu\u00e9 lo rey hermit\u00e0. Apr\u00e9s se\u00ffen los altres duchs, segons per horde venien. Apr\u00e9s, en altres taules, foren coŀlocats los marquesos, comtes, nobles e cavallers. Tots foren molt ben servits de diverses viandes, segons tals senyors eren merexedors. E tant com en la ciutat aturaren, cont\u00ednuament menjaren a despesa sua, e cascun dia s\u2019i fe\u00ffen molt grans festes.<\/p>\n

Passats que foren IX dies vengueren CCCC carros carreguats d\u2019or e d\u2019argent, de yoies e de coses de gran stima, les quals havian trobat en poder dels moros. Man\u00e0 lo rey que aquestes yoies, l\u2019or e l\u2019argent, fos posat en poder de quatre senyors, e fon acomanat al duch de Clocestre, al duch de Betafort, al comte de Salasberi e al comte d\u2019Estafort.<\/p>\n

Fet a\u00e7\u00f2, lo rey man\u00e0 per al seg\u00fcent dia consell general. Com tots foren ajustats, lo rey hermit\u00e0 isqu\u00e9 de una cambra e entr\u00e0 en lo consell molt ben abillat ab roba de brocat rocegant, ab lo mantell de carmes\u00ed forrat de herminis, ab la corona al cap e lo ceptre en la m\u00e0, e assegut en lo consell, en pres\u00e8ncia de tots, feu<\/a> principi a paraules de semblant stil.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL XXVII<\/h2>\n

COM LO REY HERMIT\u00c0 RESTITUH\u00cd AL PRIMER REY LES ROBES, LA CORONA, LO CEPTRE E LO REGNE, E TORN\u00c0 A SERVIR D\u00c9U<\/p>\n

\u2013La segura gl\u00f2ria que tenim de \u00e9sser stats victoriosos nos deu molt alegrar e de aquella devem retribuyr infinides gr\u00e0ties a nostre senyor D\u00e9u \u2014com totes les gr\u00e0ties devallen de la sua inmensa bondat e miseric\u00f2rdia\u2014, car ab lo seu adjutori avem ven\u00e7udes totes les batalles e morts tots los nostres enemichs e de la cristiana fe, e ab spases nues som stats ven\u00e7edors e havem venjades les nefand\u00edssimes inj\u00faries e dans que\u00b7ns havien fets e \u00e9s venguda tota la lur desferra en nostre poder. Per qu\u00e8 yo vull e man que tota aquella sia repartida entre vosaltres. E tots aquells qui s\u00f3n stats nafrats en lo recobrament de castell, vila o ciutat, agen III parts. E tots aquells qui seran afollats de qualsevulla de sos membres que armes no poran portar, aquests tals agen dues parts. Los qui no hauran pres mal neg\u00fa, hajan una part e la honor, qui m\u00e9s val. E v\u00f3s, mon rey e senyor, b\u00e9 deu \u00e9sser contenta la altesa vostra de la gr\u00e0tia que l\u2019omnipotent D\u00e9u vos ha feta, que ab ajuda de vostres vassalls hajau cobrada tota la illa de Anglaterra e redu\u00ffda en lo primer stament. Per qu\u00e8 yo ara, en pres\u00e8ncia de tots aquests magn\u00e0nims senyors, vos restituesch tot lo regne e la senyoria de aquell, la corona, lo ceptre e les reals robes, e suplich a la vostra real magestat que les vullau acceptar de un vostre servidor e vassall.<\/p>\n

E de continent les se despull\u00e0 e torn\u00e0\u2019s a vestir l\u2019\u00e0bit.<\/p>\n

Lo rey e tots los barons lo y tingueren a molta virtut e gentilesa, e feren-li infinides gr\u00e0ties de la sua grand\u00edssima cortesia. Lo rey se vest\u00ed les robes reals, pos\u00e0\u2019s la corona al cap e lo ceptre en la m\u00e0, e pregu\u00e0 molt a l\u2019hermit\u00e0 que li fes tanta gr\u00e0cia que volgu\u00e9s aturar en la sua cort, que ell li daria lo principat de Gales e que poria tant manar en la sua cort e en lo regne com la sua pr\u00f2pria persona. E tots los del consell preguaren-lo\u2019n molt. E ell s\u2019escus\u00e0 dient que no lexaria lo servir de D\u00e9u per les vanitats de aquest m\u00f3n. Ac\u00ed\u00b7s pot contemplar quanta era la virtut e singularitat de aquest cavaller, que podia restar rey \u2014e son fill apr\u00e9s d\u2019ell\u2014 e jam\u00e9s ho volgu\u00e9 fer, si b\u00e9 sos parents e sa muller lo n\u2019havien molt preguat.<\/p>\n

Com lo rey veu<\/a> que no volia restar en la sua cort, deliber\u00e0 fes alguna gr\u00e0cia al fill per amor e sguart de premiar al pare, e don\u00e0-li la major part del regne de Cornualla e que\u00b7s pogu\u00e9s coronar de corona de a\u00e7er e no de altra cosa, e que s\u2019agu\u00e9s a coronar lo dia dels tres Reys d\u2019Orient e lo dia de Sincogesma. E tots quants exiren d\u2019ell servaren aquest horde e huy en dia se coronen de corona d\u2019a\u00e7er.<\/p>\n

Com lo comte hermit\u00e0 sab\u00e9 la gr\u00e0cia que lo rey havia feta a son fill, an\u00e0 davant ell, agenoll\u00e0\u2019s als seus peus e bes\u00e0-li la m\u00e0 \u2014si b\u00e9 lo rey no la y volia dar\u2014, e feu-li<\/a> infinides gr\u00e0ties del donatiu que havia fet a son fill. E pres comiat del rey e de tots los de la cort, los quals lex\u00e0 molt adolorits de la sua partida per \u00e7o com tots\u2019 l\u2019amaven de major amor que a l\u2019altre rey. E a tot lo poble desplagu\u00e9 molt com havia renunciada la senyoria.<\/p>\n

Com l\u2019ermit\u00e0 fon partit del rey, se n\u2019an\u00e0 fora de la ciutat en una sua vila que distava una legua de la ciutat, e aqu\u00ed atur\u00e0 per alguns dies. Lo rey, ab tot lo consell, hordenaren que li fossen tramesos XXX carros carreguats de les millors joyes que havien preses dels moros. Com l\u2019ermit\u00e0 veu<\/a> los carros, dix als qui\u00b7ls portaven:<\/p>\n

\u2013Tornau-los a mon senyor lo rey e digau-li que yo no vull sin\u00f3 la honor, que lo profit sia d\u2019ell e de tots los altres.<\/p>\n

E tornaren-se\u2019n prestament a la ciutat. Com lo rey e los altres senyors saberen que no havia volgut res pendre, tots digueren que aquest era lo m\u00e9s magn\u00e0nim e virtu\u00f3s cavaller que jam\u00e9s fos stat en lo m\u00f3n, e que de aquesta conquesta no se n\u2019havia portat altra cosa sin\u00f3 honor, perill e nafres.<\/p>\n

Com la virtuosa comtessa sab\u00e9 que son marit se n\u2019era anat, desempar\u00e0 lo castell e no dix res al rey ne a neg\u00fa, sin\u00f3 ab ses dones e donzelles an\u00e0 hon son marit era. Emper\u00f2 lo rey e los altres grans senyors, pochs dies eren que no anassen a parlar ab l\u2019ermit\u00e0 per haver consell del stament del regne e de moltes altres coses.<\/p>\n

Un dia, stant parlant lo rey ab l\u2019ermit\u00e0, la comtessa entr\u00e0 en la cambra e lo rey dix-li:<\/p>\n

\u2013Senyora, no prengau enuig del que us dir\u00e9. V\u00f3s sou stada causa que yo haja perdut lo comte, vostre marit, al qual yo de bon grat daria la ter\u00e7a part de mon regne, e que ell atur\u00e0s a la cont\u00ednua en ma companyia.<\/p>\n

\u2013\u00a1Ay, trista! \u2014dix la comtessa\u2014. \u00bfE com senyor so<\/a> yo stada causa de haver-lo vostra senyoria per mi perdut?<\/p>\n

\u2013Per \u00e7o com s\u00e9 que ell vos ama sobre totes les coses del m\u00f3n \u2014dix lo rey\u2014. E si v\u00f3s l\u2019agu\u00e9sseu molt preguat, ell fora<\/a> vengut ab mi.<\/p>\n

\u2013Per la mia fe, senyor \u2014dix la comtessa\u2014, yo tinch molt major dupte que no \u00e9s aquex, que no perda a vostra senyoria e a ell, que no\u00b7s pose en algun monestir.<\/p>\n

Ax\u00ed passaren entre ells moltes rahons. Lo rey, com li paregu\u00e9 hora, se\u2019n torn\u00e0 a la ciutat, e dins tres dies lo rey ab tota sa gent fon prest per partir.<\/p>\n

Lo comte hermit\u00e0 dix a son fill que se n\u2019an\u00e0s ab lo rey e que\u00b7l serv\u00eds de tot son poder. E que si debats o q\u00fcestions venien en lo regne, en negun cas del m\u00f3n no vengu\u00e9s contra son rey e senyor.<\/p>\n

\u2013Per molts mals e dans que\u00b7t fes. E dich-te verdaderament que la major inf\u00e0mia que\u00b7l cavaller pot haver en aquest m\u00f3n s\u00ed \u00e9s com ve contra son senyor natural. Posat cas que el rey te lev\u00e0s tots los b\u00e9ns que tens ne pories haver, no vulles venir contra la magestat sua, car ax\u00ed com los leva, los pot tornar. Ages aquesta doctrina de mi: per moltes inj\u00faries que\u00b7l rey te fa\u00e7a, ax\u00ed dar-te de m\u00e0 o de bast\u00f3 o spasa o qualsevulla altra cosa, que vergonya no\u00b7t pot fer: b\u00e9\u00b7t poria fer dan en ta persona, mas no vergonya, per \u00e7o com \u00e9s ton rey e senyor natural. Yo viu, stant en la cort de l\u2019emperador, un duch vassall e sots la senyoria de l\u2019imperi. Un dia de Nadal, exint l\u2019emperador de missa ab infinida gent de duchs, comtes e marquesos e molt nobla cavalleria, l\u2019emperador anava un poc enujat de un bisbe qui la missa dita havia, e dix algunes paraules d\u2019ell. E lo duch, per quant era parent e amich del bisbe, volgu\u00e9 satisfer en les paraules que l\u2019emperador dites havia. L\u2019emperador en aquell cas no tingu\u00e9 prou paci\u00e8ncia: al\u00e7\u00e0 la m\u00e0 e don\u00e0-li un gran bufet. Dix lo duch: Senyor, a\u00e7\u00f2 e molt m\u00e9s pot fer la magestat vostra. Per \u00e7o com so<\/a> vostre s\u00fabdit hi haur\u00e9 paci\u00e8ncia. E si negun altre rey o emperador en lo menor cabell del meu cap contra ma voluntat me toc\u00e0s, yo\u00b7l ne fera penedir. E per \u00e7o, mon fill, te prech tan carament com puch ni s\u00e9 contra ton rey no vulles venir.<\/p>\n

E ax\u00ed lo y prom\u00e9s lo fill, de complir tot lo que li manava. Lo comte hermit\u00e0 feu<\/a> molt b\u00e9 abillar a son fill e a tots los qui ab ell anaven de joyes e robes e bones cavalcadures de cavalls <e><\/sup><\/a> aquanehes, e pres son comiat ax\u00ed del pare com de la mare, e no part\u00ed de all\u00ed fins que sab\u00e9 que lo rey volia partir.<\/p>\n

Com lo rey fon al portal de la ciutat deman\u00e0 lo fill del comte hermit\u00e0, e jam\u00e9s se volgu\u00e9 partir del portal fins que fon vengut, e all\u00ed a la porta lo feu<\/a> conestable major de tota Anglaterra.<\/p>\n

Lo rey part\u00ed e feu<\/a> la via de la ciutat de Londres. Com la comtessa sab\u00e9 que lo rey era partit, pregu\u00e0 al comte que tornassen a la ciutat, e lo comte fon content e aqu\u00ed stigueren per spay de V mesos. En la fi de aquells, lo comte pregu\u00e0 molt a la comtessa que no se n\u2019enuj\u00e0s, que a ell era for\u00e7at que havia de complir lo vot que tenia fet de servir D\u00e9u en vida hermitana.<\/p>\n

Dix la comtessa:<\/p>\n

\u2013Senyor, lo meu sperit dies ha estat alterat havent sentiment de la mia dolor, car no ignorava la mia adolorida \u00e0nima que pijor havia de \u00e9sser la recruada que no la malaltia<\/span>. Almenys, vostra mer\u00e7\u00e9 fa\u00e7a\u2019m gr\u00e0cia que vaja ab v\u00f3s perqu\u00e8 pugua servir la vostra virtuosa persona, e farem una hermita ab dos apartaments, ab una sgl\u00e9sia que haur\u00e0 enmig. E no vull que ab mi stiguen sin\u00f3 dos dones ansianes e un prevere que\u00b7ns digua missa.<\/p>\n

Tantes rahons dix la comtessa, que al comte fon for\u00e7at de hobeyr los seus prechs. Com la comtessa veu<\/a> que de tot se havia de fer, no volgu\u00e9 que en aquella hermita aturassen hon solia star, mas elig\u00ed un altre loch, lo qual era molt delit\u00f3s de gran spesura d\u2019arbres, hon havia una molt bella l\u00facida font que sobre les verts florides erbes ab suau remor corria, e enmig de aquella delitosa praderia havia un pi de singular bellea; e cascun dia en aquella l\u00facida font venien a beure totes les b\u00e8sties salvatges de tota aquella silva, que era un gran delit de veure-les.<\/p>\n

Com l\u2019ermita fon acabada de fer e fon fornida de totes les coses necess\u00e0ries a la humana vida, lo comte e la comtessa havien donat horde en lo regiment de la ciutat e de tot lo comdat, e agueren coŀlocades les dones e donzelles de lur casa e volien partir per anar a l\u2019hermitatge, arib\u00e0 lo comte de Notarbalam, qui venia embaxador per lo rey al comte e a la comtessa ab letra de crehen\u00e7a. L\u2019embaxador pregu\u00e0 molt al comte e a la comtessa de part del rey que li volguessen fer tanta gr\u00e0tia que los dos volguessen anar a la ciutat de Londres, per \u00e7o com ell havia contractat matrimoni ab la filla del rey de Fran\u00e7a. Almenys, si ell no podia anar, que la comtessa no li fall\u00eds, perqu\u00e8 era de gran necessitat perqu\u00e8 ella reb\u00e9s la reyna e li mostr\u00e0s la pr\u00e0tiqua e costum de Anglaterra. E perqu\u00e8 era dona de gran linatge e de gran discreci\u00f3, lo rey li volia fer aquesta honor per lo seu molt mer\u00e9xer. Lo comte hermit\u00e0 resp\u00f2s en semblant forma:<\/p>\n

\u2013Embaxador, direu a la magestat del senyor rey que yo fora<\/a> molt content que pogu\u00e9s servir la exceŀl\u00e8ncia sua, emper\u00f2 no puch lexar lo vot que tinch fet de servir a D\u00e9u. De la comtessa yo so<\/a> molt content que ella satisfa\u00e7a per la sua honor e la mia.<\/p>\n

La virtuosa comtessa stimara m\u00e9s restar per servir son marit que no veure les festes, mas com veu<\/a> la voluntat del comte, son marit, e la justa rah\u00f3 que en tal necessitat no devia fallir al rey, dix que era contenta. Lo comte hermit\u00e0 pres comiat de tots \u2014ab infinides l\u00e0grimes fon fet lur departiment\u2014 e an\u00e0-sse\u2019n al seu hermitatge, hon stigu\u00e9 ab gran rep\u00f2s per lonch temps. E cascun dia, apr\u00e9s que havia dites ses hores, venia-se\u2019n davall aquell bell arbre per veure les b\u00e8sties que venien a beure a la l\u00facida font.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL XXVIII<\/h2>\n

COM LO REY DE ANGLATERRA SE CAS\u00c0 AB LA FILLA DEL REY DE FRAN\u00c7A E EN LES BODES FOREN FETES MOLT GRANS FESTES<\/p>\n

Aflaquint de jorn en jorn e dexant-se anar los \u00e0nimos ociosos dels cavallers anglesos, molts dies eren passats en pau, tranquilitat, e rep\u00f2s folgat havien. Lo virtu\u00f3s rey de Anglaterra, perqu\u00e8 a total oci e languiment no\u00b7s sotsmetessen, deliber\u00e0, puix havia contractat matrimoni, de fer cridar cort general a fi que s\u2019i fes gran exercici d\u2019armes. La fama fon divulgada per tots los regnes de cristians de la grand\u00edssima festa que lo fam\u00f3s rey preparava.<\/p>\n

Segu\u00ed\u2019s que un gentilhom de linatge antich e natural de Bretanya, anant en companyia de molts altres gentilsh\u00f2mens qui a la gran festa anaven, atur\u00e0\u2019s m\u00e9s darrer de tots e adorm\u00ed\u2019s sobre\u00b7l roc\u00ed, fatigat del treball del gran cam\u00ed que fet havia. Son cavall lex\u00e0 lo cam\u00ed e pres per una senda qui dre\u00e7ava a la delitosa font hon l\u2019ermit\u00e0 stava, qui en aquell cas se delitava legir un libre qui \u00e9s nomenat Arbre de Batalles, e fe\u00ffa cont\u00ednuament gr\u00e0ties, com aquell libre legia, a nostre senyor D\u00e9u, de les singulars gr\u00e0ties que en aquest m\u00f3n havia aconseguides servint l\u2019orde de cavalleria.<\/p>\n

Estant ax\u00ed, veu<\/a> venir per aquell pla un home a cavall, e conegu\u00e9 que venia dormint; lex\u00e0\u2019s de legir e no\u00b7l volgu\u00e9 despertar. Com lo roc\u00ed fon davant la font e veu<\/a> l\u2019aygua, acost\u00e0-s\u2019i per voler beure e, perqu\u00e8 tenia la fal\u00e7a regna en l\u2019ar\u00e7\u00f3 de la \u00e7ella, no podia. E tant basch\u00e0, que fon for\u00e7at al gentilom que\u00b7s despert\u00e0s. E obrint los hulls, se veu<\/a> davant un hermit\u00e0 ab molt gran barba tota blancha e quasi les vestidures rompudes, e mostrava\u2019s flach e descolorit. E a\u00e7\u00f2 causava la molta penit\u00e8ncia que fe\u00ffa cont\u00ednuament, e, per les moltes l\u00e0gremes que\u00b7ls seus hulls destiŀlaven, li eren los hulls molt apoquits. Lo conspecte seu era de home admirable e de gran sanctedat.<\/p>\n

Lo gentilom se admir\u00e0 de tal visi\u00f3, emper\u00f2, per lo bon sentit que tenia, conegu\u00e9 que devia \u00e9sser algun home de sancta vida qui s\u2019era all\u00ed retret per fer penit\u00e8ncia e salvar la sua \u00e0nima e, com a home desembolt, prestament descavalc\u00e0 e feu-li<\/a> gran rever\u00e8ncia. L\u2019ermit\u00e0 lo reb\u00e9 ab cara afable e asegueren-se en la vert e delitosa praderia. L\u2019ermit\u00e0 feu<\/a> principi a tal parlar:<\/p>\n

\u2013Gentilom, prech-vos per vostra cortesia e gentilesa que\u00b7m vullau dir lo vostre nom e com sou en aquest desert vengut ni per quins negocis.<\/p>\n

No tard\u00e0 gran spay que lo gentilom resp\u00f2s ab tal rahonament.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL XXIX<\/h2>\n

COM TIRANT MANIFEST\u00c0 SON NOM E SON LINATGE A L\u2019HERMIT\u00c0<\/p>\n

\u2013Pare reverent, puix a la sanctedat vostra plau tant saber mon nom, yo so<\/a> molt content dir-lo-us. A mi dien Tirant lo Blanch per \u00e7o com mon pare fon senyor de la marcha de Tir\u00e0nia \u2014la qual per la mar confronta ab Anglaterra\u2014 e ma mare fon filla del duch de Bretanya, e ha nom Blancha; e per \u00e7o volgueren que yo fos nomenat Tirant lo Blanch. Fama \u00e9s per tots los regnes de cristians com lo seren\u00edssim rey de Anglaterra ha manada celebrar cort general en la ciutat de Londres e ha contractat matrimoni ab la filla del rey de Fran\u00e7a, qui \u00e9s la m\u00e9s bell\u00edssima donzella que sia en tota la cristiandat e t\u00e9 moltes singularitats que les altres no tenen.<\/p>\n

Entre les altres, ne puch recitar una: trobant-me yo en la cort del rey de Fran\u00e7a lo dia de sant Miquel passat en la ciutat de Par\u00eds, perqu\u00e8 aquell dia era stat fermat lo matrimoni lo rey fe\u00ffa gran festa, e lo rey e la reyna e l\u2019infanta menjaven en una taula los tres, e verdaderament vos puch dir, senyor, que com la infanta bevia vi vermell<\/a>, que la sua blancor \u00e9s tan strema que per la gola li vehia passar lo vi, e tots quants hi eren n\u2019estaven admirats.<\/p>\n

Apr\u00e9s se diu que lo rey se vol fer cavaller e apr\u00e9s far\u00e0 a tots los altres cavallers qui volran rebre l\u2019orde de la cavalleria. E yo he demanat a reys d\u2019armes e ha arauts per qu\u00e8 lo rey no s\u2019era fet cavaller en lo temps de la guerra que tenia ab los moros. Han-me respost que per \u00e7o com en totes les batalles que havia agudes ab los moros era stat ven\u00e7ut, fins que vench aquell fam\u00f3s cavaller ven\u00e7edor de batalles, lo comte Guillem de Varoych, qui prestament destru\u00fd tots los moros e li pos\u00e0 tot lo regne en rep\u00f2s. E m\u00e9s, dien que lo jorn de sanct Johan ser\u00e0 la reyna en la ciutat de Londres e s\u2019i faran de grans festes qui duraran un any e un dia.<\/p>\n

E per causa d\u2019a\u00e7\u00f2 som partits de Bretanya trenta gentilsh\u00f2mens de nom e d\u2019armes disposts per a rebre l\u2019orde de cavalleria. E venint yo per lo cam\u00ed, fon sort que per cansament de mon roc\u00ed fuy un poch restat atr\u00e0s per lo gran trebayll que he sostengut de les grans jornades que he fetes, per \u00e7o com part\u00ed pus tart que neg\u00fa dels altres. Adorm\u00ed\u2019m anant pensant, e lo meu roc\u00ed a<\/a> lexat lo cam\u00ed real e \u00e0\u2019m portat davant la rever\u00e8ncia vostra.<\/p>\n

Com l\u2019ermit\u00e0 ho\u00fd parlar al gentilom que anava per rebre l\u2019orde de cavalleria, recordant-li l\u2019orde quina cosa \u00e9s e tot \u00e7o que pertany a cavaller, lans\u00e0 un gran sospir e entr\u00e0 en gran pensament, essent en recort de la grand\u00edssima honor en qu\u00e8 cavalleria l\u2019avia longuament mantengut. Vehent Tirant lo pensament en qu\u00e8 l\u2019ermit\u00e0 stava, dix les seg\u00fcents paraules.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL XXX<\/h2>\n

COM TIRANT DEMAN\u00c0 A L\u2019ERMIT\u00c0 EN QU\u00c8 PENSAVA<\/p>\n

\u2013Reverent pare, pl\u00e0cia a la vostra sanctedat fer-me gr\u00e0tia que\u00b7m digua quin \u00e9s lo vostre pensament.<\/p>\n

Dix l\u2019ermit\u00e0:<\/p>\n

\u2013Amable fill, lo meu pensament \u00e9s de l\u2019orde de cavalleria e de la gran obliguaci\u00f3 en qu\u00e8 \u00e9s posat lo cavaller com haja a mantenir l\u2019alt orde de cavalleria.<\/p>\n

\u2013Pare reverent \u2014dix Tirant\u2014 suplich a la mer\u00e7\u00e9 vostra que\u00b7m diguau si sou cavaller.<\/p>\n

\u2013Mon fill \u2014dix l\u2019ermit\u00e0\u2014, b\u00e9 ha L anys que yo reb\u00ed l\u2019orde de cavalleria en les parts de \u00c0fricha, en una gran batalla de moros.<\/p>\n

\u2013Senyor e pare de cavalleria \u2014dix Tirant\u2014, sia de vostra mer\u00e7\u00e9 dir-me v\u00f3s, qui tant de temps haveu servit l\u2019orde de cavalleria, com pot hom millor servir aquell orde, com nostre Senyor l\u2019aja posat en tan alt grau e dignitat.<\/p>\n

\u2013\u00bfE com? \u2014dix l\u2019ermit\u00e0\u2014. \u00bfNo saps tu qual \u00e9s la retgla e l\u2019orde de cavalleria? \u00bfE com pots tu demanar cavalleria fins que s\u00e0pies l\u2019orde? Car negun cavaller no pot mantenir l\u2019orde si no\u00b7l sap, e tot lo que pertany a l\u2019orde. E negun cavaller si no sap l\u2019orde de cavalleria no \u00e9s cavaller, car desordenat cavaller \u00e9s qui fa altre cavaller e no li sap mostrar los costums que pertanyen a cavaller.<\/p>\n

Com Tirant veu<\/a> que l\u2019ermit\u00e0 lo reprenia ab tant justa causa, alegr\u00e0\u2019s de alegria inestimable, e ab humil veu feu<\/a> principi a tal parlar.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL XXXI<\/h2>\n

COM TIRANT PREGU\u00c0 A L\u2019HERMIT\u00c0 QUE LI VOLGU\u00c9S DIR QUINA COSA ERA L\u2019ORDE DE CAVALLERIA<\/p>\n

\u2013\u00a1O, quina gl\u00f2ria \u00e9s per a mi que la divina Bondat m\u2019aja feta tanta gr\u00e0tia que m\u2019a<\/a> fet venir en part que puch esser instru\u00fft del que tant lo meu \u00e0nimo ha desyat, e per cavaller tan virtu\u00f3s e de tanta singularitat, amich de D\u00e9u, que apr\u00e9s que ha ben servit son orde s\u2019\u00e9s retret en lo desert, fugint als mundanals negocis del m\u00f3n per servir a son Creador, donant-li compte del temps que ha desp\u00e9s en aquest m\u00f3n sens fruyts de bones obres! Perqu\u00e8, senyor, puch dir a la mer\u00e7\u00e9 vostra, com yo so<\/a> stat en la cort de l\u2019emperador, del rey de Fran\u00e7a, de Castella e d\u2019Arag\u00f3, e\u00b7m so<\/a> trobat ab molts cavallers, no hoh\u00ed jam\u00e9s parlar tan altament de l\u2019horde de cavalleria. E si la merc\u00e9 vostra no ho prenia a enuig, vos hauria a molta gr\u00e0tia que\u00b7m digu\u00e9sseu quina cosa \u00e9s l\u2019orde de cavalleria, car prou me sent dispost \u2014e l\u2019\u00e0nimo que m\u2019i basta\u2014 en complir tot \u00e7o que l\u2019orde e la retgla de cavalleria manen seguir e observar.<\/p>\n

\u2013Mon fill \u2014dix l\u2019ermit\u00e0\u2014, tot l\u2019orde \u00e9s en aquest libre scrit, lo qual yo lig algunes veguades perqu\u00e8 sia en recort de la gr\u00e0cia que nostre Senyor m\u2019a<\/a> feta en aquest m\u00f3n, per \u00e7o com honrava e mantenia l\u2019orde de cavalleria de tot mon poder. E ax\u00ed com cavalleria dona tot \u00e7o que pertany a cavaller, ax\u00ed cavaller deu donar totes ses forses a honrar cavalleria.<\/p>\n

E l\u2019ermit\u00e0 obr\u00ed lo libre e leg\u00ed davant Tirant un cap\u00edtol en qu\u00e8 recitava com fon trobat l\u2019orde de cavalleria ni per quina causa fon hordenat, segons se segueix.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL XXXII<\/h2>\n

COM L\u2019ERMIT\u00c0 LEG\u00cd UN CAP\u00cdTOL A TIRANT DEL LIBRE NOMENAT ARBRE DE BATALLES<\/p>\n

\u2013Fallint en lo m\u00f3n caritat, lealtat e veritat, comen\u00e7\u00e0 mala voluntat, inj\u00faria e falcedat, e per \u00e7o fon gran error entre lo poble de D\u00e9u, e gran confusi\u00f3, <qui era creat><\/sup><\/a> per \u00e7o que D\u00e9u sia amat, conegut, honrat, servit e temut en lo m\u00f3n. E\u00b7n lo principi fon poch stimada just\u00edcia per defalliment de caritat, per qu\u00e8 fon necess\u00e0ria cosa e condecent que just\u00edcia fos tornada en sa honor e prosperitat.<\/p>\n

E per aquesta causa, de tot lo poble foren fets miŀlenars, e de cascun miŀler fonch elet un home m\u00e9s amable e de m\u00e9s afabilitat, m\u00e9s savi, m\u00e9s leal, m\u00e9s fort e ab m\u00e9s noble \u00e0nimo, ab m\u00e9s virtuts e bones costumes que tots los altres. E apr\u00e9s feren cercar de totes les b\u00e8sties qual seria la m\u00e9s bella, m\u00e9s corrent e que pogu\u00e9s sostenir major treball, e qual fos m\u00e9s covinent per a la servitut de l\u2019ome, e de totes, elegiren lo cavall e donaren-lo a l\u2019ome qui fonch elet de mil h\u00f2mens hu. E per \u00e7o aquell home agu\u00e9 nom cavaller, com aguessen ajustada la m\u00e9s noble b\u00e8stia ab lo m\u00e9s noble home.<\/sup><\/a><\/p>\n

E seguint l\u2019orde que t\u2019\u00e9 dit, apr\u00e9s que fon poblada Roma per R\u00f2mulus, qui fon lo primer rey de Roma \u2014la qual poblaci\u00f3 fonch feta a V m\u00edlia e XXXI any apr\u00e9s de la creaci\u00f3 de Adam, e de la poblaci\u00f3 de Roma fins a la Nativitat de Jesucrist passaren DCCLII anys\u2014 e perqu\u00e8 fos m\u00e9s nomenada Roma en honor e noblesa, eleg\u00ed lo dit rey R\u00f2mulus mil h\u00f2mens j\u00f3vens de aquells que ell conegu\u00e9 que serien millors en armes e arm\u00e0\u2019ls e feu-los<\/a> cavallers, e pos\u00e0\u2019ls en dignitats e don\u00e0\u2019ls grans nobleses, e que fossen capitans de les altres gents e fossen defenedors de la ciutat. E foren nomenats milles; e a\u00e7\u00f2 perqu\u00e8 foren mil, tots fets cavallers en un temps.<\/p>\n

[Com Tirant ent\u00e9s que cavaller \u00e9s de mil h\u00f2mens hu elet en haver m\u00e9s noble ofici que tots los altres h\u00f2mens]<\/a> e agu\u00e9 compresa la retgla e orde de cavalleria, fonch posat en gran pensament e dix:<\/p>\n

\u2013Gl\u00f2ria sia dada a tu, senyor D\u00e9u, qui est sobirana bondat, qui m’as<\/a> fet venir en part tal que haja poguda aconseguir vera not\u00edcia de l\u2019horde de cavalleria, lo qual longuament he servit ignorant la sua gran noblesa e la honor e magnific\u00e8ncia en qu\u00e8 s\u00f3n posats aquells qui lealment la servexen. E ara, ha molt m\u00e9s aumentat en mi lo desig e volentat de \u00e9sser cavaller que ans no tenia.<\/p>\n

\u2013Amar se deu la tua persona, segons lo meu parer \u2014dix l\u2019ermit\u00e0\u2014, per les virtuts que de tu tinch conegudes, e per \u00e7o conech tu \u00e9sser digne de rebre l\u2019orde de cavalleria. E no penses tu que en aquell temps fossen fets cavallers tots aquells qui u volien \u00e9sser, ans hi foren triats h\u00f2mens forts e ab molta virtut, h\u00f2mens leals e piadosos, perqu\u00e8 fossen scut e defensa de les gents simples, que neg\u00fa no\u00b7ls fes sobres. E per tal cov\u00e9 al cavaller sia m\u00e9s anim\u00f3s e m\u00e9s valent que tot altre, perqu\u00e8 pugua perseguir los mals, no havent dupte dels perills que\u00b7ls ne pugua sdevenir. E d\u2019altra part, deu \u00e9sser afable e graci\u00f3s en totes coses, e comunicable a totes gents de qualsevulla condici\u00f3 que sien; per qu\u00e8 gran treball e fatiga \u00e9s \u00e9sser cavaller.<\/p>\n

\u2013Donchs, senyor \u2014dix Tirant\u2014, \u00a1major for\u00e7a e poder deu haver lo cavaller que neng\u00fa altre!<\/p>\n

\u2013No pas \u2014dix l\u2019ermit\u00e0\u2014, ans n\u2019i ha tan poderosos com ells, emper\u00f2 cavaller deu tenir virtuts que a altre home no pertanyen.<\/p>\n

\u2013Per ma fe \u2014dix Tirant\u2014, molt desige saber qu\u00e8 \u00e9s lo que pertany a cavaller e no a altre home.<\/p>\n

\u2013Mon fill \u2014dix l\u2019ermit\u00e0\u2014, yo vull que s\u00e0pies que, ax\u00ed apartat com stich, cascun dia reduesch a la mia mem\u00f2ria los exceŀlents actes dignes de gloriosa recordaci\u00f3 qui s\u00f3n en aquell benaventurat orde de cavalleria. Lo cavaller fonch fet en lo principi per mantenir lealtat e dretura sobre totes coses, e no penses que lo cavaller sia de m\u00e9s alt linatge exit que los altres, com tots naturalment siam exits d\u2019un pare e d\u2019una mare.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL XXXIII<\/h2>\n

COM L\u2019ERMIT\u00c0 LEG\u00cd A TIRANT LO SEGON CAP\u00cdTOL<\/p>\n

Primerament fon fet cavaller per mantenir e defendre la sancta mare Sgl\u00e9sia \u2014dix l\u2019ermit\u00e0\u2014, e no deu retre mal per mal, ans deu \u00e9sser humil e perdonar liberalment a n\u2019aquells qui l\u2019auran dampnificat, puix vinguen a sa merc\u00e9. Perqu\u00e8 lo cavaller \u00e9s tengut defendre la Sgl\u00e9sia, car altrament seria perduda e tornaria a no res. E en lo principi del m\u00f3n, segons se lig en la Sancta Scriptura, que no era home qui tingu\u00e9s tant atreviment de cavalcar en cavall fins que foren fets cavallers per subjugar les males gents e foren trobades les armes; puix foren armats, se tingueren per segurs de tots aquells qui contrastar los volien. E per \u00e7o, mon fill, te dir\u00e9 les armes ax\u00ed offensives com defensives qu\u00e8 signifiquen, e la valor de aquelles. Lo cavaller qui les armes porta, no li foren dades sens causa; e s\u00f3n de molt gran significan\u00e7a, que ax\u00ed deu lo cavaller cobrir la sancta mare Sgl\u00e9sia e la deu defendre de tot mal com a fill que li \u00e9s.<\/p>\n

E pren speri\u00e8ncia de aquell tan fam\u00f3s cavaller qui\u00b7s sab\u00e9 percassar molta honor en aquest m\u00f3n e gl\u00f2ria en l\u2019altre, lo nom del qual era Quinto lo Superior, qui fonch tram\u00e9s embaxador per lo papa a l\u2019emperador de Contestinoble:<\/p>\n

Ab dues galeres arib\u00e0 al port de Contestinoble, e exit en terra en la ciutat, veu-la<\/a> que stava molt subjugada per los turchs e sab\u00e9 com los turchs fe\u00ffen stables per als cavalls de la major sgl\u00e9sia de la ciutat. E ab poqua gent an\u00e0 a fer rever\u00e8ncia a l\u2019emperador e dix semblants paraules:<\/p>\n

\u2013Senyor, \u00bfcom pot consentir la magestat vostra que aquests turchs, gent de pocha stima, agen a destruyr tan singular sgl\u00e9sia com \u00e9s aquesta, car en tot l\u2019univers no \u00e9s tal? De qu\u00e8 stich admirat com ho podeu consentir, car lo vostre cor deuria plorar gotes de sanch.<\/p>\n

\u2013Cavaller \u2014dix l\u2019emperador\u2014, a mi no \u00e9s for\u00e7at que pugua fer m\u00e9s del posible, car ells s\u00f3n tanta multitut de gent que tenen quasi tota la ciutat per sua. Entren per les cases e fan de les dones e donzelles tot lo que volen e, si neg\u00fa los diu res, prestament s\u00f3n morts o presos. E per aquesta causa yo e tots quants som havem a comportar encara que no vullam.<\/p>\n

\u2013\u00a1O, gent de poch \u00e0nimo! \u2014dix lo cavaller\u2014. \u00bfE per temor de morir vos haveu ax\u00ed lexar senyorejar? Tothom se arme e dexau fer a mi.<\/p>\n

\u2013Cavaller \u2014dix l\u2019emperador\u2014, prech-vos per vostra gentilesa que no vullau fer novitat neguna, car si u fe\u00fdeu seria lan\u00e7at de tota la senyoria de l\u2019imperi, car m\u00e9s ame star en aquesta subjugaci\u00f3 ab tots los meus que no \u00e9sser desposehit de tot.<\/p>\n

Dix Quinto:<\/p>\n

\u2013\u00a1O, gent de poch \u00e0nimo e de pocha fe! B\u00e9 mostrau \u00e9sser mals cristians, que no confiau de l\u2019adjutori divinal. Ara yo fas vot a D\u00e9u que lo primer qui parlar\u00e0, yo li dar\u00e9 ab aquesta mia taillant spasa un tal colp que los crits sentiran los qui stan dins la sgl\u00e9sia.<\/p>\n

L\u2019emperador, com lo veu<\/a> parlar ab tanta f\u00faria, no gos\u00e0 m\u00e9s parlar. E lo cavaller se n\u2019an\u00e0, e pres aquella pocha gent que tenia de les galeres e entr\u00e0 dins la sgl\u00e9sia ab \u00e0nimo molt sfor\u00e7at, agenoll\u00e0\u2019s davant l\u2019altar de la Mare de D\u00e9u, senyora nostra, e feu<\/a> aqu\u00ed oraci\u00f3. Estant en la oraci\u00f3, veu<\/a> venir molts turchs qui anaven per desfer l\u2019altar major. Lev\u00e0\u2019s cuytadament e deman\u00e0 qual d\u2019ells era lo capit\u00e0. Fon-li mostrat que anava per la sgl\u00e9sia fent fer cambres e stables e altres vils coses.<\/p>\n

\u2013Digues, capit\u00e0 de mala gent \u2014dix lo cavaller\u2014, \u00bfper qu\u00e8 fas tanta desonor a la nostra sgl\u00e9sia, qui \u00e9s casa de D\u00e9u? Mana a la tua gent que cessen e tornen totes les coses al primer stat, si no yo, ab la tua pr\u00f2pria sanch e dels teus, pastar\u00e9 lo morter ab les mies mans e tornar\u00e9 adobar tot lo que tu has desfet e guastat.<\/p>\n

\u00bfQui est tu, qui ab tan gran aud\u00e0cia parles? \u2014dix lo capit\u00e0\u2014. \u00bfDe quina naci\u00f3 est e sots quina senyoria st\u00e0s?<\/p>\n

Lo cavaller resp\u00f2s ab paraules de semblant stil.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL XXXIIII<\/h2>\n

COM L\u2019EMBAXADOR DEL PAPA MENA\u00c7\u00c0 AL CAPIT\u00c0 DEL GRAN TURCH DINS CONTESTINOBLE<\/p>\n

\u2013Io so<\/a> de l\u2019imperi Rom\u00e0, embaxador del sanct pare, e so<\/a> vengut per castigar a tu, qui est dissipador de la cristiandat, ab aquesta spasa nua que tinch en la m\u00e0, qui \u00e9s molt cruel. E dar\u00e9 mort a tots aquells qui volen destroyr la casa de D\u00e9u.<\/p>\n

Lo capit\u00e0 resp\u00f2s en la seg\u00fcent forma:<\/p>\n

\u2013Cavaller, yo no\u00b7m spante pas de les tues mena\u00e7es, perqu\u00e8 a\u00e7\u00ed tu no\u00b7m pots fer sobres, com sia de gents molt poder\u00f3s, mas per quant so<\/a> informat de les virtuts de aqueix vostre sanct pare de la cristiandat, per la rever\u00e8ncia e sanctedat sua ho far\u00e9, e no per temor de les tues paraules.<\/p>\n

E man\u00e0 lo capit\u00e0 a la sua gent que totes les coses que eren stades desfetes en la sgl\u00e9sia fossen tornades com de primer star solien. E prestament fon fet, e molt millor foren tornades que no solien \u00e9sser. Part\u00ed\u2019s lo capit\u00e0 turch de la ciutat de Contestinoble ab tota la sua gent e prom\u00e9s que de vida sua no enujaria m\u00e9s a l\u2019emperador, e lo cavaller feu<\/a> restituhir la senyoria a l\u2019emperador, lo qual li\u2019n feu<\/a> infinides gr\u00e0cies de la sua molta virtut.<\/p>\n

Pres comiat lo rom\u00e0 cavaller de l\u2019emperador e recull\u00ed\u2019s en les galeres e, ab pr\u00f2sper vent, se\u2019n torn\u00e0 en Roma. Lo sanct pare, sabent que lo seu embaxador venia ab ben compliment de tot lo per qu\u00e8 era anat, feu<\/a> exir tots los cardenals e bisbes ab molta cavalleria per rebre\u2019l, e ab gran tri\u00fcmpho lo portaren davant lo papa, lo qual lo reb\u00e9 ab molta amor e benignitat e don\u00e0-li en premi de sos treballs dels seus tresors, que ell e tots los seus ne foren richs. E apr\u00e9s la sua mort li fon feta grand\u00edssima honor, e lo seu cors fon soterrat en la sgl\u00e9sia de Sanct Joan de Letr\u00e0, al peu de l\u2019altar, ab molta solempnitat.<\/p>\n

\u2013Mira, mon fill, aquest cavaller quanta honor adquer\u00ed per \u00e9sser virtu\u00f3s. E dir t\u2019\u00e9 qu\u00e8 significha la cuyrassa que porta lo cavaller, que li guarda tot lo cors: significa la Sgl\u00e9sia, que deu \u00e9sser tota closa e murada de la defensi\u00f3 del cavaller, qui deu anar contra totes les gents per defendre-la. E ax\u00ed com l\u2019elm ha d\u2019estar en lo m\u00e9s alt loch del cors, ax\u00ed deu star m\u00e9s alt l\u2019\u00e0nimo per emparar e mantenir lo poble e no consentir que lo rey ne negun altre los fa\u00e7a mal ni dan. Los avanbra\u00e7os e manyopes signifiquen que no y deu trametre a neg\u00fa, sin\u00f3 ell mateix hi deu anar e ab los bra\u00e7os e ab les mans deu defendre la Sgl\u00e9sia e lo poble, qui \u00e9s bo, e tots aquells qui s\u00f3n de bona vida; e ab los bra\u00e7os e ab les mans deu tanb\u00e9 punir los mals h\u00f2mens de mala vida. Los guardabra\u00e7os signifiquen que lo cavaller deu guardar que los homicides ne nigrom\u00e0ntichs no facen mal ne dan a les sgl\u00e9sies. L\u2019arn\u00e9s de cames signifiqua si lo cavaller sent o sap neg\u00fa vulla fer dan a la Sgl\u00e9sia, o infels entrassen per dampnificar la cristiandat, si no pot a cavall, a peu hi deu anar a la batalla per defendre aquella.<\/p>\n

\u2013\u00a1O, senyor e pare de cavalleria! \u2014dix Tirant\u2014. \u00a1Quina consolaci\u00f3 \u00e9s per a la mia \u00e0nima en yo poder saber los grans secrets que s\u00f3n en aquest tan alt orde de cavalleria! E sia de vostra mer\u00e7\u00e9, puix \u00e9 sabut la proprietat de les armes defensives, que s\u00e0pia la significan\u00e7a de les offencives, perqu\u00e8 haja not\u00edcia de aquelles.<\/p>\n

Alegr\u00e0\u2019s l\u2019ermit\u00e0 de la molta voluntat que veu<\/a> a Tirant en saber l\u2019orde de cavalleria, al qual, responent, dix.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL XXXV<\/h2>\n

COM L\u2019ERMIT\u00c0 DIX A TIRANT LA SIGNIFICATI\u00d3 DE LES ARMES<\/p>\n

\u2013Lo bon grat que tinch de v\u00f3s, Tirant, me obligua en dir-vos ab molta voluntat tot lo que he sabut en l\u2019art de cavalleria. Primerament la lan\u00e7a, que \u00e9s largua ab lo ferro agut, signifiqua que\u00b7l cavaller deu fer tornar atr\u00e0s tots aquells qui mal ni dan volen fer a la Sgl\u00e9sia. Ax\u00ed com la Sgl\u00e9sia \u00e9s largua, deu fer tant lo cavaller, que ell sia duptat e temut per tots aquells qui jam\u00e9s no l\u2019auran vist. Ax\u00ed com la lan\u00e7a \u00e9s duptada e temuda per encontre, ax\u00ed deu \u00e9sser ell temut; e ab los mals deu \u00e9sser molt mal, e ab los bons \u00e9sser leal e verdader; ab los forts e de mala vida, \u00e9sser cruel.<\/p>\n

\u00bbLa significan\u00e7a de la spasa \u00e9s que tailla a dues parts e pot-ne hom fer mal en tres maneres, car hom pot matar e nafrar a dues parts, apr\u00e9s ab la punta. E per a\u00e7\u00f2 la spasa \u00e9s la m\u00e9s noble arma que lo cavaller pot portar e de major dignitat, e per aquesta rah\u00f3 lo cavaller deu servir en tres guises: la primera defensant la Sgl\u00e9sia, matant, e malmetent totes les gents qui mal volen fer en aquella. E ax\u00ed com la punta de l\u2019espasa forada tot lo que aconseguex, ax\u00ed lo bon cavaller deu foradar e aconseguir a tots aquells qui mal volen fer a la cristiandat ni a la Sgl\u00e9sia, no havent-los pietat ni mer\u00e7\u00e9 alguna, ans ab la spasa los deu ferir a totes parts. La correja de la spasa significa com lo cavaller la\u2019s ciny per mig del cors, ax\u00ed deu \u00e9sser senyhit de castedat. Lo pom de la spasa significa lo m\u00f3n, per \u00e7o lo cavaller \u00e9s obliguat a defendre la rep\u00fablica. La cruera significha la vera Creu, en la qual lo nostre Redemptor volgu\u00e9 pendre mort e passi\u00f3 per rembre natura humana. Ax\u00ed u deu fer cascun bon cavaller: deu pendre mort per restauraci\u00f3 e conservaci\u00f3 de tot lo des\u00fas dit. E si per a\u00e7\u00f2 moria, se n\u2019hiria la sua \u00e0nima dret en parad\u00eds.<\/p>\n

\u00bbLo cavall significa lo poble, lo qual lo cavaller deu mantenir en pau e en verdadera just\u00edcia, car ax\u00ed com lo cavaller fa son poder de conservar lo cavall quant vol entrar en batalla que neg\u00fa no li fa\u00e7a mal, ax\u00ed deu guardar lo poble que neg\u00fa no li fa\u00e7a sobres. Car lo cavaller deu tenir lo cor dur e fort contra aquells qui s\u00f3n falsos e de pocha pietat e, d\u2019altra part, deu haver lo cor moll en haver pietat dels h\u00f2mens de bona vida qui s\u00f3n pas\u00edfichs e leals: car si lo cavaller ha pietat ni mer\u00e7\u00e9 al qui merex mort, trobant-se administrador de just\u00edcia, dampna la sua \u00e0nima. Los sperons daurats que lo cavaller cal\u00e7a tenen molts significats, car l\u2019or, qui \u00e9s tant stimat, se met als peus, perqu\u00e8 lo cavaller no deu stimar que per aquell haja de fer traci\u00f3 ne maldat, ne tals actes que difrauden la honor de cavalleria. Los sperons s\u00f3n aguts perqu\u00e8 puguen fer c\u00f3rrer lo cavall, e signifiquen que lo cavaller deu punxar lo poble per fer-lo virtu\u00f3s, car un cavaller virtu\u00f3s basta a fer-ne molts virtuosos; e d\u2019altra part deu punxar lo mal poble en fer-lo temer\u00f3s.<\/p>\n

\u00bbLo cavaller qui per or ni per argent dexa de fer sa honor, menysprea l\u2019orde de cavalleria. En tals cars merex que tots los reys d\u2019armes, erauts e porsavants fa\u00e7en inst\u00e0ncia e requesta als bons cavallers, e aquells s\u00f3n tenguts de anar al rey e, ab gran inst\u00e0ncia e solicitut, tots ensemps, si pendre\u2019l poden, lo deuen armar de totes armes, tan b\u00e9 en orde com si devia entrar en batalla o en alguna gran festa, e posar-lo sobre un gran cadafal perqu\u00e8 tots lo puguen veure. E deuen \u00e9sser all\u00ed XIII preveres dient cont\u00ednuament hores de defunts, ax\u00ed pr\u00f2priament com si\u00b7l tenien all\u00ed mort. Apr\u00e9s, a cascun psalm que dien, levar-li primer lo bacinet, per \u00e7o com \u00e9s lo pus principal membre del cavaller, ab lo qual ha consentit ab los hulls venir contra l\u2019orde de cavalleria. Apr\u00e9s li deuen levar la manyopa de la m\u00e0 dreta, per \u00e7o com \u00e9s offenciva, car si per or ha difraudat l\u2019orde de cavalleria, ab aquella m\u00e0 lo pres e\u00b7l toqu\u00e0. Apr\u00e9s li deu \u00e9sser levada la manyopa de la m\u00e0 sinestra \u2014perqu\u00e8 \u00e9s defensiva\u2014 perqu\u00e8 fon participant en lo que havia fet la dreta. Apr\u00e9s li deu \u00e9sser levat tot l\u2019arn\u00e9s que porta, ax\u00ed de les armes ofencives com defensives, e deuen \u00e9sser lansades cascuna per si de alt del cadafal en terra. E deuen dir tots los reys d\u2019armes primer, apr\u00e9s los erauts, tercerament los porsavants, nomenant cascuna pe\u00e7a d\u2019arn\u00e9s per ci, dient en alt cridant.\u00bb<\/p>\n

CAP\u00cdTOL XXXVI<\/h2>\n

COM DESAGRADUEN LOS CAVALLERS<\/p>\n

\u00bb\u201cAquest \u00e9s lo bacinet de aquell desleal difraudador de aquell benaventurat orde de cavalleria.\u201c<\/p>\n

\u00bbFet a\u00e7\u00f2, deuen tenir all\u00ed aygua calenta en un bac\u00ed d\u2019or o d\u2019argent, dient ab altes veus los erauts: \u201c\u00bfCom ha nom aquest cavaller?\u201c<\/p>\n

\u00bbResponen los porsavants: \u201cTal, nomenant-lo per son nom.\u201d<\/p>\n

\u00bbResponen los reys d\u2019armes: \u201cNo \u00e9s pas veritat, que ans \u00e9s aquell mal cavaller vil\u00e0 qui a<\/a> poch stimat l\u2019orde de cavalleria.\u201d<\/p>\n

\u00bbDien los capellans: \u201cPosem-li nom.\u201d<\/p>\n

\u00bbDien los trompetes: \u201c\u00bfCom haur\u00e0 nom?\u201d<\/p>\n

\u00bbRespon lo rey: \u201cSia ab gran vituperi lan\u00e7at e bandejat de tots nostres regnes e terres lo mal cavaller qui a<\/a> volgut desestimar l\u2019alt orde de cavalleria.\u201d<\/p>\n

\u00bbApr\u00e9s dites per lo rey semblants paraules, los erauts e reys d\u2019armes, ab l\u2019aygua calenta li donen per la cara, dient-li: \u201cTu ser\u00e0s nomenat de ac\u00ed avant per ton dret nom: tra\u00ffdor.\u201d<\/p>\n

\u00bbApr\u00e9s, lo rey se vist de dol ab XII altres cavallers, ab gramalles e caperons tots blaus, e fan una gran demostrati\u00f3 de tristor. E cascuna pe\u00e7a de arn\u00e9s que li leven, li lan\u00e7en de l\u2019aygua calenta per lo cap. Apr\u00e9s que \u00e9s del tot desarmat, devallen-lo del cadafal, no per la scala hon puj\u00e0 com era cavaller, mas, apr\u00e9s que l\u2019an desarmat, ab una corda lo liguen e calen-lo en terra. Apr\u00e9s, lo porten ab molts inproperis a la sgl\u00e9sia de Sent Jordi e aqu\u00ed, davant l\u2019altar, fan-lo gitar en terra e dien-li lo psalm de maledicti\u00f3. E all\u00ed \u00e9s lo rey present ab los XII cavallers \u2014que signifiquen Jesucrist ab los XII ap\u00f2stols\u2014 e donen-li sent\u00e8ncia de mort o de car\u00e7re perp\u00e8tua, ab molts inproperis que li s\u00f3n fets.<\/p>\n

\u00bbPer qu\u00e8, fill, pots veure com \u00e9s fort cosa rebre l\u2019orde de cavalleria. Encara tens m\u00e9s a fer, que per aquest orde \u00e9s tengut de mantenir pubils, viudes, \u00f2rfens e dones casades, si neg\u00fa los vol enujar en fer-los for\u00e7a ne levar-los b\u00e9ns, car los cavallers s\u00f3n obliguats de posar les persones a tot perill de mort si per alguna dona d\u2019onor s\u00f3n requests que sien defeses. E tot cavaller jura lo jorn que reb l\u2019orde de cavalleria que mantendr\u00e0 de tot son poder tot lo que des\u00fas \u00e9s dit. Per qu\u00e8\u00b7t dich, mon fill, que \u00e9s gran trebaill e fatigua \u00e9sser cavaller, car a molt \u00e9s obliguat. E lo cavaller qui no dona compliment al que \u00e9s obligat, met la sua \u00e0nima en infern, per qu\u00e8 val m\u00e9s viure simplament que \u00e9sser obliguat en alguna cosa<\/span>. Encara no he dit lo que\u00b7s pertany per a \u00e9sser complit cavaller, com sien duptoses totes les condicions perfetes.\u00bb<\/p>\n

Tirant, per molta voluntat que tenia de saber totes les coses que pertanyen a cavaller, feu<\/a> principi a tal parlar.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL XXXVII<\/h2>\n

COM TIRANT DEMAN\u00c0 A L\u2019HERMIT\u00c0 QUE LI DIGU\u00c9S EN QUINA EDAT DEL M\u00d3N EREN STATS MILLORS CAVALLERS<\/p>\n

\u2013Si les mies paraules no deuen enujar a vostra senyoria, pare reverent, vos hauria a molta gr\u00e0tia la rever\u00e8ncia vostra me volgu\u00e9s dir, en lo principi que cavalleria fon comen\u00e7ada en lo m\u00f3n, si y ha aguts cavallers tan virtuosos e singulars com s\u00f3n estats apr\u00e9s.<\/p>\n

\u2013Mon fill \u2014dix l\u2019ermit\u00e0\u2014, segons recita la Sacra Scriptura, de molts singulars e virtuosos cavallers s\u00f3n stats en lo m\u00f3n, car legim en les hist\u00f2ries dels Sancts Pares la gran virtut del noble Josu\u00e9, e de Judes Machabeu, e dels Reys, e de aquells singulars cavallers grechs e troyans, e de aquells invensibles cavallers Scipi\u00f3 e An\u00edbal e Pompeu, Ochtovi\u00e0 e March Antoni, e de molts altres cavallers que seria prolixitat gran de recitar-los.<\/p>\n

\u2013E de l\u2019adveniment de Jesucrist en\u00e7\u00e0 \u2014dix Tirant\u2014 \u00bf\u00e0 n\u2019i aguts de tan bons?<\/p>\n

\u2013S\u00ed \u2014dix l\u2019ermit\u00e0\u2014, car lo primer fon Joseph Abarimatia, qui lev\u00e0 de la creu a Jesucrist e\u00b7l pos\u00e0 en lo moniment, e molts altres qui devallaren del seu linatge, qui foren valent\u00edssims cavallers, los quals foren Lansalot del Lach, Galvany, Bors e Perseval, e sobre tots Gale\u00e0s, qui per virtut de cavalleria e per sa virginitat fon merexedor de conquistar lo Sanct Greal.<\/p>\n

\u2013E ara en nostre temps \u2014dix Tirant\u2014, \u00bfa qui porem dar la honor en aquest regne?<\/p>\n

Resp\u00f2s l\u2019ermit\u00e0:<\/p>\n

\u2013Certament ell \u00e9s digne de gran honor lo bon cavaller Muntanya Negra, qui a<\/a> fet molt bones cavalleries dignes de recitar. E lo Duch d\u2019Atretera, jove dispost e de singular for\u00e7a, stim\u00e0 m\u00e9s \u00e9sser presoner en poder de infels que fugir vergonyosament, per \u00e7o que los cavallers reptar no\u00b7l poguessen. E micer Juhan Stuart, molt valer\u00f3s en son orde, e molts d\u2019altres que no cur de recitar.<\/p>\n

Encara no fon content Tirant que no torn\u00e0s a replicar les seg\u00fcents paraules.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL XXXVIII<\/h2>\n

COM TIRANT TORN\u00c0 A REPLICAR A L\u2019HERMIT\u00c0 DEL PRECEDENT CAP\u00cdTOL<\/p>\n

\u2013Pare senyor, \u00bfper qu\u00e8 vostra senyoria no parla ax\u00ed b\u00e9 de aquell tan fam\u00f3s cavaller lo comte Guillem de Varoych, del qual he ho\u00fft recitar de singulars actes? Com per la molta virtut sua s\u00f3n stades ven\u00e7udes moltes batalles en Fran\u00e7a e en Yt\u00e0lia e en moltes altres parts, e deliur\u00e0 la comtessa del Bel Star, la qual lo marit ab tres fills la incriminaven de adulteri. E volent executar la dita senyora per cremar-la \u2014que la ligaven en un pal e lo foch aparellat entorn\u2014, en Guillem de Varoych s\u2019i encontr\u00e0 e an\u00e0 cuytadament al rey que era all\u00ed present, qui fe\u00ffa executar aquesta cruel sent\u00e8ncia, e dix-li:<\/p>\n

\u2013Senyor, vostra altesa fa\u00e7a apagar lo foch, que yo vull per batalla deliurar aquesta senyora, car a gran tort \u00e9s incriminada e ab defalt de just\u00edcia la voleu fer morir.<\/p>\n

E lo marit se feu<\/a> avant ab los tres fills e dix:<\/p>\n

\u2013Cavaller, no \u00e9s ara hora de v\u00f3s defendre aquesta mala dona, mas apr\u00e9s que ella ser\u00e0 morta, ax\u00ed com mereix, yo us respondr\u00e9 o per armes o en la manera que volreu.<\/p>\n

Dix lo rey:<\/p>\n

\u2013Lo comte diu molt b\u00e9.<\/p>\n

Com en Guillem de Varoych veu<\/a> tanta inhumanitat del rey e del marit e fills, tir\u00e0 l\u2019espasa e don\u00e0 al marit tan gran colp al cap que mort lo mes<\/a> per terra. Apr\u00e9s cuyt\u00e0 devers lo rey e de un colp li lev\u00e0 lo cap. E cuyt\u00e0 per los fills e feu-ne<\/a> morir los dos, e l\u2019altre fog\u00ed, que no\u00b7l pogu\u00e9 aconseguir. E moltes gents per la mort del rey eren contra ell, e lo valer\u00f3s cavaller feu<\/a> tant ab son sfor\u00e7at \u00e0nimo que entr\u00e0 dins lo c\u00e8rcol del foch que li havien fet entorn e taill\u00e0 la cadena que la comtessa ligada stava. Com los parents de la comtessa veren lo gran sfor\u00e7 del cavaller que l\u2019avia liberada de mort, molts anaren en sa ajuda e per bella for\u00e7a la tragueren de mig de la gent e la se\u2019n portaren en un monestir de monges, hon stigu\u00e9 all\u00ed molt honradament. E ans que part\u00eds de all\u00ed, lo comte de Varoych la feu<\/a> tornar dins la ciutat a la comtessa ab voluntat de tot lo poble, e li restituhiren tot lo comdat.<\/p>\n

E partint-se de la ciutat lo valer\u00f3s comte de Varoych, anant per son cam\u00ed, se diu que trob\u00e0 un gran le\u00f3 qui se\u2019n portava una criatura e, per la molta gent qui\u00b7l seguien, no\u00b7s gosava aturar per menjar-la. Com en Guillem de Varoich se veu<\/a> davant lo le\u00f3 ab l\u2019infant chich que portava, devall\u00e0 del cavall molt prest e tir\u00e0 la spasa. Lo le\u00f3, qui\u00b7l veu<\/a> que venia dev\u00e9s ell, lex\u00e0 la criatura e an\u00e0 dev\u00e9s ell, de qu\u00e8 molts volen dir que entre los dos agu\u00e9 una brava batalla que\u00b7s vengueren abra\u00e7ar, e ad\u00e9s era la hu alt e ad\u00e9s l\u2019altre baix, e\u00b7s feren moltes nafres. A la fi lo comte sobr\u00e0 de for\u00e7a lo le\u00f3 e mat\u00e0\u2019l, e pres la criatura en los bra\u00e7os \u2014que encara mamava\u2014 e lo cavall per la regna, e an\u00e0 a peu dev\u00e9s la ciutat, que tant nafrat stava que no podia cavalcar. E ax\u00ed caminant trob\u00e0 la mare ab molta gent qui venia seguint lo le\u00f3 e ret\u00e9\u2019ls l\u2019infant.<\/p>\n

E ara poch temps ha que los moros havien conquistada la major part de Anglaterra, hon lo rey fon deposat; e per ell \u00e9sser tan virtu\u00f3s cavaller alsaren-lo rey, e combat\u00e9\u2019s cors per cors ab lo rey moro e ven\u00e7\u00e9\u2019l e mat\u00e0\u2019l dins lo camp. Apr\u00e9s, ab la sua victoriosa m\u00e0, feu<\/a> morir infinida morisma, no volent-ne pendre neg\u00fa a mer\u00e7\u00e9, e per la sua molta virtut tragu\u00e9 de captivitat a tots los cristians de la illa de Anglaterra e restituh\u00ed al primer rey la corona e la senyoria del regne. Moltes altres honors que s\u2019a<\/a> sabudes percassar, les quals lo dia no\u00b7m bastaria per a recitar-les.<\/p>\n

L\u2019ermit\u00e0, per no fer demostrati\u00f3 que ell fos aquell, feu<\/a> principi a tal parlar.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL XXXIX<\/h2>\n

COM TIRANT SE PART\u00cd DE L\u2019HERMIT\u00c0, CONTENT DE LES BONES DOCTRINES QUE LI HAVIA DADES<\/p>\n

\u2013Veritat \u00e9s, mon fill, que yo he ho\u00fft parlar de aquex cavaller comte Guillem de Varoych, mas jam\u00e9s l\u2019\u00e9 vist ne conegut, e per \u00e7o me so<\/a> lexat de parlar d\u2019ell; emper\u00f2 molts bons cavallers s\u00f3n stats hi s\u00f3n en aquest regne, qui s\u00f3n stats morts e nafrats per defendre la cristiandat.<\/p>\n

\u2013Ara \u2014dix Tirant\u2014, pare senyor, puix tants s\u00f3n stats e tan singulars actes han fets nobles cavallers, segons vostra sanctedat m\u2019a<\/a> dit, suplich a la senyoria vostra que no s\u2019enuge del que dir\u00e9. \u00a1O, com me tendria per vil e per abatut, ab poch \u00e0nimo, si duptava en rebre l\u2019orde de cavalleria, per mal ni treball que seguir me\u2019n pogu\u00e9s! Perqu\u00e8 casc\u00fa deu con\u00e9xer per a quant l\u2019\u00e0nimo li basta. E certament dich a la senyoria vostra que, si molts m\u00e9s perills hi agu\u00e9s en l\u2019orde de cavalleria que no ha, yo no dexaria per res de rebre l\u2019orde de cavalleria si trobe neg\u00fa qui la\u2019m vulla dar, e vingua-me\u2019n tot lo que venir me\u2019n pugua. E la mia mort yo tindr\u00e9 per ben spletada amant e defenent l\u2019orde de cavalleria e servint aquell de tot mon poder perqu\u00e8 no sia reptat per los bons cavallers.<\/p>\n

\u2013Ara, mon fill \u2014dix l\u2019ermit\u00e0\u2014, puix tanta voluntat teniu de rebre l\u2019orde de cavalleria, rebeu-lo ab renom e fama, \u00e7o \u00e9s, que en aquell dia que\u00b7l rebreu fa\u00e7au exercici d\u2019armes, que tots vostres parents e amichs coneguen que sou per a mantenir e servir l\u2019orde de cavalleria. E per \u00e7o com \u00e9s ja hora tarda e vostra companyia \u00e9s molt avant, yo tendria per bo que part\u00edsseu, per \u00e7o com sou en terra stranya e no sabeu los camins e ser\u00edeu en perill de perdre-us per los grans boscatges que en aquesta part s\u00f3n. E prech-vos que us ne aporteu aquest libre e\u00b7l mostreu a mon senyor lo rey e a tots los bons cavallers per \u00e7o que s\u00e0pien quina cosa \u00e9s l\u2019orde de cavalleria. E al tornar que fareu, vos prech, mon fill, que torneu per a\u00e7\u00ed e que\u00b7m sapiau dir qui s\u00f3n stats fets novells cavallers. E totes les festes e gales que s\u2019i faran que yo les pugua saber, que us ho tindr\u00e9 a gran servey.<\/p>\n

E don\u00e0-li lo libre ab lo comiat ensemps.<\/p>\n

Tirant pres lo libre ab inestimable alegria, feent-li\u2019n infinides gr\u00e0ties, e prom\u00e9s-li de tornar per ell. E a la partida Tirant li dix:<\/p>\n

\u2013Digau-me, senyor, si lo rey e los altres cavallers me demanen qui \u00e9s lo qui tramet lo libre, \u00bfde qui dir\u00e9?<\/p>\n

Resp\u00f2s l\u2019ermit\u00e0:<\/p>\n

\u2013Si tal demanda vos \u00e9s feta, direu que de part de aquell qui tostemps ha amat e honrat l\u2019orde de cavalleria.<\/p>\n

Tirant li feu<\/a> gran rever\u00e8ncia, puj\u00e0 a cavall e tingu\u00e9 son cam\u00ed. E la companyia sua staven molt admirats qu\u00e8 era d\u2019ell com tant tardava. Pensaven-se que no\u00b7s fos perdut en lo bosch e molts dels seus lo tornaren a cercar, e trobaren-lo en lo cam\u00ed, que anava legint les cavalleries que dins lo libre eren scrites e tot l\u2019orde de cavalleria.<\/p>\n

Com Tirant fon aribat a la vila hon sos companyons eren, recit\u00e0\u2019ls la bella ventura hon nostre Senyor l\u2019avia portat e com lo sanct pare hermit\u00e0 li havia dat aquell libre. E tota la nit stigueren legint fins al mat\u00ed, que fon ja hora de cavalcar. E anaren tant per ses jornades, que aribaren a la ciutat de Londres, hon era lo rey ab molta cavalleria, ax\u00ed de aquells del regne com dels strang\u00e9s, que molts hi eren ja venguts e no tenien a passar sin\u00f3 XIII dies fins a la festa de Sanct Joan.<\/p>\n

Com Tirant ab sos companyons fon apleguat, anaren a fer rever\u00e8ncia al rey, lo qual los reb\u00e9 ab cara molt afable, e tothom se mes<\/a> en punt com millor pogueren, segons lur stat e condici\u00f3. E la infanta era a dos jornades de all\u00ed en una ciutat qui \u00e9s nomenada Conturberi, hon jau lo cors de sanct Thom\u00e0s de Conturberi.<\/p>\n

Lo dia de Sanct Joan principiaren les festes, e aquell dia se veu<\/a> lo rey ab la infanta, sa sposada. Duraren aquestes festes un any e un dia.<\/p>\n

Complides les festes, lo rey agu\u00e9 complit son matrimoni ab la infanta de Fran\u00e7a, e tots los strang\u00e9s prengueren comiat del rey e de la reyna e casc\u00fa se\u2019n torn\u00e0 en ses terres.<\/p>\n

Tirant, apr\u00e9s que fon partit de la ciutat de Londres ab sos companyons, fon en recort de la promesa que havia feta al pare hermit\u00e0 e, essent prop de aquella part hon ell habitava, dix a sos companyons:<\/p>\n

\u2013Senyors germans, a mi \u00e9s for\u00e7at de passar per lo pare hermit\u00e0.<\/p>\n

E tots los de la companyia lo preguaren que poguessen anar ab ell, perqu\u00e8 tenien molt desig de haver not\u00edcia de la sanctedat de l\u2019hermit\u00e0, e Tirant fon molt content. E tots prengueren lo lur cam\u00ed devers la hermita. E en aquella hora que ells venien, l\u2019ermit\u00e0 stava davall l\u2019arbre dient ses hores.<\/p>\n

Com l\u2019ermit\u00e0 veu<\/a> tanta gent venir, stigu\u00e9 admirat quina gent podia \u00e9sser. Tirant se fon mes<\/a> primer de tots los altres e com fon prop d\u2019ell descavalc\u00e0, e tots los altres ab ell, e acostaren-se ab humilitat profunde a l\u2019hermit\u00e0, fent-li gran rever\u00e8ncia de genoll, fent-li la honor que merexedor era. E Tirant li volgu\u00e9 besar la m\u00e0, e tots los altres, e ell no u volgu\u00e9 comportar.<\/p>\n

E l\u2019ermit\u00e0, ax\u00ed com aquell qui era molt pr\u00e0tich e cortes\u00e0, los feu<\/a> molta honor, abra\u00e7ant-los a tots, e preg\u00e0\u2019ls per gentilesa se volguessen seure en la erba prop d\u2019ell. E ells respongueren que ell se volgu\u00e9s seure, que ells tots starien de peus; mas lo valer\u00f3s de senyor no u volgu\u00e9 consentir, ans los feu<\/a> seure a tots prop d\u2019ell. Com tots foren aseguts, stigueren tots sperant que l\u2019ermit\u00e0 parl\u00e0s. L\u2019ermit\u00e0, conexent la honor que li fe\u00ffen, feu<\/a> principi a tal parlar.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL XL<\/h2>\n

COM TIRANT AB SOS COMPANYONS, TORNANT DE LES GRANS FESTES QUE S\u2019EREN FETES EN LES BODES DEL REY DE ANGLATERRA, PASSAREN PER L\u2019ERMITA HON STAVA LO PARE HERMIT\u00c0<\/p>\n

\u2013No us poria recitar, magn\u00edfichs senyors, la gran contentaci\u00f3 que los meus hulls tenen de veure tanta gent de b\u00e9, per qu\u00e8 us haur\u00e9 a molta gr\u00e0tia me vullau dir si veniu ara de la cort de mon senyor lo rey. E desige saber los qui s\u00f3n stats fets novells cavallers e de les honrades festes que pens seran stades fetes. E prech a v\u00f3s, Tirant lo Blanch, vos pl\u00e0cia dir-me los noms de tots aquests senyors que a\u00e7\u00ed present stan, perqu\u00e8 la mia \u00e0nima ne reste aconsolada.<\/p>\n

E don\u00e0 fi a son parlar. Tirant se gir\u00e0 devers la sua companyia, per \u00e7o com n\u2019i havia, ax\u00ed en linatge com en riquesa com en altres coses, de major auctoritat e senyoria, e dix-los:<\/p>\n

\u2013\u00a1O, valerosos cavallers! Suplich-vos que vullau respondre e satisfer a les demandes qui\u00b7ns s\u00f3n stades fetes per la rever\u00e8ncia del pare hermit\u00e0, del qual yo a vosaltres moltes voltes he parlat del saber de la sanctedat sua, com ell sia pare de cavalleria e merexedor de molta honor, que li\u2019n vullau fer relaci\u00f3.<\/p>\n

Respongueren tots:<\/p>\n

\u2013Digau v\u00f3s, Tirant, e parlau per tots, puix lo sanct pare ha aguda primer not\u00edcia ab v\u00f3s.<\/p>\n

\u2013Ara yo us demane en gr\u00e0tia \u2014dix Tirant\u2014, puix a vosaltres plau e lo reverent pare m\u2019o mana, que si yo fallia en alguna cosa m\u2019o vullau reduyr a mem\u00f2ria.<\/p>\n

E tots digueren que eren contents. E Tirant, levant-se lo barret del cap, feu<\/a> principi a tal parlar.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL XLI<\/h2>\n

COM TIRANT RECIT\u00c0 A L\u2019HERMIT\u00c0 LES GRANS FESTES, SOLEMPNITATS E MAGNIFIC\u00c8NCIES, LES QUALS NO\u00b7S TROBEN PER SCRIPTURA TAN BELLS ACTES COM FOREN FETS EN LES BODES DEL REY DE ANGLATERRA, E DEL DIV\u00cdS QUE FON ENTRE\u00b7LS OFFICIS<\/p>\n

\u2013Senyor de molta rever\u00e8ncia e sanctedat: la senyoria vostra deu saber que la vespra de Sanct Joan pus proppassat agu\u00e9 un any, feu<\/a> mostra lo rey e tots los qui eren en la ciutat, ax\u00ed dones com donzelles, e tots los officis, e tots los strangers que y eren venguts de moltes parts de la cristiandat sabent les grans festes que s\u2019i aparellaven, com lo rey agu\u00e9s tram\u00e9s molts reys d\u2019armes, erauts e porsavants a notificar-ho per tot lo m\u00f3n.<\/p>\n

\u00bbE primerament, senyor, vos dir\u00e9 una gran magnific\u00e8ncia, la qual he ho\u00fft dir que lo rey ha feta, que no\u00b7s troba en scriptura ni meyns \u00e9s stada en nostre temps: que, a cascun port de mar o per qualsevulla altres camins o viles o lochs reals, tots aquells qui venien per veure les festes o per fer armes, los de les viles o ciutats los daven viandes molt abundosament a tots; del dia que desembarcaven fins al dia que exien de la illa de Anglaterra, tostemps havien la despesa francha.<\/p>\n

\u00bbLo dia de sanct Joan lo rey se abill\u00e0 molt b\u00e9 ab un manto tot brodat de perles molt groses, forrat de marts gibellins, les cal\u00e7es de aquella semblant brodadura molt riques, lo gip\u00f3 de brocat de fil de argent tirat, no portant res d\u2019or \u2014perqu\u00e8 no era encara cavaller\u2014 sin\u00f3 al cap, que portava una corona d\u2019or molt richa e de gran stima e lo ceptre en la m\u00e0. Cavalcant en un bell cavall, en lo seu gest mostrava \u00e9sser b\u00e9 rey. Ax\u00ed part\u00ed del seu gran palau e an\u00e0 a la gran pla\u00e7a de la ciutat, acompanyat de tots los gentils h\u00f2mens que\u00b7s trobaren en la ciutat que fossen de quatre cort\u00e9s, e negun altre no anava ab lo rey.<\/p>\n

\u00bbE stant lo rey en la pla\u00e7a, vench lo duch de Lencastre, tot armat en blanch, ab XV m\u00edlia combatens. E lo rey, apr\u00e9s que li agu\u00e9 feta rever\u00e8ncia, man\u00e0-li que isqu\u00e9s primer de tots e que port\u00e0s l\u2019avantguarda. Lo duch de continent se mes<\/a> primer, e tota la gent d\u2019armes pass\u00e0 davant lo rey, molt ben armats e ab bell orde, e ab molts cavalls ab paraments de brocat e de xaperia d\u2019or e d\u2019argent e moltes cubertes e petnaxos e simeres a modo de Yt\u00e0lia e de Lombardia.<\/p>\n

\u00bbApr\u00e9s del duch anaven tots los \u00f3rdens, casc\u00fa ab un ciri en\u00e7\u00e9s en la m\u00e0. Apr\u00e9s venien tots los menestrals, cascun ofici ab sa lurea que feta havien. E fon molt gran div\u00eds entre los oficis, que yo pens\u00ed que los uns ab los altres se matarien.\u00bb<\/p>\n

\u2013\u00bfSobre quina causa fon aquexa divisi\u00f3? \u2014dix l\u2019ermit\u00e0.<\/p>\n

\u2013Senyor \u2014dix Tirant\u2014, yo us ho dir\u00e9. Entre los ferr\u00e9s e los texid\u00f3s fon lo div\u00eds, car los texid\u00f3s de l\u00ed de\u00ffen que devien precehir als ferr\u00e9s, e los ferr\u00e9s de\u00ffen lo contrari, que ells devien haver la honor dels texid\u00f3s. Ajustaren-se en cascuna part passats X m\u00edlia h\u00f2mens. E los juristes foren causa de tot a\u00e7\u00f2, car aŀlegaven per part dels texid\u00f3s que no\u00b7s podia dir missa ni consegrar lo preci\u00f3s cors de Jesucrist sens drap de li; e los juristes per part dels ferr\u00e9s aŀlegaven que primer fon l\u2019ofici de ferrer que no de texidor, per quant lo teler del texidor no podia \u00e9sser fet sens ferramenta; per qu\u00e8 era provat l\u2019ofici de ferr\u00e9s \u00e9sser m\u00e9s antich e deure precehir als texid\u00f3s.<\/p>\n

\u00bbMoltes aŀlegacions se aŀlegaren per cascuna part que no tinch en recort. E aquesta fon la causa del div\u00eds. E si no fos stat lo duch, qui\u00b7s trob\u00e0 a cavall e armat, fort jornada fora<\/a> stada, car lo rey ja no y podia dar remey. Lo duch se mes<\/a> enmig de la pressa de tota la gent e pres sis juristes, tres de cascuna part, e tragu\u00e9\u2019ls fora de la ciutat. Ells se pensaren que lo duch los volia per demanar quala part tenia millor just\u00edcia. Com foren fora de la ciutat, al cap del pont, feu<\/a> restar mil h\u00f2mens de armes que no dexassen passar a neg\u00fa si la persona del rey no era. Lo duch descavalc\u00e0 enmig del pont e, tan prestament com pogu\u00e9, feu<\/a> posar dues forques ben altes e feu<\/a> penjar tres juristes en cascuna, cap avall per fer-los molta honor; e no\u00b7s part\u00ed de all\u00ed fins que agueren tram\u00e9s les miserables \u00e0nimes en infern.<\/p>\n

\u00bbCom lo rey sab\u00e9 tal nova, prestament an\u00e0 hon era lo duch e dix-li semblants paraules:<\/p>\n

\u201c\u2013Mon oncle, en lo m\u00f3n no\u00b7m pod\u00edeu fer major plaer e servir del que fet haveu, per quant aquests h\u00f2mens de leys fan richs a si mateyx e destroexen tota Anglaterra e tot lo poble. Per qu\u00e8 yo man que stiguen a\u00e7\u00ed en la manera que stan fins a dem\u00e0, e apr\u00e9s sien-ne fets quart\u00e9s e posen-los per los camins.\u201d<\/p>\n

\u00bbResp\u00f2s lo duch:<\/p>\n

\u201c\u2013Senyor, si la magestat vostra me volia creure, f\u00e9sseu en vostre regne que no y agu\u00e9s sin\u00f3 dos juristes, e aquells dins X o XV dies aguessen determenada qualsevulla causa ab sent\u00e8ncia diffinitiva, e dar-los bon salari a casc\u00fa. E si prenien res de neg\u00fa, que no agen altra pena sin\u00f3 aquesta que havem executada.\u201d<\/p>\n

\u00bbE lo pr\u00f2sper rey man\u00e0 que ax\u00ed fos fet.<\/p>\n

\u00bbSabut per tot lo poble lo virtu\u00f3s acte que lo duch havia fet, donaren-li infinides lahors, e gens per a\u00e7\u00f2 la festa no rest\u00e0 que no\u00b7s fes en la forma que era stada hordenada.\u00bb<\/p>\n

CAP\u00cdTOL XLII<\/h2>\n

COM LO REY ISQU\u00c9 DE LA CIUTAT, AB GRAN PROFESS\u00d3, AB TOTS LOS STATS E AB TOT LO CLERO<\/p>\n

\u2013Apr\u00e9s dels menestrals, venien moltes maneres de entramesos. Apr\u00e9s venia tot lo clero, \u00e7o \u00e9s, archebisbes, bisbes, pabordres, canonges e preveres ab moltes rel\u00edquies. Apr\u00e9s venia un pali molt gran e rich, e dins lo pali venia lo rey ab tots aquells qui volien rebre l\u2019orde de cavalleria. E tots anaven vestits de cet\u00ed blanch, qui significa virginitat, o de brocat d\u2019argent; e tots aquests no tenien mullers sin\u00f3 que eren sposats, emper\u00f2, encara que no tinguessen l\u2019esposada en lo regne, b\u00e9 y podien anar.<\/p>\n

\u00bbApr\u00e9s del rey venien tots los grans senyors tots vestits de brocat o de xaperia, o de cet\u00ed o vellut carmes\u00ed o dom\u00e0s; e totes les dones casades anaven ax\u00ed vestides com los marits. Apr\u00e9s venien tots los h\u00f2mens viudos, e les dones vidues apr\u00e9s, tots vestits de vellut negre, e tots los guarniments de les b\u00e8sties de aquella matexa color. Apr\u00e9s venien totes les donzelles ab tots aquells qui no eren stats casats; e tots anaven vestits de blanch o de vert, sedes, brocats o de xaperia. E en cascun stat dels des\u00fas dits portaven grosses cadenes e fermalls d\u2019or, ab moltes perles, diamants e pedres de gran stima, e casc\u00fa fe\u00ffa son poder de anar lo m\u00e9s abillat que podia.<\/p>\n

\u00bbApr\u00e9s venien totes les monges de tots los \u00f3rdens. E cascuna qui volia portar \u00e0bit de seda ho podia ben fer \u2014encara que per son orde fos def\u00e9s\u2014, per \u00e7o com lo rey havia obtesa lis\u00e8n\u00e7ia del papa que qualsevolgu\u00e9s monja que stigu\u00e9s en religi\u00f3 streta, que aquell any e un dia podia star fora del monestir, e podien vestir seda de qual drap se vulla que fos de la color del seu orde. E lo rey als \u00f3rdens que eren pobres man\u00e0 que\u00b7ls fossen donats diners per a vestir. E totes les monges j\u00f3vens e galants se abillaren, e encara moltes de les ansianes se vestiren totes de seda, e cascuna de aquestes portava una candela ensesa en la m\u00e0. Apr\u00e9s d\u2019elles venien totes les dones de la ter\u00e7a retgla, no menys vestides de drap de seda burella que les monges, e cascuna portava en la m\u00e0 un stadal, cantant totes lo Magnificat.<\/p>\n

\u00bbApr\u00e9s venien tots los officials reals del regne e tots los h\u00f2mens armats a peu, ax\u00ed com si deguessen entrar en batalla, e tots ab lurea del rey blancha e vermella, ab los herminis tots brodats qui\u00b7s fe\u00ffen per divisa.<\/p>\n

\u00bbApr\u00e9s venien totes les dones p\u00fabliques e les qui vivien enamorades, e ab tots los ruffians qui anaven ab elles. E cascuna portava en lo cap una garlanda de flors o de murta perqu\u00e8 fossen conegudes; e si n\u2019i havia neguna casada que se\u2019n fos anada del marit havia portar en la m\u00e0 una petita bandera. E anaven ballant ab tamborinos.<\/p>\n

\u00bbEn tal forma, senyor, com devisat vos he, anava cascun stat, e anam fora de la ciutat de Londres distant de tres milles. La infanta, que sab\u00e9 que lo rey venia, isqu\u00e9 de un loch qui\u00b7s nomena Granug en lo qual loch ha un molt rich palau\u2014, e molt ben abillada pos\u00e0\u2019s dins un castell que portava, tot de fusta, sobre un carro de XII rodes, que tiraven XXXVI cavalls, los m\u00e9s grans e forts que en tota Fran\u00e7a pogueren trobar. E ab la infanta anaven CXXX donzelles, totes sposades, e altra dona ni donzella no anava ab ella.<\/p>\n

\u00bbApr\u00e9s venien a cavall molts duchs, comtes e marquesos entorn de la dita carreta e per semblant moltes dones e donzelles de gran stima. E enmig de una gran praderia, la infanta se atur\u00e0. E primerament aplegu\u00e0 lo duch de Lencastre, armat, ab tots los seus, e descavalcaren e feren gran rever\u00e8ncia a la infanta qui stava a la porta del castell, que no volgu\u00e9 exir fins que lo rey vingu\u00e9s. E cascun stat, ax\u00ed com venia per orde, ax\u00ed anaven a fer rever\u00e8ncia tots a la infanta.\u00bb<\/p>\n

CAP\u00cdTOL XLIII<\/h2>\n

COM LO REY DE ANGLATERRA PRES LA BENEDICTI\u00d3 AB LA FILLA DEL REY DE FRAN\u00c7A<\/p>\n

\u2013Aplegant lo rey ab aquell stat que portava e com fon prop lo castell descavalc\u00e0, e tots los qui venien ab ell. E la infanta, com veu<\/a> que lo rey descavalcava, lev\u00e0\u2019s de peus e prestament li fon mesa una scala tota d\u2019argent per hon ella abax\u00e0, e totes les donzelles sposades qui ab ella eren. La filla del duch de Berr\u00ed pres la infanta del bras, e la filla del comte de Flandes li pres les faldes. E tots los sposats que all\u00ed eren se posaren davant la infanta per acompanyar-la, e totes les sposades venien apr\u00e9s d\u2019ella.<\/p>\n

\u00bbCom la infanta fon prop del rey, feu-li<\/a> una petita rever\u00e8ncia de genoll, e lo rey abax\u00e0 lo cap retent-li les saluts. Apr\u00e9s, tots los qui venien ab ella besaren la m\u00e0 al rey, ax\u00ed los h\u00f2mens com les dones. Fet a\u00e7\u00f2, fon aqu\u00ed lo cardenal de Anglaterra ja vestit dels vestiments sacerdotals per dir missa ab un altar port\u00e0til que portaven, e en la praderia pararen l\u2019altar.<\/p>\n

\u00bbLo cardenal comen\u00e7\u00e0 la missa. Com fon a l\u2019Avangeli torn\u00e0 sposar lo rey ab la infanta; lavors lo rey la bes\u00e0 una e moltes voltes. Com la missa fon dita, lo rey se acost\u00e0 a la infanta e stigueren all\u00ed parlant per bon spay, festejant-se de les festes que entre esposats se acostumen, en pres\u00e8ncia de tota la gent.<\/p>\n

\u00bbCom se foren ben festejats, vench lo duch de Lencastre, honcle del rey, e\u00b7n pres\u00e8ncia de tots don\u00e0 l\u2019orde de cavalleria al rey. E havia all\u00ed molts qui en aquell cars agueren volgut rebre l\u2019orde de cavalleria, sin\u00f3 per los reys d\u2019armes, erauts e porsavants, qui publicaren que en aquell dia neg\u00fa no\u00b7s podia fer cavaller.\u00bb<\/p>\n

CAP\u00cdTOL XLIIII<\/h2>\n

DE LES FESTES QUE FOREN FETES LO DIA DE LES BODES DEL REY DE ANGLATERRA<\/p>\n

\u2013Com lo rey fon fet novell cavaller, entr\u00e0-sse\u2019n dins un petit papall\u00f3 e despull\u00e0\u2019s totes les robes que portava de gentilom e tram\u00e9s-les al fill del duch d\u2019Orliens, qui era vengut ab la infanta, per \u00e7o com era cos\u00edn germ\u00e0 d\u2019ella; e ab les robes li don\u00e0 dues grosses viles. E lo rey ixqu\u00e9 ab una roba de brocat sobre brocat carmes\u00ed, forrada de erminis; e agu\u00e9 dexada la corona, e portava en lo cap un petit bonet de velut negre ab un fermall que stimaven valer cent sinquanta m\u00edlia scuts, e partiren tots de all\u00ed. E lo rey lex\u00e0 los gentilsh\u00f2mens e mes-se<\/a> en companyia dels cavallers sposats en un altre pali molt rich, e los gentilsh\u00f2mens no perderen la possesi\u00f3 del pali ab qu\u00e8 eren venguts, e ax\u00ed anaren tots fins a la ciutat.<\/p>\n

\u00bbDir\u00e9, senyor, a la senyoria vostra, la infanta com anava devisada: ella portava una gonella de brocat carmes\u00ed de fil d\u2019or tirat, e hon se mostrava la seda se mostraven carts de argenteria brodats; los caps de les carxofes alt eren d\u2019or ab smalts. La roba era tota de xaperia sembrada de robins e de maragdes. Anava en cabells, los quals mostraven de fil d\u2019or \u00e9sser, larchs fins en terra: jam\u00e9s per negunes gents tals cabells foren vists; la cara e les mans se demostraven de inestimable blancor e bellea. Deu-se contemplar que, en lo agraciat gest que mostrava femenil, totes les amagades coses no podien \u00e9sser sin\u00f3 m\u00e9s stimades.<\/p>\n

\u00bbDe les donzelles sposades que ab ella venien, se pot dir ab veritat que y era tota la flor de Fran\u00e7a, e encara de cavallers e grans senyors, e de dones e donzelles, e totes riquament abillades. En la forma que dit he a la senyoria vostra anam tots per orde, fins a una milla prop de la ciutat. E com fon enmig de una gran praderia trobam moltes tendes parades, e molts ministr\u00e9s e altres diverses maneres d\u2019esturments que cont\u00ednuament sonaven.<\/p>\n

\u00bbLo rey descavalc\u00e0 e tots los cavallers qui eren sposats, e pujaren alt al castell de la infanta; e pres-la per la m\u00e0 e bax\u00e0-la en la praderia, e tots los sposats ab les sposades apr\u00e9s d\u2019ell, e en la bella praderia comen\u00e7aren a dan\u00e7ar.<\/p>\n

\u00bbApr\u00e9s que lo rey e la infanta agueren dan\u00e7at, dan\u00e7aren los cavallers sposats ab les donzelles sposades. Apr\u00e9s dan\u00e7aren tots los stats ax\u00ed com venien per orde. E com la un stat acabava e l\u2019altre volia comen\u00e7ar, lo rey se prenia dan\u00e7ar ab la infanta e, com l\u2019avia lexada, prenia la m\u00e9s gentil dama de aquell stat e dan\u00e7ava una dan\u00e7a ab ella. Com tots los stats agueren acabat de dan\u00e7ar portaren la coŀlaci\u00f3 de mat\u00ed: gingibre vert ab malvesia. E a\u00e7\u00f2 fan per \u00e7o com la terra \u00e9s molt freda.<\/p>\n

\u00bbPartim de aqu\u00ed e venguem prop de la ciutat, vora una gran ribera que y ha molt ben arborada de diversos arbres, e devall los arbres trobam moltes taules parades. E cascun stat tenia son aleujament per a menjar, ab moltes cases de fust que y havien fetes e moltes tendes parades ab singulars lits, per \u00e7o que negun stat no agu\u00e9s occasi\u00f3 de entrar dins la ciutat, e si plovia ja tenien all\u00ed cases de fusta e tendes hon se podien recullir.<\/p>\n

\u00bbE cascun stat, vos dich senyor, que eren ben servits de molt eletes viandes, ax\u00ed en los dies de carn com de peix. E a\u00e7\u00f2 dur\u00e0 tot l\u2019any e un dia ab bon compliment de gran magnanimitat. Lo primer dia tot fon de gales e festes; lo segon, qui era divendres, de mat\u00ed anam a missa, e apr\u00e9s la missa, entram en la ribera ab moltes barques, totes cubertes de drap de seda e de draps de ra\u00e7 e de broquat, e cascun stat ab sa divisa. E anam pescant per la ribera passades CC barques.<\/p>\n

\u00bbApr\u00e9s que lo rey fon dinat, apart\u00e0\u2019s ab son stat. Vench lo muntero major ab molts sahuessos e cans de presa e lebr\u00e9s de Bretanya e ab tota la munteria, e anam tots ab lo rey a ca\u00e7a, fent<\/sup><\/a> gran matan\u00e7a de salvatgines.<\/p>\n

\u00bbLo disapte per lo mat\u00ed fon ajustat consell general de tots los stats, ax\u00ed de h\u00f2mens com de dones, e foren all\u00ed en pres\u00e8ncia de tots publicat e manifestat per los reys d\u2019armes e per los porsavants e erauts, cascun dia de la setmana qu\u00e8 tenien de fer.\u00bb<\/p>\n

CAP\u00cdTOL XLV<\/sup><\/a><\/h2>\n

LOS CAP\u00cdTOLS DE LES ARMES QUE\u00b7S PODIEN FER EN AQUELLES FESTES<\/p>\n

\u2013Primerament lo diumenge, qui \u00e9s dia de benedicti\u00f3, fossen fetes dan\u00e7es tot aquell dia per tots los stats, ax\u00ed per los \u00f3rdens com per los menestrals. E qualsevulla orde que dan\u00e7\u00e0s he u fes millor, o fessen jochs o entramesos ab m\u00e9s gr\u00e0cia, a parer dels jutges, que guanyassen XX marchs d\u2019argent e tot lo que costaven los entramesos. E tot aquell dia no s\u2019i tenia de fer sin\u00f3 dan\u00e7es o momos, o entramesos o coses semblants que fossen d\u2019alegria.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL XLVI<\/h2>\n

DE AX\u00d2 MATEIX<\/p>\n

\u00bb\u2013<L><\/sup><\/a>o diluns fon publicat per los des\u00fas dits reys d\u2019armes e erauts, qualsevulla que volgu\u00e9s junyir ab armes reals o ab armes de guerra, fossen los ferros de les armes reals ab quatre puntes en lo broquet molt encerades, ab cera gomada cascuna punta de la billeta. Les altres lan\u00e7es de les armes de seguir al cap de la lan\u00e7a una planxa de ferre redona, hon hi stigu\u00e9s V puntes de a\u00e7er fetes a taill de diam\u00e0, molt ben smolades, e aquesta plancha redona ab los ferres de diam\u00e0 se venen<\/a> encasar dins la lan\u00e7a de un ferro tot sol. Lo que m\u00e9s lan\u00e7es rompria e millor ho fes, guany\u00e0s cascun diluns de l\u2019any V marchs d\u2019or. E la un diluns junyen ab arn\u00e9s real e l\u2019altre ab arn\u00e9s de guerra.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL XLVII<\/h2>\n

DE AX\u00d2 MATEIX<\/p>\n

\u00bb\u2013<L>o dimarts, qualsevulla cavaller o gentilom que volgu\u00e9s fer armes a peu en camp clos, ha u per hu, ho dos per dos, ho X per X, ho XX per XX, ho XXV per XXV, que no poguessen \u00e9sser de major nombre, per \u00e7o com los mantenidors no eren sin\u00f3 XXVI perqu\u00e8 lo premi del camp no rest\u00e0s sens defenedor. E qualsevulla que fes armes retretes, lo millor qui u fes guany\u00e0s una spasa d\u2019or que pes\u00e0s de X marchs ens\u00fas; e lo qui pijor ho fes que fos tengut de posar-se en poder del millor per presoner e stigua tant pres fins que ixqua per rescat o per altra via.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL XLVIII<\/h2>\n

<DE AX\u00d2 MATEIX><\/sup><\/a><\/p>\n

\u00bb\u2013<L>o dimecres, tots aquells qui volran combatre a cavall a tota ultran\u00e7a, o puntes sangrentes, aquest aytal qui millor ho far\u00e0 li sia dada una petita corona d\u2019or que pese de XV marchs ens\u00fas.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL XLVIII[I]<\/h2>\n

<DE AX\u00d2 MATEIX><\/p>\n

\u00bb\u2013<L>o digous, qualsevulla cavaller o gentilom qui vol entrar en camp clos a peu a tota ultran\u00e7a, ax\u00ed com des\u00fas \u00e9s dit, hu per hu, ho dos per dos, en tal cas aquell guanye una dama tota d\u2019or, a semblan\u00e7a de la infanta. E per \u00e7o com aquelles armes s\u00f3n les pus forts e m\u00e9s perilloses que\u00b7l cavaller pot fer, pesar\u00e0 d\u2019or XXXV marchs. E far\u00e0 jurament en poder dels jutges lo ven\u00e7ut que en tota sa vida no requerr\u00e0 a negun altre cavaller o gentilom a tota ultran\u00e7a, e no portar\u00e0 dins aquell dia e any spasa, ni en bregua que sia no pendr\u00e0 armes nengunes, si ja no era contra infels. Apr\u00e9s haja de venir a posar-se en poder de la senyora infanta e la dita senyora fa\u00e7a d\u2019ell a tota sa voluntat.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL L<\/h2>\n

<DE AX\u00d2 MATEIX><\/p>\n

\u00bb\u2013Lo divendres, per \u00e7o com \u00e9s dia de Passi\u00f3, no s\u2019i fa\u00e7en armes nengunes, sin\u00f3 que, apr\u00e9s de la missa e vespres seran dites, poran anar a ca\u00e7ar.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL LI<\/h2>\n

<DE AX\u00d2 MATEIX><\/p>\n

\u00bb\u2013Lo disapte \u00e9s e fonch donat a tots aquells qui\u00b7s volran fer cavallers. E lo rey, de bon grat, apr\u00e9s que seran examinats si s\u00f3n merexedors de rebre l\u2019orde de cavalleria, ell los far\u00e0 cavallers.<\/p>\n

\u00bbVeu\u2019s a\u00e7\u00ed, pare e senyor, com eren repartits los dies de la setmana. E foren elets XXVI cavallers capitans del camp, tals que neg\u00fa reprotxar no\u00b7ls podia.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL LII<\/h2>\n

<DE AX\u00d2 MATEIX><\/p>\n

\u2013Apr\u00e9s que lo consell fon tengut e ordenats los cap\u00edtols, foren publicats generalment per los sobredits reys d\u2019armes e erauts. E era ja hora tarda, lo rey se lev\u00e0 ab tots los stats e anaren-se a dinar. E dites vespres, lo rey ab tots los stats, de continent, ab molts ministr\u00e9s, anam hon staven los XXVI cavallers elets per fer les armes, qui distaven de l\u2019aleujament del stat del rey un tir de balesta. E dins lo camp, lla hon ells staven, tenien un clos de fusta molt alta, que neg\u00fa no\u00b7ls podia veure sin\u00f3 per la porta o entrant dins. E tots staven aseguts en cadires, XIII a una part e XIII a l\u2019altra, e tots armats en blanch, e al cap portaven corones d\u2019or molt riques. E com lo rey entr\u00e0 e la infanta, no\u00b7s mogueren gens, sin\u00f3 que ab lo cap saludaren lo rey, e no fos neg\u00fa d\u2019ells que gos\u00e0s parlar ni digu\u00e9s res. Lo rey, ab tots los stats, stigueren all\u00ed un poch e, com lo rey se\u2019n volgu\u00e9 anar, isqueren IIII donzelles de inestimable bellea, ricament abillades, e suplicaren al rey fos plasent a sa magestat volgu\u00e9s aturar fins agu\u00e9s presa coŀlaci\u00f3; e lo rey graciosament los ho atorg\u00e0. De continent isqu\u00e9 la coŀlaci\u00f3 molt gran e abundosa, de marsapans e pasta real e totes altres maneres de confits de sucre, e tots foren molt ben servits. E los cavallers e gentilsh\u00f2mens casc\u00fa se\u00ffa en faldes de dona o de donzella.<\/p>\n

\u00bbApr\u00e9s la coŀlaci\u00f3 feta, lo rey isqu\u00e9 en la praderia e aqu\u00ed comen\u00e7aren de dan\u00e7ar. E los mantenidors prestament foren desarmats, e tots XXVI vingueren vestits ab sos geserans e ab jaquetes totes de una color e d\u2019una fay\u00e7\u00f3, brodades d\u2019orfebreria; hi en lo cap casc\u00fa portava un bonet de grana ab un beill fermaill, que b\u00e9 parien que fossen cavallers de gran stat e de alta cavalleria.<\/p>\n

\u00bbCom agueren dat fi a les dan\u00e7es, lo rey ab tots los stats anam a veure totes les li\u00e7es, \u00e7o \u00e9s a saber, la li\u00e7a hon jonyien era molt ben feta, ab molts cadafals que y havia. E per semblant eren totes les altres, ab los cadafals molt ben enparamentats de molt bells e singulars draps de ras, e ax\u00ed mateix les li\u00e7es.<\/p>\n

\u00bbApr\u00e9s de a\u00e7\u00f2 vist, vengueren a suplicar al rey de part dels mantenidors del camp que an\u00e0s a sopar ab tots los estats, e lo rey fon content. Estant en la fi del sopar, los reys d\u2019armes publicaren que qualsevolgu\u00e9s cavaller o cavallers o gentilsh\u00f2mens que volguessen junyir o fer armes ja des\u00fas menssionades havien de venir la vespra de aquell dia segons les armes que fer volia, e portava-les scrites en un paper vermell, e venia acompanyat ab tots los del seu stat, e no y anava neg\u00fa dels altres stats, e venia enmig de dues donzelles d\u2019onor o dones, segons sa voluntat era, acompanyat de molts ministr\u00e9s que li anaven davant. E com aplegaven al palench<\/a>, se avien de nomenar per llur nom propi, e qui era son pare e de quina terra era natural, e les armes que vol\u00edeu fer si les fe\u00fdeu per dona o per donzella, monja, viuda o cassada. E si de\u00fdeu que era donzella, dexaven-vos aquelles dones que us portaven e prenien-vos dos donzelles, e aquelles vos acompanyaven e us fe\u00ffen molta de honor. E totes les donzelles de\u00ffen en alt cridant: Nostre Senyor vulla donar vict\u00f2ria al nostre cavaller, qui \u00e9s digne de haver honor e mereix haver amor de donzella. E si \u00e9s viuda, monja o casada, fan cascunes segons les donzelles. E apr\u00e9s donen-vos lic\u00e8ncia que podeu entrar dins lo castell hon stan los XXVI cavallers, e no podeu saber ab qual d\u2019ells haveu de fer les armes. Apr\u00e9s, lo cavaller qui venia a fer les armes, dava lo paper vermell scrit ab les armes que volia fer a la dona o donzella, viuda, monja o casada, e aquella pujava alt al cadafal hon los XXVI cavallers staven e posava l\u2019escrit sobre una cap\u00e7a d\u2019or. E los cavallers tots se levaven de peus e fe\u00ffen molta de honor a la senyora qui havia l\u2019escrit portat. E abaxava la senyora del cadafal e tornaven-se\u2019n per a l\u2019endem\u00e0, que les armes havien de fer.\u00bb<\/p>\n

CAP\u00cdTOL LIII<\/h2>\n

COM TIRANT MANIFEST\u00c0 A L\u2019HERMIT\u00c0 LES MAGNIFIC\u00c8NCIES DE LA ROCA<\/p>\n

\u2013Com tot lo des\u00fas fon fet, partim de all\u00ed e anam prop de la ciutat en una gran praderia molt arborada que y ha, per hon passa un gran riu. E enmig de aquella praderia vem una cosa de gran magnific\u00e8ncia que no crech en lo m\u00f3n una tal sia stada feta.<\/p>\n

\u2013Molt me plauria saber \u2014dix l\u2019ermit\u00e0\u2014 quina cosa de tanta stima \u00e9s stada aqueixa.<\/p>\n

\u2013Yo, senyor, vos ho dir\u00e9 \u2014dix Tirant:<\/p>\n

\u00bbEnmig de la praderia trobam una gran roca feta de fusta per subtil artifici tota closa, e sobre la roca se demostr\u00e0 un gran e alt castell ab forniment de molt bella muralla, hon havia V cents h\u00f2mens d\u2019armes qui\u00b7l guardaven, tots armats en blanch. Aplegu\u00e0 primer lo duch ab tota la gent d\u2019armes e man\u00e0 que obrissen les portes de la roca, e los qui staven dins digueren que per neg\u00fa ells no obririen, per \u00e7o com llur senyor no u volia, sin\u00f3 que tornassen atr\u00e0s. Sus \u2014dix lo duch\u2014, tothom fa\u00e7a lo que yo far\u00e9. Devall\u00e0 del cavall e mes-se<\/a> lo primer de tots, e los seus feren lo que ell havia fet: ab les spases en les mans e ab les lan\u00e7es, combateren molt fort la dita roca. Los qui staven alt en la muralla lan\u00e7aven de grans canteres e bombardes, colobrines e spingardes, barres que semblaven de ferro e pedres. E tot a\u00e7\u00f2 era de cuyro negre, e les pedres de cuyro blanch, hon n\u2019i havia de grans e de poques, e totes eren plenes dins de arena, emper\u00f2, senyor, si dava a negun home d\u2019armes, pleguat lo metia per terra. E certament fon un combat molt gentil, e los qui no u sab\u00edem, pensam, en lo primer combat, que anava de veres, e molts descavalcam e, ab les spases en les mans, cuytam all\u00e0; emper\u00f2 prestament coneguem que era burla. Apr\u00e9s apleguaren tots los stats, de hu en hu, e preguaren-los se volguessen dar; ne tanpoch los volgueren obrir la porta, ni menys per lo rey.<\/p>\n

\u00bbLa reyna, que veu<\/a> que a neg\u00fa no volien obrir, acost\u00e0-s\u2019i ab lo seu stat a la porta e deman\u00e0 qui era lo senyor del castell, e digueren-li que lo d\u00e9u d\u2019Amor, lo qual tragu\u00e9 lo cap en una fenestra. La reyna, que\u00b7l veu,<\/a> feu-li<\/a> gran rever\u00e8ncia de genoll; apr\u00e9s feu<\/a> principi a paraules de semblant stil.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL LIIII<\/h2>\n

DE LA SUPLICACI\u00d3 QUE LA REYNA FEU<\/a> AL D\u00c9U DE AMOR<\/p>\n

\u00bb\u2013De la celssitut de vostra magestat, d\u00e9u de Amor, st\u00e0 la mia pensa alterada que a suplicaci\u00f3 de tants vostres servents hajau deneguada veure la vostra beatitut e gl\u00f2ria. E puix en lo m\u00f3n predominau los \u00e0nimos dels leals amadors, no siau avar de subvenir als qui b\u00e9 e lealment vos serveixen, car se veu per speri\u00e8ncia que los qui lealment vos obeheixen e tenen m\u00e9s desig la magestat vostra servir, los deixau passar m\u00e9s penes, que no poden at\u00e9nyer ne sentir la dol\u00e7or de la vostra desijada beatitut. Per qu\u00e8 us suplique, mon senyor, puix vos so<\/a> devota, que pl\u00e0cia a la celsitut vostra fer obrir les portes de la vostra gloriosa abitaci\u00f3 a mi, ignocenta de tal delit, puix vos desige servir, e acceptar-me per serventa e en lo vostre benaventurat rep\u00f2s \u00e9sser companyona de tots los altres staments femenils, e acullir-me en la vostra desijada gl\u00f2ria.<\/p>\n

\u00bbAcabant la reyna la sua humil supplicaci\u00f3, soptosament, ab un gran tro, se obr\u00ed la porta de la roca. E lo rey e la reyna, ab tots los stats, a peu, entram dins un gran pati tot entorn enparamentat de draps de ra\u00e7, lavorats d\u2019or e de seda e de fil d\u2019argent, de diverses hist\u00f2ries, les ymatges fetes per art de subtil artifici. Lo \u00e7el era tot cubert de draps de brocat blau, e alt sobre los draps de ra\u00e7 havia entorn nayes hon se mostraven \u00e0ngels tots vestits de blanch, ab ses dyademes d\u2019or al cap, sonant diverses maneres d\u2019esturments, e altres cantant per art de singular m\u00fasica, que los hoynts staven quasi alienats de hoir semblant melodia. Apr\u00e9s un poch spay ixqu\u00e9 en una finestra lo d\u00e9u de Amor molt resplandent e, ab cara affable, feu<\/a> principi a tal parlar.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL LV<\/h2>\n

LA RESPOSTA QUE LO D\u00c9U DE AMOR FEU<\/a> A LA REYNA<\/p>\n

\u00bb\u2013Lo molt mer\u00e9ixer vostre, graciosa reyna, me obligua fer-vos senyora de mon voler, acceptant-vos per filla obedient e dispensera de les gr\u00e0cies que hixen de aquest delit\u00f3s para\u00eds, donant-vos potestat absoluta de poder premiar e punir tots aquells y aquelles que en la mar de amor naveguaran, donant a uns tempestat v\u00e0lida, sens at\u00e9nyer al port que desigen, als altres pr\u00f2sper vent per at\u00e9nyer a port de llur voler, acceptant-ne tots aquells hi aquelles qui ab frau e engan amen, que sien exempts de trobar en v\u00f3s mer\u00e7\u00e9.<\/p>\n

\u00bbE dites aquestes paraules, lo d\u00e9u de Amor desaparagu\u00e9, que jam\u00e9s pus no fon vist, ni los \u00e0ngells, e tots los draps se comen\u00e7aren a moure quasi com a terratr\u00e8mol. E tots pujam alt a l\u2019apartament de la reyna e, com nos fem a les finestres del pati, no vem drap neg\u00fa sin\u00f3 la bella praderia.<\/p>\n

\u00bbE dir\u00e9 a la senyoria vostra cosa de gran admiraci\u00f3 de aquesta roca, que de continent que los draps foren fora, la vem en quatre parts partida. E en cascuna part de aquestes: en la una se aposentava lo rey ab tot son stat; en la segona stava aposentada la reyna ab tots los fran\u00e7esos qui ab ella eren venguts; en la ter\u00e7a staven aposentats tots los strangers, ax\u00ed com eren los de Alamanya, de Yt\u00e0lia, de Lombardia, de Arag\u00f3, de Castella, de Portogal e de Navarra.<\/p>\n

\u00bbSenyor, s\u00e9-us dir que en cascuna part de aquestes havia moltes sales molt b\u00e9 enparamentades e mols lits molt ricament abillats, en tant que tots quants eren all\u00ed staven molt ben aposentats e, si m\u00e9s gent hi agu\u00e9s dos voltes m\u00e9s que no havia, tots hi tingueren bon lloch. A\u00e7\u00f2 han dit tots los strangers qui han cercat lo m\u00f3n: que jam\u00e9s veren ne han ho\u00eft dir que negun gran senyor agu\u00e9s feta una festa de tanta magnaminitat e abund\u00e0ncia de totes coses, ne que tant dur\u00e0s.<\/p>\n

\u00bbE trob\u00e0reu que en lo aleujament del rey stava una dona tota d\u2019argent quasi ab lo ventre un poch ruat e les mamelles que un poch li penjaven, e ab les mans les stava sprement e per los mugurons exia un gran raig d\u2019aygua molt clara qui venia del riu per canons d\u2019argent, e l\u2019aygua que cahia de les mamelles dava en un bell safareig de cristaill. En l\u2019altra est\u00e0ncia hon la reina stava havia una donzella tota d\u2019or smaltada e tenia les mans baixes endret de la natura, e de all\u00ed exia vin blanch molt fi e especial, e aquell vi dava en un safareig de vidre crestaill\u00ed.<\/p>\n

\u00bbEn l\u2019altre apartament stava un bisbe ab sa mitra al cap, qui era tot d\u2019argent, e tenia les mans pleguades mirant devers lo cel, e per la mitra li exia un raig de oli qui dava en un safareig fet de jaspis.<\/p>\n

\u00bbEn l\u2019altre apartament stava un le\u00f3 tot d\u2019or, ab una molt rica corona d\u2019or al cap ab moltes pedres fines, e per la boca llan\u00e7ava mel qui era molt blanca e clara, e dava en un safareig qui era fet de calced\u00f2nies.<\/p>\n

\u00bbE enmig de aquestes quatre est\u00e0ncies stava un nan molt diforme a natura e tenia la una m\u00e0 al cap e l\u2019altra al ventre, e exia-li per lo melich un raig de vi vermel molt fi e special, e dava en un safareig que era fet de porfi. Lo dit nan era lo mig d\u2019or e mig d\u2019a\u00e7er, e mostrava\u2019s cubert de mig manto. E stava enmig del pati de les quatre est\u00e0ncies e no podia entrar neg\u00fa dins la roca que no\u00b7l ves. E casc\u00fa podia pendre libertament de tot lo que y havia.<\/p>\n

\u00bbE un poch m\u00e9s amunt del nan stava un home tot d\u2019argent. Mostrava\u2019s \u00e9sser vell ab la barba molt blancha, era molt geperut, ab un bast\u00f3 en la m\u00e0, e en la gran gepa que tenia stava carregat de pa, molt bell e blanch, que tothom ne podia pendre.<\/p>\n

\u00bbE totes aquestes coses, senyor, no pense vostra senyoria sien fetes per encantament ni per art de nigrom\u00e0ncia, sin\u00f3 artificialment. E no\u00b7s trob\u00e0 dia, tant com les festes han durat, que de totes les coses que dites vos he no fos m\u00e9s abundantment lo darrer dia que lo primer, e s\u00e9-us ben dir que aquest bo de pani\u00e7er no stava jam\u00e9s que no tingu\u00e9s prop de si passats trenta m\u00edlia pans, que stava molt abund\u00f3s. Les taules jam\u00e9s se desparaven sin\u00f3 per mudar tovalles netes, e cascun dia havien viandes en gran abund\u00e0ncia, e en cascun apartament havia son bell tinell parat cont\u00ednuament ab molt bella vexeilla d\u2019argent, que tots quants eren menjaven e bevien en argent.<\/p>\n

\u00bbSenyor, jam\u00e9s acabaria de recitar a la senyoria vostra les grans magnific\u00e8ncies que s\u00f3n stades fetes en aquestes festes, car cascun stat menjava per si e tots eren molt ben servits de molta volateria de diversses natures, de potatges molt singulars, de vins de quantes natures se poden nomenar, de confits, en molt gran abund\u00e0ncia de totes coses, que tots los strangers n\u2019est\u00e0vem admirats.<\/p>\n

\u00bbEn les spatles de la roca havia un jard\u00ed molt ben arborat hon lo rey molt sovint entrava per deport, perqu\u00e8 era molt delit\u00f3s, e en aquest ort havia una porta que entrava en un gran parch hon hi havia diverses natures de animals salvatges, \u00e7o \u00e9s, hon\u00e7os, cervos, cabirols, porchs salvatges e de totes altres b\u00e8sties de mont que lo rey hi havia fetes posar per son delit, perqu\u00e8 prenia molt gran delit de veure-les. E tenia-y moltes tendes parades, que paria fos un real.<\/p>\n

\u00bbAquell dia, senyor, tot fon de festes. E lo dia seg\u00fcent, que era divendres, de mat\u00ed, apr\u00e9s la missa e lo offici, anam a la ribera ab moltes barques, totes cubertes de drap de seda e de brocat e de draps de ra\u00e7, cascun stat ab sa divisa. E anam per lo riu sola\u00e7ant e peixcant e prenent plaer, ab moltes trompetes, clarons e tamborinos. Apr\u00e9s que lo rey e tots foren dinats, vench lo muntero major ab tota la munteria e tots anam ab lo rey a ca\u00e7ar.\u00bb<\/p>\n

Gran plaer pres lo hermit\u00e0 en les festes per Tirant recitades e, ab cara afable, pronunci\u00e0 semblants paraules.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL LVI<\/h2>\n

COM LO HERMIT\u00c0 DEMAN\u00c0 A TIRANT QUE LI DIGU\u00c9S QUI ERA STAT LO MILLOR DELS VEN\u00c7EDORS<\/p>\n

\u2013Molta \u00e9s la gl\u00f2ria per als cavallers qui en armes s\u00f3n sperimentats com se troben ven\u00e7edors sens \u00e9sser reproches. E per \u00e7o supplich a la molta gentilea de vosaltres, senyors, vos pl\u00e0cia dir-me qui \u00e9s stat lo millor dels ven\u00e7edors ne a qui han donada la honor e premi de aquesta solenne festa.<\/p>\n

\u2013Senyor \u2014dix Tirant\u2014, en aquestes honrades festes hi s\u00f3n venguts molts cavallers de gran auctoritat e senyoria, car aqu\u00ed havia reys, duchs, comtes e marquesos, nobles e cavallers e infinits gentilsh\u00f2mens de linatge molt antich, e quasi los dem\u00e9s qui no eren cavallers en aquest honrat pas han rebut l\u2019orde de cavalleria, e no \u00e9s stat neg\u00fa que novell cavaller se sia fet que no haja fet armes civils o criminals. All\u00ed feu<\/a> armes ab sfor\u00e7at \u00e0nimo de cavaller lo duch de Ayg\u00fces Vives, e ab ell venia molta gent, e de sa companyia se feren cavallers passats LX gentilsh\u00f2mens de nom e d\u2019armes e de quatre quarters. E aquest duch feu<\/a> armes a peu e a cavall e de totes fon ven\u00e7edor. Lo germ\u00e0 del duch de Burgunya, ab gran \u00e0nimo, ixqu\u00e9 de la batalla com a virtu\u00f3s cavaller qui \u00e9s. Apr\u00e9s feu<\/a> armes lo duch de Cleves e fon-li donada molta lahor e honor. E de molts altres senyors que y s\u00f3n venguts han fetes armes com a nobles cavallers, e puch-vos dir, senyor, ab tota veritat, que passats CL cavallers hi s\u00f3n morts.<\/p>\n

\u00bbE dir\u00e9 a la senyoria vostra una cosa de gran admiraci\u00f3, que un infant \u2014a mon parer no passa XIIII o XV anys, e tots li fan molta d\u2019onor e dien-li lo gran conestable de Anglaterra, e lo rey li fa molta de honor\u2014 un dia vench a la posada de aquests mos senyors que a\u00e7\u00ed s\u00f3n e deman\u00e0 per mi. No sabent lo meu nom, quasi per senyals me trob\u00e0, e pr\u00f2piament \u00e9s de la mia disposici\u00f3, e, com me veu,<\/a> me pregu\u00e0 tan graciosament que yo li volgu\u00e9s prestar lo meu cavall e les armes, per \u00e7o com lo senyor rey e la comtessa, sa mare, no volien que fes armes ni a peu ni a cavall per lo gran perill que en les armes s\u00f3n. E tant me pregu\u00e0 e de tan bona gr\u00e0cia que no li pogu\u00ed dir de no, ans li digu\u00ed que de bona voluntat lo y daria. E dins lo camp, los cavallers vos daven armes e cavall a tota vostra voluntat, emper\u00f2 ell no volgu\u00e9 sin\u00f3 les armes mies e lo meu cavall.<\/p>\n

\u00bbE s\u00ed li digu\u00ed:<\/p>\n

\u201c\u2013Conestable, senyor, mos b\u00e9ns e la persona, de tot vos far\u00e9 plaer e servir. E, d\u2019altra part, me dolia lo cor per veure\u2019l tan jove e tan bell cavaller: no volguera que la sua persona reb\u00e9s mal ne dan.\u201d<\/p>\n

\u00bbEmper\u00f2 son desig se compl\u00ed, que feu<\/a> les armes, que lo rey ni sa mare, la comtessa, no u saberen fins a tant que les armes foren del tot finides. Dich-vos, senyor, de tots los cavallers qui armes han fet en aquest honrat pas, un encontre tan bell e singular no s\u2019i \u00e9s fet tal com aquest. Car de la primera que feu<\/a> l\u2019encontr\u00e0 per mig de la careta del ba\u00e7inet, que de l\u2019altra part li pass\u00e0 una gran bra\u00e7a de la lan\u00e7a. Com lo cavaller fon mort, lo rey sab\u00e9 que aquell tan bell encontre havia fet lo seu conestable. Tram\u00e9s per ell, e aquell, molt temer\u00f3s, scus\u00e0\u2019s de no anar-hi. A la fi, m\u00e9s de for\u00e7a que de grat, an\u00e0 davant lo rey e lo rey lo repr\u00e9s molt. B\u00e9 mostr\u00e0 sa exceŀl\u00e8ncia que l\u2019amava de grand\u00edssima amor, dient-li que havia fet armes sens lic\u00e8ncia sua ab home de tan gran for\u00e7a com era lo senyor de Escala Rompuda \u2014en aquella companyia de\u00ffen tots que era lo millor cavaller dels mantenidors de camp e de major for\u00e7a e \u00e0nimo de cavalleria\u2014. E m\u00e9s, li dix que no tingu\u00e9s atreviment de fer m\u00e9s armes sens lic\u00e8ncia e manament seu.<\/p>\n

\u00bbE com lo conestable veu<\/a> la gran reprenci\u00f3 que lo rey li havia feta, dix ab gran ira un tal parlar:<\/p>\n

\u201c\u2013Donchs, senyor, \u00bfser\u00e0 veritat que yo haja rebut l\u2019orde de cavalleria e que haja \u00e9sser tengut per lo m\u00e9s abatut cavaller de tots, que per temor de la mort vostra magestat no\u00b7m leixe fer armes? Puix so<\/a> cavaller, tinch a fer obres de cavaller, ax\u00ed com fan tots los altres bons cavallers. E si vostra altesa no vol que veja los perills de les armes, mane\u2019m que stigua vestit com a dona entre les donzelles de la senyora reyna, ax\u00ed com feu<\/a> aquell invencible cavaller Achiŀles entre les filles del rey Pr\u00edam de Troia. \u00bfE no sap la magestat vostra de aquell pare e senyor meu Guillem, comte de Varoych, com tenint lo ceptre real fon ven\u00e7edor de tantes batalles, e ab lo seu virtu\u00f3s bras a taill d\u2019espasa fon ven\u00e7edor e destru\u00efdor dels moros, e pres a mi per los cabells e feu-me<\/a> matar un moro, si b\u00e9 era de poca edat, e tot sullat de sanch volgu\u00e9 fer-me ven\u00e7edor e leixar-me all\u00f2 per doctrina de b\u00e9 a fer? E pl\u00e0cia a la divina Bondat que no vixqua yo en lo m\u00f3n si tal com ell no dech \u00e9sser. Donchs, mon senyor, si yo vull emitar a mon pare en la honor e virtut de cavalleria, vostra altesa no m\u2019o deuria vedar, per qu\u00e8 supplich a la seren\u00edssima magestat vostra dar-me lic\u00e8ncia dem\u00e0 pugua combatre un cavaller a tota ultran\u00e7a, cors per cors, ab armes defensives e offensives.\u201d<\/p>\n

\u00bbFeu<\/a> principi lo rey a tal parlar.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL LVII<\/h2>\n

LA RESPOSTA QUE LO REY FEU<\/a> AL CONESTABLE<\/p>\n

\u201c\u2013S\u00ed, D\u00e9u me salve l\u2019estat, honor e la real corona, yo crech verdaderament que aquest ser\u00e0 lo millor cavaller del m\u00f3n o ser\u00e0 lo pijor, perqu\u00e8 ser\u00e0 poca sa vida; e per la fe que dech a cavalleria yo no y dar\u00e9 loch. Puix ventura t\u2019a<\/a> portat que est stat ven\u00e7edor, b\u00e9\u00b7t deuries contentar del premi de la batailla. E no\u00b7l volgu\u00e9 m\u00e9s hoir.\u201d<\/p>\n

\u201c\u2013La mia \u00e0nima st\u00e0 molt atribulada \u2014dix lo conestable\u2014 si la mer\u00e7\u00e9 de la senyora reyna no m\u2019ajuda.\u201d<\/p>\n

\u00bbAn\u00e0 prestament a la cambra de la reyna, agenoll\u00e0\u2019s davant ella e bes\u00e0-li moltes veguades les mans, supplicant-la li recapt\u00e0s gr\u00e0cia ab lo senyor rey li deix\u00e0s fer armes. Com la reyna veu<\/a> la molta voluntat del conestable, dix-li que era contenta de preguar per ell.<\/p>\n

\u00bbNo tard\u00e0 molt que lo rey vingu\u00e9 a veure la reyna e ella molt graciosament lo supplic\u00e0 que volgu\u00e9s donar lic\u00e8ncia al gran conestable que pogu\u00e9s fer armes a tota sa voluntat.<\/p>\n

\u201c\u2013\u00bfCom, senyora \u2014dix lo rey\u2014, voleu v\u00f3s que un fadr\u00ed que scassament se sap senyir la spasa que entre en camp clos? Ell vos n\u2019a<\/a> supplicat e v\u00f3s, per amor de sa mare que tant val, li deur\u00edeu \u00e9sser contr\u00e0ria, e v\u00f3s preguau per son mal. Yo per res no y daria loch, car lo seu virtu\u00f3s pare ha fet tant per mi e per la corona de Anglaterra, que yo no bastaria jam\u00e9s a satisfer-lo-y; e si prenia algun dan en sa persona, yo u stimaria m\u00e9s tenir. E lo gran perill que en les armes \u00e9s, seria cosa poc dif\u00edcil de rebre algun dan e desonor.\u201d<\/p>\n

\u00abCom la reyna veu<\/a> la molta amor que lo rey mostrava tenir al conestable, no\u00b7l volgu\u00e9 m\u00e9s enujar e mes-lo<\/a> en altres rahons. Com la reyna se\u2019n torn\u00e0 a son apartament, lo conestable li fon davant, e la reyna li dix tot lo que lo rey li havia dit e que les sues supplicacions en aquest temps no podien \u00e9sser admeses.<\/p>\n

\u00bbLo conestable stigu\u00e9 molt congoixat e vench al meu aleujament e torn\u00e0\u2019m molt a preguar que yo\u00b7l consell\u00e0s com poria tornar a combatre altre cavaller. E digu\u00ed-li tot mon parer: que puix havia mort un cavaller, lo millor dels XXVI, no volgu\u00e9s enujar la magestat del senyor rey, puix tanta honor havia obtenguda.\u00bb<\/p>\n

\u2013S\u00ed, D\u00e9u vos prospere e us leixe complir lo vostre bon desig \u2014dix l\u2019ermit\u00e0\u2014, aqueix conestable que dieu \u00bftenia pare ni mare ni afixos parents?<\/p>\n

\u2013S\u00ed, b\u00e9 \u2014dix Tirant\u2014, all\u00ed era la comtessa, sa mare, la qual \u00e9s de les majors de la cort e no y ha neguna que major senyoria tingua \u2014car, de continent que la reyna fon venguda, lo rey, ab tot son consell, horden\u00e0 e volgu\u00e9 que la comtessa de Varoych la tingu\u00e9s en cust\u00f2dia e totes les sues donzelles\u2014; de son pare no cur\u00ed de demanar-ne, per quant la mia pensa stava m\u00e9s occupada en les armes que no en demanar dels linatges. E m\u00e9s avant no n\u2019aguera sabut sin\u00f3 per causa que la comtessa, sa mare, tram\u00e9s per mi, e quant fuy davant ella deman\u00e0\u2019m si tenia muller ni fill; digu\u00ed-li:<\/p>\n

\u201c\u2013Senyora, \u00bfper qu\u00e8 m\u2019o demana vostra senyoria?\u201d<\/p>\n

\u201c\u2013Yo us hos dir\u00e9 \u2014dix la comtessa\u2014: si fill teniu, amar-lo deveu e, si muller teniu, deveu-la guardar de enuig e congoixa, car fort cosa \u00e9s a la dona d\u2019onor no tenir sin\u00f3 un fill e aquell posar en tan gran perill.\u201d<\/p>\n

\u00bbE ab paraules molt agraciades me dix per qu\u00e8 havia prestat lo meu cavall e les armes ha un fadr\u00ed de tan poca edat, lo qual era orfe de pare e de mare, si b\u00e9 era all\u00ed, car la sua \u00e0nima stava molt alterada que si per mala sort, ax\u00ed com son fill havia mort aquell fam\u00f3s cavaller, que l\u2019altre agu\u00e9s mort a son fill, no li restara sin\u00f3 que la terra s\u2019obr\u00eds e que la som\u00eds. Pregu\u00e0\u2019m ab gran affabilitat que, puix la divina Provid\u00e8ncia havia volgut dar vida a son fill, que yo no volgu\u00e9s \u00e9sser causa de la sua mort e de la sua desolaci\u00f3, que altre b\u00e9 no tenia en aquest m\u00f3n. E yo li promet\u00ed, a fe de cavaller, de jam\u00e9s fer cosa que a dan pogu\u00e9s venir a son fill, sin\u00f3 fer-li tota aquella honor que a mi fos possible. E vaig-la supplicar que\u00b7m fes gr\u00e0cia dir-me son marit si era mort de malaltia o en batailla. E la virtuosa senyora resp\u00f2s-me ab paraules afables, no al\u00e7ant los ulls de terra, e dix:<\/p>\n

\u201c\u2013Cavaller virtu\u00f3s, yo so<\/a> viuda de marit viu, per mos peccats e per ma desaventura. Marit he tengut en lo temps de mon jovent, qui per lo m\u00f3n era per ses virtuts molt conegut, e nomenat lo comte Guillem de Varoych, e rey se poguera \u00e9sser intitulat si agu\u00e9s volgut.\u201d<\/p>\n

\u00bbE puix viu sa bona voluntat, no cur\u00ed de pus.\u00bb<\/p>\n

\u2013Diguau-me \u2014dix lo hermit\u00e0\u2014, puix tant me haveu dit de aqueix conestable, \u00bfqui \u00e9s stat aquell qui ha guanyat lo premi e honor del camp?<\/p>\n

\u2013Certament, senyor \u2014dix Tirant\u2014, hom no pot ben judicar una tal fahena per \u00e7o com hi s\u00f3n venguts tan grans senyors, e los dem\u00e9s han fet armes molt honoroses. E sabuda cosa \u00e9s, com los gran senyors s\u2019esfor\u00e7en a fer armes, ans donen la honor a aquell, encara que no u fa\u00e7a del tot b\u00e9, que no fan a un pobre gentilom qui u far\u00e0 molt millor.<\/p>\n

\u2013Tot ax\u00f2 se pot ben fer \u2014dix lo hermit\u00e0\u2014, mas per \u00e7o com en aquest regne \u00e9s en pr\u00e0tica que com se fan emperials armes, si\u00b7s compleixen de fer aquelles armes e festes, per los reys d\u2019armes, erauts e porsavants, ab trompetes e ministr\u00e9s publiquen-lo per millor dels ven\u00e7edors, e com aquestes sien stades molt solennes e emperials \u2014que per tot lo m\u00f3n s\u00f3n stades publicades e admeses a la vera execuci\u00f3 de ultran\u00e7a\u2014, volria saber qui \u00e9s stat aquell qui la gl\u00f2ria e honor sobre tots ha obtesa.<\/p>\n

Tirant call\u00e0 e no volgu\u00e9 m\u00e9s parlar, sin\u00f3 que ab lo cap baix e los ulls en terra stigu\u00e9 immoble.<\/p>\n

\u2013Tirant, mon fill \u2014dix lo hermit\u00e0\u2014, \u00bfcom no\u00b7m responeu al que us demane?<\/p>\n

Lev\u00e0\u2019s un cavaller que\u00b7s nomenava Diaphebus e dix:<\/p>\n

\u2013Senyor, paraules hi a<\/a> que no han resposta; emper\u00f2, senyor, jo us jur, per aquell sanct orde de cavalleria que yo, indigne, reb\u00ed lo dia de Nostra Senyora de Agost, que us dir\u00e9 veritat de tot lo que s\u2019\u00e9s seguit del que vostra senyoria demana, e a\u00e7\u00f2 sens ficti\u00f3 neguna. Senyor, la sanctedat vostra deu saber com lo millor de tots los ven\u00e7edors e qui ha guanyat lo premi del camp, jutgat per lo senyor rey e per los jutges de camp y encara per tots los reys d\u2019armes, erauts e porsavants, e per tots los grans senyors de la cristiandat de aquells que all\u00ed eren, qui foren testimonis ab scriptura de llur m\u00e0 e ab sagell de llurs armes ab carta rebuda per XXV notaris, avents tots auctoritat real e plen\u00e0ria lic\u00e8ncia de rebre semblants actes en forma p\u00fablica, e closa per los dits notaris posant-hi casc\u00fa son signe, la qual puch b\u00e9 mostrar a la senyoria vostra… \u2014O, com me plauria veure aquest singular acte \u2014dix lo hermit\u00e0.<\/p>\n

E Tirant lev\u00e0\u2019s de all\u00ed on sehia, que no y volgu\u00e9 m\u00e9s aturar, e man\u00e0 descarregar totes les adzembles enmig de la praderia, e que parassen les tendes, e prop de la font posassen les taules e que adobassen de sopar.<\/p>\n

E Diaphebus se feu<\/a> donar una botgeta en qu\u00e8 portava la carta e comen\u00e7aren a legir, la qual era del tenor seg\u00fcent.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL LVIII<\/h2>\n

COM DIAPHEBUS LEG\u00cd A L\u2019ERMIT\u00c0 LA CARTA QUE LO REY DE ANGLATERRA HAVIA FETA A TIRANT DONANT-LO PER MILLOR CAVALLER DE TOTS<\/p>\n

\u00abN\u00f3s, Enrich, per la divina gr\u00e0cia del rey de Anglaterra e senyor de la Gran Bretanya, e encara del principat de Gales, e de Cornualla, e d\u2019lrlanda; ganfanoner major de la Sgl\u00e9sia Sancta e del Sanct Pare de Roma, notificam a tots aquells qui en plaer e grat los vendr\u00e0 e a tots generalment, a emperadors, reys, duchs, comtes, marquesos, pr\u00ednceps, nobles, cavallers e gentilh\u00f2mens, com per mi sien stades celebrades festes a honor, lahor e gl\u00f2ria de nostre senyor D\u00e9u e de la sua sacrat\u00edssima Mare, e a honor dels cavallers qui en aquest honrat pas d\u2019armes s\u00f3n venguts per fer armes a tota ultran\u00e7a: \u00e9s de necessari, per quant la honor ha \u00e9sser dada a aquell o aquells qui millor ho hauran fet en aquest honrat pas e s\u00f3n stats totstemps ven\u00e7edors, sens neguna volta \u00e9sser stat ven\u00e7ut e sens reproche neg\u00fa, ordenam, manam e sentenciam dar la mundana gl\u00f2ria, honor y fama a l\u2019egregi e virtu\u00f3s cavaller, de nostra m\u00e0 fet, Tirant lo Blanch. Volem que sia per tots los quatre cantons de les li\u00e7es publicat per lo millor dels cavallers per los reys d\u2019armes, erauts e porsavants, ab trompetes e ministr\u00e9s, ab consentiment meu e dels jutges del camp, representant la mia persona. Encara manam sia pujat sobre un gran cavall tot blanch e tots los qui seran a\u00e7\u00ed, h\u00f2mens com dones, vagen ab mi tots a peu e sia feta process\u00f3 general. E Tirant vaja dins lo pali fins a la sgl\u00e9sia del glori\u00f3s cavaller mon senyor sanct Jordi, e all\u00ed sia dita missa cantada ab solenne serm\u00f3 de les cavalleries de Tirant lo Blanch que ha fetes. Apr\u00e9s manam e ordenam, exint de la sgl\u00e9sia de Sanct Jordi, anem per totes les li\u00e7es e Tirant prengua la possessi\u00f3 de aquelles, e per los reys d\u2019armes li sien dades totes les claus de les dites li\u00e7es en senyal de vict\u00f2ria. Encara, manam sien celebrades festes que duren XV dies en lahor e gl\u00f2ria de aquell virtu\u00f3s ja des\u00fas nomenat. E perqu\u00e8 tothom conegua la real veritat de aquests afers, avem signada la present carta ab tinta vermella e sagellada ab nostre sagell patent. Dada en la nostra ciutat de Londres a XIIII de juliol de l\u2019any de la Nativitat de Nostre Senyor, etc.<\/p>\n

rex enricus<\/p>\n

Sig(\u2725)ne de tots los jutges del camp.<\/p>\n

Sig(\u2725)ne de tots los reys d\u2019armes, erauts e porsavants.<\/p>\n

Sig(\u2725)ne de tots los magnats e grans senyors qui all\u00ed eren.\u00bb<\/p>\n

\u2013Molt me plauria saber de les cavalleries \u2014dix l\u2019ermit\u00e0\u2014, car molt me par home de b\u00e9. Ell s\u2019\u00e9s levat de a\u00e7\u00ed per no dir ni hoir les sues lahors. Conech verdaderament ell \u00e9sser digne de \u00e9sser cavaller, per qu\u00e8 us prech me digau los seus actes quins s\u00f3n stats.<\/p>\n

\u2013Senyor \u2014dix Diafebus\u2014, no volria que la senyoria vostra agu\u00e9s a penssar negun contrari de mi, per \u00e7o com som de una terra e de una voluntat, mas ab tota veritat recitar\u00e9 a la santedat vostra ax\u00ed com s\u2019\u00e9s seguit:<\/p>\n

E lo primer a qui lo rey don\u00e0 l\u2019orde de cavalleria fon a Tirant lo Blanch, e lo primer qui feu<\/a> armes fon ell. Aquell dia, senyor, ell ajust\u00e0 tot lo seu stat de gentilsh\u00f2mens e de donzelles e anaren al cadafal, lla hon lo rey havia ordenat de fer-los cavallers. Trobam les portes tancades e tocam a la porta grans colps. Apr\u00e9s, passat bon spay, los reys d\u2019armes se feren sobre la porta alt del cadafal e digueren: \u00ab\u00bfQu\u00e8 es lo que voleu?\u00bb Digueren les donzelles: \u00abGentilom tenim qui vol rebre l\u2019orde de cavalleria, e demana cavalleria puix \u00e9s digne e mereixedor de rebre-la.\u00bb<\/p>\n

Prestament obriren les portes e, tots los qui pujar volgueren, pujaren alt. Com foren enmig d\u2019una gran sala, feren seure lo gentilom en una cadira tota d\u2019argent que era cuberta de canem\u00e0s vert e all\u00ed examinaren-lo si era per a rebre l\u2019orde de cavalleria, ni de ses costumes, e si era coixo o afollat de alg\u00fa de sos membres, per qu\u00e8 no fos dispost per entrar en batailla. E trobant-lo tal com \u00e9sser devia e rebuda informaci\u00f3 de testimonis dignes de fe, venia lo arquebisbe de Anglaterra revestit com a diaca, ab lo missal ubert en les mans. E venia davant lo gentilom e, aqu\u00ed present lo rey e tots los altres que all\u00ed eren, de\u00ffa-li semblants paraules.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL LIX<\/h2>\n

LO JURAMENT QUE LO REY DE ANGLATERRA FE\u0178A FER ALS GENTILS H\u00d2MENS APR\u00c9S QUE EREN EXAMINATS ANS QUE\u00b7LS DON\u00c0S L\u2019ORDE DE CAVALLERIA<\/p>\n

\u2013V\u00f3s, gentilom qui rebeu l\u2019orde de cavalleria, \u00bfjurau a D\u00e9u e als sants quatre Evangelis de no venir en neguna manera contra lo molt alt e molt exceŀlent rey de Anglaterra, si ja no era ab vostre senyor natural, tornant-li lo collar de la divisa que lo dit senyor acostuma de donar a tots aquells a qui fa cavallers? En tals cars podeu fer guerra contra ell sens que no us porien reprochar los bons cavallers, altrament caur\u00edeu en cars molt leig e de mala fama e, si \u00e9reu presoner en la guerra, de tot cert ser\u00edeu en perill de mort. M\u00e9s, \u00bfjurau per lo sagrament que fet haveu que de tot lo poder vostre mantindreu e defenssareu a dones e donzelles, viudes, \u00f2rfens, desenparades e encara a casades, si socors vos demanen, e de tot vostre poder posareu la persona; e entrar en camp a tota ultran\u00e7a, si bon dret tenen aquella o aquelles qui socors vos demanaran?<\/p>\n

Fet lo jurament, dos grans senyors, los majors que all\u00ed eren, lo prengueren per los bra\u00e7os e portaren-lo davant lo rey. E lo rey li pos\u00e0 la spasa sobre lo cap e dix:<\/p>\n

\u2013D\u00e9u te fa\u00e7a bon cavaller e mon senyor sanct Jordi. E bes\u00e0\u2019l en la boca.<\/p>\n

Apr\u00e9s vengueren VII donzelles vestides de blanch, significant los VII goigs de la Verge Maria, e senyiren-li la spasa. Apr\u00e9s vengueren IIII cavallers, los majors en dignitat que all\u00ed\u00b7s trobaren, e cal\u00e7aren-li los sperons, significant los IIII evangelistes. Apr\u00e9s vench la reyna e pres-lo de l\u2019un bra\u00e7, e una duquessa de l\u2019altre, e ax\u00ed\u00b7l portaren fins a un bell strado e posaren-lo en la cadira real. Apr\u00e9s lo rey se assigu\u00e9 a la una part e la reyna a l\u2019altra, e totes les donzelles e los cavallers baix, entorn d\u2019ell. Apr\u00e9s portaren la coŀlaci\u00f3 molt abundosament. E aquest orde, senyor, han servat a tots los qui\u00b7s s\u00f3n fets cavallers.<\/p>\n

\u2013Digau-me, si plasent vos ser\u00e0 \u2014dix l\u2019ermit\u00e0\u2014, lo principi e la fi de les armes que Tirant ha fetes.<\/p>\n

\u2013Senyor, la vespra del dia asignat de fer les armes, Tirant cavalc\u00e0 ab tots los del seu stat en la forma segons des\u00fas \u00e9s dit, e an\u00e0 hon staven los XXVI cavallers. Com foren a la porta, don\u00e0 un scrit que de\u00ffa que qualsevolgu\u00e9s cavaller que volgu\u00e9s fer armes ab ell havien a c\u00f3rrer tant e tan longuament fins que XX colps de puntes sangrentes ixqu\u00e9s de l\u2019hu o de l\u2019altre, ab ferros smolats, o qualsevulla d\u2019ells se agu\u00e9s a dar per ven\u00e7ut. E prestament fon admesa la sua demanda e tornam al nostre aleujament.<\/p>\n

L\u2019endem\u00e0, totes les donzelles lo prengueren e ab molta honor lo portaren fins a la porta de la li\u00e7a tot armat, liurant-lo als fels que, mort o viu, lo\u2019ls aguessen a restituir. E los fels lo reberen ab aquella convinen\u00e7a e ab molta d\u2019onor que li feren. Lo rey e la reyna ja eren en los cadafals e Tirant entr\u00e0 tot armat en blanch, sin\u00f3 lo cap, e en la m\u00e0 portava un ventaill que a la una part era pintat lo crucifici de Jhesucrist e en l\u2019altra part era pintada la ymatge de la Verge, senyora nostra.<\/p>\n

Com Tirant fon enmig del camp, feu<\/a> gran rever\u00e8ncia al rey e a la reyna e an\u00e0 a tots los IIII cantons de la li\u00e7a e, ab lo ventail, seny\u00e0 cascun cant\u00f3. Fet a\u00e7\u00f2 devall\u00e0 del cavall, e los fels posaren-lo dins un petit papall\u00f3 qui stava posat en lo cant\u00f3 de la li\u00e7a. All\u00ed portaren-li viandes e confits perqu\u00e8 pogu\u00e9s refrescar si mester ho havia. E torn\u00e0\u2019s adobar les armes e puj\u00e0 a cavall, e trob\u00e0 ja lo mantenidor del camp al cap de la li\u00e7a. E Tirant pos\u00e0\u2019s a l\u2019altre cap del camp. Com tota la gent fon assosseguada, lo rey man\u00e0 als fels que\u00b7ls leixassen anar.<\/p>\n

Prestament feriren dels sperons ab les lan\u00e7es en los rests, e encontraren-se tan ferament que\u00b7s romperen les lan\u00e7es en pe\u00e7es. Apr\u00e9s feren moltes carreres e feren-se de molts singulars encontres. La XX carrera, lo mantenidor encontr\u00e0 a Tirant enmig de la bavera del bacinet e pass\u00e0-la-y tota doblada e alt en lo revol del peto de les plates, e nafr\u00e0\u2019l un poch en lo coll e, si la lan\u00e7a no\u00b7s fos rompuda, lo nostre cavaller era mort, e lo cavall y ell caygueren en terra.<\/p>\n

Prestament se lev\u00e0 Tirant e feu-se<\/a> dar un altre cavall millor que no era l\u2019altre, e pregu\u00e0 als jutges del camp que li donassen lic\u00e8ncia de pendre altra lan\u00e7a. E los jutges digueren que casc\u00fa prengu\u00e9s les lan\u00e7es a sa voluntat. Tirant se feu<\/a> donar una molt grossa lan\u00e7a e l\u2019altre feu<\/a> per lo semblant. E corregu\u00e9 lo hu envers l\u2019altre ab molt gran f\u00faria, e Tirant l\u2019encontr\u00e0 un poch davall lo rest. L\u2019encontre fon tan poder\u00f3s, e la lan\u00e7a no\u00b7s volgu\u00e9 rompre, que\u00b7l pass\u00e0 de l\u2019altra part e caygu\u00e9 mort en terra.<\/p>\n

Les donzelles prestament foren a la porta del camp e demanaren als fels que\u00b7ls fos restituhit lo lur cavaller. Los fels los feren obrir les portes e les donzelles prengueren lo cavall de Tirant per les regnes e, ab molt gran honor, lo se\u2019n portaren al seu alleujament, desarmaren-lo e miraren-li la nafra que tenia al coll, e feren venir los cirurgians qui\u00b7l curassen. E Tirant fon molt ben servit de les donzelles per \u00e7o com staven molt contentes que lo primer cavaller qui havia fet armes per donzella era stat ven\u00e7edor.<\/p>\n

Lo rey, ab tots los grans senyors que all\u00ed eren, entraren dins lo palench<\/a> hon jahia lo cavaller mort e, ab molt gran process\u00f3 e honor, lo portaren a la sgl\u00e9sia de Sanct Jordi, hon havien fet una singular capella per aquells qui en les armes serien morts, e en aquesta capella no y podia \u00e9sser soterrat neg\u00fa qui cavaller no fos. E si era gentilom portaven-lo a la sgl\u00e9sia major, hon havia altres capelles hon los posaven.<\/p>\n

Senyor, com Tirant fon b\u00e9 guarit, torn\u00e0 ajustar tot lo seu stat, segons que l\u2019altra volta havia fet, e anam hon eren los XXV cavallers e don\u00e0\u2019ls un scrit com volia combatre un cavaller a peu a tota ultran\u00e7a, e admeteren-li sa demanda. Entr\u00e0 dins la li\u00e7a armat ax\u00ed com se partanyia, ab gran sfor\u00e7 que en si mostrava, ab acha, spasa e dagua. Com foren dins los papallons, casc\u00fa en lo seu, adobaren-se les coses necess\u00e0ries. Exits defora, los fels los partiren lo sol perqu\u00e8 no don\u00e0s m\u00e9s a la hu que a l\u2019altre en la cara. Lo rey fon apleguat ab los altres stats e passaren per lo camp per pujar als cadafals. Los cavallers casc\u00fa stava armat a la porta del papall\u00f3 ab les aches en les mans. Com veren lo rey, casc\u00fa fic\u00e0 lo genol en terra, fent gran rever\u00e8ncia al rey e a la reyna \u2014que mostraven b\u00e9 que eren cavallers de gran valor\u2014, e totes les donzelles se agenollaren en terra e preguaren a nostre Senyor que don\u00e0s vict\u00f2ria al seu cavaller. Com les gents foren a\u00e7osseguades e los papallons trets fora del camp, les trompetes sonaren e los erauts digueren ab alta veu no fos home ni dona gos\u00e0s parlar, senyalar, tossir, ne fer-se senyal neg\u00fa sots pena de la vida.<\/p>\n

Com la crida fon feta, dels VIII cavallers fels, los IIII prengueren lo hu e los altres IIII l\u2019altre, e posaren-los enmig del camp en les III railles, e d\u2019aqu\u00ed partiren lo hu envers l\u2019altre e feren armes los dos molt valentment, sens que no\u00b7s conexia qual tenia milloria. La batalla dur\u00e0 molt, e per lo gran treball que passava lo mantenidor del camp mancava-li lo al\u00e9. A la fi stava en tal punt que no podia tenir l\u2019acha e, en son continent, mostrava que amara m\u00e9s pau que guerra. Coneixent Tirant en quin punt son contrari stava, pres l\u2019acha ab dues mans e ab lo marteill li don\u00e0 tal colp en lo bacinet que tot lo torb\u00e0, e veu<\/a> que ab gran treball se podia tenir de peus. Tirant se acost\u00e0 a ell e don\u00e0-li una gran enpenta que\u00b7l feu<\/a> caure en terra. Com lo veu<\/a> tan mal adobat, lev\u00e0-li lo bacinet del cap taillant-li ab la dagua les tiretes ab qu\u00e8 stava liguat, e dix-li les seg\u00fcents paraules.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL LX<\/h2>\n

LES PARAULES QUE TIRANT DIX AL CAVALLER QUI\u00b7S COMBATIA COM LO TINGU\u00c9 VEN\u00c7UT<\/p>\n

\u2013Cavaller virtu\u00f3s, b\u00e9 pots veure com la tua mort o la vida est\u00e0 en ma libertat, per qu\u00e8 mana a mi qu\u00e8 vols que fa\u00e7a de tu: si vols vida o mort, car m\u00e9s aconsolat ser\u00e9 del b\u00e9 que del mal. Mana a la mia m\u00e0 dreta que t\u2019haja miseric\u00f2rdia e que\u00b7t vulla perdonar, e que no fa\u00e7a tant de mal a la tua persona com poria.<\/p>\n

\u2013M\u00e9s dolor tinch \u2014dix lo cavaller\u2014 de les tues cruels paraules, abundoses d\u2019estrema vanagl\u00f2ria, que de perdre la vida, e m\u00e9s stime la mort que no demanar perd\u00f3 a la tua superbiosa m\u00e0.<\/p>\n

\u2013La mia m\u00e0 ha acostumat de perdonar als h\u00f2mens ven\u00e7uts \u2014dix Tirant\u2014 e no fer-los dan. E si tu vols, yo\u00b7t perdonar\u00e9 de bon cor a tot lo mal que fer-te poria.<\/p>\n

\u2013\u00a1O, quina gl\u00f2ria \u00e9s \u2014dix lo cavaller qui en terra stava\u2014 com los h\u00f2mens s\u00f3n ven\u00e7edors per sort o per desaventura e abundar en moltes paraules! Yo so<\/a> lo cavaller de Muntalt, sens reproche neg\u00fa, amat e temut de moltes gents. S\u00f3<\/a> stat tostemps piadors e avent miseric\u00f2rdia a totes gents.<\/p>\n

\u2013Yo vull usar de aqueixos actes que dits has envers tu \u2014dix Tirant\u2014, per la tua molta virtut e bondat. Anem davant lo rey e, aqu\u00ed agenollat als meus peus, demanar m\u2019as<\/a> mer\u00e7\u00e9, e yo perdonar t\u2019\u00e9 liberalment.<\/p>\n

Lo cavaller, ab ira mortal, feu<\/a> principi a tal parlar:<\/p>\n

\u2013No pl\u00e0cia a D\u00e9u ni me\u2019n done lo poder que yo jam\u00e9s fa\u00e7a acte de tanta vergonya per a mi e als meus, ni en aquell egregi senyor meu lo comte Guillem de Varroych, del qual reb\u00ed aquest amarg\u00f3s orde de cavalleria Per qu\u00e8 fes de mi tot lo que b\u00e9\u00b7t vingua, que m\u00e9s stime b\u00e9 morir que mal viure.<\/p>\n

Com Tirant veu<\/a> la sua mala voluntat dix:<\/p>\n

\u2013Tots los cavallers qui b\u00e9 volen usar e seguir les armes e lo stil de aquelles per haver renom e fama, han \u00e9sser cruels e tenir cadira enmig de infern.<\/p>\n

Tir\u00e0 la dagua e mes-li<\/a> la punta en l\u2019ull, e ab l\u2019altra m\u00e0 don\u00e0-li gran colp sobre lo cap de la dagua, que la y feu<\/a> passar a l\u2019altra part. \u00bfQuin \u00e0nimo de cavaller fon aquest, que m\u00e9s stim\u00e0 morir que no viure envergonyit, per no \u00e9sser blasmat dels bons cavallers?<\/p>\n

Los jutges del camp eren XII, los VI tenien un libre dels ven\u00e7edors, los altres lo tenien dels ven\u00e7uts. Aquells que morien sens que no\u00b7s volien desdir, fe\u00ffen-los proc\u00e9s de m\u00e0rtirs d\u2019armes. Los que\u00b7s desde\u00ffen, fe\u00ffen-los altre proc\u00e9s de mals cavallers, ven\u00e7uts e posats en gran desonor e inf\u00e0mia. E aquesta pr\u00e0tica han servada fins a la fi.<\/p>\n

Apr\u00e9s pochs dies, senyor, se segu\u00ed que la magestat del senyor rey e de la senyora reyna staven en gran sola\u00e7 enmig de la praderia, prop del riu, dan\u00e7ant e fent moltes festes. E stava all\u00ed una parenta de la reyna que era nomenada la bella Agn\u00e9s \u2014e era filla del duch de Berr\u00ed\u2014, que \u00e9s la m\u00e9s agraciada donzella que yo jam\u00e9s haja vist. \u00c9s veritat que de bellea la reyna passa a totes quantes s\u00f3n de gr\u00e0cia e de gentil loq\u00fcela a totes gents\u2019 affable, de grand\u00edssima honestat, liberal m\u00e9s que dona que jam\u00e9s haja vist, per \u00e7o com les dones la major part s\u00f3n avares per son natural. Aquesta galant dama, si vestia robes que valguessen lo preu d\u2019una ciutat, no pensava en donar-les, e joyes e altres coses que ella tingu\u00e9s, tant era de gentil condici\u00f3 Senyor, aquesta bella Agn\u00e9s portava aquell dia en los pits un molt gentil fermaill. E, en pres\u00e8ncia del rey e de la reyna e de tots los cavallers, fetes les dan\u00e7es, Tirant se acost\u00e0 a la gentil dama e, donant del genol en la dura terra, feu<\/a> principi a un tal parlar:<\/p>\n

\u2013Per la coneixen\u00e7a que tinch, senyora, del vostre molt valer, ax\u00ed de linatge com de molta bellea, gr\u00e0cia e saber, e de totes les altres virtuts que en un cors m\u00e9s ang\u00e8lich que hum\u00e0 trobar se deixen, vos desige molt servir. E hauria-us a molta gr\u00e0cia que la mer\u00e7\u00e9 vostra me volgu\u00e9s dar aqueix fermaill que en los pits portau. E si per vostra benigne mer\u00e7\u00e9 me ser\u00e0 atorguat, yo l\u2019accepte. E portar\u00e9 aquell de grat per la honor e servir vostre, prometent e jurant sobre l\u2019altar e per l\u2019orde de cavalleria de combatre un cavaller a peu o a cavall a tota ultran\u00e7a, armat o desarmat, en la millor manera que ell sabr\u00e0 divisar.<\/p>\n

\u2013\u00a1Ha, sancta Maria val! \u2014dix la bella Agn\u00e9s\u2014. \u00bfE per una cosa tan m\u00ednima e de tan poca valor voleu entrar en camp clos a tota ultran\u00e7a, no tement los perills de la mort e lo dan que seguir poria? Per\u00f2, perqu\u00e8 represa no sia de dones e donzelles e dels bons cavallers dignes d\u2019onor, de bon grat yo consentir\u00e9 en pres\u00e8ncia del senyor rey e de la senyora reyna perqu\u00e8 no perdau lo premi de b\u00e9 a fer e de l\u2019orde de cavalleria. Ab les vostres mans prengau lo fermaill.<\/p>\n

Tirant fon molt content de la resposta de la bella Agn\u00e9s. E per quant lo fermaill stava liguat ab la cordonera del brial e no\u00b7s podia levar sens que no fos descordada \u2014e descordant-la, per for\u00e7a, ab les mans li havia de tocar als pits\u2014, Tirant ab la m\u00e0 pres lo fermaill e bes\u00e0\u2019l. Apr\u00e9s don\u00e0 dels genolls en la dura terra e dix:<\/p>\n

\u2013Infinides gr\u00e0cies, senyora, a la senyoria vostra fas del gran do que m\u2019aveu donat, car m\u00e9s l\u2019estime que si m\u2019agu\u00e9sseu dat tot lo realme de Fran\u00e7a. E promet a D\u00e9u que, qui lo fermaill me levar\u00e0, la sua persona me leixar\u00e0.<\/p>\n

E pos\u00e0\u2019l-se alt al cap de un bonet que portava.<\/p>\n

Lo dia seg\u00fcent, stant lo rey en missa, vench un cavaller fran\u00e7\u00e9s, lo qual se nomenava lo senyor de les Viles-Ermes, molt valent\u00edssim de sa persona e en armes molt sperimentat, e dix a Tirant un tal parlar:<\/p>\n

\u2013Cavaller, d\u2019onsevulla que v\u00f3s siau: haveu agut massa gran atreviment de tocar en un cors glorificat com \u00e9s de la bella Agn\u00e9s, e tan mala demanda jam\u00e9s feu<\/a> cavaller en lo m\u00f3n. Per qu\u00e8 \u00e9s de necessitat me doneu lo fermail de grat o de for\u00e7a, que de dret yo\u00b7l dech aver per rah\u00f3 com de ma puer\u00edcia fins ara he amada, servida e venerada aquesta senyora, qui \u00e9s mereixedora de tots los b\u00e9ns qui en lo m\u00f3n s\u00f3n. E per quant a mi \u00e9s dada la gl\u00f2ria perqu\u00e8 ab mos innumerables treballs, enuigs e pensaments yo la m\u2019\u00e9 sabuda guanyar per qu\u00e8 yo tinch a cobrar lo premi del temps de ma joventut; que he perduda part de aquella per servir a sa mer\u00e7\u00e9. E si dar no\u00b7l me volreu, la vida vostra ser\u00e0 de poca durada. Dau-lo\u2019m ab pau ans que m\u00e9s mal no se\u2019n segueixca.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL LXI<\/h2>\n

LA RESPOSTA QUE TIRANT FEU<\/a> AL SENYOR DE LES VILES-ERMES QUANT LI DEMAN\u00c0 LO FERMAILL QUE LA BELLA AGN\u00c9S LI HAVIA DAT<\/p>\n

\u2013Gran offen\u00e7a seria per a mi \u2014dix Tirant\u2014 que yo don\u00e0s lo que me \u00e9s stat donat liberalment e desliguat ab les mies mans, e la promesa, fe e jurament que yo he fet. B\u00e9 seria tengut per lo m\u00e9s vil e abatut cavaller que jam\u00e9s en lo m\u00f3n fos nat e per a n\u00e0ixer, e ba\u00e7inet ple de foch me deurien posar sobre lo cap si yo tal cosa fe\u00ffa. Emper\u00f2, cavaller, v\u00f3s mostrau segons vostre mal parlar massa gran sup\u00e8rbia, e ser\u00e0 mester que yo la us fa\u00e7a abaixar.<\/p>\n

Lo cavaller feu<\/a> demostraci\u00f3 de voler-li levar lo fermaill, emper\u00f2 Tirant fon avisat, que mes<\/a> mans a una copagorja que portava; e tots los altres arancaren e all\u00ed fon entre ells una bregua civil, emper\u00f2 ans que fossen departits hi moriren XII entre cavallers e gentilsh\u00f2mens.<\/p>\n

La reyna, que stava m\u00e9s prop d\u2019ells, sent\u00ed la remor e los grans crits que les gents daven; pos\u00e0\u2019s enmig de la gent e depart\u00ed\u2019ls los uns dels altres. E yo us ne puch b\u00e9 comtar noves, que fuy nafrat de IIII colps en la mia persona, e molts altres per fer-me companyia. Com lo rey fon at\u00e9s, tot fon ja pacificat. E no passaren III dies que lo franc\u00e9s cavaller tram\u00e9s a dir a Tirant per una letra, que li tram\u00e9s per un petit patge, que era del tenor seg\u00fcent.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL LXII<\/h2>\n

LETRA DE BATALLA TRAMESA PER LO SENYOR DE LES VILES-ERMES A TIRANT LO BLANCH<\/p>\n

\u00abA tu, Tirant lo Blanch, qui est stat principi de la destructi\u00f3 de la sanch militar: Si lo teu \u00e0nim sfor\u00e7at gosar\u00e0 mirar lo perill de les armes que entre cavallers s\u00f3n acostumades, armat o desarmat, a peu o a cavall, vestit o despullat \u2014en la manera a tu m\u00e9s segura\u2014, concorda\u2019t ab mi ab condici\u00f3 que la spasa tua e la mia ajustar se puguen a mort determenada. Scrit de m\u00e0 mia e sagellat ab lo sagell secret de mes armes.<\/p>\n

Lo Senyor de les Viles-Ermes\u00bb<\/p>\n

CAP\u00cdTOL LXIII<\/h2>\n

COM TIRANT DEMAN\u00c0 DE CONSELL A UN REY D\u2019ARMES SOBRE LA LETRA DEL SENYOR DE LES VILES-ERMES<\/p>\n

Lesta per Tirant la letra, pres lo petit patge e pos\u00e0\u2019l en una cambra, e don\u00e0-li mil scuts d\u2019or e feu-li<\/a> prometre que no\u00b7n diria res a neg\u00fa. Com lo patge fon partit, Tirant an\u00e0 tot sol, e pres a un rey d\u2019armes e port\u00e0\u2019l-se\u2019n III milles luny de all\u00ed, e dix-li semblants paraules:<\/p>\n

\u2013Rey d\u2019armes, per la fe que a tu \u00e9s dada \u00e9 per lo jurament que fist lo dia que rebist aquest ofi\u00e7i en poder e mans del senyor rey, de tenir secret lo que\u00b7t dir\u00e9 e consellar-me b\u00e9 e lealment, segons que per stil e dret d\u2019armes est obligat de fer.<\/p>\n

Lo rey d\u2019armes, qui havia nom Hierusalem, resp\u00f2s en la seg\u00fcent forma:<\/p>\n

\u2013Senyor Tirant, jo us promet, per lo offici que tinch e per lo jurament que he fet, de tenir secret tot lo que per v\u00f3s me ser\u00e0 dit.<\/p>\n

E Tirant li mostr\u00e0 la letra que li era stada tramesa e feu-la<\/a>-y legir. Com l\u2019agu\u00e9 lesta, Tirant li dix:<\/p>\n

\u2013Mon bon amich Hierusalem, yo tindr\u00e9 a molta gl\u00f2ria de poder complir l\u2019apetit e voluntat de aquell virtu\u00f3s cavaller, lo senyor de les Viles-Ermes. E per quant yo so<\/a> jove e no s\u00e9 la pr\u00e0tiqua ne l\u2019estil de cavalleria, que ara he complits XX anys, e confiant de la vostra molta discreci\u00f3, vos demane de consell perqu\u00e8 so<\/a> cert que sou pr\u00e0tich entre reys e grans senyors e sabeu tot l\u2019estil d\u2019armes molt millor que negun altre. E lo que us he dit no penseu que per poch \u00e0nimo ni temor ho digua, mas pense que no fes offensa a la magestat del senyor rey, qui tantes d\u2019onors me fa, per \u00e7o com ell ha ordenat en son regne leys morals en aquest pas honrat de cavalleria. Per qu\u00e8 no volria \u00e9sser blasmat dels bons cavallers que per aquest cars me poguessen reprochar per defalliment neg\u00fa.<\/p>\n

Resp\u00f2s lo rey d\u2019armes en la forma seg\u00fcent.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL LXIIII<\/h2>\n

LO CONSELL QUE HIERUSALEM, REY D\u2019ARMES, DON\u00c0 A TIRANT LO BLANCH<\/p>\n

\u2013\u00a1O, cavaller, jove virtu\u00f3s e de bona ventura, amat de totes gents! Lo consell que la mer\u00e7\u00e9 vostra a mi demana, yo\u00b7l vos dar\u00e9 e yo\u00b7l salvar\u00e9 davant la magestat del senyor rey e los jutges del camp. V\u00f3s, Tirant lo Blanch, podeu b\u00e9 combatre aquest cavaller sen<s><\/sup><\/a> reproche neg\u00fa ne blasme neg\u00fa de rey, jutges, ne de cavallers, per quant ell \u00e9s requeridor e v\u00f3s defenedor, ell \u00e9s principiador del mal e tostemps sereu excusat. E yo prench tot lo c\u00e0rrech sobre mi; si neg\u00fa vol dir res de v\u00f3s, jo us salver\u00e9 la vostra honor davant tots los bons cavallers. \u00bfSabeu quant seria lo dan e culpa vostra? Si v\u00f3s f\u00f3sseu stat requeridor \u2014e lo senyor rey, qui us ha dat primer que a neg\u00fa l\u2019orde de cavalleria, e mudar pr\u00e0tiques e leys en sa cort\u2014. No poseu dupte neg\u00fa, v\u00f3s cah\u00edeu en cars de blasme entre los bons cavallers. E per \u00e7o feu com a bon cavaller, e mostrau tostemps a les gents \u00e0nimo sfor\u00e7at de cavaller. E si scriptura de la mia m\u00e0 v\u00f3s volreu, yo la us dar\u00e9, del consell que us he dat. Anau prestament a la batailla e no us fa\u00e7a temor la mort.<\/p>\n

\u2013Molt stich aconsolat de b\u00e9 a fer \u2014dix Tirant\u2014 del consell que dat m\u2019aveu, per \u00e7o com me dieu que no puch \u00e9sser repr\u00e9s per lo senyor rey, dels jutges ni dels cavallers. Ara vull-vos molt preguar, Hierusalem, per lo offici que teniu, d\u2019\u00e9sser jutge de nostra batailla, del senyor de les Viles-Ermes e de mi. E tot passe per la vostra m\u00e0 per \u00e7o que fa\u00e7au ver testimoni de tot lo que passar\u00e0 entre ell e mi a tots los qui us ho demanaran.<\/p>\n

Dix Hierusalem:<\/p>\n

\u2013Yo de concordar-vos ser\u00e9 molt content. Emper\u00f2 yo no poria \u00e9sser jutge de vosaltres segons requir lo offici nostre. E dir-vos he per qu\u00e8: car negun cavaller, rey d\u2019armes, eraut o porsavant que done consell no pot \u00e9sser jutge<\/span>, car gentilea poria \u00e9sser difraudada. Ni mon senyor lo rey de Anglaterra si \u00e9s jutge de una batailla, per \u00e9sser senyor de tots, en son conseill no deu dir paraules favorables de neg\u00fa. E si u fe\u00ffa poria \u00e9sser dit injust jutge e tal batailla no deuria haver loch. Posat cars lo hu fos ven\u00e7ut, davant lo emperador ab testimonis dignes de fe se poria retractar tal batailla. Emper\u00f2, perqu\u00e8 no perdau v\u00f3s o ell lo premi de la batailla, jo us aur\u00e9 jutge competent, en res a v\u00f3s hi a ell sospit\u00f3s. \u00c9s de nostre offici, rey d\u2019armes creat, qui\u00b7s nomena Clar\u00f3s de Claren\u00e7a, home molt ent\u00e9s en les armes.<\/p>\n

\u2013B\u00e9\u00b7ll conech \u2014dix Tirant\u2014 e b\u00e9 so<\/a> content que ell ho sia, si al senyor de les Viles-Ermes plau, perqu\u00e8 \u00e9s bon rey d\u2019armes e dar\u00e0 la honor ha aquell qui la sabr\u00e0 guanyar. E vull que siau avisat de tot, \u00e7o \u00e9s, com ell m\u2019a<\/a> tram\u00e9s aquesta letra per un petit patge e, si yo li trametia la resposta per un altre semblant, laugerament se poria saber e la batailla no vendria a la fi que ell e yo desijam, per qu\u00e8 fa\u00e7am ax\u00ed: que tornem al meu aleujament e yo dar-vos he una carta blanca, signada de m\u00e0 mia e sagellada de les mies armes, e v\u00f3s concordau la batailla a tot avantage seu e dan meu. E per quant ell \u00e9s requiridor e yo so<\/a> request he\u00b7m dona lo devisar de les armes ax\u00ed com diu en sa letra, yo de bon grat hi renuncie e li done facultat que ell les devise en aquella manera que a ell ben vist li ser\u00e0, que no far\u00e9 sin\u00f3 lo que direu e ordenareu. E com m\u00e9s cruels les devisar\u00e0, v\u00f3s les confermareu per part mia e tant me ser\u00e0 major gl\u00f2ria.<\/p>\n

Tirant se\u2019n torn\u00e0 ab lo rey d\u2019armes al seu aleujament e feu<\/a> de continent la carta blanca, \u00e7o \u00e9s, signada de sa m\u00e0. E sagell\u00e0-la ab les sues armes e don\u00e0-la a Hierusalem, rey d\u2019armes. E don\u00e0-li una roba d\u2019estat que era de brocat e forrada de marts gebelins, preg\u00e0\u2019l que la prengu\u00e9s e que la port\u00e0s per la amor sua.<\/p>\n

Lo rey d\u2019armes se part\u00ed per dar compliment a la batailla e cerqu\u00e0 tots los stats del rey e de la reyna. Com veu<\/a> que no\u00b7l podia trobar, entr\u00e0 dins la ciutat e trob\u00e0\u2019l dins un monestir de frares, que\u00b7s confessava. Com agu\u00e9 confessat, Hierusalem lo apart\u00e0 e dix-li que anassen a parlar fora de la sgl\u00e9sia, car en tals lochs no \u00e9s donat parlar de coses criminals.<\/p>\n

Prestament ixqueren de la sgl\u00e9sia e de loch sagrat, e Hierusalem feu<\/a> principi a tal parlar:<\/p>\n

\u2013Senyor de les Viles-Ermes, yo, per mon offici, seria molt aconsolat que pogu\u00e9s posar pau e bona confederaci\u00f3 entre v\u00f3s e Tirant lo Blanch. E si concordar no us voleu, veu\u2019s a\u00e7\u00ed la vostra letra e la resposta de aquella en paper blanch sagellat ab sagell de ses armes e signat de la sua m\u00e0, requirint-me per mon offici yo vingu\u00e9s a v\u00f3s per concordar la batailla, donant-me tot son poder en aquesta forma: que de les armes ax\u00ed offensives com defensives, a peu o a cavall, segons la vostra letra cont\u00e9 pus larguament, diu e vol no perjudicant res de son dret com a defenedor, vos dona poder e facultat que deviseu les armes en la manera que plasent vos sia, ab qu\u00e8 sien eguals e sens falsa maestria. E la batailla sia esta nit, si \u00e9sser por\u00e0.<\/p>\n

\u2013Molt so<\/a> content \u2014dix lo senyor de les Viles-Ermes\u2014 de la gentil pr\u00e0tiqua de Tirant. No\u00b7s deu sperar altra cosa d\u2019ell sin\u00f3 tota virtut. Yo accepte lo poder per v\u00f3s a mi donat per part sua que devise les armes e la batailla. E ser\u00e0 en la seg\u00fcent forma.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL LXV<\/h2>\n

COM LO SENYOR DE LES VILES-ERMES DEVIS\u00c0 LES ARMES<\/p>\n

\u2013Io devise que la batailla se fa\u00e7a a peu, ab camisses de tela de Fran\u00e7a, ab sengles targes de paper, e al cap un chapellet de flors, sens altra vestidura neguna. Les armes offensives, sengles coltellines genovesques, taillant cascuna a dues parts ab puntes ben agudes, de largu\u00e0ria de II palms e mig, cana de Montpeller. En esta manera lo combatr\u00e9 a tota ultran\u00e7a. E stig admirat de v\u00f3s, rey d\u2019armes, com feu de la conc\u00f2rdia disc\u00f2rdia. Nosaltres som concorts de nostra batailla e parlau-me de pau.<\/p>\n

\u2013Lo que yo he dit \u2014dix lo rey d\u2019armes\u2014 hi so<\/a> tengut per mon offici: no voler la mort del cavaller qui d\u2019onor sia.<\/p>\n

\u2013Puix som concordes e yo accepte la batailla per Tirant, par-me que siam concordes e no discordes.<\/p>\n

\u2013E yo so<\/a> molt content \u2014dix lo rey d\u2019armes\u2014 que siau concordes. Anem per haver les armes e tot \u00e7o que mester havem ans que vingua la nit.<\/p>\n

De continent los dos anaren a comprar les coltellines e feren-les molt b\u00e9 smolar, e feren fer les puntes molt ben agudes. E agueren drap de tela de Fran\u00e7a e molt prest feren taillar e cusir les camisses, e feren-les fer un poch largues e les m\u00e0negues curtes fins al colze perqu\u00e8 no\u00b7ls torbassen en lo combatre. Apr\u00e9s agueren un full de paper e partiren-lo per mig, e de cascun mig feren una tarja a manera de adargua. \u00a1Mirau quanta defensi\u00f3 podia fer mig full de paper\u00a1 Com de tot agueren compliment, dix lo cavaller al rey d\u2019armes:<\/p>\n

\u2013V\u00f3s, qui haveu concordat la batailla e sou per la part de Tirant, yo no desige haver neg\u00fa per la mia sin\u00f3 sol D\u00e9u e les mies pr\u00f2pies mans, les quals s\u00f3n acostumades de lavar-se en la noble sanch militar. Preneu la una part de les armes e, la que v\u00f3s deixareu, yo pendr\u00e9.<\/p>\n

\u2013Senyor de les Viles-Ermes, yo no so<\/a> a\u00e7\u00ed perqu\u00e8 haja a fer part entre cavallers dignes d\u2019onor. Yo so<\/a> obligat per mon offici consellar e concordar a cavallers e a gentilsh\u00f2mens e no fer part neguna, car, si v\u00f3s me d\u00e0veu quant teniu, yo no difraudaria ma honor ne mon offici. E fa\u00e7am lo que devem fer, si no, diu-me lic\u00e8ncia e cercau altri qui no us sia sospit\u00f3s.<\/p>\n

\u2013Per mon D\u00e9u e mon Creador, rey d\u2019armes, yo no he parlat a la intenci\u00f3 que v\u00f3s ho preneu, sin\u00f3 que volria que f\u00f3ssem a la batailla per \u00e7o com veig que la nit nos \u00e9s vehina. Puix sou nostre jutge, feu que la fi prestament se vega.<\/p>\n

\u2013Senyor, yo us dir\u00e9 com ser\u00e0 \u2014dix lo rey d\u2019armes\u2014. Yo no puch \u00e9sser jutge entre vosaltres per quant yo he aconsellat a v\u00f3s e a Tirant, e poria \u00e9sser reptat, si tal cosa fe\u00ffa, com injust jutge. Emper\u00f2 yo haur\u00e9 un altre jutge competent, en res no sospit\u00f3s a v\u00f3s ni a ell, lo qual se nomena Clar\u00f3s de Claren\u00e7a, rey d\u2019armes e home molt sabent en la guerra y en armes molt destre, qui \u00e9s vengut ara novament ab lo duch de Claren\u00e7a, e \u00e9s persona que per son offici ans se deixaria morir que venir en res contra la honor sua.<\/p>\n

\u2013De tot ser\u00e9 content \u2014dix lo cavaller\u2014, puix la cosa vingua en egualtat e sia secreta.<\/p>\n

\u2013Y yo us d\u00f3 la fe \u2014dix lo rey d\u2019armes\u2014 de no manifestar aquest fet a persona del m\u00f3n sin\u00f3 ha Clar\u00f3s de Claren\u00e7a.<\/p>\n

\u2013Ara \u2014dix lo cavaller\u2014 preneu les armes e portau-les a Tirant, e prengua les que millor li parran. E yo sperar-vos he en aquella hermita de Sancta Maria Magdalena per \u00e7o que, si\u00b7m vehia alg\u00fa de ma companyia, pogu\u00e9s mostrar que stig a\u00e7\u00ed per fer oraci\u00f3.<\/p>\n

Part\u00ed\u2019s Hierusalem e an\u00e0 a sercar Car\u00f3s de Claren\u00e7a, rey d\u2019armes, per tots los estats. Com lo agu\u00e9 trobat, dix-li tot lo \u00e9sser. E l\u2019altre dix que u faria de bona voluntat. Per\u00f2 la hora era ja tarda, que\u00b7l sol havia complit son viatge, e per la scura nit no volia posar en perill dos cavallers. Mas, lo seg\u00fcent dia de mat\u00ed, quan lo rey seria en missa e la gent seria asoseguada, que en aquella hora era content de \u00e9sser jutge.<\/p>\n

Hierusalem torn\u00e0 a Tirant e dix-li tot lo que era mester dir ab honestat de son offici, e recit\u00e0-li la forma de la batailla com se havia de fer e les armes que havia devisades. E que tri\u00e0s de aquelles dos la que millor li paregu\u00e9s e que al mat\u00ed, com lo rey seria en missa, se faria la batailla.<\/p>\n

\u2013Puix la batailla no ha \u00e9sser sta nit \u2014dix Tirant\u2014, no vull tenir les armes en mon poder, car si yo\u00b7l vensia ho\u00b7l matava no volria digu\u00e9s la gent que y hagu\u00e9s feta alguna art en les armes, tenint-les la nit, e per a\u00e7\u00f2 lo avia ven\u00e7ut, ax\u00ed com feren aquells dos cavallers qui al port de la mar mat\u00e0 lo hu a l\u2019altre, e apr\u00e9s dehien que ab art de nigrom\u00e0ncia era stada feta la lan\u00e7a ab qu\u00e8\u00b7l mat\u00e0. No les vull veure ni tocar fins en aquella hora que farem la batailla. E tornau-les al senyor de les Viles-Ermes e dem\u00e0, com la batailla ser\u00e0, que les porte, que b\u00e9 trobar\u00e0 qui les pendr\u00e0.<\/p>\n

Com Hierusalem hoh\u00ed parlar en tal so a Tirant, mir\u00e0\u2019l en la cara e dix:<\/p>\n

\u2013\u00a1O, cavaller virtu\u00f3s e en armes experimentat! Si desaventura de mala sort no \u00e9s contr\u00e0ria a la persona vostra, digne e mereixedor sou de portar corona real. Yo no puch creure que no siau ven\u00e7edor de aquesta batailla.<\/p>\n

Part\u00ed\u2019s lo rey d\u2019armes de Tirant e an\u00e0 a la ermita hon stava l\u2019altre cavaller, e dix-li com la hora era tarda e lo jutge no poria b\u00e9 jutjar la batailla si de dia no era, mas que havien consertat per a l\u2019endem\u00e0 com lo rey entraria en missa, per \u00e7o com los cavallers, los uns acompanyaven lo rey, los altres la reyna, los altres per veure les galants dames staven torbats. Lo senyor de les Viles-Ermes dix que era content.<\/p>\n

Los reys d\u2019armes, bon mat\u00ed perqu\u00e8 no fossen vists de neg\u00fa, prengueren los dos cavallers e portaren-los enmig de un bosch, que per neg\u00fa no podien \u00e9sser vists. Com veren que staven en loch dispost, Hierusalem feu<\/a> principi al seg\u00fcent parlar:<\/p>\n

\u2013Cavallers de molta virtut, veu\u2019s a\u00e7\u00ed la mort e sepultura vostra. Aquestes s\u00f3n les armes per aquest cavaller devisades e per Tirant acceptades. Casc\u00fa prengua la part que li plaur\u00e0.<\/p>\n

E pos\u00e0-les en la bella erba del prat.<\/p>\n

\u2013Ara \u2014dix Clar\u00f3s de Claren\u00e7a\u2014, senyors de gran noblesa e cavalleria, vosaltres sou en aquest lloch apartat \u2014que no sperau adjutori neg\u00fa de parents ne de amichs\u2014 e stau en lo darrer pas de la mort, que no confiau sin\u00f3 de sols D\u00e9u e de la vostra virtut. E vull saber de vosaltres a qui voleu per jutge en aquesta batailla.<\/p>\n

\u2013\u00a1Com! \u2014dix lo senyor de les Viles-Ermes\u2014. \u00bfE ja no som concordes que v\u00f3s sereu?<\/p>\n

\u2013E v\u00f3s, Tirant, \u00bfa qui voleu per jutge?<\/p>\n

\u2013Yo vull aquell que lo senyor de les Viles-Ermes vol.<\/p>\n

\u2013Puix a vosaltres plau que yo sia vostre jutge, haveu a jurar, per l\u2019orde de cavalleria que haveu rebut, de estar a tota ordinaci\u00f3 mia.<\/p>\n

E ax\u00ed lo y prometeren e juraren. Apr\u00e9s del jurament, dix lo cavaller Tirant:<\/p>\n

\u2013Preneu les armes que volreu, e aquelles que v\u00f3s leixareu, ab aquelles entrar\u00e9 yo en lo camp.<\/p>\n

\u2013No \u2014dix Tirant\u2014. V\u00f3s les haveu agudes y en nom vostre s\u00f3n vengudes. Preneu v\u00f3s primer, qui sou requeridor, e apr\u00e9s yo pendr\u00e9.<\/p>\n

E stigueren los cavallers altercant per punt de honor. Lo jutge per cessar porf\u00eddia pres les armes: les unes pos\u00e0 a la part dreta e les altres a la sinestra. E pres dues palles, una largua e l\u2019altra curta. Dix lo jutge:<\/p>\n

\u2013Qui pendr\u00e0 la m\u00e9s largua prenga les armes de man dreta e, qui pendr\u00e0 la curta, les armes de m\u00e0 sinestra.<\/p>\n

Com casc\u00fa agu\u00e9 preses ses armes, en un punt se foren despullats tot nuus e vestiren-se les camises doloroses, qui pogueren \u00e9sser dits celi\u00e7is de amarguor. Lo jutge feu<\/a> railles en lo camp e pos\u00e0 lo hu en una railla e l\u2019altre en l\u2019altra, e man\u00e0\u2019ls neg\u00fa no\u00b7s mogu\u00e9s fins a tant que ell ho digu\u00e9s. Taillaren rames de un arbre perqu\u00e8 lo jutge pogu\u00e9s star a manera de cadafal. Com tot fon fet, lo jutge an\u00e0 al senyor de les Viles-Ermes e dix-li paraules de semblant stil.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL LXVI<\/h2>\n

LO RAHONAMENT QUE LO REY D\u2019ARMES, COM A JUTGE DE LA BATAILLA, FEU<\/a> ALS DOS CAVALLERS<\/p>\n

\u2013Io so<\/a> jutge per lo poder per vosaltres a mi dat e, per dret de mon offici, so<\/a> obliguat de amonestar e preguar-vos, e a v\u00f3s primer, qui sou requiridor, que us pl\u00e0\u00e7ia de no voler venir en tan stret pas com \u00e9s aquest. Ajau D\u00e9u davant los vostres hulls e no vullau morir ax\u00ed desesperat, car b\u00e9 sabeu que lo home qui la mort se procura, de just\u00edcia nostre Senyor no li perdona, e \u00e9s eternalment damnat.<\/p>\n

\u2013Deixem per ara aqueixes paraules \u2014dix lo cavaller\u2014, car casc\u00fa coneix en si lo que val ni pot fer, ax\u00ed en lo temporal com en lo speritual. Feu venir a Tirant a\u00e7\u00ed davant mi e per ventura por\u00e0 \u00e9sser que\u00b7ns concordarem.<\/p>\n

\u2013No\u00b7m par que demanau rah\u00f3 \u2014dix lo jutge\u2014. Vosaltres sou eguals en lo camp, \u00bfcom vendr\u00e0 aquell a v\u00f3s? Emper\u00f2 ves tu, Hierusalem, e digues a Tirant si volr\u00e0 venir a\u00e7\u00ed per parlar ab aquest cavaller.<\/p>\n

Hierusalem an\u00e0 a Tirant e dix-li si li seria plasent de anar fins all\u00ed. Resp\u00f2s Tirant:<\/p>\n

\u2013V\u00f3s, qui sou fel entre nosaltres, digau-me si lo jutge m\u2019o mana que yo y vaja, yo de bon grat hi ir\u00e9. Per lo cavaller que all\u00ed st\u00e0 no volria donar un pas avant ni altre atr\u00e0s per quant ell val.<\/p>\n

Hierusalem dix-li com lo jutge, per dret de son offici, era obliguat de fer son poder de concordar als cavallers, que no venguessen en tan gran perill. Parl\u00e0 Tirant e dix:<\/p>\n

\u2013Hierusalem, digau al cavaller que yo no so<\/a> causa que yo deja anar a ell. Si ell vol res de mi, que vingua a\u00e7\u00ed.<\/p>\n

Aquell torn\u00e0 la resposta. Dix lo jutge:<\/p>\n

\u2013B\u00e9\u00b7m par que Tirant fa lo que fer deu. Per\u00f2, cavaller, v\u00f3s podeu venir fins enmig del camp e Tirant vendr\u00e0 all\u00ed.<\/p>\n

E ax\u00ed fon fet. Com los dos foren presents lo hu de l\u2019altre, lo senyor de les Viles-Ermes feu<\/a> principi a tal parlar.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL LXVII<\/h2>\n

COM FON FETA LA BATAILLA DE TIRANT AB LO SENYOR DE LES VILES-ERMES<\/p>\n

\u2013Si tu, Tirant, vols haver pau, amor e bona voluntat ab mi e volr\u00e0s que perdone a la tua juventut, ho far\u00e9 ab condici\u00f3 tal que\u00b7m d\u00f3nes lo fermaill de aquella \u00ednclita senyora dona Agn\u00e9s de Berr\u00ed, ensemps ab la coltellina que tens en la m\u00e0 e la tarja de paper, perqu\u00e8 u pugua mostrar a les dames de honor. Car tu saps b\u00e9 que no est digne ne mereixedor de possehir cosa alguna que sia de una tan alta e tan virtuosa senyora com aquella, per quant lo teu stat, linatge e condici\u00f3 no \u00e9s suficient per a descal\u00e7ar-li lo tap\u00ed esquerre<\/span>. Ni est per egualar-te ab mi, sin\u00f3 que yo, per la mia benignitat, he volgut consentir de egualar-te ab mi e de voler-me combatre ab tu.<\/p>\n

\u2013Cavaller \u2014dix Tirant\u2014, no ignore la tua gentilea, qui est, qu\u00e8 vals ni qu\u00e8 pots fer. Emper\u00f2 no som ara en temps ni loch que hajam a venir a m\u00e8rits dels linatges. Mas yo so<\/a> Tirant lo Blanch; ab la spasa en la m\u00e0, rey, duch, comte ne marqu\u00e9s refusar no\u00b7m pot. A\u00e7\u00f2 notori \u00e9s a les gents. Emper\u00f2, en tu prestament poria hom trobar tots los VII peccats mortals. \u00bfE pensa que ab paraules vils e desonestes me penses espantar e donar c\u00e0rrech a mi e a ma condici\u00f3? Dich-te que de tan libert cavaller com tu est no me\u2019n tinch per injuriat. Ni\u00b7m tendria per loat si negun b\u00e9\u00b7m de\u00ffes, car sent\u00e8ncia \u00e9s comuna que tant val a l\u2019hom \u00e9sser loat de mals h\u00f2mens com \u00e9sser loat de males coses<\/span>. V\u00ednguam a la batailla e fa\u00e7am lo per qu\u00e8 y som, e no stiguam m\u00e9s en sup\u00e8rflues paraules de poch valer, car sol un cabell que de mi fos caygut en terra no\u00b7l te volria aver dat ni consentiria menys que\u00b7l prenguesses.<\/p>\n

\u2013Puix concordar no us voleu \u2014dix lo jutge\u2014, \u00bfvoleu vida o mort?<\/p>\n

Dix lo senyor de les Viles-Ermes:<\/p>\n

\u2013B\u00e9\u00b7m dol la mort de aquest jove superbo. Vinguam a la batailla e casc\u00fa torne a son loch.<\/p>\n

Lo jutge puj\u00e0 alt en un cadafal que se havia fet de rames e dix cridant:<\/p>\n

\u2013\u00a1Sus, cavallers! Casc\u00fa fa\u00e7a com a valent e bon cavaller.<\/p>\n

Lo hu an\u00e0 devers l\u2019altre com a h\u00f2mens rabiosos. Dels primers colps que\u00b7s tiraren, lo cavaller fran\u00e7\u00e9s portava la coltellina alt damunt lo cap e Tirant la portava damunt los pits. Com foren prop lo hu de l\u2019altre, lo cavaller fran\u00e7\u00e9s tir\u00e0 gran colp a Tirant per mig del cap, e aquell rebat\u00e9-lo-y e contrapass\u00e0, e de rev\u00e9s don\u00e0-li un colp sobre la oreilla e, tant com ne pres, tant li\u2019n feu<\/a> caure sobre lo muscle, quasi lo cervell li paria. L\u2019altre don\u00e0 a Tirant enmig de la cuixa, que un gran palm badava la coltellada. E torn\u00e0-li\u2019n tan prest a dar altra en lo bra\u00e7 squerre que fins a l\u2019os li aplegu\u00e0. E tantes armes fe\u00ffa casc\u00fa que era cosa d\u2019espant. E staven-se tan prop que a cascun colp que\u00b7s tiraven se trahien sanch, que era una gran pietat qui\u00b7ls vehia les cruels nafres que lo hu e l\u2019altre tenien, que totes les camises eren tornades vermeilles de la molta sanch que perdien. \u00a1Tristes de les mares que parits los havien! E Hierusalem dehia molt sovint al jutge si volia que\u00b7ls fes leixar la batailla. E lo cruel jutge responia:<\/p>\n

\u2013Leixau-los venir a la desijada fi de sos cruels dies.<\/p>\n

Yo crech b\u00e9 que en aquell cars casc\u00fa de ells stimara m\u00e9s la pau que no la guerra. Emper\u00f2, ax\u00ed com aquells qui eren valent\u00edssims cavallers e de gran \u00e0nimo, cont\u00ednuament se combatien sens aver-se pietat alguna. A la fi, vehent-se Tirant prop de la mort per la molta sanch que perdia, acost\u00e0\u2019s tant com pogu\u00e9 envers l\u2019altre e tir\u00e0-li de punta e don\u00e0-li en la mamella squerra en dret del cor. E l\u2019altre don\u00e0-li gran coltellada sobre lo cap, que la vista li feu<\/a> perdre dels hulls e caygu\u00e9 en terra primer que l\u2019altre. E si lo fran\u00e7\u00e9s se fos pogut sostenir com Tirant caygu\u00e9, ell lo aguera pogut b\u00e9 matar si hagu\u00e9s volgut. Emper\u00f2 ell no tingu\u00e9 tanta virtut que no caygu\u00e9s de continent mort en terra.<\/p>\n

Com lo jutge veu<\/a> star los dos cavallers tan pac\u00edfichs, devall\u00e0 del cadafal e acost\u00e0\u2019s a ells, e dix-los:<\/p>\n

\u2013Per la mia fe vosaltres haveu fet com a bons cavallers dignes de molta honor e no \u00e9s neg\u00fa qui us pugua dar c\u00e0rrech.<\/p>\n

E va\u2019ls senyar dues veguades a casc\u00fa. E pres dos tro\u00e7os de bastons e feu-ne<\/a> creus, e pos\u00e0-les sobre los cossos e dix:<\/p>\n

\u2013Encara veig que Tirant t\u00e9 un poch los hulls uberts e, si no \u00e9s mort, ell ne est\u00e0 molt prop. Ara, Hierusalem, yo us requir que atureu a\u00e7\u00ed per guardar aquests cossos e yo hir\u00e9 a la cort per manifestar-ho al rey e als jutges del camp, com per dret ax\u00ed\u00b7s devia fer.<\/p>\n

E trob\u00e0 lo rey que exia de missa e en pres\u00e8ncia de tots li dix les seg\u00fcents paraules:<\/p>\n

\u2013Senyor, certa cosa \u00e9s que dos cavallers valent\u00edssims, de nom e d\u2019armes, hui de mat\u00ed eren en la cort de la magestat vostra e ara estan en tal punt que de mort no poden \u00e9sser stalvis.<\/p>\n

\u2013\u00bfQui s\u00f3n los cavallers? \u2014dix lo rey.<\/p>\n

\u2013Senyor \u2014dix Clar\u00f3s de Claren\u00e7a\u2014, lo hu \u00e9s lo senyor de les Viles-Ermes e l\u2019altre \u00e9s Tirant lo Blanch.<\/p>\n

\u2013Molt me desplau \u2014dix lo rey\u2014 de semblant nova. Bo ser\u00e0 que ans de dinar anem all\u00e0 e vejam si\u00b7ls porem ajudar en res.<\/p>\n

\u2013Per ma fe \u2014dix Clar\u00f3s\u2014, lo hu \u00e9s passat de esta vida. Yo pens tanb\u00e9 que l\u2019altre li volr\u00e0 fer companyia, tan mal nafrats estan.<\/p>\n

Com los parents e amichs dels cavallers saberen tal nova, prengueren armes e, a peu e a cavall, cuytam lo m\u00e9s que poguem. E nostre senyor D\u00e9u feu-nos<\/a> gr\u00e0cia que arribam primers que los altres, e trobam a Tirant tot ple de sanch \u2014no era home qui\u00b7l conegu\u00e9s\u2014 e tenia un poch los hulls uberts.<\/p>\n

Com los altres veren llur senyor mort, cuytaren a gran pressa envers lo nostre cavaller per voler-li tolre la vida, e nosaltres lo defensam molt b\u00e9. Nosaltres nos fem dos parts e posam lo cors enmig, les spatles unes envers les altres, perqu\u00e8 eren molt m\u00e9s que nosaltres. Emper\u00f2, a cascuna part que venien, trobaven gent qui\u00b7ls tenia cara. Ab tot a\u00e7\u00f2 tiraren una flecha, ab moltes d\u2019altres, e don\u00e0 al pobre de Tirant, qui jahia en terra.<\/p>\n

A poch instant aplegu\u00e0 lo gran conestable armat tot en blanch, ab molta gent que portava, e depart\u00ed\u2019ns los uns dels altres. E apr\u00e9s, molt prest, fon aqu\u00ed lo rey ab los jutges del camp. Com veren los cavallers, lo hu mort, l\u2019altre que paria que stigu\u00e9s en passament, manaren que no\u00b7ls levassen de all\u00ed<\/sup><\/a> fins lo consell fos tengut. E stant lo rey en lo consell \u2014e hoynt la relaci\u00f3 feta per Clar\u00f3s de Claren\u00e7a y per Hierusalem, reys d\u2019armes\u2014, aplegu\u00e0 la reyna ab tots los stats, ab totes les dones e donzelles. Com veren star ax\u00ed tan mal adobats los cavallers, de gran dolor e compassi\u00f3 lan\u00e7aren dels hulls vives l\u00e0gremes, dolent-se de la mort de dos tan singulars cavallers.<\/p>\n

Com la bella Agn\u00e9s veu<\/a> star casc\u00fa en tan trist conport, gir\u00e0\u2019s devers la reyna e los stats e dix:<\/p>\n

\u2013Senyors, veu\u2019s a\u00e7\u00ed les honors e grans dolors.<\/p>\n

E gir\u00e0\u2019s als parents de Tirant e dix-los:<\/p>\n

\u2013Cavallers, los qui amau a Tirant, \u00bfe tan poch sfor\u00e7 mostrau devers lo vostre bon amich e parent que ax\u00ed\u00b7l deixau passar d\u2019esta vida? Per culpa de vosaltres, ax\u00ed morr\u00e0, que jau en la terra freda e tot se dessangna. Si mija hora st\u00e0, no li restar\u00e0 sanch al cors.<\/p>\n

\u2013Senyora, \u00bfqu\u00e8 voleu que fa\u00e7am? \u2014dix un cavaller\u2014. Que lo rey ha manat, sots pena de mort, no sia neg\u00fa los gos tocar ni levar-los d\u2019all\u00ed.<\/p>\n

\u2013\u00a1Ay, mesquina! \u2014dix la bella Agn\u00e9s\u2014. Nostre Senyor no vol la mort del peccador, \u00bfe volr\u00e0-la lo rey? Feu-li portar un lit en qu\u00e8 stigua la sua persona e posem-lo all\u00ed fins a tant que lo rey haja tengut son consell, car lo vent li entra per les nafres e fa-li molt gran dan.<\/p>\n

De continent los parents trameteren per lit e per una tenda. E en aquest spay que ells anaven, Tirant basquava molt per les nafres, qui\u00b7s refredaven, e la molta sanch que perdia. E com la bella Agn\u00e9s veu<\/a> ax\u00ed fortment congoixar a Tirant, dix:<\/p>\n

\u2013Per ma consi\u00e8ncia, yo no dech \u00e9sser inculpada de pare ni de mare, de germans ni de parents, ni del senyor rey hi de la senyora reyna, puix ho fa\u00e7 ab sancta intenci\u00f3.<\/p>\n

Despull\u00e0\u2019s les robes que vestia, qui eren de vellutat blanch forrades de marts gebellins, e feu-les<\/a> posar en terra e feu<\/a> posar a Tirant sobre la roba. E pregu\u00e0 a moltes de les sues donzelles se despullassen les robes e les posassen sobre Tirant. Com Tirant sent\u00ed la calor de la roba, trob\u00e0 gran remey e obr\u00ed los hulls m\u00e9s que ans no havia fet. E la bella Agn\u00e9s asigu\u00e9\u2019s prop d\u2019ell, e pres lo seu cap e pos\u00e0\u2019l sobre les sues faldes, e dix:<\/p>\n

\u2013\u00a1Ay, trista de mi, Tirant! \u00a1Hi tan mal fermail fon aquell que yo us don\u00ed! Mal dia, mala hora e mal signe fon aquell quant yo\u00b7l fiu fer e pijor com lo us don\u00ed. E si sab\u00e9s que tal cars se n\u2019agu\u00e9s a seguir, no\u00b7l vos volguera aver donat per cosa en lo m\u00f3n. Emper\u00f2 la ventura casc\u00fa la\u2019s procura<\/span> e yo, trista de mi, reste adolorida de la gran desaventura de vosaltres, car yo puch \u00e9sser dita causa de tot aquest mal. Prech-vos, cavallers, tots los qui amau gentilesa, que\u00b7m porteu a\u00e7\u00ed prop de mi lo cors del senyor de les Viles-Ermes, car, puix no l\u2019\u00e9 volgut amar en vida, vull-li fer honor en la mort.<\/p>\n

E prestament lo y portaren e feu-li<\/a> posar lo cap sobre les sues faldes a la part sinestra, e dix:<\/p>\n

\u2013Veu\u2019s a\u00e7\u00ed amor e dolor. Aquest senyor de les Viles-Ermes que a\u00e7\u00ed jau tenia de son patrimoni XXXVII castells e, en aquells, ciutats e villes forts e circu\u00efdes de moltes torres e de bell mur. E tenia una ciutat entre les altres que\u00b7s nomena Ermes, e hun fort\u00edssim castell que\u00b7s nomena Viles, e per \u00e7o era intitulat lo senyor de les Viles-Ermes. Home de gran riquesa e molt valent\u00edssim cavaller que valia tant com negun altre cavaller pogu\u00e9s valer. E confiant del seu esfor\u00e7at \u00e0nimo, podeu veure lo pobre de cavaller en qu\u00e8 \u00e9s vengut: que VII anys ha volguts perdre per amar-me e, a la fi, aquest \u00e9s lo premi que n\u2019a<\/a> agut. E ha fetes de singulars cavalleries per amor mia, desijant haver-me en sa senyoria per l\u00ed\u00e7it matrimoni, \u00e7o que jam\u00e9s aguera aconseguit per yo \u00e9sser de major auctoritat de linatge e de b\u00e9ns de fortuna. Jam\u00e9s volgu\u00ed aderir en cosa que fos en plaer e contentaci\u00f3 sua, e ara lo pobre de cavaller \u00e9s mort per \u00e7els, per sa gran desaventura.<\/p>\n

Lo rey ixqu\u00e9 del consell havent rebuda plen\u00e0ria informaci\u00f3 dels reys d\u2019armes des\u00fas nomenats e feu<\/a> venir los tres arquebisbes e los bisbes, ab tot lo clero, ab solenne process\u00f3 de la ciutat per fer honor al cavaller mort. E los parents de Tirant feren venir metges, lit e tenda e tot lo necessari per a curar-lo. E trobaren que tenia XI nafres en la sua persona, en les quals n\u2019i havia IIII que eren mortals. A l\u2019altre li\u2019n trobaren V, totes mortals.<\/p>\n

Com Tirant fon curat e tot lo clero fon vengut, lo rey, ab los jutges, ordenaren lo cavaller mort fos mes<\/a> dins la caixa que porten los morts, molt honradament cubert ab un molt bell drap d\u2019or que tenien per als cavallers qui morien en armes. Apr\u00e9s d\u2019ell venia Tirant posat sobre un gran pav\u00e9s; e, per b\u00e9 que la sua m\u00e0 stigu\u00e9s sens \u00fatil e profit neg\u00fa e no la pogu\u00e9s sostenir, fon determenat la y liguassen en un bast\u00f3 ab la spasa nua en la m\u00e0, ab aquella que l\u2019havia mort. E en tal forma anaren les creus ab lo clero, primer. E apr\u00e9s venia lo mort cavaller ab tots los cavallers a peu. Apr\u00e9s venia lo rey ab tots los grans senyors de t\u00edtol. Venia apr\u00e9s Tirant en la forma des\u00fas dita, ab la reyna apr\u00e9s ab totes les dones e donzelles de t\u00edtol e de gran stat. Apr\u00e9s venia lo gran conestable ab III m\u00edlia h\u00f2mens d\u2019armes. E ax\u00ed anaren fins a la sgl\u00e9sia de Sanct Jordi e aqu\u00ed li digueren la missa de r\u00e8quiem ab gran solennitat. E com posaren lo cors en lo vas, acostaren a Tirant tan prop d\u2019ell que quasi de la m\u00e0 de la spasa senyalava que\u00b7l posassen dins \u2014si b\u00e9 s\u2019era m\u00e9s mort que viu\u2014, car ax\u00ed era stat ordenat per los jutges del camp.<\/p>\n

Partint lo rey e la reyna de la sgl\u00e9sia ab tots los altres, acompanyaren a Tirant fins al seu aleujament, ab honor excelsa que li fon feta. E cascun dia lo rey ab tots los stats anaven a veure a Tirant fins que agu\u00e9 cobrada la primera sanitat. E tal pr\u00e0tica tenien a tots los qui eren nafrats. E a Tirant foren donades XXX donzelles que cont\u00ednuament lo servissen.<\/p>\n

Com agueren posat ha Tirant en lo lit era ja gran dia e lo rey no havia encara menjat. Digueren al rey si seria plasent a la magestat sua dinar-se primer ans que torn\u00e0s a la sgl\u00e9sia de Sanct Jordi per dar la sent\u00e8ncia al senyor de les Viles-Ermes. E los jutges del camp eren all\u00ed presents: digueren al rey que sa magestat se podia b\u00e9 anar a dinar perqu\u00e8 migjorn era passat, que, dites vespres, porien fer los actes que restaven per fer. E ax\u00ed u feren.<\/p>\n

E a la hora de les vespres, lo rey e la reyna, ab tots los stats, anaren a la sgl\u00e9sia de Sanct Jordi e feren portar all\u00ed Tirant. E dites les vespres, lo rey feu<\/a> pronunciar la sent\u00e8ncia del tenor seg\u00fcent.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL LXVIII<\/h2>\n

COM LOS JUTGES DEL CAMP DONAREN SENT\u00c8NCIA QUE TIRANT HAGU\u00c9S LA GL\u00d2RIA DE LA BATAILLA<\/p>\n

\u2013Com per la magestat del seren\u00edssim senyor rey sia stada dada lic\u00e8ncia e facultat a nosaltres, jutges del camp, de jutgar e dar sent\u00e8ncia en totes les batailles qui\u00b7s faran dins lo temps per la magestat sua consignat \u2014ax\u00ed en li\u00e7a com dins palench<\/a>, en pla o en montanya, a peu o a cavall, ab tela o sens tela, armats o desarmats, en loch p\u00fablich o apartat\u2014, e per lo poder a nosaltres dat, sentenciam e declaram que lo senyor de les Viles-Ermes \u00e9s mort com a bon cavaller e m\u00e0rtir d\u2019armes. E per quant no pot ni deu \u00e9sser adm\u00e9s ha ecclesi\u00e0stica sepultura sens spressa lic\u00e8ncia de nosaltres, per qu\u00e8 declaram, puix n\u2019\u00e9s mereixedor, que sia soterrat e adm\u00e9s als suffragis de sancta mare Sgl\u00e9sia, dada la gl\u00f2ria a Tirant lo Blanch de la dita batailla. E apr\u00e9s que\u00b7ls responsos seran dits, que sia posat en aquella sepultura de aquells cavallers qui en les armes moren sens \u00e9sser desdits. Aquesta \u00e9s nostra sent\u00e8ncia, sagellada ab sagell de nostres armes.<\/p>\n

Com la sent\u00e8ncia fon publicada, tot lo clero cantaren una molt bella letania sobre la sepultura del cavaller. E dur\u00e0 que era prop de mija nit la honor que li feren perqu\u00e8 no s\u2019era desdit hi era mort fent armes.<\/p>\n

Apr\u00e9s tornaren a Tirant al seu aleujament ab grand\u00edssima honor que lo rey e la reyna li feren e tots los stats. E semblant honor de aquesta fehien a tots los altres ven\u00e7edors cavallers.<\/p>\n

\u2013\u00a1Ax\u00ed ajau goig e consolaci\u00f3 del que amau! \u2014dix lo hermit\u00e0\u2014 \u00bfMe digau que de tantes nobles festes que s\u00f3n stades fetes \u00e9s stat ven\u00e7edor Tirant del camp per tres cavallers qui ha ven\u00e7uts? Yo\u00b7n prench molta consolaci\u00f3 per la primera not\u00edcia que d\u2019ell agu\u00ed, com ell \u00e9s stat lo millor dels ven\u00e7edors, e stich molt admirat que per tres camps que ha ven\u00e7uts li hajen dada la honor, que lo defalt est\u00e0 en los altres cavallers e no en ell.<\/p>\n

\u2013No senyor \u2014dix Diafebus\u2014, que encara ha fets de m\u00e9s singulars actes que no he re\u00e7itats a la senyoria vostra.<\/p>\n

\u2013De ax\u00f2 haur\u00e9 yo molta consolaci\u00f3 \u2014dix lo hermit\u00e0\u2014, si plasent vos ser\u00e0 en dir-los-me, com hi prench molt gran delit.<\/p>\n

\u2013Senyor, la sanctedat vostra deu saber que dos mesos apr\u00e9s que Tirant se fon levat del lit e podia b\u00e9 portar armes, li segu\u00ed un cars que recitar\u00e9 a la senyoria vostra. Emper\u00f2, senyor, yo leixe de re\u00e7itar les armes que han fetes molts altres bons cavallers, qui han ven\u00e7uts camps e morts cavallers, per no \u00e9sser prolix, sin\u00f3 scassament los actes de Tirant perqu\u00e8 la senyoria vostra conegua si ab rah\u00f3 e ab just\u00edcia \u00e9s stada dada la honor a Tirant e jutgat per lo millor cavaller de tots.<\/p>\n

En aquestes festes era vengut lo pr\u00edncep de Gales ab molt gran stat de cavallers e gentilsh\u00f2mens. E per quant \u00e9s gran ca\u00e7ador, portava de molts grans alans, molt braus, de presa. E estava aposentat prop la murailla de la ciutat. E fon sort que un dia lo rey, sol ab tres o IIII cavallers, era vengut al seu aleujament per festejar-lo, per causa com en puer\u00edcia havien tenguda gran amistat, hi parents que eren molt acostats. E per quant lo pr\u00edncep volia fer armes e veu<\/a> lo rey en sa posada, supplic\u00e0\u2019l\u2019 que fes venir los jutges del camp per dar-li consell. Lo rey prestament los feu<\/a> venir e, tenint son consell secret \u2014era quasi migjorn passat, que en aquella hora les gents reposen\u2014, Tirant venia de la ciutat perqu\u00e8\u00b7s fehia brodar una roba de orfebreria. Com fon davant lo aleujament del pr\u00edncep, un al\u00e0 havia rompuda la cadena e era exit de la posada, e havia-y molta gent qui\u00b7l volien pendre per liguar-lo e ell era tant brau que neg\u00fa no tenia gosar de acostar-s\u2019i.<\/p>\n

Com Tirant fon enmig de la pla\u00e7a, que passava, ell veu<\/a> venir lo al\u00e0 corrent devers ell per damnificar-lo. Descavalc\u00e0 prestament e tir\u00e0 la spasa. Com lo al\u00e0 veu<\/a> la spasa, torn\u00e0 atr\u00e0s, e Tirant dix:<\/p>\n

\u2013Per un animal no vull perdre la vida ni la honor de la vida temporal. E torn\u00e0 a cavaill.<\/p>\n

Lo rey e los jutges staven en loch que u podien b\u00e9 veure. Dix lo pr\u00edncep de Gales:<\/p>\n

\u2013Per ma fe, senyor, yo conech aquell al\u00e0 de tan mala condici\u00f3, que puix ell \u00e9s solt, que lo cavaller que passa, si \u00e9s gens valent, entre ells veureu una gentil batailla.<\/p>\n

\u2013Par-me \u2014dix lo rey\u2014 que aquell \u00e9s Tirant lo Blanch. E ja l\u2019a<\/a> fet fugir una veguada, no pens hi gose tornar m\u00e9s a ell.<\/p>\n

Com Tirant agu\u00e9 passat vint passes m\u00e9s avant, lo al\u00e0 fon tornat ab gran f\u00faria devers ell, que Tirant agu\u00e9 a tornar a descavalcar altra volta. E dix:<\/p>\n

\u2013Yo no s\u00e9 si est diable o cosa encantada.<\/p>\n

Torn\u00e0 a tirar la spasa altra volta e cuyt\u00e0 devers ell. E lo al\u00e0 li anava entorn, mas, per temor de la spasa, no tenia atreviment de acostar-s\u2019i.<\/p>\n

\u2013Ara \u2014dix Tirant\u2014, puix conech tu has temor de les mies armes, no vull que diguen de mi que ab armes sobergues me so<\/a> combatut ab tu.<\/p>\n

Lanss\u00e0 la spasa detr\u00e0s. E lo al\u00e0 don\u00e0 II o III salts e cuyt\u00e0 tant com pogu\u00e9 e ab les dents pres la spasa e apart\u00e0-la un tros luny, e torn\u00e0 corrent enver\u00e7 Tirant.<\/p>\n

\u2013Ara som a la cominal<\/a> \u2014dix Tirant\u2014. Ab aquelles armes que\u00b7m vols damnificar, ab aquelles te damnificar\u00e9.<\/p>\n

Abra\u00e7aren-se ab gran furor lo hu a l\u2019altre e a morssos mortals se daven. Lo al\u00e0 era molt gran e soberch e feu<\/a> caure tres voltes a Tirant en terra, e tres voltes lo sotssobr\u00e0. Entre ells dur\u00e0 aquest combat mija hora, e lo pr\u00edncep de Gales man\u00e0 a tots los seus no s\u2019i acost\u00e0s neg\u00fa per departir-los fins a tant que lo hu fos ven\u00e7ut. Lo pobre de Tirant tenia moltes nafres en les cames y en los bra\u00e7os. A la fi, Tirant ab les mans lo pres per lo coll e strengu\u00e9\u2019l tan fort com pogu\u00e9, e ab les dents mord\u00e9\u2019l en la galta tan ferament que mort lo feu<\/a> caure en terra.<\/p>\n

Lo rey ixqu\u00e9 prestament ab los jutges e prengueren a Tirant, e portaren-lo en la casa del pr\u00edncep e all\u00ed feren venir los metges, e curaren a Tirant.<\/p>\n

\u2013Per la mia fe \u2014dix lo pr\u00edncep de Gales\u2014, yo no volguera, cavaller, per la millor vila de Anglaterra, v\u00f3s agu\u00e9sseu mort lo meu al\u00e0.<\/p>\n

\u2013Senyor \u2014dix Tirant\u2014, \u00a1ax\u00ed D\u00e9u me deixe guarir d\u2019aquestes nafres que tinch, per la mitat del vostre heretatge, no volria star en lo punt que stig!<\/p>\n

Com la reyna e les donzelles saberen lo cars de Tirant, prestament lo vengueren a veure. Com la reyna lo veu<\/a> tan mal aparellat, dix-li:<\/p>\n

\u2013Tirant, ab mal e trebaill se guanya honor<\/span>: exiu d\u2019un mal e donau en altre<\/span>.<\/p>\n

\u2013Seren\u00edssima senyora, complida de totes les humanes e ang\u00e8liques perfections, la magestat vostra sia jutge de mon peccat \u2014dix Tirant\u2014. Yo no anava per mal a fer. \u00c9s-me aparegut un diable en forma de go\u00e7, ab consentiment de son senyor, e desig\u00ed mon desig complir.<\/p>\n

\u2013No us deveu de res entrestir \u2014dix la reyna\u2014 per molts mals que seguir-vos puguen, car aqu\u00ed mostrareu m\u00e9s la virtut.<\/p>\n

\u2013Jam\u00e9s fon neg\u00fa, seren\u00edssima senyora, que\u00b7m ves trist \u2014dix Tirant\u2014 per gran p\u00e8rdua que fes, ni menys alegrar m\u00e9s per molt de b\u00e9 que aconsegu\u00eds. E st\u00e0 en veritat que la pensa de l\u2019home st\u00e0 va\u00e7iŀlant e lo cors algunes veguades se mostra alegre, altres fa demostraci\u00f3 de tristor. Mas qui ha acostumat de sostenir treballs e congoixes, e nafres e forts desaventures, no\u00b7s pot esmayar de res que li pugua esdevenir. M\u00e9s nou a la mia persona una sinrah\u00f3 que veja fer, que tots los perills en qu\u00e8 yo\u00b7m pogu\u00e9s veure.<\/p>\n

En a\u00e7\u00f2 ixqu\u00e9 lo rey ab los jutges e digueren a Tirant, per \u00e7o com ells havien vist lo combat d\u2019ell e de l\u2019al\u00e0 \u2014e per quant havia lan\u00e7ada la spasa e los dos <eren><\/sup><\/a> eguals d\u2019armes, los jutges li daven honor e premi de la batailla com si agu\u00e9s ven\u00e7ut un cavaller en camp\u2014. E manaren als reys d\u2019armes, erauts e porsavants fos publicat per tots los stats e per la ciutat de la honor que a Tirant fon donada en aquell dia. E com lo portaren al seu aleujament, li feren aquella honor que en les altres batailles li havien acostumades de fer.<\/p>\n

Apr\u00e9s, senyor, de tot a\u00e7\u00f2 \u2014segons sabem per relaci\u00f3 de molts cavallers e gentilsh\u00f2mens\u2014, com lo rey de Frisa e lo rey de Apoŀl\u00f2nia, germans de pare e de mare, se amaven de amor strema e desijant-se molt veure, deliberaren de anar en Roma l\u2019any passat perqu\u00e8 era la sancta perdonan\u00e7a del jubileu. E trameteren-se a dir lo hu a l\u2019altre que\u00b7s trobassen en certa jornada en la ciutat de Aviny\u00f3. E de all\u00ed ensemps partiren per anar en Roma. E per semblant hi anaren molts altres grans senyors per guanyar la sancta perdonan\u00e7a.<\/p>\n

E trobant-se los dos reys germans en Roma dins la sgl\u00e9sia del glori\u00f3s senyor Sanct Pere, lo dia que mostraven la sagrada Ver\u00f2nica e les altres sanctes rel\u00edquies \u2014e aquests dos germans eren venguts desfre\u00e7ats ab molt poca gent perqu\u00e8 no fossen coneguts\u2014, acabades de mostrar les rel\u00edquies, un vaylet del duch de Burgunya conegu\u00e9 lo rey de Poŀl\u00f2nia. Acost\u00e0\u2019s a ell e feu-li<\/a> gran rever\u00e8ncia segons a rey se pertany. E lo rey li deman\u00e0 son senyor lo duch si era all\u00ed.<\/p>\n

\u2013S\u00ed, senyor \u2014dix lo vaylet\u2014. En aquella capella st\u00e0 fent oraci\u00f3.<\/p>\n

Dix lo rey:<\/p>\n

\u2013Gran plaer tinch que sia a\u00e7\u00ed, e major lo aur\u00e9 com lo veja.<\/p>\n

Los dos reys anaren a la capella hon era lo duch. Lo vaylet cuyt\u00e0 a dir a son senyor com los dos germans reys eren all\u00ed, que\u00b7l venien a veure. Lo duch ne agu\u00e9 gran plaer, ixqu\u00e9 prestament de la capella e, com se veren, fon molt gran la consolaci\u00f3 entre ells, per \u00e7o com Burgunya confronta quasi ab Apoŀl\u00f2nia, e molt sovint se ve\u00ffen e tenien molt gran amistat. Entre ells passaren moltes rahons de llur venguda.<\/p>\n

\u2013Ara \u2014dix lo rey\u2014, puix la sort \u00e9s stada tan bona que ax\u00ed\u00b7ns siam vists, yo us prech que us dineu huy ab mi, e tant com en aquesta terra aturarem.<\/p>\n

Lo duch li regraci\u00e0 molt la sua bona voluntat e dix-li:<\/p>\n

\u2013Senyor, per a huy la senyoria vostra me haur\u00e0 scusat, car a\u00e7\u00ed \u00e9s Phelip, duch de Bavera.<\/p>\n

Dix lo rey:<\/p>\n

\u2013\u00bf\u00c9s aquest lo qui feu<\/a> testimoni contra sa mare e la feu<\/a> morir en pres\u00f3?<\/p>\n

\u2013S\u00ed, senyor, hi \u00e9s fill de l\u2019emperador de Alamanya. Car no pot \u00e9sser emperador si no \u00e9s de aquests dos linatges, de Bavera o de Estalrich. E la electi\u00f3 de l\u2019imperi \u00e9s venguda al pare de aquest. E yo tinch-los convidats a ell e al duch de Estalrich.<\/p>\n

\u2013No\u00b7s pot fer \u2014dix lo rey\u2014. O vosaltres haveu tots a menjar ab mi, o mon germ\u00e0 e yo nos hirem a dinar ab v\u00f3s.<\/p>\n

\u2013Gran ser\u00e0 la gr\u00e0cia que la senyoria de vosaltres me far\u00e0 si venir hi volreu.<\/p>\n

Tots cavalcaren. E anant per la ciutat encontraren-se ab lo duch de Bavera e ab lo duch de Estalrich. E aqu\u00ed lo duch de Burgunya pos\u00e0\u2019ls en conexen\u00e7a dels reys, de qu\u00e8\u00b7n foren molt contents de haver llur amistat. Dinaren-se tots ab molta consolaci\u00f3 e foren servits abundantment de totes les coses pertanyents a tals senyors. E tant com en Roma aturaren, menjaren ensemps. E apr\u00e9s, fins que\u00b7ls posaren en lo foss\u00e0.<\/p>\n

Estant un dia sobretaula, vengueren a parlar del rey de Anglaterra e de la reyna \u2014dient que era de les bell\u00edssimes dones del m\u00f3n\u2014, e parlant de les grans festes e de les honors que fe\u00ffen als estrangers e a tots aquells que y anaven, e per semblant, de les armes que casc\u00fa fehia, qui fer-les volia a ultran\u00e7a o retretes. M\u00e9s parlaren entre ells de la molta gent que y anava, uns per fer armes, altres per veure lo tri\u00fcmpho gran de les festes que dins la Roca se fe\u00ffen. Parl\u00e0 lo rey de Frisa e dix:<\/p>\n

\u2013Yo seria molt content de anar-hi, puix so<\/a> stat en aquesta sancta perdonan\u00e7a.<\/p>\n

Aquest rey de Frisa era de edat de XXVII anys, e lo rey de Poŀl\u00f2nia ne havia XXXI. Dix lo duch de Estalrich:<\/p>\n

\u2013Per ma consci\u00e8ncia, si no fossen los grans bandos e guerres que s\u00f3n dins la mia terra, yo de bon grat vos hi faria companyia e volria esperimentar la mia persona ab aquells virtuosos cavallers, los quals dien que s\u00f3n XXVI, e volguera fer armes retretes. Apr\u00e9s, fer-les a tota ultran\u00e7a.<\/p>\n

Parl\u00e0 lo duch de Burgunya:<\/p>\n

\u2013Senyors, \u00bfvoleu fer b\u00e9? De aquestes festes hi honors no\u00b7n pot hom haver cascun dia. Si a la senyoria de vosaltres ser\u00e0 plasent de anar en Anglaterra, yo leixar\u00e9 tots los afers que tinch a fer a\u00e7\u00ed ab lo pare sanct, e de bon grat vos far\u00e9 companyia. E promet en poder de vosaltres, com a cavaller que so<\/a>, de jam\u00e9s tornar en la mia terra fins a tant yo haja combatut un cavaller a tota ultran\u00e7a.<\/p>\n

\u2013Senyor duch \u2014dix lo rey de Apoŀl\u00f2nia\u2014, puix lo meu jerm\u00e0, rey de Frisa, t\u00e9 voluntat de anar-hi, de bon grat vos ofir de anar ab vosaltres e de fer armes ax\u00ed perilloses com neg\u00fa que y sia.<\/p>\n

Lo fill de l\u2019emperador, duch de Bavera, dix:<\/p>\n

\u2013Senyors, no restar\u00e0 \u00e7ertament per mi la ampresa, que de bon grat yo no y vaja.<\/p>\n

\u2013Puix som concordes \u2014dix lo rey de Frisa\u2014, siam tots quatre juramentats de servar amor e lealtat los uns als altres en aquest viatge, e no y haja entre nosaltres majoritat ni senyoria, sin\u00f3 que tots siam eguals germans e frares d\u2019armes.<\/p>\n

Tots loaren e aprovaren lo dit del rey de Frisa e, tots ensemps, anaren a la sgl\u00e9sia de Sanct Johan de Lletr\u00e0 e damunt l\u2019altar feren son jurament solenne. Apr\u00e9s meteren-se en orde de tot lo que\u00b7ls era necessari, ax\u00ed de armes com de cavalls e moltes altres coses que apr\u00e9s se nomenaran, e per ses jornades per terra e per mar arribaren a la delitosa ylla de Anglaterra, que jam\u00e9s se donaren a con\u00e9ixer a neg\u00fa. E ells, ben informats de la pr\u00e0tica e manera del rey, una nit arribaren prop la Roca hon lo rey stava, quasi a II thirs de ballesta poch m\u00e9s o menys. En aquella nit feren parar IIII grans tendes e per lo mat\u00ed, al sol exit, los poms, alt de les tendes, rellu\u00efen molt per lo sol qui\u00b7ls dava, e perqu\u00e8 les havien parades en una poca de altura parien molt millor.<\/p>\n

Los qui primer les veren ho anaren a dir als jutges del camp e aquells ho digueren al rey. Deliber\u00e0 lo rey, ab consell dels jutges, de trametre-y un rey d\u2019armes per saber quina ventura era aquella. Fon elet Hierusalem que y an\u00e0s. Vest\u00ed\u2019s la cota d\u2019armes e tot sol an\u00e0 a les tendes. Com fon a la porta de la tenda, ixqu\u00e9-li un cavaller an\u00e7i\u00e0 ab la barba molt blanca e largua, ab un gros bast\u00f3 en la m\u00e0, ab roba de vellut negre d\u2019estat forrada de marts; e en l\u2019altra m\u00e0 portava uns paternostres de cal\u00e7ed\u00f2nies e al coll portava una grossa cadena d\u2019or. Com lo rey d\u2019armes veu<\/a> lo cavaller sol, fon admirat. Lev\u00e0\u2019s lo barret del cap e feu-li<\/a> honor de cavaller, e lo cavaller an\u00e7i\u00e0 ab gran afabilitat li ret\u00e9 les saluts, emper\u00f2 no li parl\u00e0 ne li dix res. E Hierusalem li dix:<\/p>\n

\u2013Senyor cavaller, quisvulla que v\u00f3s siau, mon senyor lo rey ab los jutges del camp m\u2019an manat venir a\u00e7\u00ed per visitar e haver not\u00edcia de v\u00f3s si sou mestre e senyor de aquesta companyia, o dels altres qui capitans s\u00f3n. Per \u00e7o que yo pugua fer verdadera relaci\u00f3, vos haur\u00e9 a molta gr\u00e0cia que\u00b7m digau tot vostre \u00e9sser. E si yo us por\u00e9 servir de mon offici, yo ser\u00e9 prest de obeir a tots vostres manaments.<\/p>\n

Lo cavaller, ho\u00eft lo per qu\u00e8 venia, sens parlar-li mot torn\u00e0\u2019s a levar lo barret del cap, abaixant un poch lo cap, mostrant li regraciava tot lo que dit havia. E pres-lo per la m\u00e0 e, primerament, lo pos\u00e0 en una tenda hon havia IIII cavalls \u00e7i\u00e7ilians molt grans e bells, ab les selles a\u00e7erades e les brides totes daurades. Apr\u00e9s lo port\u00e0 en altra tenda hon hi havia IIII lits de camp molt singulars e molt bells.<\/p>\n

\u2013\u00bfQuina era la singularitat d\u2019ells? \u2014dix lo hermit\u00e0.<\/p>\n

\u2013Senyor, yo us ho dir\u00e9. En cascun lit hi havia c\u00f3\u00e7eres e matalafs, e los papalons eren de brocat vert, la forradura dins era de \u00e7et\u00ed carmes\u00ed, tots brodats d\u2019orfebreria ab molts batents que penjaven, e com gens de vent fe\u00ffa tots se menejaven. E tal era lo un lit com l\u2019altre, e tots de una color e de una fay\u00e7\u00f3 sens que no y havia milloria neguna. Als peus de cascun lit stava una donzella galantment abillada e de inestimable bellea; e a\u00e7\u00f2 fe\u00ffa, senyor, lo lit singular. E los dos lits staven a l\u2019un cap de la tenda e los altres dos staven a l\u2019altre cap e, com entraven, endret de la porta de la tenda, estaven IIII scuts penjats, molt b\u00e9 pintats.<\/p>\n

Apr\u00e9s lo port\u00e0 en una altra tenda. E a la porta staven IIII grans leons coronats e, com veren ha Hierusalem, tots se levaren en peus e ell hagu\u00e9 molt gran temor. E prestament fon aqu\u00ed un petit patge e, ab una vergua prima, don\u00e0 a casc\u00fa un colp e prestament se tornaren a gitar en terra. Com fon dins la tenda, veu<\/a> IIII arnesos molt b\u00e9 febrits e b\u00e9 en punt, ab IIII spases molt ben guarnides e ben daurades. E al cap de la tenda, un poch m\u00e9s de la mijania, stava una cortina de vellut vert. E veu<\/a> que un altre petit patge tir\u00e0 la cortina, e lo rey d\u2019armes veu<\/a> IIII cavallers aseguts en un banch. E tenien endret dels hulls una gran tovallola de fil de seda ben clara: ells podien ben veure a tots los qui eren en la tenda e los altres no\u00b7ls podien b\u00e9 divisar. E tenien sperons cal\u00e7ats e spases nues, la punta en terra e lo pom prop dels pits. Com lo rey d\u2019armes agu\u00e9 stat mirant un poch spay, lo cavaller an\u00e7i\u00e0 lo tragu\u00e9 defora e pos\u00e0\u2019l en una altra tenda.<\/p>\n

E totes aquestes tendes que dites vos he, de part de dins eren de carmes\u00ed y totes brodades ax\u00ed com los papallons dels lits. Com fon dins aquella tenda, veu<\/a> un gran tinell parat ab molta vexella d\u2019or e d\u2019argent, e moltes taules parades. E no entrava neg\u00fa en aquella tenda que, per for\u00e7a o per grat, havien a menjar e a beure. E si no volien menjar, tots lo leixaven e venia un le\u00f3 qui\u00b7s posava a la porta de la tenda e no\u00b7l leixava exir. Molta de honor fon feta al rey d\u2019armes e, com agu\u00e9 menjat, que se\u2019n volia anar, lo an\u00e7i\u00e0 cavaller pres del tinell un gran plat de argent que pesava XXXV marchs, daurat e don\u00e0-lo-y ab lo comiat.<\/p>\n

Com lo rey d\u2019armes fon davant lo rey, recit\u00e0-li tot lo que havia vist e li dix que jam\u00e9s en tota la sua vida no havia aguda m\u00e9s temor. Dix lo rey:<\/p>\n

\u2013No\u00b7s deu neg\u00fa admirar de res que veja, car casc\u00fa ve ab sa fantasia<\/span>. Si cavallers s\u00f3n d\u2019estima, ells vendran a\u00e7\u00ed.<\/p>\n

Lo rey an\u00e0 a hoir missa e, apr\u00e9s dinar, que era ja hora tarda, veren venir los IIII cavallers. Lo rey, com ho sab\u00e9, pos\u00e0\u2019s a la porta de la Roca, e la reyna, asseguts lo hu prop de l\u2019altre, e tots los stats stigueren de peus, e apartaren-se ha una part e a l\u2019altra fehent carrer.<\/p>\n

Ara, senyor, recitar\u00e9 a la senyoria vostra ab quina magnific\u00e8ncia vingueren davant lo rey. Primer de tots venien IIII patges de poca edat \u2014ab gipons tots d\u2019argenteria, jaquets sens m\u00e0negues trepats fins a la cinta e les trepes e lo cors ben brodat, les cal\u00e7es totes brodades de perles molt belles\u2014, e casc\u00fa portava un le\u00f3 ligat ab una trenyella d\u2019or e de \u00e7eda, ab grans collars d\u2019or que los leons al coll portaven. E los patges anaven primers en la forma que dit he. Apr\u00e9s venien los IIII cavallers a cavall, ab sengles aquanehes totes blanques ab guarniments de vellut morat e brodats de una divissa e de una color. Les robes que portaven eren de doma\u00e7 burell, les m\u00e0negues ubertes e feses a costats, ab gipons de brocat carmes\u00ed. Portaven papafigos de vellut negre \u2014al cap portaven capells de palla cuberts tots dalt de planches d\u2019or a forma de teulada\u2014 e, sobre los papafigos, portaven grosses cadenes d\u2019or. Los stivals eren de \u00e7et\u00ed negre, ab les llargues polaynes que parien molt b\u00e9 ab los esperons ben daurats. E los stivals eren forrats de fina grana e, la volta dalt que fan prop la cuxa, eren brodats de grosses perles orientals molt fines. Los papafigos portaven tan alts que scassament los ulls mostraven. Ab les spases senyides, que los llurs gests se mostraven \u00e9sser de grans senyors que venien de cam\u00ed. E ab veritat se pot dir que, de tots quants grans senyors hi s\u00f3n venguts, no n\u2019i ha vengut neg\u00fa qui ab tan gentil orde sia vengut, ne m\u00e9s acceptes a totes les gents.<\/p>\n

Com foren prop del rey, descavalcaren e saludaren-lo ab lo cap. E a la reyna, perqu\u00e8 \u00e9s dona, feren-li una poca rever\u00e8ncia de genoll. E lo rey e reyna los reteren les saluts e tornaren-se a seure. E los cavallers estigueren seguts, sens fer negun moviment m\u00e9s de miga hora sin\u00f3 mirant l\u2019estat e lo comport del rey e de la reyna. E no era neg\u00fa que\u00b7ls pogu\u00e9s con\u00e9ixer e ells coneixen a molts, ax\u00ed de sos vasalls com d\u2019estrangers.<\/p>\n

Com agueren b\u00e9 mirat a tot llur plaer, acost\u00e0\u2019s hu dels patges a ells ab lo le\u00f3 que portava per la trenyella e lo un cavaller mes<\/a> en la boca del le\u00f3 un scrit, e baix\u00e0\u2019s a la orella del le\u00f3 e parl\u00e0-li. No\u00b7s pogu\u00e9 saber qu\u00e8 li dix. Lo le\u00f3 an\u00e0 devers lo rey e conegu\u00e9\u2019l, ax\u00ed com si fos una persona. Com la reyna veu<\/a> venir lo le\u00f3 solt, no pogu\u00e9 star que no\u00b7s lev\u00e0s del costat del rey, e totes les donzelles ab ella. Lo rey la pres per la roba e atur\u00e0-la, e dix que\u00b7s torn\u00e0s a seure, que no era de pensar ni creure que tals cavallers que fossen venguts en la sua cort que animals aguessen de enujar neg\u00fa. E la reyna, m\u00e9s per for\u00e7a que per grat, se torn\u00e0 en son loch. E no era admiraci\u00f3 que la reyna se espant\u00e0s, que cosa era de temorejar.<\/p>\n

Lo le\u00f3 era tant domes<\/a>tich que no fe\u00ffa mal a neg\u00fa. Lo le\u00f3 an\u00e0 dret al rey ab la letra que portava en la boca, e lo valer\u00f3s rey sens temor alguna li pres de la boca l\u2019escrit, e lo le\u00f3 prestament se git\u00e0 als peus del rey. Lo qual scrit era del tenor seg\u00fcent:<\/p>\n

S\u00e0pien per \u00e7ert tots aquells qui la present carta veuran com aquests IIII frares d\u2019armes s\u00f3n compareguts en pres\u00e8ncia del senat de Roma, e del cardenal de Pisa, e del cardenal de Terranova, e del cardenal de Sanct Pere de Lu\u00e7embor, e del patriarca de Hierusalem, e de mi\u00e7er Alberto de Campobaixo e de mi\u00e7er Ludivico de la Colonda. An request a mi, notari per auctoritat imperial, que fes acte p\u00fablich com aquests s\u00f3n cavallers de IIII quarters, \u00e7o \u00e9s a saber, de pare e de mare, de avi e de \u00e0via. E negun senyor del m\u00f3n reprochar no\u00b7ls pot per linatge ni per t\u00edtol neg\u00fa.<\/p>\n

E per senyal de veritat pos a\u00e7\u00ed mon acostumat signe de notari p\u00fablich.<\/p>\n

\u2725 ambrosino de m\u00e0ntua<\/p>\n

Dada en Roma a II de mar\u00e7, any M.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL LXIX<\/h2>\n

COM LOS IIII CAVALLERS GERMANS D\u2019ARMES SE PRESENTAREN DAVANT LO REY DE ANGLATERRA, LOS QUALS EREN DOS REYS E DOS DUCHS, E DONAREN-LI PER SCRIT LO QUE VOLIEN<\/p>\n

\u2013Com lo rey agu\u00e9 vista la carta e veu<\/a> que parlar no volien, man\u00e0 que per scrit los responguessen. Lo secretari fon aqu\u00ed prestament e feu<\/a> semblant resposta: que ells fossen ben venguts en sos regnes e terres y en la cort sua. E si res volien per llur plaer, honor o delit, que u diguessen, que ell ho faria de molt bona voluntat. E lo rey, de sa m\u00e0, pos\u00e0 en la boca del le\u00f3 lo scrit.<\/p>\n

Lev\u00e0\u2019s prestament e an\u00e0 a son senyor. E lo cavaller pres lo scrit e leg\u00ed\u2019l als altres, e tots ensemps levaren-se los barrets del cap e humiliaren-se devers lo rey, fent-li gr\u00e0cies de la honor e offerta que\u00b7lls fehia. Vengu\u00e9 lo altre patge ab l\u2019altre le\u00f3, acost\u00e0\u2019s a son senyor e pos\u00e0 un altre scrit en la boca del le\u00f3, e feu<\/a> per aquell orde que havia fet lo primer cavaller. Lo rey pres lo scrit de la boca del le\u00f3; feu-lo<\/a> legir en pres\u00e8ncia de tots, ax\u00ed com havia fet l\u2019altre. E dehia semblants paraules.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL LXX<\/h2>\n

COM LO SEGON CAVALLER DON\u00c0 AL REY LO SEU ALBAR\u00c0 DE LES ARMES QUE VOLIA FER<\/p>\n

Nosaltres quatre, germans d\u2019armes, stant en la gran ciutat de Roma, sabem nova com lo molt alt e molt poder\u00f3s senyor rey de Anglaterra tenia camp segur a tots aquells qui venien en sa pr\u00f2spera cort, e sens engan e mal enginy. E com nosaltres IIII, germans d\u2019armes, siam desijosos de fer armes a tota ultran\u00e7a, per qu\u00e8 supplicam a la altesa vostra nos done lic\u00e8ncia de fer aquella que a nosaltres sia ben vist.<\/p>\n

E lo rey feu<\/a> fer resposta, en altre scrit: que era molt content e\u00b7ls atorguava lo loch, la jornada e hora que a ells fos plasent, apr\u00e9s que alguns dies aguessen reposat, e preguava\u2019ls molt volguessen venir al seu aleugament e seria\u2019ls feta la honor que ells eren mereixedors. E de ses mans lo rey la mes<\/a> en la boca del le\u00f3 e aquell torn\u00e0 a son senyor.<\/p>\n

Com los cavallers agueren vista la resposta del rey e la offerta que\u00b7ls fe\u00ffa, tornaren-se altra volta a levar los capells del cap e, ab una poca de rever\u00e8ncia, humiliaren-se a ell. E lo rey, ab gest graci\u00f3s, los ret\u00e9 les saluts.<\/p>\n

Lo ter\u00e7er cavaler feu<\/a> ax\u00ed com los altres havien fet, e port\u00e0 un scrit del tenor seg\u00fcent.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL LXXI<\/h2>\n

COM LO TER\u00c7 CAVALLER DON\u00c0 UN ALBAR\u00c0 AL REY DE LES ARMES QUE VOLIEN FER<\/p>\n

Qualsevulla cavaller o cavallers qui armes a tota ultran\u00e7a ab nosaltres fer volr\u00e0 vingua al nostre aleujament e trobar\u00e0 all\u00e0, per divisa, una g\u00e0bia de nau posada sobre un arbre qui no t\u00e9 fruyt, ni fulla ni flor, que ha nom Seques Amors. Entorn de la g\u00e0bia trobaran quatre escuts tots pintats d\u2019oryflama. E cascun scut t\u00e9 son nom: lo hu se nomena Valor, l\u2019altre Amor, l\u2019altre Honor, lo quart se nomena Menysvaler.<\/p>\n

E lo cavaller qui tocar\u00e0 lo escut qui\u00b7s nomena Amor s\u2019a<\/a> a combatre a cavall, ab tela, ab arn\u00e9s de una dobladura. E agen a c\u00f3rrer tan e tan longuament fins que lo hu o l\u2019altre sia mort o ven\u00e7ut, en esta manera: que si pert pe\u00e7a d\u2019arn\u00e9s qualsevulla que sia, o tireta alguna se romp\u00e9s, no la puguen tornar adobar, ans ax\u00ed tingua de anar e complir les armes. Los arnesos sien sens falsa maestria, sin\u00f3 tals com s\u00f3n acostumades de portar en guerra guerrejada.<\/p>\n

Qui tocar\u00e0 lo escut qui\u00b7s nomena Honor ha de fer les armes sens tela, lo arn\u00e9s sens guarda neguna ni tarja, ni scut ne vayrescut. Hi la lan\u00e7a o lan\u00e7es sien de XVII palms, sens roda ni altra maestria, e ferros esmolats. E si pert lan\u00e7a o la romp, ne pugua haver tantes com li plaur\u00e0 fins a tant que mort o ven\u00e7ut sia.<\/p>\n

Qui tocar\u00e0 lo escut de Valor haja a fer les armes a cavall, ab sella a\u00e7erada e testera, ab streps desligats, ab plates de XX liures enj\u00fas; una lan\u00e7a sola de largu\u00e0ria de XIII palms, ab lo ferre e ab tot, la punta de diam\u00e0, la gruixa casc\u00fa com li pl\u00e0cia; spasa de IIII palms de largu\u00e0ria, una copagorja casc\u00fa a sa voluntat, una hacha de una m\u00e0, poca; al cap una celada ab bavera, per \u00e7o que la batailla pus prestament prengua la fi que desijam. E si la acha des\u00fas dita sortia de la m\u00e0, la pugua cobrar tantes voltes com por\u00e0, mas que altri no la y puixa donar, sin\u00f3 que ell mateix haja a cobrar-la, si pot.<\/p>\n

Lo altre le\u00f3 feu<\/a> tot lo que\u00b7ls altres havien fet. E pres lo rey lo escrit de la boca del le\u00f3 e feu-lo<\/a> legir, les paraules del qual eren les seg\u00fcents.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL LXXI bis<\/em><\/h2>\n

DE LES PARAULES QUE CONTENIA LO ALBAR\u00c0 DEL QUART CAVALLER<\/p>\n

Lo cavaller qui tocar\u00e0 lo escut de Menysvaler ha de fer les armes a peu, ab IIII bastons, \u00e7o \u00e9s a saber, lan\u00e7a, dagua, espasa e acha de II mans. La lan\u00e7a, qui la volr\u00e0 portar enplomada ho pugua ben fer; e si millor li parr\u00e0 spasa de git, que sia sa voluntat de portar-la. E s\u2019agen a combatre tant e tan longuament fins que lo hu dels dos reste mort o ven\u00e7ut l\u2019altre. E si resta sa e sens lesi\u00f3 de sa persona, que s\u2019haja a posar en poder de aquella dama que\u00b7l ven\u00e7edor volr\u00e0, e que ella pugua fer d\u2019ell a sa voluntat. La mort ser\u00e0 egual entre nosaltres, perdonant de bon cor e de bona voluntat a tots aquells qui\u00b7ns offendran. E demanam perd\u00f3 als qui offendrem.<\/p>\n

Com lo rey agu\u00e9 vist los quatre escrits e tot lo que los quatre cavallers demanaven, per ell los fon tot atorguat. E dix que les quatre enpreses eren molt perilloses, que aquests cavallers se procuraven la mort.<\/p>\n

Complit tot lo des\u00fas dit, feren rever\u00e8ncia al rey e a la reyna, pujaren a cavall e tornaren-se\u2019n en ses tendes. Lo rey dix a un rey d\u2019armes que an\u00e0s als IIII cavallers e que\u00b7ls digu\u00e9s que ell los preguava que aquella nit venguessen a sopar ab ell. E feu<\/a> carreguar XXX adzembles de vitualles e de totes les coses necess\u00e0ries per a la humanal vida, e ab lo rey d\u2019armes los ho tram\u00e9s.<\/p>\n

Com los IIII cavallers veren la bona voluntat del rey, regraciaren-lo-y molt. E per scrit li respongueren que al present no acceptarien donatiu de persona del m\u00f3n ne\u00b7s darien a con\u00e9ixer fins aguessen complides ses armes \u2014e a\u00e7\u00f2 no fehien per desalt de sa altesa, sin\u00f3 per quant ho tenien en vot\u2014, e que li\u2019n fe\u00ffen infinides gr\u00e0cies. E no volgueren res pendre. Al rey desplagu\u00e9 molt com veu<\/a> tornar les adzembles carreguades e de la resposta que havien feta.<\/p>\n

Apr\u00e9s, senyor, los IIII cavallers aquella nit feren molt ricament enparamentar la g\u00e0bia de la nau. E entorn de la g\u00e0bia posaren los quatre scuts ab un scrit qui dehia:<\/p>\n

Qualsevulla cavaller o cavallers qui vendran per tocar aquests scuts, hajen a portar un scut ab les armes pintades de aquell cavaller qui volr\u00e0 fer les armes. E aquell scut no pugua portar sin\u00f3 dona o donzella, o rey d\u2019armes, eraut o porsavant. E ab aquell scut hajen a tocar en lo escut de la g\u00e0bia segons les armes que volr\u00e0 fer, e leixar aquell scut al costat de l\u2019altre.<\/p>\n

L\u2019endem\u00e0 hi anaren molta gent per veure lo gran stat e magnific\u00e8ncia que tenien, e a tots quants hi anaven daven a menjar molt copiosament, a la real. E los llurs compradors res que comprassen no pagaven sin\u00f3 ab moneda d\u2019or, e si res hi restava ho leixaven, que no u volien, que no volien que tocassen moneda blanca.<\/p>\n

Lo dia seg\u00fcent de mat\u00ed anaren a l\u2019aleujament del rey per ohir missa ab ell, e vengueren devisats en altra manera, \u00e7o \u00e9s, ab robes de brocat carmes\u00ed forrades de erminis, largues fins en terra, ab papafigos d\u2019altra color molt ben brodats de groses perles, ab capells fets a modo de Turquia, ab cints d\u2019or mac\u00eds, ab paternostres de cal\u00e7ed\u00f2nies que casc\u00fa portava en les mans molt grossos e molt bells. E venien a peu ab los IIII leons que\u00b7ls fehien companyia, e cascun le\u00f3 portava en la boca unes ores molt ben guarnides. E stigueren en una gran sala per bon spay sperant lo rey quant exiria de la cambra.<\/p>\n

Com lo rey los veu,<\/a> fon molt content de la llur venguda. La reyna ixqu\u00e9 e lo rey li dix que prengu\u00e9s los dos cavallers, que ell ne pendria los altres dos, car ell conexia que eren senyors de molta auctoritat e stima. Lo rey pres los dos per les mans e la reyna los altres dos, e lo rey e la reyna anaven enmig. Los de la reyna la prengueren del bra\u00e7 e ax\u00ed anaren tots fins a la sgl\u00e9sia. E, ans que comen\u00e7assen la missa, lo rey los dix:<\/p>\n

\u2013Yo no s\u00e9 la honor que us pugua fer, per no saber vosaltres qui sou. E molt me plauria, puix no us voleu dar a con\u00e9ixer a mi, que pl\u00e0cia ha casc\u00fa de vosaltres pendre lo loch segons lo estat en qu\u00e8 nostre senyor Deu vos ha posats: si sou reis, prengu\u00e9sseu lo loch que reys s\u00f3n mereixedors e, si sou duchs, per lo semblant, o de qualsevulla altre estament, fer-vos hia<\/a> la m\u00e9s honor que yo poria.<\/p>\n

Hi ells ab lo cap baix, regraciant al rey la honor e profertes que\u00b7ls fehia, e no volgueren res dir de paraula ni per scrit. Ab tot a\u00e7\u00f2, lo rey man\u00e0 que\u00b7ls fessen seure los primers de tots, prop de l\u2019altar, e los leons all\u00ed prop d\u2019ells. E prengueren les ores als leons de les boques e digueren ses ores. Com la missa fon dita, tornaren les ores als leons e posaren-se en companyia del rey e de la reyna.<\/p>\n

Com foren dins la Roca, estaven mirant aquella magnific\u00e8ncia dels stats e abillaments que dins la Roca eren. Prengueren molt gran plaer en veure aquelles dones d\u2019argent com lan\u00e7aven aygua e vi per les mamelles e per la natura, e staven molt admirats, dient ab senyals e per scrit que a\u00e7\u00f2 era fet ab lo major orde e subtil enventiva que jam\u00e9s ells aguessen vist. E per molt que lo rey los pregu\u00e0s, no volgueren restar per dinar-se ab ell. Prengueren comiat e tornaren-se a llur aleujament.<\/p>\n

Ara deu saber la senyoria vostra que, com los quatre cavallers agueren acabat de donar los quatre scrits lo primer dia que ells vingueren, de continent que ells se foren partits davant lo rey, Tirant, secretament, que neg\u00fa de tota la companyia no sent\u00ed res, se n\u2019entr\u00e0 dins la ciutat e agu\u00e9 quatre scuts e feu-los<\/a> pintar tots en aquella nit, cascun scut de sa color. E feu-hi<\/a> pintar en lo hu les armes de son pare, en lo segon feu<\/a> pintar les armes de sa mare, en lo ter\u00e7 scut feu<\/a> pintar les armes de son avi, en lo quart feu<\/a> pintar les armes de sa \u00e0via. E en aquest spay que los scuts se pintaven, v\u00e9reu molts cavallers se ajustaven de quatre en quatre per voler-los combatre. A\u00e7\u00ed n\u2019i havia de Fran\u00e7a, de Yt\u00e0lia, de Arag\u00f3, de Castella, de Portogal e de Navarra, en los quals hi havia de molt bons cavallers sperimentats en armes que\u00b7ls volien deliurar, e molts ho posaven per obra. E lo duch de Claren\u00e7a e lo pr\u00edncep de Gales e lo duch d\u2019At\u00e7\u00e8tera e lo duch de Betafort, aquests quatre havien feta conc\u00f2rdia de voler-los combatre. E de la nostra companyia, qui no\u00b7m vull oblidar, preguam a Tirant, puix ell havia fetes armes hi era desliurat dels perills de la mort, tri\u00e0s a quatre de nosaltres dels m\u00e9s disposts de tota la companyia, per \u00e7o com tots \u00e9rem en deute de parentesch e major en amistat. Ell resp\u00f2s que era molt content e feu<\/a> lo contrari.<\/p>\n

Com los scuts foren acabats de pintar, Tirant ajust\u00e0 totes les donzelles e les m\u00e9s galanes e de major dignitat, e don\u00e0 a cascuna un scut. E ajust\u00e0 l\u2019estat dels cavallers e, ab moltes trompetes e ministr\u00e9s, passam davant lo estat del rey. Com lo rey veu<\/a> los quatre scuts, deman\u00e0 de qui eren. Dix un eraut:<\/p>\n

\u2013Senyor, de Tirant lo Blanch e de sa companyia.<\/p>\n

Com Tirant veu<\/a> lo rey, descavalc\u00e0 e puj\u00e0 hon lo rey e la reyna eren, e supplic\u00e0\u2019l fos plasent a la magestat sua dar-li lic\u00e8ncia que ab tot aquel stat pogu\u00e9s anar a tocar los scuts per deliurar aquells cavallers de la fort empresa que portaven. Lo rey fon molt content per dues coses: la primera perqu\u00e8 Tirant e los de sa companyia eren valents h\u00f2mens, la segona perqu\u00e8 tan prestament havien en sa cort trobat cavallers qui\u00b7ls havien deliurats.<\/p>\n

E Tirant fon tant cuytat per dupte que altres no s\u2019i cuytassen a tocar los scuts, que scassament agu\u00e9 temps de fer pintar quatre banderes grans que portava e quatre cotes d\u2019armes per a dos reys d\u2019armes, un eraut e un porsavant. E ab tot aquell tri\u00fcmpho anam fins a les tendes dels cavallers.<\/p>\n

Com ells sentiren les trompetes e venir tanta gent, stigueren molt admirats com tan prest havien trobat lo que cercaven, car no era passat sin\u00f3 un dia natural del dia que eren arribats. Los quatre cavallers ixqueren de la tenda molt ben abillats, emper\u00f2 totstemps portaven los papafigos per no \u00e9sser coneguts. E feren abaixar un poch la g\u00e0bia perqu\u00e8 les donzelles poguessen tocar. La primera de totes que toc\u00e0 fon la bella Agn\u00e9s, e toc\u00e0 en lo escut de Amor, si b\u00e9 li eren m\u00e9s prop los altres scuts. Emper\u00f2 ella an\u00e0 legint les letres e no volgu\u00e9 tocar sin\u00f3 Amor. Dona Guiumar, filla del comte de Flandes, no volgu\u00e9 tocar sin\u00f3 lo escut de Valor. Cassandra, filla del duch de Prohen\u00e7a, no volgu\u00e9 tocar sin\u00f3 lo escut de Menysvaler. La Bellasenspar, filla del duch d\u2019Anjou, fon contenta de tocar en lo scut de Honor. Com totes agueren tocat, penj\u00e0 cascuna lo escut que portava al costat de aquell scut que havia tocat. E ax\u00ed staven tots per orde, que lo cavaller qui ven\u00e7\u00e9s se n\u2019havia a portar lo seu e lo de l\u2019altre, car ax\u00ed era ordenat.<\/p>\n

Com tots los quatre scuts foren penjats, los quatre cavallers descavalcaren les quatre galants dames qui los scuts havien portat e casc\u00fa pres la sua del bra\u00e7. E tots descavalcam e portaren-nos dins la tenda hon eren los lits. E dix lo hu dels cavallers a la bella Agn\u00e9s, per scrit:<\/p>\n

Per ma fe, ma dama, si v\u00f3s en camisa st\u00e0veu gitada en aquest lit, e les altres per semblant, tota una nit d\u2019ivern, yo poria b\u00e9 dir que\u00b7n tot lo m\u00f3n no\u00b7s trobarien quatre llits m\u00e9s singulars.<\/p>\n

\u2013A vosaltres, cavallers, no fretura la companyia nostra \u2014dix la bella Agn\u00e9s\u2014, car yo veig all\u00ed quatre gentils dames qui en la nit vos tenen companyia, per qu\u00e8 no us cal m\u00e9s desijar.<\/p>\n

\u2013Del bo tria hom lo millor<\/span> \u2014dix lo cavaller.<\/p>\n

E prestament fon aqu\u00ed la coŀlaci\u00f3 molt gran he abundosa de moltes maneres de confits. E al partir que fem, lo cavaller don\u00e0 a la bella Agn\u00e9s unes ores molt singulars e de rich guarniment. L\u2019altre cavaller don\u00e0 a dona Guiumar un bra\u00e7alet, la meytat d\u2019or e mig d\u2019a\u00e7er, ab molts diamants e altres pedres fines. L\u2019altre cavaller don\u00e0 a Cassandra una \u00e7erp tota d\u2019or que\u00b7s mordia en la coha, molt rica de pedres precioses e los hulls tenia de dos grossos robins. La Bellasenspar tenia los cabells molt rossos e molt larchs: don\u00e0-li una pinta tota d\u2019or l\u2019altre cavaller, e no de menys stima que les altres joyes. E als reys d\u2019armes, erauts e porsavants, e trompetes e ministr\u00e9s, mil nobles a casc\u00fa. E jam\u00e9s volgueren deixar les donzelles fins que foren al stat de la reyna, qui era en aquell cars ab lo rey. E lo rey reb\u00e9\u2019ls ab molta d\u2019onor e affabilitat. E estant davant lo rey los quatre cavallers, ab un scrit supplicaren al rey e als jutges del camp que prop de les llurs tendes poguessen fer una li\u00e7a nova, per quant la que ells tenien ja feta, tants h\u00f2mens hi eren morts que no era sin\u00f3 sepultura de cavallers. E lo rey ab los jutges foren molt contents que fos feta. Rebuda la resposta, prengueren lic\u00e8ncia del rey e tornaren-se\u2019n e ordenaren de continent de fer la li\u00e7a.<\/p>\n

E cascun dia, senyor, se mudaven de vestidures de gran stima e de nova manera. E puch ben dir a la senyoria vostra que molts grans senyors s\u00f3n stats malcontents de Tirant per enpendre de fer aquestes armes, per \u00e7o com ells les volien fer.<\/p>\n

Apr\u00e9s que la li\u00e7a fon feta e los cavallers agueren reposat, posaren un scrit a la porta de la Roca qui dehia que lo cavaller que havia tocat lo escut de Amor haja de \u00e9sser en lo camp lo ter\u00e7er dia. E Tirant dies havia que stava en orde sperant quant lo demanarien.<\/p>\n

Venint lo dia asignat, Tirant ajust\u00e0 totes les sues donzelles ab tot lo estat dels cavallers e an\u00e0 ab totes les acostumades gales. E lo rey e la reyna eren ja en lo camp, alt en los cadafals. Com Tirant aplegu\u00e0, trob\u00e0 un cavaller al cap de la tela e, rebut Tirant per los fels, tancaren la porta de la li\u00e7a e posaren-lo a l\u2019altre cap de la tela. Com la trompeta son\u00e0, los cavallers feriren los cavalls dels sperons e feren moltes carreres e de molt bells encontres. Lo cavaller encontr\u00e0 a Tirant en una carrera e fer\u00ed\u2019l sobre lo rest, esquill\u00e0 e no pres, e scorregu\u00e9 al guardabra\u00e7 dret e lev\u00e0-lo-y del tot, ab molt cot\u00f3 del gip\u00f3 que la punta de la lan\u00e7a se\u2019n port\u00e0. De aquest colp Tirant molt se\u2019n smay\u00e0. L\u2019altra carrera lo torn\u00e0 ha encontrar alt en la xarnera de l\u2019elmet e, si II dits m\u00e9s baix l\u2019agu\u00e9s encontrat, de mil vides no\u00b7n tenia una. E all\u00ed hon lo encontr\u00e0, pres en la xarnera, e la lan\u00e7a no\u00b7s romp\u00e9, e tragu\u00e9\u2019l de la sella e caygu\u00e9 en terra. Tirant torn\u00e0 a cavall lo m\u00e9s prest que pogu\u00e9. E st\u00e0 en veritat que Tirant havia fet dos encontres en lo guardabra\u00e7 squerre e havia\u2019l un poch desmarchat all\u00ed hon venen<\/a> quasi los m\u00e9s encontres. E a l\u2019altra carrera que feren, Tirant lo torn\u00e0 ha encontrar en aquell guardabra\u00e7 e romp\u00e9 lo cuyro per hon passen les tiretes, e tenia lo guardabra\u00e7 liguat de part de dins ab una corda de seda tan grossa com lo dit, e les tiretes no\u00b7s pogueren rompre perqu\u00e8 eren de cor de c\u00e0nem cruu. E lo guardabra\u00e7 li fora<\/a> del tot caygut sin\u00f3 per lo cord\u00f3 de seda e, d\u2019altra part, li dava gran enpediment perqu\u00e8 dalt era desfet, que poch \u00fatil li fehia. E ax\u00ed feren moltes carreres, que a l\u2019hu fallia lo guardabra\u00e7 dret e a l\u2019altre lo esquerre.<\/p>\n

La fortuna fon favorable a Tirant, que encontr\u00e0 altra volta en aquell loch mateix al cavaller, e pres-lo un poch alt e, les lan\u00e7es que eren grosses, lev\u00e0-li lo bra\u00e7, que li caygu\u00e9 sobre lo coll del cavall, que valer no se\u2019n podia perqu\u00e8 los ossos eren romputs. E lo miserable de cavaller encara volia fer armes, que li liguassen lo bra\u00e7. E lo sperit li fall\u00ed, que no pogu\u00e9 m\u00e9s per la molta sanch que perdia. mes-s\u2019i<\/a> espasme e torn\u00e0 tot ert en la sella, que no\u00b7l pogueren descavalcar sin\u00f3 ab la sella ensemps.<\/p>\n

Tirant se\u2019n torn\u00e0, armat ax\u00ed com stava, sens levar-se lo elmet del cap. E prestament l\u2019altre cavaller don\u00e0 un scrit al rey que en aquella hora mateixa volia combatre. E los jutges del camp digueren que no romprien per res les ordinacions del camp, com en aquell dia no s\u2019i podien fer dos morts ni en tota la setmana, que en camp aguessen entrar sin\u00f3 los dies que eren elets per fer armes en li\u00e7a a tota ultran\u00e7a. E si a\u00e7\u00f2 no\u00b7ls venia b\u00e9, que tenien libertat de anar-se\u2019n tota hora que a ells plasent los fos.<\/p>\n

\u2013Ara que\u00b7ns han mort un cavaller nostre, frare d\u2019armes, \u00bfdien que\u00b7ns ne anem? O tots hi morrem o tots venjarem la mort de aquest, digueren los III cavallers.<\/p>\n

Lo rey feu<\/a> fer molta de honor a la sepultura del mort cavaller, ax\u00ed com fehien a tots los altres. Com lo portaven a soterrar, los tres cavallers se vestiren de vermell ab robes de grana. E tot quant portaven era vermell, significant venjan\u00e7a, e sens plorar ni fer negun senyal de tristor.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL LXXII<\/h2>\n

COM TIRANT ENTR\u00c0 EN LO CAMP AB LOS TRES CAVALLERS, LO HU APR\u00c9S L\u2019ALTRE, E DE TOTS FON VEN\u00c7EDOR<\/p>\n

\u2013Venint lo dia que era asignat per fer la batailla, Tirant se arm\u00e0 tan secretament com pogu\u00e9. En aquest fet no pense la senyoria vostra que tots los de la nostra companyia hi sab\u00e9ssem sin\u00f3 tres de nosaltres, parents de Tirant, e un servidor seu antich. Tirant feu<\/a> portar les banderes e sobrevestes per a ell, e per als reys d\u2019armes e erauts, de les armes de son avi, car les primeres foren de la \u00e0via. E ben armat puj\u00e0 sobre son cavall enparamentat.<\/p>\n

Aquest cavaller qui \u00e9s a\u00e7\u00ed rest\u00e0 tancat dins una cambra perqu\u00e8 Tirant lo\u2019n pregu\u00e0 molt, e tots se pensaven que \u00e9s ell.<\/p>\n

Tirant an\u00e0 acompanyat en la manera acostumada com des\u00fas \u00e9s dit. Com fon dins la li\u00e7a, ja trob\u00e0 un cavaller del scut de Honor. Y havien a c\u00f3rrer sens tela e ab arn\u00e9s sens guarda neguna. Pochs encontres feu<\/a> lo hu ni l\u2019altre, que no romperen sin\u00f3 \u00e7inch lan\u00e7es. La onzena carrera, Tirant llan\u00e7\u00e0 la sua lan\u00e7a e deman\u00e0 que li\u2019n donassen una m\u00e9s grossa, e ab aquella encontr\u00e0\u2019l tan fort que la lan\u00e7a no volgu\u00e9 haver pietat de neg\u00fa e pass\u00e0\u2019l de l\u2019altra part, que la lan\u00e7a no\u00b7s romp\u00e9. E al passar que Tirant feu<\/a> ab la lan\u00e7a en lo rest, al voltar que\u00b7l cavall feu<\/a>, la lan\u00e7a se volt\u00e0 al rev\u00e9s e feu-li<\/a> molt gran dan, que li obr\u00ed molt la nafra, que no aguera fet si la lan\u00e7a se fos rompuda. Emper\u00f2 ax\u00ed havia de \u00e9sser, que lo pobre de cavaller caygu\u00e9 en terra e ab la basca de la mort fortment cridava.<\/p>\n

Tirant descavalc\u00e0 prestament, tir\u00e0 la spasa e pos\u00e0\u2019s prop d\u2019ell, que, si\u00b7s volgu\u00e9s levar, que\u00b7l fer\u00eds ab la espasa, que\u00b7l mat\u00e0s o\u00b7l fes desdir o dar per ven\u00e7ut, segons \u00e9s pr\u00e0tica en les armes a tota ultran\u00e7a. E Tirant li deman\u00e0 si volia fer m\u00e9s armes e l\u2019altre era m\u00e9s mort que viu.<\/p>\n

Los jutges del camp devallaren del cadafal e digueren a Tirant que ell se\u2019n podia b\u00e9 anar sens perjuh\u00ed neg\u00fa seu. E Tirant, ax\u00ed armat com stava, torn\u00e0 ha pujar a cavall e torn\u00e0-se\u2019n al seu aleujament, que neg\u00fa no pogu\u00e9 con\u00e9ixer que fos ell, ans tots los de la companyia e los de la casa del rey penssaven que aquest fos lo qui era stat asignat en lo altre dia per fer la batailla.<\/p>\n

Lo dia asignat per al ter\u00e7 cavaller del scut de Valor, fon en lo camp, e lo rey e la reyna. Tirant entr\u00e0 per lo camp per lo orde acostumat. Com la trompeta toc\u00e0, los jutges manaren que\u00b7ls deixassen anar e ells, ab \u00e0nimo sfor\u00e7at de cavallers, an\u00e0 lo hu devers l\u2019altre ab les spases en les mans, que semblaven dos leons. E les petites aches portaven en la anella de l\u2019ar\u00e7\u00f3 de la sella. Combateren-se primer ab les spases molt ferament, que\u00b7ls fehia molt bell veure. \u00c9s veritat que Tirant tenia lo cavall molt pus lauger que l\u2019altre e mostrava\u2019s molt millor a parer de les gents. Acostaren-se molt prop lo hu de l\u2019altre, e Tirant li tir\u00e0 una estocada ab la spasa dej\u00fas lo bra\u00e7 que li feu<\/a> una gran nafra. Com Tirant veu<\/a> que perdia molta sanch, mes<\/a> prestament la spasa en la m\u00e0 de la regna e tragu\u00e9 la acha e comen\u00e7\u00e0\u2019l a soptar de colps molt fers.<\/p>\n

Com lo cavaller veu<\/a> que mal se pintava lo joch, volgu\u00e9 fer ax\u00ed com havia fet l\u2019altre; volgu\u00e9 tornar en la bahina la spasa e no podia, que un home armat prou t\u00e9 a fer de poder estojar la spasa. E en aquest spay que ell stava torbat d\u2019estojar la spasa, Tirant li donava tan desmesurats colps que\u00b7l fehia star molt m\u00e9s torbat. Lo cavaller se agu\u00e9 a posar la spasa dej\u00fas lo bra\u00e7 e volgu\u00e9 pendre l\u2019acha. E Tirant lo tingu\u00e9 tan a prop e soptava\u2019l tan de mortals colps que no podia pendre la acha e, tant com prenia de l\u2019avanbra\u00e7 o del guardabra\u00e7, tant li\u2019n levava, car verdaderament, senyor, la pus mala arma \u00e9s de totes una per una. Tirant li don\u00e0 tres o quatre colps sobre lo cap, que\u00b7l torb\u00e0 tant que jam\u00e9s pogu\u00e9 traure la acha de l\u2019ar\u00e7\u00f3 de la sella, e tenia la spasa desots lo bra\u00e7: per no perdre-la, no podia voltar lo cavall. Ell mostrava que era maldestre en les armes e, tals com aquests, moren envergonyits perqu\u00e8 no saben la pr\u00e0tica ni lo estil de les armes. E a parer del rey e de tots los altres, sens fer defen\u00e7i\u00f3 neguna, mor\u00ed molt desaventuradament e no com a cavaller. E tants colps li don\u00e0 Tirant sobre lo bra\u00e7 que\u00b7l tenia lan\u00e7at sobre lo coll del cavall, que no\u00b7l podia al\u00e7ar. E lo darrer colp que li don\u00e0 fon sobre lo cap, que tota la celada li enclot\u00e0 dins lo cap, que lo cervell li feu<\/a> exir per los hulls e per orelles, e caygu\u00e9 mort del cavall.<\/p>\n

E Tirant, ab voluntat dels jutges del camp e dels fels, obriren-li la porta del camp, e les donzelles, qui ja speraven per rebre\u2019l perqu\u00e8 havien vist mort l\u2019altre cavaller. E ab molta alegria lo reberen e ab molta honor lo acompanyaren fins al seu aleujament. Emper\u00f2 Tirant no\u00b7s volgu\u00e9 desarmar lo cap per no \u00e9sser conegut. Abill\u00e0\u2019s molt b\u00e9 e, tan secretament com pogu\u00e9, se mescl\u00e0 ab los altres cavallers.<\/p>\n

\u2013B\u00e9 fon mala sort \u2014dix lo hermit\u00e0-de morir ax\u00ed tres cavallers. Vejam lo quart quina fi feu<\/a>.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL LXXIII<\/h2>\n

COM TIRANT VEN\u00c7\u00c9 LO QUART CAVALLER<\/p>\n

\u2013Senyor, la senyoria vostra deu saber que aquesta batailla se havia de fer a peu. E lo dia asignat ells entraren los dos en la li\u00e7a \u2014present lo rey e la reyna, los jutges del camp e tots los grans senyors que en la cort eren-e combateren-se molt ferament. E vengueren-se abra\u00e7ar e, per for\u00e7a, lo hu e l\u2019altre leixaren caure les aches e tiraren les dagues, car de les spases no se\u2019n podien servir, tan abra\u00e7ats staven. Taillaren-se les cordes de seda ab qu\u00e8 los ba\u00e7inets staven ligats.<\/p>\n

\u2013Com \u2014dix lo hermit\u00e0\u2014 \u00bfE tan poch sap Tirant e los altres que ab seda agen a liguar lo ba\u00e7inet?<\/p>\n

\u2013\u00bfAb qu\u00e8\u00b7s pot ligar millor \u2014dix Diafebus\u2014, s\u00ed D\u00e9u vos done longua vida en aquest m\u00f3n e parad\u00eds en l\u2019altre?<\/p>\n

\u2013Mon fill \u2014dix lo hermit\u00e0\u2014, en lo temps de mon jovent, no que yo haja acostumat de portar ni fer armes, mas stigu\u00ed alguns dies ab un cavaller qui sabia molt en les armes e viu-lo combatre en li\u00e7a a tota ultran\u00e7a, e\u00b7ll fora<\/a> mort d\u2019aquella volta si no fos estat lo cord\u00f3 de seda que portava. E ara vos dir\u00e9, mon fill, com se deu fer. Preneu fil de ferre de aquell que posen en les l\u00e0nties, qui\u00b7s doblegua a totes parts, e cobriu-lo tot de seda a manera de cord\u00f3. E per fort que\u00b7l ligueu, tostemps presta e\u00b7s doblegua en aquella part que\u00b7l volreu. E si\u00b7l volen taillar, no poden: la seda porien taillar, mas no lo ferro. E aquest \u00e9s bon secret en les armes. Ara vejam la fi de la batailla, si us plaur\u00e0.<\/p>\n

\u2013Senyor, dir\u00e9 a la senyoria vostra que, stant ells ax\u00ed abra\u00e7ats e los cordons dels bacinets taillats, donaren-se molts colps lo hu a l\u2019altre e los dos caygueren en terra. E levaren-se com a valents cavallers e, tan prest com foren de peus, tornaren les dagues en les bahines e tiraren les spases, e tornaren a la batailla molt aspra e cruel \u2014que lo cavaller tenia gran desesperaci\u00f3 per los tres jermans d\u2019armes que li havien morts, e fehia molt gran sfor\u00e7 e Tirant se esfor\u00e7ava per no perdre lo violari; que tantes armes fehien los dos cavallers que tots los miradors n\u2019estaven admirats e prengueren plaer que tal batailla no vingu\u00e9s a fi perqu\u00e8 neg\u00fa d\u2019ells no mor\u00eds. E tornaren-se altra volta abra\u00e7ar e agueren a llan\u00e7ar les spases e venir a les dagues.<\/p>\n

E puch b\u00e9 dir, senyor, que neg\u00fa dels II cavallers no fon nafrat en lo cors, sin\u00f3 en lo coll hi en lo cap, davall lo bacinet; per \u00e7o com lo bacinet stava fluix, posaven les dagues dej\u00fas la falda del bacinet e all\u00ed se ferien malament. Apr\u00e9s tornaren a caure altra volta. E lo cavaller portava lo arn\u00e9s de les cames de paper engrutat cubert de fulla d\u2019argent, que pr\u00f2piament paria arn\u00e9s de cama e de cuxa, e de part de tras portava cuyro de bou clavat ab lo peto, e anava molt lauger, que tenia molt gran avantatge. Emper\u00f2, ab la valentia que tenien los dos, se tornaren a levar altra volta e tornaren a fer armes; mas estaven molt empedits lo hu e l\u2019altre, que no\u00b7s podien dar tants colps com agueren, per los bacinets que tenien desligats, que\u00b7ls torbava la vista, que no\u00b7s podien b\u00e9 veure. Emper\u00f2 lo cavaller tant s\u2019estrengu\u00e9 ab Tirant que\u00b7l feu<\/a> caure en terra, e Tirant lo tingu\u00e9 tan fort abra\u00e7at al caure que l\u2019agu\u00e9 a seguir, e los dos caygueren en terra. E Tirant don\u00e0 tan gran colp en terra, del cap, que\u00b7l bacinet li sort\u00ed tres passes luny e trob\u00e0\u2019s m\u00e9s lauger que de primer. E per temor de morir feu<\/a> son poder de levar-se ans que l\u2019altre, e fon-li b\u00e9 mester, que com Tirant fon de peus, l\u2019altre tenia les mans e genolls en terra per levar-se. E Tirant, qui fon m\u00e9s prest levat e veu<\/a> l\u2019altre qui stava ja per al\u00e7ar-se, don\u00e0-li ab les mans gran enpenta e feu-lo<\/a> caure de l\u2019altra part, e tenia\u2019l tan a prop que no\u00b7l leixava menejar, pos\u00e0-li los genolls sobre lo cors per voler-li levar lo bacinet. Lo cavaller qui en terra estava, sent\u00ed que Tirant li tenia los genolls endret dels pits: volt\u00e0 tot lo cors, e lo arn\u00e9s de Tirant ab lo arn\u00e9s de l\u2019altre alenegu\u00e0, que Tirant no\u00b7s pogu\u00e9 tenir e caygu\u00e9 a l\u2019altra part, e los dos treballaren qual primer se levaria. La sort e fortuna volgu\u00e9 ajudar a Tirant: per \u00e7o com lo bacinet li era caygut, trob\u00e0\u2019s molt m\u00e9s lauger que l\u2019altre e lev\u00e0\u2019s m\u00e9s prestament, que li valgu\u00e9 molt.<\/p>\n

Senyor, yo tinch compassi\u00f3 de la mort de aquests quatre cavallers germans d\u2019armes, com ax\u00ed moriren. E aquest jam\u00e9s se volgu\u00e9 dar per ven\u00e7ut, sin\u00f3 que volgu\u00e9 morir martre d\u2019armes. E, senyor, Tirant ha agut de grans ventures perqu\u00e8 \u00e9s molt destre en les armes e m\u00e9s t\u00e9 giny que no for\u00e7a<\/span>. E la major virtut que t\u00e9 \u00e9s que li dura molt lo al\u00e9, que si combat del mat\u00ed al vespre e stigua tostemps armat, jam\u00e9s se pert per al\u00e9.<\/p>\n

\u2013Aqueixa \u00e9s la principal virtut que\u00b7l cavaller pot haver \u2014dix lo hermit\u00e0\u2014 qui ha de fer armes. Vejam vosaltres, cavallers qui sou j\u00f3vens e sabents, \u00bfen lo exer\u00e7i\u00e7i de les armes qual stimar\u00edeu m\u00e9s: \u00e9sser fort e no destre ni giny\u00f3s, o molt destre e giny\u00f3s e no fort?<\/p>\n

Entre aquells cavallers que all\u00ed eren agu\u00e9 de moltes opinions. Apr\u00e9s los dix:<\/p>\n

\u2013\u00bfQu\u00e8 volr\u00edeu m\u00e9s: entrar en batailla concordada egualment armats, a cavall, spasa sens sperons o sperons sens spasa, e que ax\u00ed us agu\u00e9sseu a combatre? E dich-vos certament que yo he vist fer tals batailles. Encara, yo\u00b7n viu fer una altra batailla davant lo duch de Mil\u00e0 e fon mes<\/a> en electi\u00f3 de dos cavallers que\u00b7s volien mal, a cavall lo hu e l\u2019altre a peu, armats egualment ab armes defensives. Lo de cavall portava spasa sola, sens altres armes offensives, e lo de peu portava lan\u00e7a ab un punyal. \u00bfQual de aquestes eligir\u00edeu si requests ne f\u00f3sseu?<\/p>\n

\u2013Ara, deixem a\u00e7\u00f2 \u2014dix lo hermit\u00e0 ha Diafebus\u2014. Digau-me Tirant si ha fet altres cavalleries, en aquest honor\u00f3s pas de armes, a tota ultran\u00e7a.<\/p>\n

\u2013Senyor, yo us ho dir\u00e9 \u2014dix Diafebus\u2014. Apr\u00e9s que aquests IIII cavallers foren morts, vengu\u00e9 un cavaller que\u00b7s nomenava Vila-Fermosa, molt valent\u00edssim cavaller e natural d\u2019Esc\u00f2cia. Un dia, stant en la cort, en pres\u00e8ncia del rey e de la reyna, dix ha Tirant les seg\u00fcents paraules.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL LXXIIII<\/h2>\n

COM UN CAVALLER NOMENAT VILA-FERMOSA REQUER\u00cd DE BATAILLA A TIRANT<\/p>\n

\u2013Cavaller virtu\u00f3s, la vostra \u00ednclita fama resplandeix per tot lo m\u00f3n de molta bondat e gentilea. E yo, hoint aquella, so<\/a> vengut de la mia terra deixant lo servir de mon rey e senyor, aquell qui senyoreja la Sc\u00f2cia. E la causa de la mia venguda \u00e9s per quant yo, departint un dia, per mos peccats ab una senyora que t\u00e9 la mia \u00e0nima cativa, no\u00b7m volgu\u00e9 admetre ma demanda ni pendre\u2019m a mer\u00e7\u00e9, sin\u00f3 que, ab crueldat, me dix que jam\u00e9s me parlaria fins a tant yo agu\u00e9s combatut e ven\u00e7ut en camp clos a tota ultran\u00e7a aquell cavaller qui tanta gl\u00f2ria en aquest m\u00f3n havia sabuda guanyar. E per \u00e7o com v\u00f3s, Tirant, sou aquell a qui ma senyora me remet, vos requir, per lo orde que haveu rebut de cavalleria, que\u00b7m vullau admetre la mia demanda a tota ultran\u00e7a ha cavall, ab bacinet sens careta. Les altres armes v\u00f3s devisau en la manera que ben vist vos sia, que puix yo he devisat la una part, que v\u00f3s deviseu l\u2019altra. E a\u00e7\u00f2 us haur\u00e9 a molta gr\u00e0cia.<\/p>\n

No tard\u00e0 respondre Tirant en manera de semblans paraules:<\/p>\n

\u2013Cavaller, a mi par que vostra demanda \u00e9s m\u00e9s volunt\u00e0ria que de necessitat. E consell-vos que la leixeu per a temps de necessitat, car batailla a tota ultran\u00e7a \u00e9s fort e de mala digesti\u00f3<\/span>. E per quant yo no so<\/a> s\u00e0 de ma persona, que les nafres que tinch no s\u00f3n b\u00e9 guarides, que per vostra bondat e gentilesa serqueu altre cavaller, dels quals trobareu en aquesta pr\u00f2spera cort tants e de tanta virtut que us contentaran ha tot lo vostre desig.<\/p>\n

\u2013B\u00e9 poria \u00e9sser lo que v\u00f3s dieu \u2014dix lo cavaller\u2014, \u00bfmas qu\u00e8 puch fer? Que ma senyora no\u00b7s contenta si no\u00b7m combat ab v\u00f3s, e altri no vull sin\u00f3 a v\u00f3s. E si per temor de mort stau de no combatre-us ab mi, a\u00e7\u00ed, davant la magestat del senyor rey, vos offir dar-vos una pe\u00e7a de arn\u00e9s de avantatge, puix no sia la espasa.<\/p>\n

\u2013Yo, per salut de la vostra persona me volia scusar de no venir a batailla ab v\u00f3s \u2014dix Tirant\u2014. Per\u00f2, puix tant me\u2019n for\u00e7au e me\u2019n requeriu, no volria pensassen los bons cavallers que per covardia ho leixe de fer. Yo so<\/a> content, ab la ajuda de la divina Bondat, deliurar-vos, e accepte vostra batailla e requesta. E puix haveu comen\u00e7at de devisar la una part de les armes, yo us done libertat, jatsia<\/a> a mi pertangua, que v\u00f3s les deviseu totes a tot \u00fatil vostre. De la pe\u00e7a d\u2019arn\u00e9s que m\u2019offer\u00edeu donar, yo no la acceptaria. E par-me en lo vostre parlar, que trementina bullenta no us ha tocat.<\/p>\n

\u2013Ara, puix som concordes de nostra batailla \u2014dix lo cavaller-v\u00f3s, Tirant, me haveu a jurar e fer sagrament a\u00e7\u00ed, en pres\u00e8ncia de la magestat del senyor rey e de la senyora reyna e dels bons cavallers que a\u00e7\u00ed s\u00f3n, de no acceptar requesta de negun cavaller ne fer armes negunes, per \u00e7o que laugerament se poria seguir \u00e9sser nafrat o alesiat de alg\u00fa de vostres membres, e la batailla per v\u00f3s acceptada no pogu\u00e9s venir en aquella fi per mi tant desijada.<\/p>\n

E Tirant, en pres\u00e8ncia de tots, feu<\/a> lo jurament. E dat compliment a tot, lo cavaller pres comiat del rey e de la reyna e de tots los de la cort, e torn\u00e0-sse\u2019n en Sc\u00f2cia. E supplic\u00e0 a la reyna d\u2019Esc\u00f2cia fos de sa mer\u00e7\u00e9 que li volgu\u00e9s asegurar lo camp e deixar venir la batailla a fi segons era concordada entre ells. E la reyna graciosament lo y atorgu\u00e0 de tenir-li lo camp segur dins quatre meses apr\u00e9s que la citaci\u00f3 fos presentada, perqu\u00e8 Tirant hagu\u00e9s prou temps de \u00e9sser guarit.<\/p>\n

Senyor, Tirant tram\u00e9s aquell servidor seu qui tant de temps lo havia servit e sabia en sos secrets m\u00e9s que tot altre, e tram\u00e9s-lo a casa de son pare e mare perqu\u00e8 li fallien los diners per posar-se en orde de les coses necess\u00e0ries per anar en Sc\u00f2cia per fer la batailla. E com fon al port de Dobla per passar la mar, trob\u00e0 all\u00ed tots los servidors dels IIII cavallers que Tirant havia morts, qui staven esperant una nau qui prestament devia partir per passar en la terra ferma. Com se foren tots recullits, lo servidor de Tirant pres amistat ab los altres. E parlant dels quatre cavallers morts sab\u00e9 com lo hu era rey de Frisa e l\u2019altre, son germ\u00e0, lo rey de Apoŀl\u00f2nia. Stigu\u00e9 molt admirat e pres molt gran alteraci\u00f3 per la mort del rey de Frisa, qui era son senyor natural, e comen\u00e7\u00e0 a fer gran dol, lamentant-se de la sua desaventura. E ab l\u00e0gremes que dels seus hulls abundants corrien, ab veu piadosa, plorant, dehia:<\/p>\n

\u2013\u00a1O, trist e desaventurat de mi! \u00a1E quina mala sort m\u2019a<\/a> portat que ab ajuda mia se sia armat cavaller qui haja mort ha mon senyor natural! B\u00e9 \u00e9s stada mala sort mia que a tal cavaller yo hagu\u00e9s a servir. \u00a1O, fortuna! \u00bfE per qu\u00e8 has perm\u00e9s que un tan exceŀlent senyor com era lo rey de Frisa, mon senyor, que vassall seu, ignocent de tal culpa, sia stat participant en la sua mort dolorosa?<\/p>\n

Aquestes e altres semblants paraules adolorides e de molta compassi\u00f3 dehia lo servidor de Tirant, qui\u00b7s nomenava Maldonat, que tots los qui eren en la nau staven admirats de les grans lamentacions que aquest pobre de gentilom fehia. E dur\u00e0 tant que pervengu\u00e9 a not\u00edcia de aquell cavaller an\u00e7i\u00e0 que era majordom dels IIII cavallers morts, qui stava dins la nau, tancat en una cambra, plorant sa desaventura. E ixqu\u00e9 de la cambra, ab tot son dol, e apart\u00e0 lo servidor de Tirant a una part e pregu\u00e0\u2019l molt que li digu\u00e9s de qu\u00e8 fehia tant strem dol.<\/p>\n

Senyor \u2014dix lo gentilom\u2014 , yo so<\/a> vassall del rey de Frisa e tinch pare e mare en la sua terra. E de molt poca edat ixqu\u00ed del seu regne e pass\u00ed, per ma sort e ma desaventura, en Bretanya. Trob\u00ed\u2019m en servitut de aquest cavaller \u2014que nunca jam\u00e9s yo l\u2019agu\u00e9s conegut\u2014 per causa de yo ajudar-lo ha armar e fer les banderes, les sobrevestes, e fer pintar los scuts e totes les coses necess\u00e0ries per a la batailla desegual, que un cavaller sol agu\u00e9s a fer morir dos reys e dos duchs, en special a mon senyor natural. Aquesta \u00e9s la dolor que m\u00e9s me atribula, com pens que ab engan ho ha fet.<\/p>\n

Lo cavaller an\u00e7i\u00e0, com veu<\/a> ax\u00ed parlar lo gentilom, pos\u00e0\u2019l dins la sua cambra e volgu\u00e9 saber tot lo fet com era passat. E en aver ho\u00eft tot lo que aquell dehia, dix-li:<\/p>\n

\u2013Amich, prech-vos que, si amau a vostre senyor natural, que us ne aneu ab mi e leixau lo servey de Tirant.<\/p>\n

E lo gentilom, per la sua fealtat, amor e voluntat que tenia a la p\u00e0tria d\u2019on era natural, deix\u00e0 de anar en Bretanya. Com foren en la terra ferma, an\u00e0-se\u2019n ab lo cavaller. Emper\u00f2 agu\u00e9 un home \u2014pag\u00e0\u2019l b\u00e9-qui port\u00e0 les letres de Tirant en Bretanya.<\/p>\n

Com lo cavaller, ab lo criat de Tirant, foren arribats en la major ciutat de Frisa, trobaren tots los de la ciutat e del regne molt adolorits per la mort de llur rey e senyor. E per relaci\u00f3 de aquell e del cavaller an\u00e7i\u00e0, vengu\u00e9 lo cars a not\u00edcia de un cavaller qui havia nom Kirielayson de Muntalb\u00e0, lo qual venia de natura de gigants, qui era de molt gran statura, molt fort e anim\u00f3s m\u00e9s que tot altre. E certament era un valent\u00edssim cavaller, lo qual dix en pres\u00e8ncia de tots que aquest fet no passaria sens condigna punici\u00f3 del mal cavaller Tirant. E prestament orden\u00e0 una letra e pres un rey d\u2019armes que havia nom Flor de Cavalleria, e una donzella qui an\u00e0 per parlar, e lo rey d\u2019armes per obrar. Posaren-se dins una nau e, ben acompanyats, passaren en Anglaterra. Com foren davant lo rey de Anglaterra, la donzella, ab veu sfor\u00e7ada, cridant dix.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL LXXV<\/h2>\n

COM TIRANT FON REPTAT DE CARS DE TRA\u00c7I\u00d3 PER UNA DONZELLA EN PRES\u00c8NCIA DEL REY<\/p>\n

\u2013\u00a1O, rey prudent\u00edssim e de gran exceŀl\u00e8ncia! Yo so<\/a> venguda a\u00e7\u00ed davant la magestat tua per posar clam e demanda contra un fal\u00e7 e reprovat cavaller qui\u00b7s fa nomenar Tirant lo Blanch e los seus actes s\u00f3n ben negres. E si a\u00e7\u00ed \u00e9s, vingua avant que yo li dir\u00e9 com ell, ab gran traci\u00f3 e maldat, e ab armes dissimulades e de gran engan, ha morts ab les sues falses mans a dos reys e dos duchs, e a\u00e7\u00f2 no ha un mes complit.<\/p>\n

\u2013\u00bfCom pot \u00e9sser, donzella \u2014dix lo rey\u2014, lo que v\u00f3s dieu? Que Tirant ha prop d\u2019un any que \u00e9s en la mia cort, que no he vist ni sabut que tals coses ell haja fetes com v\u00f3s lo incriminau, en special de cars de tra\u00e7i\u00f3.<\/p>\n

Eren all\u00ed alguns parents de Tirant que y volien satisfer, e lo rey dix que callassen, que no permetria que neg\u00fa hi parl\u00e0s. Puix Tirant era all\u00ed, que\u00b7l fessen venir, que ell volia saber aquest cars de tra\u00e7i\u00f3 com passava.<\/p>\n

E prestament ho anaren a dir a Tirant, lo qual trobaren que encara stava en lo lit, que no s\u2019era levat, car, per causa de la molta sanch que avia perduda e per les nafres que encara no eren ben guarides, no\u00b7s levava massa mat\u00ed per donar rep\u00f2s al cors, e per \u00e7o ell no\u00b7s trob\u00e0 ab lo rey en aquella hora que anava a hoir missa. E digueren-li que una donzella era venguda davant lo rey e la reyna, qui\u00b7l reptava de tra\u00e7i\u00f3.<\/p>\n

\u2013\u00a1Ha, sancta Maria val! \u2014dix Tirant\u2014, \u00a1jam\u00e9s en tota la mia vida pens\u00ed fer cars de tra\u00e7i\u00f3! \u00bfCom se pot fer que aquesta donzella sia venguda tan mal informada contra tota veritat en posar-me tan leig crim?<\/p>\n

E molt prest fon vestit, sens acabar-se de cordar, e feu-se<\/a> dar un manto tot brodat de perles e d\u2019orfebreria, per \u00e7o com li havien dit que venia ab la donzella un rey d\u2019armes. E ab cuytats passos an\u00e0 hon lo rey era, qui l\u2019esperava a la porta de la sgl\u00e9sia, e ab \u00e0nimo sfor\u00e7at de cavaller feu<\/a> principi a tal parlar.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL LXXVI<\/h2>\n

COM TIRANT S\u2019ESCUS\u00c0 DE PARAULA DEL CARS DE TRA\u00c7I\u00d3 EN PRES\u00c8NCIA DEL REY E ACCEPT\u00c0 LA LETRA DE BATAILLA TRAMESA PER KIRIELAYSON DE MUNTALB\u00c0<\/p>\n

\u2013Senyor, \u00bfqui \u00e9s lo qui m\u2019incrimina de cars de tra\u00e7i\u00f3? Yo so<\/a> a\u00e7\u00ed per defendre mon dret, ma honor e fama.<\/p>\n

La donzella se acost\u00e0 a ell e conegu\u00e9 que era Tirant lo Blanch, e dix-li:<\/p>\n

\u2013\u00a1O, tra\u00ffdor e mal cavaller, desegual en l\u2019orde de cavalleria, scampador de la sanch real, qui ab armes falsificades e de engan has morts ab les tues pr\u00f2pies mans cruels a dos duchs e dos germans reys, lo hu de Frisa e l\u2019altre de Apoŀl\u00f2nia! E tals morts no\u00b7t pots scusar sens gran nota e punici\u00f3 cruel en la tua reprovada persona.<\/p>\n

Parl\u00e0 lo rey e dix:<\/p>\n

\u2013Donzella, s\u00ed D\u00e9u me salve la vida, yo no s\u00e9 ni he conegut que reys sien venguts en mon regne, ne menys en ma cort.<\/p>\n

\u2014 \u00bfE com, senyor? \u00bfNo \u00e9s la magestat vostra en recort pochs dies ha \u2014dix la donzella\u2014 de quatre cavallers, germans d\u2019armes, que no volien parlar e portaven ab ells quatre leons coronats?<\/p>\n

\u2013S\u00ed \u2013dix lo rey\u2014, b\u00e9\u00b7m recorda. Mas sobre nostra fe real, jam\u00e9s d\u2019ells pogu\u00ed saber qui eren ni del qual terra, que si yo agu\u00e9s sabut que eren reys y en ma cort fossen venguts, jam\u00e9s aguera consentit que aguessen fetes armes volunt\u00e0ries a tota ultran\u00e7a, per \u00e7o com lo perill \u00e9s molt gran e no deu \u00e9sser donat a reys fer armes volunt\u00e0ries, en special a tota ultran\u00e7a. Si eren necess\u00e0ries, gran rah\u00f3 seria. Mas vos puch dir ab tota veritat que jam\u00e9s ho sab\u00ed. Digau-me, donzella, \u00bfqui eren los duchs?<\/p>\n

\u2013Senyor, yo us ho dir\u00e9. Lo hu d\u2019ells era lo duch de Burgunya, lo qual vengu\u00e9 a\u00e7\u00ed a vostra altesa per embaixador del rey de Fran\u00e7a.<\/p>\n

\u2013B\u00e9 so<\/a> en recort d\u2019ell \u2014dix lo rey\u2014. E m\u2019\u00e9s molt enuig la sua mort. E l\u2019altre, \u00bfqui era?<\/p>\n

Dix la donzella:<\/p>\n

\u2013Fill era de l\u2019emperador de Alamanya y era duch de Bavera. E lo tra\u00ffdor de Tirant ab engan e maldat los ha morts a tots IIII ab aquelles mans de mal cavaller que jam\u00e9s perdonen la mort a neg\u00fa.<\/p>\n

Tirant no pogu\u00e9 m\u00e9s comportar que parl\u00e0s, sin\u00f3 que ab gran ira dix:<\/p>\n

\u2013Donzella, no tinch altra dolor en aquest m\u00f3n sin\u00f3 com sou dona, car si f\u00f3sseu cavaller, ax\u00ed com sou donzella, yo us ne fera anar ab les mans al cap plorant. Emper\u00f2 yo preguar\u00e9 a la mia \u00e0nima que no\u00b7s vulla gens alterar de les paraules vils e desonestes que d\u2019eixa vostra vil boca ixen, car en lo vostre mal parlar yo no y pert res, com sabuda cosa \u00e9s que tot l\u2019esfor\u00e7 de les dones \u00e9s en la lengua<\/span>. Emper\u00f2 si a\u00e7\u00f2 \u00e9s aqueix cavaller qui\u00b7s fa nomenar Kirielayson de Muntalb\u00e0 e ell diu de mi lo que v\u00f3s aveu dit davant mon senyor lo rey, poria \u00e9sser, ab la ajuda de nostre senyor D\u00e9u, yo\u00b7l far\u00e9 anar hon he tram\u00e9s los altres en breu temps. Donzella, yo us prech, per gentilea, vos aregleu en vostre parlar e deixau fer als cavallers, a qui toca aquest fet.<\/p>\n

Apr\u00e9s se gir\u00e0 Tirant devers los cavallers e dix:<\/p>\n

\u2013Si yo he morts los quatre cavallers he-u fet ax\u00ed com fer devia, sens engan neg\u00fa ni milloria d\u2019armes. Emper\u00f2 la magestat del senyor rey \u00e9s a\u00e7\u00ed, qui ha vistes fer les armes, e los jutges del camp e tots los nobles cavallers poran-ne fer verdader testimoni. E yo\u00b7m vull sotsmetre d\u2019estar-ne en juh\u00ed davant la magestat del senyor rey e de les jutges del camp.<\/p>\n

Com lo rey lo veu<\/a> parlar ax\u00ed justificadament, ne fon molt content, e no menys los jutges del camp. E tots digueren que Tirant era valent\u00edssim cavaller e molt discret. Ho\u00efdes per lo rey d\u2019armes Flor de Cavalleria les paraules de Tirant, acost\u00e0\u2019s a ell e en pres\u00e8ncia de tots present\u00e0-li la letra de Kirielayson de Muntalb\u00e0. Tirant li feu<\/a> la seg\u00fcent resposta:<\/p>\n

\u2013Rey d\u2019armes, per ton offici est tengut dar e presentar letres de batailla e concordar cavallers e gentilsh\u00f2mens si request ne sou, ax\u00ed en batailles necess\u00e0ries com volunt\u00e0ries. E per quant a veguades \u00e9s duptosa la execuci\u00f3, yo, davant la magestat del senyor rey y de la senyora reyna, y en pres\u00e8ncia de tots los altres, yo accepte la letra o requesta si \u00e9s de batailla a tota ultran\u00e7a. E si \u00e9s armes retretes ni civils, o fos per altra cosa, yo m\u2019ature acort.<\/p>\n

Tirant pres la letra e don\u00e0-la a hu qui sabia molt b\u00e9 legir, e en pres\u00e8ncia de tots fon lesta, la qual era del tenor seg\u00fcent.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL LXXVII<\/h2>\n

LETRA DE BATAILLA TRAMESA PER KIRIELAYSON DE MUNTALB\u00c0 A TIRANT LO BLANCH<\/p>\n

A v\u00f3s, Tirant lo Blanch, m\u00e9s cruel que lo le\u00f3 famejant, falsificador y scampador de la sanch real de aquells benaventurats cavallers mon senyor lo rey de Frisa e lo rey de Apoŀl\u00f2nia, ab armes falses e disimulades entre cavallers de honor no acostumades portar. E per quant v\u00f3s sou desegual cavaller e, per m\u00e9s propi parlar, tra\u00ffdor, falsificat en armes y en tot lo que de honor \u00e9s, e yo avent not\u00edcia de la vostra gran maldat, per b\u00e9 que so<\/a> cert que\u00b7n ser\u00e9 blasmat per molts bons cavallers que a tan vil e desordenada persona e tra\u00ffdora yo haja admesa per companyia de entrar dins li\u00e7a en camp clos a tota ultran\u00e7a com si fos de persona en libertat posada, a tota ma requesta vos combatr\u00e9 a h\u00fas e costum de Fran\u00e7a. He us d\u00f3 poder de divisar les armes, e vostra resposta sperar\u00e9 per spay de XXV dies apr\u00e9s que us ser\u00e0 presentada, de la qual star\u00e9 a relaci\u00f3 de Flor de Cavalleria, rey d\u2019armes. E si per temor de mi acceptar no la gosareu, siau \u00e7ert yo us reversar\u00e9 les armes he us penjar\u00e9 cap avall segons de tra\u00ffdor se pertany, e per totes les corts dels grans senyors yo hir\u00e9 mostrant la gran traci\u00f3 que feta aveu en les persones de aquests dos reys, e ser\u00e0 notificat a tots aquells qui saber-ho volran.<\/p>\n

Scrita e sotscrita de la mia m\u00e0, sagellada de mes armes pr\u00f2pies e partida per A.B.C. Dada en la ciutat de Frisa a II de juliol.<\/p>\n

Kirielayson de Muntalb\u00e0<\/p>\n

CAP\u00cdTOL LXXVIII<\/h2>\n

COM LO REY DE ANGLATERRA AN\u00c0 AB TOTS LOS STATS A LA SGL\u00c9SIA DE SANCT JORDI PER SOLENNIZAR NOVELLES OBS\u00c8QUIES ALS DOS REYS E ALS DOS DUCHS<\/p>\n

Com Tirant agu\u00e9 feta legir la letra e veu<\/a> lo contengut en aquella, dix al rey:<\/p>\n

\u2013Senyor, cascuna cosa ve en son temps<\/span>. B\u00e9 veu la magestat vostra com aquest cavaller me incrimina de cars de tra\u00e7i\u00f3. Yo me\u2019n defendr\u00e9 fins a la mort e tindr\u00e9 la mia mort per ben spletada si jam\u00e9s yo consent\u00ed ni giny\u00ed mal neg\u00fa per als quatre cavallers.<\/p>\n

\u2013B\u00e9 som certs \u2014dix lo rey-que vostra honor \u00e9s salva. Emper\u00f2, puix lo cars s\u2019\u00e9s seguit, anem a la sgl\u00e9sia del senyor Sanct Jordi e hoyrem aqu\u00ed la missa e farem-los la honor que ells s\u00f3n mereixedors, puix sabem que s\u00f3n reys coronats.<\/p>\n

Los jutges del camp digueren que era molta rah\u00f3, que ax\u00ed\u00b7s devia fer. Lo rey e la reyna ab tots los stats hi anaren. Dix Tirant:<\/p>\n

\u2013Senyor, yo requir a la magestat vostra e als jutges del camp me cumplau de just\u00edcia, puix los reys s\u00f3n stats morts per mi l\u00ed\u00e7itament e ab tota veritat, sens engan, frau ni decepci\u00f3. Puix la magestat vostra los vol traure de aquella sepultura hon estan e posar en altra, a mi par, segons les ordinacions per la altesa vostra e per los jutges de camp \u00e9s stat ordenat, yo dech anar armat apr\u00e9s d\u2019ells fins sien dins l\u2019altra sepultura. E a\u00e7\u00f2, senyor, requir per salvar mon dret, per \u00e7o com de just\u00edcia fer-se deu.<\/p>\n

Lo rey tingu\u00e9 son consell ab los jutges del camp e ab altres cavallers, e tots concordaren, segons les ordinacions que eren stades fetes, Tirant demanava gran rah\u00f3.<\/p>\n

Dix-li lo pr\u00edn\u00e7ep de Gales:<\/p>\n

\u2013E b\u00e9 voleu \u00e9sser fart de honor, Tirant lo Blanch. \u00bfE no us contentau de haver-los morts que encara voleu aver m\u00e9s d\u2019ells?<\/p>\n

\u2013Senyor \u2014dix Tirant\u2014, lo perill de les armes \u00e9s tan gran e tanta sanch \u00e9s exida de la mia persona, que a cascuna part que\u00b7m gire tota\u00b7m dol. E si ells aguessen agut de mi lo que yo he agut d\u2019ells, ells agueren fet altrament de mi lo que yo no he fet d\u2019ells. E per \u00e7o aquesta honor no la leixaria per res que no la reb\u00e9s segons \u00e9s ordenat per stil e pr\u00e0tica d\u2019armes.<\/p>\n

E Tirant prestament se an\u00e0 armar e ab tot son stat de donzelles e cavallers entr\u00e0 per la sgl\u00e9sia de Sanct Jordi ab molts ministr\u00e9s, trompetes e tamborinos, reys d\u2019armes, arauts e porsavants. E ell, tot armat en blanch, ab la spasa nua en la m\u00e0.<\/p>\n

Lo rey e la reyna, ab tots los stats, qui ja eren en la sgl\u00e9sia, acostaren-se tots a la tomba o vas hon los quatre cavallers staven, casc\u00fa en sa caixa, molt closes e enpeguntades. E de tots los altres ho havien fet ax\u00ed perqu\u00e8, si los parents los volguessen portar en llur terra, que u poguessen fer. Tirant, ab la spasa, don\u00e0 grans colps sobre la tomba e dix:<\/p>\n

\u2013Ixquen los reys qui a\u00e7\u00ed jahuen adormits.<\/p>\n

Prestament los ministres de la just\u00edcia obriren la tomba e tragueren les dues caixes dels reys e, per manament del rey, les posaren enmig de la sgl\u00e9sia hon avia fetes aparellar II grans e altes tombes ab molt richs draps de brocat per terra, e les tombes cubertes. E aqu\u00ed foren posats los dos reys e fon-los feta la major honor que fer pogueren, ab totes aquelles cerim\u00f2nies que a reys s\u00f3n acostumades de fer.<\/p>\n

Apr\u00e9s, lo rey los feu<\/a> fer una molt bella tomba de lignum \u00e0loe obrada molt artificialment, e sobre la tomba un bell tabernacle. E feu-hi<\/a> pintar les armes dels dos reys e sobre aquestes armes staven pintades les armes de Tirant. E entorn del tabernacle havia letres d\u2019or que de\u00ffen:<\/p>\n

A\u00e7\u00ed jahen lo rey de Apoŀl\u00f2nia e lo rey de Frisa, germans, qui eren reys coronats, qui moriren com a valent\u00edssims cavallers, m\u00e0rtirs d\u2019armes, per mans de aquell virtu\u00f3s cavaller Tirant lo Blanch.<\/p>\n

E com la tomba fon feta, lo rey los hi feu<\/a> posar dins. Com les obs\u00e8quies dels reys foren acabades, lo rey e la reyna se\u2019n tornaren. E Tirant, enmig de tots los stats e ab molta de honor, fon acompanyat al seu aleujament. E tan prest com se fon desarmat, se pres a fer resposta a la letra que lo rey d\u2019armes li havia portada, lo principi de la qual fon en stil de semblants paraules.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL LXXIX<\/h2>\n

RESPOSTA A LA LETRA DE BATAILLA PER TIRANT LO BLANCH<\/p>\n

Kirielayson de Muntalb\u00e0: vostra letra he rebuda per Flor de Cavalleria, rey d\u2019armes, partida per A.B.C., scrita e sotscrita de vostra m\u00e0, ab sagell enpremptada de vostres armes, la qual cont\u00e9 paraules vils e desonestes. E par-me que no stan b\u00e9 tals rahons en boca de cavaller, volent mostrar a la gent ab paraules colorades venjar la mort dels dos reys. E si v\u00f3s tingu\u00e9sseu tal desig com mostrau aver, no\u00b7m dev\u00edeu scriure, sin\u00f3 v\u00f3s venir a\u00e7\u00ed, puix sab\u00edeu que yo era en la cort del senyor rey de Anglaterra \u2014emper\u00f2 cavallers hi a<\/a> que m\u00e9s amen \u00e7ercar que trobar\u2014, dient que yo ab armes falses e dissimulades hauria morts los dos reys e ab tra\u00e7i\u00f3 ensemps mesclada. Dich que mentiu e mentireu tantes vegades com ho direu. Yo\u00b7ls he morts com a cavaller dins camp clos, ab aquelles pr\u00f2pies armes per ells devisades, ax\u00ed offensives com defensives. E si, per la vict\u00f2ria per nostre Senyor a mi dada, e les mies mans an sabut guanyar lo preu e la honor davant la magestat del seren\u00edssim rey de Anglaterra e dels jutges del camp \u2014com a cavallers obrant envers ells, no coneixent ni sabent qui eren\u2014, la mort ax\u00ed b\u00e9 era presta per a mi com per a ells. E si los magn\u00edfichs jutges del camp seran requests per v\u00f3s o per altri, trobareu ab tota veritat venir armat contra mi ab armes injustes, no de cavallers qui ab empresa feta v\u00e9nen, portant en les cames de paper engrutat, argent pellat e altres coses les quals no cur dir. E lo cars per v\u00f3s a mi posat malament, defensant mon dret, honor hi fama, so<\/a> content \u2014ab la ajuda de nostre senyor D\u00e9u e de la sacrat\u00edssima Mare sua, senyora nostra, e del benaventurat cavaller mon senyor sanct Jordi \u2014vostra requesta a tota ultran\u00e7a, a h\u00fas e costum del realme de Fran\u00e7a, acceptar. E per lo c\u00e0rrech per v\u00f3s e mi dat, jatsia<\/a> a mi pertangua, devise fer la batailla no a cavall, perqu\u00e8 no digu\u00e9sseu que ab milloria de cavall vos agu\u00e9s mort o ven\u00e7ut, mas a peu, ab acha de VII palms sens croxet ne falsa maestria, tal com \u00e9s acostumat de portar en li\u00e7a; espasa de quatre palms e mig del pom fins a la punta; punyals de dos palms e mig. Pregant-vos no m\u2019escriv\u00edsseu m\u00e9s, car no rebria pus letra vostra, sin\u00f3 que vingau personalment e no ab procurador. E asegur-vos que no tindreu treball de anar per les corts dels grans senyors, ni de reversar armes e de moltes altres desonestats que s\u00f3n exides de aqueixa falsa boca. Sotsscrita de la mia m\u00e0, ab lo sagell de les mies armes enpremptada, partida per A.B.C. En la ciutat de Londres feta a XIII de juliol .<\/p>\n

Tirant lo Blanch<\/p>\n

CAP\u00cdTOL LXXX<\/h2>\n

COM LO REY D\u2019ARMES E LA DONZELLA SE\u2019N TORNAREN AB LA RESPOSTA DE TIRANT<\/p>\n

Lo dia apr\u00e9s que lo rey d\u2019armes present\u00e0 la letra a Tirant, agu\u00e9 la resposta, e prestament part\u00ed ab la donzella. E apleguats que foren en la terra ferma, prestament sab\u00e9 Kirielayson de Muntalb\u00e0 com lo rey d\u2019armes venia ab bona resposta: desenpach\u00e0 de posar-se en orde de totes les coses necess\u00e0ries. Com lo rey d\u2019armes e la donzella foren apleguats, leg\u00ed la resposta. E lo dia seg\u00fcent pres comiat de tots los parents e parentes e part\u00ed de la sua terra molt ben acompanyat, e lo rey d\u2019armes se\u2019n torn\u00e0 ab ell.<\/p>\n

Camin\u00e0 tant per ses jornades, per terra e per mar, fins que fon davant lo rey de Anglaterra. Com agu\u00e9 feta rever\u00e8ncia al rey e a la reyna, deman\u00e0 qual era Tirant, e per lo rey d\u2019armes, qui vestia lo manto que Tirant li avia dat com li present\u00e0 la letra (stimaven que valia passats III m\u00edlia scuts). E lo rey d\u2019armes li dix:<\/p>\n

\u2013Senyor, aquest \u00e9s lo qui\u00b7m don\u00e0 aquest manto que porte. E en aquest don\u00ed la vostra letra e aquest la accept\u00e0 he\u00b7m feu<\/a> resposta.<\/p>\n

Kirielayson an\u00e0 un poch devers Tirant e tanb\u00e9 Tirant an\u00e0 devers ell, e abra\u00e7aren-se, mas no ab bona voluntat. Parl\u00e0 lo cavaller e dix:<\/p>\n

\u2013Tirant, puix som concordes de nostra batailla, per mi requesta e per v\u00f3s acceptada, suppliquem al senyor rey o aquells qui u han de fer, que esta nit ho per lo mat\u00ed nos posen dins lo camp e deixen complir nostres armes.<\/p>\n

\u2013Molt so<\/a> content \u2014dix Tirant. E pres-lo per la m\u00e0 sinestra e pos\u00e0\u2019l a la part dreta.<\/p>\n

Com foren davant lo rey, gra\u00e7iosament los dos lo supplicaren que fos de sa mer\u00e7\u00e9 que en aquell dia ells poguessen entrar dins lo camp.<\/p>\n

\u2013A mi par \u2014dix lo rey\u2014 que no \u00e9s rah\u00f3, per \u00e7o com v\u00f3s veniu ara de cam\u00ed e, si altra cosa s\u2019i esdevenia, poria dir la gent per canssament del treball del cam\u00ed vos seria vengut. Emper\u00f2, vinguen los jutges.<\/p>\n

E venguts, digueren que per res fer no\u00b7s poria, com lo dia passat era dat per entrar dins camp clos e, for\u00e7at, li covenia d\u2019esperar fins en aquella jornada. Dix lo cavaller Kirielayson:<\/p>\n

\u2013Yo fora<\/a> molt content que ara yo pogu\u00e9s executar lo perqu\u00e8 so<\/a> vengut, m\u00e9s que si\u00b7m donassen un regne.<\/p>\n

\u2013Per contentar vostra voluntat \u2014dix Tirant\u2014, volria \u00e9sser ja dins la li\u00e7a.<\/p>\n

Lo rey li feu<\/a> molta honor, e tots los de la cort. E lo pr\u00edncep de Gales l\u2019afavoria molt per fer-ne enuig a Tirant, per \u00e7o com li havia mort lo al\u00e0 e perqu\u00e8 avia combatuts los IIII cavallers que ell ab altres los volien combatre. E lo pr\u00edncep sercava-li totes les coses que dan y desonor li\u2019n pogu\u00e9s venir.<\/p>\n

Lo seg\u00fcent dia Kirielayson supplic\u00e0 al pr\u00edncep de Gales que anassen a la sepultura dels dos reys, que ell volia veure si res hi fallia. E lo pr\u00edncep, per contentar-lo, fon content de anar. Com lo cavall veu<\/a> la sepultura, stigu\u00e9 mirant, e veu<\/a> los IIII scuts dels IIII cavallers e sobre aquells veu<\/a> los altres IIII scuts de Tirant, los quals avia all\u00ed fets posar. Com avia ven\u00e7ut a cascun cavaller, prenia lo seu scut e aquell del cavaller que avia ven\u00e7ut e, de continent, los fe\u00ffa portar a la sgl\u00e9sia de Sanct Jordi e comanava\u2019ls al prior de la sgl\u00e9sia, per a quant ell torn\u00e0s en sa terra los fes posar en la sua capella per aver aquella mundana gl\u00f2ria. Kirielayson conegu\u00e9 prestament les armes de son senyor, e del rey de Apoŀl\u00f2nia e dels duchs: lan\u00e7\u00e0 dels seus hulls abundants l\u00e0gremes e, ab grans crits, se llamentava de la mort de son rey e senyor. E tanta fon la dolor que agu\u00e9 de la mort de son senyor que cuytadament an\u00e0 per despenjar los scuts de Tirant. E tant era gran que ab la m\u00e0 hi bast\u00e0. E pres-los ab gran ira e lan\u00e7\u00e0\u2019ls per terra, e los altres leix\u00e0 all\u00ed penjats. E anant ax\u00ed plorant, veu<\/a> en lo tabernacle les armes de son senyor pintades e, sobre aquelles, les armes de Tirant; e ab lo cap hi don\u00e0 de tan grans colps que quasi mig esmortit lo\u2019n lev\u00e0 lo pr\u00edncep e los altres que all\u00ed eren. Com fon retornat, obr\u00ed lo tabernacle e veu<\/a> son senyor en lo punt que stava: pres-li\u2019n tanta de dolor, mesclada ab strema ira, que la fel li sclat\u00e0 e aqu\u00ed de continent mor\u00ed.<\/p>\n

E \u00e7ertament, senyor, si ell no fos mort en la forma que mor\u00ed, no s\u2019escusava una mala jornada, car sabuda la nova per Tirant del gran ultratge que lo cavaller li avia fet en los scuts, prestament nos fom armats CCC h\u00f2mens, tots ab arn\u00e9s blanch, ab Tirant. E lo pr\u00edncep for\u00e7adament tenia de ajudar a Kirielayson, que ax\u00ed\u00b7s fora<\/a> mesclada tota la gent que y fora<\/a> morta e nafrada molta gent de una part e d\u2019altra.<\/p>\n

E segons, senyor, que he ho\u00eft recitar, aquest Kirielayson era molt amat e favorit per lo rey qui era de Frisa, e li avia dat molt de sos b\u00e9ns e, ultra a\u00e7\u00f2, lo avia fet visrey de tota sa terra. E aquest tenia un altre germ\u00e0 que no era menys afavorit del rey de Apoŀl\u00f2nia, e lo un germ\u00e0 stava ab lo un rey e l\u2019altre stava ab l\u2019altre. E com lo germ\u00e0 de Kirielayson sab\u00e9 que son germ\u00e0 era posat en gatge de batailla per venjar la mort dels dos reys, ab molta dolor e congoixa se part\u00ed de Apoŀl\u00f2nia per anar hon era son germ\u00e0. Com fon en Frisa, deman\u00e0 de son germ\u00e0 e sab\u00e9 nova certa com pochs dies avia que era passat en Anglaterra per combatre\u2019s ab Tirant lo Blanch. E sens altre deliber, part\u00ed per anar a la mar.<\/p>\n

Com fon arribat al port, trob\u00e0 los servidors de son germ\u00e0 que li re\u00e7itaren lo cars de son germ\u00e0. Aquest, ab molt gran ira, ax\u00ed per la mort dels reys com per la desaventura de la mort de son germ\u00e0, prestament se enbarc\u00e0 e pass\u00e0 a la cort del rey. E ans que li an\u00e0s a fer rever\u00e8ncia, volgu\u00e9 anar a la sgl\u00e9sia de Sanct Jordi e no trob\u00e0 all\u00ed los scuts, car Tirant los avia fets portar al seu aleujament. Com aquest cavaller veu<\/a> que no y eren, feu<\/a> sa oraci\u00f3, apr\u00e9s mir\u00e0 la sepultura dels reys e dels duchs e lo loch hon avien posat son germ\u00e0. Cont\u00ednuament lan\u00e7ant dels seus hulls vives l\u00e0gremes, lamentant-se de la llur gran desaventura, part\u00ed\u2019s d\u2019aqu\u00ed e an\u00e0 a fer rever\u00e8ncia al rey e a la reyna, e deman\u00e0 prestament de Tirant, lo qual en aquell cars stava parlant ab unes dames.<\/p>\n

Com Tirant sab\u00e9 que aquell cavaller lo demanava, deix\u00e0 les rahons de les dames e an\u00e0 prestament davant lo rey. Lo cavaller, qui\u00b7l veu,<\/a> feu<\/a> principi a tal parlar.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL LXXXI<\/h2>\n

COM THOM\u00c0S DE MUNTALB\u00c0 REQUIR\u00cd DE BATAILLA A TIRANT PER VENJAR LA MORT DELS REYS E LA MORT DE SON GERM\u00c0<\/p>\n

\u2013Tirant, yo so<\/a> vengut a\u00e7\u00ed per venjar la mort de aquell virtu\u00f3s cavaller Kirielayson de Muntalb\u00e0, germ\u00e0 meu, e per dret de armes refusar no\u00b7m deveu. E aquella, per aquella requesta que mon germ\u00e0 vos volia combatre, aquella mateixa vos combatr\u00e9 a tota ultran\u00e7a sens afegir ne levar-ne res.<\/p>\n

\u2013Cavaller \u2014resp\u00f2s Tirant\u2014, la vostra requesta seria dita volunt\u00e0ria e no necess\u00e0ria, e tal batailla no auria loch ne los jutges la leixar<i>en<\/sup><\/a> venir a la vera fi d\u2019ultran\u00e7a. Parlau de vostra boca lo que dir deveu, car yo us asegure, si lo preu \u00e9s honor, que\u00b7n breu v\u00f3s sereu servit de tot lo que demanau.<\/p>\n

\u2013Tirant, a mi par que yo us he prou dit per venir a la vera pr\u00e0tica de cavallers. Majorment, veu\u2019s a\u00e7\u00ed la letra que mon germ\u00e0 vos feu<\/a> e la resposta per v\u00f3s feta, ab sagell de vostres armes sagellada. Tot lo que en aquestes letres se cont\u00e9, a ultran\u00e7a vos ho combatr\u00e9.<\/p>\n

\u2013Estrenyeu la batailla \u2014dix Tirant\u2014 e no us poseu per les rames, que tot lo que dit aveu no y basta, car de vostra pr\u00f2pia boca ho aveu a dir. Altrament, no acceptaria vostra requesta.<\/p>\n

\u2013Yo so<\/a> persona conjunta a Kirielayson de Muntalb\u00e0 e, sens dir tantes rondalles e no abundar en paraules, dich: com a gran tra\u00ffdor aveu mort mon sobiran rey e senyor lo rey de Frisa e son germ\u00e0 lo rey de Apoŀl\u00f2nia, qui graciosament m\u2019avia criat. E per aquest cars de traci\u00f3 vos offir, com a requeridor a ultran\u00e7a, executadora de mort, no puguam fallir lo hu o l\u2019altre, mesclant-hi la mort del meu bon germ\u00e0, qui yo tant amava.<\/p>\n

E don\u00e0 fi en son parlar. Dix Tirant:<\/p>\n

\u2013La conc\u00f2rdia de la batailla yo accepte com a defenedor del cars de tra\u00e7i\u00f3 per vostre germ\u00e0 e per v\u00f3s a mi posat: dich que mentiu per vostra falsa boca. No resta m\u00e9s entre nosaltres sin\u00f3 que poseu vostre gatge en poder dels jutges del camp per \u00e7o que, si a la jornada per ells asignada v\u00f3s fall\u00edeu, segons costum del realme de Fran\u00e7a, segons vostre germ\u00e0 l\u2019avia requesta e per mi acceptada, yo pogu\u00e9s usar de tots aquells drets pertanyents a defenedor contra requeridor de tan leig cars com per dos germans m\u2019\u00e9s stat posat.<\/p>\n

Lo cavaller se lev\u00e0 del cap lo bonet que portava e Tirant pres una cadena d\u2019or, e posaren-ho en poder dels jutges del camp. E com a\u00e7\u00f2 fon fet, los dos cavallers se abra\u00e7aren e\u00b7s besaren a manera de perd\u00f3 que\u00b7s fehia lo hu a l\u2019altre si\u00b7s mataven.<\/p>\n

Lo dia asignat de la batailla, Tirant, per guanyar a nostre Senyor de sa part, dix al cavaller, present lo rey, a l\u2019entrar de la sgl\u00e9sia.<\/p>\n

\u2013Yo seria b\u00e9 content, si a v\u00f3s plahia, entre nosaltres agu\u00e9s pau, amor e bona amistat, e v\u00f3s que perdon\u00e0sseu a mi e yo perdonar\u00e9 a v\u00f3s de les inj\u00faries que vostre germ\u00e0 e v\u00f3s me aveu dites. E a\u00e7\u00f2 no penseu que u digua per covardia, ans so<\/a> prest per entrar en la batailla ara o tota hora que els jutges m\u2019o manaran. E prometr\u00e9-us de anar a peu, descal\u00e7, a la casa sancta de Hierusalem e star-hi un any e un dia, e fer dir cascun dia XXX misses per les \u00e0nimes dels reys e dels duchs que yo de mes mans he morts, e per la mort de vostre germ\u00e0, que no y he res sabut.<\/p>\n

Aquest cavaller era nomenat Thom\u00e0s de Muntalb\u00e0, home d\u2019estrema for\u00e7a, molt ben proporcionat; era tan alt de cors que Tirant scassament li pleguava a la \u00e7inta. E era molt m\u00e9s valent\u00edssim cavaller que Kirielayson, son germ\u00e0.<\/p>\n

Com lo cavaller veu<\/a> parlar ax\u00ed a Tirant, pens\u00e0 en si que per temor ho dehia que havia d\u2019ell, e molts altres cavallers lo\u2019n volgueren jutgar per lo que havia dit. E era tot lo contrari, car no u fehia sin\u00f3 per fer alguna satisfacti\u00f3 de la mort dels IIII cavallers.<\/p>\n

Moltes dones e donzelles digueren a Tirant que\u00b7s concord\u00e0s ab Thom\u00e0s de Muntalb\u00e0 e que no entr\u00e0s en lo camp ab ell, per quant era home lo m\u00e9s fort e m\u00e9s gran que en tota la crestiandat se trob\u00e0s en aquell temps. E Tirant los resp\u00f2s:<\/p>\n

\u2013Senyores, no dupteu en res, que, si dues voltes era major que no \u00e9s e fos tan fort com Samss\u00f3, puix ferro haja enmig d\u2019ell e de mi, no\u00b7m fa dupte me fa\u00e7a sobres.<\/p>\n

\u2013Mirau, Tirant \u2014digueren les senyores\u2014, no deveu desestimar les coses que de si se fan stimar, car no volr\u00edem perd\u00e9sseu lo m\u00e8rit de la fe, e les cavalleries e honors que per vostra virtut haveu sabudes at\u00e9nyer se perdessen totes en un punt, car lo cavaller, a parer de nosaltres, t\u00e9 molta valentia. E per \u00e7o vos volr\u00edem consellar e preguar, si bonament se podia retractar, que no\u00b7s fes aquesta batailla. Molt ne ser\u00edem aconsolades.<\/p>\n

\u2013Senyores, yo he feta la offerta, un poch carregosa per a mi. De a\u00e7\u00ed avant ell sap qu\u00e8 s\u2019a<\/a> de fer. Sia nostre Senyor de ma part e la resta vingua com venir pugua. Yo s\u00e9 b\u00e9 que lo cavaller \u00e9s valent\u00edssim, e tal fama li fan per lo m\u00f3n. Emper\u00f2 a valentia de neg\u00fa no y fretura dar testimonis<\/span>, e moltes voltes se segueix que tal \u00e9s loat de virtut que\u00b7n poseheix molt poca<\/span>. Ara dau-me li\u00e7\u00e8n\u00e7ia, que hora \u00e9s que\u00b7m vaja ha armar.<\/p>\n

Totes aquelles dames se feren venir lo cavaller e preguaren-lo molt la batailla cess\u00e0s ab voluntat de les parts. E jam\u00e9s lo cavaller hi volgu\u00e9 aderir, ans ab molta sup\u00e8rbia resp\u00f2s que no\u00b7n faria res per elles ni per persona del m\u00f3n.<\/p>\n

Apr\u00e9s que lo rey se fon dinat, a la hora asignada los cavallers anaren al camp en la seg\u00fcent forma: lo Thom\u00e0s de Muntalb\u00e0 anava a peu, tot armat, e portaven-li IIII lan\u00e7es baixes. E en la primera lan\u00e7a anava lo pr\u00edncep de Gales, ab molts duchs que la portaven; la segona lan\u00e7a, al costat dret, portaven comtes e lo marqu\u00e9s del Sanct Enpeyre; la lan\u00e7a del costat sinestre portaven cavallers; la lan\u00e7a de tras portaven honrats gentilsh\u00f2mens; e ell anava enmig de tots. E ax\u00ed\u00b7l portaren fins a la porta del camp hon stava una gran tenda parada. E all\u00ed\u00b7l posaren, e tots los qui lo havien acompanyat prengueren comiat d\u2019ell.<\/p>\n

E Tirant an\u00e0 ab les IIII lan\u00e7es, emper\u00f2 no volgu\u00e9 consentir cavallers portassen les lan\u00e7es, sin\u00f3 donzelles a totes les IIII parts de les lances, les m\u00e9s belles e m\u00e9s galanes e m\u00e9s abillades de tota la cort. E ell anava sobre un bell cavall tot blanch ab molts ministr\u00e9s, trompetes e tamborinos, mostrant gran alegria. Com Tirant fon dins la sua tenda, regraci\u00e0 a totes les dames la molta honor que feta li havien. E totes les donzelles se agenollaren en terra e supplicaren a la divina Bondat que don\u00e0s vida e vict\u00f2ria a Tirant.<\/p>\n

Los fels elets per los jutges prengueren primer a Thom\u00e0s de Muntalb\u00e0, per \u00e7o com era requeridor. Posaren-lo dins lo camp en un petit papall\u00f3 que casc\u00fa tenia de \u00e7et\u00ed a la un costat del camp. E casc\u00fa portava en la m\u00e0 un ventallet per senyar los IIII cantons del camp. Apr\u00e9s entr\u00e0 Tirant, per \u00e7o com era defenedor, e feu<\/a> rever\u00e8ncia al rey e a la reyna e seny\u00e0 lo camp. Fet a\u00e7\u00f2, casc\u00fa en son papall\u00f3, vengueren II frares de l\u2019orde de Sanct Fran\u00e7esch de la observan\u00e7a, per manament dels jutges, e tornaren a confessar. Fet a\u00e7\u00f2, combreguaren ab un bo\u00e7\u00ed de pa, car no\u00b7ls darien en aquell cars lo cors de Jhesucrist. Apr\u00e9s que los frares foren partits e fora de la li\u00e7a, vengueren los jutges e preguaren molt al cavaller qui era requeridor volgu\u00e9s perdonar inj\u00faries que fetes li aguessen. E de a\u00e7\u00f2 lo preguava lo rey e ells. Lo cavaller resp\u00f2s:<\/p>\n

\u2013Senyors molt magn\u00edfichs, b\u00e9 podeu veure que no \u00e9s ara temps ne hora que yo haja a perdonar la inj\u00faria de mon rey e senyor lo rey de Frisa, e del meu germ\u00e0 e de aquell qui m\u2019avia criat, lo rey de Apoŀl\u00f2nia. E per cosa en lo m\u00f3n no deixaria mon clam e demanda, per tot lo tresor, la gl\u00f2ria e honor que en aquest m\u00f3n yo pogu\u00e9s haver.<\/p>\n

\u2013\u00a1O, cavaller! \u2014digueren los jutges\u2014. Posau vostra libertat en poder de la magestat del senyor rey e de nosaltres, jutges del camp. Triarem la major part de la honor per a v\u00f3s, per \u00e7o com sou requeridor e la offensa \u00e9s de vostre senyor natural, del vostre germ\u00e0 e del rey qui criat vos havia. A\u00e7\u00ed som per fer smena de tot.<\/p>\n

\u2013E no tinguam tantes noves \u2014dix lo cavaller, ab gran sup\u00e8rbia que u dix-que la batailla vull. E no\u00b7m parleu de conc\u00f2rdia, ni perd\u00f3 no pot haver neg\u00fa de mi, sin\u00f3 que ab la m\u00e0 mia cruel e taillant spasa dar\u00e9 mort nefand\u00edssima ha aquell mal cavaller e gran tra\u00ffdor Tirant lo Blanch, falsificador de armes entre cavallers de honor no acostumades portar en batailla.<\/p>\n

\u2013\u00a1Com sou tal \u2014digueren los juges\u2013 que ab sup\u00e8rbia voleu ven\u00e7re les batailles! \u00bfNo sabeu com Lucifer ne fon lan\u00e7at del \u00e7el e perd\u00e9 la cadira de benaventuran\u00e7a de la gl\u00f2ria eternal volent \u00e9sser egual ab aquell qui lo havia creat, e lo Senyor, qui \u00e9s humil e piad\u00f3s, ple de molta miseric\u00f2rdia, perdon\u00e0 ha aquells qui tant de mal li feren y en la creu lo posaren?<\/p>\n

E agueren fet venir un prevere ab la cust\u00f2dia e, ab lo Corpus en la m\u00e0, entr\u00e0 dins lo papall\u00f3 e dix-li:<\/p>\n

\u2013Cavaller, no sies cruel a ton Senyor e Creador, lo qual t\u2019a<\/a> creat ha ymatge e factura sua. Puix ell perdon\u00e0 als qui mort li donaren, perdona lo que bonament perdonar deus.<\/p>\n

Lo cavaller se agenoll\u00e0 com veu<\/a> lo preci\u00f3s cors de Jhesucrist e ador\u00e0\u2019l. Apr\u00e9s dix:<\/p>\n

\u2013Senyor, tu perdonist a tots aquells qui mort te donaren. Yo no perd\u00f3 ni vull perdonar ha aquell tra\u00ffdor, reprovat perjur, de Tirant lo Blanch.<\/p>\n

Los jutges anaren al papall\u00f3 hon stava Tirant e digueren-li si volia perdonar a son contrari. Dix Tirant:<\/p>\n

\u2013\u00bfHaveu parlat ab lo requeridor?<\/p>\n

Digueren ells que s\u00ed.<\/p>\n

\u2013Yo parlar\u00e9 com a defenedor \u2014dix Tirant\u2014. Si lo cavaller vol batailla, yo so<\/a> a\u00e7\u00ed prest; si vol pau, per lo semblant. Veja ell qual li par millor e m\u00e9s segur per a ell, que de tot ser\u00e9 yo content.<\/p>\n

Los jutges, vehent la bona resposta de Tirant, tornaren al cavaller e digueren-li:<\/p>\n

\u2013Nosaltres som stats ab Tirant e \u00e0\u2019ns offert per part sua de fer tot lo que nosaltres jutjarem, e per \u00e7o vos volem tornar a preguar que poseu aquests fets en nostre poder e, ab la ajuda de nostre Senyor, la honor vostra ser\u00e0 ben salva.<\/p>\n

\u00a1O, quant me desplau! \u2014dix lo cavaller\u2014. \u00bfQu\u00e8 voleu turmentar al qui tant turmentat st\u00e0? Prou paraules haveu desp\u00e9s e, com m\u00e9s ne direu, m\u00e9s en va les despendreu.<\/p>\n

Dix lo hu dels jutges:<\/p>\n

\u2013Anem-nos-ne, que en aquest home cruel no trobar\u00edem res que de b\u00e9 fos.<\/p>\n

Partiren-se los jutges, malcontents del cavaller. E feren tres railles a cascuna part e partiren lo sol segons acostumen de fer perqu\u00e8 no don\u00e0s m\u00e9s en la cara a l\u2019hu que a l\u2019altre. Fet a\u00e7\u00f2, los jutges pujaren en son cadafal. E toc\u00e0 una trompeta e feren crida per tots los quatre cantons de la li\u00e7a no fos neg\u00fa gos\u00e0s parlar, tossir, senyalar, sots pena de mort. E feren fer tres forques fora de la li\u00e7a.<\/p>\n

Com tot a\u00e7\u00f2 fon fet, la trompeta toc\u00e0, levaren los papallons e posaren los cavallers en la primera railla. E los quatre fels staven ab lo hu, e los altres quatre staven ab l\u2019altre, ab una lan\u00e7a que davant a casc\u00fa d\u2019ells los tenien; los dos a l\u2019un cap, los altres dos a l\u2019altre. A\u00e7\u00f2\u00b7s fa per detenir los cavallers, perqu\u00e8 no prengu\u00e9s m\u00e9s terra lo hu que l\u2019altre, sin\u00f3 que vingua a la cominal. E porten-li la lan\u00e7a endret del ventre perqu\u00e8 no li fa\u00e7a enuig en la lan\u00e7a o acha ho \u00e7o que porta en les mans.<\/p>\n

Com foren en la primera railla, stigueren per bon spay, e torn\u00e0 a tocar la trompeta, la qual st\u00e0 alt al cadafal del rey o dels jutges. Com agu\u00e9 tocat so adolorit, dix un rey d\u2019armes:<\/p>\n

\u2013Deixe-los aler por far son dever<\/span>.<\/p>\n

E passaren-los en la segona railla. Apr\u00e9s un poch spay torn\u00e0 la trompeta a tocar e passaren-los en la ter\u00e7era railla, e lo hu stava endret de l\u2019altre. La ter\u00e7era volta que toc\u00e0 la trompeta dix lo rey d\u2019armes:<\/p>\n

\u2013Leixa-los aler.<\/p>\n

E los fels alssaren les lan\u00e7es sobre lo cap e leixaren-los anar.<\/p>\n

E com los fels los agueren leixats, lo cavaller s\u2019atur\u00e0 e no\u00b7s mogu\u00e9. E Tirant, que veu<\/a> que no\u00b7s movia, gir\u00e0 un poch al trav\u00e9s del camp e anava\u2019s passejant. Com lo cavaller agu\u00e9 stat un poch pensant, cuyt\u00e0 envers Tirant e dix-li:<\/p>\n

\u2013Gira\u2019t, tra\u00ffdor.<\/p>\n

E ell resp\u00f2s:<\/p>\n

\u2013Tu ments, e ax\u00f2\u00b7t combat yo.<\/p>\n

Lo combat fon entre ells molt dur e fort. Emper\u00f2 lo cavaller era tan gran e de tanta for\u00e7a que dava los colps tan poderosos a Tirant que a cascun colp que li dava li fehia enclinar lo cap ben baix. Com agu\u00e9 durat ax\u00ed per bon spay la batailla e al parer de tots Tirant havia lo pijor, fon-li for\u00e7at de posar-se en defenssi\u00f3. E lo cavaller li torn\u00e0 a donar un tan fer colp sobre lo basinet que los dos genolls li feu<\/a> ficar en terra. E Tirant, ax\u00ed com stava, ab lo un genoll en terra agenollat, tir\u00e0-li una punta d\u2019acha e don\u00e0-li en l\u2019engonal e nafr\u00e0\u2019l, car no portaven bragues de mailla. Tirant se lev\u00e0 prestament e la batailla torn\u00e0 molt fort entre ells e molt fera, en tant que lo cavaller, qui\u00b7s sentia nafrat, pens\u00e0 en portar la batailla prestament a fi avent dupte no\u00b7s dessagn\u00e0s. E tir\u00e0-li una punta en dret de la vista ab tanta for\u00e7a que la bavera del ba\u00e7inet li pass\u00e0 e all\u00ed lo enferri\u00e7\u00e0, que la punta de la acha li tocava al coll e feu-li<\/a> algunes nafres, emper\u00f2 no entraven molt. E ax\u00ed enferri\u00e7at lo port\u00e0 de mig del camp fins a posar-li les spatles en la li\u00e7a. E ax\u00ed\u00b7l tingu\u00e9 per bon spay, que Tirant no podia moure peu ni m\u00e0.<\/p>\n

E ja ha vist la senyoria vostra, senyor, que les batailles, com se fan a costum de Fran\u00e7a, si trahen peu, bra\u00e7 o m\u00e0 fora de la li\u00e7a, si request n\u2019\u00e9s lo jutge, de just\u00edcia lo y ha de fer taillar. E certament en aquell cars yo stimava molt poch la vida de Tirant. E stant ax\u00ed en la forma dess\u00fas dita, lo cavaller no\u00b7l podia sotssobrar, per qu\u00e8 solt\u00e0 la m\u00e0 dreta de la acha e al\u00e7\u00e0-li la careta del ba\u00e7inet e, ab lo cors e ab la m\u00e0 sinestra, tenia\u2019l fort enferri\u00e7at. E com ell veu<\/a> que li tenia la careta alta, ab la manyopa dava-li en la cara e dehia-li:<\/p>\n

\u2013Atorgua, tra\u00ffdor, la tra\u00e7i\u00f3 que has feta.<\/p>\n

Com veu<\/a> que Tirant no parlava ni dehia res e que ab la manyopa no li fehia prou de mal, penss\u00e0 de llan\u00e7ar la manyopa de la m\u00e0 e prestament ho feu<\/a>, e pos\u00e0-li la m\u00e0 entre la galta e lo ba\u00e7inet. E com lo tingu\u00e9 molt fort solt\u00e0 l\u2019altra m\u00e0 de la acha e lan\u00e7\u00e0 la manyopa de la m\u00e0, e pos\u00e0-la-y en l\u2019altra part, entre la galta e la estofa del ba\u00e7inet. E la acha caygu\u00e9 del cavaller. Com Tirant se veu<\/a> desenferri\u00e7at \u2014emper\u00f2 stava ben pres\u2014, al\u00e7\u00e0 la sua acha ab la una m\u00e0 e feria en la m\u00e0 del cavaller. Apr\u00e9s, ab la punta, don\u00e0-li dos ferides e fon-li for\u00e7at de soltar les mans. E lo cavaller trob\u00e0\u2019s sens acha e sens manyopes e tir\u00e0 la spasa. Mas li valia molt poch, que Tirant, vehent-se delliure, sopt\u00e0\u2019l de grans colps ab la acha e ax\u00ed\u00b7l feu<\/a> retraure fins a l\u2019altre cap de la li\u00e7a, e feu-li<\/a> posar les spatles peguades ab lo palench<\/a>. Com lo cavaller se veu<\/a> en tal punt, feu<\/a> principi a un tal parlar.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL LXXXII<\/h2>\n

COM TIRANT E THOM\u00c0S DE MUNTALB\u00c0 SE COMBATEREN E TIRANT FON VEN\u00c7EDOR<\/p>\n

\u2013\u00a1O, trist, miserable de mi, sens ventura! \u00a1E b\u00e9 fon trista la hora del meu naximent e b\u00e9 \u00e9s stada gran la mia desaventura de perdre les manyopes e la acha, lo millor de tot lo que tenia!<\/p>\n

\u2013Ara, cavaller \u2014dix Tirant\u2014, v\u00f3s m\u2019aveu incriminat de tra\u00e7i\u00f3: renun\u00e7iau al clam e leixar-vos he cobrar les manyopes e la acha, e tornarem altra volta a combatre a tota ultran\u00e7a.<\/p>\n

\u2013Tirant \u2014dix lo cavaller\u2014, si aqueixa gr\u00e0cia v\u00f3s me feu, yo de bon grat renun\u00e7iar\u00e9 a tot lo que volreu.<\/p>\n

Prestament Tirant crid\u00e0 los fels e, present ells, lo cavaller renunci\u00e0 al clam de la traci\u00f3. E donaren al cavaller la acha e les manyopes, si b\u00e9 les mans tenia b\u00e9 nafrades e la nafra del ventre, que li fehia gran dan per la molta sanch que perdia. Tirant se adob\u00e0 la careta del bacinet e pos\u00e0\u2019s enmig del camp sperant l\u2019altre quant vendria.<\/p>\n

Com lo cavaller agu\u00e9 cobrat ses armes, tornaren a la batailla, molt m\u00e9s brava que no era stada, e daven-se los colps molt fers sens pietat alguna. E Tirant t\u00e9 aquesta virtut, que no\u00b7s pot perdre jam\u00e9s per al\u00e9, que li dura tant com vol. E l\u2019altre cavaller, ax\u00ed com era gran e gros, tenia molt poch al\u00e9, e moltes voltes li fallia e reposava\u2019s sobre l\u2019acha per recobrar al\u00e9. Tirant conegu\u00e9 lo defalt que l\u2019altre tenia e no\u00b7l deixava reposar perqu\u00e8\u00b7s canss\u00e0s, l\u2019altra, perqu\u00e8\u00b7s dessagn\u00e0s, tenia\u2019l a noves, una volta acostant-se molt a ell, altra se n\u2019apartava, en tant que lo pobre de cavaller fehia son gran sfor\u00e7 de dar grans colps tan mortals com podia. Emper\u00f2 a la fi, per la sanch que perduda havia e per defalliment de l\u2019al\u00e9, que no li ajudava, vengu\u00e9 en punt que les cames no\u00b7l podien sostenir.<\/p>\n

Com Tirant conegu\u00e9 que los colps que lo cavaller li dava eren molt fluixos, que n\u2019avia molt poch sentiment, acost\u00e0\u2019s a ell ab la acha alta e don\u00e0-li sobre lo cap en dret de la orella tan gran colp que tot lo torb\u00e0, e torn\u00e0-li\u2019n a dar altre, que li fon for\u00e7at que caygu\u00e9s en terra. E don\u00e0 molt gran colp perqu\u00e8 era molt pesat. E prestament Tirant li fon des\u00fas, al\u00e7\u00e0-li la careta del ba\u00e7inet e pos\u00e0-li lo punyal en lo hull per matar-lo, e dix-li:<\/p>\n

\u2013Cavaller de bona ventura, stalvia la tua \u00e0nima e no vulles consentir que vaja a total perdici\u00f3. Atorga\u2019t per ven\u00e7ut, puix ja has renunciat al clam e a la inf\u00e0mia que tu e ton germ\u00e0 me hav\u00edeu posada, e dona\u2019m<\/a> per leal e quiti, car nostre Senyor, qui \u00e9s coneixedor de veritats e ven\u00e7edor de les batailles, ha vista la mia igno\u00e7\u00e8n\u00e7ia, no mereixent mal en res, mas com a cavaller, ab tot aquell perill de la mia persona com era dels reys e dels duchs, ab lo divinal auxili yo obtengu\u00ed vict\u00f2ria d\u2019ells. E si tu vols fer lo que t\u2019\u00e9 dit, yo so<\/a> content de perdonar-te la vida.<\/p>\n

Puix la fortuna ha perm\u00e9s o vol que ax\u00ed sia \u2014dix lo cavaller\u2014, yo so<\/a> content de fer tot lo que\u00b7m manar\u00e0s per deliurar la mia miserable \u00e0nima de la mort eterna.<\/p>\n

Tirant crid\u00e0 als faels e, en pres\u00e8ncia d\u2019ells, se desdigu\u00e9 del leig cars de tra\u00e7i\u00f3 que posat li havia, e als notaris del camp ne feu<\/a> levar acte. Apr\u00e9s Tirant lo leix\u00e0 e pos\u00e0\u2019s enmig del camp, pos\u00e0 los genolls en terra e feu<\/a> lahors e gr\u00e0cies a la divina Bondat com, ab la subvenci\u00f3 sua, havia obtesa vict\u00f2ria. E feu<\/a> principi a semblant oraci\u00f3.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL LXXXIII<\/h2>\n

LA ORACI\u00d3 QUE FEU<\/a> TIRANT APR\u00c9S QUE AGU\u00c9 VEN\u00c7UDA LA BATAILLA<\/p>\n

\u2013\u00a1O, sacrat\u00edssima Trinitat gloriosa! Ador-te genolls ficats, besant aquesta terra, que ax\u00ed com aquell qui sou un D\u00e9u, un Senyor, un Creador del qual rebem tots benefici, que\u00b7t sia dada honor, gl\u00f2ria e benedicti\u00f3 ara e en per tostemps, am\u00e9n. \u00a1O, Jhesuchrist, salvador e redemptor del m\u00f3n! Prech-te per la cara amor que\u00b7ns has, e per la tua humanitat gloriosa e per la tua preciosa sanch, que\u00b7m guardes de peccat he\u00b7m portes a bona fi, he\u00b7m fa\u00e7es participant en los m\u00e8rits de la tua mort amargosa. E fa\u00e7-te, Senyor, infinides gr\u00e0cies de les moltes honors que m\u2019as<\/a> fetes he\u00b7m fa\u00e7 cascun dia, no essent-ne yo mereixedor com yo sia un gran peccador; mas per la tua infinida miseric\u00f2rdia e pietat m\u2019as<\/a> volgut deliurar de aquest perill e de tots los altres. Per qu\u00e8\u00b7t pl\u00e0\u00e7ia, per los m\u00e8rits de la tua sacrat\u00edssima passi\u00f3, me vulles dar vict\u00f2ria contra tots los meus enemichs. Puix m\u2019as<\/a> dat e posat en lo orde de cavalleria, me faces gr\u00e0cia que puixca mantenir aquell a honor e gl\u00f2ria tua e en augment de la sancta fe cath\u00f2lica. E no permetes, Senyor, que en negun temps me pugua lunyar de tu perqu\u00e8 pugua venir a la fi per qu\u00e8 so<\/a> creat. \u00a1O, inmaculada Verge, reyna de parad\u00eds, advocada dels peccadors! \u00a1O, vera consolaci\u00f3 mia! Grand\u00edssimes gr\u00e0cies te fa\u00e7 e al teu glori\u00f3s Fill, de la vict\u00f2ria e honor que he obtesa de aquesta batailla e de totes les altres. Verge digna, no\u00b7m desenpars en negun temps perqu\u00e8 pugua loar e beneir lo teu glori\u00f3s Fill e a tu per tostemps. Am\u00e9n.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL LXXXIIII<\/h2>\n

COM TRAGUEREN AB MOLTA HONOR A TIRANT E DONAREN SENT\u00c8NCIA DE TRA\u0178DOR CONTRA L\u2019ALTRE CAVALLER<\/p>\n

\u2013Finida la oraci\u00f3, Tirant se lev\u00e0 e an\u00e0 al rey e als jutges, e supplic\u00e0\u2019ls lo complisen de just\u00edcia. E los jutges devallaren al camp e feren pendre al cavaller e, ab les spatles primeres, lo feren portar fins a la porta de la li\u00e7a sens negunes armes offensives, e Tirant anava apr\u00e9s d\u2019ell cara per cara; e Tirant ab la espasa alta en la m\u00e0. Com foren a la porta de la li\u00e7a, aturaren aqu\u00ed lo cavaller e feren-lo desarmar, e a cascuna pe\u00e7a de arn\u00e9s que li levaven la lan\u00e7aven sobre lo palench<\/a> e cahia fora de tot lo camp. Com fon del tot desarmat, los jutges donaren sent\u00e8ncia, donant-lo per fals e desleal, de ven\u00e7ut e de perjur e de fementit, ab la esquena que tenia girada devers la porta. E ax\u00ed, a revers, lo feren exir primer que a neg\u00fa. E ax\u00ed\u00b7l portaren fins a la sgl\u00e9sia de Sanct Jordi, ab molts improperis que los fadrins li fehien, e Tirant tostemps anava apr\u00e9s d\u2019ell. Com foren dins la sgl\u00e9sia, un porsavant pres un ba\u00e7\u00ed d\u2019estany e, ab aygua molt calenta, li don\u00e0 per lo cap e per los hulls, dient:<\/p>\n

\u2013Aquest \u00e9s aquell cavaller desdit e ven\u00e7ut e fementit.<\/p>\n

Apr\u00e9s vengu\u00e9 lo rey ab tots los stats e dones e donzelles, e Tirant an\u00e0 a cavall, armat ax\u00ed com stava, e acompanyaren-lo fins a l\u2019apartament del rey. All\u00ed lo desarmaren les donzelles e los metges curaren-lo, e vest\u00ed\u2019s un manto de brocat forrat de marts gebelins que\u00b7l rey li don\u00e0, e feu-lo<\/a> sopar ab ell. Apr\u00e9s sopar s\u2019i feren moltes dan\u00e7es, qui duraren tota la nit fins prop del dia.<\/p>\n

Apr\u00e9s, senyor, que lo cavaller ven\u00e7ut fon guarit, mes-se<\/a> a frare en un monestir de la observan\u00e7a de Sanct Fran\u00e7esch.<\/p>\n

Apr\u00e9s pochs dies partim ab lic\u00e8n\u00e7ia del rey e anam en Sc\u00f2cia ab Tirant per fer-li honor al dia de la batailla. E per lo rey d\u2019Esc\u00f2cia e per la reyna nos fon feta molta honor.<\/p>\n

La reyna, la qual era jutge de la batailla e del camp, com ells foren dins la li\u00e7a per fer les armes, veu<\/a> que lo seu cavaller portava lo ba\u00e7inet ab milloria e ab gran frau no\u00b7ls volgu\u00e9 leixar combatre sin\u00f3 un poch e no leix\u00e0 venir la batailla a fi.<\/p>\n

\u2013Vejam, senyors, vosaltres, cavallers entesos en honor hi en les armes: Tirant, en pres\u00e8ncia del rey e molts nobles senyors e cavallers, feu<\/a> jurament solenne de no entrar en batailla ni enpendre fer armes negunes fins a tant que aquesta batailla fos venguda a fi. E Tirant de tot a\u00e7\u00f2 fon content e ax\u00ed u jur\u00e0 he u prom\u00e9s. Apr\u00e9s vengu\u00e9 Kirielayson de Muntalb\u00e0 e requir\u00ed\u2019l de batailla incriminant-lo de cars de tra\u00e7i\u00f3. \u00bfA qual de aquests dos devia primer ac\u00f3rrer: al jurament que fet havia present los bons cavallers, o al cars de tra\u00e7i\u00f3 que li posaren Kirielayson e son germ\u00e0? Moltes rahons s\u2019i poden fer d\u2019una part hi d\u2019altra. La determinaci\u00f3 deixe als bons cavallers de honor.<\/p>\n

\u2013Senyor, \u00bfqu\u00e8 dir\u00e9 a la senyoria vostra de Tirant? En XI camps de li\u00e7a a tota ultran\u00e7a \u00e9s entrat e de tots \u00e9s stat ven\u00e7edor, sens altres que n\u2019a<\/a> fet, qui eren armes retretes. Senyor \u2014dix Diafebus\u2014, yo haur\u00e9 enujada la senyoria vostra en tantes rahons que he explicat. Lo sopar \u00e9s prest e Tirant \u00e9s majordom sta veguada. Apr\u00e9s lo sopar dir\u00e9 a la senyoria vostra l\u2019orde e fraternitat que lo senyor rey de Anglaterra ha stablit. Quasi \u00e9s resemblant a l\u2019orde de la Taula Redona que lo bon rey Art\u00fas en aquell temps compl\u00ed de fer.<\/p>\n

\u2013Diafebus \u2014dix lo hermit\u00e0\u2014, molt stich aconsolat de l\u2019estil de vostre gentil e avisat parlar, e de tota la pr\u00e0tica que en lo stil de les armes s\u2019\u00e9s servada, en special del fam\u00f3s cavaller Tirant lo Blanch, qui tantes bones e virtuoses cavalleries en molt gran jovent ha fetes. E \u00e7ertament yo\u00b7m tinguera per lo m\u00e9s benaventurat cresti\u00e0 del m\u00f3n si tingu\u00e9s un fill ax\u00ed virtu\u00f3s e complit de tantes bondats hi en lo orde de cavalleria tan sabent. E si ell viu, poran dir ser\u00e0 lo segon monarca.<\/p>\n

Acabant lo hermit\u00e0 les darreres paraules, vingu\u00e9 Tirant ab molta humilitat al pare hermit\u00e0 e, ab genoll en terra, li dix:<\/p>\n

\u2013Mereixedor de molt m\u00e9s honor: si a la senyoria vostra era plasent de acceptar un petit sopar de aquests mos senyors que a\u00e7\u00ed s\u00f3n e germans meus, molta seria la gr\u00e0cia que la senyoria vostra nos faria a ells e a mi.<\/p>\n

Lo virtu\u00f3s senyor, pr\u00e0tich en tota gentilea, ab cara molt affable, se lev\u00e0 e dix:<\/p>\n

\u2013Per b\u00e9 que a mi no sia donat a\u00e7\u00f2 de fer, yo per contemplaci\u00f3 e amor de vosaltres ho far\u00e9.<\/p>\n

E tots ensemps an\u00e0rem apr\u00e9s de la l\u00fa\u00e7ida font hon trob\u00e0rem moltes taules parades. E aseguts, donada la bendicti\u00f3 per lo pare hermit\u00e0, f\u00f3rem servits de viandes singulars e en tanta abund\u00e0ncia com si pr\u00f2piament f\u00f3ssem dins una gran ciutat, per \u00e7o com Tirant hi havia sabut provehir.<\/p>\n

Aquella nit pass\u00e0rem ab molt gran plaer parlant de moltes cavalleries que en les honrades festes eren stades fetes, les quals, si totes havia de re\u00e7itar, no y bastarien X mans de paper.<\/p>\n

Emper\u00f2 lo dia seg\u00fcent com lo hermit\u00e0 fon devallat de la sua cetla, que havia acabat de dir ses ores, Tirant ab los altres ixqu\u00e9rem-li a l\u2019encontre e tots li f\u00e9rem gran rever\u00e8n\u00e7ia de genoll fehent-li molta honor. E ell molt graciosament los regraci\u00e0 la molta honor que tots li fehien.<\/p>\n

Asegueren-se en la vert e florida praderia, ax\u00ed com fer havien acostumat. Lo hermit\u00e0 los torn\u00e0 ab amor gran a preguar que ell pogu\u00e9s saber com era stada instituhida aquella fraternitat que per lo rey, son senyor, ara novament era stada feta. Entre tots los cavallers foren fetes moltes cortesies qual de tots parlaria, e de tots foren dades les veus a Tirant; emper\u00f2 ell no volgu\u00e9 parlar, sin\u00f3 que pregu\u00e0 ha Diafebus que, puix havia dit lo principi, que tamb\u00e9 digu\u00e9s la fi. E Tirant lev\u00e0\u2019s e an\u00e0-se\u2019n per dar orde de haver les coses que tenien a servir al pare hermit\u00e0. Lo virtu\u00f3s Diafebus se lev\u00e0 lo bonet del cap e feu<\/a> principi a tal parlar.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL LXXXV<\/h2>\n

COM FON INSTITUHIDA LA FRATERNITAT DE L\u2019ORDE DELS CAVALLERS DE LA GARROTERA<\/p>\n

\u2014Ja era passat l\u2019any e lo dia, e les festes eren complides de solennizar, com la magestat del senyor rey tram\u00e9s a preguar a tots los stats que\u00b7s volguessen esperar alguns dies per \u00e7o com la magestat sua volia fer publicar una fraternitat, la qual novament havia institu\u00efda, de XXVI cavallers, sens que neg\u00fa no fos reproche. E tots de bon grat foren contents de aturar. E la causa e principi de aquesta fraternitat, senyor, \u00e9s stada aquesta, ab tota veritat, segons yo e aquests cavallers que a\u00e7\u00ed s\u00f3n havem ho\u00efda re\u00e7itar per boca del senyor rey mateix: com un dia de sola\u00e7 que\u00b7s fehien moltes dan\u00e7es e lo rey, havent dan\u00e7at, rest\u00e0 per reposar al cap de la sala e la reyna rest\u00e0 a l\u2019altre cap ab les sues donzelles, e los cavallers dan\u00e7aven ab les dames; e fon sort que una donzella dan\u00e7ant ab un cavaller aplegu\u00e0 fins en aquella part hon lo rey era e, al voltar que la donzella feu<\/a>, caygu\u00e9-li la liguacama de la cal\u00e7a, e al parer de tots devia \u00e9sser de la sinestra cama, e era de \u00e7imol\u00e7a.<\/p>\n

Los cavallers qui prop lo rey eren, veren la liguacama que li era cayguda en terra. La donzella aquesta se nomenava Madresilva, e no penseu, senyor, que aquesta fos m\u00e9s bella que altra ni res de tot lo que mostrava fos gentil: mostra una poca de paren\u00e7eria, \u00e9s un poch desenbolta en lo dan\u00e7ar hi en lo parlar, canta rahonablament, emper\u00f2, senyor, trobar-s\u2019\u00eden d\u2019estes CCC m\u00e9s belles e m\u00e9s agraciades que aquesta. Mas lo apetit e voluntat dels h\u00f2mens s\u00f3n repartits en moltes maneres. Un cavaller de aquells qui staven prop del rey, li dix:<\/p>\n

\u2013Madresilva, les armes de vostra cama haveu perdudes. Par-me que hajau tengut mal patge, que no les vos ha sabudes liguar.<\/p>\n

Ella, un poch vergonyosa, deix\u00e0\u2019s de dan\u00e7ar e torn\u00e0 per cobrar-la, e un altre cavaller fon m\u00e9s prest que no ella e pres-la. Lo rey, qui veu<\/a> la liguacama en poder del cavaller, prestament lo crid\u00e0 e dix-li que la y ligu\u00e0s en la cama, sobre la cal\u00e7a, a la part sinestra davall lo genoll.<\/p>\n

Aquesta liguacama ha portat lo rey passats IIII mesos e jam\u00e9s la reyna li dix res. E com lo rey m\u00e9s se abillava, de millor voluntat la portava a vista de tot lo m\u00f3n. E no fon neg\u00fa en tot aquell temps tingu\u00e9s atreviment de dir-lo-y, sin\u00f3 un criat del rey qui era molt afavorit, qui veu<\/a> que massa durava. Un dia que stava sol ab ell, li dix:<\/p>\n

\u2013Senyor, \u00a1si la magestat vostra sabia lo que yo s\u00e9 e la murmuraci\u00f3 de tots los strangers, e del vostre regne mateix, e de la reyna e de totes les dones d\u2019onor!<\/p>\n

\u2013\u00bfQu\u00e8 pot \u00e9sser? \u2013dix lo rey\u2014. \u00a1Digues-m\u2019o prestament!<\/p>\n

\u2013Senyor, yo us ho dir\u00e9. Que tots stan admirats de una tan gran novitat com vostra altesa ha volgut fer de una m\u00ednima e dejecta donzella e de baixa condici\u00f3, entre les altres molt poch stimada, que la altesa vostra ne porte senyal en la persona vostra a vista de tot lo m\u00f3n tan lonch temps. Ja bastaria que fos reyna o enperadriu per fer tanta menci\u00f3 d\u2019ella. \u00a1E com, senyor! \u00bfNo trobar\u00e0 vostra altesa en aquest vostre regne donzelles de major auctoritat en linatge y en bellea, en gr\u00e0cia y en saber e complides de moltes m\u00e9s virtuts? \u00a1E les mans dels reys, qui s\u00f3n molt largues, que apleguen lla hon volen!<\/p>\n

Dix lo rey:<\/p>\n

\u2013Donchs, \u00bfla reyna st\u00e0 de a\u00e7\u00f2 malcontenta, e los strangers e los del meu regne n\u2019estan admirats? \u2014Dix tals paraules en franc\u00e9s\u2014: \u00a1Puni soyt qui mal hi pense!<\/i> Ara yo promet a D\u00e9u \u2014dix lo rey\u2014 yo instituir\u00e9 e far\u00e9 sobre aquest fet un orde de cavalleria, que, tant com lo m\u00f3n durar\u00e0, ser\u00e0 en recordaci\u00f3 aquesta fraternitat e orde que yo far\u00e9.<\/p>\n

E en aquell punt se feu<\/a> desliguar la \u00e7imolsa, que no la volgu\u00e9 m\u00e9s portar, ab molta malenconia que li rest\u00e0, emper\u00f2 no\u00b7n feu<\/a> demostraci\u00f3 alguna.<\/p>\n

Apr\u00e9s, senyor, complit de fer les festes ax\u00ed com dit he a la senyoria vostra, feu<\/a> la seg\u00fcent ordinaci\u00f3:<\/p>\n

Primerament, fos feta una capella sots invocaci\u00f3 del benaventurat senyor sanct Jordi dins un castell qui\u00b7s nomena Ondisor, ab una gentil vila que y ha, la qual capella fos feta a manera de cor d\u2019esgl\u00e9sia de monestir de frares; e, a l\u2019entrant de la capella, a man dreta, fossen fetes II cadires e a la part sinestra altres dos, e de all\u00ed avall, en cascuna part fossen fetes XI cadires e fins que fossen en nombre de XXVI cadires. E en cascuna que segu\u00e9s un cavaller e, sobre lo cap, alt de la cadira, tingu\u00e9s cascun cavaller una spasa molt ben daurada e la cuberta de la bahina fos de brocat o de carmes\u00ed, brodada de perles o de argenteria \u2014de \u00e7o que a casc\u00fa millor li paregua\u2014, la m\u00e9s riqua que casc\u00fa pugua fer. E al costat de la spasa casc\u00fa tingua un elm, a manera fet de aquells que junyen, e que\u00b7l puguen tenir de acer ben febrit o de fusta ben daurat. E sobre lo elm stigua lo timbre de la divisa que volr\u00e0, e en les spatles de la cadira, en una plancha d\u2019or o d\u2019argent, sien pintades les armes del cavaller, e all\u00ed stiguen clavades.<\/p>\n

Apr\u00e9s dir\u00e9 a la senyoria vostra les cerim\u00f2nies que s\u2019an de fer en la capella. Ara dir\u00e9 los cavallers qui foren elets. Primerament, lo rey eleg\u00ed XXV cavallers e, ab lo rey, foren XXVI. Lo rey fon lo primer qui jur\u00e0 de servar totes les ordinacions en los cap\u00edtols contengudes e que no fos cavaller neg\u00fa qui deman\u00e0s aquest orde que\u00b7l pogu\u00e9s haver. Tirant fon elet lo primer de tots los altres cavallers, per \u00e7o com fon lo millor de tots los cavallers. Apr\u00e9s fon elet lo pr\u00edncep de Gales, lo duch de Betafort, lo duch de Lencastre, lo duch d\u2019At\u00e7\u00e8tera, lo marqu\u00e9s de S\u00f3folch, lo marqu\u00e9s de Sanct Jordi, lo marqu\u00e9s de Belpuig, Johan de Varoych, gran conestable, lo comte de Nortabar, lo comte de Salasberi, lo comte d\u2019Estafort, lo comte de Vilamur, lo comte de les Marches Negres, lo comte de la Joyosa Guarda, lo senyor d\u2019Escala Rompuda, lo senyor de Puigvert, lo senyor de Terranova, mi\u00e7er Johan Stuart, mi\u00e7er Albert de Riu\u00e7ech. Aquests foren del regne. Los strangers foren: lo duch de Berr\u00ed, lo duch d\u2019Anjou, lo comte de Flandes. Foren tots en nombre de XXVI cavallers.<\/p>\n

Senyor, a cascun cavaller que volen elegir per posar en lo orde de la fraternitat, fe\u00ffen-li aquesta cerim\u00f2nia: prenien un arquebisbe o bisbe e daven-li los cap\u00edtols de la fraternitat closos e sagellats, e trametien-los al cavaller que volien elegir que fos de la llur germandat, e trametien-li una roba tota brodada de garroteres e forrada de marts gebelins, e un manto larch, ax\u00ed com la roba, fins als peus, forrat de erminis, qui era de dom\u00e0s blau, ab un cord\u00f3 tot de seda blancha per liguar alt, e les ales del manto podien lanssar sobre los muscles e mostrava\u2019s la roba e lo manto. Lo capir\u00f3 era brodat e forrat de erminis. La brodadura era tal com la garrotera, qui stava feta en semblant forma, \u00e7o \u00e9s, de una correja de senyir ab cap e ab civella, ax\u00ed com moltes dones galanes e d\u2019onor porten en les cames per tenir les cal\u00e7es e, com han encivellada la garrotera, donen una volta de la correja sobre la \u00e7ivella retent nuu, e lo cap de la correja penja quasi fins a miga cama, e enmig de la garrotera estan scrites aquelles mateixes letres: Puni soyt qui mal hi pense. La roba, lo manto e lo capir\u00f3, tot \u00e9s brodat de garroteres, e cascun cavaller \u00e9s tengut tots los dies de sa vida de portar-la, ax\u00ed dins ciutat o vila hon stigua com defora, e en armes o en qualsevulla manera que sia. E si per oblit, o no la volgu\u00e9s portar, qualsevulla rey d\u2019armes, eraut o porsavant qui\u00b7l veur\u00e0 anar sens la garrotera, t\u00e9 potestat absoluta que li pot levar la cadena de or del coll o lo que portar\u00e0 al cap, o la spasa o lo que portar\u00e0, encara que sia davant lo rey o en major pla\u00e7a que sia. E cascun cavaller \u00e9s tengut per cascuna veguada que no la aportar\u00e0 II scuts d\u2019or dar-los al rey d\u2019armes o a l\u2019eraut o al porsavant, e aquell \u00e9s tengut, de aquests dos escuts, lo hu donar en qualsevulla capella de Sanct Jordi per a \u00e7era, lo altre escut \u00e9s per a ell, perqu\u00e8 y ha tengut esment.<\/p>\n

E aquell bisbe o arquebisbe o altre prelat t\u00e9 de anar com embaixador de la fraternitat, e no del rey, e porta lo cavaller en una sgl\u00e9sia, qualsevulla que sia, e si de Sanct Jordi n\u2019i ha all\u00ed van dretament; e lo prelat fa\u2019ls posar la m\u00e0 sobre la ara de l\u2019altar e diu-los les seg\u00fcents paraules.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL LXXXVI<\/h2>\n

LO JURAMENT QUE FAN LOS CAVALLERS DE LA GARROTERA<\/p>\n

\u2013V\u00f3s, cavaller, qui haveu rebut lo orde de cavalleria e sou tengut en opini\u00f3 de no \u00e9sser reproche entre los bons cavallers: yo so<\/a> tram\u00e9s a\u00e7\u00ed per embaixador de tota la fraternitat e de aquell pr\u00f2sper orde del benaventurat senyor sanct Jordi, que per aquell jurament que fet aveu, que tendreu totes les coses secretes, que per via directa o indirecta, de paraula o per scrit, no manifestareu.<\/p>\n

E lo cavaller promet, per virtut del jurament, complir e servar totes les coses des\u00fas dites, e donen-li los cap\u00edtols. Apr\u00e9s que\u00b7ls ha lests si\u00b7ls accepta, agenolla\u2019s en terra davant lo altar o ymatge de sanct Jordi e, ab molta honor e rever\u00e8ncia, reb lo orde de la fraternitat. E si acceptar no la vol, ha tres dies d\u2019espay de pensar-hi, e diu o pot dir: La mia persona no \u00e9s disposta per a rebre un tan alt orde com \u00e9s aquest, ple de molta exceŀl\u00e8ncia e virtut. Torna a cloure los cap\u00edtols, scriu dins son nom, e ax\u00ed\u00b7ls torna a trametre per lo embaixador als de la fraternitat.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL LXXXVII<\/h2>\n

LOS CAP\u00cdTOLS DE LA FRATERNITAT S\u00d3N AQUESTS<\/p>\n

Lo primer \u00e9s: si no s\u2019\u00e9s cavaller creat en armes, no pugua \u00e9sser de la fraternitat de l\u2019orde del benaventurat senyor sanct Jordi.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL LXXXVIII<\/h2>\n

<DE AX\u00d2 MATEIX><\/sup><\/a><\/p>\n

<L><\/sup><\/a>o segon \u00e9s: de jam\u00e9s desnaturar-se de son rey e natural senyor per molts mals e dans que li fa\u00e7a.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL LXXXIX<\/h2>\n

<DE AX\u00d2 MATEIX><\/p>\n

<L>o ter\u00e7 \u00e9s de ajudar e\u00b7mparar a dones viudes, pubils, donzelles si request ne ser\u00e0. Posar-hi tots los b\u00e9ns; entrar en camp clos ab armes o sens armes; e\u00b7n ajustar gent, parents, amichs e benvolents, dar combat o combats en viles o ciutats o castell si era cars tal senyora de honor fos presa o detenguda per for\u00e7a.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL XC<\/h2>\n

<DE AX\u00d2 MATEIX><\/p>\n

<L>o quart \u00e9s, qualsevulla cavaller qui en armes se trobar\u00e0, ax\u00ed en mar com en terra, no fugir\u00e0 per molts enemichs que veja. B\u00e9\u00b7s pot retraure tornant atr\u00e0s ab la cara davant los enemichs, no girant aquella. E si girava la cara cauria en molt leig cars de fal\u00e7 e de perjur, lan\u00e7ant-lo de la fraternitat, desagraduant-lo de tot l\u2019orde de cavalleria, fahent un home de fust a mans, bra\u00e7os e peus, armant-lo de totes armes, donant-li baptisme, posant-li propi nom en la desagraduaci\u00f3.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL XCI<\/h2>\n

<DE AX\u00d2 MATEIX><\/p>\n

Lo \u00e7inqu\u00e9n \u00e9s, si lo rey de Anglaterra pendr\u00e0 ampresa per anar a conquistar la terra sancta de Hierusalem, en qualsevulla stat que lo cavaller nafrat estigua o de qualsevulla altra malaltia, sia tengut de venir per mar a la nostra fraternitat per \u00e7o com la conquesta de Hierusalem pertany a mi, qui so<\/a> rey de Anglaterra, e ha altri no.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL XCII<\/h2>\n

LES \u00c7ERIM\u00d2NIES QUE LOS CAVALLERS DE LA GARROTERA FAN COM TOTS S\u00d3N AJUSTATS EN LA SGL\u00c9SIA DE SANCT JORDI, HON \u00c9S LO CAP DE L\u2019ORDE<\/p>\n

Aquests s\u00f3n los cap\u00edtols que trameten a cascun cavaller. E la garrotera que li trameten \u00e9s molt riqua, ornada de diamants e robins e de altres pedres fines. Si accepta la garrotera e vol \u00e9sser de la fraternitat, un dia de aquella setmana fa gran festa per tota la ciutat o loch hon st\u00e0, e vist-se aquelles robes. Cavalca sobre un gran cavall tot blanch \u2014si haver-ne poden\u2014 e tota la altra gent van a peu entorn d\u2019ell. E ax\u00ed van per tota la ciutat fent mostra, e van a fer oraci\u00f3 a la sgl\u00e9sia de Sanct Jordi si n\u2019i ha, si no en altra, ab dues banderes: la una de les pr\u00f2pies armes e l\u2019altra de la sua devisa.<\/p>\n

De aqu\u00ed avant, lo rey lo nomena germ\u00e0 de armes o comte, qui vol tant dir com germ\u00e0 de armes. Si neg\u00fa de aquests cavallers \u00e9s dins la ylla de Anglaterra e est\u00e0 s\u00e0 de la sua persona, \u00e9s tengut de venir en aquell castell hon se fa aquella fraternitat. E si \u00e9s fora de la ylla, encara que no y vingua, no s\u2019i donen res. E si \u00e9s dins la ylla e no y ve, ha de paguar deu marchs de or, e tots han ha \u00e9sser destribu\u00efts en cera.<\/p>\n

E lo rey ha donat, senyor, de renda tots anys en aquesta fraternitat XL m\u00edlia scuts. E serveixen per a\u00e7\u00f2 que us dir\u00e9: primerament per a fer aquelles robes e mantos per a vestir als cavallers de la fraternitat, e per a menjar la vespra e lo dia de sanct Jordi, que s\u2019i t\u00e9 de fer molt solenne festa.<\/p>\n

Dir\u00e9 a la senyoria vostra les \u00e7erim\u00f2nies que\u00b7s tenen a fer en la sgl\u00e9sia: la vespra del sanct, tots los de la fraternitat han de \u00e9sser all\u00ed ab les robes des\u00fas dites e, tots a cavall, tenen anar fins a la porta de la capella. E no t\u00e9 anar altri a cavall ab ells, que tota la altra gent t\u00e9 de anar a peu. E com seran descavalcats, tenen anar fins al peu de l\u2019altar e, tots XXVI, se agenollaran per fer oraci\u00f3, sens que no tenen a fer del rey a ells difer\u00e8ncia neguna, sin\u00f3 que casc\u00fa se asegua en sa cadira. Com ser\u00e0 a l\u2019en\u00e7ensar, seran dos preveres o bisbes, si en aquell cars n\u2019i haur\u00e0, e lo hu hir\u00e0 per la una part de les cadires e l\u2019altre per l\u2019altra, e tots en un temps que donen lo en\u00e7ens. E per semblant a la missa, la offerta e la pau. Com les vespres sien dites, que tornen ab aquelles \u00e7erim\u00f2nies mateixes e descavalcaran en una gran pla\u00e7a que y ha, e aqu\u00ed vendr\u00e0 la gran coŀlaci\u00f3 de confits. Apr\u00e9s de a\u00e7\u00f2 vendr\u00e0 lo gran sopar, e menjar-hi han tots los que y volran sopar. L\u2019endem\u00e0, que ser\u00e0 lo dia del benaventurat sanct Jordi, tornaran ab aquella cerim\u00f2nia mateixa e, ans de hoir missa, tenen a tenir cap\u00edtol. E ha de \u00e9sser ab ells en lo consell un rey d\u2019armes qui \u00e9s stat elet, qui ha nom Garrotera. A aquest li donen mil scuts de salari tots anys per quant t\u00e9 a passar la mar e \u00e9s tengut de anar a visitar los cavallers de la fraternitat com se regeixen, per \u00e7o que en aquella jornada ne pugua fer relaci\u00f3. E com seran en lo consell, si fallir\u00e0 negun cavaller que sia mort, eligiran-ne un altre. E si vendr\u00e0 a menys e no complir\u00e0 tot lo des\u00fas dit o fog\u00eds en batailla, en pres\u00e8n\u00e7ia de tots pendran un home de fusta que tendran aparellat, e batejar l\u2019an ab totes aquelles cerim\u00f2nies que s\u00f3n acostumades en lo baptisme, e posaran-li lo nom mateix del cavaller e apr\u00e9s lo desagraduaran de tota la fraternitat. E si por\u00e0 \u00e9sser, apr\u00e9s daran-li car\u00e7re perp\u00e8tua e aqu\u00ed\u00b7l faran morir. Apr\u00e9s que hauran vist tot lo que la fraternitat ha mester, deixaran-ho ordenat. Apr\u00e9s exiran a la missa e al serm\u00f3 de sanct Jordi, e apr\u00e9s, solennes vespres. Lo dia seg\u00fcent tornaran per lo mateix orde e faran celebrar un aniversari per la \u00e0nima de aquell cavaller o cavallers qui seran morts o morran dins aquell any, o per al primer qui morr\u00e0. E si haur\u00e0 cavaller mort per lo qual faran la sepultura, com vendr\u00e0 a la offerta, levar s\u2019an IIII cavallers \u2014los qui hauran c\u00e0rrech de administrar la moneda\u2014 e los dos prenen la espasa, lo hu al pom e l\u2019altre a la punta, e ax\u00ed a trav\u00e9s porten-la fins a l\u2019altar e offeren-la al prevere, e los altres dos porten lo elm ha offerir. E all\u00f2 \u00e9s lo dret dels capellans. E a\u00e7\u00ed finen les festes de l\u2019any.<\/p>\n

E si per ventura alg\u00fa de aquests cavallers de la fraternitat era stat pres en guerra justa e per rescat tenia a paguar tant de sos b\u00e9ns que son stat no pogu\u00e9s sostenir ax\u00ed com havia acostumat, lo orde \u00e9s tengut a dar-li tots anys lo que coneixeran que mereix la condici\u00f3 sua. Encara, senyor, han m\u00e9s ordenat que si negun altre cavaller qui no ser\u00e0 de la fraternitat e, seguint les armes en guerra, ser\u00e0 afollat de algun membre de sa persona, que no pogu\u00e9s portar armes ne seguir la guerra, si van al monestir e volen star all\u00ed tota llur vida, que sien rebuts ab qu\u00e8 cascun dia que fer-ho poran vajen a missa e a vespres ab un manto vermell, ab una garrotera brodada als pits. E aqu\u00ed sien sostenguts ab sa muller e fills, si\u00b7n t\u00e9, e servidors, molt abundosament, segons sa condici\u00f3. Encara, han m\u00e9s ordenat que XX dones de honor sien de la fraternitat de la Garrotera, e fan tres vots.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL XCIII<\/h2>\n

LOS VOTS QUE FAN LES DONES DE HONOR<\/p>\n

Lo primer \u00e9s que jam\u00e9s dir\u00e0 a marit, fill o germ\u00e0 que, si \u00e9s en guerra, que se\u2019n vingua.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL XCIIII<\/h2>\n

<DE AX\u00d2 MATEIX><\/sup><\/a><\/p>\n

<L><\/sup><\/a>o segon \u00e9s que, si sap que alguns de aquests stiguessen asetjats en vila, castell o ciutat, e passasen necessitat de vitualles, e elles faran tot son poder de trametre\u2019ls-ne, he y treballaran.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL XCV<\/h2>\n

<DE AX\u00d2 MATEIX><\/p>\n

\u2013<L>o ter\u00e7 \u00e9s que, si neg\u00fa de aquests era pres, de tot son poder los ajudaran en traure\u2019ls de pres\u00f3 he y posaran de sos b\u00e9ns fins a la meytat de son dot. E les dones sien tengudes de portar la garrotera liguada en lo bra\u00e7 squerre, sobre tota la roba, en lo brah\u00f3.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL XCVI<\/h2>\n

COM FON TROBADA LA DEVISA DEL COLLAR QUE LO REY DE ANGLATERRA DON\u00c0<\/p>\n

Senyor, puix a la senyoria vostra he recitat de la Garrotera, ara dir\u00e9 del collar de la devisa que fa ara novament lo rey.<\/p>\n

\u2013De a\u00e7\u00f2 vos prech que yo u s\u00e0pia \u2014dix lo hermit\u00e0.<\/p>\n

\u2013Anant lo rey e la reyna ab tots los stats a ca\u00e7a \u2014dix Diafebus\u2014, lo rey havia manat als munteros que per aquella jornada con\u00e7ertassen moltes salvatgines de diverses natures. E tanta era la gent que anaven, entre h\u00f2mens e dones, que\u00b7n fem una gran matan\u00e7a, car ab la gran multitut de la gent fem venir la salvatgina en un portell e all\u00ed, ab fleches, balestes e lan\u00e7es, ne fon feta una gran destrucci\u00f3. E ab carros e ab adzembles portaren-los a la ciutat. Los cochs, escorchant un gran \u00e7ervo, que quasi era tot blanch per antiquitat, trobaren-li un collar al coll tot de or. Los qui l\u2019escorchaven foren los m\u00e9s admirats del m\u00f3n e digueren-ho al comprador major. Aquell prestament ho an\u00e0 a veure, e pres lo collar en la m\u00e0 e port\u00e0\u2019l al rey, e lo rey hi pres molt gran plaer. E veren letres en lo collar scrites qui dehien que, en lo temps que J\u00falius C\u00e8sar vengu\u00e9 per conquistar Anglaterra e la pobbl\u00e0 de alamanys e de viscahins, a la partida que feu<\/a> pres aquell \u00e7ervo e feu-li<\/a> taillar lo cuyro del coll e posaren-li all\u00ed aquell collar e tornaren a cosir lo cuyro e deixaren-lo anar. E preguava ha aquell rey qui aquest collar trobaria lo fes per devisa. Havia, segons lo kalandari del temps que lo y posaren, CCCCXCII anys e, per \u00e7o, volen molts dir que no ha animal en lo m\u00f3n qui tant vixqua. E lo collar era tot de esses redones, e per \u00e7o com en tot lo ABC no trobareu letra, una per una, de major auctoritat e perfecti\u00f3 que pugua significar m\u00e9s altes coses que aquesta letra S.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL XCVII<\/h2>\n

LA SIGNIFICACI\u00d3 DE LA DEVISA<\/p>\n

La primera, sanctedat, saviesa, sapi\u00e8ncia, senyoria e moltes altres coses qui per S principien. E de aquests collars, lo magn\u00e0nim rey, n\u2019a<\/a> donats a tots los de la fraternitat. Apr\u00e9s n\u2019a<\/a> dats a molts cavallers strangers e del regne; e a dones e donzelles, e a molts gentilsh\u00f2mens los dava collars de argent. E a mi, senyor, n\u2019a<\/a> donat hu, e a tots aquests cavallers que a\u00e7\u00ed son, a casc\u00fa ha donat lo seu.<\/p>\n

\u2013Molt reste content de tot lo que la gentilesa vostra m\u2019a<\/a> dit \u2014dix l\u2019hermit\u00e0\u2014. Lo orde de la Garrotera me plau molt perqu\u00e8 \u00e9s stat constituhit ab virtuoses leys de cavalleria, e de tan gran dignitat jam\u00e9s no l\u2019\u00e9 vist ne ho\u00eft dir; e \u00e9s molt conforme a ma voluntat e lo sperit meu se n\u2019alegra. Digau-me cavaller virtu\u00f3s, \u00bfno \u00e9s cosa de gran admiraci\u00f3 lo collar que han trobat en poder de un salvatge animal de tan gran discurs de temps? E de totes les coses per la virtut vostra a mi dites, ax\u00ed de les festes com de les armes, tant com so<\/a> stat en aquest miserable de m\u00f3n, no les hoh\u00ed jam\u00e9s dir que ab tan gran tri\u00fcmpho sien estades solennisades.<\/p>\n

Aquestes e semblants paraules lo hermit\u00e0 rahonava com vengu\u00e9 Tirant e dix:<\/p>\n

\u2013Pare senyor, vostra mer\u00e7\u00e9 fa\u00e7a\u2019m gr\u00e0cia de venir prop de la l\u00facida font per pendre ab nosaltres una poca de refecti\u00f3, e atorgau-nos gr\u00e0cia que puguam aturar a\u00e7\u00ed IIII o V dies per fer companyia a vostra sanctedat.<\/p>\n

E lo hermit\u00e0 fon molt content. E aturaren ab ell passats X dies e\u00b7n aquests dies parlaren de molts actes virtuosos de armes, e de molts bons consells que lo hermit\u00e0 los don\u00e0.<\/p>\n

Al temps de la partida, Tirant, havent vist que lo pare hermit\u00e0 no menjava sin\u00f3 herbes e bevia aygua, mogut de amor e caritat feu<\/a> portar moltes viandes e totes coses necess\u00e0ries per a la humanal vida, ax\u00ed com si tingu\u00e9s a fornir un castell qui spera \u00e9sser assetjat de enemichs<\/span>. E cascun dia lo havien a fer menjar ab molts prechs.<\/p>\n

Lo dia que tenien de partir, Tirant, ab tots los altres, ab molta amor lo supplicaren que volgu\u00e9s restar aquella nit en una tenda de aquelles, per \u00e7o com ells volien partir de mat\u00ed e no partirien que ell no\u00b7ls don\u00e0s la benedicti\u00f3. E lo hermit\u00e0, crehent que per a\u00e7\u00f2 ho volien, dix que era content. Adobaren-li all\u00ed un petit lit e, reposant lo hermit\u00e0, Tirant li feu<\/a> portar dins la sua ermita gallines e capons, e altres vitualles per a m\u00e9s de un any, fins a carb\u00f3 e a lenya perqu\u00e8 no agu\u00e9s anar fora de la ermita si era cars que plovia.<\/p>\n

Com los paregu\u00e9 hora de partir, tots prengueren comiat del pare hermit\u00e0, fahent-se los uns als altres moltes gr\u00e0cies.<\/p>\n

Com ells foren partits tenint son dret cam\u00ed devers Bretanya, lo pare hermit\u00e0 se\u2019n puj\u00e0 al seu hermitatge per a dir ses ores, e trob\u00e0 tota la casa plena de vitualles. Dix:<\/p>\n

\u2013Certament, a\u00e7\u00f2 ha fet aquell virtu\u00f3s de Tirant. En quantes oracions yo far\u00e9, vull que haja part, sol per con\u00e9ixer la sua bondat e virtut, car a\u00e7\u00f2 es demesiat per a mi.<\/p>\n

E de a\u00e7\u00ed avant no\u00b7s fa m\u00e9s menci\u00f3 de l\u2019hermit\u00e0.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL XCVIII<\/h2>\n

COM TIRANT AB SOS COMPANYONS PARTIREN DE L\u2019HERMIT\u00c0 E TORNAREN EN LLUR TERRA<\/p>\n

Tirant ab sos companyons per ses jornades caminaren tant que arribaren en la ciutat de Nantes. Com lo duch de Bretanya sab\u00e9 que Tirant venia ab la sua parentela, ixqu\u00e9\u2019ls a rebre ab tots los regidors de la ciutat e ab gran cavalleria e feren-li la major honor que fer pogueren per \u00e7o com era stat lo millor cavaller de tots los qui eren stats en les grans festes de Anglaterra. E lo duch afavoria\u2019l molt e li dava de sos b\u00e9ns, e Tirant era tengut en aquella terra en molt bona opini\u00f3 de totes les gents.<\/p>\n

E stant un dia Tirant ab lo duch e ab molts altres cavallers sola\u00e7ant e parlant, vengueren dos cavallers de la cort del rey de Fran\u00e7a e lo duch los deman\u00e0 si en la cort hi havia noves negunes. Digueren los cavallers:<\/p>\n

\u2013Senyor, s\u00ed, car nova hi a<\/a> certa que, com los templers foren morts e destrohits, fon instituhit un altre orde qui\u00b7s nomena de Sanct Johan de Hierusalem. E com Hierusalem fon perdut, aquests poblaren la ylla de Rodes e rest\u00e0 buyt lo temple de Salam\u00f3. E de grechs e de moltes altres nacions fon poblada aquesta ylla de Rodes, com fon molt fortificada la ciutat e lo castell. E venint en not\u00edcia del sold\u00e0 d\u2019Alcayre, desplagu\u00e9-li molt que crestians aguessen poblada aquella ylla, e lo sold\u00e0 cascun any fehia los aparells per poder-la haver. E los genovesos, sabent tal nova que lo sold\u00e0 fehia gran aparell, vehent lo port \u00e9sser molt bo e la terra fruct\u00edfera e de moltes mercaderies abundosa \u2014 e per quant ells ab llurs naus van molt sovint en Alexandria e en Barut, que\u00b7ls vendria molt b\u00e9 tinguessen all\u00ed aquell bon port e bona retreta\u2014, fon posat en consell davant lo duch, e lo consell deliber\u00e0 com ab poca dificultat se poria pendre la ciutat e lo castell.<\/p>\n

E havent-ho deliberat, ho posaren en obra, que armaren XXVII naus de molta gent e bona. E a la entrada de la quaresma ne trameteren III, e passats XV dies ne trameteren V fahent demostraci\u00f3 que volien all\u00ed adobar e mostrar carena. Apr\u00e9s, mijant quaresma, ne trameteren altres tantes. E feren-ho en tal forma que lo dia de Rams foren totes les XXVII naus en vista de Rodes plenes de molta gent e de poca mercaderia, e fengien que les unes anaven e Alexandria e les altres en Barut; les altres se detenien voltejant dins mar perqu\u00e8 de terra no fossen vistes. E acostant-se lo Divendres Sanct totes les naus foren dins lo port de Rodes, sperant lo Divendres Sanct, com en aquell dia havien de pendre la ciutat e lo castell, per \u00e7o com en aquell dia dins lo castell tenen moltes rel\u00edquies e qui y hou aquell dia lo divinal offici guanya indulg\u00e8n\u00e7ia plen\u00e0ria a pena e culpa per molts papes atorguada. Entre les altres rel\u00edquies tenen una spina de la corona de Jhesucrist, e aquella spina, e aquella hora que la y posaren al cap, floreix, e est\u00e0 florida fins en aquel hora que Jhesucrist ret\u00e9 lo esperit. Aquella spina \u00e9s de junch mar\u00ed, e \u00e9s de aquelles que li entraven dins lo cap e li tocaren al cervell. E casc\u00fa Divendres Sanct la mostren e la tenen a vista de tothom.<\/p>\n

E los mals crestians de genovesos, sabent la pr\u00e0tica del mestre de Rodes e de sa religi\u00f3, ab consentiment de dos genovesos cavallers de l\u2019orde, qui staven dins lo castell, los quals prengueren totes les nous de les ballestes e posaren-n\u2019i d\u2019altres que eren de sab\u00f3 blanch e de formatge, per \u00e7o que en lo temps de la necessitat ajudar no se\u2019n poguessen. E lo mestre e tota sa religi\u00f3 no y agueren jam\u00e9s pensat, ans certament los agueren tots presos e morts.<\/p>\n

Mas nostre Senyor algunes veguades permet algun gran peccat per major benefici. Dins aquella ciutat estava una galant dama, la qual, per la sua molta bellea, de molts cavallers de l\u2019orde era festejada e, per la molta virtut sua, neg\u00fa no tenia res en ella. En special la amava un cavaller qui\u00b7s nomenava frare Sim\u00f3 de Far, natural del regne de Navarra. Aquesta dama, a parer de les gents, se mostrava de honestat ex\u00e7elsa. Segu\u00ed\u2019s que un scriv\u00e0 de la nau del capit\u00e0 dels genovesos era exit en terra e veu<\/a> la gentil dama e enamor\u00e0\u2019s molt d\u2019ella. E congoixat de amor infinida, va a parlar ab la senyora e diu-li com ell t\u00e9 molt bon grat d\u2019ella, e que la pregua que li fa\u00e7a tanta gr\u00e0cia que li done la sua amor, que ell li dar\u00e0 tant de sos b\u00e9ns que\u00b7n ser\u00e0 molt contenta. E de continent present\u00e0-li un diam\u00e0 e un rob\u00ed que valien \u00e7inch-cents ducats. E mes<\/a> la m\u00e0 en una botgeta que portava en la \u00e7inta e tragu\u00e9 una gran grapada de ducats e lan\u00e7\u00e0\u2019ls-hi en la falda, que tota la feren alegrar. Passades moltes paraules entre ells, ell obtengu\u00e9 tot lo que volgu\u00e9; e a\u00e7\u00f2 fon lo Dijous de la Cena. La gentil dama, perqu\u00e8 pogu\u00e9s haver d\u2019ell molt m\u00e9s, li feu<\/a> grans festes mostrant-li amor infinida.<\/p>\n

\u2013Ara \u2014dix lo genov\u00e9s\u2014, puix yo he agut de v\u00f3s tot lo que volia, yo us promet dem\u00e0, en aquell dia, dar-vos la m\u00e9s rica casa de tota aquesta ciutat, ab tot lo moble, perqu\u00e8 siau la m\u00e9s rica dama e m\u00e9s benaventurada de totes.<\/p>\n

\u2013Hay, mesquina \u2014dix ella\u2014. Ara que haveu agut de mi lo que vol\u00edeu, \u00bfvos voleu burlar de mi ab prometen\u00e7es impossibles que no\u00b7s poden fer? Anau ab la pau de D\u00e9u e no\u00b7m vingau pus en casa.<\/p>\n

\u2013\u00a1O, senyora! \u2014dix lo escriv\u00e0\u2014. Yo\u00b7m pensava haver conquistat un regne e tenia\u2019m per lo m\u00e9s benaventurat home del m\u00f3n pensant que la vida vostra e la mia seria tota una, e que los cossos no\u00b7s poguessen separar sin\u00f3 per mort natural, e fer-vos la m\u00e9s rica senyora de tota la ylla, \u00bfe v\u00f3s me dau comiat? E no pense la vostra galant persona que u haja dit per burlar-me de v\u00f3s, que us ame m\u00e9s que a la vida mia, sin\u00f3 que ab tota veritat vos parle. E de a\u00e7\u00ed a dem\u00e0, per tot lo dia, no y ha tant, que\u00b7n veureu la experi\u00e8ncia verdadera.<\/p>\n

\u2013Si lo vostre verdader parlar fos ab efecte, deixant paraules colorades, e alguna cosa en b\u00e9 venir s\u2019espera, dir-m\u2019o deur\u00edeu, puix tanta amor dieu que\u00b7m portau, perqu\u00e8 lo meu esperit ne rest\u00e0s aconsolat. Emper\u00f2 vosaltres, genovesos, sou gent desconeixent, que sou tals com los \u00e0sens de Soria<\/span>, que van carreguats de or e menjen palla. E per \u00e7o crech que tot deu \u00e9sser burla e no u dieu sin\u00f3 per enganar-me.<\/p>\n

\u2013Senyora, si v\u00f3s me prometeu de tenir-me secret, yo us ho dir\u00e9.<\/p>\n

E la gentil dama lo y prom\u00e9s. E lo genov\u00e9s li dix tota la veritat del fet com se tenia de fer.<\/p>\n

Com lo escriv\u00e0 fon partit de la dama, ella tram\u00e9s al castell un fadr\u00ed ben ent\u00e9s e discret. E trob\u00e0 lo mestre en la sgl\u00e9sia ab tots los frares que hohien los fa\u00e7os. Lo fadr\u00ed parl\u00e0 ab lo Sim\u00f3 de Far, e feu-lo<\/a> exir fora de la sgl\u00e9sia e dix-li les seg\u00fcents paraules:<\/p>\n

\u2013Senyor comanador, ma senyora vos pregua que, si d\u2019ella jam\u00e9s sperau haver compliment del que desijau, encara que siam en dies de Passi\u00f3, que de continent, totes les coses leixades, siau ab ella, que ab molta humilitat vos spera e desija-us servir de cosa que jam\u00e9s vos oblidar\u00e0.<\/p>\n

Lo cavaller, mogut m\u00e9s de amor que de devoci\u00f3, leix\u00e0 lo servey de nostre Senyor e, tan secretament com pogu\u00e9, se n\u2019an\u00e0 a la casa de la senyora, la qual, com lo veu,<\/a> lo reb\u00e9 ab molta amor abra\u00e7ant-lo. E pres per la m\u00e0, se asegueren en lo estrado. E la senyora, ab veu baixa, feu<\/a> principi a semblants paraules:<\/p>\n

\u2013Cavaller virtu\u00f3s, perqu\u00e8 tinch conegut la molta amor que\u00b7m portau e los treballs que haveu sostenguts per voler obtenir lo que de mi desijau e yo, volent guardar la honor e fama que deu resplandir en les dones de honor, no he volgut jam\u00e9s admetre les vostres pregu\u00e0ries, ara, perqu\u00e8 tals trebals ne la amor que\u00b7m portau sia sens premi ni\u00b7m tingau per ingrata, vos vull premiar de dues coses: la primera \u00e9s que so<\/a> contenta de servir-vos de tot lo que a mi sia possible per lo molt mer\u00e9ixer vostre; la segona, vos he fet venir en tal dia perqu\u00e8 la necessitat ho requir per manifestar-vos la dolor inextimable que la mia \u00e0nima sent, que freda suor corre per lo meu cors d\u2019un terrible spant que tinch davant los meus hulls, e a\u00e7\u00f2 per causa del gran perdiment del mestre de Rodes e de tota la religi\u00f3 e, apr\u00e9s, de tot lo poble de aquesta ciutat. E no donant-vos m\u00e9s spay sin\u00f3 fins a dem\u00e0, que\u00b7l serm\u00f3 sia acabat, que tota la vostra religi\u00f3 ser\u00e0 perduda.<\/p>\n

\u2013Senyora de molta estima \u2014dix lo cavaller\u2014, molta gl\u00f2ria \u00e9s per a mi que de tan poca servitut que us he feta obtingua tan gran premi com \u00e9s de acceptar-me per servidor, la qual gr\u00e0cia estime m\u00e9s que si m\u2019agu\u00e9sseu fet monarcha del m\u00f3n. E supplique a la vostra gentilea voler-me manifestar tal cars perqu\u00e8 per mij\u00e0 meu pugua \u00e9sser restaurada la nostra religi\u00f3 e no pl\u00e0cia a la virtut divina que\u00b7s segueixca un tan gran dan. E besant-vos les mans vos supplique que haja de v\u00f3s alguna doctrina perqu\u00e8 veja si en aquest fet algun remey s\u2019i por\u00e0 dar. Car, sobre totes les dones de honor, deveu \u00e9sser exal\u00e7ada. E per ma part vos offir, encara que ja sia tot vostre, la persona e los b\u00e9ns e honor.<\/p>\n

Molt rest\u00e0 contenta la agraciada senyora de les paraules del cavaller e recit\u00e0-li larguament tot lo que lo escriv\u00e0 li havia dit. Com lo cavaller hoh\u00ed semblants paraules recitar, stigu\u00e9 molt admirat pensant en la gr\u00e0cia que la divina Provid\u00e8ncia li havia fet en fer-li revelar un tan gran secret. E don\u00e0 dels genolls en la dura terra per voler besar los peus e les mans a la virtuosa senyora, e ella no u comport\u00e0, e prengu\u00e9\u2019l del bra\u00e7 e al\u00e7\u00e0\u2019l de terra, e abra\u00e7\u00e0\u2019l e bes\u00e0\u2019l de amor virtuosa.<\/p>\n

Lo cavaller, per la necessitat gran que lo cars requeria de avisar-ne lo mestre perqu\u00e8 agu\u00e9s temps de provehir en los remeys, pres graci\u00f3s comiat de la gentil dama. La nit era ja escura e lo castell tancat: no tement los perills que seguir li\u2019n poguessen, fon a la porta del castell e toc\u00e0 grans colps. Los cavallers qui fehien la guayta alt en la murailla del castell demanaren qui era lo qui de tan gran pressa tocava. E lo cavaller, nomenant-se Sim\u00f3 de Far, que li obrissen. Digueren los de la guayta:<\/p>\n

\u2013\u00a1V\u00e9s-te\u2019n malvat! \u00bfNo saps los perills e dans que\u00b7t stan estojats si lo senyor mestre sap que en aquesta hora tu est fora del castell? Torna-te\u2019n e per lo mat\u00ed por\u00e0s entrar a ton plaer.<\/p>\n

\u2013\u00a1O, so<\/a> ben cert de tot lo que vosaltres me dieu! \u2014dix Sim\u00f3 de Far\u2014, mas a mi cov\u00e9 en tot cars del m\u00f3n de entrar esta nit dins lo castell, per qu\u00e8 us prech molt afectuosament que digau al senyor mestre que\u00b7m fa\u00e7a obrir, car no tem ni vull tembre negun perill que seguir-me pugua.<\/p>\n

Una de les guaytes an\u00e0 a la esgl\u00e9sia e trob\u00e0 lo mestre qui stava prop del moniment dient ses ores. Com sab\u00e9 que Sim\u00f3 de Far a tal hora era fora del castell, dix ab gran ira:<\/p>\n

\u2013Yo li promet, si D\u00e9u me deixa veure lo mat\u00ed, li far\u00e9 dar tal disciplina que a ell ser\u00e0 castich e als altres ser\u00e0 exemple. \u00a1O del mal frare que ax\u00ed deixa la religi\u00f3! Des que yo so<\/a> mestre no he vist ni sabut que neg\u00fa sia a tal hora fora del castell. Anau e digau-li que esta nit no pot entrar, mas que dem\u00e0 aur\u00e0 la bona strena.<\/p>\n

E lo mestre torn\u00e0 en sa oraci\u00f3 e la guayta se\u2019n torn\u00e0 ab la resposta. Com Sim\u00f3 de Far hoh\u00ed tals rahons, homilment torn\u00e0 a pregar als cavallers qui la guayta fehien volguessen tornar a dir al senyor mestre que l\u2019i fes obrir, que la entrada sua era de gran necessitat e, apr\u00e9s que l\u2019agu\u00e9s ho\u00eft, li don\u00e0s la penit\u00e8ncia que merexia. Per tres voltes lo y tornaren a dir e lo mestre en nenguna manera no li volia fer obrir. E stava all\u00ed un cavaller molt antich qui dix al mestre:<\/p>\n

\u2013Senyor, \u00bfper qu\u00e8 vostra senyoria no dona audi\u00e8ncia ha aquest frare Sim\u00f3 de Far? A veguades se segueixen coses en una hora que no s\u2019esdev\u00e9 en mil anys<\/span>. Aquest cavaller ja sap la pena que li va en lo que ha com\u00e9s, no\u00b7l tingau per tan foll que sens causa ell vulla entrar en aquesta hora, puix al mat\u00ed poria entrar segurament. Per qu\u00e8 tendria per bo que, guardades les portes e dalt per les torres, les guardes stiguen armats e ben provehits de grosses canteres. Car, senyor, yo he vist en mon temps, si no aguessen uberta la porta del castell a la hora de la mija nit, lo castell de Sanct Pere se perdia per la gran multitut de turchs que y vengueren a hora incogitada. E hora per hora, lo mestre, que D\u00e9us haja, lo socorregu\u00e9 e lo castell fon deliurat dels enemichs.<\/p>\n

Lo mestre, per les paraules de l\u2019antich cavaller, fon content que li obrissen, e man\u00e0 que les portes fossen ben guardades e la muralla, e feren-lo entrar, lo qual venia ab la cara molt alterada. Com lo mestre lo veu<\/a> davant si, li dix:<\/p>\n

\u2013\u00a1O, mal frare e pijor cavaller, no tement D\u00e9u ni lo orde en qu\u00e8 est posat, que en les hores indispostes e no honestes per a frares de religi\u00f3 \u00e9sser fora del castell! Yo\u00b7t dar\u00e9 la penit\u00e8ncia que est mereixedor. Veniu vosaltres, ministres de la just\u00edcia, e posau-lo en lo car\u00e7re e no li doneu a menjar sin\u00f3 IIII on\u00e7es de pa e II d\u2019aygua.<\/p>\n

\u2013La senyoria vostra \u2014dix lo cavaller\u2014 no ha acostumat de condemnar a neg\u00fa sens que no sia ho\u00eft. E si la rah\u00f3 que dar\u00e9 de mi no basta a rembre la pena, yo vull rebre ab paci\u00e8ncia la pena doblada.<\/p>\n

Dix lo mestre:<\/p>\n

\u2013No\u00b7t vull hoir, sin\u00f3 que mane que lo manament meu sia executat.<\/p>\n

\u2013\u00a1O, senyor! \u2014dix lo cavaller\u2014. \u00bfE ax\u00ed ser\u00e9 yo vilment tractat que no\u00b7m voleu hoir? Yo\u00b7m pens que no passaran XXIIII hores que la senyoria vostra me volria haver ho\u00eft e haver-me donat la millor comanda de tota la religi\u00f3, car no us hi va sin\u00f3 la vida, la dignitat e que\u00b7s perda tota la religi\u00f3. Apr\u00e9s, si lo que yo dir\u00e9 no \u00e9s veritat, no vull altra menys pena sin\u00f3 que\u00b7m fa\u00e7au lan\u00e7ar dins mar ab una mola al coll, e yo vull morir m\u00e0rtir per mantenir la nostra religi\u00f3.<\/p>\n

Lo mestre, qui veu<\/a> que lo cavaller tant se justificava, man\u00e0 que\u00b7l lleixassen e dix:<\/p>\n

\u2013Ara veurem qu\u00e8 sabr\u00e0s dir.<\/p>\n

\u2013Senyor \u2014dix lo cavaller\u2014, no \u00e9s cosa que a dir fa\u00e7a en p\u00fablich.<\/p>\n

Lo mestre feu<\/a> apartar tota la gent e lo cavaller feu<\/a> principi a tal parlar.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL XCIX<\/h2>\n

COM LO MESTRE DE RODES, AB TOTA LA RELIGI\u00d3, FON DELIURADA PER UN CAVALLER DE L\u2019ORDE<\/p>\n

Senyor, per la immensa e divina clem\u00e8ncia e bondat de nostre senyor D\u00e9u \u00e9s stada feta a la nostra religi\u00f3 la major gr\u00e0cia que jam\u00e9s fes a neg\u00fa, car dem\u00e0 la senyoria vostra fora<\/a> mort, e tots nosaltres, e destrohit tot lo nostre orde, la ciutat e tot lo poble robat, dones e donzelles desonrades e tot posat en total destructi\u00f3. E per \u00e7o, senyor, so<\/a> yo vengut a tal hora per informar-me b\u00e9 de aquest fet, no tement negun perill per salvar la vida de la senyoria vostra e de tots los frares de la religi\u00f3. E si de tal cosa punici\u00f3 mereixch, yo la comportar\u00e9 ab molta paci\u00e8ncia, car m\u00e9s stime morir que si la religi\u00f3 se havia de perdre.<\/p>\n

\u2013Prech-te, fill \u2014dix lo mestre \u2014 que\u00b7m digues la forma ni com se devia fer, car yo\u00b7t promet a fe de religi\u00f3s que la pena que devies haver se convertir\u00e0 en gran augment de la honor tua e exal\u00e7ament, car apr\u00e9s de mi yo\u00b7t far\u00e9 lo major de tot lo nostre orde.<\/p>\n

E lo cavaller don\u00e0 del genoll en terra e bes\u00e0-li la m\u00e0. Apr\u00e9s dix:<\/p>\n

\u2013La senyoria vostra deu saber com dos frares de la nostra religi\u00f3, genovesos, nos tenen venuts, car a consell de aquests s\u00f3n vengudes aquestes naus de aquests malvats genovesos ab gran multitut de gent e ab poca mercaderia. E aquests tra\u00ffdors que tenim dins lo castell an feta una gran maldat, que de la cambra de les armes han llevades totes les nous de les ballestes e han-n\u2019i posades de sab\u00f3 blanch e de formatge perqu\u00e8 en la necessitat no\u00b7ns ne puguam ajudar. E dem\u00e0, qui \u00e9s lo Divendres de Passi\u00f3, han elets los m\u00e9s forts e disposts h\u00f2mens de totes les naus per entrar dins lo castell. E casc\u00fa de aquests portar\u00e0 una ballesta desencavalcada, que ara novament han trobat, que no st\u00e0 ligada lo bra\u00e7 ab lo asbrer ab fil, com acostumen les altres de estar, mas ab lo estrep venen<\/a> tan justes e ab un petit pern encavalquen molt b\u00e9. E casc\u00fa portar\u00e0 espasa e secretament armat, portant sobre les armes cloches negres largues fins en terra. E vendran de II en dos ab escusa de adorar la Creu e per a hoir lo offici perqu\u00e8 neg\u00fa no n\u2019haja not\u00edcia. E com hi haur\u00e0 prou gent, que lo divinal offici se far\u00e0, f\u00e0cilment poden exir de la esgl\u00e9sia e, ab ajuda dels dos frares qui tendran ja la torre de l\u2019homenatge presa, daran entrada als altres e pendran les altres torres que prop los stan. E ans que la senyoria vostra ne agu\u00e9s sentiment, fora<\/a> presa la mitat del castell. E de mort o de pres no pod\u00edeu \u00e9sser estalvi, e tots nosaltres ab v\u00f3s ensemps.<\/p>\n

\u2013Puix ax\u00ed \u00e9s \u2014dix lo mestre \u2014, anem secretament a la cambra de les armes e veurem primer si \u00e9s veritat de les ballestes.<\/p>\n

E trobaren que de V cents ballestes ens\u00fas que y havia, no\u00b7n trobaren sin\u00f3 tres que tinguessen nous, sin\u00f3 de sab\u00f3 o de formatge. Lo mestre en aquell punt stigu\u00e9 esbalahit e conegu\u00e9 que lo cavaller li havia dita veritat e, prestament, feu<\/a> ajustar consell de cavallers e feu<\/a> pendre los dos frares genovesos. E lo mestre, volent-los fer turmentar, atorguaren com tenia de morir lo mestre e tota <la><\/sup><\/a> religi\u00f3 sens mer\u00e7\u00e9 neguna. Prengueren-los e lan\u00e7aren-los en un s\u00f2l de torre hon havia moltes serps e escur\u00e7ons e altres vils animals.<\/p>\n

En tota la nit neg\u00fa no dorm\u00ed, ans secretament doblaren les guaytes. E triaren L cavallers j\u00f3vens e disposts per dar recapte als que vendrien. E tots los altres se armaren perqu\u00e8, si havien mester socors, que\u00b7ls poguessen ajudar.<\/p>\n

Al mat\u00ed, com agueren ubertes les portes, los genovesos comen\u00e7aren a venir de dos en dos; e venien demostrant que dehien hores. Havien a passar III portes. La primera era tota uberta, ab dos porters que la guardaven. A les altres portes no podien entrar sin\u00f3 per la portelleta poca. E com eren dins lo gran pati, davant la sgl\u00e9sia, staven all\u00ed los L cavallers, ben armats, qui\u00b7ls prenien, els desarmaven e, sens tocar de peu en terra, los lan\u00e7aven en citges fondes, uns sobre altres. E encara que cridassen no u podien hoir los de defora. De aquesta ventura moriren MCCCLXXV genovesos aquell dia e, si m\u00e9s n\u2019i fossen entrats, m\u00e9s n\u2019i foren morts. Lo capit\u00e0, qui stava defora, veu<\/a> que tants genovesos eren entrats e que no n\u2019exia neg\u00fa: prestament se recull\u00ed en les naus. Lo mestre, que veu<\/a> que m\u00e9s gent no entrava, feu<\/a> exir fora del castell la major part dels cavallers e man\u00e0\u2019ls que, tants com ne trobassen, que\u00b7ls prenguessen. E en aquella jornada fon feta gran destructi\u00f3 dels genovesos.<\/p>\n

Lo capit\u00e0, de continent que\u00b7s fon recollit, feu<\/a> recollir tota la sua gent e feu<\/a> dar vela a les naus, fahent la via de Barut, perqu\u00e8 sabien que lo sold\u00e0 era aqu\u00ed. Lo capit\u00e0 fon davant ell e re\u00e7it\u00e0-li tot lo fet que li era seguit en Rodes; agueren consell entre ells, a inst\u00e0n\u00e7ia e requesta dels genovesos, e fon concordat per tots que lo sold\u00e0 en persona pass\u00e0s en la ylla de Rodes ab lo major poder que pogu\u00e9s, que en les sues naus porien passar en dos o en tres viatges. Lo sold\u00e0 feu<\/a> posar en orde XXV m\u00edlia mamelluts e tram\u00e9s-los en la dita ylla.<\/p>\n

Com les naus tornaren, pass\u00e0 lo sold\u00e0 ab XXXIII m\u00edlia moros. Les naus anaven e venien, que passats CL m\u00edlia combatents se trobaren dins la ylla. Com la agueren tot destrohida de un cap fins a l\u2019altre, posaren lo siti sobre la ciutat, e les naus guardaven lo port perqu\u00e8 no y entr\u00e0s vitualles. E cascun dia daven III combats al castell: hu per lo mat\u00ed, altre al migjorn e l\u2019altre ans del sol post. E los de dins defenien-se molt virilment com a cavallers, emper\u00f2 estaven ab congoixa perqu\u00e8\u00b7ls fallien les vitualles. E vengueren en gran necessitat, que havien de menjar los cavalls, los gats, fins a les rates. Lo mestre, vehent-se en tan gran necessitat, tram\u00e9s per tots los mariners e pregu\u00e0\u2019ls molt que donassen orde que un bergant\u00ed pogu\u00e9s passar entre les naus. Prestament los mariners forniren lo bergant\u00ed de totes coses necess\u00e0ries. Lo mestre feu<\/a> letres al papa, a l\u2019emperador e a tots los reys e pr\u00ednceps de crestians, notificant-los la grand\u00edssima necessitat en qu\u00e8 era posat, preguant-los que\u00b7l volguessen subvenir.<\/p>\n

Part\u00ed lo bergant\u00ed una nit que plovia e fehia molt gran fosca: passaren, que no foren gens sentits. E per son discurs, donaren les letres. E cascun pr\u00edncep los fehia bona resposta, emper\u00f2 la ajuda era molt tarda. E aquestes letres eren vengudes al rey de Fran\u00e7a, qui profer\u00ed molt e feu<\/a> poch.<\/p>\n

Totes aquestes rahons que dites he, recitaren los cavallers qui de la cort del rey de Fran\u00e7a eren venguts al duch de Bretanya. E lo duch mostrava dolre\u2019s molt del maestre e de la religi\u00f3 dient, all\u00ed present tots, moltes virtuoses paraules, entre les quals en special dix que trametria embaixadors al rey de Fran\u00e7a, que si ell volia trametre socors al gran mestre de Rodes e li seria plasent que ell hi an\u00e0s per capit\u00e0, ho faria de molt bona voluntat he y despendria de \u00e7o del seu CC m\u00edlia scuts.<\/p>\n

L\u2019endem\u00e0 per lo mat\u00ed tingu\u00e9 consell e foren elets IIII embaixadors: un arquebisbe e un bisbe, un vezcomte e, lo quart, fon Tirant lo Blanch, per \u00e7o com era bon cavaller e de la fraternitat de la Garrotera. Com los embaixadors foren davant lo rey de Fran\u00e7a, explicaren llur embaixada. Dix-los que al quart dia los retria resposta e pass\u00e0 m\u00e9s de I mes ans que d\u2019 ell poguessen saber lo que deliberava de fer. Com agu\u00e9 prou stat, dix-los que per al present ell no podia entendre en tals fets, com fos occupat en altres nego\u00e7is que li anava m\u00e9s inter\u00e9s. Los embaixadors se\u2019n tornaren ab la resposta.<\/p>\n

Com Tirant sab\u00e9 que tanta morisma stava sobre Rodes e que neg\u00fa no\u00b7ls socorria, parl\u00e0 ab molts mariners demanant-los de consell si seria possible que ell los pogu\u00e9s soc\u00f3rrer. E digueren-li que, si ell anava ax\u00ed com dehia, ell los poria b\u00e9 soc\u00f3rrer e poria entrar dins lo castell de Rodes, no envers la part del moll, mas a la altra part.<\/p>\n

Tirant, ab voluntat del duch e ab li\u00e7\u00e8n\u00e7ia e voluntat de son pare e de sa mare, compr\u00e0 una grossa nau e feu-la<\/a> molt b\u00e9 armar e provehir de moltes vitualles. Segu\u00ed\u2019s que, per la coneixen\u00e7a que Tirant havia ab los \u00e7inch fills del rey de Fran\u00e7a, e lo menor de tots havia nom Phelip, qui era un poch ignorant e tengut en possessi\u00f3 de molt gro\u00e7er, e lo rey per causa de a\u00e7\u00f2 ne fehia poca estima e la gent no\u00b7n fehien neguna men\u00e7i\u00f3 d\u2019ell, e un gentilom qui\u00b7l servia, sabent que Tirant anava ab una nau en Rodes e per passar en Hierusalem, havent desig gran de anar en aquelles terres, dix a Phelip les seg\u00fcents paraules.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL C<\/h2>\n

COM TIRANT ARM\u00c0 UNA NAU PER SOC\u00d3RRER AL MAESTRE DE RODES E AN\u00c0-SE\u2019N EN SA COMPANYIA PHELIP, FILL MENOR DEL REY DE FRAN\u00c7A, DEL QUAL SE TRACT\u00c0 MATRIMONI AB LA FILLA DEL REY DE CI\u00c7\u00cdLIA<\/p>\n

\u2013Los cavallers, senyor, qui aconseguir volen honor, com s\u00f3n j\u00f3vens e disposts per exer\u00e7ir les armes no deurien aturar en casa de llur pares, e specialment los qui s\u00f3n de menor edat dels altres germans e majorment que lo pare no\u00b7n fa\u00e7a men\u00e7i\u00f3 neguna d\u2019ell. E si yo fos en lo punt que v\u00f3s sou ans hiria peixent les erbes per los monts que sol un dia yo atur\u00e0s en aquesta cort. \u00bfE no sabeu v\u00f3s com diu aquell refrany antich \u00abmudant edat, muda\u2019s ventura\u00bb<\/span>? E por\u00edeu-la en altre loch millor trobar que no a\u00e7\u00ed. E mirau de aquell fam\u00f3s cavaller Tirant lo Blanch apr\u00e9s de la molta honor que ha sabuda guanyar en les batailles que en Anglaterra ha ven\u00e7udes, ara novament arma una grossa nau per anar en Rodes y a la Casa Sancta de Hierusalem. \u00a1O, quina gl\u00f2ria seria per a v\u00f3s secretament partir d\u2019a\u00e7\u00ed, v\u00f3s e yo tot sols, e no dir res a neg\u00fa fins f\u00f3ssem dins la nau e cent milles dins mar! E Tirant \u00e9s tan virtu\u00f3s cavaller que us obeir\u00e0 he us far\u00e0 aquella honor que sou mereixedor segons la casa d\u2019on veniu.<\/p>\n

\u2013Mon bon amich Tenebr\u00f3s, yo conec molt b\u00e9 lo bon consell que\u00b7m donau \u2014dix Phelip\u2014, e so<\/a> molt content que u metam en execuci\u00f3.<\/p>\n

\u2013A mi par, senyor \u2014dix lo gentilom \u2014 que yo dech anar primer en Bretanya al port hon Tirant adoba la nau e, per la molta amistat que yo tinch ab ell, li dir\u00e9 que\u00b7m fa\u00e7a gr\u00e0cia que en companyia sua yo pugua passar en la terra sancta de Hierusalem, e quines coses he mester per a mi e a dos scuders. E vista sa intenci\u00f3, posarem en la nau totes les coses que seran necess\u00e0ries.<\/p>\n

Phelip rest\u00e0 molt content de aquest deliber e dix:<\/p>\n

\u2013Tenebr\u00f3s, en aquest temps que v\u00f3s hireu a parlar ab Tirant, yo repleguar\u00e9 los m\u00e9s diners que por\u00e9, e robes e joyes, perqu\u00e8\u00b7m pugua mostrar honsevulla que sia.<\/p>\n

Lo dia seg\u00fcent lo gentilom part\u00ed ab II escuders qui l\u2019acompanyaven. E tant camin\u00e0 Tenebr\u00f3s per ses jornades que pervengu\u00e9 hon era Tirant. Feren-se grand\u00edssima festa com se veren, e Tenebr\u00f3s li dix la causa de sa venguda. Com Tirant sab\u00e9 la sua embaixada, y trob\u00e0 molt gran plaer, per \u00e7o com sabia que Tenebr\u00f3s era gentilom valent\u00edssim e molt discret e stimava la sua companyia. E resp\u00f2s-li en la seg\u00fcent forma:<\/p>\n

\u2013\u00a1Senyor e germ\u00e0 meu! Tenebr\u00f3s, los b\u00e9ns, la persona e la nau e tot quant yo tinch \u00e9s prest a tot lo que v\u00f3s ordeneu, e yo u tinch a bona sort de v\u00f3s anar en ma companyia. E per cosa en lo m\u00f3n yo no comportaria que cavaller ne gentilome, qualsevulla que fos, en la mia nau pos\u00e0s vitualles, que de tot lo que en la nau ser\u00e0, ax\u00ed pr\u00f2piament com a la mia persona, vos ser\u00e0 dat tot lo que volreu.<\/p>\n

Com Tenebr\u00f3s hoh\u00ed ax\u00ed parlar a Tirant fon lo m\u00e9s content home del m\u00f3n, e feu<\/a> infinides gr\u00e0cies a Tirant de la molta gentilea sua.<\/p>\n

Leix\u00e0 all\u00ed hu dels servidors perqu\u00e8 fes adobar dins la nau una cambra hon se poguessen retraure per a dormir e a menjar, e que Phelip pogu\u00e9s star all\u00ed alguns dies secret, e Tenebr\u00f3s se\u2019n torn\u00e0 per ses jornades, cavalcant fins que fon ab Phelip, lo qual lo estava sperant ab molt gran desig.<\/p>\n

No fon poca la consolaci\u00f3 que Phelip agu\u00e9 de la bona resposta de Tirant. E Tenebr\u00f3s li dix que donassen orde que fos presta la llur partida, e Phelip li dix que ja tenia tot lo que se n\u2019havia de portar.<\/p>\n

L\u2019endem\u00e0 Phelip an\u00e0 a son pare, lo rey, e supplic\u00e0\u2019l, davant la reyna, que fos de sa mer\u00e7\u00e9 li don\u00e0s li\u00e7\u00e8n\u00e7ia de anar fins a Par\u00eds per veure la fira, que stava a dos jornades de all\u00ed. Lo rey, ab la cara molt fluixa, li dix:<\/p>\n

\u2013Fes lo que\u00b7t vulles.<\/p>\n

Ell li bes\u00e0 la m\u00e0, e a la reyna per semblant.<\/p>\n

E gran mat\u00ed ells partiren e tingueren son cam\u00ed, e per ses jornades arribaren al port de la mar. E Phelip se pos\u00e0 dins una cambra en la nau e no\u00b7s leix\u00e0 veure a neg\u00fa.<\/p>\n

Com la nau fon partida e ben CC milles dins mar, Phelip se mostr\u00e0 a Tirant. E aquell estigu\u00e9 lo m\u00e9s admirat del m\u00f3n de tal ventura. E puix se trobaren dins mar, fon-los for\u00e7at de tenir son dret cam\u00ed dever\u00e7 Portogal, e arribaren a la ciutat de Lisbona.<\/p>\n

Lo rey de Portogal, com sab\u00e9 que Phelip, fill del rey de Fran\u00e7a, venia en aquella nau, tram\u00e9s-li un cavaller, preguant-lo graciosament li fos plasent de exir en terra per \u00e7o com venia enujat de la mar. E Phelip li tram\u00e9s a dir que, per la sua amor, era molt content. Tirant hi Phelip se abillaren molt b\u00e9 e, ben acompanyats de molts cavallers e gentilsh\u00f2mens que Tirant portava, tots ben abillats e ab cadenes d\u2019or, ixqueren de la nau e feren la via devers lo palau. Lo rey, com veu<\/a> a Phelip abra\u00e7\u00e0\u2019l e feu-li<\/a> molta honor, e a tots los altres. E aturaren en la cort del rey X dies.<\/p>\n

Com se\u2019n volgueren anar, lo rey los feu<\/a> molt ben fornir la nau de totes les coses necess\u00e0ries en molt gran abund\u00e0ncia. E de all\u00ed Tirant tram\u00e9s un gentilom seu ab letres al rey de Fran\u00e7a re\u00e7itant-li la veritat de son fill. Com lo rey de Fran\u00e7a sab\u00e9 que ab tan bona companyia son fill anava ne fon molt content, e\u00b7n special la reyna, que tant de temps havia passat que no n\u2019havia pogut saber res, ans pensaven que fos mort o que\u00b7s fos posat en algun monestir.<\/p>\n

Phelip pres comiat del rey de Portogal, e la nau feu<\/a> vela e vingu\u00e9 al cap de Sanct Vicent per passar lo estret de Gibaltar. E all\u00ed trobaren moltes fustes de moros. Com veren la nau, totes les fustes se posaren en orde per pendre-la e donaren-li un gran combat que dur\u00e0 mig dia, hon hi mor\u00ed molta gent d\u2019una part e d\u2019altra. Com la gent de Tirant agueren refrescat, tornaren altra volta a la batailla, la qual era molt brava. \u00c9s veritat que la nau de Tirant era molt major e m\u00e9s alterosa que neguna dels moros, emper\u00f2 era sola e les altres, entre grans e poques, eren XV e totes fehien armes. Com la nau de Tirant part\u00ed de Portogal hi havia passats CCCC h\u00f2mens d\u2019armes.<\/p>\n

Un mariner molt destre que havia en la nau, qui\u00b7s nomenava Cataquefar\u00e0s, aquest havia molt navegat, era molt subtil e valent\u00edssim mariner: veu<\/a> que mal anava llur fet, pres moltes cordes que havia en la nau e feu-ne<\/a> un filat a manera de ex\u00e0vegua que porten la palla. E del castell de popa fins a la proha, abra\u00e7ant lo arbre, pos\u00e0 aquelles cordes e feu-les<\/a> liguar alt, que los h\u00f2mens qui dins la nau combatien, aquelles cordes no\u00b7ls fehien gens de enuig a les armes, ans los restauraren de \u00e9sser presos, car les canteres que los moros tiraven eren tantes e tan spesses que era una gran admiraci\u00f3 de veure. E si aquella ex\u00e0vegua de cordes no fos stada, tota la cuberta de la nau fora<\/a> stada plena de pedres e de barres de ferro. E ab aquell artifici fon restaurada, que jam\u00e9s una pedra hi pogu\u00e9 entrar, ans ax\u00ed com la pedra donava en les cordes sortia en mar.<\/p>\n

\u00bfQu\u00e8 feu<\/a> m\u00e9s aquest mariner? Pres tots los matalafs que trob\u00e0 dins la nau, e\u00b7ntold\u00e0 los castells e los costats de la nau e, com les bombardes tiraven, daven damunt los matalafs e no podien fer mal ni dan a la nau. Encara feu<\/a> m\u00e9s: pres oli bullent e pegunta e, ax\u00ed com les naus staven afrenellades, ab ca\u00e7es lan\u00e7aven oli. E ab la pegunta bullent daven de grans passions als moros, de qu\u00e8\u00b7ls fon for\u00e7at de apartar-se de la nau. Emper\u00f2 tot lo estret de Gibaltar passaren combatent nit e dia. E tantes foren les bombardes, darts e passadors que les veles tenien clavades ab lo arbre de la nau, e volgueren acalar la antena apr\u00e9s que los moros los agueren leixat e no pogueren. E eren molt prop de terra e, certament, la nau anava a dar a trav\u00e9s prop de la ciutat de Gibaltar. Los mariners foren tan bons que prestament giraren la nau e al\u00e7aren les veles, ixqueren de l\u2019estret e entraren en la gran mar. E en aquests combats foren nafrats Phelip e Tirant e molts altres.<\/p>\n

Anaren en una ylla despoblada, prop terra de moros, e aqu\u00ed curaren de les nafres e adobaren la nau lo millor que pogueren. E naveguaren per la costa de Barberia hon agueren molts combats ab fustes de genovesos e de moros fins que foren prop de T\u00fani\u00e7. Aqu\u00ed acordaren de anar a la ylla de Ci\u00e7\u00edlia per carreguar de forment.<\/p>\n

Com foren dins lo port de Palerm \u2014 hon era lo rey e la reyna, e dos fills que tenia e una filla de inextimable bellea, que avia nom Ricomana, donzella molt sabuda e de moltes virtuts complida \u2014 estant la nau dins lo port e volent pendre vitualles, que freturosos n\u2019estaven, feren exir en terra a l\u2019escriv\u00e0, e V o VI ab ell, ab manament que no diguessen res de Phelip ni de Tirant, sin\u00f3 que era una nau que era partida de ponent e anava en Alexandria ab alguns pelegrins qui anaven al Sanct Sepulcre.<\/p>\n

Com lo rey sab\u00e9 que del ponent venien, per saber noves de aquella terra tram\u00e9s a manar lo scriv\u00e0 de la nau e tots los altres venguessen davant la senyoria sua; e fon-los for\u00e7at de fer-ho. E recitant davant lo rey los combats grans que en lo estret de Gibaltar havien aguts ab moros e ab genovesos, no recordant-se en aquell cars del manament que Tirant los havia fet, digueren com all\u00ed venia Phelip, fill del rey de Fran\u00e7a, en companyia de Tirant lo Blanch.<\/p>\n

Com lo rey sab\u00e9 que Phelip era en aquella nau, feu<\/a> fer un gran pont de fusta de la terra fins a la nau, tot cubert de draps de ra\u00e7. Lo rey, per fer-li honor, entr\u00e0 dins la nau ab dos fills que tenia, e pregu\u00e0 molt a Phelip e a Tirant que ixquessen en terra e reposassen all\u00ed alguns dies, per la gan congoixa de la mar que passat havien e dels combats dels moros. Phelip e Tirant li\u2019n feren infinides gr\u00e0cies e digueren que per contentar-lo hirien ab sa senyoria.<\/p>\n

Lo rey los tragu\u00e9 en la ciutat e feu-los<\/a> molt b\u00e9 aposentar e servir de molt bones viandes e de altres coses pertanyents per a h\u00f2mens qui hixen de mar. Emper\u00f2 Phelip, per consell de Tirant, dix al rey que no aturaria en sa posada fins que hagu\u00e9s vista a la reyna. E lo rey ne fon molt content. Com foren alt en lo palau, la reyna los reb\u00e9 ab cara molt affable, e sa filla la infanta. E tornats en sa posada trobaren-la segons fill de rey era mereixedor.<\/p>\n

Apr\u00e9s, cascun dia a la missa e apr\u00e9s dinar eren ab lo rey, e\u00b7n special ab la infanta, la qual mostrava tanta affabilitat als strangers que anaven e venien, que per tot lo m\u00f3n se parlava de la sua molta virtut. E praticant cascun dia en la cort del rey, e ab la infanta, Phelip se enamor\u00e0 molt de ella, e ella per semblant d\u2019ell. Emper\u00f2 Phelip era tant vergony\u00f3s com en davant ella que scassament gosava parlar e, com ella lo posava en rahons algunes, no y sabia respondre. E Tirant prestament responia per ell e dehia a la infanta:<\/p>\n

\u2013\u00a1O, senyora, quina cosa \u00e9s amor! Aquest Phelip, com som a la posada o fora de a\u00e7\u00ed, jam\u00e9s la sua boca se can\u00e7a en dir lahors e b\u00e9ns e virtuts de la senyoria vostra e, com vos \u00e9s present, ab gran trebal pot parlar, de sobres de amor. Certament vos dich que, si yo fos dona e trob\u00e0s alg\u00fa ab aquesta gentil calitat e conegu\u00e9s en ell \u00e9sser home dispost e de antich linatge, yo deixaria de amar a tots los altres e amaria un tal com aquest.<\/p>\n

\u2013\u00a1Hay, Tirant! \u2014dix la infanta \u2014, v\u00f3s b\u00e9 dieu. Emper\u00f2 si naturalment li ve de \u00e9sser grosser de sa pr\u00f2pia natura, \u00bfquin plaer, quina consolaci\u00f3 pot \u00e9sser a una donzella que tothom se rigua d\u2019ell e li donen sus hi mat<\/span> en la darrera casa? Per amor de mi, no\u00b7m digau tal rah\u00f3, car per mon delit volria home qui fos ent\u00e9s, e comportaria ans en stat hi en linatge e que no fos grosser ni avar.<\/p>\n

\u2013Senyora \u2014dix Tirant \u2014, natural rah\u00f3 dieu, emper\u00f2 aquest no seu en aqueix banch que v\u00f3s dieu<\/span>. Aquest \u00e9s jove e de pochs dies, e vell de seny, liberal, anim\u00f3s m\u00e9s que tot altre, molt affable e graci\u00f3s en totes coses. En la nit se leva e no\u00b7m leixa reposar com volria: la nit li par un any, lo dia li \u00e9s delitos; si plaer li vull fer, no havem a parlar sin\u00f3 de la senyoria vostra. Si a\u00e7\u00f2 no \u00e9s amor, si no, digau-me qu\u00e8 seria. Senyora, amau a qui us ama<\/span>, e de tot cert. Aquest \u00e9s fill de rey, ab v\u00f3s egual, qui us ama m\u00e9s que a la sua vida. E si no parla tant com la senyoria vostra volria, per millor lo\u2019n deur\u00edeu tenir: guardau-vos, senyor, de aquells h\u00f2mens qui ab gran aud\u00e0cia e ab atreviment gosen requerir a dona o a donzella. E tal amor com aquesta no \u00e9s gens bona, car amor que prest \u00e9s venguda m\u00e9s prest \u00e9s perduda<\/span>. E tals com aquests s\u00f3n dits h\u00f2mens corsaris, qui van a roba de tothom. Dau-me v\u00f3s, senyora, home qui ab gran temor e vergonya ve davant sa senyora, e escassament li pot exir la paraula de la boca, e ab les mans plenes de temor diu lo que vol dir.<\/p>\n

\u2013Tirant \u2014dix la infanta \u2014, per la molta amistat que v\u00f3s teniu ab Phelip, feu b\u00e9 de aseure\u2019l en la cadira de honor. Ab lo noble orde de cavalleria que teniu v\u00f3s, no podeu dir sin\u00f3 lo b\u00e9 que de v\u00f3s se pertany e per \u00e7o us ne tinch per millor. Mas no penseu sia dona que cregua de lauger, ans, si res havia de \u00e9sser, hi volria posar les mans fins als colzes en sentir e saber la sua pr\u00e0tica, stat e condici\u00f3 quina \u00e9s, e si seria per dar consolaci\u00f3 a la mia \u00e0nima en aquest m\u00f3n. Emper\u00f2 los meus hulls contents s\u00f3n de la vista d\u2019ell, lo meu cor se combat ab mi e la experi\u00e8ncia me manifesta que \u00e9s aquell que yo contemple, de \u00e9sser grosser e avar, les quals dos malalties s\u00f3n incurables.<\/p>\n

\u2013\u00a1O, senyora! Qui en totes les coses del m\u00f3n vol molt subtilment mirar, moltes voltes li esdev\u00e9 que elegeix la m\u00e9s roh\u00edn, e en special en les amors honestes e l\u00ed\u00e7ites. E no s\u00f3n passats tres dies que, passejant-nos lo senyor rey, vostre pare, e yo per lo jard\u00ed, parlam de molts stats de pr\u00ednceps de la crestiandat e de moltes altres coses. E venguem a parlar de la senyoria vostra, dient-me com volia en sa vida repartir tot son stat e, per la molta amor que lo pare naturalment ama los fills, en special a v\u00f3s, qui sou donzella que li sou stada tostemps molt obedient, vos vol dotar de totes les terres del ducat de Cal\u00e0bria ensemps ab CC m\u00edlia ducats. E a\u00e7\u00f2 desijava molt veure de vida sua per \u00e7o que, com la sua \u00e0nima se partiria del seu cors, aconsolada se n\u2019an\u00e0s. Yo, vehent la bona e recta intenci\u00f3 sua, lo y loh\u00ed per \u00e7o com la senyoria vostra \u00e9s mereixedora de molta dignitat e honor ex\u00e7elsa. Per qu\u00e8 supplich a vostra altesa que algunes hores dispostes me vullau dar audi\u00e8ncia e no pendre enuig de res que yo digua a la senyoria vostra, car yo veig a\u00e7\u00ed venir en la cort del senyor rey embaixadors del papa per contractar matrimoni de son nebot, que volen dir alguns seria fill, ab vostra altesa; e d\u2019altres parts n\u2019i veig del rey de N\u00e0pols, del rey d\u2019Ongria e del rey de Chipre. E encara que yo no tingua poder del crestian\u00edssim e superior en dignitat de tots los reys de la crestiandat, lo rey de Fran\u00e7a, vull contractar ab vostre pare e ab la altesa vostra de aquest matrimoni.<\/p>\n

Gran cosa \u00e9s, senyora, ab los hulls corporals poder veure si \u00e9s coixo o tort, o alesiat de alg\u00fa de sos membres, si \u00e9s vell o jove, o si \u00e9s de bona gr\u00e0cia o de mala, o si \u00e9s valent o covart. De totes aquestes coses e moltes altres en qu\u00e8 natura pot fallir, la altesa vostra ne haur\u00e0 de estar a relaci\u00f3 d\u2019altri, qui us por\u00e0 dir tot lo contrari del que ser\u00e0. S\u00e0via e discreta vos veig, senyora, e m\u00e9s sabent que tota altra, e per tal vos tinch. E no pense la senyoria vostra que, per yo \u00e9sser servidor de Phelip, digua nengunes coses fictes ne manlevades, que de totes les que damunt he dites podeu veure totes les perfections en aquest. Mas, per la vostra grand\u00edssima e alta dignitat de perfections que la vostra singular persona poseheix, sou mereixedora de seure en cadira emperial e sotsmesa a la corona de Fran\u00e7a, per \u00e9sser de major altesa, ans que a l\u2019imperi rom\u00e0. E b\u00e9 s\u2019\u00e9s mostrada per experi\u00e8ncia la gran dignitat del rey de Fran\u00e7a, que les armes no li foren donades sens gran causa, car per manament de nostre Senyor li foren trameses per un \u00e0ngel tres flors de liri al rey de Fran\u00e7a que les fes, lo que no\u00b7s lig que jam\u00e9s per \u00e0ngel sien stades trameses a negun rey. Donchs, senyora, la senyoria vostra pot pendre part del mundanal e del spiritual, e de sanctedat ser\u00e0 complida la vostra excelsa persona per causa de aquest infant. \u00bfE qui \u00e9s aquella qui pugua haver gl\u00f2ria en aquest m\u00f3n e parad\u00eds en l\u2019altre?<\/p>\n

En a\u00e7\u00f2 vengu\u00e9 la reyna e torb\u00e0\u2019ls de ses delitoses rahons. Com agueren stat un poch spay, dix la reyna a Tirant:<\/p>\n

\u2013Cavaller virtu\u00f3s, no \u00e9s passada una hora que\u00b7l senyor rey e yo parl\u00e0vem de v\u00f3s e de les cavalleries vostres, e lo rey vol-vos acomanar un gran fet en qu\u00e8 li va molt a ell e a mi. E yo us tinch per tal que, si v\u00f3s ho empreneu, que\u00b7n volreu a la honor vostra exir ax\u00ed com de bon cavaller se pertany. Emper\u00f2, per esquivar los molts duptes que y s\u00f3n, yo y dar\u00e9 tot aquell empediment que por\u00e9.<\/p>\n

\u2013Senyora \u2014dix Tirant\u2014, vostra exceŀl\u00e8ncia me parla tan cubert que yo no s\u00e9 qu\u00e8 y pugua respondre, si ja no havia altra doctrina m\u00e9s clara de la que la altesa vostra m\u2019a<\/a> dit. Emper\u00f2 lo que yo por\u00e9 fer per la exceŀl\u00e8ncia vostra, ab consentiment del senyor rey, ho far\u00e9 de molt bona voluntat, fins a portar-ne la creu al coll.<\/p>\n

La reyna li regraci\u00e0 molt la sua bona voluntat. Tirant pres comiat de la reyna e de la infanta. E com fon en la sua posada congoixava\u2019s molt que la nau fos adobada perqu\u00e8 pogu\u00e9s prestament partir. Tirant veu<\/a> dins en alta mar venir una nau e, ans que an\u00e0s a menjar, volgu\u00e9 saber noves. E tram\u00e9s-hi prestament un bergant\u00ed armat qui an\u00e0 molt prestament y torn\u00e0. E digueren-li com aquesta nau venia de Alexandria e de Barut, e que havien tocat en la ylla de Chipre, emper\u00f2 que en Rodes no havien pogut tocar \u2014tanta era la multitut dels moros que la tenien asetjada per mar y per terra\u2014, hon hi havia moltes fustes de genovesos qui guardaven lo port e la ciutat de Rodes, que estava en fort punt que ja no tenien res que menjar. De pa, passats III mesos havia que lo mestre ni neg\u00fa del castell ni de la ciutat menjat no n\u2019havien, e no menjaven sin\u00f3 carn de cavall, e tan bon dia si\u00b7n podien haver. E crehien verdaderament que en breus dies se haurien a retre als moros. E ja\u00b7s foren donats sin\u00f3 que lo sold\u00e0 no\u00b7ls havia volguts pendre a mer\u00e7\u00e9.<\/p>\n

Com Tirant sab\u00e9 aquestes noves, entr\u00e0 en gran pensament. E com agu\u00e9 molt pensat, deliber\u00e0 carreguar tota la nau de forment e d\u2019altres vitualles, e que an\u00e0s a soc\u00f3rrer la religi\u00f3 de Rodes. E ax\u00ed u feu<\/a>. Prestament tram\u00e9s per mercaders e don\u00e0\u2019ls tanta moneda que carreguaren la nau de forment e de vins e de carns salades.<\/p>\n

Com lo rey sab\u00e9 a\u00e7\u00f2, tram\u00e9s per Tirant e dix-li son voler ab paraules de semblant stil.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CI<\/h2>\n

COM LO REY DE CI\u00c7\u00cdLIA PREGU\u00c0 A TIRANT QUE L\u2019ACOLL\u00cdS EN LA SUA NAU PER PASSAR AL SANCT SEPULCRE DE HIERUSALEM<\/p>\n

\u2013Per lo bon grat que tinch de v\u00f3s, Tirant, e per la molta virtut que en v\u00f3s tinch coneguda, me obligua que desige fer per v\u00f3s alguna cosa que us fos accepte. He us tindr\u00e9 a molta gr\u00e0cia que us vullau amprar de mi, que no ser\u00e0 cosa neguna que us sia deneguada, car yo us ame he us vull tenir en compte de un germ\u00e0 o fill per los actes que us veig fer de virtu\u00f3s cavaller, qui s\u00f3n tals e de tan gran renom e fama que sou mereixedor de haver premi de nostre senyor D\u00e9u en aquest m\u00f3n, e en l\u2019altre la sua eterna gl\u00f2ria. Car la gl\u00f2ria de la vostra ampresa posa en gran dejecti\u00f3 a tots los pr\u00ednceps de la crestiandat que en tan gran necessitat no han volgut soc\u00f3rrer lo mestre de Rodes. E si la divina Bondat me fehia gr\u00e0cia que\u00b7m don\u00e0s a sentir en aquest sanct viatge la sua eterna vida per yo poder anar ab v\u00f3s a la sancta perdonan\u00e7a de Hierusalem desfre\u00e7at, per \u00e7o que de neg\u00fa conegut no sia, e a\u00e7\u00f2 seria cosa que us tendria a m\u00e9s grat que si\u00b7m d\u00e0veu un regne, e de tota la vida mia vos ne restar\u00e9 obliguat. Per qu\u00e8 us prech ab molta amor que no m\u2019o denegueu, e haja de v\u00f3s tal resposta com de la vostra acostumada virtut se espera.<\/p>\n

Acabant lo rey, feu<\/a> principi Tirant a un tal parlar:<\/p>\n

\u2013Molta gl\u00f2ria seria per a mi que la exceŀl\u00e8ncia vostra me volgu\u00e9s pendre per servidor, com de germ\u00e0 o de fill yo no\u00b7n so<\/a> mereixedor ne us ho he servit. E fas infinides gr\u00e0cies a la exceŀl\u00e8ncia vostra de la bona voluntat vostra. Si la necessitat m\u2019o requeria, me ampraria de la altesa vostra com si f\u00f3sseu mon natural senyor, a qui tota ma vida agu\u00e9s servit. He us ne bese les mans. De anar en la mia nau, senyor, la nau, los b\u00e9ns meus e la persona \u00e9s tot de la exceŀl\u00e8ncia vostra, e podeu manar e ordenar de tot, ax\u00ed com de cosa vostra pr\u00f2pia, car, senyor, yo desige servir la altesa vostra e obeir de tot lo que maneu. Emper\u00f2, senyor, la principal intenci\u00f3 mia com yo part\u00ed de ma terra fon ab prop\u00f2sit leal e verdader de anar en Rodes e soc\u00f3rrer aquella sancta religi\u00f3, la qual est\u00e0 en punt de \u00e9sser del tot desolada. E a\u00e7\u00f2 per causa dels cruels genovesos, qui solament los plau la gl\u00f2ria dels ven\u00e7uts e no dels ven\u00e7edors, no tenint clem\u00e8ncia ne pietat ha llur pro\u00efsme cresti\u00e0, ans fan part manifesta ab los infels.<\/p>\n

\u2013Tirant \u2014dix lo rey \u2014, yo veig la vostra sancta intenci\u00f3 he bon prop\u00f2sit, e feu com a cavaller singular e cath\u00f2lich cresti\u00e0. Yo so<\/a> b\u00e9 content del m\u00e8rit de la vostra ampresa, la qual \u00e9s sancta, justa e bona. E per \u00e7o tinch yo ara molt major voluntat de anar-hi ab v\u00f3s he us vull ajudar, de tot mon poder, de totes les coses per a v\u00f3s e a la vostra ampresa necess\u00e0ries.<\/p>\n

E Tirant li\u2019n feu<\/a> infinides gr\u00e0cies e ax\u00ed restaren de acort. E Tirant supplic\u00e0 al rey fos de sa mer\u00e7\u00e9 entr\u00e0s dins la nau e mir\u00e0s qual apartament m\u00e9s li plauria. Com lo rey agu\u00e9 mirada la nau, eleg\u00ed li fos feta una cambra prop lo arbre, per \u00e7o com all\u00ed va la nau m\u00e9s segura com corre fortuna.<\/p>\n

Entre lo rey e Tirant cascun dia passaven moltes rahons de moltes coses. E vengueren a parlar de Phelip, lo qual Tirant desijava que fes matrimoni ab la infanta, ab lo dot que lo rey li havia dit. E lo rey venia-y b\u00e9 per liguar-se ab la casa de Fran\u00e7a, e dix:<\/p>\n

\u2013Tirant, de aquests afers yo no clouria res sens voluntat de ma filla, perqu\u00e8 a ella t\u00e9 de servir. E si ella \u00e9s contenta, per ma part vos offir lo matrimoni, e dar-li he tot lo que li he offert. Yo de bon grat ne parlar\u00e9 ab la reyna e ab ma filla e, sabuda llur intenci\u00f3, ans de nostra partida lo matrimoni se fermar\u00e0.<\/p>\n

Lo rey feu<\/a> venir en la sua cambra a la reyna e a sa filla, e dix-los semblants paraules:<\/p>\n

\u2013La causa, reyna e v\u00f3s, ma filla, per qu\u00e8 us he fetes venir a\u00e7\u00ed \u00e9s per manifestar-vos la mia breu partida, car yo tinch deliberat, ab lo divinal auxili, de anar en companyia de Tirant a la sancta perdonan\u00e7a del sanct Sepulchre de Hierusalem e, perqu\u00e8 conegut no sia, no vull portar ab mi sin\u00f3 un gentilom qui\u00b7m serveixqua. E perqu\u00e8 la vida e mort mia est\u00e0 en les mans de nostre senyor D\u00e9u volria que, ans de ma partida, v\u00f3s, ma filla, f\u00f3sseu coŀlocada en matrimoni que rest\u00e0sseu contenta e consolada, e que yo en ma vida ne haja aquest plaer. E si aquest fill de rey que a\u00e7\u00ed \u00e9s voleu per liguar-nos en germandat ab lo m\u00e9s alt rey de la crestiandat, yo so<\/a> cert que, ab consell e ajuda de Tirant y ab la voluntat que Phelip hi mostra, la cosa vendr\u00e0 a bona conclusi\u00f3.<\/p>\n

\u2013dona\u2019m<\/a> de parer \u2014dix la infanta\u2014 que la senyoria vostra sap b\u00e9 com la nau passaran XV dies que no haur\u00e0 acabat de carreguar ne ser\u00e0 en orde per partir. E dins aquest temps, la altesa vostra, ab consell de mon oncle e germ\u00e0 vostre, lo duch de Me\u00e7ina, poreu concordar lo negoci, puix lo duch s\u2019espera esta nit o dem\u00e0 \u00e9sser a\u00e7\u00ed.<\/p>\n

\u2013Molt b\u00e9 dieu, ma filla, dix lo rey. E rah\u00f3 \u00e9s que y sia demanat.<\/p>\n

\u2013Perdone\u2019m la altesa vostra \u2014dix la infanta\u2014 que, puix la exceŀl\u00e8ncia vostra t\u00e9 deliberat de anar en aquest sanct viatge, deur\u00edeu fer una gran festa a fi que Tirant e tots los de sa companyia, com sereu dins mar vos serveixquen de millor voluntat e, d\u2019altra part, si venia en orelles del rey de Fran\u00e7a, conegu\u00e9s que la altesa vostra fa menci\u00f3 de son fill Phelip. E diumenge qui ve sia manada celebrar festa e sala general que dure III dies, que les taules estiguen parades nit e dia e que cont\u00ednuament trobassen viandes abundantment per a tots aquells que venir hi volguessen.<\/p>\n

\u2013Per la mia fe, ma filla \u2014dix lo rey\u2014, v\u00f3s hi haveu millor pensat que yo no havia, e so<\/a> molt content que\u00b7s fa\u00e7a. E per quant stich molt occupat per causa de la mia partida, en deixar lo regne en bon stament e que neg\u00fa no pugua res sentir de la partida mia \u2014per los grans inconvenients que seguir se\u2019n porien com siam en terra de moros\u2014, e per tots aquests sguarts, volria v\u00f3s, ma filla, hi tingu\u00e9sseu les mans en ordenar-ho.<\/p>\n

Lo rey prestament feu<\/a> venir lo majordom e los compradors, e man\u00e0\u2019ls que fessen tot lo que sa filla Ricomana los man\u00e0s. E ells digueren que eren contents. Totes les coses per la infanta foren molt b\u00e9 ordenades, e devisades de moltes e diverses maneres de viandes per mostrar la sua gran discreci\u00f3. E aquesta festa no fon ordenada per la infanta per pus, sin\u00f3 per provar a Phelip e veure en son menjar quin conport fehia.<\/p>\n

Lo dia asignat del solenne convit, la infanta havia ordenat que lo rey e la reyna e Phelip hi ella, tots IIII menjassen alt en una taula; e lo duch de Mecina e Tirant, e tots los altres comtes e barons e les altres gents menjassen m\u00e9s baix de la taula del rey.<\/p>\n

Venint la vespra de la festa, lo rey tram\u00e9s dos cavallers a Phelip e a Tirant, preguant-los que per a l\u2019endem\u00e0 a la missa e al dinar fossen ab ell. E ells ab molta humilitat acceptaren lo convit.<\/p>\n

Per lo mat\u00ed ells se abillaren lo millor que pogueren, e tots los seus per lo semblant. Foren al palau e feren rever\u00e8ncia al rey, e lo rey ab gran affabilitat los reb\u00e9 e pres a Phelip per la m\u00e0, e lo duch de Me\u00e7ina a Tirant, e ax\u00ed anaren fins a la sgl\u00e9sia. Com lo rey fon en la sua capella, demanaren-li li\u00e7\u00e8ncia de anar acompanyar a la reyna e a sa filla, e lo rey fon molt content. E acompanyant-les, Phelip pres del bra\u00e7 a la infanta per star-li prop. E Tirant no\u00b7s partia prop de Phelip per dupte que no fes o que no digu\u00e9s alguna bajania que vingu\u00e9s en desgrat de la infanta.<\/p>\n

Dita la missa e lo rey tornat en lo palau ab tots los altres, lo dinar fon prest. Lo rey se asigu\u00e9 en mig de la taula e la reyna al seu costat. E lo rey, per fer honor a Phelip, lo feu<\/a> seure al cap de la taula, e la infanta davant Phelip. Tirant volia restar de peus per star prop de Phelip, e lo rey li dix:<\/p>\n

\u2013Tirant, mon germ\u00e0 lo duch de Me\u00e7ina vos st\u00e0 sperant, que no\u00b7s vol seure sens v\u00f3s.<\/p>\n

\u2013Senyor, sia de vostra mer\u00e7\u00e9 \u2014dix Tirant \u2014manar-li que\u00b7s segua, car, en tal festa com \u00e9s aquesta, de rah\u00f3 \u00e9s que yo haja a servir a fill de rey.<\/p>\n

La infanta, no ab prou paci\u00e8ncia, li dix ab la cara un poch irada:<\/p>\n

\u2013No cureu, Tirant, d\u2019estar tostemps en les faldes de Phelip, car en la casa del senyor rey mon pare hi ha prou cavallers qui\u00b7l serviran e no fretura \u00e9sser-hi v\u00f3s.<\/p>\n

Com Tirant veu<\/a> la infanta parlar ab passi\u00f3 e era for\u00e7at de anar-se\u2019n, acost\u00e0\u2019s a la orella de Phelip e dix-li:<\/p>\n

\u2013Com lo rey pendr\u00e0 aygua e veu que la infanta se leve e done del genoll en terra, hi ab la m\u00e0 t\u00e9 lo ba\u00e7\u00ed, feu v\u00f3s lo que ella far\u00e0. E guardau-vos de fer alguna grosseria.<\/p>\n

E ell resp\u00f2s que s\u00ed faria. Tirant se n\u2019an\u00e0 e, com tots foren aseguts portaren la ayguamans al rey, e la infanta don\u00e0 dels genolls en terra e prengu\u00e9 un poch del ba\u00e7\u00ed. E Phelip volgu\u00e9 fer per lo semblant, emper\u00f2 lo rey no u volgu\u00e9 consentir, e tal orde mateix serv\u00e0 en la reyna. E venint al lavar de la infanta, ella pres la m\u00e0 a Phelip perqu\u00e8 ensemps se lavassen. E Phelip, usant de cortesia e de gentilea, dix que no era rah\u00f3, e don\u00e0 del genoll en terra e volgu\u00e9-li tenir lo plat, emper\u00f2 ella jam\u00e9s se volgu\u00e9 lavar fins que los dos se lavaren ensemps. Apr\u00e9s portaren lo pa e posaren-lo davant lo rey e a casc\u00fa d\u2019ells, e neg\u00fa no y toc\u00e0, sperant que portassen la vianda. Phelip, com veu<\/a> lo pa davant, pres cuytadament un ganivet e pres un pa e lesc\u00e0\u2019l tot, e feu-ne<\/a> XII lesques grans e adob\u00e0-les. Com la infanta veu<\/a> tal entram\u00e9s no\u00b7s pogu\u00e9 detenir de riure. Lo rey e tots los qui all\u00ed eren e los cavallers j\u00f3vens qui servien fehien un joch mortal a Phelip, e la infanta que\u00b7s concordava ab ells. Fon for\u00e7at vingu\u00e9s a not\u00edcia de Tirant per \u00e7o com no partia jam\u00e9s lo hull de Phelip. Lev\u00e0\u2019s correns de taula e dix:<\/p>\n

\u2013\u00a1Per mon D\u00e9u! Phelip haur\u00e0 fallit en sa honor, que deu haver feta alguna gran bajania.<\/p>\n

E pos\u00e0\u2019s al costat seu, davant la taula del rey. Stigu\u00e9 mirant a cascuna part de la taula e veu<\/a> les lesques del pa que Phelip havia taillat, e veu<\/a> que lo rey ni neg\u00fa no havien tocat en lo pa. Prestament presum\u00ed la occasi\u00f3 de les rialles. Tirant li lev\u00e0 prestament les lesques, mes<\/a> m\u00e0 a la bo\u00e7a e tragu\u00e9 XII ducats en or, e pos\u00e0 en cascuna lesqua un ducat e feu-ho<\/a> donar a XII pobres.<\/p>\n

Com lo rey e la infanta veren lo que Tirant havia fet, tots cessaren de riure. Dix lo rey a Tirant quina significan\u00e7a tenia lo que havia fet.<\/p>\n

\u2013Senyor \u2014dix Tirant \u2014, com haur\u00e9 complit lo que y tinch a fer, ho dir\u00e9 a vostra altesa.<\/p>\n

Tirant don\u00e0 totes les lesques, cascuna ab son ducat, e la darrera se acost\u00e0 a la boca. E dix-hi una avemaria e don\u00e0-la. Dix la reyna:<\/p>\n

\u2013Molt me plauria saber aquest entram\u00e9s.<\/p>\n

Resp\u00f2s Tirant en la seg\u00fcent forma.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CII<\/h2>\n

COM LO REY DE CIC\u00cdLIA FEU<\/a> UN CONVIT A PHELIP E A TIRANT ANS QUE PARTISSEN, E COM TIRANT REPAR\u00c0 UN GRAN DEFALT QUE PHELIP HAVIA FET<\/p>\n

\u2013Senyor, la exceŀl\u00e8ncia vostra st\u00e0 admirada, e tots los altres, del que Phelip ha fet principi e yo he feta la fi, fahent-ne tots burla. E la causa de as\u00f2, senyor, \u00e9s, puix la altesa vostra ho desija saber, que los crestian\u00edssims senyors reys de Fran\u00e7a, per les moltes gr\u00e0cies que obteses han de la immensa bondat de nostre senyor D\u00e9u, instituhiren que tots los llurs fills, ans que rebessen lo orde de cavalleria, al dinar, ans que menjen, lo primer pa que\u00b7ls posen davant ne fan XII lesques e\u00b7n cascuna posen un real d\u2019argent, e donen-ho per amor de D\u00e9u en rever\u00e8ncia dels XII ap\u00f2stols. E com han rebut lo orde de cavalleria posen en cascuna lesqua una pe\u00e7a de or. E fins al dia de hui ho pratiquen tots los qui ixen de la casa de Fran\u00e7a. E per a\u00e7\u00f2, senyor, Phelip ha taillat lo pa e n\u2019a<\/a> fetes XII taillades perqu\u00e8 cascun ap\u00f2stol haja la sua.<\/p>\n

\u2013S\u00ed D\u00e9u me salve la vida \u2014dix lo rey \u2014. Aquesta caritat \u00e9s la m\u00e9s bella que yo jam\u00e9s ho\u00eds dir. E yo, qui so<\/a> rey coronat, no fas tanta caritat de un mes.<\/p>\n

La vianda fon venguda. La infanta dix a Tirant que se n\u2019an\u00e0s a dinar e Phelip, coneixent son gran deffalt e la discreta reparaci\u00f3 que Tirant feta havia, en lo menjar tingu\u00e9\u2019s esment, que no menjava sin\u00f3 tant com la infanta fehia. E com se foren levats de taula, se pres a partir la infanta ab una donzella sua de qui ella molt fiava e, ab una poqua de ira ab amor mesclada, feu<\/a> principi a tal lamentaci\u00f3.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CIII<\/h2>\n

LAMENTACI\u00d3 QUE FEU<\/a> LA FILLA DEL REY DE CI\u00c7\u00cdLIA APR\u00c9S DEL CONVIT<\/p>\n

\u2013\u00bfNo \u00e9s fort pena la mia? \u00a1Que aquest Tirant \u00e9s fet enemich de mon voler, que sola una hora yo no puch ab Phelip parlar! Que si li fos fill o germ\u00e0 o natural senyor no\u00b7l tendria tan a prop, que temps no tinch en dir-li rah\u00f3 neguna que ell no\u00b7s pose en les nostres rahons. \u00a1O, Tirant! \u00a1V\u00e9s-te\u2019n ab la tua nau e sies benaventurat en los altres regnes! Sol me leixa a Phelip per rep\u00f2s de la mia \u00e0nima e consolaci\u00f3 de ma vida. Car si no te\u2019n vas, tostemps viur\u00e9 en pena, car ab la tua discreci\u00f3 repares les indiscrecions dels altres. Digues, Tirant, \u00bfe per qu\u00e8 tant me enuiges? Car si jam\u00e9s has amat en algun temps deuries pensar quant \u00e9s gran rep\u00f2s praticar de rahons a soles ab aquella persona que hom ama. E yo, fins a\u00e7\u00ed, jam\u00e9s he sabut ni he sentit les passions de amor: b\u00e9 m\u2019era plasent lo festejar y \u00e9sser amada, mas com pensava que eren vasalls e de la casa de mon pare, tant m\u2019estimava \u00e9sser loada com \u00e9sser amada. Mas ara, miserable de mi, que com vull dormir no puch, la nit \u00e9s m\u00e9s largua que no volria, res que menje no sent dol\u00e7, ans me par amarch com fel, les mies mans in\u00fatils me desdenyen, que no\u00b7m volen ajudar a liguar, la mia \u00e0nima no t\u00e9 prou temps per a pensar, sola desige sempre star, que neg\u00fa res no\u00b7m digu\u00e9s. Si a\u00e7\u00f2 \u00e9s viure, \u00a1no s\u00e9 qu\u00e8\u00b7s ser\u00e0 morir!<\/p>\n

E ab tals e semblants paraules la enamorada infanta se lamentava, derrocant destiŀlades l\u00e0gremes de aquells hulls que moltes flames de foch havien en\u00e7eses en lo cor de Phelip. E stant ab aquest trist continent la infanta, per la sua cambra entr\u00e0 lo rey e son germ\u00e0, lo duch de Me\u00e7ina, lo qual restava per visrey e loctinent general de tot lo regne. Com foren dins la cambra, lo rey la veu<\/a> star ab la cara e gest molt adolorit e dix-li:<\/p>\n

\u2013\u00bfQu\u00e8 \u00e9s a\u00e7\u00f2, la mia filla? \u00bfCom estau ax\u00ed v\u00f3s adolorida?<\/p>\n

\u2013\u00a1E com, senyor! \u00bfNo tinch gran rah\u00f3 \u2014dix la infanta\u2014 que la senyoria vostra stigua per partir? \u00bfQu\u00e8 far\u00e9 yo, desconsolada? \u00bfAb qui m\u2019aconsolar\u00e9? \u00bfEn qu\u00e8 pendr\u00e0 rep\u00f2s la mia \u00e0nima?<\/p>\n

Gir\u00e0\u2019s lo rey devers son germ\u00e0 e dix-li:<\/p>\n

\u2013Duch, \u00bfqu\u00e8 us par de la humanitat com se sent? E la pr\u00f2pia sanch no\u00b7s pot tornar aygua<\/span>.<\/p>\n

Lo rey, ab paraules de molta amor, aconort\u00e0 a sa filla tant com pogu\u00e9. E trameteren per la reyna que vengu\u00e9s e, tots quatre, tingueren llur consell. E lo rey feu<\/a> principi a un tal parlar.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CIIII<\/h2>\n

COM LO REY DE CI\u00c7\u00cdLIA COMAN\u00c0 LA MULLER E SA FILLA A SON GERM\u00c0, LO DUCH DE ME\u00c7INA, E PREGU\u00c0\u2019L QUE DIGU\u00c9S LO PARER SEU EN LO MATRIMONI DE PHELIP E DE SA FILLA<\/p>\n

\u2013Puix la bona sort mia ha ordenat e a la divina Provid\u00e8ncia plau que aquest sanct viatge scusar no\u00b7s pot, la mia \u00e0nima se\u2019n va aconsolada, puix lo meu germ\u00e0 resta a\u00e7\u00ed en loch meu, qui \u00e9s la mia pr\u00f2pia \u00e0nima, al qual prech que us tingua per recomanades en tot lo que manareu e ordenareu. E aquest ser\u00e0 lo major plaer que fer-me por\u00e0. E m\u00e9s vos prech, duch, que digau vostre parer en aquest matrimoni de Phelip, puix D\u00e9u lo\u2019ns ha a\u00e7\u00ed aportat, e dieu-nos la intenci\u00f3 vostra.<\/p>\n

E don\u00e0 fi a son parlar.<\/p>\n

\u2013Senyor \u2014dix lo duch\u2014, puix a la exceŀl\u00e8ncia vostra plau, e de la senyora reyna, que yo y digua mon parer, so<\/a> molt content. \u00bfE qu\u00e8 dich? Com a les donzelles los parlen algun matrimoni de qu\u00e8 elles se contenten e tan prest no ve a conclusi\u00f3 segons lo apetit e llur voluntat, resten molt agreujades. E puix la altesa vostra va en aquesta sancta perdonan\u00e7a e Phelip hi va tanb\u00e9, so<\/a> de parer que aquest matrimoni se deuria fer ab consentiment de son pare e de sa mare. E la senyoria vostra trameta per Tirant, e feu-li scriure letres al rey de Fran\u00e7a de aquest matrimoni si li vindr\u00e0 en plaer, perqu\u00e8 no fa\u00e7am de la conc\u00f2rdia disc\u00f2rdia e de la pau guerra<\/span>; perqu\u00e8 no pogu\u00e9s dir que, per son fill \u00e9sser molt jove e de poca edat, lo aguessen enganat. Car si era ma filla, m\u00e9s la stimaria dar a un cavaller ab voluntat de sos parents ans que dar-la a un rey contra voluntat del seu poble.<\/p>\n

Lo rey e la reyna tingueren per molt bo lo consell del duch. E la infanta, de vergonya, no y gos\u00e0 contradir. E d\u2019altra part fon contenta que tan prestament no\u00b7s fes, per \u00e7o com volia haver major experi\u00e8ncia de Phelip, perqu\u00e8 no\u00b7l tenia prou conegut, e concord\u00e0\u2019s ab la voluntat de tots.<\/p>\n

Prestament trameteren per Tirant e recitaren-li larguament tot lo consell que havien tengut sobre lo matrimoni, e Tirant los loh\u00e0 lo bon deliber que havien tengut. E rest\u00e0 lo c\u00e0rrech a Tirant d\u2019escriure. E scriv\u00ed letres al rey de Fran\u00e7a, narrant-li larguament la forma de la conc\u00f2rdia del matrimoni si a ell era plasent. Lo rey feu<\/a> armar un bergant\u00ed per passar en la terra ferma, qui an\u00e0 ab les letres dret ha Pumbl\u00ed.<\/p>\n

La nau de Tirant fon ben carreguada de forment e de altres vitualles. Com lo bergant\u00ed degu\u00e9 partir, lo rey feu<\/a> demostraci\u00f3 que se n\u2019anava ab lo bergant\u00ed e tanc\u00e0\u2019s dins una cambra que de neg\u00fa no fos vist, e posaren fama que anava la via de Roma per parlar ab lo papa. E en la nit Tirant feu<\/a> recollir lo rey e Phelip. Com tota la gent fon recollida, Tirant an\u00e0 a pendre comiat de la reyna e de la infanta, e de tots los de la cort. E la reyna feu<\/a> molta honor a Tirant e pregu\u00e0\u2019l que volgu\u00e9s tenir per recomanat al rey, perqu\u00e8 era home de delicada complexi\u00f3.<\/p>\n

\u2013Senyora \u2014dix Tirant \u2014, no dupte la senyoria vostra que ser\u00e0 per mi ax\u00ed servit com si fos mon natural senyor.<\/p>\n

E la infanta lo y recoman\u00e0 molt, la qual rest\u00e0 ab molta dolor e pensament. E a\u00e7\u00f2 per causa del rey, son pare, que se n\u2019anava, e molt m\u00e9s per la amor que tenia a Phelip.<\/p>\n

E en la primera guayta la nau feu<\/a> vela e ixqueren del port ab molt bon temps. E agueren lo vent molt pr\u00f2sper, que en IIII dies passaren lo golf de Ven\u00e8cia e foren en vista de Rodes, e anaren al castell de Sanct Pere e aqu\u00ed surgiren per sperar vent que fos un poch fortunal. E Tirant, a consell de dos mariners que de sa terra havia portats, qui amaven molt la honor sua, com veren lo vent larguer e bo, en la nit donaren vela. E de mat\u00ed, apuntant la alba, ells foren en vista de Rodes, molt prop.<\/p>\n

Com les naus de genovesos veren aquella nau venir, pensaren que era una de dues que havien trameses per portar vitualles per al camp, e vehien que venien de levant. No podien pensar que neguna altra nau tingu\u00e9s atreviment de venir enmig de tantes naus com en lo port staven. La nau se acost\u00e0 e, com fon prop d\u2019elles, carregu\u00e0 de tantes veles com podia portar. En a\u00e7\u00f2 conegueren los genovesos, e en lo g\u00e0lip de la nau, que no era de les sues.<\/p>\n

Posaren-se en orde del que pogueren, emper\u00f2 la nau los fon tan prop que neguna nau no pogu\u00e9 al\u00e7ar vela e aquesta, a veles plenes, pass\u00e0 per mig de totes les naus al lur despit. Emper\u00f2 ells foren ben servits de lan\u00e7es e de passadors e de molts colps de bombardes, e de tot lo que en la mar se usa. E Tirant man\u00e0 al timoner e al naucher que no voltassen la nau, sin\u00f3 que donassen la proha en terra endret de la ciutat, en un arenal que y ha peguat ab la murailla. E a veles plenes donaren all\u00ed.<\/p>\n

Com los de la ciutat agueren vist la nau donar la proha en terra penssaren-se que fos de les dels genovesos, que acordadament agu\u00e9s dat en terra per pendre la ciutat. Tota la gent cuyt\u00e0 en aguella part e combatien-los molt bravament. E los de les naus los combatien d\u2019altra part, que ells staven en prou congoixa, fins a tant que un mariner an\u00e0 prestament e pres una bandera de les de Tirant e al\u00e7\u00e0-la. Com los de la ciutat veren la bandera detingueren-se, que no feren armes. Prestament feren saltar un home, qui\u00b7ls dix com aquella nau era de socors.<\/p>\n

Com los de terra saberen que lo capit\u00e0 de la nau era franc\u00e9s e portava la nau carreguada de forment per soc\u00f3rrer la ciutat, anaren-ho a dir al mestre, lo qual, sabuda la bona nova, se agenoll\u00e0 en terra, e tots los qui ab ell eren, e feren lahors e gr\u00e0cies a la divina provid\u00e8ncia com era stat en recort d\u2019ells, que no\u00b7ls havia oblidats. Lo mestre devall\u00e0 del castell ab tots los cavallers e los h\u00f2mens de la ciutat, ab taleques, entraven dins la nau per traure forment e posaven-lo en botigues.<\/p>\n

Lo mestre, com hagu\u00e9 aguda verdadera relaci\u00f3 qui era Tirant, tingu\u00e9 gran desig de veure\u2019l, coneixent per experi\u00e8ncia la molta virtut sua, e man\u00e0 a dos cavallers de l\u2019orde, dels majors que y eren, que anassen a la nau e que preguassen a Tirant de part sua que volgu\u00e9s exir en terra. Los cavallers pujaren en la nau e demanaren lo capit\u00e0, e Tirant, ax\u00ed com aquell qui era pr\u00e0tich e cortes\u00e0, los reb\u00e9 ab molta honor. Los cavallers li digueren semblants paraules:<\/p>\n

\u2013Senyor capit\u00e0, lo senyor mestre \u00e9s devallat del castell e \u00e9s en la ciutat, qui us spera e prega-us li fa\u00e7au gr\u00e0cia de exir en terra. Per la virtuosa fama que de v\u00f3s ha ho\u00efda men\u00e7ionar, desija molt la vostra vista.<\/p>\n

\u2013Cavallers senyors \u2014dix Tirant \u2014, direu a mon senyor lo mestre que molt prest yo ser\u00e9 ab la senyoria sua, que ja fora<\/a> exit a fer-li rever\u00e8ncia sin\u00f3 que spere que haja fet aleujar la nau, perqu\u00e8 tinch dupte que ab lo gran c\u00e0rrech que t\u00e9 no s\u2019obra e que\u00b7s perda lo forment. E sa mer\u00e7\u00e9 prengua c\u00e0rrech de posar en segur lo forment que trahuen. E vosaltres, cavallers, vos prech me fa\u00e7au dues gr\u00e0cies: la una \u00e9s que per gentilea vullau pendre una poqueta coŀlaci\u00f3 ab mi; la segona, que dos gentilsh\u00f2mens meus se\u2019n vajen en companyia vostra, perqu\u00e8 de necessitat tenen a parlar ab lo senyor mestre ans que yo ixqua en terra.<\/p>\n

\u2013Capit\u00e0 senyor \u2014dix lo un cavaller \u2014, dues coses nos demanau que no us poden \u00e9sser deneguades. La primera \u00e9s tan delitosa per a nosaltres que per a tots los dies de nostra vida vos restarem obliguats.<\/p>\n

E Tirant, que y havia ben provehit en lo passat dia en fer coure moltes gallines e altres maneres de carns fiambres, e aqu\u00ed\u00b7ls don\u00e0 b\u00e9 a menjar e a ells paregu\u00e9 \u00e9sser tornats de mort a vida. E Tirant hagu\u00e9 provehit ab lo seu majordom e ab los servidors seus que en la ciutat li agueren una gran posada, e all\u00ed feu<\/a> aparellar de menjar per al mestre e a la religi\u00f3, perqu\u00e8 sabia que u havien molt mester. E per causa de a\u00e7\u00f2 Tirant se detingu\u00e9, que no volgu\u00e9 exir en terra fins que lo dinar fos aparellat.<\/p>\n

Com los cavallers se\u2019n volgueren anar, Tirant pres dos gentilsh\u00f2mens dels seus e dix-los que en secret parlassen ab lo mestre, e que li diguessen com ell portava en la sua nau lo rey de Ci\u00e7\u00edlia e Phelip, fill del rey de Fran\u00e7a, qui anaven a la sancta perdonan\u00e7a de Hierusalem, si serien segurs en la sua terra. Com los gentilsh\u00f2mens hagueren explicada la embaixada al mestre, ab aquella honor e rever\u00e8ncia que a ell se pertanyia, lo mestre los dix semblants paraules:<\/p>\n

\u2013Gentilsh\u00f2mens, digau al virtu\u00f3s Tirant lo Blanch que yo so<\/a> molt content de tenir secret tot lo que ell volr\u00e0 e que en la mia terra ell no deu demanar seguretat neguna, que yo vull que ell la tingua per sua. Que los seus actes s\u00f3n stats de tanta virtut e singularitat que ell nos ha guanyada tant la voluntat que \u00e9s senyor de les persones nostres e dels b\u00e9ns. E que en la mia terra yo\u00b7l prech que ell mane e ordene ax\u00ed com si fos mestre de Rodes, car tot lo que manar\u00e0 ser\u00e0 complit sens contradicti\u00f3 neguna. E si vol lo ceptre de la just\u00edcia e les claus del castell e de la ciutat, de continent li seran liurades.<\/p>\n

Cobrada la resposta Tirant dels seus embaixadors, ne feu<\/a> relaci\u00f3 al rey de Ci\u00e7\u00edlia, de la molta cortesia del mestre. E lo rey e Phelip, desfre\u00e7ats, ixqueren en terra e anaren a la posada que\u00b7ls havien aparallada. E Tirant ixqu\u00e9 molt b\u00e9 abillat. E devis\u00e0\u2019s en aquesta forma, \u00e7o \u00e9s, ab gip\u00f3 de brocat carmes\u00ed e, sobre lo gip\u00f3, un gesaran de malla, e sobre lo gesaran un jaquet d\u2019orfebreria e ab moltes perles que y havia brodades, ab spasa senyida. Y en la cama portava la guarrotera e al cap un bonet de grana ab un fermaill de molt gran stima.<\/p>\n

Entrant Tirant dins la ciutat, trob\u00e0 lo mestre en una gran pla\u00e7a. Tirant anava molt b\u00e9 acompanyat de molts cavallers, ax\u00ed de l\u2019orde com dels seus. Les dones e les donzelles staven per les finestres, e per portes e tarrats, per veure qui era aquell benaventurat cavaller qui de tan cruel fam los havia deliurats e de penosa captivitat.<\/p>\n

Com Tirant fon davant lo mestre, feu-li<\/a> honor de rey: fic\u00e0 lo genoll e volgu\u00e9-li besar la m\u00e0, emper\u00f2 lo mestre no u consent\u00ed e per bon spay stigueren altercant. Lo mestre lo pres per lo bra\u00e7, lev\u00e0\u2019l de terra e bes\u00e0\u2019l en la boca ab molta amor affable. Aqu\u00ed passaren moltes rahons en pres\u00e8ncia de tots, recitant-li lo mestre los grans combats que lo sold\u00e0, nit e dia, los daven per terra, e los genovesos per mar; e com staven de hora en hora per dar-se, per la strema fam que tenien, e no\u00b7ls era possible poder-se m\u00e9s sostenir, que tots los cavalls e altres animals se havien menjats, fins als gats, que a maravella se\u2019n trob\u00e0s hu.<\/p>\n

\u2013Moltes dones prenyades se s\u00f3n afollades e los petits infants se moren de fam. Aquesta \u00e9s la major mis\u00e8ria que en lo m\u00f3n sia stada.<\/p>\n

Acabant lo mestre de recitar los passats mals, Tirant feu<\/a> principi a un tal parlar.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CV<\/h2>\n

COM TIRANT ARRIB\u00c0 A RODES AB LA NAU E LA SOCORREGU\u00c9<\/p>\n

Les vostres justes pregu\u00e0ries, reverend\u00edssim senyor, e les doloroses l\u00e0gremes de l\u2019afligit poble han mogut la immensa e divina bondat de nostre senyor D\u00e9u de haver clem\u00e8ncia e pietat de la senyoria vostra e de aquesta pr\u00f2spera e benaventurada religi\u00f3, que no ha perm\u00e9s ni permetr\u00e0 que sia destrohida per mans dels enemichs de la sancta fe cath\u00f2lica. E alegre\u2019s la mer\u00e7\u00e9 vostra que, mijan\u00e7ant lo divinal auxili, prestament tota aquesta morisma ser\u00e0 fora de tota la ylla. Mas per quant a la major necessitat deu hom primer ac\u00f3rrer, supplique a la senyoria vostra me fa\u00e7a gr\u00e0cia que en la casa vostra vullau pendre de mi un petit dinar ab tot los que a\u00e7\u00ed s\u00f3n.<\/p>\n

\u2013Cavaller virtu\u00f3s \u2014dix lo mestre \u2014, v\u00f3s me preguau de cosa que \u00e9s a mi tan accepte e delitosa que, atesa la gran necessitat, ab infinides gr\u00e0cies la accepte. Car en tal punt stich que ab fatigua gran me poden exir les paraules de la boca. E D\u00e9u me fa\u00e7a gr\u00e0cia que us ho pugua satisfer en tot b\u00e9 e honor vostra.<\/p>\n

E prestament, enmig de la gran pla\u00e7a, Tirant feu<\/a> posar moltes taules e feu<\/a> seure lo mestre ab son stat e tots los cavallers de la religi\u00f3. E lo mestre pregu\u00e0 a Tirant que\u00b7s volgu\u00e9s seure prop de ell e ell s\u2019escus\u00e0 que li perdon\u00e0s la senyoria sua, que volia dar recapte a la gent. E pres un bast\u00f3 de majordom e feu<\/a> portar les viandes al mestre, e don\u00e0-li dos parells de pagos e molts capons, e gallines de Ci\u00e7\u00edlia que havia portat, e apr\u00e9s feu<\/a> donar a tots los altres compliment de totes coses.<\/p>\n

Com agueren comen\u00e7at de menjar, Tirant man\u00e0 tocar les trompetes e feu<\/a> fer crida que, tots aquells qui volguessen menjar e no tinguessen taules prestes all\u00ed, se aseguessen en terra, que aqu\u00ed los seria dat tot lo que haurien mester per a la humanal vida. E molt prestament se foren asegudes entorn de la pla\u00e7a, que era molt gran, moltes dones e donzelles de honor e gran multitut de poble. E Tirant don\u00e0 orde que en poca hora tots tingueren qu\u00e8 menjar e, d\u2019altra part, Tirant tram\u00e9s moltes viandes als que guardaven lo castell. E ab la ajuda de nostre Senyor, qui dona compliment de la sua gr\u00e0cia a tot lo m\u00f3n, e ab la bona dilig\u00e8ncia de Tirant, tots restaren contents.<\/p>\n

Com lo mestre e tots foren dinats, la coŀlaci\u00f3 fon presta de molts confits per al mestre e als cavallers. Apr\u00e9s, Tirant feu<\/a> traure de la nau moltes botes<\/a> de farina e feu-les<\/a> posar enmig de la pla\u00e7a, e supplic\u00e0 al mestre fos de sa mer\u00e7\u00e9 dos cavallers de l\u2019orde ab los regidors de la ciutat repartissen tota aquella farina entre la gent popular, com ell ne tingu\u00e9s m\u00e9s per fornir lo castell. E m\u00e9s, lo supplic\u00e0 que fes posar en orde los molins, perqu\u00e8 havia bon temps que no havien molt<\/a>. E Tirant feu<\/a> fer una crida que tots los qui volguessen farina que vinguessen a la pla\u00e7a. Com la farina fon repartida, feu<\/a> repartir lo forment per cases segons los menjadors que tenien: al major daven VI cafi\u00e7os e ax\u00ed desminuhint, segons les cases, fins a hu. E per aquest orde mateix repartiren los olis e los legums, e les carns e de totes les altres coses de provesi\u00f3.<\/p>\n

No\u00b7s poria recitar les lahors e benedictions que lo mansuet poble daven a Tirant, que les devotes pregu\u00e0ries que fehien per ell eren sufficients a posar-lo en parad\u00eds encara que jam\u00e9s altre b\u00e9 no agu\u00e9s fet. Repartides totes les vitualles, e la gent que stava molt contenta, lo mestre pregu\u00e0 a Tirant que l\u2019aport\u00e0s a la posada del rey de Ci\u00e7\u00edlia e de Phelip de Fran\u00e7a. Tirant fon molt content, e tram\u00e9s-los avisar perqu\u00e8\u00b7ls trobassen en orde.<\/p>\n

Lo mestre e Tirant entraren per la cambra, e lo rey e lo mestre se abra\u00e7aren e feren-se molta de honor. E apr\u00e9s, lo mestre abra\u00e7\u00e0 a Phelip. E lo mestre los pregu\u00e0 que mudassen de posada, que venguessen a posar al castell, e lo rey jam\u00e9s se volgu\u00e9 mudar de all\u00ed, dient que ell stava molt b\u00e9 aposentat.<\/p>\n

\u2013Senyor \u2014dix Tirant \u2014, vespre\u00b7s fa. Pujau-vos-ne en vostra fortalea e dem\u00e0 entendrem en la guerra e en delliurar la ciutat e la ylla de aquesta morisma.<\/p>\n

Lo mestre pres comiat del rey e de Phelip e Tirant lo acompany\u00e0 fins prop del castell. Com fon nit scura, lo castell e la ciutat estava ab molt gran lumin\u00e0ria e grans alegries de tocar trompetes, tabals e de altres maneres de insturments. E les lumin\u00e0ries eren tan grans que de la Turquia les vehien. La fama an\u00e0 per tota la terra com lo sold\u00e0 havia pres lo gran mestre de Rodes ab tota la religi\u00f3, e lo castell e la ciutat, per les grans lumin\u00e0ries que havien vistes.<\/p>\n

Aquella nit Tirant ab los seus feu<\/a> guayta envers lo port. Les naus dels genovesos staven molt prop de terra, en especial la nau del capit\u00e0, que n\u2019estava m\u00e9s prop que totes les altres. E quasi envers la mija nit, un mariner se acost\u00e0 a Tirant e dix-li:<\/p>\n

\u2013Senyor, \u00bfqu\u00e8 daria la mer\u00e7\u00e9 vostra al qui en nom vostre crem\u00e0s aquesta nau en la nit que ve, qui m\u00e9s prop de terra st\u00e0, que\u00b7s diu que \u00e9s del capit\u00e0 dels genovesos?<\/p>\n

\u2013Si tu tal cosa fa\u00e7 \u2014dix Tirant \u2014, yo de bon grat te dar\u00e9 IIII m\u00edlia ducats de or.<\/p>\n

\u2013Senyor \u2014dix lo mariner \u2014, si la mer\u00e7\u00e9 vostra me promet a fe de cavaller de dar-los-me, yo y posar\u00e9 tot mon saber. E si no u fa\u00e7, me obligue de \u00e9sser catiu vostre.<\/p>\n

\u2013Amich \u2014dix Tirant \u2014, yo no vull que tu poses penyores negunes ni t\u2019obligues a neguna cosa, car la inf\u00e0mia e vergonya que\u00b7n reportar\u00e0s si no fa\u00e7 lo que m\u2019as<\/a> dit te ser\u00e0 prou punici\u00f3 e pena. E de mi, yo\u00b7t promet, per lo orde que he rebut de cavalleria, que si tu dem\u00e0, entre tot lo dia e la nit tu la cremes, yo\u00b7t dar\u00e9 lo que t\u2019\u00e9 prom\u00e9s e molt m\u00e9s avant.<\/p>\n

Lo mariner rest\u00e0 molt content perqu\u00e8 ell ho tenia per cert, per la gran destrea que tenia en la mar e en la terra. Al mat\u00ed ell don\u00e0 orde en totes les coses que havia necess\u00e0ries.<\/p>\n

Com lo mestre hagu\u00e9 ho\u00efda missa, vingu\u00e9 a veure al rey, e a Phelip e a Tirant, e parlaren molt sobre la guerra e deliberaren moltes coses en \u00fatil de la ciutat, les quals deixe de recitar per no tenir prolixitat. Un cavaller de l\u2019orde, molt antich, qui era vengut ab lo mestre, dix les seg\u00fcents paraules:<\/p>\n

\u2013A mi par, senyors, que puix la senyoria vostra ha molt ben provehit \u2014que la ciutat star\u00e0 ben fornida per alguns dies \u2014, que mon senyor lo mestre fes un present al gran sold\u00e0 de moltes e diverses maneres de vitualles per fer-li perdre la speran\u00e7a que t\u00e9 de pendre\u2019ns per fam. E ara que saben que aquesta nau \u00e9s venguda e a pesar llur \u00e9s entrada, coneguen que stam molt ben provehits de totes coses e, per voler-los fer m\u00e9s plaer los ne volem fer part.<\/p>\n

Per tots los magn\u00e0nims senyors fon loat e aprovat lo consell de l\u2019an\u00e7i\u00e0 cavaller e de continent ordenaren que li fossen tramesos CCCC pans calents, ax\u00ed com exirien del forn, vi e confits de mel<\/a> e de \u00e7ucre, III parells de pagos, gallines e capons, mel, oli e de totes les coses que havien portades.<\/p>\n

Com lo sold\u00e0 veu<\/a> tal present, dix als seus:<\/p>\n

\u2013Cremat sia tal present e lo tra\u00ffdor qui\u00b7l tramet A\u00e7\u00f2 ser\u00e0 causa de fer-me perdre ma honor e tot lo estat que tinch.<\/p>\n

Emper\u00f2 ell lo reb\u00e9 ab cara affable e feu<\/a> gr\u00e0cies al mestre del que tram\u00e9s li havia. Com cobraren la resposta era ja hora de dinar e lo mestre que prenia son comiat del rey e dels altres. Dix lo rey:<\/p>\n

\u2013Senyor mestre, v\u00f3s fos convidat ahir del meu singular amich Tirant, per qu\u00e8 us prech vos dineu hui ab mi convit de camp, segons h\u00f2mens qui no stan en libertat de poder haver les coses pertanyents a tal senyor com v\u00f3s.<\/p>\n

Lo mestre fon content de acceptar lo convit e atur\u00e0\u2019s a dinar. E entre ells passaren moltes cortesies e dinaren-se ab molt gran plaer, e tots los qui ab lo mestre eren venguts menjaren en la gran sala perqu\u00e8 no volien que vessen lo rey. Com foren dinats, Tirant dix a Phelip que convid\u00e0s lo mestre per a l\u2019endem\u00e0 e lo mestre ho accept\u00e0 de bon grat.<\/p>\n

Lo mestre e Tirant de la posada partiren anant regoneixent la ciutat, perqu\u00e8 Tirant volgu\u00e9 veure e saber per hon escaramu\u00e7aven ab los moros. E com ho agu\u00e9 tot vist paregu\u00e9-li prou bon loch per entrar e exir.<\/p>\n

Com lo mestre veu<\/a> que era hora, part\u00ed\u2019s de Tirant e recoll\u00ed\u2019s al castell, e Tirant torn\u00e0 a la posada del rey. E apr\u00e9s que agueren sopat, posaren-se en orde per anar a fer la guayta e per veure lo mariner si faria lo que havia dit.<\/p>\n

Com fon quasi la mija nit e fehia molt gran scuredat, lo mariner tingu\u00e9 ses coses prestes per cremar la nau del capit\u00e0. E feu-ho<\/a> en semblant forma.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CVI<\/h2>\n

COM TIRANT FEU<\/a> CREMAR LA NAU DEL CAPIT\u00c0 DELS GENOVESOS, QUI FON CAUSA QUE TOTS LOS MOROS SE N\u2019ANAREN DE LA YLLA<\/p>\n

Lo avisat mariner hagu\u00e9 fermat un argue en terra, vora mar, molt fort. Apr\u00e9s agu\u00e9 una molt grossa g\u00famena e pos\u00e0-la dins una barqua ab dos h\u00f2mens que voguaven, e ab ell foren tres, e pres una corda tan grossa com lo dit, de c\u00e0nem, molt largua. Com foren prop la nau, que sentien parlar los qui fehien la guayta al castell de popa, feu<\/a> detenir la barca e despull\u00e0\u2019s tot nuu, e seny\u00ed\u2019s una corda e pos\u00e0\u2019s en la \u00e7inta un petit coltell ben esmolat per \u00e7o que, si havia a taillar alguna corda que u pogu\u00e9s fer; e pos\u00e0\u2019l-se de part de tras, que al nadar no l\u2019enuj\u00e0s. E en la bahina del coltell ligu\u00e0 lo cap de la corda. Man\u00e0 als qui restaven en la barca que tostemps li donassen corda. Com ho hagu\u00e9 tot ordenat, lan\u00e7\u00e0\u2019s en la aygua e nadant an\u00e0 prop de la nau, que sentia molt b\u00e9 parlar los que guaytaven.<\/p>\n

Lavors mes<\/a> lo cap davall la aygua perqu\u00e8 no fos vist e aplegu\u00e0 a la nau hon st\u00e0 lo tim\u00f3, e aqu\u00ed se atur\u00e0 un poch perqu\u00e8 no temia que de neg\u00fa pogu\u00e9s \u00e9sser vist. E m\u00e9s baix del tim\u00f3, en totes les naus trobareu grosses anelles de ferro per \u00e7o com volen mostrar carena o volen spalmar, o com corren gran fortuna e\u00b7s trenquen les agulles del tim\u00f3, liguen lo tim\u00f3 en aquelles anelles, les quals van totes davall l\u2019aygua. E lo mariner pass\u00e0 la corda per la anella, e pres lo cap de la corda e torn\u00e0\u2019l-se a liguar. E pos\u00e0\u2019s davall la aygua e torn\u00e0 a la barca. E pres lo cap de la corda e ligu\u00e0\u2019l al cap de la g\u00famena, e va-la molt b\u00e9 enseuar e port\u00e0-se\u2019n un gran tro\u00e7 de seu per enseuar la anella, per \u00e7o que pass\u00e0s millor e no fes tanta remor. E deix\u00e0 manat que, com aguessen cobrat lo cap de la g\u00famena, que prenguessen un fus de ferre e que\u00b7l passassen per mig de la g\u00famena per \u00e7o, com aplegu\u00e0s a la anella e no pogu\u00e9s passar, que ell agu\u00e9s not\u00edcia que ells havien cobrat lo cap de la g\u00famena. E torn\u00e0\u2019s a lan\u00e7ar en la aygua e torn\u00e0 a la nau, e enseu\u00e0 molt b\u00e9 la anella. E los de la barca tiraren la corda prima fins a tant que cobraren lo cap de la g\u00famena; lo fus fon posat de ferro en la g\u00famena. Com fon a la anella no podia passar: conegu\u00e9 lo avisat mariner que lo cap de la g\u00famena era en la barca.<\/p>\n

Com li paregu\u00e9 hora, an\u00e0-sse\u2019n. Ixqu\u00e9 en terra e ligu\u00e0 lo un cap de la g\u00famena en lo argue e l\u2019altre liguaren ha una barca gran, a manera de balaner, que ja la tenia plena de lenya e de tea, ruxat tot ab oli perqu\u00e8 crem\u00e0s b\u00e9. Posaren-hi foch e leixaren-lo b\u00e9 en\u00e7endre, e posaren-se cent h\u00f2mens a l\u2019argue e comen\u00e7aren molt fort a vogir. E ab la for\u00e7a de l\u2019argue fon fet tan prest que escassament fon partit lo balaner que fon peguat al costat de la nau. E ab les grans flames de foch que portava, prestament se pres lo foch en la nau, ab tan gran f\u00faria que res en lo m\u00f3n no bastara apaguar-lo, sin\u00f3 que los de la nau no pensaren altra cosa sin\u00f3 de fogir ab les barques. Altres se lan\u00e7aven en la mar per passar en les altres naus, per b\u00e9 que no pogueren escusar que molts n\u2019i moriren cremats per no haver temps de poder exir; e a molts lo foch aconsegu\u00ed dormint.<\/p>\n

Los qui fehien la guayta alt en lo castell anaren prestament a dir al mestre com un gran foch havia en les naus dels genovesos. Lo mestre se lev\u00e0 e puj\u00e0 alt en una torre. Com veu<\/a> lo gran foch, dix:<\/p>\n

\u2013Per mon D\u00e9u, yo pens que a\u00e7\u00f2 haur\u00e0 fet Tirant, car ell me dix anit que volia asajar si poria fer una poca de lumin\u00e0ria entre les naus dels genovesos.<\/p>\n

Com fon de dia, Tirant pres tres m\u00edlia ducats e don\u00e0\u2019ls al mariner, e una roba de seda forrada de marts e un gip\u00f3 de brocat. Lo mariner li\u2019n feu<\/a> infinides gr\u00e0cies e rest\u00e0 molt content.<\/p>\n

Com lo sold\u00e0 veu<\/a> la nau cremada, dix:<\/p>\n

\u2013\u00bfQuins h\u00f2mens del diable s\u00f3n aquests que no temen los perills de la mort? Que a veles plenes s\u00f3n entrats per mig de tantes naus que y havia en lo port e han socorregut la ciutat. E puix han comen\u00e7at a cremar la nau del capit\u00e0, far\u00e0\u00b7n totes les altres, car no poden saber los mariners com pot \u00e9sser stat a\u00e7\u00f2. Cosa de gran admiraci\u00f3 \u00e9s que neg\u00fa no u pugua saber.<\/p>\n

Com la nau se cremava, la g\u00famena ab qu\u00e8 tenia liguat lo balaner crem\u00e0\u2019s e ab lo argue cobraren lo cap. Hi ells no podien pensar lo balaner com era vengut ax\u00ed dretament en aquella nau m\u00e9s que\u00b7n nenguna de les altres. Apr\u00e9s, lo sold\u00e0 tram\u00e9s per tots los capitans, ax\u00ed de la mar com de la terra, e recit\u00e0\u2019ls tot aquest fet, e del present que lo mestre li havia fet per mostrar com la ciutat estava molt ben provehida de totes coses. E m\u00e9s encara com eren en la entrada de l\u2019hivern, que los frets e les pluges los comen\u00e7aven de enujar. Per qu\u00e8 deliberava de levar lo camp e tornar-se\u2019n, mas que altre any ell hi tornaria.<\/p>\n

E prestament man\u00e0 sonar les trompetes e anafils del camp, e les naus donassen vela e anassen al cap de la ylla, que ell seria all\u00ed per recollir ab tota la sua gent. E ax\u00ed fon fet.<\/p>\n

Com lo camp fon levat, tota la morisma se n\u2019anava molt cuytada, ab gran desorde, per dupte que tenien que no ixquessen los de la ciutat. La pressa era tanta entre los moros per anar-se\u2019n que un ginet se solt\u00e0 e corregu\u00e9 molt per lo camp, que no\u00b7l pogueren pendre, que tir\u00e0 devers la ciutat e no\u00b7l gosaren seguir, perqu\u00e8 stava molt delit\u00f3s ab lo folguar e no\u00b7s leixava pendre.<\/p>\n

Com Tirant veu<\/a> que los moros levaven lo camp, arm\u00e0\u2019s ab tota la sua gent e ixqu\u00e9 fora de la ciutat. E apleguaren fins a hon era lo camp e posaren foch a les barraques, per \u00e7o que si tornassen aguessen son treball de tornar-les a refer. E stant ax\u00ed, lo ginet se acost\u00e0 all\u00ed hon ells eren, e prengueren-lo. Tirant fon molt content com havien pres lo ginet.<\/p>\n

E aquella nit tots los moros se atendaren prop de una ribera d\u2019aygua.<\/p>\n

Per lo mat\u00ed Tirant hoh\u00ed missa e pos\u00e0 en punt lo ginet ab sella de la guissa, e pres una ballesta \u2014de aquelles que\u00b7s paren a cavall ab una gafa\u2014 e moltes sagettes ab herba, e pos\u00e0-las en la correja; e pres una lan\u00e7a curta en la m\u00e0. E tot sol ixqu\u00e9 de la ciutat e an\u00e0 per mirar los moros si eren partits de all\u00ed hon havien alleujat aquella nit. E puj\u00e0 en un mont e veu<\/a> que tots los moros se n\u2019anaven de pressa la via de la mar. E mir\u00e0 a totes parts e veu<\/a> venir per lo cam\u00ed hon los moros anaven gran tro\u00e7 atr\u00e0s, una adzembla carreguada, ab XVIII moros qui la acompanyaven. He eren-se aturats atr\u00e0s per \u00e7o com era cayguda en un fanch.<\/p>\n

Com Tirant los veu<\/a> tan luny dels altres e que los primers no\u00b7ls podien veure per causa de una poca montanya que\u00b7nmig los stava, ferm\u00e0 d\u2019esperons e feu<\/a> la llur via, e conegu\u00e9 que eren moros. E veu<\/a> que neg\u00fa d\u2019ells no portava ballesta, sin\u00f3 que tots portaven lan\u00e7es e spases.<\/p>\n

\u2013No pot \u00e9sser menys \u2014dix Tirant\u2014 que yo no\u00b7n mate alg\u00fa de aquests perros de moros.<\/p>\n

E fic\u00e0 la lan\u00e7a que portava en terra, pres la ballesta e pos\u00e0-y una sagetta ab erba, e acost\u00e0\u2019s tant als moros que\u00b7ls podia b\u00e9 tirar. E tir\u00e0 ha un moro e fer\u00ed\u2019l en lo costat, que no an\u00e0 XXX passos que en terra caygu\u00e9 mort. Tirant ferm\u00e0 dels sperons, luny\u00e0\u2019s un poch e torn\u00e0 a parar la ballesta. Pos\u00e0-y una altra sagetta e torn\u00e0 devers ells, e tir\u00e0 a un altre moro e mor\u00ed prestament.<\/p>\n

Tots los moros se remeteren a ell. Fer\u00ed dels sperons e no\u00b7l podien aconseguir. Per aquest orde mes<\/a> per terra VIII moros, entre morts e mal nafrats. Los altres no curaven sin\u00f3 de cuytar cam\u00ed. E si Tirant hagu\u00e9s tengudes tantes sagettes, per aquell orde tots los haguera morts, encara que fossen stats cent.<\/p>\n

Acost\u00e0\u2019s als qui eren restats e dix-los que\u00b7s donassen a pres\u00f3. E ells deliberaren que m\u00e9s los valia \u00e9sser catius que no morir, puix vehien que no tenien defensi\u00f3 ni speraven socors. Fet llur acort, digueren que eren contents de donar-se. Dix Tirant:<\/p>\n

\u2013Deixau totes les armes aqu\u00ed.<\/p>\n

Com les agueren deixades, feu-los<\/a> tornar atr\u00e0s e lunyar de les armes bon tro\u00e7, e ell pos\u00e0\u2019s enmig dels moros e de les armes. E feu<\/a> pendre una corda e dix a l\u2019hu de aquells que ligu\u00e0s a tots los altres les mans detr\u00e0s e alt en los brahons.<\/p>\n

\u2013E si tu\u00b7ls ligues b\u00e9, que neg\u00fa no\u00b7s puga soltar, jo\u00b7t promet de fer-te franch e posar-te en segur lla hon \u00e9s lo sold\u00e0 ab tota la sua gent.<\/p>\n

Lo moro, per haver libertat, ligu\u00e0\u2019ls molt b\u00e9. E prengueren la adzembla, que era carreguada de moneda e de joyes de molta v\u00e0lua, e tiraren la via de la ciutat.<\/p>\n

Tirant entr\u00e0 ab la sua presa per la ciutat e trob\u00e0 lo mestre en la pla\u00e7a ab molts cavallers de l\u2019orde, qui l\u2019estaven sperant per a dinar. Com lo mestre lo veu<\/a> venir tot sol ab X presoners, stigu\u00e9 lo m\u00e9s admirat home del m\u00f3n, e tots los los altres, de les grans cavalleries que Tirant fehia.<\/p>\n

Apr\u00e9s que foren dinats, Tirant feu<\/a> armar un bergant\u00ed e tram\u00e9s-lo per veure lo sold\u00e0 e la sua gent si\u00b7s recollien ne en quin punt staven. Apr\u00e9s que, lo bergant\u00ed fon partit, don\u00e0 al moro una roba de seda e feu-lo<\/a> passar en la Turquia per la promesa que li havia feta. Molts h\u00f2mens de la ciutat anaren hon era stada la bregua e trobaren encara alguns moros vius, e feren-los morir e prengueren-los les armes que trobaren e tornaren-se\u2019n a la ciutat.<\/p>\n

Lo dia mateix torn\u00e0 lo bergant\u00ed que era partit e dix que\u00b7l sold\u00e0 s\u2019era ja recollit e tots los cavalls eren dins les naus. Tirant supplic\u00e0 al mestre que li don\u00e0s dos o tres guies que sabessen b\u00e9 la terra com ell volia aquella nit anar a visitar los moros. Molta gent li desconsell\u00e0 que no an\u00e0s a ampresa d\u2019altri, emper\u00f2 ell se apoder\u00e0 de anar-hi; e pres \u00e7inch-cents h\u00f2mens, e tota la nit caminaren e posaren-se en una montanya, sens que per neg\u00fa no foren vists, e de aquella montanya miraven molt b\u00e9 la pressa que los moros tenien de recollir-se. Com Tirant veu<\/a> que ja no y havia sin\u00f3 stima de mil h\u00f2mens, poch m\u00e9s o menys, Tirant ixqu\u00e9 de la montanya e fer\u00ed enmig dels moros tan bravament que\u00b7n feren una gran destro\u00e7a. Com lo sold\u00e0 veu<\/a> fer la destructi\u00f3 dels moros, stava molt desesperat. Tram\u00e9s les barques perqu\u00e8\u00b7s poguessen recollir, mas pochs ne cobraren, que la major part foren morts o hofegats per recollir-se.<\/p>\n

Vehent a\u00e7\u00f2, lo sold\u00e0 feu<\/a> dar vela e torn\u00e0-se\u2019n en sa terra. Com fon apleguat, los grans senyors qui restats eren foren molt ben informats de la causa de la sua venguda. Ajustaren-se tots e anaren-lo a veure. E un gran alcadi parl\u00e0 per tots e feu<\/a> principi a paraules de semblant stil.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CVII<\/h2>\n

COM FON MORT LO SOLD\u00c0 PER SOS VASALLS A MORT VITUPEROSA<\/p>\n

\u2013\u00a1O, tu, enganador de nostre sanct propheta Maphomet, destrohidor dels nostres tresors, malmetedor de la noble gent pagana, fornicador de mals, amador de covardies, vanaglori\u00f3s entre la gent no entesa, fogidor de batailles, squin\u00e7ador del b\u00e9 p\u00fablich! Ab peu esquerre has fetes totes les tues vils obres en dan e desonor de tots nosaltres, ab la m\u00e0 negra e crua, ab la falsa lengua que li ha feta companyia. Sens consell de bons conselers, est partit de aquella noble ylla de Rodes. Per una sola nau s\u2019\u00e9s smayat lo teu flach \u00e0nimo. \u00a1O, cavaller de poch esfor\u00e7! Ab la cara girada al rev\u00e9s has senyorejats XII reys coronats, los quals tostemps s\u00f3n stats a tu obedients. Est-te concordat ab la mala intenci\u00f3 dels teus pr\u00f2ximos parents e fictes crestians, los genovesos, qui pietat ne amor no han a neg\u00fa \u2014com no sien moros ni crestians\u2014, com tu sies nat dins aquella mala ribera e costa de G\u00e8nova. E per \u00e7o los teus reprovats mals te condemnen que muyres, com a home \u00e7elerat, de mort vituperosa.<\/p>\n

E prestament fon pres. E posaren-lo en la casa dels leons, hon mor\u00ed ab gran desaventura. Apr\u00e9s feren electi\u00f3 de un altre sold\u00e0. E aquell, per mostrar-se amador del b\u00e9 p\u00fablich, orden\u00e0 que ab aquelles naus dels genovesos fessen gran armada de tota aquella gent qui de Rodes era venguda, e altra m\u00e9s, e que passasen en la Gr\u00e8cia. E ax\u00ed fon fet. E fon-hi convidat lo gran turch, qui fon content de passar-hi ab molta gent d\u2019armes, de peu e de cavall en gran nombre. E junts los dos ex\u00e8r\u00e7its foren en nombre de CXVII m\u00edlia moros. E portaven dues banderes. La una era tota vermella, hon havia pintat lo c\u00e0lzer e la h\u00f2stia per \u00e7o com genovesos e venecians posaren penyora lo c\u00e0lzer e la h\u00f2stia consagrada; e per \u00e7o en les sues banderes porten aquella devisa pintada. L\u2019altra bandera era de ter\u00e7enell vert ab letres de or qui dehien: Venjadors de aquella sanch de aquell benaventurat cavaller don H\u00e8ctor lo troy\u00e0. E de la primera entrada que feren en la Gr\u00e8cia prengueren moltes viles e castells, e XVI m\u00edlia infants petits. E tots los trameteren en la Turquia e en la terra del sold\u00e0 per fer-los nodrir en la secta mafom\u00e8tica. E moltes dones e donzelles jutgaren a captivitat perp\u00e8tua.<\/p>\n

E la ylla de Rodes fon deliurada de poder dels infels.<\/p>\n

Com los de Chipre saberen que lo estol del sold\u00e0 se n\u2019era partit, en la ciutat de Famagosta carreguaren prestament moltes naus de forment, de bous e de moltons e de altres vitualles, e portaren-ho tot en Rodes per la gran fam que sabien que sostenien. E de moltes altres parts n\u2019i portaren. E en poch temps la ciutat e la ylla fon en tan gran abund\u00e0ncia que tots los antichs dehien que jam\u00e9s havien vist ne ho\u00eft dir a llurs predecessors una tan gran abund\u00e0ncia \u00e9sser stada en la ylla de Rodes.<\/p>\n

A pochs dies que lo sold\u00e0 fon partit, apleguaren dues galeres de venecians, carreguades de forment, qui portaven pelegrins qui anaven a la Casa Sancta de Hierusalem. Com Tirant ho sab\u00e9, ho an\u00e0 a dir al rey e a Phelip. E de aquesta nova foren molt alegres. Lo rey dix al mestre:<\/p>\n

\u2013Senyor, puix a la divina Bondat \u00e9s estat plasent que aquestes galeres s\u00f3n vengudes a\u00e7\u00ed, nosaltres volem partir per complir lo nostre sanct viatge ab vostra bona lic\u00e8ncia.<\/p>\n

Dix lo mestre:<\/p>\n

\u2013Senyor, molta gl\u00f2ria seria per a mi que les senyories de vosaltres volguessen a\u00e7\u00ed aturar, car podeu manar e ordenar ax\u00ed com en casa vostra pr\u00f2pia. E lo anar e lo restar st\u00e0 tot en vostra m\u00e0, que yo no vinch a fer sin\u00f3 lo que les senyories vostres me volran manar, car yo us desige a tots molt servir.<\/p>\n

E lo rey lo y regraci\u00e0 molt. Lo mestre ajust\u00e0 los cavallers de l\u2019orde a cap\u00edtol e dix-los com Tirant li havia demanada lic\u00e8ncia, que se\u2019n volia partir, per qu\u00e8 a ell paria molta rah\u00f3 que fos paguat del forment e la nau que perduda havia per soc\u00f3rrer-los. E tots los cavallers li digueren que sa senyoria hi havia b\u00e9 pensat, e que fos tan amplament satisfet com ell sab\u00e9s demanar e molt m\u00e9s encara. E ordenaren que a l\u2019endem\u00e0, enmig de la gran pla\u00e7a, en pres\u00e8ncia de tots li fes la offerta.<\/p>\n

L\u2019endem\u00e0 de mat\u00ed lo mestre feu<\/a> tancar tots los portals de la ciutat perqu\u00e8 neg\u00fa no pogu\u00e9s exir defora \u2014perqu\u00e8\u00b7s trobassen en lo parlament d\u2019ell e de Tirant\u2014 e feu<\/a> traure tot lo tresor de l\u2019orde enmig de la pla\u00e7a. E pregu\u00e0 lo mestre al rey de Ci\u00e7\u00edlia que y fos perqu\u00e8 ves lo tresor, e lo rey e Phelip hi foren. Com tots foren ajustats, lo mestre feu<\/a> principi a un tal parlar.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CVII bis<\/em><\/h2>\n

LA OFFERTA QUE FEU<\/a> LO MESTRE DE RODES A TIRANT DE PAGAR-LI LA NAU<\/p>\n

\u2013\u00a1Sola speran\u00e7a de la ciutat atribulada, succehidor de la sanch antigua molt generosa tu, Tirant lo Blanch! Sobre los nobles corona e ceptre real portar deuries e senyorejar lo Imperi Rom\u00e0, car per les tues virtuoses obres e singulars actes de cavalleria a tu pertany e ha altri no. Tu has posada en libertat la nostra casa de Hierusalem ab lo temple de Salam\u00f3. Tu est stat consolaci\u00f3 e vera salut de tots nosaltres, car gran temps havem stat ab molta fam e set, e altres dolors e mis\u00e8ries que per nostres peccats comportades havem, e per tu sol havem obtesa via de salvaci\u00f3 e libertat, car tota la nostra speran\u00e7a era ja perduda, que, si tu no fosses vengut en aquell beneyt dia, fora<\/a> desolada la nostra ciutat e tota la religi\u00f3. Donchs, \u00bfa qui deu \u00e9sser dada la tri\u00fcmphal gl\u00f2ria sin\u00f3 a tu, qui est lo millor dels cavallers? E nosaltres restam molt obliguats a la molta noblea tua, car totes aquestes gents que veu\u2019s a\u00e7\u00ed foren en carrera de perdici\u00f3, que, perduda la ciutat e la fortalea, fora<\/a> perdut lo poble, los b\u00e9ns e riqueses de aquells, e los cossos subjutgats a perpetual captivitat. \u00a1Beneyta sia la hora que tu vinguist a soc\u00f3rrer los famejants e\u00b7ls aconsolist ab vera dol\u00e7or de abundoses viandes, car altra speran\u00e7a no\u00b7n restava sin\u00f3 morir per la fe de Jhesucrist! \u00a1O, dolor e pena inextimable en les persones nostres posades en perpetuat cativeri! \u00bfA qui darem, donchs, lo premi de nostra pr\u00f2spera liberaci\u00f3? \u00bfQui ser\u00e0 nostre protector e segura defensa si altra veguada los malignes e inichs infels a\u00e7\u00ed tornen, com los perills sien molts e les amargues dolors que passades havem, perqu\u00e8 de ansiosa temor tremolen los nostres ossos e les entr\u00e0menes dins nosaltres no\u00b7s poden asegurar? No fon jam\u00e9s major mis\u00e8ria ni passaren los gloriosos sancts m\u00e0rtirs major pena en comparaci\u00f3 de la nostra, per \u00e7o com la mort \u00e9s comuna a tots e prest \u00e9s passada, qui dona fi a tots los mals<\/span>.<\/p>\n

Per qu\u00e8, cavaller virtu\u00f3s, supplicam a la tua noblea, yo e tota la religi\u00f3, que\u00b7t pl\u00e0cia stendre la tua generosa e victoriosa m\u00e0 sobre lo nostre tresor e que prengues de aquell a tota la tua voluntat, encara que no sia suficient premi dels teus singulars actes, car la tua molta virtut no poria fer res que\u00b7n desgrat nos vingu\u00e9s, car no sabem ni tenim ab qu\u00e8 te puguam premiar de la honor e pietat misericorde que de nosaltres, aflegits, has aguda, pensant en lo gran perill que has mesa la tua benigna e pr\u00f2spera persona. Ab \u00e0nimo gran hi sfor\u00e7at de cavaller has exercides les armes e no t\u2019est mostrat gens \u00e9sser cavaller pere\u00f3s, perqu\u00e8 b\u00e9\u00b7t podies scusar a les batailles e combats de la mar e de la terra. E per \u00e7o se diu que aquell \u00e9s dit cavaller qui fa cavalleries, aquell \u00e9s dit gentilom qui fa gentilees, aquell \u00e9s noble qui fa nobleses<\/span>. Donchs, Tirant, senyor de aquesta comunitat, reb ab la tua m\u00e0 plena de cavalleria, del nostre tresor. E com m\u00e9s en pendr\u00e0s m\u00e9s gl\u00f2ria ser\u00e0 per a nosaltres.<\/p>\n

E don\u00e0 fi a son parlar. No tard\u00e0 Tirant fer resposta en stil de semblants paraules.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CVIII<\/h2>\n

LA RESPOSTA QUE TIRANT FEU<\/a> AL MESTRE DE RODES. APR\u00c9S PART\u00cd DE RODES E AN\u00c0 AL SANCT SEPULCHRE EN COMPANYIA DEL REY DE CIC\u00cdLIA E DE PHELIP<\/p>\n

\u2013Comen\u00e7-me a recordar com vench en lo m\u00f3n aquell propheta e sanct glori\u00f3s, Johan Baptista, per denunciar lo adveniment de nostre redemtor D\u00e9u, Jhes\u00fas. Ax\u00ed, per permissi\u00f3 divina yo so<\/a> vengut a\u00e7\u00ed, ab ferma fe e ab deliberada pensa, per a soc\u00f3rrer e subvenir a la reverent senyoria vostra e a tota la religi\u00f3. E a\u00e7\u00f2 per causa de una letra que viu en mans de aquell pr\u00f2sper e crestian\u00edssim rey de Fran\u00e7a, la qual per la rever\u00e8ncia vostra li era stada tramesa. E fas infinides gr\u00e0cies a la Magestat divina com me ha feta tan gran honor e miseric\u00f2rdia que m\u2019a<\/a> fet apleguar a\u00e7\u00ed, ab bon salvament, en lo temps de la major necessitat, e per haver yo obtesa tanta gl\u00f2ria en aquest m\u00f3n que per mij\u00e0 meu aquesta sancta religi\u00f3 sia stada deliurada. La honor que me\u2019n resta \u00e9s suficient premi dels treballs e despesa, e lo m\u00e8rit spere haver de nostre senyor D\u00e9u en lo altre m\u00f3n. Per qu\u00e8 a honor, lahor e gl\u00f2ria del nostre mestre e senyor D\u00e9u Jes\u00fas, e de aquest sanct glori\u00f3s Johan Baptista, protector e defenedor de aquesta ylla, sots invocaci\u00f3 del qual aquesta sancta religi\u00f3 st\u00e0 fundada, done de bon grat tots mos drets del que yo tenia de haver a la sancta religi\u00f3 vostra, e no vull altra satisfacti\u00f3 de vosaltres sin\u00f3 que cascun dia me fa\u00e7au celebrar una missa cantada de r\u00e8quiem per la mia \u00e0nima. E m\u00e9s, vos deman en gr\u00e0cia que tot lo poble sia quiti de tot lo que\u00b7ls \u00e9s stat repartit, ax\u00ed del forment e farina com de les altres m\u00ednimes coses, que res no paguen. E de a\u00e7\u00f2, senyor, supplich a vostra senyoria que ax\u00ed\u00b7s fa\u00e7a.<\/p>\n

\u2013Tirant, senyor \u2014dix lo mestre\u2014, tot lo que la vostra gran gentilesa diu no\u00b7s pot fer, sin\u00f3 que ab la vostra m\u00e0, plena de caritat, aveu a pendre tot lo que us pertany, car si en algun temps los moros tornaven e la fama an\u00e0s per lo m\u00f3n dient com v\u00f3s per vostra virtut h\u00e9reu a\u00e7\u00ed vengut per donar-nos socors, e hav\u00edeu perduda la nau e fornida de vitualles molt b\u00e9 la ciutat, e que f\u00f3sseu stat malcontentat, en semblant necessitat no trobar\u00edem qui soc\u00f3rrer-nos volgu\u00e9s. Per qu\u00e8 us supplich he us demane de gr\u00e0cia que prengau tot lo que volreu del nostre tresor.<\/p>\n

\u2013Digau-me, senyor molt reverent \u2014dix Tirant\u2014, \u00bfqui pot a mi empedir si yo vull donar tots mos b\u00e9ns per amor de D\u00e9u? E no pense la senyoria vostra que yo sia tal que haja anar per lo m\u00f3n clamant-me de la vostra religi\u00f3, car m\u00e9s stime la honor e lo premi de nostre Senyor que tot lo tresor del m\u00f3n<\/span>. E no\u00b7m tingau per tal que yo volgu\u00e9s dir cosa qui no fos vera. E per \u00e7o que la senyoria vostra sia contenta, e tots los que a\u00e7\u00ed s\u00f3n ho puguen veure e fer verdader testimoni que so<\/a> content de tot lo que a\u00e7\u00ed he portat…<\/p>\n

En pres\u00e8ncia de tots pos\u00e0 les dues mans sobre lo tresor. E man\u00e0 als trompetes que fessen crida com ell se tenia per content de la mer\u00e7\u00e9 del senyor mestre e de tota sa religi\u00f3, e dava de bon grat al poble lo forment e la farina e totes les altres coses que preses havien, que volia que neg\u00fa no pag\u00e0s res.<\/p>\n

Moltes foren les lahors e benedictions que lo poble cascun dia daven a Tirant. Com la crida fon feta, Tirant supplic\u00e0 al mestre que anassen a dinar. E venint la nit, lo rey, Phelip e Tirant prengueren comiat del mestre e recolliren-se en les galeres dels venecians ab molt poca gent que se\u2019n portaren, que tota la altra deixaren en Rodes. E Diaphebus, parent de Tirant, no volgu\u00e9 restar. Ne Tenebr\u00f3s, per servir a Phelip.<\/p>\n

E corregueren fortuna v\u00e0lida tres dies e tres nits. Apr\u00e9s, agueren lo temps tan pr\u00f2sper que en pochs dies arribaren al port de Jafa e, partint d\u2019all\u00ed, que lo temps fon abonan\u00e7at ab la mar tranquiŀle, arribaren en Barut ab bon salvament. Aqu\u00ed ixqueren tots los pelegrins e prengueren bones guies, de deu en deu una guia. Junts que foren en Hierusalem, aturaren aqu\u00ed XIIII dies per visitar tots los sanctuaris e, partint de Hierusalem, anaren en Alexandria, hon trobaren all\u00ed les galeres e moltes naus de crestians.<\/p>\n

Anant un dia lo rey e Tirant per la ciutat, trobaren un catiu cresti\u00e0 que stava fortment plorant. Com Tirant li veu<\/a> fer tan trist e adolorit comport dix-li:<\/p>\n

\u2013Amich, yo\u00b7t prech que\u00b7m vulles dir per qu\u00e8\u00b7t dols tant, car la pietat que tinch de tu, si en res te puch ajudar, ho far\u00e9 de molt bona voluntat.<\/p>\n

\u2013No\u00b7m fretura despendre paraules \u2014dix lo catiu\u2014. Com vos ho aur\u00e9 dit, consell ni ajuda en v\u00f3s ni en altre no trobar\u00e9, que tal \u00e9s la mia fortuna. XXII anys ha que so<\/a> catiu per la mia mala sort, desijant m\u00e9s la mort que la vida. Perqu\u00e8 no vull renegar a mon D\u00e9u e a mon Creador, so<\/a> fart de bastonades e fretur\u00f3s de viandes.<\/p>\n

Dix Tirant:<\/p>\n

\u2013Per bonea te vull preguar me vulles dir e mostrar aqueix tan cruel qui\u00b7t t\u00e9 catiu.<\/p>\n

\u2013Aqu\u00ed\u00b7l trobareu, en aqueixa casa \u2014dix lo catiu\u2014, qui ab vergues de dolor st\u00e0 en la m\u00e0 per levar-me de la esquena lo cuyro.<\/p>\n

Tirant supplic\u00e0 ab veu baixa al rey lo deix\u00e0s entrar dins la casa de aquell moro, e lo rey fon molt content. E Tirant dix al moro com aquell seu catiu era son parent, si lo y volia vendre o donar a rescat. Lo moro dix que s\u00ed. Acordaren-se que li don\u00e0s LV ducats de or e Tirant lo pag\u00e0 de continent, e pregu\u00e0 al moro que li sab\u00e9s si hi havia altres moros que tinguessen altres catius crestians, que ell los compraria. E fon sabut per tota la ciutat de Alexandria, e casc\u00fa que tenia catius los portaven a l\u2019alf\u00f2ndech hon posava Tirant. E dins II dies Tirant rem\u00e9 CCCCLXXIII catius e, si m\u00e9s ne agu\u00e9s trobats, m\u00e9s ne aguera quitats. Tota la sua vexella de or e de argent, e totes les yoyes que portava, ven\u00e9 per quitar los dits catius. E feu-los<\/a> recollir en les galeres e en les naus e portar en Rodes.<\/p>\n

Com lo virtu\u00f3s mestre sab\u00e9 que lo rey e Tirant venien, feu<\/a> fer dins lo port un gran pont de fusta qui plegava de terra fins a les galeres, tot cubert de pe\u00e7es de seda. Lo rey de Ci\u00e7\u00edlia en aquella hora se manifest\u00e0 a tots. E lo mestre entr\u00e0 en la galera e feu<\/a> exir en terra al rey, a Phelip e a Tirant, e port\u00e0\u2019ls a posar alt en lo castell, e dix-los:<\/p>\n

\u2013Senyors, en lo temps de la necessitat me don\u00e0s a menjar. Ara, en lo temps de la prosperitat, menjareu ab mi si us plaur\u00e0.<\/p>\n

E ells foren molt contents.<\/p>\n

De continent que Tirant fon en Rodes, feu<\/a> haver moltes pe\u00e7es de drap e feu<\/a> vestir a tots los catius de mantos, robes, gipons, cal\u00e7es, \u00e7abates e camises. E feu-los<\/a> levar les camises grogues que ells portaven e tram\u00e9s-les en Bretanya, per \u00e7o que, com fos mort, fossen posades en la sua capella, ab los quatre scuts dels quatre cavallers que ven\u00e7uts havia. Com lo mestre sab\u00e9 lo que Tirant havia fet, dix al rey e a Phelip e a tots los qui all\u00ed eren:<\/p>\n

\u2013Per ma fe, yo crech, si Tirant viu molt temps, ell basta a senyorejar tot lo m\u00f3n. Ell \u00e9s liberal, ardit e savi e giny\u00f3s m\u00e9s que tot altre. Dich-vos per cert que, si nostre Senyor me hagu\u00e9s dotat de algun imperi o regne e tingu\u00e9s filla, yo la daria m\u00e9s prest e de millor voluntat a Tirant que a negun pr\u00edncep de la crestiandat.<\/p>\n

Lo rey advert\u00ed molt b\u00e9 en les prudents paraules del mestre e tostemps apr\u00e9s tingu\u00e9 deliber, com fos en Ci\u00e7\u00edlia, de dar la filla a Tirant.<\/p>\n

Acabades que foren les robes dels catius e les galeres volien partir, Tirant ajust\u00e0 tots los catius e convid\u00e0\u2019ls tots a dinar. Apr\u00e9s que foren dinats, Tirant feu<\/a> principi a tal parlar.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CIX<\/h2>\n

TIRANT POS\u00c0 EN LIBERTAT TOTS LOS CATIUS QUE HAVIA COMPRATS EN ALEXANDRIA. E COM TORNAREN EN CI\u00c7\u00cdLIA E STRENGUEREN LO MATRIMONI DE PHELIP AB LA FILLA DEL REY DE CI\u00c7\u00cdLIA<\/p>\n

\u2013Amichs meus hi en voluntat com a germans: no ha molts dies passats que tots vosaltres \u00e9reu detenguts en poder de infels e ab forts cadenes apresonats. Ara, per gr\u00e0cia de la divina Majestat e ab treball meu, sou venguts en terra de promissi\u00f3 franchs e liberts de tota captivitat e submissi\u00f3, perqu\u00e8 de present yo us done franca libertat a tots de anar o de restar. E tots aquells qui en ma companyia volran venir, yo\u00b7n ser\u00e9 molt content. Los qui volran restar en aquesta ciutat ho poran b\u00e9 fer e, los qui en altres parts volran anar, diguen-m\u2019o e yo dar-los he diners per a la despesa.<\/p>\n

Com los catius ho\u00efren dir semblants paraules al virtu\u00f3s Tirant foren molt aconsolats e posats en inextimable alegria, e lan\u00e7aren-se tots als seus peus per besar-los-hi e apr\u00e9s les mans. E Tirant no u volgu\u00e9 jam\u00e9s consentir. E don\u00e0\u2019ls tant de sos b\u00e9ns a casc\u00fa que tots se tingueren per m\u00e9s de contents.<\/p>\n

Com les galeres foren en punt de partir, lo rey, Phelip e Tirant prengueren comiat del reverent mestre e de tota la religi\u00f3; e les galeres ben provehides del que havien mester. E al comiat lo mestre torn\u00e0 a solicitar al virtu\u00f3s Tirant si volia \u00e9sser paguat de la nau e del forment, e Tirant ab molta gentilea s\u2019escus\u00e0, que no\u00b7n volia pendre res.<\/p>\n

Com foren dins les galeres donaren vela, e agueren lo temps tan pr\u00f2sper e favorable que en breus dies arribaren al cap de la ylla de Cic\u00edlia. La alegria que los ci\u00e7ilians feren fon molt gran per la venguda de son natural senyor, e los de la terra trameteren un correu a la reyna de la venguda del rey. Lo rey deman\u00e0 del stat de la reyna e de la disposici\u00f3 de sa filla e de sos fills, e del duch, son germ\u00e0. Fon-li respost de la prosperitat en qu\u00e8 staven e com lo rey de Fran\u00e7a havia tram\u00e9s XL cavallers per embaixadors seus, qui venien molt b\u00e9 abillats, e molt bella companyia de gentilsh\u00f2mens. Molt fon plasent a Tirant la venguda dels embaixadors, m\u00e9s que no fon al rey, pensant e havent recort de les paraules del mestre de Rodes. Ells reposaren all\u00ed per alguns dies perqu\u00e8 venien molt enujats de la mar. Apr\u00e9s que\u00b7s foren reposats, lo rey ab tota la companyia part\u00ed e feren la via de Palerm, hon la reyna stava.<\/p>\n

E lo dia que devia entrar, ixqu\u00e9 primer lo duch, son germ\u00e0, ab molta bona gent acompanyat. Apr\u00e9s ixqueren tots los menestrals, molt ben vestits e abillats, apr\u00e9s ixqu\u00e9 lo arquebisbe ab tot lo clero, apr\u00e9s ixqu\u00e9 la reyna acompanyada de totes les dones de honor de la ciutat; apr\u00e9s, per un poch spay, ixqu\u00e9 la infanta Ricomana ab totes les donzelles sues e de la ciutat molt ben abillades, que era cosa de molt gran delit de veure-les; apr\u00e9s ixqueren los XL embaixadors del rey de Fran\u00e7a vestits ab robes de vellut carmes\u00ed, largues fins als peus, ab grosses cadenes de or que portaven, tots devisats en una manera.<\/p>\n

Com lo rey se fon vist ab la reyna e sa filla li agu\u00e9 feta rever\u00e8ncia, Phelip e Tirant feren rever\u00e8ncia a la reyna. E Phelip pres per lo bra\u00e7 a la infanta e ax\u00ed anaren fins al palau. E ans que apleguassen, los XL embaixadors vengueren a fer rever\u00e8ncia a Phelip ans que no al rey, e Tirant dix a Phelip:<\/p>\n

\u2013Senyor, manau als embaixadors que vajen primer a fer rever\u00e8ncia al rey ans que parlen ab v\u00f3s.<\/p>\n

E Phelip hi tram\u00e9s. E los embaixadors li trameteren a dir que ells tenien manament de llur senyor lo rey de Fran\u00e7a, pare seu, que, apr\u00e9s que aguessen feta rever\u00e8ncia a ell, que anassen al rey e li donassen les letres que portaven.<\/p>\n

E Phelip los tram\u00e9s altra veguada a dir que en tot cas del m\u00f3n ell los preguava e manava que anassen al rey ans que parlassen ab ell.<\/p>\n

\u2013Puix a Phelip plau \u2014digueren los embaixadors\u2014, nosaltres farem lo que ell nos mana. E per aquesta causa nos \u00e9rem posats los m\u00e9s darers de tots, perqu\u00e8 pogu\u00e9sem dar primer la honor e obedi\u00e8ncia a Phelip que al rey.<\/p>\n

Com lo rey fon apleguat al palau ab tota la gent, los embaixadors del rey de Fran\u00e7a li anaren a fer rever\u00e8ncia e donaren-li la letra de crehen\u00e7a. E lo rey los reb\u00e9 ab cara affable e feu-los<\/a> molta honor. Apr\u00e9s anaren a Phelip e feren-li molt gran honor ax\u00ed com hi eren obligats per \u00e9sser fill de llur natural senyor. Phelip los feu<\/a> inextimable festa e fon gran alegria entre ells.<\/p>\n

Apr\u00e9s que les festes foren passades per la venguda del rey, los embaixadors explicaren llur embaixada, la qual en effecte contenia tres coses. La primera era que lo rey de Fran\u00e7a era molt content que Phelip, son fill, fes lo matrimoni ab la infanta Ricomana, filla sua, segons que per lo virtu\u00f3s Tirant era stat concordat. La segona era, si lo rey de Ci\u00e7\u00edlia tenia fill, ell li daria una filla sua per muller ab cent m\u00edlia scuts. La ter\u00e7a contenia com ell agu\u00e9s amprat al papa e a l\u2019emperador, e a tots los pr\u00ednceps de la crestiandat li volguessen valer per mar, com ell tingu\u00e9s deliberat de anar contra infels. E com tots los qui ha amprats li han offerta valen\u00e7a. E que, de part del rey de Fran\u00e7a, ells lo ampraven. E si sa senyoria deliberava trametre-li armada, qu\u00b7en fes capit\u00e0 a Phelip e que lo y tramet\u00e9s.<\/p>\n

La resposta del rey fon que del matrimoni ell era molt content, mas que de les altres coses ell se aturava acort.<\/p>\n

Com los missatgers veren que lo rey havia atorguat lo matrimoni, donaren a Phelip per manament de son pare L m\u00edlia scuts perqu\u00e8\u00b7s pos\u00e0s en orde de totes les coses que havia mester per dar compliment al matrimoni. E tram\u00e9s lo rey de Fran\u00e7a per a la nora quatre pe\u00e7es de brocat molt belles e tres m\u00edlia marts gebelins, e un collar de or obrat en Par\u00eds molt bell e de gran stima, perqu\u00e8 y havia en ell engastades moltes pedres fines qui eren de gran v\u00e0lua. La reyna, mare de Phelip, li tram\u00e9s moltes pe\u00e7es de drap de seda e de brocat e molts cortinatges de seda e de ra\u00e7 molt specials, e moltes altres coses.<\/p>\n

Com la infanta sab\u00e9 que lo rey son pare havia atorgat lo matrimoni de Phelip, dix entre si mateixa:<\/p>\n

\u2013Si yo puch trobar en Phelip tal defalt que sia grosser o avar, jam\u00e9s ser\u00e0 mon marit. E de a\u00e7\u00ed avant en altra cosa no vull pensar sin\u00f3 en saber-ne la veritat.<\/p>\n

E stant la infanta en aquest pen\u00f3s pensament, entr\u00e0 per la sua cambra una donzella en qui ella tenia gran fian\u00e7a e dix-li:<\/p>\n

\u2013Digau-me, senyora, en qu\u00e8 pensa vostra altesa, que la vostra cara st\u00e0 molt alterada. Resp\u00f2s la infanta:<\/p>\n

\u2013Yo t\u2019o dir\u00e9. Lo senyor rey mon pare ha atorguat lo matrimoni als embaixadors de Fran\u00e7a, e yo stich ab tan gran dupte de la grosseria de Phelip que no\u00b7s pot dir, hi encara de \u00e9sser avar. Car si res de tot a\u00e7\u00f2 t\u00e9, no poria star una hora ab ell gitada en un lit, ans deliberaria de fer-me monja e star closa en un monestir; car yo he fet tot mon poder en con\u00e9ixer-lo e veig que la sort no m\u2019i acompanya, ab aquest tra\u00ffdor de Tirant. \u00a1S\u00ed prech a D\u00e9u lo veja rostit e bollit e en ira de sa enamorada! Que aquell dia de les lesques del pa yo l\u2019aguera ben conegut sin\u00f3 per causa sua. Mas, ans que yo atorgue lo matrimoni, yo\u00b7l provar\u00e9 altra veguada e far\u00e9 venir de Cal\u00e0bria un gran phil\u00f2zoph, qui \u00e9s home de grand\u00edssima sci\u00e8ncia, qui\u00b7m dir\u00e0 certament lo que yo desije.<\/p>\n

Com Phelip agu\u00e9 rebuts los diners que son pare li havia tram\u00e9s, ell se abill\u00e0 molt b\u00e9 de robes de brocat ro\u00e7egant e de chaperia, e ell tenia ja molts fermaills e cadenes de or e moltes altres joyes d\u2019estima.<\/p>\n

E lo dia de la Nostra Senyora de Agost lo rey convid\u00e0 a Phelip e a tots los embaixadors, e del regne tots aquells qui tenien t\u00edtol lo rey aquell dia los feu<\/a> seure en la sua taula. E Phelip aquell dia vestia una roba de brocat carmes\u00ed ro\u00e7egant per terra, forrada de erminis, e Tirant se vest\u00ed altra de aquell drap e de aquella color. E com se fon vestit, pens\u00e0 en si e dix:<\/p>\n

\u2013La festa se fa per Phelip e per los embaixadors, que representen la persona del rey de Fran\u00e7a, e yo, que m\u2019abille en tal jornada tan riquament com Phelip, no\u00b7m ser\u00e0 b\u00e9 pres.<\/p>\n

E prestament se despull\u00e0 aquella roba e vest-se\u2019n una altra brodada de argenteria, e les cal\u00e7es totes brodades de grosses perles.<\/p>\n

E stant lo rey sobre taula, vengu\u00e9 molt gran pluja. E la infanta hi pres molt gran plaer e dix:<\/p>\n

\u2013Ara poria haver loch la mia demanda.<\/p>\n

Com les taules foren levades vengueren los ministr\u00e9s e, davant lo rey e la reyna, dan\u00e7aren per bon spay. Apr\u00e9s vengu\u00e9 la coŀlaci\u00f3. Lo rey se n\u2019entr\u00e0 en la cambra per reposar e la infanta no\u00b7s volgu\u00e9 deixar de dan\u00e7ar per dupte que Phelip no se n\u2019an\u00e0s.<\/p>\n

Com fon quasi hora de vespres, lo cel fon clar e lo sol ixqu\u00e9. Dix la infanta:<\/p>\n

\u2013\u00bfNo seria bo que f\u00e9ssem una volta per la ciutat, puix fa bell dia?<\/p>\n

Resp\u00f2s prestament Phelip:<\/p>\n

\u2014 \u00a1E com, senyora! \u00bfEn temps indispost voleu anar per la ciutat? \u00bfE si torna a ploure? Tota us banyareu.<\/p>\n

E Tirant, coneixent la mal\u00edcia de la infanta, tir\u00e0 per la falda a Phelip, que call\u00e0s. La infanta veu<\/a> quasi lo senyal que Tirant li feu<\/a>. Pres molt gran enuig; e man\u00e0 que li portassen les aquanees. E tots trameteren per les b\u00e8sties. Com foren vengudes, Phelip pres del bra\u00e7 a la infanta e port\u00e0-la fins al cavalcador. E com la infanta fon a cavall quasi volt\u00e0 un poch la squena devers Phelip, mas no rest\u00e0 que ab la coha de l\u2019hull lo perd\u00e9s de vista. E Phelip dix a Tirant:<\/p>\n

\u2013\u00bfS\u00ed\u00b7m fe\u00fdeu portar una altra roba perqu\u00e8 no guast\u00e0s aquesta?<\/p>\n

\u2013\u00a1O \u2014dix Tirant\u2014, e mal profit fa\u00e7a la roba! E no cureu d\u2019ella: com aqueixa ser\u00e0 guastada b\u00e9 n\u2019haureu una altra.<\/p>\n

\u2013Almenys \u2014dix Phelip\u2014, vejau si hi hauria dos patges que\u00b7m portassen les faldes perqu\u00e8 no toquen en terra.<\/p>\n

\u2013\u00a1B\u00e9 podeu \u00e9sser fill de rey \u2014dix Tirant\u2014, que tan avar e tan mesqu\u00ed siau! Cuytau prest, que la infanta vos st\u00e0 sperant.<\/p>\n

Lavors Phelip, ab gran dolor de cor, se n\u2019an\u00e0. E la infanta stava cont\u00ednuament atenta al que dehien, mas no podia compendre la sent\u00e8ncia de les paraules. Ax\u00ed passejaren per la ciutat prenent molt plaer la infanta com vehia banyar la roba de aquell miserable de Phelip, hi ell molt sovint se mirava la roba. La infanta, per pendre m\u00e9s plaer, dix que portassen los sparvers he exirien un poch defora e pendrien alguna guatla.<\/p>\n

\u2013\u00bfNo veu, senyora \u2014dix Phelip, que no fa temps de anar a ca\u00e7a? \u00a1Tot lo m\u00f3n \u00e9s fanchs e aygua!<\/p>\n

\u2013\u00a1Hay, mesquina! \u2014dix la infanta\u2014. \u00a1E de aquest grosser que encara no\u00b7m sap contentar un poch la voluntat!<\/p>\n

Per\u00f2 ella no cur\u00e0 de res, sin\u00f3 que ixqu\u00e9 fora de la ciutat e trob\u00e0 un laurador, e apart\u00e0\u2019l un poch e deman\u00e0-li si prop de all\u00ed havia algun riu o alguna \u00e7\u00e9quia de aygua. E lo laurador resp\u00f2s:<\/p>\n

\u2013Senyora, prop de a\u00e7\u00ed, caminant dret trobareu una gran \u00e7\u00e9quia de aygua que dona a una mula fins a les singles.<\/p>\n

\u2013Aqueixa \u00e9s la aygua que yo vaig \u00e7ercant.<\/p>\n

La infanta se pos\u00e0 primera e tots la seguiren. Com foren a la aygua atesos, la infanta pass\u00e0 e Phelip rest\u00e0 detr\u00e0s, e dix a Tirant si hi havia alguns mo\u00e7os que li prenguessen les faldes de la roba.<\/p>\n

\u2013\u00a1Cansat stich de tal rah\u00f3 \u2014dix Tirant\u2014 e de vostra pr\u00e0tica tan desonesta! La roba ja no\u00b7s pot m\u00e9s guastar del que \u00e9s. No tingau m\u00e9s pensament, que yo us dar\u00e9 la mia. La infanta ha passat, que se\u2019n va. Cuytau per posar-vos al seu costat.<\/p>\n

E Tirant al\u00e7\u00e0 grans rialles, mostrant que les rahons d\u2019ell e de Phelip eren de alguna burla. Com agueren passada la aygua, la infanta deman\u00e0 a Tirant de qu\u00e8\u00b7s rehia.<\/p>\n

\u2013Per ma fe, senyora \u2014dix Tirant\u2014, yo\u00b7m so<\/a> ris de una demanda que Phelip hui tot lo dia me fa, ans que part\u00edssem de la cambra de vostra altesa e apr\u00e9s com cavalcam, e ara a l\u2019entrant de la aygua. Me demana quina cosa \u00e9s amor e d\u2019on pro\u00e7eheix. La segona cosa que m\u2019a<\/a> dit: \u00bfhon se pon amor? S\u00ed, D\u00e9u me d\u00f3 honor, yo no s\u00e9 quina cosa \u00e9s amor ne d\u2019on pro\u00e7eheix, per\u00f2 creuria que los hulls s\u00f3n misatgers del cor<\/span>, lo hoir \u00e9s causa que\u00b7s concorda ab la voluntat; la \u00e0nima t\u00e9 molts misatgers, los quals speran\u00e7a aconsola: los \u00e7inch senys corporals obeheixen al cor e fan tot \u00e7o que ell los mana, los peus e les mans s\u00f3n s\u00fabdits a la voluntat, la lengua, muntiplicant en paraules, dona remey en moltes coses en la \u00e0nima e en lo cors e a tot quant \u00e9s. E per \u00e7o se diu aquell refrany vulgar: l\u00e0 i va la lengua, hon lo cor dol<\/span>. Per qu\u00e8, senyora, la vera e leal amor que Phelip vos porta no pot tembre res.<\/p>\n

\u2013Tornem \u2014dix la infanta\u2014 devers la ciutat.<\/p>\n

E al passar de la aygua ella mir\u00e0 si tornarien a parlar los dos. E Phelip veu<\/a> ja la roba banyada, no cur\u00e0 sin\u00f3 de passar la aygua. E la infanta rest\u00e0 molt aconsolada e don\u00e0 fe en tot lo que Tirant havia dit. Per\u00f2 la sua \u00e0nima no stava prou reposada, ans dix a Tirant:<\/p>\n

\u2013Per lo estament en qu\u00e8 so<\/a> posada estig en m\u00e0 de la fortuna variable. Ans elegiria renunciar a la vida e als b\u00e9ns que pendre marit grosser, vil e avar. E puch-vos b\u00e9 dir, Tirant, ab veritat, que la fortuna me \u00e9s stada tostemps adversa, que tota la speran\u00e7a mia tinch perduda. No cov\u00e9 a mi, trista e miserable, sin\u00f3 que perda la fe, la veritat e just\u00edcia. Si yo prench aquest per marit e si no me hix tal com yo volria, hauria \u00e9sser homeyera de la mia persona, que seria for\u00e7ada de fer actes de gran desesperaci\u00f3, perqu\u00e8 a mi \u00e9s semblant que m\u00e9s val star sola que ab mala companyia<\/span>. \u00bfE no sabeu v\u00f3s, Tirant, aquell vulgar exemple qui diu qui dona a l\u2019ase pitral e al grosser cabal<\/span> \u2014majorment que\u00b7l tingua per marit\u2014 pert la gl\u00f2ria de aquest m\u00f3n? Donchs, puix la divina clem\u00e8ncia me dona not\u00edcia de aquestes coses, vull-me\u2019n apartar per no venir a inconvenient.<\/p>\n

E don\u00e0 fi a son parlar. No tard\u00e0 Tirant en fer-li tal resposta.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CX<\/h2>\n

LO RAHONAMENT QUE TIRANT FEU<\/a> A LA INFANTA DE CIC\u00cdLIA SOBRE LO MATRIMONI E COM LA INFANTA FEU<\/a> MOLTES EXPERI\u00c8NCIES PER CON\u00c9IXER A PHELIP<\/p>\n

\u2013La celsitut de vostra exceŀl\u00e8ncia, senyora de totes virtuts complida, me fa star admirat, per \u00e9sser v\u00f3s la m\u00e9s discreta donzella que yo jam\u00e9s haja conegut, que vol la altesa vostra fer proc\u00e9s de pensa a Phelip, lo qual \u2014salvant la honor de la exceŀl\u00e8ncia vostra\u2014 no proceheix de just\u00edcia ni menys de caritat per \u00e7o com Phelip \u00e9s hui hu dels bells cavallers del m\u00f3n: jove, dispost m\u00e9s que tot altre, anim\u00f3s, liberal e m\u00e9s sabut que no grosser. E per tal \u00e9s ell tengut en totes les parts hon som anats, de cavallers, dones e donzelles. E fins a les mores que\u00b7l vehien lo amaven e\u00b7l desijaven servir. Si no, mirau-li la cara, los peus e les mans e tot lo cors. E si tot nuu lo voleu veure, yo m\u2019i sent bastant de fer-ho, senyora, que entre bellea e castedat ha gran contrast. Yo s\u00e9 que vostra altesa lo ama en strem grau, e cert tal \u00e9s ell que\u00b7s fa amar a totes gents. E culpa gran \u00e9s de vostra senyoria com no\u00b7l teniu al costat en un lit ben perfumat de benjoh\u00ed, alg\u00e0lia, almesch fi. E a l\u2019endem\u00e0, si v\u00f3s me\u2019n dieu mal, yo vull passar la pena que la altesa vostra volr\u00e0.<\/p>\n

\u2013\u00a1Hay Tirant! \u2014dix la infanta\u2014. Molta alegria seria per a mi de aconseguir persona tal que fos de mon grat. Mas, \u00bfqu\u00e8\u00b7m valria a mi tenir una st\u00e0tua prop de mi que no\u00b7m sab\u00e9s donar sin\u00f3 dolor e tribulaci\u00f3?<\/p>\n

En a\u00e7\u00f2 apleguaren al palau e trobaren lo rey en la sala, que stava parlant ab los embaixadors de Fran\u00e7a. Com veu<\/a> a sa filla, pres-la per la m\u00e0 e pos\u00e0-la en rahons hon era anada ne d\u2019on venia. Lo sopar fon aparellat e Phelip ab los embaixadors anaren a lurs posades; prengueren lic\u00e8ncia del rey e de la infanta.<\/p>\n

En aquell dia arrib\u00e0 en la ciutat lo phil\u00f2zoph per qui la infanta havia tram\u00e9s en Cal\u00e0bria, lo qual ella stava sperant ab molt gran desig per demanar-li tota la condici\u00f3 de Phelip. Apleg\u00e0 de nit en la ciutat, fent compte que lo endem\u00e0 hiria a la sgl\u00e9sia, hon trobaria la infanta. An\u00e0 a posar en un hostal. E pos\u00e0 a rostir un tro\u00e7 de carn, e vench un rofi\u00e0 ab un conill e dix al phil\u00f2zoph que apart\u00e0s la sua carn com ell volia primer rostir lo seu conill e, com ell hauria acabat de fer, poria rostir la carn.<\/p>\n

\u2013Amich \u2014dix lo phil\u00f2zoph\u2014, \u00bfno saps tu b\u00e9 que aquestes cases s\u00f3n comunes a totes gents e, qui primer \u00e9s en temps, \u00e9s primer en dret<\/span>?<\/p>\n

\u2013No cur de ax\u00f2 \u2014dix lo rofi\u00e0\u2014. V\u00f3s b\u00e9 veu que yo tinch conill, qui \u00e9s de major stima e deu pre\u00e7ehir al molt\u00f3, ax\u00ed com la perdiu pre\u00e7ehix al conill, per qu\u00e8 li deu \u00e9sser feta honor<\/span>.<\/p>\n

Entre ells passaren moltes rahons de paraules injurioses, en tant que\u00b7l rofi\u00e0 don\u00e0 un gran bufet al phil\u00f2zoph. E aquell, tenint-se per injuriat, al\u00e7\u00e0 lo ast e ab la punta don\u00e0-li molt gran colp en lo pols, que prestament caygu\u00e9 mort en terra. De continent fon pres per los oficials lo phil\u00f2zoph e posaren-lo en la pres\u00f3. Per lo mat\u00ed aŀleg\u00e0 corona, e lo rey man\u00e0 que no li donassen sin\u00f3 quatre on\u00e7es de pa e quatre de aygua. La infanta jam\u00e9s ne gos\u00e0 parlar al rey perqu\u00e8 no sab\u00e9s que ella lo hagu\u00e9s fet venir.<\/p>\n

Apr\u00e9s pochs dies fon pres un cavaller de la cort del rey, lo qual havia aguda q\u00fcesti\u00f3 ab altres cavallers, hon hi eren stats molts nafrats, e posaren-lo en la pres\u00f3 hon stava lo phil\u00f2zop. E lo cavaller, havent pietat del phil\u00f2zoph, fe\u00ffa-li part de la vianda que li portaven. E apr\u00e9s quinze dies que lo cavaller havia que stava pres, lo phil\u00f2zoph li dix:<\/p>\n

\u2013Senyor cavaller, deman-vos de gr\u00e0cia que, per vostra gentilea, dem\u00e0, com sereu ab lo senyor rey, vos pl\u00e0cia supplicar-lo que vulla haver miseric\u00f2rdia de mi, car ja veu la congoixa e pena en qu\u00e8 stig, que, si no fos la caritat que la mer\u00e7\u00e9 vostra m\u2019a<\/a> feta, ja fora<\/a> mort de fam, que no\u00b7m fa dar sin\u00f3 quatre on\u00e7es miserables de pa e quatre de aygua. E direu a la senyora infanta que yo he obe\u00eft son manament. E a\u00e7\u00f2 us haur\u00e9 a molta gr\u00e0cia e mer\u00e7\u00e9.<\/p>\n

Resp\u00f2s lo cavaller:<\/p>\n

\u2013\u00bfE com me podeu dir tal rah\u00f3? Yo crech que b\u00e9 passar\u00e0 aquest any e l\u2019altre ans que de a\u00e7\u00ed yo ixqua o nostre Senyor, per la sua immensa bondat, hi hauria a fer miracle.<\/p>\n

\u2013Ans que passe mija hora \u2014dix lo phil\u00f2zoph \u2014, sereu en libertat. E si aquest punt passa, no exireu de vostra vida.<\/p>\n

Lo cavaller stigu\u00e9 molt esmayat e en gran pensament del que hoh\u00ed dir al phil\u00f2zoph. E stant en aquestes rahons, lo alguazir entr\u00e0 en la pres\u00f3 e tragu\u00e9 lo cavaller. Segu\u00ed\u2019s apr\u00e9s que un gentilom sab\u00e9 que lo rey fehia cercar cavalls per comprar, per a trametre a l\u2019emperador de Costantinoble, e aquest gentilom tenia lo m\u00e9s bell cavall qui fos en tota la ylla de Ci\u00e7\u00edlia. Deliber\u00e0 de portar-lo-y. Com lo rey lo veu,<\/a> estigu\u00e9 admirat de la gran bellea, car era molt gran e molt ben fet, molt lauger e era de IIII anys, sens que en ell no\u00b7s trobava defalt sin\u00f3 hu qui era molt gran: que portava les orelles caygudes.<\/p>\n

\u2013Certament \u2014dix lo rey\u2014, mil ducats de or valia aquest cavall si no tingu\u00e9s tan gran defalt.<\/p>\n

E no era neg\u00fa sab\u00e9s ni pogu\u00e9s con\u00e9ixer quina era la causa de aquell tan gran defalliment. Dix lo cavaller qui era stat pres:<\/p>\n

\u2013Senyor, si la altesa vostra tramet per lo phil\u00f2zoph qui st\u00e0 en pres\u00f3, ell ho coneixer\u00e0, car en aquell temps que yo stigu\u00ed pres ab ell me dix coses singulars. He\u00b7m dix que, si dins miga hora yo no exia de la pres\u00f3, que de ma vida no\u00b7n tenia de exir, e de moltes altres coses. De tot me dix veritat.<\/p>\n

Lo rey man\u00e0 a l\u2019alguazir que prestament li port\u00e0s lo phil\u00f2zoph. Com fon davant lo rey, li deman\u00e0 lo rey quina era la causa de aquell cavall tan bell com portava ax\u00ed les orelles caygudes. Dix lo phil\u00f2zoph:<\/p>\n

\u2013Senyor, natural rah\u00f3 hi basta, per \u00e7o com aquest cavall ha mamat let de somera e, per quant les someres tenen les orelles caygudes, lo cavall ha pres de la dida lo seu natural.<\/p>\n

\u2013\u00a1Sancta Maria senyora! \u2014dix lo rey\u2014. \u00bfE si \u00e9s veritat lo que diu aquest phil\u00f2zoph?<\/p>\n

Tram\u00e9s per lo gentilom de qui era lo cavall e deman\u00e0-li quina let havia mamat, puix no li sabia dir lo defalt de les orelles.<\/p>\n

\u2013Senyor \u2014dix aquest\u2014, com aquest cavall naixqu\u00e9 era tan gran e tan gros que la egua no\u00b7l podia parir e agueren-la obrir ab un rahor perqu\u00e8 pogu\u00e9s exir, e la egua mor\u00ed. E yo tenia una somera parida e fiu-lo criar a la somera, e ax\u00ed s\u2019\u00e9s criat en casa fins ara, en la edat que la senyoria vostra lo veu.<\/p>\n

\u2013Gran \u00e9s lo saber de aquest home \u2014dix lo rey.<\/p>\n

E man\u00e0 que\u00b7l tornassen en la pres\u00f3. E deman\u00e0 quant pa li daven a menjar.<\/p>\n

\u2013Senyor \u2014dix lo majordom\u2014, IIII on\u00e7es, ax\u00ed com vostra senyoria man\u00e0.<\/p>\n

Dix lavors lo rey:<\/p>\n

\u2013Donen-li\u2019n altres quatre, que sien huit. E ax\u00ed fon fet.<\/p>\n

Era vengut all\u00ed un lapidari de la gran ciutat de Dom\u00e0s e de Alcayre, qui portava moltes joyes per a vendre. En especial portava un balaix<\/a> molt gran e fi, del qual demanava sexanta m\u00edlia ducats, e lo rey li\u2019n dava XXX m\u00edlia. E no\u00b7s podien concordar. Lo rey lo desigava molt haver, per \u00e7o com era tan singular e tan gran pesa com jam\u00e9s fos stada vista en lo m\u00f3n, ni los qui s\u00f3n engastats en Sanct March de Ven\u00e8sia ni los qui s\u00f3n en la tomba de Sanct Thom\u00e0s de Conturberi. E per \u00e7o com los embaixadors de Fran\u00e7a havien agudes letres del rey, son senyor, com ell volia venir en Ci\u00e7\u00edlia per veure\u2019s ab lo rey e per veure sa nora, la pomposa Ricomana, lo rey de Ci\u00e7\u00edlia, per mostrar-se en semblants jornades abillat segons a rey pertany, desijava haver molt aquell balaix<\/a>. Dix aquell cavaller qui era stat pres:<\/p>\n

\u2013\u00bfCom pot donar la altesa vostra tanta cantitat en aquesta pedra? Car yo veig en la part jusana III petits forats.<\/p>\n

Dix lo rey:<\/p>\n

\u2013Yo la he mostrada als argenters qui de pedres s\u2019entenen e an-me dit que en lo engastar se posar\u00e0 baix aqueixa part e no s\u2019i mostrar\u00e0 res.<\/p>\n

\u2013Senyor \u2014dix lo cavaller\u2014, ab tot ax\u00f2 bo seria que lo phil\u00f2zoph lo ves, perqu\u00e8 sabria dir qu\u00e8 \u00e9s lo que val.<\/p>\n

\u2013B\u00e9 ser\u00e0 fet que\u00b7l fa\u00e7am venir \u2014dix lo rey.<\/p>\n

Feren venir lo phil\u00f2zoph e lo rey li mostr\u00e0 lo balaix<\/a>. E com aquell lo veu<\/a> ab los forats, mes-lo\u2019s<\/a> en lo palmell de la m\u00e0 e acost\u00e0\u2019l-se prop de la orella, tanqu\u00e0 los hulls e stigu\u00e9 ax\u00ed per bon spay. Apr\u00e9s dix:<\/p>\n

\u2013Senyor, en aquesta pedra ha cors viu.<\/p>\n

\u2013\u00bfCom? \u2014dix lo lapidari\u2014. \u00bfQui veu<\/a> jam\u00e9s en pedra fina haver cors viu?<\/p>\n

\u2013Si ax\u00ed no \u00e9s \u2014dix lo phil\u00f2zoph\u2014, yo tinch a\u00e7\u00ed CCC ducats e yo\u00b7ls posar\u00e9 en poder de la senyoria vostra, e obligue la mia persona a la mort.<\/p>\n

E lo lapidari dix:<\/p>\n

\u2013E yo, senyor, so<\/a> prest de obliguar tamb\u00e9 la mia persona a la mort puix ell obligua la sua. E m\u00e9s avant, vull perdre la persona e la pedra si cors viu hi \u00e0.<\/p>\n

Fetes les obliguacions e posats los CCC ducats en la m\u00e0 del rey, prengueren lo balaix<\/a> e sobre una anclusa hi donaren ab un martell e romperen-lo per mig, e trobaren-hi un cuch. Tots los qui all\u00ed eren stigueren molt admirats de la gran subtilea e saber del phil\u00f2zoph. Per\u00f2 lo lapidari rest\u00e0 molt empegit e la sua \u00e0nima no stava prou reposada ne segura de mort.<\/p>\n

\u2013Senyor, compliu-me de just\u00edcia \u2014dix lo phil\u00f2zoph.<\/p>\n

Lo rey li torn\u00e0 de continent los diners e li don\u00e0 lo balaix<\/a>. E feu<\/a> venir los ministres de la just\u00edcia per executar lo lapidari.<\/p>\n

\u2013Ara \u2014dix lo phil\u00f2zoph\u2014, puix he mort un mal home, yo vull perdonar ha aquest, qui \u00e9s bo, la sua mort.<\/p>\n

E ab voluntat del rey ell lo deliur\u00e0, e don\u00e0 al rey les pe\u00e7es del balaix<\/a>. Com lo rey les tingu\u00e9, man\u00e0 que\u00b7l tornassen a la pres\u00f3 e deman\u00e0 quant pa li daven. Lo majordom resp\u00f2s que VIII on\u00e7es. Dix lo rey:<\/p>\n

\u2013Dau-li\u2019n altres VIII, que sien XVI.<\/p>\n

Com lo tornaven a la pres\u00f3, per lo cam\u00ed dix als qui\u00b7l portaven:<\/p>\n

\u2013Digau al rey que certament ell no \u00e9s fill de aquell magn\u00e0nim e glori\u00f3s rey Rubert, qui fon lo m\u00e9s anim\u00f3s e liberal pr\u00edncep del m\u00f3n. Ell mostra b\u00e9 que no \u00e9s exit d\u2019ell segons les sues obres, que ans \u00e9s b\u00e9 fill de un forner. Com ho volr\u00e0 saber per manifesta experi\u00e8ncia, yo lo y far\u00e9 veure. E poseheix lo regne com a rey tir\u00e0 e ab poca just\u00edcia, com al duch de Me\u00e7ina pertany regne e la corona de Ci\u00e7\u00edlia, car bort no pot ni deu \u00e9sser adm\u00e9s a senyorejar regne neg\u00fa<\/span>, com digua la Sacra Scriptura que tot arbre bort deu \u00e9sser taillat e mes<\/a> al foch<\/span>.<\/p>\n

Com los alguaz\u00eds hohiren dir semblants paraules al phil\u00f2zoph, prestament ho anaren a dir al rey. Com lo rey ho sab\u00e9, dix:<\/p>\n

\u2013Per consolaci\u00f3 de la mia \u00e0nima yo vull saber aquest fet com pass\u00e0. E com sia de nit portau-lo\u2019m secretament.<\/p>\n

Com lo phil\u00f2soph fon davant lo rey a soles, dins una cambra, lo rey dix si era veritat lo que lo alguazir li havia recitat. E lo phil\u00f2zoph, ab la cara molt serena e ab sfor\u00e7at \u00e0nimo, li dix:<\/p>\n

\u2013Senyor, certament \u00e9s veritat tot lo que us han dit.<\/p>\n

\u2013Digues-me com saps tu \u2014dix lo rey\u2014 que yo no sia fill del rey Rubert.<\/p>\n

\u2013Senyor \u2014dix lo phil\u00f2zoph\u2014, rah\u00f3 natural basta a con\u00e9ixer-ho un ase<\/span>. E a\u00e7\u00f2 per les seg\u00fcents rahons. La primera \u00e9s com digu\u00ed a la senyoria vostra de les orelles del cavall, com en la cort vostra no havia neg\u00fa qui tal cosa sab\u00e9s con\u00e9ixer ne menys entendre, he fes-me gr\u00e0cia de IIII on\u00e7es de pa. Apr\u00e9s, senyor, lo fet del balaix<\/a>: obligar-me yo a la mort ab aquests pochs de diners que tinch; apr\u00e9s vos don\u00ed lo balaix<\/a> que de dret era meu; e f\u00f3reu stat enganat de gran cantitat de moneda si no per mi. E per qualsevulla de estes coses me dev\u00edeu fer traure de pres\u00f3 e fer-me alguna gr\u00e0cia. E no he obtesa de v\u00f3s sin\u00f3 gr\u00e0cia de pa. Per natural rah\u00f3 hagu\u00ed a venir a not\u00edcia que la senyoria vostra era fill de forner e no pas de aquell, de gloriosa mem\u00f2ria, rey Rubert.<\/p>\n

\u2013Si tu vols aturar en mon servey \u2014dix lo rey\u2014, yo for\u00e7ar\u00e9 la mia mala calitat e fer-t\u2019\u00e9 de mon consell. Per\u00f2, ab tot a\u00e7\u00f2, yo\u00b7n vull saber millor la veritat.<\/p>\n

\u2013Senyor, no fa\u00e7au \u2014dix lo phil\u00f2zoph\u2014, que a veguades les parets tenen orelles<\/span>. E a\u00e7\u00f2 no vullau dar a sentir a neg\u00fa, car dien en Cal\u00e0bria que molt parlar nou e molt gratar cou<\/span>.<\/p>\n

Gens per a\u00e7\u00f2 o tement lo perill que seguir-se\u2019n podia, lo enpeguit rey feu<\/a> venir a la reyna, sa mare, e ab prechs e ab mena\u00e7es li fon for\u00e7at que digu\u00e9s la veritat: com ella consent\u00ed a l\u2019apetit e voluntat del forner dins en la ciutat de R\u00edjols.<\/p>\n

Segu\u00ed\u2019s apr\u00e9s que, com lo phil\u00f2zoph fon libert, la infanta lo feu<\/a> anar a parlar ab ella e deman\u00e0-li qu\u00e8 li paria de Phelip.<\/p>\n

\u2013Molt me plauria \u2014dix lo phil\u00f2zoph\u2014 que, ans que digua res a la senyoria vostra, que yo pogu\u00e9s veure a Phelip.<\/p>\n

\u2013No tardar\u00e0 molt \u2014dix la infanta\u2014 que ell ser\u00e0 a\u00e7\u00ed.<\/p>\n

Ab tot a\u00e7\u00f2, hi tram\u00e9s un patge que vingu\u00e9s-se\u2019n, en scusa de dan\u00e7ar.<\/p>\n

\u2013E v\u00f3s mirau b\u00e9 lo seu comport e la condici\u00f3 que t\u00e9.<\/p>\n

Com lo phil\u00f2zoph agu\u00e9 b\u00e9 mirat, apr\u00e9s que se\u2019n foren anats, dix a la infanta:<\/p>\n

\u2013Senyora, lo galant que la senyoria vostra m\u2019a<\/a> fet veure porta lo escrit en lo front de molt ignorant home e avar, e dar-vos ha a sentir moltes congoixes. Ser\u00e0 home anim\u00f3s e valent\u00edssim de sa persona e molt ventur\u00f3s en armes, e morr\u00e0 rey.<\/p>\n

La \u00e0nima de la infanta fon posada en fort pensament, e dix:<\/p>\n

\u2013Tostemps hoh\u00ed dir que del mal que hom t\u00e9 por, de aquell hom se mor<\/span>. E m\u00e9s stime \u00e9sser monja o muller de \u00e7abater que haver aquest per marit<\/span>, encara que fos rey de Fran\u00e7a.<\/p>\n

Lo rey havia fet fer un cortinatge molt singular, tot de brocat, per dar a sa filla lo dia de les bodes e feu-ne<\/a> parar un altre, tot blanch, en una cambra perqu\u00e8\u00b7l fessen a mesura de aquell. Com lo cortinatge de brocat fon fet, posaren-lo lo hu prop de l\u2019altre. E lo cubertor era de aquell mateix brocat. E posaren-hi los lan\u00e7ols ab los quals la infanta tenia de fer les bodes, ab los coxins brodats, que\u00b7s mostrava lit molt singular. L\u2019altre lit era tot blanch. Havia-y molt gran difer\u00e8ncia de l\u2019un lit a l\u2019altre.<\/p>\n

La infanta, ja per art, detingu\u00e9 les dan\u00e7es fins a gran hora de la nit. E lo rey veu<\/a> que la mija nit era passada: entr\u00e0-se\u2019n sens dir res per no torbar lo delit de sa filla. E per quant comen\u00e7ava a ploure, la infanta tram\u00e9s a dir al rey si li plahia que Phelip atur\u00e0s aquella nit a dormir dins lo palau ab son germ\u00e0 lo infant. Lo rey resp\u00f2s que era molt content.<\/p>\n

Apr\u00e9s un poch que lo rey se\u2019n fon entrat, donaren fi a les dan\u00e7es. E lo infant pregu\u00e0 molt a Phelip, puix la major part de la nit era passada, que s\u2019atur\u00e0s all\u00ed aquella nit a dormir. E Phelip resp\u00f2s que li\u2019n fehia infinides gr\u00e0cies, que b\u00e9 iria fins a la posada. La infanta lo pres per la roba e dix:<\/p>\n

\u2013Per la mia fe, puix al meu germ\u00e0, lo infant, plau que vos atureu, a\u00e7\u00ed ser\u00e0 la vostra posada per aquesta nit.<\/p>\n

Dix Tirant:<\/p>\n

\u2013Puix tant ho voleu, restau per fer-los-ne plaer e yo restar\u00e9 ab v\u00f3s perqu\u00e8 us pugua servir.<\/p>\n

\u2013No fretura, Tirant \u2014dix la infanta\u2014. Que entre la casa de mon pare e de mon germ\u00e0, lo infant, e la mia, b\u00e9 tenim qui\u00b7l servir\u00e0. \u2014Ab molta fellonia que u dix. Tirant, qui veu<\/a> que no lo y volien, part\u00ed ab los altres per anar a sa posada. Com foren partits, vingueren dos patges ab dues antorches e digueren a Phelip si li plahia anar a dormir. E ell resp\u00f2s que faria lo que la senyora infanta e son germ\u00e0 manarien. E ells digueren que hora era. E Phelip feu<\/a> rever\u00e8ncia a la infanta e segu\u00ed los patges, e posaren-lo en la cambra hon los dos lits eren.<\/p>\n

Com Phelip veu<\/a> lo tan pomp\u00f3s lit, stigu\u00e9 admirat e pens\u00e0 que m\u00e9s valia que\u00b7s git\u00e0s en l\u2019altre. E aquella nit, dansant, havia romput un poch de la cal\u00e7a e pens\u00e0 que los seus no vendrien tan mat\u00ed com ell se levaria. E los patges eren molt ben avisats per la senyora y ella stava en loch que podia b\u00e9 veure tot lo que Phelip faria. Dix Phelip a l\u2019hu dels patges:<\/p>\n

\u2013V\u00e9s, per amor de mi, e porta\u2019m una agulla de cosir ab un poch de fil blanch.<\/p>\n

Lo patge an\u00e0 a la infanta \u2014hi ella ja havia vist que trametia lo patge, per\u00f2 no sabia lo que demanava\u2014 e la infanta li\u2019n feu<\/a> donar una ab un poch de fil, e lo patge la y port\u00e0. E trob\u00e0\u2019l que stava passejant de l\u2019un cap de la cambra fins a l\u2019altre, e lo altre patge qui stava all\u00ed jam\u00e9s li dix res.<\/p>\n

Com Phelip tingu\u00e9 la agulla, acost\u00e0\u2019s a la antorcha e obr\u00ed\u2019s algun briant que tenia en les mans. La infanta prestament pens\u00e0 que per causa dels briants havia demanat la agulla, e Phelip an\u00e0-la a ficar en lo lit hon havia deliberat de dormir. Lavors ell se despull\u00e0 la roba e rest\u00e0 en gip\u00f3 de orfebreria, comen\u00e7\u00e0\u2019s a descordar e segu\u00e9\u2019s sobre lo lit. Com los patges lo agueren descal\u00e7at, Phelip los dix que anassen a dormir e que li leixassen una antorcha en\u00e7esa. E ells ho feren e tancaren la porta. Phelip se lev\u00e0 de lla hon sehia per pendre la agulla e cosir-se la cal\u00e7a, e pres-se a \u00e7ercar de un cap del lit fins a l\u2019altre. E al\u00e7\u00e0 la v\u00e0nova, ab malenconia que en aquell cars tenia, e tant regir\u00e0 la v\u00e0nova que caygu\u00e9 en terra. Apr\u00e9s lev\u00e0 los lan\u00e7ols e desfeu tot lo lit, que jam\u00e9s pogu\u00e9 trobar la agulla. Pens\u00e0 de tornar a fer lo lit e de gitar-se en ell, per\u00f2, com veu<\/a> que tot stava desfet, dix:<\/p>\n

\u2013\u00bfCom? \u00bfNo val m\u00e9s que\u00b7m gite en aquest altre que no tornar-lo a fer?<\/p>\n

Molt singular agulla fon aquella per a Phelip. Git\u00e0\u2019s en lo lit de parament e deix\u00e0 tota la roba en terra. La infanta, que agu\u00e9 vist tot lo entram\u00e9s, dix a les sues donzelles:<\/p>\n

\u2013Mirau, per vida vostra, quant \u00e9s lo saber dels strangers, en special lo de Phelip. Yo l\u2019he volgut provar, ax\u00ed com havia fet les altres veguades, en aquests dos lits. Pens\u00ed que Phelip, si era grosser ni avar, no tendria \u00e0nimo de gitar-se en tal lit com aquest, ans se posaria en lo m\u00e9s sotil. E ell ha tenguda altra art, que ha desfet lo m\u00e9s sotil e ha lan\u00e7ada la roba per terra, e \u00e9s-se gitat en lo millor per mostrar que \u00e9s fill de rey e li pertany, com la sua generaci\u00f3 sia molt noble, exceŀlent e molt antigua. Ara puch con\u00e9ixer que aquell virtu\u00f3s de Tirant, com a leal cavaller, m\u2019a<\/a> dit tostemps veritat, e tot lo que\u00b7m dehia a la orella era per mon b\u00e9 e honor. E dich que lo phil\u00f2zoph no sap tant com yo\u00b7m pensava, ni vull haver m\u00e9s consell d\u2019ell ni de altri, sin\u00f3 que dem\u00e0 far\u00e9 venir lo bo de Tirant: puix ell \u00e9s stat lo principi de mon delit\u00f3s b\u00e9, que sia la fi de mon rep\u00f2s.<\/p>\n

E ab aquest deliber, se n\u2019an\u00e0 a dormir. E bon mat\u00ed, Tenebr\u00f3s, ab los patges de Phelip, vengueren a la sua cambra e portaren-li altra roba, que\u00b7s mud\u00e0s. Com la infanta fon vestida e\u00b7s cordava la gonella, no volgu\u00e9 m\u00e9s sperar, sin\u00f3 ax\u00ed com stava tram\u00e9s per Tirant e, ab gest de molta alegria, li manifest\u00e0 sa voluntat.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CXI<\/h2>\n

COM LA INFANTA DE CIC\u00cdLIA TRAM\u00c9S PER TIRANT E MANIFEST\u00c0-LI COM ERA CONTENTA DE COMPLIRLO MATRIMONI AB PHELIP<\/p>\n

\u2013Ab los sol\u00ed\u00e7its treballs de la mia enamorada pensa so<\/a> venguda a not\u00edcia de les singulars perfections que de Phelip tinch conegudes, car per occular experi\u00e8ncia he vist la sua pr\u00e0tica e real condici\u00f3 \u00e9sser molt generosa. E fins a\u00e7\u00ed so<\/a> venguda molt for\u00e7ada en atorguar aquest matrimoni, per algunes coses que la mia \u00e0nima stava molt duptosa. Per qu\u00e8 de a\u00e7\u00ed avant yo so<\/a> contenta de complir tot lo que per la majestat del senyor rey, mon pare, me ser\u00e0 manat e, puix v\u00f3s, per vostra molta virtut sou stat lo principi del b\u00e9 e delit de Phelip, que siau la fi de traure dues \u00e0nimes de una mateixa pena.<\/p>\n

Hoint Tirant les paraules tan affables de la infanta, rest\u00e0 lo m\u00e9s aconsolat home del m\u00f3n, a la qual no tard\u00e0 respondre:<\/p>\n

\u2013Lo gener\u00f3s \u00e0nimo de vostra \u00e7el\u00e7itut, senyora, ha pogut con\u00e9ixer yo ab quanta affecti\u00f3 e soli\u00e7itut he treballat en dar-vos tal companyia que ensemps honor e delit aconsegu\u00edsseu, per b\u00e9 que moltes veguades haja conegut que la altesa vostra stava enujada e malcontenta de mi per yo manifestar les perfections de Phelip, pensant fer-vos-ne servir, e estich molt content com la \u00e7el\u00e7itut vostra ha coneguda la veritat e \u00e9s fora de totes les passades errors e reduhida a la bona part per hon se havia de mostrar la vostra gran discreci\u00f3. Per qu\u00e8 ara de continent me\u2019n vaig a parlar ab lo senyor rey per dar-hi presta conclusi\u00f3.<\/p>\n

Tirant pres lic\u00e8ncia de la infanta e an\u00e0-sse\u2019n al rey e dix-li les seg\u00fcents paraules:<\/p>\n

\u2013La congoixa gran que veig passar als embaixadors de Fran\u00e7a sobre aquest matrimoni me fa venir a vostra majestat a supplicar que, puix lo haveu atorguat, que s\u2019i done compliment o doneu lic\u00e8ncia als embaixadors que se\u2019n puguen tornar a llur senyor. E si la altesa vostra no u pendr\u00e0 en enuig que yo parle ab la senyora infanta de part de vostra altesa, yo crech que, ab lo divinal auxili e ab les naturals rahons que yo li sabr\u00e9 dir, me pens que ella se inclinar\u00e0 a fer tot lo que la majestat vostra volr\u00e0 ne manar\u00e0.<\/p>\n

\u2013S\u00ed D\u00e9u me done consolaci\u00f3 en la \u00e0nima hi en lo cors \u2014dix lo rey\u2014, yo ser\u00e9 molt content que\u00b7s fa\u00e7a. He us prech que v\u00f3s hi vullau anar e preguar-la\u2019n per part mia e vostra.<\/p>\n

Tirant se part\u00ed del rey e torn\u00e0 a la infanta e trob\u00e0-la que\u00b7s ligava, e recit\u00e0-li lo parlament que havia tengut ab lo rey. Dix la infanta:<\/p>\n

\u2014Tirant, senyor, yo confie molt en la vostra gran noblea e virtut, per qu\u00e8 yo pose tot aquest fet en vostre poder. E tot lo que v\u00f3s fareu yo u tindr\u00e9 per fet e, si ara voleu que\u00b7s fa\u00e7a, tanb\u00e9 m\u2019i fermar\u00e9 de bon grat.<\/p>\n

Tirant, vehent la disposici\u00f3, veu<\/a> a Phelip qui stava a la porta esperant de acompanyar a la infanta a missa. Supplic\u00e0 a la infanta que fes anar de all\u00ed les donzelles, per \u00e7o com davant Phelip li volia dir altres coses. La infanta man\u00e0 a les donzelles que se n\u2019anassen a ligar, e elles foren totes admirades com la infanta tan domes<\/a>ticament parlava ab Tirant. Com veu<\/a> Tirant que totes les donzelles se\u2019n foren anades, obr\u00ed la porta de la cambra e feu<\/a> entrar a Phelip.<\/p>\n

\u2013Senyora \u2014dix Tirant\u2014, veu\u2019s a\u00e7\u00ed Phelip, lo qual t\u00e9 m\u00e9s desig e voluntat de servir la senyoria vostra que a totes les princesses del m\u00f3n, per qu\u00e8 supplich a la mer\u00e7\u00e9 vostra, agenollat ax\u00ed com stich, de voler-lo besar en senyal de fe.<\/p>\n

\u2013\u00a1Hay, Tirant! \u2014dix la infanta\u2014, yo preguar\u00e9 a D\u00e9u que vostra boca peccadora no vingua a pa exut<\/span>. \u00bfAquestes s\u00f3n les rahons que\u00b7m vol\u00edeu dir? La vostra cara manifesta lo que t\u00e9 al cor. Com lo senyor rey, mon pare, m\u2019o manar\u00e0, yo u far\u00e9.<\/p>\n

E Tirant sign\u00e0 a Phelip e aquell prestament la pres en los bra\u00e7os, e port\u00e0-la en un lit de rep\u00f2s que y havia e bes\u00e0-la \u00e7inch o VI voltes. Dix la infanta:<\/p>\n

\u2013Tirant, no confiava yo tan poch de v\u00f3s. \u00bfQu\u00e8 m\u2019haveu fet fer? Que us tenia en compte de un germ\u00e0 e haveu-me posada en mans de aquell qui no s\u00e9 si\u00b7m ser\u00e0 amich o enemich.<\/p>\n

\u2013Cruels paraules, senyora, veig que\u00b7m dieu. \u00bfCom pot Phelip \u00e9sser enemich de la exceŀl\u00e8ncia vostra, qui us ama m\u00e9s que a la sua vida he us desija tenir en aquell lit de parament hon ha dormit esta nit, si\u00b7s vol tota nua o en camisa? E creheu que seria lo major b\u00e9 que ell poria haver en <a>quest<\/sup><\/a> m\u00f3n. E puix, senyora \u2014dix Tirant\u2014, pujant-vos en aquell superior grau de dignitat que la altesa vostra mereix, al desaventurat de Phelip, qui mor per la vostra amor, deixau-li sentir part de aquella gl\u00f2ria que tant ha desijada.<\/p>\n

\u2013D\u00e9u me\u2019n defena \u2014dix la infanta\u2014 he\u00b7m guarde de tal error. \u00a1Com me tendria per vil de consentir una tan gran novitat!<\/p>\n

\u2013Senyora \u2014dix Tirant\u2014, Phelip ni yo no som a\u00e7\u00ed sin\u00f3 per servir-vos. Vostra benigna mer\u00e7\u00e9 prengua una poqua de paci\u00e8ncia.<\/p>\n

E Tirant li pres les mans; Phelip volgu\u00e9 usar de sos remeys; la infanta crid\u00e0, e vengueren les donzelles e pacificaren-los e donaren-los per bons e per leals.<\/p>\n

Com la infanta fon liguada vest\u00ed\u2019s molt pomposament, e Phelip e Tirant la acompanyaren a la missa ensemps ab la reyna. E aqu\u00ed ans de la missa los esposaren, e lo diumenge apr\u00e9s foren fetes les bodes ab molta solennitat e foren fetes grans festes qui duraren VIII dies, de juntes, torneigs e dan\u00e7es e momos, de nit e de dia.<\/p>\n

Per tal forma fon festejada la infanta que ella rest\u00e0 molt contenta de Tirant e molt m\u00e9s de Phelip, que li feu<\/a> tal obra que jam\u00e9s la oblid\u00e0.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CXII<\/h2>\n

COM LO REY DE CIC\u00cdLIA TRAM\u00c9S DEU GALERES E QUATRE NAUS ARMADES AL REY DE FRAN\u00c7A PER VALEN\u00c7A<\/p>\n

Passades que foren les festes de les bodes, lo rey de Cic\u00edlia tenia deliberat de fer valen\u00e7a al rey de Fran\u00e7a e, per aquesta causa, feu<\/a> armar deu galeres e quatre naus grosses e pagu\u00e0 la gent per a sis mesos. E Tirant compr\u00e0 una galera, lo qual no volgu\u00e9 pendre sou ne acostament de neg\u00fa perqu\u00e8 deliberava de anar a son plaer. Com les galeres foren armades e ben fornides de vitualles, hagueren nova com lo rey de Fran\u00e7a era en Ayg\u00fces Mortes ab totes les fustes del rey de Castella, de Arag\u00f3, de Navarra e de Portogal. Phelip fon elet per capit\u00e0, e an\u00e0-sse\u2019n en companyia sua lo infant de Cic\u00edlia. E trobaren-se en lo port de Sahona ab les fustes del papa, de l\u2019emperador e de totes les comunes qui offert li havien valen\u00e7a. E tots ensemps partiren e naveguaren tant que trobaren lo rey de Fran\u00e7a en la ylla de C\u00f2r\u00e7egua. Prengueren aqu\u00ed ayguada<\/a> e, les fustes ben avituallades de tot lo que mester havien, sens tocar en Cic\u00edlia ni en altra part, apleguaren alba de mat\u00ed davant la gran ciutat de Tr\u00edpol de Suria. E neg\u00fa de tota la armada no sabien hon anaven, sin\u00f3 sol lo rey; mas com veren aturar la nau del rey e tothom se armava, presumiren que all\u00ed venien. Lavors, Tirant ab la sua galera, acost\u00e0\u2019s a la nau del rey ab un esquif, e puj\u00e0 alt en la nau, e ax\u00ed u feren molts altres, e trobaren que lo rey se armava e volia hoir missa seca.<\/p>\n

Com foren a l\u2019Evangeli, Tirant se agenoll\u00e0 davant lo rey e supplic\u00e0\u2019l que fos de sa mer\u00e7\u00e9 li deix\u00e0s fer un vot. E lo rey li dix que era content que\u00b7l fes. Tirant an\u00e0 als peus del prevere qui dehia la missa e agenoll\u00e0\u2019s. E lo prevere pres lo missal e gir\u00e0\u2019l envers lo rey, e Tirant, qui stava agenollat, pos\u00e0 les mans sobre lo libre e feu<\/a> principi a semblants paraules.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CXIII<\/h2>\n

LO VOT QUE TIRANT FEU<\/a> DAVANT LO REY DE FRAN\u00c7A E MOLTS ALTRES CAVALLERS<\/p>\n

\u2013Com per la divinal gr\u00e0cia de D\u00e9u omnipotent yo sia posat en lo orde de cavalleria, franch e libert de tota captivitat e altre empediment, no constret ni for\u00e7at, mas com a cavaller qui desija guanyar honor, fa\u00e7 mon vot a D\u00e9u e a tots los sancts de parah\u00eds, e a mon senyor lo duch de Bretanya, capit\u00e0 general de aquest stol, portantveus del molt exceŀlent e crestian\u00edssim rey de Fran\u00e7a, de yo \u00e9sser hui lo primer qui exir\u00e0 en terra e lo darrer qui\u00b7s recollir\u00e0.<\/p>\n

Apr\u00e9s jur\u00e0 Diafebus e feu<\/a> vot de ell scriure lo seu nom en les portes de la ciutat ja nomenada de Tr\u00edpol de Suria.<\/p>\n

Apr\u00e9s feu<\/a> vot altre cavaller, e vot\u00e0 que si lo rey exia en terra, de acostar-se tant a la muralla de la ciutat que posaria un dart dins la dita ciutat.<\/p>\n

Lev\u00e0\u2019s altre cavaller e feu<\/a> vot, dient que si lo rey exia en terra, de ell entrar dins la ciutat.<\/p>\n

Apr\u00e9s jur\u00e0 altre cavaller e feu<\/a> vot de entrar dins la ciutat e pendre donzella mora del costat de la mare e posar-la dins la nau, e dar-la a Phelipa, filla del rey de Fran\u00e7a.<\/p>\n

Feu<\/a> vot altre cavaller de posar una bandera en la m\u00e9s alta torre de la dita ciutat.<\/p>\n

Molts cavallers anaven dins la nau del rey, qui passaven nombre de CCCCL cavallers d\u2019esperons daurats. E l\u00e0 hon s\u00f3n molts de un offici, tostemps s\u2019i engendra enveja e mala voluntat<\/span>, car lo peccat de enveja t\u00e9 moltes branques per aquells cruels envejosos qui tenen dol e despit del bo e virtu\u00f3s cavaller. Molts foren moguts per a rompre lo vot a Tirant, que fehien tots los preparatoris ab barques e ab lah\u00fcts e ab galeres perqu\u00e8 poguesen primer exir en terra.<\/p>\n

La morisma era tanta, com veren tan gran stol, per les fumades que havien fetes a una part e a altra. Vengueren infinits moros e posaren-se vora mar per no leixar pendre terra als crestians.<\/p>\n

Tirant se mes<\/a> en la sua galera; lo rey ixqu\u00e9 de la nau e puj\u00e0 en una galera. E totes les galeres anaven justades per dar scala en terra, e anaven-se tan prop que quasi lo palament se tocava. Com foren prop de terra, que ja podien donar les scales, totes se voltaren perqu\u00e8, \u00e7iant, acostassen les popes en terra per exir la gent, sin\u00f3 la de Tirant, que man\u00e0 que don\u00e0s la sua galera de la proha en terra. Com sent\u00ed que la fusta toc\u00e0 en terra, que\u00b7ls era encallada, Tirant, qui stava armat a la proha, salt\u00e0 en la aygua. Los moros qui\u00b7l veren cuytaren per ell, per matar-lo. Emper\u00f2 Diafebus, ab altres, ab ballestes e ab spingardes lo defensaven molt b\u00e9. Apr\u00e9s de ell saltaren molts h\u00f2mens d\u2019armes per ajudar-li, e molts mariners. La galera del rey e les altres agueren voltat e lan\u00e7aren les scales en terra. Per\u00f2, \u00bfqui era aquell qui gos\u00e0s exir? \u00a1Tanta era la morisma! E lo major combat fon lla hon era Tirant. La virtut, la bondat, la for\u00e7a e lo saber fon en lo rey hi en los seus, que com a valent\u00edssims cavallers ixqueren en terra per les scales e tanta era la pressa de apleguar als moros que molts cahien en la mar.<\/p>\n

Com tota la gent fon en terra, ax\u00ed de les galeres com de les naus, donaren gran batailla als moros, hon mor\u00ed molta gent de una part e d\u2019altra.<\/p>\n

Com los moros se volgueren retraure dins la ciutat, a la mescla d\u2019ells, molts bons cavallers entraren ensemps ab ells e prengueren V carrers de la ciutat. E no\u00b7n pogueren m\u00e9s aver. E tots los cavallers compliren los vots en aquells V carrers que guanyaren. Carregaren les naus e les galeres de molta riquea que prengueren. E tan gran fon lo socors que vengu\u00e9 als moros que no pogueren passar m\u00e9s avant.<\/p>\n

Com vengu\u00e9 al recollir, aqu\u00ed fon lo gran perill. Per\u00f2 lo rey, per consell de mariners, feu<\/a> fer de galera ha galera \u2014com staven les scales en terra, de la una a l\u2019altra-posaren taules encadenades perqu\u00e8 pogu\u00e9s passar molta gent. E al recollir ne moriren molts.<\/p>\n

Com tots foren recollits, rest\u00e0 Tirant, que encara no havia complit son vot. La sua galera havien ja desencallada, qui tenia la escala en terra sperant-lo que puj\u00e0s. Un cavaller, lo qual desijava honor, la qual per ses virtuts ell b\u00e9 mereixia, qui\u00b7s nomenava Ricart lo Ventur\u00f3s, foren restats sols ell e Tirant. Dix Ricart a Tirant:<\/p>\n

\u2013Tota la gent \u00e9s recollida o morta. No resta a\u00e7\u00ed sin\u00f3 tu e yo. Puix has agut la mundana gl\u00f2ria de \u00e9sser stat lo primer dels ven\u00e7edors, lo qual ab gentil \u00e0nimo hi sfor\u00e7 de cavalleria los teus peus benaventurats tocaren la terra de maledicti\u00f3, hon se canta nit e dia la reprovada secta de aquell enguanador sens fe, amor e caritat de Mafomet, qui tanta gent ha de\u00e7ebuda en lo m\u00f3n, puix tanta honor has aconseguida e no ignores com yo t\u2019\u00e9 def\u00e9s de molts perills qui t\u2019estaven aparellats, ages coneixen\u00e7a e posa\u2019t en rah\u00f3 que vulles entrar primer en la galera per \u00e7o que siam eguals en honor e fama e bona jermandat, car la mundana gl\u00f2ria, a veguades, qui tota la vol tota la pert<\/span>. Posa\u2019t en rah\u00f3 e fes-me part de a\u00e7\u00f2 qui \u00e9s meu e ti b\u00e9 esment al que\u00b7t dir\u00e9: peus e mans e cor, tot ho tinch; amor e voluntat cruel com ha le\u00f3 famejant, tot abunda en mi; ira, sup\u00e8rbia, enveja, en aquesta m\u00e0 la tinch tancada. Com la obrir\u00e9 no \u00e9s neg\u00fa mer\u00e7\u00e9 pugua trobar en ella. Yo la vull subjugar e posar-la sots la mia potestat e senyoria.<\/p>\n

\u2013No som en temps de abundar en paraules \u2014dix Tirant\u2014. La mort o la vida en la tua m\u00e0 st\u00e0. Yo ser\u00e9 dit victori\u00f3s si los dos morim per la m\u00e0 de aquests infels. E so<\/a> cert que les nostres \u00e0nimes seran salvades, morint ab ferma fe e com a bons cristians defenent les nostres persones. E la hora que yo fiu mon vot, pens\u00ed ans de la mort que de la vida, e en tots los duptes de la mort. Per\u00f2 tot me fon no res en sguart de aquella honor e gentil estil de cavalleria que, morint com a cavaller, \u00e9s vida honrada de gran gl\u00f2ria, honor e fama en aquest m\u00f3n e en l\u2019altre. E si yo tal vot no agu\u00e9s fet davant la pres\u00e8ncia de un tan exceŀlent senyor com \u00e9s lo rey de Fran\u00e7a, no dich encara en pres\u00e8ncia de un tal senyor, mas en la mia pensa fos caygut un tal fet entre les dents, yo agu\u00e9s dit o prom\u00e9s fer tal vot: ans morir que venir a menys de la promesa. Car cavalleria no \u00e9s pus sin\u00f3 donar fe de virtuosament obrar, per qu\u00e8, Ricart, dona\u2019m<\/a> la m\u00e0 e anem a morir com a cavallers e no stigam a\u00e7\u00ed en tantes sup\u00e8rflues paraules.<\/p>\n

Dix Ricart:<\/p>\n

\u2013Yo so<\/a> content. dona\u2019m<\/a> la m\u00e0 e ixquam de la aygua e anem contra los enemichs de la fe.<\/p>\n

E staven los dos cavallers en la aygua de la mar \u2014qui\u00b7ls dava fins als pits\u2014 per les lan\u00e7es, darts, passadors e pedres que\u00b7ls tiraven, sin\u00f3 per sguart de les galeres que\u00b7ls fehien gran defensi\u00f3.<\/p>\n

Com Ricart veu<\/a> que Tirant ixqu\u00e9 fins a la vora de la mar per ferir en los moros, ell lo tir\u00e0 de la sobrevesta e torn\u00e0\u2019l dins en la aygua, e dix:<\/p>\n

\u2013Yo no conech cavaller en lo m\u00f3n sens temor sin\u00f3 tu. E puix veig lo teu \u00e0nimo tan sfor\u00e7at, fes ax\u00ed: posa primer lo peu en la scala e yo lavors pujar\u00e9 primer.<\/p>\n

Lo rey congoixava\u2019s molt perqu\u00e8 aquells dos tan singulars cavallers no\u00b7s perdessen.<\/p>\n

Tirant volgu\u00e9-li fer part de la honor: fon content de posar lo peu dret en la escala. Lavors Ricart puj\u00e0 primer e Tirant fon lo darrer de tots e aqu\u00ed acab\u00e0 son vot de complir. Fon gran q\u00fcesti\u00f3 entre aquests dos cavallers, per quant los uns dehien que Tirant ab molta honor havia complit son vot, e lo rey e molts altres li\u2019n daven molta gl\u00f2ria. E Ricart, vehent que tots daven la honor a Tirant, en pres\u00e8ncia del rey feu<\/a> principi a un tal parlar.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CXIIII<\/h2>\n

COM RICART, EN PRES\u00c8NCIA DEL REY DE FRAN\u00c7A, DIX QUE COMBATRIA A TIRANT A TOTA ULTRAN\u00c7A. E COM LO REY DE FRAN\u00c7A COMBAT\u00c9 TR\u00cdPOL DE SURIA E APR\u00c9S ROB\u00c0 LA COSTA DE TURQUIA<\/p>\n

\u2013Tots los qui no tenen verdadera not\u00edcia de la honor de aquest m\u00f3n mostren llur poch saber manifestant ab llur boca aquell grosser parlar que diu: \u00abab la rah\u00f3 de mon compare me\u2019n vaig\u00bb<\/span>, no advertint ni sabent lo gentil stil ni virtuosa pr\u00e0tica de nostres antecessors, segons se lig de aquell fam\u00f3s rey Art\u00fas, senyor qui fon de la petita e de la gran Bretanya, lo qual don\u00e0 fi e compliment a la pr\u00f2spera e pomposa Taula Redona, hon tants nobles e virtuosos cavallers en ella segueren, qui foren coneixedors e mereixedors de tota honor e gentilea, e avorridors de tot engan, falcia e maldat. E si per art de cavalleria la cosa era ben jutjada, \u00bfla honor e la gl\u00f2ria de aquest m\u00f3n a qui deu \u00e9sser atribu\u00efda sin\u00f3 a mi? Car Tirant, per \u00e9sser covart e home poch sfor\u00e7at en batailles, per b\u00e9 que la pr\u00f2spera fortuna li sia stada favorable e li haja ajudat en moltes coses, no resta que lo premi de aquest acte no degua \u00e9sser dat a altri sin\u00f3 a mi, ab totes les for\u00e7es e honors de cavalleria que\u00b7s mereixen al m\u00e9s benaventurat de tots. E yo, que stich descal\u00e7, jam\u00e9s cal\u00e7ar\u00e9 \u00e7abates, en los meus peus fins a tant que per la majestat del senyor rey, e per los nobles cavallers sia determenat aquest fet car a tots \u00e9s notori e manifest que, apr\u00e9s que tota la gent fon recollida, restam Tirant e yo sols a la vora de la mar. D\u2019ell a mi passaren moltes rahons qui seria aquell qui primer se recolliria. Ell tenint vot fet e yo no volgu\u00ed veure los majors perills que en les armes poden \u00e9sser, ab la gran multitut de moros que y havia. Vehent ell yo no voler-me recollir, fon ell content de posar primer lo peu en la escala ans de mi. Donchs, senyor, sia de vostra merc\u00e9 de ajustar vostre sacre consell e, sens afecti\u00f3, la majestat vostra done la honor ha aquell a qui pertany, com de dret e de just\u00edcia a mi pertangua. E si vostra altesa a\u00e7\u00f2 jutgar no volr\u00e0, dich en pres\u00e8ncia de tots yo \u00e9sser millor cavaller que Tirant, e de combatre\u2019l, de la mia persona a la sua, a tota ultran\u00e7a.<\/p>\n

Lo rey li resp\u00f2s semblants paraules:<\/p>\n

\u2013Ricart, negun bon jutge no pot b\u00e9 res determenar si no hou primer les parts, per qu\u00e8 no\u00b7s pot fer si Tirant no y \u00e9s present.<\/p>\n

Aquestes rahons vengueren a not\u00edcia de Tirant, e ab la sua galera se acost\u00e0 a la nau del rey. Com fon alt, lo rey era en la sua cambra, que dormia. Com Ricart sab\u00e9 que Tirant era vengut, acost\u00e0\u2019s a ell e dix-li: \u2014Tirant, per quesvulla que sia, yo m\u2019o tindr\u00e9 dins mon cor, per\u00f2 si gosau dir yo no sia millor cavaller que v\u00f3s, yo us offir batailla a tota ultran\u00e7a.<\/p>\n

E lan\u00e7\u00e0-li uns guants per guatge. Tirant, que veu<\/a> que ab tan poch fonament lo volia combatre, als\u00e0 la m\u00e0 e don\u00e0-li una gran galtada. La remor fon entre ells tan gran que lo rey hi agu\u00e9 a pujar ab una spasa en la m\u00e0. Com Tirant veu<\/a> lo rey, puj\u00e0-se\u2019n en lo castell de proha e all\u00ed ell se defen\u00e9 molt b\u00e9. E dix al rey:<\/p>\n

\u2013Senyor, castigue la majestat vostra aqueix desvergonyit cavaller qui \u00e9s principiador de tot mal. Jam\u00e9s s\u2019\u00e9s vist en fet d\u2019armes, ni menys spasa fellona davant los seus hulls, e ara me volia combatre a tota ultran\u00e7a sobre no res. E si ell ven\u00e7 a mi, haur\u00e0 ven\u00e7udes totes les cavalleries que ab mon treball yo m\u2019\u00e9 sabudes percassar en gl\u00f2ria e lahor mia; e si yo so<\/a> ven\u00e7edor, haur\u00e9 ven\u00e7ut un home que jam\u00e9s s\u2019\u00e9s vist en armes.<\/p>\n

Acabant de dir Tirant semblants paraules, feu<\/a> senyal a la galera e ab una corda baix\u00e0 en ella, tenint-se all\u00ed per segur. E si lo rey en aquell cars lo agu\u00e9s pogut haver, perqu\u00e8 en la sua nau havia fet semblant ultrage, fora<\/a> stada poca maravella no li agu\u00e9s fet levar lo cap de les spatles.<\/p>\n

Lo rey part\u00ed ab tot lo estol de Tr\u00edpol de Suria e feu<\/a> la via de Chipre. E rob\u00e0 tota la costa de Turquia e mes<\/a> a foch e a flama, que carreguaren totes les fustes de molta riquea que presa havien. Com foren en Chipre, ixqueren en la ciutat de Famagosta e aqu\u00ed prengueren vitualles e tiraren la volta de T\u00fani\u00e7.<\/p>\n

Aqu\u00ed lo rey desembarc\u00e0 e combateren la ciutat molt estretament. E Tirant ab los seus combatien una torre, e al peu de la torre havia un gran fossat e Tirant caygu\u00e9 dedins. Ricart anava tot armat per veure si\u00b7s poria venjar de Tirant. Com fon a la torre veu<\/a> que Tirant jahia dins lo fossat. Ricart salt\u00e0, ax\u00ed armat com stava, dins lo fossat e ajud\u00e0 a levar a Tirant, e dix-li:<\/p>\n

\u2013Tirant, vet a\u00e7\u00ed lo teu mortal enemich, lo qual te pot donar la mort e la vida, e no pl\u00e0cia a D\u00e9u que yo consenta que tu muyres per mans de moros puix ajudar-te puch.<\/p>\n

E per bella valentia lo tragu\u00e9 defora, car certament lo agueren all\u00ed mort si Ricart tan prest no\u00b7l ne agu\u00e9s tret. Com fon fora, dix-li:<\/p>\n

\u2013Ara, Tirant, est posat en libertat. Guarda b\u00e9 la tua persona de morir, que yo\u00b7t fa\u00e7 cert que far\u00e9 tot mon poder de matar-te.<\/p>\n

\u2013Cavaller virtu\u00f3s \u2014dix Tirant\u2014, yo he vista en tu molta bondat e gentilea, e conech que ab \u00e0nimo sfor\u00e7at de cavaller has restaurada la mia persona de cruel mort. Agenoll-me en terra e deman-te perd\u00f3 de la offensa que t\u2019\u00e9 feta, e don-te la mia spasa, la qual pos en la tua m\u00e0, que prengues de mi aquella venjan\u00e7a que a tu plaur\u00e0. Car posat cars que tu ara no\u00b7m vulles admetre mos prechs ni ma demanda, jam\u00e9s en dies de ma vida tirar\u00e9 spasa contra tu, car la venjan\u00e7a que vols haver de mi, ac\u00ed la tens present e, agenollat als teus peus ax\u00ed com stich, la pots pendre, puix graciosament la\u2019t d\u00f3, e yo la rebr\u00e9 ab molta paci\u00e8ncia.<\/p>\n

Lo cavaller, com veu<\/a> dir a Tirant paraules de tanta humilitat e submissi\u00f3 li perdon\u00e0 e fon content de \u00e9sser son amich. Apr\u00e9s foren tan grans amichs que jam\u00e9s de llur vida se partiren fins que la mort los separ\u00e0.<\/p>\n

Com lo rey agu\u00e9 presa la ciutat de T\u00fani\u00e7 e barrejada, Ricart no volgu\u00e9 anar en la nau del rey, sin\u00f3 en <la><\/sup><\/a> galera de Tirant. Com lo rey e los cavallers saberen lo fet com era passat, donaren molta lahor als dos, perqu\u00e8 casc\u00fa havia husat de molta gentilea. Partint lo rey de Fran\u00e7a de la ciutat de T\u00fani\u00e7, tiraren la volta de Cic\u00edlia per veure sa nora e desenbarcaren en Palerm. Com lo rey de Cic\u00edlia sab\u00e9 la llur venguda, feu<\/a> aparellar molt gran festa al rey de Fran\u00e7a. Lo rey de Cic\u00edlia entr\u00e0 en la nau del rey de Fran\u00e7a e, com se veren, fon molta alegria entre ells. Ixqueren en terra e la nora fon a la vora de la mar, e aqu\u00ed se feren molt gran festa sogre e nora. E lo rey de Fran\u00e7a li don\u00e0 de grans donatius, e tot lo dia la portava per la m\u00e0, que no la\u2019s deixava partir. E tans dies com atur\u00e0 all\u00ed lo rey de Fran\u00e7a, cascun dia, ans que la infanta fos levada, li trametia un rich present, lo un dia de brocats, altre sedes, cadenes de or, fermaills e altres joyes de molta stima.<\/p>\n

Lo rey de Cic\u00edlia festej\u00e0 molt b\u00e9 al rey de Fran\u00e7a e present\u00e0-li cent cavalls molt bells e molt singulars, de qu\u00e8 lo rey de Fran\u00e7a feu<\/a> molt gran stima. E lo rey de Cic\u00edlia man\u00e0 a sa filla que ella en persona entr\u00e0s en totes les fustes e les regonegu\u00e9s com staven de vitualles, e que les forn\u00eds de tot lo que haurien mester. Lo rey de Fran\u00e7a pres en gran stima del que la nora fehia, e tenia\u2019n molta consolaci\u00f3 com vehia que era dona molt discreta e per a molts afers, que casc\u00fa dia stava del mat\u00ed fins al vespre en les fustes, que no menjava, fins que agu\u00e9 acabat de fornir-les.<\/p>\n

Avituallades que foren les fustes e recollits los cavalls, lo rey de Fran\u00e7a pres comiat del rey de Cic\u00edlia, de la reyna e de la infanta, e recoll\u00ed\u2019s. E port\u00e0-se\u2019n ab si lo pr\u00edncep de Cic\u00edlia e com fon en Fran\u00e7a don\u00e0-li una filla sua per muller.<\/p>\n

Lo estol part\u00ed del port de Palerm e tir\u00e0 la volta de Barberia e, costerejant, vengueren a M\u00e0legua, a Hor\u00e0 e a Tremic\u00e9n, e passaren lo estret de Gibaltar. Foren a Cepta e Alc\u00e0scer-Seguer e a T\u00e0nger e, al tornar que feu<\/a>, pass\u00e0 per l\u2019altra costa de C\u00e0li\u00e7 e Tarifa e Gibaltar, pass\u00e0 per Cartag\u00e8nia, car tota la costa en aquell temps era de moros, e de all\u00ed passaren per les ylles de Ayvi\u00e7a e de Mallorqua. Apr\u00e9s anaren a desenbarcar al port de Macella. Don\u00e0 lic\u00e8ncia lo rey a totes les fustes, ecceptat les de son fill Phelip perqu\u00e8 volgu\u00e9 que an\u00e0s ab ell per veure la reyna sa mare. E Tirant an\u00e0 ab ells e de all\u00ed pass\u00e0 en Bretanya, en companyia de son natural senyor, per veure son pare e sa mare e sos parents.<\/p>\n

E apr\u00e9s alguns dies que lo rey de Fran\u00e7a agu\u00e9 dat compliment en lo matrimoni de sa filla ab lo pr\u00edncep de Cic\u00edlia, volgu\u00e9 que Phelip torn\u00e0s a sa muller, lo qual agu\u00e9 nova com l\u2019altre fill del rey de Cic\u00edlia s\u2019era fet frare e havia renunciat al m\u00f3n. E Phelip supplic\u00e0 a son pare, lo rey de Fran\u00e7a, que volgu\u00e9s trametre per Tirant, perqu\u00e8 li fes companyia fins que fos en Cic\u00edlia. Lo rey scriv\u00ed letres al duch de Bretanya e a Tirant volgu\u00e9s anar per amor sua ab Phelip en Cic\u00edlia, e al duch, que\u00b7l ne pregu\u00e0s molt. Tirant, vehent les pregu\u00e0ries dels dos tan grans senyors, li fon for\u00e7at de obeir los llurs manaments. Part\u00ed de Bretanya e vingu\u00e9 a la cort del rey; lo rey e la reyna lo preguaren molt que volgu\u00e9s anar ab Phelip e ell molt graciosament los ho atorgu\u00e0.<\/p>\n

Partiren de la cort Phelip e Tirant e anaren a Macella, hon trobaren les galeres que staven molt en orde de tot lo que mester havien. Phelip e Tirant se recolliren e agueren lo temps tan pr\u00f2sper que en breus dies foren en Cic\u00edlia. Lo rey e <la><\/sup><\/a> reyna e la infanta agueren gran consolaci\u00f3 de la llur venguda, hon foren molt ben festejats. Apr\u00e9s que VIII dies foren passats, stant lo rey en son consell, fon en recort de l\u2019emperador de Constantinoble, de la letra que tramesa li avia de sos treballs e congoixes. Tram\u00e9s per Tirant e en pres\u00e8ncia sua la feu<\/a> legir, e era del tenor seg\u00fcent.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CXV<\/h2>\n

LETRA TRAMESA PER LO EMPERADOR DE CONSTANTINOBLE AL REY DE CIC\u00cdLIA<\/p>\n

\u00abN\u00f3s, Frederich, per la immensa e divina majestat del subiran D\u00e9u eternal, emperador de l\u2019Imperi Grech, saluts e honor a v\u00f3s, rey de la gran e abundosa ylla de Cic\u00edlia.<\/p>\n

\u00bbPer la conc\u00f2rdia per los nostres antecessors feta e per v\u00f3s e per mi pactada e confermada e jurada, en poder dels nostres embaixadors, notificam a la vostra real persona com lo sold\u00e0, moro renegat, sia ab gran poder dins lo nostre imperi e en companyia sua lo gran Turch. Han-nos pres la major part de nostra senyoria, en la qual remey no podem dar per la mia senectut per no poder exercir les armes. Apr\u00e9s la gran p\u00e8rdua que havem feta de ciutats, viles e castells, han-ne mort lo major b\u00e9 que tenia en aquest m\u00f3n, \u00e7o \u00e9s, lo meu fill primog\u00e8nit, qui era la mia consolaci\u00f3 e escut, e defensa de la sancta fe cath\u00f2lica, ab \u00e0nimo viril bataillant contra los infels ab molta honor e gl\u00f2ria sua e mia. E tinch per major desaventura com sia stat mort per los seus mateixos. Aquell trist e adolorit dia fon perdiment de la mia honor hi fama e de la casa imperial.<\/p>\n

\u00bbE com a mi sia notori e \u00e9s p\u00fablica fama v\u00f3s tenir en la cort vostra un strenu cavaller, los actes singulars del qual s\u00f3n molt experimentats, qui donen augment a la dignitat militar, qui\u00b7s nomena Tirant lo Blanch, de la fraternitat de aquell singular orde de cavalleria qui\u00b7s diu \u00e9sser fundat sots invocaci\u00f3 de aquell glori\u00f3s sanct, pare de cavalleria, senyor sanct Jordi en la ylla de Anglaterra, e com de aquest cavaller se diguen molts asenyalats actes dignes de molta honor, e en special se digua del que ha fet al gran mestre de Rodes, com lo ha deliurat ab tota sa religi\u00f3 del sold\u00e0, ab tot lo seu poder \u2014qui ara s\u00f3n a\u00e7\u00ed\u2014, e moltes altres coses virtuoses que per lo m\u00f3n d\u2019ell tri\u00fcmphen, per qu\u00e8 us deman de gr\u00e0cia que per a fe, amor e voluntat que sou tengut a D\u00e9u e a cavalleria, que\u00b7l vullau pregar de part vostra e mia de voler venir en mon servey, que yo li dar\u00e9 de mos b\u00e9ns tot lo que ell volr\u00e0. E si no ve, supplich a la divina Just\u00edcia que li done a sentir de les mies dolors.<\/p>\n

\u00bb\u00a1O, benaventurat rey de Cic\u00edlia! Sien-te acceptes les mies pregu\u00e0ries, les quals s\u00f3n de dolor\u00f3s plant e, puix est rey coronat, hajes pietat de la mia dolor, perqu\u00e8 la immensa bondat de D\u00e9u te guart de un cars semblant, com tots siam subjugats a la roda de fortuna e no \u00e9s neg\u00fa que liguar la pugua. D\u00e9u per sa mer\u00e7\u00e9 vulla mirar la nostra bona e sana intenci\u00f3, donant fi a la ploma e no a la m\u00e0, que no\u00b7s can\u00e7aria de recitar per scriptura los passats, presents e esdevenidors mals.\u00bb<\/p>\n

Lesta que fon la letra de l\u2019emperador e per Tirant ben compresa, lo rey dre\u00e7\u00e0 les noves a Tirant e feu<\/a> principi a un tal parlar.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CXVI<\/h2>\n

COM LO REY DE CIC\u00cdLIA PREGU\u00c0 A TIRANT, PER PART SUA E DE L\u2019EMPERADOR DE CONSTANTINOBLE, QUE VOLGU\u00c9S ANAR EN CONSTANTINOBLE PER SOC\u00d3RRER-LO<\/p>\n

\u2013Infinides gr\u00e0cies sou tengut de fer a l\u2019omnipotent D\u00e9u, Tirant germ\u00e0, com vos ha dotat de tantes perfections que per tot lo m\u00f3n la gl\u00f2ria del vostre nom tri\u00fcmpha. E encara que los meus prechs no mereixquen \u00e9sser obe\u00efts en respecte, perqu\u00e8 no\u00b7m tingau obligaci\u00f3 neguna de fer res per mi, per quant jam\u00e9s fiu res per v\u00f3s, ans vos tinch molta obligaci\u00f3 del que per mi fet aveu, mas confiant del vostre cor alt e gener\u00f3s qui no pot fer sin\u00f3 segons que \u00e9s e lo que ha acostumat; e per causa de a\u00e7\u00f2 me so<\/a> atrevit de preguar e amprar-vos de part de l\u2019emperador de Constantinoble e mia. E si los prechs meus tan justs e de tanta caritat no havien loch en v\u00f3s, almenys, en rever\u00e8ncia e servey de l\u2019omnipotent D\u00e9u, vullau haver compassi\u00f3 de aquell trist e affligit emperador, qui ab tan gran inst\u00e0ncia vos pregua he us demana que hajau miseric\u00f2rdia de la sua senectut, que per mij\u00e0 de la vostra gran cavalleria, e fiant de aquella, no sia desposehit de la sua imperial senyoria.<\/p>\n

Acabant lo rey paraules de tanta amic\u00edcia acompanyades, Tirant feu<\/a> principi a paraules de semblant stil:<\/p>\n

\u2013No \u00e9s poca la voluntat que tinch, senyor, de servir la exceŀl\u00e8ncia vostra, car amor \u00e9s la m\u00e9s fort obligaci\u00f3 que al m\u00f3n sia, e com los prechs de vostra altesa me sien manaments, per tenir-me tant guanyada la voluntat. E si la majestat vostra me manar\u00e0 que yo vaja per servir ha aquell pr\u00f2sper emperador senyorejant la Gr\u00e8cia, yo u far\u00e9 per la molta amor que porte a la altesa vostra. Emper\u00f2, senyor, yo no puch fer sin\u00f3 tant com un home: a\u00e7\u00f2, notori \u00e9s a D\u00e9u e al m\u00f3n. Per b\u00e9 que la fortuna me haja consentit he\u00b7m sia stada amigable e pr\u00f2spera ab la planeta de Mar\u00e7, en la qual yo naixqu\u00ed, me ha volgut dar vict\u00f2ria, honor e estat, no cov\u00e9 a mi presomir m\u00e9s que la fortuna no m\u2019a<\/a> donat. E stich ab gran admiraci\u00f3 de aquell magn\u00e0nim emperador deixar a tants exceŀlents reys com ha en lo m\u00f3n, duchs, comtes, marquesos, en lo art de cavalleria m\u00e9s entesos e m\u00e9s valents de mi. Que vulla deixar aquells per haver a mi no \u00e9s molt ben aconsellat.<\/p>\n

\u2013Tirant, dix lo rey \u2014, yo b\u00e9 s\u00e9 que de bons cavallers ha per lo m\u00f3n e v\u00f3s no deveu \u00e9sser oblidat entre los altres. Per ventura si la honor fos examinada de aquells, entre los emperadors e reys e los cavallers entesos, seria dat lo premi, honor e gl\u00f2ria a v\u00f3s, per lo millor cavaller de tots. Per qu\u00e8 us prech he us requir com a cavaller, e per lo deute que deveu a cavalleria, per lo jurament que fes aquell dia que us fon donat primer que a tots lo orde de la fraternitat de la Garrotera, que v\u00f3s vullau ab molta amor e voluntat anar a servir lo estat imperial. He us ho conselle ax\u00ed com si\u00b7m f\u00f3sseu pr\u00f2piament fill. Perqu\u00e8 tinch coneguda vostra noble condici\u00f3 e gran abilitat, d\u2019on se\u2019n seguiran molts beneficis per la vostra anada, que fareu stalvis tants pobles de la crestiana fe de dura e greu captivitat, e de a\u00e7\u00f2 sereu premiat per la Bondat divina en aquest m\u00f3n de excelses honors, e en l\u2019altre de la eterna gl\u00f2ria. Donchs, cavaller virtu\u00f3s, puix les mies galeres stan prestes e ben armades e conduhides a tot lo que v\u00f3s manareu e volreu ordenar, vos prech que la vostra partida sia molt breu.<\/p>\n

\u2013Puix vostra senyoria m\u2019o mana e m\u2019o consella, yo so<\/a> content \u2014dix Tirant \u2014 de anar-hi.<\/p>\n

E lo rey man\u00e0 que totes les galeres fossen fornides de totes les coses necess\u00e0ries. E los embaixadors de l\u2019emperador, com lo rey los dix que Tirant era content de anar, foren los m\u00e9s contents h\u00f2mens del m\u00f3n e regraciaren-ho molt al rey.<\/p>\n

Los embaixadors de continent que foren arribats en Cic\u00edlia, havien parada taula per asoldejar gent. Al balester donaven mig ducat lo dia e a l\u2019home d\u2019armes un ducat. E perqu\u00e8 en Cic\u00edlia no havia tanta gent, passaren en Roma hi en N\u00e0pols. E aqu\u00ed trobaren molta gent que de bon grat prengueren sou, e compraren molts cavalls. Tirant no cur\u00e0 de res sin\u00f3 de fer preparatori de armes, e compr\u00e0 \u00e7inch caixes grans de trompetes. De cavalls, lo rey e Phelip li\u2019n donaren prou e feren-los recollir en les naus ab los altres.<\/p>\n

Tirant pres comiat del rey, de la reyna, de Phelip e de la infanta e, recollida tota la gent, donaren les veles al pr\u00f2sper vent. E naveguaren ab bon temps e la mar tranquiŀle, que un mat\u00ed se trobaren davant la ciutat de Constantinoble.<\/p>\n

Com lo emperador sab\u00e9 que Tirant era vengut, en los dies de sa vida no mostr\u00e0 major alegria e dix que, al parer seu, que son fill era resuscitat. Les XI galeres vengueren ab tants de sons e de alegria que tota la ciutat fehien resonar. Lo poble, qui trist stava e adolorit, se alegr\u00e0 tot, que\u00b7ls paria que D\u00e9u los fos aparegut. Lo emperador se pos\u00e0 en un gran cadafal per mirar les galeres com venien. Com Tirant sab\u00e9 que lo emperador estava en aquell loch, en lo cadafal, feu<\/a> traure dues banderes grans del rey de Cic\u00edlia e una de les sues. E feu<\/a> armar tres cavallers tots en blanch, sens que no portaven sobrevestes, e casc\u00fa tenia una bandera en la m\u00e0 e, cascuna volta que passaven davant lo emperador, baixaven les banderes fins prop de la aygua, e la de Tirant la fehien tota tocar en la aygua: a\u00e7\u00f2 era en senyal que\u00b7l saludaven e per la dignitat que lo emperador tenia se humiliava tan baix a ell. Lo emperador, com veu<\/a> a\u00e7\u00f2, que era cosa nova per a ell \u2014lo que jam\u00e9s no havia vist\u2014, fon molt content de haver vista tal \u00e7erim\u00f2nia, e molt m\u00e9s de la venguda de Tirant.<\/p>\n

Com les galeres agueren b\u00e9 voltejat, una amunt, altra avall, vengueren a dar la escala en terra. E ixqu\u00e9 vestit aquell dia Tirant ab un gesaran de malla e les m\u00e0negues de franja de or e, sobre lo gesaran, una jornea feta a la fran\u00e7esa, ab spasa senyida, e al cap portava un bonet de grana ab un gros fermaill guarnit de moltes perles e pedres fines de gran stima. Diafebus ixqu\u00e9 en semblant manera, sin\u00f3 la jornea, que era de \u00e7et\u00ed morat. E Ricart ixqu\u00e9 tan b\u00e9 abillat com neg\u00fa de tots los altres, e portava la jornea de dom\u00e0s blau. Totes aquestes jornees eren brodades de orfebreria e de perles orientals molt grosses. E tots los altres cavallers e gentilsh\u00f2mens anaven molt ben abillats.<\/p>\n

Com Tirant fon en terra, trob\u00e0 a la vora de la mar lo comte de \u00c0ffrica, qui\u00b7l stava sperant ab molta gent, qui\u00b7l reb\u00e9 ab molta honor. Partiren de aqu\u00ed e feren la via del cadafal hon lo emperador era. Com Tirant lo veu<\/a> fic\u00e0 lo genoll en terra, e tots los seus. Com foren a mig cadafal tornaren a fer altra rever\u00e8ncia. Com fon als seus peus agenoll\u00e0\u2019s e volgu\u00e9-li besar lo peu, e lo valer\u00f3s senyor no u consent\u00ed. Bes\u00e0-li la m\u00e0 e lo emperador lo bes\u00e0 en la boca.<\/p>\n

Com tots li agueren feta rever\u00e8ncia, Tirant li don\u00e0 la letra que li portava del rey de Ci\u00e7\u00edlia. Com lo emperador la agu\u00e9 lesta, en pres\u00e8ncia de tots feu<\/a> a Tirant un tal rahonament.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CXVII<\/h2>\n

COM TIRANT FON ARRIBAT EN CONSTANTINOBLE, E LES RAHONS QUE LO EMPERADOR LI DIX<\/p>\n

\u2013No \u00e9s poca la alegria que yo tinch de la vostra pr\u00f2spera venguda, cavaller virtu\u00f3s, regraciant al benaventurat rey de Cic\u00edlia lo bon recort que ha tengut de la mia molta dolor, car la speran\u00e7a que yo tinch en la vostra molta virtut de cavalleria me fa posar en oblit tots los passats mals, coneixent en la vostra bella disposici\u00f3 lo que per relaci\u00f3 de moltes gents m\u2019\u00e9s stat reportat, car lo b\u00e9 e virtut vostra no pot star amagada e mostra\u2019s per v\u00f3s \u00e9sser vengut a\u00e7\u00ed a petici\u00f3 de l\u2019anim\u00f3s rey de Cic\u00edlia, sentint-vos-ne major grat que si per embaixadors e letres mies f\u00f3sseu vengut. E perqu\u00e8 tots coneguen lo bon grat que tinch de v\u00f3s e la molta amor que us porte, de present vos done la capitania imperial e general de la gent d\u2019armes e de la just\u00edcia.<\/p>\n

E volgu\u00e9-li dar lo bast\u00f3, lo qual era de or ma\u00e7\u00eds e, a l\u2019un cap, de esmalt, tenia pintades les armes de l\u2019Imperi. Tirant no volgu\u00e9 acceptar lo bast\u00f3 de la capitania, sin\u00f3 que don\u00e0 del genoll en la dura terra e ab gest humil e affable li present\u00e0 tal resposta:<\/p>\n

\u2013La majestat vostra, senyor, no s\u2019agreuje si no he volgut acceptar lo bast\u00f3 car, parlant ab v\u00e8nia e perd\u00f3 de vostra altesa, yo no so<\/a> vengut a\u00e7\u00ed, ab sfor\u00e7 de cavalleria, per poder offendre a la gran morisma que en lo vostre imperi \u00e9s, car no som en nombre sin\u00f3 cent quaranta cavallers e gentilsh\u00f2mens, tots com a germans en voluntat, no volent nos<\/a> res usurpar que de dret a nosaltres no sia dat justament, com a la majestat vostra sia notori yo no \u00e9sser mereixedor de tal dignitat ni capitania per moltes justes rahons. La primera per yo no saber lo exercici de les armes; la segona, per la poca gent que tinch; la ter\u00e7a, lo gran deseret e inj\u00faria que faria al senyor duch de Ma\u00e7ed\u00f2nia, al qual pertany la dignitat mils que no a mi, hi en aquesta part stimaria m\u00e9s \u00e9sser martre que confessor<\/span>.<\/p>\n

\u2013En la mia casa \u2014dix lo emperador\u2014 no pot manar neg\u00fa sin\u00f3 lo qui yo volr\u00e9. Yo vull e man v\u00f3s siau la ter\u00e7era persona manant tota la gent d\u2019armes, puix per ma desaventura he perdut aquell qui aconsolava la mia \u00e0nima. E per la mia indisposici\u00f3 per la vellea que tinch, no podent les armes portar, done tot mon loch a v\u00f3s e no ha altri, tant com la mia persona.<\/p>\n

Com Tirant veu<\/a> la voluntat de l\u2019emperador, accept\u00e0 lo bast\u00f3 e la capitania ensemps ab la just\u00edcia, e bes\u00e0-li la m\u00e0. Les trompetes e los ministr\u00e9s, per manament de l\u2019emperador, comen\u00e7aren a sonar e publicaren per tota la ciutat, ab imperial crida, com Tirant lo Blanch era elet per capit\u00e0 major per manament del senyor emperador.<\/p>\n

Com tot a\u00e7\u00f2 fon fet, lo emperador se part\u00ed del cadafal per tornar al palau, e per for\u00e7a tenien a passar per una bella posada que havien feta abillar, hon Tirant ab tots los seus posassen. Dix lo emperador:<\/p>\n

\u2013Capit\u00e0, puix a\u00e7\u00ed som, retraeu-vos en aquesta vostra posada perqu\u00e8 pugua reposar la vostra persona per alguns dies, per lo treball de la mar que sofert aveu. Feu-me tant de plaer que atureu e leixau-me anar.<\/p>\n

\u2013\u00a1Com, senyor, un tal defalt presumeix vostra altesa de mi que yo us deix\u00e0s! Que rep\u00f2s meu \u00e9s acompanyar la majestat vostra. \u00a1E fins als inferns vos acompanyaria, quant m\u00e9s fins al palau!<\/p>\n

E lo emperador se pres a riure del que Tirant li havia dit. E m\u00e9s li dix Tirant:<\/p>\n

\u2013Senyor, fa\u00e7a\u2019m gr\u00e0cia la majestat vostra que, com siam en lo palau, de dar-me lic\u00e8ncia que pugua anar a fer rever\u00e8ncia a la senyora emperadriu e a sa cara filla, la senyora infanta.<\/p>\n

Dix lo emperador que era molt content.<\/p>\n

Com foren en la gran sala del palau lo emperador lo pres per la m\u00e0 e pos\u00e0\u2019l dins la cambra hon era la emperadriu, e trobaren-la en la seg\u00fcent forma. La cambra era molt scura, sens que no y havia lum ni claredat neguna, e lo emperador dix:<\/p>\n

\u2013Senyora, veu\u2019s a\u00e7\u00ed lo nostre capit\u00e0 major qui ve per fer-vos rever\u00e8ncia.<\/p>\n

Ella resp\u00f2s, quasi ab veu smortida:<\/p>\n

\u2013B\u00e9 sia ell vengut.<\/p>\n

Dix Tirant:<\/p>\n

\u2013Senyora, per fe haur\u00e9 a creure aquella qui parla sia la senyora emperadriu.<\/p>\n

\u2013Capit\u00e0 major \u2014dix lo emperador\u2014, quisvulla qui tingua la capitania de l\u2019Imperi Grech, t\u00e9 potestat de obrir les finestres e de mirar-les totes en la cara e levar-los lo dol que porten per marit, pare, fill o germ\u00e0. E ax\u00ed vull yo que useu v\u00f3s de vostre offici.<\/p>\n

Man\u00e0 Tirant li portassen una antorcha en\u00e7esa, e prestament fon fet. Com la lum fon en la cambra, lo capit\u00e0 veu<\/a> un papall\u00f3 tot negre. Acost\u00e0-s\u2019i e obr\u00ed\u2019l e veu<\/a> una senyora vestida tota de drap gros ab un gran vel negre al cap que tota la cobria fins als peus. Tirant li lev\u00e0 lo vel del cap e rest\u00e0 ab la cara descuberta. E vista la cara, fic\u00e0 lo genoll en terra e bes\u00e0-lli lo peu sobre la roba e apr\u00e9s la m\u00e0. Hi ella tenia en la m\u00e0 uns paternostres de or esmaltats: bes\u00e0\u2019ls e feu-los<\/a> besar al capit\u00e0.<\/p>\n

Apr\u00e9s veu<\/a> un lit ab cortines negres. E la infanta stava gitada damunt aquell lit ab brial de \u00e7et\u00ed negre, vestida e cuberta ab una roba de vellut de la mateixa color. Als peus, damunt lo lit, sehien una dona e una donzella. La donzella era filla del duch de Ma\u00e7ed\u00f2nia, e la dona havia nom la Viuda Reposada, la qual havia criada a la infanta de llet. Al cap de la cambra veu<\/a> star CLXX dones e donzelles qui totes staven ab la emperadriu e ab la infanta Carmesina.<\/p>\n

Tirant se acost\u00e0 al lit e feu<\/a> gran rever\u00e8ncia a la infanta e bes\u00e0-li la m\u00e0. Apr\u00e9s an\u00e0 ha obrir les finestres e aparegu\u00e9 a totes les dames que fossen exides de gran captivitat, per \u00e7o com havia molts dies que eren posades en tenebres per la mort del fill de l\u2019emperador. Dix Tirant:<\/p>\n

\u2013Senyor, ab v\u00e8nia e perd\u00f3 parlant, yo dir\u00e9 a vostra altesa e a la senyora emperadriu, que present \u00e9s, la mia intenci\u00f3. Yo veig que lo poble de aquesta insigne ciutat st\u00e0 molt trist e adolorit per dues rahons. La primera \u00e9s per la p\u00e8rdua que la altesa vostra ha feta de aquell anim\u00f3s cavaller, lo pr\u00edncep fill vostre. E la majestat vostra no se\u2019n deu agreujar, puix \u00e9s mort en lo servey de D\u00e9u e per mantenir la sancta fe cath\u00f2lica, sin\u00f3 que\u00b7n deveu dar lahors e gr\u00e0cies a la immensa bondat de nostre senyor D\u00e9u, car ell lo us havia acomanat e ell lo us ha volgut levar per major b\u00e9 per a ell, que l\u2019ha coŀlocat en la gl\u00f2ria de parad\u00eds. E de a\u00e7\u00f2 li deveu dar moltes lahors e ell, qui \u00e9s misericordi\u00f3s e de infinida pietat, dar-vos ha en aquest m\u00f3n pr\u00f2spera e longua vida e, apr\u00e9s la mort, la eterna gl\u00f2ria, e fer-vos ha ven\u00e7edor de tots vostres enemichs. La segona causa per qu\u00e8 stan trists s\u00ed \u00e9s per la gran morisma que\u00b7s vehen molt prop, tement perdre los b\u00e9ns e la vida e, lo menys mal, \u00e9sser catius en poder de infels. Per qu\u00e8 la necessitat requir que la altesa vostra e de la senyora emperadriu fa\u00e7au la cara alegra a tots los qui us veuran, per aconsolar-los de la dolor en qu\u00e8 posats s\u00f3n, perqu\u00e8 prenguen \u00e0nimo en virilment bataillar contra los enemichs. \u2014Lo capit\u00e0 dona bon consell \u2014dix lo emperador\u2014. E yo vull e man que de continent, ax\u00ed h\u00f2mens com dones, tots leixen lo dol.<\/p>\n

Dient lo emparador tals o semblants paraules, les orelles de Tirant staven atentes a les rahons e los hulls, d\u2019altra part, contemplaven la gran bellea de Carmesina. E per la gran calor que fehia, perqu\u00e8 havia stat ab les finestres tancades, stava mig descordada, mostrant en los pits dues pomes de parad\u00eds que crestallines parien, les quals donaren entrada als hulls de Tirant que, de all\u00ed avant, no trobaren la porta per hon exir e tostemps foren apresonats en poder de persona liberta, fins que la mort dels dos feu<\/a> separaci\u00f3. Mas s\u00e9-us b\u00e9 dir, certament, que los hulls de Tirant no havien jam\u00e9s rebut semblant past, per moltes honors e consolacions que s\u2019agu\u00e9s vistes, com fon sol aquest de veure la infanta.<\/p>\n

Lo emparador pres per la m\u00e0 a sa filla Carmesina e tragu\u00e9-la fora de aquella cambra. E lo capit\u00e0 pres del bra\u00e7 a la emperadriu e entraren en una cambra molt ben emparamentada e tota a l\u2019entorn storiada de les seg\u00fcents amors.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CXVIII<\/h2>\n

COM TIRANT FON FERIT EN LO COR AB UNA FLECHA QUE LI TIR\u00c0 LA DEESSA VENUS PERQU\u00c8 MIRAVA LA FILLA DE L\u2019EMPERADOR<\/p>\n

De Floris e de Blanchesflors, de Tisbe e de P\u00edramus, de Eneas e de Dido, de Tristany e de Isolda, e de la reyna Ginebra e de Lan\u00e7alot, e de molts altres que totes llurs amors de molt subtil e artificial pintura eren divisades. E Tirant dix a Ricart:<\/p>\n

\u2013No creguera jam\u00e9s que en aquesta terra agu\u00e9s tantes coses admirables com veig.<\/p>\n

E dehia-u m\u00e9s per la gran bellea de la infanta. Emper\u00f2 aquell no u ent\u00e9s.<\/p>\n

Tirant pres lic\u00e8ncia de tots e an\u00e0-sse\u2019n a la posada, entr\u00e0-se\u2019n en una cambra e pos\u00e0 lo cap sobre un cox\u00ed als peus del lit. No tard\u00e0 molt que li vengueren a dir si\u00b7s volia dinar. Dix Tirant que no, que lo cap li dolia. E ell stava ferit de aquella passi\u00f3 que a molts engana.<\/p>\n

Diafebus, que veu<\/a> que Tirant no exia, entr\u00e0 en la cambra e dix-li:<\/p>\n

\u2013Capit\u00e0 senyor, prech-vos per amor mia que\u00b7m digau lo vostre mal quin \u00e9s, car si per mi vos por\u00e0 \u00e9sser donat algun remey ho far\u00e9 ab molt bona voluntat.<\/p>\n

\u2013Cos\u00ed meu \u2014dix Tirant\u2014, lo meu mal a present no fretura v\u00f3s saber-lo. E yo no tinch altre mal sin\u00f3 de l\u2019ayre de la mar, qui m\u2019a<\/a> tot compr\u00e9s.<\/p>\n

\u2013\u00a1O, capit\u00e0! \u00bfE de mi vos voleu cobrir, que de tots quants mals e b\u00e9ns aveu tenguts yo\u00b7n so<\/a> stat archiu, e ara de tan poca cosa me bandejau de vostres secrets? Digau-m\u2019o, yo us clam mer\u00e7\u00e9, e no\u00b7m vullau amagar res que de v\u00f3s sia.<\/p>\n

\u2013No vullau m\u00e9s turmentar la mia persona \u2014dix Tirant\u2014, que jam\u00e9s sent\u00ed tan greu mal com lo que ara sent, que\u00b7m far\u00e0 venir prest a mort miserable o a gl\u00f2ria reposada si fortuna no m\u2019\u00e9s contr\u00e0ria, car la fi de totes aquestes coses \u00e9s dolor per aquella amor qui \u00e9s amargua.<\/p>\n

E gir\u00e0s de la altra part, de vergonya, que no gos\u00e0 mirar ha Diafebus en la cara, e no li pogu\u00e9 exir altra paraula de la boca sin\u00f3 que dix:<\/p>\n

\u2013Yo ame.<\/p>\n

Acabant-ho de dir, dels seus hulls destiŀlaren vives l\u00e0gremes mesclades ab sanglots e sospirs. Diafebus, vehent lo vergony\u00f3s comport que Tirant fehia, conegu\u00e9 la causa per qu\u00e8 Tirant reprenia a tots los de son linatge, e encara ha aquells ab qui tenia amistat. Com venia cars que parlaven de amors ell los dehia: \u00abB\u00e9 sou folls tots aquells qui amau. \u00bfNo teniu vergonya de levar-vos la libertat e de posar-la en mans de vostre enemich, qui us leixa ans perir que haver-vos merc\u00e9?\u00bb, fahent de tots una gran burla. Emper\u00f2 yo veig que ell \u00e9s vengut a caure en lo la\u00e7 en lo qual humana for\u00e7a no basta a resistir. E pensant Diafebus en los remeys que a tal mal se requiren, ab gest piad\u00f3s e affable, feu<\/a> principi a un tal parlar.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CXIX<\/h2>\n

RAHONS DE CONORT QUE FA DIAFEBUS A TIRANT PERQU\u00c8\u00b7L V\u00c9U PRES AB LO LA\u00c7 DE AMOR<\/p>\n

\u2013Natural condici\u00f3 \u00e9s a la natura humana amar<\/span>, car diu Arist\u00f2til que cascuna cosa apeteix son semblant<\/span>. E encara que a v\u00f3s aparegua dura cosa e stranya \u00e9sser subjutgat al jou de amor, podeu verdaderament creure que no \u00e9s en pot\u00e8ncia de neg\u00fa poder-hi resistir. Per \u00e7o, capit\u00e0 senyor, tant com lo home \u00e9s m\u00e9s savi, tant deu m\u00e9s ab discreci\u00f3 cobrir los naturals moviments e no manifestar defora la pena e dolor que combat la sua pensa, car la bondat de l\u2019home apar que, caygut per contraris cassos, s\u00e0pia sostenir les adversitats de amor ab virtu\u00f3s \u00e0nimo. Per qu\u00e8, alegrau-vos e devallau de aqueix loch de pensaments hon vos sou asegut, e lo cor vostre manifeste alegria, puix bona sort vos ha portat que\u00b7n tan alt loch ajau mes<\/a> vostre pensament. E v\u00f3s de una part e yo de altra, porem donar remey a la vostra novella dolor.<\/p>\n

Com Tirant veu<\/a> lo bon conort que Diafebus li dava, rest\u00e0 molt aconsolat. Lev\u00e0\u2019s empeguit de vergonya e anaren-se a dinar, lo qual tenien de molta singularitat per \u00e7o com lo emperador lo havia tram\u00e9s. Emper\u00f2 Tirant menj\u00e0 molt poch de la vianda e begu\u00e9 molt de les sues l\u00e0gremes, coneixent ab viva rah\u00f3 que era pujat en m\u00e9s alt grau que no devia. Emper\u00f2 dix:<\/p>\n

\u2013Puix aquesta q\u00fcesti\u00f3 ha agut principi en aquest dia, \u00bfquant a D\u00e9u ser\u00e0 plasent que por\u00e9 obtenir victoriosa sent\u00e8ncia?<\/p>\n

Tirant no pogu\u00e9 menjar. E los altres se pensaven que per lo treball de la mar stava destemprat. E per la molta passi\u00f3 que Tirant tenia, lev\u00e0\u2019s de taula e pos\u00e0\u2019s dins una cambra acompanyat de molts sospirs, car vergonya, per temor de confusi\u00f3, li fehia passar aquell treball. E Diafebus ab los altres li anaren a tenir companyia fins a tant que ell volgu\u00e9 un poch reposar.<\/p>\n

Diafebus pres ab si un altre cavaller e feren la via del palau, no ab cor de veure lo emperador, mas per veure les dames. Lo emperador stava en una finestra asegut. Veu-los<\/a> passar, tram\u00e9s-los a dir que pujassen lla hon ell era. Diafebus ab l\u2019altre pujaren en les cambres hon lo emperador era ab totes les dames. Lo emperador li deman\u00e0 qu\u00e8 era del seu capit\u00e0, e Diafebus li dix que stava un poch enujat. E com ho sab\u00e9, desplagu\u00e9-li molt e man\u00e0 que los seus metges lo anassen de continent a visitar.<\/p>\n

Com los metges foren tornats, feren relaci\u00f3 a l\u2019emperador com stava molt b\u00e9, que no era stat lo seu mal sin\u00f3 mutaci\u00f3 dels ayres indigests. Lo magn\u00e0nim emperador pregu\u00e0 a Diafebus li recit\u00e0s totes les festes que en Anglaterra se heren fetes en les bodes del rey ab la filla del rey de Fran\u00e7a, e de tots los cavallers qui armes havien fetes, e quals eren stats los vencedors del camp.<\/p>\n

\u2013Senyor \u2014dix Diafebus\u2014, a molta gr\u00e0cia e merc\u00e9 hauria a la majestat vostra yo no agu\u00e9s a dir aquestes coses, per \u00e7o com no volria que vostra altesa agu\u00e9s a pensar, per yo \u00e9sser parent de Tirant, li agu\u00e9s a donar lahor neguna, sin\u00f3 ax\u00ed com realment \u00e9s passat. E per major seguretat que la majestat vostra no tingua de creure lo contrari, yo tinch a\u00e7\u00ed tots los actes signats de la pr\u00f2pia m\u00e0 del rey e dels jutges del camp e de molts duchs, comtes e marquesos, de reys d\u2019armes, de erauts e porsavants.<\/p>\n

Lo emperador lo pregu\u00e0 que\u00b7ls hi fes portar en lo instant, que ell recitaria les coses. Diafebus hi tram\u00e9s e apr\u00e9s recit\u00e0 larguament a l\u2019emperador totes les festes per orde, ax\u00ed com eren stades fetes, e per semblant les armes. Apr\u00e9s legiren tots los actes e veren per obra Tirant \u00e9sser lo millor cavaller de tots. Molta fon la consolaci\u00f3 que lo emperador hi pres, e molt major la de sa filla Carmesina e de totes les dames, qui staven ab gran devoci\u00f3 scoltant les singulars cavalleries de Tirant. Apr\u00e9s volgueren saber lo casament de la infanta de Cic\u00edlia e la liberaci\u00f3 del gran mestre de Rodes.<\/p>\n

Com totes les coses foren explicades, lo emperador se n\u2019an\u00e0 per tenir consell, lo cual cascun dia acostumava tenir, de mat\u00ed mija hora e apr\u00e9s vespres una hora. E Diafebus volgu\u00e9\u2019l acompanyar e lo valer\u00f3s senyor no u volgu\u00e9, sin\u00f3 que dix:<\/p>\n

\u2013Cosa acostumada \u00e9s que los cavallers j\u00f3vens llur delit \u00e9s star entre les dames<\/span>.<\/p>\n

Ell se n\u2019an\u00e0 e Diafebus rest\u00e0, e parlaren de moltes coses. La infanta Carmesina supplic\u00e0 a la emperadriu sa mare que pasassen en una altra sala perqu\u00e8\u00b7s poguessen un poch spayar, car molt temps havia que staven tancades per lo dol del jerm\u00e0. Dix la emperadriu:<\/p>\n

\u2013Ma filla, v\u00e9s hon te vulles, que yo so<\/a> contenta.<\/p>\n

Passaren tots en una gran sala molt maravellosa, tota obrada de ma\u00e7oneria per art de molt subtil artifici: totes les parets de jaspis e de p\u00f2rfirs de diverses colors lavorades, ymatges que fahien admirar als miradors. Les finestres e les colones eren de pur crestaill, e lo pa\u00ffment, lo qual era fet tot a centells, qui lan\u00e7ava molt gran resplandor. Les ymatges de les parets divisaven diverses hist\u00f2ries de B\u00e8or\u00e7 e de Perceval e de Gale\u00e0s, com compl\u00ed l\u2019aventura del Siti perill\u00f3s; e tota la conquesta del Sanct Greal s\u2019i demostrava. La subirana cuberta era tota de or e de atzur, e entorn de la cuberta eren les ymatges totes de or de tots los reys de crestians, casc\u00fa ab sa bella corona al cap e en la m\u00e0 lo ceptre, e dej\u00fas los peus de cascun rey havia un perm\u00f2dol en lo qual havia un scut en qu\u00e8 staven figurades les armes del rey e lo seu nom en letres latines se manifestava.<\/p>\n

Com la infanta fon en la sala, apart\u00e0\u2019s ab Diafebus un poch de les sues donzelles e comen\u00e7aren a parlar de Tirant. Diafebus que veu<\/a> tan bona disposici\u00f3, que la infanta parlava de Tirant ab tanta voluntat, pres-se a dir:<\/p>\n

\u2013\u00a1O, quanta gl\u00f2ria \u00e9s per a nosaltres haver trave\u00e7ada tanta mar e \u00e9sser atesos ab salvament al port desijat de nostra beatitut! E per gr\u00e0cia special avem obt\u00e9s que los nostres hulls hajen vista la m\u00e9s bella ymatge de humana carn que de nostra mare Eva en\u00e7\u00e0 sia stada ni crech que jam\u00e9s ser\u00e0, complida de totes les altes gr\u00e0cies e virtuts, gr\u00e0cia, bellea, honestat e dotada de saber infinit. E no\u00b7m dol dels treballs que sofferts havem, ni los que s\u00f3n per a venir, per aver trobada vostra majestat, qui \u00e9s mereixedora de senyorejar lo univer\u00e7 m\u00f3n. E en a\u00e7\u00f2 no s\u2019i deu entendre sin\u00f3 vostra altesa. E tot lo que he dit ni dir\u00e9, preneu-ho com de servidor afectat e stojau-ho dins los lochs m\u00e9s secrets de la vostra \u00e0nima, com aquell fam\u00f3s cavaller de Tirant lo Blanch sia vengut per sola fama, hoint recitar de vostra celsitut tots los b\u00e9ns e virtuts que per natura podien \u00e9sser comunicats a un cors mortal. E no pense la vostra altesa que siam venguts per les amonestacions del valer\u00f3s rey de Cic\u00edlia, ni menys per les letres de l\u2019emperador, pare vostre, qui ha tram\u00e9s al rey de Cic\u00edlia. Ni pense vostra celsitut que siam venguts per experimentar les nostres persones en fet de armes, com ja les tenim molt b\u00e9 experimentades. Ni menys per la bellea de la terra ni per veure los imperials palaus, car les cases pr\u00f2pies de nosaltres, qualsevulla de aquelles, staria b\u00e9 per temple de oraci\u00f3 \u2014\u00a1tan grans e tan belles s\u00f3n!\u2014 e casc\u00fa de nosaltres presumeix \u00e9sser un petit rey en sa terra. E pot creure la celsitut vostra que la venguda de nosaltres no \u00e9s stada altra causa sin\u00f3 per veure e servir vostra majestat. E si guerres ni batailles se fan, tot ser\u00e0 per amor e contemplaci\u00f3 vostra.<\/p>\n

\u2013\u00a1O, trista de mi! \u2014dix la infanta\u2014. \u00bfE qu\u00e8 \u00e9s lo que\u00b7m dieu? \u00bfPor\u00e9 yo gloriejar-me que per amor de mi siau tots a\u00e7\u00ed venguts e no per amor de mon pare?<\/p>\n

\u2013Sobre a\u00e7\u00f2 poria yo fer salva ma fe \u2014dix Diafebus\u2013com Tirant, qui\u00b7ns \u00e9s jerm\u00e0 e senyor de tots, nos pregu\u00e0 que volgu\u00e9ssem venir ab ell en aquesta terra e li volgu\u00e9ssem fer tanta de honor, perqu\u00e8 pogu\u00e9ssem veure la filla de l\u2019emperador, la qual ell desijava m\u00e9s veure que a tot lo restant del m\u00f3n. E de la primera vista que de vostra altesa ha agut, tant \u00e9s lo grat que t\u00e9 de vostra exceŀl\u00e8ncia que ha dat del cap en lo lit.<\/p>\n

Com Diafebus presentava aquestes coses a la infanta, ella stava alienada e posada en fort pensament, que no parlava, e mig fora de recort, e la sua ang\u00e8lica cara mudant de diverses colors, car la femenil fragilitat la havia compresa, que no podia parlar. Car amor de una part la combatia e vergonya de altra part la\u2019n retrahia. Amor la encenia en voler lo que no devia, mas vergonya lo y vedava per temor de confusi\u00f3.<\/p>\n

En aquest instant vengu\u00e9 lo emperador e crid\u00e0 a Diafebus, perqu\u00e8 li plahia molt lo seu comport. E parlaren de moltes coses fins a tant que lo emperador volia sopar. Pres lic\u00e8ncia d\u2019el e acost\u00e0\u2019s a la infanta e dix-li si la majestat sua li manava res que fes.<\/p>\n

\u2013S\u00ed \u2014dix ella\u2014. Preniu abra\u00e7ars de mi, stojau-ne per a v\u00f3s e feu-ne<\/a> part a Tirant.<\/p>\n

E Diafebus s\u2019i acost\u00e0 e feu<\/a> lo que ella li havia manat. Com Tirant sab\u00e9 que Diafebus era anat al palau e que parlava ab la infanta, stava ab lo major desig del m\u00f3n que vingu\u00e9s perqu\u00e8 pogu\u00e9s saber noves de sa senyora. Com ell entr\u00e0 per la cambra, Tirant se lev\u00e0 del lit e dix-li:<\/p>\n

\u2013Lo meu bon jerm\u00e0, \u00bfquines noves me portau de la qui \u00e9s en virtuts complida e t\u00e9 la mia \u00e0nima encativada?<\/p>\n

Diafebus, vehent la strema amor de Tirant, abra\u00e7\u00e0\u2019l de part de sa senyora e recit\u00e0-li totes les rahons que havien passades. Tirant rest\u00e0 m\u00e9s content que si li agu\u00e9s donat un regne, e pres en si molt gran sfor\u00e7, que menj\u00e0 b\u00e9 e s\u2019alegr\u00e0, desijant quant vendria lo mat\u00ed perqu\u00e8 la pogu\u00e9s anar a veure.<\/p>\n

Com Diafebus fon partit de la infanta, ella rest\u00e0 en molt fort pensament, que li fon for\u00e7at de levar-se del costat de son pare hi entrar-se\u2019n en la sua cambra. La filla del duch de Ma\u00e7ed\u00f2nia havia nom Stephania, que era donzella que la infanta tenia en molt gran amor per \u00e7o com se eren criades de poca edat ensemps, no havent m\u00e9s temps la una que la altra. Com veu<\/a> que la infanta se n\u2019era entrada en la cambra, lev\u00e0\u2019s prestament de taula e an\u00e0-li detr\u00e0s. Com fon ab ella, la infanta li recit\u00e0 tot lo que Diafebus li havia dit e la extrema passi\u00f3 que passava per la amor de Tirant.<\/p>\n

\u2013E dich-te que m\u00e9s me ha contentat la vista de aquest home tot sol que de quants n\u2019\u00e9 vists en lo m\u00f3n. \u00c9s home gran e de singular disposici\u00f3 e mostra b\u00e9 en lo seu gest lo gran \u00e0nimo que t\u00e9, e les paraules que de la sua boca ixen acompanyades de molta gr\u00e0cia. Veig-lo cort\u00e9s e affable m\u00e9s que tot altre. E, donchs, tal com aquest, \u00bfqui no l\u2019amaria? \u00a1E que sia vengut a\u00e7\u00ed m\u00e9s per amor mia que de mon pare! Certament yo veig lo meu cor molt inclinat a obeir a tots sos manaments; e a mi par, segons los senyals, que aquest ser\u00e0 la vida e conservaci\u00f3 de la mia persona.<\/p>\n

Dix Stephania:<\/p>\n

\u2013Senyora, dels bons deu hom triar lo millor<\/span> e sabudes les cavalleries singulars que aquest ha fet, no \u00e9s dona ni donzella en lo m\u00f3n que de bon grat no\u00b7l degu\u00e9s amar e subjugar-se a tota sa voluntat.<\/p>\n

Estant en aquestes delitoses rahons, vengueren les altres donzelles e la Viuda Reposada, que tenia gran part ab Carmesina per la rah\u00f3 ja dita, que l\u2019havia de llet criada, e deman\u00e0\u2019ls de qu\u00e8 parlaven. Dix la infanta:<\/p>\n

\u2013Nosaltres parlam de qu\u00e8\u00b7ns ha recitat aquell cavaller de les grans festes e honors que feren en Anglaterra a tots los estrangers que s\u2019i trobaren.<\/p>\n

E parlant de aquestes coses e de altres, ax\u00ed passaren la nit, que poch ni molt la infanta no dorm\u00ed.<\/p>\n

E l\u2019endem\u00e0 Tirant se fon vestit ab un manto de orfebreria; la devisa era tota de garbes de mill, e les spigues eren de perles molt grosses e belles, ab un mot brodat en cascuna quadra del manto, qui dehia Una val mill e mill no valen una. E les calces e lo capir\u00f3 liguat a la francesa, de aquella devisa mateixa. E en la m\u00e0 portava lo bast\u00f3 de or de la capitania. Tots los altres de la sua parentela se abillaren molt b\u00e9 de brocats e de sedes e de argenteria, e ax\u00ed abillats anaren tots al palau.<\/p>\n

Com foren a la porta major, veren all\u00ed una singular cosa de gran admiraci\u00f3: que a cascun lindar de la porta, de part de dins, a l\u2019entrant de la pla\u00e7a, havia una pinya tota de or de alt\u00e0ria de un home, e molt grosses, que cent h\u00f2mens no les poden al\u00e7ar, les quals en temps passat havia fetes fer lo emperador en lo temps de la prosperitat per una gran magnific\u00e8ncia. Entraren dins lo palau e trobaren molts hon\u00e7os e leons ab cadenes de argent molt grosses que staven ligats; pujaren alt en una gran sala tota obrada de alabaust.<\/p>\n

Com lo emperador sab\u00e9 que lo seu capit\u00e0 era vengut, man\u00e0 que\u00b7l deixassen entrar. E trob\u00e0\u2019l que\u00b7s vestia, e sa filla Carmesina qui\u00b7l pentinava, e apr\u00e9s li don\u00e0 ayguamans, car cascun dia ho acostumava de fer. E la infanta stava en gonella d\u2019orfebreria tota lavorada de una erba que ha <nom><\/sup><\/a> amorval<\/sup><\/a> e ab letres brodades de perles que entorn eren. E dehia lo mot: Mas no a mi. Com lo emperador se fon acabat de vestir, dix a Tirant:<\/p>\n

\u2013Digau-me, capit\u00e0, \u00bfquin era lo mal que ahir la vostra persona sentia?<\/p>\n

Dix Tirant:<\/p>\n

\u2013Senyor, la majestat vostra deu saber que tot lo meu mal \u00e9s de mar, car los vents de aquesta terra s\u00f3n m\u00e9s prims que los de ponent.<\/p>\n

Resp\u00f2s la infanta, ans que l\u2019emperador parl\u00e0s:<\/p>\n

\u2013Senyor, la mar no fa mal als strangers si s\u00f3n aquells que \u00e9sser deuen, ans los dona salut e longua vida, mirant tostemps en la cara a Tirant, sotsrient-se perqu\u00e8 Tirant conegu\u00e9s que ella lo havia ent\u00e9s.<\/p>\n

Lo emperador ixqu\u00e9 de la cambra ab lo capit\u00e0 parlant, e la infanta pres a Diafebus per la m\u00e0 e detingu\u00e9\u2019l e dix-li:<\/p>\n

\u2013De les paraules que\u00b7m digu\u00e9s ahir no dorm\u00ed en tota la nit.<\/p>\n

\u2013Senyora, \u00bfvoleu que us digua? Nostra part ne havem aguda. Emper\u00f2 molt reste aconsolat com haveu ent\u00e9s a Tirant.<\/p>\n

\u2013\u00bfE com pensau v\u00f3s \u2014dix la infanta\u2013 que les dones gregues sien de menys saber ni valor que les franceses? En esta terra b\u00e9 sabran entendre lo vostre lat\u00ed per scur que\u00b7l vullau parlar.<\/p>\n

\u2013Per \u00e7o, senyora, \u00e9s major gl\u00f2ria per a nosaltres \u2013dix Diafebus\u2013praticar ab persones qui sien molt enteses.<\/p>\n

\u2013Per avant ho veureu \u2014dix la infanta\u2014 en lo praticar coneixerem les vostres passades.<\/p>\n

La infanta man\u00e0 que vengu\u00e9s Stephania ab altres donzelles per tenir companyia ha Diafebus, e prestament ne vengueren moltes. Com la infanta lo veu<\/a> ben acompanyat, entr\u00e0-se\u2019n dins la sua cambra per acabar-se de vestir. Tirant en aquest spay agu\u00e9 acompanyat a l\u2019emperador a la gran sgl\u00e9sia de Sancta Sophia, deix\u00e0\u2019l dient ores hi ell torn\u00e0 al palau per acompanyar a la emperadriu e a Carmesina. Com fon en la gran sala, trob\u00e0 all\u00ed son cos\u00ed Diafebus enmig de moltes donzelles, lo qual los stava recitant les amors de la filla del rey de Cic\u00edlia e de Phelip. E Diafebus era tan domes<\/a>tich e tan pr\u00e0tich entre les donzelles com si tota sa vida fos criat entre elles. Com veren entrar a Tirant totes se levaren de peus e digueren-li que ell fos lo ben vengut. Feren-lo seure enmig de elles e parlaren de moltes coses.<\/p>\n

Ixqu\u00e9 la emperadriu tota de vellut burell vestida. Apart\u00e0\u2019s ab Tirant e deman\u00e0-li de son mal. E Tirant li dix que ja stava molt b\u00e9. No tard\u00e0 molt que la infanta ixqu\u00e9 vestida ab una roba del seu mateix nom, forrada de marts gebelins, fesa a costats, ab m\u00e0negua uberta; e al cap portava una petita corona sobre los cabells ab molts diamants e robins e pedres de gran stima. B\u00e9 mostrava lo seu agraciat gest, ab la bellea infinida que era mereixedora de senyorejar del m\u00f3n totes les altres dames si la fortuna li agu\u00e9s volgut ajudar. Tirant pres del bra\u00e7 a la emperadriu, per \u00e7o com era capit\u00e0 major precehia a tots los altres, car aqu\u00ed havia molts comtes e marquesos, h\u00f2mens de gran stat. E volgueren pendre a la infanta del bra\u00e7, hi ella dix:<\/p>\n

\u2013No vull neg\u00fa vaja prop de mi sin\u00f3 mon jerm\u00e0 Diafebus.<\/p>\n

E tots la deixaren e aquell la pres. Mas sap D\u00e9u que Tirant stimara m\u00e9s star prop de la infanta que no prop de la emperadriu. E anant a la sgl\u00e9sia, dix Diafebus a la infanta:<\/p>\n

\u2013Mire vostra altesa, senyora, los sperits com se senten.<\/p>\n

Dix la infanta:<\/p>\n

\u2013\u00bfPer qu\u00e8 u dieu?<\/p>\n

\u2013Senyora \u2014dix Diafebus\u2014, per \u00e7o com vostra exceŀl\u00e8ncia s\u2019\u00e9s vestida de gonella de chaperia brodada de grosses perles e lo cor sentit de Tirant porta lo que li fa mester. \u00a1O, com me tendria per benaventurat si yo podia fer que aquest manto yo\u00b7l pogu\u00e9s fer star sobre aquesta gonella!<\/p>\n

E perqu\u00e8 anaven molt prop de la emperadriu, pres del manto de Tirant. E Tirant, com sent\u00ed tirar del manto, detingu\u00e9\u2019s un pas atr\u00e0s, e aquell pos\u00e0\u2019l sobre la gonella de la infanta e dix:<\/p>\n

\u2013Senyora, ara st\u00e0 la pedra en son loch<\/span>.<\/p>\n

\u2013\u00a1Hay, trista! \u00bfSou tornat foll o haveu del tot perdut lo seny? \u00bfTan poca vergonya teniu que en pres\u00e8ncia de tantes gents dieu tals coses? \u2013dix la infanta.<\/p>\n

\u2013No, senyora, que neg\u00fa no u hou, ni u sent ni u veu \u2014dix Diafebus\u2014. E yo sabria dir lo patern\u00f2ster al rev\u00e9s, que neg\u00fa no l\u2019entendria.<\/p>\n

\u2013Certament yo crech \u2014dix la infanta\u2014 que v\u00f3s aveu apr\u00e9s en la escola de honor, lla hon se lig de aquell fam\u00f3s poeta Ovidi, lo qual en tots sos libres ha parlat tostemps de amor verdadera. E qui fa son poder de emitar al mestre de la sci\u00e8ncia, no fa poch<\/span>. E si v\u00f3s sab\u00e9sseu en qual arbre se leva amor e honor, e sab\u00e9sseu la pr\u00e0tica de esta terra, \u00a1com ser\u00edeu home de bona ventura!<\/p>\n

Acabades aquestes rahons, foren a la sgl\u00e9sia. La emperadriu entr\u00e0 dins la cortina e la infanta no y volgu\u00e9 entrar, dient que fahia gran calor. E no u fahia sin\u00f3 perqu\u00e8 pogu\u00e9s mirar a tot son plaer a Tirant. E Tirant pos\u00e0\u2019s prop lo altar ab molts duchs e comtes que y havia. E tots li donaren la honor que stigu\u00e9s primer per sguart de l\u2019offici que tenia. E ell tostemps acostumava hoir la missa agenollat. Com la infanta lo veu<\/a> ab los genolls en terra, pres un cox\u00ed de brocat de aquells que ella tenia all\u00ed e don\u00e0\u2019l a una de les sues donzelles que\u00b7l portassen a Tirant. E lo emperador, qui veu<\/a> fer aquella gentilea a sa filla, pres-hi molt gran plaer. Com Tirant veu<\/a> lo cox\u00ed que la donzella lo y adob\u00e0 perqu\u00e8 s\u2019agenoll\u00e0s, lev\u00e0\u2019s de peus e feu<\/a> gran rever\u00e8ncia de genoll a la infanta ab lo capir\u00f3 fora del cap.<\/p>\n

No penseu que en tota aquella missa la infanta pogu\u00e9s acabar de dir ses ores, mirant a Tirant e a tots los seus molt ben vestits e abillats a la francesa.<\/p>\n

Com Tirant agu\u00e9 molt b\u00e9 contemplada la bellea singular de la infanta e lo seu enteniment discorregu\u00e9 fantasiant quantes dones e donzelles ell en son recort haver vistes, e dix que jam\u00e9s havia vista ni sperava de veure una altra tal qui fos dotada de tants b\u00e9ns de natura com aquesta, car aquesta resplandia en linatge, en bellea, en gr\u00e0cia, en riquea, acompanyada de infinit saber, que m\u00e9s se mostrava ang\u00e8lica que humana. E mirant la proporci\u00f3 que la sua femenil e delicada persona tenia, mostrava que natura havia fet tot lo que fer podia, que en res no havia fallit quant al general e molt menys en lo particular. Car stava admirat dels seus cabells, qui de rossor resplandien com si fossen madeixes de or, los quals per eguals parts departien una clencha de blancor de neu passant per mig del cap. E stava admirat encara de les celles, que paria fossen fetes de pinzell, levades un poch en alt, no tenint molta negror d\u2019espesura de p\u00e8ls, mas stant ab tota perfecti\u00f3 de natura. M\u00e9s stava admirat dels hulls, qui parien dues steŀles redones relluints com a pedres precioses, no pas girant-los vagorosament, mas refrenats per graciosos sguarts, parien que portassen ab si ferma confian\u00e7a. Lo seu nas era prim e afiŀlat e no massa gran ni poch, segons la lindesa de la cara, que era d\u2019estrema blancor de roses ab liris mesclada. Los labis tenia vermells com a coral e les dents molt blanques, menudes e spesses, que parien de crestaill. E stava m\u00e9s admirat de les mans, que eren d\u2019estrema blancor e carnudes, que no s\u2019i mostrava hos neg\u00fa, ab los dits larchs e afilats, les ungles canonades e encarnades \u2014que mostraven portar alquena\u2014, no tenint en res negun defalt de natura.<\/p>\n

Com fon la missa dita, tornaren al palau per lo orde mateix, e Tirant pres comiat de l\u2019emperador e de les dames, e torn\u00e0-se\u2019n a sa posada ab tots los seus. Pleguant a la posada se n\u2019entr\u00e0 en la cambra e lan\u00e7\u00e0\u2019s sobre lo lit pensant en la gran bellea que la infanta possehia. E lo seu gest tan agraciat li feu<\/a> tant augmentar lo seu mal que de una pena que sentia, lavors ne sent\u00ed cent, acompanyat de molts gemechs e suspirs.<\/p>\n

Diafebus entr\u00e0 en la cambra e veu<\/a> star a Tirant en molt trist e adolorit continent. Dix-li:<\/p>\n

\u2013Senyor capit\u00e0, v\u00f3s sou lo m\u00e9s descominal cavaller que yo haja vist de ma vida. Ax\u00ed com altres farien festa de nou li\u00e7ons de sobres de alegria de haver vista sa senyora e les festes e honors que us ha fet m\u00e9s que a tots quants grans senyors hi havia, e trametre-us lo cox\u00ed de brocat, lo qual se lev\u00e0 e tram\u00e9s-lo a v\u00f3s, ab tanta gr\u00e0cia e amor que u feu<\/a> en pres\u00e8ncia de tots, \u00a1quant deur\u00edeu restar lo m\u00e9s glori\u00f3s home del m\u00f3n! E v\u00f3s feu tot lo contrari, ab molt gran desorde, que mostrau \u00e9sser fora de tot recort.<\/p>\n

Vehent Tirant lo conort que Diafebus li fahia, ab veu dolorosa li dix.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CXX<\/h2>\n

LAMENTACI\u00d3 DE AMOR QUE FA TIRANT<\/p>\n

\u2013La strema pena que la mia \u00e0nima sent \u00e9s com ame e no s\u00e9 si ser\u00e9 amat. Entre tots los altres mals que sent, aquest \u00e9s lo qui m\u00e9s me atribula, e lo meu cor \u00e9s tornat m\u00e9s fret que gel com speran\u00e7a no tinch de aconseguir lo que desije, per \u00e7o com fortuna tostemps \u00e9s contr\u00e0ria als qui b\u00e9 amen. \u00bfE no sabeu v\u00f3s que en quants fets de armes me so<\/a> trobat jam\u00e9s neg\u00fa no m\u2019a<\/a> pogut sobrar ni v\u00e9n\u00e7er? E una sola vista de una donzella me ha ven\u00e7ut e mes<\/a> per terra, que no he tengut contra ella resist\u00e8ncia neguna. E si ella m\u2019a<\/a> fet lo mal, \u00bfde qual metge puch sperar medecina? \u00bfQui\u00b7m pot dar vida o mort, o vera salut, sin\u00f3 ella? \u00bfAb quin \u00e0nimo ni ab qual lengua parlar por\u00e9 que la pugua induir e moure a pietat, com sa altesa me avan\u00e7a en totes coses, \u00e7o \u00e9s, en riquea, en noblea e en senyoria? E si amor, qui t\u00e9 egual balan\u00e7a qui eguala les voluntats, no inclina lo seu cor alt e gener\u00f3s, yo so<\/a> perdut, car a mi par que totes les vies qui\u00b7m poden dar remey de salut me s\u00f3n tancades; per qu\u00e8 no s\u00e9 quin consell prengua a la mia fort desaventura.<\/p>\n

No comport\u00e0 Diafebus que Tirant m\u00e9s parl\u00e0s, tant lo vehia atribulat, sin\u00f3 que feu<\/a> principi a un tal parlar.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CXXI<\/h2>\n

RAHONS QUE FA DIAFEBUS A TIRANT ACONORTANT-LO DE SES AMORS<\/p>\n

\u2013Los enamorats passats, los quals desijaven de llur gl\u00f2ria deixar fama, ab gran fatigua treballaven per venir en alegria reposada, e v\u00f3s voleu mort miserable. A\u00e7\u00f2 no pot passar sens nota, com tal amor vos hajau perca\u00e7ada, que no s\u2019ha de obtenir ab for\u00e7a stranya, mas ab giny e sfor\u00e7 vostre ho deveu portar a fi<\/span>. E per ma part vos offir yo y far\u00e9 tots los preparatoris a mi possibles en conservaci\u00f3 de vostres drets, notificant-vos que, si cent \u00e0nimes tenia \u2014com no\u00b7n tingua sin\u00f3 una\u2014, les posaria totes en ventura per la amor vostra. E si tal comport de v\u00f3s feu cascun dia, vos ne seguir\u00e0 gran c\u00e0rrech e perpetual inf\u00e0mia, la qual tot bon cavaller deu scusar refrenant la sua folla voluntat. E si a\u00e7\u00f2 venia en orelles de l\u2019emperador, lo que D\u00e9u no vulla, \u00bfcom restareu v\u00f3s e tots nosaltres, que en lo dia que sou arribat vos siau enamorat de sa filla per difamar-li tot son stat e la corona de l\u2019imperi, fahent-vos jutge en vostra causa<\/sup><\/a> pr\u00f2pia? Per la qual cosa manifestament se mostra que v\u00f3s volr\u00edeu \u00e9sser cregut de vostra simpla paraula, volent rahonar a la gent de batailles e la execuci\u00f3 de amors, crehent que neg\u00fa no u coneixer\u00e0 que v\u00f3s siau enamorat. \u00bfE voleu que lo primer dia a totes les gents sia manifest? Car b\u00e9 sabeu aquell exemple vulgar qui diu: \u00abLla hon se fa foch, fum n\u2019a<\/a> de exir.\u00bb<\/span> Per qu\u00e8, capit\u00e0 senyor, puix teniu discreci\u00f3, usau-ne, e en tot cars del m\u00f3n for\u00e7au vostre voler e no vullau dar a sentir a neg\u00fa les vostres passions.<\/p>\n

Hoint Tirant les s\u00e0vies paraules de Diafebus, se alegr\u00e0 molt per lo conort bo que li dava com a bon amich e parent. Stigu\u00e9 un poch pensant e apr\u00e9s se lev\u00e0 del lit e ixqu\u00e9 en la sala. E tots los seus staven admirats del mal comport de Tirant.<\/p>\n

Com se fon dinat, pregu\u00e0 a Diafebus volgu\u00e9s anar al palau e dar unes ores que tenia molt singulars a la infanta, les quals se eren fetes en Par\u00eds, ab les cubertes totes de or mac\u00eds e molt subtilment smaltades, e tancaven-se ab tancadura de caragol de escala, que levant-ne la clau no era neg\u00fa sab\u00e9s con\u00e9ixer per hon se obria. E dins havia molt singular letra e hist\u00f2ries fetes d\u2019estranya manera, e molt ben iŀluminades, que tots los qui les veren dehien que en aquell temps m\u00e9s pomposes ores no pogueren \u00e9sser trobades.<\/p>\n

Diafebus pres un petit patge molt ben abillat e les ores cubertes li don\u00e0 que port\u00e0s. Com Diafebus fon en lo palau, trob\u00e0 lo emperador en la cambra de les dames e dix-li les seg\u00fcents paraules segons Tirant li havia dit que digu\u00e9s:<\/p>\n

\u2013Sacra majestat, lo vostre capit\u00e0, desij\u00f3s de servir vostra altesa en tot lo que li ser\u00e0 manat, no sap en qu\u00e8 us pugua servir. Supplica a la majestat vostra que li done lic\u00e8ncia que en breus dies pugua anar a veure lo camp dels moros; e de altra part tramet a vostra altesa aquestes ores; e, si no us paren bones, que sien dades a alguna donzella de la infanta.<\/p>\n

Lo emperador, com les veu,<\/a> stigu\u00e9 admirat de veure cosa tan singular.<\/p>\n

\u2013A\u00e7\u00f2 \u2014dix lo emperador\u2014 no pertany sin\u00f3 a donzella de casa real.<\/p>\n

E don\u00e0-les a sa filla Carmesina. E aquella, tant per la bellea de les ores com per tenir alguna cosa de Tirant, ne fon molt contenta. E lev\u00e0\u2019s de peus e dix:<\/p>\n

\u2013Senyor, \u00bfvendria en plaer a la majestat vostra que tramet\u00e9ssem per lo capit\u00e0 e per los ministr\u00e9s, e f\u00e9ssem una poca de festa? Car molt temps ha que\u00b7ns dura lo dol e la tribulaci\u00f3 e volria que la imperial prosperitat fos conservada en son degut stament.<\/p>\n

\u2013Filla per mi en strem amada, \u00bfno sabeu v\u00f3s que no tinch altre b\u00e9 ni consolaci\u00f3 en aquest m\u00f3n sin\u00f3 a v\u00f3s e ha Ysabel, reyna de Ongria, que per los meus peccats \u00e9s foragitada de la vista dels meus hulls? E des que lo meu fill \u00e9s mort, no\u00b7m resta m\u00e9s b\u00e9 en aquest miserable de m\u00f3n sin\u00f3 a v\u00f3s, qui sou consolaci\u00f3 de la mia amargua e trista vida. Tanta alegria com haver poreu ser\u00e0 gran rep\u00f2s per a la mia vellea.<\/p>\n

La infanta prestament tram\u00e9s lo patge a Tirant perqu\u00e8 vengu\u00e9s, e feu<\/a> seure a Diafebus en les sues faldes.<\/p>\n

Com Tirant agu\u00e9 ho\u00eft lo manament de sa senyora, part\u00ed de la posada e an\u00e0 davant lo emperador e pregu\u00e0\u2019l que dan\u00e7\u00e0s ab sa filla Carmesina. Les dances duraren quasi fins a la nit, que lo emperador volia sopar. E torn\u00e0-sse\u2019n molt alegre Tirant a la sua posada per \u00e7o com cont\u00ednuament havia dan\u00e7at ab la infanta, la qual li havia dites moltes gracioses paraules que ell havia preses en compte de gran stima.<\/p>\n

Lo dia seg\u00fcent lo emperador feu<\/a> gran convit per amor de Tirant. Tots los duchs, comtes e marquesos que all\u00ed\u00b7s trobaren menjaren en la taula ab ell, e la emperadriu e sa filla. Los altres menjaven en altres taules. Apr\u00e9s del dinar vengueren les dan\u00e7es. E com agueren un poch dan\u00e7at, vengu\u00e9 la gran coŀlaci\u00f3. Lo emperador volgu\u00e9 cavalcar per mostrar tota la ciutat al seu capit\u00e0, e Tirant e los seus foren molt admirats dels grans edificis que en la ciutat eren, de tanta bellea e singularitat. E li mostr\u00e0 totes les fortaleses que dins la ciutat eren e les grans torres sobre los portals e en la murailla, que era cosa innumerable de recitar.<\/p>\n

Lo emperador feu<\/a> aturar aquella nit a Tirant a sopar ab ell ab gran humanitat, per mostrar la bona voluntat que li portava. La infanta stava dins la sua cambra e la emperadriu tram\u00e9s per sa filla Carmesina que vingu\u00e9s.<\/p>\n

\u2013Senyor \u2014dix Tirant\u2014, cosa \u00e9s molt impr\u00f2pia, segons lo meu parer, que la filla qui \u00e9s succehidora en lo imperi sia nomenada infanta. \u00bfPer qu\u00e8 la majestat vostra li furta lo seu propi nom de princessa? Per b\u00e9, senyor, que vostra altesa tingua altra filla, muller del rey de Ongria e de major edat e per lo gran dot que la majestat vostra li don\u00e0 en contemplaci\u00f3 del matrimoni, ella renunci\u00e0 a tots sos drets a la exceŀlent Carmesina. E per \u00e7o, senyor, parlant ab aquella rever\u00e8ncia que\u00b7s pertany, li deu \u00e9sser mudat lo nom, com no pertangua sin\u00f3 a filla de rey dir-li infanta, si donchs no havia \u00e9sser heretera del regne, que tamb\u00e9 la nomenarien princessa.<\/p>\n

Lo emperador qui veu<\/a> la avisada rah\u00f3 de Tirant, man\u00e0 que de aqu\u00ed avant no li diguessen sin\u00f3 princessa. L\u2019altre dia seg\u00fcent man\u00e0 lo emperador tenir consell general e dix a sa filla que y fos perqu\u00e8 moltes voltes li havia dit:<\/p>\n

\u2013Ma filla, \u00bfper qu\u00e8 v\u00f3s no veniu sovint al consell perqu\u00e8 sapiau la pr\u00e0tica que\u00b7n semblants afers \u00e9s mester, com per dret e per discurs de natura sou m\u00e9s vividora que no yo, que apr\u00e9s mort mia sapiau regir e governar vostra terra?<\/p>\n

La princessa, tant per sguart de veure la pr\u00e0tica del consell com per hoir lo parlar de Tirant, hi an\u00e0. Com foren dins lo consell aseguts, lo emperador dre\u00e7\u00e0 les noves a Tirant e dix paraules de semblant stil.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CXXII<\/h2>\n

LA PROPOSICI\u00d3 QUE LO EMPERADOR FEU<\/a> EN LO CONSELL, DRE\u00c7ANT LES NOVES A TIRANT<\/p>\n

\u2013Com la divina Provid\u00e8ncia haja perm\u00e9s que per nostres grans peccats e delictes los majors nobles e animosos cavallers de la nostra host sien stats morts e presos en les passades batailles, en gran dan e destructi\u00f3 del nostre imperi, e los qui resten en lo mateix perill stiguen, si donchs no s\u00f3n subvenguts per la vostra m\u00e0 victoriosa, car defallint cascun dia la noble cavalleria lo nostre imperi se hauria de poblar de vil gent repleguadissa e de moros cruels e inhumans, enemichs de la sancta ley crestiana, e yo desposehit de la imperial senyoria \u2014car lo dia que yo perd\u00ed aquell fam\u00f3s cavaller fill meu, qui era flor e spill de tota la cavalleria de Gr\u00e8cia, perd\u00ed tota la honor mia e lo meu b\u00e9\u2014, no\u00b7m resta altra speran\u00e7a sin\u00f3 de la vostra pr\u00f2spera venguda que, mijan\u00e7ant la miseric\u00f2rdia divina e la virtut del vostre bra\u00e7 vencedor, obtendrem gloriosa vict\u00f2ria. Per qu\u00e8 us prech, capit\u00e0 virtu\u00f3s, que us vullau dispondre en anar contra los enemichs nostres, los genovesos, generaci\u00f3 mala, que muyren a cruel mort. E la vostra gloriosa fama per obra sia manifestada en aquestes parts, que puix teniu la capitania, que prengau armes vencedores perqu\u00e8 prest de aquells puguam aconseguir gloriosa vict\u00f2ria, tal com de v\u00f3s speram, com tinguam nova certa que les naus dels genovesos s\u00f3n arribades al port de Aulida carreguades de gent d\u2019armes, de cavalls e de vitualles, les quals venen<\/a> de Tosquana e de Lombardia. E les nostres naus s\u00f3n arribades en la ylla Judea, qui\u00b7s nomena dels Pensaments, e segons ma crehen\u00e7a prestament seran a\u00e7\u00ed.<\/p>\n

No tard\u00e0 molt Tirant que ab modesta continen\u00e7a, levant-se lo bonet del cap, dix paraules de semblant stil.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CXXIII<\/h2>\n

LA RESPOSTA QUE TIRANT FEU<\/a> A L\u2019EMPERADOR EN LO CONSELL<\/p>\n

\u2013No \u00e9s digna cosa ni suficient que la majestat vostra, senyor, me haja a mi de preguar, sin\u00f3 de manar, car a mi \u00e9s massa gr\u00e0cia la honor que la altesa vostra me ha feta de fer-me capit\u00e0 e lochtinent general seu, sens que yo no n\u2019era mereixedor. E puix he acceptat lo offici, yo so<\/a> tengut e obligat de servir-lo, car lo dia que yo deliber\u00ed de partir de la noble ylla de Cic\u00edlia, me despull\u00ed de tota ma libertat, posant aquella en mans de la majestat vostra e de les coses vostres. Donchs, puix vos he fet mon senyor e la molta benignitat de la altesa vostra m\u2019a<\/a> volgut acceptar per servidor, jatsia<\/a> indigne, supplich-vos que de a\u00e7\u00ed avant la majestat vostra no\u00b7m vulla de res preguar, sin\u00f3 manar-me ax\u00ed com al m\u00e9s simple servidor que la altesa vostra t\u00e9, e a\u00e7\u00f2 us tindr\u00e9 a gr\u00e0cia singular. Per qu\u00e8 mane\u2019m la majestat vostra quant li ser\u00e0 plasent que yo vaja a veure los genovesos, que yo so<\/a> prest de bon grat de anar-hi. Emper\u00f2, senyor, ab v\u00e8nia e perd\u00f3 de vostra altesa dir\u00e9 lo meu parer: que dich que la guerra guerrejada ha mester tres coses, e si la una de aquestes defall, la guerra no\u00b7s pot fer.<\/p>\n

\u2013Molt me plauria, capit\u00e0 \u2014dix lo emperador\u2014, de saber quines coses s\u00f3n aqueixes tres que la guerra ha mester<\/span>.<\/p>\n

\u2013Senyor \u2014dix Tirant\u2014, yo les vos dir\u00e9: gent, argent e forment. E si qualsevulla de aquestes coses hi fall, la guerra hauria de cessar. Com los moros hui en dia s\u00f3n molts, e ab sfor\u00e7 e ajuda de genovesos que\u00b7ls porten moltes vitualles, armes e cavalls encubertats e gent ben armada, \u00e9s de necessari fa\u00e7am tot nostre sfor\u00e7 d\u2019estar b\u00e9 avisats e molt en orde per dar-los batailla cruel, fort e dura.<\/p>\n

\u2013Nos<\/a> tenim \u2014dix lo emperador\u2014 tot lo que v\u00f3s dieu. De nostre repleguat tresor podeu dar sou a CC m\u00edlia ba\u00e7inets pagats per a XX o ha XXX anys. Tenim gent en nombre qui porien \u00e9sser, entre los qui s\u00f3n en la frontera sots la capitania del duch de Ma\u00e7ed\u00f2nia, LX m\u00edlia combatents, e los qui s\u00f3n en aquesta ciutat e en les terres que encara possehim, m\u00e9s de LXXX m\u00edlia; los qui venen<\/a> ab les XL naus s\u00f3n XXV m\u00edlia. Som molt ben fornits de moltes armes, de cavalls e de molta artelleria de totes les maneres que s\u00f3n necess\u00e0ries per a la guerra. Del forment vos dich ne passam fretura, mas aquestes naus que ara venen<\/a> ne porten prou, emper\u00f2, de fet que sien arribades, los manar\u00e9 tornar en Cic\u00edlia e que porten tostemps forment. E yo he manat per via de la Sclav\u00f2nia a Escandalor que vingua forment e altres vitualles.<\/p>\n

\u2013De tot lo que la majestat vostra me ha dit \u2014dix Tirant\u2014 stich molt aconsolat. E de a\u00e7\u00ed avant, senyor, donem fi al consell, puix som provehits de totes coses necess\u00e0ries, e no entengam sin\u00f3 en la guerra.<\/p>\n

\u2013Yo us dir\u00e9 qu\u00e8 teniu ha fer \u2014dix lo emperador\u2014. Anau a la casa a la Saphir, hon est\u00e0 la mia cadira del juh\u00ed, e man-vos que us asigau all\u00ed, hoint a casc\u00fa de sos drets, usant de just\u00edcia e de miseric\u00f2rdia.<\/p>\n

Lev\u00e0\u2019s hu de<l><\/sup><\/a> consell, qui\u00b7s nomenava Montsalvat, e dix:<\/p>\n

\u2013Senyor, vostra majestat deu mirar millor en aquests afers que no ha, per quant hi ha empediment de tres coses. La primera \u00e9s com no deu \u00e9sser levat al duch de Maced\u00f2nia son dret, que \u00e9s la capitania general, com a ell se pertangua essent m\u00e9s afix a la imperial corona. La segona \u00e9s que no deu \u00e9sser donat loch que home stranger haja offici ni benefici en lo imperi, majorment que sien de loch o de terra no coneguda. La ter\u00e7a \u00e9s que ans que partixquen de a\u00e7\u00ed la gent d\u2019armes, deuen anar en romiatge e fer grans presentalles als d\u00e9us en la ylla d\u2019on Paris se\u2019n port\u00e0 la reyna Elena, e per \u00e7o agueren en temps antich los grechs vict\u00f2ria dels troyans.<\/p>\n

No pogu\u00e9 m\u00e9s comportar lo emperador les folles paraules del cavaller, sin\u00f3 que ab molta ira se pres a dir.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CXXIIII<\/h2>\n

RAHONS QUE FA LO EMPERADOR EN LO CONSELL CONTRA UN CAVALLER MAL CRESTI\u00c0<\/p>\n

\u2013Si no fos per sguart de nostre senyor D\u00e9u e de la mia edat, qui dona loch a la ira, de continent te fera levar lo cap, com los m\u00e8rits teus molt ho meriten. E fora<\/a> fer-ne sacrifici a D\u00e9u e exemple al m\u00f3n, com tu sies un mal e reprovat cresti\u00e0. Per qu\u00e8 yo vull e man que Tirant, qui de present \u00e9s capit\u00e0 nostre general, sia superior sobre tots los nostres capitans, per \u00e7o com ell n\u2019\u00e9s mereixedor per la sua molta virtut e resplandent cavalleria. Car lo duch de Maced\u00f2nia, per son flach \u00e0nimo e maldestre en la guerra, no ha sabut jam\u00e9s ven\u00e7re una batailla. E aquell ser\u00e0 capit\u00e0 que yo manar\u00e9; si no, tots los que y contradiran yo\u00b7ls castiguar\u00e9 de tal forma que per a tostemps ne restar\u00e0 mem\u00f2ria en lo m\u00f3n. Car lo estil e dret de armes st\u00e0 en cap de gentilesa, per la major part aquells regir-se per los antichs exemples dels nostres antecessors passats. E los qui de aquest mester saben, han aquest dret per clar: no l\u2019hajam ac\u00ed a disputar tu e yo.<\/p>\n

E don\u00e0 fi a son parlar per \u00e7o com era molt vell e ab la ira fallia-li la for\u00e7a del parlar. E la princesa pres les paraula del pare e dix en la seg\u00fcent forma:<\/p>\n

\u2013A tu pot hom dir fill de iniquitat, engendrat en la mala planeta de Saturnus. E est home qui mereixes molt gran reprenssi\u00f3 e c\u00e0stich en la tua persona, que per la tua mal\u00edcia e iniquitat envejosa vols venir contra la ordinaci\u00f3 e voler de la imperial majestat, e contra la divina e humana ley, en aconsellar tan gran peccat de ydolatria, que dius que fa\u00e7am sacrifici al diable de qui tu est servidor, que mostres b\u00e9 en ton parlar que no est cresti\u00e0 sin\u00f3 yd\u00f2latre. \u00bfE no saps tu \u2014dix la princessa\u2014 que, per lo glori\u00f3s adveniment del rey D\u00e9u Jhes\u00fas, cess\u00e0 tota la ydolatria, segons recita la Sancta Scriptura en lo Evangeli? Que com Herodes rey se tingu\u00e9s per burlat dels tres Reys de Orient, volgu\u00e9 fer matar lo infant D\u00e9u Jhes\u00fas, e lo \u00e0ngel aparech en somni a Josep e dix-li que prengu\u00e9s la mare e lo fill e que fug\u00eds en Egipte; e entrant per Egipte, totes les \u00fddoles caygueren e en tot Egipte no n\u2019i rest\u00e0 neguna. E encara est m\u00e9s digne de gran punici\u00f3 que hajes tenguda tan gran aud\u00e0cia que, en pres\u00e8ncia de la majestat del senyor emperador vols injuriar a neg\u00fa, de dir que home stranger no deu tenir lo ceptre de la just\u00edcia ni de la general capitania. E per \u00e7o tu est dit principiador de mals. Digues-me, \u00bfe si los estrangers s\u00f3n millors que los de la terra e s\u00f3n m\u00e9s \u00e0bils e m\u00e9s forts hi m\u00e9s destres en la guerra e en altres coses, qu\u00e8 dir\u00e0s tu a\u00e7\u00ed? Si no, pren exemple de la tua flaqua persona de poch \u00e0nimo, que jam\u00e9s has tengut atreviment de anar a la guerra per defendre la tua p\u00e0tria e a ton natural senyor. \u00bfE tu est cavaller qui mostrar-te deguesses en consell imperial ni encara en loch hon cavallers hi haja?<\/p>\n

E Tirant volgu\u00e9 parlar per satisfer en lo que\u00b7l cavaller havia dit de ell, e la princessa no u volgu\u00e9 consentir per squivar major mal, mas dix:<\/p>\n

\u2013No\u00b7s pertany de home savi respondre a paraules folles<\/span>, car ax\u00ed com lo foll t\u00e9 franca libertat d\u2019escampar folles paraules, ax\u00ed \u00e9s gran discreci\u00f3 al savi ab pres\u00e8ncia hoir-les e no satisfer-hi, car en les paraules \u00e9s coneguda la follia de aquell qui la diu<\/span>, car neg\u00fa no\u00b7s deu eguallar ab la rohindat ni en la follia ab neg\u00fa, sin\u00f3 en la gentilesa e virtut. E qui paraules folles diu, digna cosa \u00e9s que de la sua follia reporte condigna deciplina. E si no fos per la vostra gran clem\u00e8ncia, aquell qui tan follament ha parlat mereixia que li fos levada la vida. E b\u00e9 \u00e9s de con\u00e9ixer que \u00e9s benaventurat lo pr\u00edncep qui tal conseller t\u00e9 en sa casa. Lo emperador se lev\u00e0 del consell e no volgu\u00e9 m\u00e9s hoir a neg\u00fa. E prestament feu<\/a> fer crida per tota la ciutat que tots aquells qui tinguessen clam o demanda de neg\u00fa, que a l\u2019endem\u00e0 e de aqu\u00ed avant fossen a la casa del juh\u00ed, que aqu\u00ed los seria feta prompta just\u00edcia.<\/p>\n

L\u2019endem\u00e0 Tirant se asigu\u00e9 en la cadira de l\u2019imperial juh\u00ed e hoh\u00ed a tots los qui\u00b7s clamaren, e a tots administr\u00e0 just\u00edcia, car des que lo Gran Turch e lo sold\u00e0 eren entrats dins lo imperi, no s\u2019i havia feta just\u00edcia neguna.<\/p>\n

Lo dia seg\u00fcent lo capit\u00e0 pres e convoc\u00e0 a tots los del consell e los regidors de la ciutat, e ordenaren primerament la casa de l\u2019emperador en esta manera. Tots los servidors qui prenguessen acostament del senyor emperador fossen compartits de L en L, e los de major dignitat fossen capitans. E per semblant feren per tota la ciutat, que, com havien mester gent los capitans havien prest la gent que mester havien sens gran treball. Tirant orden\u00e0 que totes nits, a la porta de la cambra de l\u2019emperador, en la sala dormissen L h\u00f2mens, e lo capit\u00e0 major venia totes nits, ell o son lochtinent. E com lo emperador se n\u2019entrava a dormir, dehia lo capit\u00e0 a tots aquells L h\u00f2mens:<\/p>\n

\u2013Veu\u2019s a\u00e7\u00ed la pr\u00f2pia persona del senyor emperador, la qual, sots pena de la vida e de la fealtat, vos coman, la qual siau tenguts dem\u00e0 per lo mat\u00ed de restituir-me aquella. Fet a\u00e7\u00f2, per lo semblant fahia de la emperadriu e de la princessa.<\/p>\n

Com lo emperador se era mes<\/a> en lo lit e les portes tancades de la sala e un poch ubertes aquelles de la cambra, agenollaven-se all\u00ed dos h\u00f2mens de aquells qui fahien la guayta e estaven scoltant lo emperador si demanava alguna cosa. E com era passada mija hora, levaven-se aquells e venien-n\u2019i altres dos. E ax\u00ed passaven tota la nit en la gran sala guaytant C h\u00f2mens.<\/p>\n

Entorn del palau fahien guayta CCCC h\u00f2mens d\u2019armes. En tal manera era guardada la persona de l\u2019emperador. Per lo mat\u00ed, com Tirant venia, aquells li restituhien lo emperador ab acte de notari, per lo semblant a les senyores des\u00fas dites.<\/p>\n

Com lo emperador agu\u00e9 vist lo que lo seu capit\u00e0 havia fet, ne fon molt content, com mostrava que tan bona guarda havia posada a la sua persona. E Tirant jam\u00e9s fallia a les hores que devia, m\u00e9s per veure la princessa que per desig de l\u2019emperador.<\/p>\n

M\u00e9s, orden\u00e0 per tota la ciutat en cascun carrer posassen de grosses cadenes e no les soltassen fins que del seu palau toc\u00e0s una petita campana que y havia, la qual podien b\u00e9 sentir per tota la ciutat. Horden\u00e0 m\u00e9s avant que, de nit, per la poca just\u00edcia que y havia dins la ciutat, per causa de la guerra, havia-y molts ladres, e que en cascun carrer la mehitat de les cases traguessen lums a les finestres fins a mija nit, e les altres, de la mija nit fins que fos de dia. E per aquest orde moltes cases foren reservades, que no les podien robar. E totes nits lo capit\u00e0 fahia guayta apr\u00e9s que exia de la casa de l\u2019emperador: fins a mija nit ell anava per la ciutat. Passada aquella hora, Diafebus e Ricart, o alguns dels altres, prenien lo bast\u00f3 de la capitania; e altra gent anaven fins al mat\u00ed. Hi en aquesta forma e orde la ciutat era reservada de tot lo mal.<\/p>\n

Encara m\u00e9s, orden\u00e0, ab los regidors de la ciutat, que anassen per totes les cases e tragueren en la pla\u00e7a quant forment e ordis e mills trobaren. E a casc\u00fa deixaven tant forment com mester havien per a son viure. E tot lo altre tacharen que valgu\u00e9s la c\u00e0rregua dos ducats, per a qui n\u2019hagu\u00e9s mester. E ax\u00ed ordenaren totes les vitualles que, ans que Tirant vingu\u00e9s, no trob\u00e0veu en tota la ciutat qui us ven\u00e9s pa ni vi, ne altres vitualles, e en pochs dies tota la ciutat fon abundosa de totes coses.<\/p>\n

Tot lo poble daven gran lahor a Tirant e\u00b7l benehien del noble regiment en qu\u00e8\u00b7ls havia posats, que\u00b7ls fehia viure en gran tranquilitat, pau e amor. La \u00e0nima de l\u2019emperador vivia molt aconsolada per lo bon regiment que Tirant los havia dat.<\/p>\n

Apr\u00e9s XV dies de la venguda de Tirant, totes les naus de l\u2019emperador arribaren carreguades de gent, forment e cavalls. E ans que les naus apleguassen, l\u2019emperador havia fet present al capit\u00e0 de LXXXIII cavalls, molt grans e bells, e molts arnesos. E Tirant feu<\/a> venir primer de tots ha Diafebus, que tri\u00e0s a son plaer de aquelles armes e cavalls. Com agu\u00e9 triat, pres Ricart e apr\u00e9s tots los altres. E per a \u00e7i no s\u2019atur\u00e0 res.<\/p>\n

Tirant passava passi\u00f3 inextimable per les amors de la princessa, car cascun dia li augmentava la dolor. E tanta era la amor que li portava que, com li era al davant, no tenia atreviment de poder-li parlar res que de amor fos. E los dies se acostaven de la sua partida, car no sperave sin\u00f3 que los cavalls fossen un poch reparats per lo treball de la mar.<\/p>\n

Lo avisat cor de la princessa havia natural not\u00edcia de la molta amor que Tirant li portava. Tram\u00e9s un petit patge a preguar a Tirant li fos plasent a la hora del migjorn venir al palau, que en aquella hora quasi tots los dem\u00e9s reposen, e que vingu\u00e9s ab poca gent. Com Tirant agu\u00e9 rebut lo manament de sa senyora, fon posat segons lo parer seu en lo pus alt loch de parad\u00eds, e prestament feu<\/a> venir ha Diafebus e manifest\u00e0-li la embaixada, e com volia que los dos hi anassen sens altra companyia. Dix Diafebus:<\/p>\n

\u2013Senyor capit\u00e0, molt stich content dels principis. No s\u00e9 la fi quina ser\u00e0. Mas feu-me<\/a> gr\u00e0cia que com siau ab ella, que ax\u00ed com teniu \u00e0nimo de combatre un cavaller per valent que sia, que tingau ax\u00ed \u00e0nimo contra una donzella qui no porta armes offensives, que ab gran ardiment li digau totes vostres passions, car per millor vos ne tendr\u00e0 com veja que ab \u00e0nimo sfor\u00e7at lo y haveu dit, car los prechs temerosos moltes voltes s\u00f3n deneguats<\/a>.<\/p>\n

E venint la hora del concert, los dos cavallers pujaren al palau e ab suaus passos entraren dins la cambra de la princessa sperant haver speran\u00e7a de vict\u00f2ria. Com ella los veu<\/a> agu\u00e9 gran plaer de la llur venguda, e lev\u00e0\u2019s de peus e pres a Tirant per la m\u00e0 e feu-lo<\/a> seure prop de ella. E Diafebus pres ha Stefania per lo un bra\u00e7 e a la Viuda Reposada per l\u2019altre e apart\u00e0-les a una part per \u00e7o que hoir no poguessen lo que la princessa li volia dir. La princessa, ab baixa veu e ab gest affable, feu<\/a> principi a un tal parlar.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CXXV<\/h2>\n

COM LA PRINCESSA dona CONSELL A TIRANT QUE\u00b7S GUART DE LES FALSES AST\u00daCIES DEL DUCH DE MACED\u00d2NIA<\/p>\n

\u2013Deposada honestat la c\u00e0rregua de temerosa vergonya, la noblea vostra no tingua per cosa desonesta, ne a c\u00e0rrech sia a mi imputat ne a vici, si per ventura he presumit rahonar-me ab v\u00f3s ab sancta e honesta intenci\u00f3, dolent-me de la vostra molta virtut e noblea. Per v\u00f3s \u00e9sser estranger no volria que prengu\u00e9sseu algun dan en la vostra virtuosa persona incogitadament, per \u00e7o com s\u00e9 v\u00f3s sou vengut en aquesta terra a pregu\u00e0ries del gran rey de Cic\u00edlia, confiant en la gl\u00f2ria de vostres m\u00e8rits, no podent-vos manifestar los perills que seguir-vos porien perqu\u00e8 ell los ignora. Perqu\u00e8 yo tinch compassi\u00f3 de la vostra noblea e virtuosa persona, tinch deliberat donar-vos consell de salut. E poreu haver not\u00edcia del gran profit que us ne seguir\u00e0 si volreu dar fe en les mies paraules ne regir-vos per mon consell, perqu\u00e8 ab tri\u00fcmpho y gloriosa fama pugau tornar ab salvament a la vostra pr\u00f2pia p\u00e0tria.<\/p>\n

La fi de les paraules de la princessa fon principi del parlar de Tirant, que dix:<\/p>\n

\u2013\u00bfQuant por\u00e9 yo servir a la majestat vostra, senyora de tanta stima, que sens m\u00e8rits precedents tanta gr\u00e0cia de la altesa vostra haja aconseguida? Sols lo recort \u00e9s massa per a mi. E ab devot cor fa\u00e7 humils gr\u00e0cies e submissions a la exceŀl\u00e8ncia vostra, que ab tanta virtut de caritat hajau volgut mostrar dolre-us e haver compassi\u00f3 de mi e de mos treballs. E perqu\u00e8 no\u00b7m tingau per ingrat del b\u00e9 que\u00b7m feu, yo accepte la offerta com de senyora qui sobre totes les del m\u00f3n val he us ne bese peus e mans, e me obligue de seguir tot lo que per la altesa vostra me ser\u00e0 manat. Car cosa \u00e9s digna de gran lahor e gl\u00f2ria com lo do \u00e9s donat sens demanar ni sens alguns m\u00e8rits e \u00e9s acte de gran liberalitat, e en a\u00e7\u00f2 se mostra la vostra excelsa condici\u00f3 \u00e9sser m\u00e9s ang\u00e8lica que humana. E Tirant la supplic\u00e0 que li don\u00e0s la m\u00e0, que la y volia besar. E la excelsa senyora no u volia consentir. E Tirant la\u2019n supplic\u00e0 moltes voltes e com veu<\/a> que fer no u volia, crid\u00e0 a la Viuda Reposada e a Stephania, e elles, per fer plaer al capit\u00e0, la supplicaren molt que la y deix\u00e0s besar. E ella feu-ho<\/a> en aquesta manera: no volent-ho consentir que de part de fora la y bes\u00e0s, mas obr\u00ed la m\u00e0, e de part de dins que la y bes\u00e0s, perqu\u00e8 besant dins \u00e9s senyal de amor e besant defora \u00e9s senyal de senyoria.<\/p>\n

La princessa encara li torn\u00e0 a dir:<\/p>\n

\u2013Cavaller benaventurat, pren sperit de consolaci\u00f3 per exceŀl\u00e8ncia de les tues virtuoses obres, qui s\u00f3n gracioses, e de tan resplandent noblea, que a nosaltres fan gloriejar de la nostra gran e alta senyoria, confiant per m\u00e0 de la tua molta bondat cobrarem tot lo nostre imperi, car sabem la exceŀl\u00e8ncia de la tua virtut e fama gloriosa quant \u00e9s divulgada per les stranyes terres e tenguda per manifesta e verdadera. E \u00e9s molta honor e gl\u00f2ria a la majestat del senyor emperador, pare meu, e a mi, qui so<\/a> suc\u00e7ehidora de l\u2019Imperi Grech e en lo regne de Maced\u00f2nia, qui \u00e9s ja tot perdut, que per la tua m\u00e0 victoriosa nosaltres puguam cobrar tota la nostra senyoria. E si per la tua exceŀlent virtut podien \u00e9sser foragitats aquests genovesos, ytalians e lombarts, ensemps ab los moros, del nostre imperi e regne de Maced\u00f2nia, la mia \u00e0nima restaria aconsolada. Mas tinch dubte de la adversa fortuna que no fa\u00e7a pendre alguna mutaci\u00f3 a la imperial dignitat, car grans dies ha que\u00b7ns persegueix. Donchs, speran\u00e7a del nostre b\u00e9, si tu ab voluntat sancera volies pendre aquestes coses per tues, e ab treball de tu e dels teus, e no denegar\u00e0s les mies pregu\u00e0ries, yo\u00b7t promet donar-te tal premi que ser\u00e0 condecent segons la condici\u00f3 e virtut tua, car no sabr\u00e0s res demanar que tot o en part atorguat no\u00b7t sia. Emper\u00f2, D\u00e9u piad\u00f3s e misericordi\u00f3s te vulla guardar de les mans de aquell famejant le\u00f3, duch de Maced\u00f2nia, home molt cruel e envej\u00f3s e molt destre e sabut en actes de traci\u00f3. E aquesta \u00e9s la sua reprovada fama que jam\u00e9s no mata neg\u00fa sin\u00f3 malament. E fama certa \u00e9s que ell mat\u00e0 aquell valent\u00edssim cavaller jerm\u00e0 meu, car bataillant ab gran \u00e0nimo contra los enemichs, ell li vengu\u00e9 de part de tras e taill\u00e0-li les correges del bacinet per \u00e7o que li sort\u00eds del cap; e ax\u00ed fon mort per los moros. E per tal, un tan gran tra\u00ffdor com aquest, \u00e9s digne de gran pahor, car en ell regnen tots los set peccats mortals, e no crech que ell pugua fer bona fi. E per \u00e7o, cavaller virtu\u00f3s, vos avise he us consell que com sereu en la guerra, que us guardeu de ell, e no\u00b7n fieu ni en menjar ni en dormir. E si aquestes coses ab prud\u00e8ncia guardes e no les poses en oblit en altra manera, posar\u00e0s aguayts a la tua vida. E jatsia<\/a> que hom digua que la pena deu enseguir a aquells que la meriten<\/span>, emper\u00f2, no \u00e9s novella cosa paguar los justs per los peccadors<\/span>.<\/p>\n

E stant en aquelles rahons, vengu\u00e9 la emperadriu, que s\u2019era levada de dormir, e asigu\u00e9\u2019s prop de ells e ab gran inst\u00e0ncia los deman\u00e0 de qu\u00e8 parlaven. La princessa resp\u00f2s:<\/p>\n

\u2013Senyora, nosaltres parlam de aquestes gents que dien que han portat los genovesos en ajuda dels moros, quant los poran fer exir de la nostra terra.<\/p>\n

\u2013\u00bfQui u pot saber? \u2014dix la emperadriu\u2014. La guerra acompare yo a la malaltia del cors de l\u2019home, que lo un dia st\u00e0 b\u00e9 e l\u2019altre mal, lo un dia li fa mal lo cap e l\u2019altre lo peu<\/span>. Ax\u00ed \u00e9s de les batailles, que lo un dia sereu ven\u00e7edor e l\u2019altre sereu ven\u00e7ut<\/span>. Tantes foren les rahons de la emperadriu que Tirant no pogu\u00e9 satisfer a les rahons de la princessa. Com ixqueren de vespres, dix la emperadriu:<\/p>\n

\u2013Anem a mostrar lo nostre palau al capit\u00e0, com ell no haja vistes sin\u00f3 aquestes sales hi cambres qui s\u00f3n a\u00e7\u00ed baix. E mostrarem-li lo replegat tresor de ton pare.<\/p>\n

Elles se levaren. Tirant pres per lo bra\u00e7 a la emperadriu e Diafebus a la princessa. Anant per lo palau veren molts bells edeficis. Com foren a la torre del tresor, la princessa obr\u00ed les portes, per \u00e7o com ella tenia totes les claus. La torre era tota dins obrada de molt blanch marbre e, historiada de subtil pintura de diverses colors, tota la hist\u00f2ria de Paris e Viana, e tota la cuberta de or e de atzur, que lan\u00e7ava molt gran resplandor. La princessa feu<\/a> obrir LXXII caixes totes plenes de moneda de or; e altres caixes hi havia qui eren plenes de vexella d\u2019or e de les joyes e abillaments de la capella que eren molt singulars e de gran stima. De vexella de argent n\u2019i havia tanta que era cosa d\u2019espant, que en una part de la torre n\u2019i havia un munt tan alt, una sobre altra, que plegava fins a la cuberta. E la vexella que tenia lo emperador en la cuyna era tota de argent.<\/p>\n

Tirant e Diafebus stigueren molt admirats del gran tresor que lo emperador tenia, que jam\u00e9s tan gran riquesa no havien vista.<\/p>\n

Tirant aquella nit pens\u00e0 molt en lo que la princessa havia dit, e, de altra part, en lo que havia vist. Com lo dia fon vengut, feu<\/a> tornar a fer altres banderes. E la una feu<\/a> pintar, sobre camper vert, cadenats de or de aquest lonch que tanquen les portes. E era plena tota la bandera de aquells cadenats, e dehia lo mot:<\/p>\n

La lletra que st\u00e0 primera<\/i>
\nen lo nom d\u2019esta pintura<\/i>
\n\u00e9s la clau ab qu\u00e8 ventura<\/i>
\ntancada t\u00e9 la darrera.<\/i><\/div>\n

E l\u2019altra bandera feu<\/a> fer tota vermella e feu-hi<\/a> pintar un corp, ab letres latines entorn de la bandera que dehien: \u00abAvis mea, sequere me, quia de carne mea vel aliena saciabo te.\u00bb Molt foren plasents a l\u2019emperador e a totes les dames e als cavallers de honor les paraules de aquesta bandera.<\/p>\n

Apr\u00e9s, Tirant tingu\u00e9 esment un dia en lo dinar de la emperadriu e de la princessa, que les aconsegu\u00eds en taula. E Tirant entr\u00e0 per la sala, e com ell hi era, servia de majordom e de copa a la emperadriu e a sa filla, com aquell era lo dret de capit\u00e0, que lla hon era lo major cessava lo menor. Com Tirant veu<\/a> que ja eren a la fi del dinar, dre\u00e7\u00e0 les noves a la emperadriu e supplic\u00e0-la que fos de sa merc\u00e9 li fes gr\u00e0cia que la altesa sua li volgu\u00e9s declarar\u2019 una q\u00fcesti\u00f3 en qu\u00e8 stava molt dupt\u00f3s. La emperadriu resp\u00f2s:<\/p>\n

\u2013Digau-me, senyora \u2014dix Tirant\u2014, al cavaller, \u00bfqual li \u00e9s millor e m\u00e9s honor\u00f3s, morir b\u00e9 o morir mal, puix li \u00e9s for\u00e7at que muyra? \u2014E call\u00e0 e no dix pus.<\/p>\n

Dix la princessa:<\/p>\n

\u2013\u00a1O, sancta Maria val! E quina demanda tan fort feu<\/a> a la senyora ma mare, com sia ja conegut a\u00e7\u00f2 entre les gents, que m\u00e9s val morir b\u00e9 que mal<\/span>. Puix for\u00e7adament li cov\u00e9 de morir, almenys que diguen tots aquells qui u sabran: \u00abCertament, aquest virtu\u00f3s cavaller \u00e9s mort com a valent cavaller.\u00bb De a\u00e7\u00f2 li daran molta honor si b\u00e9 mor, que si havien a dir: \u00ab\u00a1O, del malvat cavaller, com \u00e9s mort vilment! E de a\u00e7\u00ed li ve molta inf\u00e0mia e deshonor perp\u00e8tua per a ell e als seus. Emper\u00f2 mirau los fets dels romans, quanta honor e gl\u00f2ria aconseguien en lo m\u00f3n com honorosament morien en batailles en defensi\u00f3 de la cosa p\u00fablica. Aquells, de llur gl\u00f2ria deixaven honorosa fama, e com tornaven a la ciutat de Roma, trencaven-li un gran tro\u00e7 de mur e entrava ab gran tri\u00fcmpho. E com morien com a cavallers de poch \u00e0nimo, no se\u2019n fahia menci\u00f3 neguna. Ax\u00ed, al parer meu, m\u00e9s val morir b\u00e9 que mal.\u00bb<\/p>\n

Acabant la princessa les sues darreres paraules, quant Tirant don\u00e0 de la m\u00e0 en la taula hi entre les dents, dix que ax\u00ed seria \u2014que scassament lo pogueren entendre\u2014 e, sens dir res, volt\u00e0 les spatles e an\u00e0-se\u2019n a la sua posada. Tots stigueren admirats del continent que fet havia Tirant. E no tard\u00e0 molt que lo emperador fon en la cambra hon era la emperadriu e sa filla, e recitaren-li lo que Tirant havia dit. Dix lo emperador:<\/p>\n

\u2013Yo tinch gran dupte que aquest cavaller no tingua en si alguna gran passi\u00f3 o que no\u00b7s penida perqu\u00e8 \u00e9s vengut a\u00e7\u00ed, per \u00e9sser tan luny de sa terra de sos parents e amichs, o per ventura no tema lo poder de los turchs, o de altres inconvenients que seguir se poden. De aquests afers no\u00b7n parleu neg\u00fa ni\u00b7n fa\u00e7au demostraci\u00f3 neguna, ni trametau per ell, car ans que la nit vingua yo u sabr\u00e9.<\/p>\n

Part\u00ed\u2019s lo emperador de les dames e an\u00e0-se\u2019n un poch a reposar. Com lo emperador se fon levat de dormir asigu\u00e9\u2019s en una finestra qui mirava damunt la gran pla\u00e7a e veu<\/a> que venia Ricart cavalcant sobre un gran cavall, e dix-li que puj\u00e0s alt lla hon ell era. Com Ricart fon davant lo emperador, feu-li<\/a> gra rever\u00e8ncia. E lo emperador li dix:<\/p>\n

\u2013Cavaller, yo us prech per aquella amor que portau a la vostra enamorada, que\u00b7m digau lo meu capit\u00e0 per qu\u00e8 st\u00e0 tan trist, com ne tingua tal relaci\u00f3.<\/p>\n

\u2013Senyor \u2014dix Ricart\u2014, quisvulla qui haja dit tal rah\u00f3 a la majestat vostra no us ha dita veritat. Ans, senyor, st\u00e0 molt alegre e fa adobar les banderes e les armes.<\/p>\n

\u2013Molt me plau \u2014dix lo emperador\u2014 lo que\u00b7m dieu. Ara anau e digau-li que vingua a cavall, que yo\u00b7l spere a\u00e7\u00ed.<\/p>\n

Ricart an\u00e0 a Tirant e dix-li tot lo que lo emperador li havia dit. Prestament conegu\u00e9 de bon sentit Tirant que la emperadriu o sa filla lo y havien dit. E an\u00e0 al palau sobre una aquanea tota blanca; e abill\u00e0\u2019s aquell dia molt b\u00e9, e tots los seus qui l\u2019acompanyaven. Trobaren lo emperador que ja volia cavalcar, ab molta gent, qui\u00b7l sperava, e totes les dames que eren per les finestres mirant com lo emperador cavalcava.<\/p>\n

Com Tirant veu<\/a> la princessa, feu-li<\/a> molt gran rever\u00e8ncia, e ella, ab gest affable, lo salud\u00e0. Lo emperador deman\u00e0 a Tirant de qu\u00e8 stava ab tan fort pensament, que ax\u00ed lo y havien dit.<\/p>\n

\u2013E prech-vos que m\u2019o vullau dir, que lo remey que yo us dar\u00e9 ser\u00e0 tal que la \u00e0nima vostra ne ser\u00e0 aconsolada. E sens vergonya neguna m\u2019o vullau prestament dir.<\/p>\n

No tard\u00e0 Tirant en fer-li tal resposta.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CXXVI<\/h2>\n

COM TIRANT SATISFEU EN LES RAHONS QUE LO EMPERADOR LI DEMANAVA<\/p>\n

\u2013No seria cosa neguna en lo m\u00f3n, senyor, per fort que fos, que yo no manifest\u00e0s a la majestat vostra, per la molta amor e voluntat que tinch de servir-vos. Per b\u00e9 que sia cosa de gran dolor, yo vull obeir lo manament que\u00b7m fa la altesa vostra. Car yo viu a la seren\u00edssima senyora emperadriu e la excelsa princessa, les II l\u00e0 en taula posades, e sent\u00ed un fort e profunde suspir que la senyora emperadriu lan\u00e7\u00e0: pens\u00ed que suspirava per aquell que havia parit. En aquell cars, la mia \u00e0nima, de pietat sent\u00ed dolor inextimable. Fiu vot dins mi mateix: per \u00e7o com lo suspir de la dita senyora no fon manifest a neg\u00fa, ax\u00ed volgu\u00ed fer lo meu vot, que no vingu\u00e9s a not\u00edcia de neg\u00fa de qu\u00e8, cativada ma honor e fama, desije la venjan\u00e7a. E jam\u00e9s la mia \u00e0nima no haur\u00e0 rep\u00f2s fins a tant que la mia m\u00e0 dreta sangonosa e cruel haja fet morir aquells qui malament scamparen la sanch de aquell glori\u00f3s e strenu cavaller, lo pr\u00edncep fill vostre.<\/p>\n

Ab los hulls corrents vives l\u00e0grimes, lo benigne senyor regraci\u00e0 Tirant la molta amor que li mostrava. E Tirant, que\u00b7l veu<\/a> ax\u00ed plorar, mud\u00e0-li altres rahons de plaer perqu\u00e8 la dolor li pass\u00e0s.<\/p>\n

E anant parlant de moltes coses apleguaren a la ciutat de Pera, qui distava de la ciutat de Constantinoble III milles. La qual ciutat era ornada de molt singular palau, de molt bells jardins e delitosos, e de molts bells hedificis, e era en strem rica perqu\u00e8 era port de mar e cap de mercaderia.<\/p>\n

Com ho agueren b\u00e9 tot mirat, dix lo emperador:<\/p>\n

\u2013Capit\u00e0, yo us vull dir aquesta ciutat quant \u00e9s antigua, car trobareu que aquesta ciutat ha gran temps que fon hedificada e fon poblada de gentils, qui eren gent yd\u00f2latre; e apr\u00e9s gran temps de la destructi\u00f3 de Troya, foren convertits a la sancta fe cath\u00f2lica per un noble e valent\u00edssim cavaller nomenat Constant\u00ed, e aquest fon mon avi. E lo pare de aquest fon elet emperador de Roma, e era senyor de tota la Gr\u00e8cia e de moltes altres prov\u00edncies, segons copiosament recita la sua hist\u00f2ria. Car com fon guarit de la gran malaltia que tenia per sanct Silvestre, feu-se<\/a> cresti\u00e0, e feu-lo<\/a> papa e don\u00e0-li tot lo imperi de Roma que fos de la Sgl\u00e9sia. E ell torn\u00e0-se\u2019n en Gr\u00e8cia e fon emperador de Gr\u00e8cia. Apr\u00e9s de aquest, succeh\u00ed son fill Constant\u00ed, qui fon mon avi. E per tots los regnes e terres de l\u2019imperi fon elet per papa en totes les sues terres, e emperador. E per \u00e7o com tenia molta humanitat e era home molt benigne, moltes gents d\u2019estranyes terres se vengueren a poblar a\u00e7\u00ed, e no cabien en aquesta ciutat. Lavors mon avi hedific\u00e0 la nostra ciutat de molts nobles hedificis, e pos\u00e0-li nom Constantinoble. E de aqu\u00ed avant fon nomenat emperador de Constantinoble.<\/p>\n

Com foren partits de Pera e tornats en Constantinoble fon ja nit scura. Tirant puj\u00e0 ab lo emperador a la cambra de la emperadriu e aqu\u00ed parlaren de moltes coses, e Tirant mostrava la sua cara no molt alegra. Com li paregu\u00e9 hora, pres lic\u00e8ncia de l\u2019emperador e de les dames e torn\u00e0-se\u2019n a sa posada. Lo seg\u00fcent dia la princessa passava gran pena del que Tirant havia dit, per \u00e7o com la sua \u00e0nima no stava prou reposada per les paraules que li havia ho\u00ffdes dir, si b\u00e9 lo emperador los dix totes les rahons que eren passades entre ells.<\/p>\n

Al mat\u00ed, stant lo emperador en missa ab totes les dames, Tirant entr\u00e0 per la sgl\u00e9sia e feu<\/a> sa oraci\u00f3. Apr\u00e9s entr\u00e0 dins la cortina de l\u2019emperador e dix-li:<\/p>\n

\u2013Senyor, les galeres estan en orde per partir e anar en Chipre per portar vitualles, si vol la majestat vostra que parteixquen. Dix lo emperador:<\/p>\n

\u2013Yo volria que fossen ja cent milles dins mar.<\/p>\n

E Tirant se\u2019n torn\u00e0 prestament al port per fer-les partir. Com la princessa veu<\/a> que Tirant se n\u2019anava, crid\u00e0 a Diafebus e pregu\u00e0\u2019l molt digu\u00e9s a Tirant, de part sua, com fos dinat que vengu\u00e9s tantost, com ella tenia gran desig de parlar ab ell, e que apr\u00e9s dan\u00e7arien.<\/p>\n

Com Tirant ho sab\u00e9, prestament pens\u00e0 lo que era, e feu<\/a> comprar lo m\u00e9s bell spill que pogueren trobar e pos\u00e0\u2019l-se en la m\u00e0negua. Com li paregu\u00e9 hora, anaren al palau e trobaren a l\u2019emperador ab la filla a rahons. Com lo emperador los veu<\/a> venir, man\u00e0 que fessen venir los ministr\u00e9s e davant ell dan\u00e7aren per bon spay. E lo emperador, com agu\u00e9 un poch mirat, retragu\u00e9\u2019s en la sua cambra. E la princessa se leix\u00e0 de continent de dan\u00e7ar, e pres a Tirant per la m\u00e0 e asigueren-se en una finestra. E la princessa comen\u00e7\u00e0 a fer principi a un tal parlar:<\/p>\n

\u2013Cavaller virtu\u00f3s, molta compassi\u00f3 tinch de v\u00f3s, del mal que us veig passar, per qu\u00e8 us prech que\u00b7m vullau manifestar lo mal o lo b\u00e9 que la vostra virtuosa persona sent. Car tal mal por\u00e0 \u00e9sser que yo per la amor vostra ne pendr\u00e9 ma part, e si \u00e9s b\u00e9, yo ser\u00e9 molt aconsolada que tot sia vostre. Ax\u00ed, feu-me gr\u00e0cia de prestament voler-m\u2019o dir.<\/p>\n

\u2013Senyora \u2014dix Tirant\u2014, mal vull al mal com ve en temps de b\u00e9, e molt pus mal com per ell pert lo b\u00e9<\/span>. E de tal mal yo no\u00b7n faria part a vostra altesa, que m\u00e9s lo amaria tot per a mi que no fer-ne part a neg\u00fa. E de semblants paraules no se\u2019n deu m\u00e9s parlar. Parlem, senyora, de altres coses que sien de plaer e de alegria, e leixem les de passi\u00f3 que turmenten la \u00e0nima.<\/p>\n

\u2013Certament no \u00e9s cosa neguna \u2014dix la princessa\u2014 per cara que a mi fos e v\u00f3s la volgu\u00e9sseu saber, que yo de bon grat no la us digu\u00e9s. E v\u00f3s, a mi, dir no m\u2019o voleu. Per qu\u00e8 us torn a preguar, per la cosa que m\u00e9s amau en aquest m\u00f3n, que v\u00f3s m\u2019o digau.<\/p>\n

\u2013Senyora \u2014dix Tirant\u2014, per mer\u00e7\u00e9 vos supplich no\u00b7m vullau fer tan fort conjurati\u00f3, que tal, senyora, me aveu posat al davant que tot quant s\u00e9 en aquest m\u00f3n vos dir\u00e9. Senyora, lo meu mal prest ser\u00e0 dit, mas yo so<\/a> cert que prestament ser\u00e0 en les orelles de vostre pare e a\u00e7\u00f2 ser\u00e0 la causa de la mia mort. E si no u dich, tamb\u00e9 de dol e de ira tinch de morir.<\/p>\n

\u2013\u00bfE pensau v\u00f3s, Tirant \u2014dix la princessa\u2014, que les coses que fan a tenir secretes yo les volgu\u00e9s dir al senyor mon pare ni a neguna altra persona? No penseu que yo vaja vestida de aqueixa color que v\u00f3s pensau, per qu\u00e8 no tingau temor de dir-me tot vostre fet, car yo\u00b7l tindr\u00e9 tancat dins lo meu retret secret.<\/p>\n

\u2013Senyora, puix la altesa vostra me for\u00e7a de dir-ho, no puch m\u00e9s dir sin\u00f3 que ame.<\/p>\n

E no dix pus, sin\u00f3 que baix\u00e0 los hulls en les faldes de la princessa.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CXXVII<\/h2>\n

COM LA PRINCESSA CONJUR\u00c0 A TIRANT QUE LI DIGU\u00c9S QUI ERA LA SENYORA QUI ELL TANT AMAVA<\/p>\n

\u2013Digau-me, Tirant \u2014dix la princessa\u2014 s\u00ed D\u00e9u vos leixe obtenir lo que desijau, dieu-me qui \u00e9s la senyora qui tant de mal vos fa passar, que, si en cosa neguna vos hi por\u00e9 ajudar, ho far\u00e9 de molt bona voluntat, car molt me tarda de saber-ho.<\/p>\n

Tirant se pos\u00e0 la m\u00e0 en la m\u00e0negua e tragu\u00e9 lo espill, e dix:<\/p>\n

\u2013Senyora, la ymatge que y veureu me pot donar mort o vida. Mane-li vostra altesa que\u00b7m prengua a mer\u00e7\u00e9.<\/p>\n

La princessa pres prestament lo espill e ab cuytats passos se n\u2019entr\u00e0 dins la cambra pensant que y trobaria alguna dona pintada, e no y veu<\/a> res sin\u00f3 la sua cara. Lavors ella agu\u00e9 plena not\u00edcia que per ella se fahia la festa e molt admirada que sens parlar pogu\u00e9s hom requerir una dama de amors.<\/p>\n

E stant ella ab aquest plaer del que havia vist fer a Tirant, vengueren la Viuda Reposada e Stephania e trobaren la princessa molt alegra, ab lo espill en la m\u00e0, hi elles li digueren:<\/p>\n

\u2013Senyora, \u00bfde hon haveu agut tan galant espill?<\/p>\n

E la princessa los recit\u00e0 la requesta de amors que Tirant li havia feta e dix que jam\u00e9s no havia ho\u00eft dir a neg\u00fa… \u2014Ne en quants libres he lests de hist\u00f2ries no he trobada tan graciosa requesta. \u00a1Quanta \u00e9s la gl\u00f2ria del saber que tenen los strangers! Yo\u00b7m pensava que lo saber, la virtut, la honor e gentilea, que tota fos en la nostra gent grega. Ara conech que n\u2019ha molt m\u00e9s en les altres nacions.<\/p>\n

Resp\u00f2s la Viuda Reposada:<\/p>\n

\u2013\u00a1Hay, senyora, e com vos veig caminar per lo pedregal! \u00a1Que lo un peu va tan avant que l\u2019altre no\u00b7l pot aconseguir! Veig les vostres mans de pietat plenes e los hulls atorguen \u00e7o que los altres volen. Digau-me, senyora, \u00bf\u00e9s justa cosa ni honesta que la vostra altesa fa\u00e7a tanta festa com feu a un servidor de vostre pare, lo qual ha rebut quasi per amor de D\u00e9u en sa casa e \u00e9s stat lan\u00e7at per aquell fam\u00f3s rey de Cic\u00edlia, ab gent repleguadisa, ab robes de or e de seda manlevades? \u00bfE per tal home com aquest voleu perd<r><\/sup><\/a>e la perpetual fama de vostra honesta pudic\u00edcia, no podent viure en \u00e0bit de donzella ni com a filla de emperador, de la qual persecuci\u00f3 e inf\u00e0mia en serien leses les orelles dels hoints? Deixau la honestat a part posada e gloriejau-vos del que deur\u00edeu abominar, la qual cosa tota donzella se deu lunyar de tals inconvenients qui porten ab si vergonya, com molts magnats e grans senyors, reys e fills de aquells, per leal matrimoni desijen ab v\u00f3s \u00e9sser ajustats, e aquells aveu denegats fins a\u00e7\u00ed ab paraules de falsa hostalera e aveu decebut, e enganau cascuna dia a vostre pare e no us voleu acostar a la vera execuci\u00f3 del vostre b\u00e9, honor e fama, e voleu abandonar e oblidar lo deute que deveu a natura. E m\u00e9s vos valria morir o no \u00e9sser exida del ventre de vostra mare que tal inf\u00e0mia vingu\u00e9s a not\u00edcia de les gents de honor. E si us ajustau ab ell per amor no l\u00edcita, \u00bfqu\u00e8 diran de v\u00f3s? E si per l\u00edcit matrimoni vos ajustau ab ell, feu-me gr\u00e0cia del t\u00edtol que t\u00e9 de duch, comte o marqu\u00e9s, o de rey. No us vull dir m\u00e9s, car no so<\/a> dona que\u00b7m contente de paraules hon \u00e9s duptosa la execcuci\u00f3 de honestat. \u00bfVoleu que us digua ab tota veritat? En negun temps no haveu sabut honestat ni honor de quina color van vestides. Aquesta \u00e9s la poca coneixen\u00e7a que v\u00f3s teniu, e molt millor vos seria, ma filla, mor\u00edsseu amant honestat que vergonyosament viure<\/span>.<\/p>\n

E don\u00e0 fi en son parlar. La princessa stigu\u00e9 molt alterada de les paraules que la Viuda li havia dites e, quasi plorant, se n\u2019entr\u00e0 en lo seu retret, e Stephania apr\u00e9s d\u2019ela, dient-li que no\u00b7s devia tant congoixar, aconortant-la en la millor manera que podia.<\/p>\n

\u2013\u00bfNo \u00e9s fort plagua aquesta \u2014dix la princessa \u2014que yo sia subjugada al pare e a la mare e, encara, sens causa neguna sia represa per la dida qui m\u2019a<\/a> alletada? \u00bfQu\u00e8 faria ella si m\u2019agu\u00e9s vista fer alguna cosa desonesta? Yo crech que ab crida ho aguera publicat per tota la cort e encara per la ciutat. Speran\u00e7a tinch en D\u00e9u que la sua malvada lengua desonesta e maldient, acompanyada de injurioses blasf\u00e8mies, que yo li\u2019n far\u00e9 passar condigna pena.<\/p>\n

\u2013\u00bfQui\u00b7m faria a mi star \u2014dix Stephania\u2014, per temor de pare, de no dan\u00e7ar e festejar segons a nosaltres, donzelles cortesanes, \u00e9s dat, com sia cosa acostumada? Com les donzelles stan en cort, se tenen a molta gl\u00f2ria que sien amades e festejades, com tinguam tres maneres de amor, \u00e7o \u00e9s, virtuosa, profitosa, viciosa. La primera, que \u00e9s virtuosa e honorosa, \u00e9s quant algun gran senyor, infant, duch, comte o marqu\u00e9s, qui ser\u00e0 molt favorit e cavaller molt virtu\u00f3s, si aquest tal ama una donzella, a ella li \u00e9s molta de honor que totes les altres s\u00e0pien que aquest dan\u00e7a o juny o entra en batailla per amor de ella, e fa fets honorosos de renom e fama, ella lo deu amar perqu\u00e8 \u00e9s virtu\u00f3s e de amor virtuosa. La segona \u00e9s profitosa, e aquesta \u00e9s quant algun gentilom o cavaller de antich linatge e molt virtu\u00f3s amar\u00e0 una donzella e ab donatius la induhir\u00e0 a sa voluntat e no l\u2019amar\u00e0 sin\u00f3 per son profit. Tal amor a mi no plau que, tan prest com lo profit cessa, lo amor defall. La ter\u00e7a \u00e9s viciosa, com la donzella ama lo gentilom o cavaller per son delit, lo qual fart de rah\u00f3 ab les paraules molt affables que vida vos donen per un any, emper\u00f2, si de all\u00ed avant passen e poden apleguar al lit encortinat e los lan\u00e7ols b\u00e9 perfumats, e tota una nit de hivern poden star, tal amor com aquesta par molt millor que neguna de les altres.<\/p>\n

Com la princessa hoh\u00ed ax\u00ed parlar a Stephania de tan bona gr\u00e0cia, pres-se a sonriure e pass\u00e0-li gran part de la malenconia que tenia.<\/p>\n

\u2013Esperau un poch, senyora \u2014dix Stephania\u2014, encara vos vull m\u00e9s dir tres articles de la fe, los quals vostra altesa no sap ni ha per ventura jam\u00e9s ho\u00efts dir. La bona condici\u00f3 de nosaltres, per gr\u00e0cia de D\u00e9u \u00e9s tal, que, si los h\u00f2mens la sabien, ab menys treball induhirien les donzelles a llur voluntat si servaven aquest orde. Totes nosaltres som naturalment de tres calitats, e per lo meu mal conech lo de les altres<\/span>. La primera, totes som cobdicioses; la segona, goloses; la ter\u00e7a, luxurioses. En lo primer article, lo home de bon sentiment deu treballar en con\u00e9ixer la dona que ama quala de aquestes tres calitats li plau m\u00e9s. Car si \u00e9s m\u00e9s cobdiciosa \u2014e posat cars que sia enamorada de altri\u2014 e v\u00f3s li donau m\u00e9s que l\u2019altre, per la cobd\u00edcia leixar\u00e0 aquell e amar\u00e0 a v\u00f3s. En aquesta manera la fareu desanamorar de aquell qui primer am\u00e0 e amar\u00e0 a v\u00f3s; apr\u00e9s que sou passat a ella, vos dar\u00e0 lo vostre e tot lo seu. Si \u00e9s golosa, trameteu-li presents de moltes maneres de lepolies e de fruytes novelles e del que ella m\u00e9s se delita. Si \u00e9s luxuriosa, com parlareu ab ella, no li parleu sin\u00f3 del mester de \u00e7o que ella se alta. E encara tenen una altra major bondat, que les qui s\u00f3n casades, si s\u2019enamoren de neg\u00fa no volen haver amistat ab home qui sia millor que son marit, ni egual, ans nos baixam a m\u00e9s vils que ells no s\u00f3n e som enganadores de nostra honor e de la corona de honestat. Com la dona hix del ventre de sa mare, en lo front porta scrit, ab letres de or: Castedat. A\u00e7\u00f2 yo davant altri no gosaria dir, mas acuse a mi mateixa primera que a neguna de les altres. Emper\u00f2 mirau la comtessa de Miravall com li pres que comet\u00e9 adulteri e agu\u00e9 la pena que mereixia. Car en fe e seguretat sua, dormint lo marit en lo lit, ella pos\u00e0 en la cambra un gentilom, e no dels millors, de qui ella era enamorada. Lo comte despert\u00e0\u2019s e no\u00b7s trob\u00e0 la muller al costat. Dre\u00e7\u00e0\u2019s en lo lit e sent\u00ed remor en la cambra. Lev\u00e0\u2019s corrent e don\u00e0 grans crits; pres una spasa que tenia al cap del lit. La comtessa apagu\u00e0 la lum. Lo fill, qui dormia en una recambra, salt\u00e0 del lit e en\u00e7\u00e9s una entorcha e entr\u00e0 en la cambra del pare. Lo gentilom qui veu<\/a> lo fill ab la lum, don\u00e0-li ab la espasa per lo cap e mat\u00e0\u2019l. E lo comte mat\u00e0 al gentilom e a la comtessa, e foren paguats de llur maldat.<\/p>\n

E stant elles en aquestes rahons, la emperadriu deman\u00e0 de sa filla hon era, que molt havia que no la havia vista. Ella ixqu\u00e9 en la sala e trob\u00e0 all\u00ed a la emperadriu, que li deman\u00e0 de qu\u00e8 tenia tan vermells los hulls.<\/p>\n

\u2013Senyora \u2014dix la princessa\u2014 lo cap hui tot lo dia me fa mal.<\/p>\n

Feu-la<\/a> seure en les sues faldes e stava-la besant moltes voltes.<\/p>\n

Lo seg\u00fcent dia dix Tirant a Diafebus:<\/p>\n

\u2013Parent e germ\u00e0, prech-vos que aneu al palau e posau en rahons a la princessa, e vejau si poreu sentir de sa altesa com a<\/a> pres lo fet de l\u2019espill.<\/p>\n

E Diafebus hi an\u00e0 prestament e trob\u00e0 lo emperador que entrava en missa. Com fon acabada, Diafebus se acost\u00e0 a la princessa hi ella deman\u00e0-li qu\u00e8 era de Tirant.<\/p>\n

\u2013Senyora \u2014dix Diafebus\u2014, partit \u00e9s de la posada per anar a seure en la cadira del juh\u00ed.<\/p>\n

\u2013Si sab\u00e9sseu \u2014dix la princessa\u2014 quin joch me feu<\/a> lo dia passat Ab un espill me requer\u00ed de amors, mas deixau-lo\u2019m veure, que yo li dir\u00e9 coses que no y pendr\u00e0 gens de plaer.<\/p>\n

\u2013Hay senyora bona \u2014dix Diafebus\u2014. Tirant ha portat a\u00e7\u00ed flames de foch hi no n\u2019hi a<\/a> trobades.<\/p>\n

\u2013S\u00ed \u2014dix la princessa\u2014, mas l\u00e0 la lenya \u00e9s de malves e per la aygua que ha passat tota \u00e9s tornada humida. Mas a\u00e7\u00ed n\u2019i trobareu en aquest palau, de majors e de millors, hi escalfa molt m\u00e9s que v\u00f3s no dieu. \u00c9s de una lenya que ha nom Lealtea, la qual \u00e9s molt tendra e seca e dona rep\u00f2s ab alegria qui scalfar s\u2019i pot.<\/p>\n

\u2013Senyora, fa\u00e7am ax\u00ed com vos dir\u00e9 \u2014dix Diafebus\u2014, si a la vostra celsitut vendr\u00e0 en plaer. Prenguam de les vostres, qui s\u00f3n bones hi seques e de les nostres, qui s\u00f3n moltes e humides, e fa\u00e7am de tot una massa a semblan\u00e7a e factura vostra e del virtu\u00f3s Tirant.<\/p>\n

\u2013No \u2014dix la princessa\u2014, que dos strems no stan b\u00e9 en una.<\/p>\n

E burlaren ax\u00ed fins que foren tornats en la cambra. Diafebus pres comiat e torn\u00e0-se\u2019n a la posada e recit\u00e0 a Tirant tot lo parlament que havia tengut ab la princessa.<\/p>\n

Com foren dinats e Tirant conegu\u00e9 que lo emperador devia dormir, ell e Diafebus anaren al palau. E de una finestra Stephania los veu<\/a> venir; ab cuytats passos ho an\u00e0 a dir a la princessa:<\/p>\n

\u2013Senyora, ja venen<\/a> los nostres cavallers.<\/p>\n

E la princessa ixqu\u00e9 en la cambra de parament. Com Tirant veu<\/a> a sa senyora, feu-li<\/a> molt gran rever\u00e8ncia humiliant-se molt a ella, e la princessa li ret\u00e9 les saluts ab la cara no prou affable ni segons havia acostumat. Tirant, no prou content del gest de sa senyora, ab veu baixa e piadosa li dix lo seg\u00fcent parlar.<\/p>\n

\u2013Senyora de totes perfections complida, supplich a la exceŀl\u00e8ncia vostra voler-me dir lo vostre pensament, que a mi par que dies ha no he vist fer tal comport a la altesa vostra.<\/p>\n

\u2013Lo meu comport \u2014dix la princessa\u2014 no \u00e9s de plaure a D\u00e9u ni menys al m\u00f3n. Emper\u00f2, puix la sort vos ha portat en fer aquest novell cars, vos dir\u00e9 la causa per hon lo vostre poch saber e bondat se mostraran.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CXXVIII<\/h2>\n

COM LA PRINCESA REPASS\u00c0 A TIRANT PERQU\u00c8 LA HAVIA REQUESTA DE AMORS<\/p>\n

\u2013Io crech que v\u00f3s no teniu lo saber natural, que, si\u00b7l tingu\u00e9sseu, no hagu\u00e9reu volguda perdre la noblea de natura, car per lo que fet haveu sou digne de gran inf\u00e0mia e mereixedor de gran punici\u00f3, hi per experi\u00e8ncia haveu manifestat que les costumes vostres no s\u00f3n de home virtu\u00f3s, que no temeu a D\u00e9u ni a la honor del m\u00f3n ne haveu sguart al noble donatiu que la molta humanitat del senyor emperador, pare meu, vos ha fet en lo seu imperi, fahent-vos de major dignitat e premin\u00e8ncia que a tots los altres, sotsmetent tots los magnats, duchs, comtes e marquesos sots vostra obedi\u00e8ncia. E com a\u00e7\u00f2 ser\u00e0 sabut entre les gents, \u00bfqu\u00e8 poran dir de v\u00f3s? \u00a1Que la filla de l\u2019emperador, qui \u00e9s posada en tan gran dignitat, sia stada requesta de amors per lo seu capit\u00e0, lo qual ell de estrema amor amava e fiava, e la sua persona e los b\u00e9ns ha mesa en salvaguarda e cust\u00f2dia vostra, e a mi, qui so<\/a> succehidora en lo imperi! E no m\u2019haveu guardada aquella honor e rever\u00e8ncia que \u00e9reu tengut, ans com a jutge injust no haveu usat de just\u00edcia, sin\u00f3 de mala fe e amor desonesta. \u00a1O, capit\u00e0, tan gran defalt haveu com\u00e9s contra la majestat del senyor emperador, pare meu, e contra mi! E si yo u dehia a mon pare, haur\u00edeu perduda la honor, la fama e la mundanal gl\u00f2ria e tota la obedi\u00e8ncia de tants singulars pobles e la senyoria que teniu. E si tanta virtut abund\u00e0s en v\u00f3s e veh\u00e9sseu en mi alguna cosa que a vici fos imputat, per v\u00f3s devia \u00e9sser represa en loch de mon pare per la molta fe e crehen\u00e7a que ell t\u00e9 en v\u00f3s. Per qu\u00e8 seria digna cosa e justa que yo an\u00e0s als peus de mon pare e de a\u00e7\u00f2 don\u00e0s justa clamor en pres\u00e8ncia de tots los barons e cavallers, e don\u00e0s grans e piadoses lamentacions de la inj\u00faria que m\u2019haveu feta, car ab \u00e0nimo sfor\u00e7at me haveu requesta de amors, ax\u00ed com si yo fos una sotil dona de poca stima. E lavors tota gentilea coneixer\u00e0 que la lengua vostra rahona lo que no teniu al cor, e en tal cars ja haur\u00e9 premi de vict\u00f2ria, per b\u00e9 que los galans e cortesans no\u00b7m diran que yo sia stada victoriosa per \u00e7o com ho aur\u00e9 dit a pare o ha mare en pres\u00e8ncia de molts. Mas por\u00e9 dir ab tota veritat que haveu girat lo mantell de vostra honor sens guardar rever\u00e8ncia a la imperial corona. A\u00e7\u00f2 ser\u00e0 notori a tot lo m\u00f3n, car gran \u00e9s la offensa que m\u2019haveu feta.<\/p>\n

E lev\u00e0\u2019s del seu strado per voler-se\u2019n anar dins la cambra. E com Tirant veu<\/a> que se n\u2019anava, ab cuytats passos an\u00e0 devers ella e pres-la del manto e supplic\u00e0-la fos de sa mer\u00e7\u00e9 lo volgu\u00e9s hoir. E tant la supplic\u00e0 Stephania e Diafebus que la feren tornar a seure. E Tirant feu<\/a> principi a paraules de semblant stil.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CXXIX<\/h2>\n

COM TIRANT DON\u00c0 RAH\u00d3 A LA PRINCESSA PER QUINA CAUSA LA HAVIA REQUESTA DE AMORS E COM PER LA SUA AMOR ELL SE DARIA LA MORT<\/p>\n

\u2013\u00a1O, m\u00e9s virtuosa que totes les mortals! No deuria ignorar la celsitut vostra la v\u00e0lua, forces e gran poder de amor, la qual mou los cels, les infatigables inteŀlig\u00e8ncies delitant-se en tal moure, sols per la amor que a la primera causa tenen. Reposen los elements en llurs speres per la amor que a llur propis lochs porten. Ax\u00ed, tots los elements, les coses que a llur \u00e9sser se condonen afectadament volen, que en altres lochs trobar no\u00b7s deixen, sin\u00f3 en aquells que a sa condici\u00f3 s\u00f3n conformes. Per qu\u00e8 la mia \u00e0nima st\u00e0 molt adolorida, car yo contemplant la gran singularitat de la bellea, gr\u00e0cia e noblea, pos\u00ed la libertat mia sots domini de vostra exceŀl\u00e8ncia e, fahent molts pensaments duptosos, era fet home sens recort, e veig ara que la altesa vostra ab ira cruel me condamna a total destructi\u00f3, posant aguayts a la mia \u00e0nima per abreujar la mia penosa vida. A\u00e7\u00f2 ha administrat la fortuna, que en tal cars me haja fet venir per yo haver fet un cars tan bo sens dar-ho a sentir a persona del m\u00f3n Ja tement que les mies paraules no agreujassen la celsitut vostra, fuy for\u00e7at de aquella amor que a molts for\u00e7a dar-vos-ho a sentir ab senyals de molta honestat. E posat cars que defalt hi haja, lo perd\u00f3 no\u00b7m deu \u00e9sser denegat, per \u00e7o com amor t\u00e9 poder absolut sobre mi. Incolpau, donchs, amor e deixau a mi, e vullau usar vers mi de la vostra excelsa pietat per \u00e7o com les coses que per sola virtut de amor se obren, de major premi s\u00f3n dignes<\/span>, car si la vostra excelsa persona no fos dotada de tantes insignes virtuts com t\u00e9, la mia \u00e0nima ni los meus hulls jam\u00e9s se foren alegrats de res que vist aguessen, com lo dia que la majestat vostra veheren, deixaren a mi e prengueren a v\u00f3s per senyora. No vull m\u00e9s recitar per no enujar la celsitut vostra, sin\u00f3 que vull satisfer en aquell mot que la altesa vostra me ha dit, com ab \u00e0nimo sfor\u00e7at vos havia requesta de amors. Vull que la celsitut vostra s\u00e0pia tant de mi que si los sancts qui s\u00f3n m\u00e9s acostats a Jhesucrist podien fer una donzella de mortal carn a semblan\u00e7a de vostra altesa, yo la requeria de amors, quant m\u00e9s a vostra majestat, qui sou filla de un emperador Per\u00f2 s\u00e9-us tant dir que, per totes les parts del m\u00f3n la majestat vostra trobar\u00e0 cavallers de major stat e dignitat de linatge e de riqueses, gentils de honor e fama, ab m\u00e9s affabilitat e gr\u00e0cia, de armes m\u00e9s valents e ab m\u00e9s \u00e0nimo sfor\u00e7at de cavalleria de aquests tals se\u2019n trobarien m\u00e9s que no tinch cabells al cap. Per\u00f2, senyora, s\u00e9-us dir que, si mil anys vostra altesa viu en lo m\u00f3n, no trobareu jam\u00e9s cavaller, patge ni scuder qui tant desije gl\u00f2ria, honor e la prosperitat de la celsitut vostra com yo fa\u00e7, ni applicar servey a serveys, honor a honors, e delit a delits; e yo haur\u00e9 a\u00e7\u00f2 de la altesa vostra, \u00e7o \u00e9s, rep\u00f2s, si rep\u00f2s en tribulacions pot \u00e9sser dit. E ara coneixer\u00e0 la celsitut vostra quanta era la amor e voluntat que yo tenia de servir la majestat vostra. E puix lo meu cor ha tant fallit, que \u00e9s stat causador de tant agreujar la vostra singular persona e perca\u00e7ar tant de mal per a mi, ab la mia m\u00e0 plena de cruel venjan\u00e7a, ans que lo sol haja passat les columnes de H\u00e8rcules, yo\u00b7l partir\u00e9 en dues parts. La una trametr\u00e9 a vostra exceŀl\u00e8ncia perqu\u00e8 de aquell prengau complida venjan\u00e7a; l\u2019altra part trametr\u00e9 a la mare que IX mesos lo port\u00e0 en lo seu ventre, perqu\u00e8 de aquell prengua la darrera consolaci\u00f3. \u00a1O, dia exceŀlent qui dar\u00e0s rep\u00f2s a la mia fatigada pensa: amagua la tua lum per \u00e7o que breument sia complit lo que tinch deliberat! \u00a1B\u00e9 sabia yo que ax\u00ed havien a finir los meus trists e adolorits darrers dies! \u00bfE no sap b\u00e9 la altesa vostra lo jorn que yo digu\u00ed, present la senyora emperadriu, qual m\u00e9s valia, morir b\u00e9 o morir mal? E per la majestat vostra me fon respost m\u00e9s valia morir b\u00e9 que no mal. B\u00e9 sabia yo que si no us dava a sentir part de la mia atribulada pena, una nit me agueren trobat mort en un rac\u00f3 de la cambra, e si us ho manifestava havia de venir en lo que ara so<\/a>. Aquest ser\u00e0 lo darrer any, mes, dia e hora que la altesa vostra viu me veur\u00e0. E aquestes seran les darreres supplicacions que jam\u00e9s far\u00e9 a vostra celsitut, aquestes seran les paraules que m\u2019hoireu parlar. Que almenys, en premi dels serveys que tenia en voluntat de fer a la majestat del senyor emperador, pare vostre, e a tot lo imperi, car per contemplaci\u00f3 de la exceŀl\u00e8ncia vostra tenia deliberat de despendre tots los dies de la mia trista vida en prosperar e augmentar la corona de l\u2019Imperi Grech per yo \u00e9sser cert que per v\u00f3s havia \u00e9sser possehida; per qu\u00e8, ax\u00ed agenollat com stich, altra gr\u00e0cia no us deman, sin\u00f3 que ab les vostres ang\u00e8liques mans, apr\u00e9s la mia mort, me vullau vestir la mortalla, e sobre la mia tomba me fa\u00e7au scriure letres qui pronuncien tal sent\u00e8ncia:<\/p>\n

\u00aba\u00e7\u00ed jau tirant lo blanch, qui mor\u00ed per molt amar.\u00bb<\/p>\n

E venint-li quasi los hulls en aygua e acompanyat de dolorosos suspirs, se lev\u00e0 dels peus de la princessa e ixqu\u00e9 de la cambra fahent la via de sa posada.<\/p>\n

Com la princessa veu<\/a> que ab tan gran desconort se n\u2019era partit, moguda de molta amor e d\u2019estrema dolor, los seus hulls destiŀlaren vives l\u00e0grimes mesclades ab molts suspirs e sanglots, que neguna de les sues donzelles no la podien aconortar, lan\u00e7ant veus doloroses e mostrant ses dobles e tristes dolors. E dix:<\/p>\n

\u2013Veniu v\u00f3s, la mia fael donzella, v\u00f3s qui us sentiu dolre de mon turment. \u00bfQu\u00e8 far\u00e9, trista de mi? \u00a1Que a mi par que no\u00b7l dech veure jam\u00e9s sin\u00f3 mort! E ax\u00ed m\u2019o ha dit ell, car lo seu cor \u00e9s tan alt e de tanta noblea que prestament ho posar\u00e0 en execuci\u00f3. Donchs, v\u00f3s, la mia Stephania, vullau haver merc\u00e9 de mi. Anau cuytadament a Tirant e preguau-lo molt de part mia que\u00b7s vulla deixar de fer alguna novitat, que a mi desplau molt lo que he dit. \u00a1O, miserabla de mi! \u00a1Que, posat cars que me\u2019n penida emper\u00f2 fet ho he! Lo plaer que y havia pres en dir-lo-y, en a\u00e7\u00f2 ser\u00e9 yo feta desplasent a Tirant. E tota la ira se \u00e9s partida de mi e se \u00e9s convertida en pietat, per b\u00e9 que Tirant la haja de si foragitada.<\/p>\n

Les quals paraules recitava la princessa ab moltes l\u00e0grimes. E Stephania, per contentar la voluntat de sa senyora, pres una petita donzella ab si e an\u00e0 a la posada de Tirant, qui stava molt prop del palau. E puj\u00e0 alt en la cambra e trob\u00e0\u2019l que lavors se despullava un mant\u00f3 de brocat que vestia, ab Diafebus, qui prop li stava, aconortant-lo.<\/p>\n

Com Stephania lo veu<\/a> despullat en gip\u00f3, pens\u00e0 que s\u2019era despullat per dar sepultura al seu cors. Lan\u00e7\u00e0\u2019s Stephania als peus de Tirant, ax\u00ed com si fos senyor de natura, e dix-li semblants paraules:<\/p>\n

\u2013Senyor Tirant, \u00bfqu\u00e8 voleu ordenar de la vostra persona qui \u00e9s dotada de tota virtut? Car tots los vostres fets fins a\u00e7\u00ed s\u00f3n stats iŀluminats de memorable gl\u00f2ria, ara, per tan m\u00ednima causa no vullau perdre tots los treballs ni lo premi de vostres gloriosos actes. E pl\u00e0cia-us no vullau avorrir la vostra pr\u00f2pia carn, la qual restaria tostemps per exemple de viltat. E si lo contrari feu, ser\u00e0 abandonada la vostra grand\u00edssima honor e fama, car m\u00e9s valen les obres de pietat e de virtut que no la ira de aquest m\u00f3n que per tan poca cosa com ma senyora vos ha dit v\u00f3s siau tant agreujat que\u00b7n vullau perdre la sua amor e lo cors e la \u00e0nima. Car la majestat sua ho dehia amigablament per burlar-se ab v\u00f3s \u2014e de a\u00e7\u00f2 por\u00e9 yo fer salva ma fe\u2014, e v\u00f3s, tantost vos sou mogut a ira intoŀlerable. Per qu\u00e8 us supplich ab molta amor que vullau remetre totes aquestes coses a oblivi\u00f3 e perdonar a la vostra joventut e gentil disposici\u00f3, e no vullau fatigar la fortuna, qui us \u00e9s pr\u00f2spera, car gran sobres li far\u00edeu.<\/p>\n

E call\u00e0 e no dix m\u00e9s. E com Stephania entr\u00e0 per la cambra e Tirant veu<\/a> que feu<\/a> continent de agenollar-se, tan prest fon Tirant ab lo genoll en terra, e a\u00e7\u00f2 per quant era donzella qui servia a filla de emperador, e m\u00e9s, perqu\u00e8 era donzella de gran stima, neboda de l\u2019emperador e filla del duch de Maced\u00f2nia, lo major duch de tota Gr\u00e8cia, Tirant volgu\u00e9 satisfer a les paraules de la donzella, mogut per gl\u00f2ria de domes<\/a>tica senyoria, e feu<\/a> principi a paraules de semblant stil:<\/p>\n

\u2013Tants s\u00f3n los mals que comport, que no comporten de si trigua alguna, car flames turmenten cont\u00ednuament lo meu cor, e adolorida temor me dona turment irreparable. Aquests s\u00f3n los fochs de la mia offeguada pensa, ja cansat de viure e ven\u00e7ut de les penes de amor. De hon se segueix que la mia \u00e0nima s\u2019\u00e9s rebetlada contra lo cors, volent dar fi als treballs e turments de aquest miserable m\u00f3n, per \u00e7o com pens, si voluntat no m\u2019engana, que en l\u2019altre sien de molt menor pena, per \u00e7o com no seran de amor, com aquesta sia la pena qui exceŀleix totes les altres penes. E no\u00b7m dol la mort com pens morir per tal senyora; que, morint en lo m\u00f3n, reviur\u00e9 per gloriosa fama, que diran les gents que Tirant lo Blanch mor\u00ed per amors per la m\u00e9s bell\u00edssima e virtuosa senyora que sia ni ser\u00e0 en lo m\u00f3n. Per qu\u00e8, senyora, supplich a la merc\u00e9 vostra que us ne vullau anar e leixar a mi, dolor\u00f3s.<\/p>\n

La princessa stava ab inextimable congoixa com vehia que Stephania no tornava per recitar-li noves de Tirant. E no podent-ho m\u00e9s comportar, crid\u00e0 una donzella sua qui havia nom Plaerdemavida, e pres un drap e pos\u00e0\u2019l-se sobre lo cap perqu\u00e8 no fos coneguda, e devall\u00e0 per la escala de l\u2019ort e, uberta la porta de l\u2019ort, pass\u00e0 en la casa hon era Tirant, que per neg\u00fa no fon vista. Com Tirant la veu<\/a> entrar per la cambra, se lan\u00e7\u00e0 est\u00e9s per terra, hi ella, com los veu<\/a> star a rahons hi agenollats, tamb\u00e9 volgu\u00e9 estar ax\u00ed com ells estaven. E comen\u00e7\u00e0 a fer principi a un tal parlar.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CXXX<\/h2>\n

COM LA PRINCESSA DEMAN\u00c0 PERD\u00d3 A TIRANT DE LES OFFENSIVES PARAULES QUE DITES LI HAVIA<\/p>\n

\u2013Prech-te, Tirant, que, si la mia lengua ha scampades algunes paraules offensives contra tu, pl\u00e0cia\u2019t no les vulles retenir en ton cor, car tot quant he dit per ira ho vulles posar en oblit. Car cosa \u00e9s de gran admiraci\u00f3, com lo pensament st\u00e0 occupat en alguna cosa de dolor, que la ira foragita la pietat e la pietat exal\u00e7a la ira. Emper\u00f2 yo, reconeixent bona fe e ven\u00e7uda per humana pietat, revoque aquelles que vull que no vajen per dites e, en conservaci\u00f3 de mon dret, te deman en gr\u00e0cia que lo perd\u00f3 me sia atorguat.<\/p>\n

Com Tirant veu<\/a> parlar ab tanta de amor a sa senyora fon lo m\u00e9s content home del m\u00f3n, tant com si agu\u00e9s aconseguit fi de la sua desijada vict\u00f2ria, offerint-li ab molta humilitat de fer tot lo que li man\u00e0s. Dix Stephania:<\/p>\n

\u2013Puix la pau \u00e9s feta, yo, senyora, li he prom\u00e9s que vostra altesa li deixar\u00e0 besar los cabells si ell fehia lo que vostra exceŀl\u00e8ncia li manava.<\/p>\n

\u2014Yo ser\u00e9 b\u00e9 contenta \u2014dix la princessa\u2014 que\u00b7m bese los hulls e lo front, si\u00b7m promet, a fe de cavaller, de no cometre novitat neguna en la sua persona.<\/p>\n

E Tirant lo y prom\u00e9s de bon grat he u jur\u00e0. E les grans dolors foren convertides en abundosa alegria e contentaci\u00f3.<\/p>\n

La princessa se\u2019n torn\u00e0 prestament, acompanyada de Tirant e de Diafebus fins que foren dins l\u2019ort. La princessa man\u00e0 a Plaerdemavida que fes venir totes les altres donzelles e, apr\u00e9s un poch spay, totes foren en lo ort, e la Viuda Reposada ab elles, la qual, per haver vist tots los entramesos, passava molt gran passi\u00f3 per sguart de la princessa, e molt m\u00e9s per lo inter\u00e9s que li\u2019n tocava, la fahia star en gran pensament. A poch instant vengu\u00e9 lo emperador, e de una finestra que mirava dins lo ort veu<\/a> a Tirant star ab sa filla. Devall\u00e0 en lo ort e dix a Tirant les seg\u00fcents paraules:<\/p>\n

\u2013Nostre capit\u00e0, yo havia tram\u00e9s a la vostra posada per v\u00f3s e no us hi an trobat. Plaer he agut com vos he vist a\u00e7\u00ed.<\/p>\n

\u2013Senyor, dix Tirant\u2014, yo havia demanat de la majestat vostra e havien-me dit que vostra altesa dormia, e, per no despertar aquella, era vengut a\u00e7\u00ed ab aquests altres cavallers per dan\u00e7ar o haver algun deport.<\/p>\n

\u2013Mal deport e negre tenim \u2014dix lo emperador\u2014. Cov\u00e9 que tinguam consell, que \u00e9s de gran necessitat.<\/p>\n

E feu<\/a> manament que tocassen la campana del consell. Com tots los de l\u2019imperial consell foren ajustats, lo emperador feu<\/a> venir lo embaixador e feu<\/a> legir en pres\u00e8ncia de tots la letra de crehen\u00e7a. E apr\u00e9s dix que la mala nova per tots devia \u00e9sser sabuda, com no fos cosa que pogu\u00e9s star secreta. Apr\u00e9s man\u00e0 a l\u2019embaixador que explic\u00e0s sa embaixada, lo qual, feta rever\u00e8ncia a gran mod\u00e8stia, feu<\/a> un tal rahonament.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CXXXI<\/h2>\n

COM LO EMBAIXADOR DEL CAMP EXPLIC\u00c0 LA EMBAIXADA A L\u2019EMPERADOR<\/p>\n

\u2013Senyor molt exceŀlent, a la vostra seren\u00edssima majestat notifique com, per prechs e manament del gran conestable e dels menachauts del camp degu\u00e9s venir a vostra altesa per significar com en la nit del dijous pus proppassat vengueren XLV m\u00edlia h\u00f2mens a peu, e foren-se mesos en s\u00f2l de terra enmig de una gran praderia, e per la abund\u00e0ncia de les moltes ayg\u00fces \u00e9s feta la erba molt alta e per neg\u00fa no pogueren \u00e9sser vists. E com lo sol fo un poch alt, vem venir cavalls encubertats e ginets de turchs \u2014qui podien \u00e9sser entre tots obra de mil e CCCC, poch m\u00e9s o menys\u2014 e apleguaren a una flamayra de aygua que y havia. E lo duch de Maced\u00f2nia, home molt superbo e poch ent\u00e9s segons los fets que pratica, feu<\/a> sonar les trompetes que tothom puj\u00e0s a cavall. E per lo conestable e per los altres qui saben m\u00e9s de la guerra que no ell li fon dit e protestat que no volgu\u00e9s exir en ampresa de altri e, per molt que li diguessen, no volgu\u00e9 creure a neg\u00fa e an\u00e0 ab tota la gent fins a la flamayra, e man\u00e0 passar tota la gent, ax\u00ed de peu com de cavall. E la aygua dava fins a les cingles dels cavalls, hi en lochs hi havia que anaven nadant.<\/p>\n

Envers la part dels enemichs stava una riba que ab gran afany la podien pujar los cavalls; e de all\u00ed los enemichs, ab lances, encontraven-los e, per poch balan\u00e7 que lo home d\u2019armes prenia o son cavall, prestament cahien en la aygua, que no se\u2019n podien levar, e per la flamayra avall ne anaven tots. Car, si lo duch hagu\u00e9s pres una milla m\u00e9s amunt, podia passar quasi tota la gent a peu exut.<\/p>\n

Los enemichs afluixaren un poch per \u00e7o que la gent pass\u00e0s e feren demostraci\u00f3 de retraure\u2019s en un petit mont que y havia, lo duch fahent son poder de pendre\u2019ls. D\u2019altra part, los nobles per antiquitat de linatge en fet exceŀlents s\u2019eren moltes veguades trobats e, confiant-se en llurs forces, feren com a vaŀlents e virtuosos que ells eren, ab lo recort de la fidelitat que vasalls s\u00f3n tenguts a llur senyor per conservaci\u00f3 de la imperial corona.<\/p>\n

Com los qui staven en la celada veren los grechs tan fortment bataillar, ixqueren ab molt gran f\u00faria e feriren enmig dels crestians, dels quals feren gran scampament de sanch. E lo duch, no podent m\u00e9s soferir la gran batailla, secretament fog\u00ed e se\u2019n torn\u00e0 all\u00e0 de hon era exit, sens haver feta molta offensa als enemichs. E tots los qui pogueren \u00e9sser stalvis, se n\u2019anaren ab ell.<\/p>\n

Los moros, seguint llur vict\u00f2ria, li han posat siti sobre la ciutat. E \u00e9s-hi vengut en persona lo Gran Turch e lo sold\u00e0, ab tots los reys qui s\u00f3n venguts en llur valen\u00e7a, e tots los duchs, comtes e marquesos qui de Yt\u00e0lia e de Lombardia s\u00f3n venguts a sou de ells. E de continent que lo sold\u00e0 sab\u00e9 tal nova, se feu<\/a> intitular emperador de Gr\u00e8cia. E diu que jam\u00e9s no\u00b7s partir\u00e0 del siti fins que haja pres lo duch e tots quants s\u00f3n ab ell, e apr\u00e9s, que vendr\u00e0 a posar lo siti sobre aquesta ciutat. E s\u00e9-us dir, senyor, lo duch no t\u00e9 provesi\u00f3 sin\u00f3 per a un mes; al tot m\u00e9s larch, a mes e mig. Ax\u00ed, senyor, veja la majestat vostra qu\u00e8 \u00e9s de fer ne quin consell pendreu en aquests afers.<\/p>\n

Dix Tirant:<\/p>\n

\u2013Digau-me, cavaller, per vostra virtut, \u00bfquanta gent s\u2019\u00e9s perduda en aquesta batailla?<\/p>\n

Resp\u00f2s lo cavaller:<\/p>\n

\u2013Senyor capit\u00e0, per sguart de les squadres de les capitanies, s\u2019\u00e9s sabut que entre morts en la batailla e negats e presoners nos fallen XI m\u00edlia DCCXXII h\u00f2mens.<\/p>\n

Parl\u00e0 lo emperador e dix:<\/p>\n

\u2013Nostre capit\u00e0, prech-vos per rever\u00e8ncia de nostre senyor D\u00e9u e per amor mia que doneu dilig\u00e8ncia que, dins XV o XX dies, siau partit ab tota la gent per soc\u00f3rrer aquells miserables, o de vitualles o de gent.<\/p>\n

\u2013\u00a1O, senyor! \u2014dix Tirant\u2014. \u00bfE com pot dir vostra majestat semblant rah\u00f3 que tan lonch temps com s\u00f3n XX dies no hajam de partir, lo qual poria \u00e9sser que los enemichs donassen combat a la ciutat e, per \u00e7o com s\u00f3n molt poderosos, porien entrar la ciutat?<\/p>\n

Tirant torn\u00e0 demanar a l\u2019embaixador quin nombre de gents podien \u00e9sser los enemichs. Resp\u00f2s lo embaixador:<\/p>\n

\u2013Per la fe mia, los turchs s\u00f3n en gran nombre e s\u00f3n molt \u00e0bils en la guerra, e gent molt crudel\u00edssima e desconeixent. Emper\u00f2, al parer de nosaltres e per dit de alguns presoners, ells s\u00f3n de DCCC m\u00edlia h\u00f2mens ens\u00fas.<\/p>\n

\u2013E per \u00e7o, senyor, seria yo de parer \u2014dix Tirant\u2014 que fos feta una crida real per tota la ciutat que tots aquells qui han pres lo sou, e aquells qui pendre-lo volran, que vajen a la Casa de l\u2019Imperi per rebre compliment de pagua e, dins VI dies, tothom sia prest per partir.<\/p>\n

Lo emperador ho tingu\u00e9 a bona sort e fon-li molt plasent tot lo que Tirant havia dit, com lo veu<\/a> ab \u00e0nimo sfor\u00e7at de cavaller.<\/p>\n

Com la crida fon feta, prestament ne foren avisats tots los grans senyors qui eren fora de la ciutat, e tots foren all\u00ed a la jornada ab los cavalls reposats. E los qui eren venguts de Cic\u00edlia eren en covinent punt.<\/p>\n

La fama e mala nova an\u00e0 per la ciutat del perdiment que fet havien, e moltes gents del poble, ax\u00ed h\u00f2mens com dones, se ajustaren en la pla\u00e7a del mercat. Los uns ploraven llurs jermans, los altres los fills, los altres los amichs e parents, los altres la destructi\u00f3 de l\u2019imperi, com tota la major part de l\u2019imperi fos perduda. E tota la speran\u00e7a de l\u2019emperador e de tots los seus no era sin\u00f3 en un sol D\u00e9u, per \u00e7o com duptaven de venir en cruel fam e set per lo enemich, qui era victori\u00f3s, e lo cremament de la ciutat, recordant la captivitat e servitut miserable.<\/p>\n

E digueren a l\u2019emperador dos barons de l\u2019imperi que tramet\u00e9s sa filla Carmesina en Ongria, a sa jermana. Com Tirant hoh\u00ed dir semblants paraules, tota la sua \u00e0nima se alter\u00e0 e torn\u00e0 la sua cara semblant de persona morta; e de a\u00e7\u00f2 agueren not\u00edcia totes les donzelles, e encara lo emperador, qui deman\u00e0 a Tirant quin mal tenia que ax\u00ed li era mudada la color.<\/p>\n

\u2013Senyor \u2014dix Tirant\u2014, hui tot lo dia tinch gran dolor de ventrell.<\/p>\n

Lo emperador feu<\/a> venir prestament los metges perqu\u00e8 li donassen alguna medecina que fos bona per al seu mal, e ax\u00ed fon fet. Com lo emperador veu<\/a> que Tirant stava ja b\u00e9, dre\u00e7\u00e0 les noves a sa filla Carmesina e dix-li semblants paraules:<\/p>\n

\u2013Ma filla, \u00bfqu\u00e8 us par a v\u00f3s de les coses que los del consell m\u2019an dit de v\u00f3s? Que lo parer meu \u00e9s que seria ben fet, per \u00e7o que si la gent e lo imperi se perdia, que v\u00f3s no\u00b7s perd\u00e9sseu. Resp\u00f2s a les paraules del pare, la discreta senyora, en tal manera.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CXXXII<\/h2>\n

LA RESPOSTA QUE LA PRINCESSA FEU<\/a> A L\u2019EMPERADOR, SON PARE<\/p>\n

\u2013\u00a1O, pare piad\u00f3s! \u00bfPer qu\u00e8 voleu posar aguayts a la mia vida e al vostre rep\u00f2s? Car b\u00e9 sap la majestat vostra que los cassos afortu\u00efts de fortuna, qui han en si linatge de tots perills, deuen \u00e9sser remesos a la divina Provid\u00e8ncia. E per quant los vostres dies benaventurats ja passats e los que s\u00f3n per a venir feneixquen benaventuradament, sens enuig ne alguna veixaci\u00f3 temerosa, la altesa vostra no deu permetre yo sia separada de la vostra vista, car yo stime m\u00e9s morir prop de la majestat vostra hi en la mia pr\u00f2pia p\u00e0tria que si, per exal\u00e7ament de riqueses, yo vivia en stranya terra, en dolorosa vida e fatigada de molts suspirs.<\/p>\n

Com lo emperador veu<\/a> lo parlar de sa filla acompanyat de tanta discreci\u00f3 e amor, fon lo m\u00e9s content home del m\u00f3n per \u00e7o com dix que prop de ell volia morir.<\/p>\n

E venint la nit, Tirant, ben informat de tot, pres dos h\u00f2mens de la ciutat, qui sabien molt b\u00e9 tota la terra, e caminaren tota la nit e l\u2019endem\u00e0 fins a migjorn, que arribaren en una gran plan\u00edcia qui era nomenada Vallbona. E tota aquella vall era plena de bestiars, de grans e de pochs, com tot lo m\u00e9s bestiar tinguessen all\u00ed per dupte dels enemichs. E Tirant feu<\/a> pendre totes quantes eg\u00fces pogu\u00e9 haver e feu-les<\/a> liguar les unes ab les altres, ab CC h\u00f2mens que les portaven; e man\u00e0\u2019ls que fessen la via de lla hon stava lo camp dels enemichs e, tantes com ne poguessen haver, que fossen preses e posades ab les altres. E Tirant se\u2019n torn\u00e0 a la ciutat de Constantinoble e aplegu\u00e0-y lo quint dia: feu<\/a> fer mostra a tota la gent.<\/p>\n

L\u2019endem\u00e0 per lo mat\u00ed benehiren les banderes ab singular process\u00f3 e festa que fon feta. Tota la gent se arm\u00e0 e pujaren a cavall per partir. Primerament, ixqu\u00e9 la bandera de l\u2019emperador, portada per un cavaller qui era nomenat Fontsequa sobre un gran e maravell\u00f3s cavall tot blanch. Apr\u00e9s ixqu\u00e9 la bandera de la divisa de l\u2019emperador, la qual era ab lo camper blau ab la torre de Babil\u00f2nia tota de argent, ficada una espasa dins la dita torre, ab un bra\u00e7, tot armat qui tenia la espasa per lo mant\u00ed, ab un mot de letres de or qui dehien: Mia \u00e9s la ventura. Aquesta bandera era acompanyada de tots los servidors de casa de l\u2019emperador. Apr\u00e9s de aquesta esquadra venia lo duch de Pera ab ses banderes e ab tota la sua fam\u00edlia. Apr\u00e9s venia altra squadra del duch de Babil\u00f2nia e, apr\u00e9s, lo duch de Sin\u00f2poli e lo duch de Deperses. Apr\u00e9s venia lo duch de Cas\u00e0ndria e lo duch de Monsanct, casc\u00fa ab sa squadra, qui eren venguts de N\u00e0pols. Apr\u00e9s pass\u00e0 lo marqu\u00e9s de Sanct Marco de Ven\u00e8cia, ab la sua squadra, e apr\u00e9s lo marqu\u00e9s de Monferrat.<\/p>\n

Lo marqu\u00e9s de Sanct Jordi isqu\u00e9 molt abillat ab los cavalls encubertats de brocat e de seda, e tota la sua gent molt en orde de totes les coses necess\u00e0ries a la guerra. Apr\u00e9s ixqu\u00e9 lo marqu\u00e9s de Peixcara ab la sua squadra, e lo marqu\u00e9s del Guast e lo marqu\u00e9s d\u2019Arena, lo marqu\u00e9s de Brandis, lo marqu\u00e9s de Prota, lo marqu\u00e9s de Monnegre e un jerm\u00e0 bastart del pr\u00edncep de Tar\u00e0ntol; casc\u00fa de aquests ixqu\u00e9 ab sa esquadra. Apr\u00e9s de tots aquests, ixqueren lo comte de Bell-Loch, lo comte de Plegamans, lo comte d\u2019\u00c0ger, lo comte de Ayg\u00fces Vives; lo comte de Burgen\u00e7a, lo comte de Capaci, lo comte de Aquino, lo comte de Benafria, lo comte Carlo de Malatesta e lo comte Jacobo de Vintimilla, de Cic\u00edlia; e casc\u00fa de aquests ixqu\u00e9 ab sa squadra. E molts altres comtes e vescomtes e altres capitans ixqueren ab ses esquadres de gent d\u2019armes, tots conduhits a sou de l\u2019emperador\u2019. E foren XLVIII esquadres, en les quals hi havia CLXXXIII m\u00edlia combatents.<\/p>\n

E com tots foren passats davant lo emperador, e de totes les dames qui\u00b7ls miraven, e Tirant, qui anava entre ells capitanejant, no del tot armat sin\u00f3 les cames e los bra\u00e7os e un gesaran, e vestia sobre tot una sobrevesta imperial, posant tota la gent en orde. E la darrera squadra de totes era la de Tirant, ab ses banderes: la dels cadenats e la dels corps. E com lo emperador veu<\/a> ja casi tota la gent fora, de la finestra crid\u00e0 lo capit\u00e0 e dix que no\u00b7s part\u00eds per \u00e7o com ell volia parlar ab ell e dar-li letres per al duch de Maced\u00f2nia, e per alguns altres. E Tirant dix que era molt content.<\/p>\n

Com tota la gent d\u2019armes, de peu e de cavall, fon fora de la ciutat, Tirant se\u2019n torn\u00e0 e puj\u00e0 alt en les cambres de l\u2019emperador, e trob\u00e0\u2019l que stava en un retret ab lo secretari scrivint, e no li volgu\u00e9 res dir per no torbar-los. Com la princessa veu<\/a> a Tirant, crid\u00e0\u2019l e dix-li:<\/p>\n

\u2013Capit\u00e0, segons veig la vostra partida \u00e9s certa, segons los senyals. Prech al Senyor de tot lo m\u00f3n vos done vict\u00f2ria ab honor, ax\u00ed com fon Alexandre en lahor.<\/p>\n

E Tirant, regraciant-li molt lo que li havia dit, don\u00e0 del genoll en la dura terra e bes\u00e0-li la m\u00e0, tenint-ho en senyal de bona ventura. E torn\u00e0-li a dir la princessa:<\/p>\n

\u2013Tirant, vejau ans de vostra partida si negunes coses voleu de mi. Digau-les-me, car yo us fa\u00e7 cert que us ser\u00e0 tot atorguat ab cor de no fallir-vos jam\u00e9s en res.<\/p>\n

\u2013Senyora singular en lo m\u00f3n \u2014dix Tirant\u2014, la majestat vostra no t\u00e9 par, com lo f\u00e8nix, ax\u00ed en dignitat com en virtuts. E yo, senyora, b\u00e9 demanaria si vostra celsitut m\u2019o volia atorguar e, obtenint tal gr\u00e0cia seria coronat en la celestial gl\u00f2ria sobre tots los altres sancts, no volent jam\u00e9s m\u00e9s b\u00e9ns possehir en aquest m\u00f3n. E per \u00e7o com s\u00e9 que\u00b7m seria deneguat per vostra altesa, seria demesiat lo demanar fins a tant que la exceŀl\u00e8ncia vostra me mane que parle.<\/p>\n

\u2013\u00a1Hai, capit\u00e0! \u2014dix la princessa\u2014. \u00a1Com sou huy exit tot beneyt! \u00a1Par que no sapiau mal ni b\u00e9! E yo b\u00e9 entench vostre lenguatge, per b\u00e9 que yo no sia stada en Fran\u00e7a: v\u00f3s demanau fortuna de virtut e yo no demane senyoria, mas demane libertat de amor. E com lo rey vol, jam\u00e9s entra fe en casa sua.<\/p>\n

\u2013Senyora \u2014dix Tirant\u2014, no\u00b7m bandegeu de vostra majestat, car no volria que us ne prengu\u00e9s ax\u00ed com fan les juhies, que, com volen parir, que tenen les dolors del part, reclamen a la verge Maria e, com han parit e s\u00f3n delliures de tot mal, prenen una tovallola ben blanca e van per tots los cantons de la casa e diuen: Fora, fora Maria de casa de la juhia.<\/p>\n

\u2014 \u00a1Hai, en beneyt! \u2014dix la princessa\u2014. \u00a1Puix me dau c\u00e0rrech de saber, aturant-vos gl\u00f2ria de ignor\u00e0ncia, aplicant tots jorns un b\u00e9 apr\u00e9s altre! \u00a1E v\u00f3s no haveu mester assesor qui parle per v\u00f3s; mas les paraules femenils ab poch treball ixquen de la boca! Mes b\u00e9 veig yo, qui us dava loch, b\u00e9 sabr\u00edeu executar lo qui toca a vostra part, car lo que yo us dehia no era per pus sin\u00f3, si hav\u00edeu mester or o argent o joyes, yo de bon grat vos ne dar\u00e9, sens que no\u00b7n sentir\u00e0 res lo senyor mon pare.<\/p>\n

\u2013Senyora \u2014dix Tirant\u2014, yo, com a servidor obedient de la altesa vostra, vos fa\u00e7 infinides gr\u00e0cies, mas supplich-vos me fassau una singular gr\u00e0cia.<\/p>\n

\u2013Si a mi ser\u00e0 honesta cosa \u2014dix la princessa\u2014, yo ser\u00e9 contenta de fer-ho. Emper\u00f2 primer vull saber lo que desijau haver de mi, car yo so<\/a> composta de tal metall que jam\u00e9s promet\u00ed res que no u atengu\u00e9s, ara fos de mal o de b\u00e9: la mia paraula no pot tornar atr\u00e0s. A\u00e7\u00f2 us poden dir totes les mies donzelles e a tots los qui\u00b7m tenen coneguda: que lo s\u00ed \u00e9s s\u00ed e lo no \u00e9s no.<\/p>\n

\u2013Tant \u00e9s major virtut la vostra \u2014dix Tirant\u2014. E yo, senyora, no us demane sin\u00f3 que la altesa vostra me fa\u00e7a gr\u00e0cia que\u00b7m doneu aqueixa camisa que portau, per \u00e7o com vos \u00e9s m\u00e9s acostada a la vostra preciosa carn, e yo ab les mies mans la pugua despullar.<\/p>\n

\u2013\u00a1Sancta Maria val! \u2014dix la princessa\u2014 \u00bfHi qu\u00e8 \u00e9s lo que\u00b7m dieu? Yo ser\u00e9 ben contenta de dar-vos la camisa, joyes e robes e tot quant he, mas a mi par que no seria justa cosa que les vostres mans toquen lla hon neg\u00fa no ha tocat.<\/p>\n

E prestament se n\u2019entr\u00e0 en la sua cambra, e despull\u00e0\u2019s la camisa e vest\u00ed-se\u2019n una altra. Ixqu\u00e9 en la gran sala, hon trob\u00e0 a Tirant, qui\u00b7s burlava ab les donzelles, e crid\u00e0\u2019l a un depart e don\u00e0-li la camisa, e bes\u00e0-la davant ell moltes veguades perqu\u00e8 fos m\u00e9s content. Tirant la pres ab gran alegria, an\u00e0-se\u2019n a sa posada e dix a les donzelles:<\/p>\n

\u2013Si lo emperador me demana, digau-li que prestament ser\u00e9 a\u00e7\u00ed, que\u00b7m so<\/a> anat armar perqu\u00e8 pugua prestament partir.<\/p>\n

Com Tirant fon a la sua posada, acab\u00e0\u2019s del tot armar, e trob\u00e0 all\u00ed Diafebus e Ricart que eren tornats per vestir-se les cotes d\u2019armes que s\u2019avien fetes, totes de chaperia. La de Ricart era tota brodada de madeixes de or totes embara\u00e7ades, e dehia lo mot: No y trop cap ni sentener. La de Diafebus era tota brodada de cascayls, e dehia lo mot: \u00c7o que ha altri fa dormir a mi disperta. Com Tirant fon del tot armat mir\u00e0 la camisa, que era tota de fil de seda ab grans listes de grana molt amples e en les listes hi havia brodades \u00e0ncores de nau, e dehia lo mot: \u00abQui b\u00e9 st\u00e0, no\u00b7s cuyta moure e, qui seu en pla, no ha d\u2019on caure<\/span>.\u00bb Era brodada a costats, les m\u00e0negues molt grans, que tocaven en terra. Vest\u00ed-la\u2019s sobre totes les armes, e la m\u00e0negua dreta plegu\u00e0-la fins prop del muscle e la m\u00e0negua squerra la plegu\u00e0 fins a mig bra\u00e7, e seny\u00ed-la\u2019s ab un cord\u00f3 tot de or de sanct Francesch. E feu-s’i<\/a> posar, sobre tot, sanct Crist\u00f2fol, ab lo Jhes\u00fas a la part sinestra, tot de or, ben liguat perqu\u00e8 no caygu\u00e9s.<\/p>\n

E ax\u00ed vengueren los tres cavallers a pendre comiat de l\u2019emperador e de totes les dames. Com foren alt, trobaren lo emperador, qui stava sperant al seu capit\u00e0 que vingu\u00e9s, perqu\u00e8 volia que\u00b7s din\u00e0s ab ell. Com lo emperador veu<\/a> a Tirant, dix-li:<\/p>\n

\u2013Nostre capit\u00e0, \u00bfquina cota d\u2019armes \u00e9s aqueixa que us haveu vestida?<\/p>\n

\u2013Senyor \u2014dix Tirant\u2014, si la majestat vostra sabia la propietat que t\u00e9, n\u2019estar\u00edeu molt admirat.<\/p>\n

\u2013Molt me plauria saber-ho \u2014dix lo emperador.<\/p>\n

\u2013La virtut que t\u00e9 \u2014dix Tirant\u2014 \u00e9s de b\u00e9 a fer, que com yo part\u00ed de ma terra una donzella la\u2019m don\u00e0, la qual \u00e9s la m\u00e9s bella, e de totes virtuts complida de totes quantes donzelles s\u00f3n en lo m\u00f3n. No u dich en derrogaci\u00f3 de la senyora princessa, que a\u00e7\u00ed es, ni de les altres donzelles qui de honor s\u00f3n.<\/p>\n

Dix lo emperador:<\/p>\n

\u2013Per cert, jam\u00e9s se feu<\/a> en lo m\u00f3n negun bon fet de armes si per amor no\u00b7s fes<\/span>.<\/p>\n

\u2013E per \u00e7o, senyor, vos promet \u2014dix Tirant\u2014 a fe de cavaller, que, en la primera batailla que yo\u00b7m trobar\u00e9, yo la far\u00e9 mirar als amichs e als enemichs.<\/p>\n

Lo emperador se pos\u00e0 a dinar, e la emperadriu e sa filla, e lo capit\u00e0 apr\u00e9s de ella. E feu<\/a> seure als dos cavallers en altra taula ab totes les dones e donzelles. Apr\u00e9s que foren dinats ab molt gran plaer \u2014e en special Tirant, com menjava en un plat ab sa senyora, pens\u00e0 \u00e9sser m\u00e9s benaventurat que no era\u2014, lo emperador se n\u2019entr\u00e0 dins una cambra e feu<\/a> entrar all\u00ed a la emperadriu, e a sa filla e a Tirant. Apr\u00e9s, intraren totes les dames e cavallers. E en pres\u00e8ncia de tots lo emperador dix a Tirant paraules de semblant stil.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CXXXIII<\/h2>\n

COM LO EMPERADOR TRAM\u00c9S A TIRANT AL CAMP, E LOS PRECHS E EXORTACI\u00d3 QUE LI FEU<\/a><\/p>\n

\u2013Si la adversa fortuna fins a\u00e7\u00ed ha perm\u00e9s disminuhir la libertat e senyoria del nostre grech imperi, per haver perdut un tal cavaller e capit\u00e0 com era lo meu fill e per yo \u00e9sser posat en tal edat que no\u00b7m basta la virtut per a poder portar armes, ha dispensat la divina Provid\u00e8ncia, per la sua immensa pietat misericorde, trametre a v\u00f3s, Tirant lo Blanch, en qui tota la nostra speran\u00e7a reposa. Vos preguam ab molta amor, puix que som certs de la vostra virtuosa fama v\u00f3s \u00e9sser dispost e sufficient per art de cavalleria en majors fets que aquests no s\u00f3n, per b\u00e9 que aquests sien prou ardits e de gran perill, que v\u00f3s, per la vostra molta virtut, hi vullau posar lo saber hi sfor\u00e7 en la honor mia hi de l\u2019imperial patrimoni, e de tota la cosa p\u00fablica, com yo haja manat, sots pena de la fidelitat, a tots los meus duchs, comtes e marquesos, a tots en general e a casc\u00fa per si, que us amen, honren, obe\u00efxquen e us guarden ax\u00ed com a la mia pr\u00f2pia persona. E donareu aquestes letres al duch de Maced\u00f2nia e al meu conestable, e les altres a qui van.<\/p>\n

Les darreres paraules de l\u2019emperador foren principi a Tirant en fer semblant resposta:<\/p>\n

\u2013La ferma speran\u00e7a que yo tinch en D\u00e9u totpoder\u00f3s, que jam\u00e9s permet que neg\u00fa sia ven\u00e7ut qui a la sua alt\u00edssima majestat recorre, me asegura la vict\u00f2ria. Per qu\u00e8, senyor, la altesa vostra stigue ab ferma confian\u00e7a que, ab ajuda de D\u00e9u, de tots vostres enemichs sereu ven\u00e7edor. Donant del genoll en la dura terra, bes\u00e0 la m\u00e0 a l\u2019emperador, prenent son comiat, e semblant feu<\/a> a la emperadriu e a la excelsa princessa, la qual jam\u00e9s volgu\u00e9 consentir que li bes\u00e0s la m\u00e0. E ax\u00ed com ell fon de peus per abra\u00e7ar les donzelles, lo emperador li don\u00e0 un sach ab XXX m\u00edlia ducats. E Tirant no\u00b7l volia pendre, sin\u00f3 que dix:<\/p>\n

\u2013Senyor, \u00bfno m\u2019a<\/a> dat prou la majestat vostra de armes e cavalls, joyes, socorriment e altres coses, que \u00e9s massa gr\u00e0cia per a mi?<\/p>\n

Dix la princessa:<\/p>\n

\u2013Puix a mon senyor lo emperador plau, for\u00e7at \u00e9s que ax\u00ed se ha de fer.<\/p>\n

Pres comiat Tirant de totes les dames e de tots los que all\u00ed eren. Com foren baix al cavalcador, dix Ricart:<\/p>\n

\u2013\u00bfNo seria bo, puix lo emperador st\u00e0 a la finestra e totes les dames s\u00f3n exides per mirar-nos, que cavalc\u00e0ssem los cavalls encubertats ab los bacinets al cap, puix tenim pennachos grans e bells, e f\u00e9ssem a\u00e7\u00ed un fet d\u2019armes ab les lan\u00e7es, apr\u00e9s ab les espases, no fent-nos dan neg\u00fa?<\/p>\n

\u2013Molt me plaur\u00e0 \u2014dix Tirant \u2014que\u00b7s fa\u00e7a.<\/p>\n

Casc\u00fa cavalc\u00e0 en son cavall encubertat, enmig de la pla\u00e7a, e posaren-se los ba\u00e7inets al cap. E aquells cavalls eren cicilians e molt laugers. Ab les lan\u00e7es corregueren una stona. Deixades les lan\u00e7es, tiraren les spases e anaren los uns contra los altres, e fehien entrades e exides donant-se de grans colps ab les espases de pla. A la fi, uniren-se los dos cavallers contra Tirant, e lavors los fehia molt bell veure les entrades e exides que ells fehien. Com se foren ax\u00ed un poch combatuts, feren gran rever\u00e8ncia a l\u2019emperador, apr\u00e9s a les dames, e tiraren son cam\u00ed. E totes les dames senyaven los cavallers e supplicaven a nostre senyor D\u00e9u los don\u00e0s vict\u00f2ria contra sos enemichs.<\/p>\n

No penseu que los ang\u00e8lichs hulls de la princessa perdessen jam\u00e9s de vista a Tirant fins que fon fora de la ciutat. Lavors, se convert\u00ed la vista en amoroses l\u00e0grimes, e totes les altres donzelles li fehien companyia. E lo emperador se leix\u00e0 dir que, per la sua fe, grans dies eren passats que no havia aguda major consolaci\u00f3 ni plaer que en veure combatre ax\u00ed aquells tres cavallers.<\/p>\n

\u2013E a mi par verdaderament que Tirant deu \u00e9sser valent\u00edssim capit\u00e0 e virtu\u00f3s cavaller.<\/p>\n

Com los cavallers foren fora de la ciutat, donaren los cavalls als patges e cavalcaren altres ro\u00e7ins. E en poca de hora apleguaren ab la gent d\u2019armes. E los cavallers restaren en la sua squadra, e Tirant anava d\u2019esquadra en squadra, visitant la gent, amonestant-los que anassen cont\u00ednuament en orde.<\/p>\n

Aquell dia acaminaren V leg\u00fces. Atendaren-se en una bella praderia, abundosa de moltes ayg\u00fces. E Tirant tenia tal pr\u00e0tica com era capit\u00e0 de gent d\u2019armes: que jam\u00e9s descavalcava fins que tota la gent era aleujada, per dupte que no s\u2019i segu\u00eds algun sc\u00e0ndel en lo camp. Com tots foren aleujats en la bella erba del prat, Tirant an\u00e0 de tenda en tenda a tots los duchs, comtes e marquesos venguessen a sopar ab ell. E foren ax\u00ed ben servits de totes coses com si fossem dins la ciutat de Constantinoble, que ell portava III cochs \u2014los millors que\u00b7s trobaren en tota Fran\u00e7a\u2014 que bastaven per aparellar de menjar a tot lo camp.<\/p>\n

Apr\u00e9s que tots agueren b\u00e9 sopat, Tirant feu<\/a> cavalcar a tots los seus, ab d\u2019altres qui eren en nombre de II m\u00edlia lan\u00e7es, e aquells veŀlaren fins hora de mija nit. E tram\u00e9s gent per los camins per veure si sentirien gent d\u2019armes o altra cosa. E Tirant anava guardejant lo camp, ad\u00e9s en un loch ad\u00e9s en altre. Com fon hora de mija nit, fehia descavalcar aquells e tornar a cavalcar altres II m\u00edlia lan\u00e7es. E no consentia portassen patges, sin\u00f3 tots armats com si aguessen entrar en aquella hora en batailla.<\/p>\n

E com Tirant stava en guerra nunqua se despullava sin\u00f3 per mudar camisa. Com venia lo mat\u00ed, II hores ans del dia, fehia sonar les trompetes per a ensellar hi ell hohia la missa. Apr\u00e9s acabava\u2019s de armar e prestament cavalcava, e ax\u00ed anava per tot lo camp fent armar tota la gent. Com venia l\u2019alba, tots eren en punt per partir. Aquesta pr\u00e0tica servaren fins que foren a legua e mija prop dels enemichs, en una ciutat que ha nom Pelidas. E tots dies staven per dar-se als turchs, vehent lo gran poder que portaven. Com ells saberen que socors de gent d\u2019armes venia, foren molt contents e obriren les portes de la ciutat. Lo capit\u00e0 no volgu\u00e9 entrassen de dia perqu\u00e8 no fossen vists. Emper\u00f2 tan secretament no u feren, que ells foren sentits. E fon primerament avisat lo Gran Turch com en la ciutat de Pelidas era entrada gent d\u2019armes, per\u00f2 que no podien saber quanta era. De continent lo Gran Turch ho an\u00e0 a dir al sold\u00e0, e aquell dix:<\/p>\n

\u2013\u00bfCom podeu vosaltres pensar que gent d\u2019armes hi sia venguda, car sabem que aquell que\u00b7s nomena emperador t\u00e9 molt poca gent, sin\u00f3 aquells trists e dolents que l\u2019altre dia vengueren e no s\u00f3n res? Ni solament se deuria passar per la mem\u00f2ria. Seran de aquest, del duch de Maced\u00f2nia, de aquells qui fugiren, e no fugien com a enemichs ven\u00e7uts, mas ax\u00ed com a servos fugitius. E nosaltres tenim e avem conquistat de les X parts de l\u2019imperi les IX e mija. No\u00b7ns resta altra cosa sin\u00f3 aver pres lo duch de Maced\u00f2nia, acaminar aquestes XXV leg\u00fces que y ha fins a la ciutat de Constantinoble e pendre per la barba aquell vell emperador e condemnar-lo a perpetual pres\u00f3, e a sa filla Carmesina que sia cambrera major de la nostra cambra, e la emperadriu ser\u00e0 cuynera de tota la ost. E prestament far\u00e9 fer una ymatge tota de or a semblan\u00e7a mia e fer-la he posar enmig del mercat de la ciutat.<\/p>\n

Dix lo Gran Turch:<\/p>\n

\u2013Senyor, tot lo que dieu se poria b\u00e9 fer, emper\u00f2 bo seria donar recapte en a\u00e7\u00f2 que us he dit, car no deu hom tenir les coses en menyspreu ax\u00ed com feu<\/a> lo rey de Troya que, per sa gran culpa, se perd\u00e9 ell hi tots los seus, per tenir les coses en comte de no res. E lig-se de molts gloriosos pr\u00ednceps que s\u00f3n stats perduts per semblant rah\u00f3: volent conquistar dignitat real, la perderen, e la sua apr\u00e9s. \u2014Ara \u2014dix lo sold\u00e0\u2014, puix ax\u00ed \u00e9s… feu-se<\/a> venir un cavaller de aquells qui tenien c\u00e0rrech del camp e dix-li a un depart:<\/p>\n

\u2013Mira aquell gran covart del Turch, lo qual \u00e9s tot ple de vergonyosa temor Diu no\u00b7m s\u00e9 quines oradures y crech que \u00e9s un somni que ha fet. Per contentar-lo, tramet un home qui guardege devers lo cam\u00ed de la ciutat de Pelidas.<\/p>\n

E ax\u00ed com lo sold\u00e0 dehia que y tramet\u00e9s un home, ell n\u2019i tram\u00e9s IIII, que mirassen b\u00e9 devers la ciutat de Pelidas si porien haver sentiment quina gent hi havia venguda.<\/p>\n

L\u2019endem\u00e0 que Tirant se fon mes<\/a> en la ciutat de Pelidas, de mat\u00ed an\u00e0 de casa en casa pregant a tota la gent que tothom ferr\u00e0s sos cavalls e adobassen les selles. E com a\u00e7\u00f2 fon fet, pres un home ab si, lo qual sabia molt b\u00e9 aquella terra, e cavalcaren. E tan secretament com pogueren, per lochs apartats anaren prop lo camp. E de un to\u00e7al veren la vila e lo camp, e vehien com tiraven les bombardes a la vila e los de dins tiraven molta terra a la barbacana, e havien-la ben omplida de terra. E com la pedra de la bombarda dava en la muralla, foradava lo mur, mas no derocava per sguart de la terra que y havia.<\/p>\n

E Tirant tingu\u00e9 sment en lo camp e veu<\/a> que tota la vila entorn era plena de tendes e de tanta multitut de gent que neg\u00fa no pogu\u00e9s exir ni entrar que no fos pres. E lo sold\u00e0 stava a la una part e lo Gran Turch stava a l\u2019altra. E conegueren-ho en les grans tendes que vehien molt pintades. Com b\u00e9 agueren mirat, tornaren-se\u2019n a la ciutat e, com se\u2019n tornaven, de un puig veren les guardes dels moros qui staven mirant a totes parts.<\/p>\n

Com foren descavalcats, Tirant se n\u2019an\u00e0 a la pla\u00e7a, hon trob\u00e0 la major part de la gent de peu, e dix-los:<\/p>\n

\u2013Veniu a\u00e7\u00ed, jermans. Nosaltres venim de gua<r>dejar<\/sup><\/a> lo camp dels nostres enemichs e, al venir que feh\u00edem, havem vist IIII guardes del camp. \u00bfQui seran aquells que y volran anar? E de cascuna guarda que\u00b7m portareu viu, yo li dar\u00e9 D ducats, e si porten lo cap los ne dar\u00e9 CCC.<\/p>\n

E prestament se concordaren VII h\u00f2mens a peu, qui sabien molt b\u00e9 la terra, hi en la nit partiren perqu\u00e8 no fossen vists. Com foren b\u00e9 avant, dix lo hu:<\/p>\n

\u2013\u00bfSenyors, voleu fer b\u00e9? Posem-nos prop de una font que a\u00e7\u00ed st\u00e0 e cobrirem-nos de rama. Los moros no \u00e9s menys que a la hora de migjorn no devallen a\u00e7\u00ed a beure de aquesta aygua, per la gran calor que fa. E ax\u00ed\u00b7ls pendrem a mans.<\/p>\n

Fet lo deliber, posaren-se en l\u2019aguayt molt b\u00e9 cuberts. Com lo sol fon exit, ells los veren star alt en un to\u00e7al. Com la hora fon b\u00e9 calenta, que tenien gran calor, per desig de beure de la aygua fresca vengueren a la font. Com foren all\u00ed, dix lo hu dels crestians qui staven amaguats:<\/p>\n

\u2013No\u00b7s mogua neg\u00fa fins que sien ben farts de aygua, car no poran tant c\u00f3rrer.<\/p>\n

E ax\u00ed u feren. Com agueren ben begut e menjat, los crestians ab grans crits ixqueren e prengueren de continent los III. E lo hu se pres a fugir. Com veren que no\u00b7l podien atenir, despararen-li una ballesta e donaren-li ab una stralla per lo costat e prestament caygu\u00e9. Taillaren-li lo cap e posaren-lo en una punta de lan\u00e7a. Los altres, ab les mans liguades, los portaren hon era lo capit\u00e0.<\/p>\n

Com Tirant los veu<\/a> fon molt content, e pres los tres moros e pos\u00e0\u2019ls en bona guarda. E dix als h\u00f2mens que\u00b7ls havien pres:<\/p>\n

\u2013\u00bfQu\u00e8 haveu vosaltres haver?<\/p>\n

Senyor capit\u00e0 \u2014digueren ells\u2014, nostre dret \u00e9s de mil e DCCC ducats. Emper\u00f2 veja la senyoria vostra qu\u00e8\u00b7ns volr\u00e0 dar, car per poch que\u00b7ns doneu nos tindrem per contents.<\/p>\n

\u2013Per mon D\u00e9u \u2014dix Tirant\u2014. No far\u00e9 yo tal cars, ans vos vull b\u00e9 contentar, puix b\u00e9 y haveu treballat.<\/p>\n

Port\u00e0\u2019ls-se\u2019n a sopar ab ell e feu-los<\/a> seure al cap de la taula ans de tots los duchs, comtes e marquesos. E com agueren ben sopat, Tirant los don\u00e0 II m\u00edlia ducats e sengles gipons de seda. Com los altres h\u00f2mens de peu veren tanta gentilea, digueren que jam\u00e9s havien vist tan singular capit\u00e0.<\/p>\n

Tirant agu\u00e9 ordenat aquell dia que tothom sop\u00e0s de jorn e que ensellassen los cavalls, e que tots stiguessen armats e en punt per partir. Com fon nit scura, Tirant feu<\/a> exir tota la gent de la ciutat e posaren-se en orde, ax\u00ed los de peu com de cavall. E detr\u00e0s tota la gent venien III m\u00edlia h\u00f2mens ab les eg\u00fces. E com foren prop del camp feu<\/a> apartar tota la gent d\u2019armes a un depart, per \u00e7o que poguessen passar les eg\u00fces sens que lo ro\u00e7ins no les sentissen.<\/p>\n

Com les eg\u00fces foren a la entrada del camp, tots los h\u00f2mens de peu entraren ab elles e foren fetes dues parts: la una envers lo sold\u00e0, l\u2019altra envers lo Gran Turch. E los cavalls del camp sentiren les eg\u00fces: los uns se soltaven, los altres rompien los dogals, los altres arancaven les staques. Veur\u00edeu anar tots aquells cavalls del camp, uns de\u00e7\u00e0, altres del\u00e0, altres detr\u00e0s les eg\u00fces. Com los cavallers del camp veren los seus ro\u00e7ins solts, corrent lo uns amunt, los altres avall, exien de les tendes en camises, altres en gipons, e tots staven desarmats. E ab tan gran rep\u00f2s dormien e staven cont\u00ednuament desarmats com si pr\u00f2piament stiguessen en lo m\u00e9s fort castell del m\u00f3n.<\/p>\n

Com aquest desbarat agu\u00e9s durat un poch spay, e tot lo camp stava aremorat per los cavalls, vengu\u00e9 Tirant e fer\u00ed en la una part ab la mytat de la gent, e lo duch de Pera, ab l\u2019altra gent, feriren a l\u2019altra part, invocant lo glori\u00f3s cavaller sanct Jordi. Veur<\u00ed>eu<\/sup><\/a> en poca de hora tendes anar per terra e h\u00f2mens morts e nafrats en gran nombre. Lo Gran Turch ixqu\u00e9 desarmat de la sua tenda com sent\u00ed los mortals crits que la gent daven e cavalc\u00e0 sobre un ginet. Un home d\u2019armes li mat\u00e0 lo ro\u00e7\u00ed e don\u00e0-li una coltellada al cap. Vingu\u00e9 un servidor seu, descavalc\u00e0 corrent del seu cavall e don\u00e0\u2019l al son senyor. Com lo Gran Turch fon a cavall, mataren lo servidor. E portant a taill d\u2019espasa tot lo que\u00b7ls venia davant, que era cosa de gran terror e espant, per b\u00e9 que coneguessen que la multitut dels enemichs era tanta que paria cosa invencible. La qual cosa en aquells don\u00e0 admiraci\u00f3 de virtut e fe.<\/p>\n

Los turchs, vent-se desarmats, e los m\u00e9s que havien perduts los cavalls, feren lo que havia fet llur senyor lo Turch, lo qual ixqu\u00e9 fora de tot lo camp e feu-se<\/a> posar moltes tovalloles sobre la nafra que tenia. E tram\u00e9s a dir al sold\u00e0 que en tot cars del m\u00f3n ixqu\u00e9s fora del camp, puix la batailla era perduda e lo camp era desconfit. Lo sold\u00e0, ab alguns dels seus, stava fent armes. Lo Gran Turch, ax\u00ed nafrat com stava, mes-se<\/a> una cota de mailla des\u00fas e, ab aquells que all\u00ed prop de ell se trob\u00e0, torn\u00e0 a entrar dins lo camp per soc\u00f3rrer al sold\u00e0, lo qual stava en prou pressa. Valgu\u00e9-li, que no fon conegut. E lo Gran Turch socorregu\u00e9\u2019l en bon cars: ax\u00ed com aquell qui era cavaller valent\u00edssim, mostr\u00e0\u2019s entre los altres ab gran gl\u00f2ria e virtut, que tragu\u00e9 de la pressa de la gent lo sold\u00e0 fora del camp. Per \u00e7o com ve\u00ffen tanta multitut de gent morta e totes les tendes derocades per terra, deliberaren de anar-se\u2019n ab tots los que all\u00ed eren, car no pogueren soferir la pot\u00e8ncia del victori\u00f3s. E jam\u00e9s fon feta batailla en Gr\u00e8cia tan sangonosa com aquesta.<\/p>\n

Finalment, lo sold\u00e0 e lo Gran Turch, ab tots los que all\u00ed eren, prengueren la via de la montanya, e los altres prengueren la via del pla. E Tirant an\u00e0 tostemps apr\u00e9s de ells a l\u2019encal\u00e7, matant, ell e tots los seus, tants com aconseguir-ne podien, no prenent neg\u00fa a mer\u00e7\u00e9. Los qui anaren per la montanya, tots se salvaren, e los que prengueren per lo pla foren morts hi apresonats. Dur\u00e0 lo encal\u00e7 III leg\u00fces. E los qui anaven per la montanya \u2014lo cam\u00ed era m\u00e9s curt\u2014 havien a pleguar en un gran riu hon havia un pont de fusta hon podien passar segurament. Com lo sold\u00e0 fon passat ab la sua gent, com veren venir los crestians corrent, trencaren lo pont en lo mig. Tots los qui restaren, que no pogueren passar, foren perduts. Los qui havien passat lo pont foren deliures.<\/p>\n

B\u00e9 mostr\u00e0 Tirant aquell dia aver vict\u00f2ria dels victoriosos. Gloriejava\u2019s ell hi los seus que a\u00e7\u00f2 era stat m\u00e9s obra divinal que humanal; e Tirant agu\u00e9 benigne enginy. Com los crestians pleguaren al pont, trobaren all\u00ed prop de IIII m\u00edlia turchs, e no pogueren passar sin\u00f3 alguns qui passaren nadant, e molts n\u2019i moriren negats. Deliberaren aquells turchs de pujar-se\u2019n alt en una montanya, e all\u00ed que\u00b7s fessen forts. Com lo capit\u00e0 Tirant venia ab la sua gent per lo pla e veu<\/a> los turchs alt en la montanya, cuyt\u00e0 devers ells e deliber\u00e0 de no combatre ells, mas de asetjar-los. E tota la gent feu<\/a> posar entorn de la montanya, de peu, hi ell ab tots los duchs e grans senyors se atendaren all\u00ed, prop de la montanya, per \u00e7o com hi havia molta erba e molts arbres.<\/p>\n

Segu\u00ed\u2019s que, com los cavallers entraren dins lo camp dels moros ab eg\u00fces, lan\u00e7aren tan mortals crits com comen\u00e7aren la batailla que era cosa de molt gran spant. Lo duch de Maced\u00f2nia, que dins aquella villa stava asetjat, com sent\u00ed tan spantosos crits, tots se armaren pensant que en aquella los donassen lo combat mortal, com ells havien ja perduda tota speran\u00e7a de salut pensant que socors no\u00b7ls podia venir, mas covenia\u2019ls \u00e9sser presos e catius en poder de infels, e casc\u00fa no dava per sa vida res, com casc\u00fa stimava tant la mort com la vida. E com ells vessen continuar los grans crits e combatien la vila, staven los m\u00e9s admirats del m\u00f3n.<\/p>\n

Com at\u00e9s lo dia clar, que lo sol fon exit, los crits cessaren per causa de la gent que fogia, e veren les banderes de l\u2019emperador fora de tot lo camp, e anaven per lo pla a l\u2019encal\u00e7 dels turchs. E de la vila cridaren alguns qui eren restats en lo camp nafrats, altres per robar, e feren-los acostar prop la vila. E aquels los recitaren lo capit\u00e0 que lo emperador havia tram\u00e9s e\u00b7ls digueren la gentil pr\u00e0tica que havien tenguda en poder-los ven\u00e7re.<\/p>\n

Lavors lo duch de Maced\u00f2nia, com sab\u00e9 a\u00e7\u00f2 e veu<\/a> que no y havia neg\u00fa que dels enemichs fos, si donchs no fos tan mal nafrat que no fos pogut fugir, ell ixqu\u00e9 ab tota la sua gent e robaren tot lo camp, hon hi trobaren molt or e molt argent, e robes e armes, e moltes joyes. No\u00b7s lig en les yst\u00f2ries romanes ni troyanes que tan rich camp com aquest fos ven\u00e7ut en tan poca de hora.<\/p>\n

Com tot fon robat, meteren-ho tot dins la vila. Deix\u00e0 gent d\u2019armes dins la vila per guardar-la, que si Tirant hi venia, ho alg\u00fa dels seus, que no\u00b7ls hi deixassen entrar, car moltes veguades se esdev\u00e9 que no ha mal que no vingua per b\u00e9<\/span>.<\/p>\n

Lo poble de aquella vila era mig destrohit, e lavors fon molt rich. Com agueren mes<\/a> en segur tot lo que havien robat, lo duch feu<\/a> la via de banderes per lo pla, e stava admirat ell e tots los seus de la multitut dels corsos morts que trobaven. Digueren los guardes del camp al capit\u00e0 que gent d\u2019armes venia a gran anar. Tirant feu<\/a> pujar a cavall tota la gent d\u2019armes e orden\u00e0 ses batailles pensant que los enemichs se fossen refets de aquelles viles, les quals eren llurs. Ixqu\u00e9\u2019ls a l\u2019encontre e, com foren prop, conegueren-se. Tirant se lev\u00e0 lo bacinet del cap e don\u00e0\u2019l al patge, e tots los altres capitans feren per semblant.<\/p>\n

Com foren molt prop del duch, Tirant descavalc\u00e0 e an\u00e0 a peu envers lo duch, fent-li molta honor. E lo duch no\u00b7s mogu\u00e9 gens, sin\u00f3 que li pos\u00e0 la m\u00e0 sobre lo cap e no li dix res, de qu\u00e8 tots los altres lo y tingueren a molt grant dolentia e no fon neg\u00fa volgu\u00e9s descavalcar per ell. E Tirant torn\u00e0 sobre son cavall. E molt sovint lo posava en noves e aquell scassament volia parlar. Mas tots los altres cavallers e gentilsh\u00f2mens feren gran honor als duchs e a Tirant. Lavors se mesclaren los victoriosos ab los ven\u00e7uts e ax\u00ed anaren fins que foren prop de les tendes.<\/p>\n

Tirant dix al duch:<\/p>\n

\u2013Senyor, si vostra senyoria venia en plaer voler-vos aleujar en aquella praderia, hon hi a<\/a> molts bells arbres hi star\u00edeu prop del riu, yo faria mudar aquells en altre loch.<\/p>\n

Resp\u00f2s lo duch:<\/p>\n

\u2013A mi no plau aleujar-me prop de v\u00f3s, ans me n\u2019ir\u00e9 en altre loch aleujar.<\/p>\n

\u2013Fer-ho poreu \u2014dix Tirant\u2014, per\u00f2 lo que yo us dehia ho fehia per gentilea, conexent que u merexeu.<\/p>\n

Lo duch no\u00b7l volgu\u00e9 scoltar, sin\u00f3 que gir\u00e0 les regnes al seu cavall. Sens dir res a neg\u00fa dels altres, atend\u00e0\u2019s a una milla riu amunt.<\/p>\n

Com ell fon descavalcat, Tirant pres tres cavallers dels seus e tram\u00e9s-los al duch. E com foren ab ell, digueren-li:<\/p>\n

\u2013Senyor, a\u00e7\u00ed\u00b7ns tramet lo nostre capit\u00e0 a vostra senyoria si us volr\u00edeu anar a dinar ab ell, com s\u00e0pia que vostra senyoria lo tingua millor, per\u00f2 all\u00ed <lo><\/sup><\/a> trobareu m\u00e9s prest, car no us calr\u00e0 sin\u00f3 pendre aygua a les mans e seure-us en taula per menjar.<\/p>\n

\u2013\u00a1O, quanta fatigua \u2014dix lo duch\u2014 per no res me donen! Digau-li que no y vull anar.<\/p>\n

E gir\u00e0 la esquena ab gran ultratge. E aquells, sens dir-li pus, ixqueren dels arbres lla hon stava. Com ells foren a cavall per tornar-se\u2019n, lo duch los dix:<\/p>\n

\u2013Digau a Tirant que si ell se vol venir a dinar ab mi que m\u00e9s content ne ser\u00e9 que de yo anar-me a dinar ab ell.<\/p>\n

\u2013Senyor \u2014dix Diafebus\u2014, si en tot lo vostre real no y ha foch en\u00e7\u00e9s \u2014ab iniquitat que u dix\u2014, \u00bfqu\u00e8 li dareu v\u00f3s a menjar que prest sia? No li podeu dar sin\u00f3 menjar de gallines e beure de bous.<\/p>\n

Resp\u00f2s lo duch ab felonia:<\/p>\n

\u2013Yo li por\u00e9 dar gallines, capons, perdius e faysans.<\/p>\n

Los cavallers no\u00b7l volgueren m\u00e9s scoltar, sin\u00f3 que se\u2019n tornaren.<\/p>\n

Com aquells foren partits, dix un cavaller al duch:<\/p>\n

\u2013V\u00f3s, senyor, no haveu ent\u00e9s lo parlar de aquell cavaller qui se\u2019n va. \u00c0-us<\/a> dit que v\u00f3s li dar\u00edeu a dinar al seu capit\u00e0 menjar de gallines e beure de bous. \u00bfSabeu per qu\u00e8 die-u<\/a>? Lo menjar de gallines \u00e9s seg\u00f3 e lo beure de bous \u00e9s aygua.<\/p>\n

\u2013\u00a1Per los ossos de mon pare! \u2014dix lo duch\u2014. V\u00f3s dieu gran veritat e yo no u havia ent\u00e9s. Aquests strangers s\u00f3n molt superbiosos. E si yo l\u2019agu\u00e9s ent\u00e9s, yo\u00b7l ne aguera fet anar ab les mans al cap. Sabuda la resposta, Tirant no cur\u00e0 sin\u00f3 de dinar-se ab tots aquells duchs, comtes e marquesos que all\u00ed eren. Com foren dinats, Tirant cavalc\u00e0 ab CC ro\u00e7ins e an\u00e0 a una vila que stava a una legua, qui havia nom Miralpeix, la qual stava vora lo riu. Com los turchs qui staven dins aquella vila saberen que la batailla era perduda, desempararen la dita vila e no y rest\u00e0 sin\u00f3 los grechs qui eren naturals de all\u00ed. E la vila era molt ben avituallada de totes coses.<\/p>\n

Com lo capit\u00e0 aplegu\u00e0 all\u00ed, de continent li tragueren les claus de la vila e del castell. Lo capit\u00e0 entr\u00e0 dins la vila e feu-los<\/a> manament que donassen a tots quants hi vinguessen vitualles per sos diners. E ax\u00ed fon fet, que aquella vila provehia tot lo camp. Man\u00e0 ax\u00ed mateix lo capit\u00e0 als alguatzirs fessen fer VI o VII forques prop de la vila. E dels corsos morts, en cascuna forqua en penjassen hu e posassen fama que lo hu de ells volia for\u00e7ar una dona, l\u2019altre perqu\u00e8 havia furtat, l\u2019altre perqu\u00e8 no volia paguar lo que havia pres. E com fon tornat al camp, feu<\/a> fer crida, sots pena de mort, no fos neg\u00fa gos\u00e0s entrar en neguna sgl\u00e9sia per robar res de aquella; la segona, no fos neg\u00fa gos\u00e0s violar dona de qualsevulla stat que sia; la tercera, que no fos neg\u00fa gos\u00e0s pendre neguna cosa sens paguar-la. Com sentiren la crida e veren los penjats, pos\u00e0 molt gran spant a la gent. Tirant era molt amat e temut.<\/p>\n

E acostant-se la nit, los turchs qui staven asetgats \u2014no havien menjat en tot lo dia\u2014 vengueren a pactes, puix vehien que no tenien speran\u00e7a sin\u00f3 de morir o \u00e9sser presos. Trameteren-ho a dir al capit\u00e0 que\u00b7ls asegur\u00e0s vida e membres e renunciaren al t\u00edtol de libertat sotsmetent-se a servitut. E Tirant, en aquell cars, volgu\u00e9 usar m\u00e9s de clem\u00e8ncia que de crudelitat: pres-los a mer\u00e7\u00e9 e feu-los<\/a> dar a menjar e totes llurs necessitats.<\/p>\n

L\u2019endem\u00e0 per lo mat\u00ed, lo capit\u00e0 man\u00e0 parar una tenda molt gran e molt bella, feta a dues goteres, e alt en lo tendal havia una campana. E aquesta tenda no servia sin\u00f3 a dir la missa e a tenir consell. E feu-la<\/a> posar enmig de una praderia, entre los dos camps, del duch e del seu. E venguda la hora que volien dir la missa, Tirant, per major honestat sua, tram\u00e9s al duch si volia venir ha hoyr missa. Lo duch, ab gran sup\u00e8rbia, resp\u00f2s que no. Los altres grans senyors foren molt contents de hoyr-la. E Tirant tenia tanta de humanitat que no fe\u00ffa obres de capit\u00e0, sin\u00f3 com si fos sotsm\u00e9s a qualsevulla de aquells senyors, car ell se posava en la missa e en la taula lo m\u00e9s darrer de tots. Acabada la missa, tingueren consell. E fon determenat que\u00b7l marqu\u00e9s de Sanct Jordi e lo comte de Ayg\u00fces Vives, ab dos barons, anassen al duch de Maced\u00f2nia per embaixadors. Com foren davant ell, lo marqu\u00e9s de Sanct Jordi feu<\/a> principi a un tal parlar.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CXXXIIII<\/h2>\n

COM TIRANT TRAM\u00c9S LO MARQU\u00c9S DE SANCT JORDI E LO COMTE DE AYG\u00dcES VIVES PER EMBAIXADORS AL DUCH DE MACED\u00d2NIA<\/p>\n

\u2013Senyor duch, dels nostres moviments no deus haver admiraci\u00f3 alguna, per \u00e7o com som tramesos a\u00e7\u00ed a la tua ducal senyoria de part del nostre virtu\u00f3s capit\u00e0 e de aquells iŀlustres duchs, comtes e marquesos. A tu pl\u00e0cia voler-nos fer part, ax\u00ed com rah\u00f3 divina e humana vol, dels tresors e desferra que has ocupats en lo camp dels nostres p\u00fablichs enemichs.<\/p>\n

E no dix m\u00e9s.<\/p>\n

\u2013\u00a1O, com s\u00f3n plenes de alegria les mies orelles \u2014dix lo duch\u2014, com sent paraules que no han neguna efic\u00e0cia de gent mal entesa! \u00bfE com podeu vosaltres pensar yo fes tal cosa ne menys consentir, com ab tan gran treball de suor de sanch de nostres persones, nit e dia exercint les armes conservant aquell gentil orde de cavalleria, obrant tots dies contra los enemichs de la fe, no donant-nos a delits carnals ni dormir entre lan\u00e7ols perfumats ni algaliats, car les nostres persones no olen ni saben a res de tot a\u00e7\u00f2, sin\u00f3 que olen a ferro a\u00e7erat; ne les nostres mans no s\u00f3n vehades de sonar arpa ni sturments, mas de tenir cont\u00ednuament, nit e dia, la espasa al costat e altres armes offensives; los nostres ulls no acostumen de veure dames en cambres ni per les sgl\u00e9sies; los nostres peus no acostumen de dan\u00e7ar, ni anar a sola\u00e7os ni a deports; mas los hulls miren los enemichs, los peus posen tot lo cors a les batailles cruells? E si nosaltres ab just t\u00edtol, havem sabut guanyar, exint del setge com a virtuosos cavallers, \u00bfper qu\u00e8 ha tan poch saber en vosaltres demanar \u00e7o que a vosaltres no pertany? E digau aqueix vostre capit\u00e0 que faria b\u00e9 que se\u2019n torn\u00e0s en sa pr\u00f2pia terra, si no, yo li far\u00e9 beure tanta de aygua que de la meytat ne hauria prou.<\/p>\n

Resp\u00f2s lo marqu\u00e9s e dix:<\/p>\n

\u2013Yo no tinch offici de trompeta ni de eraut. Yo crech si v\u00f3s lo y dieu o lo y trameteu a dir, ell complir\u00e0 prestament vostre desig. Entre nosaltres qui som tots de una terra e de una senyoria, ja\u00b7ns coneixem e sabem casc\u00fa qu\u00e8 pot fer ne qu\u00e8 val. Vostres bravures s\u00f3n tantes que les orelles tinch can\u00e7ades d\u2019escoltar les vostres ignoc\u00e8ncies. A v\u00f3s pot hom dir: cavaller menyspryat hi menystemut, \u00bfquines coses s\u00f3n les que v\u00f3s haveu fetes sin\u00f3 perdre batailles? \u00a1E per vostres follies morts infinits cavaliers d\u2019esperons daurats, e de altres infinits h\u00f2mens virtuosos, sens nombre, s\u00f3n morts e apresonats per culpa vostra! E haveu robat tot lo camp, no segons costum de capit\u00e0 ni de home de casa real, mas haveu obrat segons costum de ladre e de gran robador. \u00a1O, com tal offici que fins a\u00e7\u00ed haveu possehit, tal cosa no devia restar sin\u00f3 en persones sperimentades en virtut, de la qual v\u00f3s gens no possehiu, car no sabeu quina cosa \u00e9s honor ne virtut, mas simulaci\u00f3 de art! Que no us ve res de b\u00e9 per natura, per haver leixada la majestat real, qui us \u00e9s molt odiosa, e haveu pres \u00e0bit menyspryat de superbo e malparler.<\/p>\n

\u2013B\u00e9 s\u00e9 \u2014dix lo duch\u2014 que aquestes follies que us leixau dir no proceheixen de v\u00f3s, mas del duch vostre jerm\u00e0 e del capit\u00e0 novell. Per esta veguada, yo les vos comportar\u00e9, ab qu\u00e8 altra volta no us hi torneu.<\/p>\n

\u2013Comportau a v\u00f3s mateix o aquells qui governau \u2014dix lo marqu\u00e9s\u2014 e no comporteu a mi ni a neg\u00fa altre. E yo so<\/a> ben cert que lo duch de Pera ni lo capit\u00e0 nostre no costumen de malparlar, car la gl\u00f2ria de ells e la fama ser\u00e0 perp\u00e8tua e immortal, tant com lo m\u00f3n durar\u00e0. E ells han tenguts asegats aquels qui a v\u00f3s tenien asetgats, e per \u00e7o tots los cavallers s\u00f3n plens de \u00e0nimo e de virtut. E de a\u00e7\u00f2 no us vull pus dir sin\u00f3 que\u00b7m torneu final resposta de s\u00ed o de no.<\/p>\n

\u2013\u00bfQu\u00e8 fretura despendre tantes sup\u00e8rflues paraules en va? \u2014dix lo duch\u2014. Ja us he dit que no\u00b7m plau ni u faria.<\/p>\n

\u2013Puix per grat no u voleu fer \u2014dix lo marqu\u00e9s\u2014, \u00e9s for\u00e7at que y mesclerem for\u00e7a. Armau-vos e posau-vos en orde que, ans que una hora sia complida, serem ab v\u00f3s, si yo fer-ho puch.<\/p>\n

Tornaren a cavalcar los embaixadors e, tornats al camp, trobaren lo capit\u00e0 e los grans senyors tots ajustats en la tenda del consell. E aqu\u00ed lo marqu\u00e9s recit\u00e0 larguament la resposta del duch e totes les rahons que entre ells eren passades, e dix:<\/p>\n

\u2013Tothom puge a cavall, \u00a1que tal inj\u00faria com aquesta no deu ax\u00ed passar!<\/p>\n

Ixqu\u00e9 prestament lo marqu\u00e9s de la tenda e cuyt\u00e0 per armar-se, e tots los altres apr\u00e9s de ell.<\/p>\n

Com lo capit\u00e0 veu<\/a> semblant avalot en lo camp, stigu\u00e9 molt congoixat e feu<\/a> fer crida de continent, sots pena de mort, que neg\u00fa no puj\u00e0s a cavall. E anava una amunt, altra avall: prenia los cavallers e detenia\u2019ls en les tendes ab sagraments e homenatges; preguava als duchs e marquesos no volguessen fer tan gran novitat. E si ells movien tan gran debat, los turchs que all\u00ed eren presos vendrien contra ells.<\/p>\n

\u2013\u00a1O, quina desonor tan gran per a nosaltres, per tenir lo camp tan prop de ells! E nosaltres, qui som tots una cosa, \u00bfnos matem?<\/p>\n

Apr\u00e9s castigava als cavallers ab paraules suaus, altres ab paraules laugeres, que no volguessen enfosquir la cavalleria gloriosa ab avalot e ab sedicions. E com star no se\u2019n volien, dava\u2019ls disciplina cavallerosa. E tant treball\u00e0 Tirant que\u00b7ls mes<\/a> tots en rep\u00f2s.<\/p>\n

Apr\u00e9s an\u00e0 al duch de Maced\u00f2nia e trob\u00e0\u2019l armat e a cavall, ab tots los seus. E tant lo pregu\u00e0 que\u00b7l feu<\/a> descavalcar. E Tirant se n\u2019an\u00e0 e lo duch no consent\u00ed que neg\u00fa dels seus se desarm\u00e0s ni levassen les selles als cavalls.<\/p>\n

Apr\u00e9s que l\u2019avalot fon passat, Tirant orden\u00e0 que anassen fins lla hon era lo siti e, tants corsos morts com trobarien, que\u00b7ls fossen despullades les aljubes e que fossen estogades. Demanaven-li alguns cavallers per a qu\u00e8 les volia. Resp\u00f2s que en algun temps servir porien.<\/p>\n

Com la batailla se fehia e los moros eren ja ven\u00e7uts, que fugien e la gent los encal\u00e7ava, Diafebus pens\u00e0 en lo present e en lo esdevenidor, per dar renom e fama a Tirant. Acost\u00e0\u2019s a ell e deman\u00e0-li lo anell de la capitania. E Tirant se lev\u00e0 la manyopa de la m\u00e0 e tragu\u00e9\u2019s lo anell e don\u00e0-lo-y. E Diafebus detingu\u00e9\u2019s un poch, si b\u00e9 los altres anaven corrent, e atur\u00e0 un scuder seu, qui era home de molta bondat e de major fidelitat, e don\u00e0-li lo anell e instro\u00fd\u2019l de tot lo que havia de dir a l\u2019emperador e a Carmesina, e apr\u00e9s als altres. Lo escuder, per complir lo manament de son senyor, gir\u00e0 son cavall e fer\u00ed dels sperons. E tostemps corrent, no se atur\u00e0 fins que fon en la ciutat de Constantinoble ans que negun altre. E de les finestres les donzelles lo veren venir e conegueren que era P\u00edrimus. Cuytadament entraren en la cambra hon era la princessa e digueren-li:<\/p>\n

\u2013Senyora, de tot cert noves avem dels nostres cavallers. Ara ve molt cuytat P\u00edrimus, lo qual porta o del tot bona nova o del tot mala. E a\u00e7\u00f2 diem perqu\u00e8 ve molt cuytat.<\/p>\n

La princessa se leix\u00e0 de brodar e cuytadament an\u00e0 al cap de la scala e, com veu<\/a> descavalcar ab lo cavall tot banyat de suor qui degotava com a pluja, dix-li:<\/p>\n

\u2013Lo meu bon amich, \u00bfquines noves nos portau?<\/p>\n

\u2013Senyora, molt bones \u2014dix\u2014. \u00bfHon \u00e9s lo senyor emperador? Perqu\u00e8 molt me tarda, que\u00b7l volria veure per demanar-li alb\u00edxeres.<\/p>\n

\u2013Yo les te promet de part sua e mia.<\/p>\n

E pres-lo per la m\u00e0 e port\u00e0\u2019l a la cambra hon dormia lo emperador. E tocaren a grans colps e feren obrir les portes. P\u00edrimus se agenoll\u00e0 davant lo emperador e dix:<\/p>\n

\u2014 !Senyor, bona nova! \u00a1Dau-me alb\u00edxeres!<\/p>\n

E lo emperador les hi prom\u00e9s. P\u00edramus li don\u00e0 lo anell e recit\u00e0-li tota la batailla com era stada e com havien ven\u00e7uts los turchs, que era stada cosa de gran miracle.<\/p>\n

\u2013E lo capit\u00e0 e Diafebus anant a l\u2019ancal\u00e7 dels turchs, matant e degollant los enemichs de la fe e de la majestat vostra. Lo vostre capit\u00e0 m\u2019a<\/a> donat aquest anell, que port\u00e0s a\u00e7\u00ed per la pr\u00f2spera benaventuran\u00e7a que nostre Senyor ha dada en ajuda de vostra altesa.<\/p>\n

Resp\u00f2s lo emperador:<\/p>\n

\u2013Amich, tu sies lo b\u00e9 vengut ab la bona nova que m\u2019as<\/a> portada. Apr\u00e9s de la gl\u00f2ria de para\u00fds, millor nova no\u00b7m podia venir que aquesta.<\/p>\n

Man\u00e0 lo emperador que tocassen totes les campanes de la ciutat e tothom an\u00e0s a la esgl\u00e9sia de Sancta Sophia per retre gr\u00e0cies a nostre senyor D\u00e9u e a la sua sacrat\u00edssima Mare de la gran vict\u00f2ria que havien obtesa.<\/p>\n

Com lo poble sab\u00e9 tan beneyta nova e ve\u00ffen la gran alegria que lo emperador fehia, aquest dia fin\u00ed en alegria, e recobr\u00e0 la ciutat gl\u00f2ria de senyoria e la molt antigua libertat.<\/p>\n

Lo emperador don\u00e0 de alb\u00edxeres al scuder II m\u00edlia ducats, el vest\u00ed tot de seda, e m\u00e9s, li don\u00e0 un bell cavall cecili\u00e0 e armes e tot lo que agu\u00e9 mester. La emperadriu li don\u00e0 una roba que en aquell cars vestia, de vellut negre, forrada de marts gebelins, e davant tots la\u2019s despull\u00e0 e la y don\u00e0. La princessa li don\u00e0 una grossa cadena de or.<\/p>\n

L\u2019endem\u00e0 lo emperador scriv\u00ed letres al capit\u00e0 e feu<\/a> partir lo escuder.<\/p>\n

Com Tirant agu\u00e9 pacificada la gent del seu camp, aquell dia part\u00ed del seu camp ab mil e DC ro\u00e7ins per recobrar moltes viles e castells que los turchs havien conquistats. E recobr\u00e0\u2019ls.<\/p>\n

E en l\u2019altre dia seg\u00fcent vingu\u00e9 embaixada del sold\u00e0 a Tirant de tres embaixadors. E per quant lo pont era romput, agueren a passar ab una poca barca de peixcadors per lo riu. Com foren passats, la hu de aquests embaixadors era home molt docte en totes sci\u00e8ncies e de singular consell, que lo Gran Turch lo tenia en stima de pare e no fehia neguna cosa sens consell de aquest, que en tota la pagania no s\u2019i trobava home de tanta sapi\u00e8ncia ni eloq\u00fc\u00e8ncia, e totes les coses que fehia <fehia><\/sup><\/a> ab molt gran deliberaci\u00f3. Aquest moro era nomenat Abdaŀl\u00e0 e, per la saviesa, li posaren de sobrenom Salam\u00f3. Aquest pres una canya e pos\u00e0-y un full de paper, e al\u00e7\u00e0-la alta en senyal que demanava seguretat.<\/p>\n

E lo duch de Maced\u00f2nia, que veu<\/a> fer aquell senyal, resp\u00f2s-li per lo semblant. E vist per los embaixadors lo senyal, anaren a les tendes del duch, pensant que all\u00ed fos lo capit\u00e0, e donaren la letra al duch. Apr\u00e9s que la agu\u00e9 lesta, dix que no venia a ell, mas tram\u00e9s a dir a Tirant com all\u00ed havia embaixadors del sold\u00e0, que vingu\u00e9s a la tenda hon se dehia la missa, que all\u00ed lo trobaria. E Tirant ho tram\u00e9s a dir als duchs e grans senyors e, tots ensemps, anaren ab ell.<\/p>\n

Com foren dins la tenda, los embaixadors foren molt ben rebuts per lo capit\u00e0 e per tots los altres. E donaren la letra del sold\u00e0 a Tirant, lo qual en pres\u00e8ncia de tots la feu<\/a> legir. E era de<l><\/sup><\/a> tenor seg\u00fcent.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CXXXV<\/h2>\n

LETRA TRAMESA PER LO SOLD\u00c0 AL CAPIT\u00c0 TIRANT LO BLANCH<\/p>\n

\u00abArmini, per la permissi\u00f3 e voluntat de D\u00e9u omnipotent, gran sold\u00e0 de Babil\u00f2nia, senyor de tres senyories, \u00e7o \u00e9s a saber, de l\u2019Imperi Grech, e del sanct Temple de Salom\u00f3 de la ciutat de Hierusalem, e del sanct Temple de Meca; senyor e defenedor de tot lo morisch poble qui \u00e9s y habita desots lo cel celestial; mantenidor e defenedor de la sancta secta e doctrina de nostre sanct propheta Mahomet, la qual doctrina e crehen\u00e7a a\u00b7quells qui la tenen en llur si dona consolaci\u00f3 e gl\u00f2ria sens fi; a major estat e gl\u00f2ria e per m\u00e8rits de dignitat, so<\/a> peixedor de les erbes, e bevedor de les ayg\u00fces a despit de tota la crestiandat. A tu, glori\u00f3s Tirant lo Blanch, capit\u00e0 dels grechs e mantenidor de la fe crestiana, nos<\/a> te trametem saluts, honor e gl\u00f2ria hi stat de cavaller. Notificam-te que, per consell e deliberaci\u00f3 del Gran Turch e de V reys que a\u00e7\u00ed s\u00f3n sots la mia potestat e senyoria, s\u00fabdits tostemps \u00e9sser obedients, ab altres X qui en la mia pr\u00f2pia terra stan, si tu demanes a mi pau final o treva de VI mesos, nosaltres farem a tu la nostra cara blanca e darem a tu la dita pau de VI mesos, per rever\u00e8ncia de D\u00e9u omnipotent, segons la forma antigua. En sia servit D\u00e9u omnipotent, qui\u00b7ns ha creats e\u00b7ns governa. Dar\u00e0s fe e crehen\u00e7a als nostres embaixadors de tot lo que\u00b7t diran de la nostra part.<\/p>\n

\u00bbEscrita en lo nostre camp de la platga oriental, a II de la luna e de la nativitat del nostre sanct propheta Mafomet, etc.\u00bb<\/p>\n

Lesta la letra, Tirant dix als embaixadors que splicassen lur embaixada. Lev\u00e0\u2019s lo hu dels embaixadors qui\u00b7s nomenava Abdaŀl\u00e0 Salom\u00f3 e, feta rever\u00e8ncia, esplic\u00e0 sa embaixada ab stil de semblants paraules.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CXXXVI<\/h2>\n

COM LO EMBAIXADOR DEL SOLD\u00c0 SPLIC\u00c0 <LA><\/sup><\/a> SUA EMBAIXADA A TIRANT<\/p>\n

\u2013Nosaltres, representant les persones de aquells magn\u00e0nims e gloriosos senyors, lo Gran Turch e lo sold\u00e0, som tramesos a la virtuosa persona de tu, Tirant lo Blanch, capit\u00e0 de la gent grega, com ab la tua victoriosa m\u00e0 has ven\u00e7ut aquell benaventurat camp qui era abund\u00f3s de gran gl\u00f2ria mundana, en lo qual has trobat infinida riquea, adquerint-ho per a tu e als teus, \u00e7o que la guerra vol e consent. Apr\u00e9s de la gran mortaldat que has fet de les gents, has apresonat un petit infant, cunyat de nostre sobiran senyor lo gran sold\u00e0, jerm\u00e0 carnal de sa muller, e molts altres virtuosos cavallers. Per qu\u00e8\u00b7t preguam de part de sa alta senyoria, que per art de cavalleria e de gentilea, e per aquella cosa que m\u00e9s ames en aquest m\u00f3n, si \u00e9s dona o donzella, viuda o casada \u2014e si no has agut compliment de amor ab ella, en breus dies la pugues haver, e si \u00e9s cars que tota la amor que tu tens fos en D\u00e9u, ton creador, com exir\u00e0s de aquesta vida present, sies coŀlocat entre los sancts de para\u00eds\u2014, a tu pl\u00e0cia voler-nos dar aquest infant de qu\u00e8 t\u2019havem parlat. E si per amor no u volr\u00e0s fer, posa-li nom de rescat; demana or o argent a just preu e ser\u00e0 complit a ta voluntat.<\/p>\n

E don\u00e0 fi en son parlar.<\/p>\n

Esplicada que fon la embaixada, Tirant feu<\/a> la resposta en stil de semblants paraules.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CXXXVII<\/h2>\n

LA RESPOSTA QUE TIRANT FEU<\/a> A L\u2019EMBAIXADOR DEL SOLD\u00c0<\/p>\n

\u2013La virtut no porta ab si dolor com les coses s\u00f3n ben fetes, sens mal enginy ne mal obrar, per\u00f2 la fi de les coses sdevenidores \u00e9s remesa a la Fortuna e, per \u00e7o com \u00e9s incerta, deu \u00e9sser poch temuda; mas la bona deliberaci\u00f3 de aquelles st\u00e0 en m\u00e0 de casc\u00fa e aquesta \u00e9s loadora. Yo per tot mon poder desig de fer honor al sold\u00e0, no en perjuh\u00ed de aquell pr\u00f2sper e benaventurat mon senyor lo emperador. E per \u00e7o com tu\u00b7m poses al davant tal penyora en dir que per la cosa que m\u00e9s ame en aquest m\u00f3n jo\u00b7t degua dar un presoner, lo qual yo tinch, per rever\u00e8ncia de aquella que yo ame, que \u00e9s digna e mereixedora de senyorejar tot lo m\u00f3n ax\u00ed de la vostra terra com de la nostra; e tu demanes a mi un presoner, e yo\u00b7l te atorch, e XL ab ell. A l\u2019altre cap de vostra embaixada yo aur\u00e9 mon acort e tornar-t\u2019\u00e9 resposta.<\/p>\n

Tirant feu<\/a> venir los alguazirs e man\u00e0\u2019ls que anassen ab los embaixadors e que\u00b7ls donassen XLI presoner, e que triassen los que volguessen. E ax\u00ed fon fet.<\/p>\n

Com los embaixadors foren fora de la tenda, dix un cavaller grech, lo qual havia not\u00edcia dels turchs e coneixia los que eren de honor e los qui\u00b7s podien b\u00e9 rescatar:<\/p>\n

\u2013Senyor capit\u00e0, a\u00e7\u00ed davant tots aquests senyors vos vull dir que pare esment del que haveu dit dels embaixadors, com los hajau atorguat XLI presoner, e \u00e0\u2011n\u2019i de tals que poden paguar per exir de pres\u00f3 XXV o XXX m\u00edlia ducats. Dau-hi algun remey que sien de aquells altres que no tenen res, car prou seran ells contents que se\u2019n porten lo presoner per lo qual ells eren venguts.<\/p>\n

\u2013Tant \u00e9s m\u00e9s aconsolada la mia \u00e0nima \u2014dix Tirant\u2014 que yo pugua donar coses tals que sien de molta stima, car lo donador no deu donar coses que sien de poca condici\u00f3, mas donar coses que apareguen a les gents \u00e9sser de gran stima hi floresquen en honor e fama. Yo do a\u00e7\u00f2 en nom meu e fas-ho per fer-ne servir a la majestat del senyor emperador.<\/p>\n

Tirant deix\u00e0 aquestes rahons e dre\u00e7\u00e0 les noves a tots los magnats que all\u00ed eren, fent principi a un tal parlar:<\/p>\n

\u2013Molt iŀlustres pr\u00ednceps e senyors: vista havem la demanda del sold\u00e0 del Turch que\u00b7ns fan. Vegen les senyories de vosaltres qu\u00e8 consellau que fassam, e si les treves que demanen \u00e9s fer-ne servey a la majestat del senyor emperador, ni si ser\u00e0 benefici de la cosa p\u00fablica.<\/p>\n

Parl\u00e0 primer lo duch de Maced\u00f2nia e dix semblants paraules:<\/p>\n

\u2014Senyors molt egreges e molt nobles: aquest negoci toca m\u00e9s a mi que a tots quan sou, per quant so<\/a> m\u00e9s acostat a la imperial corona; per qu\u00e8, yo consell, e vull que ax\u00ed\u00b7s fa\u00e7a, que\u00b7ls donen la treva de VI mesos que demanen, e de m\u00e9s, si m\u00e9s volen. E encara pau, si la volran, o sia servey de l\u2019emperador o no. E si a dos o tres anys la volen, yo\u00b7m ser\u00e9 content, car dins aquest temps reposarem e porem sperimentar si ab prechs porem induyr als enemichs que\u00b7ns donen vida liberta, e de aqu\u00ed porem traure algun partit que de b\u00e9 sia.<\/p>\n

No pogu\u00e9 m\u00e9s comportar lo duch de Pera que parl\u00e0s m\u00e9s lo duch de Maced\u00f2nia, perqu\u00e8\u00b7s volien mal per causa de la princessa, car casc\u00fa presumia haver-la per muller, e feu<\/a> principi a paraules de semblant stil:<\/p>\n

\u2013La fortuna, qui st\u00e0 aparellada tostemps a servir a n\u2019aquels qui la cerquen, en una manera als uns e en altra manera als altres, segons que li plau, mas les m\u00e9s voltes \u00e9s contr\u00e0ria als superbos; e a\u00e7\u00f2 se esdev\u00e9 perqu\u00e8 la sup\u00e8rbia \u00e9s contr\u00e0ria a tot b\u00e9, e per \u00e7o com lo superbo no vol tenir par, e per \u00e7o fon lan\u00e7ada del cel; e molts senyors ne s\u00f3n venguts a menys, e vendran tots aquells qui de ella faran peu. Per qu\u00e8, mos senyors, lo meu parer \u00e9s que per servey de la majestat del senyor emperador, e per rep\u00f2s de tot lo imperi e de tota la rep\u00fablica, no\u00b7ls devem dar pau ni treva. Puix aquesta batailla havem ven\u00e7uda, ab la ajuda de nostre senyor D\u00e9u ne ven\u00e7rem moltes altres. Emper\u00f2, yo\u00b7m sotsmet a correcti\u00f3 de aquests altres senyors, si lo contrari consellen.<\/p>\n

Molts foren de parer que fessen pau o treva, mas los m\u00e9s foren del parer del duch de Pera.<\/p>\n

\u2013Ara \u2014dix Tirant\u2014, puix tots haveu parlat, a mi toca m\u00e9s que a neg\u00fa, per \u00e7o com mon senyor lo emperador m\u2019a<\/a> donat lo bast\u00f3 de la capitanya.<\/p>\n

E don\u00e0 en aquell cars les letres que lo emperador li havia dades per al conestable e als menaxauts del camp. Com les agueren lestes, Tirant torn\u00e0 a dir:<\/p>\n

\u2013Yo, en loch de la alta majestat del senyor emperador, dich a les senyories vostres que a mi no par per via neguna que sia \u00fatil neg\u00fa donar treves en aquesta mala generaci\u00f3. E per lo gran scampament de sanch que de ells fet haveu ab \u00e0nimo sfor\u00e7at de cavallers virtuosos, demanen pau o la treva de VI mesos, com dins aquest tan larch temps sabeu b\u00e9, senyors, que speren les naus<\/sup><\/a> de genovesos, les quals incessan<t>ment<\/sup><\/a> porten gent de peu e de cavall. E dins aquest temps, per la molta gent que han perduda, repliran aquesta terra de tan gran multitut de gent que, apr\u00e9s, tot lo poder de la crestiandat no seria bastant per a lan\u00e7ar-los-ne. Ells tenen la esperan\u00e7a perduda com ells demanen la pau. A mi no\u00b7m ve b\u00e9 ni\u00b7s far\u00e0. Si yo fer-ho puch, yo\u00b7ls dar\u00e9 tantes batailles e tant sovint: o ells exiran de tot lo imperi o faran pau final.<\/p>\n

Torn\u00e0 a parlar lo duch de Maced\u00f2nia e dix:<\/p>\n

\u2013Tirant, si v\u00f3s no voleu les treves ab la pau, yo les vull e yo les far\u00e9; e consellar\u00e9 a tots aquells qui dech consellar que ab mi ensemps les fa\u00e7am.<\/p>\n

\u2013Senyor duch \u2014dix Tirant\u2014, no vullau desordenar lo que lo emperador ha ordenat. E si no u feu, yo us haur\u00e9 a dar tal disciplina trametent-vos pres a la majestat del senyor emperador, la qual cosa seria a mi molt enujosa, car yo a\u00e7\u00ed no y so<\/a> vengut per adquerir neguns b\u00e9ns, sin\u00f3 solament honrar e servir la persona del senyor emperador, del qual he rebuda molta honor, m\u00e9s que yo no so<\/a> mereixedor. E puix tinch lo c\u00e0rrech, vull-lo regir com a cavaller. E v\u00f3s, senyor, qui teniu totes vostres terres perdudes, essent tan virtu\u00f3s senyor com sou, m\u00e9s vos valria la mort virtuosa que pobresa vergonyosa. Si no, mirau qu\u00e8 dix aquell fam\u00f3s phil\u00f2zoph Lexi en una sua ep\u00edstola que feu<\/a>: \u00abQualsevulla cavaller que sia, deu guardar tres coses en aquest m\u00f3n: honor, b\u00e9ns e la vida. Per la honor, posar-hi los b\u00e9ns e la vida per conservar aquella. Per los b\u00e9ns, qui tolre-los volr\u00e0, posar-hi la vida per conservar aquells. Per la vida, per restaurar aquella, posar-hi la honor e los b\u00e9ns.\u00bb Ax\u00ed, senyor duch, v\u00f3s deur\u00edeu animar a tots que f\u00e9ssem les batailles, ax\u00ed volunt\u00e0ries com necess\u00e0ries, per una veguada poder recobrar la p\u00e0tria e lo vostre heretatge; e v\u00f3s nos voleu desviar lo nostre bon prop\u00f2sit de b\u00e9 a fer.<\/p>\n

Lavors lo duch se lev\u00e0 ab los hulls plens de aygua, ixqu\u00e9\u2019s de la tenda e an\u00e0-se\u2019n al seu camp. E Tirant, ab tots los altres, anaren al seu.<\/p>\n

Man\u00e0 Tirant que prop d\u2019una gran font de molt fresqua aygua, qui era al costat del camp, fos cuberta de draps, e ab moltes taules entorn de la l\u00facida font. Tirant feu<\/a> seure los embaixadors en una taula e los presoners que havia dat en una altra taula m\u00e9s baixa, a la part sinestra. Tots los duchs e senyors, baix, a la part dreta.<\/p>\n

E\u00b7lls foren molt ben servits de gallines e capons, e de faysans, de aro\u00e7 e cuscus\u00f3<\/a>, e de moltes altres viandes e de molt singulars. Los embaixadors prengueren molt gran plaer en la vista e cerim\u00f2nia que Tirant fehia servir als duchs e a \u00e7i mateix. Com foren dinats, feu-los<\/a> dar molt bella coŀlaci\u00f3 de confits de sucre ab malvazia de C\u00e0ndia<\/a>.<\/p>\n

Lo marqu\u00e9s de Sanct Jordi los deman\u00e0 quanta gent los fallia de aquella batailla.<\/p>\n

Respongueren:<\/p>\n

\u2014Poch m\u00e9s o menys de LIII m\u00edlia entre morts e presos.<\/p>\n

De all\u00ed anaren a la tenda del consell e Tirant tram\u00e9s a dir al duch si volia venir per hoyr la resposta, lo qual dix que no y podia anar.<\/p>\n

Com tots foren ajustats dins la tenda del consell, e los embaixadors, posat silenci, Tirant feu<\/a> principi a semblant resposta.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CXXXVIII<\/h2>\n

LA RESPOSTA QUE TIRANT FEU<\/a> ALS EMBAIXADORS DELS ALTRES CAPS DE LA EMBAIXADA<\/p>\n

\u2013Als cavallers \u00e9s donat seguir la noble fi e lahors de les glorioses batalles en senyal de gran virtut. E la gl\u00f2ria antigua dels grechs \u00e9s oblidada per vosaltres, mas la granea del seu nom no por\u00e0 jam\u00e9s preterir tant com durar\u00e0 la mem\u00f2ria de Troya. E com la majestat del senyor emperador subsehesca en virtut e bondat de cavalleria a n\u2019aquells gloriosos antichs cavallers grechs, \u00e9s mereixedor per la sua gran dignitat e humanitat de senyorejar tots los reys de l\u2019univer\u00e7 m\u00f3n. E com lo sold\u00e0 e lo Gran Turch, no tement D\u00e9u ni lo blasme de la gent del m\u00f3n, ax\u00ed de crestians com de moros, com sien encorreguts en les penes de gentilea e de cavalleria, volent pendre e ocupar ab viol\u00e8ncia lo t\u00edtol e dignitat imperial; per qu\u00e8 yo confie en lo divinal auxili, car D\u00e9u, qui \u00e9s coneixedor de totes coses, me dar\u00e0 virtut que yo dar\u00e9 mort al sold\u00e0 e al Turch, e ser\u00e0 manifesta la veritat de la llur gran malesa que han feta a la majestat del senyor emperador, de haver-li levat la major part de l\u2019imperi. E treballen en desposehir-lo del tot, de qu\u00e8\u00b7m par que \u00e9s cosa de molt gran inhumana crueltat, hon perjudiquen e encativen lur honor e fama. E per totes aquestes coses des\u00fas dites, direu al sold\u00e0 e al Gran Turch que yo per res a present no\u00b7ls daria pau ni treva, si ja ells no juraven a l\u2019alquibla, en pres\u00e8ncia de tots los bons cavallers qui de honor senten, que, dins temps de VI mesos, ells e tots los seus ixquen fora de tot lo imperi e restitu\u00efxquen totes les terres que s\u2019han occupades de l\u2019imperi. E no penseu lo que dich ho digua per menyspreu de vostres senyors ni per sp\u00e8cia neguna de sup\u00e8rbia, sin\u00f3 sols per no perdre a D\u00e9u per la bona just\u00edcia que tinch per la mia part, per so com s\u00e9 que en aquests fets tendr\u00e9 molts jutges e pochs advocats.<\/p>\n

E don\u00e0 fi a son parlar.<\/p>\n

Lev\u00e0\u2019s lo embaixador Abdaŀl\u00e0 Salom\u00f3 e feu<\/a> principi a tal resposta:<\/p>\n

\u2013\u00a1O, iniqua fortuna, com vens<\/a> pr\u00f2spera al novell capit\u00e0 fent-li obtenir tri\u00fcmpho de vict\u00f2ria de la passada batailla ab molta gl\u00f2ria, honor e fama virtuosa, en gran dan del poble morisch e de la antigua senyoria de aquell! E per sfor\u00e7ar lo teu virtu\u00f3s \u00e0nimo, capit\u00e0 senyor, te vull mostrar \u00e9sser de tant conseller com enemich, reduynt-te a mem\u00f2ria aquelles coses qui conserven e augmenten la tua honor e fama, la qual la voluble fortuna t\u2019a<\/a> consentida, mostrant-te en tots tos fets valent\u00edssim e discret capit\u00e0. E deus guardar de no perdre aquella honor e fama gloriosa que deu \u00e9sser donada als cavallers que usen de virtut. Los romans en llur temps foren stats contents de la tua pr\u00f2spera fortuna, la qual de present has obtenguda, la qual se mostra ab senyal de la tua gran virtut: oblidada la granea del teu nom, mostres en tu majestat real. No penses tu yo demane pau sots menaces de batailla. E com fer no u volr\u00e0s, spera aquella per al quinz\u00e9n dia de la luna, a la qual vendr\u00e0 tanta multitut de gent morisca que la terra no\u00b7ls por\u00e0 sostenir.<\/p>\n

El savi Salam\u00f3 Abdaŀl\u00e0 gir\u00e0 la cara devers lo riu nomenat Trasimeno, e dix:<\/p>\n

\u2013\u00a1O, pac\u00edfich Trasimeno, com veig la tua cara blanca, e ans que passe molts dies ser\u00e0s tot sangon\u00f3s! Les quereles seran molt grans e la p\u00fablica fama ir\u00e0 per tot lo m\u00f3n. E la lamentaci\u00f3 que fas, capit\u00e0 virtu\u00f3s, del teu emperador, no\u00b7t deuries de res admirar, car tant com lo regne \u00e9s pus noble m\u00e9s exceŀlent e poder\u00f3s, tant han major enveja los vehins que prop li stan de possehir aquella. E per \u00e7o los grechs tostemps hauran m\u00e9s cruels enemichs e batailles mortals. E no \u00e9s justa cosa, ax\u00ed com tu dius, per dupte de tu ni dels grechs se\u2019n tornassen en llur terra tants reys e grans senyors com hi \u00e0, tenint ells la major part de la senyoria de l\u2019imperi e vosaltres la menys. Lo millor que pots fer tu e los teus \u00e9s que us afereu ab la vostra fe, ax\u00ed com deuen fer bons crestians.<\/p>\n

E pres comiat de tots e, com foren prop del riu, Tirant los tram\u00e9s grans donatius a tots los embaxadors, e ells lo y regraciaren molt.<\/p>\n

Passada tota la gent ab la petita barca, Tirant orden\u00e0 que aquella nit Diafebus part\u00eds ab molta gent de peu e de cavall, ab tots los presoners, per anar a Constantinoble.<\/p>\n

Apleguant Diafebus prop de la ciutat, tot lo poble, ax\u00ed h\u00f2mens com dones, li exien per los camins per veure los presoners que portaven. Com foren en la gran pla\u00e7a lo emperador estava a les finestres ab totes les dames. Tots los catius venien ligats ab cordes, uns apr\u00e9s d\u2019altres, ab la bandera del sold\u00e0 e dels altres que presos havien ro\u00e7egant-les per terra en senyal de vict\u00f2ria. Lo emperador e tots conegueren Tirant \u00e9sser stat ven\u00e7edor, e tots los cavallers foren exal\u00e7ats e la vict\u00f2ria fon molt gloriosa e alegra. E Diafebus don\u00e0 a l\u2019emperador, de part de Tirant, IIII m\u00edlia e CCC presoners liberalment, per qu\u00e8 los grechs conegueren la sua virtut e gran liberalitat. Lo emperador los feu<\/a> pendre e posar en bona guarda.<\/p>\n

Apr\u00e9s, Diafebus puj\u00e0 alt e feu<\/a> rever\u00e8ncia a l\u2019emperador e a la emperadriu e a la excelsa princessa; apr\u00e9s, a totes les altres dames. Lo emperador lo feu<\/a> desarmar all\u00ed davant ell, e feu-li<\/a> dar, que\u00b7s vest\u00ed, una roba d\u2019estat brodada de or e de perles, largua fins en terra, perqu\u00e8 no\u00b7s refred\u00e0s. E feu-lo<\/a> seure en un scabel davant la sua cadira, e totes les dames entorn de ell. E feu-li<\/a> recitar, del dia que de all\u00ed partiren fins al present dia, tots los actes que fets havien. Creure podeu que Diafebus no s\u2019oblid\u00e0 res que fos en honor e lahor de Tirant. La gl\u00f2ria que de tan singulars actes lo emperador sent\u00ed, no u cal demanar, car si lo emperador n\u2019estava content, molt m\u00e9s ho era la princessa. E Diafebus aquella nit fon ben servit dins lo palau de totes les coses necess\u00e0ries, e tots los servidors seus. E no comportaren que altri lo serv\u00eds sin\u00f3 donzelles.<\/p>\n

Apr\u00e9s lo sopar, lo emperador pres sa filla Carmesina per la m\u00e0 e Diafebus pres la emperadriu del bra\u00e7, e entraren-se\u2019n en una cambra que avien aparellada per a Diafebus, ab totes les dames. E tots li fehien molt gran honor. E Diafebus don\u00e0 del genoll en la dura terra e regraci\u00e0 molt a l\u2019emperador e a totes les dames la molta honor que li fehien. E stigueren parlant, fins a la mija nit, de la guerra; e lo emperador demanant lo capit\u00e0 qu\u00e8 havia al cor de fer. E Diafebus li dix que certament no\u00b7s scusava en neguna manera del m\u00f3n que en breus dies no aguessen una fort e cruel batailla. Lo emperador, perqu\u00e8 Diafebus pogu\u00e9s reposar, part\u00ed de la cambra ab totes les dames, e no volgu\u00e9 consentir que Diafebus ixqu\u00e9s de la cambra.<\/p>\n

L\u2019endem\u00e0 lo emperador cont\u00e0 los presoners, e pres del seu tresor XV ducats per casc\u00fa presoner e don\u00e0\u2019ls a Diafebus perqu\u00e8\u00b7lls don\u00e0s al capit\u00e0.<\/p>\n

Com la princessa conegu\u00e9 que Diafebus era fora de fahenes, tram\u00e9s-li a dir que vingu\u00e9s a la sua cambra. E Diafebus no desijava altra cosa sin\u00f3 que pogu\u00e9s parlar ab ella e ab Stephania, de la qual ell era molt enamorat. Com la princessa lo veu,<\/a> prestament li dix:<\/p>\n

\u2013Lo meu bon jerm\u00e0, \u00bfquines noves m\u2019aportau de aquell virtu\u00f3s cavaller qui t\u00e9 la mia \u00e0nima cativa? \u00bfQuant ser\u00e0 aquell dia que yo\u00b7l veur\u00e9 e que\u00b7l pugua tenir prop de mi sens recel neg\u00fa? Car ab veritat podeu creure que m\u00e9s lo desig veure que a totes les coses del m\u00f3n. Mas yo so<\/a> ben certa que ell pensa molt poch en mi, e lo que ell falleix per natura, yo u recobre per amor. Atorga<n>t<\/sup><\/a> v\u00f3s bona fe, coneixereu que yo dich gran rah\u00f3 e veritat.<\/p>\n

Resp\u00f2s Diafebus e dix:<\/p>\n

\u2013Les paraules afables que la celsitut de la majestat vostra ha dites alegrarien la \u00e0nima de aquell fam\u00f3s cavaller, si les agu\u00e9s ho\u00ffdes, que la sua \u00e0nima fora<\/a> exal\u00e7ada fins en lo nov\u00e9n cel, com la fama del vostre nom resplandeix sobre totes les altres donzelles del m\u00f3n en gr\u00e0cia, bellea, virtut e dignitat, e yo no seria sufficient a poder satisfer en paraules ni en obres lo gran donatiu que la celsitut vostra li a<\/a> offert de la vostra noble persona. Per qu\u00e8, humilment e devota, vos regracie per part de aquell virtu\u00f3s Tirant, e per mi offir a vostra altesa la persona, la \u00e0nima e tot quant he, posar a tot perill per la majestat vostra, e promet-vos ab pura fe en res jam\u00e9s fallir-vos. Mas la majestat vostra m\u2019a<\/a> fet admirar de les paraules offensives que la altesa vostra ha rahonat, de inculpar de poca amor aquell qui \u00e9s tot pura amor; car Tirant per natura no t\u00e9 neg\u00fa defalt ni de amor ni de honor, ni de res qui fos en derogaci\u00f3 de la exceŀl\u00e8ncia vostra. E si sabia la celsitut vostra los treballs que passa per la vostra amor, no l\u2019inculpar\u00edeu de res, ans lo y pendr\u00edeu en algun comte. Car, cascuna nit st\u00e0 armat fins passada mija nit, com si agu\u00e9s entrar en batailla, e tots los del camp dormen e reposen hi ell vogeix e cerca tot lo camp, e moltes voltes ve ab la pluja a l\u2019esquena. E com ve a les sues tendes, ve-sse\u2019n dret a mi e prestament me parla de vostra altesa. E si plaer li vull fer ne servir, done-li dues hores de vida e tostemps \u00e9s all\u00ed la majestat vostra present. E si entra en fet d\u2019armes, no invoca sanct neg\u00fa sin\u00f3 lo nom de Carmesina. E yo, moltes voltes lo y dich, \u00bfper qu\u00e8 no invoca, ab lo nom de Carmesina, algun altre sanct perqu\u00e8 li ajude en les batailles? Diu-me que per res no u faria, car aquell qui a molts serveix no serveix a neg\u00fa.<\/p>\n

La princessa prenia molt gran plaer en lo que Diafebus li recitava de Tirant. Dix Stephania:<\/p>\n

\u2013Puix vosaltres haveu parlat, la tanda ve a mi. Supplich-vos que\u00b7m vulla hoyr. Digau-me, senyora, per vostra noblesa, \u00bfqui \u00e9s aquell qui mereix \u00e9sser digne de portar corona de emperador sin\u00f3 Tirant? \u00bfQui \u00e9s aquell qui \u00e9s mereixedor de \u00e9sser vostre marit sin\u00f3 Tirant? E v\u00f3s, senyora, teniu lo b\u00e9 en les vostres mans e no\u00b7l voleu pendre. Algun dia vos ne penedireu, car hom deu amar als qui us amen<\/span>. Yo s\u00e9 b\u00e9 que Tirant no ama a vostra altesa per los b\u00e9ns ne per la dignitat que v\u00f3s teniu, mas, \u00bfsabeu per qu\u00e8 us ama? Per les virtuts que la vostra noble persona posseheix. \u00bfQu\u00e8 anau cercant, mesquina de senyora? En tot lo m\u00f3n no trobareu cavaller qui ab ell se pugua egualar. \u00a1E vostre pare no desija altra cosa en aquest m\u00f3n sin\u00f3 que us ves casada! \u00bfA qui podeu v\u00f3s pendre millor que aquest jove dispost, valent\u00edssim en les armes, liberal, anim\u00f3s, savi e destre en totes coses m\u00e9s que tot altre? \u00bfPer qu\u00e8 D\u00e9u no\u00b7m feu<\/a> a mi filla de l\u2019emperador, e que v\u00f3s f\u00f3sseu Stephania e yo Carmesina? Yo us asegur, res que fos en la mia persona no li fora<\/a> denegat. E si ell me al\u00e7ava la falda del meu brial, yo li al\u00e7aria la mia camisa que ell no ves, e\u00b7ll contentaria en gran part. E si vostra altesa pren algun rey estranger, \u00bfqu\u00e8 sabeu si us far\u00e0 viure ab dolor? E si preniu alg\u00fa de aquests terra, parlar\u00e9 contra mon pare, lo qual per major dignitat deu \u00e9sser vostre marit. E com v\u00f3s volreu jugar, ell roncar\u00e0; com volreu parlar, ell volr\u00e0 dormir. Si preniu lo duch de Pera, no \u00e9s pertanyent a vostra edat. Aquest \u00e9s lo que vostra altesa ha mester, que us s\u00e0pia guardar de mal a v\u00f3s e tot lo imperi, e\u00b7l s\u00e0pia defendre e augmentar ax\u00ed com fa. Aquest \u00e9s aquell qui us far\u00e0 cercar tots los racons de la cambra, ad\u00e9s tota nua, ad\u00e9s en camisa.<\/p>\n

La princessa re\u00ffa molt fort de \u00e7o que Stephania dehia. Dix Diafebus:<\/p>\n

\u2013Senyora Stephania, digau-me, per vostra noblea, una veritat: si la senyora princessa, per bona sort de Tirant, lo prenia per marit, \u00bfvostra mer\u00e7\u00e9, a qui pendria?<\/p>\n

\u2013Diafebus, senyor \u2014dix Stephania\u2014, yo us fas cert que si la bona sort aporta que la senyora princessa sia muller de Tirant, yo per dreta rah\u00f3 pendria lo m\u00e9s acostat parent seu.<\/p>\n

\u2013Si per linatge de parentesch ha de \u00e9sser, yo per dreta rah\u00f3 hauria de \u00e9sser aquell, majorment perqu\u00e8 so<\/a> obedient a vostra mer\u00e7\u00e9, ax\u00ed com Tirant \u00e9s stat de la majestat de ella, que tot lo m\u00f3n senyoreja per bellea e dignitat. Donchs, sia de vostra bona mer\u00e7\u00e9 acceptar-me per cambrer major de la vostra cambra, e que\u00b7m beseu en senyal de fe.<\/p>\n

\u2013A mi no seria justa cosa ni honesta \u2014dix Stephania\u2014 que yo us fes ni us atorgu\u00e0s neguna cosa sens manament de ma senyora, la qual m\u2019a<\/a> criada de poca edat, majorment en pres\u00e8ncia de sa majestat.<\/p>\n

Diafebus don\u00e0 dels genolls en la dura terra e ab les mans pleguades suplic\u00e0 a la princessa, ax\u00ed devotament e humil com si fos una sancta de parad\u00eds, que la y leix\u00e0s besar. E per molt que la supplic\u00e0s, tal lic\u00e8ncia no pogu\u00e9 obtenir. Dix Stephania:<\/p>\n

\u2013\u00a1O, cor endurit a crueltat! Jam\u00e9s s\u2019\u00e9s volgut inclinar a pietat per moltes supplicacions que li sien stades fetes a sa majestat. E no ser\u00e0 jam\u00e9s alegra ne contenta fins a tant que yo veja ab los meus hulls aquell glori\u00f3s Tirant.<\/p>\n

\u2013\u00a1Ay, Diafebus jerm\u00e0! \u2014dix la princessa\u2014. Ara de present no\u00b7m demaneu coses injustes, car no por\u00edeu subvertir lo virtu\u00f3s \u00e0bit de mon coratge.<\/p>\n

E stant en aquestes plasents rahons, lo emperador tram\u00e9s per Diafebus perqu\u00e8 part\u00eds prestament e se\u2019n torn\u00e0s al camp.<\/p>\n

Vengueren les guardes de la mar e digueren a l\u2019emperador com V naus grosses venien de levant. E lo emperador, duptant no fossen de genovesos, detingu\u00e9 aquell dia que Diafebus no part\u00eds, e feu<\/a> posar molta gent en les sues naus e galeres que en lo port eren.<\/p>\n

Com les naus foren apleguades, saberen com lo mestre de Rodes les trametia ab gent d\u2019armes. Ixqu\u00e9 en terra lo bon prior de Sanct Johan, ab molts bons cavallers de la creu blanca. E Diafebus stava en lo port, vora mar, ab tota la sua gent, sperant-los. Com se veren conegueren-se, e Diafebus los feu<\/a> molta honor. Anaren ensemps a gran palau de l\u2019emperador e trobaren-lo asegut en son stat. E lo prior de Sanct Johan, feta la rever\u00e8ncia, feu<\/a> principi a tal parlar.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CXXXIX<\/h2>\n

COM LO PRIOR DE SANCT JOHAN PARL\u00c0 AB LO EMPERADOR<\/p>\n

\u2013Seren\u00edssim senyor: per manament de aquell reverent e virtu\u00f3s senyor lo gran mestre de Rodes, som tramesos a\u00e7\u00ed, sabent com aquell fam\u00f3s e magn\u00e0nim cavaller, e dels bons lo millor, Tirant lo Blanch, seria en servey de vostra alta majestat e capit\u00e0 general de tot lo imperi. E, per causa de a\u00e7\u00f2, mon senyor lo gran mestre li tramet gent de cavall e de peu en nombre de II m\u00edlia h\u00f2mens paguats per a XV mesos, ab qu\u00e8 pugua millor servir la altesa vostra. Plauria\u2019m saber en quina part \u00e9s.<\/p>\n

Lo emperador pres molt gran plaer en la llur venguda, abra\u00e7\u00e0 lo prior e dix que ells fossen molt ben venguts. E feu-li<\/a> molta honor, e a tots los que ab ell venien, regraciant al mestre a la sua molta virtut e gentilea. E feu-los<\/a> dar molt bones posades e tot so que agueren mester per a la humanal vida.<\/p>\n

Com agueren reposat IIII dies, partiren ab Diafebus en companyia e feren la via del camp. Com foren a V leg\u00fces, saberen com Tirant era anat per pendre una fort pla\u00e7a, e sentien los grans colps de les bombardes. Com Tirant veu<\/a> un gran tro\u00e7 del mur trencat, descavalc\u00e0 e, peu a terra, don\u00e0 lo combat. E acost\u00e0\u2019s tan prop del mur que una gran cantera li don\u00e0 sobre lo cap, que pleguat lo lan\u00e7\u00e0 per terra. Tragueren-lo los seus, ab gran treball, del fossat, e en aquest punt eren aribats lo prior e Diafebus davant la vila.<\/p>\n

Los turchs qui dins eren, agueren gran spant com veren tanta gent, e perderen tota la llur speran\u00e7a. E Ricart, com agu\u00e9 dat recapte a Tirant, torn\u00e0 a donar combat molt fort a la vila, e per bella for\u00e7a la entraren. Los turchs, fora de tota speran\u00e7a de vict\u00f2ria, foren ax\u00ed ardents a morir: reputaven \u00e9sser victoriosos si fehien morir molts dels crestians, per\u00f2 volien-o fer, coneixent la veritat e la just\u00edcia poca que tenien, ab les llurs mans cruels. Emper\u00f2, entrada la vila, tants turchs com trobaven, tants ne mataven sens pietat neguna, e ax\u00ed passaren tots per coltell temer\u00f3s. E lo prior de Sanct Johan fon encara a temps en l\u2019entrada de la vila, e la sua gent agu\u00e9 part de la roba. E fon a\u00e7\u00f2 senyal per a ells de \u00e9sser victoriosos.<\/p>\n

Anaren al lit hon stava Tirant e aqu\u00ed splicaren-li tot lo que\u00b7l mestre los havia manat. Com lo prior fon davant Tirant, feu<\/a> principi a paraules de semblant stil.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CXL<\/h2>\n

COM LO PRIOR DE SANCT JOHAN SPLIC\u00c0 SA EMBAIXADA A TIRANT<\/p>\n

\u2013Seguint lo costum de aquells qui s\u00f3n posats en art de cavalleria, no so<\/a> sens gran admiraci\u00f3 vent la fama gloriosa que s\u2019est\u00e9n per tot lo m\u00f3n dels singulars actes que v\u00f3s, senyor Tirant, feu de cavaller virtu\u00f3s, socorrent als desemparats, com lo vostre glori\u00f3s costum sia tal. Car als temerosos, les coses perilloses que per a reparaci\u00f3 de llurs honors s\u00f3n obliguats, no\u00b7ls \u00e9s lo veure de aquelles atorguat, com per speri\u00e8ncia se mostre que en lo orde de cavalleria, lla hon \u00e9s lo major perill \u00e9s la major honor. E vostra mer\u00e7\u00e9 tostemps pren lo major perill per obtenir la major honor, volent emitar los antichs gloriosos cavallers, la fama dels quals jam\u00e9s por\u00e0 preterir, per qu\u00e8 los virtuosos actes vostres resplandeixen en fama gloriosa, digna de immortal recordaci\u00f3. E tenint de a\u00e7\u00f2 plena not\u00edcia, aquell reverent e virtu\u00f3s senyor, mon senyor lo mestre de Rodes, com vos sia molt obliguat \u2014que per la vostra gran virtut e bondat lo socorregu\u00e9s en lo temps de la sua gran necessitat, e a tota la sua religi\u00f3\u2014, tramet a mi com a capit\u00e0 de dos m\u00edlia h\u00f2mens, entre de peu e de cavall ab aquests cavallers del seu orde. E yo hi ells volem star a obedi\u00e8ncia de la senyoria vostra de tot quant nos maneu.<\/p>\n

E Tirant regraci\u00e0 al mestre e a ells la noble valen\u00e7a que li fehien, e dix-ho ab tan gran fatigua que no podia parlar per lo gran dolor que tenia al cap. Los metges vengueren e prengueren caps de molt\u00f3 e feren-los b\u00e9 bullir ab bon vi e, ab estopades, posaven-li\u2019n sobre lo cap. E al mat\u00ed vinent se trob\u00e0 molt b\u00e9.<\/p>\n

Deixaren la vila b\u00e9 provehida de la gent de la terra mateixa, per \u00e7o com la senyoria dels turchs los era molt cruel e dura, e tornaren-se\u2019n al camp. E per alguns dies tota la gent del camp repos\u00e0.<\/p>\n

Com foren al quinz\u00e9n dia de la luna, vingueren los turchs ax\u00ed com los embaixadors havien dit, e pleguaren fins al cap del pont. E lo un camp stava a la una part del riu e l\u2019altre camp a l\u2019altra, e lo pont enmig era romput. E primerament vingu\u00e9 la batailla del Gran Turch, e era capit\u00e0 son fill, per \u00e7o com ell encara no era guarit de la nafra del cap. Apr\u00e9s venia lo rey de \u00c0sia ab la sua batailla; apr\u00e9s venia la batailla del rey de \u00c0frica; apr\u00e9s venia la del rey de Capad\u00f2cia; apr\u00e9s venia la batailla del rey d\u2019Arm\u00ednia; apr\u00e9s venia lo rey de Egipte ab sa gran batailla, lo qual era molt valent\u00edssim cavaller e de gran \u00e0nimo e molt destre en les armes: entre tots los moros no y havia tan singular cavaller e qui m\u00e9s coses en la guerra enprengu\u00e9s. Apr\u00e9s venien moltes altres batailles de molts altres grans senyors. All\u00ed era en ajuda de ells lo fill del duch de Cal\u00e0bria, lo duch de Malfi, lo comte de Muntoro, lo comte de Caserta, lo comte Valentino, lo comte de Burgen\u00e7a, lo comte de Alacri, lo comte de Fundi, lo comte de Aquino, lo comte de Muro, e molts altres comtes e barons que havien pres sou del Gran Turch e del sold\u00e0. E cascun dia los donaven mig ducat per lan\u00e7a, e als de peu mig flor\u00ed. Apr\u00e9s que tots foren aplegats, contaren que portaven CCLX batailles.<\/p>\n

Com foren atendats, feren posar les bombardes en orde. E l\u2019endem\u00e0 tiraren tan fort e tan sovint que fon for\u00e7at a Tirant mudar lo camp alt en una montanya, molt prop del riu, en la qual montanya havia moltes fonts de fina aygua e gran praderia. A veguades totes les bombardes tiraven justades al colp e, per clar sol que fes, la terra enfosquien, car passades DC bombardes portaven, entre grans e poques, si b\u00e9 se n\u2019havien moltes perdudes en lo camp com foren ven\u00e7uts.<\/p>\n

Com los de Tirant veren tanta gent, staven sbala\u00ffts de tan gran nombre de gent de cavall e de peu. Molts n\u2019i havia qui volgueren \u00e9sser cent leg\u00fces luny de all\u00ed; altres n\u2019i havia qui fehien gran sfor\u00e7, pensant com tenien tan bon capit\u00e0 e\u00b7ls donava molt. E los diners que lo emperador don\u00e0 a Diafebus, dels presoners, com Tirant los agu\u00e9 rebuts los don\u00e0 a dos comtes que\u00b7ls repartissen entre tota la gent hi ell no\u00b7n volgu\u00e9 res. E com lo y dehien, dehia: La honor sia mia e lo profit sia de vosaltres.<\/p>\n

Com lo sold\u00e0 veu<\/a> que no podia passar lo riu per dar batailla als crestians, feu<\/a> prestament adobar lo pont. Com Tirant veu<\/a> que lo pont se adobava, an\u00e0 ab IIII a una legua de all\u00ed hon hi havia un gran pont, tot de pedra picada. E a cascuna part del dit pont, en lo cap, havia una roca, e sobre aquella roca de cascun cap havia un petit castell. E com lo sold\u00e0 agu\u00e9 conquistada tota aquella terra, vengu\u00e9 en aquell pont, e jam\u00e9s lo cavaller senyor de aquells dos castells se volgu\u00e9 concordar ab ell, per molts donatius que li promet\u00e9s, car jam\u00e9s volgu\u00e9 descon\u00e9ixer ni \u00e9sser ingrat a D\u00e9u ni a son senyor natural, qui era lo emperador, ans de aquells castells del pont fehia molta guerra a les viles e ciutats que\u00b7ls turchs preses havien. E per \u00e7o, de necessitat, lo sold\u00e0 agu\u00e9 de fer aquell pont de fusta perqu\u00e8 la sua gent passar pogu\u00e9s, per dar compliment a la conquesta de l\u2019imperi.<\/p>\n

Com Tirant fon al castell, parl\u00e0 ab lo cavaller, que havia nom Malveh\u00ed, e tenia un fill molt dispost e valent\u00edssim. E lo pare tenia lo un castell e lo fill tenia l\u2019altre. E tenia casc\u00fa XXX ro\u00e7ins, e eren-se fets molt richs ab la guerra. E lo fill pres molt gran amistat ab Tirant, que molt poch se partia de ell. Aquest havia nom Yp\u00f2litus. E lo pare e lo fill preguaren molt a Tirant, per \u00e7o com sabien que era tan valent\u00edssim cavaller e molt ventur\u00f3s en armes, li plagu\u00e9s donar-li la honor de cavalleria. E Tirant ho feu<\/a> de molt bona voluntat.<\/p>\n

E Tirant agu\u00e9 fustes e feu<\/a> dins un bosch tallar molts albres, los m\u00e9s sechs que trobar pogueren. E prengueren mida de la ampl\u00e0ria del riu, e prengueren bigues e peguaren-les unes ab altres clavades ab grossos claus, e feren-les tan largues que bastaren a la mida que havien presa del riu. E posaren aquelles bigues en lo riu, daval lo pont de pedra, e de bigua ab bigua clavaren bons cabirons grossos, e sobre los cabirons clavaren posts, en manera que de la un cap fins a l\u2019altre stava enpostat com un pont, e tot enpeguntat ab molta pegua. Com fon acabat, posaren una cadena a cascun cap, e stava liguat al pont de pedra, e cobriren-lo b\u00e9 de rama vert, e feu-hi<\/a> aparellar totes les coses que y eren necess\u00e0ries.<\/p>\n

Com los turchs agueren acabat de adobar lo pont, comen\u00e7aren de passar la gent de peu a poch a poch, e totes les bombardes parades per dupte que si los crestians venien poguessen defendre lo pont e la gent de peu dels turchs que eren passats. Com Tirant veu<\/a> passar la gent dels turchs (los del seu camp staven molt smayats, emper\u00f2 ab lo gran sfor\u00e7 que ell los dava staven algun tant aconsolats) feu<\/a> tocar les trompetes que tothom puj\u00e0s a cavall, e mud\u00e0 lo seu camp prop lo pont de pedra. Com los turchs veren levar lo camp de Tirant, presumiren que per temor fugien e ab major \u00e0nimo passaven.<\/p>\n

Com lo sold\u00e0 e lo Gran Turch foren passats ab totes llurs osts, ab les batailles molt ben ordenades unes apr\u00e9s de altres, feren la via dels crestians. Com Tirant los veu<\/a> prop, pass\u00e0 lo pont de pedra e atend\u00e0\u2019s all\u00ed, vora lo pont. Los moros, vehent que era passat a l\u2019altra part, tornaren cuytadament al pont de fusta. Com foren passats, feren la llur via riu amunt, per trobar-lo per dar-li batailla. E Tirant, com los ve\u00ffa prop, levava lo camp e tornava a l\u2019altra part. A\u00e7\u00f2 dur\u00e0 tres dies.<\/p>\n

Los turchs tingueren consell qu\u00e8 era de fer, e les veus vengueren per orde al rey de Egipte, lo qual ab \u00e0nimo sfor\u00e7at de cavaller, vent moltes difer\u00e8ncies que eren entre ells, feu<\/a> principi a tal parlar.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CXLI<\/h2>\n

COM LO REY DE EGIPTE VOT\u00c0 EN LO CONSELL LA SUA INTENCI\u00d3<\/p>\n

\u2013Puix als entenents lo ver juh\u00ed de les nostres difer\u00e8ncies e altercacions amagat sia, poreu veure que a la fi de un enbara\u00e7, que hu diu<\/span>, neixen principis de molts altres<\/span>. E a\u00e7\u00f2 fa manifest lo parlar de vosaltres per ignorar lo mester de la guerra. E per declaraci\u00f3 de a\u00e7\u00f2 \u00e9s mester reduyr lo present fet, que la fi de dues coses seguir se puixen per sperimentar si aquell vos surtir\u00e0 per mij\u00e0 de bona coneixen\u00e7a, e a\u00e7\u00f2 per temor de no restar envergonyits. E aquesta fi at\u00e9nyer-la poreu si us deixau de vostres culpes. Per at\u00e9nyer libertat e honor vos posar\u00e9 en lo cam\u00ed del que devem fer. Si donchs ab tan poca vergonya voleu tancar los camins de libertat e de la sperada vict\u00f2ria qui s\u00f3n uberts per a qui\u00b7ls sap con\u00e9ixer, a mi no contenta honor que ab perill no\u00b7s guanye. E per aquest sguart, dau-me cent m\u00edlia h\u00f2mens e yo hir\u00e9 a la una part del riu e vosaltres restareu en l\u2019altra part. E en lo temps que yo\u00b7ls combatr\u00e9, vosaltres, al m\u00e9s prest que poreu, lo socors no\u00b7m sia denegat. E per aquesta forma porem haver la vict\u00f2ria que desijam. Emper\u00f2 la fi de les coses sdevenidores \u00e9s remesa a la fortuna, e per \u00e7o com som certs nosaltres tenir molt m\u00e9s gent que no ells, deu \u00e9sser poch reduptada la batailla, mas la bona deliberaci\u00f3 de aquests fets st\u00e0 en m\u00e0 de casc\u00fa, e aquella \u00e9s loadora.<\/p>\n

Tots los capitans e grans senyors loaren la bona deliberaci\u00f3 del rey de Egipte. E lo sold\u00e0, responent, dix:<\/p>\n

\u2013Totes les coses del m\u00f3n s\u00f3n m\u00e9s en openi\u00f3 que en fet. E lo desig meu no\u00b7m consent sia vist ab v\u00f3s conforme en lo desorde de vostres paraules desonestes en dir que ab cent m\u00edlia h\u00f2mens los voleu combatre, com ells sien molt menys. Emper\u00f2 del meu \u00e0nimo sfor\u00e7at surt una speran\u00e7a de gloriosa vict\u00f2ria de la batailla. Preneu la meytat de la nostra gent e yo pendr\u00e9 l\u2019altra, e an aquell qui la sort vendr\u00e0, que done primer la batailla. Durant aquella, si l\u2019altra part volr\u00e0 fer bondat, no tement los perills sdevenidors, socorrent-nos podem haver vera gl\u00f2ria e honor.<\/p>\n

E donaren fi en lo parlament.<\/p>\n

Los reys prengueren la una part ab gran \u00e0nimo, e lo sold\u00e0 pres l\u2019altra: ab la meytat de la gent pass\u00e0 lo pont.<\/p>\n

Com Tirant veu<\/a> a\u00e7\u00f2, e que enmig lo tenien, e los uns staven endret dels altres e lo riu enmig, dix Tirant:<\/p>\n

\u2013A\u00e7\u00f2 \u00e9s lo que yo tant desijava.<\/p>\n

Lev\u00e0 lo camp, qui stava devers los reys, e feu<\/a> posar totes les tendes e carruatges dins los dos castells, e tots los patges. E Tirant detingu\u00e9 la gent sua tant com pogu\u00e9 per \u00e7o que vingu\u00e9s la nit. E ans que lo sol agu\u00e9s passat les colones de \u00c8rcules, Tirant pass\u00e0 lo pont devers aquella part hon solia de primer star. E feu<\/a> pujar tota la gent de peu en un mont fort qui stava endret del cap del pont. Com tota la gent de peu fon pujada, feu<\/a> pujar les squadres de la gent d\u2019armes, una apr\u00e9s d\u2019altra. Lo sold\u00e0, qui stava en aquella part, que veu<\/a> quasi tota la gent que se n\u2019eren pujats, per dar de les faldes de la montanya la batailla, e veu<\/a> que no restaven sin\u00f3 IIII squadres, cuyt\u00e0 devers aquella part e fer\u00ed en ells e feu-los<\/a> fugir fins alt a la montanya, e mataren LX crestians. E Tirant se retragu\u00e9, tostemps fent armes. E fon ja nit scura. Los turchs devallaren al peu de la montanya e aqu\u00ed se atendaren pensant que l\u2019endem\u00e0, venint lo dia, los pendrien tots sens fer neguna defensa, e que\u00b7ls trametrien catius en llur terra. Per\u00f2 lo sold\u00e0 no consent\u00ed que tota la gent descavalcassen, per dupte que en la nit los crestians no ferissen en lo camp, ax\u00ed com havien fet altra volta. Com Tirant fon pujat en la montanya, trob\u00e0 tots los cavallers e grans senyors ab lo major desconort del m\u00f3n; los uns anaven des\u00e0 los altres dell\u00e0, plorant e jamegant, fent molt trist e adolorit comport, dient que ara los covenia \u00e9sser presos e catius en poder de infels. Com Tirant los veu<\/a> ax\u00ed star, ajust\u00e0\u2019ls a tots e dix-los les seg\u00fcents paraules:<\/p>\n

\u2013\u00a1O, cavallers virtuosos! \u00bfCom no teniu recort de la gran offensa que feu<\/a>, primerament a D\u00e9u e apr\u00e9s a l\u2019orde de cavalleria? \u00a1Que si \u00e9reu dones no tendr\u00edeu menys \u00e0nimo! Que vosaltres, que deur\u00edeu animar als altres teniu vergonya de lamentar-vos e mostrau renunciar a la art de cavalleria e \u00e9sser ven\u00e7uts sens fer resist\u00e8ncia neguna. La vostra natura me apar \u00e9sser unida ab antich \u00e0bit de plor e de poch \u00e0nimo. E seria menys mal vosaltres offer\u00edsseu de voluntat la vida per la honor, que no fer tals coses ab tan gran desorde com feu<\/a> e ab tanta confusi\u00f3 e vergonya. \u00a1O, com teniu vanes les presumpcions! Ley \u00e9s imperial que aquell qui gosa mirar la cara dels enemichs basta a ven\u00e7re aquells. Solament vos vull dir e preguar, si semblants pregu\u00e0ries poden haver loch en vosaltres, que us vullau sfor\u00e7ar de b\u00e9 a fer e, ab la ajuda de nostre Senyor e de la sua sacrat\u00edssima Senyora nostra, yo us far\u00e9 senyors de vostres enemichs dins III hores. E les lahors e la gl\u00f2ria de la batailla augmentar\u00e0 en vosaltres. E quasi tots restaren aconsolats de les paraules del capit\u00e0, sin\u00f3 lo duch de Maced\u00f2nia, que ans que lo capit\u00e0 se deix\u00e0s de fer armes, lo duch tram\u00e9s un scuder seu avisat del que tenia de dir a l\u2019emperador. Com aplegu\u00e0 prop de la ciutat, descavalc\u00e0 e deix\u00e0 lo ros\u00ed, mostrant que era fogit del siti e venia ab tots los hulls plorosos. E lo poble, qui en tal disposici\u00f3 lo veren venir, tots anaven seguint-lo. Com fon dins lo palau, trob\u00e0 all\u00ed molta gent, e dix:<\/p>\n

\u2013\u00bfA hon \u00e9s aquell desaventurat qui\u00b7s diu emperador?<\/p>\n

Puj\u00e0 alt en la gran sala. E prestament ho anaren a dir a l\u2019emperador com era vengut Alb\u00ed, scuder del duch de Maced\u00f2nia, lo qual venia ab grans lamentacions. E lo emperador ixqu\u00e9 cuytat de la cambra hon era la emperadriu e sa filla. Com Alb\u00ed veu<\/a> a l\u2019emperador, leix\u00e0\u2019s caure en terra arancant-se los cabells del cap; batie\u2019s los ulls e la cara, e ax\u00ed feu<\/a> son gran dol.<\/p>\n

\u2013Per cert \u2014dix lo emperador\u2014, aquest scuder deu portar molt mala nova segons los senyals que manifesta. Yo\u00b7t prech, amich, no\u00b7m fa\u00e7es m\u00e9s penar. Digues-me quin mal \u00e9s aquest.<\/p>\n

Lo escuder al\u00e7\u00e0 les mans devers lo cel e dix:<\/p>\n

\u2013La virtut porta ab si dolor de les coses mal fetes, puix nos dispon a b\u00e9 a fer, car casc\u00fa \u00e9s causador de sos mals; si ab bona e discreta deliberaci\u00f3 no fa lo que deu fer e \u00e9s tengut, no\u00b7s deu dolre dels mals que li\u2019n segueixquen. Car v\u00f3s haveu volgut desagraduar vostres capitans e vasalls e dar-ho als strangers de mala fama, h\u00f2mens en res no coneguts que de vils condicions porten llur sobrevesta. \u00a1O, lo imperador! Puix v\u00f3s mateix haveu fet lo mal, rah\u00f3 \u00e9s que\u00b7n porteu la pena. \u00bfE sabeu quina ser\u00e0? Que en loch de obs\u00e8quies diran per v\u00f3s lo psalm de maledicti\u00f3, per \u00e7o com haveu perdut a v\u00f3s mateix e a tots los vostres, car haveu volgut levar la successi\u00f3 de l\u2019imperi an aquell fam\u00f3s e iŀlustre senyor, lo duch de Maced\u00f2nia, per dar-la a un vil hom stranger qui ha perdut a ell e a tots los del camp e \u00e9s fugit, que no saben hon s\u2019\u00e9s. \u00a1Tal m\u00e8rit a<\/a> la persona de l\u2019emperador c\u00f2ndam! Per cert, millor vos seria, en aquest poch temps que la clem\u00e8ncia de D\u00e9u vos spera, an\u00e0sseu en parts stranyes fent penit\u00e8ncia e plorant lo gran dan de vostres vasalls e servidors, de tanta gent que \u00e9s morta. E far\u00edeu smena dels vostres peccats, car menispryant la sua ira, per los vostres dem\u00e8rits, que tanta \u00e9s la mortaldat dels crestians que no m\u2019i basta seny ni saber per a poder-ho recitar, car los moros los tenien asetjats en un petit mont, sens que no y tenien pa ni vi, ni aygua per als cavalls, a la hora d\u2019ara ja deuen \u00e9sser tots morts. Yo me\u2019n vaig ab molta dolor e v\u00f3s, c\u00f2ndam emperador, restau ab la vostra.<\/p>\n

\u2013\u00a1O, desaventurat de mi! \u2014dix lo emperador\u2014. \u00a1Com me solicita la miserable fortuna, que apr\u00e9s de una alegria ve prestament una gran tristor, e apr\u00e9s de un mal ne venen<\/a> molts! Ara \u00e9s perduda tota la mia speran\u00e7a. No\u00b7m resta sin\u00f3 que vaja mendicant per lo m\u00f3n desemparat de tot b\u00e9.<\/p>\n

E ab aquestes e semblants lamentacions se n\u2019entr\u00e0 en la cambra e lan\u00e7\u00e0\u2019s sobre lo lit, fent gran e adolorit comport, dient:<\/p>\n

\u2013\u00bfQu\u00e8\u00b7m val \u00e9sser senyor e senyorejar lo Imperi Grech, puix tinch a perdre\u2019l? \u00bfQu\u00e8\u00b7m valen tants b\u00e9ns de fortuna com tinch, que de aquells aja \u00e9sser desposehe\u00fft? \u00bfQu\u00e8\u00b7m val tenir filla honesta e bona que no pugua succehir en los meus b\u00e9ns, e per mos grans peccats e culpes veure\u2019ns catius en poder de infels? \u00bfQu\u00e8\u00b7m val tenir muller, dones e donzelles qui\u00b7m serveixquen, e veure\u2019m servent de moros, e les dones e donzelles \u00e9sser desonides per aquells? \u00a1Quant seran adolorits los meus hulls qui tal cosa poran veure! Yo crech que lo meu cor rompr\u00e0 de gran dolor.<\/p>\n

La princessa se acost\u00e0 a son pare per aconsolar-lo, car la emperadriu e les altres donzelles no era neg\u00fa qui les pogu\u00e9s aconsolar de la gran tristor que tenien.<\/p>\n

La fama an\u00e0 per tota la ciutat de la mala nova. E tota la gent fehien molt grans lamentacions per los amichs e parents que pensaven que eren morts. Les quereles de les mares eren manifestades per los batiments e plants: al\u00e7aven los hulls al cel e ploraven la p\u00fablica fortuna ax\u00ed com si ja la ciutat fos presa per los enemichs.<\/p>\n

Leixem-les star ab son dol e tornem a Tirant qu\u00e8 fa.<\/p>\n

Avent animat Tirant los cavallers ab la sua exortaci\u00f3, stigueren en gran speran\u00e7a, confiant de la gran provid\u00e8ncia del capit\u00e0.<\/p>\n

Tirant deix\u00e0 bona guarda alt en lo camp \u2014molt ben visitat per ell\u2014 e ben confortada la gent. E pres un home ab si e per les spatles de la montanya, que per neg\u00fa no fon vist, devall\u00e0. Com fon baix, davall un arbre deix\u00e0 les armes, e ab cuytats passos an\u00e0 prop del castell del senyor de Malveh\u00ed. E ax\u00ed com eren restats concordes de senyal, pres dues pedres, una en cascuna m\u00e0, e feria la una ab l\u2019altra. Sentint lo senyor de Malveh\u00ed lo senyal, conegu\u00e9 aquell \u00e9sser Tirant, e, ubertes les portes del pont, ell entr\u00e0 e trob\u00e0 totes les coses necess\u00e0ries per al que mester havia. Primerament feu<\/a> pendre molt oli e alquitr\u00e0 en gavetes de fust, e pegunta e sofre viu, e altres coses qui han disposici\u00f3 del foch encendre. E pres molta lenya seca, e en aquell vexell de fusta que havia fet, tot ho feu<\/a> posar des\u00fas e liguar dues cordes, una en cascuna cadena del vexell, largues. E dos h\u00f2mens se posaren dins una barca que tenien all\u00ed per peixcar en lo riu, e casc\u00fa de aquells portava la corda en la m\u00e0. E desligat lo vexell, ab la corrent anaren riu avall. E Tirant los dix que no posassen foch fins que fossen prop del pont. E anant riu avall, com eren en loch que lo riu fehia alguna volta que lo vexell no poguera passar, tiraven lo cap e afluixaven l\u2019altre, e lo vexell anava de punta; e com volien que an\u00e0s a travers, egualaven les cordes e lavors prenia tot lo riu de ample.<\/p>\n

Com los turchs veren tan grans flames de foch per lo riu avall, tots se tengueren per perduts. E lo sold\u00e0 desenpar\u00e0 lo camp, e tots los altres, corrent com pogueren feren la via del pont de fusta. Lo sold\u00e0, perqu\u00e8 tenia bon cavall, atengu\u00e9 un poch primer que lo foch plegu\u00e0s al pont, pass\u00e0 e molts altres apr\u00e9s de ell. E si los h\u00f2mens aguessen fet lo manament del capit\u00e0, que aguessen posat lo foch m\u00e9s tart, no se n\u2019anava neg\u00fa que no fossen stats morts o presos. E al passar que fehien per lo pont, molts moros ab los ro\u00e7ins ne anaven en la aygua per la gran pressa que tenien de passar a l\u2019altra part.<\/p>\n

Lo foch fon tan gran que en poch spay tot lo pont fon cremat. E restaren per passar lo pont XXII m\u00edlia persones ens\u00fas, entre de peu e de cavall. E rest\u00e0 all\u00ed lo fill del duch de Cal\u00e0bria, e lo duch d\u2019Andria, e lo duch de Melfi, e lo comte de Burgen\u00e7a e lo comte de Montoro, e molts altres capitans qui eren descavalcats. E ab la gran pressa del foch e ab lo gran dupte que tenien dels crestians que no vinguessen per ferir sobre ells, tots fugien, que no speraven los uns als altres.<\/p>\n

Com Tirant veu<\/a> anar lo foch per lo riu, puj\u00e0 cuytadament hon eren los seus, ab molta alegria que\u00b7ls trob\u00e0 e quasi tots a cavall per voler guanyar de la roba dels enemichs. E Tirant jam\u00e9s ho volgu\u00e9 consentir, dient-los;<\/p>\n

\u2013Ara no guanyarem honor neguna e dem\u00e0 haurem la honor e la roba.<\/p>\n

Ab tot a\u00e7\u00f2 lo capit\u00e0 feu<\/a> fer molt bona guayta aquella nit.<\/p>\n

\u2013No pot \u00e9sser que tota la gent sia passada. \u00bfQual seria que ab desesperaci\u00f3 venguessen a ferir sobre nosaltres?<\/p>\n

Vengut lo clar dia, e lo sol sobre lo nostre orizon, lo capit\u00e0 feu<\/a> tocar les trompetes e tothom puj\u00e0 a cavall. E feren venir los patges e lo carruatge, e alt per la montanya an\u00e0 tota la gent. E tornaren-se aposentar llur real en lo loch on lo avien ja tengut, de la montanya. E de all\u00ed veren la gent que era restada, e per alguns cavallers fon dit al capit\u00e0 que devallassen en lo pla e que\u00b7ls donassen la batailla. Resp\u00f2s Tirant:<\/p>\n

\u2013Puix havem obtenguda la desijada fi e tenim bon dret e tenim libertat de fer de ells lo que volrem, fa\u00e7am-ho ab discreci\u00f3, car m\u00e9s \u00e9s a nosaltres perdre un cavaller que si ells ne perdien cent. Per\u00f2 yo us profir dem\u00e0 en aquesta hora poreu anar e venir enmig de ells, que per neg\u00fa no us ser\u00e0 feta sin\u00f3 honor.<\/p>\n

Diafebus, qui veu<\/a> los turchs qui staven en gran congoixa, pens\u00e0 en la honor e delit de Tirant. Pres-li lo anell de la m\u00e0. Dix-li Tirant:<\/p>\n

\u2013Cos\u00ed, \u00bfqu\u00e8 voleu fer?<\/p>\n

Dix Diafebus:<\/p>\n

\u2013Vull trametre P\u00edrimus a l\u2019emperador. \u00a1Tants dies s\u00f3n passats que no han sabut res de nosaltres! Lo emperador se aconsolar\u00e0 un poch de aquesta nova. E la senyora princesa, ab les altres dames, se\u2019n gloriejaran de la forma de aquest acte com \u00e9s stat fet.<\/p>\n

\u2013Prech-vos, cos\u00ed \u2014dix Tirant\u2014 que li trametau a dir que vinguen les naus e galeres ab farina e ab vitualles, ans que\u00b7n passem fretura.<\/p>\n

P\u00edrimus se part\u00ed. Com fon a la ciutat de Constantinoble, veu<\/a> totes les gents molt tristes e adolorides, e les dones totes ploroses. Entr\u00e0 per lo palau e trob\u00e0 pijor: ab les cares totes arapades, les vestidures rompudes. Tots quants lo vehien no li dehien res ax\u00ed com de primer solien. Com scometia alg\u00fa, no li volien respondre. Aquest pens\u00e0 que lo emperador fos mort, o la emperadriu o la filla. Pass\u00e0 avant en la gran sala, trob\u00e0 all\u00ed alguns h\u00f2mens que ell coneixia e veu-los<\/a> star molt adolorits; altres que staven agenollats fent oraci\u00f3; altres que ploraven e malahien tota natura fran\u00e7esa. Acost\u00e0\u2019s hu de aquells qui\u00b7s lamentaven e, ab baixa veu, li deman\u00e0 lo emperador si era mort o qu\u00e8 era la causa de tanta dolor que ells mostraven. E aquell, responent, dix:<\/p>\n

\u2013Los tra\u00ffdors, seguint lo stil de cavalleria De Judes en\u00e7\u00e0 no fon feta tan gran tra\u00e7i\u00f3 com los teus han fet. E sin\u00f3 que pietat m\u2019o def\u00e9n, yo fera que de tu, o altre tal com tu no s\u2019admetera paraula neguna, perqu\u00e8 a tothom fos notori e manifest la gran maldat que los teus han fet. Aparta\u2019t davant mi, si no yo\u00b7t promet per los sancts de parad\u00eds de fer-te saltar per la finestra avall.<\/p>\n

Aquell abaix\u00e0 lo cap e pass\u00e0 en una altra sala m\u00e9s a dins. E conegu\u00e9 lo cambrer de l\u2019emperador e an\u00e0 rient devers ell. Dix-li lo cambrer:<\/p>\n

\u2013Per la strema e desaforada alegria que mostres tenir, \u00bfcom tens atreviment de acostar-te a la cambra del senyor emperador?<\/p>\n

\u2013Amich \u2014dix P\u00edrimus\u2014, no\u00b7t dones desconort neg\u00fa, car de la dolor de vosaltres yo no y s\u00e9 res. Fes que yo parle ab lo emperador, e si t\u00e9 dolor yo li dar\u00e9 alegria.<\/p>\n

Aquell, sens m\u00e9s dir, se n\u2019entr\u00e0 en la cambra de la emperadriu, hon era lo emperador ab sa filla e totes les donzelles, ab finestres tancades, fent all\u00ed cascuna son dol. Dix lo cambrer:<\/p>\n

\u2013Senyor, a la porta \u00e9s vengut hu de aquells grans tra\u00ffdors qui ab aquel reprovat cavaller vivia de Tirant lo Blanch, lo qual ha nom P\u00edrimus. E certament deu \u00e9sser fugit de la batailla ab son senyor, e diu que volria parlar ab la majestat vostra.<\/p>\n

Dix lo emperador:<\/p>\n

\u2013V\u00e9s, digues-li que se\u2019n vaja ab tota mala ventura e ixqua de la mia terra. E que si yo trobe a ell ni neg\u00fa de son mestre, yo\u00b7l far\u00e9 lan\u00e7ar de la m\u00e9s alta torre que en lo palau \u00e9s.<\/p>\n

E com lo emperador dehia aquestes paraules, pensau lo cor de la princessa com s\u2019i doblaven les dolors, car per molt mal e dan que Tirant agu\u00e9s fet, no\u00b7l podia del tot oblidar.<\/p>\n

Com lo cambrer agu\u00e9s tornada la resposta al scuder, dix P\u00edrimus:<\/p>\n

\u2013Per la mia fe, yo no me n\u2019yr\u00e9, car mon senyor Tirant ni neg\u00fa dels seus jam\u00e9s feren tra\u00e7i\u00f3, ni serem nosaltres principiad\u00f3s de semblant maldat. E si lo emperador no vol que parle ab la altesa, digau a la senyora princessa que ixqua a\u00e7\u00ed a la porta de la cambra e yo li dir\u00e9 tals paraules que ella ne restar\u00e0 molt contenta.<\/p>\n

Lo cambrer volgu\u00e9 sfor\u00e7ar de tornar-ho a dir a l\u2019emperador, e dix tot lo que havia dit. Lavors lo emperador dix a Carmesina que ixqu\u00e9s a parlar ab ell, mas que no\u00b7l fes entrar dins la cambra. Com la princessa fon fora en la sala, ab la cara que ixqu\u00e9 molt trista, P\u00edrimus se agenoll\u00e0 als seus peus, bes\u00e0-li la m\u00e0, e apr\u00e9s feu<\/a> principi a tal parlar:<\/p>\n

\u2013Senyora de gran exceŀl\u00e8ncia, la mia \u00e0nima st\u00e0 alterada del mudament gran que veig en la majestat vostra, de tots los del palau e de la ciutat. Car yo, ignorant la causa, n\u2019estich molt admirat, que no he trobat neg\u00fa de quants he interrogats que m\u2019o haja volgut dir, per qu\u00e8 haur\u00e9 a gr\u00e0cia singular a vostra altesa que\u00b7m doneu plena not\u00edcia qu\u00e8 \u00e9s la causa. E encara stich m\u00e9s admirat de les paraules que per part del senyor emperador lo cambrer m\u2019a<\/a> dites. E si a la majestat del senyor emperador no li plau que aquell fam\u00f3s cavaler, mon senyor Tirant, tingua la capitania ni fa\u00e7a fets dignes de gloriosa recordaci\u00f3, digua-m\u2019o, que prestament serem fora de tot lo imperi e no passarem tants treballs ne perill, ne freturar\u00e0 tant fatigar les nostres persones. Per qu\u00e8, senyora, hoynt resposta de la celsitut vostra, aquella reportar\u00e9 a\u00b7quell per qui so<\/a> tram\u00e9s.<\/p>\n

Ho\u00ffdes per la adolorida princessa les paraules de P\u00edrimus, ab les l\u00e0gremes als hulls li recit\u00e0 tot lo que lo scuder del duch havia dit.<\/p>\n

Com P\u00edrimus hoh\u00ed tan gran malesa, don\u00e0\u2019s de les mans al cap e, responent, dix:<\/p>\n

\u2013Senyora, sia pres aquell qui tals noves ha portat e tanta dolor ha mes<\/a> en lo cor de la majestat del senyor emperador e vostra, e de tota la ciutat. E prenguen a mi, e si Tirant no \u00e9s stat ven\u00e7edor e no ha fet fugir lo sold\u00e0, e no ha cremat lo pont e no t\u00e9 asetjats prop lo riu passats XX m\u00edlia h\u00f2mens, que vull que sien fets quart\u00e9s de la mia persona. E per major certenitat, veu\u2019s a\u00e7\u00ed lo sagell de la capitania, lo qual m\u2019a<\/a> dat Tirant.<\/p>\n

Com la princessa hoh\u00ed tan gloriosa nova, ab cuytats passos e voluntat strema entr\u00e0 en la cambra hon era son pare. E recit\u00e0-li tot lo que P\u00edrimus havia dit. Lo affligit emperador, per sobreabundant alegria, caygu\u00e9 de la cadira e smort\u00eds. Feren venir los metges e aquells lo feren tornar en son recort. feu<\/a> entrar P\u00edrimus perqu\u00e8 li fes relaci\u00f3 de la bona nova. De continent que la sab\u00e9, feu<\/a> tocar totes les campanes de la ciutat, e anaren tots a la sgl\u00e9sia major e aqu\u00ed feren lahors e gr\u00e0cies a nostre senyor D\u00e9u e a la sua sacrat\u00edssima Mare de la gran vict\u00f2ria que havien obtesa. Com foren tornats al palau, lo emperador feu<\/a> posar en fort pres\u00f3 lo scuder que lo duch havia tram\u00e9s. E P\u00edrimus supplic\u00e0\u2019l que prestament fes partir les naus ab vitualles per fornir lo camp. L\u2019endem\u00e0 part\u00ed P\u00edrimus ab moltes recomandacions que se\u2019n port\u00e0 per a Tirant e per a molts altres. E, tornada la embaixada, Tirant <fon><\/a> molt admirat de les obres del duch de Maced\u00f2nia, <e><\/sup><\/a> no cur\u00e0 de pus, puix la veritat era sabuda.<\/p>\n

Lo dia que P\u00edrimus part\u00ed, los turchs, ab tota la esperan\u00e7a perduda coneixien que dar la batailla no era cosa fahedora per a ells, e del mal se devia elegir lo menys, que valia m\u00e9s que\u00b7s donassen a pres\u00f3.<\/p>\n

E fon sort que era restat ab ells aquell savi moro Abdaŀl\u00e0 Salom\u00f3, que altra volta era stat tram\u00e9s per lo sold\u00e0 per embeixador a Tirant. E deliberaren de trametre-y aquell, lo qual pos\u00e0 en una lan\u00e7a una tovallola; e a\u00e7\u00f2 era ja passada hora baixa. E\u00b7n tot lo dia passat no havien menjat sin\u00f3 molt poch, ni de tot aquell dia. Tirant, que veu<\/a> lo senyal, feu-li<\/a> prestament respondre. Abdaŀl\u00e0 Salom\u00f3 puj\u00e0 alt al camp de Tirant e present\u00e0\u2019s davant ell, e ab gran rever\u00e8ncia e humilitat feu<\/a> principi a paraules de semblant stil.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CXLII<\/h2>\n

COM ABDAŀL\u00c0 SPLIC\u00c0 <LA><\/sup><\/a> SUA EMBAIXADA A TIRANT<\/p>\n

\u2013Gran admiraci\u00f3 tinch, magn\u00e0nim capit\u00e0, per tu \u00e9sser mestre de tal mester, com no has pres lo sold\u00e0 e tots quants ab ell eren, car si agu\u00e9s usat del que la tua molta discreci\u00f3 ha acostumat en fer, no u podies errar. E per speri\u00e8ncia se mostra que totes les coses que has volgudes empendre te s\u00f3n vengudes ax\u00ed com a <l>a<\/sup><\/a> desijada Fortuna li \u00e9s stat plasent, com no fes menys en lo \u00e0nimo que en la execuci\u00f3. Les tues virtuts, encara que no sien en not\u00edcia de les gents, fan a tembre, perqu\u00e8 saps salvar a tu mateix e als teus. A\u00e7\u00f2 s\u00f3n coses que fan augmentar la tua gl\u00f2ria, honor e fama. E venint a l\u2019efecte del que vull dir, aquella miserable de gent, e yo ab ells, davant la tua clem\u00e8ncia cridam: Fam, fam. Si a la tua senyoria, capit\u00e0 magn\u00e0nim, ser\u00e0 plasent fer-nos gr\u00e0cia de voler venir en alguna conc\u00f2rdia, \u00e7o \u00e9s, que la tua clem\u00e8ncia e pietat los vulla perdonar la vida, series reputat per glori\u00f3s dins les portes dels teus enemichs. E pl\u00e0cia a tu usar virtuosament, segons tu qui est e no mires lo que ells volien usar contra tu, que havien a fer segons ells qui s\u00f3n.<\/p>\n

Lo capit\u00e0 feu<\/a> entrar lo moro dins la sua tenda, ab tots los qui venien ab ell, e feu-los<\/a> dar a menjar a tots, que b\u00e9 ho havien mester. Lo capit\u00e0 feu<\/a> ajustar tots los grans senyors e deman\u00e0\u2019ls de consell de aquest fet, e tots foren de acort del que Tirant havia dit. Feren venir lo embaixador Abdaŀl\u00e0 e Tirant li feu<\/a> la resposta en stil de semblants paraules:<\/p>\n

\u2013Cidi Abdaŀl\u00e0, nosaltres no havem agut exercici de virtut, mas gl\u00f2ria indostriosa; per\u00f2 la mia confian\u00e7a \u00e9s posada en sa valor, puix tenim causa d\u2019esperimentar actes m\u00e9s virtuosos de cavallers, no oblidant la ofen\u00e7a que han fet al senyor emperador. E per \u00e7o com veritat advoca la mia part, confie en lo divinal auxili ans que passe molt yo dar\u00e9 al sold\u00e0 e als altres ab les mies mans condigna pena e c\u00e0stich, com tingue t\u00edtol de just\u00edcia. Perqu\u00e8 coneguen que yo no vull fer tot lo mal que poria, so<\/a> content que porten totes les armes offensives e defensives enmig de aquella praderia, e ells mateixs les hi porten, no tots justats, mas de C en cent; e los cavalls vendran apr\u00e9s. E ax\u00ed vull que\u00b7s fa\u00e7a.<\/p>\n

Lo embaixador pres lic\u00e8ncia del capit\u00e0 e torn\u00e0-se\u2019n. E feu<\/a> complir tot lo que Tirant havia manat.<\/p>\n

Com totes les armes foren posades, lo capit\u00e0 les feu<\/a> totes pujar al camp, e apr\u00e9s tots los cavalls. E los turchs ho tengueren a gran gr\u00e0cia com no\u00b7ls fehien morir a tots, car pensaven que, encara que fossen catius, ab rescat ne porien exir.<\/p>\n

Com no tingueren armes, lo capit\u00e0 los feu<\/a> venir al peu de la montanya: aqu\u00ed\u00b7ls feu<\/a> dar a menjar en gran abund\u00e0ncia, e la sua gent de peu los guardaven. E Tirant devall\u00e0 hon ells eren e pres tots los duchs, comtes e cavallers crestians, e feu-los<\/a> pujar ab ell alt en lo camp e feu-los<\/a> posar dins una gran tenda. E aqu\u00ed eren molt ben servits de tot lo que necessari havien per a la humanal vida, si b\u00e9 no era plasent a molts com lo capit\u00e0 los fehia tanta honor, com ells no meritassen b\u00e9 ni honor per \u00e9sser venguts en ajuda dels moros contra crestians. E la gent de Tirant los ho dehien davant, e ells, coneixent lo gran defalt que fet havien, \u00e7essaven de menjar.<\/p>\n

E en aquella forma tingu\u00e9 Tirant los presoners fins que les naus foren vengudes. E lo capit\u00e0 no deixava partir prop de si al moro Abdaŀl\u00e0 per les bones e discretes rahons que li dehia. Un dia que tots los duchs e grans senyors se levaven de dinar, preguaren al capit\u00e0 fes venir all\u00ed lo gran phil\u00f2zoph Abdaŀl\u00e0. Com fon vengut, Tirant lo pregu\u00e0 que digu\u00e9s alguna bona cosa que profit\u00e0s per a tots.<\/p>\n

\u2013\u00bfCom por\u00e9 yo res dir, que stigua atribulat \u2014dix lo moro\u2014, fins haver-hi gens pensat? Feu-me gr\u00e0cia dar-me spay fins a dem\u00e0 e yo esta nit hi pensar\u00e9 perqu\u00e8 pugua millor contentar les senyories vostres.<\/p>\n

Dix lo duch de Pera:<\/p>\n

\u2013Cidi, no\u00b7s pot fer lo que dius. Ara que som b\u00e9 dinats havem mester una poca coŀlaci\u00f3.<\/p>\n

Tirant feu<\/a> portar un drap de ra\u00e7 enmig de una praderia, e un banch en qu\u00e8 lo moro stigu\u00e9s de peus. E Tirant fehia tenir entorn de ells bona guarda de gent de cavall e de peu. Com Abdaŀl\u00e0 veu<\/a> que no\u00b7s podia scusar, dix:<\/p>\n

\u2013Puix lo senyor capit\u00e0 m\u2019o mana, dar-li \u00e9 un consell, lo qual casc\u00fa de vosaltres lo por\u00e0 pendre per a si.<\/p>\n

E pujat lo moro sobre lo banch, feu<\/a> principi a tal parlar.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CXLIII<\/h2>\n

LO CONSELL QUE ABDAŀL\u00c0 SALOM\u00d3 DON\u00c0 A TIRANT, CAPIT\u00c0<\/p>\n

\u2013D\u00e9u \u00e9s gran, D\u00e9u \u00e9s gran. D\u00e9u \u00e9s sobre totes coses, e aquell deu \u00e9sser amat e temut sens neguna error ni ficti\u00f3. Egregi capit\u00e0 e cavaller inven\u00e7ible: no t\u2019admires de mi com tingua senyal de cresti\u00e0, \u00e7o \u00e9s, dos bons quart\u00e9s de vosaltres, car mon pare fon moro e la mia mare fon de la generaci\u00f3 vostra, e de aquesta part me ve amar-vos. Magn\u00e0nim capit\u00e0, ya veig que a la fi la fe ven\u00e7 infedelitat, e liberalitat ven\u00e7 avar\u00edcia, e la humilitat a la sup\u00e8rbia; hoy fa<\/sup><\/a> loch a caritat e desesperaci\u00f3 a speran\u00e7a. E sots lo mal<l><\/sup><\/a> de veritat trencada \u00e9s la perseveran\u00e7a de falsia e dura obstinaci\u00f3 dels contrastants a ta intenci\u00f3. Immortal batailla \u00e9s entre enveja e gl\u00f2ria e entre maldat e virtut. Emper\u00f2 gr\u00e0cies sien fetes en Aquell qui \u00e9s senyor de virtut e rey de gl\u00f2ria, que a present, ven\u00e7uda la part de tot mala, la part totalment bona ha tri\u00fcmphat, jatsia<\/a> sovint vejam lo contrari. Ara\u00b7s veu que l\u2019altea de la majestat imperial, confusa tota enveja, cobrar\u00e0 les honors de qu\u00e8 era desposehit; e los peccadors o contrastators<\/a>, vehent-ho se dolran e, ab ira cruel, mostraran la intr\u00ednseca furor ab strenyiment de llurs dents per magrea de viceral corrompiment.<\/p>\n

\u00bbE tu, capit\u00e0 valent\u00edssim e poder\u00f3s, m\u00e9s clar e resplandent e reposat que en lo passat temps tots los altres stats no s\u00f3n, en la imperial cadira far\u00e0s tornar l\u2019alt emperador, gitar\u00e0s<\/sup><\/a> tots n\u00favols de tristor e de pluja de l\u00e0gremes e esclarir\u00e0s tota la Gr\u00e8cia; e subjugant ab la tua gran virtut la nostra partida de lengua morisca, d\u2019on ser\u00e0s mereixedor de portar corona d\u2019esteŀles, car per tu ser\u00e0 restituhida a l\u2019imperi la pau que li era tolta, e als pobles lo desijat rep\u00f2s. Per hon de tu ser\u00e0 manifest al m\u00f3n lo teu notori enginy, segons has fet en lo passat e tant m\u00e9s en lo present, com quant de major lahor \u00e9s justament e temprada regir un regne que guanyar e aconseguir-lo benaventuradament.<\/p>\n

Certes, ara \u00e9s temps que culles e replegues ensemps totes les virtuoses for\u00e7es de ton coratge, e que\u00b7t prepares a grans e infinits negocis, si en tu ha res de real costum. Tots tos passats treballs s\u00f3n no res si leixes los molts que encara te resten a passar. La tua gran gl\u00f2ria requer en tot \u00e9sser dreturera la tua m\u00e0. Ja havem vist com altament e gloriosa has batallat contra la fortuna adversa, e coneixem-te ven\u00e7edor, mas guarda\u2019t, que sovent la fortuna, encara que sia ven\u00e7uda, retorna pus mansa en son sguart, e pus suau, quasi resplandent ab elm o cuberta deaurada<\/a>. Tu has ven\u00e7uda la adversa; guarda\u2019t ara, car la pr\u00f2spera torna a encontre de guerra. Guerra null temps no proceheix de amor, ne hoy no proceheix de amor ne de caritat<\/span>. Amor proceheix de la gl\u00f2ria del cor mundanal e eternal. E no\u00b7t penses que per \u00e7o com ha mudat armes te sia benigne ne pus flach, ans te ser\u00e0 b\u00e9 mester que t\u2019abilles de novelles armes, e no\u00b7t penses haver menys a fer per \u00e7o com lo enemich \u00e9s pus blan e pus suau, ans sies cert que la guerra \u00e9s pus enganosa com la crehen\u00e7a \u00e9s ab legots o ab affabilitats combatuda.<\/p>\n

\u00bbEn lo stret de la fortuna adversa, avem vist com altament te est portat en \u00fatil de la cosa p\u00fablica, ara veurem com te comportar\u00e0s en la plenitut de la fortuna pr\u00f2spera, car molts en tribulacions e lochs strets han resistit sens causa; e molts qui foren en llurs adversitats forts, foren per la fortuna pr\u00f2spera enderrocats. An\u00edbal fon ven\u00e7edor en la batailla de Cannas.<\/sup><\/a> Apr\u00e9s que agu\u00e9 exivernat en C\u00e0pua ab menjars delicats, delit\u00e0s en dormir, reposant en banys plasents: per o\u00e7i e lux\u00faria fon ven\u00e7ut en la batailla per Marcell. E ax\u00ed, la ardor del gel del riu de Tr\u00e8bia,<\/sup><\/a> hon primer havia aguda vict\u00f2ria en Lombardia, fon apaguada en C\u00e0pua per la calor dels banys e altres delits. E sovint \u00e9s la pau pus perillosa que la guerra<\/span>, car a molts virtuosos ha nogut<\/a>, no havent adversari contra lo qual la virtut agu\u00e9s exercici, la qual se \u00e9s per o\u00e7i e rep\u00f2s amaguada e a veguades del tot perduda o aflaquida, per tal com en loch de l\u2019adversari, per lo qual la virtut se mostrara e s\u2019esfor\u00e7ara, han<\/sup><\/a> succehits delicaments. E a veritat, no pot \u00e9sser <a l\u2019hom><\/sup><\/a> guerra pus greu que \u00e9s ab sos propis costums e coratge, car lavors hi pot haver menys treves, puix la guerra \u00e9s tota dins lo mur, \u00e7o \u00e9s, dins l\u2019om mateix. E aquesta guerra flaqua de batailles acostumant, la qual, venint ab mantell de pau, ha major gosar que quant ve ab bacinets armada.<\/p>\n

\u00bbE leixant molts exemples de gents, pau e tranquilitat amans\u00e0 lo romans, no amansats ni trencats jam\u00e9s per batailla e ven\u00e7edors de totes gents. E segons alguns han scrit, los delits de lux\u00faria ven\u00e7ents los romans <ven\u00e7edors, han venjat lo m\u00f3n ven\u00e7ut per ells<\/span>. E a\u00e7\u00f2 paria><\/sup><\/a> preveure<\/sup><\/a> Cipi\u00f3 hom reduptat altament bo per tot lo senat de Roma, com de son poder vedava la destructi\u00f3 de Cartayna, jatsia<\/a> contra l\u2019acort del molt savi vell Cat\u00f3. Ho vedava Cipi\u00f3 <per dupte><\/sup><\/a>, segons diu Florus, que perduda los romans la temor de Cartayna, llur enemigua, la ciutat de Roma no comen\u00e7\u00e0s donar-se a delits e a rep\u00f2s. E D\u00e9u agu\u00e9s volgut que\u00b7l consell de Cipi\u00f3 fos stat seguit, car millor fora<\/a> fos restada guerra dels romans ab los enemichs e ab Cartayna que ab llurs propis vicis e delits, car certament en millor stament foren stats los fets de Roma e, segons yo crech, hauria agudes menys batailles e pus cont\u00ednues vict\u00f2ries. E si\u00b7m demanes per qu\u00e8 a\u00e7\u00f2: com pens molts sien e seran als quals par ja temps de rep\u00f2s, puix D\u00e9u te ha portat a prosperitat de fortuna, s\u00e0pies-los \u00e9sser de adversa intenci\u00f3 a ells. E dich a tu e a tots los grans senyors: una deu \u00e9sser la fi de la vida <e><\/sup><\/a> del treball, e tostemps deuen \u00e9sser en guerra de enemich vesible e invesible. E veges m\u00e9s avant quant discorde yo de comuna opini\u00f3, car dich que d\u2019a\u00e7\u00ed avant sentir\u00e0s doble treball m\u00e9s que en lo passat, e te n\u2019alegrar\u00e0s. Jam\u00e9s no t\u2019\u00e9s stat mester levar-te ab tant sfor\u00e7 e lo \u00e0nimo deu en tu sobrepujar si mateix, car vengut est als sobirans combatiments. E ax\u00ed entengua tot lo m\u00f3n quin e quant gran est stat en cascuna fortuna, \u00e7o \u00e9s, pr\u00f2spera o adversa; e no tu solament, mas aquells qui segueixen tos consells.<\/p>\n

\u00bbTu has senyor vell e antich, lo qual la fortuna havia lan\u00e7at per terra, lo qual for\u00e7ant la fortuna l\u2019a<\/a> portat en molts ca\u00ffments a la altea del stament humanal. Mostra-li per quins graus \u00e9s pujat en aquesta tri\u00fcmphant de vict\u00f2ria e ab quin saber s\u2019i deu refermar. Ja no\u00b7s deu sfor\u00e7ar de pujar m\u00e9s alt, sin\u00f3 en cobrar lo que t\u00e9 perdut, car deu-se tenir per content de la dignitat que D\u00e9u l\u2019a<\/a> posat e del ceptre hereditari qui li \u00e9s degut per deute de sanch m\u00e9s que per sa pr\u00f2pia virtut. Car la senyoria no fa l\u2019ome, mas descobre\u2019l; e les honors no muden les costumes ni\u00b7l coratge, mas mostren-ho<\/span>. E amonesta\u2019l que s\u00e0pia <m\u00e9s mer\u00e9xer><\/sup><\/a> \u00e9sser senyor, <que \u00e9sser senyor><\/sup><\/a>, car lo primer \u00e9s per m\u00e8rits, lo segon per fortuna. Mostra-li que honre D\u00e9u e ame sa terra; serve just\u00edcia, sens la qual lo regne, jatsesia rich o opulent, no\u00b7s pot conservar. Aprengua que neg\u00fa acte violent no pot \u00e9sser de longua durada e millor e m\u00e9s segur \u00e9s al pr\u00edncep \u00e9sser amat que temut<\/span>. Acostum no desijar sin\u00f3 bona \u00e0nima, bon seny e bona pensa, e que no sper sin\u00f3 bona fama e no tema sin\u00f3 desonor. Pense <que><\/sup><\/a> com pus alt \u00e9s, pus clarament \u00e9s vist e menys se pot amaguar lo que fa, e com major poder t\u00e9, menys t\u00e9 lic\u00e8ncia de abusar-ne<\/span>.<\/p>\n

\u00bbS\u00e0pia lo pr\u00edncep no deure m\u00e9s deferir de poble per \u00e0bit que per costums; e studie partir-se de totes stremitats per egual spay, seguint la virtut sitiada enmig. Sesse en ell prodigualitat e luny-se de avar\u00edcia car la primera consuma les riqueses, la segona la gl\u00f2ria e lahor. Sia conservador e amador de sa fama pr\u00f2pia e m\u00e9s de sa honor. E sia avar de temps, guardant no\u00b7l perda. Sia larch de moneda e tostemps tingua en lo cor la resposta del savi emperador, animosa, dient no voler lo or, mas voler senyorejar a qui\u00b7l poseheix<\/span>. M\u00e9s val tenir los vasalls richs que no lo fisch; e s\u00e0pia que lo pr\u00edncep de rich regne no pot \u00e9sser pobre. E sia en recort de les calamitats, mis\u00e8ries e treballs que la mesquina terra sua ha sofert en aquest temps passat. E lavors se repute benaventurat, que ha complit son vot.<\/p>\n

\u00bbJustificat pr\u00edncep ser\u00e0 aquell com les mis\u00e8ries en sa terra meses per crims d\u2019altres n\u2019aur\u00e0 lan\u00e7ades o departides per sa virtut pr\u00f2pia, e haur\u00e0 restituhits los dans e reparats los enderocaments, e fermada pau e oppressa tota tirania e tornada libertat en sa terra. Pose\u2019s en lo cor amar los que senyoreja, car amant crex lo amor, e no pot \u00e9sser regne m\u00e9s perill\u00f3s o incert que senyorejar als qui no volen. Jam\u00e9s no ixqua del cor al pr\u00edncep la real doctrina de Salusti, dient que gent d\u2019armes ni tresors no son defensi\u00f3 del regne, mas los amichs<\/span>; tals, emper\u00f2, que no sien ha amor for\u00e7ats per armes ne aguts per diners, mas per benifets, m\u00e8rits e fe. E segueix-se que pr\u00edncep deu viure ab los seus ab conc\u00f2rdia, car conc\u00f2rdia fa cr\u00e9xer e aumentar les coses poques, e per disc\u00f2rdia se perden e\u00b7s destroexen les grans<\/span>. De qu\u00e8 tenim exemple en March Agr\u00edpia: treball\u00e0 molt per la dita conc\u00f2rdia, per la qual s\u2019era a casc\u00fa jerm\u00e0 o company\u00f3, amich e bon senyor. E apr\u00e9s D\u00e9u e veritat, sia-li la pus cara cosa amistat<\/span>, e l\u2019om que una veguada haur\u00e0 fet digne de sa amistat, no\u00b7l lan\u00e7e de negun consell. E seguint lo consell de S\u00e8neca, totes ses coses acorde ab aquell que s\u00e0pia \u00e9sser son amich. Mas primerament acorde de l\u2019amich que pugua fiar de ell, mas no de molts. Studiar que s\u00e0pia con\u00e9xer lo amich del lagoter o suau enemich, plaent-li verdaderes lahors, est\u00edmols o pections<\/sup><\/a> de virtuts. Avorresca legots ax\u00ed com a ber\u00ed. No sia lauger en pendre amistat, mas pus tart, des que les haur\u00e0 preses, les deix<\/span>; e si possible \u00e9s, no les deix jam\u00e9s. E si les ha deixar, no u fa\u00e7 prestament sin\u00f3 ab discreci\u00f3, poch a poch, ax\u00ed com diu lo proverbi: \u00abDescusa e no squin\u00e7es l\u2019amistat antigua. <E tinga><\/sup><\/a> per ferm que segons que ell \u00e9s amich dels altres, ax\u00ed los altres li seran amichs.\u00bb Ne\u00b7s fenya \u00e9sser amat de alg\u00fa que ell no ame, segons sol \u00e9sser error dels grans senyors. E deu guardar que les voluntats de cascuns s\u00f3n molt libertes e no comporten jou d\u2019altri en qui ax\u00ed mateix no\u00b7l coneixen. Amor no pot \u00e9sser jam\u00e9s for\u00e7ada sin\u00f3 per amor, e per aquella \u00e9s for\u00e7ada, puix la conegua en l\u2019altre. No haja presumpci\u00f3 alguna de mal en lo amich antich, e no cregua impr\u00f2vidament o sens causa a alg\u00fa. Gite<\/sup><\/a> de si sospites, no pare la orella ha acusadors o malmescladors d\u2019altres; e si hi perseveren,<\/sup><\/a> ab pertin\u00e0cia reprenga\u2019ls-ne e\u00b7ncara los ponesca si no se\u2019n leixen.<\/p>\n

\u00bbParaula \u00e9s de l\u2019emperador, que lo pr\u00edncep que los deladors o malmescladors no castigua, a \u00e7i mateix irrita. Lo gran Alexandre, jatsesia jove e molt poder\u00f3s senyor, menyspre\u00e0 un acusador ab molt gran e bona fama e fian\u00e7a. Segu\u00ed-li\u2019n b\u00e9 segons devia, com stant ell malalt degu\u00e9s pendre per medecina un abeuratge a ell aparellat per Phelip, metge seu, reb\u00e9 les letres de Perm\u00ednio, en les quals l\u2019amonestava que Phelip, metge, corromput ab molts diners per Darhi, enemich seu, li havia prom\u00e9s que\u00b7l faria morir, ax\u00ed que guard\u00e0s sos aguayts e son mortal abeuratge. Les quals letres leg\u00ed Alexandre e cel\u00e0. E disimulant, call\u00e0 fins que, entrat lo metge e ell havent begut l\u2019abeuratge, lavors gir\u00e0 los hulls al metge e don\u00e0-li les letres de la acusaci\u00f3. Per\u00f2 fehia tart, e in\u00fatilment si vera fos, mas prou les hi don\u00e0 prest e b\u00e9, puix la acusaci\u00f3 era falsa. Menysprea altament los mals parlants e, almenys per callament, los reprengue e\u00b7ls mostre haver mentit, recordant-li lo que lo emperador Octavi\u00e0 scriv\u00ed a Tiberi, dient que no\u00b7s devia enfellonir que algun parl\u00e0s mal de ell, car prou era que neg\u00fa no li pogu\u00e9s mal fer. En altra manera, m\u00e9s avantatge hauria<\/sup><\/a> l\u2019om que D\u00e9u, al qual, jatsia<\/a> no\u00b7s puixa acostar inj\u00faria ni offensa, emper\u00f2 sovint lo ensagen les gents de injuriar de paraula. Donchs, lo pr\u00edncep enprengua o exercescha la pensa e les orelles en a\u00e7\u00f2: en qu\u00e8 no solament \u00e9s loada la paci\u00e8ncia del dit gran emperador, mas de Pompeu, gran e solenne ciutad\u00e0 de Roma e del rey de Partchia, e de Pis\u00edstrat, tiran de Atenes.<\/p>\n

No s\u2019agreuge lo pr\u00edncep si alguns inquiren saber sos secrets, mas ell no cur saber secrets d\u2019altri, car de valer\u00f3s cor proceheix no curar de tals coses. E lo contrari \u00e9s en casc\u00fa cars<\/sup><\/a> poca confian\u00e7a. M\u00e9s avant fa\u00e7a lo pr\u00edncep que sia tal com volria \u00e9sser reputat per les gents, e lavors no volr\u00e0 que los seus actes ni secrets sien amaguats, ne m\u00e9s se guardar\u00e0 que u veia son amich que son enemich, ni curar\u00e0 m\u00e9s sa deliberaci\u00f3 en consell que\u00b7l testimoni dels qui mal li volen. E ab tal confian\u00e7a feu<\/a> portar Cipi\u00f3 les spies dels cartagineses per la ost dels romans. E ab semblant magninimitat J\u00falius C\u00e8sar solt\u00e0 Dominici, pres, un gran cavaller de Pompeu, enemich seu: feren-lo fugitiu, menyspre\u00e0 e no se\u2019n cur\u00e0 que sabia molts secrets seus. Encara, com una veguada agu\u00e9s trobat scriptures hon eren los secrets de sos enemichs, crem\u00e0\u2019ls e no volgu\u00e9 que\u00b7ls legissen.<\/p>\n

\u00bbE no pens lo pr\u00edncep que solament a la ventura li sia posat en son t\u00edtol seran\u00edssim o molt clar, mas per tal que en lo seu \u00e0nimo, pro\u00efsme a D\u00e9u e pus alt que totes vanes passions, no puixa pujar negun n\u00favol de dolor ne algun plor de tristor, ne negun gel de temor, ne fum alg\u00fa de mals desigs terrenals. S\u00e0pia que ira en pr\u00edncep \u00e9s fort leja cosa, e nomenar solament crueldat en pr\u00edncep \u00e9s cosa iŀl\u00edcita e peccant, e tant pijor com ha sots si m\u00e9s maneres de noure<\/sup><\/a> que altri. E senta \u00e9sser veritat \u00e7o que dix S\u00e8neca en la segona trag\u00e8dia: \u201cTot regne \u00e9s sots major regne\u201d<\/span>. E ax\u00ed, levada tota ira e temor, se retr\u00e0 com\u00fa a sos sotsmesos, e tot a\u00e7\u00f2 que en ells ordenava esper<\/sup><\/a> a si mateix en si, de la m\u00e0 de son superior, \u00e7o \u00e9s, D\u00e9u. Sup\u00e8rbia ni enveja<\/sup><\/a> no haja, que no s\u00f3n vicis de pr\u00edncep, mas de gent comuna. \u00bfQuina rah\u00f3 ha lo pr\u00edncep en haver sup\u00e8rbia, al qual D\u00e9u ha fet tant de b\u00e9, e \u00e9s deutor de tants grans dons a D\u00e9u totpoder\u00f3s, creador seu? O, \u00bfcom pot haver enveja lo qui no veu sobre si neg\u00fa e veu si mateix sobre tots?<\/p>\n

\u00bbEntengua lo pr\u00edncep que veritat li deu \u00e9sser fundament<\/sup><\/a> de tota fe<\/span>. A qui diu falsies s\u2019esdev\u00e9 que no\u00b7l creu hom de les veritats<\/span>, e grans veritats se ajusten ab poca falsia<\/span>. Ax\u00ed <si><\/sup><\/a> desija que hom lo cregua, prengua en cascun parlar tostemps veritat, e ax\u00ed, acostumant sa lengua que no s\u00e0pia mentir; car no pot \u00e9sser pus absorda cosa ne m\u00e9s perillosa que pr\u00edncep mentidor, sots lo qual la cosa p\u00fablica de son regne, incerta e tremolosa per ses falsies, haur\u00e0 a vaciŀlar. Molt deu \u00e9sser stable e ferma la paraula de aquell en lo qual \u00e9s fundada la speran\u00e7a e seguretat de tants pobles. E jam\u00e9s no deu mentir als altres aquel al qual \u00e9s mester, si fer-se pot, que neg\u00fa no li menta. E per qu\u00e8 seria legoter, lo qui no deu aver temor ni deu sperar haver res d\u2019altri les quals dues coses me paren pr\u00f2piis agullons de lagoteria. Guart-se, encara, que no lohe si mateix: sa lahor per fets la deu mostrar e no de paraula. No menace a neg\u00fa ni s\u2019enfelonesca, car no st\u00e0 b\u00e9 al pr\u00edncep, que sol ab resguart pot spantar, e stant reposat se pot venjar; hoc encara perdonant pot castigar: \u00e9s la m\u00e9s noble venjan\u00e7a que \u00e9sser puxa.<\/p>\n

\u00bbGuart a si mateix de alegrar-se massa e sobremanera, guardant les ocupacions immortals del regiment de son regne; ne tanpoch no\u00b7s deu entrestir si guarda les grans honors e la divinal magnific\u00e8ncia que ha en si. No\u00b7s negue a neg\u00fa, car D\u00e9u l\u2019a<\/a> fet n\u00e9i<x>er<\/sup><\/a> no per a si solament, mas per a la cosa p\u00fablica. E s\u00e0pia que tota hora fa sos fets quant ajuda a sos sotsmesos.<\/p>\n

\u00bbTempre la rigor de la just\u00edcia ab egualtat, e la crueltat sia mesclada ab clem\u00e8ncia; en la prud\u00e8ncia sia alegria; en la celeritat, madurea; en la seguretat, avisament; en la tempran\u00e7a haja plaer, en la laugeria, actoritat; en lo menjar, nodriment; en los convits, tempran\u00e7a; en lo parlar, suavitat; en la reprenci\u00f3, caritat; en lo consell, fe; en juh\u00ed, libertat; en riure, tarditat; en lo seure, manera; en lo anar, gravitat. Haja sperons en remunerar, fren en punir<\/span>; fira a son enemich ab cara alegra, e son ciutad\u00e0, si u mereix, ab trista.<\/p>\n

\u00bbE per exemple del gran pr\u00edncep, los delictes de sos sotsmesos li sien ax\u00ed com nafres pr\u00f2pies, que no\u00b7s poden guarir si no s\u00f3n tocades o curades<\/span>. E segons diu Titus Livius, deu-los punir ab gemechs e l\u00e0gremes, ax\u00ed com si taill\u00e0s les sues entr\u00e0menes. E pose\u2019s al cor que\u00b7l pr\u00edncep deu \u00e9sser del tot semblant a D\u00e9u per miseric\u00f2rdia; e que del tot erraren los phil\u00f2zophs que damnaren miseric\u00f2rdia.<\/p>\n

\u00bbMagninimitat \u00e9s pr\u00f2pia virtut dels pr\u00ednceps, sens la qual no s\u00f3n dignes de haver regne ne nom de rey. E si la humanitat natura \u00e9s d\u2019om, e no virtut, si no la a<\/a> m\u00e9s \u00e9s cosa no acostumada que vici, m\u00e9s pertany humanitat a pr\u00edncep o a rey que a altri, e per \u00e7o com m\u00e9s sobrepuja los altres ell, que t\u00e9 entre los altres h\u00f2mens lo primer loch.<\/p>\n

\u00bbDeu haver castedat lo pr\u00edncep, la qual \u00e9s bellea en tots los h\u00f2mens, mas en pr\u00edncep ha singularitat de bellea. Res no \u00e9s m\u00e9s bell que pr\u00edncep cast, ne m\u00e9s leig que pr\u00edncep luxuri\u00f3s. Gratitut, que \u00e9s mem\u00f2ria de serv\u00eds e de beneficis, solen haver los bruts animals; \u00e9s leja cosa si fall als h\u00f2mens; \u00e9s ornament e bellea e als pr\u00ednceps ajuda. E ingratitut sol corrompre los nirvis e for\u00e7a del regne, per tal car casc\u00fa ha perea de servir al<s><\/sup><\/a> qui obliden los serveys e omplir la pregonea sens fons de l\u2019ingrat coratge de dons que pereixen. A la fi, conf\u00e9s lo pr\u00edncep que \u00e9s ple de honor carregosa e de c\u00e0rrech honrat. E lo qui ans era franch e liure s\u00e0pia, des que \u00e9s fet pr\u00edncep, ha presa servitut treballosa, sol\u00edcita e honesta, sots la qual st\u00e0 la libertat de la cosa p\u00fablica. E de all\u00ed avant ha viure per exemple \u00e9sser als altres, car per exemple dels reys e dels pr\u00ednceps se regeixen los regnes<\/span>, e les errades<\/sup><\/a> del poble solen exir de les costumes dels senyors e regidors. Lo pr\u00edncep no deu voler res prop a \u00e7i, sin\u00f3 lo ceptre e la corona e \u00e7o que de aquells \u00e9s. E per \u00e7o hi \u00e9s la salut de tots los seus sotsmesos gloriosa mas dif\u00edcil e de molts caps, semblants a la serp de \u00c8rcules, a la qual naixen<\/sup><\/a> molts caps per hu tallat.<\/p>\n

\u00bbHaja lo pr\u00edncep agudea deguda ab enginy, e vergonya deguda a sa edat, e virtut a son linatge e a son real stament. Tingua majestat pertanyent; menyspreu porpra e pedres precioses e delits, fent burla de totes les coses que passen e fugen. Solament guart altament les coses eternals, e de aquelles se admire. Haja per real exercici armes e cavalls, e los arreus de son palau, en pau, en guerra, e\u00b7n totes coses. Seguesca en son regnar les arts e maneres dels romans, que s\u00f3n: servar manera en la pau, perdonar als sotsmesos e guastar e aflaquir als superbiosos. A la fi, s\u00e0pia la present <vida><\/sup><\/a> \u00e9sser taulel de gran perill e treball. No deu seure a joch o a plaer ni rep\u00f2s pere\u00f3s, ne a vil delit ne alre donat per D\u00e9u als h\u00f2mens, sin\u00f3 que ab poch e breu m\u00e8rit se obre cam\u00ed a la eternal gl\u00f2ria e fama perpetual<\/span>, e ax\u00ed, altra veguada mostre\u2019s avinent a apendre.<\/p>\n

\u00bbAb gran voler lija e hoja los nobles fets dels antichs. E sia sol\u00edcit e fervent demanador, no de b\u00e9ns temporals, mas dels exemples dels antichs e pr\u00ednceps iŀlustres. Haja cont\u00ednuament en mem\u00f2ria \u00e7o que aquell pr\u00edncep magn\u00e0nim, lo darrer pr\u00edncep afric\u00e0, destro\u00ffdor de les ciutats enemigues, feu<\/a> e serv\u00e0 en la ost sobre \u00c7amora \u2014e\u00b7n apr\u00e9s fon exemple de militar disciplina a molts romans pr\u00ednceps\u2014, que ax\u00ed com aquell git\u00e0 de la ost totes maneres de delits e d\u2019\u00e0vol lux\u00faria e dos m\u00edlia \u00e0vols fembres, ax\u00ed lo teu pr\u00edncep lan\u00e7e de totes les sues ciutats tots instruments de lux\u00faria e corregesca les costumes de les gents que per gran plaer se s\u00f3n afollades. E sens a\u00e7\u00f2 no haja speran\u00e7a, no solament de vict\u00f2ria, mas de salut. E a\u00e7\u00f2 per exemple haja del dit pr\u00edncep e d\u2019altres coses per les quals se fa\u00e7a acabat e perfet. E tants noms de h\u00f2mens insignes per virtut com trobar\u00e0 \u00e9sser stats sancts, ne s\u00e0pia \u00e9sser donats a ell per mestres de sa vida e per endre\u00e7adors seus a gl\u00f2ria. E sovint s\u2019esdev\u00e9 que los nobles coratges tant los en\u00e7enen exemples com dons<\/span>, e tant paraules e st\u00e0tues posades en recordaci\u00f3 dels antichs. Gran plaer \u00e9s com hom pot egualar si mateix als antichs qui s\u00f3n loats; e bella enveja \u00e9s al qui s\u2019estima de virtut e no\u00b7n fretura perdre temps en enquerir d\u2019altres antichs. Car exemple singular \u00e9s que neg\u00fa qui no stima la honor ne ha temor de vergonya no pot obrar ne viure virtuosament. Moltes voltes voler emitar als bons de enteniment e de enginy \u00e9s stat profit\u00f3s<\/span>, ax\u00ed com voler-se lunyar de mal. Ja deu \u00e9sser reputat bo qui\u00b7s studia en fer bondats.<\/p>\n

\n\u00bbMoltes coses he dites, mas, a veritat, poques s\u00f3n, atesa la magnitut dels ho\u00ffnts; e m\u00e9s s\u00f3n encara les coses que y resten a dir. E tu, molt egregi capit\u00e0, qui sents e saps que totes les coses stan a c\u00e0rrech sobre los teus muscles, emper\u00f2 a la gran amor no y \u00e9s res dif\u00edcil o greu sin\u00f3 \u00e9sser no amat<\/span>. A\u00e7\u00f2 no pots dir tu, que per les tues infinides virtuts te fas amar a tot lo m\u00f3n, e los teus juh\u00eds e consells conserven lo amor de aquells qui\u00b7t serveixen. E no fon m\u00e9s accepte Chiron ha Anxil\u00b7les, ne Palominus a Enea, ne Philote\u00e7es a H\u00e8rcules, ne Lilidi a Cipi\u00f3 Afric\u00e0, que tu est al teu emperador. Donchs, dona compliment al que b\u00e9 has principiat, car la caritat porta tot treball<\/span>, e amor ven\u00e7 totes coses<\/span>. E ax\u00ed mateix, qui vol part de la honor e gl\u00f2ria, rah\u00f3 \u00e9s que porte sa part dels pensaments e c\u00e0rrechs<\/span>. Les coses grans a costar han<\/span>. Lo or se cava del pregon de la terra; les sp\u00e8cies se porten de luny; lo ensens se cull de arbres que suen en Sabea; en Cid\u00f2nia se peixquen les m\u00farices;<\/a><\/sup><\/a> lo vori se a<\/a> en \u00cdndia e les perles en la mar Oceana. Ab gran dificultat se han totes les coses grans e precioses; e la virtut, que entre totes coses \u00e9s molt preciosa, no s\u2019obt\u00e9 laugerament. Bona fama \u00e9s pus resplandent que or, la qual ab gran studi se denega<\/a> e ab gran dilig\u00e8ncia se guarda e\u00b7s sust\u00e9. La rosa st\u00e0 entre les spines; la virtut entre les dificultats, e entre les cures sol\u00edcites st\u00e0 la gl\u00f2ria. En lo collir de la rosa sofir lo dit afany e perill; en la virtut e gl\u00f2ria, lo coratge de l\u2019hom. Donchs tu, siny lo teu coratge ab principis gloriosos, car com pensar\u00e0s haver acabat, lavors comen\u00e7ar\u00e0s<\/span>. Exercita\u2019l ab bones cures del pr\u00edncep e de la cosa p\u00fablica e, exercitant ab aquelles, far\u00e0 de\u00e7\u00e0 pus benaventuradament sos<\/sup><\/a> fets. E la \u00e0nima, apr\u00e9s que ser\u00e0 partida del seu cors, m\u00e9s laugerament volar\u00e0 e millor<\/sup><\/a> a les eternals cadires, segons openi\u00f3 de Cicer\u00f3, e n\u00f3s ho sabem. A D\u00e9u coman honor de la tua senyoria e nostra.\n<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CXLIIII<\/h2>\n

COM LOS GRANS SENYORS DEL CAMP DE TIRANT RECAPTAREN GR\u00c0CIA PER ABDAŀL\u00c0 DEL CAPIT\u00c0<\/p>\n

Tots los grans senyors que all\u00ed eren, vehent que tan b\u00e9 havia parlat e tants consells bons los havia dats, car casc\u00fa lo<s><\/sup><\/a> podia pendre per a si, de un acort<\/sup><\/a> se levaren e supplicaren al capit\u00e0 que volgu\u00e9s fer alguna gr\u00e0cia al discret moro. E lo capit\u00e0, qui tenia lo \u00e0nimo tan valer\u00f3s, responent, dix:<\/p>\n

\u2013Mos senyors e majors de mi, a molta mer\u00e7\u00e9 aur\u00e9 a les senyories vostres que\u00b7m digau quina gr\u00e0cia volreu que li fa\u00e7a, que yo ser\u00e9 molt content obeyr-vos.<\/p>\n

E ells li regraciaren molt la sua graciosa offerta. E tots pensaren e agueren per conclusi\u00f3 que lo major do que podia \u00e9sser era libertat, e demanaren-li lo moro Abdaŀl\u00e0 ab un fill que tenia pres ab ell. E Tirant fon molt content: per amor de tants grans senyors qui lo y demanaven, e per contemplaci\u00f3 de ells, li dava libertat e XX d\u2019altres per amor de ell. Lo cidi Abdaŀl\u00e0 lan\u00e7\u00e0\u2019s als seus peus per voler-los-hi besar, mas lo valer\u00f3s no u volgu\u00e9 soferir, ans los don\u00e0 son comiat e tornaren-se\u2019n al seu camp.<\/p>\n

Apr\u00e9s dos dies vengueren les naus ab moltes vitualles. E apr\u00e9s que agueren descarregat lo que portaven, lo capit\u00e0 agu\u00e9 son acort ab los senyors, e deliberaren que tots los presoners posassen en les naus e que\u00b7ls portassen a l\u2019emperador. E ax\u00ed fon fet. E foren comanats al gran conestable per llur capit\u00e0, e partiren per anar al port. E com los recullien en les galeres, feren-los despullar per veure qu\u00e8 portaven. E trobaren, entre joyes e diners, lo que havien guanyat en la guerra hi de sou, passats CLXXX m\u00edlia ducats, car presoner hi havia que, entre joyes e diners, valia lo que portava X m\u00edlia ducats. E trameteren tots los diners al capit\u00e0, e aquell prestament los feu<\/a> repartir entre tots los del camp.<\/p>\n

Lo conestable feu<\/a> donar vela e, ab pr\u00f2sper vent, en breus dies arribaren al port de Constantinoble. Lo emperador e totes les dames staven a les finestres mirant entrar les fustes. Lo conestable feu<\/a> traure los presoners e port\u00e0\u2019ls al palau. Lo conestable puj\u00e0 alt hon era lo emperador, feu-li<\/a> rever\u00e8ncia e bes\u00e0-li la m\u00e0 e lo peu e, dites les recomandacions de part del capit\u00e0, li present\u00e0 de part sua tots los presoners.<\/p>\n

Lo magn\u00e0nim senyor los reb\u00e9 ab grand\u00edssima alegria, tenint molt gran contentaci\u00f3 del capit\u00e0. E posats en bona guarda, lo emperador feu<\/a> entrar lo conestable dins la sua cambra, hon era la emperadriu e la princessa. E deman\u00e0-li del stat del camp, e los seus cavallers com se regien, e lo seu capit\u00e0 en quin \u00e9sser era posat ni com se regia ab tota la gent. Lo conestable, ab gran mod\u00e8stia, feu<\/a> resposta de semblant stil.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CXLV<\/h2>\n

COM LO CONESTABLE INFORM\u00c0 A L\u2019EMPERADOR DEL STAT DEL CAMP<\/p>\n

\u2013No consent la veritat \u00e9sser caillada<\/span>, pr\u00f2sper emperador e mon senyor natural, dels singulars actes e de molta virtut que ha obrats e obra cascun dia lo vostre valer\u00f3s capit\u00e0, encara que, ab paraules sobreposades, ver semblant de error hagen posat en la majestat vostra, per sguart de confusi\u00f3 de alguns maldients, volent posar en les gents enganosa crehen\u00e7a. E perqu\u00e8\u00b7s mostre lo ver de tals coses, recitar\u00e9 a la altesa vostra que, per causa de algunes contradictions sobre lo camp ven\u00e7ut e desconfit dels turchs, lo marqu\u00e9s de Sanct Jordi, ab son jerm\u00e0 lo duch de Pera, e tots los altres avolatats, s\u2019i pens\u00e0 seguir fort jornada; casi per haver fet la majestat vostra capit\u00e0 novell, e per los guanys per nosaltres haver fets, e per ells haver-nos liberats de tant de mal qui aparellat nos stava, havent ells scampada la sanch e meses en perill les persones e les vides, e nosaltres nos ne portam la desferra. Emper\u00f2 Tirant, com a capit\u00e0 virtu\u00f3s, pacific\u00e0 tot lo camp e volgu\u00e9 que la despulla fos nostra. Dich, senyor, a vostra altesa, ab tota veritat, que teniu lo m\u00e9s singular capit\u00e0 que en lo m\u00f3n sia stat ni crech ser\u00e0. E no pensa la majestat vostra que Alexandre, Cipi\u00f3 ni An\u00edbal fossen tan discrets savis ne ab tan sfor\u00e7at \u00e0nimo ni tals cavallers com aquest \u00e9s M\u00e9s sap de la guerra que quants h\u00f2mens yo haja vists ne ho\u00ffts nomenar: com tots nos pensam \u00e9sser perduts, lavors som ven\u00e7edors. Lo treball seu \u00e9s cosa de gran admiraci\u00f3.<\/p>\n

Dix lo emperador:<\/p>\n

\u2013\u00bfQuina \u00e9s la sua pr\u00e0tica?<\/p>\n

Dix lo conestable:<\/p>\n

\u2013La majestat vostra lo trobar\u00e0 lo m\u00e9s sol\u00edcit home del m\u00f3n, amador e guardador del b\u00e9 p\u00fablich, emperador dels desemparats, adjudador dels malalts. Senyor, si neg\u00fa \u00e9s nafrat, a la sua tenda los fa portar e fa\u2019ls servir ax\u00ed com si era lo cors de un rey, de viandes e de medecines en gran abund\u00e0ncia, e los metges no se\u2019n parteixen. E yo pens que si nostre Senyor li t\u00e9 a fer b\u00e9, sol aquesta virtut hi basta.<\/p>\n

\u2013Digau-me, conestable \u2014dix lo emperador\u2014, \u00bfquin recapte dona en lo camp, e a la gent d\u2019armes quin orde\u00b7ls t\u00e9?<\/p>\n

\u2013Senyor-dix lo conestable\u2014, yo us ho dir\u00e9. Primerament, com ve de mat\u00ed, ell fa ensellar II m\u00edlia ro\u00e7ins segons a qui toca la tanda. Cavalquen los mil tots armats com si havien entrar dins en batailla, e ab aquests van mil h\u00f2mens a peu. E ax\u00ed van per tot lo camp, guardejant dins e defora, e a\u00e7\u00f2 los dura fins a migdia. Los tres mil cavalquen fins a la nit. Aquells qui descavalquen, \u00bfpensau que\u00b7ls deixa desarmar ni los ro\u00e7ins desansellar? Ans tot lo dia han star armats, per \u00e7o que si algun cars los sobrevenia, aquella gent fos pus prestament a cavall que tots los altres. E com ve la nit dobla la guayta: cavalquen II m\u00edlia lan\u00e7\u00e9s e II m\u00edlia h\u00f2mens a peu; e los altres II m\u00edlia stan armats e los cavalls ensellats. E com ve a la hora de mija nit, van-se\u2019n a llur inst\u00e0ncia e los altres cavalquen. \u00bfE pensau, senyor, que\u00b7l vostre capit\u00e0 en tota la nit ell dorma? <No>,<\/sup><\/a> sin\u00f3 incessantment va e st\u00e0 ab la gent d\u2019armes, burlant ad\u00e9s ab uns, ad\u00e9s ab altres. En tota la nit, tan gran com \u00e9s, jam\u00e9s lo veureu dormir ni reposar. E moltes voltes yo lo y dich, que vaja a dormir e yo restar\u00e9 all\u00ed en loch seu: no u vol per res consentir. E com ve que \u00e9s dia clar, que\u00b7l sol \u00e9s exit, fa tocar a missa: venen<\/a> tots aquells senyors que hoyr-la volen. \u00bfE pensau que sia home molt sermoni\u00f3s? No senyor, sin\u00f3 que pendria a mi o algun altre per lo bra\u00e7 e fa posar tots los magnats primers, hi ell posa\u2019s en un rac\u00f3 de la tenda. E ax\u00ed hou la missa, ab molta de honor que a tots los senyors fa. E com la missa \u00e9s dita, posen-se tots en consell e aqu\u00ed saben si fallen vitualles al camp o no. De continent fa provehir a totes les coses necess\u00e0ries. En lo consell no s\u2019i parla d\u2019altra cosa sin\u00f3 del stat del camp. Lavors lo capit\u00e0 va-se\u2019n a la sua tenda o a la primera que troba e, damunt un banch o en terra sobre una cobriatzembla, se posar\u00e0 a dormir, tostemps armat. E dormir\u00e0 II o III hores al m\u00e9s. E com se leva, toquen les trompetes e lavors tots los magnats venen<\/a> a dinar. E tots s\u00f3n servits marvellosament de moltes viandes e bones; e jam\u00e9s se seu en taula fins que han menjat la primera vianda. Yo stich admirat que li basta a tan menjadors com t\u00e9. A passades CCCC persones dona a menjar, e XXX atzembles que jam\u00e9s no fan sin\u00f3 anar e venir ab vitualles, capons e gallines e de tantes volateries com haver-se poden. Lo seu treball e lo poch dormir \u00e9s cosa admirable. Apr\u00e9s dinar, com han feta coŀlaci\u00f3, tenen altre consell: si a<\/a> viles, castells o lochs prop de all\u00ed que\u00b7s tinguen per los turchs; quina gent d\u2019armes hi a<\/a> mester per conquistar-los e quin capit\u00e0 hi yr\u00e0; e si han mester portar bombardes o artelleria. E prestament s\u2019i dona recapte. S\u00e9-us dir, senyor, passades LXX places havem recobrades. Molt bona pr\u00e0tica serva lo gran capit\u00e0, molt millor que no fehien ans que ell hi fos, com lo duch nos era capit\u00e0.<\/p>\n

\u2013\u00bfQu\u00e8\u00b7m direu \u2014dix lo emperador\u2014 de sos parents? \u00bfCom se comporten en la guerra?<\/p>\n

\u2013Molt b\u00e9, senyor \u2014dix lo conestable\u2014. Esta nit o dem\u00e0 ser\u00e0 a\u00e7\u00ed Diafebus ab los grans senyors que porta presos.<\/p>\n

\u2013\u00a1Com! \u2014dix lo emperador\u2014, \u00bfencara n\u2019i a<\/a> m\u00e9s?<\/p>\n

\u2013\u00a1S\u00ed, sancta Maria! \u2014dix lo conestable\u2014. All\u00ed ve lo duch d\u2019Andria e lo duch de Melfi, e lo fill del duch de Cal\u00e0bria, e molts altres comtes, barons e cavallers que venen<\/a> presos.<\/p>\n

La alegria augment\u00e0 en aquella hora molt m\u00e9s que no era stada.<\/p>\n

\u2013Del vostre offici de gran conestable \u2014dix lo emperador\u2014 \u00bfha-us fet empediment neg\u00fa?<\/p>\n

\u2013No, senyor \u2014dix lo conestable\u2014. Ans de continent que m\u2019agu\u00e9 dada una letra de vostra majestat, me dix que yo reg\u00eds de mon offici ax\u00ed en lo seu camp com en lo del duch. E volia que lo seu conestable que ell portava fos lochtinent meu, que puix yo era primer en temps, rah\u00f3 era que fos primer en dret. Tota aquesta guerra, senyor, st\u00e0 en l\u2019esfor\u00e7 de Tirant. L\u2019endem\u00e0 Diafebus entr\u00e0 ab los presoners per mig de la ciutat, ab moltes trompetes e tamborinos que portava. Lo emperador e tot lo poble staven admirats de tanta multitut de presoners. Com foren en la pla\u00e7a del palau, lo emperador stava en una finestra. Diafebus li feu<\/a> molt gran rever\u00e8ncia, humiliant-se molt a ell, e prestament puj\u00e0 alt en la cambra e bes\u00e0-li la m\u00e0; apr\u00e9s a la emperadriu e a la excelsa princessa. Com agu\u00e9 abra\u00e7ades totes les dames, torn\u00e0 a l\u2019emperador e dix-li tot \u00e7o e quant<a><\/sup><\/a> benedicti\u00f3, amor e voluntat de Tirant li presentava. E lo clement\u00edssim senyor, ab cara molt afable, lo reb\u00e9. Apr\u00e9s li dix Diafebus:<\/p>\n

\u2013Senyor, supplich a la majestat vostra me vulla posar en libertat, car b\u00e9 \u00e9s presoner qui a presoners guarda<\/span>, com casc\u00fa de aquells compte sobrepujar son coratge de major dignitat que noblea no \u00e9s. E per \u00e7o, vulla la altesa vostra acceptar-los per lo gran perill que tal comanda ab si porta, car ley \u00e9s feta per aquell qui sols honra basta a conservar la sua honor. Com per los entenents vist ser\u00e0 yo haja retut mon deute de fidelitat, lo que a inter\u00e9s de part s\u2019esguardar\u00e0, just o injust acte se nomenar\u00e0 e no gr\u00e0cia. E perqu\u00e8 sia vist lo desig meu ab lo vostre concordes, requir als notaris que me\u2019n sia feta carta p\u00fablica perqu\u00e8\u00b7n reste mem\u00f2ria en sdevenidor. La senyora de gran exceŀl\u00e8ncia princessa de l\u2019Imperi Grech, la egr\u00e8gia Stephania de Maced\u00f2nia e la virtuosa Viuda Reposada, e la bella eloq\u00fc\u00e8ncia de Plaerdemavida, e la honesta, pr\u00f2spera e benaventurada de la senyora emperadriu, qui \u00e9s font de tots los sabers virtuosos, fa\u00e7en ver testimoni de mi, com he retut mon deute ab los presoners ensemps. Fon levat acte e lo emperador reb\u00e9 sos presoners e parl\u00e0 molt ab Diafebus, demanant-li lo seu capit\u00e0 quina honor los fehia e com los contractava. E Diafebus li recit\u00e0 la pr\u00e0tica que ab ells servada havia. Lavors lo emperador los feu<\/a> posar dins lo palau en les m\u00e9s forts torres que tenia.<\/p>\n

Com Diafebus veu<\/a> temps de parlar ab la princessa, an\u00e0 a la sua cambra e trob\u00e0-la ab totes les sues dames. Com la princessa lo veu,<\/a> lev\u00e0\u2019s del strado e feu<\/a> la via sua. E Diafebus cuyt\u00e0 lo pas e don\u00e0 del genoll en la dura terra, e bes\u00e0-li la m\u00e0 e dix:<\/p>\n

\u2013Aquesta besada \u00e9s de aquell que la celsitut vostra ha condemnat en m\u00e9s fort pres\u00f3 que no s\u00f3n aquests que yo a\u00e7\u00ed he portats.<\/p>\n

E les donzelles acostaren-se: no li pogu\u00e9 res dir per dupte que no ho\u00ffssen lo que diria. Mas pres-lo per la<\/sup><\/a> m\u00e0 e anaren-se a seure e<n><\/sup><\/a> una finestra. Com foren aseguts, la princessa crid\u00e0 Stephania, e Diafebus feu<\/a> principi a un tal parlar:<\/p>\n

\u2013Si la mar se tornava tinta e la arena paper, yo pens no bastaria d\u2019escriure l\u2019amor, la voluntat, les infinides recomendecions que aquell pr\u00f2sper e virtu\u00f3s Tirant tramet a la majestat vostra, com totes les coses vistes per la fi e aquella mostra casc\u00fa qui \u00e9s, e dona premi e condamna segons les obres, e com amor no sia major son perill sin\u00f3 at\u00e9nyer-hi mort o gl\u00f2ria per premi de cavaller valer\u00f3s. E no deur\u00edeu tant amar la vida que\u00b7n desconegu\u00e9sseu l\u2019amor d\u2019un tal e tan sfor\u00e7at capit\u00e0 com la altesa vostra t\u00e9, com per sa libertat poch atesa de aquell jorn qu\u00b7ell vos veu.<\/a> Recitar\u00e9 part de sa vida, iŀluminada no per los antichs cavallers de molta stima, ni per presents, ni encara per negunes altres. No \u00e9s digna cosa neg\u00fa sia mereixedor de tan gran premi com \u00e9s aquest de la majestat vostra.<\/p>\n

E don\u00e0 fi en son parlar.<\/p>\n

La fi de les paraules de Diafebus foren principi a la princessa que, ab cara affable responent, dix:<\/p>\n

\u2013Per los meus desigs als vostres pus manifests, ab sola intenci\u00f3 volr\u00edeu-vos salvar, la qual \u00e9s sabuda sols per D\u00e9u, e lo juh\u00ed dels h\u00f2mens s\u00f3n en les obres, per les quals vos condamnen totes les dones de honor, per \u00e7o com les coses de mal prop\u00f2sit resten tostemps imperfetes<\/span>. \u00a1Ay, lo meu jerm\u00e0 Diafebus! Yo ser\u00e9 a vosaltres dada per vida, com tingau t\u00edtol de bons e verdaders, no fallint-vos execuci\u00f3 de virils cavallers del que se\u2019n pot dir per los entenents de tot lo univer\u00e7 m\u00f3n, en gl\u00f2ria e lahor de vosaltres. E les recomendacions que\u00b7m dieu, yo stich admirada com tan gran c\u00e0rregua sobre vostres spatles haveu pogut portar; emper\u00f2 yo les reb com de vasalla a senyor, e les mies sien doblades e una m\u00e9s.<\/p>\n

E en aquestes rahons entr\u00e0 lo emperador e veu<\/a> Diafebus que tenia grans rahons ab sa filla. Dix:<\/p>\n

\u2013Per los ossos de mon pare, gentil cosa \u00e9s com a les donzelles plahen hoyr les cavalleries que los bons fan.<\/p>\n

E dix a sa filla que ixqu\u00e9s de la cambra per anar a la gran pla\u00e7a del mercat. E ax\u00ed fon fet. E Diafebus acompany\u00e0 lo emperador e apr\u00e9s torn\u00e0 per acompanyar a la emperadriu e a la princessa. Com foren al mercat, veren all\u00ed un gran cadafal que lo emperador havia fet fer, qui era tot cubert de draps de or e de seda. Apr\u00e9s que totes les dames foren asegudes, feu<\/a> seure tots los majors de la ciutat. E man\u00e0 lo emperador que portassen tots los presoners, e man\u00e0 que tots seguessen en terra, ax\u00ed los moros com los crestians. E tots se asigueren, sin\u00f3 lo duch d\u2019Andria, lo qual dix:<\/p>\n

\u2013Yo he acostumat seure en stat real e ara\u00b7m voleu contractar com sclau abatut. Cert, no far\u00e9. La persona me poreu subjutgar, mas no fareu lo cor ni\u00b7l poreu subvertir al que voleu.<\/p>\n

Com lo emperador veu<\/a> la q\u00fcesti\u00f3, feu<\/a> venir los ministres de la just\u00edcia e man\u00e0\u2019ls que ab mans liguades e peus lo fessen seure. E ax\u00ed fon fet. Com tots foren aseguts, posat scilenci en la gent, lo emperador feu<\/a> publicar una sent\u00e8ncia qui era del tenor seg\u00fcent.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CXLVI<\/h2>\n

LA SENT\u00c8NCIA QUE LO EMPERADOR DON\u00c0 CONTRA LOS CAVALLERS DUCHS E COMTES QUE PRESOS EREN<\/p>\n

\u00abN\u00f3s, Frederich, per la divinal gr\u00e0cia emperador de l\u2019Imperi Grech de Constantinoble, seguint la ley dels nostres gloriosos antecessors, a fi que la prosperitat imperial sia conservada en son degut stament, ab rep\u00f2s o benefici de l\u2019Imperi Grech e de tota la cosa p\u00fablica, perqu\u00e8 sia notori e manifest a tot lo m\u00f3n com aquests mals cavallers e infidel\u00edssims crestians hajen pres sou dels infels, e ab m\u00e0 armada en companyia de aquells sien venguts contra la crestiandat per exal\u00e7ar la secta mafom\u00e8tica e per destroyr la sancta fe cath\u00f2lica, e han fet tot son poder en dissipar aquella, no tement D\u00e9u ne la honor de aquest m\u00f3n ne la perdici\u00f3 de la \u00e0nima, e com ab gran traci\u00f3 e maldat sien venguts en la mia terra per a voler-me desposehir de la mia imperial senyoria, com a mals cavallers e impiadosos e mala\u00ffts per la sancta mare Sgl\u00e9sia, s\u00f3n mereixedors de molta pena e de \u00e9sser desagraduats de la art de gentilesa e de l\u2019orde de cavalleria, e sien desnaturats de la noble part d\u2019on v\u00e9nen, com los llurs antecessors sien stats nobles e h\u00f2mens virtuosos, de gran renom e fama, com en ells sia morta la honor de aquest m\u00f3n per la gran maldat manifesta que han comesa.<\/p>\n

\u00bbE atenent per les coses des\u00fas dites e moltes altres, diem, notificam e denunciam a tothom generalment, e no sens gran amaritut, dolor e compassi\u00f3, emper\u00f2 perqu\u00e8 a ells sia c\u00e0stich e als altres exemple, pronunciam e sentenciam, donant per tra\u00ffdors a tots los crestians que a\u00e7\u00ed s\u00f3n presents, e que\u00b7lls sia feta tota aquella solennitat que a semblants tra\u00ffdors com aquests, contra D\u00e9u e lo m\u00f3n, \u00e9s acostumada.\u00bb<\/p>\n

Publicada la sent\u00e8ncia ixqueren XII cavallers tots vestits de gramalles e caperons, e lo emperador se vest\u00ed ax\u00ed com ells. Feren-los levar de terra e pujar alt en un cadafal, e all\u00ed los armaren e\u00b7lls desagraduaren ab aquelles circumst\u00e0ncies que als mals cavallers acostumen de fer, segons des\u00fas en lo principi del libre \u00e9s contengut.<\/p>\n

Com lo duch d\u2019Andria se veu<\/a> fer tal proc\u00e9s e de tanta inf\u00e0mia per a ell e als altres, e veure\u2019s foragitat de tota honor de cavalleria, pres tan gran alteraci\u00f3 que la fel li sclat\u00e0 e mor\u00ed de continent.<\/p>\n

Com lo emperador lo veu<\/a> mort, man\u00e0 no fos soterrat en sagrat, mas que fos lan\u00e7at enmig de un camp perqu\u00e8\u00b7l menjassen los cans e les b\u00e8sties feres.<\/p>\n

E feu-los<\/a> pintar en pavesos, penjats cap avall, ab la sent\u00e8ncia scrita en cascun pav\u00e9s, e tram\u00e9s-los per totes les parts de crestians. Com lo papa e lo emperador de Alamanya los veren, tingueren per molt justificada la sent\u00e8ncia. Com los cavallers agueren rebuda la honor que eren mereixedors, tornaren-los en la pres\u00f3. E dix lo emperador:<\/p>\n

\u2013Usem de just\u00edcia e no hajam miseric\u00f2rdia de neg\u00fa.<\/p>\n

Feu<\/a> portar lo scuder del duch de Maced\u00f2nia ab grossa cadena al coll e, present tots, li don\u00e0 sent\u00e8ncia de mort e que fos penjat cap avall, per la molta congoixa que li havia feta passar. Com Diafebus veu<\/a> lo scuder e hoh\u00ed la sent\u00e8ncia que li havien dada, de mort, e que\u00b7l se\u2019n portaven per executar-lo, an\u00e0 prestament e agenoll\u00e0\u2019s als peus de l\u2019emperador e supplic\u00e0\u2019l molt fos de sa mer\u00e7\u00e9 que aquell scuder no prengu\u00e9s mort, perqu\u00e8 les males gents no aguessen a dir que moria per haver dit mal del seu capit\u00e0. E lo emperador ab bones paraules lo detenia perqu\u00e8 lo executassen. Com la princessa veu<\/a> que Diafebus no podia res acabar per molt que supplic\u00e0s, lev\u00e0\u2019s del strado e an\u00e0\u2019s agenollar als peus de son pare, e ensemps ab Diafebus lo supplicaren que\u00b7ls don\u00e0s lo home. E tanpoch ho volgu\u00e9 consentir. Vengu\u00e9 la emperadriu e totes les donzelles, e totes lo supplicaren. Dix lo emperador:<\/p>\n

\u2013\u00bfQui veu<\/a> jam\u00e9s que sent\u00e8ncia que fos donada per lo consell general se revoc\u00e0s? Jam\u00e9s ho fiu, no u far\u00e9 ara.<\/p>\n

La princessa li prenia les mans per scusa de besar-les, e lev\u00e0-li lo anell del dit, que ell no agu\u00e9 sentiment, e dix-li:<\/p>\n

\u2013La majestat vostra, senyor, no \u00e9s acostumada de usar de tanta crueltat de fer morir neg\u00fa ab tanta pena.<\/p>\n

\u2013A mi no contenten vanes paraules \u2014dix lo emperador\u2014, segons les que ell me dix. Emper\u00f2 v\u00f3s, ma filla, mudau-li la mort a tota vostra voluntat.<\/p>\n

La princessa don\u00e0 lo anell a Diafebus, e aquell, molt corrent ab un ro\u00e7\u00ed an\u00e0 al mercat, hon la just\u00edcia se fe\u00ffa, e don\u00e0 a l\u2019alguazir lo anell. E Diafebus pres lo home e port\u00e0\u2019l-se\u2019n a sa posada, que ja stava en la scala per dar-li la volta. Partit Diafebus de sa posada per anar al palau, lo scuder, cuytadament, se n\u2019an\u00e0 al monestir de Sanct Francesch e feu-se<\/a> frare: leix\u00e0 los perills del m\u00f3n e pos\u00e0\u2019s al servey de nostre Senyor.<\/p>\n

L\u2019endem\u00e0 apr\u00e9s de la sent\u00e8ncia, lo emperador feu<\/a> pendre tots los turchs qui de rescat no eren, e tram\u00e9s-los en altres parts per vendre, \u00e7o \u00e9s, en Ven\u00e8cia, en Cic\u00edlia, en Roma e en Yt\u00e0lia. E los que no podien vendre barataven-los ab armes o cavalls o vitualles, lo que mester havien. L\u2019altre duch se rescat\u00e0 per LXXX m\u00edlia ducats venecians; lo fill del duch de Cal\u00e0bria pagu\u00e0 LV m\u00edlia ducats. Tots los dem\u00e9s se rescataren. Los qui no tenien de qu\u00e8 paguar, fehien sagrament e homenatge de b\u00e9 servir e lealment: donava\u2019ls armes e cavall e sou, e fe\u00ffa\u2019ls anar al camp. Los qui no u volien fer, fe\u00ffa\u2019ls molt b\u00e9 ferrar e fe\u00ffa\u2019ls obrar les torres de la ciutat e dins lo palau, de qu\u00e8 se n\u2019ennobl\u00ed molt tot.<\/p>\n

Com lo conestable e Diafebus se havien a partir, lo emperador pres tant del seu tresor com conegu\u00e9 que havia agut del rescat dels presoners, e tram\u00e9s-lo per ells al capit\u00e0.<\/p>\n

Lo dia ans que partissen, Diafebus tingu\u00e9 sment: com lo emperador se fon retret, ell an\u00e0 a la cambra de la princessa e la primera que trob\u00e0 fon Stephania, e feu-li<\/a> de genoll gran rever\u00e8ncia e dix:<\/p>\n

\u2013Gentil dama, la mia bona sort \u00e9s stada de vostra mer\u00e7\u00e9 \u00e9sser la primera ab qui\u00b7m so<\/a> encontrat. Hauria-us a molta gr\u00e0cia me f\u00e9sseu cert de vostra benivolen\u00e7a que la mia demanda fos admesa. Tendria\u2019m per home de bona ventura, si la fortuna m\u2019era tan favorable, me volgu\u00e9sseu fer digne que us pogu\u00e9s \u00e9sser lo m\u00e9s acostat servidor, per b\u00e9 que yo no\u00b7n sia digne ne mereixedor, atesa la gran bellea, gr\u00e0cia e dignitat que la mer\u00e7\u00e9 vostra posseheix. Emper\u00f2 amor \u00e9s aquella qui eguala les voluntats e a l\u2019indigne fa digne de \u00e9sser amat<\/span>. Com yo us ame sobre totes les dames del m\u00f3n, e per v\u00f3s \u00e9sser dama de tan bon sentiment, la fi de la mia demanda no\u00b7m deu \u00e9sser denegada. E leixau a part, per vostra virtut, les paraules que preniu, scusant-vos ab la senyora princessa, e aquella preneu en total defensi\u00f3 vostra. Serviu-vos un poch de les mans, stenent-les envers mi en senyal de vict\u00f2ria, perqu\u00e8 al millor cars no us falguen, e haureu feta bona electi\u00f3. E si lo contrari feu, lo que no \u00e9s presumidor, reportar\u00e0 la mer\u00e7\u00e9 vostra aquella confusi\u00f3 e vergonya de poch amar, e blasmada per totes les dones d\u2019onor, e totes vos daran per pena que siau desagraduada de tota gentilesa, puix no voleu sentir la gl\u00f2ria que de amor se ateny, condamnant-vos que siau exellada en la ylla dels Pensaments, hon neg\u00fa jam\u00e9s troba rep\u00f2s. E si a\u00e7\u00f2 no\u00b7m basta, que no\u00b7m vullau pendre a mer\u00e7\u00e9, yo publicar\u00e9 en lo studi de cavalleria a les dones e donzelles totes les requestes que per ma part a vostra senyoria he fetes, e totes vostres cruels e impiadoses respostes. En una part me comdamnau, en altra me dau sent\u00e8ncia de vida, demanant a la mer\u00e7\u00e9 vostra que davant la iŀlustr\u00edssima princessa aquella sia jutge, qual de v\u00f3s o de mi demana m\u00e9s justa causa.<\/p>\n

E don\u00e0 fi en son parlar.<\/p>\n

La virtuosa Stephania, ab cara molt afable, responent, dix:<\/p>\n

\u2013Puix la ignor\u00e0ncia no \u00e9s digna de perd\u00f3, obriu los hulls, que res no us scusa, e veureu lo que les dones de honor pronunciaran contra v\u00f3s hi en molta honor mia. E dos contraris no poden star ensemps per la contrarietat que ab si porten. La qual demanda per v\u00f3s a mi feta, vos off\u00e9n m\u00e9s que no us fora<\/a> mester, e requer smena gran per reparar lo passat, majorment si lo juh\u00ed dels entenents coneixeran en v\u00f3s que dieu paraules que contra la honor vostra criden, car veig-vos tan cuytat de pendre vostra libertat. Ax\u00ed, com crech en alre no pensau, dupte he no vingau en major error en reparar vostres errades en coneixen\u00e7a dels bons, e portar a mi a estendre la mia gonella damunt vostre menyscapte. Per qu\u00e8 vull que siau cert en aquesta part no vull fer miracles en resucitar un altre L\u00e0tzer, com feu<\/a> Jhesucrist. Emper\u00f2 no vull que per a\u00e7\u00f2 desespereu de la mia poca amor, car m\u00e9s \u00e9s que v\u00f3s no dieu ni podeu pensar, car lo major b\u00e9 que us conech \u00e9s ignor\u00e0ncia que mostrau haver.<\/p>\n

E volent Diafebus satisfer a les rahons des\u00fas dites, vench lo cambrer de l\u2019emperador e dix a Diafebus que lo emperador lo demanava. E Diafebus supplic\u00e0 a Stephania que all\u00ed lo volgu\u00e9s sperar, que ell tornaria lo m\u00e9s prest que pogu\u00e9s. La gentil dama resp\u00f2s que era molt contenta d\u2019esperar-lo.<\/p>\n

Com lo emperador veu<\/a> a Diafebus, dix-li que ell e lo conestable rebessen los diners dels presoners. Dix Diafebus que era content. Apr\u00e9s pregu\u00e0 molt al gran conestable que\u00b7ls volgu\u00e9s rebre, aŀlegant ignor\u00e0ncia, que no sabia contar. E lo emperador los man\u00e0 que ans del dia, que partissen. E Diafebus se\u2019n torn\u00e0 a la cambra e trob\u00e0 la sua senyora que stava arrapada en fort pensament, ab les l\u00e0gremes als hulls, per \u00e7o com sabia que lo emperador no\u00b7l demanava sin\u00f3 perqu\u00e8 part\u00eds. E Diafebus, qui en tal comport la veu<\/a> star, pres-la a conortar mostrant que major dolor tenia ell de sa partida que no fehia ella.<\/p>\n

E stant en aquest<e>s<\/sup><\/a> consolacions, entr\u00e0 per la cambra la princessa, que venia de la torre del tresor en camisa e ab faldetes de dom\u00e0s blanch, ab los cabells tots scampats per les spatles, e fe\u00ffa-u per la gran calor que fehia. Com ella veu<\/a> a Diafebus, volgu\u00e9-se\u2019n tornar, mas Diafebus li fon tan prop que no la\u2019n leix\u00e0 tornar.<\/p>\n

\u2013Voleu que us digua? \u2014dix la princessa\u2014. De v\u00f3s no m\u2019i d\u00f3 res, puix vos tinch en compte de jerm\u00e0.<\/p>\n

Parl\u00e0 Plaerdemavida e dix:<\/p>\n

\u2013Senyora, \u00bfno veu vostra altesa la cara d\u2019Estephania? \u00a1Si par que haja bufat al foch! Car tan vermella st\u00e0 la sua cara com fa la rosa de maig. E yo b\u00e9 crech que les mans de Diafebus no han stat molt ocioses stant nosaltres alt en la torre. \u00a1B\u00e9 la pod\u00edem nosaltres sperar que vingu\u00e9s! Hi ella s\u2019estava a\u00e7\u00ed ab la cosa que m\u00e9s ama. \u00a1Dolor de costat que\u00b7t vingua! Que si yo tingu\u00e9s enamorat, tamb\u00e9 m\u2019i jugaria com vosaltres feu. Mas so<\/a> dona exorqua que no tinch res qui b\u00e9 vulla. Diafebus, senyor, sabeu a qui ame de tot mon cor e vull b\u00e9 A Yp\u00f2lit, patge de Tirant. E si fos cavaller, encara lo volria m\u00e9s.<\/p>\n

\u2013Ara yo us promet \u2014dix Diafebus\u2014 que\u00b7n la primera batailla que yo\u00b7m trobe, ell haur\u00e0 tota la honor de cavalleria.<\/p>\n

E stigueren burlant per bon spay. Dix la princessa:<\/p>\n

\u2013\u00bfVoleu que us digua, jerm\u00e0 Diafebus? Com b\u00e9\u00b7n so<\/a> mesa entorn e b\u00e9 mirat per tots los cantons del palau, e no veig a Tirant, lo cor me mor. Car si aquell yo podia veure, la mia \u00e0nima restaria aconsolada. Mas ab aquest desig pens que\u00b7m morr\u00e9 ans que\u00b7l veja. Emper\u00f2 una cosa m\u2019aconorta: que encara que congoixa ne passe, no\u00b7m dol, puix ame cavaller valer\u00f3s, complit de totes virtuts. E la part que m\u00e9s me contenta \u00e9s per \u00e9sser liberal, per, \u00e7o com lo gran conestable ha dit que t\u00e9 molt gran despesa. Ax\u00ed \u00e9s dels senyors que tenen lo \u00e0nimo gran en despendre: en l\u2019estat que\u00b7s meten, en aquell deuen perseverar. E per \u00e7o com yo veig Tirant que en aquesta terra no t\u00e9 b\u00e9ns ni heretatge, no volria per res menyscab\u00e0s de sa honor. Yo li vull \u00e9sser com a pare e mare, jermana e filla, com enamorada e muller. E per \u00e7o v\u00f3s, lo meu jerm\u00e0, li portareu moltes recomandacions e enmig de elles embolicat que neg\u00fa no u s\u00e0pia ni u veja, mija c\u00e0regua d\u2019or perqu\u00e8 pugua a son plaer despendre. E per \u00e7o devallava yo e Plaerdemavida de pesar-ho e posar-ho en sachs. E com ser\u00e0 la hora del sopar, fareu venir de la gent vostra; e si yo no y so<\/a>, Stephania o Plaerdemavida vos ho daran. E direu-li de ma part no\u00b7s deixe de tot lo que sia honor sua, car la honor sua yo tinch per mia. E com aquests haja desp\u00e9s, yo li\u2019n dar\u00e9 m\u00e9s, e no consentir\u00e9 que ell ni los seus passen fretura de res. E si yo sabia que filant al torn lo podia sostenir en sa honor, de tot cert ho faria; o ab sanch de la mia persona lo pogu\u00e9s pujar en lo m\u00e9s superlatiu grau, de molt bon grat ho faria s\u00ed m\u2019ajut D\u00e9u. Car la fi de les coses sdevenidores \u00e9s remesa a la fortuna e de un b\u00e9 naix principi d\u2019altre<\/span> e la mia condici\u00f3 tira totes les coses a la sua sabor. E per \u00e7o he fet yo que lo senyor emperador li done t\u00edtol de comte. E ja veu qu\u00e8\u00b7m dix l\u2019altre dia la Viuda Reposada, que ella sabia que yo amava a Tirant, que li fes gr\u00e0cia del t\u00edtol que tenia. Tots los dies de ma vida ser\u00e9 en recort de aquell mot que\u00b7m dix. En son testament me leix\u00e0 una tia que yo tenia un comtat qui\u00b7s nomena de Sanct \u00c0ngel, e per \u00e7o yo vull que Tirant l\u2019aja, que\u00b7s nomene comte de Sanct \u00c0ngel. Almenys, si senten o saben yo ame a Tirant, ser\u00e0 gran scusaci\u00f3 mia: diran que ame un comte; car la mia confian\u00e7a posada st\u00e0 en sa valor.<\/p>\n

Hoynt dir Diafebus a la princessa paraules de tanta amor, stigu\u00e9 molt admirat e dix:<\/p>\n

\u2013Per mon D\u00e9u, senyora, yo no\u00b7m sent bastant en regraciar ne satisfer a les honors e prosperitats que la majestat vostra fa a Tirant, per b\u00e9 que lo mer\u00e9ixer de Tirant sia molt e mereix molt majors coses que no s\u00f3n aquestes, per ses virtuts. Mas ab la gr\u00e0cia e molta amor que la celsitut vostra ho ha dit, deu \u00e9sser pres en molt major stima que no \u00e9s, car diu lo proverbi que no dona qui ha, mas qui u ha acostumat<\/span>. Car yo veig que les gr\u00e0cies s\u00f3n tals segons d\u2019on proceheixen, e lo qui a vostra altesa por\u00e0 at\u00e9nyer ser\u00e0 benaventurat. E per \u00e7o vos demande gr\u00e0cia que yo, per part de aquell fam\u00f3s cavaller, vos bese les mans e los peus, e apr\u00e9s, per tots quants som de la parentela.<\/p>\n

No pogu\u00e9 m\u00e9s detenir-se Stephania que no parl\u00e0s per la molta passi\u00f3 de amor que tenia, e dix: \u2014No\u00b7m det\u00e9 lo partir per anar-me\u2019n ab Diafebus sin\u00f3 vergonya, la qual vergonya proceheix de menyscapte de gentilesa, car la inf\u00e0mia que en ma honor faria no seria de neguna stima entre los bons, puix ab lic\u00e8ncia de vostra altesa ho fes, car, ab veritat, enveja m\u2019a<\/a> fet del que feu per aquell glori\u00f3s mestre seu, Tirant lo bo. Donchs yo dech emitar la exceŀl\u00e8ncia vostra, que fa\u00e7a donaci\u00f3 de tot quant he a Diafebus, qui a\u00e7\u00ed present \u00e9s.<\/p>\n

E lev\u00e0\u2019s de all\u00ed hon stava e entr\u00e0-se\u2019n dins la sua cambra. E scriv\u00ed un albar\u00e0 e pos\u00e0\u2019l-se en los pits e torn\u00e0 en la cambra hon era la princessa.<\/p>\n

En aquest spay que Stephania era anada per scriure, Diafebus suplic\u00e0 molt a la princessa que la y deix\u00e0\u2019s besar. E la princessa jam\u00e9s hi volgu\u00e9 consentir ne atorguar-lo-y. E Diafebus torn\u00e0 dir a la princessa:<\/p>\n

\u2013Senyora, puix les nostres voluntats s\u00f3n contr\u00e0ries, rahonablament se deu seguir que u sien les obres. E de a\u00e7\u00f2 ve lo que\u00b7s diu, que quant hu no vol dos no\u00b7s discorden<\/span>. Ax\u00ed ne poria pendre a nosaltres, a gran culpa de la majestat vostra, si ja de lenguatge no mudau. Fins a\u00e7\u00ed vos so<\/a> stat servidor afectat, car si la altesa vostra me agu\u00e9s comprat per catiu, no pogu\u00e9reu manar m\u00e9s en mi que ara fe\u00fdeu. \u00a1E com anava yo ab los hulls enbenats! \u00a1Car si cent vides tingu\u00e9s, com no tingua sin\u00f3 una, totes cent les aventurara sols per fer a la majestat vostra algun servir, per gran perill que y fos! E la celsitut vostra no voler-me contentar lo sperit de libertat de una poca de fruyta Cercau de a\u00e7\u00ed avant altre jerm\u00e0 e servidor qui us serveisca a sa despesa. E no pense m\u00e9s la altesa vostra que jam\u00e9s digua res a Tirant de part vostra, ni menys li portar\u00e9 los diners. E per prest que sia al camp, pendr\u00e9 son comiat e tornar\u00e9 en la mia terra. Emper\u00f2, encara vos dolreu algun dia de la mia abs\u00e8ncia.<\/p>\n

E stant en la fi de aquestes rahons, lo emperador entr\u00e0 per la cambra e dix a Diafebus per qu\u00e8 no desempatxava en metre\u2019s a punt, que ans del dia fossen partits.<\/p>\n

\u2013Senyor \u2014dix Diafebus\u2014, ara en aquest punt vinch de la posada e tots stam prests per partir.<\/p>\n

E lo emperador lo tragu\u00e9 de la cambra e port\u00e0\u2019l pasejant per lo palau, a ell hi al conestable, recordant-los del que tenien a fer.<\/p>\n

\u2013\u00a1Ay, trista de mi! \u2014dix la princessa\u2014. \u00a1En quant s\u2019\u00e9s enfelonit Diafebus! Hi pens que ja no volr\u00e0 fer res per mi. B\u00e9 \u00e9s mala sort mia que tots aquests franceses s\u00f3n mig desesperats. Tu, Stephania, pregua\u2019l-ne per amor de mi que no stigua ax\u00ed fell\u00f3.<\/p>\n

\u2013Yo b\u00e9 u far\u00e9 \u2014dix Stephania.<\/p>\n

Parl\u00e0 Plaerdemavida e dix:<\/p>\n

\u2013\u00a1O, b\u00e9 sou stranya senyora! \u00a1En temps de tan gran necessitat de guerra, no sapiau conservar la amistat dels cavallers! Posen los b\u00e9ns e les persones en defensi\u00f3 de vostra altesa e de tot lo imperi e, \u00bfper un besar vos feu tant d\u2019oyr? \u00bfQuin mal \u00e9s lo besar? Que ells en Fran\u00e7a no\u00b7n fan m\u00e9s menci\u00f3 que si\u00b7s donaven la m\u00e0. E si a v\u00f3s volien besar, ho deur\u00edeu consentir, e encara si us posaven les mans davall les faldes, en aquest temps de gran necessitat. E apr\u00e9s que siau en tranquiŀle pau, fer del vici virtut. \u00a1Bona dona, bona dona, enganada anau! En temps de guerra s\u2019i requiren armes, que en temps de pau no y cal balestes<\/span>.<\/p>\n

En aquestes rahons no y era Stephania, mas la princessa an\u00e0 a la cambra hon era e pregu\u00e0-la molt que\u00b7l fes venir.<\/p>\n

\u2013Car yo tinch gran dupte que no se\u2019n vaja ax\u00ed com ha dit. E si ell se\u2019n va, no ser\u00e0 gran admiraci\u00f3 que Tirant se\u2019n vaja per amor de ell. E si aquell virtu\u00f3s no se n\u2019anava per amor de mi, hirien-se\u2019n molts dels altres, e pensant-nos guanyar, perdrem massa.<\/p>\n

\u2013\u00bfVoleu fer b\u00e9, senyora? \u2014dix Plaerdemavida\u2014. No y trametau neg\u00fa, sin\u00f3 vostra altesa hi vaja en scusa de veure lo emperador. E posareu-los en noves, e tan prest li passar\u00e0 la fellonia.<\/p>\n

La princessa an\u00e0 prestament hon era son pare e trob\u00e0\u2019ls en parlament. Com b\u00e9 agueren parlat, la princessa pres per la m\u00e0 a Diafebus e pregu\u00e0\u2019l molt no stigu\u00e9s enujat de res. Resp\u00f2s Diafebus:<\/p>\n

\u2013Senyora, totes les speri\u00e8ncies que fer se poden he asajat a vostra altesa. Reconexent bona fe, cre\u00ffa vos acordar\u00edeu ab mi a perills sdevenidors per \u00e9sser incerts, car tals coses com aquestes m\u00e9s stan en contentaci\u00f3 de vista que en obra. A la majestat vostra n\u2019a<\/a> pres ax\u00ed com a sent Pere, que fogint per no morir en Roma, per la aparici\u00f3 torn\u00e0, coneixent son defalt mijan\u00e7ant voler d\u2019altri<\/span>. De dues coses seguir-i la una: besar o comiat. Atesa ma voluntat, de mi poreu manar just o injust.<\/p>\n

\u2013Si vergonya aconseguida per mals actes fos honor \u2014dix la princessa\u2014, yo seria la m\u00e9s benaventurada donzella del m\u00f3n en consentir lo que molts desigen. En contrari, si honor procur\u00e0s vergonya, no sereu de res envergonyit, com no hajau volgut sperar aquell qui t\u00e9 la mia \u00e0nima cativa, de aquelles paraules que tant vostre honor criden: \u00a1besar, besar!<\/p>\n

Acabant la princessa les darreres paraules, Diafebus don\u00e0 dels genolls en la dura terra e bes\u00e0-li la m\u00e0. E acost\u00e0\u2019s a Stephania e bes\u00e0-la tres voltes en la boca a honor de la sancta Trinitat. Parl\u00e0 Stephania e dix:<\/p>\n

\u2013Puix ab tan gran sfor\u00e7 e requesta vostra, e per manament de ma senyora, yo us he besat, vull que a voluntat mia prengau possessi\u00f3 de mi, per\u00f2 de la cinta amunt.<\/p>\n

E Diafebus no fon gens pere\u00f3s. Pos\u00e0-li de continent les mans als pits tocant-li les mamelles e tot lo que pogu\u00e9. E trob\u00e0-li lo albar\u00e0, e pensant que fos letra de algun altre enamorat, estigu\u00e9 parat, sens negun recort.<\/p>\n

\u2013Legiu lo que trobareu aqu\u00ed scrit \u2014dix Stephania\u2014. E no stigau alienat ne ab tan gran pensament, per \u00e7o que los entenents no pensen sia tolt lo ver juh\u00ed per lo qual vos condamnau, que teniu causa de sospita.<\/p>\n

La excelsa princessa pres l\u2019albar\u00e0 de la m\u00e0 de Diafebus e leg\u00ed aquell, lo qual era del tenor seg\u00fcent.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CXLVII<\/h2>\n

L\u2019ALBAR\u00c0 QUE FEU<\/a> STEPHANIA DE MACED\u00d2NIA A DIAFEBUS<\/p>\n

\u00abDe tots jorns nos mostra speri\u00e8ncia quant natura ha s\u00e0viament ordenat ses coses per los gloriosos passats. Havent atesa libertat de fer de mi lo que vull, tenguda aquella honestat que sol \u00e9sser dada a donzelles, veuran e sabran en aquest albar\u00e0 com yo, Stephania de Maced\u00f2nia, filla de l\u2019iŀlustre pr\u00edncep Rubert, duch de Maced\u00f2nia, de grat e de certa sci\u00e8ncia, no constreta ni for\u00e7ada, tenint D\u00e9u davant los meus hulls e los sancts Avangelis de les mies mans corporalmant tocats, promet a v\u00f3s, Diafebus de Muntalt, <e><\/sup><\/a> ab paraules de present prench a v\u00f3s per marit e senyor, e done-us mon cors liberalment, sens frau ni engan neg\u00fa. E port-vos en contemplaci\u00f3 de matrimoni lo sobredit ducat de Maced\u00f2nia ab tots los drets a ell pertanyents; m\u00e9s, vos porte CX m\u00edlia ducats venecians, e m\u00e9s, III m\u00edlia marchs de argent obrat, joyes, robes per la majestat del senyor emperador ab los de son sacre consell stimades LXXXIII m\u00edlia ducats; e m\u00e9s, vos porte la mia persona, que stime m\u00e9s.<\/p>\n

E si contra res d\u2019a\u00e7\u00f2 venia ni\u00b7m pot \u00e9sser provat, vull \u00e9sser encorreguda per falsa e fementida, e no\u00b7m puga alegrar ni ajudar de neguna ley que los nostres emperadors passats ni presents, hoc encara los de Roma, renunciant an aquella ley que feu<\/a> aquell glori\u00f3s emperador J\u00falius C\u00e8sar, a qual se nomena ley de m\u00e9s valer, la qual \u00e9s en favor de donzelles, viudes e pubiles. E m\u00e9s, renuncie al dret de cavalleria: no sia negun cavaller qui en camp per mi entre ni dona que\u00b7m gose rahonar, ans me puguen clavar la m\u00e0 ab la cerim\u00f2nia entre cavallers e dones d\u2019onor acostumada.<\/p>\n

E per \u00e7o que major fe hi sia dada, pose lo meu propi nom sots signat ab sanch de la mia persona.<\/p>\n

stephania de maced\u00f2nia\u00bb<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CXLVIII<\/h2>\n

COM DIAFEBUS PRES COMIAT DE L\u2019EMPERADOR E DE LES DAMES PER TORNAR AL CAMP<\/p>\n

Aquesta Stephania no era filla de aquest duch. Son pare fon glori\u00f3s pr\u00edncep e valent\u00edssim cavaller molt rich; era cos\u00edn germ\u00e0 de l\u2019emperador e no tenia sin\u00f3 aquesta filla. Com se mor\u00ed deix\u00e0-li lo ducat, que com fos de XIII anys man\u00e0 en son testament que li fos donat. La mare de aquesta rest\u00e0 dona poderosa, tudora e curadora ab lo emperador ensemps. Aquesta, per haver fills, pres lo comte d\u2019Alb\u00ed per marit, e aquell intitul\u00e0\u2019s duch de Maced\u00f2nia. Aquesta donzella havia en aquell cars complits XIIII anys.<\/p>\n

Venint la nit que tots estaven en orde per partir, Diafebus, m\u00e9s content que dir no\u00b7s poria, a la hora que la princessa li havia asignada, tram\u00e9s per la moneda. E com la tingu\u00e9 en sa posada, en lo spay que la gent s\u2019armava ell torn\u00e0 al palau per pendre lic\u00e8ncia de l\u2019emperador e de totes les dames, en special d\u2019Estephania, a la qual pregu\u00e0 que, com seria absent, fos en recort de ell.<\/p>\n

\u2013Ay, Diafebus e senyor de mi \u2014dix Stephania\u2014. Lo b\u00e9 de aquest m\u00f3n tot st\u00e0 en fe. \u00bfE no veu v\u00f3s en lo sanct Evangeli que diu: \u00abBeneyts seran aquell qui no\u00b7m veuran e creuran\u00bb? V\u00f3s me veu e no creheu. Ajau a\u00e7\u00f2 de mi: m\u00e9s part hi teniu que totes les persones del m\u00f3n. E besant-lo moltes veguades a la partida, davant la princessa e Plaerdemavida. A la partida foren scampades moltes l\u00e0gremes ensemps misclades, car aquest \u00e9s lo costum de aquells qui b\u00e9\u00b7s volen. E don\u00e0 dels genolls en la dura terra, besant les mans a la princessa de part de aquell virtu\u00f3s Tirant e de la sua. Com ell fon al cap de la scala, Stephania cuyt\u00e0 devers ell e dix-li:<\/p>\n

\u2013Perqu\u00e8 us recort de mi.<\/p>\n

Lev\u00e0\u2019s una grossa cadena de or que portava al coll e don\u00e0-la-y.<\/p>\n

\u2013Senyora \u2014dix Diafebus\u2014, tal penyora tinch vostra. Si mil hores havia en lo dia, cascuna hora per si seria en recort de la mer\u00e7\u00e9 vostra.<\/p>\n

E torn\u00e0-la a besar altra veguada e feu<\/a> son cam\u00ed envers la posada. E feu<\/a> prestament carregar les adzembles e tots pujaren a cavall a les dues hores de la nit, e part\u00ed ell hi lo conestable. Havien supplicat a l\u2019emperador les naus e les galeres portassen vitualles al camp. Arribats que foren ab Tirant, no fon poch lo plaer que pres en llur venguda. Lo conestable ensemps ab Diafebus donaren los diners dels presoners al capit\u00e0. E aquell feu<\/a> venir los comtes qui altra veguada havien repartit los diners e altres coses com armes e ro\u00e7ins. Com tot a\u00e7\u00f2 fon fet, Diafebus recit\u00e0 a Tirant tot lo que s\u2019era seguit, e los diners que li portava.<\/p>\n

Tirant de res no agu\u00e9 major consolaci\u00f3 com de l\u2019albar\u00e0 que veu<\/a> scrit de m\u00e0 d\u2019Estephania, e lo seu nom com era scrit ab la sua sanch. Dix Diafebus:<\/p>\n

\u2013\u00bfNo sabeu com ho ha fet? Lig\u00e0\u2019s lo dit ab un fil fort e lo dit infl\u00e0\u2019s, e ab una agulla punx\u00e0\u2019s lo dit e prestament n\u2019ixqu\u00e9 sanch.<\/p>\n

\u2013Ara \u2014dix Tirant\u2014 haurem guanyada una sent\u00e8ncia envers ma senyora, puix aquella galant Stephania ser\u00e0 de part nostra.<\/p>\n

Dix Diafebus:<\/p>\n

\u2013\u00bfVoleu que pesem quant or nos ha donat?<\/p>\n

Fon pesat e trobaren-hi dos quintals tots en ducats.<\/p>\n

\u2013M\u00e9s m\u2019a<\/a> donat \u2014dix Diafebus\u2014 que sa altesa no\u00b7m dix, com la mija c\u00e0rregua no \u00e9s sin\u00f3 quintar e mig. Ax\u00ed \u00e9s dels grans senyors, dels qui tenen lo cor valer\u00f3s, que donen m\u00e9s que no prometen. Deixem-los star e vejam qu\u00e8 s\u2019i fa en lo camp.<\/p>\n

Apr\u00e9s que lo gran conestable e Diafebus foren partits, los turchs staven molt desesperats com dues voltes eren stats desbaratats, maldient del m\u00f3n e de la fortuna, qui en tanta dolor los havia posats, com trobassen per compte los fallien, entre morts e presos, m\u00e9s de cent m\u00edlia h\u00f2mens. E stant ab aquesta ira tingueren consell en quina forma porien dar mort a Tirant; perqu\u00e8 fon deliberat que lo rey de Egipte, per \u00e7o com era molt ent\u00e9s e en les armes m\u00e9s destre que neg\u00fa de tots los altres, e dels moros millor, de II celles molt bon cavalcador, armava\u2019s a la nostrada segons en Yt\u00e0lia se acostuma fer, ab sos penatxos e los cavalls encubertats, agueren de acort que ell vingu\u00e9s al camp dels crestians. E tram\u00e9s un trompeta a Tirant. Com fon a la vora del riu, feu<\/a> son senyal posant una tovallola en una canya que portava, e los del camp prestament li respongueren per aquell mateix senyal. E passaren-lo, per manament de Tirant, ab la petita barca que tenien de\u00e7\u00e0. Com fon davant lo capit\u00e0, deman\u00e0 salconduyt per al rey de Egipte e X ab ell. E lo capit\u00e0 fon content de atorgar-lo.<\/p>\n

L\u2019endem\u00e0 vench lo rey, e Tirant ab tots los grans senyors lo anaren a recebir a la vora del riu, e li feren molta honor segons de rey se pertany; lo qual venia armat, e tal se trob\u00e0 lo capit\u00e0 e tots los seus. Lo rey portava molt rica sobrevesta, tota de or e de perles, e lo capit\u00e0 portava la camisa, sobre les armes, que sa senyora li havia dat. Lo capit\u00e0 feu<\/a> pendre dos moros dels qui eren venguts ab lo rey, e feu-los<\/a> portar a la sua tenda perqu\u00e8 matassen cent parells de capons e gallines que tenia. E feu-li<\/a> aparellar molt b\u00e9 a dinar aro\u00e7 e cuscus\u00f3<\/a> e molts altres potatges que havien aparellat. Feren-lo molt bon servir a la real. E atur\u00e0 all\u00ed tot lo dia e la nit fins a l\u2019endem\u00e0. E mir\u00e0 tot lo camp e lo comport de aquell. Com veu<\/a> tanta gent a cavall, deman\u00e0 aquella gent per qu\u00e8 staven tant a cavall. Resp\u00f2s lo capit\u00e0:<\/p>\n

\u2013Senyor, aquells stan all\u00ed per festejar-vos.<\/p>\n

\u2013Si nosaltres ho agu\u00e9ssem fet ax\u00ed \u2014dix lo rey-com tu fas, no agueres romput lo nostre camp. E per \u00e7o desig la tua mort, car en gran dolor e congoixa nos has posats per la gent que\u00b7ns has presa e los qui s\u00f3n anats riu avall, que llurs corsos no han rebut sepultura. E per \u00e7o tinch a tu en gran hoy de tot mon cor, justament, sens admiraci\u00f3 alguna. Car no \u00e9s justa cosa ni rahonable que yo degua amar aquell qui\u00b7m persegueix de hoy capital en brogit de semblant guerra, car de guerra null temps no procehex amor. Per qu\u00e8\u00b7t notifich que per les mies mans tens a morir de mort amargosa, per \u00e7o com la tua pr\u00f2pia natura \u00e9s de crueldat, que d\u00f3nes mort a qui no la mereix. E poden dir tots aquells a qui lo dan toca que aquest est lo m\u00e9s desaventurat cavaller, en lo m\u00e9s alt superlatiu grau de crueldat, conf\u00fas e abatut molt m\u00e9s que dir no\u00b7s poria.<\/p>\n

Resp\u00f2s Tirant en stil de semblants paraules:<\/p>\n

\u2013Lo meneg<\/a> de vostra lengua me par \u00e9sser molt fort, e ax\u00ed u deu passar per los mals com per los bons, hoc encara per l\u2019estat dels cominals. E per \u00e7o yo spletar\u00e9 la mia taillant spasa ponint aquells qui han seguit vostra mala secta. E no vull ab v\u00f3s contendre de paraules deshonestes, majorment stant dins la mia tenda.<\/p>\n

Lo rey volgu\u00e9 satisfer, e Tirant ixqu\u00e9 fora de la tenda, e lo rey se\u2019n torn\u00e0 al seu camp. L\u2019endem\u00e0 ajust\u00e0 consell de tots los grans senyors, reys, duchs, comtes e tots los crestians, e posaren-se enmig de una gran praderia. Com tots foren ajustats, lo rey de Egipte feu<\/a> principi a paraules de semblant stil.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CXLIX<\/h2>\n

COM LO REY DE EGIPTE TORN\u00c0 LA RESPOSTA QUE TIRANT LI HAVIA FETA ALS GRANS SENYORS MOROS<\/p>\n

\u2013Seguint lo costum de aquells que lo offici de la lengua davant les mans posen, yo no so<\/a> de tal metaill, ans me plau comanar a les mans los actes virils e remetre\u2019ls a la fortuna pr\u00f2spera o adversa, les tals coses que los bons cavallers han acostumat fer, e resta en ells la honor de la mundana gl\u00f2ria. E per \u00e7o, magn\u00e0nims senyors, vos vull significar la bona pr\u00e0tica que tenen los crestians \u00e9sser molt bona, com haja vist nit e dia gent a peu e a cavall guardant tostemps lo camp. E per res al m\u00f3n no\u00b7ls por\u00edem esvayr ax\u00ed com ells han fet a nosaltres. Des que aquest capit\u00e0 \u00e9s vengut, ha posat en gran orde tota la gent.<\/p>\n

Dix lo sold\u00e0:<\/p>\n

\u2013A vostre parer, \u00bfquanta gent poden \u00e9sser de peu e de cavall?<\/p>\n

\u2013Senyor, yo pens \u2014dix lo rey\u2014 que los de peu no bastan a XLV m\u00edlia e los de cavall seran X m\u00edlia, e no y basten encara. Ells s\u00f3n pochs, mas lo gran orde que ells tenen ara de present \u00e9s molt gran, car b\u00e9 sap la senyoria vostra e tots los que all\u00ed s\u00f3n, com lo duch de Maced\u00f2nia era capit\u00e0, per lo mal orde que dava e per no entendre la guerra, tostemps era ven\u00e7ut e nosaltres vencedors. E si aquest diable de home no fos vengut de la Fran\u00e7a, ja f\u00f3rem dins los palaus de Constantinoble, e de la sua sgl\u00e9sia, que tan bella \u00e9s, n\u2019agu\u00e9rem fet mesquita; lo emperador agu\u00e9rem mort, sa muller e sa filla foren sclaves, e totes les altres donzelles ab elles ensemps, a la senyoria de nosaltres. E ara no porem ax\u00ed fer si aquest capit\u00e0 viu molt. E venint a l\u2019efecte del que vull dir, no \u00e9s possible nosaltres lo puguam matar o apresonar sin\u00f3 en aquesta manera, com ell no vendr\u00e0 a batailla ab nosaltres, sin\u00f3 a tot son avantatge per lo poder gran que nosaltres tenim m\u00e9s que no ell. Si vosaltres teniu per bo yo\u00b7l requer\u00eds de batailla a tota ultran\u00e7a, de la mia persona a la sua, ell \u00e9s molt anim\u00f3s cavaller, no ser\u00e0 menys no accepte la batailla. E com ser\u00e0 a\u00e7\u00ed, ens combatrem, e vosaltres coneixereu yo haja lo millor, deixau-nos combatre que yo\u00b7l matar\u00e9. E si \u00e9s cars ell pogu\u00e9s m\u00e9s de mi, de un tro\u00e7 luny tiren-li ab fletxes e muyra en tot cars del m\u00f3n ell hi tots quants ab ell vendran.<\/p>\n

Tots ells tingueren per bo lo que lo rey havia dit. Finat lo consell, lo rey de Egipte se n\u2019entr\u00e0 en la sua tenda e pres-se a ordenar una letra.<\/p>\n

Lo sold\u00e0 tenia un servidor que s\u2019havia criat de molt poca edat \u2014lo qual era stat cresti\u00e0 e natural de la ciutat de Famagosta, qui \u00e9s en Chipre\u2014, e fon pres en mar per una fusta de moros, e per la poca edat e discreci\u00f3 que tenia feren-lo tornar moro. Aquest, com fon en perfeta edat, avent natural conexen\u00e7a \u00e9sser millor la ley crestiana que no la secta mafom\u00e8tica, deliber\u00e0 de tornar a la bona part, e pos\u00e0-u en execuci\u00f3 en aquesta forma: lo moro se pos\u00e0 molt en orde de belles armes e un ginet molt bo, e feu<\/a> la via del pont de pedra hon stava lo senyor de Malveh\u00ed. Com fon prop lo pont quasi ab un tir de balesta, pos\u00e0 la tocha que portava al cap de la lan\u00e7a e feu<\/a> senyal de segur. E los del castell veren que no venia sin\u00f3 hu tot sol; respongueren al senyal asegurant-lo.<\/p>\n

Com lo moro fon prop, un balester qui no havia res vist del segur que\u00b7l senyor de Malveh\u00ed havia fet, tir\u00e0-li un passador e nafr\u00e0-li lo ginet.<\/p>\n

\u2013\u00a1O, senyors! \u2014dix lo moro\u2014. \u00bfTan poca fe haur\u00e0 en vosaltres que sobre segur mateu a mi o a mon cavall?<\/p>\n

Desplagu\u00e9-li molt al senyor de Malveh\u00ed, e feu-lo<\/a> descavalcar e curaren-li lo ro\u00e7\u00ed, e prom\u00e9s-li que si moria que li\u2019n daria un altre millor. Lo moro dix com venia all\u00ed per fer-se cresti\u00e0, e que volria parlar molt ab lo gran capit\u00e0. E volia, si a ell era plasent, volgu\u00e9s \u00e9sser son padr\u00ed, e que si parlava ab ell l\u2019avisaria de moltes coses qui serien en gran honor sua e \u00fatil de la sua persona. Restaren de acort que l\u2019endem\u00e0 torn\u00e0s all\u00ed e que lo senyor de Malveh\u00ed trametria a preguar a Tirant vengu\u00e9s all\u00ed. E lo moro, molt content, torn\u00e0-se\u2019n al camp e mostr\u00e0 lo seu cavall al sold\u00e0 e als menescals perqu\u00e8\u00b7l guarissen. E lo sold\u00e0 deman\u00e0-li d\u2019on venia e com era stat nafrat lo seu ro\u00e7\u00ed.<\/p>\n

Lo moro, responent, dix:<\/p>\n

\u2013Senyor, yo an\u00fd devers lo pont per \u00e7o com me enujava a\u00e7\u00ed. E de un gran tro\u00e7 luny yo viu un cresti\u00e0 a cavall, e fiu la sua via e ell m\u2019esper\u00e0. Com fuy prop de ell, tir\u00e0\u2019m aquest passador, e yo ferm\u00ed fort dels esperons al ginet e aconsegu\u00ed\u2019l, e d\u2019encontre l\u2019enderoqu\u00ed a terra del cavall. E prestament fuy descavalcat per tolre-li la vida e ell, agenollat, deman\u00e0\u2019m perd\u00f3. La mia pr\u00f2pia natura \u00e9s inclinada m\u00e9s a perdonar que altra cosa, e som restats en molt gran amistat; \u00e0\u2019m prom\u00e9s sobre sa fe, de avisar-me tot quant en lo camp dels crestians se far\u00e0.<\/p>\n

\u2013\u00a1O, que bona nova \u00e9s stada per a mi \u2014dix lo sold\u00e0\u2014, que yo pugua saber qu\u00e8 s\u2019i fa en lo camp dels crestians! Prech-te en tot cars del m\u00f3n tu y vulles tornar dem\u00e0, e sentir\u00e0s qu\u00e8 volran fer: si speraran batailla o si se n\u2019hiran dins la ciutat de Constantinoble.<\/p>\n

E ell atorgu\u00e0 tot quant li dix. L\u2019endem\u00e0 ell lo solicit\u00e0 que torn\u00e0s al castel per parlar ab son amich. Com al moro li paregu\u00e9 hora de partir, ell pres un ginet dels millors que\u00b7l sold\u00e0 tenia e feu<\/a> la via del pont. E, fet son senyal, ell entr\u00e0 dins lo castell, e per tots fon rebut ab molta honor. E no pass\u00e0 molt spay que fon aqu\u00ed Tirant, e feu<\/a> molta honor al senyor de Malveh\u00ed e a son fill. Apr\u00e9s entraren dins una cambra hon era la senyora de Malveh\u00ed, qui stava a rahons ab lo moro. Com Tirant agu\u00e9 abra\u00e7ada la senyora, feu<\/a> honor al moro. E lo moro li dix com venia per fer-se cresti\u00e0, cognoxent ab natural rah\u00f3 la veritat de la fe, e supplicava\u2019l que fos de sa mer\u00e7\u00e9 que\u00b7l volgu\u00e9s acceptar per servidor.<\/p>\n

\u2013E significh a la senyoria vostra com per lo consell han determenat que dem\u00e0 o l\u2019altre vos ser\u00e0 tramesa una letra de batailla. Emper\u00f2 guardau, senyor, que en negun cars del m\u00f3n no accepteu la batailla perqu\u00e8 no us por\u00e0 \u00e9sser profitosa, sin\u00f3 en gran dan de la vostra persona e de tots quants ab v\u00f3s hiran.<\/p>\n

Tirant li regraci\u00e0 molt lo bon av\u00eds, e que era molt content de acceptar-lo per servidor afectat. Anaren a la sgl\u00e9sia e all\u00ed reb\u00e9 lo sanct baptisme ab molta devoci\u00f3. E volgu\u00e9 Tirant e lo fill del senyor de Malveh\u00ed fossen padrins, e la senyora fon padrina. E posaren-li nom Cipr\u00e9s de Patern\u00f3. Com lo agueren batejat, dix:<\/p>\n

\u2013Senyor, yo he rebut per gr\u00e0cia de nostre Senyor lo sanct baptisme e\u00b7m tinch per verdader cresti\u00e0, e en aquesta sancta fe vull viure e morir. Si la senyoria vostra vol que yo ature per servir-vos, ho far\u00e9 de molt bona voluntat; si volreu que torne al camp e cascun dia vos avise de tot lo que s\u2019i far\u00e0, no ha neg\u00fa en tot lo nostre camp qui m\u00e9s hi s\u00e0pia que yo, per \u00e7o com tots los consells se tenen en la tenda del sold\u00e0 e tot ho poch b\u00e9 saber, com yo sia hu dels del consell.<\/p>\n

Lavors Tirant li don\u00e0 d\u2019estrenes una cadena de or que portava; e lo fill del senyor de Malveh\u00ed li don\u00e0 XL ducats; e la senyora li don\u00e0 un diam\u00e0 de v\u00e0lua de XXV ducats. E com ell ho tingu\u00e9 en son poder, acoman\u00e0-u tot a la senyora de Malveh\u00ed que lo y guard\u00e0s.<\/p>\n

E Tirant lo pregu\u00e0 molt que se\u2019n torn\u00e0s al camp e que avis\u00e0s tan sovint com pogu\u00e9s al senyor de Malveh\u00ed de tot lo que\u00b7ls turchs tenien al cor de fer, que aquell l\u2019avisaria al seu camp. Cipr\u00e9s de Patern\u00f3 resp\u00f2s:<\/p>\n

\u2013Egregi capit\u00e0 e senyor meu, no pense la mer\u00e7\u00e9 vostra ne dupte de mi negun mal, car per la fe que so<\/a> cresti\u00e0, yo us ser\u00e9 ax\u00ed leal com si tota ma vida m\u2019agu\u00e9sseu criat. Emper\u00f2 b\u00e9 conech que no teniu rah\u00f3 de molt fiar de mi per yo \u00e9sser stat moro, mas en l\u2019esdevenidor coneixereu en mi quanta ser\u00e0 la fermetat ne l\u2019amor que us porte. Encara, senyor capit\u00e0, suplich a la senyoria vostra me fa\u00e7au gr\u00e0cia, si teniu neguna manera de confits, me\u2019n vullau donar per \u00e7o que\u00b7n fa\u00e7a present al sold\u00e0, lo qual \u00e9s molt gran menjador de aquestes coses e semblants, e ab aquesta scusa por\u00e9 anar e venir, que no pensaran negun mal de mi.<\/p>\n

Dix lo senyor de Malveh\u00ed:<\/p>\n

\u2013Yo us ne por\u00e9 dar.<\/p>\n

Feu<\/a> portar all\u00ed d\u00e0tils e confits, e feu<\/a> fer coŀlaci\u00f3 a tots e don\u00e0 a Cipr\u00e9s de Patern\u00f3 una cap\u00e7a de confits e dels d\u00e0tils. E aquell se part\u00ed molt content de ells.<\/p>\n

Com fo davant lo sold\u00e0, deman\u00e0-li de noves dels crestians. Aquell resp\u00f2s que lo seu amich li havia dit que no havien en voluntat de partir de all\u00ed.<\/p>\n

\u2013Fins a tant que la senyoria vostra mude lo camp d\u2019a\u00e7\u00ed. E \u00e0\u2019m dat, senyor, aquests d\u00e0tils e confits.<\/p>\n

E lo sold\u00e0 pres molt gran plaer en lo que havia portat e molt sovint lo y fehia anar. E aquell havisava de tot lo que sabia al senyor de Malveh\u00ed. E aquell anava a Tirant o lo y trametia a dir, e al capit\u00e0 li eren molt plasents <s>emblants<\/sup><\/a> avisos.<\/p>\n

Aquest Cipr\u00e9s de Patern\u00f3 feu<\/a> conjuraci\u00f3 de rebeŀli\u00f3 contra lo sold\u00e0.<\/p>\n

Lo rey de Egipte, com agu\u00e9 ordenada la letra de batailla, pres un trompeta e don\u00e0-la-y, e man\u00e0-li que la port\u00e0s a Tirant, capit\u00e0 dels grechs, la qual era del tenor seg\u00fcent.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CL<\/h2>\n

LETRA DE BATAILLA TRAMESA PER LO REY DE EGIPTE A TIRANT LO BLANCH<\/p>\n

\u00abAbenamar, per la permissi\u00f3 e voluntat de D\u00e9u, rey de Egipte e vencedor de tres reys en batailla campal, e casc\u00fa per si, \u00e7o \u00e9s a saber, lo poder\u00f3s rey de Fe\u00e7, lo virtu\u00f3s rey de Botgia, e lo pr\u00f2sper rey de Tremic\u00e9; a tu, Tirant lo Blanch, capit\u00e0 dels grechs.<\/p>\n

\u00bbDeixant tota longuea de paraules perqu\u00e8 pus clara speri\u00e8n\u00e7ia sia ver testimoni entre tu e mi, a la qual la fortuna ser\u00e0 favorable, puxa haver manera de glorejar-se en lo dan e desonor de l\u2019altre. Sobre les tues armes he vist portar \u00e0bit de donzella: mostres, segons lo senyal, \u00e9sser enamorat de ella. E perqu\u00e8 yo pugua complir un vot que fiu davant ma senyora, remet lo dit vot a la casa de nostre sanct propheta Mafoma, l\u00e0 hon lo seu glori\u00f3s cors jau, \u00e7o \u00e9s, en Mecha, de requerir de batailla a tota ultran\u00e7a rey o fill de aquell o lo major capit\u00e0 dels crestians. E per \u00e7o requir a tu per fer servey a la donzella de qui so<\/a>, e sia quiti de mon vot, si hi gosar\u00e0s venir, de matar-te o de leixar-te dins la li\u00e7a ven\u00e7ut o fementit. E provar\u00e9 ma veritat p\u00fablicament ab les mies mans, e tu, virtuosament vulles defendre ta honor, com la donzella de qui so<\/a> sia en major grau de bellea e de virtuts de linatge acompanyada que la tua. E lo teu cap, com a ven\u00e7ut, trametr\u00e9 en present a la sua senyoria. E si lo teu \u00e0nimo por\u00e0 comportar veure aquest c\u00e0lzer de la batailla, ser\u00e9 molt content de la tua persona a la mia s\u2019aja purguar.<\/p>\n

\u00bbEmper\u00f2, atorgant tu bona fe per aquest cars, no tenint \u00e0nimo de gosar-te combatre ab mi, haur\u00e9 a venir en altre cap, e no gos dir aquell spaventable mot tan vergony\u00f3s per aquells qui amen sa honor. E tot cavaller se\u2019n deu defendre e no restar en openi\u00f3 de gents, de senyores e donzelles menyscabat de ta honor e fama. For\u00e7at \u00e9s que u digua, \u00e7o \u00e9s a saber: ab gran maldat e pus propi parlar, traci\u00f3, has esva\u00eft dos veguades lo nostre camp ab tanta inf\u00e0mia en ta honor casi inreparable. E per \u00e7o, del meu bon dret surt una bona speran\u00e7a obtesa e desijada, e a\u00e7\u00f2 dich a fi que acte criminal en surta si veure\u2019l gosareu, car D\u00e9u omnipotent no permetr\u00e0 que tan leig crim com \u00e9s aquest reste en lo m\u00f3n inponit.<\/p>\n

\u00bbYo, a ma requesta, sostenint la veritat, te combatr\u00e9 lo meu cors contra lo teu, a peu o a cavall, segons per ton avantatge ho volr\u00e0s divisar, davant jutge competent, combatent-nos per tantes jornades fins lo hu de tu o de mi reste mort, per \u00e7o que de lo teu cap pugua fer present d\u2019ell a la senyora de qui so<\/a>. E si a la present me volr\u00e0s respondre donant o fent donar ta resposta a Egipte, trompeta meu, yo l\u2019haur\u00e9 per rebuda, lo qual basta per a concordar-nos e portar la nostra batailla a la fi que yo desige.<\/p>\n

Dada en lo nostre camp de la platga oriental, lo primer de la Luna. E pos a\u00e7\u00ed mon signe.<\/p>\n

rey de egipte\u00bb<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CLI<\/h2>\n

COM TIRANT DEMAN\u00c0 DE CONSELL ALS GRANS SENYORS DEL SEU CAMP<\/p>\n

Com Tirant agu\u00e9 vista la letra e lo contengut en aquella, ajust\u00e0 tots los cavallers del camp e pregu\u00e0\u2019ls que\u00b7l consellassen qu\u00e8 faria, ne si faria resposta a la letra. E si fehia resposta, quina tema pendria, e si acceptaria la batailla o no. Parl\u00e0 primer lo duch de Maced\u00f2nia e dix:<\/p>\n

\u2013A mi par que li deveu respondre per lo rim mateix, car segons canta lo capell\u00e0, s\u00ed respon l\u2019ascol\u00e0<\/span>. Aquesta letra, comt\u00e9 II caps, lo primer \u00e9s de la donzella, lo segon \u00e9s del cars de traci\u00f3. Venint al primer, aquest \u00e9s enamorat de la filla del Gran Turch e diu-se que \u00e9s bella donzella, e lo pare la y ha promesa dar per muller com la guerra ser\u00e0 finida. Vejau v\u00f3s en vostra terra si amau donzella de gran stat, per \u00e7o com en sa letra diu donzella de gran linatge, no entr\u00e0sseu en batailla si no ten\u00edeu tota la just\u00edcia de vostra part, com nostre Senyor mostra grans miracles en les batailles.<\/p>\n

\u2013Senyor \u2014dix Tirant\u2014, en nostra terra yo amava una viuda, per\u00f2 volien dir \u00e9sser donzella. E yo amava-la per matrimoni hi pens ella a mi, e don\u00e0\u2019m aquesta camisa. E des que de sa senyoria part\u00ed, en quants fets d\u2019armes me so<\/a> trobat, tostemps la he portada. Resp\u00f2s lo duch de Pera:<\/p>\n

\u2013Al parer meu no y basta tot lo que haveu dit. Aquesta \u00e9s filla del Gran Ca e t\u00e9 VI reys sots si; ell \u00e9s m\u00e9s que rey e no \u00e9s tan gran com lo sold\u00e0, mas \u00e9s senyor de moltes terres e regnes e lo Gran Carmany \u00e9s son vasall. \u00bfE sabeu aquest Carmany quanta terra senyoreja? M\u00e9s que no \u00e9s tota la Fran\u00e7a e tota la Hispanya alta hi baixa. E per \u00e7o u dich, perqu\u00e8 so<\/a> stat en la sua terra anant en Hierusalem. Apr\u00e9s fuy mogut de devoci\u00f3, an\u00ed a Sanct Jaume de Gal\u00edcia e pass\u00ed per tota la Hispanya. Per qu\u00e8 so<\/a> de parer, perqu\u00e8 vostra querela fos m\u00e9s justa, en vostre enteniment fantasi\u00e0seu de \u00e9sser enamorat de la princessa, nostra senyora. Lavors, vostra querela seria justa e bona, en aquesta part l\u2019avan\u00e7ar\u00edeu en dignitat hi en totes coses. E a\u00e7\u00f2 vos done yo de consell, car yo crech que aquesta senyora no ha par en lo m\u00f3n.<\/p>\n

\u2013No volria \u2014dix Tirant\u2014 lo senyor emperador qualque sospita carregosa pens\u00e0s de mi.<\/p>\n

Dix lo duch de Sin\u00f2poli:<\/p>\n

\u2013\u00bfQuin greuge por\u00e0 pendre lo emperador <de><\/sup><\/a> \u00e7o que es fa justament e sens engan de difamaci\u00f3? Yo s\u00e9 b\u00e9 que ell ho pendr\u00e0 en plaer.<\/p>\n

\u2013Posat cars que la majestat sua hi prengu\u00e9s plaer \u2014dix Tirant\u2014, \u00bfcom ho farem de la senyora princessa, si hi trobar\u00e0 enuig per yo \u00e9sser stranger de poca condici\u00f3, sens t\u00edtol neg\u00fa?<\/p>\n

Resp\u00f2s lo duch de Cas\u00e0ndria:<\/p>\n

\u2013No \u00e9s dona ni donzella no s\u2019o tingua a gran gl\u00f2ria que sia amada de grans e de pochs<\/span>. Aquesta senyora \u00e9s de tan gran sentiment que coneixeria lo bon zell per qu\u00e8\u00b7s fa: en si se\u2019n glorejar\u00e0.<\/p>\n

\u2013\u00bfQui por\u00e0 mudar aquell orde que D\u00e9u ha mes<\/a> en les coses? \u2014dix lo duch de Monsanct\u2014. No \u00e9s cosa nova un rey \u00e9sser enamorat de una sotil donzella; per contrari, una gran reyna de un pobre gentilom e descon\u00e9ixer-ne pare e mare e los m\u00e9s de sa natura. Aquesta t\u00e9 gr\u00e0cia ab honestat complida e no se enujer\u00e0 de res que fa\u00e7au ne digau.<\/p>\n

Dix lo marqu\u00e9s de Sanct Jordi:<\/p>\n

\u2013Capit\u00e0, v\u00f3s mostrau que ignor\u00e0ncia \u00e9s vostra guia. E sabut \u00e9s entre los tals cavallers per amor han fet molts fets d\u2019armes, per amor de donzelles qui resplandeixen en lo m\u00f3n de gloriosa fama. En aquesta habita dignitat e senyoria. Qui oblida lo passat oblida a si mateix<\/span>.<\/p>\n

Dix lo marqu\u00e9s de Ferrara:<\/p>\n

\u2013No ha res en lo m\u00f3n que sia m\u00e9s plasent a la dona que \u00e9s lo amor de l\u2019home<\/span>. E per \u00e7o no li traur\u00edeu lo peu del tap\u00ed que li pogu\u00e9sseu fer mal. E per \u00e7o porta ella en si exceŀl\u00e8ncia e virtut e pendr\u00e0 plaer que u fa\u00e7au.<\/p>\n

\u2013Tots som fills de Adam e de Eva, dix lo marqu\u00e9s de Peixcara. \u00c9s ver que fills s\u00f3n stats de aquells, que s\u00f3n venguts a damnaci\u00f3, altres a salvaci\u00f3. Per\u00f2 de ma crehen\u00e7a dich: si lo nostre capit\u00e0 \u00e9s vencedor ab lo nom de la princessa, ser\u00e0 dels salvats; e posat cars li pos\u00e0s les mans davall les faldes, no\u00b7n trauria sin\u00f3 honor e amor, d\u2019a\u00e7\u00f2 que va vestida.<\/p>\n

Tirant feu<\/a> pendre tots aquests vots e posar per scrit al secretari perqu\u00e8 fossen tramesos ab la letra ensemps a l\u2019emperador, per \u00e7o que si res de mal dehia fos dada la culpa als altres e no a ell. Agut son consell, se n\u2019an\u00e0 a la sua tenda e feu<\/a> resposta a la letra del rey de Egipte, la qual era del tenor seg\u00fcent.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CLII<\/h2>\n

RESPOSTA A LA LETRA DE BATAILLA DEL REY DE EGIPTE PER LO CAPIT\u00c0 TIRANT<\/p>\n

\u00abNo leva en res la propietat de verdader si at\u00e9nyer poreu bona coneixen\u00e7a: ab tals paraules pensa<nt><\/sup><\/a> portar enganosa crehen\u00e7a se\u2019n mostre lo ver. Per tal yo, Tirant lo Blanch, vencedor e destro\u00ffdor de la gent pagana de aquell fam\u00f3s e gran sold\u00e0 de Babil\u00f2nia, hoc encara del senyor de Turquia, a tu, rey de Egipte, significh:<\/p>\n

\u00bbCom per la tua trompeta he rebuda una letra tua en qu\u00e8\u00b7m dius haver-me vist portar sobre les armes \u00e0bit de donzella, e, perqu\u00e8 poguesses complir un vot que tens fet, requirs a mi de batailla a tota ultran\u00e7a, com de la donzella de qui est enamorat sia m\u00e9s virtuosa e m\u00e9s bella que la que yo ame.<\/p>\n

\u00bbDich, primerament: del vot que has fet, has encativada ta honor e fama. E m\u00e9s propi fora<\/a> que haguesses votat d\u2019estar X anys en la casa de Mecha fent smena de tos peccats, los quals s\u00f3n abominables a D\u00e9u e al m\u00f3n. A tot lo m\u00f3n \u00e9s cert e manifest que la donzella de qui yo\u00b7m nomene servidor en lo m\u00f3n no ha par, ax\u00ed en bellea, en dignitat e exceŀl\u00e8ncia virtuosa, m\u00e9s que tot altra; de linatge, gr\u00e0cia e saber exceŀleix a totes quantes n\u2019a<\/a> en lo m\u00f3n. Sabut \u00e9s com tu ames la filla del Gran Turch e yo la de l\u2019emperador. La tua, mora; la mia, crestiana. La tua t\u00e9 sisma e la mia crisma. Per tot, seria aquesta jutgada per millor e de major dignitat, que la tua no seria digna de descal\u00e7ar-li la sabata del seu peu a la sua gran exceŀl\u00e8ncia.<\/p>\n

\u00bbE dius que lo meu cap, com a ven\u00e7ut trametr\u00e0s en present a la donzella de qui est. Responch-te que a present no y consent, car fretura\u00b7m faria per a ven\u00e7re a tu e als teus. Posat cars fos ax\u00ed com dius, tal present no deu haver loch ni deu \u00e9sser do de gran preu, per \u00e7o com seria d\u2019ome ven\u00e7ut. Per\u00f2 yo promet\u00ed a la majestat de la senyora princessa, yo venint en vista de vosaltres, ven\u00e7re IIII batailles, e la \u00e7inquena apresonar un rey e portar-lo davant sa majestat. E ab lo bra\u00e7 armat li far\u00e9 present de la mia spasa, per \u00e7o com ser\u00e0 d\u2019ome ven\u00e7edor. E no \u00e9s dona ni donzella que sia de valor te degua tenir en stima de res, per \u00e7o que fas present de cosa morta e de ven\u00e7ut, e yo no la fa\u00e7 sin\u00f3 de ven\u00e7edor.<\/p>\n

\u00bbVenint a l\u2019efecte del que vull dir, dius yo haver desconfit II voltes lo vostre camp ab maldat e traci\u00f3. Dich: lo emperador rom\u00e0 feu<\/a> I ley dient, qualsevulla qui nomen\u00e0s a l\u2019altre tra\u00ffdor, respongu\u00e9s que mentia. E a\u00e7\u00f2\u00b7t do per resposta. Per\u00f2 la tua boca bandejada \u00e9s de veritat, e perqu\u00e8 sia vista en tot la culpa del teu mal parlar, car \u00e7o que yo he fet \u00e9s stat fet justament e bona \u2014conegut per cavallers entesos, aquells qui d\u2019armes saben\u2014, hoc encara les dones de honor ho diran, si\u00b7n seran demanades, que yo no he feta traci\u00f3 neguna, ans he seguit aquell gentil stil e costum que orde de cavalleria demana en semblants fets de guerra. E si yo, per abtea e per \u00e9sser m\u00e9s destre que vosaltres <he ven\u00e7ut,><\/sup><\/a> \u00bfquina inf\u00e0mia me pot \u00e9sser aplicada en ma honor hi fama? Si yo agu\u00e9s feta alguna obligaci\u00f3 de paraula o per scrit, en tal cars hauria loch la tua demanda.<\/p>\n

\u00bbPer qu\u00e8 yo, Tirant lo Blanch, en nom de nostre Senyor e de la sua sacrat\u00edssima Mare, e de madama Carmesina, defenent mon dret, ma honor e fama, accepte vostra requesta a tota ultran\u00e7a. Per la facultat per dret d\u2019armes a mi com a request \u00e9s dada, encara per tu a mi atorguada, div\u00eds fer la batailla a cavall, ab armes defensives casc\u00fa a sa voluntat, tals com s\u00f3n acostumades de portar en guerra, sens falsa maestria. Les armes offensives, una lan\u00e7a de largu\u00e0ria de XIIII palms, la gruxa casc\u00fa a sa voluntat, lo ferro de largu\u00e0ria de IIII dits, perqu\u00e8 no\u00b7s pugua rompre, e spasa de V palms del pom fins a la punta, acha de una m\u00e0, dagua de tres palms e mig; los cavalls encubertats de \u00e7o que casc\u00fa mills<\/a> li parr\u00e0, de cubertes de cuyro o de loria, testera de a\u00e7er, sens spasa en altra maestria, sella de guerra ab streps desligats.<\/p>\n

\u00bbConcordes de nostra batailla, venint al jutge, dieu competent: \u00bfqui ser\u00e0 dit jutge competent? \u00bfTon rey a qui est tengut de feeltat? E s\u00ed\u00b7m seria yo al meu, e tu moro e yo cresti\u00e0, \u00bfqui ser\u00e0 aquest jutge competent? Si vols dir: anem per lo m\u00f3n a cercar jutge, a\u00e7\u00f2 por\u00e0s tu b\u00e9 fer, car yo no u poria fer, que agu\u00e9s a leixar lo govern de tants duchs, comtes e marquesos, los quals s\u00f3n sots la mia capitania, e yo so<\/a> cavaller que no\u00b7m contente d\u2019armes hon \u00e9s duptosa la execuci\u00f3. Si vols dir: lo sold\u00e0 la\u2019ns asegura, dich-te que qui no ha fe, no pot donar fe. \u00bfQui segura a mi si yo ven\u00e7 tu, dins en la li\u00e7a e de la tua persona yo fes a mes voluntats, que yo pogu\u00e9s tornar dins les mies tendes? Si dius vendr\u00e0s a\u00e7\u00ed dins lo nostre camp, no u faces: \u00e7o que yo no volria per a mi, no u vull per a tu. Avent tu de mi lo que desiges, \u00bfqui\u00b7t pot asegurar de mos parents e amichs tu tornasses dins lo teu camp?<\/p>\n

\u00bbPer\u00f2, yo\u00b7t dar\u00e9 remey e av\u00eds en qu\u00e8 por\u00e0s complir ton desig. A tots \u00e9s notori, stant vosaltres ab tot lo vostre poder tenint asetjat lo iŀlustre duch de Maced\u00f2nia, yo an\u00ed a cercar a vosaltres e us desconf\u00ed e obtengu\u00ed la gl\u00f2ria e honor de tants reys coronats. Apr\u00e9s, vosaltres vengu\u00e9s a cercar a mi e venc\u00ed-us. Fiu fugir a tots aquells qui ab sup\u00e8rbia e vanagl\u00f2ria se nomenen ven\u00e7edors de tres reys en batailla campal e casc\u00fa per si. Donchs ra\u00f3 vol e demana yo torne a cercar a vosaltres, puix a mi toca la tanda. Promet a D\u00e9u e a la senyora de qui sou e la honor de cavalleria que, a XX dies de agost, IIII dies ans o IIII dies apr\u00e9s, ser\u00e9 en la platga oriental, davant lo vostre camp, ab tot lo major poder que por\u00e9 per dar batailla, si la volreu. E lavors por\u00e0s complir ton desig e no por\u00e0s dir ab traci\u00f3 e maldat ho haja fet. Com lo teu cartell sia tacat de vils paraules, no cur respondre, perqu\u00e8 de viltat ab tu no vull contendre: te leixe en la tua gl\u00f2ria.<\/p>\n

\u00bbE perqu\u00e8 sia vist de ara avant de dones e de donzelles e per los cavallers de honor mon desc\u00e0rrech, te tramet la present per Egipte, trompeta teu, partida per A.B.C., scrita de la mia m\u00e0 e sagellada de mes armes en lo camp nomenat Transimeno a V de agost.<\/p>\n

tirant lo blanch\u00bb<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CLIII<\/h2>\n

COM LO DUCH DE MACED\u00d2NIA INJURI\u00c0 MOLT DE PARAULA AL CAPIT\u00c0 TIRANT<\/p>\n

Com Tirant agu\u00e9 feta la letra, mostr\u00e0-la a tots los senyors e aquells concordes digueren que b\u00e9 anava. Tirant feu<\/a> venir lo trompeta e don\u00e0-li la letra e una jornea tota de argenteria e CC ducats, e dix-li:<\/p>\n

\u2013Yo\u00b7t prech de paraula vulles dir al senyor e Gran Sold\u00e0, ab aquest rey d\u2019armes qui ab tu yr\u00e0, li done lic\u00e8ncia de parlar davant ell.<\/p>\n

Aquell accept\u00e0 e gui\u00e0 aquest en nom de son senyor. Com foren dins lo camp, per tots li fon feta gran festa, e lo rey d\u2019armes dix al sold\u00e0 que volia parlar ab sa senyoria en pres\u00e8ncia de tots los reys e altres senyors qui en lo seu camp eren. Lo sold\u00e0 prestament man\u00e0 sonar la sua trompeta e tots los senyors se ajustaren l\u00e0 hon ell era. Com tots foren ajustats, lo sold\u00e0 dix al rey d\u2019armes:<\/p>\n

\u2013Ara pots dir libertament tot lo que ton senyor t\u2019a<\/a> manat que digues.<\/p>\n

Lo rey d\u2019armes se pres a dir:<\/p>\n

\u2013Lo capit\u00e0 de l\u2019imperi Grech, representant la gl\u00f2ria de la majestat del senyor emperador, per mi vos notifica e intima, per \u00e7o com no ignorau la pr\u00e0tica e costum d\u2019armes, la qual \u00e9s dada a reys e emperadors e a semblants de v\u00f3s, com lo gentil stil d\u2019armes requir per sos drets que, com v\u00f3s hajau perdudes dos batailles ab los reys que a\u00e7\u00ed s\u00f3n presents, e perdudes les banderes, no podeu portar bandera neguna, v\u00f3s ni neg\u00fa dels vostres \u2014standart podeu portar, mas no bandera. E a\u00e7\u00f2 vos requir per art de cavalleria, e per stil e dret d\u2019armes. E si lo contrari feu, usar\u00e0 de tots los remeys a ell com a ven\u00e7edor e a v\u00f3s com a ven\u00e7ut, \u00e7o \u00e9s a saber, fer-vos ha pintar en un pav\u00e9s, ab tota la senyoria que teniu, e a la coha de un cavall vos far\u00e0 ro\u00e7egar per tot lo seu camp; apr\u00e9s, per totes les ciutats que ell por\u00e0. E per \u00e7o que tal blasme ne inf\u00e0mia per v\u00f3s ni per los vostres no c\u00f3rregua, vos requir davant mi ho degau fer.<\/p>\n

\u2013Mala\u00fft sia qui tal cosa trob\u00e0 \u2014dix lo sold\u00e0. Puix stil d\u2019armes ho requir, so<\/a> content.<\/p>\n

E prestament feu<\/a> pleguar les banderes de ell e de tots sos s\u00fabdits, e restaren ab los standarts. Apr\u00e9s se gir\u00e0 envers lo rey de Egipte e dix-li:<\/p>\n

\u2013Senyor, lo nostre capit\u00e0 ha fet resposta a ta letra, e diu que\u00b7t pregua li vulles trametre a dir lo dia de la batailla quina sobrevesta portar\u00e0s, per \u00e7o que en la presa de la gent te pugua con\u00e9ixer e pugua venir combatre\u2019s ab tu.<\/p>\n

\u2013Amich \u2014dix lo rey\u2014, dir-li as de part mia que yo aguera pres gran plaer ell e yo, spasa per spasa, nos f\u00f3ssem combatuts. Per\u00f2 puix a ell no li plau scusar-se dels leigs cassos per ell fets e per mi posats, encara per suplir a la sua demanda, si b\u00e9 aquesta batailla per a ell e a mi ser\u00e0 civil, car yo volguera fos criminal per \u00e7o que yo ixqu\u00e9s ab ma veritat, dir\u00e0s-li yo portar\u00e9 una aljuba de carmes\u00ed, la qual \u00e9s stada de la virtuos\u00edssima senyora de qui yo so<\/a> servidor. E al cap portar\u00e9 una \u00e0quila tota de or, e sobre la \u00e0quila portar\u00e9 un pen\u00f3 petit hon ser\u00e0 pintada aquella exceŀlent senyora ja des\u00fas nomenada. E si por\u00e0 haver part de mi o yo\u00b7l pugua veure, yo li far\u00e9 atorguar tot lo que en la mia letra cont\u00e9 o\u00b7l matar\u00e9 ab les mies mans.<\/p>\n

Lo rey d\u2019armes se\u2019n torn\u00e0 a son capit\u00e0 Tirant e feu<\/a> sa relaci\u00f3 diligentment de tot lo que li havien dit.<\/p>\n

Lavors, los turchs ordenaren molt b\u00e9 lo camp sperant la batailla.<\/p>\n

Lo dia seg\u00fcent, havent enveja lo duch de Maced\u00f2nia de la gl\u00f2ria de Tirant, propos\u00e0 davant tots de dir-li semblants paraules:<\/p>\n

\u2013Puix no viviu en ley de cavaller, Tirant, e no servau lealtat alguna, deur\u00edeu pendre la sisma que \u00e9s manada als moros, los quals, quant los fall la rah\u00f3 per aprovar lo seu mal, ab gran error defenen aquella ab la spasa en la m\u00e0. E v\u00f3s voleu dar batailla a tan gran nombre de cavallers turchs com en la platga oriental stan, los quals bastarien a defendre\u2019s de tot lo m\u00f3n justat, e v\u00f3s voleu fengir de capit\u00e0 virtu\u00f3s. \u00bfE com feu<\/a><\/sup><\/a> vostre poder de \u00e9sser tengut en aquella possessi\u00f3, en fama hi en compte de home valent, car falses e colorades pr\u00e0tiques no y basten? Emper\u00f2 enterrogau la vostra consci\u00e8ncia, qui sap b\u00e9 la veritat, car per ella poreu \u00e9sser certificat del vostre stat miserable en qu\u00e8 sou posat. Donchs, \u00bfqu\u00e8 amor de vida e temor de mort vos ensegua tant la rah\u00f3 hi lo sentiment que us tol de tot en tot la coneixen\u00e7a del gran defalt qui feu en voler donar batailla als turchs ax\u00ed com dieu que voleu fer, la qual per res no us ser\u00e0 consentida? \u00bfE voleu posar nostres vides a joch de un tria l\u2019as? B\u00e9 mostrau que us costam poch de criar. E v\u00f3s voleu dar batailla volunt\u00e0ria, la qual a present no \u00e9s de necessitat, e si la perdem, tots som morts e detro\u00ffts, e a v\u00f3s no costar\u00e0 res lo dan de tots nosaltres. Per a v\u00f3s lo m\u00f3n \u00e9s gran e no us fallir\u00e0 hon pugau viure: poreu regir una squadra de sacomanos. \u00a1Trists de nosaltres, qui som naturals de la terra, e aquells qui tenen mullers e fills! \u00bfE tot nostre fet hajam a posar en mans de un stranger de solar no conegut? Digau-me qu\u00e8 haveu tractat ab lo sold\u00e0 hi ab los altres, mostrant desijos de ultran\u00e7a ab lo rey de Egipte. E tot quant haveu fet no \u00e9s sin\u00f3 per enguanar-nos e vendre\u2019ns als turchs. Digau, \u00bfquin preu haveu agut? \u00bfSereu v\u00f3s lo segon Judes, qui ven\u00e9 a Jhesucrist per preu de XXX diners? Ax\u00ed\u00b7ns veneu v\u00f3s a nosaltres. Digau, \u00bfsou v\u00f3s aquell home de Ca\u00ffm, qui mat\u00e0 a son germ\u00e0 Abel? \u00bfSer\u00edeu v\u00f3s aquell virtu\u00f3s cavaller, fill del rey Ciperi, que\u00b7s jagu\u00e9 ab sa mare e del castell avall lan\u00e7\u00e0 a son pare? \u00bfSer\u00edeu v\u00f3s, per ventura, Marquareu, que pres sa jermana Canatre e for\u00e7\u00edvolment la viol\u00e0 e pass\u00e0-se\u2019n a la ost dels romans e trah\u00ed per a son senyor natural e tot lo seu camp? \u00a1O, Tirant! Obriu los hulls, que tots stam svetlats e coneixerem molt b\u00e9 v\u00f3s qui sou, hoc encara coneixerem molt b\u00e9 les vostres singulars can\u00f2niques. \u00bfCom part\u00eds de la vostra pr\u00f2pia p\u00e0tria? \u00bfPer quins actes tan desonests? E no gosau tornar en aquella perqu\u00e8 haveu agut gl\u00f2ria de ligar-vos ab nostres capitals enemichs, los quals per natura e segons ley crestiana los devem lonyar de nosaltres, e v\u00f3s haveu feta ligua e conc\u00f2rdia ab ells. \u00bfE no sabeu v\u00f3s, segons haveu dit en la letra que tramet\u00e9s al rey de Egipte, qui no ha fe no pot donar fe<\/span>? \u00bfCom la porem dar de v\u00f3s, que semblant malvestat haveu comesa de fer ve<r>s<\/sup><\/a> nosaltres, los quals vos ten\u00edem com si\u00b7ns f\u00f3sseu jerm\u00e0 e tots st\u00e0vem a ordinaci\u00f3 vostra? Per\u00f2 sabuda la gran maldat per v\u00f3s comesa, tractada e ginyada ab gran infidelitat contra les nostres persones e de tot lo Imperi Grech, condigna cosa seria f\u00f3sseu posat en oli bulent, que tal premi mereix la vostra reprovada persona, car no s\u00e9 al m\u00f3n cresti\u00e0, qualsevol que sia, fes semblant maldat de la que v\u00f3s haveu temptada. Les pedres se deurien levar contra v\u00f3s: \u00a1quant m\u00e9s los h\u00f2mens, qui sentiment tenen! Com tots cregam, e sens subtilitat, en la ley crestiana se aconseguex parad\u00eds e gl\u00f2ria, e los investigats ab subtil enginy cahen en dupte e poseheixen los inferns, ax\u00ed com v\u00f3s fareu \u2014en opini\u00f3 de les gents. No vull reste a\u00e7\u00f2 per dir, com tal regiment de capitania per dret ne per rah\u00f3 v\u00f3s no\u00b7l dev\u00edeu haver sens consentiment meu e de tots los altres qui en mon servey eren, e per \u00e7o no vull que d\u2019a\u00e7\u00ed avant tal regiment v\u00f3s tingau.<\/p>\n

Per les paraules que\u00b7l duch dix se cuyd\u00e0 seguir un gran sc\u00e0ndel, car tota la gent se arm\u00e0 e staven ab les armes en les mans, e molts qui pujaren a cavall com si aguessen entrar en batailla, per \u00e7o com a moltes gents era plasent, perqu\u00e8 \u00e9s vici natural dels h\u00f2mens se alegren de novella senyoria<\/span>.<\/p>\n

Tirant, molt agreujat del foll parlar del duch, feu<\/a> principi a un tal parlar.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CLIIII<\/h2>\n

LA RESPOSTA QUE TIRANT FEU<\/a> AL DUCH DE MADEC\u00d2NIA<\/p>\n

\u2013Si creheu que, per \u00e9sser antichs, vostres mals actes sien fora de la mem\u00f2ria de les gents, e que sens fer smena del vostre mal viure, que siau abilitat, mai creheu. E ja per tolre-us de haver hoyr alguna part de vostres gloriosos actes, e de representar a mi la legea de aquells, prou clarament se mostra yo haver-vos comportat les coses que cascun jorn v\u00f3s deixau dir de mi, no ab plaer meu dir\u00e9 lo menys que por\u00e9, tant per no sullar-me la boca quant per alguns sguarts coneixereu v\u00f3s haver la lengua laugera.<\/p>\n

\u00bbEn lo que a mi ser\u00e0, reduynt algunes coses a mem\u00f2ria, yo no seria stat aquell qui tall\u00ed les correges del bacinet de aquell glori\u00f3s pr\u00edncep, fill de l\u2019emperador, ni li don\u00ed lo primer colp al cap, de qu\u00e8 li fonch for\u00e7at passar de aquesta present vida en l\u2019altra. No so<\/a> yo stat aquell qui sots la mia bandera sien morts tants duchs, comtes e marquesos, e barons e infinits altres cavallers e gent de peu, m\u00e9s que no s\u00f3n restats en tot lo imperi. E per \u00e7o nomenen a v\u00f3s perdedor de batailles, com no sia stada sol una batailla v\u00f3s haver ven\u00e7uda, e tot per culpa vostra; ne haveu gens stimada vostra honor, com sia la m\u00e9s cara cosa que los cavallers tinguen. No so<\/a> yo aquell qui he perdut lo comtat d\u2019Alb\u00ed, ni lo ducat de Maced\u00f2nia, que no \u00e9s vostre. Haveu perdut la ciutat de Capad\u00f2cia ab tota la prov\u00edncia, qui \u00e9s major que tot lo Imperi Grech. E si seny agu\u00e9sseu, no deur\u00edeu viure en \u00e0bit de cavaller ni entre gents qui us coneguessen. \u00bfE pensau que\u00b7ls grechs vos tinguen per fel a la p\u00e0tria? Mal feu de haver tal pensament si sab\u00edeu en quina possessi\u00f3 vos tenen, si b\u00e9 no us ho gosen dir.<\/p>\n

\u00bbTirada la temor que tenir sol\u00edeu, s\u2019\u00e9s girat lo vostre coratge en fer tracions domes<\/a>tiques. Ley \u00e9s per los nostres passats: qui mal vol hoyr, primer l\u2019a<\/a> de dir<\/span>. E si lo peccat fos merc\u00e9 e no fes deservir al senyor emperador, e a la senyora emperadriu e a la virtuosa princessa, altrament yo banyara les mies mans en la m\u00e9s pura sanch que en lo vostre cors \u00e9s. Mas yo tinch confian\u00e7a en D\u00e9u que, les dones qui per causa vostra s\u00f3n fetes males e los h\u00f2mens morts que davant D\u00e9u criden just\u00edcia, me\u2019n venjaran de v\u00f3s dient que yo volia vendre la nostra ost per preu de moneda. A\u00e7\u00f2 \u00e9s una gran maldat que haveu forjada segons v\u00f3s far\u00edeu. E no us vull m\u00e9s dir, sin\u00f3 deixar-vos en vostra falsa openi\u00f3. Aconort-me de una cosa, \u00e7o \u00e9s, yo parle ab veritat e ser\u00e9 cregut, e v\u00f3s entrau ab la falsia e maldat, que de si \u00e9s abatida.<\/p>\n

Lo secretari, hoynt totes aquestes rahons, les mes<\/a> per scrit, per a l\u2019endem\u00e0 que volia partir. Per\u00f2 essent dins la tenda hon dehien la missa, lo capit\u00e0 dix a tots en general:<\/p>\n

\u2013Senyors molt iŀlustres, egregis e magn\u00edfichs, ja per a\u00e7\u00f2 no restar\u00e0 la promesa per mi feta no vingua en sa valor. Prech a tots per lo poder a mi donat per la majestat del senyor emperador, tots a la jornada siau prests per donar la batailla.<\/p>\n

Resp\u00f2s lo duch de Maced\u00f2nia:<\/p>\n

\u2013Tirant, pus segur vos seria vos pos\u00e0sseu a dormir que no pensar en les follies que feu, car de tot cert yo no y hir\u00e9 ni neg\u00fa dels meus. E pens que tots los altres faran ax\u00ed com yo far\u00e9. E no ser\u00e0 neg\u00fa vos obeheixca en res, car lo vostre regiment no fa per a nosaltres, car no \u00e9s de admirar que no us vullen obeyr per lo vostre gust que ab si amargor porta. E per tolre-us tota error, tan embolicat vos hi veig, dir\u00e9 altra veguada: si agu\u00e9sseu specificat, com lo regiment vos fon donat, fossen stats demanats yo ab los altres, vostra demanda haguera loch per lo present ab tota egualtat. No us sou volgut contentar de a\u00e7\u00f2 en gran c\u00e0rrech e culpa vostra. Per lo proc\u00e9s fet entre v\u00f3s e mi \u00e9s mij\u00e0 que descobre en tot la culpa vostra; mas en aquell, com a ignorant que com a ben aconsellat per v\u00f3s, remetau la mostra de nostra difer\u00e8ncia als entesos cavallers de tal mester. E si no u feu<\/a>, \u00a1ab quanta vergonya vostra haveu verificat les mies profertes e les prophecies que de a\u00e7\u00ed sortiran! Per qu\u00e8 vergonya o ira \u00e9s e ser\u00e0 prou venge e contentaci\u00f3 del meu sperit.<\/p>\n

Resp\u00f2s Tirant:<\/p>\n

\u2013No \u00e9s dat a mi lo pledejar en temps de batailles, e les mies mans s\u00f3n traballades en altres coses de m\u00e9s necessitat a la honor que no \u00e9s scriure per a pledejar. A mi staria mal que havent b\u00e9 aconsellat a altri, no consell\u00e0s b\u00e9 a mi mateix. E no \u00e9s jam\u00e9s vist home de nostra casa haja donat loch de posar sa honor en disputa, e yo, ab la ajuda de D\u00e9u, ho vull conservar tant com en mi sia. Del meu regiment fins ara a mi atorguat, no penseu gran alegria haja yo aguda, car al comen\u00e7ament no u cerqu\u00ed ni u procur\u00ed fos donat a mi e si hi so<\/a> stat posat en alguns guanys, no n\u2019\u00e9 demanats, mas al meu sperit leal cont\u00ednues \u00e0nsies e treballs, e perqu\u00e8 los duchs e pr\u00ednceps sien stats sots la mia governaci\u00f3 sans e segurs. E pens en lo meu regiment no he fallit en alguna cosa per engan o neglig\u00e8ncia de qu\u00e8 pugua haver reprenci\u00f3.<\/p>\n

\u00bbEmper\u00f2 en la electi\u00f3 per la majestat del senyor emperador a mi feta, lo vostre consentiment no fon demanat: no us ne deveu admirar com lavors no f\u00f3sseu ab sa alta majestat. Per tal que neg\u00fa no pens que de tal regiment yo sia molt cobej\u00f3s, plau-me altre sia elet, en la electi\u00f3 del qual tostemps ser\u00e9 aparellat. \u00bfE dieu que la nostra ost sens vostre consell no pot donar batailla? For\u00e7at \u00e9s. Lo dia per mi asignat ser\u00e9 en vista dels enemichs, e si neg\u00fa de son grat seguir no\u00b7m volr\u00e0, yo ab los meus, que fallir no\u00b7m poran, e aquells que per mi s\u00f3n venguts del gran mestre de Rodes, yo hir\u00e9 ax\u00ed com profert he e, ab la ajuda de D\u00e9u, d\u2019\u00e9ls ser\u00e9 ven\u00e7edor. \u00a1O, duch! Si temor haureu de veure semblant batalla, la qual als odiosos ser\u00e0 gran spant e major terror, restau dins lo camp ab los petits patges e ab tots aquells qui s\u00f3n fets in\u00fatils e follats de ses persones.<\/p>\n

Ax\u00ed\u00b7s partiren aquell dia. L\u2019endem\u00e0 lo capit\u00e0 feu<\/a> sonar les trompetes, exit de la missa, e tots los grans senyors eren all\u00ed. E lo capit\u00e0 dix:<\/p>\n

\u2013Molt iŀlustres, egregis e magn\u00edfichs senyors, les senyories vostres qui ab mi lo c\u00e0rrech ensemps de aquesta guerra portam: com per manament de la majestat del senyor emperador he tengut aquest regiment, lo qual ab molt gran treball molts dies he suat \u00e7ercant bones vies ab tota ma pensa he sfor\u00e7, sots la mia governaci\u00f3 o capitania, ab salut de tots f\u00f3sseu regits; e ara, puix al duch de Maced\u00f2nia plau, yo deixe la capitania, e per consolaci\u00f3 mia, puix som en aquesta part segurs de nostres enemichs, egual cosa \u00e9s: los fets de molts no deu hom leixar tot en hu, ans casc\u00fa deu pendre part del c\u00e0rrech del regiment del qual tant de temps l\u2019\u00e9 comportat ab molts treballs e cont\u00ednues \u00e0nsies, sens que negun profit no atribuhia a mi, mas fe\u00ffa-u tot per servir a la majestat del senyor emperador. Fa\u00e7am electi\u00f3 de algun altre que sia m\u00e9s dispost de mi. E no pense la senyoria de vosaltres yo fa\u00e7a de a\u00e7\u00f2 mudament neg\u00fa ni\u00b7m tingua per agreujat, ans vull viure e morir en companyia vostra per servir la majestat del senyor emperador. Qualsevulla de vosaltres me por\u00e0 haver com a jerm\u00e0 e, si menys volreu, ser\u00e9 prest obeyr-vos e no leixar\u00e9 lo servey del dit senyor tant com la conquesta dure.<\/p>\n

No\u00b7l deix\u00e0 m\u00e9s parlar lo marqu\u00e9s de Sanct Jordi, no podent comportar hoyr tals paraules, sin\u00f3 que sens convidar-se ab los altres, que feu<\/a> principi de un tal parlar:<\/p>\n

\u2013Per mon D\u00e9u, capit\u00e0, yo no us fallir\u00e9 en res que de honor sia. Atenyeu la promesa la qual haveu feta al rey de Egipte, car yo hir\u00e9 ab v\u00f3s, e si no puch armat sin\u00f3 en camisa, e ax\u00ed entrar\u00e9 en la batalla si altrament anar no podia. E fas vot solemne al senyor sanct Jordi que si neg\u00fa accepta la capitanya sens spr\u00e9s manament de la majestat del senyor emperador, de yo ab les mies pr\u00f2pies mans lo far\u00e9 morir. Tirant \u00e9s nostre capit\u00e0 per lo senyor emperador a nosaltres dat que deguam obeyr-lo ax\u00ed com la sua pr\u00f2pia persona.<\/p>\n

Dix lo duch de Pera:<\/p>\n

\u2013Senyor capit\u00e0, manau a nosaltres qu\u00e8 voleu que fa\u00e7am: si dieu que matem al duch de Maced\u00f2nia, donau lo c\u00e0rrech a mi e veureu en quant ser\u00e0 fet.<\/p>\n

\u2013\u00bfQui ser\u00e0 aquell qui tal capitania degua acceptar \u2014dix lo duch de Sin\u00f2poli\u2014, yo, ab la mia spasa, la qual jam\u00e9s perdona com la tinch nua en la m\u00e0, yo no\u00b7l partesca del cap fins a la cinta?<\/p>\n

Resp\u00f2s lo duch de Cas\u00e0ndria:<\/p>\n

\u2013Yo us fas certs, a tots en general e a casc\u00fa per si, que si difer\u00e8ncies negunes moveu ni altres coses feu sin\u00f3 del que som obligats per manament de l\u2019emperador, qualsevulla duch, comte o marqu\u00e9s yo hoyr\u00e9 qui dir\u00e0 que Tirant deixe la capitania e l\u2019acceptar\u00e0, yo de les mies mans li tolr\u00e9 la vida.<\/p>\n

\u2013Yo no he parlat \u2014dix lo duch de Monsanct\u2014, per\u00f2 per lo juh\u00ed de malparlar del duch de Maced\u00f2nia, prou clarament se mostra ell \u00e9sser conf\u00e9s e fementit dels leigs cassos per ell posats en la honor e fama del nostre capit\u00e0 Tirant.<\/p>\n

Lev\u00e0\u2019s en alt lo marqu\u00e9s de Sanct Marco e puj\u00e0 sobre un banch, tir\u00e0 l\u2019espasa e dix:<\/p>\n

\u2013Qui mour\u00e0 altres partits, ixqua avant, que yo\u00b7l combatr\u00e9 en pres\u00e8ncia de tot<s><\/sup><\/a> a bella ultran\u00e7a que Tirant no sia nostre capit\u00e0 just, bo e verdader, e no ha fet res de tot lo que lo duch de Maced\u00f2nia li ha posat, ans \u00e9s una gran maldat, la qual injustament li \u00e9s stada imposada. E si ara no se\u2019n fa lo ver juh\u00ed, mostraran que<\u00b7n><\/sup><\/a> l\u2019altre m\u00f3n se determene aquest fet.<\/p>\n

Lo marqu\u00e9s de Ferrara, en alt cridant, dix:<\/p>\n

\u2013Yo vull que tothom hoya e s\u00e0pia que, com lo duch de Maced\u00f2nia perd\u00e9 la derrera batailla, que les dones e donzelles en la gran pla\u00e7a del mercat de la ciutat de Constantinoble cridaven a grans crits: \u00ab\u00bfHon \u00e9s aquell temer\u00f3s duch de Maced\u00f2nia, perdedor de batailles e scampador de la sanch grega de cavallers e de gentils h\u00f2mens? \u00bfHon es aquell conf\u00fas e abatut cavaller? Tolguam-li la vida, puix ell nos ha tolt la lum dels nostres hulls e les coses que nosaltres m\u00e9s am\u00e0vem en aquest m\u00f3n.\u00bb Dehien segons que a l\u2019enemich casc\u00fa \u00e9s for\u00e7at de dir, e planyien com lo vostre cors mort dins una ta\u00fct devia \u00e9sser portat en aquell loch hon les dones cridaven. \u00a1Aquesta era la vostra honrada sepultura! E fent-ho ax\u00ed, rest\u00e0reu viu e ab honorosa fama. Ara, vivint, sou m\u00e9s que mort. Tot a\u00e7\u00f2 vos \u00e9s seguit per la legea de vostre mal parlar.<\/p>\n

Pres-se a dir lo comte de Ayg\u00fces Vives:<\/p>\n

\u2013Declarada la causa per aquell qui \u00e9s nostre natural senyor, ab son sacre consell ha donat a Tirant la capitanya e governaci\u00f3 de tot lo imperi. \u00bfQu\u00e8 us mou a v\u00f3s, duch de Maced\u00f2nia, perturbar nostre capit\u00e0 e posar-nos a tots quants a\u00e7\u00ed som en dev\u00eds, perseverant en vostra vergonyosa porf\u00eddia, la fi de la qual \u00e9s per v\u00f3s molt poch temuda? E yo no\u00b7m puch tant acostar, donant-vos de mon \u00e9sser, com v\u00f3s fugiu a la vera execuci\u00f3 de la rah\u00f3 volent \u00e7o que no us \u00e9s dat, e us sou scalfat en vostra virtut. E si considerau la fi de aquella e d\u2019on conegueren lo seu naximent, si dels cavallers que teniu per consellers vostres no\u00b7ls deu \u00e9sser donada fe, per so com s\u00f3n fets enemichs per lo regiment que perdut han, car no \u00e9s bon testimoni contra lo pare lo capital enemich, puix de ell has agut adversari, e no venir en error de tal capit\u00e0 com tenim. No\u00b7t ven\u00e7a la yra, perqu\u00e8 ell dar\u00e0 a tu salva del dret que ha, per b\u00e9 no y sia tengut. Aquest exceŀleix H\u00e8ctor, \u00e9s conquistador de la fama, scampador de la sanch orrible. Viuen los passats per gloriosa fama, moren los ven\u00e7uts per treballosa vida. E si alg\u00fa volr\u00e0 dir lo contrari, yo\u00b7l far\u00e9 \u00e9sser conf\u00e9s de la sua gran malea, car D\u00e9u no permetr\u00e0 que\u00b7n tan leig crim com lo duch de Maced\u00f2nia ha levat al nostre capit\u00e0, lo qual \u00e9s just, bo e verdader, reste en lo m\u00f3n imponit, perqu\u00e8 a v\u00f3s sia c\u00e0stich e als altres exemple.<\/p>\n

Call\u00e0 e no dix pus.<\/p>\n

Resp\u00f2s lo duch de Maced\u00f2nia, dre\u00e7ant les noves al marqu\u00e9s de Sanct Jordi:<\/p>\n

\u2013Si us erre lo nom ab aquest t\u00edtol de cavaller, de tot en tot a vostres actes contrari, siau ben cert que per \u00e7o no l\u2019ignore aquell qui us \u00e9s degudament m\u00e9s propi nom; ans si res dich que perjudique en vostra honor, semblants paraules pensen los entesos que a\u00e7\u00f2 hoyran no \u00e9s de mon costum, mas per lo vostre desaforat defalt, tal que sol de parlar les orelles dels entenents e de dones de honor se n\u2019offenen, la qual no consent, a malgrat meu, que en aquest cars la lengua s\u2019allimite. No trobe rah\u00f3 neguna per hon de v\u00f3s oblidat sia, me degu\u00e9s baratar per Tirant paraules ab efecti\u00f3 demostrades, e v\u00f3s me dieu e mostrau que\u00b7m teniu tan constret e subjutgat que no dir\u00e9 les fictes e fraudulents maleses vostres. \u00bfE hon s\u00f3n ara les innumerables promeses, jures e sagraments que v\u00f3s ab falsa disimulaci\u00f3 enganosa haveu rahonat? Per\u00f2, no\u00b7m tinch admiraci\u00f3, puix veig que us \u00e9s cosa natural que lo fill sia tal com lo pare, per les maleses que haveu fetes a mi. Car los vostres mals actes s\u00f3n tan notoris entre cavallers e dones de honor, en special en la nostra ciutat de Constantinoble, que, deixades totes altres coses, en los sola\u00e7os ne fan burla com se recorden de la malesa que m\u2019aveu feta. E yo, mogut de pietat de les congoixes que\u00b7m donau, lo caillar vos seria m\u00e9s profit\u00f3s.<\/p>\n

\u2013\u00a1O, duchs, comtes e marquesos! \u2014dix lo comte Pleguamans\u2014. Puix lo duch de Maced\u00f2nia \u00e9s ja fora de la tenda, ho\u00ffu-me, per vostra noblesa, e no vullau condemnar a neg\u00fa sens hoyr-lo, e dau crehensa a la mia relaci\u00f3; perqu\u00e8\u00b7m par que determenau en dar batalla, lo que no deur\u00edeu fer. Mas voleu ab importunitat mostrar-me anim\u00f3s sobre cosa morta, que desij\u00f3s de capitania. Ab honor al duch pertany e altri no. E si aquell malnom tant diforme e abominable, e en special als cavallers, lo qual v\u00f3s, Tirant, desijau hoyr, yo bonament vos pogu\u00e9s dir, ja fora<\/a> fet. Emper\u00f2 no vull ab sp\u00e8cie alguna de sup\u00e8rbia perdre D\u00e9u e la just\u00edcia que\u00b7l duch de Maced\u00f2nia t\u00e9, la qual \u00e9s de sa part. E de tan gran c\u00e0rrech incomportable seria fora la virtut vostra, deixant v\u00f3s la capitania. Puix no ignorau tenir molts miradors, pensau en los fets, qui s\u00f3n aquells qui us han acusar o scusar, e la gl\u00f2ria no st\u00e0 en parenceria de paraules, mas en execuci\u00f3 de b\u00e9 a fer.<\/p>\n

Puix veren que lo duch se n\u2019era anat, Tirant no volgu\u00e9 consentir que neg\u00fa m\u00e9s parl\u00e0s ni fesen menci\u00f3 de les rahons que havia dites lo comte, sin\u00f3 que casc\u00fa se\u2019n torn\u00e0 a son aleujament, dexant lo libre de recitar d\u2019ells \u2014sin\u00f3 que\u00b7s posaren tots en orde per al dia asignat de la batalla\u2014 e torn\u00e0 a recitar de l\u2019emperador, qui stava ab inestimable desig de saber noves del camp, e ve\u00ffa venir VII naus a la vela. Com foren aplegades, sab\u00e9 com venien de Cic\u00edlia e portaven quatre m\u00edlia h\u00f2mens d\u2019armes e molts cavalls, los quals trametia lo rey de Cic\u00edlia novell. E fon-ne causa lo que ara recitar\u00e9.<\/p>\n

Lo rey de Sic\u00edlia, segons ja des\u00fas \u00e9s stat dit, tenia lo fill major en Fran\u00e7a, casat ab una filla del rey de Fran\u00e7a. E per ell \u00e9sser molt discret e virtu\u00f3s, lo sogre no\u00b7l lexava partir de la sua cort per la grand\u00edssima amor que li portava. Segu\u00ed\u2019s que enmalalt\u00ed, e de aquella mor\u00ed. Com lo rey de Cic\u00edlia, son pare, sab\u00e9 la sua mort, ne feu<\/a> molt gran dol. L\u2019altre fill, qui s\u2019era fet frare, no volgu\u00e9 leixar la religi\u00f3 per \u00e9sser rey apr\u00e9s la mort del pare. Lo rey de a\u00e7\u00f2 pres gran alteraci\u00f3, com lo fill no\u00b7l volia obehir, que don\u00e0 del cap al lit e, tenint-se per mort, orden\u00e0 de la sua \u00e0nima e del regne, e en son testament lex\u00e0 hereua la filla, muller de Phelip.<\/p>\n

Com Phelip se veu<\/a> rey, fon en recort del b\u00e9 e honor que Tirant li havia fet. Delliber\u00e0 de passar ab tot lo major poder que pogu\u00e9s en ajuda de Tirant. E la reyna sa muller, e per tots los del regne, fon suplicat que no y an\u00e0s aquell any per quant la reyna era prenyada. E ell, vehent lo gran contrast que li fe\u00ffen, li fon for\u00e7at de restar, e tram\u00e9s-hi en loch seu, per capit\u00e0, lo duch de Mecina ab cinch m\u00edlia h\u00f2mens entre de peu e de cavall. E <per><\/sup><\/a> la reyna, per la not\u00edcia que havia haguda ab Tirant, tram\u00e9s-li\u2019n dos m\u00edlia, e feu-ne<\/a> capit\u00e0 al senyor de la Pantanalea.<\/p>\n

Aplegats que foren en Contestinoble, ixqueren en terra. E lo primer home que trobaren fon lo secretari qui del camp venia e portava letres del rey de Egipte e de Tirant, e los consells dels senyors, lo vot de casc\u00fa de tots los qui parlat havien en favor de Tirant. De tot havia fet un proc\u00e9s per mostrar a l\u2019emperador. E ans que aplegassen al palau, li dix lo duch de Mecina:<\/p>\n

\u2013\u00a1Cavaller, s\u00ed D\u00e9u vos prest en lo m\u00f3n e us dexe complir lo que vostre cor desija! Digau-me hon \u00e9s aquell fam\u00f3s cavaller ple de tanta virtut, Tirant lo Blanch, capit\u00e0 dels grechs, e\u00b7n qual ciutat \u00e9s la sua habitaci\u00f3.<\/p>\n

\u2013Lo meu senyor \u2014dix lo secretari\u2014, la senyoria vostra trobar\u00e0 aqueix fam\u00f3s cavaller que demanau en los camps, que no t\u00e9 loch, vila ne ciutat per habitaci\u00f3. E ara lo he lexat que t\u00e9 les sues tendes parades davant los turchs, prop lo riu nomenat Transimeno.<\/p>\n

\u2013\u00bfQu\u00e8 s\u2019i fa en la sua cort? \u2014dix lo senyor de la Pantanalea\u2014. \u00bfS\u00f3n h\u00f2mens de deport e de plaer?<\/p>\n

\u2013S\u00ed, santa Maria \u2014dix lo secretari\u2014. Primerament, trobareu a la porta de la sua tenda clem\u00e8ncia, que a tots contenta; pujant hun scal\u00f3 coneix quals s\u00f3n bons o mals e sab de quals deu hom fer bon mercat, e sab jutjar ab seny e discreci\u00f3. E aquesta \u00e9s la cosa que m\u00e9s val a tothom que t\u00e9 capitania real e sobre tots deuria regnar. E jam\u00e9s se corromp per prechs, per menaces ni per diners. Encara t\u00e9 altra bondat: que dona tot quant ha e u repartex tot entre la gent, e no procura per a si res que puga haver. Aquell no \u00e9s dit liberal que vol molts b\u00e9ns donar, volent guardar que\u00b7n puxa m\u00e9s haver, e de aquests se\u2019n troben molts; emper\u00f2 aquest dich yo liberal que res no vol guardar ni vol pensar que de res puga traure lo cabal. E com no t\u00e9 res que donar als requeridors, prestament se despulla tot lo que vist. Com lo amich ha mester res, de sa persona liberalment lo y dona, que puga manar e fer d\u2019ella a totes ses voluntats, e\u00b7n mal y en b\u00e9 ho pot ben fer e ordenar, e si de altra cosa no\u00b7ls pot servir, la voluntat no y fall. E de a\u00e7\u00f2 que us dich per tot lo m\u00f3n se\u2019n parla. E si parlau de noblea, de ardiment e de gentilea, en lo m\u00f3n no t\u00e9 par. Entre nosaltres prou clarament \u00e9s manifest, e per speri\u00e8ncia se mostren les grans vict\u00f2ries que ha hagudes e ha cascun dia contra los turchs. E \u00e9s molt alegre ab sos amichs, donant-los delits: ab ministr\u00e9s dancen e ballen entre dones. \u00c9s molt afable a totes gents e de cor molt fort, que no t\u00e9 temor de res. En les sues tendes los huns luyten, los altres salten; e juguen los huns a taules, los altres a escachs; los huns se fan folls, los altres asenats; los huns parlen de guerra, los altres de amors; los huns sonen la\u00fct, los altres arpa; huns mija viula, altres flautes e cantar a tres veus per art de m\u00fasica. No \u00e9s neg\u00fa qui en plaer puga pensar que all\u00ed no\u00b7l trobe ab lo nostre capit\u00e0. Aquest honra millor a D\u00e9u que home que yo haja vist de qualsevulla naci\u00f3. E si mil barons ensemps li venen<\/a> tots davant, a tots sab honrar, que tots se\u2019n van contents d\u2019ell. Honra molt los seus e m\u00e9s la gent stranya. Dos barons de Alamanya, de aquells qui han poder de elegir emperador, pochs dies ha foren ac\u00ed e, com se\u2019n partiren, volgueren dir que no havien vist jam\u00e9s home ab tanta afabilitat.<\/p>\n

Lo secretari pres comiat d\u2019ells. E com fon alt en lo palau trob\u00e0 lo emperador que era a la fi del dinar. E lo emperador hagu\u00e9 gran plaer com lo veu,<\/a> e deman\u00e0-li prestament lo camp com stava ni si y fallien vitualles o altra cosa. Lo secretari resp\u00f2s directament:<\/p>\n

\u2013Senyor, a present no\u00b7ns fall qu\u00e8 menjar, sin\u00f3 que\u00b7ns fall amor e honor.<\/p>\n

E call\u00e0, que no dix m\u00e9s. Lo emperador feu<\/a> levar prestament les taules, e lo secretari per orde li don\u00e0 les scriptures que portava. La primera li don\u00e0 la letra del rey de Egipte, la segona lo consell dels duchs. Gir\u00e0\u2019s envers sa filla e dix-li:<\/p>\n

\u2013Carmesina, volen dir los meus cavallers Tirant \u00e9sser enamorat vostre.<\/p>\n

E ella, de vergonya, torn\u00e0 tal com una rosa e stigu\u00e9 per bon spay que no pogu\u00e9 respondre, compressa de temerosa vergonya. E cobrat \u00e0nimo, dix:<\/p>\n

\u2013Senyor, tant com Tirant ser\u00e0 ven\u00e7edor, b\u00e9 so<\/a> contenta que los virtuosos cavallers sien enamorats de mi. E com aquell sia cavaller de tanta virtut e \u00e0nimo, ven\u00e7edor de batailles, qui aterra les for\u00e7es dels reys turchs e no tem los subtils engans del duch de Maced\u00f2nia, no consenta la majestat vostra les laugeres enganoses paraules de aquells qui mal volen dir. Yo l\u2019ame domes<\/a>ticament, ax\u00ed com fa\u00e7 als altres. Yo l\u2019\u00e9 perdut de vista mas no\u00b7m so<\/a> offerta a ell, e lo meu pensament \u00e9s molt luny de tal fet. E si la altesa vostra, senyor, t\u00e9 sentiment de tal fet, no\u00b7s deu asegurar e no\u00b7m deveu condemnar sens saber primer la veritat. E no deur\u00edeu per la duptosa error condemnar la filla qui tant vos ama, car amor ha acostumat ven\u00e7re la temor, mas D\u00e9u just ha ben prove\u00eft a la mia castedat, e los meus pits s\u00f3n tornats m\u00e9s frets que\u00b7l gel que la majestat vostra agu\u00e9s a creure tal de mi.<\/p>\n

\u2013No, ma filla \u2014dix lo emperador\u2014, que no\u00b7s diu en aqueixa intenci\u00f3. Legiu a\u00e7\u00ed e veureu los vots dels cavallers.<\/p>\n

Com los agu\u00e9 lests, lo seu sperit repos\u00e0, e gir\u00e0\u2019s devers Stephania e dix-li:<\/p>\n

\u2013No penses tu que m\u2019aja restada gens de sanch en la mia persona, car lo meu pensament fon que lo nostre fet no fos stat descubert. \u00a1E lo diable qui \u00e9s tan giny\u00f3s, qui m\u2019a<\/a> fet dar los diners! Car lo qui u fa fer ho descobre<\/span>. E lo meu crim, qui \u00e9s de haver socorregut a Tirant, \u00e9s crim meritori perqu\u00e8 \u00e9s de moneda, e deu \u00e9sser pres a la fi per qu\u00e8\u00b7s fa, com sia acte de caritat. Dix Stephania:<\/p>\n

\u2013Senyora, lo que la altesa vostra ha fet \u00e9s acte de virtut, per \u00e7o com deu hom soc\u00f3rrer a les persones que hom vol b\u00e9. E les coses deuen \u00e9sser jutgades segons a la bona intenci\u00f3 a qu\u00e8\u00b7s fan, car v\u00f3s no amau al virtu\u00f3s Tirant sin\u00f3 per l\u00edcit matrimoni. E yo b\u00e9 conegu\u00ed la strema passi\u00f3 que a la \u00e0nima de vostra altesa havia robada la discreci\u00f3 en lo principi, quant lo emperador vos dix que v\u00f3s am\u00e0veu a Tirant.<\/p>\n

E stant en aquestes rahons, entraren los barons cicilians e feren rever\u00e8ncia a l\u2019emperador, e ell los reb\u00e9 ab cara molt affable, fent-los molta de honor. E recitaren-li la causa de la llur venguda e donaren-li les letres de la pau e confederaci\u00f3 antigua e de la present. Lo emperador los accept\u00e0 e ferm\u00e0 tot lo que ells volgueren. Deix\u00e0\u2019ls all\u00ed a rahons ab la emperadriu e ab sa filla Carmesina, e man\u00e0 que\u00b7ls fossen donades molt belles posades e tot lo que mester aguessen.<\/p>\n

Lo emperador se n\u2019entr\u00e0 en lo consell e los cavallers cicilians staven admirats de la strema bellea de la princessa.<\/p>\n

E lo senyor de la Pantanalea feu<\/a> principi a paraules de semblant stil.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CLV<\/h2>\n

LO RAHONAMENT QUE LO SENYOR DE LA PANTANALEA FEU<\/a> A LA PRINCESSA<\/p>\n

\u2013Clarament, senyora, se mostra per speri\u00e8ncia manifesta que natura no podia m\u00e9s altament obrar que ha fet en la gran singularitat de la bellea que la majestat vostra posseheix, que per aquella vinch ara en not\u00edcia quanta \u00e9s la gl\u00f2ria que los benaventurats sancts senten en parad\u00eds en contemplar la divina ess\u00e8ncia, segons \u00e9s scrit en la Sancta Scriptura, que diu lo psalmiste endre\u00e7ant la sua rah\u00f3 a Jhesucrist: Senyor, aquell qui st\u00e0 davant los teus hulls, mil anys s\u00f3n ax\u00ed com lo dia d\u2019a\u00ffr, qui \u00e9s passat. Per mon D\u00e9u, senyora, yo so<\/a> b\u00e9 cert si tots los dies de ma vida, los qui s\u00f3n passats e los qui s\u00f3n per a venir, si yo stava davant la majestat vostra ax\u00ed com ara stich, no ax\u00ed com diu lo psalmiste d\u2019a\u00ffr qui \u00e9s passat, car massa \u00e9s lonch temps, mas la hora que ara \u00e9s de present, car ax\u00ed com als qui stan en pena poch temps los par que sia molt, ax\u00ed lo qui st\u00e0 en plaer no li corre lo temps, ax\u00ed com fa ara a mi. E qui de a\u00e7\u00ed me far\u00e0 partir, poca sia la sua vida e salut, e poca sia la sua bondat e virtut, e per lo m\u00f3n vaja vagabunt e que jam\u00e9s atengua a port salvador. En lo nostre regne \u00e9s declarada la gran bellea de vostra majestat, e per los vostres virtuosos actes haveu refeta la militar escola, la qual era perduda. E a mi par que la pres\u00e8ncia de la celsitut vostra gran part avan\u00e7a al que en lahor havia ho\u00fft, acompanyada de molta gr\u00e0cia e saber infinit, que en lo m\u00f3n \u00e9s tanta la stima vostra que per deessa vos podeu fer nomenar. Impossible seria a mi poder recitar les grans singularitats que en la altesa vostra tinch conegudes, e\u00b7m tinch per benaventurat sol per haver-vos vista.<\/p>\n

En aquell punt lo emperador entr\u00e0 per la cambra e la princessa no\u00b7l pogu\u00e9 respondre ni satisfer al que dit li havia. Lo emperador stigu\u00e9 all\u00ed un poch parlant ab ells de la guerra e de altres coses.<\/p>\n

Com al duch de Mecina li paregu\u00e9 hora de anar a la posada, prengueren lic\u00e8ncia de l\u2019emperador e de les dames. Com foren dins la posada, trobaren lo sopar molt b\u00e9 aparellat, lo qual lo emperador havia fet fer. Com foren partits, dix lo emperador a tots los qui all\u00ed ab ell eren:<\/p>\n

\u2013\u00bfVosaltres ho\u00fds jam\u00e9s dir, ni en can\u00f2niques no\u00b7s lig que capit\u00e0 qui a altre serv\u00eds, parents o amichs li trametessen gent en valen\u00e7a sua? \u00c9s cosa de gran admiraci\u00f3, e per \u00e7o so<\/a> yo molt obliguat a Tirant, que X m\u00edlia h\u00f2mens a llur despesa me serveixquen per amor de ell: aquests que ara s\u00f3n venguts e los qui lo gran mestre de Rodes li tram\u00e9s. E per \u00e7o tinch deliberat de anar yo al camp per pacificar al duch de Maced\u00f2nia e al nostre capit\u00e0, car altrament ells ab ells se mataran algun dia. Com ja hi sien venguts II voltes, guardar-se de la tercera. E si yo puch haver lo duch de Maced\u00f2nia en les mies mans, yo li promet de levar-li lo cap de les spatles.<\/p>\n

Apr\u00e9s lo emperador man\u00e0 a tots los seus se posassen en orde per partir.<\/p>\n

\u2013\u00a1Com, senyor! \u2014dix la emperadriu\u2014. \u00bfAb tan poca gent hireu?<\/p>\n

Dix lo emperador.<\/p>\n

\u2013Ja s\u00f3n a\u00e7\u00ed aquests barons de Cic\u00edlia, que yran ab mi.<\/p>\n

Tots los servidors de l\u2019emperador a gran pressa se posaren en punt. La nit seg\u00fcent, stant la princessa en son lit, que dormia, vingu\u00e9-li al lit Stephania; despert\u00e0-la e dix-li semblants paraules:<\/p>\n

\u2013Senyora, a mi a<\/a> dat de parer que davant los meus hulls tenia a Diafebus, e de\u00ffa\u2019m: \u00ab\u00a1Ma vida, Stephania, quant tenim, Tirant e yo, la vostra venguda en gran stima! Car sol per la virtut de la vostra vista tenim la batailla dels turchs per ven\u00e7uda.\u00bb Per qu\u00e8, senyora despertant-me so<\/a> venguda a\u00e7\u00ed per dir a vostra altesa que, si us vol\u00edeu, en breu por\u00edem los nostres desigs contentar, e por\u00edem dir: Ara t\u00e9 fi la abs\u00e8ncia, puix \u00e9s convertida en pres\u00e8ncia. E coneixeran per speri\u00e8ncia quanta \u00e9s la nostra amor, que som anades a ells, puix no podien ells venir a nosaltres.<\/p>\n

Dix la princessa:<\/p>\n

\u2013dona\u2019m<\/a> la camisa e m\u00e9s no\u00b7m digues.<\/p>\n

E prestament fon vestida e liguada, e an\u00e0-se\u2019n a la cambra de l\u2019emperador, qui encara no s\u2019era levat, e dix-li:<\/p>\n

\u2013Senyor, temeroses s\u00f3n les donzelles hoynt nomenar guerra e majorment batailles; per qu\u00e8 demane de gr\u00e0cia a la majestat vostra que no\u00b7m vulla denegar una gr\u00e0cia que us demanar\u00e9, la qual per dues rahons me deu \u00e9sser atorguada. La primera rah\u00f3 \u00e9s que la majestat vostra no deu anar en part neguna sens mi, atenent la edat vostra, com no tingau qui m\u00e9s amor vos porte, e que si la majestat vostra era malalt vos pogu\u00e9s servir e star al cap del lit, que s\u00e9 e conech la calitat vostra millor que neguna altra persona. La segona \u00e9s que, per disc\u00fas de natura qui primer naix primer deu morir<\/span>, per b\u00e9 que lo contrari se\u2019n veu algunes veguades; e yo, anant ab la majestat vostra, poria veure e sentir la pr\u00e0tica e saber de la guerra, per \u00e7o que si en l\u2019esdevenidor temps m\u2019era mester, ajudar-me\u2019n pogu\u00e9s en la necessitat, foragitant de mi tota temor.<\/p>\n

\u2013Ma filla \u2014dix lo emperador\u2014 yo tinch coneguda la vostra molta amor e voluntat, emper\u00f2 no \u00e9s cosa condecent ni usitada que les donzelles vagen en les guerres, que s\u00f3n coses de gran perill; e majorment v\u00f3s, qui sou de tan poca edat. E per lo molt b\u00e9 que us vull, no volria que prengu\u00e9sseu alguna alteraci\u00f3, per \u00e9sser tan prop dels enemichs.<\/p>\n

\u2013Senyor \u2014dix la princessa\u2014, la majestat vostra no tema res de mi, car major alteraci\u00f3 seria la mia yo perdre de vista la altesa vostra que star enmig dels enemichs. Car ax\u00ed com so<\/a> stada filla e sirventa vostra en lo temps de la adversitat, feu-me gr\u00e0cia que u sia en la prosperitat; car jam\u00e9s desemparar\u00e9 la majestat vostra tant com lo sperit tindreu en lo cors, e apr\u00e9s vos far\u00e9 fer tal sepultura com \u00e9s mereixedora la vostra imperial dignitat. E tinch fantasia que si no anava ab la majestat vostra, que los meus hulls jam\u00e9s vos veurien.<\/p>\n

\u2013Ma filla \u2014dix lo emperador\u2014, puix tant ho voleu, yo so<\/a> content, car b\u00e9 conech que bon zel vos ho fa fer. Emper\u00f2 digau a vostra mare qu\u00e8 li plaur\u00e0 m\u00e9s: anar o restar. E posau-vos prestament en punt, que la mia partida ser\u00e0 molt presta.<\/p>\n

La princessa de continent ho an\u00e0 a dir a la emperadriu e feu-li<\/a> tal resposta: que per res no y hiria, car si ella ve\u00efa al duch de Maced\u00f2nia o lo loch hon mor\u00ed son fill, ella de dolor finaria los seus darr\u00e9s dies.<\/p>\n

La princessa tram\u00e9s per tots los argenters de la ciutat qui fossen \u00e0bils en lo que ella volia, e feu-se<\/a> fer uns go\u00e7ets, la meytat de or, l\u2019altra de argent; e per semblant los avanbra\u00e7os e manyopes de fulla molt prima. E a la part dreta venia lo or e a la part squerra lo argent. E m\u00e9s, se feu<\/a> per al cap una celada molt poca, tota de argent, e sobre la celada una corona molt rica que ella acostumava de portar. E supplic\u00e0 a son pare que li leix\u00e0s la gent que la reyna de Cic\u00edlia trametia a Tirant.<\/p>\n

Lo dia que partiren, la princessa se vest\u00ed una gonella de orfebreria e feu-se<\/a> armar de l\u2019arn\u00e9s que s\u2019havia fet fer. E cavalc\u00e0 sobre un gran cavall tot blanch: ab una vergua en la m\u00e0 anava capitanejant la sua gent. E portava en sa companyia LX donzelles, les m\u00e9s belles e galanes de tota la cort. E feu<\/a> lo gran conestable de la sua gent a Stephania, e Asal\u00e0ndria, filla del duch de Pera, tenia lo offici de menaxaut. Contesina usava de alguazir major. Plaerdemavida portava lo standart de la divisa, pintat de la erba que\u00b7s nomena amorval, ab lo mot que dehia: Mas no a mi. Aliseu portava la gran bandera. La Viuda Reposada era uxera major de la cambra, e les altres, cascuna tenia son offici.<\/p>\n

E ax\u00ed anaren fins que foren a les tendes hon Tirant stava aleujat. E no y trobaren home d\u2019armes que sa fos, sin\u00f3 gent in\u00fatil e los patges qui eren all\u00ed restats per manament del capit\u00e0.<\/p>\n

Tirant part\u00ed lo denov\u00e9n dia del mes, hora de mija nit, e lo emperador aplegu\u00e0 hora de nona. Los turchs nit e dia staven cont\u00ednuament mirant lo camp dels crestians, que\u00b7l podien molt b\u00e9 veure. E Tirant pass\u00e0 de nit lo pont. E ja un dia ans que pass\u00e0s, havia tram\u00e9s per pendre los pastors e les spies, perqu\u00e8 no fos descubert, e prengueren-ne molts. Com agu\u00e9 passat lo pont, pres riu amunt bona mija legua, puj\u00e0 a man dreta. E puj\u00e0 damunt lo camp dels turchs II leg\u00fces e atend\u00e0\u2019s alba de mat\u00ed enmig de una vaill qui\u00b7s nomenava Spinosa. E cascun portava civada e vianda per a ells a un dia.<\/p>\n

Com lo emperador fon atendat en les tendes del camp, tram\u00e9s per lo senyor de Malveh\u00ed que vingu\u00e9s a parlar ab ell. E prestament, com ho sab\u00e9, an\u00e0 a fer rever\u00e8ncia a l\u2019emperador, e recit\u00e0-li tot lo \u00e9sser de Tirant e los virtuosos actes que casc\u00fa dia fehia. E la princessa prenia molt singular plaer en hoyr lahors de Tirant. Lo senyor de Malveh\u00ed supplic\u00e0 a l\u2019emperador que fos de sa mer\u00e7\u00e9 que se n\u2019an\u00e0s a posar al seu castell, que all\u00ed staria molt segur. E ax\u00ed u feu<\/a>. E tots los barons cicilians se atendaren prop lo riu.<\/p>\n

Lo senyor de Malveh\u00ed pres hu dels seus e, tan secretament com pogu\u00e9, lo tram\u00e9s a la vall Spinosa per avisar al capit\u00e0 com lo emperador era vengut ab sa filla e ab los barons de Cic\u00edlia. Tirant ho tingu\u00e9 molt secret fins a l\u2019endem\u00e0 perqu\u00e8 alg\u00fa no se n\u2019an\u00e0s per scusa de anar a veure a l\u2019emperador o a parents. No u volgu\u00e9 dir sin\u00f3 a Diafebus en gran secret.<\/p>\n

Com fon hora de mija nit, poch m\u00e9s o menys, tothom puj\u00e0 a cavall. Los de peu feu<\/a> posar primer, ab Diafebus per capit\u00e0, ab CCCC lan\u00e7es; e los cavalls tots encubertats. Tirant pregu\u00e0 a Diafebus, ab aquella m\u00e9s amor que pogu\u00e9, que rest\u00e0s detr\u00e0s un squeix de roca que all\u00ed havia, prop de una legua del camp dels enemichs, e per quantes coses eren en lo m\u00f3n no ixqu\u00e9s ell ni los seus, e\u00b7ncara que vessen que fos perduda la batailla ni ves que matassen a ell, no li an\u00e0s a ajudar a ell ni los seus. E encara, no content de a\u00e7\u00f2, li pres jurament que no\u00b7s mouria fins que lo y tramet\u00e9s a dir.<\/p>\n

Diafebus rest\u00e0 com dit he, e Tirant, ab tota l\u2019altra gent, sens que no y havia neg\u00fa de peu ni patge sin\u00f3 Yp\u00f2lit, que aquell dia s\u2019era fet home d\u2019armes e li don\u00e0 la honor de cavalleria. Apleguaren a tret de bombarda del camp, no al fossat o palench<\/a> que fet havien, mas quasi al trav\u00e9s, en loch qui era pla, sens palench<\/a> ne altra cosa. Com los del camp los sentiren, les guardes lan\u00e7aren grans crits; e tota la nit havien stat a cavall ben XVII m\u00edlia h\u00f2mens perqu\u00e8 no fossen desbaratats ax\u00ed com la primera veguada. E Tirant no gos\u00e0 ferir en lo camp per la gran multitut de gent que y havia. E tots los moros se meteren en punt, e los qui\u00b7s trobaren a cavall vengueren en vista dels crestians.<\/p>\n

Cascuna part orden\u00e0 ses batailles. Tirant orden\u00e0 la sua en aquesta manera: tots los cavalls feu<\/a> posar en tira, e no passava m\u00e9s lo cap de l\u2019hu que de l\u2019altre. E tots staven en gran orde, sin\u00f3 lo duch de Maced\u00f2nia que no volgu\u00e9 gens obeyr los prechs del capit\u00e0. Les banderes de l\u2019emperador staven enmig, e lo duch de Sin\u00f2poli tenia la un cap de la ala e lo duch de Pera tenia l\u2019altre. E lo capit\u00e0 anava ad\u00e9s a la un cap, ad\u00e9s era a l\u2019altre, preguant a tota la gent tothom stigu\u00e9s en orde, car, si u fehien, ell los daria aquell dia ven\u00e7edors, ab la ajuda de nostre senyor D\u00e9u. E en aquell spay que los enemichs ordenaren les batailles, Tirant feu<\/a> a la sua gent una tal oraci\u00f3.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CLVI<\/h2>\n

LA ORACI\u00d3 QUE TIRANT FEU<\/a> A TOTS LOS CAVALLERS<\/p>\n

\u2013A mi no contenta honor que ab perill no\u00b7s guanye e del nostre bon dret surt una verdadera speran\u00e7a. \u00a1O, cavallers dignes de honor! Vengut \u00e9s lo dia per mi tan desijat, en lo qual haureu honorosa vict\u00f2ria de tots vostres enemichs, hon por\u00e0 casc\u00fa recobrar son heretatge, qui perdut l\u2019aur\u00e0. E casc\u00fa deu desijar la gl\u00f2ria qui de semblants actes se ateny; e los perills qui ab temor se esperen, no deuen \u00e9sser tenguts en compte de res. Encara, per millor manifestar a les vostres magnific\u00e8ncies lo que en lo enteniment me ocorre, la ignor\u00e0ncia de Adari quant mal feu<\/a> que perd\u00e9 la sua persona e tota la gent sua, per tenir mal orde en la batailla; e los altres, per peccat de enveja, tots foren perduts.<\/p>\n

\u00bbDeixem star a\u00e7\u00f2, que ara nos cov\u00e9 que ab sfor\u00e7at \u00e0nimo de cavallers valerosos fa\u00e7am armes e anem a obrir lo cam\u00ed de la nostra salut. E supplich aquells qui dech supplicar, e als altres com a jermans, que siau valent\u00edssims e ab \u00e0nimo sfor\u00e7at vullau combatre. E siau en recort de aquell qui \u00e9s ven\u00e7edor de batailles e aconseguireu honor e gl\u00f2ria e, encara, libertat. E si ven\u00e7em, magn\u00edfichs senyors, tot lo imperi ser\u00e0 nostre. Ciutats, viles e castells seran sots la senyoria nostra de tots nosaltres. E si la desaforada fortuna consent nosaltres fugir, totes aquestes coses vendran al contrari. Siau en recort de ma libertat atesa: poder ven\u00e7re los enemichs de la fe. Ells no tenen molta cura del nostre combatre per la pot\u00e8ncia que tenen; nosaltres combatem per la p\u00e0tria e libertat, hi encara per les vides.<\/p>\n

\u00bbRecort-vos de la primera virtut e de la segona per nosaltres obtesa. No temau, virtuosos cavallers, la multitut dels enemichs, car cosa certa \u00e9s los pochs ven\u00e7re als molts, que, com m\u00e9s s\u00f3n, m\u00e9s tenen a fer en poder-los ordenar, car lo qui ven\u00e7 les batailles \u00e9s lo bon orde e tenir-se a regiment del capit\u00e0. Donchs, recort-vos, mos senyors, los qui de honor sentiu: ab aquests mateixos dos voltes nos som combatuts; no penseu que ara sien m\u00e9s valents com tinguen poch recort de la trista mort dels seus e de tan gran scampament de sanch com la virtut de vosaltres ha fet en les persones de ells. Pensau ab quanta dolor e mis\u00e8ria deuen star. E per totes les coses des\u00fas dites, a nosaltres cov\u00e9 dar batailla si ja no\u00b7s convertia en pau.<\/p>\n

\u00bbCom serem requeridors e vencedors de la batailla, haurem la riquea, e les armes de ells totes seran nostres. E com dareu la batailla, feu que sia ab gran ardiment, car ells s\u00f3n posats en gran perill, e no ha tan fort mur com \u00e9s la virtut de vosaltres. E no dupte gens en la vict\u00f2ria. E si per ventura lo temer\u00f3s haur\u00e0 enveja de fugir, guart-se qu\u00e8 far\u00e0: m\u00e9s li val perdre la vida que si gira la cara en fuyta e ab desorde, sens venjan\u00e7a, car sereu presos e taillats a pe\u00e7es com a ovelles. E si combatem virilment e ab sfor\u00e7at \u00e0nimo, sangonosa e dolorosa vict\u00f2ria deixarem en ells.<\/p>\n

\u00bbGirau la cara envers aquell castell hon st\u00e0 aquell pr\u00f2sper e virtu\u00f3s cavaller, la majestat del senyor emperador, ab la seren\u00edssima princessa, filla sua, qui miraran la batailla. \u00a1O, enamorats, los qui b\u00e9 amau! \u00a1Quina gl\u00f2ria ser\u00e0 per a vosaltres venint davant les dames ven\u00e7edors, e davant la majestat del senyor emperador que li beseu la m\u00e0 com a vencedors! \u00a1E quanta inf\u00e0mia ser\u00e0 per a vo<s>altres<\/sup><\/a> si anau davant sa altesa ven\u00e7uts e fugitius! \u00bfQui ser\u00e0 aquell que davant tal senyor ni tantes dames tingua atreviment de mostrar-se? Ans la terra cobre los meus hulls e feres b\u00e8sties goloses menjen la mia carn, ans que yo ves un tan gran defalt en mi.<\/p>\n

E no pogu\u00e9 m\u00e9s dir perqu\u00e8 veu<\/a> los turchs qui staven aparellats a la batailla.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CLVII<\/h2>\n

COM LO SOLD\u00c0 ORDEN\u00c0 LES SUES OSTS E COM COMEN\u00c7\u00c0 LA BATAILLA<\/p>\n

Vist lo sold\u00e0 que los crestians li havien parada batailla, orden\u00e0 prestament la sua innumerable ost. E feu<\/a> posar tota la gent d\u2019armes en orde, \u00e7o \u00e9s, tots los qui portaven lan\u00e7es e pavesos posaren primers, ab grans pavesos de barrera que tenien, e banchs pitgats e semblants coses: de a\u00e7\u00f2 feren devantera. Apr\u00e9s de les lan\u00e7es venien los ballesters e arch\u00e9s. Apr\u00e9s de aquests venien los crestians qui lo sou havien pres del Gran Turch, ab los cavalls molt b\u00e9 encubertats e ab grans petnatxos; e aquests staven b\u00e9 XV passes luny dels balesters. Los turchs venien los m\u00e9s darr\u00e9s de tots e tenien parades m\u00e9s de CCCC bombardes. Fehien compte que almenys ab les bombardes matarien passats DCC h\u00f2mens.<\/p>\n

Com totes les batailles foren en orde, lo rey de Egipte tram\u00e9s a dir a Tirant, per un trompeta, li regraciava la promesa que li havia tenguda, e que ell lo mataria o l\u2019apresonaria en aquell dia, e faria fer una ymatge tota de or e, com aguessen presa la ciutat de Constantinoble, la faria posar sobre lo portal de la dita ciutat; e que prestament li faria tastar la sua lan\u00e7a a la amargor a qu\u00e8 sap. Tirant li resp\u00f2s que ell era content que la y fes tastar, que ell portava tant de \u00e7ucre que no sentiria neguna amargor, mas que no perdonaria en dar-li batailla, que en aquell dia la sua sanch dolorosa seria scampada. E Tirant torn\u00e0 amonestar la sua gent e aconsolar que tinguessen lo cor ferm, e feu<\/a> apartar a tots la temor, convertint lo llur \u00e0nimo en gran speran\u00e7a de obtenir vict\u00f2ria. Los turchs despararen una bombarda e pass\u00e0 alt, que no toc\u00e0 neg\u00fa. Tirant, en lo bra\u00e7 portava liguada una petita acha ab un cord\u00f3 de seda hi en la m\u00e0 portava una petita bandera, e feu<\/a> senyal ab aquella. E lo duch de Pera, qui tenia lo cap de l\u2019ala, volt\u00e0 tota la gent fins al mig, hon staven les banderes, voltant, a manera de cercle red\u00f3, les spatles envers los enemichs, tostemps ab orde e a pas a pas. E l\u2019altre cap de l\u2019ala hon era lo duch de Sin\u00f2poli, stigu\u00e9 tostemps segura. Com lo duch de Pera agu\u00e9 feta tota la volta, se mes<\/a> en orde. Tirant feu<\/a> senyal ab la petita bandera e, lavors, lo duch de Sin\u00f2poli gir\u00e0 per aquell orde mateix. Lavors tingueren la cara girada devers la montanya, lla hon era Diafebus, e les spatles envers los enemichs. Prengueren-se a c\u00f3rrer a galop tirat, e tostemps en bell orde, que no passava m\u00e9s lo un cap de ro\u00e7\u00ed que l\u2019altre.<\/p>\n

Los turchs, com lo veren ax\u00ed anar, prengueren-se a cridar grans crits:<\/p>\n

\u2013\u00a1Ja fugen, ja fugen!<\/p>\n

Los de peu lan\u00e7aren los pavesos, los altres les lan\u00e7es, los altres les ballestes, per c\u00f3rrer detr\u00e0s los enemichs crestians. Los de cavall, qui m\u00e9s podia c\u00f3rrer, aquell se pensava m\u00e9s guanyar; e aquells que portaven los cavalls encubertats, lan\u00e7aven les cubertes perqu\u00e8 anassen pus laugers. E Tirant ad\u00e9s ad\u00e9s se girava e ve\u00efa venir tota la gent, uns apr\u00e9s d\u2019altres e tots desbaratats. E per \u00e7o ell no curava de res, sin\u00f3 anant corrent hi en orde. E aquells qui tenien bons cavalls, fins a dar-los de les lan\u00e7es per los costats aplegaven.<\/p>\n

Com lo emperador, qui en les torres stava, qui ve\u00efa venir la gent fugint, b\u00e9\u00b7s pensava que la batailla fos perduda. E tota aquella nit les donzelles no s\u2019eren despullades, fent grans pregu\u00e0ries ab gran devoci\u00f3, supplicant al Vencedor de batailles e a la sua sacrat\u00edssima Mare que don\u00e0s vict\u00f2ria als crestians.<\/p>\n

Com Tirant veu<\/a> tota la gent de peu que restava molt atr\u00e0s e havien passat lo loch hon Diafebus stava, lavors Tirant als\u00e0 la bandera que portava e totom s\u2019atur\u00e0. E cascuna squadra se apart\u00e0 per si, lunyant-se la una de l\u2019altra un tir de pedra. Los turchs, com veren que los altres s\u2019eren aturats, tengueren-se per molt decebuts. Tirant orden\u00e0 que lo duch de Pera fer\u00eds primer; e ab molt gran ardiment se pos\u00e0 enmig dels enemichs, combatent molt virtuosament.<\/p>\n

Com lo capit\u00e0 veu<\/a> que los enemichs aplegaven e refor\u00e7aven de gent, feu<\/a> ferir la squadra de son germ\u00e0, lo marqu\u00e9s de Sanct Jordi. Apr\u00e9s fer\u00ed lo duch de Sin\u00f2poli; ad\u00e9s una squadra, ad\u00e9s altra. E fe\u00ffen la major mortaldat de gent, que era cosa de gran admirati\u00f3.<\/p>\n

Com Tirant veu<\/a> que casi la meytat de la sua gent havia ferit e tostemps anaven guanyant, e veu<\/a> Tirant, en la pressa de la gent, lo rey de Capad\u00f2cia venint matant e destroynt molts crestians \u2014e conegu\u00e9\u2019l en la cimera, que portava un le\u00f3 tot d\u2019or ab una petita bandera\u2014, pres una lan\u00e7a grossa e dex\u00e0\u2019s anar devers ell. E lo rey, com lo veu<\/a> ax\u00ed venir envers ell, no li falss\u00e0 gens la cara, ans l\u2019esper\u00e0 molt de bon grat. E tan gran fon l\u2019encontre que los dos se donaren que ells e los cavalls ne anaren per terra. Casc\u00fa se lev\u00e0 molt valentment; tiraren les spases e afrontaren-se donant-se grans colps. Mas la pressa de la gent era tanta que no\u00b7s podien b\u00e9 combatre, que los uns ajudaven als altres. Per\u00f2 los turchs feren gran esfor\u00e7 e pujaren lo rey a cavall a despit dels crestians. P\u00edramus se pos\u00e0 davant lo rey perqu\u00e8 Tirant pogu\u00e9s pujar a cavall e, tant lo tenien a prop fent tostemps armes, fins que fer\u00ed l\u2019esquadra del comte Plegamans, e pasaren en aquella part hon era lo capit\u00e0. E ajudaren-li, que puj\u00e0 a cavall en les anques del senyor d\u2019Agramont e aquell lo tragu\u00e9 de la pressa de la gent. E per \u00e7o com molts cavalls anaven solts, que havien perdut lur senyor, prengueren-ne hu e donaren-lo al capit\u00e0. E ell prestament torn\u00e0 dins la batalla, e ab la petita atxa que portava en lo bras ligada, lla hon ell feria b\u00e9 podien dir que lo colp que ell dava era mortal, que en terra prenia sa posada. E ell fe\u00ffa la batalla ab poder d\u2019altri e a perill de sa persona, e si venc\u00e9s era victori\u00f3s a la p\u00e0tria e adqueria per a si molta honor e gl\u00f2ria.<\/p>\n

Lo capit\u00e0 man\u00e0 ferir totes les squadres, les unes a la part dreta, les altres a la sinestra. E totes vengueren a ferir al trav\u00e9s. V\u00e9reu lavors anar bacinets per terra e cavallers morts e nafrats de una part e d\u2019altra A\u00e7\u00f2 era una gran admiraci\u00f3 de veure. Tirant torn\u00e0 a ferir: ad\u00e9s era en un loch, ad\u00e9s era en altre. E no combatia en un loch sol, mas en molts, e socorria lla hon mester ho havia.<\/p>\n

Lo rey de Egipte, per sa bona ventura, veu<\/a> a Tirant que combatia molt bravament. Isqu\u00e9 un poc de la batalla, e lo rey de Capad\u00f2cia e lo rey d\u2019\u00c0fricha isqueren ab ell. E preg\u00e0\u2019ls lo rey de Egipte que dexassen tots los altres e no curassen sin\u00f3 de matar a Tirant. E concordes tornaren a la batalla. E stant Tirant combatent, vengu\u00e9 lo duch de Maced\u00f2nia a les espatles de Tirant, de part de tras, e tir\u00e0-li ab l\u2019espasa una stocada, e don\u00e0-li davall lo bacinet e tota la punta li mes<\/a> en lo coll. A\u00e7\u00f2 veren Yp\u00f2lit e P\u00edrimus, e a grans crits cridaren:<\/p>\n

\u2013\u00a1O, tra\u00ffdor de duch! \u00bfPer qu\u00e8 vols ab traci\u00f3 matar I dels bons cavallers del m\u00f3n?<\/p>\n

E tal fe donaren de si. Los tres reys, casc\u00fa havia presa sa lan\u00e7a en la m\u00e0, e tant feren e tant treballaren que veren a Tirant. E tots tres dre\u00e7aren envers ell. Per\u00f2 no\u00b7l pogueren encontrar sin\u00f3 lo rey de Egipte e lo rey de Capad\u00f2cia. L\u2019encontre fon tan fort que ell e lo cavall caygueren en terra; lo cavall tenia VII ferides.<\/p>\n

E lo rey d\u2019\u00c0fricha encontr\u00e0 al duch de Maced\u00f2nia, lo qual combatia prop de Tirant. Tan gran encontre li don\u00e0 per mig dels pits que la lan\u00e7a li pass\u00e0 a l\u2019altra part. E fon lan\u00e7a mortal qui\u00b7l pagu\u00e0 de les sues maldats.<\/p>\n

Com Tirant fon en terra, molt hagu\u00e9 a fer de poder-se levar per \u00e7o com lo cavall tenia sobre la cama. Ab tot a\u00e7\u00f2 ell feu<\/a> tan gran sfor\u00e7 de si que ell se lev\u00e0 de peus. E caygu\u00e9-li la bavera del cabacet que portava, car all\u00ed fon encontrat ab la una lan\u00e7a; e l\u2019altra lo encontr\u00e0 en lo guardabra\u00e7 squerre. E si no fossen stades les sues fels armes, ell fora<\/a> mort aquella vegada. Com lo rey de Egipte lo veu<\/a> en terra, volgu\u00e9 descavalcar prestament. Com tingu\u00e9 la cama damunt los ar\u00e7ons de la cella, vench lo senyor d\u2019Agramunt e encontr\u00e0\u2019l enmig de la cuxa e pass\u00e0-la-y de l\u2019altra part. Ell sent\u00ed molt gran dolor de la ferida e caygu\u00e9 en terra mal son grat. Com Tirant lo veu<\/a> ax\u00ed est\u00e9s en terra, cuyt\u00e0 devers ell per\u00f2 no y pogu\u00e9 aconseguir, tanta era la pressa de la gent.<\/p>\n

Com lo rey se fon levat, pres una lan\u00e7a que trob\u00e0 en terra e mes-se<\/a> a poch a poch entre la gent. E acost\u00e0\u2019s tant envers Tirant e tir\u00e0-li un bot de lan\u00e7a, e per \u00e7o com no tenia bavera don\u00e0-li enmig de la galta e derroc\u00e0-li IIII quexals, de qu\u00e8 perd\u00e9 molta sanch. Per\u00f2 ell fe\u00ffa tostemps armes, que gens per a\u00e7\u00f2 no\u00b7n stava. Yp\u00f2lit, que\u00b7l veu<\/a> star a peu y en tal punt, acost\u00e0\u2019s tant que aplegu\u00e0 a ell e descavalc\u00e0 tan prest com pogu\u00e9. E dix:<\/p>\n

\u2013Mon senyor, per D\u00e9u vos prech que cavalqueu ac\u00ed.<\/p>\n

E Tirant combatia envers lo cap de l\u2019ala, car a poch a poch anava defugint de la pressa de la gent. Ell cavalc\u00e0 e dix a Yp\u00f2lit:<\/p>\n

\u2013\u00bfE tu qu\u00e8 far\u00e0s?<\/p>\n

Resp\u00f2s aquell:<\/p>\n

\u2013Senyor, stalviau la vostra persona, que encara que a mi maten, per amor de vostra senyoria yo haur\u00e9 la mia mort per ben spletada.<\/p>\n

Tirant torn\u00e0 a la batalla cercant lo rey de Egipte si\u00b7l poria trobar. E aquell per dolor de la nafra era exit de la batalla. Com Tirant veu<\/a> que no\u00b7l podia trobar, fe\u00ffa cont\u00ednuament armes contra los altres. E fon sort, apr\u00e9s bon spay que anava combatent per la batalla, s\u2019encontr\u00e0 ab lo rey de Capad\u00f2cia. E lo rey, qui\u00b7l veu,<\/a> feu<\/a> la sua via e ab la spasa tir\u00e0-li a la m\u00e0 de la acha e nafr\u00e0\u2019l un poch. E Tirant acost\u00e0\u2019s tant a ell e don\u00e0-li ab la acha damunt lo cap, que li enclot\u00e0 lo bacinet e, esmortit, lo feu<\/a> caure en terra. Tirant prestament descavalc\u00e0 e tall\u00e0-li les correges del bacinet. Apleg\u00e0 hun cavaller qui ab alta veu e piadosa crid\u00e0:<\/p>\n

\u2013Senyor, per merc\u00e9 no vullau matar lo rey, car ell \u00e9s mortalment nafrat, e puix \u00e9s mortal e ven\u00e7ut, per la vostra benignitat, dau-li hun poch d\u2019espay de vida, car prou teniu que siau ven\u00e7edor.<\/p>\n

Dix Tirant:<\/p>\n

\u2013\u00bfQuina \u00e9s la rah\u00f3 que\u00b7t mou que tu vulles exercir gr\u00e0cies de pietat envers aquest nostre p\u00fablich enemich, qui ab tanta crudelitat, en sola confian\u00e7a de sa virtut e de ses armes, ha fet son poder de dar-me la mort? Donchs, justa cosa \u00e9s que sia punit segons ell volia fer de nosaltres. No \u00e9s ara temps sin\u00f3 de crueldat, car la nostra vict\u00f2ria st\u00e0 en sola pot\u00e8ncia de la virtut de nosaltres e no en los m\u00e8rits de la virtut de la mia pot\u00e8ncia.<\/p>\n

Emper\u00f2 ell li desfeu lo bacinet e tall\u00e0-li lo cap. L\u2019acha de Tirant entre les altres era ben coneguda, la qual stava tota vermella e rajant sanch dels h\u00f2mens que mort havia. E la terra era cuberta de cossos morts e tota vermella de la molta sanch que s\u2019i era scampada. Tirant torn\u00e0 a cavall. E com los turchs veren mort lo tan valent\u00edssim rey, vengueren gran multitut sobre ell e feren molt gran sfor\u00e7 per poder-lo matar. E fon malament nafrat e derrocat del cavall. E prestament se lev\u00e0 Tirant, no gens smayat de la sua cayguda ne temer\u00f3s de les nafres, ans a peu se mes<\/a> en la pressa de la gent fent moltes armes. E per ajuda dels seus torn\u00e0 a pujar a cavall.<\/p>\n

Aquesta fon molt fort e aspra batalla. E tant com la batalla fon major, aytant fon m\u00e9s clara la gl\u00f2ria sua. E continuant tostemps la batalla, era ja quasi hora de vespres.<\/p>\n

Diafebus malehia Tirant que en aquell loch lo havia mes<\/a>, e de\u00ffa:<\/p>\n

\u2013Ell vol tostemps per a si totes les honors e no\u00b7n vol fer part a neg\u00fa. Ac\u00ed m\u2019a<\/a> deixat com si no fos bo per a res. Per mon D\u00e9u, yo vull haver part de la honor. Anem \u2014dix aquest\u2014, \u00a1firam enmig de la gent e no temam los perills que seguir-se poden!<\/p>\n

Ixqu\u00e9 de la celada hon stava e fer\u00ed ab molt gran ardiment. Com los turchs veren exir tanta gent \u2014los quals se pensaven que no n\u2019i havia m\u00e9s\u2014 esmayaren-se molt. Lo sold\u00e0 se n\u2019ixqu\u00e9 un poch de la batalla y era nafrat, mas no molt. Dix als seus:<\/p>\n

\u2013Yo veig venir la nostra gent a menys. Yo dellibere ans fugir que morir. Com Tirant veu<\/a> lo sold\u00e0 e la sua gent ab les banderes fugir, cuyt\u00e0 envers aquella part e lev\u00e0\u2019ls les banderes, e anaren a l\u2019encal\u00e7 matant molta gent. Dur\u00e0 aquesta batalla del mat\u00ed, com lo sol exia, fins a tres hores pasat migdia. Tanta era la multitut de la morisma que los crestians eren cansats de matar tants moros. E fon tant asenyalat aquest singular dia, e de tanta gr\u00e0cia, que dur\u00e0 l\u2019encal\u00e7, ab l\u2019escalfament de la vict\u00f2ria, tres leg\u00fces, seguint e matant tostemps turchs. Car en aquest cars Tirant poguera \u00e9sser dit rey de batalles e cavaller invencible, que ax\u00ed com la pr\u00f2spera fortuna havia acostumat de favorir los turchs contra los crestians, la divina Provid\u00e8ncia la havia feta voltar per aumentar la gl\u00f2ria de Tirant.<\/p>\n

E cansats de matar \u2014la hora era ja tarda\u2014, apleg\u00e0 lo capit\u00e0 ab la m\u00e9s gent en una ciutat, la qual solia \u00e9sser del marqu\u00e9s de Sanct Jordi, e de all\u00ed tenia ell lo nom de marqu\u00e9s e tot ho havia perdut. E aquella ciutat era stada donada al rey de Egipte e tenia-la tostemps molt ben prove\u00efda. Com lo rey de Egipte veu<\/a> aquell dia la batalla perduda, fug\u00ed ax\u00ed com los altres fe\u00ffen. E tanta era la dolor que passava de la nafra de la cuxa que hagu\u00e9 a lexar la companyia del sold\u00e0 e atur\u00e0\u2019s all\u00ed, car per anar a la ciutat de Bellpuig, hon anava lo sold\u00e0, per for\u00e7a tenien a passar per all\u00ed. E per la ciutat \u00e9sser molt fort e ben provehida, e per la dolor qui\u00b7l turmentava, ell se n\u2019entr\u00e0 dins. Com Tirant aplegu\u00e0, era quasi nit scura. Aleujaren-se all\u00ed en los camps fins l\u2019endem\u00e0. E aquella nit tots los que foren nafrats foren curats, e molts que\u00b7n moriren aquella nit. Car jam\u00e9s era stada en aquella plaja oriental tan aspra e tan mortal batalla, car en aquell dia restaren moltes dones viudes e moltes donzelles \u00f2rfenes de pares, per\u00f2 restaven ab speran\u00e7a de \u00e9sser liberades del jou de servitut.<\/p>\n

L\u2019endem\u00e0 Tirant feu<\/a> armar tota la gent e donaren lo combat a la ciutat. E los turchs se defenien maravellosament perqu\u00e8 y havia molt bona gent dedins. E havien-los donat quatre combats, que no havien pogut res fer. Lo marqu\u00e9s de Sanct Jordi, vehent a\u00e7\u00f2, vog\u00ed tota la ciutat. E com fon a la porta de la juheria, crid\u00e0 hun juheu qui havia nom don Jacob. Com lo juheu sent\u00ed la veu del marqu\u00e9s, conegu\u00e9 que era son senyor. Corrent devall\u00e0 e obr\u00ed-li la porta. Entraren prestament dins la ciutat, e ja havien presa m\u00e9s de la mitat de aquella, que lo rey de Egipte ne los altres moros no u sabien. Lo marqu\u00e9s tram\u00e9s a dir al capit\u00e0 que no\u00b7l calia m\u00e9s fatigar en combatre, que ja la ciutat era presa, que entr\u00e0s per lo portal de la juheria. Tirant entr\u00e0 per aquella part e, com ell fon dins la ciutat, lo marqu\u00e9s ab la sua gent ja havien desconfits tots los turchs e apresonat lo rey de Egipte, que stava combatent de una verdesca ax\u00ed nafrat com stava.<\/p>\n

Com los turchs veheren los crestians dins, tots se tingueren per perduts. Com lo marqu\u00e9s tingu\u00e9 lo rey pres, tram\u00e9s a dir al capit\u00e0 que vingu\u00e9s per degollar son enemich, lo rey de Egipte. E lo capit\u00e0 resp\u00f2s que per cosa en lo m\u00f3n ell no mataria home qui fos pres. Sabuda per lo marqu\u00e9s la resposta del capit\u00e0, pres al rey per los cabells e pass\u00e0-li lo coltell per lo coll.<\/p>\n

Apr\u00e9s que la ciutat fon presa, trobaren-la molt ben provehida de moltes vitualles. Dix lo marqu\u00e9s:<\/p>\n

\u2013Senyor capit\u00e0, puix D\u00e9u nos ha feta gr\u00e0cia que havem ven\u00e7uda la batalla e presa aquesta ciutat, ac\u00ed\u00b7ns porem fer forts, car, posat cars los enemichs nos vinguessen al des\u00fas, destapant les c\u00e9quies e l\u2019aygua vaja solta per los camps, no \u00e9s home en lo m\u00f3n hi puga entrar e, si y entren, que\u00b7n puguen exir. E si ells haguessen hagut temps de poder lan\u00e7ar l\u2019aygua, jam\u00e9s la hagu\u00e9rem presa, car yo, qui u sabia per \u00e9sser mia la ciutat, tramet\u00ed la major part de la mia gent per guardar les c\u00e9quies.<\/p>\n

Dix lo capit\u00e0:<\/p>\n

\u2013Digau-me, marqu\u00e9s senyor, \u00bfcom perd\u00e9s aquesta ciutat puix tan fort \u00e9s?<\/p>\n

\u2013Yo us dir\u00e9, senyor. Yo la coman\u00ed a hun home de poca condici\u00f3, e fiu-lo cavaller e don\u00ed-li prou de mos b\u00e9ns, joyes, robes, muller e casa. E com sab\u00e9 que los turchs havien presa la ciutat de Bellpuig, qui st\u00e0 luny de ac\u00ed quatre leg\u00fces, hon s\u2019\u00e9s ara retret lo sold\u00e0 ab tots los senyors qui scapats s\u00f3n, tram\u00e9s per hun capit\u00e0 e don\u00e0-li la ciutat e la senyoriat e la libertat antiga.<\/p>\n

Tirant, encara que aquell dia hagu\u00e9s haguda vict\u00f2ria, no s\u2019alegr\u00e0 de aquella ni\u00b7l veren riure ni sclarir la sua cara, ni consent\u00ed sola\u00e7os ni festes. Ax\u00ed que neg\u00fa hagu\u00e9 sentiment que ell fos ven\u00e7edor ni volgu\u00e9 que neg\u00fa ho digu\u00e9s. E ax\u00ed tempr\u00e0 la accesiva alegria e la dolor dels enemichs. Solament dix en pres\u00e8ncia de tots:<\/p>\n

\u2013Si Diafebus hagu\u00e9s fet lo que yo li havia manat, yo haguera mort lo sold\u00e0 e haguera apresonats tots los grans senyors que y havia, e de tot l\u2019imperi poguera \u00e9sser senyor.<\/p>\n

E tornant a l\u2019emperador, que, apr\u00e9s de la molta dolor que sostenguda havia com pensava que Tirant havia perduda la batalla, la strema dolor fon convertida en singular consolaci\u00f3, per \u00e7o com lo senyor de Malve\u00fd havia tram\u00e9s hun home seu sobre hun ginet per saber noves de la batalla, e aquell torn\u00e0 ab la bona nova e recit\u00e0 a l\u2019emperador tot lo fet com era passat, e com lo capit\u00e0 anava a l\u2019encal\u00e7 dels turchs. Lo emperador, sabuda la gloriosa nova, en pres\u00e8ncia de tots se agenoll\u00e0 en terra e, alsant los ulls al cel e ab les mans juntes, feu<\/a> infinides gr\u00e0cies a Jesuchrist e a la sua sacrat\u00edssima Mare, senyora nostra, com havia obtesa vict\u00f2ria de sos enemichs e com lo rey de Capad\u00f2cia era mort per m\u00e0 del seu capit\u00e0; e suplicava a nostre senyor D\u00e9u que\u00b7l volgu\u00e9s guardar de tot mal, car si ell no fos, no\u00b7ls calia tenir speran\u00e7a en neguna vict\u00f2ria. E m\u00e9s dix:<\/p>\n

\u2013Certa cosa \u00e9s com los nostres barons e cavallers, ab la virtut de Tirant, han ven\u00e7uda aquesta batalla e les altres. E de primer totes les batalles perdien e, des que aquest valent\u00edssim cavaller \u00e9s vengut, tostemps s\u00f3n stats vencedors. E los turchs, d\u2019ac\u00ed avant, no poden sperar sin\u00f3 la fi de lur destructi\u00f3, e nosaltres devem tenir speran\u00e7a de cont\u00ednua vict\u00f2ria, atesa la claredat dels actes gloriosos de Tirant, qui\u00b7s ret iŀlustre e noble a tots los qui a ell se acosten.<\/p>\n

A poch instant cavalc\u00e0 l\u2019emperador ab los barons de Sic\u00edlia e la princessa volgu\u00e9 anar ab ell. Com foren al camp dels moros, trobaren totes les tendes parades ab molta riquea que y havia. E tota la gent se volien posar en robar, sin\u00f3 que l\u2019emperador no u volgu\u00e9 consentir, mas orden\u00e0 que lo senyor de la Pantanalea e lo senyor de Malve\u00ed tinguessen en salvaguarda tota aquella roba fins que los qui havien ven\u00e7ut lo camp ne fossen avisats.<\/p>\n

Com l\u2019emperador era en lo camp dels moros, la princessa de hun gran tro\u00e7 luny veu<\/a> hun petit negre e cuyt\u00e0 envers aquella part. E prestament descavalcant, entr\u00e0 dins la tenda hon lo petit negre se era amagat e pres-lo per los cabells e port\u00e0\u2019l davant l\u2019emperador. E dix:<\/p>\n

\u2013Yo\u00b7m por\u00e9 gloriejar davant lo nostre capit\u00e0 com yo so<\/a> stada valent cavalleresa, que dins lo camp dels enemichs ab \u00e0nimo sfor\u00e7at he sabut apresonar hun turch.<\/p>\n

L\u2019emperador pres lo major plaer de tot lo m\u00f3n ab la gr\u00e0cia que sa filla ho de\u00ffa.<\/p>\n

Diafebus, vehent que Tirant stava enujat envers ell, no li gosava venir davant per temor de vergonya. E ab aquell pensament, oblid\u00e0\u2019s de trametre a l\u2019emperador per dar-li plaer ax\u00ed com havia fet de les altres vegades. Com l\u2019emperador sab\u00e9 la gl\u00f2ria de la ven\u00e7uda batalla per altres e no per Diafebus, dix <a><\/sup><\/a> la princessa:<\/p>\n

\u2013Lo senyal que yo he de Diafebus me dubte que no sia mort com ell no m\u2019a<\/a> avisat de la batalla e de tal com aquesta \u00e9s stada.<\/p>\n

Com Stephania ho\u00fd dir semblants paraules, los seus ulls no\u00b7s pogueren retenir de lan\u00e7ar vives l\u00e0gremes en pres\u00e8ncia de l\u2019emperador e de tots quants all\u00ed eren. La princessa la feu<\/a> levar de all\u00ed perqu\u00e8 no manifest\u00e0s les sues dolors.<\/p>\n

Com foren tornats al castell de Malveh\u00ed, pres hun home e tram\u00e9s-lo per saber qu\u00e8 era de Diafebus. E tram\u00e9s-li una letra del tenor seg\u00fcent.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CLVIII<\/h2>\n

LETRA TRAMESA PER STEPHANIA A DIAFEBUS<\/p>\n

\u00abSi amor agu\u00e9s alguna cosa de certenitat, yo, ven\u00e7uda, te prech per amor de tu s\u00e0pia nova certa, car la ofensa de ta<\/sup><\/a> Stephania <\u00e9s com><\/sup><\/a> apr\u00e9s de la batalla no me has saludat, ab la gran speran\u00e7a que yo havia en tu. Certes, amor \u00e9s cosa que compleix la persona de ansiosa temor. E millor speran\u00e7a tenia en tu que no tinch ara. E a tu los nobles fets solien-te plaure. Encara que yo no parle, si tu est viu, les mies l\u00e0grimes te mouran a pietat, les quals veur\u00e0s en la letra; per\u00f2 les l\u00e0grimes, o taques per aquelles <fetes>,<\/sup><\/a> deuen haver semblan\u00e7a de paraula, e les mies paraules cahen sens profit. Per\u00f2 yo no so<\/a> digne que tu sies causa de la mia mort, car certament yo tenia en voluntat de contendre longament contra amor e no sotsmetre\u2019m a la culpa; sin\u00f3 per les paraules que ho\u00fd dir al vell poder\u00f3s que tu eres mort, no pogu\u00ed retenir los meus ulls davant sa magestat no correguessen doloroses l\u00e0grimes. E la vergonya ha deixats los seus senyals en la mia cara. E per \u00e7o vull suplicar a tu, qui est mon senyor, que vingues prestament. E si alre \u00e9s de tu, for\u00e7a\u2019m que muyra ab tu ensemps, e ser\u00e0 scrit en lo meu sepulcre: Causa odiosa. E per aquest dictat e semblan\u00e7a ser\u00e0 vist yo \u00e9sser morta per amor de tu.\u00bb<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CLIX<\/h2>\n

COM SE FEU<\/a> LA PAU DE DIAPHEBUS AB TIRANT AB LA LETRA D\u2019ESTEPHANIA<\/p>\n

Pres home de qui fiava e tram\u00e9s-lo hon era Diaphebus. E aplegat que fon, don\u00e0-li la letra ab mesclades recomendacions. Com Diaphebus hagu\u00e9 lesta la letra e veu<\/a> que era de sa senyora, la contentaci\u00f3 que ell hi pres fon tanta que dir no\u00b7s poria. E ab la letra ensemps an\u00e0 a la cambra hon Tirant stava, e don\u00e0-li la letra, que leg\u00eds. Com la hagu\u00e9 lesta, feu-se<\/a> venir l\u2019escuder e deman\u00e0-li de l\u2019emperador e de la virtuosa princessa. E ell li recit\u00e0 tot lo que se era seguit en lo camp, e com la senyora princessa anava armada y era entrada dins les tendes dels moros e havia pres hun negre per presoner, lo qual tenia en gran cust\u00f2dia.<\/p>\n

\u2013Per mostrar-lo a vostra senyoria la primera volta que veure us por\u00e0.<\/p>\n

Tirant pres gran plaer en les rahons de l\u2019escuder e orden\u00e0 que Diafebus an\u00e0s a veure a la majestat de l\u2019emperador. Diafebus cavalc\u00e0 prestament.<\/p>\n

Com fon en lo castell de Malveh\u00ed, an\u00e0 dret hon era l\u2019emperador. Prestament se dix per tot lo castell com Diafebus era vengut. Totes les donzelles se meteren en punt per anar-lo a veure, en special Stefania, qui n\u2019havia passada prou congoxa, que u mostrava b\u00e9, car la sua cara no era tal com solia. Anaren totes a la cambra de l\u2019emperador e trobaren-lo que stava recitant tota la batalla e la mort dels dos reys, e de les nafres que Tirant havia preses lo dia de la batalla. Com la princessa ho\u00fd dir de les nafres de Tirant, la sua cara se alter\u00e0 molt de gran dolor que\u00b7n tenia e sfor\u00e7\u00e0 l\u2019\u00e0nimo tant com pogu\u00e9, e dix:<\/p>\n

\u2013Digau, Diafebus, \u00bfles nafres del nostre capit\u00e0 s\u00f3n cruels ni perilloses? \u00bfS\u2019i temen perill de mort?<\/p>\n

\u2013No, senyora \u2014dix Diafebus\u2014, car los metges lo han tots desospitat e dien que no t\u00e9 negun perill de res.<\/p>\n

\u2013Prou \u00e9s gran lo seu mal, segons a mi par\u2014 dix la princessa.<\/p>\n

E no\u00b7s pogu\u00e9 retenir que les paraules no\u00b7s convertissen en abundoses l\u00e0grimes; e totes les donzelles que li feren companyia e lo vell emperador que s\u2019i pres tamb\u00e9. A\u00e7\u00f2 dur\u00e0 per bon spay, que Diafebus les hagu\u00e9 a conortar.<\/p>\n

L\u2019emperador li deman\u00e0 quina gent podia fallir de una part e d\u2019altra.<\/p>\n

\u2013Per la mia fe, senyor \u2014dix Diafebus\u2014, yo no u poria dir la mortaldat dels turchs en quin nombre pot \u00e9sser, mas puch dir a la magestat vostra que de ac\u00ed a la ciutat de Sent Jordi no podeu anar per lo cam\u00ed real, tant st\u00e0 ple de cossos morts, ans se t\u00e9 hom a lunyar del cam\u00ed una milla. Senyor, dels nostres vos sabr\u00e9 b\u00e9 dir, per \u00e7o com lo capit\u00e0 ha fet replegar tots los cossos morts per dar-los sepultura. Havem trobat mort, primerament, lo duch de Maced\u00f2nia de encontre de lan\u00e7a, que fon passat de una part a l\u2019altra; lo marqu\u00e9s de Ferrara; lo duch de Babil\u00f2nia e lo marqu\u00e9s del Guast; lo compte Plegamans. Aquests s\u00f3n los de cap. D\u2019altres cavallers hi ha haguts molts, e entre los altres \u00e9s stat lo gran conestable, lo qual de tots \u00e9s stat molt plant perqu\u00e8 era tan bo e tan virtu\u00f3s cavaller. E troba\u2019s en ceda \u00e9sser morts mil e CCXXXIIII h\u00f2mens. E lo capit\u00e0 los ha fets fer a tots molt honrades sepultures, per b\u00e9 lo duch de Maced\u00f2nia no\u00b7n fos merexedor, car segons se aferma per lo senyor d\u2019Agramunt e per Yp\u00f2lit, que veren com ell li feu<\/a> la nafra que t\u00e9 al coll lo nostre capit\u00e0, com aquell sia molt benigne e t\u00e9 tal virtut en si que jam\u00e9s de la sua boca ix sin\u00f3 gr\u00e0cia e perd\u00f3, e jam\u00e9s fa mensi\u00f3 per molt de mal que li facen de res que sia dan seu.<\/p>\n

Lo emperador stava molt content de la molta honor que Tirant havia e no sabia en quina manera lo pogu\u00e9s premiar. Diafebus rest\u00e0 all\u00ed fent-se malalt, e l\u2019emperador lo fe\u00ffa ax\u00ed ben servir com si fos la persona de sa filla.<\/p>\n

L\u2019emperador preg\u00e0 molt als barons de Sic\u00edlia que restassen all\u00ed ab ell, perqu\u00e8 ell trametria per lo seu capit\u00e0 que partissen aquella roba que presa havien. E de continent tram\u00e9s dos cavallers al capit\u00e0, que li tramet\u00e9s a dir com volia que\u00b7s partissen los presoners e la roba del camp que guanyada havien. E Tirant li tram\u00e9s a dir que, lla hon era la magestat sua, ell no y tenia res a fer, car lla hon era lo major, lo menor cessava<\/span>. E tram\u00e9s-li los presoners que tenia e tot lo que pres havien. E l\u2019emperador repart\u00ed-u entre tota la gent.<\/p>\n

Ja Tirant stava molt b\u00e9, e no stava, per les nafres, de reguardar la ciutat e lo camp, lo qual stava pegat ab los murs de la ciutat per \u00e7o com dins la ciutat no poguera caber tanta gent. Lo sold\u00e0 ab tots los que scapats eren, posaren-se dins la ciutat de Bellpuig. E de la ciutat de Sent Jordi, hon Tirant estava, fins a la ciutat de Bellpuig havia IIII leg\u00fces baix, envers la mar. Com lo sold\u00e0 fon all\u00ed, se tingu\u00e9 per segur. Passats XV dies stigu\u00e9 que no ixqu\u00e9 de una cambra, fent gran dol e complanyent-se de la perduda batalla e de la mort del rey de Capad\u00f2cia, per\u00f2 encara no sabien la mort del rey de Egipte. Staven ab desig gran de saber-ne noves. Dix Sipr\u00e9s de Patern\u00f3:<\/p>\n

\u2013Senyor, \u00bfvol vostra senyoria que yo y vaja e, si puch parlar ab amich, yo\u00b7n sabr\u00e9 tot lo que se\u2019n por\u00e0 saber?<\/p>\n

Lo sold\u00e0 lo\u2019n preg\u00e0 molt davant molts que all\u00ed eren, e dix-li:<\/p>\n

\u2013Cavalca sobre Correlan\u00e7a, hun ginet que lo sold\u00e0 tenia, molt aventatjat. E Sipr\u00e9s de Patern\u00f3 vest\u00ed\u2019s una jornea de dom\u00e0s blanch que Tirant li havia dada, ab una creu de sent Jordi brodada, e sobre la jornea portava una aljuba de grana. Com fon en lo cam\u00ed, que ja los turchs no\u00b7l podien veure, despull\u00e0\u2019s l\u2019aljuba e cavalc\u00e0 sobre ella, e pos\u00e0 una tovallola al cap de la lan\u00e7a. Com les spies del camp dels crestians lo veren, pensaren que era dels seus e no curaren de dir-li res. Com fon a la ciutat junt, deman\u00e0 la posada del capit\u00e0 e fon-li mostrada. Com lo capit\u00e0 lo veu,<\/a> pres-hi molt gran plaer e deman\u00e0-li de noves. E ell, responent, dix com lo sold\u00e0 era nafrat, per\u00f2 que no era res, e lo rey de \u00c0frica e lo fill del Gran Turch, com son pare, encara no era guarit de la ferida del cap. E m\u00e9s, li recit\u00e0 lo gran dol que en aquella ciutat se tenia per la gran p\u00e8rdua que fet havien. E li dix com venia per son plaer e per veure a sa senyoria e per saber si era mort o viu lo rey de Egipte, e tot lo que\u00b7l sold\u00e0 li havia dit.<\/p>\n

\u2013Digau-me \u2014dix Tirant\u2014, \u00bfquanta gent crehen ells haver perduda en aquesta batalla?<\/p>\n

\u2013Senyor \u2014dix Sipr\u00e9s de Patern\u00f3, ells han contat e troben, segons lurs capitanies, CIII m\u00edlia e set-centes persones fallen entre presos e morts. No \u00e9s en mem\u00f2ria de gents tan cruel batalla \u00e9sser estada com \u00e9s aquesta. E si m\u00e9s avant fossen passats, tots los prenien, car los rocins no\u00b7ls podien portar, tant venien fatigats del treball de la batalla. E en tota aquella nit no pogueren aplegar a la ciutat de Bellpug, ans restaren enmig del cam\u00ed, qui nafrats, qui lassats, e molts qui moriren en lo cam\u00ed aquella nit per no tenir metges qui\u00b7ls poguessen curar. Posava-s\u2019i fredor en les nafres e all\u00ed restaven morts. Al rey d\u2019\u00c0frica, entravesat lo portaren damunt hun cavall.<\/p>\n

\u2013\u00bfHa-y altres noves que dir-me pugau? \u2014dix Tirant.<\/p>\n

\u2013S\u00ed, senyor \u2014dix Sipr\u00e9s de Patern\u00f3\u2014. VII naus s\u00f3n vengudes, molt grosses, de la Turquia, carregades de forment, de civades e de altres vitualles que porten. E diu-se certament com lo Gran Caramany hi ve ab cinquanta m\u00edlia h\u00f2mens, entre de peu e de cavall. E porta sa filla per dar-la per muller al sold\u00e0, e ve en companyia sua lo rey de la sobirana \u00cdndia.<\/p>\n

\u2013\u00bfHan ja descarregat aquexes set naus? \u2014dix Tirant.<\/p>\n

\u2013No, senyor \u2014dix Sipr\u00e9s\u2014, per quant tenen lo vent contrari per entrar en lo port.<\/p>\n

Parlaren de moltes altres coses. E Tirant li fe\u00ffa moltes car\u00edcies e dava-li de sos b\u00e9ns, e confits e altres lepolies perqu\u00e8 pogu\u00e9s contentar al sold\u00e0.<\/p>\n

Apr\u00e9s que Cipr\u00e9s de Patern\u00f3 se\u2019n fon anat ab salconduyt que deman\u00e0 al capit\u00e0 e aquell de bon grat lo y don\u00e0, com Cipr\u00e9s de Patern\u00f3 fo ab lo sold\u00e0, mostr\u00e0-li lo salconduyt que lo capit\u00e0 dat li havia, \u2014e de\u00ffa que lo seu amich lo y havia obtengut a grans preg\u00e0ries e suplicacions\u2014, e dix com lo rey de Egipte era mort. Per aquesta nova fo refrescat lo dol e lo pl\u00e0nyer, per so com era molt amat per tots los moros per la sua molta virtut.<\/p>\n

Tirant, sentint-se ja molt <b\u00e9><\/sup><\/a> de les nafres, pres ab si hun home que sabia molt b\u00e9 la terra e los passos secrets per hon volia anar, per dubte de algun inconvenient. E com foren en vista de la mar, veren sobre hun gran mont la ciutat de Bellpug e les naus que a la vela anaven voltejant, que no podien en lo port entrar. Lo capit\u00e0 fon tornat prestament. Sab\u00e9 noves com lo emperador devia partir ab tots los barons de Sic\u00edlia per pendre moltes viles e castells que prop de all\u00ed havia. E ax\u00ed fon fet, que en pochs dies lo emperador cobr\u00e0 molts castells e viles. E los barons de Sic\u00edlia tenien gran desig de presentar-se una vegada davant Tirant: apr\u00e9s farien tot lo que lo emperador los manaria. Vehent a\u00e7\u00f2, Diafebus los preg\u00e0 molt, de part del capit\u00e0, que fessen tot lo que lo emperador los man\u00e0s.<\/p>\n

Com Tirant sab\u00e9 que lo emperador anava conquistant, ell e lo duch de Pera cavalcaren ab una partida de la gent, e l\u2019altra lex\u00e0 all\u00ed al marqu\u00e9s de Sent Jordi e feu-lo<\/a> capit\u00e0. Com Tirant fon prop del castell de Malveh\u00ed, saberen com la princessa era restada all\u00ed ab les sues donzelles, e Diafebus en guarda d\u2019elles. Tirant se feu<\/a> venir a Yp\u00f2lit e man\u00e0-li que an\u00e0s a la princessa e que li digu\u00e9s les sues paraules.<\/p>\n

Com Yp\u00f2lit fon davant la princessa, fic\u00e0 lo genoll en terra, bes\u00e0-li la m\u00e0 e feu<\/a> principi a tal parlar:<\/p>\n

\u2013Ac\u00ed so<\/a> tram\u00e9s a la magestat vostra, sanyora, per part de mon senyor, qui suplica la celsitut vostra guiar-lo vullau, que puga antrar e exir sens prejuh\u00ed seu e puga restar en sa libertat franca.<\/p>\n

\u2013E no dix m\u00e9s.<\/p>\n

\u2013\u00a1O, novell cavaller! \u2014dix la princessa\u2014. \u00bfQu\u00e8 \u00e9s lo que v\u00f3s me demanau? \u00bfE no sab b\u00e9 lo capit\u00e0, que tots stam sots la capitania e cust\u00f2dia sua e ell pot pendre e apresonar, pot absolre e condemnar a tots aquells que ell conexer\u00e0 que merexedors ne sien? \u00bfQuina \u00e9s, donchs, la causa que ell demana a mi guiatge de seguretat? Per qu\u00e8 li podeu dir que pot b\u00e9 venir segurament, encara que yo no tinga poder de guiar-lo ni s\u00e9 de qu\u00e8 damana guiatge, car lo senyor emperador ni yo no sabem que ell haja fet negun defalt; per qu\u00e8 ell mateix se porta la seguretat. E no li cal tenir tanta temor, car ab los turchs la deuria haver tota lexada.<\/p>\n

Yp\u00f2lit se lev\u00e0 e an\u00e0 abra\u00e7ar a totes les donzelles. No penseu que fos poch lo delit que pres Plaerdemavida en veure Yp\u00f2lit.<\/p>\n

Ell torn\u00e0 la resposta al capit\u00e0 de tot lo que la princessa li havia dit. E Tirant no\u00b7s volgu\u00e9 partir de all\u00ed, ans lo y torn\u00e0 a trametre altra vegada. Com Yp\u00f2lit fon davant la princessa, li torn\u00e0 a dir:<\/p>\n

\u2013Mon senyor torna a suplicar a la celsitut vostra, senyora, una e moltes voltes, que lo dit guiatge no li vullau denegar, car certament ell no entraria dins lo castell ne lla hon la magestat vostra sia, sens guiatge de la m\u00e0 vostra scrit.<\/p>\n

\u2013Yo no puch entendre lo nostre capit\u00e0 \u2014dix la princessa\u2014. \u00bfEn qu\u00e8 ha of\u00e9s al senyor emperador ne a mi, que guiatge demana?<\/p>\n

Resp\u00f2s Stefania:<\/p>\n

\u2013Senyora, \u00bfqu\u00e8 perdeu en fer-li lo guiatge que ell demana?<\/p>\n

feu-se<\/a> dar tinta e paper e feu<\/a> lo guiatge del tenor seg\u00fcent.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CLX<\/h2>\n

SALCONDUIT QUE FA LA PRINCESSA AL CAPIT\u00c0 TIRANT<\/p>\n

\u00abSperan\u00e7a e temor entrecambien la nostra crehen\u00e7a de dubtosa temor, e v\u00f3s mostrau aferrar en aquella flaca rama com a persona torbada e no sabeu de qu\u00e8 demanau a mi salconduyt e guiatge. Lo desig meu no consent a capit\u00e0 virtu\u00f3s desorde de paraules ne menys dar guiatge de \u00e7o que no cal. Segura del dubte, att\u00e9s lo que val, ferme de ma pr\u00f2pia m\u00e0 lo present guiatge. E no tolr\u00e9 en res la propietat de vostra libertat de anar e de venir, star e tornar. Als temerosos les coses perilloses per reparaci\u00f3 de guiatge se volen defendre. Dada en lo castell de Malveh\u00ed a X de setembre.\u00bb<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CLXI<\/h2>\n

<COM TIRANT TINGU\u00c9 LO GUIATGE, E AN\u00c0 A FER REVER\u00c8NCIA A LA PRINCESSA><\/sup><\/a><\/p>\n

Com Tirant tingu\u00e9 lo guiatge en la m\u00e0, prestament se\u2019n puj\u00e0 al castell, hon trob\u00e0 la princessa en una gran sala. Com la princessa lo veu,<\/a> lev\u00e0\u2019s en peus. E ax\u00ed prest com Tirant la veu,<\/a> al\u00e7\u00e0 grans crits, que tots los que eren en lo castell ho podien b\u00e9 hoyr, dient:<\/p>\n

\u2013\u00a1Servau-me lo guiatge, senyora! \u00bfPer qu\u00e8 no\u00b7m servau lo guiatge? \u00bfPer qu\u00e8 m\u2019apresonau tan cruelment? Car no\u00b7s pertany donzella de tan noble linatge apresonar son servidor. Servau-me lo guiatge e tornau-me en ma libertat.<\/p>\n

\u2013\u00a1O, senyor capit\u00e0! \u2014dix la princessa\u2014, yo so<\/a> contenta de servar-vos vostre guiatge. Yo veig que neg\u00fa no us toca ni neg\u00fa no us apresona de part mia ni per manament del senyor emperador.<\/p>\n

\u2013Servau-me lo guiatge, senyora, car v\u00f3s me apresonau \u2014dix Tirant\u2014, car jam\u00e9s en ma vida tan cruel ne tan fort pres\u00f3 no sent\u00ed.<\/p>\n

Resp\u00f2s la Viuda Reposada:<\/p>\n

\u2013\u00a1Ay, senyora! Sta pres\u00f3 que v\u00f3s li feu tota \u00e9s vestida de amor. La gramalla que porta tota \u00e9s de dol, mas \u00e9s brodada tota d\u2019esperan\u00e7a; la camisa que porta per devisa fa sa conplanyen\u00e7a d\u2019\u00e9sser ajustada ab sa senyora.<\/p>\n

Lavors la princessa ent\u00e9s la requesta que Tirant li havia feta, e dix-li:<\/p>\n

\u2013Capit\u00e0, si la fortuna vos ha apresonat, temps ser\u00e0 que sereu en libertat.<\/p>\n

E pres-li lo guiatge de la m\u00e0 e esquin\u00e7\u00e0-lo-y. E dix-li:<\/p>\n

\u2013Molt poca rah\u00f3 haveu tenguda, capit\u00e0, de haver demanat guiatge per venir a\u00e7\u00ed. E si ordenat era que yo err\u00e0s, la error mia t\u00e9 causes honestes, e la mia culpa ser\u00e0 major que la pena. E tu vens<\/a> ab guany de vict\u00f2ria, e aquest loch pren leys en temps de pau e armes en temps de guerra per aumentar la gl\u00f2ria antiga dels grechs. Yo t\u2019\u00e9 donat guiatge per honor de l\u2019emperador per \u00e7o que no fosses fet enemich.<\/p>\n

E pres al duch de Pera per la una m\u00e0 e a Tirant per l\u2019altra e segu\u00e9\u2019s enmig d\u2019ells. E aqu\u00ed parlaren de moltes coses de la mort dels duchs e grans senyors, los quals eren morts en la batalla. E Tirant mostrava dolre-li la mort del duch de Maced\u00f2nia e de la mort de Ricart e de P\u00edrimus. E stigueren en aquestes rahons, parlant de l\u2019emperador com anava recobrant viles e castells. Deliberaren all\u00ed davant la princessa que l\u2019endem\u00e0 per lo mat\u00ed anassen lla hon era lo emperador, lo qual havia III dies que combatia una ciutat e no la podien pendre. Dix la princessa:<\/p>\n

\u2013Ax\u00ed done D\u00e9u honor al senyor emperador, que si vosal<t>res<\/sup><\/a> partiu per anar lla hon ell \u00e9s, yo no restar\u00e9 que no y vaja.<\/p>\n

E feu<\/a> portar all\u00ed lo seu presoner e dix:<\/p>\n

\u2013\u00bfPensau vosaltres que encara que yo no\u00b7m sia trobada en les forts batalles ax\u00ed com feu vosaltres, que yo no s\u00e0pia apresonar de nostres cruels enemichs?<\/p>\n

E ab aquestes rahons se levaren e anaren a sopar. Mas la princessa menj\u00e0 molt poch aquella nit, car en la vista de Tirant fon tot lo seu rep\u00f2s. Lo duch se pres a rahons ab la senyora del castell e ab la Viuda Reposada, recitant-los les batalles que havie<n><\/sup><\/a> hagudes e la vict\u00f2ria que per m\u00e0 de Tirant havien obtesa, dient moltes lahors d\u2019ell. E la Viuda Reposada stava molt inflamada en la amor de Tirant, mas no gosava manifestar la gran dolor e pensament que\u00b7n tenia per sa honor. E del pensament, moltes voltes se venia a smortir.<\/p>\n

La princessa dix al duch si\u00b7s volia venir all\u00ed a seure. Resp\u00f2s que apr\u00e9s hi anaria, com all\u00ed stigu\u00e9s a rahons ab aquelles senyores. Stephania stava prop de la princessa quant ella dix a Tirant les seg\u00fcents paraules:<\/p>\n

\u2013La pr\u00f2spera fortuna ha manat a mi que vingu\u00e9s, no per delit que tingu\u00e9s de veure batalles, mas per desig de veure aquell qui senyoreja ma libertat. Lo menyscapte gran que\u00b7n mi era, no trobant via ne manera que a ma passi\u00f3 remey pogu\u00e9s donar, pens\u00ed hun gran defalt ab qu\u00e8 reparar-me pogu\u00e9s e, ab fengides paraules, deceb\u00ed mon pare sots zel de amor filial. Ja per a\u00e7\u00f2 als entenents no pensseu sia tolt lo ver juh\u00ed, que ignoren la causa de la mia venguda, per\u00f2 yo\u00b7m so<\/a> condemnada per exemple de virtut, per dar hun poch de rep\u00f2s, si pot \u00e9sser dit, en vida dolorosa a la mia pensa. Per\u00f2 la temor que yo he del mal \u00e9s menor que la speran\u00e7a, e la speran\u00e7a que yo he del b\u00e9 \u00e9s menor que la temor. E s\u00f3n-me oblidats los mals que\u00b7m s\u00f3n seguits per causa vostra. E totes les coses s\u00f3n vistes per la fi<\/span>, e aquella mostra qu\u00e8 pot fer e qu\u00e8 val e la gl\u00f2ria que donar pot segons les obres. A tots \u00e9s manifest tal batalla com la vostra ja\u00b7s tractava, car si no u fes, encara que yo volgu\u00e9s tant errar, amor e sa merc\u00e9 me defendr\u00e0 tant fallir. E per \u00e7o don\u00e0 a mi lic\u00e8ncia de venir a veure tot lo meu b\u00e9.<\/p>\n

E call\u00e0 e no dix m\u00e9s.<\/p>\n

\u2013Lo pasat mal \u2014dix Tirant\u2014 no \u00e9s res per a mi en stima de aquest que ara a mi turmenta, car passe dolor m\u00e9s que jam\u00e9s no sent\u00ed, que de tot en tot vinch als strems en punt de perdre lo seny o de desesperar com veig la strema bellea que la celsitut vostra poseheix, que exceŀliu totes les dames del m\u00f3n. A\u00e7\u00f2 me ha for\u00e7at tant amar-vos. E conexent en la magestat vostra compliment de totes les virtuts, stich admirat com pot \u00e9sser que la altessa vostra tinga hun tan gran defalt, parlant tostemps ab v\u00e8nia e perd\u00f3, \u00e7o \u00e9s, que no amau segons deur\u00edeu amar, car si tant hagu\u00e9s servit a D\u00e9u e de tan bon grat, ja poria fer miracles. E yo, m\u00e9s malfadat que tots los altres, ame m\u00e9s verdaderament que tots los altres e no s\u00e9 si ser\u00e9 amat. La lengua b\u00e9 parla e diu tot lo que vol<\/span>, mas la esperi\u00e8ncia verdadera de la obra, \u00bfhon la trobar\u00e9 yo, per la qual puga venir a perfecci\u00f3 de vida? Car, quant hom \u00e9s segur, del dubte surt una bona esperan\u00e7a<\/span>, car amor no \u00e9s procuradora de vergonya ni seu en banch de \u00e7abater<\/span>, mas ama a qui deu amar<\/span>, \u00e7o \u00e9s, a qui l\u2019ama, e dona-li<\/a> gl\u00f2ria en aquest m\u00f3n e vida reposada. \u00bfPer qu\u00e8, senyora, en la celsitut vostra no \u00e9s aquell verdader recort que de temor vos cobre? \u00bfFugiu al pas stret que la magestat vostra prom\u00e9s? Partint de vostra celsitut, me digu\u00e9s semblants paraules, present Stefania: \u00abTirant, tu parteys de mi; fes que tornes viu. Yo so<\/a> ac\u00ed presta per reparar la leal e verdadera amor que\u00b7m portes. D\u00e9u \u00e9s just e totes les coses del m\u00f3n li s\u00f3n presents. Ell me fa\u00e7a gr\u00e0cia de complir lo meu desig, que yo complir\u00e9 lo teu.\u00bb Per qu\u00e8 leja cosa \u00e9s, senyora, a les donzelles nobles e de tanta stima, que vinguen a menys de lur promesa. Per\u00f2, senyora, fa\u00e7am ax\u00ed: posem nostre fet en conexen\u00e7a de altri, e aquelles persones tinguen poder de determenar nostre fet\u2014 e lo que yo he parlat, parle per boca de la Viuda Reposada, qui\u00b7m dix a la venguda que yo fiu que no don\u00e0s fe ni crehen\u00e7a en les paraules de la altesa vostra, que totes eren ficcions de poesia. E per apartar tots aquests duptes e que la celsitut vostra no sia lesa en la honor, en ma opini\u00f3, que sia conegut. E yo posar\u00e9 per ma part la egr\u00e8gia Stephania, e l\u2019altesa vostra hi por\u00e0 posar a Plaerdemavida o Diafebus.<\/p>\n

\u2013Tostemps he ho\u00eft dir \u2014dix la princessa\u2014 que qui pare ha per jutge, segur va a plet<\/span>. No perqu\u00e8 ax\u00ed sia, mas perqu\u00e8 volr\u00edeu que ax\u00ed fos, car b\u00e9 s\u00e9 que v\u00f3s ho feu perqu\u00e8 no siau condemnat per aqueys jutges qui us s\u00f3n advocats, que qualsevulla altri vos condemnaria qui sab\u00e9s qu\u00e8 \u00e9s amor ne honor. E sfor\u00e7ant ax\u00ed vostra desaforada porf\u00eddia, restareu obligat de mort mateix, m\u00e9s que no sou a D\u00e9u, qui us ha creat e fet de tal comp\u00e0s que sou contrari a ma honor e fama.<\/p>\n

En aquestes rahons se acost\u00e0 Plaerdemavida, sigu\u00e9\u2019s als peus de Tirant, e dix-li:<\/p>\n

\u2013Senyor capit\u00e0, neg\u00fa no us vol b\u00e9 sin\u00f3 yo. Tinch compassi\u00f3 de vostra merc\u00e9, que neguna senyora de aquestes no us han dit que us despulleu les armes. Car, per la mia fe, v\u00f3s portau la camisa ben trepada, que no s\u00e9 brodador al m\u00f3n que millor la sab\u00e9s trepar. Yo la viu vestir e despullar algaliada e ben perfumada; ara la veig tota foradada e perfumada de ferro e d\u2019a\u00e7er.<\/p>\n

Dix la princessa:<\/p>\n

\u2013Dau-me la m\u00e0, la qual no ha perdonada la mort dels reys enemichs nostres.<\/p>\n

Stephania li pres la m\u00e0 e pos\u00e0-la-y sobre les faldes de la princessa. Com ella veu<\/a> que stava sobre los genolls seus, abax\u00e0\u2019s e bes\u00e0-la-y. \u2014A mi no put honor \u2014dix Tirant\u2014, ans ho tinch a molta gr\u00e0cia e merc\u00e9; mas veig la randa als peus, car \u00e7o que yo deuria fer vostra magestat s\u2019i \u00e9s volguda cuytar. E si tal li\u00e7\u00e8ncia la altesa vostra me dava, de besar-vos les mans tota hora que yo volgu\u00e9s, \u00a1e com me tendria per benaventurat! E molt m\u00e9s ab los peus e les cames ensemps.<\/p>\n

La princessa li torn\u00e0 a pendre les mans e dix:<\/p>\n

\u2013Les tues mans, senyor capit\u00e0, vull que de ac\u00ed avant tinguen previlegi sobre mi, en qui tens bon dret.<\/p>\n

E lev\u00e0\u2019s prestament de all\u00ed per \u00e7o com era passada gran part de la nit, e perqu\u00e8 lo duch ni los altres no tinguessen qu\u00e8 dir ni ocasi\u00f3 de parlar.<\/p>\n

Acompanyaren la princessa fins a la sua cambra, donant-li tots la bona nit. E lo duch e Tirant dormiren en hun llit.<\/p>\n

E per lo mat\u00ed les trompetes comen\u00e7aren a sonar e tots se armaren e pujaren a cavall. E Tirant feu<\/a> pendre les scales que tenia dins lo castell que all\u00ed havia dexades. E la princessa tanb\u00e9 volgu\u00e9 anar ab ells. Arm\u00e0\u2019s ab aquell arn\u00e9s que fet havia e cavalcaren tant fins que foren lla hon era lo emperador, que en aquell cars combatien una fort vila hon hi havia molts forasters, gent del sold\u00e0 que virilment conbatien per defendre lurs persones. Com lo duch e Tirant foren aplegats, dexaren la princessa b\u00e9 acompanyada ab Diafebus e d\u2019altres cavallers, tan luny de la vila que ab bombarda aplegar no y podien. Tirant an\u00e0 hun poch pus baix de lla hon los cicilians combatien e feu<\/a> adobar prestament les scales e posar en lo mur. Tirant fon lo primer que puj\u00e0. Com fon prop de la muralla, un turch li lan\u00e7\u00e0 una gran cantera, e Tirant, per desviar-se que no li don\u00e0s al cap, pres hun poch de balan\u00e7, e la cantera don\u00e0 en la scala e ronp\u00e9-la hun poch. E ab lo balan\u00e7 que ell pres, la scala caygu\u00e9 rocegant per la paret, y ell ab la scala, per\u00f2 no\u00b7s feu<\/a> mal. Feu<\/a> arborar prestament altra scala e dues altres al costat de aquella. E molts ballesters staven al cap del vall, qui no dexaven traure bras o m\u00e0 que no fos ferit. E Tirant torn\u00e0 a pujar.<\/p>\n

Lo emperador, qui era anat a veure sa filla, deman\u00e0 qui era lo caygut de la scala, e digueren-li que lo seu capit\u00e0. Pres-hi molt gran enug. Apr\u00e9s lo y veu<\/a> tornar, tram\u00e9s-li a dir que per negun cars del m\u00f3n ell lo pregava que no volgu\u00e9s pujar en escala. Com lo y digueren, gens per ax\u00f2 no se\u2019n volgu\u00e9 star. Com totes les scales foren dre\u00e7ades, feren tan gran sfor\u00e7 qu\u00b7entraren per all\u00ed a la vila e mataren e apresonaren molta gent dins e defora.<\/p>\n

Com la vila fon presa, tots los barons de Sic\u00edlia se presentaren a Tirant e donaren-li les letres del rey e de la reyna de Sic\u00edlia. E Tirant los reb\u00e9 ab cara molt afable, fent-los molta de honor, regraciant al rey e a la reyna e a ells la bona voluntat que li mostraven en \u00e9sser venguts. E ax\u00ed com staven, tot a peu, isqueren de la vila e anaren hon era lo emperador e sa filla. Apr\u00e9s que Tirant li hagu\u00e9 feta rever\u00e8ncia, lo emperador li dix:<\/p>\n

\u2013Nostre capit\u00e0, a v\u00f3s no \u00e9s donat pujar per scales de semblants combats, per lo gran perill que seguir-se\u2019n pot sin\u00f3 que la miseric\u00f2rdia divina fa part en la nostra bona just\u00edcia, que\u00b7ns ha feta recobrar aquesta vila. E si per la confian\u00e7a de vostre bon dret sperau haver de totes coses vict\u00f2ria, lo que no\u00b7s lig en ist\u00f2ries, e si la vostra vida arriscau tant a mort e voleu que sia confusa per lo gran perill que representa en aquells qui la vida abandonen, e si per aquest sguart aprofit\u00e0s a v\u00f3s mateix, e\u00b7ncara als altres qui per star-se de batalles hauran salut, e per \u00e7o desig visqu\u00e9seu en rep\u00f2s e la virtuosa persona no voler-la tant abandonar e en tan grans perills. E si en v\u00f3s \u00e9s lo desig de ben obrar, denegar no deveu les mies profecies, les quals a vegades ixen veres.<\/p>\n

Resp\u00f2s lo capit\u00e0:<\/p>\n

\u2013A mi, senyor, \u00e9s degut fer semblants actes millor que altre, e a tant com als temerosos fa\u00e7a recobrar sfor\u00e7 e pendre \u00e0nimo. \u00bfE qu\u00e8 dech fer yo e los altres? S\u00ed\u00b7ns devem molt sfor\u00e7ar de b\u00e9 a fer. Car no \u00e9s l\u00edcita cosa que la magestat vostra stiga en semblants afers, car la dignitat vostra no u comporta, ni la edat que us pugau defendre sin\u00f3 ab la virtut e no ab armes. E per \u00e7o la fi \u00e9s dubtosa de semblants coses. E lo emperador, hohint lo que Tirant li de\u00ffa, pens\u00e0 que de zel, de feeltat e de molta amor li procehia. E Tirant se\u2019n port\u00e0 a la vila lo emperador e sa filla.<\/p>\n

L\u2019endem\u00e0 per lo mat\u00ed lo emperador tingu\u00e9 consell qu\u00e8 farien ne devers qual part irien per recobrar les terres que perdudes eren. Los huns de\u00ffen que anasen a una part, los altres en altra. A la fi de tots, parl\u00e0 lo capit\u00e0 e dix:<\/p>\n

\u2013Senyor, ja he dit a la majestat vostra que no \u00e9s condecent la altesa que pase d\u2019ac\u00ed avant, sin\u00f3 que ab los barons de Sic\u00edlia ab los quals sou vengut, vos ne torneu a la insigne ciutat ab tots los presoners que teniu presos, los quals fan gran despesa de viandes e d\u2019altres coses, e la gent qui st\u00e0 molt enujada de guardar-los. E lo duch t\u00e9 ja c\u00e0rech, ab mi ensemps, de guardar e conquistar aquestes ciutats e viles que s\u00f3n prop de ac\u00ed. E la magestat vostra que\u00b7ns fa\u00e7a venir les naus ab forment: car la guerra ha tant de temps que dura e los lauradors no poden panificar, \u00e9s de necessari hajam de proveyr lo nostre camp per via de la mar; apr\u00e9s, en lo imperi no n\u2019i ha.<\/p>\n

\u2013Anit hagu\u00ed nova com V naus que yo havia manat venir \u2014dix lo emperador\u2014 s\u00f3n aribades al port de Cafa carregades de forment.<\/p>\n

\u2013Molt me plau \u2014dix lo capit\u00e0\u2014 de semblant nova.<\/p>\n

De continent tram\u00e9s que fessen molre tots los molins qui eren en lo riu nomenat Transimeno. Tirant agu\u00e9 prove\u00fft que l\u2019endem\u00e0 tots los presoners qui eren en lo camp y en la ciutat de Sant Jordi vinguessen al castell de Malve\u00fd. Apr\u00e9s, lo emperador part\u00ed de all\u00ed ab tots los barons de Cic\u00edlia e atendaren-se tots prop del riu. E lo duch rest\u00e0 ab prou gent e Tirant feu<\/a> venir del camp m\u00e9s gent per al duch e per a ell, la qual havia mester. Com foren al castell, lo emperador crid\u00e0 el capit\u00e0 e apr\u00e9s feu<\/a> venir a la princessa e a les altres donzelles, e dix semblants paraules:<\/p>\n

\u2013Capit\u00e0, puix la fortuna \u00e9s stada tan contr\u00e0ria al nostre gran conestable, comte de Bit\u00edmia, \u00e9sser mort, \u00bfa qui consellau fa\u00e7am nostre conestable?<\/p>\n

Tirant don\u00e0 dels genolls en la dura terra e dix:<\/p>\n

\u2013Senyor, si la magestat vostra era contenta de dar tal ofici de gran conestable a Diafebus, a molta gr\u00e0cia e merc\u00e9 ho hauria a la altesa vostra.<\/p>\n

\u2013Yo no\u00b7m partir\u00e9 de vostre voler \u2014dix lo emperador\u2014. E per amor vostra, ara de present, per lo seu molt mer\u00e9xer, yo li fas gr\u00e0cia a Diafebus de l\u2019ofici e capitania de gran conestable, e a v\u00f3s del comdat de Sent \u00c0ngel, e leu-lo a ma filla e done\u2019l a v\u00f3s ab tots aquells drets, pertin\u00e8ncies e emoluments que en lo dit comdat s\u00f3n, ab la tinen\u00e7a d\u2019Altafulla, la qual, entre tot, \u00e9s de renda arrendada setanta-cinch m\u00edlia ducats. Tinch speran\u00e7a en D\u00e9u ans de molt yo us dar\u00e9 altres coses, les quals seran molt millors. E per \u00e7o vull que dem\u00e0 se fa\u00e7a la festa e prengau t\u00edtol de comte. M\u00e9s vos ame donar t\u00edtol de comte que de marqu\u00e9s, per b\u00e9 lo marqu\u00e9s de major grau sia que lo comte. Per\u00f2 comte vol dir frare d\u2019armes, e per \u00e7o vos vull donar t\u00edtol de comte perqu\u00e8 siau m\u00e9s conjunt ab mi. Tirant li dix:<\/p>\n

\u2013Senyor, infinides gr\u00e0cies fas a la magestat vostra com vos \u00e9s stat plasent de fer-me una tan gran honor. E yo u tinch en tan gran stima com si ell valia CCCC m\u00edlia ducats de renda. Emper\u00f2 yo per res no\u00b7l pendria ni l\u2019aceptaria per dues rahons. La primera, per yo no haver-vos-ho servit, car tan poch temps ha que yo so<\/a> en servey de la altesa vostra que no merite tan gran premi. La segona, si lo pare que m\u2019engendr\u00e0 sabia yo tingu\u00e9s t\u00edtol alg\u00fa, perdria la speran\u00e7a de ja m\u00e9s veure\u2019m; quant m\u00e9s aquella qui\u00b7m par\u00ed e tantes dolors que pass\u00e0 en aquells nou mesos que\u00b7m port\u00e0. Porien pendre tan gran alteraci\u00f3 que yo seria causa de abreujar-los la vida, e poria \u00e9sser dit fill homeyer, com ells jam\u00e9s se agen vist altre fill sin\u00f3 a mi, e no seria menys que no\u00b7m donassen la lur maledicci\u00f3. E a mi no \u00e9s deguda cosa cobrir la lur dolor. E fas-ne a la majestat vostra m\u00e9s de mil gr\u00e0cies, tals com de servidor a son senyor m\u00e9s humilment se poden fer.<\/p>\n

\u2013Per res yo no permetria \u2014dix lo emperador-que aquest comdat que us he ofert no sia vostre. E si t\u00edtol de comte no voleu pendre, preniu la senyoria e la renda.<\/p>\n

\u2013Molt tem enujar l\u2019altesa de la senyora princessa \u2014dix Tirant\u2014 de levar-li lo comdat e donar-lo a mi.<\/p>\n

\u2013Aquest comdat \u2014dix la princessa-me don\u00e0 per sa benignitat una mia tia. E les coses que s\u00f3n mies s\u00f3n de la magestat del senyor mon pare, que ac\u00ed \u00e9s present. E de tots los meus b\u00e9ns e de la persona pot manar a tota sa voluntat com de filla obedient, e aquella pot donar e lan\u00e7ar ax\u00ed com a la majestat sua ser\u00e0 plasent. E no stigau per res de acceptar lo que graciosament vos dona e ab molta liberalitat. E yo ara de present conferme la donaci\u00f3 per a v\u00f3s e als vostres. Lo emperador lo torn\u00e0 a pregar e a fatigar que\u00b7l prengu\u00e9s. Dix Tirant:<\/p>\n

\u2013Senyor, per res no l\u2019aceptaria.<\/p>\n

\u2013Ab gran rah\u00f3 se creur\u00e0 de v\u00f3s tot lo contrari del que la vostra lengua manifesta \u2014dix lo emperador\u2014, e yo restar\u00e9 ab ma veritat manifesta. Deuria la virtut vostra pensar que lo que us he ofert aumenta la honor vostra, e deur\u00edeu \u00e9sser content e no recusar, per yo \u00e9sser donador e v\u00f3s rebedor. Yo us he conservat aquell bell do de fortuna que tots los h\u00f2mens van per tot lo m\u00f3n \u00e7ercant, \u00e7o \u00e9s, honor e profit, per lo qual, si sens fici\u00f3 parlau, no deveu \u00e9sser tan desmenjat que no u degau acceptar. E si per ventura voleu que la gent cregua que a\u00e7\u00f2 sia per premiar-vos de la honor e benefici que fet me haveu, no tingau tal error, car encara la opini\u00f3 de les gents, e dones e donzelles, st\u00e0 encara morta. E per v\u00f3s no voler acceptar lo que tan amplament vos he ofert, vinch a pensar que la vostra virtuosa persona de mi\u00b7s vol partir.<\/p>\n

\u2013No pl\u00e0cia a D\u00e9u \u2014dix Tirant-que yo\u00b7m part\u00eds de la majestat vostra durant lo temps de la necessitat. Per\u00f2, senyor, puix tant me for\u00e7a la magestat vostra, yo acceptar\u00e9 lo comdat e per aquell vos far\u00e9 homenatge de feeltat. E per quant Diafebus m\u2019\u00e9s parent tant acostat e \u00e7o que \u00e9s seu \u00e9s meu, e lo meu \u00e9s seu, ell pendr\u00e0 lo t\u00edtol de comte.<\/p>\n

\u2013\u00bfQu\u00e8 em fa a mi \u2014dix l\u2019emperador\u2014, puix yo\u00b7l vos haja dat e v\u00f3s acceptat, que\u00b7l venau o\u00b7l doneu a qui us ser\u00e0 plasent?<\/p>\n

Lavors Tirant se lan\u00e7\u00e0 als peus de l\u2019emperador e bes\u00e0-li lo peu e la m\u00e0 per la gr\u00e0cia que feta li havia. Dix l\u2019emperador:<\/p>\n

\u2013Dem\u00e0 aturarem ac\u00ed e farem la festa a Diafebus, e darem-li lo t\u00edtol de comte e l\u2019ofici de gran conestable.<\/p>\n

\u2013Per \u00e7o, senyor, suplich a la magestat vostra dem\u00e0 siau nostre convidat ab la senyora princessa e totes les dames.<\/p>\n

E de tot a\u00e7\u00f2 Diaphebus no sabia res. Lo capit\u00e0 se part\u00ed de l\u2019emperador e don\u00e0 orde ab lo senyor de Malveh\u00ed de haver molts pagos, capons, perdius e gallines per a l\u2019endem\u00e0. E feren coure molt pa e haver totes les coses necess\u00e0ries. E Diafebus ab altres cavallers que venien de fora del castell veu<\/a> a Tirant que anava tot afaenat vers ell, e dix-li:<\/p>\n

\u2013Cos\u00ed, \u00bfqu\u00e8 \u00e9s a\u00e7\u00f2 que ab tanta pressa anau? \u00bfHa-y nova de enemichs?<\/p>\n

\u2013No \u2014dix Tirant\u2014, mas anau a la cambra de l\u2019emperador e besau-li lo peu e la m\u00e0 per \u00e7o com vos ha donat lo comdat de Sent \u00c0ngel e l\u2019ofici de gran conestable. E yo far\u00e9 ac\u00ed adobar les coses que s\u00f3n necess\u00e0ries per a la festa de dem\u00e0.<\/p>\n

E Diafebus ho feu<\/a> ax\u00ed. E apr\u00e9s an\u00e0 a la cambra hon era Stephania ab les altres dames. E cascuna li demanava un ofici per al comdat o per a la guerra, burlant-se ax\u00ed ab ell.<\/p>\n

Ixqu\u00e9 la princessa y ell fon prest agenollat e bes\u00e0-li la m\u00e0, de la gr\u00e0cia que lo senyor emperador feta li havia. E la princessa li don\u00e0 en hun mocador deu m\u00edlia ducats que havia mesos, e dix-li:<\/p>\n

\u2013Lo meu germ\u00e0, preneu a\u00e7\u00f2. E prech-vos que fins siau en la vostra cambra no u regonegau, e de a\u00e7\u00f2 vull seguretat de v\u00f3s.<\/p>\n

E ell li don\u00e0 la fe que faria tot lo que trobaria per scrit. Diafebus ho pres e sentia lo pes, mas no presomia lo que era.<\/p>\n

Part\u00ed\u2019s de all\u00ed e an\u00e0-se\u2019n hon era Tirant e dix-li:<\/p>\n

\u2013Puix yo he besat lo peu e la m\u00e0 al senyor emperador, e la m\u00e0 a la excelsa princessa, b\u00e9\u00b7m par que sia rah\u00f3, puix v\u00f3s me haveu dat lo comdat e haveu-lo levat a v\u00f3s per dar-lo a mi.<\/p>\n

Agenoll\u00e0\u2019s prestament en terra e pres-li la m\u00e0 per voler-la-y besar. Per\u00f2 Tirant jam\u00e9s ho volgu\u00e9 consentir, mas pos\u00e0-li la m\u00e0 sobre lo cap e bes\u00e0-la en la boca tres vegades. E los dos passaren moltes rahons, dient-li Tirant que no cur\u00e0s, que all\u00f2 era molt poch en sguart del que ell desijava fer per ell.<\/p>\n

\u2013Mas yo tinch speran\u00e7a en D\u00e9u que per avant yo us dar\u00e9 altres coses que seran de major stima.<\/p>\n

E Diafebus li\u2019n feu<\/a> infinides gr\u00e0cies.<\/p>\n

\u2013Ara, senyor capit\u00e0, \u00bfvoleu que vejam qu\u00e8 \u00e9s lo que m\u2019ha dat la virtuosa senyora?<\/p>\n

Pos\u00e0-u en mans de Tirant e trobaren-hi hun albaranet que de\u00ffa: \u00abAl meu germ\u00e0, e gran conestable e comte de Sant \u00c0ngel, prech ab molta amor prengua en paci\u00e8ncia lo petit do per a fer la festa. En mi resta lo gran menyscapte per lo poch que us d\u00f3, per\u00f2 la vostra molta virtut me tendr\u00e0 per scusada considerant en lo loch hon so<\/a>. E conf\u00e9s lo meu defalt que he com\u00e9s en dar tan poca quantitat a hun home que \u00e9s gran en virtuts.\u00bb<\/p>\n

Com ells veren a\u00e7\u00f2, stigueren en pensament casc\u00fa. E Diafebus dix, per provar e temptar de paci\u00e8ncia a Tirant:<\/p>\n

\u2013\u00bfVoleu que no u prengam e que lo y tornem?<\/p>\n

\u2013No u f\u00e9sseu \u2014dix Tirant\u2014. Que entre pare e filla tenen lo cor tan alt e gener\u00f3s que si lo y torn\u00e0veu ho tendria en molt gran ofensa.<\/p>\n

Com totes les coses foren posades en orde per a l\u2019endem\u00e0, ells a la cambra de l\u2019emperador e aqu\u00ed parlaren molt sobre la guerra. E Diafebus acost\u00e0\u2019s a la princessa e feu-li<\/a> infinides gr\u00e0cies \u2014y Stephania les hi ajud\u00e0 a fer\u2014 del que la magestat sua havia fet.<\/p>\n

Lo emperador devall\u00e0 baix envers lo riu, hon veu<\/a> all\u00ed molts h\u00f2mens que staven adobant taules e banchs. Lo emperador deman\u00e0 lo que fe\u00ffen a qu\u00e8 tenia de servir. Dix lo senyor de Malveh\u00ed que per al convit e a la festa que l\u2019endem\u00e0 se devia fer.<\/p>\n

E Tirant portava de bra\u00e7 a la princesa anant-se\u2019n per la vora del riu passejant.<\/p>\n

Dix la princesa:<\/p>\n

\u2013Digau, Tirant, \u00bfquina \u00e9s la rah\u00f3 que v\u00f3s acceptar no haveu volgut lo comdat meu que\u00b7l senyor emperador a requesta mia vos dava? E tres vegades m\u2019esforc\u00ed de parlar, e tres voltes la mia lengua stigu\u00e9 sens profit, que la paraula me fall\u00ed com volgu\u00ed comen\u00e7ar de parlar per dir-vos: \u00abAcceptau, puix dat vos \u00e9s\u00bb. E de vergonya no tengu\u00ed atreviment, per lo vell emperador que no conegu\u00e9s lo meu mal, car cosa convinent \u00e9s que la vergonya sia mesclada ab amor. Emper\u00f2, totes les coses per v\u00f3s fetes, acceptes s\u00f3n als meus ulls, restant en dubte que no l\u2019haveu volgut acceptar perqu\u00e8 \u00e9s stat meu.<\/p>\n

\u2013No veja yo D\u00e9u \u2014dix Tirant\u2014 si tal cosa \u00e9s passada per lo meu enteniment. Ans aquell comdat tinguera yo en m\u00e9s gr\u00e0cia e merc\u00e9 que si m\u2019agu\u00e9s dats deu ducats o marquesats sol per \u00e9sser stat de la magestat vostra. Ax\u00ed D\u00e9u vulla complir les coses que yo li deman, \u00e7o \u00e9s, que vulla confermar lo vostre voler a complir lo meu desig. E per \u00e7o que la celsitut vostra s\u00e0pia m\u00e9s clarament ma intenci\u00f3, jam\u00e9s pendr\u00e9 t\u00edtol neg\u00fa, tant com la vida me acompanyar\u00e0, sin\u00f3 emperador o no res. \u00bfE sabeu ab qu\u00e8\u00b7m matau? Ab la strema bellea que la altesa vostra posseheix. Car aquell primer dia que us viu, vestida ab brial de cet\u00ed negre, e los vostres pits donaren als meus ulls entrada, ab los cabells hun poch scampats que semblants a madexes d\u2019or resplandien, e la color de la vostra cara paria, de vergonya, roses ab liris mesclades, que de aquell dia en\u00e7\u00e0 la mia \u00e0nima \u00e9s stada cativa de vostra altesa. \u00a1O! \u00a1B\u00e9 \u00e9s cosa cruel voler dar pena a qui tant vos ama! Encara me dolch de v\u00f3s, que no poreu soferir les penes que sou merexedora per haver tan poca pietat de mi, com la mia querella sia justa e bona, e lo meu clam crida cont\u00ednuament davant la magestat divina: \u00abJust\u00edcia\u00bb. E v\u00f3s, en aquell cars, direu: \u00abEn mal punt com yo no am\u00ed aquell verdader Tirant, lo qual ab tanta de amor me amava.\u00bb E si suplicacions de vasall a senyora y poden valer, o de cavaller a donzella de tanta noblea e dignitat se consent adorar, agenoll-me en terra e fas-hi lo senyal de la creu e aquella ador ax\u00ed com a la vostra persona, que per part de la celsitut vostra me sia atorgat hun do. E quasi li vengueren los ulls en aygua, prenent-li pietat de si matex.<\/p>\n

No tard\u00e0 molt la princessa respondre en stil de semblants paraules.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CLXII<\/h2>\n

LA RESPOSTA QUE FEU<\/a> LA PRINCESSA A TIRANT<\/p>\n

\u2013Les l\u00e0gremes s\u00f3n scampades a vegades ab rah\u00f3, a vegades ab engan<\/span>. E la tua demanda \u00e9s molt greu e amarga per a mi, car tu demanes cosa que no\u00b7s pot ni\u00b7s deu rahonablement fer, car de mal principi no se\u2019n pot seguir bona fi<\/span>. Si pensaves la tua honor e la mia, e\u00b7m volies lo b\u00e9 que\u00b7m dius, no treballaries en tanta inf\u00e0mia per a tu e vergonya per a mi. \u00bfPer qu\u00e8 tant prest te cuytes? Que les tues messes encara s\u00f3n erba e gran follia seria posar a la fortuna lo que no\u00b7t pot fallir.<\/p>\n

Lo emperador se acost\u00e0 a sa filla e ella no pogu\u00e9 m\u00e9s parlar. E pos\u00e0-la en rahons. E parlant de moltes coses se\u2019n tornaren al castell.<\/p>\n

L\u2019endem\u00e0 per lo mat\u00ed lo emperador volgu\u00e9 diguessen la missa enmig de una gran praderia, e volgu\u00e9 que Diafebus stigu\u00e9s enmig d\u2019ell e de sa filla. E dita missa, lo emperador li pos\u00e0 lo anell en la m\u00e0 e\u00b7l bes\u00e0 en la boca. Apr\u00e9s, tots los trompetes comen\u00e7aren a sonar molt fortment. E hun rey d\u2019armes dix en alt, cridant:<\/p>\n

\u2013\u00a1Aquest \u00e9s lo molt egregi e virtu\u00f3s cavaller comte de Sent \u00c0ngel conestable de l\u2019imperi Grech!<\/p>\n

E fet a\u00e7\u00f2, comen\u00e7aren les dances e festes. E la princessa tot aquell dia no feu<\/a> sin\u00f3 dan\u00e7ar ab lo gran conestable. Com fon hora de dinar, lo emperador feu<\/a> seure al gran conestable a la part dreta, e los duchs se\u00ffen a la part sinestra, e la princessa endret del conestable. E Tirant servia de majordom per \u00e7o com ell fe\u00ffa la festa. En altres taules menjaven les donzelles. Endret d\u2019elles menjaven los barons e cavallers; apr\u00e9s, tota la gent d\u2019armes. E tots quants presoners hi havia, tots menjaven aquell dia en taules perqu\u00e8 honrassen la festa. Fins als rocins volgu\u00e9 Tirant que en aquella hora tots menjassen civada mesclada ab pa.<\/p>\n

Com foren mig dinats, Tirant pres los reys d\u2019armes, herauts e porsavants e don\u00e0\u2019ls mil ducats en reals. E totes les trompetes anaven sonant, e vengueren davant la taula de l\u2019emperador e cridaven:<\/p>\n

\u2013\u00a1Larguesa, larguesa!<\/p>\n

Apr\u00e9s lo dinar fon feta la coŀlaci\u00f3 de molts confits de \u00e7ucre. E cavalcaren tots armats ab les banderes del conestable, corrent lan\u00e7es. Davant l\u2019emperador feren hun bell fet d\u2019armes sens fer-se mal, e ax\u00ed anaren fins al camp hon solia star lo sold\u00e0 e ab molt gran alegria se\u2019n tornaren.<\/p>\n

Com los paregu\u00e9 hora de sopar, en aquell loch mateix feren la festa, la qual fon molt singular, e foren tots molt ben servits de moltes e diverses viandes. Tirant tot aquell sopar, ax\u00ed com servia, stava ab la cara molt trista. La princessa lo feu<\/a> acostar prop d\u2019ella e dix-li a la orella:<\/p>\n

\u2013Digau-me, Tirant, \u00bfquina \u00e9s la pena e mal que passau? Que la vostra cara ho manifesta, que tota la tinch yo sobre los meus ulls. \u00a1Digau-m\u2019o, yo us clam merc\u00e9!<\/p>\n

\u2013Senyora, tants s\u00f3n los mals que comport que no\u00b7s porien stimar, ni done res en ma vida, car la celsitut vostra partir\u00e0 dem\u00e0 e yo, desaventurat, restar\u00e9 en la mia strema pena pensant que no us veur\u00e9.<\/p>\n

\u2013Qui fa lo mal \u2014dix la princessa\u2014<\/span> rah\u00f3 \u00e9s que passe la pena<\/span>. Car v\u00f3s mateix ho haveu procurat, donant consell a l\u2019emperador que ab tots los presoners se\u2019n torn\u00e0s a la nostra ciutat. Tan mal consell jam\u00e9s viu dar a home qui enamorat fos. Per\u00f2 si v\u00f3s voleu yo\u00b7m fa\u00e7a malalta XV o XX dies, yo b\u00e9 u far\u00e9 per amor vostra. E l\u2019emperador aturar\u00e0, b\u00e9 so<\/a> certa, per amor de mi.<\/p>\n

\u2013Mas, \u00bfcom ho farem \u2014dix Tirant\u2014 de aquests presoners que tenim tants a\u00e7\u00ed? No s\u00e9 trobar remey a ma dolor. Moltes voltes tinch desig de ver\u00ed, e moltes voltes desige morir ab coltell o de mort sobtada, per exir de pena.<\/p>\n

\u2013No f\u00e9sseu v\u00f3s tal cars, Tirant \u2014dix la princessa\u2014. Anau a parlar ab Stephania, e vejam quin remey pendre s\u2019i por\u00e0 que a mi no sia c\u00e0rrech e sia \u00fatil vostre.<\/p>\n

Tirant prestament se n\u2019an\u00e0 e recit\u00e0 tot son mal a Stephania. E foren de acort, ensemps ab lo conestable, que com tothom fos asossegat e les donzelles dormirien, que los dos vinguessen a la cambra e all\u00ed acordarien quin remey porien pendre en lurs passions. E ax\u00ed restaren de acort.<\/p>\n

Com fon nit e la hora fon disposta, que tots los del castell dormien e les donzelles se eren gitades \u2014e totes les dames dormien apartades ab la Viuda Reposada, sin\u00f3 V que\u00b7n dormien en una cambra per hon ells tenien de passar, y en la recambra dormia la princessa e Stephania\u2014, com Plaerdemavida veu<\/a> que la princessa no\u00b7s volia gitar e li havia dit que se n\u2019an\u00e0s a dormir \u2014apr\u00e9s, sent\u00ed perfumar\u2014 prestament pens\u00e0 que s\u2019i havia de celebrar festivitat de bodes sordes.<\/p>\n

Venguda la hora assignada, Stephania pres hun stadal en la m\u00e0 ens\u00e9s e an\u00e0 al lit hon dormien les V donzelles e mir\u00e0-les totes de una en una per veure si dormien. E Plaerdemavida tenia desig de veure e sentir tot lo fet, e detingu\u00e9\u2019s, que no dorm\u00ed. E com Stephania vingu\u00e9 ab la lum, tanc\u00e0 los ulls e feu<\/a> semblant que dormia. Vist per Stephania que totes dormien, obr\u00ed la porta sens fer remor, perqu\u00e8 neg\u00fa no u sent\u00eds, e ja trob\u00e0 los cavallers que staven sperant ab m\u00e9s devoci\u00f3 que no fan los juheus al Messies.<\/p>\n

Al passar apag\u00e0 la lum, pres al conestable per la m\u00e0, mes-se<\/a> primera, e Tirant segu\u00ed al conestable. E ax\u00ed trobaren la porta de la cambra hon era la princessa, la qual stava sola sperant-los.<\/p>\n

E dir\u00e9 com la trobaren devisada: portava gonella de dom\u00e0s vert, tota entorn trepada e tota brodada de perles molt grosses e redones. Lo collar que portava era tot de fulles d\u2019or smaltades, e en cascuna fulla penjaven robins e diamants sens altra mescla; al cap portava, sobre los daurats cabells, hun chapellet fulletat de molts batents que lan\u00e7ava molt gran resplandor.<\/p>\n

Com Tirant la veu<\/a> tan b\u00e9 abillada, feu-li<\/a> molt gran rever\u00e8ncia, e donant del genoll en la dura terra, bes\u00e0-li les mans moltes vegades. E passaren entre ells moltes amoroses rahons. Com los paregu\u00e9 hora de poder-se\u2019n anar, prengueren lur comiat e tornaren-se\u2019n en la lur cambra. \u00bfQui pogu\u00e9 dormir aquella nit, huns per amor, altres per dolor?<\/p>\n

Tan prest com fon de dia, totom se lev\u00e0 per \u00e7o com aquell dia lo emperador devia partir. Plaerdemavida, com se fon levada, an\u00e0 a la cambra de la princessa e trob\u00e0-la que\u00b7s vestia, y Stephania vestida e per vestir, e asseyta en terra, e les mans no li volien ajudar a ligar lo capell: tant stava de bona gana, tota plena de lexau-me star; ab los ulls mig entelats, scassament hi podia veure.<\/p>\n

\u2013\u00a1Ha, santa Maria val! \u2014dix Plaerdemavida\u2014. Digues, Stephania, \u00bfquin \u00e9s aqueix teu comport? \u00bfQu\u00e8 \u00e9s lo que\u00b7t fa mal? E yo ir\u00e9 als metges que vinguen per dar-te salut, aquella que tu volries per a ta persona.<\/p>\n

\u2013No cal \u2014dix Stephania\u2014, que lo meu mal tost ser\u00e0 guarit, car no \u00e9s sin\u00f3 dolor de cap. Anit, ab l\u2019ayre del riu, m\u2019a<\/a> fet mal.<\/p>\n

\u2013Guarda \u2014dix Plaerdemavida\u2014 qu\u00e8 dius, que gran dubte ser\u00e0 que no muyres. E si mors, la tua mort ser\u00e0 criminosa. Guarda b\u00e9 que no\u00b7t facen mal los talons, com yo haja ho\u00eft dir als metges que a nosaltres, dones, la dolor nos ve en les ungles, apr\u00e9s als peus, puja als genolls e a les cuxes, e a vegades entra en lo secret, e aqu\u00ed dona gran turment, e de aqu\u00ed se\u2019n puja al cap, torba lo cervell, e de aqu\u00ed se engendra lo mal de caure. E aquesta malaltia no\u00b7t penses que vinga sovint. Segons diu lo gran phil\u00f2sof Gali\u00e8n, metge molt subtil, que no ve sin\u00f3 una vegada en vida, e per b\u00e9 que sia mal incurable, no \u00e9s mortal, mas ha-y molts remeys qui ajudar se\u2019n vol. Aquesta mia ep\u00edstola \u00e9s bona e verdadera, e per \u00e7o no deus haver admiraci\u00f3 de mi si conech les malalties, que si\u00b7m mostres la lengua yo\u00b7t sabr\u00e9 dir lo mal que tens.<\/p>\n

Stephania li tragu\u00e9 la lengua. Com Plaerdemavida la hagu\u00e9 vista, dix-li:<\/p>\n

\u2013Yo renegaria de tot quant saber mon pare me mostr\u00e0 stant yo en son poder, si tu no has perduda sanch aquesta nit.<\/p>\n

Resp\u00f2s prestament Stephania:<\/p>\n

\u2013Veritat dius, que del nas m\u2019\u00e9s exida.<\/p>\n

\u2013Yo no s\u00e9 si del nas o del tal\u00f3 \u2014dix Plaerdemavida\u2014, mas sanch haveu perduda. E per \u00e7o poreu ara dar fe de mi e de la mia sci\u00e8ncia, que lo que yo dir\u00e9 ser\u00e0 veritat. E si la magestat vostra, senyora, volr\u00e0 que yo us recite hun somni que he fet esta nit, yo ser\u00e9 contenta, ab protestaci\u00f3 que si dir\u00e9 alguna cosa qui agreuge la altesa vostra, que lo perd\u00f3 no\u00b7m sia denegat.<\/p>\n

La princessa havia pres molt gran plaer en lo que Plaerdemavida havia dit, e ab grans rialles li dix que digu\u00e9s tot lo que volgu\u00e9s, que ella li perdonava a pena e a culpa ab auctoritat apost\u00f2lica. E Plaerdemavida feu<\/a> principi al seu somni en stil de semblants paraules.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CLXIII<\/h2>\n

LO SOMNI QUE PLAERDEMAVIDA FEU<\/a><\/p>\n

\u2013A la magestat vostra dir\u00e9 tot lo que he somiat: Com yo dormia en una cambra de parament, en companyia de IIII donzelles \u2014e que Stephania venia ab hun stadal enc\u00e9s, per no portar molta lum, e venia al nostre lit e mirava si dorm\u00edem, e veu-nos<\/a> totes dormir\u2014, yo stava alienada, que no s\u00e9 si dormia o si vetlava. E viu en somni com Stephania obr\u00ed la porta de la cambra molt suaument perqu\u00e8 no fes remor, e trob\u00e0 mon senyor Tirant e lo conestable que ja staven sperant. E venien en gipons, ab mantos hi spases, e calsaven pe\u00fcchs de lana perqu\u00e8 no fessen remor al passejar. E a l\u2019entrar que ells feren, ella apag\u00e0 la lum e pos\u00e0\u2019s primera, lo conestable a la sua m\u00e0. Apr\u00e9s venia lo virtu\u00f3s. Y ella semblava en aquell cars mo\u00e7o de \u00e7ego. E pos\u00e0\u2019ls dins la vostra cambra. E vostra altesa stava ben perfumada e algaliada, e no mal abillada, vestida e no despullada. Tirant vos tenia en los seus bra\u00e7os e portava-us per la cambra besant molt sovint. E vostra altesa que de\u00ffa: \u00abDexa\u2019m, Tirant, dexa\u2019m.\u00bb E ell vos posava sobre lo lit de rep\u00f2s.<\/p>\n

E Plaerdemavida se acost\u00e0 al lit e dix: \u00ab\u00a1Ay, en lit! \u00a1E qui us ha vist e qui us veu ara, que stau sol, desacompanyat, sens profit neg\u00fa! \u00bfHon \u00e9s aquell qui ac\u00ed stava com yo somiava? E paregu\u00e9\u2019m del lit levar-me en camisa e vengu\u00ed en aquell forat de la porta, e que mirava tot vostre fet.<\/p>\n

Dix la princessa:<\/p>\n

\u2013\u00bfHas m\u00e9s somiat? \u2014Ab moltes rialles e ab gran plaer que lo y de\u00ffa.<\/p>\n

\u2013\u00a1S\u00ed, santa Maria! \u2014dix Plaerdemavida\u2014. Yo us ho acabar\u00e9 tot de recitar: V\u00f3s, senyora, pren\u00edeu unes ores e de\u00fdeu: Tirant, yo t\u2019\u00e9 lexat venir ac\u00ed per dar-te un poch de rep\u00f2s per la gran amor que t\u2019he. E Tirant dubtava de fer lo que la altesa vostra li de\u00ffa. E v\u00f3s de\u00fdeu: Si tu ames a mi, per res no deus star de asegurar-me dels dubtes sdevenidors. E aquest c\u00e0rrech que yo he pres per amor de tu, no \u00e9s convinent a donzella de tan gran auctoritat com yo so<\/a>. No\u00b7m denegues lo que\u00b7t deman, car la mia castedat, en la qual yo he vixcut qu\u00edtia de tot crim, \u00e9s loadora. Mas per prechs d\u2019Estephania has obtesa aquesta amorosa gr\u00e0cia, dexant-me cremada per digna amor. Per qu\u00e8\u00b7t prech te vulles contentar de la gr\u00e0cia que has aconseguida en gran c\u00e0rrech e culpa d\u2019Estephania. Per la strema e desaforada congoxa \u2014de\u00ffa Tirant\u2014 que veig passar a la magestat vostra, qui preneu armes contra los qui us ofenen, en sereu condemnada per tots aquells qui de amor senten. Per\u00f2, ab tot, no vull que desconfieu que yo fall\u00eds a ma veritat. E ab gran confian\u00e7a cre\u00ffa vos acordar\u00edeu a mon voler no tement los sdevenidors perills. Puix a vostra altesa no plau e\u00b7m voleu tant fatigar, yo so<\/a> content de fer tot lo que a la magestat vostra ser\u00e0 plasent. Calla Tirant \u2014de\u00ffa la altesa vostra\u2014 e no\u00b7t congoxes de res, car la mia noblea jau sots la tua amor. E li fe\u00fdeu fer sagrament que sens voler vostre no us enujaria de res. E posat cars que u volguesses cometre, no seria poch lo dan e congoxa que tu\u00b7m daries. E tanta que, en tots los dies de ma vida, de tu me lamentaria, car com la virginitat \u00e9s perduda no \u00e9s reparable. E totes aquestes coses he somiades que v\u00f3s a ell e ell a v\u00f3s de\u00fdeu.<\/p>\n

Apr\u00e9s, en visi\u00f3, viu com ell vos besava molt sovint e desfeu-vos la clocheta dels pits, e que us besava a gran pressa les mamelles. E com vos hagu\u00e9 ben besada, volia-us posar la m\u00e0 davall la falda per sercar-vos les puces. E v\u00f3s, la mia bona senyora, no u vol\u00edeu consentir, car dubte\u00b7m fa que si u hagu\u00e9sseu consentit, que lo sagrament no perill\u00e0s. E vostra altesa li de\u00ffa: Temps vendr\u00e0 que lo que tant desiges star\u00e0 en libertat tua, e la mia virginitat conservada ser\u00e0 per a tu. Apr\u00e9s pos\u00e0 la sua cara sobre la vostra, e tenint los bra\u00e7os sobre lo vostre coll, e los vostres en lo seu, ligats com les sarments en los arbres, prenia de v\u00f3s amorosos besars.<\/p>\n

Apr\u00e9s viu somiant que Stephania stava sobre aquell lit, ab les cames que al parer meu li ve\u00ffa blanquejar, e de\u00ffa sovint: \u00ab\u00a1Ay, senyor, que mal me feu! Doleu-vos un poch de mi e no\u00b7m vullau del tot matar.\u00bb E Tirant que li de\u00ffa: \u00abGermana Stephania, \u00bfper qu\u00e8 voleu incriminar la vostra honor ab tants grans crits? \u00bfNo sabeu que moltes voltes les parets tenen orelles?\u00bb E ella prenia lo lan\u00e7ol e posava\u2019l-se a la boca e ab les dents strenyia\u2019l fort per no cridar. E no\u00b7s pogu\u00e9 star, apr\u00e9s hun poch spay, que no don\u00e0s hun crit: \u00ab\u00a1Trista!, \u00bfqu\u00e8 far\u00e9? Dolor me for\u00e7a de cridar, e segons veig, deliberat teniu de matar-me.\u00bb Lavors lo conestable li tanc\u00e0 la boca. E la mia \u00e0nima, com sentia aquell sabor\u00f3s plant, complanyia\u2019m de ma desaventura com yo no era la tercera ab lo meu Yp\u00f2lit. Encara que yo sia grossera en amar, conegu\u00e9 lo meu sperit que lo terme de amor aqu\u00ed devia finir. La mia \u00e0nima hagu\u00e9 alguns sentiments de amor que ignorava, e dobl\u00e0\u2019m la passi\u00f3 del meu Yp\u00f2lit, com no prenia part dels besars ax\u00ed com Tirant de la princessa e lo conestable d\u2019Estephania. E com m\u00e9s hi pensava, m\u00e9s dolors sentia, e paregu\u00e9\u2019m que prengu\u00ed hun poch d\u2019aygua e que\u00b7m lav\u00ed lo cor, los pits e lo ventre per remeyar la dolor mia.<\/p>\n

E mirant lo meu sperit per lo forat, apr\u00e9s hun poch instant Stephania st\u00e9s los seus bra\u00e7os abandonant-se e retent les armes, emper\u00f2 dix: \u00ab\u00a1V\u00e9s-te\u2019n, cruel ab poca amor, que no has pietat ni miseric\u00f2rdia de les donzelles fins que\u00b7ls has violada la castedat! \u00a1O, sens fe! \u00bfDe quina pena ser\u00e0s digne si yo no\u00b7t vull perdonar? E complanyent-me de tu, m\u00e9s fort te ame. \u00bfHon \u00e9s la fe per tu a mi rompuda? \u00bfHon \u00e9s la tua m\u00e0 dreta ajustada ab la mia? \u00bfHon s\u00f3n los sants qui facen testimoni, los quals ahir per la tua falsa boca foren nomenats, que\u00b7m prometist que no\u00b7m faries mal ni per tu no seria decebuda? Gran ardiment has fet, que ab pensa deliberada hages volguda robar la despulla de la mia virginitat, per tu \u00e9sser home de tan gran auctoritat e perqu\u00e8 la querella mia m\u00e9s verdaderament sia coneguda…\u00bb<\/p>\n

Crid\u00e0 la princessa e a Tirant, e mostr\u00e0\u2019ls la camisa e dix: \u00abAquesta sanch mia ha for\u00e7a de reparar amor. E tot a\u00e7\u00f2 de\u00ffa ab les l\u00e0gremes als ulls.\u00bb Apr\u00e9s dix: \u00ab\u00bfQui haur\u00e0 grat de mi, ni qui fiar\u00e0 de mi, que no he sabuda guardar a mi matexa? \u00bfCom ser\u00e0 per mi guardada altra donzella que acomanada\u00b7m sia? No tinch conort sin\u00f3 de una cosa: que no he res fet que perjudique la honor de mon marit, sin\u00f3 que he complida sa voluntat a mal grat meu. En les mies bodes no y s\u00f3n venguts los cortesans, ni capell\u00e0 no s\u2019\u00e9s vestit a dir la missa. No y \u00e9s venguda ma mare ni mes parentes. No han agut treball de despullar-me les robes e vestir-me la camisa nubcial. No m\u2019han pujada al lit per for\u00e7a, car yo m\u2019i so<\/a> sabuda pujar. No han agut treball los ministr\u00e9s de sonar ni de cantar, ni los cortesans cavallers de dan\u00e7ar, que bodes sordes s\u00f3n stades. Emper\u00f2 tot lo que he fet resta en grat de mon marit.\u00bb D\u2019estes coses de\u00ffa Stephania moltes.<\/p>\n

\u00abApr\u00e9s de tot a\u00e7\u00f2, que lo jorn se acostava, la magestat vostra e Tirant la conort\u00e0veu lo millor que pod\u00edeu. Apr\u00e9s bon spay, que los galls tornaren a cantar, e la altesa vostra pregava humilment a Tirant se\u2019n volguessen anar perqu\u00e8 no fossen vists per neg\u00fa del castell. E Tirant suplicava la altesa vostra que li f\u00e9sseu gr\u00e0cia de soltar-li lo sagrament perqu\u00e8 pogu\u00e9s obtenir lo victori\u00f3s tri\u00fcmpho que desijava, ax\u00ed com son cos\u00ed. E la celsitut vostra no volgu\u00e9 sin\u00f3 que rest\u00e0s gloriosa de la batalla. E com ells se\u2019n foren anats, despert\u00ed\u2019m e no viu res, ni a Yp\u00f2lit ni a neg\u00fa. Fuy posada en gran pensament: perqu\u00e8\u00b7m trob\u00ed los pits e lo ventre banyat de l\u2019aygua, venia a creure que devia \u00e9sser veritat. La dolor me aument\u00e0 en tanta quantitat que donava torns per lo lit com fa lo malalt qui st\u00e0 al pas de morir e no troba lo cam\u00ed. \u00bfPer qu\u00e8, dellibere de amar Yp\u00f2lit ab cor verdader. Passar\u00e9 ma penada vida ax\u00ed com Stephania fa? \u00bfStar\u00e9 ab los ulls tancats e neg\u00fa no\u00b7m dar\u00e0 remey? Amor me ha tant torbats los sentiments que morta so<\/a> si Yp\u00f2lit no m\u2019ajuda. \u00a1Almenys que pass\u00e0s ma vida en durment! Per cert, fort dolor \u00e9s al despertar qui bon somni somia<\/span>.\u00bb<\/p>\n

Les altres donzelles foren-se levades y entraren dins la cambra per a vestir sa senyora. Apr\u00e9s la missa l\u2019emperador part\u00ed ab tots los barons de Sic\u00edlia, e lo duch de Pera ab tots los presoners. E Tirant e lo conestable acompanyaren-los una bona legua. L\u2019emperador los dix que se\u2019n tornassen, e ja que\u00b7ls ho havia dit altra vegada, fon-los for\u00e7at de fer-ho. Apr\u00e9s que hagu\u00e9 pres comiat de l\u2019emperador e dels barons, ell se acost\u00e0 a la excelsa princessa e dix-li si li manava res la magestat sua que ell pogu\u00e9s fer. La princessa se al\u00e7\u00e0 lo vel que portava davant la cara e los seus ulls pogueren star que no lan\u00e7assen vives l\u00e0gremes, e no li pogu\u00e9 dir altra cosa sin\u00f3:<\/p>\n

\u2013Ser\u00e0…<\/p>\n

Car la paraula li fall\u00ed e convert\u00ed\u2019s en sanglots e spessos sospirs per lo departiment. Dex\u00e0 del tot caure lo vel damunt la sua cara per \u00e7o que tal defalt no vingu\u00e9s a not\u00edcia de l\u2019emperador ne de tota la altra gent.<\/p>\n

No\u00b7s troba en recort de gents que semblant cars segu\u00eds jam\u00e9s a negun cavaller com lo que segu\u00ed a Tirant, que, havent pres comiat de la princessa, caygu\u00e9 de una aquanea en terra, que cavalcava tot fora de si. E prestament com fon caygut se fon levat, e al\u00e7\u00e0 la m\u00e0 a l\u2019aquanea dient que\u00b7s dolia. E l\u2019emperador ho veu<\/a> e molts d\u2019altres, e cuytaren envers ell. E fe\u00ffa demostraci\u00f3 que mirava lo peu a la aquanea. Dix-li l\u2019emperador:<\/p>\n

\u2013Capit\u00e0, \u00bfe com sou caygut ax\u00ed?<\/p>\n

E Tirant li dix:<\/p>\n

\u2013Senyor, a mi paregu\u00e9 que lo meu roc\u00ed se dolia; abax\u00ed\u2019m un poch per veure lo seu mal e, ab lo pes de l\u2019arn\u00e9s, \u00e9s-se trencat lo gambal. Per\u00f2, senyor, \u00bfno \u00e9s cosa de admirar que hun home caygua, car hun cavall t\u00e9 quatre peus e cau, quant m\u00e9s hun home, que no\u00b7n t\u00e9 sin\u00f3 dos<\/span>?<\/p>\n

E prestament ell torn\u00e0 a cavalcar e casc\u00fa tingu\u00e9 son cam\u00ed. La princessa, perqu\u00e8 anava plorant, no volgu\u00e9 tornar, mas deman\u00e0 a Stephania quin cars era stat lo de Tirant. E ella lo y recit\u00e0 segons la resposta que havia feta a l\u2019emperador.<\/p>\n

\u2013Certament \u2014dix la princessa\u2014 que aquell cars no li \u00e9s seguit sin\u00f3 per la mia partida. E les temors que yo hagu\u00ed quant me trob\u00ed sola tan prest foragitaren lo meu pensament e aument\u00ed en major dolor que no sentia.<\/p>\n

Ax\u00ed anaren parlant. E Tirant apleg\u00e0 al castell del senyor de Malveh\u00ed. Orden\u00e0 que lo conestable, ab la mitat de la gent, ax\u00ed de peu com de cavall, an\u00e0s al camp per guardar aquell.<\/p>\n

\u2013E yo ir\u00e9 \u2014dix Tirant\u2014 al port hon s\u00f3n les naus e far\u00e9 que prestament descarreguen. E si veig que no n\u2019i ha prou, far\u00e9-les tornar a la ciutat o en Rodes, que m\u2019an dit que han collit molt forment aquest any. E si lo c\u00e0rrech los fall, iran en Chipre. En la nit Tirant fon en lo port e trob\u00e0 quasi les naus descarregades. Los patrons e los mariners hagueren molt gran plaer de la venguda del capit\u00e0, e digueren-li com les VII naus de genovesos eren entrades en lo port de Bellpuig.<\/p>\n

\u2013E tots nosaltres st\u00e0vem ab gran pensament que no vinguessen ac\u00ed e que\u00b7ns prenguessen.<\/p>\n

Dix Tirant:<\/p>\n

\u2013Ells mostren que han m\u00e9s temor a vosaltres, que no han agut atreviment d\u2019escometre-us. \u00bfVoleu que\u00b7ls posem major temor que no tenen?<\/p>\n

Hagueren hun la\u00fct de peixcar e armaren-lo. E trameteren per veure quanta gent podia haver en les naus, poch m\u00e9s o menys, e quantes fustes eren dins lo port. E aquella nit feu<\/a> descarregar tot lo forment. Per lo mat\u00ed, lo bergant\u00ed torn\u00e0 ab la nova com hi havia, grosses, set naus, e havien descarregats tots los cavalls e tota la gent era en terra, e que lavors comen\u00e7aven a descarregar lo forment e altres vitualles.<\/p>\n

\u2013Per lo Senyor qui tot lo m\u00f3n sost\u00e9 \u2014dix Tirant\u2014, yo far\u00e9 tot mon poder, puix han desembarcat los cavalls, de menjar de lur forment.<\/p>\n

Feu<\/a> prestament adobar les naus e pos\u00e0-y molta gent d\u2019armes e molts ballesters. En lo port en aquell cars hi havia tres galeres, e perqu\u00e8 havien mostrada carena, e no pogueren anar ab ell, Tirant part\u00ed ab les naus e mes-se<\/a> dins mar aquella nit. E de l\u2019hun port a l\u2019altre no y havia sin\u00f3 trenta milles. Com lo dia fon clar e bell, los de terra descobriren les V naus de Tirant, e pensaven-se que fossen de aquelles que venien ab lo Gran Caramany e no curaren de res. Les naus se acostaren e entraren dins lo port, e cascuna envest\u00ed la sua. E de continent salt\u00e0 molta gent en les altres naus, e apr\u00e9s envestiren les dues que restaven. E perqu\u00e8 y havia molt poca gent, prengueren-les totes ab poch treball e sens morir neg\u00fa. E tragueren totes les naus del port carregades de molt forment e de civades, de bous salats e de vins de Chipre. De qu\u00e8 us dich que per al camp dels crestians los vingu\u00e9 en gran socors y en molt bon cars, car per la molta guerra no trobaven forment ni carns si no u havien tot per mar. Tirant don\u00e0 forment al senyor de Malveh\u00ed; tot l\u2019altre feu<\/a> portar al camp en la ciutat de Sent Jordi.<\/p>\n

Com Tirant venia ab la presa, parl\u00e0 ab los turchs que havia presos en la nau demanant-los de noves de la Turquia, per veure si\u00b7s concordarien ab les noves que Sipr\u00e9s de Patern\u00f3 li havia dit. E aquells li digueren com certa cosa era com lo Gran Caramany venia ab gran armada, e venia en companyia sua lo rey de la sobirana \u00cdndia. E lo Caramany portava sa filla, la qual era donzella de grand\u00edssima bellea, per dar per muller al sold\u00e0.<\/p>\n

\u2013E porta moltes donzelles ab si de gran stat, e ve en sa companyia la sposada del fill del Gran Turch. E totes venen<\/a> molt riquament abillades ab grans aljubes de brocat e altres brodades de molts diamants e robins.<\/p>\n

Dix hun turch:<\/p>\n

\u2013Yo viu vestir hun dia a la filla del Gran Caramany, dem\u00e0 haur\u00e0 quinze dies, lo divendres apr\u00e9s la \u00e7al\u00e0, que vestia una aljuba brodada de pedres fines que stimaven que valia una gran ciutat. E porten cascuna son exovar, que XXV sposades hi v\u00e9nen, totes per a grans senyors. E ve-y la muller del rey de Capad\u00f2cia. E han-nos dit al port, com fom arribats, que hun diable de franc\u00e9s \u00e9s vengut capit\u00e0 dels grechs, que totes les batalles los ven\u00e7, lo qual dien que ha nom Tirant. Per ma fe, ell poria haver bons fets ax\u00ed com dien, mas lo seu nom \u00e9s leig e vil, per \u00e7o com Tirant vol dir usurpador de b\u00e9ns o, m\u00e9s propi parlar, ladre. E creu, segons lo nom, per for\u00e7a ha de seguir les obres, car diu-se que en una letra que feu<\/a> al rey de Egipte, que no\u00b7l gos\u00e0 combatre cors per cors, de\u00ffa \u00e9sser enamorat de la filla de l\u2019emperador. Com haur\u00e0 ven\u00e7udes les batalles, emprenyar\u00e0 la filla, apr\u00e9s la muller, apr\u00e9s matar\u00e0 l\u2019emperador, car ax\u00ed u acostumen de fer los fran\u00e7esos, molt mala gent; e v\u00f3s veureu que si molt lo dexen viure los turchs e los crestians, ell se far\u00e0 emperador.<\/p>\n

\u2013A la mia fe \u2014dix Tirant\u2014, tu dius una gran veritat: aquests francesos s\u00f3n molt mala gent. Encara far\u00e0 pijor que tu no dius, que \u00e9s molt gran ladre e va per los camins a robar. E qui s\u2019o veur\u00e0, encara emprenyar\u00e0 la filla de l\u2019emperador e pendr\u00e0 la senyoria. Apr\u00e9s, \u00bfqui li contradir\u00e0 que no passe a totes les donzelles?<\/p>\n

\u2013Bona Pasqua vos done D\u00e9u \u2014dix lo mariner\u2014, car v\u00f3s lo conexeu b\u00e9 e conexeu la sua gran traci\u00f3 que ha feta e far\u00e0.<\/p>\n

Yp\u00f2lit, qui stava all\u00ed, arranc\u00e0 la spasa per tallar-li lo cap, sin\u00f3 per Tirant, que prestament se lev\u00e0 e pres-li la spasa de la m\u00e0. E Tirant torn\u00e0 en noves dient mal tostemps de si mateix. Dix lo mariner:<\/p>\n

\u2013Yo jur per l\u2019aygua que yo\u00b7m bateg\u00ed, que si yo\u00b7l podia pendre aquell tra\u00ffdor de Tirant, ax\u00ed com moltes vegades n\u2019\u00e9 pres d\u2019altres, que yo\u00b7l penjaria en la m\u00e9s alta entena de tota la nau.<\/p>\n

Tirant re\u00ffa molt e prenia gran plaer en lo que de\u00ffa lo mariner. Altri fora<\/a> que li haguera feta alguna mala obra o l\u2019haguera penjat. E Tirant pres un gip\u00f3 de seda e XXX ducats e don\u00e0\u2019ls-hi, e apr\u00e9s lo pos\u00e0 en libertat tan prest com fon en terra. Pensau quin devia star lo mesqu\u00ed de mariner com sab\u00e9 que aquell era Tirant Agenoll\u00e0\u2019s als seus peus e deman\u00e0-li perd\u00f3. E Tirant de molt bona voluntat li perdon\u00e0, e dix:<\/p>\n

\u2013Donar als mals perqu\u00e8 diguen b\u00e9, donar als bons perqu\u00e8 no diguen mal<\/span>.<\/p>\n

Tirant ajust\u00e0 consell de mariners e feu-los<\/a> dinar ab ell. Apr\u00e9s que foren dinats, Tirant los feu<\/a> principi a hun tal parlar:<\/p>\n

\u2013Senyors, ja sabeu la nova que\u00b7s diu del Gran Caramany e del rey de la sobirana \u00cdndia, ab quin poder tan gran venen<\/a> e porten tantes donzelles casades y per casar; hoc encara hi apliquen lo bac\u00ed que porten, \u00e7o \u00e9s a saber: com los moros fan guerra als crestians, va lo bac\u00ed que acapten per totes les moreries e, segons me dix Sipr\u00e9s de Patern\u00f3, que havia ho\u00eft dir al sold\u00e0 que passats CCC m\u00edlia ducats portaven, car per pendre aquest imperi tota la morisma ha donat, qui poch qui molt, que casa hi havia qui pagava XL ducats. E volen dir que del regne de T\u00fanis han agut m\u00e9s de LXX m\u00edlia ducats. Per qu\u00e8 deveu pensar quanta gl\u00f2ria seria a tots nosaltres e lo profit gran que casc\u00fa de vosaltres reportar\u00edeu. Vejam si fer se poria pogu\u00e9ssem obtenir vict\u00f2ria d\u2019ells. E casc\u00fa de vosaltres diga-y son parer.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CLXIIII<\/h2>\n

LO CONSELL QUE LOS MARINERS DONAREN A TIRANT<\/p>\n

\u2013Sabuda cosa \u00e9s, capit\u00e0 senyor, que los turchs passen ab XXIII naus grosses de genovesos, e de cascuna testa han dos ducats e mig de n\u00f2lit e dels cavalls ne han tres. E per no perdre aquest salari ans se dexaran tots tallar a peces que consentir en negun malbarat. E porten tanta gent e en tan gran nombre que lo poder de la mitat de la crestiandat hi haurien a venir per poder-los ven\u00e7re ni subjugar-los a nostra voluntat. Nosaltres som dotze naus y tres galeres y ells s\u00f3n XXIII naus grosses, les majors e millors de tota G\u00e8nova; e m\u00e9s, porten quatre balaners e dues sageties. Per qu\u00e8 tots vos donam de consell no vullau donar del cap per les parets<\/span>, com a\u00e7\u00f2 no sien les batalles de terra, que no\u00b7s fan a comparar ab les de mar: apr\u00e9s que les scutilles s\u00f3n tancades, no y a<\/a> loch per a fogir.<\/p>\n

Fon-se levat en peus lo mariner qui tant de mal havia dit de Tirant, que havia nom Galan\u00e7\u00f3 e era natural d\u2019Esclav\u00f2nia, e molt valent\u00edssim mariner, lo qual feu<\/a> principi a tal parlar:<\/p>\n

\u2013Senyor capit\u00e0, dels meus primers moviments no\u00b7n deveu \u00e9sser admirat, per yo \u00e9sser enemich a la p\u00e0tria vostra gran temps ha; per\u00f2 la molta virtut que en la senyoria vostra tinch coneguda, ha apartada de mi la gran ira que yo en aquell cars tenia contra la naci\u00f3 francesa, e per \u00e7o com me ve\u00ffa presoner. Ara que tinch libertat per la mer\u00e7\u00e9 vostra obtesa, vos vull dar consell de mariner per \u00e7o com en aquesta art me so<\/a> criat. E si a\u00e7\u00f2 volreu acceptar \u2014\u00e7o que \u00e9s creedor, no dubtant lo perill que ab si porta\u2014, yo us dar\u00e9 de vostres enemichs tri\u00fcmfant vict\u00f2ria. E ateneu al meu consell, e si aquell vos ser\u00e0 accepte; si no, poreu pendre lo dels altres, car de dos mals lo menor se deu elegir<\/span>.<\/p>\n

Com sia certa cosa que ells s\u00f3n XXIII naus molt grosses y s\u00f3n prop de XXX fustes entre unes e altres, e qui volr\u00e0 ven\u00e7re ni guanyar les XXX, se haur\u00e0 de fer en aquesta manera, si al consell meu vos voleu regir. V\u00f3s teniu XII naus e III galeres: descarregau les vostres naus, que vagen laugeres; les altres venen<\/a> molt carregades e no poran fer tan gran sfor\u00e7 de veles com faran les vostres. Ser\u00e0 a la voluntat vostra de pendre o de dexar la batalla. Gran gl\u00f2ria ser\u00e0 per a v\u00f3s, ab XII naus grosses, gosar mirar tot l\u2019estol de genovesos e de turchs. E si neguna nau ve atr\u00e0s, com \u00e9s presumidor, ab poch treball podeu \u00e9sser senyor d\u2019ella. E gran terror posareu entre ells perqu\u00e8 saben que haveu ven\u00e7udes moltes batalles en la terra e dins los lurs ports los haveu preses VII naus. Pensau que tenen gran dubte de v\u00f3s, car, dormint en los lits, ab temor se desperten ab lo nom de Tirant en la boca, majorment representant-los davant lo fruyt que de batalla se ateny. E qui gosa mirar lo primer afronte d\u2019ells, del joch de les pedres que us fan \u00e9s molt gran; emper\u00f2, passades les pedres, no s\u00f3n res. Venen<\/a> a jugar de les flexes e molt prest smayen e perden l\u2019\u00e0nimo. Si\u00b7m demanau com s\u00e9 yo a\u00e7\u00f2, yo he senyorejat galeres e naus mies pr\u00f2pies e tengu\u00ed XI anys guerra ab ells, e fiu grans preses dins la Turquia de lur roba.<\/p>\n

\u2013\u00a1Sus! \u2014dix Tirant\u2014. No\u00b7n vull pus saber ni vull altre acort sin\u00f3 que tot se pose en orde e les naus sien prestament descarregades e adobades de tot lo que y sia necessari.<\/p>\n

Com Tirant hagu\u00e9 donat lo c\u00e0rrech als seus, ell cavalc\u00e0 desarmat sobre hun bon ginet, ab quatre altres, e an\u00e0 al castell de Malveh\u00ed. E l\u2019endem\u00e0 an\u00e0 al camp. Molt foren aconsolats los del camp de la sua venguda. E prestament li digueren com los turchs eren venguts una alba de mat\u00ed b\u00e9 VII m\u00edlia h\u00f2mens a cavall, e com lo marqu\u00e9s de Pr\u00f2xita, ab gran desorde, ixqu\u00e9 dels primers e fer\u00ed ab gran \u00e0nimo pensant que los seus lo socorrerien. E fon lo contrari: vehent la molta gent que eren pochs, feriren sobre ell e han-lo mort e tallat a peces. E vingueren fins ac\u00ed a la muralla de la ciutat e totom desempar\u00e0 lo camp e reculliren-se dins la ciutat. E han mort qualsque cent LXXX h\u00f2mens.<\/p>\n

\u2013\u00a1Ha, santa Maria val! \u2014dix Tirant\u2014. \u00a1Que desorde entre tots vosaltres! \u00bfQui deu exir a empresa d\u2019altri, que sabeu que jam\u00e9s ells gosaran venir ac\u00ed sin\u00f3 ab gran poder? E v\u00f3s, marqu\u00e9s de Sent Jordi, \u00bfhaveu perduts los quexals en la guerra<\/span> e dexar exir a neg\u00fa? E ves que eren a\u00e7\u00ed, \u00bfper qu\u00e8 no fe\u00fdeu destapar les c\u00e9quies ax\u00ed com v\u00f3s hav\u00edeu dit e hagu\u00e9reu-los tots presos? Per\u00f2, \u00bfvoleu que us diga? La virtut ne\u00b7l poder no st\u00e0 en riqueses, mas en \u00e0nimo virtu\u00f3s e giny\u00f3s<\/span>. E tingu\u00e9\u2019s per scarnit com no s\u2019i era trobat. E dix:<\/p>\n

\u2013Siau en recort de l\u2019antiga libertat que d\u2019ells havem hagut e de persecucions stranyes que sofert haveu.<\/p>\n

Aqu\u00ed parlaren de moltes rahons. A la fi, dix Tirant al gran conestable li tri\u00e0s II m\u00edlia h\u00f2mens d\u2019armes, los millors del camp. E com lo conestable fon hun gran tros luny, pens\u00e0 en lo que\u00b7l capit\u00e0 li havia dit. Torn\u00e0 e dix-li:<\/p>\n

\u2013V\u00f3s me haveu fet una fort demanda: que us haja II m\u00edlia h\u00f2mens d\u2019armes, los millors de la ost, e II m\u00edlia ballesters. \u00bfQui pot saber quals s\u00f3n los bons o los mals, ni qual \u00e9s ardit ni qual \u00e9s flach, ni qual t\u00e9 \u00e0nimo sfor\u00e7at?<\/p>\n

\u2013Puix no u sabeu con\u00e9xer \u2014dix lo capit\u00e0\u2014, yo us ho mostrar\u00e9. Feu tocar alarma e feu demostraci\u00f3 que enemichs v\u00e9nen. E com seran en lo camp, descavalcau e anau tocant a casc\u00fa los sperons. E si\u00b7ls porten fluxos, dexau-los star; si\u00b7ls porten strets, de aquells me donau, car aquests tals no pot \u00e9sser no sien bons e virtuosos en les armes.<\/p>\n

Ax\u00ed com se n\u2019anava, torn\u00e0 e dix:<\/p>\n

\u2013Los h\u00f2mens de peu, qui no porten sperons, \u00bfen qu\u00e8\u00b7ls conexer\u00e9?<\/p>\n

\u2013Per semblant \u2014dix lo capit\u00e0\u2014. Aqueys sarjants qui van ab v\u00f3s, feu-los tocar en los panyos, si\u00b7ls porten fluxos o ben strets. E sapiau d\u2019ac\u00ed avant con\u00e9xer lo gra entre la palla.<\/p>\n

Lo capit\u00e0 se part\u00ed ab tota aquella gent que lo conestable li havia triada. Lo prior de Sent Johan se n\u2019an\u00e0 al capit\u00e0 e dix-li:<\/p>\n

\u2013Capit\u00e0 senyor, yo he sabut com la merc\u00e9 vostra vol tornar en mar, no tenint-vos per content de les VII naus que preses haveu. La merc\u00e9 vostra fa\u00e7a\u2019m gr\u00e0cia que yo vaja ab v\u00f3s.<\/p>\n

Resp\u00f2s Tirant que era molt content.<\/p>\n

Com foren arribats al port, lo capit\u00e0 trob\u00e0 totes les naus descarregades, e adobaven del que mester havien.<\/p>\n

\u2013Capit\u00e0 senyor \u2014dix Galan\u00e7\u00f3, lo mariner\u2014, a mi par que vostra senyoria deuria trametre dues galeres e que stiguessen en alta mar. Com vessen l\u2019estol, la una torn\u00e0s e l\u2019altra segu\u00eds tostemps la nau del Gran Caramany. E si v\u00f3s aquella podeu haver, haureu molta riquea e major honor.<\/p>\n

Dix lo capit\u00e0:<\/p>\n

\u2013\u00bfEn qu\u00e8 poran con\u00e9xer aquexa nau en qu\u00e8 va lo Gran Caramany?<\/p>\n

\u2013Senyor \u2014dix Galan\u00e7\u00f3\u2014, en les veles que porta, totes vermelles e pintades les sues armes; e totes les cordes de la nau s\u00f3n de seda, e tot lo castell de popa \u00e9s de brocat sobre brocat. E a\u00e7\u00f2 ha fet per gran magnitat, per \u00e7o com hi porta sa filla e perqu\u00e8 no \u00e9s anat jam\u00e9s per mar. Com lo capit\u00e0 feu<\/a> partir les II galeres, man\u00e0 no torn\u00e0s la una, sin\u00f3 que cont\u00ednuament, nit e dia, segu\u00eds l\u2019estol, e en la nit port\u00e0s una lanterna ab una lum encesa al tendal de popa.<\/p>\n

L\u2019endem\u00e0, los barons de Sic\u00edlia, havent dexat l\u2019emperador a la sua ciutat, reposaren all\u00ed dos dies e partiren per venir al camp. Com foren al castell de Malveh\u00ed, trobaren molts carros que portaven bombardes al port e foren avisats com lo capit\u00e0 era al port. Anaren a ell, sabent com volia anar per mar, e pregaren-lo molt que\u00b7ls dex\u00e0s anar ab ell. E lo capit\u00e0 fon content per \u00e7o com eren h\u00f2mens de illa e acostumaven de navegar. E orden\u00e0 sos capitans e pos\u00e0 molta gent en les naus, h\u00f2mens d\u2019armes e ballesters. E encara que les naus no fossen molt grans, eren molt b\u00e9 armades de bona gent e destra, e molt b\u00e9 avituallades de tot lo que mester havien. Les altres naus venien molt carregades de forment, de cavalls e de tanta gent com podien portar.<\/p>\n

No pass\u00e0 molt spay que veren venir la una galera a vela e a rems. Prestament pensaren que les naus dels enemichs venien. Lo capit\u00e0 feu<\/a> acabar de recullir tota la gent, les bombardes e tot lo que mester havien. Com fon quasi la hora de vespres, les naus eren en vista del port. Lavors la nau del capit\u00e0 ixqu\u00e9 primer de totes. Com los turchs la veren, fe\u00ffen grans alegries dient que aquella nau ja era sua. E lo Gran Caramany feu<\/a> exir a sa filla, e a totes les altres dones qui en la nau eren, alt en cuberta perqu\u00e8 mirassen aquella nau, la qual tantost pendrien. A poch instant ixqu\u00e9 la nau del senyor de la Pantanalea e apr\u00e9s la del duch de Mecina. E lavors als turchs e als genovesos aument\u00e0 la alegria.<\/p>\n

Dix lo Gran Caramany a sa filla:<\/p>\n

\u2013Una de aquelles III naus que all\u00ed veus, tria quala de aquelles volr\u00e0s, car yo la\u2019t d\u00f3 e vull que tua sia.<\/p>\n

Ella deman\u00e0 la que primer havia vista. Aquella volia per sua, e fon-li atorgada.<\/p>\n

Ixqu\u00e9 apr\u00e9s la nau del senyor d\u2019Agramunt; apr\u00e9s la de Yp\u00f2lit; e totes ixqueren per orde. E lo bon prior de Sent Johan fon lo darrer de tots per \u00e7o com era capit\u00e0 de la ressaga. Com ell ixqu\u00e9 era ja quasi nit scura.<\/p>\n

Com los genovesos veren dotze naus grosses, stigueren admirats d\u2019on eren exides. Apr\u00e9s ixqueren tots los balaners e totes les barques de les naus; apr\u00e9s les barques dels pexcadors. E les barques que no tenien arbre al\u00e7aven hun larch bast\u00f3 o hun rem e ligaven-lo fort, e al cap del bast\u00f3 posaven una lum dins hun far\u00f3. La nau del capit\u00e0 al\u00e7\u00e0 primer un far\u00f3 a popa, ax\u00ed com era stat concordat. Apr\u00e9s, totes les altres fustes, ax\u00ed grans com poques, feren lo que\u00b7l capit\u00e0 havia manat. Com totes les lums se mostraren, foren setanta-quatre. Com los enemichs veren tantes lums, pensaren que totes aquelles lums eren naus, e m\u00e9s digueren:<\/p>\n

\u2013Nosaltres som certs com l\u2019estol del Gran mestre de Rodes \u00e9s vengut ac\u00ed, e lo del rey de Sic\u00edlia. Y ells, que\u00b7n tenien moltes, hauran tram\u00e9s a Ven\u00e8cia. Sabent nova de nosaltres, han feta aquesta gran armada e v\u00e9nen-nos per pendre\u2019ns.<\/p>\n

Hagueren son acort de fugir e de tornar-se devers la Turquia.<\/p>\n

\u2013Car m\u00e9s nos val acampar les vides que sperar batalla de setanta-quatre naus que s\u00f3n.<\/p>\n

La una nau dels genovesos tragu\u00e9 hun far\u00f3 tres vegades. Fet son senyal, totes giraren e posaren-se en fuyta qui m\u00e9s podia. Les unes prengueren la via de levant, altres la via de ponent, altres la via de migjorn, altres la via de tremuntana. La galera jam\u00e9s desempar\u00e0 la nau del Gran Caramany, e feu<\/a> la via de Chipre per passar en les illes e, si porien, pendre terra en les mars de Alexandria, pensant que neguna nau no faria la sua via. Per\u00f2, tostemps, hagueren dubte de la galera. E la nau del capit\u00e0 tostemps segu\u00ed la galera. E casc\u00fa fe\u00ffa sfor\u00e7 de veles tant com podia ab la mijana e ab lo triquet, e posaven tantes bonetes com cascuna nau podia portar.<\/p>\n

Com vengu\u00e9 per lo mat\u00ed, Tirant no veu<\/a> neguna de les sues naus, mas trob\u00e0\u2019s en vista de la nau del Gran Caramany. Com fon quasi lo migdia, ell apleg\u00e0 ab la nau, envestiren-se la una a l\u2019altra, e lo combat fon tan fort e tan admirable que los turchs feren de moltes pedres, que quasi la gent no podien anar per la nau. E la pedra que esdevenia a l\u2019home, plegat lo metia per terra per b\u00e9 que stigu\u00e9s armat. En la nau del capit\u00e0 havia moltes ballestes, e de la primera batalla n\u2019i hagu\u00e9 molts de nafrats e morts. No penseu que la galera jam\u00e9s s\u2019i gos\u00e0s acostar. E de cascuna de les naus lan\u00e7aren los rampagolls e tengueren-se molt fort, car no se\u2019n podien anar encara que u volguessen. La nau de Tirant hagu\u00e9 gran avantatge, que quasi tota la de m\u00e9s gent era armada de arnesos blanchs e de cuyraces ab bacinets. E tan prest com l\u2019ome era mort o nafrat, lo desarmaven e lo arn\u00e9s fe\u00ffen-lo vestir a altri. De la g\u00e0bia fe\u00ffen mortals colps ab grans barres de ferro que lan\u00e7aven.<\/p>\n

Passada la primera batalla, donaren-se d\u2019espay prop de mija hora.<\/p>\n

Refrescaren la gent e tornaren a la batalla los huns e los altres bravament. Los turchs lan\u00e7aven molta cal\u00e7 perqu\u00e8\u00b7ls ceg\u00e0s la vista. Apr\u00e9s lan\u00e7aven oli bullent ab caces. La una part e l\u2019altra lan\u00e7aven pega bullent, e nit e dia jam\u00e9s cessaven ni havien rep\u00f2s, sin\u00f3 cont\u00ednuament combatre. Molta fon la gent que en aquelles dues naus moriren. E tantes eren les lances trencades e los pavesos, darts e flexes e passadors, que los cossos morts qui en la mar lan\u00e7aven no\u00b7s podien afonar davall l\u2019aygua.<\/p>\n

Ara lexem-los combatre e vejam qu\u00e8 fan los altres barons e cavallers.<\/p>\n

Les onze naus no veren la del capit\u00e0 per \u00e7o com feu<\/a> apagar la lum. Les onze, en vista foren de deu naus a tret de bombarda, afrenellaren-se les unes ab les altres, e Yp\u00f2lit no volgu\u00e9 acostar-se a neguna, sin\u00f3 que puj\u00e0 a sobrevent y stava\u2019s mirant la batalla. E veu<\/a> que la nau del senyor de la Pantanalea anava a gran perdici\u00f3 e que ja molts turchs eren pujats en la nau, que m\u00e9s part hi havien que no ells. Lavors Yp\u00f2lit fer\u00ed a la nau dels enemichs, e per \u00e7o com la major part dels turchs eren passats en l\u2019altra nau e tota la havien presa sin\u00f3 lo castell de popa, ab poch afany entr\u00e0 Yp\u00f2lit ab los seus dins la nau dels turchs. E tants com n\u2019i trobaren, de turchs e de genovesos, morts e nafrats, tots los lan\u00e7aren en mar. E socorregueren al senyor de la Pantanalea, e lo socors los vench ax\u00ed com a salut de medicina, la qual aparegu\u00e9 a tota la gent \u00e9sser stat molt ben fet e aconsol\u00e0\u2019ls molt, amonestant-los de haver virtut e vigor\u00f3s \u00e0nimo. E lev\u00e0 la por als temerosos metent lo coratge de tots en gran speran\u00e7a. E prestament se part\u00ed de all\u00ed e, tornant en la sua nau, an\u00e0 ajudar a aquells que m\u00e9s ho havien mester.<\/p>\n

Lo senyor de la Pantanalea, puix veu<\/a> que en la nau dels turchs no y havia rom\u00e0s neg\u00fa, compart\u00ed la gent en abduys les naus. E don\u00e0 vela perseguint les altres qui se n\u2019anaven e atengu\u00e9 primer que neg\u00fa. Y envest\u00ed una nau e, mentre ells combatien, apleg\u00e0 l\u2019altra nau. E l\u2019altra tantost se don\u00e0, enax\u00ed que ell tenia tres naus.<\/p>\n

En tal manera ho feren les onze naus ab les dos galeres que quatorze naus prengueren e dos que\u00b7n feren dar al trav\u00e9s en terra. Les altres se n\u2019anaren.<\/p>\n

Ara vejam Tirant qu\u00e8 fa, que encara los trob\u00ed combatent. Ells combateren de hora de migdia e tota la nit fins a l\u2019endem\u00e0 que\u00b7l sol se volia pondre. Vint-e-set batalles se donaren. E Tirant, desemparat de tota ajuda, ajustant colp a colps, e tota por apart posada.<\/p>\n

\u2013E ab damnatge de la mia persona \u2014dix Tirant\u2014 yo\u00b7t pendr\u00e9 o morr\u00e9.<\/p>\n

E Tirant en aquelles batalles fon nafrat de colp de passador en lo bra\u00e7. E volent pujar al castell de proa, li donaren ab una flexa en la cuxa. B\u00e9 ho havien mester los turchs, car ab gran desesperaci\u00f3 saltaren tres turchs dins lo castell de proa, mas tan prestament com foren dins, tan prestament foren dins l\u2019aygua.<\/p>\n

Com lo Gran Caramany veu<\/a> la sua gent molt venir a menys, feu<\/a> pujar la caxa dels diners, joyes e robes, e feu<\/a> vestir a sa filla una aljuba de brocat d\u2019or, e lig\u00e0-li una corda de or e de seda al coll, e l\u2019altre cap feu<\/a> ligar en la caxa de les joyes ab tota la riquea, e lan\u00e7\u00e0\u2019ls dins mar. Apr\u00e9s, lan\u00e7\u00e0 a totes les altres dones que dins la nau eren. Lavors, ell e lo rey de la subirana \u00cdndia, entraren-se\u2019n dins la cambra hon solia star sa filla. Havent del tot desemparada la nau, meteren lo cap sobre lo lit e cobriren-se sperant la mort quant la\u2019ls darien.<\/p>\n

Com la nau fon del tot presa, Tirant hi pass\u00e0 ax\u00ed nafrat com stava e deman\u00e0 qu\u00e8 era del Gran Caramany.<\/p>\n

\u2013Senyor capit\u00e0 \u2014li dix hun gentilhom qui en la nau del capit\u00e0 venia e fon lo primer qui en la nau dels turchs pass\u00e0, e mat\u00e0 molts turchs ans que\u00b7l capit\u00e0 pass\u00e0s; dix:\u2014 Pus fort \u00e9s que batalla la temor de la batalla. Baix en una cambra stan amagats ab lo cap cubert, sperant quant los vendr\u00e0 la mort. Y \u00e9s ab ell lo rey de la subirana \u00cdndia.<\/p>\n

\u2013\u00bfAc\u00ed \u00e9s lo rey? \u2014dix lo capit\u00e0.<\/p>\n

\u2013Certament, senyor, abduys s\u00f3n ac\u00ed.<\/p>\n

\u2013Fes-los-me pujar ac\u00ed \u2014dix lo capit\u00e0\u2014, que yo vull parlar ab ells. E aquell gentilhom feu<\/a> lo manament de son capit\u00e0. Per\u00f2 lo Gran Caramany no y volia anar, dient que m\u00e9s amava morir dins la cambra de sa filla que no morir alt en la nau.<\/p>\n

\u2013No fa\u00e7am \u2014dix lo rey\u2014. Pugem alt e muyram com a cavallers.<\/p>\n

E aquell en deguna manera no y volia anar, fins a tant que lo gentilhom hi hagu\u00e9 a mesclar una poca de for\u00e7a. E com ells foren alt, Tirant los feu<\/a> honor de reys per \u00e7o com era cavaller molt hum\u00e0. E feu-los<\/a> all\u00ed seure y ell lev\u00e0\u2019s en peus; per\u00f2 la nafra de la cuxa no\u00b7l comportava star de peus: feu-se<\/a> dar davant ells en qu\u00e8 segu\u00e9s, e ab gran benignitat y cara molt afable los dix tals paraules.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CLXV<\/h2>\n

LO RAHONAMENT QUE TIRANT FA AL GRAN CARAMANY E AL REY DE LA SUBIRANA \u00cdNDIA<\/p>\n

\u2013Nobles reys y animosos cavallers: a la divina Magestat ha plagut donar-nos complida vict\u00f2ria de vosaltres, no perqu\u00e8 l\u2019\u00e0nimo viril y sfor\u00e7at vostre en res haja fallit, ans com a virtuosos, magn\u00e0nims y strenus cavallers haveu def\u00e9s tant quant de vostres forces han pogut vostra empresa, la qual no per fallen\u00e7a de gran ex\u00e8rcit ni per flaquea d\u2019\u00e0nimos s\u2019\u00e9s perduda, mas per defalt de justa querella; que nostre senyor D\u00e9u infinit, mirant la superba crueldat de vosaltres y com iniquament y tirana voleu destroir tot l\u2019Imperi Grech sens deguda rah\u00f3, sols per ofendre aquell verdader D\u00e9u e redemptor nostre Jhes\u00fas, ha volgut tant favorir nostra just\u00edcia, mostrant la celsitut de nostra fe, donant-nos sfor\u00e7 tan gran que hav\u00edem pogut ven\u00e7re y aterrar lo gran poder y forces de vosaltres, sotsmetent vostres persones al jou de senyoria y al que de vosaltres la imperial magestat ordenar volr\u00e0. E per b\u00e9 que la crueldat vostra sia stada molt gran, que crudel\u00edssima mort no satisfaria al que meritau, e majorment de v\u00f3s, Gran Caramany, que ab tanta crueldat e inhumanitat haveu morta vostra filla e moltes altres mores, les quals foren vengudes en mans de home tal qui les haguera restitu\u00efdes en lur primera libertat. E encara que vosaltres no siau merexedors de perd\u00f3, la clem\u00e8ncia del senyor emperador \u00e9s tanta que us perdonar\u00e0 la vida, no per vostres m\u00e8rits, mas per la sua molta virtut e bondat.<\/p>\n

Call\u00e0 e no dix pus.<\/p>\n

Resp\u00f2s lo Gran Caramany ab paraules de semblant stil.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CLXVI<\/h2>\n

LA RESPOSTA QUE FEU<\/a> LO GRAN CARAMANY<\/p>\n

\u2013Si les sobiranes forces de mes afliccions e lo miserable jou de servitut considerat don\u00e0s loch a les tues demesiades paraules, no solament desijar viure, mas la mort per millor elegiria. Mas conexent quants generosos coratges los infortunis e treballs fan sfor\u00e7ar en los adversos casos, stimant que tant stremes dolors e no petites p\u00e8rdues com les mies D\u00e9u ha perm\u00e9s per aument de la tua singular gl\u00f2ria e per exercici de ma paci\u00e8ncia, per \u00e7o\u00b7t vull pregar lo que de mi volr\u00e0s fer, prestament me vulles delliurar, car major \u00e9s lo dubte de la mort que la mort, qui prestament \u00e9s passada. E dius-me que so<\/a> stat homeyer de ma filla. De a\u00e7\u00f2 no\u00b7n tinch a dar comte a tu ni a altri, car stime que he fet lo que devia, que m\u00e9s conort \u00e9s a mi yo haver dat qualsevulla linatge de mort a ma filla que si per tu o los teus, davant los meus ulls, la ves desonir. E de les joyes e del tresor no vull neg\u00fa alegrar-se\u2019n puga. E no\u00b7t penses tu subvertir lo \u00e0bit de mon coratge, car pus dispost so<\/a> oferir lo meu cors a la amarga mar o a la terra, ans que fes res que tu\u00b7m pregasses, si b\u00e9 los teus ab for\u00e7a stranya me han fet venir davant la tua pres\u00e8ncia, car major rah\u00f3 fora<\/a> tu venir a mi, encara que sies stat vencedor, que yo anar a tu. E no penses que los cavallers e gentilsh\u00f2mens de la mia terra, que sien de menor grau ni de menys virtut e \u00e0nimo e noblesa, e ax\u00ed destres en les armes com los francesos. E si so<\/a> jam\u00e9s en ma libertat, yo\u00b7t mostrar\u00e9 la ofensa que has feta a hun tan gran rey com yo, qui senyorege altres reys.<\/p>\n

Tirant no volgu\u00e9 satisfer a les paraules del Gran Caramany, sin\u00f3 que\u00b7ls preg\u00e0 molt graciosament volguessen passar a la sua nau, e mal lur grat ho hagueren a fer. Com lo capit\u00e0 los tingu\u00e9 dins, repart\u00ed aquella poca de gent que restada li era, e donaren vela. E destaparen los enbrunals de la nau e exia tan gran roll de sanch que paria que la nau ne fos plena, que los antichs no havien ho\u00eft dir ni havien lest en can\u00f2niques tan fort batalla fos stada en la mar, ni tan sangonosa, de dues naus; que en la nau dels turchs no y rest\u00e0 \u00e0nima viva sin\u00f3 los dos reys, y en la nau del capit\u00e0, de CCCCLXXX persones no n\u2019i restaren sin\u00f3 LIIII e los XVI nafrats. La batalla de terra fon tresladada en mar, e mostr\u00e0\u2019s m\u00e9s valent entre los altres, manifestant gl\u00f2ria e virtut en senyal de excelsa dignitat de gran senyoria sdevenidora. E la fama del strenu cavaller Tirant aument\u00e0 en tri\u00fcmphant laor.<\/p>\n

Com Tirant fon prop del port de Transimeno, veren los balaners, qui ab l\u2019estol dels turchs venien que entraven dins lo port de Bellpuig, fugint e cridant ab grans crits. E ab molta dolor recitaren la mala nova de la destrucci\u00f3 dels reys e del stol perdut ab gent innumerable. Lo sold\u00e0 e tots los altres feren molt grans lamentacions, ploraven e planyien-se e staven admirats com se podia fer que hun stranger hagu\u00e9s obt\u00e9s d\u2019ells tantes e tan glorioses vict\u00f2ries. E mala\u00ffen la fortuna com se era tant inclinada en voler-lo tant prosperar, e deliberaren dar batalla a la gent del camp, puix tenien la ira fresca.<\/p>\n

Feren dues batalles ab gran prosperitat e clogueren los crestians dins los murs de la ciutat. E apresonaren al comte de Burgen\u00e7a e al comte Malatesta. E feren all\u00ed molts bons fets d\u2019armes aquell dia e mataren molts crestians, e demanaren los cossos morts en senyal de vict\u00f2ria obtesa. Lavors los turchs demanaren treves, o pau si volien, no per amor de pau, mas per batalles.<\/p>\n

Com Tirant fon aplegat al port, trob\u00e0 all\u00ed moltes naus de les sues e moltes de les que havien preses. Com lo prior de Sent Johan veu<\/a> que no y era, torn\u00e0\u2019l a cercar e no s\u2019encontraren. Mas apr\u00e9s dos dies que lo capit\u00e0 fon tornat, arrib\u00e0 lo prior, e tots eren tornats sin\u00f3 Yp\u00f2lit.<\/p>\n

Apr\u00e9s que totes les naus foren preses e Yp\u00f2lit veu<\/a> que no y era son senyor, pensant que hauria fet la via de la Turquia, man\u00e0 al naucher que fessen aquella via. E no podent trobar al capit\u00e0, trob\u00e0 una nau de aquelles de l\u2019estol. E ell feu<\/a> la via de la nau, e ella se mes<\/a> en fuyta e vench quasi en una illa despoblada. E lo vent era punter: venia\u2019ls contrari. La gent desempar\u00e0 la nau e ab la barca e ab lo la\u00fct ixqueren en terra. Yp\u00f2lit pres la nau, que no y era restat neg\u00fa, per\u00f2 trobaren-la molt riqua e portaren-la-se\u2019n.<\/p>\n

Com lo capit\u00e0 veu<\/a> que tots hi eren sin\u00f3 Yp\u00f2lit, feu<\/a> partir III naus perqu\u00e8 l\u2019anassen a cercar, e trobaren-lo que venia ab la presa. Com lo capit\u00e0 ho sab\u00e9 e veu<\/a> que venia ab tanta honor, se n\u2019alegr\u00e0 molt. Aquest Yp\u00f2lit ixqu\u00e9 valent\u00edssim cavaller, liberal e ab sfor\u00e7at \u00e0nimo, e en sa vida feu<\/a> de singulars actes, que volgu\u00e9 imitar a son mestre e senyor. E per \u00e7o volen dir molts que primer deu hom examinar lo cavaller ans que ab ell poseu vostre fill, car si ell \u00e9s virtu\u00f3s, ell ne far\u00e0 mil de virtuosos, e, tot per lo contrari, si \u00e9s vici\u00f3s, tal ne ser\u00e0 lo criat.<\/p>\n

Com lo senyor de Malveh\u00ed sab\u00e9 que Tirant era tornat ab tan gran tri\u00fcmpho victori\u00f3s, fon molt content. Cavalc\u00e0 e an\u00e0\u2019l a veure. Emper\u00f2, ans que part\u00eds, tram\u00e9s hun home per avisar-ne a l\u2019emperador; e tram\u00e9s hun altre home per avisar-ne los del camp, e all\u00ed foren fetes molt grans alegries. Com l\u2019emperador sab\u00e9 tan singular nova, feu<\/a> tocar totes les campanes de la ciutat e fer grans alimares e grans festes. L\u2019emperador ab tots los altres staven admirats de les grand\u00edssimes cavalleries que Tirant fe\u00ffa. La princessa e les altres dames se n\u2019alegraven molt, donant d\u2019ell singulars laors.<\/p>\n

Com lo senyor de Malveh\u00ed fon ab Tirant, consell\u00e0-li que la sua persona devia anar, ab tota la presa que feta havia, davant l\u2019emperador. E Tirant tenia molt bona voluntat per \u00e7o que pogu\u00e9s veure e parlar ab la princessa. Com tingueren bon temps per partir, Tirant feu<\/a> recullir tots aquells que y eren stats ab ell ensemps e donaren vela.<\/p>\n

Com foren en vista de la ciutat de Contestinoble, digueren a l\u2019emperador com venia lo seu capit\u00e0 ab tot l\u2019estol, que ja ve\u00ffen les fustes; e ell no sabia quina festa ni honor li fes. E prestament ell feu<\/a> fer hun gran pont de fusta que entrava dins l\u2019aygua m\u00e9s de XXX passes, tot cubert de pomposos draps de ra\u00e7. E l\u2019emperador feu<\/a> fer enmig del gran mercat hun cadafal, tot cubert de peces de brocat e de seda, per a ell y la emperadriu e a la princessa e a totes les donzelles. E del seu cadafal fins al cap del pont, hon havien exir, feu<\/a> posar baix peces de vellut carmes\u00ed, per \u00e7o que\u00b7l seu capit\u00e0 no toc\u00e0s dels peus en terra, sin\u00f3 que an\u00e0s sobre la seda. Com ell fon passat, qui m\u00e9s podia pendre de la seda, de aquell era. E v\u00e9reu molts nafrats en les mans, d\u2019espases e de coltells, per tallar de aquell drap de seda.<\/p>\n

Com les naus foren en lo port, ab molta alegria qu\u00b7entraven, don\u00e0 la popa la nau del capit\u00e0 en lo pont de fusta, e ixqu\u00e9 ab lo Gran Caramany, lo qual portava a la part dreta, e lo rey de la sobirana \u00cdndia a la part sinestra, y ell anava enmig; e tots los barons anaven davant. E tota la multitut del poble ixqueren a rebre\u2019l ab molta honor: ax\u00ed com si fos tram\u00e9s del cel, ax\u00ed tenien los ulls en ell. E no solament li fe\u00ffen honors humanals, mas encara divinals. E per m\u00e9s venerar-lo, li ixqu\u00e9 tot lo clero, profess\u00f3 feta, ab totes les rel\u00edquies e ab tots los prelats, e desijaven-lo tots posar en lo pus alt loch de parad\u00eds si poguessen. E ab aquest tri\u00fcmpho aplegaren al mercat, hon era l\u2019emperador ab totes les dames de honor, ax\u00ed les de la cort com les de la ciutat.<\/p>\n

Com Tirant fon alt en lo cadafal e prop de l\u2019emperador, agenoll\u00e0\u2019s e bes\u00e0-li la m\u00e0, e dix al Gran Caramany que li bes\u00e0s la m\u00e0, e ell resp\u00f2s que no u volia fer. E prestament Tirant, ab la manyopa que portava en la m\u00e0, li don\u00e0 hun gran colp al cap, que lo y feu<\/a> inclinar prop de terra, e dix-li:<\/p>\n

\u2013Perro, fill de perro, ara li besar\u00e0s lo peu e la m\u00e0 encara que no u vulles \u2014Yo u far\u00e9 per for\u00e7a e no per grat \u2014dix lo Gran Caramany\u2014. E si tu e yo f\u00f3ssem en loch convinent, a mi no sospit\u00f3s en res, yo\u00b7t daria a sentir quina cosa \u00e9s acostar-se a cara de rey. E tu encara no sabs quant s\u00f3n larchs los meus bra\u00e7os. Per\u00f2 yo\u00b7t jur per Mafomet, nostre sant profeta, e per esta barba, que si yo so<\/a> jam\u00e9s en libertat, de fer-te besar los peus de hun meu negre.<\/p>\n

E no li volgu\u00e9 m\u00e9s dir. Lo rey, company\u00f3 seu, per no haver altre repel\u00f3, don\u00e0 dels genolls en la dura terra e bes\u00e0-li la m\u00e0 e lo peu; e aquell fon segur de tot mal. Per\u00f2 Tirant resp\u00f2s ab paraules de semblant stil.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CLXVII<\/h2>\n

LA RESPOSTA QUE TIRANT FEU<\/a> AL GRAN CARAMANY<\/p>\n

\u2013Per lo noble rey de la sobirana \u00cdndia, que ac\u00ed \u00e9s present, pot \u00e9sser feta verdadera relaci\u00f3 del que \u00e9s passat entre tu e mi, e ans de venir ac\u00ed tu no m\u2019has gosat temptar de paci\u00e8ncia. \u00bfQu\u00e8 has vist ara, en dir davant la magestat del senyor emperador lo que ab tan gran ultratge has gosat rahonar? Ab altres rahons mal dites no cur respondre, sin\u00f3 que us recort, cascuna volta que naturalea vos temptar\u00e0 en tenir costum de dona, per \u00e9sser yo aquell que no solament vos he subjugat lo cors, mas ven\u00e7ut l\u2019\u00e0nimo, e v\u00f3s aquell que, pus prest la vida que la mort honesta elegint, fic\u00e0s los genolls e\u00b7n la alta popa de la nau, davant mi, ab los bra\u00e7os en creu retent l\u2019esperit de la honor, diguist aquell spant\u00f3s mot per aquells qui virtut conexen, com \u00e9s dir: \u00abYo so<\/a> ton presoner e tu est mon senyor\u00bb, en la qual hora yo mostr\u00ed tenir cor de carn de cavaller e dex\u00ed\u2019t la vida comprada ab tan car preu. E per lo noble rey, que ac\u00ed present \u00e9s, mogut per bon zel de deute de parentesch e per \u00e9sser lo qui \u00e9s, sabeu b\u00e9 quines paraules d\u2019ell ho\u00eds; e del que devia portar grat molt furiosament contra ell proceh\u00eds. No\u00b7s sab, de nostra recordaci\u00f3, major defalt en hun rey, car semblant \u00e9s stat al rey de Apoŀl\u00f2nia, que volent l\u2019emperador de Alamanya dar-li batalla, a la assignada jornada molt vergonyosament fog\u00ed e en lo camp lo dex\u00e0.<\/p>\n

Tirant don\u00e0 fi a ses paraules, e l\u2019emperador los feu<\/a> de continent pendre e posar en bona guarda dins una g\u00e0bia de ferro.<\/p>\n

L\u2019emperador devall\u00e0 del cadafal ab totes les dames e anaren a la gran sgl\u00e9sia de Senta Sofia, e aqu\u00ed feren laors e gr\u00e0cies a la divina bondat e a la sua sacrat\u00edssima Mare, senyora nostra, de la gran vict\u00f2ria que havien aconseguida. E Tirant portava de bra\u00e7 a la emperadriu, la qual mostrava molta contentaci\u00f3 de la prosperitat de Tirant, e dix-li:<\/p>\n

\u2013Capit\u00e0, v\u00f3s sou lo m\u00e9s glori\u00f3s home que huy en lo m\u00f3n se trobe, car per la vostra gran cavalleria e alt enginy haveu subjugats e ven\u00e7uts aquests dos reys en aument de la laor vostra e profit de tot l\u2019Imperi Grech. E volguera yo, per v\u00f3s \u00e9sser tan virtu\u00f3s, que en lo meu temps f\u00f3sseu en lo regne de Alamanya quant mon pare era emperador de Roma, com en aquell temps yo fos demanada per mil enamorats, e si yo hagu\u00e9s vist a v\u00f3s, de tots los mil, de v\u00f3s haguera feta elecci\u00f3. Mas ara que so<\/a> vella e ja posse\u00efda, la mia speran\u00e7a tarda \u00e9s.<\/p>\n

E parlant de aquestes coses fins al palau. E la princessa ho\u00ed totes aquestes rahons, e dix a Tirant:<\/p>\n

\u2013Aquella vella de ma mare t\u00e9 pietat de si mateixa, que tamb\u00e9 s\u2019i volria jugar, que foch de amor la crema, qui la for\u00e7a de impaci\u00e8ncia com veu a v\u00f3s, qui sou la flor de tots los cavallers del m\u00f3n, complit de tota gentilea, e pensa la gran bellea que per ella \u00e9s stada posse\u00efda, si en lo seu temps f\u00f3sseu vengut, presumeix que ella fora<\/a> digna de la vostra amor aconseguir. \u00a1O, gran follia \u00e9s desijar lo que rahonablement no\u00b7s pot haver<\/span>, ne penedir-se de haver virtuosament vixcut, desijant en los darrers dies de sa vida viciosament viure!<\/p>\n

\u2013\u00a1O, reprenedora de crim de amor! \u2014dix Tirant\u2014. Merexedora sou de molta pena perqu\u00e8 no amau e sabeu que sou amada. E no vull menysprear les paraules ni venir en desgrat de la altesa vostra, car la cruel resposta restar\u00e0 en les dones d\u2019onor que hun punt no saben de gentilea, que volen ofendre als gentilsh\u00f2mens e \u00e9sser d\u2019ells molt ofeses. A\u00e7\u00f2 no cov\u00e9 a donzella de honor, ni menys a la de noble linatge.<\/p>\n

En a\u00e7\u00f2 vengu\u00e9 l\u2019emperador e deman\u00e0 al capit\u00e0 com stava de les nafres. E Tirant resp\u00f2s que una poca de febra s\u2019i era mesclada.<\/p>\n

\u2013E ab lo anar pens seran alterades.<\/p>\n

Lo emperador orden\u00e0 an\u00e0s a la posada ab los metges ensemps. E com lo hagueren curat digueren que no\u00b7s part\u00eds del lit si volia obtenir sanitat, perqu\u00e8 no rest\u00e0s afollat del bra\u00e7. E Tirant fon content de tenir-se a consell dels metges. E l\u2019emperador lo vesitava cascun dia una volta, e man\u00e0 a la emperadriu e a sa filla tots dies, de mat\u00ed e al vespre, l\u2019anassen a veure. E la Viuda Reposada, moguda m\u00e9s de amor que de pietat, lo serv\u00ed cont\u00ednuament en la sua malaltia.<\/p>\n

Tornem a recitar com se comporten los turchs ab los crestians qui restats eren en lo camp. Apr\u00e9s que ells hagueren sabuda la cruel batalla del capit\u00e0 ab lo Gran Caramany, e hagueren presos los dos comtes, molt sovint venien a la ciutat de Sent Jordi e mataven e apresonaven molts crestians, e se\u2019n portaven de grans cavalcades, fent la guerra molt cruel. E pochs eren los qui poguessen restaurar la vida qui en lur poder vinguessen.<\/p>\n

\u00a1En quanta dolor eren posats los crestians com pensaven que Tirant no y era e havien a exir a la batalla sens ell ni lo savi Diafebus, conestable major, e de aquell virtu\u00f3s senyor d\u2019Agramunt, per tal com de necessitat tenien a defendre lurs vides e les persones e posar-se a perill de les batalles! E en la necessitat tots reclamaven a Tirant com si fos hun sant, e no\u00b7s tenien per segurs molt, ans tenien gran temor als turchs, car l\u2019\u00e0nimo gran que tenien en lo temps de les vict\u00f2ries obteses per la molta virtut de la pres\u00e8ncia de Tirant, per la abs\u00e8ncia havien tot perdut. E fe\u00ffen special oraci\u00f3 que nostre Senyor ajud\u00e0s a Tirant perqu\u00e8\u00b7l poguessen cobrar, que en ell stava tota lur speran\u00e7a.<\/p>\n

E trameteren una letra a l\u2019emperador suplicant-lo que\u00b7ls tramet\u00e9s lo lur Messies, Tirant, com ja eren tornats en les acostumades adversitats de fortuna, e que Tirant los fos donat en premi de vict\u00f2ria. E feren altra letra a Tirant, la qual era del tenor seg\u00fcent.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CLXVIII<\/h2>\n

LETRA QUE FAN LOS DEL CAMP AL CAPIT\u00c0 TIRANT<\/p>\n

\u00abO, spasa de virtut, la m\u00e9s noble que en lo m\u00f3n sia La virtut tua a D\u00e9u y al m\u00f3n \u00e9s manifesta. A la tua exceŀl\u00e8ncia significam, per mij\u00e0 de bona conexen\u00e7a, com temor de restar en lo camp ab tal vergonya, si at\u00e9nyer porem gr\u00e0cia de tu, venir a veure los teus s\u00fabdits e servidors, com altri apr\u00e9s D\u00e9u no reclamam sin\u00f3 la tua senyoria, com d\u2019ac\u00ed avant crehem e pensam que la carrera de tota desesperaci\u00f3 nos \u00e9s ja uberta, en la qual tota speran\u00e7a de nostra defensi\u00f3 penja en tu, senyor, lo millor de tots los cavallers. Creu que seria fort e dif\u00edcil cosa nosaltres \u00e9sser ja vencedors. E si anam a la batalla \u00e9s treball perdut, car no \u00e9s ja la intenci\u00f3 nostra ne prop\u00f2sit d\u2019ac\u00ed avant entrar en les mortals batalles sens tu, car stimam m\u00e9s perdre la fama que les persones nostres. La amor \u00e9s gran que nosaltres portam a la tua senyoria; e ax\u00ed com tu far\u00e0s lo que tots te suplicam, ax\u00ed alguna que tu ames haja pietat de tu, que no\u00b7t puga dir de no de tot lo que desiges.\u00bb<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CLXIX<\/h2>\n

COM L\u2019EMPERADOR TRAM\u00c9S PER SA FILLA LA LETRA A TIRANT QUE LOS DEL CAMP LI HAVIEN TRAMESA<\/p>\n

Com l\u2019emperador hagu\u00e9 lestes les letres e sab\u00e9 en quina disposici\u00f3 stava tota la sua gent, quant staven smayats e temerosos, dubt\u00e0 si daria la letra a Tirant o si speraria que fos del tot guarit; e ab tal deliber dex\u00e0 passar III dies sens manifestar-ho. Apr\u00e9s don\u00e0 la letra a sa filla, Carmesina, que la y don\u00e0s, pregant-lo que tan prest com pogu\u00e9s cavalcar que volgu\u00e9s anar al camp.<\/p>\n

Com la princessa fon dins la cambra e veu<\/a> a Tirant, ab cara molt afable an\u00e0 devers ell e dix-li semblants paraules:<\/p>\n

\u2013Flor dels millors, \u00a1veu\u2019s ac\u00ed com tots los del vostre camp criden: \u00ab\u00a1Fam, fam! \u00bfE hon \u00e9s aquell virtu\u00f3s cavaller qui\u00b7ns solia dar honorosa vida, hon \u00e9s aquell vencedor de batalles? La nostra speran\u00e7a \u00e9s tota perduda si aquell invencible cavaller no ve.\u00bb Trameten-vos aquesta letra, e lo sobrescrit diu: \u00abSia dada al millor de tots los cavallers.\u00bb Que, sin\u00f3 a tu, altri no s\u2019i deu entendre.<\/p>\n

Tirant pres la letra e leg\u00ed-la. Apr\u00e9s la mostr\u00e0 a la emperadriu e tots la veren. La princessa feu<\/a> principi a hun tal parlar.<\/p>\n

\u2013Si de grat vos venia, noble capit\u00e0, de anar lla hon se fan les forts e cruels batalles, mem\u00f2ria de fama gloriosa ne por\u00edeu aconseguir, car per virtut de la vostra anada tots los turchs seran ven\u00e7uts, car sol per la vostra vista restaran tant temerosos que no poran al\u00e7ar les mans contra les vostres for\u00e7es. E ser\u00e0 dar compliment al virtu\u00f3s desig, lo que haveu comen\u00e7at. E de a\u00e7\u00f2 fareu gran servey a la magestat del senyor emperador, a la senyora emperadriu, e a mi gran plaer. E si per amor de nosaltres no u volreu fer, feu-ho per la vostra molta virtut e bondat.<\/p>\n

Resp\u00f2s Tirant:<\/p>\n

\u2013No fretura a mi pregar la altesa vostra, com los prechs de la magestat del senyor emperador s\u00f3n a mi aspres manaments e la exceŀl\u00e8ncia sua no deu a mi pregar, mas manar-me com a hun simple servidor seu qui\u00b7l desija molt servir. E la celsitut vostra sab b\u00e9 quant vos desige servir, que no \u00e9s cosa en lo m\u00f3n que a mi fos possible de fer que per la altesa vostra me fos manat que yo no u compl\u00eds, encara que fos cert de perdre\u2019n la vida, \u00a1quant m\u00e9s en les coses qui s\u00f3n en aument de honor e prosperitat vostra! E poreu dir a la magestat del senyor emperador e de la senyora emperadriu, qui ac\u00ed present \u00e9s, e per la celsitut vostra far\u00e9 tostemps tot lo que\u00b7m ser\u00e0 manat tant com la vida m\u2019acompanyar\u00e0.<\/p>\n

E pres-li les mans e bes\u00e0-les-hi, mig per for\u00e7a e mig per grat.<\/p>\n

Apr\u00e9s la emperadriu se lev\u00e0 de lla hon se\u00ffa e pos\u00e0\u2019s al cap de la cambra ab lo psaltiri en la m\u00e0, e pres-se a dir ores ab una donzella que li ajudava. La princessa rest\u00e0 ab Tirant, ab Stephania e la Viuda Reposada e Plaerdemavida, que li fe\u00ffen companyia. E Tirant li prenia molt sovint les mans e les hi besava. E la princessa no pogu\u00e9 comportar que no li digu\u00e9s paraules de semblant stil acompanyades.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CLXX<\/h2>\n

REPRENSI\u00d3 QUE FA LA PRINCESSA A TIRANT<\/p>\n

\u2013Clarament veig, magn\u00e0nim capit\u00e0, que\u00b7l contrast de mes rahons encendran majors flames de tos desigs. A mi plau, desplaent-me, licenciar a tu per al que vols, car les coses que sens dificultat haver-se poden, la stima de lur v\u00e0lua perden<\/span>. Car veig les tues mans cobdicioses que, qui\u00b7ls dava lic\u00e8ncia, elles passarien de bon grat lo manament de sa senyora. E les tues ungles s\u00f3n sens vergonya, car la emperadriu \u00e9s ac\u00ed, que\u00b7ns pot veure. E si u veu, ser\u00e0s tengut per home de poca fidelitat e ab poca paci\u00e8ncia; por\u00e0 dir que dexes star a sa filla: tancar-t\u2019a<\/a> d\u2019ac\u00ed avant los camins de libertat. Donchs, \u00bfper qu\u00e8 dins tu no \u00e9s aquell verdader recort que\u00b7t cobres de discreta temor per dubte de inf\u00e0mia, per no restar ab tal vergonya? \u00a1O! \u00bfQuina consci\u00e8ncia haur\u00e0s si la infidelitat prens per companyona? Per\u00f2 par-me que tu deus haver begut aquella aygua de la font hon mor\u00ed lo bell Narciso, qui fa fugir de la mem\u00f2ria totes les coses passades ensemps ab la honor. E si per ventura los meus prechs que t\u2019\u00e9 fets de part de l\u2019emperador, que vages a les batalles, donen empediment a la tua dura pensa, per la mia amor oges paraules ara menors que lo meu coratge, car yo so<\/a> simple e humil a tu, qui me n\u2019has dada rah\u00f3, per \u00e7o com tu ho est stat a mi moltes voltes, e yo so<\/a> presta inclinar-me als teus peus per \u00e7o que lo senyor mon pare sia servit.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CLXXI<\/h2>\n

LA RESPOSTA QUE TIRANT FA A LA PRINCESSA<\/p>\n

\u2013La enujosa fortuna ha ordenat donar sfor\u00e7 als turchs per apartar a mi del major b\u00e9 que de present puch posseyr, \u00e7o \u00e9s, la vostra vista, la qual \u00e9s causa de aleujar part de ma atribulada pena \u2014dix Tirant\u2014. E lo profit d\u2019altri ser\u00e0 gran dan per a mi, trobant-me sol en la mia tribulaci\u00f3, car gran confort \u00e9s a les persones atribulades com tenen companyia en lur dolor. E si lo que menys se deu fer se fa, b\u00e9\u00b7s deu fer lo que m\u00e9s fer-se deu; e ja no s\u00e9 com puga apendre de soferir tristament lo dan de amor qui aparellat m\u2019est\u00e0. \u00bfQual cosa pot \u00e9sser m\u00e9s contr\u00e0ria a ma salut que veure\u2019m absent de vostra altesa? E tostemps he ho\u00eft dir que batalles nohen e cantar e sonar plaen<\/span>. E per \u00e7o, compensaci\u00f3 deu \u00e9sser admesa: que v\u00f3s, senyora, deveu cerquar ab los enemichs mat\u00e8ria de mort e no ab aquell qui us desija servir. Yo so<\/a> catiu e sotsm\u00e9s, per\u00f2 catiu no\u00b7s deu clamar de sa senyora, no per los cavallers antichs de molta stima ni per los presents; per\u00f2, perduts tots aquests, farem compensaci\u00f3 de hu sol a tots ells. \u00bfQui ser\u00e0 aquell digne de tant de b\u00e9? Yo so<\/a> aquell, Tirant, merexedor de tocar e posseir aquelles virtuts de aquella seren\u00edssima Carmesina. E si\u00b7m demanau a\u00e7\u00f2 com ho s\u00e9: per \u00e7o com ho volria. Per\u00f2 si la magestat vostra st\u00e0 congoxada per enuig, aquell qui for\u00e7au viure sens v\u00f3s for\u00e7au-lo que muyra per v\u00f3s. E par-me que dels meus ossos me fuig la virtut, emper\u00f2 la speran\u00e7a del meu cor sost\u00e9 a mi, de la qual speran\u00e7a, si yo so<\/a> desemparat, no puch rec\u00f3rrer a les mies germanes. A\u00e7\u00f2 que dich no\u00b7m ve sin\u00f3 de amor, car no he vixcut ne vixch sin\u00f3 en pena. E per \u00e7o dich que m\u00e9s stime e\u00b7m plau l\u2019aturar que no l\u2019anar, per veure tots dies la celsitut vostra. De l\u2019aturar ser\u00e9 loat, e de l\u2019anar ser\u00e9 blasmat.<\/p>\n

No tard\u00e0 la princessa en replicar paraules de semblant stil.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CLXXII<\/h2>\n

R\u00c8PLICA QUE FA LA PRINCESSA A TIRANT<\/p>\n

\u2013Yo b\u00e9 crech v\u00f3s no volr\u00edeu que\u00b7s mostrassen dos contraris en pres\u00e8ncia dels barons e nobles cavallers, los qui de honor senten, com s\u00f3n paraules de amor e de dolor, per \u00e7o que no stan b\u00e9 en boca de cavaller. E teniu v\u00f3s esment, tant com la vida vos acompanye, car les paraules dissimulades sens obra difamen l\u2019ome<\/span>; e yo b\u00e9 s\u00e9 que a v\u00f3s no poran metre mostalla per jolivert<\/span>. \u00bfPer qu\u00e8 voleu tant ocupar lo vostre enteniment envers mi \u2014car tostemps he ho\u00eft dir que en una cap\u00e7a no y pot cabre honor e delit<\/span>\u2014 que hajau a dexar la gl\u00f2ria e fama de la honor vostra? Feu v\u00f3s ax\u00ed com feu<\/a> aquell fam\u00f3s Alexandre. Com ell hagu\u00e9 ven\u00e7uda la batalla, e mort Dari, pres la ciutat hon era la muller e tres filles, les quals en tot l\u2019univers m\u00f3n no\u00b7s trobaren tres donzelles de m\u00e9s bellea, seny e avisat entendre, com D\u00e9u les ne hagu\u00e9s dotades m\u00e9s que a totes les altres. E mort Dari, sabuda la nova per la muller e filles, lo primer capit\u00e0 qui entr\u00e0, agenollaren-se als seus peus e suplicaren-lo que no les volguessen matar fins a tant lo cors de Dari hagu\u00e9s rebuda sepultura. E aquell les pos\u00e0 en gran speran\u00e7a, per \u00e7o com les veu<\/a> en strem belles. E tots los qui de amor sentien, de bon grat s\u2019i aturaren per contemplar-les. Apr\u00e9s que elles foren tornades dins los seus palaus, lo capit\u00e0 ab molts altres cavallers ho digueren a Alexandre, recitant-li la gran bellea de la mare e de les filles, suplicant-lo hi volgu\u00e9s anar per veure-les. E Alexandre, mogut de amor natural, resp\u00f2s que era molt content. E com fon fora de la posada, essent en vista dels palaus de les donzelles, torn\u00e0-se\u2019n. Los cavallers li demanaren per qu\u00e8 se\u2019n tornava. Alexandre resp\u00f2s: \u00abDubte tinch no m\u2019abell\u00eds la vista de alguna de aquestes donzelles e que tan plasent me fos, segons la mia edat, e\u00b7m content\u00e0s los cinch senys corporals, per qu\u00e8 yo hagu\u00e9s a dexar lo noble exercici de les armes ab la honor ensemps. E no volria la mia libertat encativar en poder de una donzella stranya.\u00bb E tal cavaller com aquest portava devisa de virtut, en sa companya.<\/p>\n

\u00bbAx\u00ed volria yo que v\u00f3s f\u00e9sseu. E ser\u00e0 for\u00e7at la vostra persona sostinga dans e congoxes, ab p\u00e8rdua de vostra honor si us aconortau de aquella, mas justa escusa no teniu per al que m\u2019haveu ofesa, perqu\u00e8 los h\u00f2mens envejosos de nostra pr\u00f2spera fortuna, de lur poder perdessen la conexen\u00e7a, per\u00f2 la gran stima nostra, egualment perdent, fa adversa nostra fortuna. E a\u00e7\u00f2 no u dich a fi per dir paraules qui us enugen, sin\u00f3 per la erra dels vostres mals, en los quals perseverar voleu. E venint al que vull dir, e gr\u00e0cia de v\u00f3s obtenir por\u00e9 que no vullau perdre la honor e fama per causa mia, car los bons cavallers vos incriminarien de desleal e afeminat, e a mi de engan, car dirien yo \u00e9sser stada enganadora de les vostres forces e virtuts.<\/p>\n

\u00bbPer qu\u00e8 us pl\u00e0cia voler mirar los nobles fets dels cavallers antichs com lur principi fon bo e la fi fon mala. Mirau los fets de Salam\u00f3, com fon cap de la saviesa del m\u00f3n e per dona fon id\u00f2latre. Mirau Sams\u00f3, qui de fortalea avan\u00e7\u00e0 tots los del m\u00f3n, e tenint la virtut sua en los cabells, e per dona fon enganat, que\u00b7l giny\u00e0 li digu\u00e9s en qu\u00e8 stava la sua gran virtut, e dix-lo-y e, tan prest com li hagu\u00e9 tallats los cabells, lo pos\u00e0 en mans de sos enemichs, puix hagu\u00e9 perduda la for\u00e7a. Mirau al rey David, com li\u2019n pres. E a nostre pare Adam, qui volgu\u00e9 passar lo manament de D\u00e9u per menjar del vedat fruyt. Mirau Virgili, qui fon tan gran poeta, com fon decebut per una donzella que\u00b7l feu<\/a> star penjat dins un cove una nit e hun dia a vista de tot lo m\u00f3n, per b\u00e9 que la venja que\u00b7n feu<\/a> fon molt gran, per\u00f2 ell rest\u00e0 ab sa vergonya. Mirau Arist\u00f2til e Ypocr\u00e0s, grans phil\u00f2sofs. Tots foren decebuts per dones, e molts altres de qui recitar no cur per no tenir prolixitat. \u00bfQu\u00e8 sabeu v\u00f3s yo si so<\/a> fornida de tanta ast\u00facia com aquelles e que us mostr\u00e0s molta amor e voluntat ficta, fent-vos variar lo vostre bon enginy e sentiment o que\u00b7n fes demostraci\u00f3 per \u00e7o que v\u00f3s, vencedor de batalles, torn\u00e0sseu tot lo nostre imperi en libertat e en nostre domini?<\/p>\n

\u00bbMirau, Tirant, senyor, qu\u00e8 fareu. E no vullau amar tant a altri que encativeu la vostra honor e fama e vullau perdre la gl\u00f2ria de tantes vict\u00f2ries que haveu obteses e podeu obtenir. Per qu\u00e8 no \u00e9s bona cosa que per una donzella vullau perdre tant de b\u00e9. E s\u00e9-us ben dir que no \u00e9s m\u00e9s secreta cosa en lo m\u00f3n com \u00e9s lo cor de la donzella<\/span>, per \u00e7o com la lengua rahona lo contrari del que t\u00e9 en lo cor<\/span>. E si v\u00f3s sab\u00edeu la vil pr\u00e0tica de nosaltres, no \u00e9s home en lo m\u00f3n qui\u00b7ns degu\u00e9s res stimar, sin\u00f3 per la gran magnific\u00e8ncia de vosaltres, per \u00e7o com \u00e9s natural cosa los h\u00f2mens amar a les dones<\/span>. Emper\u00f2, si vosaltres sab\u00edeu los nostres defalts, no\u00b7ns deur\u00edeu jam\u00e9s voler b\u00e9, sin\u00f3 que lo apetit natural qui us for\u00e7a, que no guardau dret ni env\u00e9s. Per qu\u00e8 us prech, per lo molt b\u00e9 que us vull, que no sia dona ni donzella que us puga fer errar. \u00bfE no sabeu v\u00f3s qu\u00e8 dix aquell savi Salam\u00f3?: \u00abIII coses s\u00f3n a mi dif\u00edcils de con\u00e9xer e la quarta no puch saber: la via de la nau en la mar, la via de l\u2019ocell en l\u2019ayre, la via de la serp en la roca, e la via del jove en la sua joventut quina ser\u00e0.\u00bb E s\u00f3n los versos aquests:<\/p>\n

Quant en la roca veur\u00e0s<\/i>
\nlo pas de la serpent,<\/i>
\nde la dona sabr\u00e0s<\/i>
\ntot son enteniment.<\/i><\/span>
\nHom no sab l\u2019aucell<\/i>
\nvolant hon se posar\u00e0,<\/i>
\nni\u00b7s sa<b> del jove<n\u00e7ell><\/sup><\/a><\/i>
\nsi bo o mal ser\u00e0.<\/i><\/span><\/div>\n

\u00bbPer \u00e7o dich a v\u00f3s, Tirant, que dexeu amor e conquistau honor. No u dich perqu\u00e8 la lexeu del tot, car en temps de pau hi pren hom gran alegria e, en temps de guerra \u00e9s for\u00e7at que hom ha de soferir treballs e congoixes. E mirau los romans, qui del m\u00f3n hagueren monarchia, car dreta virtut de cor proceheix de saviesa. E tot lo que he dit dels actes gloriosos que han fets, encara la tinta no \u00e9s exuta. Per\u00f2 ab tot, no contrastant yo diga que aneu, no resta la mia \u00e0nima no\u00b7n passe grand\u00edssima dolor per los perills grans que\u00b7n les armes se costumen seguir. Per qu\u00e8 suplich a la inmensa bondat de Jesucrist que us done honorosa vida e para\u00eds apr\u00e9s la mort, per \u00e7o com lo altisme D\u00e9u e senyor ha manat e vol que totes les coses del m\u00f3n sien subjectes a l\u2019hom, com a majors e millors en dignitat e exceŀl\u00e8ncia, car yo veig la vostra pr\u00f2spera persona en durment y en vetlant de totes coses \u00e9sser vencedora. E par-me a tot mon seny que yo y era com D\u00e9u vos feu<\/a>, e yo de\u00ffa-li: \u00abSenyor, fes-lo\u2019m tal, que tal lo vull.\u00bb<\/p>\n

Acabant la princessa, no tard\u00e0 Tirant fer principi a hun tal parlar.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CLXXIII<\/h2>\n

RESPOSTA QUE FA TIRANT A LA R\u00c8PLICA DE LA PRINCESSA<\/p>\n

\u2013Senyora inmortal, lo savi enemich tostemps studia e pensa com por\u00e0 enganar son enemich, e del foll amich li fa contrari, menyspreant les nobles virtuts e les miserables forces del cors qui donen speran\u00e7a de infinida dolor. Ultra lo general desig que yo tinch en la magestat vostra veure e servir, aquella me fa \u00e9sser m\u00e9s que home e quasi D\u00e9u, pujant-me en tan alt grau que a la noble vista de l\u2019enteniment li aparen tan poques les coses de la terra, sens vostra celsitud, que ab fastij\u00f3s menyspreu les mira. Dexar\u00e9 lo treball de recitar los actes e la virtut que la altesa vostra posseheix, per\u00f2 no vull celar lo ver de ma demanda, \u00e7o \u00e9s, los amorosos besars: si aquells yo cascun dia podia haver, poria \u00e9sser dit m\u00e9s que glori\u00f3s e posat en la m\u00e9s alta gerarchia. E per \u00e7o no\u00b7m poria star de satisfer al que la celsitud vostra ha dit, que nosaltres som de m\u00e9s dignitat e exceŀl\u00e8ncia. Dich, ab v\u00e8nia e perd\u00f3 tostemps parlant, que no us atorgaria tal conclusi\u00f3, com per tots los doctors, ax\u00ed antichs com moderns, \u00e9s determenat tot lo contrari, donant major exceŀl\u00e8ncia a les dones que no als h\u00f2mens. E a\u00e7\u00f2 ab tota veritat ho provar\u00e9 ab dits de la Santa Scriptura, e noresmenys ab los IIII evangelistes \u2014qui mentir no podien, perqu\u00e8 eren iŀluminats per l\u2019Esperit Sant\u2014, recitant en lurs evangelis que Jesucrist, com resuscit\u00e0, primer aparegu\u00e9 a dona que no a home; per qu\u00e8, rahonablement seria la dona de major exceŀl\u00e8ncia, conexent la divina bondat que per la molta virtut de vosaltres \u00e9reu merexedores de tanta honor. Car primer aparegu\u00e9 a la sacrat\u00edssima Mare sua e a la Magdalena que no als ap\u00f2stols, per \u00e7o com conexia que no eren merexedores de precehir a les dones, e per causa de a\u00e7\u00f2, tostemps ser\u00edeu jutjades per millors e de major dignitat. E per millor fortificar lo que dit he en aument de la dignitat que a vosaltres s\u2019esguarda, com nostre senyor D\u00e9u cre\u00e0 l\u2019ome, lo form\u00e0 del lim de la terra, e la dona form\u00e0 de la costella l\u2019home, qui \u00e9s pus pura mat\u00e8ria; per \u00e7o se mostra com \u00e9s creada de m\u00e9s noble cosa que no l\u2019ome.<\/p>\n

\u00bbE ultra les auctoritats de la Santa Scriptura, se mostra per speri\u00e8ncia manifesta que si una dona se lavar\u00e0 les mans e apr\u00e9s les se torne a lavar no donant spay sin\u00f3 que sien exutes, l\u2019aygua que n\u2019exir\u00e0 ser\u00e0 molt clara e neta. Feu lavar les mans a hun home e torne-les-se a lavar, sens que no toque en res, e veureu l\u2019aygua que n\u2019ix \u00e9sser t\u00e8rbola e s\u00fatzia per moltes vegades que les se lave. E ac\u00ed se mostra l\u2019ome que tira a son semblant, del que \u00e9s format, e no pot jam\u00e9s donar sin\u00f3 del que t\u00e9. Per qu\u00e8 \u00e9s bastantment provat la dona \u00e9sser de major dignitat e exceŀl\u00e8ncia que l\u2019home. E moltes altres justes aŀlegacions s\u2019i porien fer, les quals lexe per altre dia.<\/p>\n

En a\u00e7\u00f2 vengueren los metges, e la emperadriu hagu\u00e9 acabades ses ores, e acost\u00e0\u2019s a Tirant e deman\u00e0 als metges quant darien lic\u00e8ncia al capit\u00e0 pogu\u00e9s anar fins al palau.<\/p>\n

\u2013Senyora \u2014respongueren los metges\u2014, dins III o IIII dies por\u00e0 anar.<\/p>\n

La emperadriu se n\u2019an\u00e0 ab totes les dames e Tirant rest\u00e0 ab los metges. E sab D\u00e9u, com la princessa se\u2019n fon anada, l\u2019\u00e0nima de Tirant quanta dolor sentia.<\/p>\n

Com la princessa fon dins en la sua cambra, pensant en les rahons que Tirant li havia dit, vengu\u00e9-li un endolciment al cor de sobres de amor que li portava. Vench en tal punt, que fon fora de tot recort e caygu\u00e9 esmortida en terra. Com les donzelles la veren en tal so star, totes cridaren a grans crits, fins a tant que vingu\u00e9 a not\u00edcia de l\u2019emperador, lo qual ab cuytats passos an\u00e0, pensant que tot lo m\u00f3n fallit li fos.<\/p>\n

Com ell veu<\/a> en terra sa filla, com a morta, lan\u00e7\u00e0\u2019s damunt ella fent lo major dol del m\u00f3n. E la mare havia posat lo cap de sa filla sobre la sua falda, e tan adolorits crits e plors dava que per tot lo palau eren sentits; e tota la cara e les robes eren banyades de les sues l\u00e0gremes. Anaren-ho a dir prestament als metges, qui eren en la posada de Tirant. Vengu\u00e9-y hun cavaller qui secretament los dix:<\/p>\n

\u2013\u00a1Cuytau, senyors, que la senyora princessa st\u00e0 en tal punt que haureu prou a fer que siau a temps de trobar-la viva!<\/p>\n

Los metges desempararen lo sopar de Tirant e ab cuytats passos anaren a la cambra de la princessa. Lo cor sentit de Tirant, prestament presum\u00ed que algun cars havia seguit a la princessa, segons los grans crits que ell sentia donar a h\u00f2mens e a dones, e cregu\u00e9 fermament que ax\u00ed devia \u00e9sser.<\/p>\n

Cuytadament se lev\u00e0, ax\u00ed mal com stava, e an\u00e0-se\u2019n a la cambra de la princessa. E trob\u00e0-la ja retornada, e stava gitada en lo lit. E sab\u00e9 com los metges havien posada tota lur dilig\u00e8ncia en dar-li salut.<\/p>\n

Com l\u2019emperador veu<\/a> ja star a sa filla en tot son bon recort, an\u00e0-se\u2019n al seu apartament ab la emperadriu, e los metges lo acompanyaren per \u00e7o com lo ve\u00ffen molt fatigat per lo cars de sa filla. E Tirant, entrant per la cambra, quasi com a home desesperat, e veu<\/a> la princessa star gitada en lo lit, acost\u00e0\u2019s a ella ab la cara molt alterada e, ab veu piadosa, feu<\/a> principi a hun tal parlar.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CLXXIIII<\/h2>\n

COM TIRANT DEMAN\u00c0 A LA PRINCESSA QUINA ERA STADA LA CAUSA DE SON MAL<\/p>\n

\u2013Major dolor jam\u00e9s sent\u00ed de la que ha sentida e sent la mia desaventurada persona, pensant hagu\u00e9s perdut lo major b\u00e9 que en aquest m\u00f3n tinch speran\u00e7a de posseir. E molt me tarda de saber lo mal ingrat qui us ha dada tanta passi\u00f3 a la vostra excelsa persona. E si lo mal pogu\u00e9s armes pendre, yo us jur per lo baptisme que he rebut, yo\u00b7m combatria ab ell e li daria tal punici\u00f3 que jam\u00e9s hauria atreviment de dar passi\u00f3 a la magestat vostra. La inmensa Bondat divina ha haguda merc\u00e9 e pietat de mi, e ha per acceptes les mies justes preg\u00e0ries encara que yo sia gran pecador, per \u00e7o que v\u00f3s siau lo premi de la mia vict\u00f2ria, considerant la mia atribulada vida, car pijor m\u2019\u00e9s la vida que la mort vehent la celsitut vostra en tal punt \u00e9sser venguda. E yo sentia crits e no sabia qu\u00e8\u00b7m fe\u00ffa dolre la mia trista persona, e tan prest pens\u00ed en la magestat vostra, per\u00f2 de\u00ffa en mi mateix: Si algun mal t\u00e9, ella m\u2019o trametr\u00e0 a dir. B\u00e9 \u00e9s stat mester que yo haja hagut sentiment del mal que la celsitud vostra passava. E yo b\u00e9 conech que so<\/a> desemparat de la altesa vostra. E si tal cars havia d\u2019\u00e9sser, yo suplich a la inmensa bondat de Jesucrist que yo no u veja, ans yo muyra primer, perqu\u00e8 no hagu\u00e9s a fer de la mia persona tan leig cars que n\u2019hagu\u00e9s de perdre lo cors e l\u2019\u00e0nima. E la causa que la vostra excelsa persona \u00e9s posada en tanta congoxa, ha ofesos los meus ulls la gl\u00f2ria de yo veure aquella. E tal dret a mi s\u2019esguarda, e jam\u00e9s ser\u00e9 alegre fins sia segur del dubte.<\/p>\n

No tard\u00e0 la princessa fer principi a paraules de semblant stil.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CLXXV<\/h2>\n

RESPOSTA FETA PER LA PRINCESSA A TIRANT<\/p>\n

\u2013Prech-te, Tirant e senyor de mi, consentir no vulles que la mia speran\u00e7a sia feta vana, car de tot lo meu mal tu sol est stada causa; e com lo mal me asalt\u00e0, fon per pensament de la tua amor. E ja amor obra m\u00e9s en mi que no volria. E certes, m\u00e9s stimaria que la amor stigu\u00e9s secreta fins tingam temps de alegria, en la qual no y haja temors mesclades. Mas per speri\u00e8ncia he mostrat que molt mal la tinch secreta, car, \u00bfqui \u00e9s que puga amagar lo foch que per la sua gran flama fum no n\u2019ixqua? Paraules te dich missatgeres de l\u2019\u00e0nima e del cor. Per qu\u00e8\u00b7t suplich vulles anar a veure a l\u2019emperador, e no s\u00e0pia que a mi sies vengut primer que a ell.<\/p>\n

E pos\u00e0 lo cap davall la roba e dix a Tirant hi pos\u00e0s lo seu. E dix-li:<\/p>\n

\u2013Besa\u2019m en los pits per consolaci\u00f3 mia e rep\u00f2s teu.<\/p>\n

E aquell ho feu<\/a> de molt bon grat. Apr\u00e9s que li hagu\u00e9 besats los pits, li bes\u00e0 los ulls e la cara, y ella dix:<\/p>\n

\u2013Senyor, de major premi \u00e9s lo loguer que no \u00e9s son ofici, e de aquestes coses m\u00e9s sol \u00e9sser la temor que\u00b7l perill, e lo qui vol haver temor ha vergonya quant se penit.<\/p>\n

Tirant no pogu\u00e9 satisfer a les paraules de la princessa, mas part\u00ed\u2019s d\u2019ella molt content. Com fon a la cambra de l\u2019emperador e los metges lo veren, reprengueren-lo molt per \u00e7o com se era levat del lit sens consentiment d\u2019ells. Tirant resp\u00f2s:<\/p>\n

\u2013Si sab\u00e9s la vida degu\u00e9s perdre, per totes les coses del m\u00f3n no dexara per res de venir a veure la magestat del senyor emperador. Com yo us viu partir de mi tan fatigats e ab tanta cuyta, no podia altra cosa presumir sin\u00f3 la sua gran necessitat.<\/p>\n

Resp\u00f2s l\u2019emperador en la seg\u00fcent forma.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CLXXVI<\/h2>\n

LA RESPOSTA QUE L\u2019EMPERADOR FA A TIRANT<\/p>\n

\u2013Recobrada la sanitat ma filla Carmesina, la dolor strema que en aquell cars yo sent\u00ed fon quasi inestimable, ax\u00ed com aquell qui no t\u00e9 sin\u00f3 hun ull e mig e pert lo hu. Pensau quina consolaci\u00f3 en aquell cars la mia \u00e0nima podia haver No tenia sin\u00f3 dues filles: la una tinch mig perduda, que no la puch veure ni hoir, \u00e7o \u00e9s, la muller del rey de Ongria; e tinch ac\u00ed tot lo meu b\u00e9. E com la viu quasi morta, d\u2019estrema dolor pens\u00ed morir. Per\u00f2 laors e gr\u00e0cies fas a l\u2019omnipotent D\u00e9u qui de mort, a ella e a mi, nos ha volguts liberar. E de tot perill \u00e9s qu\u00edtia, e yo que\u00b7m sent molt b\u00e9, per qu\u00e8 us prech que l\u2019aneu a veure, car de la vostra vista molt se n\u2019alegrar\u00e0.<\/p>\n

E aqu\u00ed parlaren de moltes coses, per\u00f2 los metges congoxaven al capit\u00e0 se n\u2019an\u00e0s a la sua posada.<\/p>\n

\u2013Aquest \u00e9s mon delit \u2014dix Tirant\u2014: en la necessitat yo puga star prop de la magestat del senyor emperador.<\/p>\n

E l\u2019emperador li regraci\u00e0 molt la sua bona voluntat e torn\u00e0-li a dir que fes lo que\u00b7ls metges li consellaven, per\u00f2 que primer hagu\u00e9s una vista de sa filla Carmesina. E Tirant, molt content de les afables paraules que l\u2019emperador li de\u00ffa, desijava m\u00e9s star prop de la princessa que all\u00ed hon stava.<\/p>\n

Com Tirant fon dins la cambra de la princessa, trob\u00e0 all\u00ed a la emperadriu, qui pres gran plaer en la venguda sua. Passaren moltes rahons de la sua malaltia e, vehent Tirant que no tenia loch de poder parlar ab la princessa, fon-li for\u00e7at de partir-se de all\u00ed, per \u00e7o que, si los metges venguessen, no u reportassen a l\u2019emperador com s\u2019estava ab la princessa. Pres son comiat ab prou sospirs que y lex\u00e0, e la galant Stephania \u2014qui l\u2019acompany\u00e0 fins a la scala e a la partida\u2014 li dix:<\/p>\n

\u2013Senyor Tirant, dau-me remey o dau-me la mort e soterrau los meus membres banyats ab les l\u00e0grimes mies enmig del cam\u00ed per hon passar\u00e0 aquell benaventurat gran conestable. E por\u00e0 dir: \u00abAc\u00ed jau aquella qui amar en strem me solia.\u00bb E la pietat mia, merexedora \u00e9s de aquest premi, car ax\u00ed tremole com les arestes primes del blat qui s\u00f3n mogudes per lo lebeig<\/a> suau. La sanch fug de mi, e la natural calor desempara lo meu cor e lo cors, e del que dech \u00e9sser loada so<\/a> culpant. De res no\u00b7m penit, encara que los cruels fats me perseguixen. \u00bfQu\u00e8 he fet yo? \u00bfPer quin peccat dech \u00e9sser absenta de aquell qui tants mals me fa passar? E altre b\u00e9 en mi no resta sin\u00f3 que ame los somnis e les ymaginacions que de nit me aparexen. \u00a1Digau, capit\u00e0 senyor!, e yo, trista, \u00bfser\u00e9 delliurada de aquesta dolor qui tant me turmenta?<\/p>\n

Resp\u00f2s Tirant ab paraules de semblant stil.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CLXXVII<\/h2>\n

LO CONORT QUE TIRANT FA A LA DUQUESA DE MACED\u00d2NIA<\/p>\n

\u2013La lengua \u00e9s senyal de \u00e7o que lo cor desija<\/span>, e lo cavaller ha mester haja bon sentit natural, car l\u2019\u00fas de les armes, si\u00b7l perdia \u2014\u00e7o que \u00e9s de la sua heredat\u2014, seria menyspreat per los bons cavallers de honor. E si los vostres ulls haguessen vist la gran discreci\u00f3 que lo conestable t\u00e9 en les batalles e com s\u2019i regeix, per lo c\u00e0rrech gran que t\u00e9, deur\u00edeu sostenir gloriosa paci\u00e8ncia en v\u00f3s matexa, considerant la honor que d\u2019ell se pot at\u00e9nyer. \u00c9s lo callar m\u00e9s propi que lo respondre<\/span>. Per\u00f2, senyora, yo us dir\u00e9 com ser\u00e0: ja haveu vist com la senyora princessa me ha manat que yo vaja per exercir lo meu ofici, per la gran speran\u00e7a que en mi tenen; per qu\u00e8 m\u2019\u00e9s for\u00e7at de anar. E com sia all\u00e0, si ell stava dins hun ventre de peix, yo\u00b7l ne traur\u00e9 e trametr\u00e9\u2019l-vos.<\/p>\n

De aquestes paraules rest\u00e0 molt contenta la duquessa.<\/p>\n

E Tirant se n\u2019an\u00e0 a sa posada, hon trob\u00e0 los metges qui l\u2019estaven sperant.<\/p>\n

Feren-lo tornar en lo lit, e miraren-li les nafres e trobaren-les molt alterades, per \u00e7o com stant ab la princessa se era molt inflamat per la molta amor que li portava. E la curaci\u00f3 de les nafres fon pus greu que les nafres, com los del camp de Tirant staven desesperats de la sua malaltia e no tenien nenguna speran\u00e7a de vict\u00f2ria sens la virtut de la sua noble persona. E la amor que la gent d\u2019armes li portava era cosa de gran admiraci\u00f3.<\/p>\n

Lo sold\u00e0 tram\u00e9s sos embaxadors al camp per contractar ab Tirant e, com hi foren, no y trobaren lo capit\u00e0. Dolgu\u00e9\u2019ls molt e per correu ne avisaren a l\u2019emperador, lo qual prestament los tram\u00e9s a dir que vinguessen a ell, que segurament podien anar e venir, car negun pr\u00edncep no deu denegar la vista de neguns embaxadors.<\/p>\n

Com los embaxadors aplegaren a la ciutat de Contestinoble, ja Tirant stava en bona disposici\u00f3 de les sues nafres, e anava al palau e cascun dia comunicava ab l\u2019emperador de la sua partida.<\/p>\n

Com l\u2019emperador sab\u00e9 que los embaxadors venien, no volgu\u00e9 que Tirant part\u00eds. E lo dia que los embaxadors entraren, l\u2019emperador hi feu<\/a> exir a rebre\u2019ls tots los majors de la ciutat e de la sua cort b\u00e9 una legua luny de la ciutat. E lo capit\u00e0 an\u00e0 fins al portal de la ciutat.<\/p>\n

Abdaŀl\u00e0 Salam\u00f3, com veu<\/a> a Tirant, no contrastant que per lo gran sold\u00e0 fos tram\u00e9s, descavalc\u00e0 prestament e don\u00e0 del genoll en terra: feu-li<\/a> molta honor e tornant-li a fer infinides gr\u00e0cies com lo havia liberat com fon pres prop lo riu de Transimeno. Lo capit\u00e0 lo feu<\/a> tornar a cavall, e partiren de all\u00ed e anaren davant l\u2019emperador, lo qual los reb\u00e9 molt b\u00e9, ab cara afable, fent-los molta honor, per \u00e7o com all\u00ed venia per embaxador lo rey de Arm\u00ednia, qui era germ\u00e0 del Gran Caramany. Feren parlar Abdaŀl\u00e0 Salam\u00f3, per \u00e7o com era molt pus ent\u00e9s que tots los altres, e feu<\/a> principi a tal parlar.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CLXXVIII<\/h2>\n

COM L\u2019EMBAXADOR DEL SOLD\u00c0 SPLIC\u00c0 LA SUA EMBAXADA<\/p>\n

\u2013A la tua alta magestat, senyor, som tramesos per aquell temer\u00f3s exceŀlent e lo major del m\u00f3n, senyor dels senyors de la secta mafom\u00e8tica, \u00e7o \u00e9s, lo gran sold\u00e0 de Babil\u00f2nia, hoc encara per lo Gran Turch e senyor de les \u00cdndies, e per los altres reys qui\u00b7s troben en lo seu camp. Venim a la tua prefata magestat per tres coses, sens la primera: los quals tenen gran desig de saber la tua sanitat, vida, honor y stat. E venint a la primera: treves de tres mesos per mar e per terra a tu sien dades si admetre-les volr\u00e0s. La segona: sabent com aquest virtu\u00f3s capit\u00e0 dels crestians ab la sua fort spasa ha subjugat aquell poder\u00f3s senyor, lo Gran Caramany, e lo rey de la subirana \u00cdndia, qui venia en sa companya, e si per preu de rescat volr\u00e0s dar lo Gran Caramany, que sia pesat tres voltes e, tant com ser\u00e0 son pes, d\u2019or te ser\u00e0 donat; e com la balan\u00e7a ser\u00e0 al fi, ab pedres precioses ser\u00e0 mes<\/a> en la balan\u00e7a de ta part, tantes fins que a l\u2019altra fa\u00e7a desdir. E darem per lo rey de la subirana \u00cdndia hun pes e mig. Venint al tercer cap: si la tua exceŀl\u00e8ncia volr\u00e0 conc\u00f2rdia e pactar-se, tota iniquitat e malvolen\u00e7a apart posada, mas ab pau, amor e bona confederaci\u00f3, e tu com a pare per ell ser\u00e0s tengut e tu a ell por\u00e0s haver com a fill. E si per premi de ta conc\u00f2rdia li volr\u00e0s dar a Carmesina per muller, sots aquest pacte e condici\u00f3: que si fill ix, haja a pendre la nostra secta de nostre sant profecta Mafomet, e si ix filla, sia representada a la mare e vixqua en ley crestiana. E aquell viur\u00e0 en sa ley e la princessa en la sua. E ax\u00ed por\u00edem dar fi a tots los mals. E lo dit sold\u00e0, en premi del dit matrimoni te restituhir\u00e0 totes les ciutats, viles, castells que dins lo teu imperi ha presos, e m\u00e9s, te dar\u00e0 dos comptes de dobles e far\u00e0 pau final ab tu e ab los teus, e fer t\u2019a<\/a> valen\u00e7a contra tos aquells qui noure\u2019t volran.<\/p>\n

E don\u00e0 fi en son parlar. Lo emperador hagu\u00e9 b\u00e9 compr\u00e9s tot lo que l\u2019embaxador havia preposat. Lev\u00e0\u2019s de all\u00ed hon se\u00ffa e entr\u00e0-se\u2019n en una altra sala ab lo capit\u00e0 e ab tots los seus de son consell. Concordaren all\u00ed, per sguart de la malaltia del capit\u00e0, fossen donades e atorgades les treves.<\/p>\n

L\u2019emperador feu<\/a> entrar all\u00ed los embaxadors e dix-los que per amor e contemplaci\u00f3 del gran sold\u00e0 e, per semblant, del Gran Turch, ell era content de fermar en les dites treves e pau de tres meses, e de les altres coses se aturava son acort.<\/p>\n

Fermades les treves, ab imperial crida foren publicades, e semblantment ho feren los turchs. L\u2019emperador solicitava molt sovint los consells. E molts, per at\u00e9nyer la pau, loaven molt lo matrimoni de la princessa, en tant que l\u2019\u00e0nima de Tirant no era segura. E hun dia Tirant, essent dins la cambra de la princessa, present moltes donzelles que y havia, dix:<\/p>\n

\u2013\u00a1O, com me tinch per malaventurat per \u00e9sser vengut ac\u00ed, per \u00e7o com veig dos contraris star ensemps en una voluntat, qui deneguen lo dret a de qui \u00e9s! \u00a1O, cruel Tirant! \u00bfPer qu\u00e8 dubtes morir, que veus lo pare unit ab son consell contra la excelsa persona de sa filla? \u00a1Que sia sotsmesa a hun moro enemich de D\u00e9u e de la nostra ley! \u00a1Tanta bellea, virtut e gr\u00e0cia, ab tanta magnitut de linatge, \u00e9sser aterrada e posada en tan gran deca\u00ffment! E si a mi era l\u00edcit de yo recitar les perfeccions e grans singularitats que la senyora princessa poseheix, la qual yo ame e desige servir, a una deesa la poria acomparar. \u00a1Ay, que yo veig ab la pensa all\u00e0 hon ab lo cors no puch anar! \u00a1O, missatger m\u00e9s cruel que los altres! Yo\u00b7t tengu\u00ed pres e, si tant hagu\u00e9s sabut que m\u2019havies tant enujar, no t\u2019haguera perdonada la vida ni posat en libertat. E donant-te de grat lo que tant desijaves, \u00bfper qu\u00e8 fas tan cruels batalles contra mi ab pensa deliberada? \u00a1O, missatger, qui Abdaŀl\u00e0 Salam\u00f3 nomenar-te fas! Si est en recort com me diguist que havies amat e, si no u sabs, vull que u s\u00e0pies: que, encara que tu no cometes crueldat contra la senyora princessa, comets-la contra mi, qui tant de b\u00e9 t\u2019\u00e9 fet. \u00bfQu\u00e8 faries tu si no sabesses qu\u00e8 \u00e9s amor? \u00a1Benaventurada cosa \u00e9s la mort, qui dona remey a tots los mals! Yo, donzelles, no s\u00e9 qual \u00e9s major dolor. Consellau-me vosaltres, d\u2019\u00e9sser luny o prop del que m\u00e9s ame. La speran\u00e7a de la senyora princessa, ara que la tinch prop, m\u2019escalfa per la flama qui\u00b7m crema, mas aquest foch mou a mi sovint a l\u00e0gremes de pena. E lo qui st\u00e0 luny, encara que tinga molta speran\u00e7a, no l\u2019escalfa tant la speran\u00e7a com la flama, e per conseg\u00fcent, la pena \u00e9s m\u00e9s simpla e m\u00e9s larga, e lo qui \u00e9s m\u00e9s prop crema m\u00e9s fort. E si la altesa vostra se\u2019n va, la pena del desig que yo sentr\u00e9 com no us por\u00e9 veure, ser\u00e0 tal com lo de T\u00e0ntalus, qui vol pendre les pomes qui li fugen e seguir ab la boca l\u2019aygua que li fuig. \u00bfE qu\u00e8 resta, donchs, a mi que puga fer, si la magestat vostra se\u2019n va? Que\u00b7m done yo mateix la mort. E ser\u00e0 senyal per lo qual yo ser\u00e9 cregut que sens ficci\u00f3 amava la celsitut vostra m\u00e9s que a mi mateix.<\/p>\n

No tard\u00e0 la princessa fer principi a paraules de semblant stil.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CLXXVIIII<\/h2>\n

CONORT QUE LA PRINCESSA FA A TIRANT<\/p>\n

\u2013Si la fortuna ha comanat a tu \u00e9sser jutge de la mia salut, la vida e la mort mia en la tua m\u00e0 st\u00e0; e lo poder que tens de destruir a mi, deu \u00e9sser a tu gl\u00f2ria, si tal poder te plau. Major virtut ser\u00e0 si yo so<\/a> restaurada en premi de tos treballs. \u00bfE com pots tu pensar que la mia real persona se pogu\u00e9s sotsmetre a hun moro, ni lo meu cor, tan alt e gener\u00f3s, se inclin\u00e0s a \u00e9sser amiga de hun perro de moro, qui tenen tantes dones com volen e neguna no \u00e9s muller, car poden-les lexar tota hora que\u00b7s volen? \u00bfCom? \u00a1De tants magn\u00e0nims reys com ha en lo m\u00f3n, qui\u00b7m desigen haver per muller, e yo tostemps ho he denegat! Per qu\u00e8, ara \u00e9s demesiada cosa pensar en tal cars, car mostraria que so<\/a> tornada folla o he perdut de tot lo sentiment, si res de a\u00e7\u00f2 per l\u2019enteniment me passava. E si has dubte que mon pare no\u00b7s concorde ab los del consell, no tingues tal temor, car tota la fermetat de l\u2019emperador st\u00e0 en la mia lengua, en yo dir s\u00ed o no. Mas la tua amor e speran\u00e7a \u00e9s laugera e de poca const\u00e0ncia, car la adversa fortuna tostemps dona aflicci\u00f3 als miserables qui tenen poca fe y speran\u00e7a en les enamorades qui s\u00f3n de preu e de valor; e yo no\u00b7t conech m\u00e9s benigne en lo principi que en la fi. Remou, donchs, de tu, cavaller virtu\u00f3s, tota natura de pensaments, e fia de la tua Carmesina, car aquella ser\u00e0 a tu segura defensa de tots tos drets ax\u00ed com tu defenses e has defesos los seus. E pots manar, per manera de senyor de mi, totes aquelles coses que a tu en grat seran.<\/p>\n

Estant en aquestes rahons, vench la emperadriu e torb\u00e0\u2019ls, que no pogueren m\u00e9s parlar; e deman\u00e0\u2019ls de qu\u00e8 parlaven. Resp\u00f2s Tirant:<\/p>\n

\u2013Puix a la magestat vostra li plau saber de qu\u00e8 parlam, nosaltres parl\u00e0vem de aquests embaxadors com han tenguda tan folla presumpci\u00f3 en demanar que la senyora princessa sia muller de un perro fill de ca. Qui ha renegat son D\u00e9u e senyor, \u00bfno renegar\u00e0 a sa muller si la t\u00e9? Cert, senyora, s\u00ed far\u00e0. E com la tingu\u00e9s en la sua terra e li don\u00e0s mala vida, \u00bfqui seria aquell qui la defen\u00e9s ni li pogu\u00e9s ajudar? \u00bfA qui recorreria ni demanaria socors? A son pare no u por\u00e0 fer, que la sua edat no lo y consent. Si la demana a sa mare, ja molt menys, que temor tendr\u00e0 de passar la mar tremolosa, ab tanta dolor com les dones la gosen passar. D\u2019altra part, \u00bfqui por\u00e0 vedar que algun turch, per for\u00e7a, no fa\u00e7a a sa voluntat de la exceŀl\u00e8ncia vostra, e per una senyora ne perdr\u00edem dues? Com pens en aquestes coses, la mia \u00e0nima plora gotes de sanch, e freda suor gela tot lo meu cors. E sols lo hoir of\u00e9n tant les mies orelles que desige ans morir que veure hun cars tan nefand\u00edssim, de amar m\u00e9s hun moro renegat que hun cavaller de la sua terra. Cosa vergonyosa \u00e9s d\u2019ac\u00ed avant parlar-ne m\u00e9s, sin\u00f3 que desige que la mia \u00e0nima fos en lo rep\u00f2s celestial e lo cors fos en la fossa.<\/p>\n

No tard\u00e0 la emperadriu, ab \u00e0nimo sfor\u00e7at, fer principi a hun tal parlar per dar conort a Tirant.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CLXXX<\/h2>\n

LO CONORT QUE LA EMPERADRIU FA A TIRANT<\/p>\n

\u2013Una causa qui\u00b7s mena injusta e s\u2019i dona sent\u00e8ncia falsa, prest \u00e9s revocada. Aquests embaxadors venen<\/a> ab la malesa al davant e volrien fer son joch taula<\/span>. Dexau fer e tenir a l\u2019emperador sos consells, car yo e ma filla ho tenim de fer e, qui compta sens l\u2019oste, dues voltes t\u00e9 a comptar<\/span>. E per \u00e7o, capit\u00e0 virtu\u00f3s, puix yo veig v\u00f3s conexeu la rah\u00f3 e lo que no\u00b7s deu fer, siau v\u00f3s de part nostra e noga qui puga, per b\u00e9 que no y sia molt necessari. Per\u00f2 si\u00b7m fan despullar la gonella de paci\u00e8ncia, yo us assegur, als qui mal hauran consellat, ells ne portaran penit\u00e8ncia tal, que ser\u00e0 c\u00e0stich a ells e exemple als altres. E si tal cosa se fe\u00ffa, vendrien a la mia mem\u00f2ria mil maneres de morir, e la mort seria a mi menor pena que la triga de la mort, car yo, ofesa, he apr\u00e9s tembre los h\u00f2mens stranys per \u00e7o com tinch l\u2019altra filla en stranya terra. E deguda cosa \u00e9s a mi plorar, puix altre remey no tinch, e plorant desmenuix e aleuja la ira, e de nit los meus ulls destiŀlen doloroses l\u00e0gremes en loch de dormir. Dexem aquestes rahons, car no poria parlar sin\u00f3 de dolor, tan embolicada m\u2019i veig. E per \u00e7o, capit\u00e0 virtu\u00f3s, la tua cavalleria \u00e9s digna de altes laors. E yo ans daria a ma filla marit que fos conegut e anim\u00f3s, per pobre cavaller que fos, que dar-la al major senyor del m\u00f3n qui fos covart e mesqu\u00ed. No pense neg\u00fa que en ma vida yo la dex\u00e0s partir de mi. Cavaller vull que sia valent\u00edssim e s\u00e0pia guanyar e adquerir honor per a si e per als seus, e de aquell reste mem\u00f2ria en lo m\u00f3n, casc\u00fa fent-ne testimoni. E per mi jam\u00e9s ser\u00e0 rebut, ni menys per ma filla, si perfet efecte no porta e sia fet net de totes les passades culpes.<\/p>\n

\u2013Senyora \u2014dix la princessa\u2014, \u00bfqu\u00e8 val al cavaller ardiment, que savi no sia? \u00c9s veritat que porten ab si gran noblea, ardiment e saviesa, per\u00f2 a tots los grans senyors \u00e9s m\u00e9s \u00fatil saviesa que ardiment, car m\u00e9s en lo m\u00f3n s\u00f3n stimats. En aquestes rahons entr\u00e0 lo emperador e volgu\u00e9 saber de qu\u00e8 parlaven. Dix lo capit\u00e0:<\/p>\n

\u2013Senyor, ac\u00ed tenim una q\u00fcesti\u00f3, la m\u00e9s graciosa que dies ha yo haja ho\u00eft, y \u00e9s aquesta. La senyora emperadriu posa semblant demanda, e diu ax\u00ed: que si ella tenia hun fill, ella stimaria m\u00e9s que fos senyorejat de aquell virtu\u00f3s senyor qui en lo m\u00f3n se fa nomenar ardiment que de negun altre, com sia lo major do e de major exceŀl\u00e8ncia que natura puga donar. Diu la senyora princessa que ardiment \u00e9s gran senyor, e en lo m\u00f3n deu \u00e9sser molt reverit, per\u00f2 que ella t\u00e9 per molt major e de m\u00e9s alt grau e dignitat saviesa que ardiment, e que neg\u00fa no pot negun bon fet fer si savi no \u00e9s. Aquesta \u00e9s la q\u00fcesti\u00f3 de aquestes dos senyores. Pl\u00e0cia a la magestat vostra declarar quala mant\u00e9 millor dret.<\/p>\n

Resp\u00f2s l\u2019emperador:<\/p>\n

\u2013Yo no y poria fer bon juh\u00ed si primer no hohia les parts, per qu\u00e8 us prech, ma filla, que prestament s\u00e0pia vostra intenci\u00f3.<\/p>\n

\u2013A mi, senyor, no \u00e9s donat de parlar de semblants fets davant la magestat vostra, ni primer que la senyora emperadriu, mare e senyora tant amada per mi.<\/p>\n

\u2013Digues \u2014dix l\u2019emperadriu\u2014, puix ton pare t\u2019o mana. Mostra ac\u00ed tot lo teu saber, car per a\u00e7\u00f2 no menyscabar\u00e0 amor en mi.<\/p>\n

La princessa se detingu\u00e9 molt en cortesies ab la mare, que no volia dir primer. Mas, per obeir al manament del pare e de la mare, no tard\u00e0 en fer principi a paraules de semblant stil.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CLXXXI<\/h2>\n

COM LA PRINCESSA FAVOREIX SAVIESA<\/p>\n

\u2013Diverses sent\u00e8ncies foren dels antichs phil\u00f2sofs qual era lo major b\u00e9 de aquest m\u00f3n. E foren moguts per \u00e7o com ve\u00ffen que riqueses eren molt stimades e los richs h\u00f2mens eren per aquelles molt prosperats e reverits. E de aquests fon Virgili, qui feu<\/a> libres com se porien riqueses adquerir, e C\u00e8sar, que pos\u00e0 tota la sua felicitat en les riqueses de aquest m\u00f3n. Altres digueren que cavalleria, car per aquella los cavallers animosos adquerien honor e fama en lo m\u00f3n, e aconseguien vict\u00f2ria de lurs enemichs e molt nobles conquestes de molts regnes e terres, e de aquest<s><\/sup><\/a> fon Luc\u00e0, que feu<\/a> libres de cavalleria e conquist\u00e0 la major part del m\u00f3n. Hagu\u00e9-n\u2019i d\u2019altres qui digueren que salut, qui era conservaci\u00f3 de vida; dels quals fon Gali\u00e9n, qui feu<\/a> libres com hom pogu\u00e9s haver salut, e l\u2019emperador Costant\u00ed, predecessor vostre, qui per salut volgu\u00e9 donar lo rom\u00e0 imperi. Hagu\u00e9-n\u2019i d\u2019altres qui digueren que lo major b\u00e9 de aquest m\u00f3n era amor, qui fe\u00ffa viure la persona alegra e graciosa e li fe\u00ffa exercitar actes virtuosos, dels quals fon Ovidi, qui feu<\/a> libres de amor, e Paris, qui per Elena feu<\/a> molt honorosos fets. Altres digueren que bones costumes, car per bones costumes l\u2019ome de baxa condici\u00f3 era exal\u00e7at; dels quals fon Cat\u00f3, qui feu<\/a> libres de bones costumes. Altres digueren que saviesa, car per saviesa conexia hom a D\u00e9u e a si mateix; e de aquests fon Arist\u00f2til, qui feu<\/a> libres de saviesa, e lo rey Salam\u00f3, a qui, entre los altres, nostre Senyor feu<\/a> senyalada gr\u00e0cia, que li tram\u00e9s l\u2019\u00e0ngel dient-li com nostre Senyor li atorgava que de tres gr\u00e0cies, que tri\u00e0s la que m\u00e9s am\u00e0s, \u00e7o \u00e9s, saviesa sobre tots los h\u00f2mens del m\u00f3n, riquesa e vict\u00f2ria de tots sos enemichs, y ell eleg\u00ed saviesa, e l\u2019\u00e0ngel li dix que havia elegit lo millor. E ab aquesta gr\u00e0cia aconsegu\u00ed les altres, que fon lo m\u00e9s savi e lo m\u00e9s rich home que sia stat en lo m\u00f3n, de or e de argent, per \u00e7o com sab\u00e9 fer la pedra dels phil\u00f2sofs e, ab lo gran tresor que tenia aconsegu\u00ed vict\u00f2ria de tots sos enemichs. E tot a\u00e7\u00f2 obtingu\u00e9 per la saviesa.<\/p>\n

\u00bbApr\u00e9s, pot veure la magestat vostra dels romans, qui del m\u00f3n hagueren monarchia, tot per saviesa, que altrament no y foren stats bastants. E entre ells servaren tal costum: que neg\u00fa no podia esser c\u00f2nsol ni senador si savi no era, encara que fos lo millor cavaller del m\u00f3n. E tant com ells servaren aquesta pr\u00e0tica dur\u00e0 la lur senyoria, car, tan prest com dexaren saviesa e y posaren de totes gents, foren prestament perduts. Car saviesa ven\u00e7 les batalles e lo amor\u00f3s fa star liberal e conexent, e pot ajustar or e argent, e guarda\u2019s de fer tota malvestat. E com l\u2019ome \u00e9s savi, tots lo desigen per regidor, duch, rey e senyor, \u00e7o que no fan per gran ardiment que tinga, car l\u2019ome qui t\u00e9 ardiment sens saviesa, \u00e9s tengut per foll. E a mi par que tot home deu tenir temor de la mort, per \u00e7o com \u00e9s ultimum terribilium passar de aquesta vida en l\u2019altra e, com l\u2019\u00e0nima \u00e9s del cors exida, lo cors resta en gran menyscapte. Per qu\u00e8, fas conclusi\u00f3 que saviesa vol tant dir com de totes coses senyor.<\/p>\n

Acabant la princessa de magnificar saviesa, no tard\u00e0 la emperadriu fer principi a tal parlar.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CLXXXII<\/h2>\n

COM LA EMPERADRIU SATISF\u00c0 AL QUE HA DIT LA PRINCESSA<\/p>\n

\u2013Moltes voltes s\u2019esdev\u00e9 que algunes justes causes se perden per culpa de \u00e9sser mal rahonades. E per yo no haver studiat les liberals arts com ma filla, no puch tan pr\u00f2piament fundar la mia intenci\u00f3 ab dits de phil\u00f2sofs ni de h\u00f2mens de sci\u00e8ncia com ella ha fet, sin\u00f3 que ab natural rah\u00f3 la mia intenci\u00f3 fundar\u00e9, en forma tal que la magestat del senyor emperador e tots los ho\u00efdors seran conexedors de la mia clara just\u00edcia. E dich, primerament, que saviesa no deu \u00e9sser dada als cavallers, car negun cavaller qui savi sia no pot fer negun bon fet honor\u00f3s, car pensa en lo gran perill qui \u00e9s en les armes e contempla tots los inconvenients que seguir-se\u2019n poden: pert lo \u00e0nimo de empendre res que de honor sia, qui ab perill se haja at\u00e9nyer, ans \u00e9s hun gran covart. Per qu\u00e8 dich que saviesa no deu \u00e9sser acomparada ab ardiment. \u00bfNo sabeu per a qui fa la saviesa? Per a ciutadans e juristes, qui han a regir les comunitats e administrar la just\u00edcia. Aquests tals ab la saviesa treballen cont\u00ednuament en fer viure a si mateix e a la popular gent en rep\u00f2s, squivant tant com poden tota manera de guerra.<\/p>\n

\u00bbE de ardiment se veu cascun dia que de poch home fa gran senyor, segons se lig de Alexandre, qui era poch home e per ardiment lo m\u00f3n tot senyorej\u00e0. E Juli C\u00e8sar, qui per ardiment fon monarca del m\u00f3n. \u00bfE no sabs tu, ma filla, com per l\u2019ardiment de \u00c8ctor e de Tr\u00f2yol detingueren deu anys los grechs, que no pogueren pendre Troya? \u00bfQu\u00e8 us dir\u00e9 del bon rey Art\u00fas, de Lan\u00e7olot, de Tristany e, sobre tots, de aquell strenu cavaller Gale\u00e0s, qui, en companyia de Bor\u00e7 e Perseval, la conquesta del sant Greal compliren per lur gran ardiment? E de tots aquests en lo m\u00f3n no\u00b7n fora<\/a> feta menci\u00f3 alguna per savis que fossen stats, sin\u00f3 per lo gran ardiment que tenien. E al cavaller que no t\u00e9 ardiment, m\u00e9s li valria la mort que la vida. Per qu\u00e8\u00b7s mostra que m\u00e9s val ardiment que saviesa, e ab ell no\u00b7s deu acomparar, car lo savi tostemps fuig de all\u00e0 hon ha perill de mort, e de poca cosa se t\u00e9 per content, puix ho puga sens negun empediment posseir, e no cura de la mundana gl\u00f2ria per lo perill que se\u2019n pot seguir. E lo anim\u00f3s cavaller va per lo m\u00f3n conquistant e comporta fam, set, fret e calor, e troba\u2019s en combats de ciutats, viles e castells, qui \u00e9s cosa molt perillosa. Lo savi no fa res de tot a\u00e7\u00f2, ans se guarda del sol en l\u2019estiu e de suar, y en l\u2019ivern de la serena, e tota la sua vida porta molt arreglada. E si ell veu foch enc\u00e9s en vila o ciutat, plany molt per los b\u00e9ns, que no\u00b7s guasten. De guerra no se n\u2019alta gens, del temps pren lo millor que pot: elegeix ans lo b\u00e9 que lo mal. E lo cavaller anim\u00f3s fa tot lo contrari, que tostemps treballa en destruir sos enemichs e, com m\u00e9s mal los pot fer, ne resta m\u00e9s content.<\/p>\n

\u00bbE per mostrar millor speri\u00e8ncia, mira lo valer\u00f3s Tirant com ho ha fet de les grans batalles que ha hagudes, com ab \u00e0nimo sfor\u00e7at los ha posats tots per terra e\u00b7ns fa viure en nostra libertat, e a la magestat del senyor emperador fa seure ab tri\u00fcmpho en la sua imperial cadira. E de tot a\u00e7\u00f2 \u00e9s causa lo seu gran ardiment. Donchs, clarament se mostra que ardiment \u00e9s lo senyor e saviesa \u00e9s lo seu conseller. Encara te dir\u00e9 m\u00e9s: per lo gran ardiment que tingu\u00e9, Jhesucrist no dubt\u00e0 pendre mort e passi\u00f3 en la creu per rembre natura humana, obmetent-se la saviesa, per \u00e7o com ab aquella se podia molt b\u00e9 scusar de la mort, que poguera reparar lo peccat de Adam en moltes altres maneres que la sua inmensa saviesa haguera trobades. Mas per lo gran ardiment que tenia, no dubt\u00e0 de batallar ab la mort, perqu\u00e8 sabia que, morint, ell la mataria.<\/p>\n

\u00bbE lo qui vol aconseguir la gl\u00f2ria de parad\u00eds li \u00e9s b\u00e9 mester que tinga cor e ardiment en batallar contra lo m\u00f3n e la carn, e contra los sperits malignes qui cont\u00ednuament li donen guerra, e si no t\u00e9 ardiment de tots a combatre, son fet no \u00e9s res. Mira los m\u00e0rtirs sants ab quant \u00e0nimo prengueren corona de martiri e per \u00e7o aconseguiren la eterna gl\u00f2ria. Los sants confessors foren los savis qui per alta contemplaci\u00f3 obtingueren la gl\u00f2ria de parad\u00eds. Per qu\u00e8 clarament pots veure que prou rahons t\u2019\u00e9 fetes fundant largament ma intenci\u00f3, si entendre-ho volr\u00e0s. E done\u2019t lic\u00e8ncia que digues tot lo que pugues ni vulles dir en defensi\u00f3 de ton dret, e mostra tot ton saber, com ardiment sia fortalea del sperit, lo qual lo nostre redemptor D\u00e9u Jhes\u00fas volgu\u00e9 donar als seus sants ap\u00f2stols perqu\u00e8 ab sfor\u00e7at \u00e0nimo anassen a pre\u00efcar la santa cat\u00f2lica fe, ax\u00ed com se lig en los Actes dels Ap\u00f2stols. Per qu\u00e8, suplich a la magestat de mon senyor l\u2019emperador, com veja la mia just\u00edcia molt clara, hi vulla donar presta declaraci\u00f3.\u00bb<\/p>\n

No tard\u00e0 la princessa fer principi a tal resposta.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CLXXXIII<\/h2>\n

R\u00c8PLICA QUE FA LA PRINCESSA A LA EMPERADRIU, SA MARE<\/p>\n

\u2013Puix per dret natural la rah\u00f3\u00b7m for\u00e7a obeir los manaments de la exceŀl\u00e8ncia vostra, dir\u00e9 mon parer de mon poch avisat stil protestant, com a mare e senyora a qui ame sobre totes les coses del m\u00f3n, demanant v\u00e8nia e perd\u00f3 si ab mes paraules dir\u00e9 alguna cosa que sia contra lo gentil stil de la altesa vostra. E per no fatigar les orelles dels ho\u00ffdors de les infructuoses paraules que han o\u00efdes, abreujar\u00e9 lo efecte del que vull dir perqu\u00e8 clarament sia vist qui haur\u00e0 millor sabuda fundar la sua intenci\u00f3.<\/p>\n

\u00bbE dir\u00e9 primer de Alexandre, que la exceŀl\u00e8ncia vostra aŀlegat ha dient que poch era, mas que per ardiment lo m\u00f3n conquist\u00e0. Parlant ab deguda rever\u00e8ncia, no fon ax\u00ed, ans li feu<\/a> senyorejar lo m\u00f3n Arist\u00f2til ab saviesa, perqu\u00e8 li consell\u00e0 que fes cremar tot lo que los seus havien guanyat perqu\u00e8 tinguessen voluntat de guanyar-ne e no stiguessen ociosos e que les armes haguessen a seguir. De C\u00e8sar vos dir\u00e9 qui gran senyor fon en lo m\u00f3n e tot ho aconsegu\u00ed ab saviesa. E com se veu<\/a> molt poder\u00f3s e sublimat en gran honor e riquesa, desconegu\u00e9\u2019s, regint ab crueldat strema, e los seus lo feren matar. Dels altres no us ne vull dir m\u00e9s.<\/p>\n

\u00bbE per \u00e7o com la magestat vostra ha dit que lo savi de poch se t\u00e9 per content, per \u00e7o la divina bondat de nostre Senyor li ha dat natural sentiment en con\u00e9xer mal y b\u00e9, qui expressament nos mana que no vullam res guanyar injustament. E lo qui savi \u00e9s, molt b\u00e9 se\u2019n guarda. Emper\u00f2 la saviesa t\u00e9 dos senys: la hu \u00e9s temporal, l\u2019altre speritual. Lo seny speritual solament nos devisa que\u00b7ns guardem de peccar e que servem los manaments de D\u00e9u, e que cregam en los XII articles de la santa fe cat\u00f2lica, e que fa\u00e7am smena de nostres peccats en aquest m\u00f3n durant la nostra vida, ab confessi\u00f3, contricci\u00f3 e satisfacci\u00f3, e fent penit\u00e8ncia de aquells. E tot a\u00e7\u00f2 fa lo qui \u00e9s savi. Lo seny temporal \u00e9s que hom conega a si mateix e saber lo que hom \u00e9s tengut de fer, e legir libres de aquells qui m\u00e9s s\u00e0viament e virtuosa han vixcut en lo m\u00f3n perqu\u00e8\u00b7ls pugam imitar. Car de l\u2019home savi se pot b\u00e9 dir que \u00e9s per a regir tot lo m\u00f3n e l\u2019ome anim\u00f3s no sab altra cosa fer sin\u00f3 morir com a desesperat.<\/p>\n

\u00bbMas, vejam com nostre Senyor vingu\u00e9 en lo m\u00f3n, si lo y feu<\/a> venir ardiment. B\u00e9 seria foll qui tal cosa cre\u00ffa, car per tots los the\u00f2lechs \u00e9s determenat que la sua inmensa saviesa lo y feu<\/a> venir, conexent que, natura humana era perduda per lo peccat de nostre pare Adam, e que no\u00b7s podia reparar si ell no y venia, fent uni\u00f3 de la divinitat ab la humanitat. E per \u00e7o com dona era stada causa de la perdici\u00f3 de natura humana, la inmensa saviesa de nostre senyor D\u00e9u dispens\u00e0 que la reparaci\u00f3 fos feta per dona per ell preeleta, tal que fos sens m\u00e0cula de algun peccat actual, mortal, venial ni original, e en lo verge ventre de aquella volgu\u00e9 pendre humana carn, e prengu\u00e9 mort e passi\u00f3 en l\u2019arbre de la vera Creu per donar a nosaltres la eterna vida. Per qu\u00e8, clarament se mostra que ardiment no haguera bastat en fer hun tan gran fet, car sabut \u00e9s que saviesa \u00e9s do de natura e st\u00e0 en lo enteniment, qui \u00e9s lo major senyor de tots e m\u00e9s noble. E ardiment st\u00e0 dins lo cor e, si gens lo tocau, prestament se mor e lo cors \u00e9s perdut. Per qu\u00e8 li deuen dar per curador a saviesa, que\u00b7l guarde de tot mal. E qui sovint usa de ardiment, poca \u00e9s la sua vida e tostemps ser\u00e0 subjugat a les mis\u00e8ries e penes de aquest m\u00f3n, car de mal principi bona fi no s\u2019espera<\/span>. E la exceŀl\u00e8ncia vostra sia en recort d\u2019ac\u00ed avant que neg\u00fa no pot at\u00e9nyer la gl\u00f2ria de parad\u00eds sin\u00f3 per saviesa. Per qu\u00e8, suplich a la magestat de aquell magn\u00e0nim pare e senyor meu que no vulla haver sguart al meu poch avisat entendre en no haver b\u00e9 sabuda rahonar la mia just\u00edcia, com de si matexa, \u00e9s ja rahonada per \u00e9sser tan clara.<\/p>\n

Plagueren al vell emperador les avisades paraules de sa filla que havia rahonat e fon manifest quant lo gentil stil fa la just\u00edcia m\u00e9s clara.<\/p>\n

No tard\u00e0 la emperadriu en fer principi a hun tal parlar.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CLXXXIIII<\/h2>\n

REPLICA LA EMPERADRIU, RESPONENT A SA FILLA<\/p>\n

\u2013Si de l\u2019univers la consideraci\u00f3 mires, veur\u00e0s com sol ardiment \u00e9s aquell qui\u00b7l conserva, lo qual, si\u00b7s perdia, en poch temps lo m\u00f3n tot se perdria caminant en total destrucci\u00f3. Com sia cert que ardiment sia de major exeŀl\u00e8ncia que saviesa, te vols sfor\u00e7ar de sostenir causa ja perduda. E per \u00e7o com est de poca edat e lo saber no t\u2019acompanya en tal meneg<\/a>, dar-t\u2019o he a sentir pus clarament, com saviesa en la testa st\u00e0 e ardiment en lo cor. E per \u00e7o dien los naturals phil\u00f2sofs que lo cor \u00e9s lo m\u00e9s noble membre del cors, e tots los altres membres s\u00f3n a ell subjectes e li s\u00f3n obedients a tot lo que lo cor los mana, e negun altre membre no pot res fer per si, sin\u00f3 tant com lo cor vol, e totes les virtuts que lo cors posseyr pot, han de haver principi del cor, d\u2019on se mostra clarament que ell \u00e9s lo senyor. E si la persona t\u00e9 gens de enuig, prestament se coneix en la vista, segons lo cor st\u00e0. E si lo cor dorm, los altres membres no\u00b7s mouen ni tenen gens de sentiment. Per qu\u00e8, b\u00e9 par clarament que lo cor \u00e9s senyor de tots los altres membres.<\/p>\n

\u00bbAra pots veure com he b\u00e9 provat, ab natural rah\u00f3, que lo cor \u00e9s del senyor, ax\u00ed com \u00e9s ardiment de saviesa. E com la divina Provid\u00e8ncia cre\u00e0 l\u2019ome, lo cor li pos\u00e0 enmig del cors perqu\u00e8 fos millor guardat, ax\u00ed com un rey \u00e9s posat enmig dels seus com volen donar batalla, per \u00e7o que los enemichs no li puguen dan fer, per \u00e7o que los guarden ab gran sfor\u00e7 e dilig\u00e8ncia, car lo seu dan de tots seria. E per \u00e7o diu lo vulgar que ardiment \u00e9s cap e principi de totes virtuts<\/span>, car altrament l\u2019ome no seria res stimat. Per qu\u00e8\u00b7m par que haja prou dit e copiosament provat tot lo que dir s\u2019i poria, e sens ardiment no\u00b7s pot at\u00e9nyer la gl\u00f2ria de parad\u00eds ne conquistar lo m\u00f3n. E fas fi suplicant a la magestat del senyor emperador que y vulla donar la sua difinitiva sent\u00e8ncia.\u00bb<\/p>\n

No tard\u00e0 lo magn\u00e0nim emperador en fer semblant resposta.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CLXXXV<\/h2>\n

LA RESPOSTA QUE L\u2019EMPERADOR FEU<\/a> A LA EMPERADRIU E A LA PRINCESSA<\/p>\n

\u2013Si ab les nostres entenebrades penses e ab lo enfuscat entendre fals stimam tant com nostra voluntat empeny, prejudicant l\u2019altitut de nostra condici\u00f3 humana, dexant la infinida fi del sobiran B\u00e9, elegint en les creatures humanes egualment de nostres mis\u00e8ries la \u00faltima benaventuran\u00e7a, fent contra la regla de natural rah\u00f3 que\u00b7ns mostra la fi de les coses rahonables e qui s\u00f3n de m\u00e9s v\u00e0lua que les coses que a elles s\u2019esguarden, e perqu\u00e8 la veritat millor se mire, ab bon consell la q\u00fcesti\u00f3 vostra ser\u00e0 justament determenada per b\u00e9 que, al parer meu, neguna de vosaltres no fretura de advocat ni de procurador en defendre la vostra causa, com aquella sia stada molt ben rahonada, no oblidant-vos-hi res per a dir. E perqu\u00e8 cascuna de vosaltres desija obtenir la sua intenci\u00f3, dem\u00e0 siau ac\u00ed per hoir la sent\u00e8ncia. E yo haur\u00e9 agut consell de cavallers e de doctors e, sens fer favor a neguna de les parts, justament s\u2019i declarar\u00e0.<\/p>\n

L\u2019emperador ixqu\u00e9 de aquella cambra e entr\u00e0-se\u2019n en una altra, e apleg\u00e0 consell de cavallers e de juristes, e hagu\u00e9 en lo consell de grans altercacions, que molts tenien la part de ardiment, los altres de saviesa, e aqu\u00ed disputaren molt e no\u00b7s podien concordar. A la fi, l\u2019emperador se n\u2019an\u00e0 ab les m\u00e9s veus e feu<\/a> ordenar la sent\u00e8ncia.<\/p>\n

E l\u2019endem\u00e0, a la hora assignada, l\u2019emperador fon en la gran sala ab totes les dames, e asseyt en la imperial cadira. La emperadriu se assigu\u00e9 al seu costat e la princessa davant ells, e tots los barons, nobles e cavallers se assigueren perqu\u00e8 ho\u00ffssen millor la sent\u00e8ncia que\u00b7s tenia de publicar. Com tots foren asseyts, e posat scilenci, l\u2019emperador man\u00e0 al seu canceller major que public\u00e0s la sent\u00e8ncia. Lo canceller se lev\u00e0 e don\u00e0 del genoll en terra, e comen\u00e7\u00e0 a publicar la sent\u00e8ncia, qui era del tenor seg\u00fcent.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CLXXXVI<\/h2>\n

LA SENT\u00c8NCIA QUE L\u2019EMPERADOR MAN\u00c0 PUBLICAR<\/p>\n

\u00abEn nom de aquell qui \u00e9s infinit, Pare, Fill e Sant Sperit, verdader D\u00e9u en trinitat perfeta, nos<\/a>, Enrich, per la divina gr\u00e0cia emperador de Contestinoble e de tot l\u2019Imperi Grech, vista una q\u00fcesti\u00f3 qui\u00b7s mena entre la exceŀlent e molt cara muller nostra, la emperadriu, de una part, e la excelsa molt amada filla nostra, la princessa; vistes les aŀlegacions per cascuna de les parts fetes e molt b\u00e9 rahonades e defeses, havent D\u00e9u davant los nostres ulls e la pensa elevada en fer dret juh\u00ed, ab conc\u00f2rdia de la major part del nostre sacre consell, no havent sguart a la molta amor que a cascuna de les parts portam, sin\u00f3 sol a la recta just\u00edcia e donar lo dret a qui\u00b7s pertany; e attenent e considerant que saviesa \u00e9s lo m\u00e9s alt do que D\u00e9u e natura poden donar a la creatura humana, e de major perfecci\u00f3 e noblea, e de aquella totes les virtuts que lo cors pot possehir prenen principi e fonament, e sens aquella no s\u00f3n res \u2014ax\u00ed com lo sol de qui prenen lum tots los planets e les steles e iŀlumina tot lo m\u00f3n, ax\u00ed \u00e9s saviesa que senyoreja totes les virtuts e resplandeix per tot lo m\u00f3n, per qu\u00e8 \u00e9s dit gran senyor\u2014 emper\u00f2, necessitat \u00e9s gran a l\u2019home que tinga ardiment, e si no\u00b7n t\u00e9, no deu \u00e9sser res stimat, e per \u00e7o ardiment deu \u00e9sser agraduat apr\u00e9s de saviesa. E per semblant dien que\u00b7l savi no deu \u00e9sser res stimat si ardiment no t\u00e9, car deuen \u00e9sser com a germans. E per \u00e7o lo cavaller qui \u00e9s savi e anim\u00f3s \u00e9s complit de la gr\u00e0cia de cavalleria, e li deu \u00e9sser feta grand\u00edssima honor e deu \u00e9sser posat en real cadira si virtuosament viu. E liberal \u00e9s lo cavaller qui ardiment ama, e per \u00e7o fon Pompeu de batalles vencedor. Per\u00f2 com los dos s\u00f3n compliment en hun cavaller, qualsevol que sia, en aquest pertany de haver senyoria o dignitat la major del m\u00f3n. E per \u00e7o declaram e sentenciam que la emperadriu, qui mant\u00e9 ardiment, sia tenguda d\u2019ac\u00ed avant de dir gran b\u00e9 de saviesa. Encara, li manam que en qualsevulla loch que sia hon se parla de saviesa e de ardiment, done la honor primer a saviesa, puix la t\u00e9, e que u diga de bon cor, sens passi\u00f3 ne mala voluntat, e que entre mare e filla no y reste iniquitat alguna, sin\u00f3 ax\u00ed com de mare a filla fer-se deu.\u00bb<\/p>\n

Publicada que fon la sent\u00e8ncia, loaren-la les parts, e tots los que la ho\u00ffren donaren grans laors a l\u2019emperador com havia tan rectament judicat, e digueren aquell exemple vulgar qui diu que \u00abde bon fruyt ix bon fruyter, e de virtu\u00f3s cavaller juh\u00ed verdader\u00bb<\/span>.<\/p>\n

En la publicaci\u00f3 de aquesta sent\u00e8ncia se trobaren los embaxadors del sold\u00e0, e lo Gran Caramany, e lo rey de la sobirana \u00cdndia. E l\u2019emperador tingu\u00e9 consell ab lo seu capit\u00e0 e ab altres cavallers, e fon delliberat que fos feta una gran festa e apr\u00e9s que tornassen la resposta als embaxadors perqu\u00e8 se\u2019n poguessen tornar. E l\u2019emperador ne don\u00e0 c\u00e0rrech a Tirant que orden\u00e0s tot, ax\u00ed d\u2019armes com de dances e altres coses. E Tirant ho accept\u00e0 perqu\u00e8 no podia lo contrari fer, sin\u00f3 lo que d\u2019ell se pertanyia. Fon feta crida per al quinz\u00e9n dia.<\/p>\n

Com Stephania veu<\/a> que tots los grans senyors eren venguts per sguart de les treves e lo gran conestable no venia, scriv\u00ed-li una letra qui en efecte contenia semblants paraules.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CLXXXVII<\/h2>\n

LETRA TRAMESA PER STEPHANIA AL GRAN CONESTABLE<\/p>\n

\u00abHaver trencada la fe no profita als cavallers, car aquell loch demana les penes de deslealtat, majorment com alg\u00fa of\u00e9n amor, e tu has ofesa a mi, per \u00e7o com me prometist que molt prestament series a mi tornat. E al desleal e trencador de fe hun defalt li basta e, qui lo y perdona, aparelle\u2019s de perdonar-li\u2019n molts. E s\u00e9\u2019t ben dir: menor pes ha en tu que en la subiranesa de la aresta. \u00bfE tems tu que yo no sia de tanta v\u00e0lua que no pertanga a tu e que no sia digna del<\/sup><\/a> matrimoni teu? No s\u00e9 per quina rah\u00f3 st\u00e0s de no venir a mi. E si per ventura nova amor abra\u00e7a lo teu coll e bra\u00e7os, sia yo fi de la nostra amor. \u00a1O, D\u00e9u! \u00a1Muyra yo ans que sia ofesa per tan crimin\u00f3s adulteri, e la mia mort sia primera que tal culpa sia tua! E no dich yo les coses des\u00fas dites perqu\u00e8 hages dat a mi senyal d\u2019esdevenidora dolor, ni que yo sia comoguda per novella fama, mas tem totes aquestes coses; \u00bfcar qui \u00e9s aquell qui ha amat segurament?<\/p>\n

\u00bbE cascuna error comou egualment \u00e0nsies. E tu fes per manera que destroexques a tos enemichs, mas no a ta sposada, car mon delit en b\u00e9 o en mal s\u2019\u00e9s convertit, e la tua persona sostendr\u00e0 tants dans ab tanta p\u00e8rdua de ta honor. Mas d\u2019altra m\u00e9s justa scusa per al que m\u2019has ofesa: los fats envejosos de la mia pr\u00f2spera fortuna. E la speran\u00e7a de b\u00e9 e temor de mal me fa creure ad\u00e9s una cosa, ad\u00e9s altra, e la mia m\u00e0, feta flaca per scriure, jau en la mia falda.\u00bb<\/p>\n

 <\/p>\n

CAP\u00cdTOL CLXXXVIII<\/h2>\n

RESPOSTA FETA PER LO CONESTABLE A LA LETRA D\u2019ESTEPHANIA<\/p>\n

\u00abSi fos mort, vixquera ab \u00ednclita fama, quiti de criminosa inf\u00e0mia, la qual, m\u00e9s maliciosa que vera, \u00a1li has posat nom! E tant demanes guard\u00f3 de la strema dolor que tos mals t\u2019espera, lo qual no basta preu de la mia trista persona, car la tua bellea te fa mer\u00e9xer, encara desamant, no tan solament \u00e9s rah\u00f3 sies amada, mas com a sancta de oraci\u00f3 merex la tua persona \u00e9sser adorada: sols aquest pensament me for\u00e7ara respondre a ta letra. Si creus les mies mans stiguen segures en l\u2019exercici de les armes, lo terme de mon scrit cre\u00ffa que, de la gl\u00f2ria que de ma letra atenyeries, te faria descobrir lo que per amor \u00e9s rah\u00f3 tingues celat. E sens dubte aconseguiria terme ma atribulada vida, si amor advocant la part mia no\u00b7m fes clarament veure la tua letra \u00e9sser merexedora de resposta presta, sols per restaurar ta vida e fugir <lo nom d\u2019ome\u00e7ida>.<\/sup><\/a> \u00bfVols que\u00b7t diga? La mia pensa st\u00e0 ferma en la sua devoci\u00f3. E no hages altre pensament de mi yo pogu\u00e9s amar altra sin\u00f3 a tu. Recorda\u2019m aquella darrera nit que tu e yo \u00e9rem en lo lit. Entraven los raigs de la luna e, tu pensant fos lo dia, de\u00ffes en manera de querella: \u201c\u00a1E moguen-te a pietat los grans jemechs e dolorosos sospirs de la mesquina d\u2019Estefania e no vulles mostrar tan a\u00efna<\/sup><\/a> la for\u00e7a del teu gran poder! \u00a1dona loch a Stefania que repose hun poch ab Diafebus!\u201d E m\u00e9s de\u00ffes: \u201cO, quant me tendria yo per benaventurada si yo sab\u00e9s l\u2019art m\u00e0gica que \u00e9s l\u2019alta sci\u00e8ncia dels m\u00e0gichs, en la qual han poder de fer tornar del dia nit.\u201d Mas yo so<\/a> content del delit\u00f3s premi que virtut ab si porta e de \u00e7o que la tua letra demana. Fa\u00e7 fi tement la tarda de mon scriure no met\u00e9s en perill ta persona.\u00bb<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CLXXXVIIII<\/h2>\n

LES GRANS FESTES QUE L\u2019EMPERADOR FEU<\/a> FER PER AMOR DELS EMBAXADORS DEL SOLD\u00c0<\/p>\n

Feta la letra, la don\u00e0 al scuder que la y havia portada, dient-li:<\/p>\n

\u2013Amich, digues a ta senyora per lo c\u00e0rrech gran que de aquests afers tinch, no \u00e9s en libertat mia poder-los lexar sens manament de superior. Per\u00f2 passada la festa que\u00b7l senyor emperador fa, yo far\u00e9 mon poder de \u00e9sser-hi. E per mi besar-li has les mans a la qui \u00e9s en virtuts complida, e apr\u00e9s a la senyora de qui so<\/a>.<\/p>\n

Aquell pres son comiat e tench son dret cam\u00ed envers la ciutat de Contestinoble. Com aquell fon aplegat dins lo palau, trob\u00e0 en la cambra a Stefania ab la princessa a grans rahons e, com per elles fon vist, aquella a qui tocava lo premi de tal mester lev\u00e0\u2019s prestament e ab cara molt alegra li dix:<\/p>\n

\u2013\u00bfQu\u00e8 \u00e9s de aquell qui t\u00e9 la mia pensa subjugada a tota sa voluntat?<\/p>\n

E aquell, sens respondre res, an\u00e0 all\u00e0 hon era la princessa e bes\u00e0-li la m\u00e0. Apr\u00e9s gir\u00e0\u2019s envers Stefania e feu<\/a> lo semblant, e don\u00e0-li la letra que portava. E com aquella la tench en ses mans, al\u00e7\u00e0-la envers lo cel en senyal de oferta. Apr\u00e9s, legida la letra, elles abduys hagueren moltes rahons, aquella dolent-se com lo conestable no seria all\u00ed en aquelles festes, per \u00e7o com l\u2019escuder <no><\/sup><\/a> descobr\u00ed la veritat de la sua ficta e temerosa venguda.<\/p>\n

Vengut lo dia de la festa, lo conestable vench a una legua de la ciutat molt secret, e all\u00ed se atur\u00e0 fins a l\u2019endem\u00e0. Stefania en degun cas no volia anar a la festa, puix no y era lo que ella amava. E la princessa la\u2019n preg\u00e0 molt, dient que, si ella no y anava, tanpoch s\u2019i iria e totes les festes se destorbarien, en tant que a Stefania li fon for\u00e7at de anar.<\/p>\n

Apr\u00e9s les misses dites, ab molt gran sirim\u00f2nia anaren al mercat, lo qual trobaren tot cubert, alt e baix, de draps de lana blanchs e verts e morats, e per les parets draps de ra\u00e7 ab les figures totes franceses. E tot a l\u2019entorn del dit mercat havia taules meses. E lo t\u00e0lem de l\u2019emperador era molt rich e molt poxant, tot a l\u2019entorn de draps de brocat. E l\u2019emperador se sigu\u00e9 enmig e los embaxadors prop d\u2019ell. Alt, al cap de la taula, se\u00ffa la emperadriu ab sa filla. E lo Gran Caramany e lo rey de la subirana \u00cdndia menjaven baix en terra per \u00e7o com eren presoners. Les donzelles e totes les dones de honor se\u00ffen a la part dreta. E totes quantes dones de la ciutat volien menjar, ho podien b\u00e9 fer. Stefania se\u00ffa a cap de taula, e les altres apr\u00e9s d\u2019ella. Tots los duchs e grans senyors se\u00ffen a la part sinestra.<\/p>\n

Havien parat XXIIII tinells tots plens d\u2019or e d\u2019argent. En lo primer tinell foren meses totes les rel\u00edquies de la ciutat. En lo segon, tot l\u2019or de les sgl\u00e9sies. Apr\u00e9s venien X tinells tots plens de caba\u00e7os e paners grans de tot lo tresor de l\u2019emperador, tots de moneda d\u2019or. E apr\u00e9s venien les copes d\u2019or, venien apr\u00e9s tots los plats e salers; apr\u00e9s les sues joyes; apr\u00e9s d\u2019a\u00e7\u00f2 l\u2019argent, que era de pichers e salers daurats. Lo que era blanch, tot anava per les taules. E de tot a\u00e7\u00f2 foren plens los XXIIII tinells. La moneda blanca tota stava en conques davall los tinells. En cascun tinell guardaven III cavallers ab robes de brocat rocegant per terra, e casc\u00fa de aquests ab una verga d\u2019argent en la m\u00e0. Gran fon la riquea que aquell jorn lo emperador mostr\u00e0.<\/p>\n

Enmig de les taules hon menjaven, havia rench de j\u00fanyer. Aquell dia eren taulegers lo capit\u00e0 e lo duch de Pera e lo duch de Sin\u00f2poli. Mentres que l\u2019emperador se dinava, aquells junyien. Primerament ixqu\u00e9 lo duch de Pera. Portava paraments de brocat d\u2019or, tots blaus. Lo duch de Sin\u00f2poli portava los paraments de brocat vert y burell, mitadats. Tirant aportava huns paraments de vellut vert, tots cuberts de ducats qui penjaven, tan grans que cascun ducat de aquells valia XXX ducats dels altres, los quals paraments eren de gran stima.<\/p>\n

Tirant, hun dia, venint a la porta de la cambra de la princessa trob\u00e0 a Plaerdemavida e deman\u00e0-li qu\u00e8 fe\u00ffa la senyora princessa. E ella responent, dix:<\/p>\n

\u2013\u00a1Ay, en beneit! \u00bfPer qu\u00e8 u voleu v\u00f3s saber, qu\u00e8 fa ma senyora? Si f\u00f3sseu vengut m\u00e9s prest, en lo lit la hagu\u00e9reu trobada. E si v\u00f3s la hagu\u00e9sseu vista ax\u00ed com yo, la vostra \u00e0nima stiguera en gl\u00f2ria perdurable. E aquella cosa que \u00e9s amada, quant m\u00e9s se veu m\u00e9s se delita<\/span>. E per \u00e7o yo crech que molt major delit porta lo mirar que no fa lo pensar. Entrau, si voleu, car ja la trobareu vestida ab son brial. Grata\u2019s lo cap e pruen-li los talons, puix lo temps se alegra e dels nostres desigs alegre indici se demostra. Per semblant nos alegram totes. E per \u00e7o us vull rahonar del meu sdevenidor desig. \u00bfPer qu\u00e8 no ve ab v\u00f3s lo meu Yp\u00f2lit? Car ab ulls de dolorosa pensa sovint lo veig. Cosa \u00e9s molt dura de pensar e dolch-me dins mi matexa per \u00e7o que negun b\u00e9 present se deu per sdevenidor lexar, ne tampoch pendre mal per sdevenidor b\u00e9<\/span>.<\/p>\n

\u2013Donzella \u2014dix Tirant\u2014, yo us prech per gentilea me vullau dir ab tota veritat si la senyora emperadriu mala sort la hauria dins portada, o altra persona de qui yo m\u2019aja a recelar. E per \u00e7o vos deman consell e ajuda, e no \u00e9s neguna denegar-lo\u00b7m dega.<\/p>\n

\u2013Yo a la senyoria vostra \u2014dix Plaerdemavida\u2014 no diria una cosa per altra, car egual seria en los dos lo c\u00e0rrech: vostra marc\u00e9 per venir e yo per dexar-vos entrar. E yo b\u00e9 s\u00e9 que la princessa no vol que l\u2019amor que v\u00f3s li portau sia sens algun m\u00e8rit. E per \u00e7o com vos conech apetit gran de la cosa desijada, volria-us-hi poder ajudar; car qui desija e no pot lo seu desig complir, est\u00e0 en pena<\/span>, e neguna cosa no \u00e9s m\u00e9s laugera de perdre que aquella la qual speran\u00e7a m\u00e9s avant no promet tornar.<\/p>\n

Lavors Tirant entr\u00e0 dins la cambra e trob\u00e0 la princessa que tenia los seus daurats cabells enbolicats en la m\u00e0. Com ella lo veu,<\/a> li dix:<\/p>\n

\u2013\u00bfQui dret vos ha donat que entreu ac\u00ed? E aquest c\u00e0rrech no \u00e9s covinent ni \u00e9s donat a tu de entrar en la mia cambra sens lic\u00e8ncia mia, car si l\u2019emperador ho sab, de deslealtat te poran incriminar. Prech-te vages, car cont\u00ednuament tremolen los meus pits de recel temer\u00f3s.<\/p>\n

E Tirant no cur\u00e0 de les paraules de la princessa, sin\u00f3 que s\u2019acost\u00e0 envers ella e pres-la en los bra\u00e7os e bes\u00e0-la moltes vegades los pits, los ulls e lo boca. E les donzelles, com ve\u00ffen que Tirant ax\u00ed jugava ab la senyora, totes staven a la cominal. Per\u00f2 com ell li posava la m\u00e0 dej\u00fas la falda, totes eren en sa ajuda. E stant en aquests jochs e burles, sentiren que la emperadriu venia a la cambra de sa filla per veure qu\u00e8 fe\u00ffa. E ab los jochs no la sentiren fins que fon a la porta de la cambra.<\/p>\n

Prestament Tirant se lan\u00e7\u00e0 st\u00e9s per terra e lan\u00e7aren-li roba dess\u00fas e la princessa segu\u00e9\u2019s damunt ell. Stava\u2019s pentinant. E la emperadriu segu\u00e9\u2019s al seu costat. No fall\u00ed molt no\u00b7s segu\u00e9s sobre lo cap de Tirant. \u00a1Sab D\u00e9u ab quina temor de vergonya en aquell cars Tirant stava! Ab tal congoxa stigu\u00e9 per bon spay, que parlaren de les festes que\u00b7s devien fer fins que vench una donzella ab les ores. Lavors la emperadriu se lev\u00e0 e apart\u00e0\u2019s al cap de la cambra e pres-se a dir ses ores. La princessa no\u00b7s mogu\u00e9 gens de all\u00ed per dubte que la emperadriu no\u00b7l ves. Com la princessa se fon pentinada, pos\u00e0 la m\u00e0 davall la roba e pentinava a Tirant, e ell ad\u00e9s ad\u00e9s li besava la m\u00e0 e li prenia la pinta. E stant en tal congoxa, totes les donzelles se posaren davant la emperadriu; e lavors, sens fer molta remor, Tirant se lev\u00e0 e an\u00e0-se\u2019n ab la pinta que la princessa li don\u00e0.<\/p>\n

Com fon fora de la cambra, pensant que ja fos en loch segur que per neg\u00fa no seria vist, veu<\/a> venir a l\u2019emperador ab hun cambrer, que venien dretament a la cambra de la princessa. Com Tirant los veu<\/a> venir, no les tingu\u00e9 totes. Vehent-los venir per una gran sala, Tirant, no havent altre remey, torn\u00e0-se\u2019n cuytat a la cambra de la princessa, e dix-li:<\/p>\n

\u2013Senyora, \u00bfquin remey dareu en ma persona, que l\u2019emperador ve?<\/p>\n

\u2013\u00a1Ay, trista! \u2014dix la princessa\u2014. Exim de hun mal e donam en altre pijor.<\/p>\n

Yo b\u00e9 us ho de\u00ffa, car v\u00f3s veniu tostemps a hores indispostes.<\/p>\n

Prestament feu<\/a> posar a les donzelles davant la emperadriu y ell, ab suaus passos, lo posaren dins un altra cambra. E posaren-li molts motalafs dess\u00fas, per \u00e7o que si l\u2019emperador hi entr\u00e0s, ax\u00ed com fe\u00ffa moltes voltes, que no\u00b7l ves.<\/p>\n

Com l\u2019emperador fon en la cambra, trob\u00e0 a sa filla que\u00b7s volia ligar.<\/p>\n

Stigu\u00e9 all\u00ed fins que fon ligada e la emperadriu hagu\u00e9 dites ses ores e les donzelles se foren totes abillades. La emperadriu se pos\u00e0 primera e totes les altres la seguiren. Com foren a la porta de la cambra, la princessa deman\u00e0 los seus guants, e dix:<\/p>\n

\u2013Yo\u00b7ls he stojats en loch que neguna de vosaltres no u sab.<\/p>\n

Ella torn\u00e0 entrar dins la cambra hon Tirant era e feu-li<\/a> levar la roba que damunt tenia. E ell don\u00e0 hun gran salt e pres la princessa en los bra\u00e7os, e portava-la ballant per la cambra e besant-la moltes vegades. E dix-li:<\/p>\n

\u2013\u00a1O, quanta bellea! Ab tanta perfecci\u00f3 jam\u00e9s viu en donzella del m\u00f3n. La magestat vostra passa totes quantes s\u00f3n de saber e gran discreci\u00f3, car, certament, ara no tinch admiraci\u00f3 si lo moro sold\u00e0 vos desija tenir en sos bra\u00e7os.<\/p>\n

\u2013A tu engana lo parer \u2014dix la princessa\u2014, car yo no so<\/a> tan alta en perfecci\u00f3 com tu dius, sin\u00f3 que bona voluntat t\u2019o fa dir, car la cosa, quant m\u00e9s se ama, m\u00e9s se desija amar<\/span>. Per b\u00e9 que sia vestida d\u2019un negre vestiment, sots honest vel so<\/a> ligada, e aquella flama que als teus ulls de mi resplandeix \u00e9s amor, car per la vista lo virtu\u00f3s se contenta. E per \u00e7o yo\u00b7t far\u00e9 dar gl\u00f2ria, honor e fama. E si a\u00e7\u00f2 no\u00b7t basta e no\u00b7n ser\u00e0s content, tu ser\u00e0s fet home sens recort e m\u00e9s cruel que l\u2019emperador Ner\u00f3. Besa\u2019m e leixa\u2019m anar, car l\u2019emperador m\u2019est\u00e0 sperant.<\/p>\n

Tirant no y pogu\u00e9 satisfer, sin\u00f3 que les donzelles li tenien les mans per les burles e jochs que li fe\u00ffa, perqu\u00e8 no la deslig\u00e0s. E com veu<\/a> que se n\u2019anava e ab les mans no la podia tocar, alarg\u00e0 la cama e pos\u00e0-la-y davall les faldes, e ab la \u00e7abata toqu\u00e0-li en lo loch vedat e la sua cama pos\u00e0 dins les sues cuxes. Lavors la princessa, corrent ixqu\u00e9 de la cambra e an\u00e0 hon era l\u2019emperador. E la Viuda Reposada tragu\u00e9 a Tirant per la porta de l\u2019ort.<\/p>\n

Com Tirant fon en sa posada, descals\u00e0\u2019s les calses e \u00e7abates. E aquella calsa e \u00e7abata ab qu\u00e8 havia tocat a la princessa davall les faldes, feu-la<\/a> molt ricament brodar. E fon stimat lo que y pos\u00e0, \u00e7o \u00e9s, perles, robins e diamants, passats XXV m\u00edlia ducats.<\/p>\n

E lo dia del rench se cals\u00e0 la calsa e la \u00e7abata. E tots quants hi havia que ve\u00ffen semblant cosa, staven admirats de la gran singularitat de les pedres fines que y havia, ne tan riqua \u00e7abata de cuyro no era stada vista. E en aquella cama no portava arn\u00e9s neg\u00fa, sin\u00f3 en la sinestra; e paria star molt b\u00e9. Per cimera portava, damunt lo elmet, quatre pilars d\u2019or, lo sanct Greal fet a manera d\u2019aquell que Gale\u00e0s, lo bon cavaller, conquist\u00e0. Sobre lo sant Greal stava la pinta que la princessa li havia dada, ab hun mot que y havia e, qui legir-ho sabia, de\u00ffa:<\/p>\n

No ha virtut que en ella no sia. E ax\u00ed ixqu\u00e9 aquell dia.<\/p>\n

Enmig del rench havia hun gran cadafal tot cubert de draps de brocat. E enmig stava una gran cadira molt riquament guarnida e per mig tenia un pern, que la cadira se podia voltar entorn. E alt se\u00ffa la s\u00e0via Sibiŀla, molt riquament abillada, que mostrava en si gran magnific\u00e8ncia. E cont\u00ednuament a totes parts se vogia. E baix, al peu de la cadira, se\u00ffen totes les deesses ab les cares cubertes, per \u00e7o que en lo passat temps de\u00ffen los gentils que eren cossos celestials. Entorn de les deesses se\u00ffen totes les dones qui b\u00e9 havien amat, ax\u00ed com fon la reyna Ginebra, qui a Lan\u00e7alot am\u00e0; la reyna Isolda a Tristany; e la reyna Pen\u00f2lope, qui a Ulixes am\u00e0; e Elena a Paris; Briseyda a Achiŀles; Medea a J\u00e0son; la reyna Dido a Eneas; Deiamira a \u00c8rcules; Adriana a Teseu; e la reyna Phedra <qui><\/sup><\/a> requer\u00ed a Yp\u00f2lit, son fillastre. E moltes altres n\u2019i havia \u2014que seria fatiga de nomenar-les\u2014, que en la fi de lurs amors foren decebudes per los enamorats, ax\u00ed com feu<\/a> J\u00e0son, qui deceb\u00e9 y destroh\u00ed la gentil persona de Medea, e ax\u00ed com feu<\/a> Teseu <a><\/sup><\/a> Adriana: tragu\u00e9-la de la casa del rey son pare e, portant-la per la mar, dex\u00e0-la en una illa deserta e all\u00ed fin\u00e0 sa dolorosa vida. E de tals com aquestes que dit vos he, n\u2019i havia moltes. E cascuna tenia huns a\u00e7ots en la m\u00e0. E lo cavaller qui fos derrocat de dret encontre e mes<\/a> per terra, portaven-lo al cadafal e a la s\u00e0via Sibiŀla donava-li sent\u00e8ncia de mort, dient puix havia defraudat amor e tot son poder. Les altres dones e deesses agenollaven-se davant la Sibiŀla e recaptaven-li gr\u00e0cia que no mor\u00eds, mas que la sent\u00e8ncia fos mudada en a\u00e7ots. Ella, atorgant als prechs de tantes senyores, desarmaven lo cavaller davant tothom e apr\u00e9s daven-li de grans a\u00e7ots, e ax\u00ed fe\u00ffen devallar del cadafal en terra, en tal manera. Casc\u00fa qui per terra era mes<\/a>, havia semblant guard\u00f3.<\/p>\n

Los taulegers ixqueren al rench ans del dia e no dexaven j\u00fanyer a neg\u00fa qui no port\u00e0s paraments de seda o de brocat o de chaperia.<\/p>\n

Com l\u2019emperador man\u00e0 fer aquestes festes e lo conestable ho sab\u00e9, pos\u00e0\u2019s molt singularment en orde. E estant l\u2019emperador en lo millor de son menjar entr\u00e0 per la gran pla\u00e7a lo conestable en la forma que dir\u00e9. Ell portava paraments de dos colors: la una part era de brocat sobre brocat carmes\u00ed, altra mitat era de dom\u00e0s morat. E lo dom\u00e0s era brodat de garbes de dac\u00e7a<\/a>, e totes les spigues eren grosses perles brodades e les canyes eren totes d\u2019or. Aquests paraments eren molt vistosos e molt richs. Lo elm portava cubert de aquell drap mateix e, sobre l\u2019elm, portava hun capell de feltre tot brodat de moltes perles e d\u2019or fi que y havia. Ab spasa senyida, b\u00e9 mostrava venir de cam\u00ed. Portava XXX gentilsh\u00f2mens en sa companyia, tots ab mantos de carmes\u00ed. Los uns eren de marts gebelins forrats e los altres de erminis. E deu cavallers que ab ell venien, tots ab robes de brocat. E tots anaven ab les cares cubertes ab capirons de cavalcar. E per aquest orde mateix anaven VI trompetes que portava. E davant lo conestable anava una donzella riquament abillada ab una cadena d\u2019argent, que la hun cap portava en la m\u00e0 e l\u2019altre stava ligat al coll del gran conestable. E m\u00e9s, portava XII adzembles totes ab les albardes cubertes de carmes\u00ed e les singles totes de parches de seda. La una adzembla portava lo seu lit, l\u2019altra portava una lan\u00e7a grossa de brocat cuberta \u2014e de aquestes lances ne portava sis, e cascuna lan\u00e7a anava en sa adzembla\u2014. En tal forma entr\u00e0, ab totes les XII adzembles, que cascuna portava de la sua roba, e feu<\/a> la volta per lo rench. Com fon davant l\u2019emperador, feu-li<\/a> molt gran rever\u00e8ncia. E pass\u00e0 per tots los stats e cascun stat ell salud\u00e0. Com l\u2019emperador veu<\/a> que tots venien ab les cares cubertes, tram\u00e9s a demanar qui era lo cavaller qui tan pomp\u00f3s venia. E als qui fon demanat, resp\u00f2s ax\u00ed com los era stat manat:<\/p>\n

\u2013Aquest \u00e9s hun cavaller de ventura.<\/p>\n

E no\u00b7n pogueren m\u00e9s saber.<\/p>\n

Dix l\u2019emperador:<\/p>\n

\u2013Puix no\u00b7s vol nomenar, ell mostra \u00e9sser b\u00e9 presoner com ab cadena lo porta donzella. Ell certament deu \u00e9sser presoner de amor. Ves e torna-y e demana a la donzella quina amor lo ha ax\u00ed apresonat. E si no\u00b7t vol dir son nom, ell porta hun scrit en l\u2019escut: veges si \u00e9s all\u00ed son nom.<\/p>\n

Lo cambrer de l\u2019emperador an\u00e0 cuytat e feu<\/a> son manament. La donzella li resp\u00f2s:<\/p>\n

\u2013Lo dan e la pres\u00f3 de aquest cavaller ha fet donzella verge. E consentint a la voluntat sua, lo ha subjugat en la forma que veheu.<\/p>\n

E m\u00e9s no li dix. E aquell torn\u00e0 la resposta e l\u2019emperador dix:<\/p>\n

\u2013Obra \u00e9s de cavallers que moltes voltes amen e no s\u00f3n amats. E casc\u00fa \u00e9s desij\u00f3s d\u2019\u00e9sser en la primera edat, per b\u00e9 que de mi tot rep\u00f2s s\u2019\u00e9s apartat e quasi no me\u2019n recort sin\u00f3 de la temerosa vida. Digues, \u00bfhas lest en aquell scut, qui no \u00e9s romput ni menys temut?<\/p>\n

\u2013Senyor \u2014resp\u00f2s lo cambrer\u2014, yo l\u2019\u00e9 ben lest una e moltes voltes hi \u00e9s scrit en lengua spanyola o en franc\u00e9s, e diu:<\/p>\n

Malaja amor qui la\u2019m feu<\/a> abellir,<\/i>
\nsi no li fas de mes dolors sentir.<\/i><\/div>\n

En a\u00e7\u00f2 lo conestable era ja al cap del rench ab la lan\u00e7a en la cuxa, e deman\u00e0 ab qui junyia. Fon-li dit que ab lo duch de Sin\u00f2poli.<\/p>\n

La hu an\u00e0 devers l\u2019altre e feren de bells encontres. La cinquena carrera lo gran conestable l\u2019encontr\u00e0 tan bravament que de la sella lo feu<\/a> sortir. E de all\u00ed lo portaren al cadafal de la s\u00e0via Sibiŀla. E prestament fon desarmat e molt b\u00e9 a\u00e7otat per les dones qui eren stades desconegudes de amor per los falsos enamorats.<\/p>\n

Com tota la sirim\u00f2nia fon feta, torn\u00e0 a j\u00fanyer ab lo duch de Pera. E com foren a la deena carrera, lo conestable lo encontr\u00e0 enmig de la visera y tragu\u00e9\u2019l de seny, e a ell e al cavall mes<\/a> per terra.<\/p>\n

\u2013\u00bfQuin home \u00e9s aquest \u2014dix Tirant\u2014 de mala ventura que ax\u00ed ha derrocats mos singulars amichs?<\/p>\n

Feu-se<\/a> posar prestament l\u2019elm al cap e puj\u00e0 a cavall e pos\u00e0\u2019s al cap del rench ab una grossa lan\u00e7a que deman\u00e0. E en aquell spay que ell se pos\u00e0 a punt, portaren lo duch, com fon tornat en son recort, al cadafal de la s\u00e0via Sibiŀla e feren d\u2019ell com havien fet de l\u2019altre. Lo conestable dix que no m\u00e9s j\u00fanyer, per \u00e7o com sab\u00e9 que Tirant era al cap del rench. E los jutges digueren que for\u00e7adament tenia de complir les XII carreres ax\u00ed com era stat ordenat. Les dames e tots los del mercat re\u00ffen molt com aquell cavaller no conegut ax\u00ed havia derrocats los dos duchs.<\/p>\n

Dix l\u2019emperador:<\/p>\n

\u2013Sperau hun poch, que poca maravella ser\u00e0 si no derroca lo capit\u00e0 nostre.<\/p>\n

\u2013No far\u00e0 \u2014dix la princessa\u2014, que la Trinitat sancta lo guardar\u00e0 de tal inconvenient. E si d\u2019ell trau lo cabal, b\u00e9 li poran dir cavaller de bona ventura.<\/p>\n

Resp\u00f2s lo emperador:<\/p>\n

\u2013Per mon D\u00e9u, yo no u he vist, en mon temps, en deu carreres derrocar dos duchs, ni venir ax\u00ed b\u00e9 en orde com aquest cavaller ha fet. E a m\u00e9s stime les adzembles, com les albardes s\u00f3n dins e defora cubertes de seda, e les cobreadzembles de brocat. A\u00e7\u00f2 no pertany a cavaller qui del meu imperi sia, sin\u00f3 a rey o fill de aquell. E per \u00e7o desig saber d\u2019on \u00e9s, car dubte\u00b7m fa que no se\u2019n vaja per no c\u00f3rrer malvolen\u00e7a ab aquells qui ha mesos per terra.<\/p>\n

E man\u00e0 a dos donzelles de inestimable bellea e molt ben abillades que, de part de la princessa anassen al cavaller e que\u00b7l pregassen de part sua que lo seu nom volgu\u00e9s dir, perqu\u00e8 era molt desijat.<\/p>\n

Resp\u00f2s lo conestable:<\/p>\n

\u2013Si algun c\u00e0rrech ne reporte, pense la magestat sua que les coses de gran stima no ab poch c\u00e0rrech se lexen at\u00e9nyer. Mas, perqu\u00e8 no pareguen vanes les mies paraules, yo so<\/a> de l\u2019\u00daltim Ponent, podeu dir a la senyora princessa.<\/p>\n

Ab aquesta resposta les donzelles se\u2019n tornaren e feren lur relaci\u00f3. Al conestable fon for\u00e7at de j\u00fanyer ab Tirant. La hu an\u00e0 devers l\u2019altre, e lo conestable pos\u00e0\u2019s la lan\u00e7a en lo rest e port\u00e0-la tostemps alta. Com Tirant lo veu<\/a> ax\u00ed venir, al\u00e7\u00e0 la sua lansa e no\u00b7l volgu\u00e9 encontrar. E Tirant ab molta malenconia dix per qu\u00e8 l\u2019altre li guardava cortesia; si u fe\u00ffa per qu\u00e8 era capit\u00e0, que no u fes gens per tal rah\u00f3, sin\u00f3 que jun\u00eds e fes tot lo que pogu\u00e9s fer, que gens per cortesia no se\u2019n stigu\u00e9s.<\/p>\n

E lo haraut qui semblants paraules li report\u00e0, les dix ab gran ultratge. Lo conestable, responent, dix:<\/p>\n

\u2013Digau a aquell qui us tramet a mi lo que yo he fet \u00e9s per cortesia, mas que tinga b\u00e9 sment a si mateix, car ax\u00ed com he fet dels altres, altre tal far\u00e9 d\u2019ell.<\/p>\n

E deman\u00e0 la m\u00e9s grossa lan\u00e7a que tenia. Com fon prop de l\u2019encontre, al\u00e7\u00e0 tanb\u00e9 la lan\u00e7a. E Tirant ab molta desesperaci\u00f3 lan\u00e7\u00e0 la sua lan\u00e7a en terra per \u00e7o com no s\u2019era pogut venjar de la inj\u00faria dels duchs. Prestament prengueren de les regnes del cavall del conestable los que l\u2019emperador ho havia manat perqu\u00e8 no se n\u2019an\u00e0s. E all\u00ed vengueren los jutges e ab molta de honor lo portaren al cadafal de la Sibiŀla e aqu\u00ed li levaren l\u2019elm del cap. Totes aquelles deesses lo reberen ab alegria inestimable, fent-li la m\u00e9s honor que\u00b7ls era posible.<\/p>\n

Com saberen que aquell era lo gran conestable, asigueren-lo en la cadira hon se\u00ffa la s\u00e0via Sibiŀla, y ella ab totes les altres lo serviren de coŀlaci\u00f3 e de viandes e de totes les coses necess\u00e0ries. La una lo pentinava, l\u2019altra li torcava la suor de la cara, cascuna de aquestes lo servia en lo que podia.<\/p>\n

E ax\u00ed com feren de aquest, feren de tots los altres qui a cavaller derrocava. E havia d\u2019estar en la dita cadira fins a tant que venia altre cavaller qui millor ho fes que aquell qui en la cadira se\u00ffa.<\/p>\n

Com l\u2019emperador sab\u00e9 que aquell era lo conestable, pres molta consolaci\u00f3 en si, e la emperadriu e totes les dames que all\u00ed eren. Com Stephania veu<\/a> la murmuraci\u00f3 de la gent e tingu\u00e9 natural not\u00edcia que aquell era lo conestable, tan gran fon lo delit de amor que pres en la sua vista que lo cor li defall\u00ed e perd\u00e9 tot lo recort. Los metges que all\u00ed prop de l\u2019emperador staven, donaren prestament remey a son mal. E per \u00e7o dix b\u00e9 Arist\u00f2til ax\u00ed ve gran dan a les donzelles per molta amor com per molta dolor.<\/p>\n

Apr\u00e9s deman\u00e0 lo emperador a Stephania de qu\u00e8 li era vengut aquell mal e, responent, dix:<\/p>\n

\u2013Per \u00e7o com portava la gonella massa streta.<\/p>\n

Lo conestable stigu\u00e9 tot aquell dia aseyt en la cadira, que no s\u2019i trob\u00e0 neg\u00fa qui lan\u00e7ar-lo\u2019n pogu\u00e9s. Com la nit fon venguda, junyien ab moltes antorches. Apr\u00e9s dues hores de la nit \u2014e tots havien sopat\u2014 vengueren les dances e momos e diverses maneres de entramesos, que molt ennoblien la festa. A\u00e7\u00f2 dur\u00e0 tres hores. Passada mija nit, lo emperador e tota la gent se n\u2019anava a dormir. Lo emperador, perqu\u00e8 no agu\u00e9s a tornar al palau, havia feta en lo mercat aparellar una bella posada hon se mes<\/a> ab totes les sues dames, que poguessen b\u00e9 festejar de dia e de nit. E duraren aquestes festes VIII dies.<\/p>\n

L\u2019endem\u00e0 molts cavallers treballaren per lan\u00e7ar de la cadira al gran conestable. Vengu\u00e9 al rench hun cavaller, parent de l\u2019emperador, qui\u00b7s nomenava lo Gran Noble, lo qual venia molt b\u00e9 en orde e portava en les anques del cavall una donzella de peus, e tenia-li los bra\u00e7os damunt los muscles e lo cap seu pujava tot sobre l\u2019elm, que tot cara mostrava. E portava hun scrit en l\u2019escut ab letres d\u2019or qui de\u00ffen:<\/p>\n

Enamorats, mirau-la b\u00e9,
\nque en lo restant millor no y s\u00e9.<\/i><\/div>\n

Era vengut hun altre cavaller, primer d\u2019aquest, qui portava altra donzella ax\u00ed com sent Crist\u00f2fol port\u00e0 en lo muscle a Jhesucrist; ax\u00ed portava la donzella aquell cavaller. E portava en los paraments e en lo cap del cavall hun qui de\u00ffa, per \u00e7o com sa enamorada havia nom Leonor:<\/p>\n

Enamorats, feu-li honor,
\npuix de totes \u00e9s la millor.<\/i><\/div>\n

Tirant juny\u00ed ab lo Gran Noble e donaren-se molts encontres. E a la fi fon quasi mortal l\u2019encontre, que Tirant l\u2019encontr\u00e0 en lo revol del scut e romp\u00e9 lo maniple e rebat\u00e9 en l\u2019elm, e feu-lo<\/a> caure per les anques del cavall. E ax\u00ed, com era gran e pesat, al caure que feu<\/a> don\u00e0 tan gran colp de costat que dues costelles se trenc\u00e0 dins lo cors. E ell encontr\u00e0 a Tirant hun poch des\u00fas les cordes del scut, e la lan\u00e7a que portava era tan grosa que no\u00b7s pogu\u00e9 rompre. E tan gran fon l\u2019encontre que los dos se donaren que lo cavall de Tirant an\u00e0 atr\u00e0s tres passos e don\u00e0 dels genolls en terra. Com Tirant lo sent\u00ed caure, tragu\u00e9 los peus dels streps e fon-li for\u00e7at de posar la m\u00e0 dreta en terra. Ajudaren-li, sens que no caygu\u00e9 lo cors tot en terra, e lo cavall de continent sclat\u00e0 all\u00ed. Al Gran Noble fon for\u00e7at, ab tot son mal, fos portat al cadafal de la s\u00e0via Sibiŀla e all\u00ed fon batut, no tant com hagueren fet, per sguart de les costelles rompudes. E a Tirant, per tant com era caygut ab lo cavall \u2014e l\u00ed era mort\u2014 e havia tocat ab la m\u00e0 en terra, los jutges jutjaren, per no \u00e9sser caygut tot lo cors en terra, sin\u00f3 la m\u00e0, que juny\u00eds d\u2019aqu\u00ed avant sens paraments e no port\u00e0s en les juntes sper\u00f3 dret ni en la m\u00e0 manyopa.<\/p>\n

Havent vist Tirant que per falta del seu cavall era stat envergonyit, feu<\/a> vot en tota sa vida no junyir pus, si ja no y junyia rey o fill de rey.<\/p>\n

Apr\u00e9s, lo conestable avall\u00e0 de la cadira hon stava, e posaren-n\u2019i hun altre en loch seu. E lo conestable fon tauleger en loch de Tirant. E en tots los VIII dies que duraren les festes, tan nobles foren lo darrer dia com lo primer, e ab tan gran abund\u00e0ncia de totes coses, ax\u00ed de aventurers com de entramesos e singulars viandes, com de totes altres coses.<\/p>\n

L\u2019endem\u00e0 que Tirant se fon lexat de junyir, ixqu\u00e9 vestit de hun manto de orfebreria brodat sobre vellut negre, de hun arbre qui\u00b7s nomena seques amors, qui fa hun petit fruyt blanch que se\u2019n fan paternostres, ab aquelles calses que havia junt, la una brodada e l\u2019altra no, e per lo semblant la \u00e7abata qui havia tocat la cosa que ell m\u00e9s desijava.<\/p>\n

E ans que ixqu\u00e9s de la sua posada feu<\/a> enparamentar lo millor cavall que ell tenia e, ab aquells paraments que ell havia junt, lo arn\u00e9s, la simera, e tot quant en les juntes ell portava, ho tram\u00e9s tot al Gran Noble. E aquell li\u2019n feu<\/a> gr\u00e0cies infinides. Fon stimat que valia passats XL m\u00edlia ducats.<\/p>\n

Tirant cascun dia era en la cort parlant e \u00e7ola\u00e7ant ab tots e ab lo emperador, e molt m\u00e9s ab les dames. E cascun dia se mudava de robes, mas no les calses. Hun dia la princesa li dix:<\/p>\n

\u2013Digau, Tirant, s\u00ed D\u00e9u vos done honor \u2014en manera de burla\u2014. Aquesta gala que v\u00f3s usau de portar la una cal\u00e7a brodada e l\u2019altra no, \u00bfusa\u2019s en Fran\u00e7a o en quina part?<\/p>\n

Y era lo dia que eren complides les festes. E lo nov\u00e9n dia, que anaven a la ciutat de Pera, en lo cam\u00ed la princessa lo y dix, present Stephania e la Viuda Reposada. Resp\u00f2s Tirant:<\/p>\n

\u2013\u00a1E com, senyora! \u00bfNo sab la majestat vostra aquesta gala quina \u00e9s? \u00bfLa celsitut vostra no \u00e9s en recort de aquell dia que vengu\u00e9 la emperadriu e yo stava amagat e cubert ab la roba de les vostres donzelles, y la emperadriu fall\u00ed poch que no s\u2019asigu\u00e9s sobre lo meu cap? Apr\u00e9s vingu\u00e9 vostre pare y en lo petit retret amag\u00e0s-me entre los matalafs. E apr\u00e9s que se\u2019n foren anats, jugant ab vostra altesa, puix les mies mans bastar no y pogueren, la cama ab lo peu hi hagueren a suplir, e la mia cama entr\u00e0 entre les vostres cuxes e lo meu peu toc\u00e0 hun poch m\u00e9s avant, lla hon la mia amor desija at\u00e9nyer felicitat complida, si en aquest m\u00f3n at\u00e9nyer se pot. Mas yo crech que los peccats meus no\u00b7m consentiran que yo puga tanta gl\u00f2ria at\u00e9nyer.<\/p>\n

\u2013\u00a1Ay, Tirant! \u2014dix la princessa\u2014. \u00a1B\u00e9 so<\/a> en recort de tot lo que m\u2019has dit, que senyal ne tinch en la persona mia de aquexa jornada! Per\u00f2 temps vendr\u00e0, que, ax\u00ed com ara te has brodada la una cama, que les dues te por\u00e0s brodar. E les por\u00e0s posar a ta libertat lla hon desiges.<\/p>\n

Com Tirant li ho\u00fd dir semblants paraules de tanta amor acompanyades, prestament fon descavalcat en scusa que los guants li eren cayguts, e bes\u00e0-li la cama sobre la gonella. E dix:<\/p>\n

\u2013Lla hon \u00e9s atorgada la gr\u00e0cia deu \u00e9sser besada e acceptada.<\/p>\n

Aplegats que foren dins la ciutat de Pera, ax\u00ed com se volien armar, veren venir nou galeres que eren ja molt prop. Lo emperador man\u00e0 que no fessen lo torneig fins haguessen sabut quines galeres eren les que venien. No pass\u00e0 quasi una hora que elles aplegaren ab molta alegria. Lo emperador pres molt gran plaer com sab\u00e9 que eren de francesos. Lo capit\u00e0 d\u2019ells era cos\u00edn germ\u00e0 de Tirant e era stat patge del rey de Fran\u00e7a; e havia\u2019l fet vezcomte de Branches. Ell, vehent que son oncle, lo pare de Tirant, era desij\u00f3s de veure son fill per lo gran temps era passat que no l\u2019havia vist, sabent com Tirant tenia feta molt gran empresa de guerra molt justa contra infels e havia ven\u00e7udes moltes batalles e continuava la guerra, lo vezcomte, per les grans preg\u00e0ries de la mare de Tirant e per voler exercir lo gentil stil de les armes, enprengu\u00e9, ab altres cavallers e gentilsh\u00f2mens, de venir en ajuda de son cos\u00edn germ\u00e0 ab V m\u00edlia franchs archers, los quals li don\u00e0 lo rey de Fran\u00e7a, sabent les grand\u00edssimes cavalleries que havia fetes Tirant en defensi\u00f3 de l\u2019emperador de Contestinoble. E cascun franch archer de aquests portava scuder e patge. Lavors lo feu<\/a> lo rey de Fran\u00e7a vezcomte de Branches per aquella empresa, e li don\u00e0 moltes terres e li pag\u00e0 lo sou per VI mesos. E li don\u00e0 totes les galeres armades e avituallades de tot lo que mester hagu\u00e9. E pass\u00e0 per Sic\u00edlia e, conegut per lo rey, feu-li<\/a> molta honor e li don\u00e0 molts cavalls.<\/p>\n

Com Tirant fon certificat aquest \u00e9sser moss\u00e9n de Amer, cos\u00edn germ\u00e0 seu, prestament se pos\u00e0 en una fusta. E ell e lo conestable, ab molts altres cavallers, entraren dins les galeres. Grand\u00edssima fon la festa que ells se feren. Apr\u00e9s, tots ensemps ixqueren en terra e anaren a fer rever\u00e8ncia a l\u2019emperador, qui pres molt gran consolaci\u00f3 en la sua venguda. E pres molt m\u00e9s plaer l\u2019emperador com los embaxadors no eren partits. Apr\u00e9s anaren a fer rever\u00e8ncia a les dames, e totes s\u2019esfor\u00e7aren de fer-los molta honor per contemplaci\u00f3 de Tirant. Lo emperador porrog\u00e0 lo torneg per a l\u2019endem\u00e0.<\/p>\n

Vengut lo dia seg\u00fcent per lo mat\u00ed, tots se armaren. E l\u2019emperador preg\u00e0 molt a Tirant volgu\u00e9s entrar en lo torneg ab los altres, per \u00e7o com sens venir contra sa promesa ho podia b\u00e9 fer. E Tirant fon content de obehir lo manament de l\u2019emperador, per \u00e7o com no eren juntes. E ixqu\u00e9 aquell dia molt pomp\u00f3s.<\/p>\n

Lo vezcomte de Branches preg\u00e0 a Tirant que li volgu\u00e9s prestar hun cavall, que tanb\u00e9 volia entrar en lo torneg. Lo emperador e totes les dames li digueren que no u fes, per \u00e7o com venia fatigat de la mar. E ell, ab belles paraules se def\u00e9s que no staria per cosa en lo m\u00f3n de entrar-hi, per quant los treballs de la mar li eren a ell delit e no fatiga. Tirant, qui veu<\/a> la sua voluntat, tram\u00e9s-li X cavalls, los millors que ell tenia; lo emperador li\u2019n tram\u00e9s XV molts bells; la emperadriu, altres XV; la princessa li\u2019n don\u00e0 X, a\u00e7\u00f2 per manament de son pare; lo conestable li\u2019n don\u00e0 VII molt bells. Los duchs e los comtes li\u2019n trameteren molts, que en aquell dia ell tengu\u00e9 en la sua posada huytanta-tres cavalls dels bons de tota la ciutat.<\/p>\n

Ixqu\u00e9 ab huns paraments que lo rey de Fran\u00e7a li havia dats, tots brodats de leons ab grossos sancerros d\u2019or que al coll portaven; e les leones staven gitades e los poquets fills portaven campanetes de argent. E com lo cavall se movia, era hun plaent so de hoyr que los sancerros fe\u00ffen.<\/p>\n

Ixqueren en lo camp huyt-cents cavallers d\u2019esperons daurats e no consentiren neg\u00fa hi entr\u00e0s si no havia rebut la honor de cavalleria e no port\u00e0s paraments de seda o de brocat o chaperia. E molts se feren cavallers aquell dia per \u00e9sser en aquelles armes.<\/p>\n

E lo vescomte, que no era cavaller, sabent tal ordinaci\u00f3, per no venir en contra lo que era ordenat per l\u2019emperador, com tots foren dins hun gran camp, descavalc\u00e0 e puj\u00e0 alt al cadafal de la emperadriu e suplic\u00e0-la fos de sa merc\u00e9 li volgu\u00e9s donar la honor de cavalleria. Resp\u00f2s la princessa:<\/p>\n

\u2013\u00bfE com? \u00bfNo seria m\u00e9s justa cosa que\u00b7l senyor emperador vos fes cavaller de la sua pr\u00f2pia m\u00e0?<\/p>\n

\u2013Senyora \u2014dix lo vescomte \u2014, yo tinch en vot de no rebre honor de cavalleria de m\u00e0 de home neg\u00fa, per \u00e7o com yo so<\/a> fill de dona e ame dona, e per amor de dona so<\/a> vengut ac\u00ed y en dona he trobada molta honor. Rah\u00f3 \u00e9s, donchs, que dona me fa\u00e7a cavaller.<\/p>\n

La emperadriu ho tram\u00e9s a dir a l\u2019emperador e ell vingu\u00e9 all\u00ed ab los embaxadors, e dix a la emperadriu que li don\u00e0s l\u2019orde de cavalleria, e ax\u00ed fon fet. La princessa feu<\/a> portar una spasa molt bella e seny\u00ed-la-y, que l\u2019emperador son pare tenia, ab lo pom e tota la guarnici\u00f3 d\u2019or. E l\u2019emperador feu<\/a> portar huns sperons tots d\u2019or e, en cascuna roda d\u2019esper\u00f3, havia engastat hun diam\u00e0 o rob\u00ed, balaix<\/a> o safir. E don\u00e0\u2019ls a les filles dels duchs que\u00b7ls hi calsassen, per\u00f2 l\u2019emperador no consent\u00ed que li\u2019n calsassen sin\u00f3 lo hu, car lo qui vol que sia fet cavaller de m\u00e0 de dona no pot portar sin\u00f3 mig or e mig argent, hun sper\u00f3 daurat e altre blanch. E ax\u00ed u feren de aquest. La spasa pot portar tota daurada, mas roba brodada ni calses ni paraments no u pot ni deu portar sin\u00f3 la mitat blanch e l\u2019altra d\u2019or. Lo costum \u00e9s, com senyora lo ha fet cavaller, lo besa, e ax\u00ed u feu<\/a> la emperadriu.<\/p>\n

Lo vescomte se part\u00ed del cadafal e entr\u00e0 dins lo camp. Lo duch era capit\u00e0 de la mitat de la gent e Tirant de l\u2019altra mitat. E per \u00e7o que fossen coneguts portaven al cap banderetes: los huns les portaven verdes, los altres blanques. Tirant feu<\/a> entrar dins lo camp hon se havien a combatre, deu cavallers, e lo duch altres deu. E comen\u00e7aren-se a combatre molt b\u00e9. Apr\u00e9s n\u2019i entraren XX, apr\u00e9s XXX; de poch en poch se comen\u00e7aren a mesclar. E casc\u00fa fe\u00ffa son poder de menar les mans lo millor que podia. E Tirant mirava la sua gent. Com veu<\/a> que la sua gent anava a mal, ell fer\u00ed ab la lan\u00e7a en la pressa de la gent, e encontr\u00e0 hun cavaller tan bravament que li pass\u00e0 la lan\u00e7a de l\u2019altra part. Apr\u00e9s tir\u00e0 la spasa e don\u00e0 de grans colps a totes parts, en forma tal que paria que fos hun le\u00f3 famejant, que tots los miradors admirats staven de la sua desmesurada for\u00e7a e gran \u00e0nimo que en aquell cas Tirant mostrava.<\/p>\n

L\u2019emperador mostrava tenir gran contentaci\u00f3 de veure hun tan singular fet de armes com aquell era. Com hagu\u00e9 prop de tres hores durat, lo emperador, del cadafal devallat, puj\u00e0 a cavall e pos\u00e0\u2019s en la pressa de la gent per departir-los, per \u00e7o com havia vist que s\u2019i mesclava fellonia. E n\u2019i hagu\u00e9 molts de nafrats.<\/p>\n

Apr\u00e9s que tots los cavallers desarmats foren, anaren al palau e all\u00ed parlaven de semblant fet d\u2019armes ax\u00ed singular, que de\u00ffen los strangers jam\u00e9s haver vista tan bella gent, ax\u00ed ben abillats de cavalls emparamentats ni d\u2019armes. E fon tenguda per festa de gran singularitat. Lo emperador se asigu\u00e9 a taula e feu<\/a> que tots los cavallers qui armes havien fetes se aturassen all\u00ed a menjar.<\/p>\n

Com foren a la fi del dinar, digueren a l\u2019emperador com una nau era arribada al port sens arbre ne vela, tota cuberta de negre. E tal nova recitant, per la gran sala entraren quatre donzelles de inestimable bellea, encara que de dol anassen vestides. Los lurs noms eren admirables: la una lo seu nom era Honor, e lo seu gest ho devisava; la segona, Castedat se nomenava per los cavallers e dames qui de amar sabien; la tercera per \u00e7o com en flum Jord\u00e0 era stada batejada, era nomenada Speran\u00e7a; la quarta, per heretatge li venia de \u00e9sser nomenada Bellea. E plegades davant l\u2019emperador, li feren molt gran rever\u00e8ncia. E perqu\u00e8 Speran\u00e7a era lo cap d\u2019elles, feu<\/a> principi a paraules de semblant stil.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CLXXXX<\/h2>\n

PARLA SPERAN\u00c7A<\/p>\n

\u2013La transendent celsitut de la magestat vostra, senyor emperador, venim a suplicar. Com fortuna, enemiga de tota alegria e rep\u00f2s, se haja ocupades les virtuts de sol\u00edcitament amar, tolent-nos lo poder de nostres desigs complir, nos ha condemnades en eternal exili e ha trobades leys cruels, enemigues de enamorada pietat, les quals ab grans penes defenen lo que natura liberalment nos atorga, car les coses que en strem s\u00f3n males, en algun temps o jam\u00e9s no poden \u00e9sser bones<\/span>, com les leys de fortuna no poden \u00e9sser fetes en perjuh\u00ed del gran poder de ma senyora. E dexant los ports de nostre reposat viure, stenguem les c\u00e0ndides veles navegant per la tempestuosa mar de adversitats, de hon se poden recitar los naufraigs de aquells qui, en ella follament navegants, a dolorosa e miserable fi pervenen. E arribades en lo port del teu gran tri\u00fcmpho ab desig de trobar aquell fam\u00f3s rey qui per lo m\u00f3n se fa nomenar lo gran Art\u00fas, rey de la anglesa illa si la exceŀl\u00e8ncia tua sabria o hauria ho\u00fft dir en quin loch trobar-se pogu\u00e9s, com haja quatre anys passats que anam per la mar tenebrosa ab sa carnal germana qui per son dret nom nomenar-se fa Morgana. Ab la nostra nau plena de dolor som arribades en lo teu delit\u00f3s port e aqu\u00ed stan les devotes dones e donzelles del gran Art\u00fas, cont\u00ednuament plorant, lurs dolors e penes reconten.<\/p>\n

No sper\u00e0 lo emperador que m\u00e9s parl\u00e0s la agraciada donzella, car haguda plena not\u00edcia de la venguda de Morgana, la s\u00e0via germana del bon rey Art\u00fas, lev\u00e0\u2019s prestament de taula e, ab tots los cavallers qui dins la cort sua se trobaren, feren la via del port hon la nau era. E entrats dins, veren la senyora sobre hun lit gitada, tota vestida de negre vellut. E tota la nau cuberta era de aquell mateix drap. E staven en companyia de la adolorida senyora cent trenta donzelles de inestimable bellea, totes de edat de XVI en XVIII anys. E ab afable acolliment fon rebut lo magn\u00e0nim emperador e tots los seus. E asegut lo emperador prop d\u2019ella en una real cadira, feu<\/a> principi a tal parlar.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CXCI<\/h2>\n

PARLA LO EMPERADOR<\/p>\n

\u2013Dexa les l\u00e0gremes tristes, generosa reyna, que molt poch aprofiten per obtenir lo que vas cercant. E molt me alegre de la tua venguda perqu\u00e8\u00b7t puga fer la honor que eres merexedora. Quatre donzelles de part tua me s\u00f3n vengudes, requerint-me los don\u00e0s doctrina de aquell fam\u00f3s rey dels anglesos, si sabia ni havia ho\u00fft dir res d\u2019ell. E antiga auctoritat me fa fer testimoni del que y s\u00e9. En poder meu \u00e9s hun cavaller de molt gran auctoritat, no conegut \u2014lo nom seu no he pogut saber \u2014ab una molt singular spasa que t\u00e9, la qual ha nom Scalibor, e segons lo parer meu deu \u00e9sser de gran virtut. E t\u00e9 en companyia sua hun cavaller ansi\u00e0 qui\u00b7s fa nomenar Fe-sens-pietat.<\/p>\n

Com la reyna Morgana hoh\u00ed dir tals par<a>ules <a><\/sup><\/a> lo emperador, lev\u00e0\u2019s prestament del lit e don\u00e0 dels genolls en la dura terra e suplic\u00e0\u2019l li\u2019n fes gr\u00e0cia de dexar-lo-y veure. E lo emperador dix que era content. Al\u00e7\u00e0-la de terra, pres-la per la m\u00e0 e, tots ensemps, anaren a l\u2019imperial palau.<\/p>\n

Lo emperador la pos\u00e0 dins una cambra hon ell stava dins una molt bella g\u00e0bia ab les rexes totes d\u2019argent. E en aquell cas lo rey Art\u00fas tenia la spasa recolzada sobre los genolls e stava molt mirant en ella ab lo cap molt baix. E tots miraven a ell y ell no mirava a neg\u00fa. Per\u00f2 la reyna Morgana prestament lo conegu\u00e9 e pos\u00e0\u2019l en noves. E jam\u00e9s volgu\u00e9 respondre. Mas Fe-sens-pietat conegu\u00e9 molt b\u00e9 a sa senyora e, ab cuytats passos, se acost\u00e0 a les rexes, feu-li<\/a> gran rever\u00e8ncia e bes\u00e0-li la m\u00e0. E stant ax\u00ed, lo rey Art\u00fas comen\u00e7\u00e0 a fer principi a semblants paraules.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CLXXXXII<\/h2>\n

PARLA LO REY ART\u00daS<\/p>\n

-Lo stament real requir que indueixca los altres a virtut, per \u00e7o com no \u00e9s poch dif\u00edcil que la voluntat en lo regne de nostra \u00e0nima, senyora del ver juh\u00ed, a l\u2019enteniment no fa\u00e7a los seus passos tor\u00e7re, car la virtut \u00e9s speran\u00e7a de tot b\u00e9 e del vici no se\u2019n spera sin\u00f3 mal e temor de confusi\u00f3, e neg\u00fa no deu posar la sua speran\u00e7a sin\u00f3 en sdevenidor b\u00e9. Noblea, riquea e pot\u00e8ncia deuen \u00e9sser comptades en los b\u00e9ns de virtut, usant b\u00e9 de aquelles; emper\u00f2 no diem que sien hun mateix b\u00e9, car segueix-se que alguns s\u00f3n nobles perqu\u00e8 devallen de noble linatge, emper\u00f2 no s\u00f3n richs. Per a\u00e7\u00f2 la in\u00f2pia no basta a contrastar que lo qui \u00e9s noble de cor no puga usar de la virtut de noblea: fent lo contrari no s\u00f3n dits nobles. Altres n\u2019i ha qui s\u00f3n richs e exits de poch linatge, qui s\u00f3n tan virtuosos que amen les virtuts de noblea e usen de aquelles, e deuen \u00e9sser molt stimats perqu\u00e8 fan m\u00e9s que lur natura no\u00b7ls atorga. E de a\u00e7\u00f2, ax\u00ed los doctors sancts com los phil\u00f2sofs en esta sent\u00e8ncia s\u00f3n concordes, per qu\u00e8 cov\u00e9 que les virtuts sien ligades, car ells digueren que qui posseheix una virtut, totes les t\u00e9, e aquell qui fretura de una, de totes fretura. Donchs, lla hon \u00e9s trobada rah\u00f3 e bondat, que deu \u00e9sser m\u00e9s principal, e majorment haver amor als b\u00e9ns divinals. \u00bfPer qu\u00e8 dich yo aquestes coses? Per \u00e7o com veg anar aquest miserable de m\u00f3n rodant de mal en pijor, car veg que los mals h\u00f2mens qui amen ab decepci\u00f3 e frau, s\u00f3n prosperats, e veg abaxar virtut e lealtat, e veg dones e donzelles qui en lo passat temps e en lo present solien b\u00e9 amar, ara per or e per argent s\u00f3n difraudades. No \u00e9s neg\u00fa qui virtuosament ame.<\/p>\n

Dix lo cavaller Fe-sens-pietat, all\u00ed en pres\u00e8ncia de tots:<\/p>\n

\u2013Digau, senyor, la senyoria vostra, qui semblants coses en exa spasa de virtuts troba, \u00bfquines s\u00f3n les passions que donzella t\u00e9?<\/p>\n

E a\u00e7\u00f2 li dix perqu\u00e8 la princessa lo n\u2019havia pregat que lo y deman\u00e0s. E lo rey, responent, dix:<\/p>\n

\u2013Dexa-m\u2019o veure, que yo t\u2019o dir\u00e9.<\/p>\n

Com ho hagu\u00e9 vist, dix:<\/p>\n

\u2013Amor, oy; desig, abominaci\u00f3; speran\u00e7a, desesperaci\u00f3; temor, vergonya que neg\u00fa no u s\u00e0pia, aud\u00e0cia; ira; delectaci\u00f3, trist\u00edcia. Lo major do que la noble en virtuts deu haver s\u00ed \u00e9s vida casta.<\/p>\n

\u2013Sia de vostra merc\u00e9 \u2014dix Fe-sens-pietat\u2014 me digau les abominacions de l\u2019hom.<\/p>\n

Com hagu\u00e9 mirat en la spasa, dix:<\/p>\n

\u2013Savi sens bones obres, vell sens honestat, jove sens obedi\u00e8ncia, rich sens almoyna, bisbe negligent, rey inich, pobre ergull\u00f3s, senyor sens veritat, catiu sens temor, poble sens disciplina, regne sens ley.<\/p>\n

Dix l\u2019emperador:<\/p>\n

\u2013Demanau-li quins s\u00f3n los b\u00e9ns de natura.<\/p>\n

Resp\u00f2s lo rey que eren huyt, los qui\u00b7s seguexen.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CXCIII<\/h2>\n

LOS B\u00c9NS DE NATURA<\/p>\n

\u2013Lo primer \u00e9s gran linatge, lo segon \u00e9s granea e bellea de cors, lo tercer \u00e9s gran for\u00e7a, lo quart \u00e9s gran laugeria, lo cinqu\u00e9 \u00e9s sanitat de cors, lo sis\u00e9 \u00e9s clara e bona vista, lo set\u00e9 \u00e9s clara e bona veu, lo huyt\u00e9 \u00e9s jovent e alegria.<\/p>\n

Dix lo emperador:<\/p>\n

\u2014Demanau-li, com hun rey se corona, quines coses jura de servar.<\/p>\n

Lo rey, responent, dix.<\/p>\n

CA<P>\u00cdTOL<\/sup><\/a> CXCIIII<\/p>\n

LO QUE JURA LO REY COM SE CORONA<\/p>\n

\u2013Primerament, que servar\u00e0 amor e pau en son regne; la segona, que squivar\u00e0 totes malvestats; la tercera, que en tots sos fets servar\u00e0 egualtat e just\u00edcia; la quarta, que en totes coses mesclar\u00e0 miseric\u00f2rdia; la cinquena, que gitar\u00e0 de si tota tirania; la sisena, que \u00e7o que far\u00e0, que u far\u00e0 per sola amor de D\u00e9u; la setena, que mostrar\u00e0 en ses obres que \u00e9s ver cresti\u00e0; la huytena, que ser\u00e0 defenedor del poble e aquell amar\u00e0 com a son fill propi; la novena, que, \u00e7o que far\u00e0, <que u far\u00e0><\/sup><\/a> ab gran consell e bo, en \u00fatil e profit de la cosa p\u00fablica; la dehena, que confessar\u00e0 \u00e9sser fill de la sancta mare Sgl\u00e9sia, la qual de tot son poder la defendr\u00e0 e no adquirir\u00e0 per a si subsidis ni demandes, ni\u00b7ls far\u00e0 vexacions nengunes; la onsena, de \u00e9sser bo e feel e verdader a sos s\u00fabdits; la dotzena, que aterrar\u00e0 e castigar\u00e0 los mals h\u00f2mens; la tretzena, que als mesquins pobres ser\u00e0 pare e protector, la derrera de totes, <que honrar\u00e0><\/sup><\/a> tots aquells qui l\u2019informaran en honrar e tembre e amar D\u00e9u.<\/p>\n

Moltes altres coses li demanaren e a tots don\u00e0 naturals rahons. Lavors foren ubertes les portes de captivitat, e tots los qui volgueren entrar ho pogueren b\u00e9 fer. E com tots foren dins, levaren-li la spasa e no era en negun recort. Lo emperador la y feu<\/a> tornar e feu-li<\/a> demanar quina cosa \u00e9s honor, com ell la ignor\u00e0s e jam\u00e9s havia trobat home de sci\u00e8ncia ni cavaller que lo y hagu\u00e9s sabut dir. Com lo y agueren demanat, lo rey mir\u00e0 en la spasa e de semblant stil dix afables paraules.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CLXXXXV<\/h2>\n

DE HON PROCEHEIX HONOR<\/p>\n

\u2013Cosa \u00e9s molt condecent e necess\u00e0ria als h\u00f2mens generosos e de linatge, si volen \u00e9sser tenguts en stima, que s\u00e0pien quina cosa \u00e9s honor, com naturalment la major part dels h\u00f2mens de bon sentiment los plau y la cerquen; e si no la conexen ni saben de qu\u00e8 va vestida, jam\u00e9s la porien aconseguir. E per \u00e7o dich, ajudant a mi lo sobiran Altisme, que honor \u00e9s do de rever\u00e8ncia en testimoni de virtut. E gl\u00f2ria e fama han difer\u00e8ncia e s\u00f3n departides de honor e de lahor per tal com honor e lahor s\u00f3n rah\u00f3 de fama e de gl\u00f2ria, car per \u00e7o \u00e9s alg\u00fa en fama e en gl\u00f2ria, car \u00e9s lohat e honrat. Mas encara honor ha difer\u00e8ncia e departiment de lahor, a qui pertany rever\u00e8ncia, gl\u00f2ria e fama, e han acostumat de \u00e9sser preses per una matexa cosa. Gl\u00f2ria \u00e9s una claredat, e tal mateix \u00e9s fama. Aquest \u00e9s l\u2019orde, que gl\u00f2ria naix de honor. Pertany-se, donchs, de honor e del fort tembre les coses temeroses, e gosar empendre les coses perilloses per tal que no sia desestimada la magestat real. Ans a\u00e7\u00f2 for\u00e7a per rah\u00f3 de b\u00e9 e per bona fi, car a\u00e7\u00f2 \u00e9s com\u00fa a tota virtut: fer e obrar, no per favor de gl\u00f2ria dels h\u00f2mens, mas per rah\u00f3 de b\u00e9. Donchs, la rah\u00f3 per qu\u00e8 los h\u00f2mens majorment volen \u00e9sser honrats \u00e9s per tal que apareguen savis e virtuosos, als quals \u00e9s majorment deguda honor. Lo senyal e testimoni simplament vol manifestar la cosa senyalada. Cov\u00e9 que sia alguna cosa coneguda e manifesta, car les coses que s\u00f3n dins, s\u00f3n a nos<\/a> ocultes, e no les foranes, car neg\u00fa no pot saber lo pensament de la persona, mas coneix-lo per los senyals que defora se manifesten. La rever\u00e8ncia, donchs, qui \u00e9s honor, se deu manifestar per la virtut de aquell de qui \u00e9s donada. No basta que sia pensada dins lo cor, ans requir que ella sia defora donada. Donchs, honor \u00e9s rah\u00f3 de b\u00e9 for\u00e0, com rever\u00e8ncia \u00e9s donada per alguns forans senyals. Encara m\u00e9s \u00e9s manifest, per tal com honor \u00e9s m\u00e9s en aquell qui honra que no en lo qui \u00e9s honrat. E per \u00e7o honor \u00e9s dita rever\u00e8ncia donada en senyal de virtut.<\/p>\n

L\u2019emperador torn\u00e0 a pregar a Fe-sens-pietat que li deman\u00e0s quines coses lo home d\u2019armes ha mester. E Fe-sens-pietat lo y deman\u00e0, e lo rey, responent, dix.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CXCVI<\/h2>\n

LO QUE LO HOME D\u2019ARMES HA MESTER<\/p>\n

\u2013La primera e principal cosa que lo cavaller ha mester, si vol \u00e9sser home d\u2019armes, que puga comportar lo pes de l\u2019arn\u00e9s. La segona \u00e9s que fa\u00e7a gran treball ab les mans exercint les armes. La tercera \u00e9s que s\u00e0pien sostenir fretura de viandes. La quarta \u00e9s mal jaure e mal star. La V \u00e9s que per just\u00edcia e per lo b\u00e9 com\u00fa no dubte la mort, car ax\u00ed b\u00e9 salvar\u00e0 la sua \u00e0nima com si tota sa vida fos stat verge y en religi\u00f3. La sisena, no tema scampament de sanch. La VII \u00e9s que hagen abtea de defendre si mateix e de offendre sos enemichs. La VIII \u00e9s que hagen vergonya de fugir vilment.<\/p>\n

E m\u00e9s, li deman\u00e0 com se podia aconseguir saviesa. Resp\u00f2s lo rey.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CXCVII<\/h2>\n

COM SE ACONSEGUEIX SAVIESA<\/p>\n

\u2013Saviesa se pot aconseguir per cinch coses. La primera, per special oraci\u00f3; la segona, per propi studi; la ter\u00e7a, per magistral informaci\u00f3; la quarta, per literal declaraci\u00f3; la cinquena, per cont\u00ednua negociaci\u00f3.<\/p>\n

Deman\u00e0 m\u00e9s l\u2019emperador quals eren los b\u00e9ns de fortuna. Resp\u00f2s lo rey.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CXCVIII<\/h2>\n

LOS B\u00c9NS DE FORTUNA<\/p>\n

\u2013Los b\u00e9ns de fortuna s\u00f3n cinch. Lo primer \u00e9s grans riquees; lo segon, grans honors; lo ter\u00e7, bella muller; lo quart, molts infants; lo cinqu\u00e9, gr\u00e0cia de gents.<\/p>\n

Deman\u00e0 m\u00e9s l\u2019emperador, qu\u00e8 \u00e9s lo que\u00b7s pertany a noblea. Resp\u00f2s lo rey.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CXCIX<\/h2>\n

LES VIRTUTS DE NOBLEA<\/p>\n

\u2013En noblea s\u00f3n quatre coses specials e singulars. Primerament que lo cavaller sia clar en sos fets; la segona, que sia verdader; la tercera, que sia fort de cor; la quarta, que haja conexen\u00e7a, car fort \u00e9s odiosa desconexen\u00e7a a D\u00e9u. Per noble \u00e9s tengut aquell qui ha conexen\u00e7a a sos vasalls e servidors. Donchs, no siau desconexent a D\u00e9u del b\u00e9 que us dona.<\/p>\n

Torn\u00e0 a demanar l\u2019emperador quin deu \u00e9sser lo pensament del cavaller qui en batalla \u00e9s ven\u00e7ut. Respon lo rey.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CC<\/h2>\n

QUIN DEU \u00c9SSER LO PENSAMENT DEL CAVALLER QUI \u00c9S VEN\u00c7UT EN BATALLA<\/p>\n

\u2013Lo cavaller qui en batalla \u00e9s ven\u00e7ut deu pensar sis coses. La primera \u00e9s que la vict\u00f2ria devalla de D\u00e9u; la segona \u00e9s que D\u00e9u, qui l\u2019a<\/a> donada a l\u2019altre, la pot donar a ell; la ter\u00e7a \u00e9s perqu\u00e8 se humilie a D\u00e9u e a gents; la quarta \u00e9s que dels majors pr\u00ednceps del m\u00f3n s\u00f3n stats ven\u00e7uts; la cinquena \u00e9s que per sos peccats mereix ax\u00f2 e m\u00e9s avant; la sisena \u00e9s que la fortuna, vogint la sua roda, li plau ax\u00ed.<\/p>\n

M\u00e9s, li fon demanat de quines coses lo pr\u00edncep \u00e9s tengut a sos vasalls.<\/p>\n

Resp\u00f2s lo rey.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCI<\/h2>\n

LO PR\u00cdNCEP, DE QUINES COSES \u00c9S TENGUT A SOS VASALLS<\/p>\n

\u2013Lo virtu\u00f3s pr\u00edncep de V coses \u00e9s tengut a sos vasalls. La primera \u00e9s en servar-los lurs leys e furs; la segona \u00e9s en at\u00e9nyer-los \u00e7o que\u00b7ls promet; la tercera \u00e9s en amar e honrar-los segons son stament; la quarta \u00e9s en defendre\u2019ls poderosament; la cinquena \u00e9s guardar-los lurs b\u00e9ns e no levar-los res del lur ab tirania.<\/p>\n

Moltes altres coses li demanaren. Lavors l\u2019emperador, per no fatigar-lo m\u00e9s, li feu<\/a> levar la spasa. E lo rey Art\u00fas no ve\u00ffa ni conexia a neg\u00fa. Lavors la reyna Morgana, la qual era sa pr\u00f2pia germana, lev\u00e0\u2019s del dit hun petit rob\u00ed que ella portava e pass\u00e0-lo-y per los ulls. E prestament lo rey hagu\u00e9 cobrada la natural conexen\u00e7a. Lev\u00e0\u2019s de all\u00ed hon se\u00ffa e abra\u00e7\u00e0 e bes\u00e0 ab gran amor a sa germana. E ella li dix:<\/p>\n

\u2013Germ\u00e0, feu honor e gr\u00e0cies a la magestat del senyor emperador qui ac\u00ed present \u00e9s, e a la senyora emperadriu e a sa filla.<\/p>\n

E ell ho feu<\/a>. E apr\u00e9s, tots los cavallers que all\u00ed eren besaren la m\u00e0 al valer\u00f3s rey Art\u00fas, com ne fos molt merexedor. Ixqueren en la gran sala e all\u00ed feren moltes dances e festes de singular alegria. L\u2019emperador preg\u00e0 a la reyna Morgana que dan\u00e7\u00e0s, puix havia trobada la cosa que m\u00e9s desijava trobar en aquest m\u00f3n. E ella, per obeyr als prechs de l\u2019emperador, feu-se<\/a> portar de la nau altres robes qui no fossen de dol com les que portava, e\u00b7n una cambra se n\u2019entr\u00e0 ab totes les sues donzelles. Com foren totes molt ben abillades, les donzelles ixqueren totes vestides de dom\u00e0s blanch, forrades de erminis, e les gonelles de aquell matex drap. La reyna, lur senyora, ixqu\u00e9 ab gonella de cet\u00ed burell, tota trepada e molt ben brodada de molt belles e grosses perles. La roba que\u00b7s vest\u00ed era de dom\u00e0s vert, tota brodada de orfebreria. E portava per divisa rodes de c\u00e9nia ab los cadufs tots d\u2019or e foradats al s\u00f2l, les cordes eren de fil d\u2019or tirat, smaltades, ab hun mot de grosses perles qui de\u00ffa: \u00abTreball perdut per no con\u00e9xer la falta.\u00bb<\/span><\/p>\n

En tal forma devisada, la reyna Morgana vingu\u00e9 davant l\u2019emperador ab lo rey Art\u00fas, son germ\u00e0, e dix all\u00ed, en pres\u00e8ncia de tots:<\/p>\n

\u2013Gran cosa \u00e9s a una longa set sostenguda venir a la font e no beure per dexar beure altri. E per \u00e7o \u00e9s molt liberal cavaller qui la sua honor dona.<\/p>\n

E de continent se pres a dan\u00e7ar e no volgu\u00e9 m\u00e9s dir. Pres per la m\u00e0 a Tirant, perqu\u00e8 li paregu\u00e9 de major auctoritat, en pres\u00e8ncia de tots, e dan\u00e7aren per bon spay. Apr\u00e9s se lev\u00e0 lo rey Art\u00fas e dan\u00e7\u00e0 ab la princessa. E donada fi a les dances, la reyna Morgana suplic\u00e0 a l\u2019emperador li fes tanta de honor de acompanyar al rey Art\u00fas fins a la sua nau e all\u00ed li daria hun petit sopar, car b\u00e9 sabia la magestat sua com tota virtut, de noblea devia \u00e9sser acompanyada e de bones costumes, com sia sabut per tots com la sua alta magestat exceŀlia de virtuts a tots los pr\u00ednceps del m\u00f3n \u2014donant a casc\u00fa premi de virtut segons \u00e9s merexedor\u2014, com fos manifest ell \u00e9sser principi e font de tot b\u00e9 e de tota virtut.<\/p>\n

No comport\u00e0 l\u2019emperador que la reyna Morgana m\u00e9s lo lo\u00e0s, sin\u00f3 que ab paraula e gest afable li feu<\/a> principi a paraules de semblant stil.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCII<\/h2>\n

LA RESPOSTA QUE FA L\u2019EMPERADOR A LA REYNA MORGANA<\/p>\n

\u2013La tua real, elegant senyoria, afabil\u00edssima reyna, me fa creure que est dotada de totes les virtuts que a humana creatura comunicar-se poden, car de tu se pot dir que est cap e principi de tot b\u00e9. E per la tua molta virtut has pasejada la salada mar ab gran solicitut per lonch temps per trobar lo teu perdut germ\u00e0, mostrant en los teus singulars actes la granea de la tua alta dignitat real. E perqu\u00e8 lo teu molt mer\u00e9xer me obliga de fer-te plaers e honors, com la tua noblea me haja request de anar a la tua nau, so<\/a> molt content de honrar e exal\u00e7ar la tua honor e fama.<\/p>\n

E levaren-se tots e feren la via de la nau. L\u2019emperador pres de bras a la reyna Morgana e lo rey Art\u00fas a la emperadriu, e Fe-sens-pietat a la princessa. E ax\u00ed entraren dins la nau, la qual trobaren ja descuberta dels draps negres e molt ben emparamentada tota de drap de brocat. E no y podien sentir la mala pudor de la sentina, mas gran frag\u00e0ncia de totes les delitoses odors qui puguen nomenades \u00e9sser. E lo sopar aparellat e les taules parades, menjaren-hi tots los bons cavallers qui ab l\u2019emperador eren venguts, totes les donzelles. E foren tots molt ben servits ab gran abund\u00e0ncia de totes coses.<\/p>\n

Apr\u00e9s lo sopar, l\u2019emperador pres comiat. Ab totes les dames e ab l\u2019altra gent, ixqueren de la nau. E staven admirats del que havien vist, que paria que tot fos fet per encantament.<\/p>\n

Com l\u2019emperador fon en terra, asigu\u00e9\u2019s vora la mar en una molt riqua cadira e totes les dames entorn d\u2019ell. Tirant era restat dins la nau ab tots los de sa parentela. Com volgueren dar vela, Tirant se pos\u00e0 en una barca per exir en terra. La emperadriu, qui\u00b7l veu<\/a> venir, dix a sa filla Carmesina e a les altres donzelles:<\/p>\n

\u2013\u00bfVoleu que fa\u00e7am joch a Tirant? Farem entrar hun sclau de aquests moros que ac\u00ed s\u00f3n, que\u00b7l traga de la barca al coll. E com sia en l\u2019aygua, que fa\u00e7a lo moro demostraci\u00f3 de caure en l\u2019aygua e que li banye lo peu que porta de la \u00e7abata brodada, car totes aquestes festes no ha portat, per molt que\u00b7s sia abillat, sin\u00f3 aquelles calses. No s\u00e9 quin \u00e9s lo seu significat. Molt me plauria saber-ho. E si lo moro li banya solament lo peu e porta la calsa ab la \u00e7abata brodada, no ser\u00e0 menys de la sua boca no surta alguna paraula per hon porem con\u00e9xer si u fa per amor o si u fa per desesperaci\u00f3.<\/p>\n

Totes foren consentes en la burla de Tirant. Lo moro fon content obeyr lo manament de la emperadriu. Entr\u00e0 dins l\u2019aygua hon era la barca e pres Tirant al coll. Com fon prop de terra, feu<\/a> demostraci\u00f3 de caure, mostrant passar gran treball del pes que portava. Volgu\u00e9-li banyar lo peu e bany\u00e0-li tot lo cors.<\/p>\n

Ax\u00ed banyat com stava, ixqu\u00e9 lo virtu\u00f3s Tirant davant totes les dames e veu<\/a> que la emperadriu e la princessa, ab totes les altres, tenien molt grans rialles. Conegu\u00e9 que era burla que li havien ginyada. Pres al moro per los cabells e benignament lo preg\u00e0 que\u00b7s git\u00e0s en terra; e aquell, com a for\u00e7at, ho hagu\u00e9 a fer. Pos\u00e0-li Tirant lo peu de la \u00e7abata brodada sobre lo cap, e feu<\/a> solemne vot en stil de semblants paraules.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCIII<\/h2>\n

LO VOT QUE TIRANT FEU<\/a><\/p>\n

\u2013Io fas vot, a D\u00e9u e a la donzella de qui so<\/a>, de no dormir en lit ni vestir camisa fins a tant yo haja mort o apresonat rey o fill de rey.<\/p>\n

Mud\u00e0-li lo peu sobre la m\u00e0 dreta, e dix:<\/p>\n

\u2013Tu que est moro me has envergonyit, mas no so<\/a> of\u00e9s. Davant la magestat de la senyora emperadriu has com\u00e9s cas civil, mas yo far\u00e9 que ser\u00e0 criminal, encara que de la fortuna sia of\u00e9s.<\/p>\n

Vench lo vezcomte de Branches e pos\u00e0 lo peu sobre lo cors del moro, e feu<\/a> principi a hun tal parlar.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCIIII<\/h2>\n

LO VOT DEL VEZCOMTE<\/p>\n

\u2013Puix tu has abandonada la virtut de gentilea, e com a catiu lo crim que has com\u00e9s \u00e9s civil, no en merexes punici\u00f3, puix complit has lo que t\u2019avien manat. Per qu\u00e8 yo fas mon vot solemne, a D\u00e9u e a tots los sancts, de no tornar jam\u00e9s en la mia pr\u00f2pia terra fins sia stat en batalla campal hon hi haja de XL m\u00edlia moros ens\u00fas e que sia vencedor capitanejant yo los crestians, o trobar-me sots la bandera de Tirant.<\/p>\n

Acost\u00e0\u2019s lo conestable e pos\u00e0-li lo peu sobre lo cap, e feu<\/a> son vot ab paraules de semblant stil.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCV<\/h2>\n

LO VOT QUE FA LO CONESTABLE<\/p>\n

\u2013Ab paraules suaus asajar\u00e9 si de tan deslimitat desig me pogu\u00e9s retraure; per\u00f2 puix veig ja lo foch ens\u00e9s de mon leal voler, lo qual porte a Tirant, resestint, m\u00e9s aumenta, puix ab novella speran\u00e7a <de><\/sup><\/a> restaurar ma vida e, per satisfer al gran voler que tinch en les armes, fas vot, a D\u00e9u e a aquella gentil dama de qui so<\/a> catiu, de portar senyal en la barba, ni menjar carn, ni <estar><\/sup><\/a> asegut, fins a tant la bandera del gran sold\u00e0 dins batalla campal haja presa, \u00e7o \u00e9s, la bandera vermella hon \u00e9s pintada la \u00f2stia e lo c\u00e0lzer, e ab a\u00e7\u00f2 sia mon vot deliure.<\/p>\n

Feu-se<\/a> avant Yp\u00f2lit e pos\u00e0 lo peu sobre lo coll del moro, e en stil de semblants paraules feu<\/a> lo seg\u00fcent vot.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCVI<\/h2>\n

LO VOT QUE FA YP\u00d2LIT<\/p>\n

\u2013No dubte de soferir lo mal perill\u00f3s per tan sdevenidor delit, lo qual, no ven\u00e7ut ne jam\u00e9s sobrat, moltes voltes he sofertes les grans forces dels turchs per aument de ma honor, per lo gran desig que tinch de servir a mon senyor Tirant, del qual so<\/a> criat, e per exercitar la mia persona e per mills<\/a> obtenir la gr\u00e0cia de la mia bella dama qui tant val, sens mij\u00e0 de la qual a mi seria molt dif\u00edcil pogu\u00e9s desijar major b\u00e9 que la sua amor, per qu\u00e8 he proposat de fer tal vot com ho\u00ffreu: de no menjar pa ni sal \u2014e lo que menjar\u00e9 ser\u00e0 tostemps agenollat\u2014, e de no dormir en lit fins a tant que yo haja mort ab les mies pr\u00f2pies mans trenta moros sens ajuda de neg\u00fa. E en tal cars, mon vot sia complit.<\/p>\n

E pres al moro per los cabells, e puj\u00e0-li sobre la squena, e dix: \u2014 Yo tinch speran\u00e7a de longa vida e que prestament ab aquesta spasa complir\u00e9 lo meu desig.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCVII<\/h2>\n

LO DONATIU QUE TIRANT FEU<\/a> AL MORO<\/p>\n

Com Tirant veu<\/a> que los seus parents havien votat per amor d\u2019ell, ab les mans se lev\u00e0 tots los diamants e robins e perles que en la calsa e \u00e7abata portava e don\u00e0-u tot al catiu moro, e hun rich manto que portava. An\u00e0\u2019s a despullar e tram\u00e9s-li tota la altra roba que portava, fins a la camisa, mas la calsa ni la \u00e7abata jam\u00e9s la y volgu\u00e9 dar. Lo catiu moro ho tingu\u00e9 a molta bona ventura, que de catiu que era fon posat en libertat e en riquesa, e fon fora de la captivitat e humana mis\u00e8ria, car la pobretat li ocupava la vida. Per \u00e7o se diu que la pobrea \u00e9s una de les forts passions del m\u00f3n a sostenir. Per causa de a\u00e7\u00f2, dix l\u2019emperador que tal cavaller com aquest era dit liberal, que dava sens pensar de hon m\u00e9s ne pogu\u00e9s haver.<\/p>\n

Com los embaxadors del sold\u00e0 veren fer festes de tanta magnific\u00e8ncia, foren molt admirats e foren fora de tota speran\u00e7a de pau com ho\u00ffren los vots que Tirant ab los de la sua parentela, havien fet. E Abdaŀl\u00e0 Salam\u00f3 dix al rey que venia en sa companyia per embaxador, que, si lo cam\u00ed los fos segur, que sens resposta se\u2019n deurien partir.<\/p>\n

Lo emperador aquella nit se\u2019n torn\u00e0 ab totes les dames e la sua gent dins la insigne ciutat de Contestinoble. E l\u2019endem\u00e0, ho\u00ffdes misses, tots tornaren al mercat, lo qual stava ax\u00ed b\u00e9 emparamentat e parat com lo primer dia.<\/p>\n

E venguts los embaxadors del sold\u00e0, en pres\u00e8ncia de tot lo poble, lo emperador los feu<\/a> semblant resposta.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCVIII<\/h2>\n

LA RESPOSTA QUE LO EMPERADOR FEU<\/a> ALS EMBAXADORS<\/p>\n

\u2013No \u00e9s cosa en lo m\u00f3n de major congoxa ne dolor que veure la sua magestat offesa en hoyr paraules tan nefand\u00edssimes, que ofenen a D\u00e9u e al m\u00f3n. E moltes coses me vull deixar de dir per honestat de la mia lengua, perqu\u00e8\u00b7m plau no haver-les fetes e tinch-ne vergonya de recitar-les. Per qu\u00e8\u00b7m par que sia justa cosa que yo, qui done les leys e fas servar aquelles als altres, que per mi deuen \u00e9sser mils servades, les quals rah\u00f3 e just\u00edcia naturalment veden; car encara que les passions enclinen les gents en alguna cosa que de rah\u00f3 no \u00e9s acompanyada, yo he mester tenir virtut de paci\u00e8ncia en haver-les ho\u00ffdes, perqu\u00e8 a mi no plaen, car no s\u00f3n plasents a D\u00e9u. E suplich la sua inmensa bondat que no\u00b7m dexe fer coses qui sien contra la sua santa fe cath\u00f2lica, que yo don\u00e0s per muller ma filla a home fora de la nostra ley. E venint a l\u2019altre cap del que vull dir: per tot lo tresor que pagar porien lo Gran Caramany ni lo rey de la sobirana \u00cdndia, libertat aconseguir no poden, sin\u00f3 ab pau de fe verdadera restituint-me tot lo meu imperi.<\/p>\n

Ho\u00ffdes tals paraules, los embaxadors se levaren e, presa lic\u00e8ncia, feren lur cam\u00ed devers aquella part hon lo sold\u00e0 era.<\/p>\n

Complides les festes, e los embaxadors partits, lo emperador solicitava sos consells sovint sobre la guerra, e Tirant solicitava ses amors e ab molta gran inst\u00e0ncia tenia a prop la princessa, per \u00e7o com ve\u00ffa lo temps de les treves \u00e9sser molt prop. E lo emperador, qui mostrava tenir gran desig que lo seu capit\u00e0 fos en lo camp per corregir tota sa gent, e lo capit\u00e0 fe\u00ffa demostraci\u00f3 que cascun dia solicitava la gent que se\u2019n tenia de portar, que\u00b7s posasen en orde de les coses necess\u00e0ries, com desija<va><\/sup><\/a> molt veure\u2019s ab los turchs.<\/p>\n

Tirant suplic\u00e0 molt a la princessa que li fes gr\u00e0cia li don\u00e0s compliment del que tant desijava, en senyal del darrer m\u00e8rit e de complida alegria, car tota la sua benaventuran\u00e7a stava en poder at\u00e9nyer la fi que per amor se pot aconseguir, com sia senyal de perfecci\u00f3 de b\u00e9.<\/p>\n

\u2013Car quant de major pobresa l\u2019om \u00e9s exit y entra en rica vida, tant aquella li \u00e9s m\u00e9s graciosa. Segueix-se, donchs, la una per dolor, l\u2019altra per amor, planyen-se e fan ab mi companyia, puix la speran\u00e7a de mon propi delit se t\u00e9 per perduda, conexent la granea de vostra culpa. Per \u00e7o vull recitar los meus ja passats mals, mas no los qui s\u00f3n per venir, car la terra, la mar e les arenes e tota natura de gents se enugen de sostenir e comportar lo meu aflegit cors. Mas, la certa speran\u00e7a que del sdevenidor delit tenia, me fe\u00ffa oblidar la granea que amor en si porta. E per \u00e7o qualsevulla pena que la magestat vostra a mi dar\u00e0 de fer-me tant sperar, me par poch en compensaci\u00f3 de tanta gl\u00f2ria com yo sperava at\u00e9nyer. E si la celsitut vostra volia admetre la mia demanda e no permet\u00e9sseu que fos feta vana, coneixeria vostra altesa quanta \u00e9s la fermetat mia, car una matexa ser\u00e0 la fi de la mia vida e de la mia mort. E per \u00e7o no star\u00e9 de dir davant Stefania lo efecte de la mia demanda e, encara, en pres\u00e8ncia de aquestes gentils dames, en stima de germanes mies, com amor me for\u00e7a les diga. E si de v\u00f3s no us pren pietat, \u00bfcom vos dolreu de mi? E si a la vostra bellea no perdonau, \u00bfqui trobar\u00e0 en v\u00f3s miseric\u00f2rdia? De dos mals, lo menor \u00e9s de elegir: \u00bfqual ser\u00e0 l\u2019altre?, puix la mort per menor elegesch. E no dubteu en res de dir-me lo que la celsitut vostra eligir\u00e0.<\/p>\n

La princessa conegu\u00e9 la molta passi\u00f3 que Tirant ab si portava e, ab gest afable, feu<\/a> principi a hun tal parlar.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCIX<\/h2>\n

RESPOSTA FETA PER LA PRINCESSA A TIRANT<\/p>\n

\u2013Tirant, les tues paraules merexedores s\u00f3n de resposta, car b\u00e9 s\u00e9 lo que desiges. Per\u00f2 la mia fama clara \u00e9s, car fins ara sens crim he vixcut. Digues, \u00bfquina rah\u00f3 a tu ha dada speran\u00e7a del meu lit? Lo creure sol \u00e9sser gran inf\u00e0mia a les donzelles, e les nostres paraules s\u00f3n cregudes freturar de fe. Jatsia<\/a> que altres donzelles pequen, e moltes que n\u2019i ha qui no amen castedat, \u00bfqui\u00b7m veda a mi que lo meu nom sia entre les poques? Si yo consent a tu, no puch dir que a\u00e7\u00f2 no\u00b7s s\u00e0pia, e no \u00e9s cosa neguna que lo meu defalt puga cobrir. \u00bfE ab quin fet scusar\u00e9 yo ma culpa? Donchs, prech-te, Tirant e senyor de mi, a tu pl\u00e0cia voler-me dexar defendre la bellea que fortuna m\u2019a<\/a> acomanada, e no vulles laugerament robar-me la mia tendra virginitat, car aquella donzella pot \u00e9sser dita casta qui dubta mala fama. E creu a mi lo que\u00b7t dir\u00e9: que no\u00b7m desplau que tu ames la mia persona, mas tinch dubte de amar aquell qui\u00b7m pens que ab gran fatiga pot \u00e9sser meu, car no \u00e9s trobada fermetat en la amor dels strangers, qui prestament ve e molt pus prestament se\u2019n va. Mira qu\u00e8 feu<\/a> aquell ficte J\u00e0son \u2014e molts altres que nomenar-te\u2019n poria\u2014 e quanta fon la pena que la trista de Medea pass\u00e0, que, matant a sos fills e apr\u00e9s a si mateixa, sos mals hagueren fi, hoc encara la cosa desijada, mas no en la speran\u00e7a que havia de la cosa.<\/p>\n

\u00bbD\u2019ac\u00ed avant no vull pensar en les coses de present, sin\u00f3 en les passades, d\u2019aquelles que hom se pot servir, car \u00e9s natural condici\u00f3, a la qual fugir \u00e9s impossible, que nostre voler, si no en sobir\u00e0 b\u00e9, terme no pot at\u00e9nyer. Si alguna cosa la donzella desija, encara que en strem sia mala, ab vel o ombra de b\u00e9 lo tal nostre voler demana. Menyspreant matrimonis de grans reys, ne eleg\u00ed jam\u00e9s partir-me de l\u2019emperador mon pare, car pensava la sua vellea \u00e9sser digna de ma servitut, ab tot que ell sovint me diu: Carmesina, fes per manera, ans que yo partesca de aquesta present vida, ab molta alegria yo\u00b7t veja coŀlocada entre bra\u00e7os de cavaller que sia glori\u00f3s, car lo meu voler ab lo teu se concordar\u00e0, posat cars que sia strany o de la terra natural. E moltes vegades me prench a plorar de les benignes paraules que tostemps me diu y ell pensa que yo plore per temor de entrar en la m\u00e9s plasent que perillosa batalla, la qual sovint les honestes donzelles mostren tembre. Ell loa la mia casta vergonya, confia de la mia vida e la mia castedat fa a ell star segur, la bellea li fa temor. E moltes vegades, com yo so<\/a> loada de bellea davant ell per los hulls de vosaltres, me enuge molt de hoyr-ho en sa pres\u00e8ncia, per\u00f2 no vull negar no\u00b7m fos plasent \u00e9sser tal com me jutjau. \u00a1Ay, Tirant! Gran libertat \u00e9s donada a mi, car no he sabuda l\u2019art de amar, e lo principi \u00e9s a mi dif\u00edcil e dubt\u00f3s. E si yo no amava a tu, seria dita benaventurada, perqu\u00e8 seria fora de tota passi\u00f3. Car so<\/a> en recort de aquella trista nit del castell de Malveh\u00ed, dir\u00e9 ax\u00ed com dolor vol que diga: Qui merc\u00e9 no ha, merc\u00e9 no deu trobar<\/span>.\u00bb<\/p>\n

E no volgu\u00e9 m\u00e9s dir. Tirant stigu\u00e9 hun poch alienat pensant en lo parlar que fet havia la princessa, mostrant-li la poca amor que li portava, com se tingu\u00e9s per benaventurat pensant \u00e9sser molt avant de ses amors e trob\u00e0 tot lo contrari. Constret per molta dolor, ab sfor\u00e7at \u00e0nimo feu<\/a> principi a paraules de semblant stil.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCX<\/h2>\n

R\u00c8PLICA QUE FA TIRANT A LA PRINCESSA<\/p>\n

\u2013Moltes coses jahen en cubert per minva de negligents descobridors, car en lo principi yo no sab\u00ed descobrir la poca amor que en la excel\u00e8ncia vostra tinch coneguda. Fins ac\u00ed he treballat en conservaci\u00f3 de la mia vida perqu\u00e8 en augment de la honor e prosperitat de la magestat vostra yo pogu\u00e9s treballar en servir aquella. Ara, puix veig del tot la mia speran\u00e7a perduda, me vull deixar de viure perqu\u00e8 ab la molta amor que\u00b7m t\u00e9 catiu no sia for\u00e7at servir a persona ingrata. \u00a1O, cruels fats! \u00bfPer qu\u00e8\u00b7m liber\u00e0s de les mans de aquell virtu\u00f3s e fam\u00f3s cavaller, lo senyor de les Viles-Ermes, puix sab\u00edeu que la mort ab tan gran pena me era vehina? Car veig que ab multitut de paraules de molta dolor acompanyades no puch pervertir a pietat lo \u00e0nimo de la altesa vostra de at\u00e9nyer-me lo que per rah\u00f3 e ab molta gentilea v\u00f3s \u00e9reu obligada sots promesa fe, \u00e7o \u00e9s, que dar\u00edeu remey a la mia atribulada vida, no vull m\u00e9s de ac\u00ed avant fiar en paraules. Puix donzella de tanta dignitat, e sobre totes les del m\u00f3n virtuosa me haja rompuda la fe, \u00bfqui por\u00e0 fiar de totes les altres?<\/p>\n

\u2013\u00bfQuina cosa \u00e9s fe? \u2014dix la princessa\u2014. Com molt me plauria saber-ho, perqu\u00e8 en son cas e loch servir-me\u2019n pogu\u00e9s.<\/p>\n

\u2013Molt me plau, senyora \u2014dix Tirant\u2014, que fengiu ignor\u00e0ncia per cobrir lo vostre defalt, car tal ignor\u00e0ncia en v\u00f3s no t\u00e9 posada. Emper\u00f2 de mon poch saber e mal avisat entendre so<\/a> content dir lo que y s\u00e9, demanant tostemps perd\u00f3 si dich res que sia en ofensa de vostra celsitut. Per a mi par haver lest que fe e veritat stan ligades, car fe \u00e9s creure lo que hom no veu ab los ulls corporals. E a\u00e7\u00f2 \u00e9s tant com toca en les coses de D\u00e9u, que simplament se deuen creure segons la santa mare Sgl\u00e9sia creu, car rah\u00f3 natural no basta en provar los secrets divinals qui s\u00f3n en la santa ley crestiana, sin\u00f3 per testimoni de la Santa Scriptura, e ab aquesta fe nos havem a salvar. E Deu \u00e9s veritat que mentir no pot, e tot lo que ell ha dit de la sua sancta boca \u00e9s veritat e ax\u00ed ho devem creure fermament sens dubitaci\u00f3 alguna. E per tal forma, stan fe e veritat ensemps ligades. E la magestat vostra fa lo contrari, que trenca la promesa fe denegant veritat, que \u00e9s D\u00e9u. Donchs, venint contra D\u00e9u \u00e9s renegar-lo, car tots los que rompen la fe trenquen sagrament e s\u00f3n fets enemichs de D\u00e9u. E vol-se scusar la exceŀl\u00e8ncia vostra remetent-me a una mia gran enemiga qui nomenar-se fa Speran\u00e7a, qui fa per son ofici desesperar moltes gents, car aquesta no fon trobada sin\u00f3 per una causa, \u00e7o \u00e9s, que les persones tinguen speran\u00e7a de longa vida e, que per les bones obres que faran, ab los m\u00e8rits de la passi\u00f3 sacrat\u00edssima de Jesucrist obtinguen la gl\u00f2ria de parad\u00eds.<\/p>\n

\u00bbE stich admirat de la magestat vostra, qui t\u00e9 tanta magnanimitat, que us he ho\u00fft dir que jam\u00e9s haveu feta promesa ni gr\u00e0cia alguna a neg\u00fa que molt copiosament no lo y compl\u00edsseu, e de a\u00e7\u00f2 me don\u00e0s per testimoni totes les dames de la cort vostra. Donchs, \u00bfser\u00e0 tanta la mia desaventura que yo, qui us desige m\u00e9s servir e obeyr que tots los h\u00f2mens del m\u00f3n, la grand\u00edssima liberalitat en mi manque? Encara no u puch creure que donzella de tanta dignitat vulla \u00e9sser perjura, car, com la persona \u00e9s de major stima, tant fa m\u00e9s ofensa a D\u00e9u e no seria neg\u00fa qui de vostra altesa don\u00e0s fe. La stima de major dolor de la que tinch, no puch at\u00e9nyer; assajar vull la fortuna, la qual sovint als qui la sperimenten prospera.<\/p>\n

\u00bbEntre mos mals, lo que m\u00e9s me atribula, <\u00e9s><\/sup><\/a> perqu\u00e8 no tinch poder de complidament mostrar a la celsitut vostra la infinida amor a la qual justament lo mer\u00e9ixer vostre me obliga. E per \u00e7o sperar\u00e9 temps en lo qual, sens temor, yo puga mostrar a l\u2019altesa vostra com tinch en poch ma vida. E vull lamentar-me sovint, ab moltes l\u00e0gremes, la mia gran desaventura. Mas, la strema amor que dins mi reposa me fa dubtar los sdevenidors perills, e los pochs inconvenients me paren grans si en dan de la vostra exceŀlent persona sguarden. Ja tem los mals que a v\u00f3s porien seguir, noble donzella, perqu\u00e8 so<\/a> cert la mort sens dubte ab mi molt prest vol fer companyia, procurant a v\u00f3s molta dolor, la qual ser\u00e0 a mi molt enujosa sol per \u00e9sser lunyat de la vostra resplandent vista, poch recordant-vos la ofensa que lo tal consentir vos porta segons vostres paraules, fengint aquelles \u00e9sser honoroses. Si ax\u00ed fos, per los passats no foren meses en oblit; e, content del que ja vist ne haveu, en molta honor mia e gran vergonya de la celsitut vostra, parlant tostemps ab v\u00e8nia e perd\u00f3, seria just, si a la magestat vostra era plasent, concord\u00e0sseu ab la \u00faltima rah\u00f3 per no mostrar voler fer del negre groch. Ja dolent-me de la altesa vostra, digu\u00ed a la Viuda Reposada e a Stefania lo desgrat que mostr\u00e0veu haver de mi. E si yo, per \u00e9sser stranger, alguna o<m>bra<\/sup><\/a> o centilla passava per lo vostre enteniment de alguna error que en mi fos causada, prenga la magestat vostra aquella seguretat, segons de cavaller se pertany. Com ixqu\u00ed de la casa mia, acompanyant-me \u00e0nimo de infinida amor, si en lo cam\u00ed alguna passi\u00f3 sentia, reclamava a la senyora princessa, car de altre d\u00e9u socors no sperava. E ab speran\u00e7a tal entr\u00ed en aquesta cambra pensant trobar a ma dolor remey.\u00bb<\/p>\n

No pogu\u00e9 haver prou paci\u00e8ncia en m\u00e9s hoyr a Tirant la princessa, sin\u00f3 que, ab sfor\u00e7at \u00e0nimo, feu<\/a> principi a hun tal parlar.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCXI<\/h2>\n

R\u00c8PLICA QUE FA LA PRINCESSA A TIRANT<\/p>\n

\u2013\u00a1O, fallit de enteniment! Ab los b\u00e9ns de natura, los quals sens libertat posseheys, \u00bfvols at\u00e9nyer nom de virtu\u00f3s, que no s\u2019ateny sin\u00f3 ab multitut de treballosos actes? \u00bfFies en la tua m\u00e0 e corporal for\u00e7a, que tens atreviment de demanar dins la mia cambra, en pres\u00e8ncia de tantes dones e donzelles, lo premi que tu creus mer\u00e9ixer? S\u00e0pies que, ax\u00ed com tu est poder\u00f3s en parlar ab la tua mala lengua, ax\u00ed so<\/a> yo poderosa en hoir ab les mies orelles pacientment lo que dius, dient que yo t\u2019\u00e9 promesa la fe, volent-ho convertir a exemple de b\u00e9.<\/p>\n

Estant en aquestes rahons, entr\u00e0 lo emperador per la cambra e veu-los<\/a> que staven en hun rotle fet. Deman\u00e0\u2019ls de qu\u00e8 parlaven e la princessa responent, dix:<\/p>\n

\u2013Senyor, nosaltres deman\u00e0vem al capit\u00e0, per \u00e7o com ell sab molt b\u00e9 sermonar, quina cosa \u00e9s fe. E ha\u2019ns-ho ac\u00ed declarat.<\/p>\n

E lo capit\u00e0, ans que lo emperador parl\u00e0s, se pres a dir:<\/p>\n

\u2013Senyor, lo nostre mestre e senyor D\u00e9u Jhes\u00fas, man\u00e0 en los seus sagrats Evangelis que nosaltres cregam b\u00e9 e fermament tot \u00e7o e quant \u00e9s contengut en aquells ab verdadera e pura fe, sens dubitaci\u00f3 alguna, e que en aquesta sancta fe e ley crestiana vullam viure e morir. E tots los qui lo contrari faran, sien tenguts per heretges e foragitats dels b\u00e9ns que\u00b7s fan en la sancta mare Sgl\u00e9sia. Per qu\u00e8\u00b7s deuen guardar les dones e donzelles, qui la fe prometen, que no la rompen, car si u fan s\u00f3n scomunicades e ax\u00ed morint, no poden \u00e9sser admeses en ecclesi\u00e0stica sepultura ni en loch sagrat soterrades.<\/p>\n

Resp\u00f2s lo emperador, ab zel de b\u00e9, ajudant al seu capit\u00e0, que de\u00ffa gran veritat, que fort cosa \u00e9s rompre la fe, ax\u00ed als h\u00f2mens com a les dones. Emper\u00f2, si ell sab\u00e9s la causa de la q\u00fcesti\u00f3 de Tirant e de sa filla, ell no haguera loada tal rah\u00f3.<\/p>\n

E lo emperador pres per la m\u00e0 sa filla Carmesina e pujaren-se\u2019n los dos, sens que no volgueren altra companyia, a la torre del tresor per traure moneda per donar a Tirant que an\u00e0s al camp.<\/p>\n

Com foren pujats, Tirant rest\u00e0 ab les donzelles e, posat en gran pensament del que la princessa li havia dit, hagu\u00e9 plena not\u00edcia en aquell cas que la Viuda Reposada li havia descubert son secret e tot lo que ell li havia rahonat. E volgu\u00e9 Tirant sperimentar si ab prometenses poria son fet revenir e, ab paraules afables e de molta amor, de les seg\u00fcents paraules feu<\/a> principi.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCXII<\/h2>\n

LO RAHONAMENT QUE FA TIRANT A LA VIUDA REPOSADA E A LES ALTRES DONZELLES<\/p>\n

\u2013Molt \u00e9s dura cosa pensar en los perills sdevenidors. E si aquell qui t\u00e9 pot\u00e8ncia de levar la conexen\u00e7a als conexents, lev\u00e0s al savi lo seny, alguna cosa no li restaria. La major dolor que als mesquins atribula \u00e9s que en algun temps sien stats benaventurats. E per \u00e7o la mia pensa sens comparaci\u00f3 est\u00e0 ofesa per ma senyora. Si yo he b\u00e9 enteses les sues querelles, manifesta que la sua amor no ha tengut poder vers mi ab pr\u00f2spera fortuna, e per \u00e7o los meus mals no tenen rah\u00f3 de \u00e9sser creguts sin\u00f3 per testimoni de mes paraules. E per \u00e7o desija la mia \u00e0nima \u00e9sser aconsolada, perqu\u00e8 yo pogu\u00e9s fer tals e tan asenyalats serveys a la senyora princessa que la magestat sua conegu\u00e9s yo \u00e9sser digne de la sua amor aconseguir e, a vosaltres totes en general e a cascuna per si, en honest matrimoni coŀlocar-vos pogu\u00e9s. A la mia singular parenta e\u00b7n voluntat germana, Stefania, qui present \u00e9s, per b\u00e9 que ella tinga molts b\u00e9ns e molta riquea, per\u00f2, yo li\u2019n volria molt m\u00e9s donar, tants e m\u00e9s que no\u00b7n t\u00e9. A la senyora Viuda Reposada, qui fos secret\u00e0ria major de tot mon pensament e li don\u00e0s marit que fos duch, comte o marqu\u00e9s, ab tants de b\u00e9ns que ella ne reste contenta e fa\u00e7a richs a tots los seus. E per semblant volria fer a Plaerdemavida e a tot<e>s<\/sup><\/a> les altres.<\/p>\n

Stefania feu<\/a> infinides gr\u00e0cies, per ella e per totes les altres, al virtu\u00f3s Tirant de la molta voluntat que\u00b7ls mostrava. Dix la Viuda Reposada a Stefania:<\/p>\n

\u2013Fes-li tu gr\u00e0cies per ta part, que yo les hi sabr\u00e9 fer per la mia.<\/p>\n

E gir\u00e0\u2019s devers Tirant ab cara e gest afable, fent-li present de semblants paraules.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCXIII<\/h2>\n

LES GR\u00c0CIES QUE FA LA VIUDA REPOSADA A TIRANT<\/p>\n

\u2013No \u00e9s senyal del darrer m\u00e8rit lo donar ax\u00ed com la senyoria vostra fa, mas<\/span> \u00e9s principi d\u2019amistat e de gran amor, e fa lo do plasent e graci\u00f3s lo que prestament lo dona<\/span>. E qui dona lo que no pot negar, fa molt b\u00e9, emper\u00f2 encara que se\u2019n fa\u00e7a liberal, poch dona. Yo fas infinides gr\u00e0cies a la senyoria vostra del bon recort. E yo no vull marit, per gran senyor que sia, sin\u00f3 hu, lo qual, com a D\u00e9u adore nit e dia, e\u00b7l tinch cont\u00ednuament present encara que sia absent. Aquell que ame no m\u2019ha morta, mas dona\u2019m<\/a> causa de mort, e per \u00e7o vull primer oferir als dans la mia persona que manifestar ma voluntat per los perills que seguir-me\u2019n porien, qui serien causa de inpediment a la fi de mon prop\u00f2sit, los quals dexar\u00e9 de recitar perqu\u00e8 no \u00e9s temps ni loch.<\/p>\n

Acabant la Viuda Reposada, Plaerdemavida feu<\/a> principi a hun tal parlar.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCXIIII<\/h2>\n

PARLA PLAERDEMAVIDA<\/p>\n

\u2013Capit\u00e0 senyor, \u00a1com sou nafrat de la virtut de paci\u00e8ncia! \u00bfE no sab la senyoria vostra que apr\u00e9s de peccar se segueix penedir<\/span>? V\u00f3s sou vengut en les cambres de ma senyora, qui s\u00f3n sepultura per a v\u00f3s, puix no trobau miseric\u00f2rdia. Yo us suplich, per merc\u00e9: no sia de perdre la speran\u00e7a, car Roma no\u00b7s pogu\u00e9 fer en hun dia<\/span>. E per hun no res que ma senyora vos ha dit, \u00bfstau ja smayat? En les forts batalles sou v\u00f3s hun anim\u00f3s le\u00f3 e tostemps sou vencedor, \u00bfe temeu una senyora sola que, ab sfor\u00e7 e ajuda nostra, vos darem d\u2019ella vencedor? \u00bfA la gent d\u2019armes dau gran sfor\u00e7 e a nosaltres toleu lo poder? Mas yo veig que temor e pietat contrasten als cruels ardiments: par-me que D\u00e9u vos paga segons vostres m\u00e8rits. \u00bfSou en recort de aquella plasent nit del castell de Malveh\u00ed, que yo somiava, e lo que v\u00f3s d\u00edeu; ab quanta miseric\u00f2rdia en aquell cars obr\u00e0s? E per \u00e7o se diu en la nostra terra hun exemple vullgar: \u00abqui \u00e9s piad\u00f3s e puix se penit, no deu \u00e9sser piad\u00f3s dit\u00bb<\/span>. Ja no vull m\u00e9s dir de aquesta rah\u00f3, sin\u00f3 que totes vos ajudarem perqu\u00e8 la senyoria vostra sia contenta. E lo darrer remey yo lo y s\u00e9 quin \u00e9s: que s\u2019i t\u00e9 a mesclar una poca de for\u00e7a, car la temor, qui ve de poch saber, fos apartada de si. Car cosa \u00e9s leja a les donzelles, com s\u00f3n requestes de amor, no hagen a dir aquell spantable mot: b\u00e9\u00b7m plau. \u00a1O, com me par mal mot per a donzella! E per \u00e7o yo us promet, a fe de gentil dona e per la cosa que m\u00e9s ame en aquest m\u00f3n, encara que yo\u00b7n s\u00e0pia la creu al coll portar, en dar-hi tota aquella endre\u00e7a que yo por\u00e9. En aquell cars yo ser\u00e9 dita justa remuneraci\u00f3 menor que\u00b7l treball, per qu\u00e8, senyor, fa\u00e7a la merc\u00e9 vostra que yo sia conservada en la amor del meu Yp\u00f2lit. Mas gran dubte\u00b7m fa que, com yo comence a veure los seus rebordonits passos hon volrien anar, no\u00b7m contenta molt son fet. E per \u00e7o me tem yo del sdevenidor perill, car conech que ell ser\u00e0 bon sgrimidor, que no cura de tirar a les cames, mas tira al cap. M\u00e9s sab que yo no li he mostrat.<\/p>\n

Tirant se alegr\u00e0 hun poch ab les burles de Plaerdemavida, e lev\u00e0\u2019s en peus e dix-li:<\/p>\n

\u2013Donzella, segons me par, v\u00f3s no amau en cubert a Yp\u00f2lit, ans voleu que tots ho s\u00e0pien qui saber-ho volran.<\/p>\n

\u2013\u00bfQu\u00e8\u00b7m fa a mi \u2014dix Plaerdemavida\u2014 que tot lo m\u00f3n ho s\u00e0pia, puix D\u00e9u me ha dat lo bon grat ab la speran\u00e7a ensemps? E per \u00e7o vosaltres, h\u00f2mens, moltes voltes sou desconexents, que volr\u00edeu cobrir la culpa vostra ab dissimulaci\u00f3 de honest parlar, pensant que som donzelles e no tendrem atreviment de dir-ho. E teniu de propietat que en lo principi sou bons e en la fi sou mals, ax\u00ed com \u00e9s la mar qui, entrant-hi troba hom l\u2019aygua suau, apr\u00e9s, com sou molt dins, \u00e9s fortunal Ax\u00ed \u00e9s en lo principi d\u2019amor que sou blans, apr\u00e9s, aspres e terribles.<\/p>\n

Estant-en aquestes rahons, vengu\u00e9 lo emperador e pres per la m\u00e0 al capit\u00e0 e tragu\u00e9\u2019l de la cambra, e parlaren molt sobre la guerra.<\/p>\n

Com fon hora de sopar, Tirant ab los seus an\u00e0 a la sua posada. E venint la nit, que la princessa se volia en lo lit posar, la Reposada Viuda li feu<\/a> principi de semblants paraules:<\/p>\n

\u2013Senyora, si la magestat vostra sabia la strema passi\u00f3 que Tirant passa per causa de vostra altesa e les coses que\u00b7ns ha dites a totes ensemps, n\u2019estar\u00edeu admirada. Apr\u00e9s, a mi, apartant-me a una part, les coses que me ha dites de la excel\u00e8ncia vostra, que tinch f\u00e0stig de recitar-les-vos, mostrant en les sues vils paraules lo poch b\u00e9 que us vol. E la sua ficci\u00f3 manifestar-se tenia, que la divina Provid\u00e8ncia no permet que les coses mal fetes ni mal pensades sien de longa duraci\u00f3.<\/p>\n

La princessa se alter\u00e0 molt del parlar de la Viuda Reposada. Desijosa de saber-ho, torn\u00e0\u2019s a vestir la gonella, e posaren-se dins hun petit retret perqu\u00e8 de neg\u00fa no fossen ho\u00ffdes. E primerament li recit\u00e0 tot lo que Tirant havia dit a totes e com les volia totes coŀlocar de matrimonis honorosos, ab promeses precioses que los donadors acostumen de fer. Apr\u00e9s, ab gran maldat e decepci\u00f3, feu<\/a> principi a sa mal\u00edcia la mala Viuda.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCXV<\/h2>\n

LO MAL CONSELL E REPROVAT QUE LA VIUDA REPOSADA DON\u00c0 A LA PRINCESSA CONTRA TIRANT<\/p>\n

\u2013Esperi\u00e8ncia manifesta mostra a les persones qui tenen bona discreci\u00f3 que deuen usar m\u00e9s del seny que de la voluntat. E com les persones s\u00f3n de major altesa e dignitat, tant deuen \u00e9sser m\u00e9s virtuoses e de m\u00e9s perfecci\u00f3. Emper\u00f2, encara que hun home sia de m\u00e9s alt enginy e m\u00e9s pr\u00e0tich que altre, ax\u00ed com \u00e9s Tirant en les armes, no resta que tots los h\u00f2mens naturalment tinguen enclinaci\u00f3 en malparlar de les dones e pijor obrar. E havent nosaltres tal conexen\u00e7a, devem usar de nostres remeys e no voler seguir les coses volunt\u00e0ries, car neg\u00fa no pot \u00e9sser senyor ni conservar-se en la posehida senyoria si no t\u00e9 saviesa, car fent lo contrari \u00e9s dit foll. \u00a1Quants cavallers sab b\u00e9 vostra altesa que desigen e han desijat lo que Tirant volria, qui s\u00f3n savis e ab molta discreci\u00f3! E aquest Tirant \u00e9s home cruel e gran homeyer, qui tot sol t\u00e9 ulls. B\u00e9 s\u00e9 que no veu m\u00e9s que los altres, mas en follia t\u00e9 major atreviment. Ni t\u00e9 m\u00e9s saviesa que los altres, mas t\u00e9 menys vergonya e m\u00e9s atreviment. E si vostra altesa sabia lo que diu de v\u00f3s, jam\u00e9s li deur\u00edeu voler b\u00e9.<\/p>\n

\u2013Digau-m\u2019o prest \u2014dix la princessa\u2014 e no\u00b7m fa\u00e7au tant penar.<\/p>\n

\u2013Ell me ha dit en gran secret \u2014dix la Viuda Reposada\u2014 e m\u2019a<\/a> fet posar les mans sobre los Evangelis de a\u00e7\u00f2 yo no diria res a neg\u00fa. E per quant sou ma senyora natural, qui seria venir contra la fidelitat, quinsevulla sagrament que yo haja fet no val res, per \u00e7o com \u00e9s contra caritat. Primerament me ha dit com Stefania e Plaerdemavida s\u00f3n ab ell de acort com per for\u00e7a o per grat ell passar\u00e0 a vostra magestat. E si fer no u volreu per grat e a tot son voler, que us passar\u00e0 la spasa per lo coll donant-vos cruel mort. E apr\u00e9s far\u00e0 per semblant a vostre pare e, robant tot lo tresor, se posar\u00e0 en les galeres sues e iran-se\u2019n en la lur terra. E ab lo tresor que se\u2019n portaran, robes e joyes, trobaran all\u00e0 de m\u00e9s belles donzelles que vostra altesa no \u00e9s; car diu que v\u00f3s no semblau sin\u00f3 mo\u00e7a d\u2019ostal<\/span>, que sou donzella ab molt poca vergonya e que en la m\u00e0 lo portau dient qui\u00b7l vol. \u00a1Mirau, senyora, per vostra virtut, lo tra\u00ffdor celerat quines coses pensa de vostra altesa!<\/p>\n

\u00bbE diu encara m\u00e9s, lo reprovat ab poca fe, que no era vengut ell en aquesta terra per fer armes, e que tantes vegades \u00e9s stat nafrat e que per mala sort ha conegut a v\u00f3s e a vostre pare. \u00bfQu\u00e8 us par, senyora, de tal parlar de cavaller, com pensa ell en la honor de la excel\u00e8ncia vostra ni de l\u2019emperador, qui tants b\u00e9ns e tantes de honors li haveu fetes? All\u00e0 foch qui\u00b7l crem, \u00bfqui semblants coses diu? \u00bfSabeu encara qu\u00e8 diu m\u00e9s? Que no ama ni vol b\u00e9 a dona del m\u00f3n sin\u00f3 per sos b\u00e9ns, m\u00e9s que per la sua persona. De aquestes coses diu moltes e de altres moltes maldats.<\/p>\n

\u00bbE so<\/a> en recort que\u00b7m dix que si jam\u00e9s altra nit s\u2019i veu tal com aquella de Malveh\u00ed, posat cars ell vos fes mil sagraments, no tendr\u00e0 neg\u00fa: per for\u00e7a o per grat ell passar\u00e0 a v\u00f3s. Apr\u00e9s vos far\u00e0 tres figues e les vos posar\u00e0 en la barba. Apr\u00e9s vos dir\u00e0: Na mala dona, ni grat ni gr\u00e0cies, ara que n\u2019he hagut lo que desijava. \u00a1Ay, senyora! La mia \u00e0nima plora gotes de sanch com hi pens en tantes maldats com ha dit de vostra altesa E per \u00e7o senyora, vos vull dar hun consell, si b\u00e9 no\u00b7l me demanau. Apr\u00e9s de la honor de vostre pare e mare, no \u00e9s neg\u00fa qui tant se dega dolre de v\u00f3s com fas yo. Per \u00e7o com tant de temps vos he tengut en los meus bra\u00e7os e mamat haveu de la mia let, tinch desig de sercar-vos honors e delits, e vostra altesa s\u2019\u00e9s de mi amagada per fer festa en aquest reprovat de Tirant, donant m\u00e9s fe en Stefania e Plaerdemavida que no a mi, y elles porten-vos tra\u00ffda e venuda. \u00a1Ay, trista de v\u00f3s! Y com vos ha difamada e far\u00e0 m\u00e9s d\u2019ac\u00ed avant Stefania b\u00e9 fa: volria trobar companyia en sa gran culpa. Deixau-vos de semblants amistats, puix sou informada de la veritat, car yo no us diria sin\u00f3 tant com \u00e9s l\u2019Avangeli.<\/p>\n

\u00bbAquestes coses que a la majestat vostra he dites, \u00e9s necessari v\u00f3s me jureu de jam\u00e9s dir-ne res a persona del m\u00f3n, car he dubte que, si lo tra\u00ffdor de Tirant ho sabia, no\u00b7m fes matar e apr\u00e9s iria-se\u2019n. V\u00f3s, senyora, disimulau la cosa e, a poch a poch, apartau-lo de vostra amistat, per \u00e7o que fa\u00e7a la guerra per vostre pare. Car si promptament vostra altesa lo lan\u00e7a de si, pensar\u00e0 que yo u he dit. E aquestes altres s\u00f3n dignes de disciplina, per\u00f2 no tot en hun dia. E guart-se la exceŀl\u00e8ncia vostra de fiar d\u2019elles: aqueixes vos tra\u00ffran. \u00bfNo veu v\u00f3s Stefania com t\u00e9 lo ventre gros? E yo stich admirada lo emperador com no lo y conex. E tal mateix se far\u00e0 Plaerdemavida.\u00bb<\/p>\n

La princessa stava molt adolorida, car nova dolor li tenia ocupat lo sentiment. E decorrent dels seus hulls vives l\u00e0grimes acompanyades de molta ira, feu<\/a> principi a semblant lamentaci\u00f3.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCXVI<\/h2>\n

LAMENTACI\u00d3 QUE FA LA PRINCESSA<\/p>\n

\u2013Com pense que tinch reprensi\u00f3 de pare, la mia \u00e0nima del cors partir-se vol, per \u00e7o com volria lo discurs que tinch de la mia dolorosa vida pogu\u00e9s ab amargues l\u00e0grimes pl\u00e0nyer e lamentar la mia gran desaventura. E perqu\u00e8 m\u2019\u00e9s for\u00e7at donar rah\u00f3 de ma penosa vida, ab les mies mans fredes exugar\u00e9 la mia cara humida de moltes l\u00e0grimes. E si\u00b7m demanes de qui tinch querella, sol de les leys humanes, les quals, ab gran enveja, en aquest cars me lunyen de aquell que justament me pensava que devia amar. E yo l\u2019amava en strem grau per los grans beneficis qui d\u2019ell sperava rebre la corona de l\u2019Imperi Grec. \u00a1O, D\u00e9u just! \u00bfHon \u00e9s la tua promta just\u00edcia? \u00bfCom no devalla prestament foch del cel que en cendra fa\u00e7a tornar aquell cruell e ingrat Tirant, qui yo pensava que seria meu, e lo primer cavaller qui yo dins ma pensa tenia per senyor, pensant que fora<\/a> fi de mos mals? E veig tot lo contrari. Aquest havia a senyorejar la mia persona e tot l\u2019imperi, aquest pensava yo tenir per pare e per germ\u00e0, per marit e senyor, e que yo fos serventa sua. Mas, \u00bfper qu\u00e8\u00b7m dolch ni dich aquestes coses en abs\u00e8ncia sua, que de mos adolorits clams no t\u00e9 ell gens de sentiment, car molt millor fora<\/a> hi fos ell present? \u00a1Ay, trista, que lo meu cor st\u00e0 adolorit e la amor mesclada ab cruel ira! E totes les quatre passions combaten la mia atribulada pensa, \u00e7o \u00e9s, goig, dolor, speran\u00e7a e temor, car neg\u00fa en aquesta present vida no pot viure sens aquestes, per gran senyor que sia. E la virtut \u00e9s que no deu hom amar sin\u00f3 hun sol D\u00e9u. \u00a1O, qui pensara jam\u00e9s que de la boca de tan virtu\u00f3s cavaller poguessen exir semblants paraules! \u00bfE quin dan li he fet yo, per ell voler la mort de mon pare e de la mia mare, e de una miserable filla que tenen? Ara, \u00bfvoleu que us diga, na Viuda? Tan prest poria Tirant fer tornar lo sol atr\u00e0s com poria fer que yo fes cosa que fos desonesta. \u00a1O, Tirant! \u00bfE hon \u00e9s la amor que solia \u00e9sser entre tu e mi? \u00bfE per quina culpa so<\/a> stada yo merexedora de ax\u00ed \u00e9sser feta vil e abominable a tu? Lo teu amor lauger e de fermetat poca, \u00bfper hon \u00e9s fugit de mi ax\u00ed prest? Yo, m\u00edsera Carmesina, qui solia \u00e9sser serventa tua, te prech que\u00b7m dones la vida que donist al mestre de Rodes e a tota la sua religi\u00f3. \u00bfE por\u00e0 \u00e9sser que tu sies m\u00e9s cruel a nosaltres que a tots aquells? \u00bfE per yo fer festa a ta virtut, conexent lo teu molt mer\u00e9xer, diguist paraules que no staven b\u00e9 en boca de cavaller, que no ames dona ni donzella sin\u00f3 per los b\u00e9ns e que forc\u00edvolment vols pendre la despulla de la mia virginitat? \u00a1O, quant scampament de sanch tals paraules porten! Per\u00f2 yo stime m\u00e9s que les gents diguen que so<\/a> stada benigne e piadosa als stranys que si de\u00ffen lo contrari, que so<\/a> stada cruel e mala als virtuosos de honor dignes, car si lo meu sperit volgu\u00e9s usar de crueldat, no seria lo sol exit que la tua cambra faria plena de sanch de tu e de tots los teus.<\/p>\n

E no dix m\u00e9s, sin\u00f3 que hoh\u00ed tocar a matines e dix:<\/p>\n

\u2013Viuda, anem al lit, per b\u00e9 que lo meu dormir ser\u00e0 molt poch aquesta nit, ab la gran ira que tinch de Tirant, aquell que yo tant solia amar.<\/p>\n

Resp\u00f2s la Viuda:<\/p>\n

\u2013Suplich-vos, senyora, per merc\u00e9, que, de tot lo que us he dit, que la magestat vostra no u diga a neg\u00fa per lo gran perill que seguir-me\u2019n poria. E d\u2019altra part, no volria que\u00b7m tinguessen en stima de reportadora de noves.<\/p>\n

\u2013No tingau temor \u2014dix la princessa\u2014, car yo guardar\u00e9 de dan a v\u00f3s e a mi de c\u00e0rrech.<\/p>\n

Com foren dins la cambra, Stefania, que les veu<\/a> venir, dix:<\/p>\n

\u2013B\u00e9\u00b7m par, senyora, que gran plaer haveu pres en les rahons de la Viuda com tant hi haveu stat. B\u00e9 volria saber en qu\u00e8 st\u00e0 tot lo vostre pensament.<\/p>\n

E la princessa se mes<\/a> en lo lit sens fer-li resposta, e pos\u00e0 lo cap davall la roba e pres-se agrament a plorar. Com la Viuda se\u2019n fon anada, Stefania li deman\u00e0 de qu\u00e8 plorava ni quina congoxa tan gran era la sua.<\/p>\n

La princessa li dix:<\/p>\n

\u2013Stefania, dexa\u2019m star, si vols, e guarda tot aquest mal no torne sobre tu, que m\u00e9s aparellat t\u2019est\u00e0 que no\u00b7t penses.<\/p>\n

E Stefania stigu\u00e9 molt admirada qu\u00e8 podia \u00e9sser a\u00e7\u00f2 e no li torn\u00e0 m\u00e9s a replicar. E git\u00e0\u2019s prop d\u2019ella ax\u00ed com acostumava de fer. En tota aquella nit la princessa jam\u00e9s pogu\u00e9 dormir, sin\u00f3 plorar e lamentar-se. Per lo mat\u00ed ella se lev\u00e0 tota malalta del vetlar que havia fet. Ab tot a\u00e7\u00f2, ella s\u2019esfor\u00e7\u00e0 de anar a missa.<\/p>\n

Com Tirant sab\u00e9 lo seu mal e fon informat per Stephania lo plorar e la congoxa que en la nit tenguda havia, stigu\u00e9 molt admirat quina podia \u00e9sser la causa que tant la hagu\u00e9s agreujada. E acostant-se a la princessa, ab humil gest e ab veu piadosa, feu<\/a> principi a paraules de semblant stil.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCXVII<\/h2>\n

DEMANDA DE CONORT QUE FA TIRANT A LA PRINCESSA<\/p>\n

\u2013Lo piad\u00f3s parlar porta ab si tristor als ho\u00ffdors, en special en aquells que ab molta amor amen. E par-me a tot mon seny que lo vostre mal tinch yo sobre los meus ulls. E si tanta merc\u00e9 me volia fer la celcitut vostra en fer-me part del mal qui us atribula o, almenys, dir-me la causa qui us fa pl\u00e0nyer, la mia \u00e0nima en aquest m\u00f3n sentiria gl\u00f2ria. E lo que dic a la magestat vostra \u00e9s perqu\u00e8 u conech en la alteraci\u00f3 de la vostra cara, que so<\/a> cert que \u00e9s qu\u00edtia de tota culpa. Necess\u00e0ria cosa \u00e9s, si voleu que vixqua, que mudeu la vostra cara e que no siau desconexent vers mi.<\/p>\n

Per qu\u00e8 us suplich, encara que de mi acabat remey no spereu at\u00e8nyer, almenys no por\u00e0 \u00e9sser que algun \u00fatil no\u00b7n vinga a la vostra exceŀlent persona. E dexant la major part de mes paraules, perqu\u00e8 veig que no tendria temps de poder-les recitar, solament dir\u00e9 la strema pena que lo meu cor en si porta, com no puch tot lo temps de ma penosa vida poder contemplar la vostra sobresingular bellea. Ara no so<\/a> poch content en haver porrogat lo manament que per la magestat del senyor emperador me era stat fet que an\u00e0s al camp.<\/p>\n

No pogu\u00e9 m\u00e9s retenir Tirant que dels seus ulls no destiŀlasen vives l\u00e0grimes. E conegu\u00e9 que la princessa mostrava enujar-se\u2019n, e dix:<\/p>\n

\u2013Senyora, ab sobres gran treball, per no fatigar la altesa vostra, detindr\u00e9 dins mi la strema passi\u00f3 que la mia atribulada \u00e0nima sent, que del car\u00e7re del tan atribulat cors se vol partir si ab pena tal t\u00e9 de viure. E si la magestat vostra se enuja de les mies atribulades paraules, asajar\u00e9 ab enamorats serveys mudar la malvolen\u00e7a que en strem mostrau contra mi, mostrant alegrar-vos de la pena que\u00b7m veu passar e, noresmenys, no voler consentir que sol les mies mans toquen les vostres vestidures. \u00bfAquest \u00e9s lo premi que yo spere de ma benvolen\u00e7a? Puix ax\u00ed \u00e9s, en defensa de virtut me dexar\u00e9 de viure, ab tot que us ve\u00ffa possehidora de exceŀlent corona de l\u2019Imperi Grec per mos mal premiats treballs, qui apr\u00e9s ma fi restaran per immortal recordaci\u00f3 de gents.<\/p>\n

No pogu\u00e9 m\u00e9s parlar Tirant per la molta passi\u00f3 que sentia. E la princessa, ab veu baxa, feu<\/a> principi a tal parlar.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCXVIII<\/h2>\n

LA RESPOSTA QUE FEU<\/a> LA PRINCESSA A TIRANT<\/p>\n

\u2013Ab lo menys c\u00e0rrech que por\u00e9, vull satisfer a ta demanda, per \u00e7o com \u00e9s cosa que vergonya ab si porta, car la mia lengua ab gran treball pot formar tals paraules, ne la mia cara no gens bella, qui \u00e9s temerosa e molt vergonyosa, te dar\u00e0 causa de negar que hun tan leig e gran defalt de mi s\u2019aparte. No vull m\u00e9s ab tu contendre de paraules, perqu\u00e8 conegues quanta \u00e9s la mia paci\u00e8ncia e humilitat, car los sol\u00edcits treballs e malaltia que la mis\u00e8ria humana ab si porta, fa dolre la mia atribulada pensa. E ax\u00ed passar\u00e9 lo temps de ma penada vida celant la granea de la mia strema pena. E no penses sia tan poch lo treball que comporte en detenir tan gran dolor cuberta, car los plors e sospirs qui als atribulats turmenten, \u00e9s gran descans poder-los manifestar a persona fel. E per \u00e7o yo ame de present lo que tu, per ventura, ames en sdevenidor.<\/p>\n

E no li pogu\u00e9 m\u00e9s dir per \u00e7o com los metges vingueren acompanyats de la emperadriu. Tirant pres lic\u00e8ncia e an\u00e0-se\u2019n a sa posada pensant tostemps en lo que la princessa dit li havia. E fon posat en gran pensament e ax\u00ed stigu\u00e9, sens menjar, que no volgu\u00e9 exir de una cambra fins que lo conestable an\u00e0 al palau e parl\u00e0 molt ab Stephania e ab Plaerdemavida e\u00b7ls dix lo fort pensament que Tirant tenia del que la princessa dit li havia.<\/p>\n

\u2013\u00bfQuin remey porem dar \u2014dix Stefania\u2014 a la sua gran dolor, car tant com yo adobe de dia ho desbarata la Viuda de nit? E com yo li parle de res de Tirant, lo que de primer no fe\u00ffa, ans volia nit e dia no parlassen d\u2019alre e de ses amors com se regiria, ara se \u00e9s sots mantel cuberta. E aquesta, que t\u00e9 lo cor temer\u00f3s e l\u2019enteniment grosser en amar, hi entra molt mal e ab gran dificultat en amor. E la Viuda, qui sab aquest c\u00e0rrech de amor per ella conegut, li muda tot lo joch com a maestra en l\u2019art. E tots los qui amen s\u00f3n cechs e no\u00b7s temen ni miren en tals afers. Car si la Viuda no fos, no una vegada, mas cent, yo l\u2019haguera fet entrar dins la sua cambra, volgu\u00e9s o no, ax\u00ed com fiu aquella nit al castell de Malve\u00ed. Per\u00f2, puix a mi no \u00e9s tolta libertat, ab baxa veu yo li parlar\u00e9 de Tirant ab ombra de piadosa amistat.<\/p>\n

E finit lur parlament se n\u2019entraren en la cambra hon era la princessa ab grans rahons ab la Viuda Reposada, e no li pogu\u00e9 parlar. E conegu\u00e9 Stefania no era ora disposta per parlar ab ella. Lo emperador, que sab\u00e9 que lo conestable era all\u00ed, pens\u00e0 Tirant hi devia \u00e9sser tanb\u00e9. Feu-los<\/a> cridar e, com devien tenir lo consell, dix l\u2019emperador:<\/p>\n

\u2013Anem a la cambra de Carmesina e all\u00ed veurem com st\u00e0, car huy tot lo dia no\u00b7s sent b\u00e9.<\/p>\n

Lo conestable se mes<\/a> primer. Apr\u00e9s venia l\u2019emperador e Tirant. Apr\u00e9s tots los del consell, los qui anar-hi volgueren. E trobaren que la princessa stava jugant ab la Viuda a na\u00ffps, apartades en hun cant\u00f3 de la cambra. E aqu\u00ed se asigu\u00e9 l\u2019emperador, prop d\u2019ella, demanant-li de son mal. E ella prestament li resp\u00f2s:<\/p>\n

\u2013Senyor, com yo veig la magestat vostra, soptosament se parteix lo mal de mi. \u2014Girant los ulls devers Tirant e prenent-se a sonriure.<\/p>\n

E l\u2019emperador pres gran plaer en les rahons de Carmesina e molt major com la veu<\/a> en tan bona disposici\u00f3. E aqu\u00ed parlaren de moltes coses, e la princessa de bon grat responia en tot lo que Tirant li de\u00ffa, car la Viuda Reposada li consell\u00e0 fes festa a Tirant, no tant com solia de primer, mas domes<\/a>ticament, ax\u00ed com als altres.<\/p>\n

E la viuda volgu\u00e9 que Tirant no se\u2019n torn\u00e0s en sa terra, mas que perd\u00e9s la speran\u00e7a de la princessa de no amar-la e que am\u00e0s a ella. E per \u00e7o de\u00ffa ab tota maldat lo que dit havia a la princessa. Per \u00e7o fon ella causa de tanta dolor. Com fon quasi nit, lo emperador ab tots los h\u00f2mens se n\u2019anaren casc\u00fa en sa posada. E l\u2019emperador l\u2019endem\u00e0 congoxava tota la gent se degu\u00e9s partir per anar al camp. E Tirant e tots los altres desempachaven lo m\u00e9s que podien. E Stephania, parlant aquella nit ab la princessa, mes-la<\/a> en noves de Tirant, e la princessa, prestament, li dix:<\/p>\n

\u2013Calla, Stefania, e no vulles m\u00e9s enujar, car los sancts de parad\u00eds, qui s\u00f3n cascuns en gran auctoritat posats, s\u00f3n poch anciosos del que tu dius ni de nostres mis\u00e8ries, car ab altres coses de virtuoses obres nosaltres havem a guanyar premi qui no s\u2019ateny sin\u00f3 ab m\u00e8rit de pr\u00f2pia virtut. Car tots aquells qui fan semblant d\u2019amor no s\u00f3n de natura d\u2019or, qui a tot lo m\u00f3n plau, ax\u00ed als grans com als pochs, als richs com als pobres, ni poden \u00e9sser tots de una voluntat, car huns s\u00f3n amichs de paraules e servexen de vent e, de a\u00e7\u00f2 aytal, fan semblant fins a la boca<\/span>. Car si yo\u00b7t recitava tots los seus singulars actes, ell \u00e9s cavaller no conegut sin\u00f3 en temps de treves, per\u00f2 yo callar\u00e9 fins a tant que la fortuna adversa done lic\u00e8ncia a mi de parlar. Segueix-se de tu, que ab pintades paraules vols posar ma vida en perill. E val m\u00e9s que anem a dormir ans que la mia atribulada persona passe m\u00e9s dolor.<\/p>\n

Stefania volgu\u00e9 parlar y ella no u consent\u00ed. La princessa se\u2019n part\u00ed e Stefania rest\u00e0 ab pensament de dona mortal.<\/p>\n

E ax\u00ed passaren dos o III dies. E la princessa mostrava la cara afable a tots, e per lo semblant a Tirant, per \u00e7o com sabia que prestament se\u2019n tenien de partir. E davant de l\u2019emperador li dix:<\/p>\n

\u2013Senyor, veu\u2019s ac\u00ed a Tirant, lo vostre virtu\u00f3s capit\u00e0, lo qual pens que dins breu temps far\u00e0 del sold\u00e0 lo que ha fet del Gran Caramany e del rey de la sobirana \u00cdndia, o ax\u00ed com feu<\/a> del rey de Egipte. Car certament, si tot lo m\u00f3n havia batalla, aquest sol seria per guanyar honor y fama perdurable entre aquells qui vendran apr\u00e9s d\u2019ell, lo qual de singular premi \u00e9s merexedor, lo gran bataller, car ab verdader cor e sens frau neg\u00fa tostemps les batalles ha fetes, e ab gran humilitat les ha ofertes a la magestat vostra.<\/p>\n

Parl\u00e0 lo emperador e dix:<\/p>\n

\u2013Capit\u00e0 virtu\u00f3s, yo us regracie molt les moltes honors que m\u2019haveu fetes, e prech-vos que, ax\u00ed com fins ac\u00ed haveu ben obrat mostrant la molta virtut vostra, que u fa\u00e7au ax\u00ed de ac\u00ed avant, o millor, que tal speran\u00e7a tinch de v\u00f3s. E nostre Senyor me fa\u00e7a gr\u00e0cia que us puga premiar segons lo vostre molt mer\u00e9xer.<\/p>\n

Com Tirant veu<\/a> tantes de rahons sup\u00e8rflues e que la princessa ho havia principiat, quasi a manera de mig scarn no li pogu\u00e9 dir altra paraula sin\u00f3:<\/p>\n

\u2013Ser\u00e0.<\/p>\n

Tirant, per voler anar a sa posada, devall\u00e0 per una scala e fon en una cambra hon trob\u00e0 lo gran conestable e Stephania e Plaerdemavida a grans rahons. E Tirant s\u2019i acost\u00e0 e dix-los:<\/p>\n

\u2013Vosaltres, germanes mies, \u00bfde qu\u00e8 parlau?<\/p>\n

\u2013Senyor \u2014resp\u00f2s Stephania\u2014, de la poca amor que la princessa en aquest cars de vostra partida mostra a vostra senyoria, ax\u00ed com ella se deuria sfor\u00e7ar, ara m\u00e9s que jam\u00e9s, en fer-vos festa ab amor, encara que ella y pos\u00e0s hun tro\u00e7 de sa honor. Apr\u00e9s, senyor, parl\u00e0vem qu\u00e8 ser\u00e0 de mi si vosaltres partiu, car la emperadriu me dix anit: Stephania, tu ames. Yo torn\u00ed roja e vergonyosa e abax\u00ed los meus ulls en la mia falda. Aquests senyals de amor de mi, qui atorgava, eren prou en mi, qui callava, car de primer no sabia quina cosa \u00e9s amar, sin\u00f3 de aquella nit del castell de Malveh\u00ed. E si vosaltres vos partiu, poca benaventuran\u00e7a y miserable penyora de amor restar\u00e0 en mi, sin\u00f3 molta dolor qui\u00b7m far\u00e0 companyia. \u00a1Ay, trista desaventurada! Ax\u00ed ser\u00e0, que yo ser\u00e9 punida per lo peccat de vosaltres.<\/p>\n

\u2013Senyora \u2014dix Tirant\u2014, \u00bfe no us he yo ja dit que lo dia de nostra partida yo suplicar\u00e9 al senyor emperador, present la senyora emperadriu y la princessa, e totes seran avisades que sien bones en fer aquest matrimoni? E restar\u00e0 ac\u00ed lo conestable e lo seu ofici acomanarem al vezcomte, e fareu lavors vostres bodes.<\/p>\n

\u2013\u00bfY com ho far\u00e9 yo \u2014dix Stephania\u2014, que v\u00f3s no y siau? \u00bfE no s\u2019i faran festes ni dances ni alegria nenguna sens que vostra senyoria no y sia?<\/p>\n

\u2013\u00bfE qu\u00e8 y fretura festes a les bodes, puix a les sposalles no n\u2019i hagu\u00e9? \u2014dix Tirant\u2014. La festa e la alegria deixau-la per al lit, hon no y haja temors mesclades de recel.<\/p>\n

E stant en aquestes paraules, devall\u00e0 l\u2019emperador ab Carmesina per la m\u00e0, e pens\u00e0 Tirant que en aquella hora tenien disposici\u00f3 de dir-ho a l\u2019emperador. E acost\u00e0\u2019s lo virtu\u00f3s Tirant a l\u2019amperador e, present la princessa, don\u00e0 del genoll en terra e ab veu humil e de molta gr\u00e0cia acompanyada, feu<\/a> principi a la seg\u00fcent suplicaci\u00f3.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCXIX<\/h2>\n

SUPLICACI\u00d3 QUE FA TIRANT A L\u2019EMPERADOR<\/p>\n

\u2013La gl\u00f2ria que de la magestat vostra, senyor, se contempla, \u00e9s per veure-us cobdici\u00f3s de obtenir aquella eterna gl\u00f2ria e fru\u00ffci\u00f3 celestial de parad\u00eds de la qual sou merexedor poseyr per moltes virtuoses costumes, en les quals benaventuradament vos sou envellit, usant de obres de clem\u00e8ncia. E havent vixcut per molts anys en la temporal gl\u00f2ria ab gran tri\u00fcmpho, donant lum en lo m\u00f3n de crestian\u00edssim senyor ab les vostres operacions fundades en fe, speran\u00e7a e caritat, per qu\u00e8 podeu \u00e9sser cert de la sdevenidora gl\u00f2ria. E per \u00e7o, com la magestat vostra sab que tota gran senyoria \u00e9s vida breu e no resta en aquest m\u00f3n sin\u00f3 lo b\u00e9 que hom fa, ab molta submissi\u00f3 vull suplicar a la magestat vostra e de la senyora emperadriu e de la senyor princessa, qui ac\u00ed present \u00e9s, si tal suplicaci\u00f3 en semblant cars pot \u00e9sser admesa, que fos fet matrimoni de la donzella Stephania de Maced\u00f2nia ab lo meu singular germ\u00e0 comte de Sent \u00c0ngel e conestable major de vostra altesa\u2014 per vostra benignitat a ell dat, ax\u00ed l\u2019ofici com lo comdat, \u2014com semblants matrimonis sien ligams de grand\u00edssima amor, majorment com ne procehexen fills qui per a tostemps resten vassalls e servidors de la imperial corona, e tots los parents e amichs per amor d\u2019ells. E per \u00e7o com la humana vida de aquest m\u00f3n \u00e9s molt breu, \u00e9s gran consolaci\u00f3 als h\u00f2mens e natural cosa dexar fills qui puguen poseyr lurs b\u00e9ns, com los perills que los h\u00f2mens passen en aquest m\u00f3n sien molts, e majorment los qui usen la guerra. Car com los resten fills, se\u2019n van aconsolats, e los parents e amichs se aconsolen ab los fills. E per \u00e7o no pot \u00e9sser atesa felicitat en alguna cosa que no sia perdurable, ni felicitat no pot \u00e9sser trobada sin\u00f3 per bonea de vida.<\/p>\n

E call\u00e0, que no dix m\u00e9s. No tard\u00e0 l\u2019emperador en stil de semblants paraules fer resposta.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCXX<\/h2>\n

RESPOSTA FETA PER L\u2019EMPERADOR A TIRANT<\/p>\n

Lig-se en hun tractat que S\u00e8neca fa, dient que neguna cosa no \u00e9s m\u00e9s carament comprada com \u00e9s aquella qui ab preg\u00e0ries e suplicacions se demana. E per \u00e7o, capit\u00e0, a mi no \u00e9s plasent que v\u00f3s me fa\u00e7au moltes preg\u00e0ries del que nosaltres devem \u00e9sser pregats. E tot mon loch e poder yo done a ma filla, que ac\u00ed present \u00e9s, que u fa\u00e7a ab consentiment de sa mare.<\/p>\n

E part\u00eds d\u2019ells sens dir-los m\u00e9s e lex\u00e0\u2019ls la princessa ab ells. Com Stefania veu<\/a> que l\u2019emperador se era partit d\u2019ells ax\u00ed stroncadament, presom\u00ed que a l\u2019emperador no plahia que\u00b7s fes lo matrimoni e, sens m\u00e9s pensar, hi lex\u00e0 la companyia de la princessa e de Tirant, del conestable e de Plaerdemavida, e, sola, se n\u2019entr\u00e0 en una cambra e aqu\u00ed comen\u00e7\u00e0 de plorar e fer gran dol.<\/p>\n

Tirant pres del bras a la princessa, e acompanyats del conestable e de Plaerdemavida, anaren a la cambra de la emperadriu, e Tirant e la princessa suplicaren a la emperadriu que volgu\u00e9s consentir en aquest matrimoni, puix l\u2019emperador ne era content, la qual, responent, dix que ella era molt contenta. E prestament feren ajustar tota la cort perqu\u00e8 fossen a les sposalles d\u2019Estefania. E tots staven ajustats en la gran sala, e hun cardenal que y havien fet venir per sposar-los. E trameteren per la sposada, que vingu\u00e9s; e trobaren-la que encara stava plorant, que no\u00b7n sab\u00e9 res fins que la vingueren a cridar que l\u2019emperador e tots la speraven. E totes les altres donzelles pensaven que stava en la sua cambra per abillar-se, e ella se fartava de plorar.<\/p>\n

Fetes que foren les sposalles ab gran tri\u00fcmfo, ab dances e singular coŀlaci\u00f3, volgu\u00e9 l\u2019emperador que en l\u2019endem\u00e0 se fessen les bodes per \u00e7o que no detinguessen la partida de Tirant. E ax\u00ed fon fet. E foren-hi fetes molt grans festes de juntes e dances, e momos e molts altres entramesos qui ennobliren la festa. E tothom stava content, sin\u00f3 lo miserable de Tirant.<\/p>\n

La primera nit que donaren la n\u00f3via al conestable, Plaerdemavida pres cinch gats petits e pos\u00e0\u2019ls en la finestra hon dormia la n\u00f3via. E tota la nit jam\u00e9s feren sin\u00f3 miular. E Plaerdemavida, apr\u00e9s que hagu\u00e9 posats los gats, an\u00e0-sse\u2019n a la cambra de l\u2019emperador e dix-li:<\/p>\n

\u2013Senyor, anau cuytat a la cambra de la n\u00f3via, que lo conestable haur\u00e0 fet m\u00e9s mal que no\u00b7s pensava, que grans crits hi he sentits. Gran dupte\u00b7m fa que no haja morta a vostra cara neboda o, almenys, malnafrada. E vostra magestat, qui li \u00e9s tan afix parent, vaja-li ajudar.<\/p>\n

Tant li foren plasents a l\u2019emperador les rahons que li dix Plaerdemavida que\u00b7s torn\u00e0 a vestir. E los dos anaren a la porta de la cambra de la n\u00f3via e scoltaren hun poch. Com veu<\/a> Plaerdemavida que no de\u00ffa res, pres-se a dir:<\/p>\n

\u2013Na n\u00f3via, \u00bfcom stau v\u00f3s ara que no cridau ni dieu res? Par-me que ja us \u00e9s passada la dolor y la major pressa de la batalla. \u00a1Dolor que\u00b7t vinga als talons! \u00bfNo pots hun poch cridar aquell sabor\u00f3s \u00abay\u00bb? \u00a1Gran delit \u00e9s com se hou dir a les donzelles! \u00a1Senyal \u00e9s, com tu calles, que ja t\u2019as<\/a> enviat lo pinyol! \u00a1Mal profit te fa\u00e7a, si no t\u2019i tornes! Vet ac\u00ed l\u2019emperador que t\u2019est\u00e0 scoltant si cridar\u00e0s, car t\u00e9 dubte que no\u00b7t facen mal.<\/p>\n

E l\u2019emperador li dix que call\u00e0s e que no digu\u00e9s que ell fos all\u00ed.<\/p>\n

A bona fe, no far\u00e9 \u2014dix Plaerdemavida\u2014. Ans vull que s\u00e0pien que v\u00f3s sou ac\u00ed.<\/p>\n

Lavors la n\u00f3via se pres a cridar, dient que li fe\u00ffa mal e que stigu\u00e9s segur. Dix Plaerdemavida:<\/p>\n

\u2013Senyor, tot lo que diu la n\u00f3via \u00e9s manlevat, car les paraules que diu no hixen de l\u2019\u00e0nima, ans me par que sien fictes e per \u00e7o a mi no\u00b7m plaen.<\/p>\n

Lo emperador no\u00b7s podia detenir de riure de les rahons saboroses que hohia dir a Plaerdemavida. Dix lavors la n\u00f3via, com los sentia ax\u00ed riure:<\/p>\n

\u2013\u00bfQui ha posats all\u00ed aquells malls de gats? Yo\u00b7t prech que\u00b7ls vulles posar en altre loch, que no\u00b7m lexen dormir.<\/p>\n

Resp\u00f2s Plaerdemavida e dix:<\/p>\n

\u2013\u00a1Per ma fe, no far\u00e9, s\u00ed D\u00e9u me ajut! \u00bfE no sabs tu b\u00e9 que yo s\u00e9 traure de gata morta gatons vius<\/span>?<\/p>\n

\u2013\u00a1O, de aquesta massa sentida \u2014dix l\u2019emperador\u2014 e com cau en grat al meu sperit les coses que\u00b7m dius! Yo\u00b7t jur per lo subiran Altisme que si yo no tingu\u00e9s muller, no\u00b7n pendria altra sin\u00f3 a tu.<\/p>\n

La emperadriu an\u00e0 a la cambra de l\u2019emperador e trob\u00e0 la porta tancada, que no y havia neg\u00fa sin\u00f3 hun patge que li dix com l\u2019emperador era a la porta de la cambra de la novia. E an\u00e0 devers aquella part e trob\u00e0\u2019l ab IIII donzelles que staven ab ell. Com Plaerdemavida veu<\/a> la emperadriu venir, ans que neg\u00fa parl\u00e0s, dix:<\/p>\n

\u2013Moriu-vos prest, senyora Vejau qu\u00e8 m\u2019ha dit lo senyor emperador: que, si no tingu\u00e9s muller, que no\u00b7n pendria altra sin\u00f3 a mi. E per la offen\u00e7a que v\u00f3s me feu, moriu-vos prest y molt prest.<\/p>\n

\u2013\u00a1Ay, filla de mal pare! \u2014dix la emperadriu\u2014. \u00bfE tals paraules me dius? \u2014E fon-se girada devers l\u2019emperador\u2014. Y v\u00f3s, en beneyt, \u00bfper a qu\u00e8 voleu altra muller? \u00bfPer dar-li splani\u00e7ades e no stocades? Guardau que jam\u00e9s mor\u00ed dona ni donzella de joch d\u2019esplani\u00e7ades.<\/p>\n

E ax\u00ed burlant ab molta alegria se\u2019n tornaren a la sua cambra. E la emperadriu ab les donzelles se n\u2019anaren en ses cambres.<\/p>\n

L\u2019endem\u00e0 per lo mat\u00ed tothom se alegr\u00e0 e feren molta de honor al conestable e a la noven\u00e7ana. Portaren-los en la major sgl\u00e9sia, hon ho\u00ffren la missa ab molt gran honor. Com hagueren dit lo Evangeli, lo sermonador puj\u00e0 en la trona e feu<\/a> hun solemne serm\u00f3, pre\u00ffcant de vicis e de virtuts. E apr\u00e9s, en la fi del serm\u00f3, per manament de l\u2019emperador, feu<\/a> la seg\u00fcent oraci\u00f3 per posar en speran\u00e7a a tots los qui de bon cor lo servien.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCXXI<\/h2>\n

LA ORACI\u00d3 QUE FEU<\/a> LO FRARE APR\u00c9S DEL SERM\u00d3<\/p>\n

\u2013La mia lengua indocta no seria suficient en recitar los actes virtuosos e de mem\u00f2ria singular que aquest seren\u00edssim, pr\u00f2sper e poder\u00f3s senyor, lo senyor emperador, ha fets en favorir, heretar e sublimar en grans dignitats a sos criats, servidors e vassalls; e far\u00e0 molt m\u00e9s, tant com la vida lo volr\u00e0 acompanyar. E dexant-me <de><\/sup><\/a> recitar les sues grand\u00edssimes perfeccions, les quals aumenten la virtut de la sua gran altesa, car delit \u00e9s de recitar la granea de l\u2019alt coratge dels generosos pr\u00ednceps com aumenten la gl\u00f2ria e estat de sos vassalls, criats e servidors \u2014ax\u00ed com ha fet de aquest fam\u00f3s e virtu\u00f3s cavaller stranger, natural del realme de Fran\u00e7a, havent b\u00e9 servit la p\u00e0tria grega\u2014, lo alt emperador, ab la sua plasent m\u00e0 plena de miseric\u00f2rdia e liberalitat, ha donat al valer\u00f3s Diaphebus, comte de Sent \u00c0ngel e conestable major de l\u2019Imperi Grech, una parenta sua molt acostada, nomenada Stefania, filla de aquell iŀlustre, leg\u00edtim e natural <germ\u00e0><\/sup><\/a> de aquell temer\u00f3s senyor senyorejant la corona del grech imperi, la qual per tot lo m\u00f3n \u00e9s temuda; lo qual germ\u00e0 seu fon intitulat duch de Maced\u00f2nia. E aquest ducat, ab sa filla Stefania, neboda sua, dona al dit conestable ja des\u00fas nomenat, ab tots los b\u00e9ns, joyes, robes que\u00b7l dit duch dexat li havia. E lo seren\u00edssim emperador, de sos b\u00e9ns propis graciosament dona a la dita Stefania cent m\u00edlia ducats, que\u00b7n puga testar e fer a totes ses pr\u00f2pies voluntats.<\/p>\n

Tal senyor com aquest fa bon servir, qui sab gualardonar, amar e honrar a tots sos servidors. Aquest senyor t\u00e9 honor abra\u00e7ada e no la deixa partir de si, com honor procehesca de gran magnific\u00e8ncia de \u00e0nimo y \u00e9s ornada de totes virtuts. Car de magnific\u00e8ncia ix liberalitat, que exceŀlex totes les altres obres virtuoses qui s\u00f3n dignes de honor. E per \u00e7o diu S\u00e8neca que aquell qui \u00e9s de gran \u00e0nimo, totes les sues obres s\u00f3n de virtut. E los pr\u00ednceps qui s\u00f3n magn\u00e0nims e liberals, <s>e<\/sup><\/a> pertany que sien savis e animosos e amadors de honor. Tres coses s\u00f3n que per lur exceŀl\u00e8ncia exceŀlexen totes les altres en aquesta vida: La primera \u00e9s menyspreu de la honor terrenal o temporal o de fortuna. La segona \u00e9s desig de la benaventuran\u00e7a eternal. La ter\u00e7a \u00e9s iŀluminaci\u00f3 de l\u2019enteniment e de la voluntat.<\/p>\n

E vull-vos dir, vosaltres cavallers, per qu\u00e8 sou infortunats en armes, e a\u00e7\u00f2 per cinch peccats. Lo principal de tots, si batalla o guerra ab falsa causa o sens just\u00edcia ser\u00e0 feta. Lo segon, si en pr\u00f2pia fe a<\/a> mort altri o decebut en cosa criminal. Lo ter\u00e7 \u00e9s si carnalment ha coneguda monja o dona dada al servey de D\u00e9u. Lo quart \u00e9s si maliciosament persegueix los ecclesi\u00e0stichs o\u00b7ls pren lurs b\u00e9ns. Lo quint \u00e9s si comet notable inrever\u00e8ncia en D\u00e9u y en los seus sancts.<\/p>\n

E vull-vos avisar quines s\u00f3n les bones costumes que deuen aver los fills dels cavallers. La primera \u00e9s hoyr missa tots dies e dir alguna breu oraci\u00f3. La segona \u00e9s saber b\u00e9 legir e escriure e, encara, saber gram\u00e0tica e altra sci\u00e8ncia perqu\u00e8 sien m\u00e9s savis. La tercera \u00e9s que no sien juradors. La quarta, que no tinguen sup\u00e8rbia, ans sien molt humils e afables a les gents. La cinquena, que tinguen vergonya de fer rohindats. La sisena, haver temor de D\u00e9u e \u00e9sser obedients a sancta mare Sgl\u00e9sia. La setena \u00e9s en fer rever\u00e8ncia e saludar volenters. La huytena \u00e9s star entre cavallers e bona gent. La novena \u00e9s que no sien massa parlers ni atrevits en malparlar. La dehena \u00e9s que no sien jutjadors ni scarnidors. La onzena \u00e9s que no sien mentidors ni maldients. La dotzena \u00e9s que s\u00e0pien ben servir e ben cavalcar, e ben acullents. La tretzena \u00e9s que sien ben nodrits de menjar e de beure. La quatorzena \u00e9s que sien leals y honests. La quinzena \u00e9s que no sien jugadors. La XVI \u00e9s que sien nets. La XVII \u00e9s que sien cassadors e munteros. La XVIII \u00e9s que s\u00e0pien jugar d\u2019esgrima, de lan\u00e7a, de acha, e exercitar lo cors en armes.<\/p>\n

Ara vull dir hun poch de les donzelles, perqu\u00e8 no sien agreujades. E darem fi al serm\u00f3, perqu\u00e8 sien informades de les propietats e nodriments que deuen haver. Lo primer \u00e9s que s\u00e0pien legir. La segona, que sien devotes e que diguen oraci\u00f3. La tercera, que dejunen los dejunis manats. La quarta \u00e9s que tinguen gran honestat e vergonya. La V \u00e9s que parlen molt poch e ab gran asosech. La VI, que tot lo seu comport sia fundat en honestat. La VII, que sien molt humils. La VIII, honestes en menjar y en beure. La novena, que tinguen gran temor y obedi\u00e8ncia. La X \u00e9s que no stiguen ocioses. La honzena \u00e9s que no sien scarnidores. La dotzena \u00e9s que sien simples e humils. La tretzena, que sien abtes en bones costumes femenils e no stiguen ocioses. E a\u00e7\u00f2 \u00e9s tot lo que elles deurien tenir, e \u00e9s tot lo contrari. E dir\u00e9 la molta virtut d\u2019elles: la primera, que s\u00f3n molt volunt\u00e0ries. La segona, que s\u00f3n molt parleres e andaregues. La tercera, que no s\u00f3n fermes en amor ni en seny. Diu Ovidi que lo major b\u00e9 de aquest m\u00f3n \u00e9s amor. E la Sacra Scriptura ho conferma, car per amor Jhesucrist pres mort e passi\u00f3, e volgu\u00e9 perdonar al ladre en la creu com li deman\u00e0 amor e perd\u00f3; car lo fruyt de amor \u00e9s amar D\u00e9u e lo pro\u00efsme, e de ac\u00ed se aconsegueix vida perdurable. E lo fruyt d\u2019amor de b\u00e9ns temporals s\u00f3n plaers, e lo fruyt d\u2019amor de marit e muller s\u00f3n fills e filles. Aquestes s\u00f3n les virtuts que procehexen d\u2019amor: franquea, que tot cavaller deu haver, ardiment, cortesia, humilitat, gentil eloq\u00fc\u00e8ncia, alegria, reteniment, mod\u00e8stia, proesa, paci\u00e8ncia, conexen\u00e7a, discreci\u00f3 e bon saber, e bon coratge anim\u00f3s.<\/p>\n

Les seg\u00fcents coses deu jurar lo cavaller: La primera, que ell virilment far\u00e0 lo que son senyor li manar\u00e0. La segona, que jam\u00e9s desemparar\u00e0 cavalleria. La tercera, que no haur\u00e0 temor de la mort per defendre dones e donzelles, la rep\u00fablica e la sancta mare Sgl\u00e9sia.<\/p>\n

E la virtut que\u00b7l cavaller deu haver s\u00ed \u00e9s: la primera, que sia verdader. La segona, que sia leal. La ter\u00e7a, que sia sfor\u00e7at. La quarta, que sia liberal. La cinquena, que ame just\u00edcia, car diu sent Johan que l\u2019ome just justifica lo malvat, car aquell qui lo just condemna, a D\u00e9u \u00e9s abominable, de\u00e7\u00e0 per gr\u00e0cia e dell\u00e0 per gl\u00f2ria.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCXXII<\/h2>\n

COM LO EMPERADOR DON\u00c0 LO T\u00cdTOL DE DUCH DE MACED\u00d2NIA AL CONESTABLE<\/p>\n

Complit lo serm\u00f3 e la missa, lo emperador feu<\/a> portar los cent m\u00edlia ducats e totes ses robes e joyes, e tot quant son pare li havia dexat. Apr\u00e9s d\u2019a\u00e7\u00f2, feren vestir al conestable la sobrevesta de les sues armes. Dexaren-lo ax\u00ed hun poch. Apr\u00e9s despullaren-li aquella e vestiren-li la del ducat de Maced\u00f2nia, e desplegaren les banderes del dit ducat e al cap li posaren una corona tota d\u2019argent molt rica, per \u00e7o com en aquell temps acostumaven de coronar a tots aquells qui tenien t\u00edtol. Als comtes coronaven ab corona de cuyro; als marquesos, de a\u00e7er; als duchs, de argent; als reys, d\u2019or; als emperadors corona ab set corones d\u2019or. E per \u00e7o aquest Diafebus, conestable, aquell dia se coron\u00e0 ab corona de argent-e fe\u00ffen-la tan rica com fer-la volien de moltes pedres precioses. E per semblant coronaren a Stephania.<\/p>\n

E fetes totes les coses des\u00fas dites, ixqueren de la sgl\u00e9sia e cavalcaren ab les banderes steses per tota la ciutat. Lo emperador ab totes les dames e ab tots los grans senyors, duchs, comtes e marquesos, ab tota l\u2019altra cavalleria e infinida gent de cavall, voltejaren tota la ciutat. Apr\u00e9s ixqueren fora la ciutat en una bella praderia hon havia una molt l\u00facida font que era nomenada la Fontsanta, e tots aquells qui prenien t\u00edtol e\u00b7s coronaven venien en aquella font a benehir les banderes, e all\u00ed donaven-li t\u00edtol de duch o de comte, o de marqu\u00e9s o de rey, o de emperador.<\/p>\n

Bene\u00ffdes les banderes, batejaren lo duch e la duquessa del realme de Maced\u00f2nia ab aygua almescada sobre lo cap. E si aquell dia lo duch vol fer o crear haraut o rey d\u2019armes, ho pot ben fer ab l\u2019aygua que resta, e per for\u00e7a li t\u00e9 a posar lo nom del ducat e dona-li<\/a> de grans strenes. E no pot \u00e9sser fet haraut o rey d\u2019armes que no sia fill de gentilhom, per \u00e7o com m\u00e9s fe los \u00e9s donada que a tots los altres h\u00f2mens, car tots han star al que ells diran.<\/p>\n

Apr\u00e9s que hagueren fet hun rey d\u2019armes, torn\u00e0 lo duch a la Fontsanta e lo emperador pres de aquella aygua de la font e torn\u00e0\u2019l a batejar altra vegada, donant-li lo t\u00edtol de duch de Maced\u00f2nia. Apr\u00e9s, a colp, totes les trompetes sonaren, cridant los harauts e reys d\u2019armes:<\/p>\n

\u2013\u00a1Aquest \u00e9s lo iŀlustre pr\u00edncep duch de Maced\u00f2nia, del gran linatge de Roca Salada!<\/p>\n

En a\u00e7\u00f2 vingueren CCC cavallers d\u2019esperons daurats, tots armats en blanch, e tots feren gran rever\u00e8ncia a l\u2019emperador e molta honor al duch de Maced\u00f2nia. E de aqu\u00ed avant no fon nomenat conestable, ans donaren l\u2019ofici de conestable a hun cavaller valent\u00edssim qui era nomenat micer Adedoro. Aquests CCC cavallers se feren dos parts, e casc\u00fa pres la pus bella donzella, o que era mils a son grat, prenint-les de les regnes de la aquanea en qu\u00e8 cavalcava. E tots per orde, los majors en stat y en linatge prenien primers. Apr\u00e9s los que pendre volien. Hagu\u00e9-n\u2019i molts que no volgueren pendre. E posaren-se per les arboredes, casc\u00fa ab sa dama, e com s\u2019encontraven, la hu de\u00ffa a l\u2019altre que dex\u00e0s la dama que portava o havia de rompre II lan\u00e7es ab ell. E aquell qui pus prest les havia rompudes, prenia la dama de l\u2019altre.<\/p>\n

E stant los cavallers en aquestes festes, lo emperador hi an\u00e0 ab la emperadriu, mas la princessa no y an\u00e0, ni la duquessa de Maced\u00f2nia ne lo duch. E Tirant no y pogu\u00e9 anar per la promesa que feta havia de no j\u00fanyer si rey o fill d\u2019aquell no y era. Mas lo vezcomte fon dels primers.<\/p>\n

E ax\u00ed an\u00e0 lo emperador a la ciutat de Pera, hon era la festa aparellada. Era ja passat migjorn, que encara los cavallers no eren tots tornats, e lo emperador se fon posat alt en una torre per mirar. E com los cavallers venien, rompien les lances davant sa magestat. E lo emperador feu<\/a> sonar hun gran corn que de m\u00e9s de una legua podia \u00e9sser ho\u00fft e tots los cavallers, ho\u00fft lo corn, tiraren la via de Pera. E foren exits altres CCC cavallers, tots de una color vestits, e prengueren lo pas, no dexant-los passar, e aqu\u00ed fon fet hun fet d\u2019armes molt singular, en lo qual lo emperador y pres molt gran plaer. E totes les dones e donzelles que preses eren, se\u2019n fugiren dins la ciutat e lexaren sos cavallers enmig del camp.<\/p>\n

Lo combat dels cavallers dur\u00e0 ben dos hores, que lo emperador no volgu\u00e9 que\u00b7ls departissen. E com hagueren rompudes totes les lances, apr\u00e9s combateren ab les spases. Lo emperador man\u00e0 sonar les trompetes e tots se departiren, los huns a una part, los altres a l\u2019altra. Com foren departits los cavallers, casc\u00fa cercava sa dama, e no les trobaren. E anaven dient que los altres cavallers les havien preses e casc\u00fa fe\u00ffa sa lamentaci\u00f3 davant la emperadriu e la princessa per les dames que havien perdudes. Elles respongueren, no sabent-hi res, que cre\u00ffen que los altres cavallers les tenien amagades. Aquells, ab gran f\u00faria, ab les spases altes, anaren devers los altres cavallers e tornaren-se altra volta a combatre.<\/p>\n

Com hagu\u00e9 durat per bon spay, veren les dames en los murs del palau.<\/p>\n

Son\u00e0 una trompeta e tots se auniren e donaren de peu en terra e, ab gran sfor\u00e7, combateren lo palau, y elles defensant-lo. Mas los de fora y entraren per for\u00e7a d\u2019armes. Com foren dins lo gran pati, se feren II parts, prengueren hun rey d\u2019armes e trameteren-lo als cavallers qui derrerament eren exits los plagu\u00e9s de anar-se\u2019n, que ells eren all\u00ed per cobrar casc\u00fa sa dama e les que guanyades havien. Ells los feren resposta que per cosa en m\u00f3n ells no se n\u2019irien, com ells volien part-la que\u00b7ls pertanyia\u2014, puix havien posades les lurs persones en tan gran perill de mort. Sobre a\u00e7\u00f2, els feren armes a peu dins lo palau. E fon una molt delitosa cosa de veure, car los huns cahien de\u00e7\u00e0, los altres dell\u00e0; los altres ab aches se donaven de maravellosos colps e, aquell que perdia l\u2019acha, no podia m\u00e9s tornar a combatre, ni aquell qui en terra tocava de cors o de m\u00e0. Per tal forma combateren que vingu\u00e9 lo combat a X per X, e lavors ho fe\u00ffa molt bell veure. A la fi lo emperador feu-los<\/a> departir. E apr\u00e9s que tots foren desarmats, foren en la gran sala e aqu\u00ed dinaren-se. Apr\u00e9s lo dinar, dan\u00e7aren.<\/p>\n

Com fon mija hora ans del sol post, prengueren-se a ballar e feren una bella dan\u00e7a larga. E prengueren la princessa e totes les dames e, ax\u00ed ballant, anaren fins a la ciutat de Contestinoble.<\/p>\n

Apr\u00e9s lo sopar, Tirant pres a tots los de sa parentela, los quals eren XXXV cavallers e gentilsh\u00f2mens qui eren venguts ab Tirant e ab lo vezcomte de Branches. E per \u00e7o se nomenaven ells de Roca Salada, per \u00e7o com, en aquell temps que conquistaren la petita Bret\u00e0nia, eren dos germans, e lo hu era capit\u00e0 e parent del rey de Engleterra, lo qual era nomenat Uterpandrag\u00f3, qui fon pare del rey Art\u00fas. E aquest capit\u00e0, ab lo germ\u00e0 seu ensemps, prengueren hun fort castell, lo qual stava sobre una gran roqua qui era tota de bona sal e lo castell fon edificat sobre aquesta roqua. E per \u00e7o com fon lo primer castell que ells per for\u00e7a d\u2019armes prengueren ab gran treball e perdiment de molta sanch, deixaren lo nom propi d\u2019ells e prengueren lo nom de la conquesta. E lo germ\u00e0 major fon intitulat duch de Bretanya. Lo rey de Fran\u00e7a tram\u00e9s-li a dir per sos embaxadors que li daria una filla sua per muller, e ab voluntat del dit Uterpandrag\u00f3, tram\u00e9s son germ\u00e0 en Fran\u00e7a perqu\u00e8 la spos\u00e0s. E com ell la veu<\/a> de tan admirable bellea, dix al rey que ell no tenia procura de son germ\u00e0 per sposar-la, per quant lo duch no la tendria per muller sua que altri la hagu\u00e9s sposada. E feu<\/a> letres fictes de crehen\u00e7a que don\u00e0 al rey de Fran\u00e7a. E ell y don\u00e0 fe e liur\u00e0-la-y ab los CC m\u00edlia scuts, ab condici\u00f3 que dins tres anys se hagu\u00e9s intitular rey de Bretanya. E lo germ\u00e0 tot ho atorg\u00e0, lo que lo rey volia. E port\u00e0-la-se\u2019n molt ben acompanyada, segons a filla de tal rey se pertanyia, e port\u00e0-la dretament al castell de Roca Salada. Dex\u00e0 tota la gent en la vila, e pres la donzella e pos\u00e0-la dins lo castell, e prestament la spos\u00e0 e la pres per muller.<\/p>\n

Com lo duch de Bretanya, germ\u00e0 seu, sab\u00e9 tal nova, pres-ho a molta paci\u00e8ncia, per lo gran b\u00e9 que li volia. Los cavallers qui ab la donzella eren venguts tornaren-se\u2019n en Fran\u00e7a e digueren-ho al rey, lo qual ho pres en gran greuge E prestament ajust\u00e0 totes ses osts e, ab gran multitut de gent d\u2019armes, an\u00e0 per posar siti sobre lo castell de Roca Salada. Lo duch de Bretanya, qui sab\u00e9 que lo rey de Fran\u00e7a venia per destrohir a son germ\u00e0, tram\u00e9s-lo a suplicar que no u fes. E d\u2019altra part, lo duch tram\u00e9s a son germ\u00e0 molta gent e moltes vitualles, e\u00b7l forn\u00ed de totes les coses necess\u00e0ries en defensi\u00f3 de hun castell. E lo rey tingu\u00e9 siti al castell hun any e dos mesos e, per molts combats que y donassen, jam\u00e9s lo pogueren pendre ni negun dan fer. E lo duch era ab lo rey e tostemps lo suplicava que volgu\u00e9s perdonar a son germ\u00e0. Com lo rey veu<\/a> que no\u00b7l podia haver, tractaren matrimoni de altra filla ab lo duch e, perqu\u00e8 son germ\u00e0 no hagu\u00e9s mal, consent\u00ed lo duch en fer tal matrimoni com feu<\/a>, que pres filla bastarda e sens dot neg\u00fa. E tots los qui eren all\u00ed ab Tirant eren de aquella pr\u00f2pia linea, qui eren de linatge molt antich, e y havia haguts tostemps de molt virtuosos cavallers e singulars dones de gran honestat.<\/p>\n

Tirant en aquell cars, ab tots los del linatge de Roca Salada, anaren a besar lo peu e la m\u00e0 a l\u2019emperador, fent-li infinides gr\u00e0cies de la molta merc\u00e9 que\u00b7ls havia feta en donar sa bella neboda per muller a Diafebus. E apr\u00e9s que tots li hagueren fetes les gr\u00e0cies, lo emperador, ab cara molt afable, feu<\/a> principi a hun tal parlar.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCXXIII<\/h2>\n

RESPOSTA QUE FEU<\/a> LO EMPERADOR A TIRANT EN PRES\u00c8NCIA DE SOS PARENTS<\/p>\n

\u2013La gl\u00f2ria de aquest m\u00f3n no st\u00e0 en parenceries, sin\u00f3 en ben obrar. E per la molta virtut que en v\u00f3s, Tirant, tinch coneguda, vos ame de infinida amor, essent-me odi\u00f3s lo nom d\u2019altri qui parenta mia haja d\u2019aver sin\u00f3 del linatge de Roca Salada. E a\u00e7\u00f2 per lo premi vostre, car la granea del delit que prench com me recort dels vostres singulars actes me fa oblidar tot altre linatge. E per \u00e7o vos havia yo pregat: perqu\u00e8 f\u00f3sseu m\u00e9s afix a la corona de l\u2019Imperi Grech, que volgu\u00e9seu pendre Stefania, neboda mia, per muller, ab lo ducat de Maced\u00f2nia e ab moltes altres coses que yo us haguera dades. Mas diu lo vulgar parlar que no deu hom tant amar altri que fa\u00e7a hom mal a si<\/span>. E com, \u00bfno havia prou Diafebus? Es devia tenir b\u00e9 per content de \u00e9sser comte de Sent \u00c0ngel e conestable major. Ni v\u00f3s no volgu\u00e9s en aquell cars que yo\u00b7 vos dava, lo dit comdat, ans lo don\u00e0s a vostre parent. E ara vos donava lo ducat e tanpoch lo haveu volgut, ab parenta mia bona e molt honesta. \u00a1No s\u00e9 qu\u00e8 us sperau! Si desijau que us done lo meu imperi, no\u00b7n fa\u00e7au comte, que yo\u00b7l m\u2019\u00e9 mester. E certament yo crech que v\u00f3s me far\u00edeu pobre ans que vos pogu\u00e9s fer rich, tant vos veig lo cor magn\u00e0nim. E per \u00e7o, qualsevulla cavaller que \u00e9s en terres stranyes, ab abtesa deu heretar a si matex. Apr\u00e9s, treballe en heretar los altres, car difer\u00e8ncia deu \u00e9sser feta entre vicis e virtuts, posant les virtuts davant, car los vicis moltes vegades s\u00f3n dissimulats, qui aparexen virtuts; car no ha al m\u00f3n tan forts spies com aquelles qui se amaguen sots semblan\u00e7a de lealtat<\/span>.<\/p>\n

No tard\u00e0 Tirant en replicar al parlar de l\u2019emperador en stil de semblants paraules.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCXXIIII<\/h2>\n

R\u00c8PLICA QUE FA TIRANT A L\u2019EMPERADOR<\/p>\n

\u2013No pot neg\u00fa en lo m\u00f3n major riquea posseyr que \u00e9sser content. E com lo voler meu no sia en desijar b\u00e9ns de fortuna ni grans terres senyorejar, sin\u00f3 sol que pogu\u00e9s servir la excel\u00e8ncia de la magestat vostra, en tal forma que, per mij\u00e0 de mos treballs, yo pogu\u00e9s reparar e aumentar la corona de l\u2019Imperi Grech e restituhir-la en la sua primera senyoria. Car, encara que lo meu \u00e0nimo sia magn\u00e0nim en donar, no \u00e9s cobej\u00f3s en ajustar tresor ni gran senyoria, car sol de la honor me contente e\u00b7n reste premiat, e altra cosa no vull. E la major gl\u00f2ria que yo puch at\u00e9nyer \u00e9s en poder heretar a mos parents e amichs, car per heretat mia no vull pus sin\u00f3 lo cavall e les armes, per qu\u00e8 la altesa vostra no tinga tant treball en fer-me rich. Ni vull res de la altesa vostra qui a v\u00f3s puga servir, car, puix a D\u00e9u servesch en aument de la santa fe cath\u00f2lica, ell me dar\u00e0 la sua acostumada gr\u00e0cia, que fins ac\u00ed jam\u00e9s me ha fallit. E yo, senyor, a la alt\u00edssima magestat vostra bese les mans e fas infinides gr\u00e0cies del benefici que la altea vostra ha fet a Diafebus, retribuynt-ho a mi haver-ho rebut en aquell grau mateix com si pr\u00f2piament la excel\u00e8ncia vostra me hagu\u00e9s fet senyor de la pagania; car yo stime m\u00e9s, a Diafebus e a tots los altres parents, sien heretats de b\u00e9ns e de honor, que no yo.<\/p>\n

Plagueren a l\u2019antich emperador les virtuoses paraules de Tirant e stim\u00e0 molt la sua gran noblea. E gir\u00e0\u2019s lo emperador devers sa filla, e dix-li:<\/p>\n

\u2013Yo no he jam\u00e9s conegut cavaller tant de preclara virtut com la persona de Tirant, e tinch molt gran admiraci\u00f3 de la molta bondat que poseheix. Mas, si D\u00e9u me dona vida, yo\u00b7l pujar\u00e9 a rey coronat.<\/p>\n

Passades que foren les festes e Diafebus, duch de Maced\u00f2nia, posava dins lo palau de l\u2019emperador, e l\u2019endem\u00e0;<\/sup><\/a> lo duch convid\u00e0 a tots los de sa parentela, \u00e7o \u00e9s, als de la Roca Salada. E dinant-se los convidats-lo emperador se fon primer dinat\u2014, dix a sa filla que an\u00e0s a la cambra de la duquessa per fer-li honor, puix eren all\u00ed tots los strangers del parentat de Bret\u00e0nia:<\/p>\n

\u2013Car lo duch s\u2019esfor\u00e7a en fer-los grans festes hi honors e semblants festes no valen res si donzelles no y ha.<\/p>\n

La princessa, responent, dix:<\/p>\n

\u2013Senyor, yo so<\/a> presta de obeyr lo manament de la magestat vostra.<\/p>\n

E acompanyada de moltes dones e donzelles feu<\/a> la via de la cambra de la duquessa. La Viuda Reposada, ab gran mal\u00edcia, se acost\u00e0 a ella e dix-li les seg\u00fcents paraules:<\/p>\n

\u2013\u00a1O, senyora!, \u00bfper qu\u00e8 vol vostra altesa anar lla hon s\u00f3n aquests strangers? Voleu-los torbar de lur menjar e sola\u00e7 en qu\u00e8 stan? E com veuran la excel\u00e8ncia vostra, no ser\u00e0 neg\u00fa davant vostra pres\u00e8ncia gose menjar. E v\u00f3s e vostre pare pensau fer-los plaer e honor e fareu-los gran dan, car tots ells stimarien m\u00e9s una vista de una ala de perdiu que quantes donzelles s\u00f3n en lo m\u00f3n. E vostra altesa no\u00b7s deu ax\u00ed de abandonar de anar en tot loch; com siau filla de emperador, teniu-vos en gran stima si voleu que per les gents siau stimada. E gran admiraci\u00f3 tinch del mal senyal que veig en vostra exceŀl\u00e8ncia, que volr\u00edeu cont\u00ednuament star prop de aquell celerat de Tirant. E b\u00e9 podeu sperar altra hora. E si no fi\u00e0s en los m\u00e8rits de molta amor, <per><\/sup><\/a> los quals yo m\u00e9s que altra persona vos ame… Mas lo poch cautel\u00f3s de vostre pare, fallit de discreci\u00f3, no spera hora disposta en dir-vos que aneu en la cambra hon los h\u00f2mens s\u00f3n.<\/p>\n

\u2013\u00bfNo obeyr\u00e9 lo manament del senyor emperador, mon pare? \u2014dix la princessa\u2014. Car yo pens que de neg\u00fa yo no dech \u00e9sser represa en complir lo manament de mon pare. Yo veig ara que l\u2019adversa fortuna m\u2019\u00e9s contr\u00e0ria, qui vol que los meus trists pensaments porte en aument de pena de mos cruels desigs, los quals ab aspres paraules treballau que no y vaja. E puix tinch companyona, tinch senyora, encara que no u vulla.<\/p>\n

E torn\u00e0-sse\u2019n a la sua cambra, que no an\u00e0 a la cambra de la duquessa. Com tots foren dinats, Plaerdemavida volgu\u00e9 veure qu\u00e8 fe\u00ffa Tirant, e per parlar ab la duquessa. E veu<\/a> a Tirant asseyt en una finestra, que stava en gran pensament. Acost\u00e0\u2019s a ell per aconsolar-lo e dix-li les seg\u00fcents paraules:<\/p>\n

\u2013Capit\u00e0 senyor, la mia \u00e0nima passa gran passi\u00f3 com vos veig star trist en fort penssament. Veja la merc\u00e9 vostra yo en qu\u00e8 us por\u00e9 ajudar, car, s\u00ed D\u00e9u me done para\u00fds, yo no us fallir\u00e9, posat cars que la mort ne sab\u00e9s pendre.<\/p>\n

E Tirant lo y regraci\u00e0 molt. La duquessa se acost\u00e0 a ells e deman\u00e0 a Plaerdemavida la princessa per qu\u00e8 no era venguda. E Plaerdemavida resp\u00f2s que la Viuda ne era stada causa, que la havia molt represa. E no volgu\u00e9 dir lo que la Viuda havia dit de Tirant perqu\u00e8 no s\u2019inflam\u00e0s en ira. No tard\u00e0 la duquessa en fer principi a tal parlar.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCXXV<\/h2>\n

LO CONSELL QUE LA DUQUESSA DE MACED\u00d2NIA E PLAERDEMAVIDA DONEN A TIRANT<\/p>\n

\u2013Puix he atesa libertat que puch fer de mi lo que vull, com aquella tingu\u00e9s en subjugaci\u00f3 d\u2019altri, \u00e9s stada causa de tant tardar en veure la fi de les paraules de la princessa e la \u00faltima voluntat sua. Per\u00f2 ara us promet, per nostra Dona, que de ac\u00ed a dem\u00e0 en aquesta hora yo us ne sabr\u00e9 dir tota la veritat.<\/p>\n

\u2013\u00a1O, desaventurada de mi! \u00a1E com me dau penes de dolor! \u2014dix Plaerdemavida\u2014. Puix v\u00f3s sou farta, \u00a1poch curau dels dejuns, que voleu tant sperar! Car yo s\u00e9 b\u00e9 que no far\u00e0 res per v\u00f3s, que com v\u00f3s li parlareu ella mostrar\u00e0 tenir les orelles plenes de cot\u00f3 tant com la Viuda ser\u00e0 prop d\u2019ella; car no gos dir lo mal que de v\u00f3s, senyora, diu.<\/p>\n

\u2013\u00a1O, com me tendria per benaventurat \u2014dix Tirant\u2014, si home fos! Car tot lo mal que diu, s\u00e9 yo b\u00e9 que tornaria sobre ell.<\/p>\n

\u2013Voleu fer b\u00e9 \u2014dix Plaerdemavida\u2014. Dexem lo mal a hun depart e fa\u00e7am los fets, que los remeys apr\u00e9s ells se v\u00e9nen. Yo s\u00e9 b\u00e9 que no farem res si una poca de for\u00e7a no s\u2019i mescla, e dir\u00e9 lo que a mi par. La senyora m\u2019a<\/a> dit que li fa\u00e7a adobar lo bany per a dem\u00e0 passat e, com totom sopar\u00e0, yo us por\u00e9 posar dins en lo retret, lla hon ella far\u00e0 lo bany, que per neg\u00fa no sereu vist. E com ella exir\u00e0 del bany e ser\u00e0 adormida en lo seu lit, vos poreu posar al seu costat. Cars novell e ventur\u00f3s poria \u00e9sser dit aquest e, ax\u00ed com sou valent\u00edssim e virtu\u00f3s en lo camp, \u00e9s mester que u siau en lo lit. E aquest cam\u00ed \u00e9s lo m\u00e9s prest per at\u00e9nyer la cosa desijada. E si vosaltres n\u2019i sabeu negun altre millor, digau-ho; ixqua avant e no reste com a cosa morta.<\/p>\n

Dix la duquessa:<\/p>\n

\u2013Dexau-me primer parlar ab ella e, segons ella cantar\u00e0, ax\u00ed li respondr\u00e9, car lo que tu dius ha \u00e9sser lo darrer remey en dar compliment a la nostra empresa.<\/p>\n

Parl\u00e0 Tirant e dix:<\/p>\n

\u2013Jam\u00e9s cosa que adquerir se hagu\u00e9s per mij\u00e0 de fortuna no\u00b7m plagu\u00e9, car no volria fer cosa que fos en desgrat de ma senyora. \u00bfQu\u00e8\u00b7m val a mi complir mon desig en sa altesa, que sia contra sa voluntat? Ans delliberaria a cruel mort morir que yo pens\u00e0s en neguna cosa enujar a sa magestat ni contra son voler se fes.<\/p>\n

\u2013Per la fe que deig a D\u00e9u, no\u00b7m pren bon senyal de v\u00f3s \u2014dix Plaerdemavida\u2014. Car si en v\u00f3s \u00e9s lo desig que mostrau de b\u00e9 amar, no fugir\u00edeu al pas stret que per mi vos \u00e9s ofert. E b\u00e9\u00b7s mostra clarament la speri\u00e8ncia de mon treball, la qual, <\u00e9s><\/sup><\/a> desijosa de servir-vos e procurar tot lo b\u00e9 que a mi \u00e9s possible, y encara m\u00e9s del possible; e veig que us enramau e voleu passar per carrer que no ha cap. Cercau d\u2019ac\u00ed avant qui us done remey a vostra ficci\u00f3, que no me\u2019n vull m\u00e9s curar.<\/p>\n

\u2013Donzella \u2014dix Tirant\u2014, yo us clam merc\u00e9 que no us vullau enfellonir, e penssem-hi entre tots e fa\u00e7a\u2019s lo millor. Car si v\u00f3s en aquest cars me falliu, no\u00b7m cal sin\u00f3 que\u00b7m vaja a desesperar com a home foll e fora de si, car la senyora duquessa no por\u00e0 \u00e9sser tan sovint ab ella com yo volria.<\/p>\n

\u2013Natura ang\u00e8lica no us podia dar millor consell \u2014dix Plaerdemavida\u2014 que yo us dava, car som ara en ley de gr\u00e0cia e no de just\u00edcia. E pus propi, e sens comparaci\u00f3, dir que lo vostre \u00e0nimo no ha pogut veure lo plasent delit ax\u00ed com yo\u00b7l vos tenia aparellat, amant ma honor e perseguint com a cavalleressa lo que havia principiat, que per una via o per altra hagu\u00e9seu a sentir la sua dol\u00e7or. Car manifesta cosa \u00e9s que si les dolces coses jam\u00e9s se gustaven, no vendria hom a sentir la lur dol\u00e7or.<\/p>\n

Aqu\u00ed delliberaren que la duquessa an\u00e0s a la cambra de la princessa per veure si poria haver loch que pogu\u00e9s parlar ab ella. E com hi foren, trobaren-la que stava en lo retret, que\u00b7s ligava. E la duquessa pens\u00e0 en una novella femenil mal\u00edcia: pos\u00e0\u2019s en una cambra per hon la princessa exint del retret tenia de passar, e pos\u00e0\u2019s als peus del lit, recolzada ab lo cap ben baix. Com la princessa ho sab\u00e9 que all\u00ed era, tram\u00e9s-li a dir que entr\u00e0s en lo retret, e la duquessa, de n\u00f3via, no y volgu\u00e9 anar. E Plaerdemavida, qui tot ho havia ginyat que ax\u00ed\u00b7s fes, dix-li:<\/p>\n

\u2013Deixau-la estar, que no poria venir, que molt st\u00e0 dolenta. Mas no\u00b7m s\u00e9 que s\u2019a<\/a>, que molt st\u00e0 trista.<\/p>\n

Com la princessa se fon ligada, ixqu\u00e9 en la cambra e veu<\/a> la duquessa en tan trist gest star. Acost\u00e0\u2019s a ella e feu<\/a> principi a tal parlar.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCXXVI<\/h2>\n

COM LA PRINCESSA DEMAN\u00c0 A LA DUQUESSA DE SON MAL<\/p>\n

\u2013\u00a1O, la mia cara germana! \u00bfQu\u00e8 \u00e9s lo que\u00b7t fa dolre? Yo\u00b7t clam merc\u00e9 que m\u2019o digues prestament, car gran dolor ne tinch del teu mal. E si en res t\u2019i por\u00e9 ajudar, ho far\u00e9 de molta bona voluntat.<\/p>\n

Resp\u00f2s la duquessa:<\/p>\n

\u2013La mia senyora, la mia pensa st\u00e0 alterada en strem com tinch perduda la gran speran\u00e7a que\u00b7n v\u00f3s tenia per la molta amor que havia mes<\/a> en la altesa vostra. Enujada ja de tant parlar, desig \u00e9sser sola en una montanya o spessa silva, puix ab tants pensaments, desig \u00e9sser sens companyia. E ax\u00ed he presa posada en aquest lit, trista e adolorida. E dir\u00e9 a la celsitut vostra lo que a mi fa dolre, que per aquest cars pens perdre la vida, puix no tinch poder de tornar atr\u00e0s de tal promesa com yo, per manament de vostra altesa, fiu a Tirant en lo castell de Malveh\u00ed. E apr\u00e9s que ac\u00ed fom tornades, me fes dir e prometre lo que ara seria ben scusat si fos per dir, per qu\u00e8 de dol la virtut me defall, com no puch mantenir ma lealtat. Per qu\u00e8, senyora, suplich a la excel\u00e8ncia vostra que yo no reste perjura ni siau causa de mon dan, que haur\u00e9 de \u00e9sser mal ab lo duch e ab Tirant, car del meu mal no y guanyareu res, puix yo us conf\u00e9s mon peccat.<\/p>\n

E a\u00e7\u00f2 dehia la duquessa \u2014los seus hulls destilant vives l\u00e0grimes\u2014 mostrant molta passi\u00f3 e dolor. Mogueren a pietat a la princessa les doloroses l\u00e0grimes de la duquessa, oblidant-li gran part de la ira que tenia contra Tirant e, ab humil veu e ab cara afable, li present\u00e0 semblants paraules:<\/p>\n

\u2013Duquessa, tu deus pensar que yo no stich menys penada del que tu mostres. Per\u00f2, cosina germana e senyora mia, no vulles pus donar passi\u00f3 a la tua persona, car tu sabs b\u00e9 que yo t\u2019\u00e9 amada e te ame sobre totes les persones del m\u00f3n; e far\u00e9 d\u2019ac\u00ed avant, si a D\u00e9u plasent ser\u00e0. E lo que tu vols que fa\u00e7a, de parlar ab Tirant, yo u far\u00e9 per amor tua, si b\u00e9 yo tinch molt poca rah\u00f3 de fer res per ell, car si tu sabies com so<\/a> tractada d\u2019ell, que ha dit de mi tot lo que li ha plagut, tu n\u2019estaries admirada. Per\u00f2, temps hi a<\/a> de comportar, y altre temps de riure e de plorar. Yo comportar\u00e9 per la gran necessitat, que tots lo havem mester. Si no, altrament, yo\u00b7t jur per aquest dia bene\u00fft que \u00e9s huy, que, si a\u00e7\u00f2 no fos, jam\u00e9s lo volria veure davant mi. Qui poguera pensar que tanta desconexen\u00e7a pogu\u00e9s habitar en lo cors de hun cavaller tan virtu\u00f3s E per la molta amor que en ell havia mesa, me fora<\/a> plasent que yo sola fos stada remuneraci\u00f3 de tants serveys e tan asenyalats com ell nos ha fets, jatsia<\/a> la nostra querella sia tan justa que no consent sin\u00f3 tapar-se los hulls per \u00e7o que hom no\u00b7s veja.<\/p>\n

Resp\u00f2s la duquessa, proferint les seg\u00fcents paraules:<\/p>\n

\u2013La mia senyora, molt stich admirada que la celsitut vostra haja de creure que hun tan limitat cavaller e de tanta virtut com \u00e9s Tirant hagu\u00e9s a dir cosa neguna qui agreuj\u00e0s la magestat vostra. Car si les orelles sues ho\u00ffen dir res qui fos en ofensa vostra, se mataria ab tot lo m\u00f3n. Car no pense la altesa vostra que Tirant sia tal com lo us han pintat, que alguna desaventurada persona vos haur\u00e0 fet creure alguna faula oripellada, volent dar c\u00e0rrech al millor cavaller qui huy en lo m\u00f3n se trobe.<\/p>\n

Plaerdemavida pres les noves e dix:<\/p>\n

\u2013Senyora, passe de la pensa vostra tal vici de portar mala voluntat a Tirant, car si per virtut a neg\u00fa algun mundanal m\u00e8rit \u00e9s merexedor, a Tirant deu \u00e9sser atribu\u00eft. \u00bfQuala \u00e9s la celarada persona qui ab natural rah\u00f3 fa\u00e7a creure a la magestat vostra que lo darrer cavaller qui de honor sent, e que, ab major gl\u00f2ria d\u2019onestat e de virtut, a ell se dega acomparar? No \u00e9s neg\u00fa, si mentir no vol, puga dir sin\u00f3 ab gran maldat que Tirant digu\u00e9s sin\u00f3 virtuts de vostra exceŀl\u00e8ncia. Deixau lo dir de males gents e amau a qui deveu amar, car molta gl\u00f2ria ser\u00e0 per a v\u00f3s posseyr hun cavaller ax\u00ed domes<\/a>tich e virtu\u00f3s. Les cambres vostres e lo lit puga ell senyorejar, e la altesa vostra la sua persona, la qual per or ni per argent no poria \u00e9sser comprada. Amau, senyora, al qui us ama e dexau lo maldir de la Viuda endiablada, que ella \u00e9s la qui fa tot aquest mal. E yo confie en D\u00e9u que tornar\u00e0 tot sobre ella. No tinch altre desig en aquest m\u00f3n sin\u00f3 que la ves a\u00e7otar per vila tota nua, ab leus de vaqua, que li donassen per los costats, per los ulls e per la cara.<\/p>\n

Calla \u2014dix la princessa\u2014. Tu penses que la Viuda Reposada me diga res de totes aquestes coses e no u fa, sin\u00f3 yo, qui veig tot lo dan qui seguir-se\u2019n pot. Ab tot a\u00e7\u00f2, yo so<\/a> contenta de fer lo que vosaltres me consellareu.<\/p>\n

\u2013Si a mon consell vos teniu \u2014dix Plaerdemavida\u2014, no us consellar\u00e9 cosa que no sia profit e honor vostra.<\/p>\n

E ax\u00ed\u00b7s partiren.<\/p>\n

La duquessa se\u2019n torn\u00e0 a la sua cambra e trob\u00e0 all\u00ed Tirant, e recit\u00e0-li tot lo que fet havia. E Tirant, molt content e alegre, ixqu\u00e9 en la gran sala hon era l\u2019emperador e la princessa e la emperadriu, ab totes les dames, e all\u00ed dan\u00e7aren fins per bon spay. E la princessa no\u00b7s dexava de fer gran festa a Tirant.<\/p>\n

Finides que foren les dances, e la princessa qui\u00b7s fon retreta per anar a sopar, la Viuda Reposada se acost\u00e0 a ella e, sens que per neg\u00fa no podia \u00e9sser ho\u00ffda li present\u00e0 semblants paraules.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCXXVII<\/h2>\n

REPRENSI\u00d3 QUE FA LA REPOSADA VIUDA A LA PRINCESSA<\/p>\n

\u2013Lo parlar que la exceŀl\u00e8ncia vostra fa, aumenta ma dolor, com yo sia, sobre tota altra dona dolorosa, cremada de amor de honestat. Sens ella so<\/a> restada vehent vostra altesa: ab los ulls uberts voleu entrar dins lo pou de perp\u00e8tua inf\u00e0mia. E per causa de tal inconvenient vixch desesperada e dolch-me de aquella cosa que amor consent, malaynt lo egipc\u00edach dia del vostre trist naximent, car moltes gents, occupats de girar los ulls envers vostra magestat, apr\u00e9s tornant-los envers mi, ab fort resist\u00e8ncia, dient tres vegades: \u00ab\u00a1O, Viuda! \u00a1O, Viuda Reposada! \u00bfCom pots consentir que home stranger se\u2019n porte la despulla de la virginitat de Carmesina?\u00bb Pensau, qui hou dir semblants paraules, si tinch occasi\u00f3 de dolre\u2019m e de abandonar la vida, car s\u00e9 que neguna de nosaltres no far\u00e0 ofensa a la magestat vostra. E morint yo, seria millor per a mi, e seria liberada de aquesta pena, per reviure en reposada mort, per \u00e7o que les mies orelles no hagen de hoir que yo y sia stada consenta. E per \u00e7o los meus ulls, de vives l\u00e0grimes destiŀlen. E com, senyora, \u00bfno deveu v\u00f3s pensar que la cosa no\u00b7s deu fer que bisbes e arquebisbes no u hajen de saber? E per dit de vostra magestat, en pres\u00e8ncia de moltes gents haveu dit, e no us ne sou sabuda celar en dir, que no vol\u00edeu pendre marit stranger, \u00e7o \u00e9s, rey o fill de aquell, per no saber les lurs costumes, si seria ardit o covart, e que v\u00f3s no hav\u00edeu mester b\u00e9ns de fortuna, car nostre Senyor e vostre pare vos ne havien prou donats, e no vol\u00edeu \u00e9sser subjecta a negun altre rey o emperador del m\u00f3n, e que si marit hav\u00edeu de pendre no seria sin\u00f3 sol Tirant: aquell vol\u00edeu e altre no.<\/p>\n

Tot \u00e7o que dich, senyora, no \u00e9s sin\u00f3 per reduir-vos a mem\u00f2ria, com ja us ho haja dit altra vegada. E si solament per la fantasia us passa de voler-lo per marit, si la altesa vostra fa res qui desonest sia ab ell, com sereu sa muller, no dubtar\u00e0 de dir-vos, com ser\u00e0 fell\u00f3: \u00abAnau per a mala dona, que lo que f\u00e9s ab mi tanb\u00e9 ho agu\u00e9reu fet ab altre.\u00bb \u00bfQui ser\u00e0 aquell qui lo seu cor puga asegurar que tostemps no sia recel\u00f3s? E sab D\u00e9u si ne haur\u00e0 gran rah\u00f3 de no fiar jam\u00e9s de v\u00f3s, mas de tenir-vos tots los dies de vostra vida tancada sens deixar-vos parlar ab neg\u00fa. A\u00e7\u00f2 mereixer\u00e0 la vostra persona, la qual, usant de virtut, sereu dita noble e virtuosa. Fent lo contrari, sereu tenguda per vil e per desonesta. Ans sia la mia mort que tals coses vegen los meus ulls, ni les mies orelles tals noves hogen.<\/p>\n

E no volgu\u00e9 m\u00e9s dir, sperant hoyr qu\u00e8 respondria la princessa. No fon poca la passi\u00f3 que en aquell cars l\u2019\u00e0nima de la princessa sent\u00ed, com no tenia temps per satisfer a les verinoses paraules de la maliciosa Viuda, per tant com l\u2019emperador stava ja en taula, que stava sperant a la princessa e dues voltes la havia tramesa a cridar.<\/p>\n

Dix la princessa:<\/p>\n

\u2013Na Viuda, aquest fora<\/a> lo meu sopar delit\u00f3s si yo pogu\u00e9s ara satisfer a tot lo que me haveu dit.<\/p>\n

Ixqu\u00e9 del retret, e la duquessa que era all\u00ed per saber la nova si Tirant iria aquella nit, e com la veu<\/a> tan alterada, tota roja de malenconia que tenia, no tingu\u00e9 atreviment de dir-li res. Per\u00f2 com Plaerdemavida la veu<\/a> de tal so star, e la Viuda que li venia detr\u00e0s, dix-li:<\/p>\n

\u2013\u00a1O, senyora! Tostemps he vist que, com lo cel st\u00e0 roig, senyal \u00e9s de tempesta<\/span>.<\/p>\n

\u2013\u00a1Calla, folla! \u2014dix la princessa\u2014. Tostemps dius follies.<\/p>\n

Pensau ella quina venia, que l\u2019emperador ho conegu\u00e9 e deman\u00e0-li com venia ax\u00ed, si neg\u00fa la havia en res enujada. La princessa resp\u00f2s:<\/p>\n

\u2013No senyor, mas, des que\u00b7m part\u00ed de la magestat vostra, so<\/a> stada gitada en lo lit per dolor que m\u2019havia venguda al cor, per\u00f2, per gr\u00e0cia de nostre Senyor, he trobat gran remey en la dolor.<\/p>\n

Man\u00e0 l\u2019emperador als metges entenguessen en lo seu menjar. E ells ordenaren que lo sopar seu fos de hun fays\u00e0, per \u00e7o com \u00e9s carn cordial per al cor. La duquessa segu\u00e9\u2019s al seu costat, no per voler menjar, mas per poder parlar ab ella, que Tirant la sperava a la sua cambra quant tornaria ab la bona nova. E com foren a la fi del sopar, la duquessa se acost\u00e0 e ab veu baixa, li feu<\/a> principi a paraules de semblant stil.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCXXVIII<\/h2>\n

RAHONAMENT QUE FA LA DUQUESSA DE MACED\u00d2NIA A LA PRINCESSA<\/p>\n

\u2013Si noblea de linatge e nom de generosa mouen a vostra altesa, la fe per v\u00f3s a mi promesa ixqua avant e vinga en efecte, car cosa manifesta porta testimoni de veritat, e cosa amagada, ax\u00ed com la Viuda fa, mostra malvestat e fellonia. E son vassall no pot tolre ni difraudar res a son senyor; e per \u00e7o u dich com la Viuda \u00e9s ma vassalla e deuria\u2019s guardar de enujar-me, car yo desige la sua mort per \u00e7o com los seus actes, dignes de gran punici\u00f3, s\u00f3n-ne merexedors.<\/p>\n

\u2013Duquessa mia \u2014dix la princessa\u2014, yo us ame en strem grau e far\u00e9 per v\u00f3s tant com rahonablement per una germana se pot ne deu fer, y encara molt m\u00e9s avant. E deixau star la Viuda que, encara que sia vassalla vostra, no y t\u00e9 culpa en res; e us demane en gr\u00e0cia que no cureu d\u2019ella, car yo no poria tant fer per v\u00f3s com meritau. E altra cosa no\u00b7m posa en mal pensament sin\u00f3 lo meu cor, qui t\u00e9 molts dubtes, per \u00e7o com \u00e9s cors mortal, perqu\u00e8 tinch dubte que la mia desaventura no\u00b7m done passions de donzella mortal. Per qu\u00e8 us prech que no\u00b7m vullau tolre lo que dar no\u00b7m por\u00edeu, car v\u00f3s li podeu dar robes, joyes, per vostra gentilea, e diners per a despesa. E per \u00e7o, germana mia, v\u00f3s, qui sou tota plena de paci\u00e8ncia, no cureu de mon parlar e deixau star aquexes cortesies per al Dijous de la Cena.<\/p>\n

Dix la duquessa:<\/p>\n

\u2013Senyora, responeu-me en lo fet de Tirant que us he dit. \u00bfVoleu que vinga aquesta nit y ser\u00e0 aquella que ell spera ab tan gran desig? \u00a1No\u00b7m digu\u00e9sseu de no, per tan cara com teniu la vida!<\/p>\n

\u2013Yo ser\u00e9 ben contenta \u2014dix la princessa\u2014 que vinga en la nit, car ac\u00ed\u00b7l sperar\u00e9 e dan\u00e7arem. E si res me volr\u00e0 dir, yo\u00b7l scoltar\u00e9 de bona voluntat.<\/p>\n

\u2013\u00a1Ay, na beneyta \u2014dix la duquessa\u2014, y com sou tota plena de lealtea! En hun cors hum\u00e0 no \u00e9s posat tan gran saber com \u00e9s lo de vostra altesa. \u00bfAra\u00b7m voleu mudar lo joch? Guardau, senyora, qui moltes ne erra y n\u2019esdev\u00e9 una, no pot dir totes sien errades<\/span>. Yo no us dich sin\u00f3 si voleu que us vinga a veure aquell virtu\u00f3s de Tirant, lo qual, sens ell, b\u00e9 ni honor no us pot venir, ax\u00ed com feu<\/a> aquella plasent nit del castell de Malveh\u00ed. \u00a1Vejam ara si m\u2019entendreu!<\/p>\n

\u2013Tot lo meu pensament fon, com me parl\u00e0s de Tirant \u2014dix la princessa\u2014, no fos altra cosa sin\u00f3 voler-me dir tot son mal, lo qual yo tinch tots dies davant los meus ulls adormits de dolor e de pensament. B\u00e9 \u00e9s trista aquella donzella qui ab plors en va fatiga la sua persona. E podeu b\u00e9 dir a Tirant que yo\u00b7l suplich, com a cavaller digne de fe e de virtut, se vulla deixar de temptar la mia \u00e0nima, la qual de huns dies en\u00e7\u00e0 plora gotes de sanch. Mas que, apr\u00e9s de la sua venguda, yo ser\u00e9 aquella que consentir\u00e9 a major part que ell no pensa.<\/p>\n

\u2013\u00a1O, senyora! \u2014dix la duquessa\u2014. Neg\u00fa no deu plorar sin\u00f3 sos peccats, e deu perdre treballs e oblidar aquells. E si ell fos mort en vista de vostres ulls, pus prest ho hagu\u00e9reu oblidat. E si la celsitut vostra ab Tirant vol contendre, tornau davall los seus bra\u00e7os ab aquella mateixa temor que st\u00e0veu aquella nit de Malveh\u00ed, ab les prometenses e jures que la magestat vostra li feu<\/a>, e de all\u00ed poreu dir e rahonar tots los vostres singulars actes que fets haveu. A l\u2019home que \u00e9s mort, no li cal fer longa speran\u00e7a<\/span> \u2014dix la duquessa\u2014, e de tota virtut e de gran gentilea, semblant donzella com v\u00f3s, hornada de corona imperial, no \u00e9s en tota la crestiandat ni menys en la pagania. E puix no fall bellea, no us deu fallir virtut de promesa fe.<\/p>\n

\u2013\u00bfVoleu que us diga, germana e senyora mia? \u2014dix la princessa\u2014. La fama e la honor vull guardar tant com la vida me acompanyar\u00e0. E tostemps en aquest prop\u00f2sit me trobareu, car la donzella honestat deu amar sobre totes coses, e ax\u00ed u far\u00e9 yo si ser\u00e0 plasent a D\u00e9u.<\/p>\n

La duquessa se\u2019n part\u00ed ab molt gran enug e, com veu<\/a> Tirant, recit\u00e0-li tot lo mal prep\u00f2sit de la senyora. Tirant multiplic\u00e0 en sa dolor en major grau que no solia.<\/p>\n

E com l\u2019emperador hagu\u00e9 sopat, sabent que Tirant era en la cambra del duch, tram\u00e9s per ell. E dix a la princessa:<\/p>\n

\u2013Trameteu per los ministr\u00e9s, per \u00e7o que los cavallers se alegren, puix la partida \u00e9s tan presta.<\/p>\n

\u2014No \u2014dix la princessa\u2014. Senyor, m\u00e9s tinch gana de jaure que de dan\u00e7ar.<\/p>\n

E prestament pres comiat de son pare e retragu\u00e9\u2019s dins la sua cambra per \u00e7o que no hagu\u00e9s a parlar ab Tirant. La Viuda Reposada, qui semblants paraules li ho\u00ed dir, fon molt contenta del que fet havia. Plaerdemavida an\u00e0 a la cambra de la duquessa e dix a Tirant:<\/p>\n

\u2013Capit\u00e0 senyor, en aquesta senyora no tingau speran\u00e7a neguna tant com la Viuda li stiga de prop. Ja\u00b7s s\u00f3n ara retretes dins la sua cambra parlant de vostres afers, e jam\u00e9s haureu res en ella si no feu lo que yo us dich: dem\u00e0 fa lo bany, e yo us y dar\u00e9 tal endre\u00e7a que al vespre vos posar\u00e9 en lo seu lit e trobareu-la tota nua, majorment ara que yo dorm ab ella en lo seu lit. Feu lo que yo us dich, que yo s\u00e9 que jam\u00e9s dir\u00e0 res, car en aquell loch que dormia la duquessa, en abs\u00e8ncia sua yo succehesch. E en aquell cars, dexau fer a mi.<\/p>\n

\u2013Donzella \u2014dix Tirant\u2014, infinides gr\u00e0cies sens les primeres fas a la vostra molta gentilea del que\u00b7m dieu, e vull que sapiau tant de mi que per cosa en lo m\u00f3n yo no posaria for\u00e7a en dona ni donzella si sabia que degu\u00e9s \u00e9sser en ira e avorrici\u00f3 de totes, encara que\u00b7n sab\u00e9s perdre la corona de l\u2019Imperi Grech ni Rom\u00e0, ni la mundana monarchia. \u00bfQui pot pensar yo fes tal for\u00e7a contra voluntat de tal donzella, la qual ame m\u00e9s que a la mia pr\u00f2pia \u00e0nima? E com yo la ves plorar ni congoxar en semblant cars, volria dar l\u2019\u00e0nima a l\u2019enemich ans que li fes una centilla de enug ni dan. Com so<\/a> en les forts batalles e tinch un mortal enemich en terra per tolre-li la vida, e\u00b7m demana merc\u00e9, li perdone. E a\u00e7\u00f2 fas per sola pietat que me\u2019n ve, e s\u00e9 que \u00e9s enemich i no t\u00e9 poder de perdonar a mi, e deixar-l\u2019\u00e9. \u00bfQuant m\u00e9s a ma senyora far\u00e9 yo l\u2019\u00faltim dan qui a elles m\u00e9s plau guardar? Dich-vos que per res no u faria, de enujar sa magestat. E posat cars ho volgu\u00e9s fer, l\u2019\u00e0nimo no m\u2019o consentiria. M\u00e9s stime star e passar tota ma vida dolorejant ab la noble speran\u00e7a que tinch en fer-li honors e servirs, armat o desarmat, a peu e a cavall, de nit e de dia, stant en cont\u00ednues suplicacions, agenollat davant l\u2019altesa sua, que vulla haver merc\u00e9 de mi. Car no vull que per vanagl\u00f2ria e per mon delit yo sia cridat tra\u00ffdor, car natura y honor me fan haver pietat. \u00a1E com st\u00e0 poch en segur qui altri desereta a tort! E tota hora que los servidors cometen algun leig cars contra lurs senyors, cahen en gran inf\u00e0mia intoŀlerable e s\u00f3n dignes de gran punici\u00f3; e per \u00e7o yo vull passar aquesta pena e treball en suplicar-la, com yo crega certament que ella \u00e9s stada creada en parad\u00eds, segons mostra que la sua agraciada persona par m\u00e9s ang\u00e8lica que humana.<\/p>\n

E feu<\/a> fi en son parlar. Plaerdemavida, mostrant \u00e9sser malcontenta de Tirant, feu<\/a> principi a hun tal parlar.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCXXIX<\/h2>\n

COM PLAERDEMAVIDA DON\u00c0 SFOR\u00c7 A L\u2019\u00c0NIMO DE TIRANT<\/p>\n

\u2013Tirant, Tirant, jam\u00e9s en batalla sereu ardit ni temut si en amar dona o donzella una poqueta de for\u00e7a no y mesclau, majorment com no u volen fer. Puix teniu speran\u00e7a bona e gentil e amau donzella valent, anau a la sua cambra e gitau-vos en lo lit, com ella hi sia nua o en camisa, e feriu valentment, que entre amichs no y cal tovalla<\/span>. E si ax\u00ed no u feu, no vull \u00e9sser de vostra batlia, car yo s\u00e9 que molts cavallers, per tenir les mans prestes e valents, han hagut de ses enamorades honor, gl\u00f2ria e fama. \u00a1O, D\u00e9u, quina cosa \u00e9s tenir la donzella tendra en sos brasos, tota nua, de edat de XIIII anys! \u00a1O, D\u00e9u, quina gl\u00f2ria \u00e9s star en lo seu lit e besar-la sovint! \u00a1O, D\u00e9u, quina cosa \u00e9s com \u00e9s de sanch real! \u00a1O, D\u00e9u, quina cosa \u00e9s tenir pare emperador! \u00a1O, D\u00e9u, quina cosa \u00e9s tenir la enamorada rica e liberal, qu\u00edtia de tota inf\u00e0mia! E lo que yo m\u00e9s desige \u00e9s que f\u00e9sseu lo que yo vull.<\/p>\n

E per \u00e7o com era passada gran part de la nit e volien tancar lo palau, a Tirant li fon for\u00e7at de partir-se\u2019n. E com hagu\u00e9 pres comiat de la duquessa, que ja se n\u2019anava, Plaerdemavida li dix:<\/p>\n

\u2013Capit\u00e0 senyor, no trobaria yo qui tant fes per mi: anau a dormir e no us gireu de l\u2019altre costat.<\/p>\n

Tirant se pres a riure e dix-li:<\/p>\n

\u2013V\u00f3s sou de natura ang\u00e8lica, que tostemps donau bons consells.<\/p>\n

\u2013Qui dona consell \u2014dix Plaerdemavida\u2014,<\/span> for\u00e7at \u00e9s que y pose del seu<\/span>.<\/p>\n

\u2013Digau, donzella \u2014dix Tirant\u2014, \u00bfe no sabeu v\u00f3s que moltes voltes s\u2019esdev\u00e9 que qui mal consell creu no pot \u00e9sser que alguna volta no li\u2019n vinga dan e desonor<\/span>?<\/p>\n

E ax\u00ed\u00b7s partiren.<\/p>\n

En la nit Tirant pens\u00e0 en tot lo que la donzella li havia dit. L\u2019endem\u00e0 per lo mat\u00ed lo emperador tram\u00e9s per lo capit\u00e0, e ell an\u00e0-y de continent. E trob\u00e0\u2019l que\u00b7s vestia. E la princessa era venguda per servir-lo y stava en gonella de brocat e no portava drap en los pits, e los cabells un poch desligats, qui plegaven quasi prop de terra.<\/p>\n

Com Tirant fon prop de l\u2019emperador, fon admirat de veure tanta singularitat en hun cors hum\u00e0, com en aquell cars en ella se mostrava.<\/p>\n

L\u2019emperador li dix:<\/p>\n

\u2013Nostre capit\u00e0, per D\u00e9u vos prech fa\u00e7au en totes maneres que sia presta la vostra partida ab tota la gent.<\/p>\n

Tirant stava alienat, que no pogu\u00e9 parlar per la vista de tan singular dama, e, havent stat per bon spay, record\u00e0\u2019s e dix:<\/p>\n

\u2013Pensant en los turchs, com he vista vostra magestat no he compr\u00e9s lo que dit me haveu; per qu\u00e8 suplique a la altesa vostra voler-me dir qu\u00e8 vol que fa\u00e7a.<\/p>\n

L\u2019emperador, admirat de la sua vista, com la y veu<\/a> ax\u00ed alterada e lo poch entendre qui havia fet, cregu\u00e9 que fos ax\u00ed, car per spay de mij\u00b7ora stigu\u00e9 sens recort. E torn\u00e0-li a dir l\u2019emperador la primera rah\u00f3. Resp\u00f2s Tirant:<\/p>\n

\u2013Senyor, la magestat vostra deu saber com la crida va per la ciutat notificant a tots la partida certa per a dilluns, e huy \u00e9s divendres. Ax\u00ed, senyor, la partida nostra \u00e9s molt presta e quasi tothom \u00e9s ja en punt.<\/p>\n

Tirant se pos\u00e0 detr\u00e0s l\u2019emperador, per \u00e7o que no\u00b7l ves, e les mans davant la cara en vista de la princessa. Ella, ab les altres donzelles, al\u00e7aren molts grans rialles. E Plaerdemavida, davant l\u2019emperador, dix semblants paraules, com encara tenia les mans davant la cara:<\/p>\n

\u2013Qui vol haver senyoria complida \u00e9s de necessitat haja poder de pendre e de dexar \u00e7o que ama o son vassall, car, sens poder, senyoria poch val<\/span>.<\/p>\n

E pres per lo bra\u00e7 a l\u2019emperador e feu-lo<\/a> girar envers ella, e dix-li:<\/p>\n

\u2013Si tu res has fet digne de premi, a Tirant s\u2019esguarda, que desconf\u00ed e venc\u00e9 al Gran Sold\u00e0 en bella batalla campal e li feu<\/a> perdre la sua ficta e temerosa follia que tenien de senyorejar tot l\u2019Imperi Grech, encara que ab belles paraules ell pens\u00e0 ven\u00e7re l\u2019antich emperador, que ac\u00ed tenim present e, desemparant los reys turchs e lo sold\u00e0, recorregueren a son segur, \u00e7o \u00e9s, a la gran fortalea de la ciutat de Bellpug, no ab suaus passos, car la temor en lurs peus portava. Aquest ha guanyat premi ab m\u00e8rit de pr\u00f2pia virtut. E si yo tingu\u00e9s ceptre real o de l\u2019Imperi Grech yo fos senyora e de les mies entr\u00e0menes Carmesina fos exida, b\u00e9 s\u00e9 yo a qui la donara per muller. Mas la follia de totes nosaltres, donzelles: no desijam altra cosa sin\u00f3 honor, stat e dignitat, e per causa de a\u00e7\u00f2 ne van tantes per mal cap. \u00bfQu\u00e8\u00b7m valria a mi que fos ajustada al linatge de David e per falta de bon cavaller perdre lo que tinch? E tu, senyor, hages desig de armar l\u2019\u00e0nima, puix tens stalvi lo cors de les passades batalles, e no tingues speran\u00e7a de dar a ta filla altre marit. \u00bfDir-ho he? No far\u00e9. For\u00e7at \u00e9s que u diga: al virtu\u00f3s de Tirant: Hages aquesta consolaci\u00f3 en ta vida e no speres que apr\u00e9s los teus benaventurats dies se haja de fer, car les coses qui natura consent e per D\u00e9u s\u00f3n ordenades, sies consent en aquelles e haur\u00e0s gl\u00f2ria en aquest m\u00f3n e para\u00fds en l\u2019altre. E yo no vull m\u00e9s recitar de mos actes, perqu\u00e8 no pertany a donzella dir lo que ella desija \u00e9sser, mas naturalment als h\u00f2mens ho atorga. No vull desmenuir lo premi de mos treballs. Mira, poder\u00f3s senyor e dels reys lo m\u00e9s crestian\u00edssim, no vulles tu fer ax\u00ed com feu<\/a> aquell rey de Proen\u00e7a, que tenia una molt bell\u00edssima filla que fon demanada per muller per lo gran rey d\u2019Espanya e, tant mostr\u00e0 lo dit rey amar-la, que no la volgu\u00e9 jam\u00e9s casar en sa vida. Segu\u00ed\u2019s que per discurs de temps ella s\u2019envell\u00ed en casa del rey son pare. E com fon vella, mor\u00ed lo rey. E no trob\u00e0 qui la volgu\u00e9s per muller. Levaren-li la terra y a ella feren morir fora del regne, e mor\u00ed en l\u2019espital d\u2019Aviny\u00f3. E la ignocent donzella consent\u00ed a la pietat del pare.<\/p>\n

Gir\u00e0\u2019s lavors devers la princessa e dix-li:<\/p>\n

\u2013Tu, qui est de alta sanch exida, pren marit tost e ben tost. E si ton pare no te\u2019n dona, si no, yo te\u2019n dar\u00e9. E no\u00b7t dar\u00e9 sin\u00f3 a Tirant, car gran cosa \u00e9s, marit e cavaller, qui\u00b7l pot haver en sa vida. Aquest de proesa passa a tots los altres, car moltes voltes s\u2019\u00e9s seguit que per hun sol cavaller s\u00f3n stats fets molts actes singulars e portades a fi moltes conquestes qui de principi anaven a total destrucci\u00f3. Si no, veja la magestat vostra lo desorde del vostre imperi ni lo punt en qu\u00e8 stava ans que Tirant vingu\u00e9s en aquesta terra.<\/p>\n

\u2014Callau, donzella, per merc\u00e9 \u2014dix Tirant\u2014, e no vullau dir tantes demesiades paraules de mi.<\/p>\n

\u2013Anau a les batalles \u2014dix Plaerdemavida\u2014 e deixau-me a mi star en les cambres de salut.<\/p>\n

Resp\u00f2s l\u2019emperador:<\/p>\n

\u2014 Per los ossos de mon pare, emperador Albert, tu ser\u00e0s la m\u00e9s singular donzella del m\u00f3n. E com m\u00e9s va, m\u00e9s b\u00e9\u00b7t vull. E ara de present te fas donaci\u00f3 de cinquanta m\u00edlia ducats d\u2019estrenes damunt lo meu tresor.<\/p>\n

Ella don\u00e0 dels genols en terra e bes\u00e0-li la m\u00e0. La princessa stava molt torbada del que havia dit, e Tirant stava mig enpeguit. L\u2019emperador, quant se fon acabat de vestir, se n\u2019an\u00e0 a missa. Apr\u00e9s, Tirant torn\u00e0 acompanyar a la emperadriu e a sa filla. Exint de la missa, Tirant hagu\u00e9 avinentea de parlar ab la princessa e dix-li paraules de semblant stil.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCXXX<\/h2>\n

LES RAHONS QUE PASSAREN ENTRE TIRANT E LA PRINCESSA E PLAERDEMAVIDA<\/p>\n

\u2013Qui promet, en deute\u00b7s met<\/span>.<\/p>\n

\u2013La promesa \u2014dix la princessa\u2014 no\u00b7s feu<\/a> ab acte de notari.<\/p>\n

E Plaerdemavida, qui prop d\u2019ella era e ho\u00fd la resposta de la princessa, prestament li dix:<\/p>\n

\u2013No senyor, que promesa de compliment de amor ni en exercir aquell no y cal testimonis ni menys acte de notari. \u00a1Ay, tristes de nosaltres, si cascuna vegada se havia de fer ab scriptura! No y bastaria tot lo paper del m\u00f3n. \u00bfSabeu com se fa? A les scures, que testimonis no y haja, car jam\u00e9s se pot errar la posada.<\/p>\n

\u2013\u00a1O, d\u2019esta folla! \u2014dix la princessa\u2014. \u00bfE tostemps me parlar\u00e0s a la m\u00e0?<\/p>\n

Tant Tirant no li dix, tant no la suplic\u00e0, jam\u00e9s volgu\u00e9 fer res per ell. Com foren dins la cambra, l\u2019emperador crid\u00e0 a Carmesina e dix-li:<\/p>\n

\u2013Digau, ma filla, les paraules que Plaerdemavida ha dites, \u00bfde qui les ha?<\/p>\n

\u2013Segurament, senyor, yo no u s\u00e9 \u2014dix la princessa\u2014. Ni jam\u00e9s de tal cosa li parl\u00ed, mas \u00e9s folla e atrevida en parlar e diu tot lo que li ve a la boca.<\/p>\n

\u2013No \u00e9s folla \u2014dix l\u2019emperador\u2014, ans \u00e9s la m\u00e9s sentida donzella que en la mia cort sia, y \u00e9s donzella de molt de b\u00e9 e dona tostemps de bons consells. \u00bfE no veus tu, com vens<\/a> al consell, com yo la fas parlar, com parla ab gran discreci\u00f3? \u00bfTu volries al nostre capit\u00e0 per marit?<\/p>\n

E la princessa torn\u00e0 roja e vergonyosa e no pogu\u00e9 res dir, e apr\u00e9s hun poch spay, recobrat \u00e0nimo, dix:<\/p>\n

\u2013Senyor, apr\u00e9s que\u00b7l vostre capit\u00e0 haur\u00e0 complida la conquesta dels moros, en aquell cars yo far\u00e9 tot lo que la magestat vostra me manar\u00e0.<\/p>\n

Tirant se\u2019n pass\u00e0 a la cambra de la duquessa e tram\u00e9s per Plaerdemavida e, com li fon present, dix-li:<\/p>\n

\u2013\u00a1O, gentil dama! Yo no s\u00e9 quin remey pendre puga en mos fets, car la mia \u00e0nima se rahona ab lo cors e, ax\u00ed, b\u00e9 desige la mort com la vida, si v\u00f3s remey no donau a ma dolor.<\/p>\n

\u2013Yo\u00b7l vos dar\u00e9 en aquesta nit \u2014dix Plaerdemavida\u2014, si v\u00f3s me voleu creure.<\/p>\n

\u2013Digau, donzella \u2014dix Tirant\u2014, s\u00ed D\u00e9u vos aumente la honor. Les paraules que digu\u00e9s en pres\u00e8ncia de l\u2019emperador, de la senyora princessa e de mi, \u00bfqui us preg\u00e0 que les digu\u00e9sseu? En gran pensament posat me haveu, que u desige molt saber.<\/p>\n

\u2013Aqueix propi pensament que v\u00f3s teniu \u2014dix Plaerdemavida\u2014, t\u00e9 ma senyora, hoc encara l\u2019emperador, com ell m\u2019o ha demanat. E yo li he fetes altres pus forts rahons com v\u00f3s sou digne de haver la princessa per muller. \u00bfE a qui la poden dar millor que a v\u00f3s? E si en les coses del m\u00f3n no y ha principi, tanpoch no y pot haver fi. E res que yo y diga, tot m\u2019o pren en b\u00e9. Lo que \u00e9s causa de a\u00e7\u00f2 yo us ho dir\u00e9 en secret: ell se fa enamorat de mi e volria\u2019m al\u00e7ar la camisa si yo lo y consentia. E ha\u2019m jurat sobre los sancts Evangelis que si la emperadriu se moria, de continent me pendria per muller. E ha\u2019m dit: \u00abPer senyal de fe, besem-nos. E aquell besar seria poca cosa, mas ser\u00e0 m\u00e9s que no res.\u00bb E yo li respongu\u00ed: \u00abAra que sou vell, sou luxuri\u00f3s e, com \u00e9reu jove, \u00bf\u00e9reu virtu\u00f3s?.\u00bb E no ha moltes hores passades que m\u2019ha dat aquest rastre de grosses perles. E ara st\u00e0 ab sa filla, demanant-li si us desija per marit. \u00bfE sabeu per qu\u00e8 lo y digu\u00ed? Per \u00e7o que si v\u00f3s entr\u00e0veu de nit en la sua cambra e fos mala sort se err\u00e0s e\u00b7m volguessen dar c\u00e0rrech neg\u00fa, que tinga pav\u00e9s ab qu\u00e8 cobrir-me puga, dient: \u00abSenyor, ja u havia dit a vostra magestat. La princessa me man\u00e0 que yo\u00b7l fes entrar.\u00bb E per aquesta forma tothom haur\u00e0 de callar.<\/p>\n

Dix Tirant:<\/p>\n

\u2013S\u00e0pia yo la forma com se ha de fer, que molt ho desige saber.<\/p>\n

No tard\u00e0 Plaerdemavida a fer principi a tal parlar.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCXXXI<\/h2>\n

COM PLAERDEMAVIDA POS\u00c0 A TIRANT EN LO LIT DE LA PRINCESSA<\/p>\n

\u2013La speran\u00e7a que tinch del vostre propi delit me obliga en servir-vos, encara que conegua que passe los l\u00edmits la granea de ma culpa, emper\u00f2 augmenta en mi lo h\u00fas de rah\u00f3, coneixent sou mereixedor de tal premi. E perqu\u00e8 conegau ma benvolen\u00e7a, quant \u00e9s lo desig que tinch de servir e honrar la senyoria vostra, en la hora que lo emperador volr\u00e0 sopar, vostra merc\u00e9 trobar-se deixe, leixant a part los forts pensaments, car yo us promet de posar-vos en lo retret de ma senyora. Hi en la reposada nit pervenen los sola\u00e7os a les persones enamorades, ab doble poder combatent a la solicitut tenebrosa, hon augmentar\u00e0 vostre delit.<\/p>\n

E stant en aquestes rahons, lo emperador, qui sab\u00e9 que Tirant era a la cambra de la duquessa, tram\u00e9s per ell e torbaren-lo de ses rahons.<\/p>\n

Com Tirant fon ab lo emperador en lo consell, parlaren molt de la guerra e de les coses necess\u00e0ries en aquella. E ja en aquella hora tots anaven vestits del que\u00b7s pertanyia ha guerra.<\/p>\n

Com fon nit scura, Tirant vingu\u00e9 a la cambra de la duquessa; e, com lo emperador sopava ab les dames, Plaerdemavida entr\u00e0 per la cambra molt alegra e pres a Tirant per la m\u00e0 e port\u00e0\u2019l-se\u2019n, lo qual anava vestit ab gip\u00f3 de cet\u00ed carmes\u00ed, ab manto abrigat e ab una spasa en la m\u00e0. E Plaerdemavida lo pos\u00e0 dins lo retret. E havia-y una gran caixa ab un forat que y havien fet perqu\u00e8 pogu\u00e9s alendar. Lo bany que all\u00ed tenien aparellat stava davant la caixa.<\/p>\n

Apr\u00e9s que agueren sopat, les dames dan\u00e7aren ab los galants cavallers. E com veren que Tirant no y era, leixaren-se de dan\u00e7ar, e lo emperador se retragu\u00e9 en la sua cambra e les donzelles se n\u2019anaren e deixaren a la princessa dins en lo seu retret \u2014en aquell hon Tirant stava\u2014, sola ab aquelles qui la tenien de servir. Plaerdemavida, en scusa de traure un drap de li prim per al bany, obr\u00ed la caixa e deix\u00e0-la un poch uberta e pos\u00e0 roba des\u00fas, perqu\u00e8 neguna de les altres no u vessen. La princessa se comen\u00e7\u00e0 a despullar e Plaerdemavida li par\u00e0 lo siti, que venia endret, que Tirant la podia molt ben veure. E com ella fon tota nua, Plaerdemavida pres una candela encesa. Per fer plaer a Tirant, mirava-li tota la sua persona e tot quant havia filat, e dehia-li:<\/p>\n

\u2013A la fe, senyora,<\/sup><\/a> si Tirant fos ac\u00ed, si us tocava ab les sues mans ax\u00ed com yo fa\u00e7, yo pens que ell ho stimaria m\u00e9s que si\u00b7l fahie<n><\/sup><\/a> senyor del realme de Fran\u00e7a.<\/p>\n

\u2013No cregues tu ax\u00f2 \u2014dix la princessa\u2014, que m\u00e9s stimaria ell \u00e9sser rey que no tocar-me ax\u00ed com tu fa\u00e7.<\/p>\n

\u2013\u00a1O, Tirant, senyor! \u00bfE hon sou v\u00f3s ara? \u00bfCom no sou ac\u00ed prop perqu\u00e8 pogu\u00e9sseu veure e tocar la cosa que m\u00e9s amau en aquest m\u00f3n ni en l\u2019altre? Mira, senyor Tirant, vet ac\u00ed los cabells de la senyora princessa: yo\u00b7ls bese en nom de tu, qui est dels cavallers del m\u00f3n lo millor. Vet ac\u00ed los hulls, e la boca: yo la bese per tu. Vet ac\u00ed les sues cristaŀlines mamelles, que tinch cascuna en sa m\u00e0: bese-les per tu. Mira com s\u00f3n poquetes, dures, blanques e lises. Mira, Tirant: vet ac\u00ed lo seu ventre, les cuxes e lo secret. \u00a1O, trista de mi, que si home fos, ac\u00ed volria finir los meus darrers dies! \u00a1O, Tirant! \u00bfHon est tu ara? \u00bfPer qu\u00e8 no vens<\/a> a mi, puix tan piadosament te cride? Les mans de Tirant s\u00f3n dignes de tocar ac\u00ed hon yo toque e altri no, car aquest \u00e9s boc\u00ed que no \u00e9s neg\u00fa que no se\u2019n volgu\u00e9s ofegar.<\/p>\n

Tirant tot a\u00e7\u00f2 mirava e prenia-y lo major delit del m\u00f3n per la bona gr\u00e0cia ab qu\u00e8 Plaerdemavida ho rahonava, e venien-li de grans temptacions de voler exir de la caixa.<\/p>\n

Com agueren stat ax\u00ed un poch burlant, la princessa entr\u00e0 en lo bany e dix a Plaerdemavida que\u00b7s despull\u00e0s e que entr\u00e0s dins lo bany ab ella.<\/p>\n

\u2013No u far\u00e9, sin\u00f3 ab una condici\u00f3.<\/p>\n

\u2013\u00bfQuina ser\u00e0? \u2014dix la princessa.<\/p>\n

Resp\u00f2s Plaerdemavida:<\/p>\n

\u2013Que comporteu que Tirant stigua una hora en lo vostre lit e que v\u00f3s hi siau.<\/p>\n

\u2013\u00a1Calla! \u00bfQue est folla? \u2014dix la princessa.<\/p>\n

\u2013Senyora, feu-me tanta de merc\u00e9 que\u00b7m digau, si Tirant una nit venia ac\u00ed, que neguna de nosaltres no u sab\u00e9s, e\u00b7l trob\u00e0sseu al vostre costat, \u00bfqu\u00e8 dir\u00edau?<\/p>\n

\u2013\u00bfQu\u00e8 li tenia de dir? \u2014dix la princessa\u2014. Pregar-lo hia que se n\u2019an\u00e0s e, si anar no se\u2019n volia, ans deliberaria de callar que \u00e9sser difamada.<\/p>\n

\u2013A la mia fe, senyora \u2014dix Plaerdemavida\u2014, ax\u00ed u faria yo.<\/p>\n

E stant en aquestes rahons entr\u00e0 la Viuda Reposada e la princessa la pregu\u00e0 que\u00b7s bany\u00e0s ab ella. La Viuda se despull\u00e0 tota nua e rest\u00e0 ab calces vermelles e al cap un capell de lli. E encara que ella tenia molt bella persona e ben disposta, emper\u00f2 les calces vermelles e lo capell al cap la desfavoria tant que paria que fos un diable. E certament, qualsevulla dona o donzella qui en tal so la mireu, vos parr\u00e0 molt leja per gentil que sia.<\/p>\n

Lo bany acabat, portaren a la princessa la coŀlaci\u00f3, que fon un parell de perdius ab malvezia de C\u00e0ndia<\/a> e apr\u00e9s una dotzena de hous ab sucre e ab canyella. Apr\u00e9s se pos\u00e0 en lo lit per dormir.<\/p>\n

La Viuda an\u00e0-sse\u2019n en la sua cambra ab les altres donzelles, sin\u00f3 dues que dormien d<in>s<\/sup><\/a> lo retret. Com totes foren adormides, Plaerdemavida lev\u00e0\u2019s del lit hi en camisa tragu\u00e9 a Tirant de la caixa. E secretament lo feu<\/a> despullar, que neguna no u sent\u00eds. E a Tirant tot lo cor, les mans e los peus li tremolaven.<\/p>\n

\u2013\u00bfQuina cosa \u00e9s aquesta? \u2014dix Plaerdemavida\u2014. No \u00e9s home en lo m\u00f3n que sia anim\u00f3s en armes que no sia temer\u00f3s entre dones<\/span>. \u00bfEn les batailles no teniu temor de tots los h\u00f2mens del m\u00f3n, e ac\u00ed tremolau per la vista de una sola donzella? No temau cosa neguna, que yo ser\u00e9 tostemps ab v\u00f3s e no me\u2019n partir\u00e9.<\/p>\n

\u2013Per la fe que dech a nostre senyor D\u00e9u, yo seria m\u00e9s prest content de entrar en li\u00e7a en camp clos, a tota ultran\u00e7a, ab X cavallers, que no cometre semblant acte.<\/p>\n

E tostemps ella posant-li sfor\u00e7 e animant-lo, ell sfor\u00e7\u00e0 sa calitat. La donzella lo pres per la m\u00e0 hi ell, tot tremolant, la segu\u00ed e dix:<\/p>\n

\u2013Donzella, la mia temor \u00e9s de vergonya per lo strem b\u00e9 que vull a ma senyora. M\u00e9s stimaria tornar-me\u2019n que anar m\u00e9s avant, com pens que la magestat sua no t\u00e9 sentiment neg\u00fa de a\u00e7\u00f2; e no \u00e9s menys, com veur\u00e0 ax\u00ed gran novitat, tota no s\u2019altere en si. E yo desige ans la mort que la vida que fer offensa a sa majestat. Adquerir-la volria ab amor, m\u00e9s que no ab dolor. E com veig que ab tan gran desorde la granea de ma benvolen\u00e7a, ab iŀl\u00edcites pr\u00e0tiques la haja de conquistar, lo meu voler ab lo vostre no \u00e9s conforme. Per D\u00e9u e per mer\u00e7\u00e9 vos prech, virtuosa donzella, a v\u00f3s pl\u00e0cia que\u00b7ns ne tornem, car yo dellibere ans de perdre la cosa que he m\u00e9s amada e lo que tant he desijat, que si fahia cosa que en res la agreuj\u00e0s. Encara, me par molt gran c\u00e0rrech, que ans de haver errat sia ac\u00ed vengut, que per tal defalt deuria yo \u00e9sser fet homeyer de la mia persona. E no penseu, donzella, que yo per sola temor ho deixe, mas per la strema amor que a sa alteza porte. E com ella ser\u00e0 serta que yo tan prop li sia stat e que per amor so<\/a> stat de no enujar-la, en major compte m\u2019o pendr\u00e0 de infinida amor.<\/p>\n

Plaerdemavida pres molta ira en les paraules de Tirant e, essent molt malcontenta d\u2019ell, feu<\/a> principi a paraules de semblant stil.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCXXXII<\/h2>\n

REPRENCI\u00d3 QUE FA PLAERDEMAVIDA A TIRANT<\/p>\n

\u2013V\u00f3s sou major en cap dels vicis e primer en orde de les culpes mortals. \u00bfE som ara en temps de dir moltes rahons? E si v\u00f3s a\u00e7\u00f2 no feu, sereu occasi\u00f3 de fer-me viure en dolorosa vida e abreujar-me los dies. E per testimoni de vostres fictes e dissimulades paraules, yo parlar\u00e9 clarament e seran manifests los vostres mals, qui demanen piadors enginy, per \u00e7o que, los qui m\u2019hoyran ni u sabran, sien moguts a miseric\u00f2rdia envers mi; avisant-vos que essent fallida en mi la speran\u00e7a, que ab rahons forts, si us recorda, me preg\u00e0s al que fugiu ara, tals paraules sembr\u00e0s, present la duquessa: que, de donzella que \u00e9s, la far\u00edeu tornar dona. E sabeu b\u00e9 que yo no y don\u00ed tarda, mas fuy presta, segons experi\u00e8ncia mostra, que us he portat en aquesta delitosa cambra, m\u00e9s plasent que perillosa. E veig ara que\u00b7l vostre rebuat cor, que per les mies mans vos tinch, que haveu de passar per aver at\u00e9s \u00e7o que de un cavaller ven\u00e7ut se ateny. E sobre aquest cars veure vull a la fi, e ja farta de esperar vostra demanda, e par-me que m\u00e9s vos han altat paraules que fets, e m\u00e9s cercar que trobar.<\/p>\n

E per \u00e7o com a mi \u00e9s deguda cosa de fer, vos fa\u00e7 cert que per lo tant sperar ab la offerta des\u00fas dita, puix vos contenten vanes paraules e dubtau la fi, a grans crits cridar\u00e9, mostrant a l\u2019emperador hi als altres com per for\u00e7a sou a\u00e7\u00ed entrat. \u00a1O, cavaller de poch \u00e0nimo! \u00bfTemen\u00e7a de donzella vos spanta de acostar-vos a ella? \u00a1O, malaventurat capit\u00e0! \u00bfAb tan poch sfor\u00e7 stau que\u00b7m goseu dir semblants paraules? \u00a1Feu lo esfor\u00e7? Com lo emperador vendr\u00e0, \u00bfquina rah\u00f3 enpaliada li direu? E yo us far\u00e9 con\u00e9ixer, e D\u00e9u e lo m\u00f3n coneixer\u00e0 que haveu parlat mal, hi en v\u00f3s se ajustar\u00e0 en aquest cars amor e temor. E recort-vos que en aquest cars perdeu vostra honor e fama. Feu lo que us dich e yo dar-vos he vida segura, e us far\u00e9 portar la corona de l\u2019Imperi Grech, car ja \u00e9s venguda la hora que no us puch altra cosa dir sin\u00f3 que aneu prestament a fer aquells honorosos passos d\u2019estar prop de la princessa, que us ser\u00e0 en altre compte pres, e feu de ac\u00ed avant vostre cam\u00ed.<\/p>\n

Tirant, vehent lo parlar ubert de Plaerdemavida, ab veu baixa feu<\/a> principi a un tal parlar.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCXXXIII<\/h2>\n

R\u00c8PLICA QUE FA TIRANT A PLAERDEMAVIDA<\/p>\n

\u2013Temor de restar ab tal vergonya me tol de guanyar parah\u00eds en aquest m\u00f3n e rep\u00f2s en l\u2019altre. Emper\u00f2 dir\u00e9 lo que\u00b7m par, que en temps de adversitat los parents e amichs tornen enemichs<\/span>. E lo meu ignoscent desig no \u00e9s pus sin\u00f3 ab amor fer serveys en aquella de qui so<\/a> e ser\u00e9 tant com la vida me acompanyar\u00e0, e ab aquest article de fe vull viure e morir. E si la tua voluntat ab lo meu desig eren concordes, molt ne seria la mia \u00e0nima aconsolada. Totes les coses qui\u00b7s representen a la mia vista no \u00e9s pus sin\u00f3 temor de vergonya. E \u00e9s nit scura, car no puch veure lo que desige. Per fe haur\u00e9 a creure que sa majestat sia. En aquest cars yo\u00b7m despulle la temor e vergonya e abrigue\u2019m de amor e pietat, per qu\u00e8 us prech que anem sens pus tardar e veja yo aquest cors glorificat. Puix lum no y ha, ab los hulls de la pensa lo veur\u00e9.<\/p>\n

\u2014Puix ab tants ginys vos he portat \u2014dix Plaerdemavida\u2014, en defensa de ma honor e delit e profit vostre, restau per aquell qui sou.<\/p>\n

E solt\u00e0\u2019l de la m\u00e0. Com Tirant se veu<\/a> que Plaerdemavida lo havia deixat e no sabia hon era perqu\u00e8 lum en tota la cambra no havia e ax\u00ed lo feu<\/a> star per spay de mija hora, en camisa e descal\u00e7, e tan baix com podia la cridava. E ella lo sentia molt b\u00e9 e respondre no li volia. Com Plaerdemavida veu<\/a> que prou lo havia fet refredar, pres-li\u2019n gran pietat, acost\u00e0\u2019s a ell e dix-li:<\/p>\n

\u2013\u00a1Ax\u00ed castiga hom los qui s\u00f3n poch enamorats! \u00bfCom podeu v\u00f3s pensar que dona ni donzella li pugua desplaure, vulla\u2019s sia de gran o de poca condici\u00f3, que no sia tostemps desijosa que sia amada? E aquell qui m\u00e9s vies honestes, \u00e7o \u00e9s, secretes, de nit o de dia, per finestra, porta o terrat, hi por\u00e0 entrar, aquell, elles lo tenen per millor. \u00a1For\u00e7a que\u00b7m desplauria a mi que Yp\u00f2lit fes semblant! Que de una amor que ara li porte, lavors li\u2019n portaria quaranta. E si star no volia segura, no\u00b7m desplauria que\u00b7m prengu\u00e9s per los cabells e, per for\u00e7a o per grat, rocegant-me per la cambra, me fes callar e fer tot lo que ell volgu\u00e9s. E molt lo\u2019n stimaria m\u00e9s, que yo conegu\u00e9s que \u00e9s home, e que no fes ax\u00ed com v\u00f3s dieu que no la volr\u00edeu per res descomplaure. E en altres coses la deveu v\u00f3s honrar, amar e servir, mas, que siau ab ella en una cambra a soles, no li guardeu cortesia en semblant acte. \u00bfNo sabeu v\u00f3s com diu lo psalmista manus<\/i><\/sup><\/a><\/i> autem<\/i>?<\/span> \u00c9s la glosa: si adquerir voleu dona o donzella, no vullau vergonya ni temor haver e, si u feu, no us tendran per millor.<\/p>\n

\u2013Per la mia fe \u2014dix Tirant\u2014. Donzella, v\u00f3s me haveu dada m\u00e9s not\u00edcia de mos defalts que no ha fet jam\u00e9s negun confessor, per gran mestre en theologia que fos. Prech-vos que\u00b7m porteu prestament al lit de ma senyora.<\/p>\n

Plaerdemavida lo y port\u00e0 e feu-lo<\/a> gitar al costat de la princessa. E les po<s>ts<\/sup><\/a> del lit no aplegaven a la paret, envers lo cap del lit. Com Tirant se fon gitat, dix la donzella que stigu\u00e9s segur e no\u00b7s mogu\u00e9s fins a tant que ella lo y digu\u00e9s. E ella se pos\u00e0 al cap del lit, estant de peus, e lo seu cap pos\u00e0 entre Tirant e la princessa, e ella tenia la cara devers la princessa. E per \u00e7o que les m\u00e0negues de la camisa la enpedien, despull\u00e0-la\u2019s. E pres la m\u00e0 de Tirant e pos\u00e0-la sobre los pits de la princessa, e aquell toc\u00e0-li les mamelles, lo ventre e de all\u00ed avall. La princessa despert\u00e0\u2019s e dix:<\/p>\n

\u2013\u00a1Val-me D\u00e9u, hi com est fexuga! Mirau si\u00b7m pot deixar dormir.<\/p>\n

Dix Plaerdemavida, tenint lo cap sobre lo cox\u00ed:<\/p>\n

\u2013\u00a1O, com sou donzella de mal comport! Exiu ara del bany e teniu les carns lises e gentils. Prench gran delit en tocar-les.<\/p>\n

\u2013Toca hon te vulles \u2014dix la princessa\u2014 e no poses la m\u00e0 tan avall com fa\u00e7.<\/p>\n

\u2013Dormiu e fareu b\u00e9. E deixau-me toquar aquest cors que meu \u00e9s \u2014dix Plaerdemavida\u2014, que yo so<\/a> ac\u00ed en loch de Tirant. \u00a1O, tra\u00ffdor de Tirant! \u00bfE hon est tu? Que, si tenies la m\u00e0 lla hon yo la tinch, \u00a1e com series content!<\/p>\n

E Tirant tenia la m\u00e0 sobre lo ventre de la princessa. E Plaerdemavida tenia la sua m\u00e0 sobre lo cap de Tirant e, com ella conexia que la princessa se adormia, fluixava la m\u00e0 e lavors Tirant tocava a son plaer, e com ella despertar-se volia, strenyia lo cap a Tirant hi ell stava segur. En aquest deport stigueren per m\u00e9s spay de una hora, hi ell tostemps tocant-la.<\/p>\n

Com Plaerdemavida conegu\u00e9 que ella molt b\u00e9 dormia, afluix\u00e0 del tot la m\u00e0 a Tirant hi ell volgu\u00e9 temptar de paci\u00e8ncia de voler dar fi a son desig, e la princessa se comen\u00e7\u00e0 a despertar e, mig adormida, dix:<\/p>\n

\u2013\u00bfQu\u00e8, mala ventura, fas? \u00bfNo\u00b7m pots leixar dormir? \u00bfEst tornada folla, que vols temptar lo que \u00e9s contra ta natura?<\/p>\n

E no agu\u00e9 molt stat que ella conegu\u00e9 que era m\u00e9s que dona, e no u volgu\u00e9 consentir e comen\u00e7\u00e0 a donar grans crits. E Plaerdemavida tancava-li la boca e dix-li a la orella, perqu\u00e8 neguna de les altres donzelles no u ho\u00efssen:<\/p>\n

\u2013Callau, senyora, e no vullau difamar la vostra persona. He gran dupte que no u senta la senyora emperadriu. Callau, que aquest \u00e9s lo vostre cavaller, i qui per v\u00f3s se deixar\u00e0 morir.<\/p>\n

\u2013\u00a1O, male\u00efta sies tu! \u2014dix la princessa\u2014. \u00bfE no has aguda temor de mi ni vergonya del m\u00f3n? \u00a1Sens yo saber res m\u2019as<\/a> posada en tan gran trebaill e difamaci\u00f3!<\/p>\n

\u2013Ya, senyora, lo mal fet \u00e9s \u2014dix Plaerdemavida\u2014. Dau remey a v\u00f3s e a mi. E par-me que lo caillar \u00e9s lo m\u00e9s segur e lo que m\u00e9s pot valer en aquests afers.<\/p>\n

E Tirant, ab baixa veu, la supplicava tant com millor podia. Ella, vehent-se en tan stret pas, de la una part la vencia amor e, de l\u2019altra, tenia temor, mas la temor excellia la amor e deliber\u00e0 de caillar e no dir res.<\/p>\n

Com la princessa crid\u00e0 lo primer crit, ho sent\u00ed la Viuda Reposada e agu\u00e9 plena not\u00edcia que la causa del cridar havia fet Plaerdemavida, e que Tirant devia \u00e9sser ab ella. Pens\u00e0 que si Tirant passava a la princessa, que ella no poria complir son desig ab ell. E ja tothom caillava, e la princessa no dehia res, sin\u00f3 que\u00b7s defenia ab paraules gracioses que la plasent batailla no vingu\u00e9s a fi. La Viuda se asigu\u00e9 al lit e don\u00e0 un gran crit e dix:<\/p>\n

\u2013\u00bfY qu\u00e8 es lo que teniu, filla?<\/p>\n

Despert\u00e0 totes les donzelles ab grans crits e remor e vench a not\u00edcia de la emperadriu. Totes se levaren cuytadament, qui totes nues, qui en camisa, e ab cuytats passos anaren a la porta de la cambra, la qual trobaren molt b\u00e9 tancada. A grans crits demanaren lum e, en aquest instant que tocaven a la porta e cercaven lum, Plaerdemavida pres a Tirant per los cabells e apart\u00e0\u2019l de lla hon volguera finar sa vida, e pos\u00e0\u2019l en lo retret e feu-lo<\/a> saltar en un tarrat que y havia, e don\u00e0-li una corda de c\u00e0nem perqu\u00e8 s\u2019acal\u00e0s dins l\u2019ort. E de all\u00ed podia obrir la porta, car ell<a><\/sup><\/a> hi havia ben provehit perqu\u00e8, quant vingu\u00e9s, ans del d<i>a<\/sup><\/a> se\u2019n fos pogut anar, exint per una altra porta. Mas tan gran fon l\u2019avalot e los grans crits que daven les donzelles e la Viuda que no\u00b7l pogu\u00e9 traure per lo loch hon ella havia pensat, e fon for\u00e7at que\u00b7l tragu\u00e9s per lo terrat. E don\u00e0-li la corda largua y ella prestament se\u2019n torn\u00e0, e tanch\u00e0 la finestra del retret e an\u00e0 hon era sa senyora.<\/p>\n

E Tirant don\u00e0 volta e lig\u00e0 fort la corda e, ab la pressa que tenia per no \u00e9sser vist ni conegut, no pens\u00e0 la corda si bastava en terra. Deix\u00e0\u2019s anar per la corda avall e fallia-se\u2019n m\u00e9s de XII alnes, que no plegava en terra. Fon-li for\u00e7at de leixar-se caure, perqu\u00e8 los bra\u00e7os no li podien sostenir lo cors, e don\u00e0 tan gran colp en terra que\u00b7s romp\u00e9 la cama.<\/p>\n

Deixem a Tirant, que st\u00e0 de larch gitat en terra, que no\u00b7s pot moure.<\/p>\n

Com Plaerdemavida se\u2019n fon tornada, portaren la lum. E totes entraren ab la emperadriu, y ella prestament li deman\u00e0 quin avalot era stat aquell, per quina causa havia cridat.<\/p>\n

\u2013Senyora \u2014dix la princessa\u2014, una gran rata salt\u00e0 sobre lo meu lit e puy\u00e0\u2019m sobre la cara, e spant\u00e0\u2019m tan fort que agu\u00ed de cridar tan grans crits, que fora stava de tot recort. E ab la ungla \u00e0\u2019m arapada la cara, que si m\u2019agu\u00e9s encertat en l\u2019ull, quant mal me aguera fet E aquell arap li havia fet Plaerdemavida com li tancava la boca perqu\u00e8 no crid\u00e0s.<\/p>\n

L\u2019emperador se fon levat e, ab la spasa en la m\u00e0, entr\u00e0 per la cambra de la princessa. E, sabuda la veritat de la rata, cerqu\u00e0 totes les cambres. Emper\u00f2 la donzella fon discreta: apr\u00e9s que la emperadriu fon entrada e parlava ab sa filla, ella salt\u00e0 en lo terrat e prestament lev\u00e0 la corda e sent\u00ed pl\u00e0nyer a Tirant. Prestament presum\u00ed que era caygut e no dix res. E torn\u00e0-sse\u2019n dins la cambra. E havia tan gran remor per tot lo palau, de aquells de la gu\u00e0rdia e dels officials de la casa, que a\u00e7\u00f2 era cosa de gran spant de veure ni de sentir, que, si los turchs fossen entrats dins la ciutat, no s\u2019i fera major fet. L\u2019emperador, qui era home molt sabut, pens\u00e0 que a\u00e7\u00f2 no fos m\u00e9s que rata: fins dins los c\u00f2frens cerqu\u00e0 e totes les finestres feu<\/a> obrir. E si la donzella un poch se fos tardada en levar la corda, l\u2019emperador l\u2019aguera trobada.<\/p>\n

Lo duch e la duquessa, qui sabien en aquest fet, com sentiren la remor tan gran, pensaren que Tirant era stat sentit. Pensau lo cor del duch quin devia star, que ves a Tirant en tan gran congoxa \u00e9sser posat, car pensava que l\u2019aguessen mort o apresonat. Arm\u00e0\u2019s prestament, que all\u00ed tenia les sues armes, per ajudar a Tirant, e dient entre si:<\/p>\n

\u2013Huy perdr\u00e9 tota ma senyoria, puix Tirant \u00e9s en tal punt.<\/p>\n

\u2013\u00bfQu\u00e8 far\u00e9 yo? \u2014dix la duquessa\u2014. Que les mies mans no tenen for\u00e7a per vestir-me la camisa.<\/p>\n

Com lo duch fon armat, ixqu\u00e9 de la sua cambra per veure a\u00e7\u00f2 qu\u00e8 era e per saber hon era Tirant. E anant, trob\u00e0 l\u2019emperador, que se\u2019n tornava a la sua cambra, e lo duch li deman\u00e0:<\/p>\n

\u2013\u00bfQu\u00e8 \u00e9s a\u00e7\u00f2, senyor? \u00bfQuina novitat tan gran \u00e9s stada aquesta?<\/p>\n

Resp\u00f2s l\u2019emperador:<\/p>\n

\u2013Les folles de donzelles, qui de no res temoregen. Una rata, segons m\u2019an recitat, \u00e9s passada sobre la cara de ma filla e, segons ella diu, \u00e0-li fet senyal en la galta. Tornau-vos-ne a dormir, que no us hi qual anar.<\/p>\n

Lo duch torn\u00e0-sse\u2019n a la sua cambra e recit\u00e0-u a la duquessa. E prengueren los dos gran consolaci\u00f3 com res de Tirant no era stat. Dix lavors lo duch:<\/p>\n

\u2013Per nostra Dona, yo anava ab tal delliber, que si l\u2019emperador agu\u00e9s pres a Tirant, que ab aquesta atxa yo aguera mort a l\u2019emperador e a tots los qui fossen de sa voluntat. E apr\u00e9s, Tirant o yo fora<\/a> stat emperador.<\/p>\n

\u2013Per\u00f2, m\u00e9s val que ax\u00ed sia stat \u2014dix la duquessa\u2014.<\/p>\n

Lev\u00e0\u2019s corrent e an\u00e0 a la cambra de la princessa. Com Plaerdemavida la veu,<\/a> dix-li:<\/p>\n

\u2013Senyora, yo us clam merc\u00e9 que stigau ac\u00ed e no consintau que neg\u00fa diga mal de Tirant, e yo hir\u00e9 a veure qu\u00e8 fa.<\/p>\n

Com fon sobre lo terrat, no gosava parlar, per \u00e7o que no fos ho\u00ffda de neg\u00fa. E sent\u00ed que ell se planyia fort e de\u00ffa en forma de semblants paraules.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCXXXIIII<\/h2>\n

LAMENTACI\u00d3 QUE FA TIRANT<\/p>\n

\u2013Ab desig de trobar en ma dolor semblant companyia e desemparat ja de aquest m\u00f3n, devallant en los trists e tenebrosos palaus, per\u00f2, puix ab multitut de sospirs ja no puch restaurar la mia miserable vida, plau-me lo morir, e lo viure sens tu, senyora princessa, en strem m\u2019\u00e9s odiosa. Mas perqu\u00e8 la causa de la mia mort per a sempre sia palesa, a D\u00e9u supplich, puix en ma vida mon delit a<\/a> at\u00e9s terme, cov\u00e9 que l\u2019\u00e0nima abandone lo cors. \u00a1O, senyor D\u00e9u eternal! Tu qui est ple de tota miseric\u00f2rdia, fes-me gr\u00e0cia que yo muyra en los bra\u00e7os de aquella virtuos\u00edssima princessa, per \u00e7o que la mia \u00e0nima en l\u2019altre m\u00f3n haja millor rep\u00f2s.<\/p>\n

En a\u00e7\u00f2 Yp\u00f2lit, no sabent res en los fets de Tirant, mas sentint la gran remor que dins lo palau era e lo gran avalot que per tota la ciutat anava \u2014ve\u00ffa que son mestre Tirant era dins lo palau, mostrant a tots los seus que la cambra del duch aquella nit dormia\u2014, lo vezcomte e Yp\u00f2lit, sabent les amors d\u2019ell e de la princessa, feren armar tota la gent. Dix lo senyor d\u2019Agramunt:<\/p>\n

\u2013Yo no puch pensar que altra cosa sia sin\u00f3 que Tirant haur\u00e0 fet alguna travesura en la cambra de la princessa e ser\u00e0 vengut a not\u00edcia de l\u2019emperador. Y ell e tots nosaltres haurem part de la boda, per qu\u00e8 \u00e9s de necessitat que prestament tots siam en punt e armats, per \u00e7o que\u00b7l pugam soc\u00f3rrer si mester ho haur\u00e0, car totes les nits que ell ha dormit ac\u00ed no s\u2019i a<\/a> seguit novitat neguna e, tant prest com ell \u00e9s stat defora, podeu veure quina novitat tan gran \u00e9s per tot lo palau.<\/p>\n

Dix Yp\u00f2lit:<\/p>\n

\u2013En aquest spay que vosaltres vos armareu, yo ir\u00e9 prestament a la porta del palau per sentir a\u00e7\u00f2 qu\u00e8 \u00e9s.<\/p>\n

\u2013Anau prestament \u2014digueren los altres\u2014.<\/p>\n

Com foren fora de la posada, lo vezcomte segu\u00ed Yp\u00f2lit.<\/p>\n

\u2013Senyor \u2014dix Yp\u00f2lit\u2014, vaja vostra senyoria a la porta major e yo ir\u00e9 a la de l\u2019ort. E qui m\u00e9s prest por\u00e0 saber nova certa quina remor \u00e9s aquesta, vinga-u a dir a l\u2019altre.<\/p>\n

Lo vezcomte dix que era content. Com Yp\u00f2lit fon a la porta de l\u2019ort, pensant-la trobar tancada, stigu\u00e9 scoltant e sent\u00ed pl\u00e0nyer ab veu molt adolorida. Don\u00e0-li de parer que fos veu de dona e dix, en si:<\/p>\n

\u2013\u00a1O, com volria molt m\u00e9s sentir la veu de Tirant que no de aquesta donzella, quisvulla que ella sia!<\/p>\n

Stigu\u00e9 mirant si poria pujar per la paret. Com veu<\/a> que loch no y havia, torn\u00e0 a la porta ab lo cor reposat, pensant que tot all\u00f2 fos causa de alguna donzella.<\/p>\n

\u2013Plore quisvulla \u2014dix Yp\u00f2lit\u2014, o dona o donzella, e fa\u00e7a son dol, puix no \u00e9s mon senyor Tirant.<\/p>\n

Part\u00ed\u2019s de all\u00ed e an\u00e0 a la pla\u00e7a, hon trob\u00e0 lo vezcomte e altres qui volgueren saber qu\u00e8 era stada la causa de la remor. Per\u00f2 ja passaven un poch los crits e la remor era remeyada. Lavors Yp\u00f2lit recit\u00e0 al vezcomte com a la porta de l\u2019ort era stat e no era pogut entrar, e que havia sentit pl\u00e0nyer una veu que paria de dona e no sabia qui era. E pensava que per aquella dona devia \u00e9sser stada aquella remor que fehien.<\/p>\n

\u2013Per merc\u00e9, anem all\u00e0 \u2014dix lo vezcomte\u2014 e, si \u00e9s dona o donzella qui haja mester ajuda, donem-la-y, si fer-se por\u00e0, car per art de cavalleria hi som obligats.<\/p>\n

Ells foren a la porta de l\u2019ort e sentiren lo pl\u00e0nyer gran que dins l\u2019ort fe\u00ffen, per\u00f2 no podien compendre lo que de\u00ffa ni podien con\u00e9ixer la veu, car ab la gran dolor que ell passava tota la veu li era cambiada.<\/p>\n

Dix lo vezcomte:<\/p>\n

\u2013Metam-ne les portes, car \u00e9s de nit e neg\u00fa no sabr\u00e0 que nosaltres ho hajam fet.<\/p>\n

E la porta stava uberta, car en la nit Plaerdemavida l\u2019avia deixada uberta, per \u00e7o com Tirant se\u2019n volgu\u00e9s anar ho pogu\u00e9s ben fer, no pensant que a tant de mal se segu\u00eds.<\/p>\n

E los dos ensemps donaren dels muscles en la porta tant fort com pogueren e prestament la porta s\u2019obr\u00ed. Lo vezcomte entr\u00e0 primer e feu<\/a> aquella via hon sent\u00ed la veu que paria molt stranya.<\/p>\n

Dix lo vezcomte:<\/p>\n

\u2013Quisvulla que tu sies, yo\u00b7t deman de part de D\u00e9u que\u00b7m digues si est \u00e0nima qui vas en pena o si es<t><\/sup><\/a> cors mortal que hajes mester ajuda.<\/p>\n

E Tirant se pens\u00e0 que aquells fossen de l\u2019emperador e, per no \u00e9sser conegut e que se n\u2019anassen, desfre\u00e7\u00e0 la veu, per b\u00e9 que la tingu\u00e9s, ab lo mal que passava, prou desfre\u00e7ada. Dix:<\/p>\n

\u2013Yo fuy en mon temps cresti\u00e0 batejat e per mos peccats vaig en molt gran pena. Yo so<\/a> sperit invisible, mas, encara que vosaltres me vejau, n\u2019\u00e9s causa que pren forma. E los mals sperits qui ac\u00ed s\u00f3n, me trocegen los ossos e la carn e, de tro\u00e7 en tro\u00e7, la lan\u00e7en per l\u2019ayre. \u00a1O, quina pena \u00e9s tan cruel, la que yo passe! E si vosaltres ac\u00ed stau, sereu participants en la mia dolor.<\/p>\n

Ells agueren molt gran temor del que havien ho\u00fft dir. E senyaren-se e digueren l\u2019Avangeli de sent Johan. Dix lo vezcomte, alt, que u ho\u00fd Tirant:<\/p>\n

\u2013Yp\u00f2lit, \u00bfvols que anem a la posada e prengam tota aquella gent d\u2019armes, ab aygua beneyta e ab un crucifix, e que tornem a veure a\u00e7\u00f2 qu\u00e8 \u00e9s? Car no pot \u00e9sser que a\u00e7\u00f2 no sia qualque gran fet, com ac\u00ed en aquest ort s\u00f3n venguts.<\/p>\n

\u2014No \u2014dix Yp\u00f2lit\u2014, no fretura tornar a la posada per neguna cosa. V\u00f3s e yo portam spases en qu\u00e8 \u00e9s lo senyal de la creu. Deixau-me a mi acostar.<\/p>\n

E Tirant sent\u00ed anomenar <lo><\/sup><\/a> vezcomte a Yp\u00f2lit, e dix:<\/p>\n

\u2013Si tu est Yp\u00f2lit, de Fran\u00e7a natural, acosta\u2019t a mi e no hajes temor.<\/p>\n

Lavors Yp\u00f2lit tir\u00e0 la spasa e pos\u00e0\u2019s la cruera davant, seny\u00e0\u2019s e dix:<\/p>\n

\u2013Yo, com a verdader cresti\u00e0, crech b\u00e9 e verdaderament en los articles de la sancta fe cath\u00f2lica e tot lo que creu la sancta romana Sgl\u00e9sia. E\u00b7n aquesta sancta fe vull viure e morir.<\/p>\n

Acost\u00e0-s\u2019i ab gran temor que tenia, mas certament, molt m\u00e9s ne tenia lo vezcomte, que no s\u2019i gosava acostar. E ab baixa veu Tirant lo crid\u00e0 e dix-li:<\/p>\n

\u2013Acosta\u2019t a mi, que yo so<\/a> Tirant.<\/p>\n

E aquell, en aquell cars, agu\u00e9 major temor, que stava en punt de tornar-se\u2019n. Tirant agu\u00e9 not\u00edcia de a\u00e7\u00f2, als\u00e0 la veu, e dix-li:<\/p>\n

\u2013\u00a1O, com est covart cavaller! Encara que fos cosa morta, \u00bfper qu\u00e8 duptes venir a mi?<\/p>\n

Yp\u00f2lit, coneixent-lo en la paraula, corrent acost\u00e0\u2019s a ell e dix-li:<\/p>\n

\u2013\u00a1O, senyor meu! \u00bfY v\u00f3s sou? \u00bfQual desaventura vos a<\/a> portat ac\u00ed? En tal so vos veig star que deveu \u00e9sser nafrat o no teniu poder de levar-vos.<\/p>\n

\u2013No cures ni digues res \u2014dix Tirant\u2014 Mas, \u00bfqui \u00e9s aquell qui ab tu ve? Si \u00e9s del linatge de Bretanya, fes-lo venir.<\/p>\n

\u2013S\u00ed, senyor \u2014dix Yp\u00f2lit\u2014, que lo vezcomte \u00e9s.<\/p>\n

Ell lo crid\u00e0. E com lo veu,<\/a> fon molt admirat de semblant ventura e de tot lo que dit los havia sens que conegut no l\u2019avien.<\/p>\n

\u2013No stigam en noves \u2014dix Tirant\u2014. Traeu-me prestament d\u2019ac\u00ed.<\/p>\n

Los dos lo prengueren en bra\u00e7os e tragueren-lo de l\u2019ort e tancaren la porta. E portaren-lo prop de la sua posada: posaren-lo dej\u00fas un porxe que y havia.<\/p>\n

\u2013Yo sent dolor que jam\u00e9s sent\u00ed \u2014dix Tirant\u2014, que de tantes veguades que so<\/a> stat nafrat en punt de morir, jam\u00e9s lo meu cors agu\u00e9 sentiment de tan mortal dolor. Metges hauria mester que no u sent\u00eds l\u2019emperador.<\/p>\n

\u2013Senyor \u2014dix Yp\u00f2lit\u2014, \u00bfvoleu que us done un bon consell? La malaltia vostra no \u00e9s tal que celar-se pugua, majorment per la murmuraci\u00f3 que en lo palau \u00e9s. Cavalcau, senyor, si fer-ho podeu, e aneu als palaus de Belstar, hon teniu los vostres cavalls, e posarem fama com lo cavall vos \u00e9s caygut e \u00e0-us<\/a> rompuda la cama.<\/p>\n

Resp\u00f2s lo vezcomte:<\/p>\n

\u2013Certament, cos\u00edn jerm\u00e0, senyor, Yp\u00f2lit diu molt b\u00e9. E per \u00e7o yo loaria que ax\u00ed\u00b7s degu\u00e9s fer, altrament, tostemps vendria en not\u00edcia de l\u2019emperador. Car for\u00e7at \u00e9s que de amor no spera hom de sa senyoria altre b\u00e9 sin\u00f3 trebaills, congoxes e dolors; e a un plaer, cent dolors ne aconsegueix hom<\/span>. Per qu\u00e8 yo loaria que, apr\u00e9s que siau guarit e agu\u00e9ssem complits nostres vots que fets avem, torn\u00e0ssem en nostra terra. E a\u00e7\u00f2 us hauria yo en molta gr\u00e0cia.<\/p>\n

\u2013Senyor vezcomte \u2014dix Tirant\u2014, dexem star ax\u00f2. Car, \u00bfqui \u00e9s aquell qui tan altament haja encativat son cor que\u00b7l pugua desligar de la pres\u00f3 en qu\u00e8 st\u00e0? No \u00e9s cars, a present, de parlar de tals afers, mas tu, Yp\u00f2lit, secretament fes portar les b\u00e8sties ac\u00ed, e l\u2019aquanea, que vaja m\u00e9s pla.<\/p>\n

Tornem a la princessa. Plaerdemavida stigu\u00e9 tant en lo terrat fins que veu<\/a> que se\u2019n portaven a Tirant. Entr\u00e0-ssen dins la cambra hon era la princessa ab la duquessa e totes les donzelles. La emperadriu stava admirada per una rata haver tanta de remor com en aquell palau havia, e asigu\u00e9\u2019s en lo lit e dix:<\/p>\n

\u2013\u00bfVoleu fer b\u00e9, donzelles? Puix lo palau \u00e9s asosegat, tornem a dormir.<\/p>\n

La princessa crid\u00e0 a Plaerdemavida e dix-li a la orella Tirant hon era.<\/p>\n

\u2013Ja senyora, ha fet son cam\u00ed \u2014dix Plaerdemavida\u2014 ab molta dolor que se\u2019n va.<\/p>\n

Mas no li gos\u00e0 dir com tenia la cama rompuda ni del que dit havia. Fon molt contenta com no l\u2019havien vist ni trobat. La emperadriu se fon levada e totes staven en camisa per anar a son apartament. Dix la Viuda Reposada a la emperadriu:<\/p>\n

\u2013Bo seria, senyora, que f\u00e9sseu anar a vostra filla a dormir ab vostra altesa per \u00e7o que, si la rata tornava, que no\u00b7l spant\u00e0s m\u00e9s fort que no ha.<\/p>\n

Resp\u00f2s la emperadriu:<\/p>\n

\u2013B\u00e9 diu la Viuda. Vine, ma filla, que millor dormir\u00e0s prop de mi que a soles.<\/p>\n

\u2013No, senyora, vaja-se\u2019n la exceŀl\u00e8ncia vostra que la duquessa e yo dormirem, e no vullau aver mala nit per mi.<\/p>\n

Parl\u00e0 la Viuda e dix:<\/p>\n

\u2013Sens enpediment neg\u00fa, trobant-me yo en avan\u00e7ada edat, caminant per lo miserable pla, tinch lo foch ens\u00e9s de la romana sanch. Yo, primera de totes, ab mon enginy pens\u00ed en la mia fantasia apartar tal occasi\u00f3, crexent lo meu desig en poder haver aquella rata, e ella fug\u00ed ab peu torbat de les male\u00fftes cambres mies.<\/p>\n

Dix la emperadriu:<\/p>\n

\u2013Anem, que yo\u00b7m refrede ac\u00ed.<\/p>\n

\u2013Senyora, puix tant me for\u00e7au \u2014dix la princessa\u2014, anau, que prestament yo y ser\u00e9.<\/p>\n

La emperadriu se n\u2019an\u00e0, manant-li que prestament hi an\u00e0s. La princessa se gir\u00e0 a la Viuda e, ab irada veu, li feu<\/a> principi ab paraules de semblant stil.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCXXXV<\/h2>\n

REPRENCI\u00d3 QUE FA LA PRINCESA A LA VIUDA REPOSADA<\/p>\n

\u2013Ara conech la granea de vostra culpa. Rompr\u00e9 la mia camisa ab dolorida veu per \u00e7o com me parau tants la\u00e7os, los uns ab sup\u00e8rbia, los altres ab vanagl\u00f2ria, e ab falsa parleria usau ves mi. \u00bfQui dret vos ha donat digu\u00e9sseu a la senyora ma mare que an\u00e0s a dormir ab ella? \u00a1Levar-me mon delit per dar-me dolor e mala nit! V\u00f3s, segons veig, no feu fonament de virtut, sin\u00f3 de enveja e de mal\u00edcia. E per \u00e7o \u00e9s scrit que neguna dona no pot \u00e9sser dita s\u00e0via qui no tingua honesta la lengua<\/span>, e m\u00e9s avant, en les obres que fa, se pot veure si s\u00f3n conformes ab les paraules. E la fama \u00e9s senyal de la bondat de la persona<\/span>. E lo vostre poder no \u00e9s tal que vullau senyorejar als qui s\u00f3n liberts, car tal senyoria no us seria jam\u00e9s atorgada com de a\u00e7\u00f2 tinguam manifesta experi\u00e8ncia. Segons reciten les hist\u00f2ries antigues dels romans, com un fill de un sanador de Roma, qui era molt desij\u00f3s de senyorejar en casa de un pr\u00edncep, pos\u00e0 si mateix a perills de batailles tan sovint que fon destro\u00fft, perqu\u00e8 volia parlar e senyorejar, e per \u00e7o lo dit pr\u00edncep, per \u00e7o que los altres prenguessen exemple de a\u00e7\u00f2, que no tinguessen tal atreviment en casa d\u2019altri, feu-lo<\/a> matar ax\u00ed presumtu\u00f3s.<\/p>\n

No tard\u00e0 la Viuda Reposada en fer principi a tal resposta.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCXXXVI<\/h2>\n

RESPOSTA QUE FA LA VIUDA REPOSADA A LA PRINCESSA, DE LA REPRENCI\u00d3 QUE FETA LI HAVIA, RECITANT-LI LO DE<S><\/sup><\/a>ASTRE QUE ERA CONTENGUT A TIRANT<\/p>\n

\u2013Si\u00b7m dolch de aquella cosa que ma dolor augmenta, \u00e9s perqu\u00e8 yo de totes parts me veig constreta e for\u00e7ada de sostenir molt afany, dolor e pensament, per amor de la altesa vostra. E les mies obres stan en fet e no en paraules, que per manifesta experi\u00e8ncia se poden mostrar, no en tacanyeries ni en desonestat, ni menys en alcavoteries, ax\u00ed com moltes altres fan. La mia fama molt clara \u00e9s. Mas, \u00bfvoleu saber les mies <obres><\/sup><\/a> quines s\u00f3n ni de qu\u00e8 tracten?<\/p>\n

Elles s\u00f3n totes fundades en fe, speran\u00e7a e caritat, en humilitat e paci\u00e8ncia, en honestat e bona doctrina, en almoynes, en contricti\u00f3 e penit\u00e8ncia. Foragite de mi sup\u00e8rbia, vanagl\u00f2ria, enveja, ira, hoy e mala voluntat, lux\u00faria e tots vicis e peccats, e per \u00e7o tal fruyt com aquest \u00e9s a mi m\u00e9s dol\u00e7 que sucre. E per \u00e7o, exceŀlent\u00edssima senyora, no deveu pendre enuig de mi si tinch un poch los hulls uberts e si tinch sentiment del que dech ni toca a la honor vostra, qui m\u2019\u00e9s pus cara que la mia \u00e0nima, car s\u00e9 que\u00b7m dar\u00edeu culpa, de grat, si dar-la\u2019m pod\u00edeu. E lo defalt que yo us he fet, yo\u00b7l vos dir\u00e9: perqu\u00e8 us he amada e honrada m\u00e9s que v\u00f3s no vol\u00edeu, e a\u00e7\u00f2 \u00e9s causa del defalt. E per aquesta rah\u00f3 viur\u00e9 dolorosa tota ma vida, no gustant qu\u00e8 s\u00f3n bons dies ni menys bones festes, per \u00e7o com tots los dies me seran de Passi\u00f3. E no vullau que pensen aquestes donzelles, ni menys la altesa vostra,<\/span> que yo sia cresol de carnicer, que fa\u00e7a lum a altri e que creme a mi mateixa<\/span>. \u00bfE pensau v\u00f3s, senyora, que yo no haja pietat de Tirant, e no l\u2019haja vist acalar-se ab la corda, la qual s\u2019\u00e9s rompuda, e ha donat tan gran colp que pens que les cames e les costelles en lo cors rompudes deuen \u00e9sser?<\/p>\n

E pres-se molt ferament a plorar e lan\u00e7\u00e0\u2019s per terra, tirant-se los cabells del cap, dient:<\/p>\n

\u2013\u00a1Mort \u00e9s lo millor dels cavallers!<\/p>\n

La princessa, hoint dir semblants paraules, dix tres veguades:<\/p>\n

\u2013\u00a1Jhes\u00fas, Jhes\u00fas!<\/p>\n

E caygu\u00e9 de la altra part, smortida. E tant alt dix lo nom de Jhes\u00fas que la emperadriu, que stava en la sua cambra e gitada en lo lit que dormia, ho sent\u00ed. Lev\u00e0\u2019s cuytadament e, ab cuytats passos, an\u00e0 a la cambra de sa filla e trob\u00e0-la smortida, que a mal ni a b\u00e9 no la podien retornar. Lo emperador s\u2019i agu\u00e9 a levar, e tots los metges venir, hi encara la princessa no era tornada en son recort, que tres hores stigu\u00e9 sens recordar-se. E lo emperador deman\u00e0 per quina causa sa filla era venguda en aquell punt. Digueren-li:<\/p>\n

\u2013Senyor, ha tornada a veure una altra rata molt petita, e ax\u00ed com tenia la fantasia en la rata que\u00b7n lo lit havia sentida, e ara ha vista aquesta e ha presa gran alteraci\u00f3.<\/p>\n

\u2013\u00a1O, vell emperador, trist e amarch! \u00bfHi en los meus darrers dies tanta dolor tenia de sentir? \u00a1O, mort cruel! \u00bfHi qu\u00e8 speres e com no vens<\/a> prest a mi, qui\u00b7t desige?<\/p>\n

E dient a\u00e7\u00f2, ell perd\u00e9 lo sentiment e caygu\u00e9 smortit en lo punt de sa filla. Lo dol e lo crit fon tan gran per tot lo palau que era cosa de gran admiraci\u00f3 de veure e de hoir lo plant que les gents fehien, e fon molt major que lo primer.<\/p>\n

Tirant, qui stava davall lo porche sperant les b\u00e8sties quant les hi portarien, sent\u00ed tan grans crits, que paria que lo cel ne degu\u00e9s venir, desempach\u00e0 de cavalcar ab molta dolor e passi\u00f3 que passava, e la pena li augment\u00e0 duptant-se que no fos en dan de la princessa. Yp\u00f2lit pres una forradura de marts gebelins e enbolic\u00e0-la-y entorn de la cama perqu\u00e8 fredor no y entr\u00e0s. E ax\u00ed, en la millor manera que pogueren, anaren fins al portal de la ciutat. E les guardes conegueren a Tirant e demanaren-li a tal hora hon anava. E ell resp\u00f2s que anava a Bellstar, als seus cavalls, per veure com staven per \u00e7o com la sua partida devia \u00e9sser molt presta per anar al camp. Les portes li foren prestament ubertes e Tirant feu<\/a> son cam\u00ed. Com agueren cavalcada mija legua, dix Tirant:<\/p>\n

\u2014Gran dupte tinch que a la senyora princessa no haja seguit algun dan que lo emperador li haja fet per causa mia. Vull-hi tornar per ajudar-li, si necessari ho haur\u00e0.<\/p>\n

Diu lo vezcomte:<\/p>\n

\u2013\u00a1Per ma fe, v\u00f3s stau en gentil punt \u2014dix\u2014 per ajudar-li!<\/p>\n

\u2013\u00a1Senyor vezcomte \u2014dix Tirant\u2014 si ja no\u00b7m sent mal neg\u00fa! Car v\u00f3s sabeu que lo major mal fa cessar lo menor<\/span>. E per \u00e7o yo us clam mer\u00e7\u00e9 que tornem a la ciutat si en res li porem valer.<\/p>\n

\u2013V\u00f3s haveu perdut lo seny o sou del tot tornat foll \u2014dix lo vezcomte\u2014.<\/p>\n

Ell no\u00b7s pot tenir e vol tornar a la ciutat, per \u00e7o que lo emperador e tots los altres hajen a con\u00e9ixer e a sentir lo vostre defalt. Haurem prou a fer en dissimular-ho a la gent, per \u00e7o que culpa ni c\u00e0rrech no hajau. E siau cert que, si de ac\u00ed vos ne tornau, de mort o alesiat no podeu \u00e9sser delliure.<\/p>\n

\u2013Posat cars que tot ax\u00f2 sia, que v\u00f3s dieu, \u00bfno \u00e9s rah\u00f3 \u2014dix Tirant\u2014 que yo, qui ha fet lo mal, que\u00b7n porte la pena<\/span>? E la mia mort haur\u00e9 per b\u00e9 spletada, puix per tan virtuosa senyora yo muyra.<\/p>\n

\u2013\u00a1No m\u2019ajut D\u00e9u \u2014dix lo vezcomte\u2014 si v\u00f3s hi tornau, encara que yo y sab\u00e9s posar for\u00e7a! \u00a1E com! \u00bfNo y \u00e9s lo duch, si res sent que sia en dan ho en desonor de la princessa, que ell no li ajude? \u00a1Ara podeu veure a qu\u00e8 venen<\/a> les tristes amors! Anem, si voleu, e no stigam pus ac\u00ed, car tant com m\u00e9s stam ni detenim temps, \u00e9s m\u00e9s dan per a v\u00f3s.<\/p>\n

\u2013Ara feu-me una gr\u00e0cia \u2014dix Tirant\u2014 puix no\u00b7m voleu deixar tornar, que v\u00f3s que y aneu. E si \u00e9s neg\u00fa qui dan li vulla fer ho agu\u00e9s temptat de fer-li\u2019n, que muyren tots e no sia pres neg\u00fa a merc\u00e9.<\/p>\n

Tant lo pregu\u00e0 Tirant al vezcomte <que><\/sup><\/a> fon for\u00e7at de tornar a la ciutat; e, al girar, dix baix, que Tirant no u hoh\u00ed, mas Yp\u00f2lit ho ent\u00e9s:<\/p>\n

\u2013\u00a1Per mon D\u00e9u! No ser\u00e0 veritat que yo haja cura de dona ni de donzella que\u00b7n lo m\u00f3n sia, sin\u00f3 solament en fer venir los metges.<\/p>\n

Tirant se n\u2019an\u00e0 ab Yp\u00f2lit.<\/p>\n

Com lo vezcomte fon al portal de la ciutat, les guardes no\u00b7l volien deixar entrar fins a tant que dix com lo capit\u00e0 era caygut ab lo cavall e venia cuytadament per los metges. E per causa de a\u00e7\u00f2 lo deixaren entrar. E no\u00b7ls pogu\u00e9 haver tant prest com volguera, per \u00e7o com tots eren ab lo emperador e ab sa filla. Com ells agueren dat recapte a l\u2019emperador, portaren-se\u2019n totes les coses necess\u00e0ries per al cars de Tirant. E no u gosaren dir a l\u2019emperador que lo seu capit\u00e0 stava mal. Per\u00f2 lo vezcomte feu<\/a> tot son poder de veure a la princessa per \u00e7o que pogu\u00e9s recitar a Tirant la sua disposici\u00f3.<\/p>\n

Com ella fon tornada en son recort, a l\u2019obrir dels hulls que feu<\/a>, s\u00ed dix:<\/p>\n

\u2013\u00bf\u00c9s mort aquell qui t\u00e9 la mia \u00e0nima cativa? Digau-m\u2019o prest, yo us clam merc\u00e9, car si mort \u00e9s, ab ell vull morir.<\/p>\n

La emperadriu, qui stava torbada de la gran congoixa que tenia de sa filla \u2014e de los seus hulls qui cont\u00ednuament destiŀlaven vives l\u00e0grimes\u2014 no pogu\u00e9 compendre lo que havia dit sa filla e deman\u00e0 qu\u00e8 havia dit.<\/p>\n

La duquessa, que la tenia en les sues faldes e abra\u00e7ada, resp\u00f2s a la emperadriu:<\/p>\n

\u2013Senyora, la princessa diu que si an morta la rata.<\/p>\n

Torn\u00e0 a dir la princessa, ab los hulls tancats:<\/p>\n

\u2013No dich yo ax\u00f2, mas si \u00e9s mort aquell en qui yo tinch tota la mia speran\u00e7a.<\/p>\n

Resp\u00f2s la duquessa ab alta veu:<\/p>\n

\u2013No \u00e9s morta, que jam\u00e9s l\u2019an poguda haver.<\/p>\n

E gir\u00e0\u2019s envers la emperadriu e dix:<\/p>\n

\u2013Ella vaneja. Aquesta malaltia \u00e9s de tal natura que los pus savis fa tornar folls, que no saben qu\u00e8\u00b7s dien.<\/p>\n

Ella retorn\u00e0 en sa primera sanitat e dos metges anaren ab lo vezcomte e ab lo duch. Com la princessa ho sab\u00e9, fon posada en gran agonia e, lamentant-se, dix:<\/p>\n

\u2013\u00a1O, mon senyor Tirant, pare de cavalleria! \u00a1Ara \u00e9s caygut lo linatge de Roca Salada e la casa de Bretanya ha molt perdut! \u00a1Mort sou v\u00f3s, mort! Car qui cau de tan gran altura com v\u00f3s sou caygut, no se pot sperar longua vida posseir. \u00bfPer qu\u00e8 lo mal e lo dan no venia sobre mi, qui\u00b7n so<\/a> stada causa, e v\u00f3s f\u00f3sseu delliure de aquests perills?<\/p>\n

La duquessa stava molt atribulada, ax\u00ed del mal de la pr<i>ncessa<\/a> com del dan de Tirant. No volgu\u00e9 m\u00e9s dir per dupte de les donzelles, qui staven prop. Los metges partiren prestament sens dar-ne sentiment alg\u00fa a l\u2019emperador, perqu\u00e8 no prengu\u00e9s alguna alteraci\u00f3, car la sua complexi\u00f3 era de home molt delicat.<\/p>\n

Com los metges foren aplegats ab Tirant, trobaren-lo en un lit, ab gran dolor que sostenia. Miraren-li la cama e trobaren-la tota rompuda, e los ossos qui exien alt sobre lo cuyro. E al menejar que\u00b7l fahien. Tirant se esmort\u00ed tres voltes, e cascuna veguada ab ayguar\u00f2s lo havien de tornar. Los metges feren la primera guarda lo mils que pogueren e digueren-li que per cosa en lo m\u00f3n no\u00b7s mogu\u00e9s del lit, per tan cara com tenia la vida. E ells se\u2019n tornaren. Lo emperador los deman\u00e0 d\u2019on venien ni hon eren anats que al seu dinar no\u00b7ls havia vists.<\/p>\n

Resp\u00f2s lo hu e dix:<\/p>\n

\u2013Senyor, nosaltres som anats a Bellstar per dar remey al vostre capit\u00e0 del mal que t\u00e9.<\/p>\n

Dix lo emperador:<\/p>\n

\u2013\u00bfE quin \u00e9s lo seu mal?<\/p>\n

\u2013Senyor \u2014dix lo metge\u2014 segons ell diu, gran mat\u00ed s\u2019era partit de esta ciutat per anar hon t\u00e9 los seus cavalls perqu\u00e8 los servidors seus prestament fossen en punt al dia asignat, \u00e7o \u00e9s, lo dilluns, de mat\u00ed tothom fos prest per partir. Cavalcava un cavall cicili\u00e0 e, ab lo delit que tenia, anant saltant per lo cam\u00ed, \u00e9s caygut en una gran c\u00e9quia e ha\u2019s fet en la cama un poch de mal.<\/p>\n

\u2013\u00a1Ha, sancta Maria val! \u2014dix lo emperador\u2014. \u00a1E no li fallen mals ni treballs a Tirant! E de continent yo y vull anar a veure, fent-li con\u00e9ixer que lo viure virtuosament \u00e9s vida e lo vici\u00f3s viure \u00e9s mort, e la gl\u00f2ria de tal honor ab tal vida, qui la t\u00e9 a si unida, no la deu deixar sin\u00f3 per augment de major virtut.<\/p>\n

Los metges, vehent la voluntat de l\u2019emperador, que y volia anar, detingueren-lo que no y an\u00e0s fins a l\u2019endem\u00e0, que seria b\u00e9 refor\u00e7at. Lo emperador, puix veu<\/a> que los metges no lo y consellaven, delliber\u00e0 de restar e pass\u00e0 a la cambra de la princessa, e deman\u00e0-li de son mal e recit\u00e0-li lo de Tirant. Quanta dolor tenia la princessa dins lo seu cor Sin\u00f3 que no la gosava manifestar per temor de son pare. E lo seu li paria que no fos res com pensava en la trista e desastrada fortuna que en la persona de Tirant s\u2019era seguida.<\/p>\n

Lo emperador stigu\u00e9 ab sa filla fins que fon hora de sopar. E lo endem\u00e0, sabent que los metges anaven a Tirant \u2014e veu-los<\/a> de una finestra passar\u2014, trasm\u00e9s-los a dir que s\u2019esperassen un poch. Ell cavalc\u00e0 e an<\u00e0><\/sup><\/a> ab ells, e veu<\/a> la segona cura. E segons la disposici\u00f3 que veu,<\/a> prestament presum\u00ed com de gran temps Tirant no seria dispost per anar al camp. Com lo hagueren acabat de curar, lo emperador feu<\/a> principi ab un tal parlar.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCXXXVII<\/h2>\n

CONORT QUE FA LO EMPERADOR A TIRANT<\/p>\n

\u2013No \u00e9s neg\u00fa qui en aquesta present vida se\u2019n dega agreujar de les co<s>es<\/sup><\/a> que per la divina saviesa s\u00f3n ordenades ni permeses, majorment com fortuna les administra, car humana discreci\u00f3 no basta resestir als cassos inprevists, e pertany-se dels h\u00f2mens virtuosos haver paci\u00e8ncia en llurs adversitats, que all\u00ed s\u00f3n coneguts. Per\u00f2 yo b\u00e9 conech que a\u00e7\u00f2 s\u00f3n peccats meus que ha administrats la fortuna, car la causa del vostre mal dona augment e gl\u00f2ria als turchs per dar compliment a la mia destructi\u00f3. Mas la speran\u00e7a que yo tenia de veure-us partit per al camp, per los molts turchs qui ara de nou s\u00f3n entrats en lo meu imperi, me requir he\u00b7m dona novella for\u00e7a, que ax\u00ed vel e despoderat com so<\/a> de entrar en batailla, tant, que so<\/a> vengut en poch spay a la fi de mos trists pensaments. Demesiada cosa seria recitar tota la mia dolor ab los duptosos pensaments, car en aquella hora que\u00b7m fon manifest vostre mal, fuy cert de la mia gran desaventura, com tota la speran\u00e7a mia stava en la gran cavalleria vostra, mirant ab los hulls de la pensa que ab la virtut e for\u00e7a del vostre valer\u00f3s bra\u00e7, ab \u00e0nimo viril, a taill d\u2019espasa fora<\/a> scampada la sanch de aquells cruels enemichs meus e de la sancta fe cath\u00f2lica. E ara, com veuran la abs\u00e8ncia vostra, no havent temor de neg\u00fa, se occuparan tot lo meu imperi e incriminaran largament la mia honor e fama, e les mans seran semblants a la lengua. E lo major desig que tinch en aquest m\u00f3n \u00e9s la vostra salut car, sens aquella, en lo meu imperi libertat pot \u00e9sser atesa. Per qu\u00e8 us prech, capit\u00e0 virtu\u00f3s, que si amau la vostra vida ni la mia, que us vullau confortar e, ab lo \u00e0nimo sfor\u00e7at que teniu de virtu\u00f3s cavaller, vullau pendre ab paci\u00e8ncia lo mal, car yo confie de la divina miseric\u00f2rdia que haur\u00e0 pietat de v\u00f3s e del seu poble cresti\u00e0, qui st\u00e0 molt affligit per los infels, lo qual \u00e9s impossible que pugua \u00e9sser tret de captivitat sin\u00f3 per mij\u00e0 de la virtut vostra. E no us vullau m\u00e9s pl\u00e0nyer sobre cars irreparable.<\/p>\n

Tirant, per la grand\u00edssima dolor que sentia, ab fatiga gran podia parlar e, esfor\u00e7ant natura tant com li fon possible, ab baixa e rogallosa veu feu<\/a> principi a semblant resposta.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCXXXVIII<\/h2>\n

RESPOSTA QUE FA TIRANT A L\u2019EMPERADOR<\/p>\n

\u2013\u00a1O, m\u00e9s que altre atribulat! Veig-me enbolicat en molta dolor e so<\/a> at\u00e9s al terme de la mia desaventurada fi. E lo qui m\u00e9s me fa dolre \u00e9s com veig la trista de vostra majestat, en molta dolor posada, per lo novell cars que seguit m\u2019\u00e9s. E fallint-me la speran\u00e7a, so<\/a> desij\u00f3s de presta mort.<\/p>\n

Acompanyat de molts sospirs, lan\u00e7\u00e0\u2019s prop la sua boca, no podent-li dir la strema pena que fins en aquella hora soffert havia. E dix:<\/p>\n

\u2013Mon senyor, la mia spasa e capitania no fretura molt. Encara que yo present no y sia, cavallers virtuosos, ab \u00e0nimo sfor\u00e7at teniu en lo vostre imperi qui basten al present dar rah\u00f3 als enemichs. Emper\u00f2 a mi par que \u00e9s justa cosa que de tan sfor\u00e7ada demanda que la altesa vostra me fa, que yo dech anar al camp. Senyor, lo dia assignat yo ser\u00e9 prest per partir.<\/p>\n

Com lo emperador lo veu<\/a> ax\u00ed parlar, rest\u00e0 molt content. Part\u00ed\u2019s d\u2019ell e torn\u00e0-sse\u2019n a la ciutat. Com la emperadriu lo veu,<\/a> dix-li:<\/p>\n

\u2013Senyor, s\u00ed D\u00e9u vos deixe viure longuament en aquest m\u00f3n he us done parah\u00eds en l\u2019altre com de aquesta vida passareu, digau-nos la veritat del nostre capit\u00e0 com st\u00e0, si tem mort o la sua vida en qu\u00e8 st\u00e0.<\/p>\n

Lo emperador, en pres\u00e8ncia de la princessa e de les donzelles, dix a l\u2019emperadriu:<\/p>\n

\u2013Senyora, yo pens que ell no tem perill de mort, mas sens dupte ell st\u00e0 malament adobat, car los ossos de la cama e los molls que dins t\u00e9, tots li parien damunt lo cuyro, que gran compassi\u00f3 era de veure-u. Per\u00f2 ell diu que diluns ell ser\u00e0 prest per partir.<\/p>\n

\u2013\u00a1Sancta Maria val! \u2014dix la princessa\u2014. \u00bfE qu\u00e8 \u00e9s lo que la majestat vostra vol fer? Lo home qui st\u00e0 ab tant de mal, posat en l\u2019article de la mort, \u00bfvoleu que vaja al camp e com ser\u00e0 en lo cam\u00ed feneixca los seus darrers dies? \u00bfQuina ajuda tal hom com aquest por\u00e0 fer a la gent d\u2019armes? \u00bfVoleu posar en perill la sua persona e tot lo vostre stat? No, senyor, que tals batailles no\u00b7s fan ax\u00ed. Car millor \u00e9s d\u2019ell la vida que la mort, car essent viu tots los enemichs lo temorejaran e, essent mort, no tindran temor de res. E si \u00e9s guast de sa persona, no li qual sin\u00f3 que\u00b7s pose en religi\u00f3. E yo crech, si lo preu li \u00e9s honor hi ell ho por\u00e0 fer, vostra majestat ser\u00e0 ben satisfet e no y planyer\u00e0 treball ni duptar\u00e0 perill de sa persona, car si la altesa vostra fa lo contrari, mostrareu \u00e9sser mal pr\u00edncep, cruel e sens neguna pietat.<\/p>\n

L\u2019emperador pass\u00e0 a la cambra del consell, que l\u2019esperaven per veure qu\u00e8 farien, e foren tots de acort, segons lo que ell havia vist de Tirant, que no\u00b7l moguessen de all\u00ed hon stava.<\/p>\n

Com lo emperador fon partit de Bellstar, hon Tirant era, de continent man\u00e0 Tirant que li fessen una caixa molt segura hon ell pogu\u00e9s anar. Venint lo diumenge en la nit, no sabent-ho neg\u00fa sin\u00f3 Yp\u00f2lit, qui de tot tenia lo c\u00e0rrech, com lo duch e tots los altres se\u2019n foren tornats a la ciutat, Tirant tram\u00e9s lo vezcomte e lo senyor de Agramunt perqu\u00e8 no l\u2019empedissen en res e que\u00b7s posassen en orde per partir. E ells no pensaren gens que Tirant fes tan gran follia de partir-se de all\u00ed. E Tirant don\u00e0 molts diners a l\u2019un metge perqu\u00e8 se n\u2019an\u00e0s ab ell, e l\u2019altre metge no y volgu\u00e9 consentir que\u00b7s mogu\u00e9s ni li volgu\u00e9 prometre de anar-se\u2019n ab ell. E venguda la hora de mijanit, Tirant se feu<\/a> posar en la caixa e, en unes andes a coll de h\u00f2mens, ell part\u00ed e feu<\/a> la via del camp devers la ciutat de Sant Jordi. E al partir man\u00e0 que enparamentassen les sales de draps de ra\u00e7 e que diguessen, als qui vendrien de la ciutat, com en la nit no havia dormit e que en aquella hora reposava. Los uns se\u2019n tornaren, los altres staven sperant que\u00b7s despert\u00e0s. Com fon hora de migdia, lo duch de Maced\u00f2nia, qui era tan acostat parent seu, ab lo vezcomte en aquell grau mateix, volgueren entrar, car de\u00ffen que home nafrat no podia tant dormir. E mesclant-hi for\u00e7a, entraren dins e saberen com era partit. Cavalcaren cuytadament e seguiren-lo. E trameteren a dir a l\u2019emperador com lo seu capit\u00e0 havia fet son manament, male\u00ffnt a l\u2019emperador e a tota sa natura. Com lo emperador ho sab\u00e9, dix:<\/p>\n

\u2013\u00a1Per mon D\u00e9u verdader, ell ateny b\u00e9 lo que promet!<\/p>\n

Com lo duch e lo vezcomte l\u2019agueren at\u00e9s e saberen que s\u2019era smortit V vegades en lo cam\u00ed, reprengueren molt al metge e a Yp\u00f2lit, dient que no l\u2019amaven gens.<\/p>\n

\u2013\u00a1E tu, Yp\u00f2lit, qui est del nostre linatge de la casa de Roca Salada e del parentat de Bretanya, dexar partir lo nostre mestre e senyor! E lo dia que ell finir\u00e0 sos dies tots serem perduts e de nosaltres no ser\u00e0 feta menci\u00f3 neguna, per qu\u00e8 tu est digne de gran reprenci\u00f3. E si no fos per temor de D\u00e9u e vergonya del m\u00f3n, ab aquesta spasa yo faria pijor de tu que no feu<\/a> Cahim de Abel. \u00a1O, desaventurat de cavaller, sens pietat e miseric\u00f2rdia! \u00a1Fuig davant mi, sin\u00f3, per zel de ma honor prestament ne portaries pena!<\/p>\n

E fon-se girat apr\u00e9s devers lo metge e, ab irada veu, feu<\/a> principi a una tal reprenci\u00f3 e castich.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCXXXIX<\/h2>\n

COM LO REY MAT\u00c0 LO METGE E PLAERDEMAVIDA SE N\u2019AN\u00c0 DE LA CORT<\/p>\n

\u2013La virtut de paci\u00e8ncia \u00e9s falida en mi, com pens en lo gran atrev<i>ment<\/a> que ha tengut aquest indiscret metge, qui ha volgut posar en perill de apaguar la llum del linatge de Rocha Salada. E per causa de a\u00e7\u00f2 s\u2019\u00e9s encesa en mi ira, sup\u00e8rbia, trist\u00edcia, f\u00faria e dolor, qui ser\u00e0 causa de castigar un cars tan inreparable, digne per a sempre de recordaci\u00f3 per als altres e c\u00e0stich per aquest.<\/p>\n

E ab furor strema an\u00e0 lo duch ab l\u2019espasa alta devers lo metge, lo qual, per restaurar la miserable vida, volgu\u00e9 fogir e valgu\u00e9-li poch, car, aconseguint-lo ab l\u2019espasa, li don\u00e0 tan fer colp per mig del cap que lo y part\u00ed en dues parts fins als muscles e sort\u00ed-li lo cervell.<\/p>\n

Com l\u2019emperador sab\u00e9 tal nova de la mort de tan singular metge, cavalc\u00e0 prestament e an\u00e0 hon era Tirant. E trob\u00e0\u2019l dins una ermita, que lo duch l\u2019avia fet posar, que\u00b7s nomenava la Ermita religiosa, e al\u00ed fon molt ben servit de tot lo que mester havia. Com lo emperador veu<\/a> a Tirant en tal punt estar, pres-li\u2019n molt gran compassi\u00f3 e feu<\/a> venir all\u00ed tots los seus metges, e volgu\u00e9 veure la cama en quina disposici\u00f3 stava. Los metges la trobaren molt agreujada e feren-li relaci\u00f3, segons lo que vist havien, que si una legua m\u00e9s avant fos anat, que s\u2019i fora<\/a> posat foch e, de mort o la cama levada, no\u00b7s podia scusar.<\/p>\n

Tots los majors barons de l\u2019imperi foren venguts per veure a Tirant. Lo emperador tingu\u00e9 al\u00ed son consell e deliberaren, puix Tirant no podia anar, que tots aquells qui sou havien pres que l\u2019endem\u00e0 deguessen partir. Dix Tirant:<\/p>\n

\u2013Senyor, a mi dona de parer que la magestat vostra don\u00e0s sou de dos mesos a tota la gent, per b\u00e9 que no sia conplit car tenen de servir un mes e mig, e tota la gent se alegrar\u00e0 e faran de millor cor sa guerra.<\/p>\n

L\u2019emperador resp\u00f2s que u faria fer de continent, e dix:<\/p>\n

\u2013En aquesta nit he rebudes letres del nostre camp, del marqu\u00e9s de Senct Jordi, avisant-me com \u00e9s venguda infinida morisma, que la terra no\u00b7ls pot comportar, que for\u00e7adament s\u00f3n aguts de anar en lo regne de L\u00edbia per a conquistar-lo, qui afronta ab lo meu imperi, per sperar que les treves passades sien. E a\u00e7\u00f2 han fet per causa com tenim en nostra pres\u00f3 lo Gran Caramany e lo rey de la sobirana \u00cdndia. Ac\u00ed\u00b7s diu que \u00e9s vengut lo rey de Gerusalem, qui \u00e9s cos\u00edn germ\u00e0 del Gran Caramany, e porta ab si la muller e los fills, e ben LX M combatens, los quals s\u00f3n de la terra de Enedast, qui \u00e9s una prov\u00edncia que \u00e9s molt f\u00e8rtil e abundosa. De continent que naix algun infant mascle, lo manifesten a la senyoria, e aquel fan criar ab gran dilig\u00e8ncia. Com \u00e9s de edat de X anys, li mostren de cavalcar e de jugar d\u2019esgrima. Com sab b\u00e9 de a\u00e7\u00f2, posen-lo ab hun ferrer perqu\u00e8 los bra\u00e7os li tornen asits e forts e s\u00e0pien colpejar en les armes com mester ho han. Apr\u00e9s los fan amostrar de luytar e de tirar lan\u00e7a e tota cosa que bona sia per a armes. E lo derrer ofici que\u00b7ls mostren \u00e9s carnicers, perqu\u00e8 s\u2019avehen a esquarterar la carn e no hajen temor de menejar la sanch. E ab tal ofici tornen cruels e, com s\u00f3n en les armes e poden pendre los crestians, que\u00b7ls squarteren e no\u00b7ls tinguen neguna pietat de la carn ni de la sanch. E fan-los-ne beure dos vegades l\u2019any de sanch de bou o de molt\u00f3. Aquests tals s\u00f3n los m\u00e9s singulars e pus valent\u00edssims h\u00f2mens que en tota la pagania sien, que m\u00e9s valen deu de aquests que XL d\u2019altres. Ac\u00ed \u00e9s vengut lo rey de la menor \u00cdndia, e diu-se que \u00e9s germ\u00e0 de aquest pres de la sobirana \u00cdndia, \u00e9s home molt rich e porta ab si XLV m\u00edlia combatents. \u00c9s-hi vengut hun altre rey que\u00b7s fa nomenar Menador, ab XXXVII m\u00edlia combatens. E lo rey Dom\u00e0s hi \u00e9s vengut ab LV m\u00edlia, hi lo rey Veruntamen hi \u00e9s vengut ab XXXXII m\u00edlia. E molts altres en companyia de aquest y s\u00f3n venguts.<\/p>\n

Resp\u00f2s Tirant:<\/p>\n

\u2013Lexau-los senyor venir, que yo tinch tal speran\u00e7a en la divina clem\u00e8ncia de nostre Senyor y en la sua sacrat\u00edssima Mare, senyora nostra, que ab l\u2019ajuda de tans singulars cavallers com la magestat vostra t\u00e9, que si ells eren deu vegades m\u00e9s que no s\u00f3n, que d\u2019ells serem vencedors.<\/p>\n

Complit lo parlament, l\u2019emperador coman\u00e0 a D\u00e9u a Tirant. Man\u00e0 als metges no\u00b7s partissen d\u2019ell ni\u00b7l dexassen partir de all\u00ed.<\/p>\n

La princessa estava molt enujada del mal de Tirant. Venint lo dilluns, tota la gent d\u2019armes fon presta per partir. Lo emperador e totes les dames staven mirant los duchs e senyors qui partien. Lo duch de Pera e lo duch de Maced\u00f2nia tenien c\u00e0rrech de tota la gent de capitanejar aquella.<\/p>\n

Com foren aplegats al camp per jornades, lo marqu\u00e9s de Sanct Jordi e tots los altres foren molt aconsolats de la lur venguda. E del dia que ells aplegaren fins al dia que les treves finaven, havia de passar prop de hun mes.<\/p>\n

Tirant stigu\u00e9 en la hermita fins a tant que los metges li donaren lic\u00e8ncia que entr\u00e0s dins la ciutat, e fon-li plasent a Tirant, com era restat all\u00ed, puix no era pogut anar ab los altres. E no rest\u00e0 ab ell sin\u00f3 lo senyor d\u2019Agramunt, qui jam\u00e9s lo volgu\u00e9 deixar, car de\u00ffa que ell no era partit de sa terra per altra cosa sin\u00f3 per amor d\u2019ell e que en la sua malaltia no\u00b7l deixaria. Yp\u00f2lit rest\u00e0 en sa companyia, e Yp\u00f2lit anava cascun dia a la ciutat per les coses necess\u00e0ries e, molt m\u00e9s, per portar noves a Tirant de la princessa, en la qual ell tenia molt gran speran\u00e7a. E com lo volien fer menjar o altres coses que los metges volien que fes, puix lo y diguessen de part de la princessa, ell ho fe\u00ffa de continent.<\/p>\n

Com aquest cars de Tirant se fon seguit, la princessa molt sovint reprenia a Plaerdemavida del que fet havia, volent-la posar dins una cambra molt scura per dar-li all\u00ed penit\u00e8ncia, sin\u00f3 que ell defenie\u2019s ab moltes paraules bones e, altres voltes, ab burles e ab jochs ax\u00ed la passava, dient:<\/p>\n

\u2013Si vostre pare ho sap, \u00bfqu\u00e8 dir\u00e0? \u00bfE sabeu yo qu\u00e8 li dir\u00e9? Que v\u00f3s m\u2019o consell\u00e0s e que Tirant se n\u2019ha portat la despulla de la vostra verginitat. Vostre pare vol que yo sia vostra madrastra, y, com ho ser\u00e9, yo us asegur que us castigar\u00e9 que altra vegada, com aquell valer\u00f3s de Tirant y vendr\u00e0, v\u00f3s no cridareu ax\u00ed com fes, ans stareu segura e no us moureu.<\/p>\n

La princessa s\u2019enfellon\u00ed e dix-li que call\u00e0s, en tota mala ventura.<\/p>\n

\u2013Puix, senyora, en tan mal so m\u2019o dieu, yo\u00b7m vull partir de vostra altesa e no vull m\u00e9s servir-vos, ans me\u2019n tornar\u00e9 a casa del comte, mon pare.<\/p>\n

Isqu\u00e9\u2019s prestament de la cambra e pres totes les sues robes e joyes, e coman\u00e0-u a la viuda de Montsant, qui en la cort era. Cavalc\u00e0 en una aquanea, en companyia de V scuders; part\u00ed del palau sens dir res a neg\u00fa. Cavalc\u00e0 devers aquella part hon Tirant era.<\/p>\n

Com la princessa sab\u00e9 que Plaerdemavida se n\u2019era anada, fon posada en mortal congoxa per fer-la tornar, e tram\u00e9s molta gent per moltes parts, perqu\u00e8 la tornassen per for\u00e7a o per grat.<\/p>\n

E ella, per camins apartats, cavalc\u00e0 fins que fon en la hermita hon Tirant stava. E com ell la veu,<\/a> no sent\u00ed de la ter\u00e7a part del mal que tenia. Com Plaerdemavida li fon prop, que\u00b7l veu<\/a> ab la color tan alterada, los seus ulls no\u00b7s pogueren tenir que no destilasen vives l\u00e0grimes e, ab d\u00e8bil veu e gest piad\u00f3s, feu<\/a> tal principi.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCXL<\/h2>\n

COM PLAERDEMAVIDA DEMAN\u00c0 PERD\u00d3 A TIRANT<\/p>\n

\u2013\u00a1O, m\u00e9s que altra atribulada! Cont\u00ednua trist\u00edcia combat lo meu cor com pens en lo dan de la vostra virtuosa persona. E ab strema vergonya so<\/a> venguda davant la senyoria vostra per yo \u00e9sser stada ocasi\u00f3 de tant de de mal que\u00b7s sia seguit en lo millor cavaller qui en lo m\u00f3n tot trobar-se poria. Mas, per la molta amor que no ignorau que us porte, desijosa de servir-vos, m\u2019a<\/a> donat atreviment de venir-vos davant, com pens que sou lo m\u00e9s benaventurat cavaller que jam\u00e9s nasqu\u00e9s, trobant-se en la senyoria vostra tostemps miseric\u00f2rdia, ax\u00ed als amichs com als enemichs, car per totes les corts dels grans senyors \u00e9s feta mem\u00f2ria de la vostra grand\u00edssima virtut. E yo, m\u00e9s trista que altra, ab lo meu sperit nafrat per la strema pena que us ve\u00ffa passar, prench a v\u00f3s sol per testimoni quant he pogut fer per \u00e9sser sana de tal mal. Temptava resestir a les paraules de la Viuda Reposada, e aureu a impossible que una donzella ho pogu\u00e9s haver sofert. Per\u00f2 al fi, ven\u00e7uda, m\u2019\u00e9s for\u00e7at ab temerosa veu demanar-vos merc\u00e9, car v\u00f3s teniu poder de dar-me mort o de conservar-me la vida, com yo sia stada causadora del vostre mal, ax\u00ed com ho ha perm\u00e9s la despiadada fortuna. Per qu\u00e8, demane molta gr\u00e0cia a la senyoria vostra que\u00b7m vulla perdonar.<\/p>\n

E hun sospir que dels retrets del cor de Tirant spirant partia, fon principi a semblants paraules:<\/p>\n

\u2013Donzella virtuosa, no teniu causa neguna de demanar-me perd\u00f3, car culpa en res no teniu. E possat cars v\u00f3s la tingu\u00e9sseu, no una, mas mil voltes vos perdonaria, atenent la molta volentat que tostemps vos he coneguda. E pregau a D\u00e9u que yo\u00b7m leve del lit, car m\u00e9s part teniu en mos b\u00e9ns y en la mia persona que totes les dones e donzelles del m\u00f3n. E de a\u00e7\u00f2 no us ne dir\u00e9 m\u00e9s, per lo gran desig que tinch de saber de aquella seren\u00edssima princessa qu\u00e8 ha fet en ma abs\u00e8ncia. B\u00e9 pens que amor haur\u00e0 desmenu\u00eft en sa altesa e no volr\u00e0 m\u00e9s veure\u2019m ni permetr\u00e0 que jam\u00e9s li vinga davant. Aquesta \u00e9s la major dolor que en aquest m\u00f3n puch sentir. E pensau que aquest mal que tinch no \u00e9s res per a mi, car moltes altres voltes so<\/a> stat nafrat e en punt de retre l\u2019esperit; emper\u00f2 aquest \u00e9s lo que de tots punts me leva lo saber. E la causa de ma strema dolor \u00e9s la descontentaci\u00f3 que de mi t\u00e9 ma senyora. E a\u00e7\u00f2 \u00e9s lo que a mi fa dolre. Per qu\u00e8 us prech, donzella, si mon b\u00e9 desijau, vos pl\u00e0cia voler-me dir tot lo que \u00e9s de b\u00e9 o de mal, e no\u00b7m fa\u00e7au m\u00e9s star en pena.<\/p>\n

Plaerdemavida, ab gest e cara afable li dix que era molt contenta de fer-li aquell servir e, a baixa veu, feu<\/a> principi a hun tal parlar.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCXLI<\/h2>\n

COM PLAERDEMAVIDA RECIT\u00c0 A TIRANT TOT LO QUE S\u2019ERA SEGUIT APR\u00c9S DE LA SUA CAYGUDA<\/p>\n

\u2013Enujada l\u2019adversa e iniqua fortuna del vostre b\u00e9 e delit, apr\u00e9s la vostra partida, ab multiplicades veus, foren los crits e tumult en lo palau, que fon for\u00e7at al vell emperador levar-se del lit; e ab furor inestimable, ab l\u2019espasa en la m\u00e0 volgu\u00e9 cercar totes les cambres, e deixant-se dir que, ara fos rata o home, de matar-ho sens merc\u00e9 neguna. E ja la emperadriu, enujada de tant vetlar, torn\u00e0-se\u2019n en la sua cambra per dormir. Com tota la gent d\u2019armes de la guarda fos ja asosegada, vengu\u00e9 la enamorada Viuda davant la princessa, ab la pr\u00f2pia passi\u00f3 e maldat que portava, la qual \u00e9s parenta de la vella bruxa que no fa mal sin\u00f3 a qui li fa b\u00e9 \u2014e, atenent a les coses que la merc\u00e9 vostra li a<\/a> fetes y donades, altrament se deguera \u00e9ser regida que no ha fet\u2014, e ab cara de fengida pietat li dix: \u00abSenyora, yo he vist devallar a Tirant per una corda e al mig loch se romp\u00e9, e \u00e9s caygut de tan alt que tot lo cors s\u2019a<\/a> romput.\u00bb E pres-se a cridar grans crits. Com la princessa ho\u00fd tal novitat, no pogu\u00e9 altra cosa dir sin\u00f3: \u00ab\u00a1Jhes\u00fas, Jhes\u00fas!\u00bb tres voltes. E prestament li fall\u00ed l\u2019esperit, que no s\u00e9 hon se n\u2019an\u00e0 ni per quins afers, que passades tres hores stigu\u00e9 sens recort. E tots los metges foren venguts, que no la podien retornar. E en aquell cars pens\u00e0 perdre tots los b\u00e9ns que natura atorgats li havia, e encara los de fortuna. E fon major lo tumult e los crits en lo palau de la segona congoxa que de la primera.<\/p>\n

Apr\u00e9s li recit\u00e0 totes les rahons que entre ella e la princessa eren passades.<\/p>\n

\u2013E lo gran desig que tenia<,><\/a> senyor, de veure-us, no us poria recitar, perqu\u00e8 a sa honor no prejudique. E tem vergonya; altrament ella fora<\/a> ac\u00ed venguda. E tot son mal fitament st\u00e0 compost de materials de sola speran\u00e7a; e no sap compendre en si ne determenar, en la primera vista que de v\u00f3s haur\u00e0, de mostrar-se dolre\u2019s, o no, del vostre mal. E aquests dos contraris li combaten la sua pensa, car diu que si us mostra la cara afable tots dies hi volreu tornar, e, si fa lo contrari, que restareu malcontent de sa altesa.<\/p>\n

No tard\u00e0 Tirant en fer semblant resposta.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCXLII<\/h2>\n

RESPOSTA FETA PER TIRANT A PLAERDEMAVIDA<\/p>\n

\u2013A l\u2019home mortal, vida segura li \u00e9s, si \u00e9s defesa per la persona a qu\u00e8 vol b\u00e9. E si ma senyora se leva lo poder de dar-me vida, despullant-se la pietat, mostrar\u00e0 que vol fer sacrifici de mi. Pensau que temor de mort ni rever\u00e8ncia de fama no arranquen los t\u00e9rmens de mon desig. Atorgue sfor\u00e7 que acabe de dir ma desaventura, pux yo la he causada. E si voluntat t\u00e9 de dar-me vida, no pot \u00e9sser lonch temps cruel contra mi. \u00bfQuin crim diu que yo he com\u00e9s, sin\u00f3 que he amat a ssa altesa? Per qu\u00e8 la suplich que per lo m\u00e8rit no\u00b7m sia dada pena. E grand\u00edssima seria la gr\u00e0cia que la magestat sua me poria fer si sol d\u2019ella podia haver una vista, car me dona de parer que en tal cars li passaria gran part de la fellonia que contra mi t\u00e9 injustament.<\/p>\n

Resp\u00f2s Plaerdemavida:<\/p>\n

\u2013Senyor, feu-me una gr\u00e0cia: scriviu-li una letra; e yo far\u00e9 tant ab ella que us fa\u00e7a resposta, e poreu sentir per mij\u00e0 de aquella la \u00faltima voluntat sua.<\/p>\n

E stant en aquest parlament entraren per la cambra los h\u00f2mens que la princessa havia tramesos per cercar a Plaerdemavida; e com la veren, digueren-li tot lo que la princessa los havia manat.<\/p>\n

Resp\u00f2s Plaerdemavida:<\/p>\n

\u2013Digau a ma senyora que ella no\u00b7m pot for\u00e7ar que yo la servescha per for\u00e7a, car a casa de mon pare me\u2019n vull anar.<\/p>\n

\u2013Si yo us hagu\u00e9s trobada en altre loch \u2014dix lo cavaller\u2014, yo y mesclara for\u00e7a en fer-vos-hi tornar. Per\u00f2 yo pens b\u00e9 que la senyoria del capit\u00e0 no ser\u00e0 content que la magestat de la senyora princessa sia deservida, mas, ax\u00ed com \u00e9s virtu\u00f3s, husar\u00e0 dels remeys que s\u2019i pertanyen.<\/p>\n

\u2013No dupteu en res \u2014dix Tirant\u2014, que ma senyora ser\u00e0 en tot servida. E yo pregar\u00e9 tant aquesta donzella que ella se n\u2019yr\u00e0 molt prest ab vosaltres.<\/p>\n

Tirant se feu<\/a> dar tinta e paper, e, ab la dolor gran que en la cama sentia no podia tan b\u00e9 com volguera scriure; per\u00f2, ab tot lo mal, en lo blanch paper pint\u00e0 les seg\u00fcents enamorades paraules.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCXLIII<\/h2>\n

LETRA TRAMESA PER TIRANT A LA PRINCESSA<\/p>\n

\u00abSi per temensa de ofendre la magestat vostra la mia m\u00e0 fos stada impedida que tocat no agu\u00e9s en la perfecci\u00f3 de la vostra real persona, lo meu infinit desig en v\u00f3s no\u00b7s reposara. Mas la mia mal avisada pensa no basta a con\u00e9xer que lo premi de perd\u00f3 dega obtenir, sin\u00f3 per mij\u00e0 del vostre valer\u00f3s acost deu \u00e9sser atribu\u00eft e a molta culpa mia. Per\u00f2, \u00bfqui \u00e9s aquell qui conegu\u00e9s les tantes singulars perfeccions que en v\u00f3s tinch conegudes, que jam\u00e9s en altra no conegu\u00ed de aquexa tanta gl\u00f2ria que\u00b7ls benaventurats m\u00e9s poseyr no poden? E per temor que de vostra exceŀl\u00e8ncia no sia desamat, me porta doble pena, car altri no u pot sentir sin\u00f3 yo. Car, perdent a la magestat vostra, pert la suma de tot mon b\u00e9, no tenint speran\u00e7a de jam\u00e9s cobrar. Aureu a pensar sou coneguda per persona que lo conpliment se troba. E lo grat demanar poria en aquella hora que, per lo mal meu, digu\u00e9s: Jes\u00fas, Jhes\u00fas , lo qual a mi tant ha plagut. Lo treball de a\u00e7\u00f2 \u00e9s penssar quant v\u00f3s valeu, car lo jorn que amor me feu<\/a> vostre totes les mies for\u00e7es han seguit la voluntat vostra. La mia m\u00e0 no\u00b7s canssaria per escriure a la rreal selcitut vostra, car par-me ab v\u00f3s rahonar, puix acte de difamaci\u00f3 a mi no repres<en>ta,<\/sup><\/a> car fent lo contrari no poria \u00e9sser loat, pux tal execuci\u00f3 la virtut ab si porta, mas paraules de mal stil haureu sguart. Lo plaer meu \u00e9s no remetre res a la fortuna, enemigua de mon delit, tota volta crehent lo que per la altesa vostra manat me ser\u00e0 \u00e9s lo millor. Neg\u00fa no \u00e9s stat creat que no haja errat<\/span>.\u00bb<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCXLIIII<\/h2>\n

COM PLAERDEMAVIDA FON TORNADA A LA PRINCESSA<\/p>\n

Com Plaerdemavida se fon partida de Tirant e la princessa sab\u00e9 que ella venia, isqu\u00e9-li corrent al cap de l\u2019escala e dix-li:<\/p>\n

\u2013\u00a1O, la mia cara germana! \u00bfY qui us ha feta fellona que ax\u00ed us agu\u00e9sseu a partir de mi?<\/p>\n

\u2013\u00a1Com, senyora! \u2014dix Plaerdemavida\u2014. La excel\u00e8ncia vostra que m\u2019avia oblidada, que no vol\u00edeu que us vingu\u00e9s davant.<\/p>\n

E la princessa la pres per la m\u00e0 e spos\u00e0-la dins una cambra, e gir\u00e0\u2019s devers aquells qui l\u2019avien portada e regraci\u00e0\u2019ls lo molt treball que y havien mes<\/a>. Com elles foren dins la cambra, la princessa de tals paraules feu<\/a> principi:<\/p>\n

\u2013\u00bfNo saps tu, Plaerdemavida, qu\u00b7entre pare e fills ha moltes voltes div\u00eds, que corren algunes puntes de fellonia, y entre germans per semblant? E posat cars que entre tu e mi aguessen pasades algunes paraules, ja per ax\u00f2 no\u00b7t deus tu enfellonir contra mi, que tu saps b\u00e9 yo t\u2019ame sobre totes les donzelles del m\u00f3n e tots los meus secrets te s\u00f3n manifests com a la mia \u00e0nima.<\/p>\n

\u2013La magestat vostra b\u00e9 u sap dir de bocha \u2014dix Plaerdemavida\u2014, mas les obres s\u00f3n males. Voleu creure a la Viuda Reposada les sues maldats, les quals per speri\u00e8ncia avant se mostraran, e desfavoriu a mi y a totes les altres; y ella \u00e9s stada causa de tot aquest mal. E yo he gran dupte que vostra altesa no perda molt m\u00e9s que no ha perdut e que no nogua a v\u00f3s ax\u00ed com ha nogut a mi. E recorda\u2019m de aquella amarga nit que mon senyor Tirant se romp\u00e9 la cama e vostra altesa havia perduda tota la natural conexen\u00e7a: totes les coses eren de plor mesclades de temerosa \u00e0nsia, mas la Viuda era sola qui s\u2019alegrava. La selcitut vostra no fretura de virtuts, mas freturejau de paci\u00e8ncia. Mala cosa \u00e9s la noble e generosa cridar e, volent\u00e0riament, voler-se abrigar lo mantell de difamaci\u00f3.<\/p>\n

\u2013Ara \u2014dix la princessa\u2014 dexem aquestes rahons e parlem de Tirant com st\u00e0 e quant lo por\u00e9 veure, car la contentaci\u00f3 gran que tinch d\u2019ell me fa pensar m\u00e9s que no volria. E certament ell me dona pena m\u00e9s cruel que mort per causa de son mal, car los perills que amor en si porta s\u00f3n tan strems que, ab tota veritat, mon sentiment no basta a saber-los compendre. Per\u00f2 yo sent en mi tal amor que jam\u00e9s sent\u00ed. E puch ben dir que he aconseguit aquell dia que fon publicada aquella gentil ley que los pasats hordenaren, la qual era de m\u00e9s valer e fora<\/a> stada vera si lo cars tan desaventurat no\u00b7s fos seguit en la persona de Tirant… Per qu\u00e8\u00b7t prech, la mia germana, tu\u00b7m vulles dir tot son \u00e9sser, ni si tem perill de mort, car si ell moria yo seria aquella que faria tan gran senyal en la mia persona, tant com en lo m\u00f3n dur\u00e0s, que fos en recort de gents, que yo fora<\/a> aŀlegada per exemple de fel enamorada. E a\u00e7\u00f2 no seria fet en amagat, mas en p\u00fablich, a not\u00edcia de totes gents, perqu\u00e8 fos feta mem\u00f2ria de mi. E la major gr\u00e0cia que la immensa bondat de nostre Senyor me poria fer seria que yo\u00b7l ves entrar per aquesta cambra ab tota sanitat de la sua virtuosa persona.<\/p>\n

No tard\u00e0 Plaerdemavida fer resposta en stil de semblants paraules.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCXLV<\/h2>\n

R\u00c8PLICA QUE FA PLAERDEMAVIDA A LA PRINCESSA<\/p>\n

\u2013Aquell Senyor qui t\u00e9 poder y \u00e9s donador <de><\/sup><\/a> totes les gr\u00e0cies li done salut e guarici\u00f3 presta, perqu\u00e8 la pres\u00e8ncia de la magestat vostra puga aconseguir e estar prop de v\u00f3s, e de a\u00e7\u00f2 se tendria per lo m\u00e9s benaventurat cavaller que\u00b7n lo m\u00f3n se trobe. E si a\u00e7\u00f2 li \u00e9s denegat, m\u00e9s li valria que conexen\u00e7a de la selcitut vostra aguda no agu\u00e9s. E absent de v\u00f3s, tot recort que de vostres tants b\u00e9ns, que de la vostra gran singularitat, venir-li porien, lo fa pl\u00e0nyer e sospirar. E sou ben certa que negun altre no \u00e9s merexedor posehyr tal premi com \u00e9s lo de la vostra singular\u00edssima persona. Vostres paraules en ell no obren, ans lo rev\u00e9s li\u00b7n seguex. No vull dir inj\u00faria a la magestat vostra, sin\u00f3 que ab veritat puch dir que en amor no sou eguals. E no causa inpropietat com amor no guarda b\u00e9ns ni linatge, ni va ab limitat orde, ans ab diversos sguarts se fa m\u00e9s en uns que en altres e m\u00e9s poder\u00f3s s\u2019esguarda; per\u00f2, senyora, en vostra altesa \u00e9s una acostumada virtut. Tramet-vos aquesta letra lo virtu\u00f3s Tirant.<\/p>\n

La princessa la pres ab molt singular plaer e, com l\u2019agu\u00e9 lesta, dix que resposta s\u2019i merexia.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCXLVI<\/h2>\n

RESPOSTA FETA PER LA PRINCESSA<\/sup><\/a> A LA LETRA<\/sup><\/a> DE TIRANT<\/p>\n

Encara la mia m\u00e0 duptava pendre lo paper, lo qual cre\u00ffa, no ab maestria la ploma scrivint, ab paraules de amistat ni menysplaent<s>,<\/sup><\/a> ma letra mostrar malvolen\u00e7a a tes obres me obligue. Si de fe mon dir no fretura, haur\u00e0s a creure passions de noves maneres causades per tanta dolor, les quals tu m\u2019as<\/a> dades a sentir. E aquelles comportar\u00e9 ab paci\u00e8ncia tant com la vida m\u2019acompanyar\u00e0, car tanta crueltat ensems ab tan strema amor yo pens jam\u00e9s fos vista. Sol aquest pensament me for\u00e7a respondre a ta letra: si creus les tues mans lo darrer terme d\u2019elles han usat de novel offici, e puix han agut delit e gl\u00f2ria, no deuen \u00e9sser dignes de perd\u00f3, per \u00e7o com s\u2019eren despullades de tota pietat. E diverses vegades asag\u00ed, ab paraules de benignitat, pregar-te no volguesses robar lo premi de ma honestat. E si les mies paraules no\u00b7t movien a pietat, te devien induyr a mer\u00e7\u00e9 les mies l\u00e0grimes e la tristor de la mia cara. Mas tu, m\u00e9s cruel que le\u00f3 famejant, no guardant dret ni envers, has donada tanta dolor a la tua princessa. \u00a1O, casta de ma ignoc\u00e8ncia! Tan honest morir no\u00b7m consentiren, ans portaren lo murmur de mes darreres paraules a les orelles de la Viuda Reposada e vench la emperadriu. Parlant no\u00b7m consent\u00ed vergonya, la qual sovint d\u2019estrema amor \u00e9s enemiga, per\u00f2 ab dolorosos suspirs manifestava lo cubert seny de mes paraules. E\u00b7n lo gran desorde de ma benvolen\u00e7a digu\u00ed, no s\u00e9 com, Jhes\u00fas Jhes\u00fas, lansant-me sobre les faldes de la duquessa, la causa per a hon tenia ma vida avorrida. El qui erra pena mereix<\/span>. E ser\u00e0 tal: que no ages cura de mi, que no la vull aver de tu.<\/p>\n

E feta la resposta, don\u00e0-la a Yp\u00f2lit ab infinides recomandacions ensemps.<\/p>\n

Com Yp\u00f2lit fon tornat a Tirant, don\u00e0-li la letra. E ell la reb\u00e9 ab molt gran plaer e fon content de la letra, mas no del que lo peu de aquella contenia. E feu-se<\/a> dar tinta e paper e, ab tot son mal, screv\u00ed la letra del stil seg\u00fcent.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCXLVII<\/h2>\n

R\u00c8PLICA QUE TIRANT FA A LA PRINCESSA<\/p>\n

\u00abAtesa l\u2019ora que totes les coses prenen rep\u00f2s sin\u00f3 yo sol, que fas la vetla pensant en aquella manera de vostra altesa, he o\u00fft aquell trist mot: no hajes cura de mi, car no la vull haver de tu. E sobrat per les cont\u00ednues passions que amor a mi dona, la ploma he presa per squivar aquells dans que lo vostre ignorar ab si porten, crehent de tal manera usar vers mi que en oblit <meten><\/sup><\/a> los molts anys que\u00b7n v\u00f3s amar he despesos. Mas, per la clara conexen\u00e7a que del valer de vostra altesa tinch, no ab menys voluntat que l\u2019at\u00e9nyer de vostra vista, a D\u00e9u regraciaria, jatsia<\/a> infinidament li reste obligat, per haver-me atorgat con\u00e9xer donzella que tant en lo m\u00f3n de perfeccions se mostra conplida, a fi que los pochs afeats qui lo meu voler no basten a compendre qu\u00e8 t\u00e9 poder de tanta singularitat com v\u00f3s, car b\u00e9 veig que la bellea de vostra majestat no mereix sin\u00f3 per mi \u00e9sser posse\u00ffda. Si lo vostre entendre conexer\u00e0 yo sia digne de resposta, sia tal. E que vischa o que fenescha prest ma vida, car no\u00b7m trobe dispost sin\u00f3 en seguir tot \u00e7o que per vostra selcitut manat me ser\u00e0.\u00bb<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCXLVIII<\/h2>\n

LO PRINCIPI DELS AMORS DE YP\u00d2LIT E DE LA EMPERADRIU<\/p>\n

<A>cabada<\/sup><\/a> d\u2019escriure la letra, Tirant la don\u00e0 a Yp\u00f2lit e preg\u00e0\u2019l la don\u00e0s a la princessa, present Plaerdemavida, e cobr\u00e0s resposta, si fer podia. Yp\u00f2lit don\u00e0 la letra ax\u00ed com li era stat manat e la princessa la pres ab gran plaer. E per \u00e7o com en aquell cars la emperadriu venia per veure a sa filla, e ella no la pogu\u00e9 tan prest legir, per\u00f2, com ella conegu\u00e9 que la emperadriu stava a rahons ab Yp\u00f2lit demanant-li del mal de Tirant e ell responent-li, la princessa se lev\u00e0 de lla hon se\u00ffa y entr\u00e0-se\u2019n en la cambra ab Plaerdemavida per legir la letra.<\/p>\n

La emperadriu dix a Yp\u00f2lit, apr\u00e9s moltes rahons que de la malaltia de Tirant tengudes havien: \u2014La tua cara, Yp\u00f2lit, veig tota alterada, flaca e descolorida. E no sens causa, car la malaltia de un tan valent\u00edssim cavaller com \u00e9s Tirant, tota la sua parentela ne deuen star ab molta dolor; car s\u00ed\u00b7m fas yo, que molta dolor n\u2019\u00e9 passada e passe, car en la nit me desperte ab aquella pr\u00f2pia passi\u00f3 com si\u00b7m fos marit, fill o germ\u00e0 o algun acostat parent. Apr\u00e9s que\u00b7m so<\/a> recordada y he pensat en son mal, torne\u2019m de bon grat a dormir.<\/p>\n

Prestament Yp\u00f2lit li resp\u00f2s:<\/p>\n

\u2013Si yo stigu\u00e9s prop de alguna senyora, que\u00b7m trob\u00e0s en lo seu lit, per gran dormidora que fos no la leixaria tant reposar com vostra magestat fa. Per\u00f2 de vostra altesa no\u00b7n tinch admiraci\u00f3, perqu\u00e8 dormiu sola e neg\u00fa no us diu res, ni voltejant no us fa cercar lo lit. \u00c9 a\u00e7\u00f2 \u00e9s lo qui causa, senyora, la flaquea e alteraci\u00f3 de la mia cara, e no gens la malaltia de mon senyor Tirant. E cascun dia de bon cor, suplich a nostre Senyor que\u00b7m vulla levar aquests penssaments tan adolorits que la mia persona sost\u00e9. No t\u00e9 negun sentiment quina cosa \u00e9s mal sin\u00f3 sol aquells qui senten quina cossa \u00e9s amor.<\/p>\n

La emperadriu tingu\u00e9 presumci\u00f3 que Yp\u00f2lit devia amar e tota la tristor que la sua cara manifestava no devia altra cosa \u00e9sser sin\u00f3 passi\u00f3 d\u2019amor. E m\u00e9s, penss\u00e0 que Plaerdemavida, que en pres\u00e8ncia de moltes ho de\u00ffa, que amava a Yp\u00f2lit, que no fos aquell lo seu mal. E no\u00b7s tard\u00e0 la emperadriu, ab stil de semblants paraules, interrogar a Yp\u00f2lit qui era la dama qui tal pena li fe\u00ffa passar sens haver-li mer\u00e7\u00e9.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCXLVIIII<\/h2>\n

COM LA EMPERADRIU DEMAN\u00c0 A YP\u00d2LIT QUI LI FE\u0178A AQUELL MAL<\/p>\n

\u2013S\u00ed D\u00e9u te dexe complir ton desig en aquest m\u00f3n y en l\u2019altre para\u00fds haver, digues-me, \u00bfqui\u00b7t fa tants mals passar?<\/p>\n

\u2013La mia trista sort \u2014dix Yp\u00f2lit\u2014, qui\u00b7m fa descon\u00e9xer a D\u00e9u y a tots los sancts. E ac\u00ed hon stich, no pensa la magestat vostra sia ma vida menys perillosa que la de Tirant.<\/p>\n

\u2013Si vols b\u00e9 fer \u2014dix la emperadriu\u2014, no deus aver vergonya de dir la gl\u00f2ria de tos actes. Posat cars ho manifestes a mi, lo premi d\u2019onor me far\u00e0 tostemps callar.<\/p>\n

\u2013\u00bfQui \u00e9s qui gose manifestar la sua dolor \u2014dix Yp\u00f2lit\u2014 a una senyora de tan gran exceŀl\u00e8ncia? \u00bfQu\u00e8 fall a vostra magestat sin\u00f3 que port\u00e0s diadema de sancta, e per v\u00f3s se cant\u00e0s Te Deum laudamus,<\/i> e totes les sgl\u00e9sies fessen festa de XII li\u00e7ons per \u00e7o com deveu \u00e9sser nomenada per lo m\u00f3n deessa de la terra?<\/p>\n

\u2013No \u00e9s cors hum\u00e0 \u2014dix la enperadriu\u2014 no degua scoltar, vulles sia de b\u00e9 o de mal, lo que casc\u00fa vol dir, car franca libertat ha donada lo donador de totes coses. E quant \u00e9s major en dignitat, tant deu scoltar ab m\u00e9s humilitat.<\/p>\n

\u2013Senyora \u2014dix Yp\u00f2lit\u2014, yo b\u00e9 atorch lo que la altesa vostra diu si lo meu rahonar fos compost de batafalua daurada, \u00e7o \u00e9s, en leys de just\u00edcia. Mas yo no tinch vasalls, b\u00e9ns ni heretatge que davant la magestat vostra hagu\u00e9s a venir. E puix tant saber-ho voleu, amor \u00e9s, amor, lo que tinch; e no \u00e9s roba que\u00b7m puga despullar.<\/p>\n

\u2013A mi no\u00b7m fall conexen\u00e7a \u2014dix la emperadriu\u2014 del que dius, per\u00f2 cov\u00e9 que la paraula e la mesura de aquella sia segons que la cosa requir. Tu dius que ames, e yo deman-te, \u00bfa qui?<\/p>\n

\u2013Los V senys corporals me fallen \u2014dix Yp\u00f2lit\u2014 per dir-ho.<\/p>\n

\u2013\u00a1O, fallit de enteniment! \u2014dix la emperadriu\u2014. \u00bfPer qu\u00e8 no manifestes lo que a tu fa dolre?<\/p>\n

\u2013Quatre coses s\u00f3n \u2014dix Yp\u00f2lit\u2014 qui per lur exceŀl\u00e8ncia exceleixen totes les altres, e la cinquena \u00e9s not\u00edcia de veritat. E com la magestat vostra sia aquella per aquella qui en lo cel \u00e9s pronosticat yo us dega amar e servir tots los dies de la mia vida… E dit a\u00e7\u00f2, no gos\u00e0 tenir m\u00e9s cara. An\u00e0-se\u2019n, que m\u00e9s no dix. L\u2019emperadriu lo crid\u00e0 com se n\u2019anava, e de vergonya no gos\u00e0 tornar. E pens\u00e0 Yp\u00f2lit, que si li demanava per qu\u00e8 no era tornat, que diria no haver-la ho\u00ffda. An\u00e0-se\u2019n envers la sua posada, fent stima que havia mal parlat e pijor obrat, e pened\u00ed\u2019s molt del que dit havia.<\/p>\n

La emperadriu rest\u00e0 ab molt gran pensament de a\u00e7\u00f2 que Yp\u00f2lit li havia dit, e jam\u00e9s li isqu\u00e9 del cor tant com en lo m\u00f3n visqu\u00e9.<\/p>\n

Com Yp\u00f2lit sab\u00e9 que la emperadriu se n\u2019era tornada en la sua cambra, havent vergonya e temor del gran atreviment que agut havia, pened\u00ed\u2019s en si, e desijava \u00e9sser partit per no venir davant la emperadriu. E fon-li for\u00e7at de tornar al palau per cobrar resposta de la princessa. Entr\u00e0 dins la cambra e trob\u00e0-la que stava gitada en les faldes de Plaerdemavida, ab altres donzelles que y havia, les quals eren afectades a Tirant. Yp\u00f2lit la suplic\u00e0 li don\u00e0s resposta de la letra que portada li havia. No tard\u00e0 la princessa en fer a Yp\u00f2lit, de paraula, la seg\u00fcent resposta.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCL<\/h2>\n

RESPOSTA DE PARAULA QUE FEU<\/a> LA PRINCESSA A YP\u00d2LIT<\/p>\n

\u2013So<\/a> alegra en despendre largament lo temps de ma enamorada vida ab tan enamorades paraules com la letra de Tirant rahonen. Yo li far\u00e9 resposta e no gens duptosa, car la sua m\u00e0 mostra no enujar-se d\u2019escriure, e, encara que los corsos nostres sien separats, les \u00e0nimes s\u00f3n juntes en voluntat. E si lo saber me acompany\u00e0s, que yo li pogu\u00e9s fer resposta, ho faria de molt bona voluntat. E perqu\u00e8 lo misatger \u00e9s tan fidel\u00edssim e totes coses li poden \u00e9sser comunicades, te prech me vulles de tant treball scusar. Li dir\u00e0s com yo far\u00e9 ab lo senyor emperador que l\u2019yrem a veure hun dia de aquesta setmana. E si plaur\u00e0 a la virtut divina, ell ser\u00e0 guarit prestament e serem scusades de aquest treball. E prech-te que te\u2019n vages ab lo que t\u2019\u00e9 dit, car en aquest cars ma dolor tant aumenta que quasi fora de seny entr\u00ed en aquesta cambra per legir la letra e desig m\u00e9s star sola que acompanyada, car tota companyia en aquest cars m\u2019\u00e9s odiosa. Resp\u00f2s Yp\u00f2lit: \u2014Senyora, lo vostre cor mostra \u00e9sser sens pietat. E la selcitut vostra vulla haver merc\u00e9 de Tirant, e perdonen-li los vostres ulls, perqu\u00e8, entre tants mals que fets li haveu, li puxa sols recitar aquest poch de b\u00e9 que ell de v\u00f3s spera. E si la causa de la sua dolor fos a la magestat vostra palesa e per v\u00f3s fos coneguda, l\u2019esperan\u00e7a de son desig ab la granea de sa benvolen\u00e7a vos faria \u00e9sser vera mostrant la magrea de sa cara, si us recorda en algun temps passat la hajau vista. Vostra altesa t\u00e9 poder de perdre o de restaurar sa vida. Deixau lo que m\u00e9s vos pl\u00e0cia, mas pensau lo que us desija no us \u00e9s enemich, ans encara que us sia servidor, aumenta la sua gl\u00f2ria ab deute m\u00e9s acostat ligar-se ab la magestat vostra. E speran\u00e7a \u00e9s ja fallida en mi, e desij\u00f3s de resposta o mort, acompanyat de l\u00e0grimes, seguint la desaventura de aquell o ab letra sagellada de infinida amor, yo recite lo voler de Tirant, lo qual s\u00e9 b\u00e9 aceptar\u00e0 lo blanch paper ab studi de enamorades paraules, car s\u00e9 que no ignora lo vostre clar entendre, demanant-vos de molta merc\u00e9 mes rahons no sien acullides sin\u00f3 en comte de persona que infinidament vos desija complaure.<\/p>\n

No tard\u00e0 la princessa fer-li r\u00e8plica ab paraules de semblant stil.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCLI<\/h2>\n

R\u00c8PLICA QUE FA LA PRINCESSA A YP\u00d2LIT<\/p>\n

\u2013Perqu\u00e8 no vull que la ignor\u00e0ncia del meu poch saber te sia manifest, callar\u00e9, car lo teu tan allenegat<\/a> parlar merexedor era de resposta. E no vull que los qui les tues fictes paraules han ho\u00ffdes, ab la mia resposta hajen de creure que tu, ab lo consell que ton mestre t\u2019a<\/a> donat, vens<\/a> a fer adlegacions no dignes de fe, car antigua actoritat fa testimoni de tes culpes, qui famoses envers Tirant s\u00f3n stades. E tu, Plaerdemavida, arranca\u2019m tres cabells del cap e dona\u2019ls a Yp\u00f2lit, que\u00b7ls done a son mestre Tirant; e dir\u00e0s-li, puix no li pug scriure, que prenga los cabells per resposta.<\/p>\n

\u2013No\u00b7m valla D\u00e9u \u2014dix Yp\u00f2lit\u2014, si yo\u00b7ls prench, si ja no\u00b7m dieu la significan\u00e7a perqu\u00e8 s\u00f3n stats m\u00e9s tres que quatre, que deu o XX. \u00a1E com, senyora! \u00bfPensa vostra altesa que siam en lo temps antich, que usaven les gents de ley de gr\u00e0cia? Car la donzella, com tenia algun enamorat e lo amava en strem grau, dava-li un ramellet de flors ben perfumat, o un cabell o dos del seu cap, e aquell se tenia per molt benaventurat. No, senyora, no, que aquex temps ja \u00e9s passat. Lo que mon senyor Tirant desija b\u00e9 u s\u00e9 yo: que us pogu\u00e9s tenir en hun lit nua o en camissa; posat cars que lo lit no fos perfumat, no s\u2019i daria res. Mas si la magestat vostra me dona tres cabells en present a Tirant, no acostume yo tal cosa portar: trameteu-los-i per altri o digue\u2019m vostra excel\u00e8ncia sots quina speran\u00e7a s\u00f3n exits del vostre cap.<\/p>\n

\u2013Yo ser\u00e9 contenta \u2014dix la princessa\u2014 de dir-te la veritat. La hun cabell significa la strema amor que yo tostemps li \u00e9 portat sobre totes les persones del m\u00f3n, e a\u00e7\u00f2 en tanta cantitat que desconexia a pare e a mare e, si dir me fa, quasi a D\u00e9u; e tenia deliberat que aquest fos e altri no, e volia-li oferir la mia persona ensemps ab tot quant he, e l\u2019\u00e0nima fora<\/a> stada de D\u00e9u com de aquesta vida pass\u00e0s e, si l\u2019agu\u00e9s volguda, tamb\u00e9 la y aguera dada, ab tots los b\u00e9ns que tinch ne spere posseyr. De tot li aguera feta larga e bastant donaci\u00f3.<\/p>\n

Aquest altre significa la dolor strema que ell me fa passar. E causava entre los grans senyors peccat d\u2019enveja, per \u00e7o com en tan alt grau amava la sua afable condici\u00f3 e gentil pr\u00e0tica; e ara ab manifesta speri\u00e8ncia e ocular demostraci\u00f3 lo tinch conegut. No\u00b7m comporta la mia lengua, ni ma honor, en recitar quant m\u2019a<\/a> ofesa.<\/p>\n

Lo ter\u00e7 significa com tinch conegut en ell lo poch amor que\u00b7m t\u00e9. \u00a1O, quant \u00e9s cosa piadosa, qui contemplar-ho volr\u00e0, que aquella de mi cansada persona tan greus mals haja passats! Hi ell, qui de haver merc\u00e9 era acostumat, com a cruel envers mi m\u2019a<\/a> tardada la salut mia. E si no que tem agreujar la mia honor, ab altes veus cridaria quant ma vida perilla. Mas yo vaig sobre la terra, perqu\u00e8 les gents no hagen rah\u00f3 de con\u00e9xer quant st\u00e0 nafrada la honor mia, qui m\u2019\u00e9s pus cara que la vida. Ara tens not\u00edcia manifesta qu\u00e8 significaven los cabells, e per la tua mal\u00edcia no\u00b7ls te n\u2019aportar\u00e0s.<\/p>\n

E lev\u00e0\u2019ls-i de les mans y, ab strema ira, los romp\u00e9 e lan\u00e7\u00e0\u2019ls per terra, destiŀlant dels seus ulls vives l\u00e0grimes, qui tots los seus pits li banyaren.<\/p>\n

Com Yp\u00f2lit veu<\/a> que per tan poca ocasi\u00f3 la princessa s\u2019era enujada de les sues paraules, ab veu piadosa e ab gest humil li feu<\/a> principi a hun tal parlar.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCLII<\/h2>\n

R\u00c8PLICA QUE FA YP\u00d2LIT A LA PRINCESSA<\/p>\n

\u2013Jatsesia que la magestat vostra digua que viol\u00e8ncia vos \u00e9s stada feta, sots nom de for\u00e7a vullau cobrir la culpa vostra e dar a Tirant pena qui \u00e9s pijor que mort. \u00c9s ver que sou stada retreta en la cambra de vostra mare, mas no sou stada violada. Digau, senyora, \u00bfquina culpa pot \u00e9sser dada a mon senyor Tirant si ell ha tentat de fer hun tan singular fet com fer volia? \u00bfQui\u00b7l deu condemnar a pena neguna? Foragitau de la selcitut vostra bellea, gr\u00e0cia, seny e gentil saber, dignitat ab perfecci\u00f3 de tota virtut, e no siau tan dura en amar aquell qui us desija tostemps servir e us ama en strem. Car b\u00e9 deuria \u00e9sser en recort la magestat vostra quant vos obliga lo seu molt amar e la gl\u00f2ria que\u00b7n posehiu. \u00bfE voleu-li levar l\u2019esperan\u00e7a, la qual departir no\u00b7s pot? Stich admirat del que les orelles mies han ho\u00fft, la deliberaci\u00f3 de tan penada vida com l\u2019altesa vostra vol fer passar a mon senyor Tirant. Car deur\u00edeu dexar tots los duptes que en ofensa sua fosen ni causar se porien, com lo pensar que ell fa en abs\u00e8ncia de vostra magestat no li \u00e9s perm\u00e9s la gravitat del dan que li aporta, si ja la vostra grand\u00edssima discreci\u00f3 no contempla los infinits mals e desolacions que a c\u00e0rrech de vostra selcitut se seguiran, qui ara a v\u00f3s paren molt pochs, car sereu causa de fer perdre lo millor dels millors. E passar n\u2019eu en aquest m\u00f3n y en l\u2019altre condigna pena. Car les sues nafres, com sent alegries de vostra altesa aumenten en tot b\u00e9 e, si sent lo contrari, sereu causa de molta dolor ax\u00ed per a v\u00f3s com per a tots los del linatge de la casa de Bretanya. E perdent a ell se perdran passats X m\u00edlia combatents, qui faran gran fretura per dar compliment a la conquesta. Mirau lo rey de Sic\u00edlia quanta gent t\u00e9 en servey de vostra altesa e lo gran mestre de Rodes; lo vezcomte de Branches la gent que ha portada. Car, si Tirant no fos, neg\u00fa de tots aquests no y aturaria. Veureu lavors la Viuda Reposada si far\u00e0 les batalles per vostre pare ni per v\u00f3s. La magestat vostra \u00e9s metge sens medicina, e aquell \u00e9s bon metge qui dona sanitat al cors y a l\u2019\u00e0nima. Per\u00f2 veig que aquell desventurat no pot aver sanitat ni goig de lla hon hi a<\/a> tan gran malvolen\u00e7a.<\/p>\n

Plaerdemavida, per voler ajudar a Yp\u00f2lit en favor de Tirant, feu<\/a> principi a paraules de semblant stil.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCLIII<\/h2>\n

RAHONS QUE FA PLAERDEMAVIDA A LA PRINCESSA<\/p>\n

\u2013A mi fora<\/a> stat de molta gl\u00f2ria jam\u00e9s del vostre valer agu\u00e9s atesa conexen\u00e7a, perqu\u00e8 no fos stada for\u00e7ada en tan alt grau servir, puix ab tan tarda pietat vos veig moure a dolre-us de aquell que en les armes se troba lo m\u00e9s ben afortunat y en amors lo m\u00e9s malfadat, dolent-me de mi, qui la major part de la vida que per causa vostra de mi tinch ja absenta. E vostra altesa ser\u00e0 causa de fer-me viure dolorosa, car com veig que sou donzella per D\u00e9u ab tantes virtuts creada, tinch per impossible fallir-vos lo major do de gr\u00e0cia que natura pot donar, \u00e7o \u00e9s, amor qui us fall, que no amau ax\u00ed com deur\u00edeu a qui n\u2019\u00e9s merexedor, qui ha tan lealment servida la magestat vostra. \u00bfAb quin bon cor vos puix yo tan ben servir, que us veja posseyr tanta ingratitut? Si aquesta pena cre\u00ffa fos semblant a moltes altres que ja sentides he, e que la selcitut vostra pogu\u00e9s sentir aquella gl\u00f2ria que altres donzelles han sentit, D\u00e9u per sola merc\u00e9 me atorg\u00e0s vos fes con\u00e9xer e veure aquella gl\u00f2ria dels enamorats en aquesta <vida><\/sup><\/a> e lo delit que ab si porta. E de ac\u00ed tinch cosa per a mi certa, conexent vostra altesa lo que yo dich, sereu digna d\u2019estar entre les benaventurades qui b\u00e9 han amat de eterna lahor en vida. Per\u00f2 a vostra selcitut ne pren ax\u00ed com en aquell qui sent la odor de la vianda e no\u00b7n gusta. Si la altesa vostra gust\u00e0s la sua dol\u00e7or e lo que en s\u00ed porta, e morint, en aquell cars reviur\u00edeu en gloriosa fama. Per\u00f2, senyora, puix veig a mon senyor Tirant no amau, no \u00e9s rah\u00f3 ameu a neg\u00fa dels seus. Encara vendr\u00e0 temps que v\u00f3s lo plorareu, a ell e als seus, e us arrapareu los ulls e la cara, e malayreu lo dia e la nit e, encara, la vostra vida. Car yo s\u00e9 que Tirant, lo jorn que por\u00e0 cavalcar, vehent la gran descontentaci\u00f3 de vostra altesa, se n\u2019ir\u00e0 en la sua terra, e tots los altres per amor d\u2019ell, e v\u00f3s restareu ax\u00ed com sou merexedora, e tot l\u2019imperi se perdr\u00e0. E com sereu morta e vendreu davant lo juh\u00ed de nostre Senyor, demanar-vos a<\/a> comte de la vida vostra en stil de semblants paraules.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCLIIII<\/h2>\n

REPRENCI\u00d3 FICTA QUE FA PLAERDEMAVIDA A LA PRINCESSA<\/p>\n

\u00abPer mi fon manat fos fet home a ymatge e semblan\u00e7a mia e de la costella de l\u2019home fos feta companya a l\u2019home. E m\u00e9s, digu\u00ed: crexeu e muntiplicau lo m\u00f3n e hompliu la terra. Digues tu, Carmesina, yo qui t\u2019avia levat lo teu germ\u00e0 perqu\u00e8 foses senyora de l\u2019imperi, posant-te en aquella singular dignitat mundanal, \u00bfquin comte me d\u00f3nes del que t\u2019\u00e9 acomanat? \u00bfHas pres marit? \u00bfHas dexats fills perqu\u00e8 puguen defendre la fe cath\u00f2lica e aumentar la crestiandat?\u00bb<\/p>\n

\u00bfQu\u00e8 respondreu v\u00f3s? \u2014dix Plaerdemavida\u2014. \u00a1Ay senyora! \u00a1Y com vos veig enfrescada<\/a>, que resposta bona no y poreu dar! Per\u00f2 la vostra resposta ser\u00e0 tal com vos dir\u00e9: \u00ab\u00a1O, Senyor, ple de miseric\u00f2rdia e de pietat! Perdonau-me, Senyor, per la clem\u00e8ncia vostra.\u00bb E l\u2019\u00e0ngel custodi vos far\u00e0 dir aquestes paraules: \u00abVeritat \u00e9s, Senyor, que yo amava un cavaller qui en armes era molt virtu\u00f3s, lo qual la vostra sacrat\u00edssima magestat nos havia tram\u00e9s per liberar de les mans dels infels lo vostre poble cresti\u00e0. Yo amava aquest e li tenia gran devoci\u00f3, e desijava\u2019l per marit e, com anamorat complahia\u2019l tot lo qu\u00b7ell volia ab tota honestat. E tenia una donzella en servir meu, qui\u00b7s nomenava Plaerdemavida, e donava\u2019m tostemps bons consells, e yo no\u00b7ls volia pendre. E pos\u00e0\u2019l-me una nit en lo lit; yo, com a inocenta, crid\u00ed, e com me fuy regoneguda<\/a>, call\u00ed e stigu\u00ed segura. E una viuda, qui\u00b7m sent\u00ed cridar, don\u00e0 de grans crits, qui tot lo palau feu<\/a> avolotar, de qu\u00e8 se segu\u00ed cars de molta dolor e congoxa per a molts per la mia temor. Apr\u00e9s me pregaven que yo consent\u00eds a l\u2019apetit del cavaller, e jam\u00e9s ho consent\u00ed.\u00bb En senblant cars, respondr\u00e0 senct Pere, per \u00e7o com t\u00e9 les claus de parad\u00eds: Senyor, aquesta no \u00e9s digna d\u2019estar en la nostra beneyta gl\u00f2ria per \u00e7o com no ha volguts servar los vostres sancts manaments. Lansar-vos an dins en l\u2019infern e, en companyia vostra, la Viuda Reposada. E com yo passar\u00e9 de aquesta present vida, en parad\u00eds ser\u00e0 feta gran festa de mi. E dar m\u2019an cadira en la eterna gl\u00f2ria en la m\u00e9s alta jerarchia e, com a filla obedient, ser\u00e9 coronada entre los altres sancts.<\/p>\n

Lo emperador entr\u00e0 per la cambra, que per nengun no fon vist, e stigu\u00e9 un poch ab sa filla. E pres a Yp\u00f2lit per la m\u00e0 e parlaren dels fets de la guerra e de la malaltia del capit\u00e0. Ax\u00ed parlant, entraren per una cambra hon era la emperadriu e, sens dupte, en aquell cars Yp\u00f2lit volguera \u00e9sser luny d\u2019ella una jornada. Com ella\u00b7l veu,<\/a> mostr\u00e0-li la cara afable e mir\u00e0\u2019l ab bona voluntat. Lev\u00e0\u2019s de all\u00ed hon se\u00ffa e acost\u00e0\u2019s a l\u2019emperador, e los tres perlaren al\u00ed de moltes coses. Special, vengueren a parlar de la cruel fortuna qui en tan gran jovent havia fet lexar a son fill la mis\u00e8ria de aquest m\u00f3n, e la emperadriu se pres a plorar.<\/p>\n

Entraren per la cambra molts cavallers ansians qui eren del consel e aconortaren molt a la emperadriu. E aquells recitaren a Yp\u00f2lit la grand\u00edssima virtut que l\u2019emperador mostr\u00e0 com li portaren la nova com son fill era mort. Lo benigne senyor, hoynt la mort de son fill, resp\u00f2s al cardenal e als altres qui lo y denunciaren:<\/p>\n

\u2013Siau certs que no\u00b7m dieu cossa novella, car ja sabia yo que l\u2019havia engendrat per morir. Ley de natura \u00e9s rebre la vida e retre-la com \u00e9s demanada, e ax\u00ed com \u00e9s que no \u00e9s neg\u00fa qui <muyra que no aje viscut, ax\u00ed no \u00e9s neg\u00fa que><\/sup><\/a> pugua viure que no haja de morir.<\/p>\n

Hoynt la mort del seu fill, qui en batalla e contra infels havia separada l\u2019\u00e0nima del cors \u2014aquel die era lo primer de l\u2019any e lo emperador acostumava en semblant die com aquell, cascun any, fer molt gran festa e portar corona\u2014, e no feu<\/a> altre mudament sin\u00f3 que\u00b7s lev\u00e0 la corona del cap e torn\u00e0 a demanar com era mort son fill. E com ho\u00fds que en la batalla, combatent ab gran \u00e0nimo com a virtu\u00f3s cavaller, torn\u00e0\u2019s prestament la corona al cap e jur\u00e0 que molt major fon la delectaci\u00f3 que reb\u00e9 com hoh\u00ed los actes de la cavalleria gloriossos de son fill que no fon la tristor e amargor que sent\u00ed de la sua mort. E de aquestes coses parlaren moltes. Lo emperador se apart\u00e0 a una part de la cambra per perlar ab alguns de son consell e Yp\u00f2lit rest\u00e0 ab la emperadriu. E com ella veu<\/a> que ell res no ly de\u00ffa, penss\u00e0 que de molta vergonya li partia. Feu-li<\/a> principi a una tal requesta.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCLV<\/h2>\n

REQUESTA DE AMORS QUE FA LA EMPERADRIU A YP\u00d2LIT<\/p>\n

\u2013Encara que, per mon poch saber, ab avisat stil no\u00b7t digua la mia intenci\u00f3 e volentat segons dir-te volria, la tua molta discreci\u00f3 ho conpendr\u00e0 molt millor que la mia lengua te poria manifestar. E si, per molta volentat o per poch entendre, passe m\u00e9s avant del que a les gents \u00e9s manifest, que en mi les erres<\/a>, jatsian<\/a> grans, atenent en la edat en qu\u00e8 so<\/a> posada, me fa duptar lo significat de tes paraules. Per qu\u00e8, duptosa de tal meneg<\/a>, te prech me vulles dir qui \u00e9s aquel qui t\u2019a<\/a> fet tant allenegar<\/a> de dir-me lo que m\u2019as<\/a> dit: si \u00e9s exit de ton mestre Tirant \u2014perqu\u00e8, si yo delliber\u00e0s de amar-te, ell pugu\u00e9s mils usar de la senyoria que desija\u2014 o si has parlat ab spirit de profecia. Molt me tarda de saber-ho.<\/p>\n

No tard\u00e0 Yp\u00f2lit, ab baxa veu, fer-li semblant resposta:<\/p>\n

\u2013\u00bfQui \u00e9s aquell, per gran aud\u00e0cia e atreviment que tingua, davant la excel\u00e8ncia vostra gose perlar?<\/sup><\/a> \u00bfQui seria aquell, per presumptu\u00f3s que fos, que l\u2019\u00e0nima e lo cors no li tremol\u00e0s XX voltes lo dia sol que la magestat vostra li fes mala cara? E sol per un desdeny que l\u2019altesa vostra me fes, X astes<\/a> dej\u00fas terra desijaria star. Ab tota veritat vos parlar\u00e9 que, anant ab lo emperador, entrant per aquesta cambra, com viu la magestat vostra, dels dos genolls don\u00ed en la dura terra. E dupt\u00ed lo emperador no u agu\u00e9s conegut, per \u00e7o com en aquell cas temor e vergonya se conbatien dins mi. Apr\u00e9s don\u00ed un suspir, e conegu\u00ed que vostra altesa ab cara afable vos r\u00edeu del meu suspir. E per \u00e7o, senyora, vos suplich e us demane de molta gr\u00e0cia e merc\u00e9 que yo no haja m\u00e9s a dir, sin\u00f3 que\u00b7m maneu, com a ma senyora, qualsevulla coses perilloses de ma perssona e conexer\u00e0 la magestat vostra quanta \u00e9s la fermetat de Yp\u00f2lit. \u00bfQu\u00e8 teniu, senyora, sobre mi? Qui, ronpent-me los cabells e la mia cara sia feta aspra per les vostres ungles, totes coses conportar\u00e9 ab paci\u00e8ncia e, encara, haur\u00e9 temor la vostra m\u00e0 no sia nafrada en lo meu cors. En lo que la magestat vostra diu de Tirant, ab juraments dignes de fe vos far\u00e9 segura que Tirant ni mon confessor, qui \u00e9s pus fort, tal cosa jam\u00e9s saberen de mi. Digau-me, senyora, \u00bfqui sospitar\u00e0 lo qui tan tart s\u2019esdev\u00e9? E ja lo meu sperit no t\u00e9 poder de m\u00e9s dir a la magestat vostra, com amor lo tinga cativat.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCLVI<\/h2>\n

REPLICA M\u00c9S AVANT LA EMPERADRIU A YP\u00d2LIT<\/p>\n

\u2013Io volguera, Yp\u00f2lit, tu m\u2019aguesses feta certa del que yo\u00b7t demane. E no deus per res star de dir-me clarament ta intenci\u00f3, car amor no accepta noblesa, ni linatge ni egualtat<\/span>, car no fa difer\u00e8ncia si \u00e9s de alt loch o de baix. E qui <no> \u00e9s abte e <no><\/sup><\/a> sap portar armes de amor secretes o ocultes sens dar-ho a sentir volunt\u00e0riament a persones indignes e malparleres, aquest tal \u00e9s digne de tal punici\u00f3. E, per lo contrari, deu \u00e9sser exal\u00e7at en molta gl\u00f2ria e honor lo qui lealment ama, car amor \u00e9s cosa que segueix natura, e los h\u00f2mens, com amen, deuen \u00e9sser secrets e plens de amor.<\/p>\n

Digues, Yp\u00f2lit, \u00bfcreus tu que \u00e9s bona sort a un cavaller com \u00e9s amat de alguna gran senyora e fa m\u00e9s menci\u00f3 de aquell sol que de tots los altres? Mira quanta fermetat deu \u00e9sser en lo home: com la dona ama, desconeix a pare, marit e a fills, e tota la sua honor met en poder del qui ama e la sua persona posa a juh\u00ed de aquell; si ser\u00e0 leja o bella e si tendr\u00e0 algun defecte en si, \u00e9s for\u00e7at que tal enamorat ho haja de veure. E no penses tu que lo que he dit ho diga per mal dret que senta en la mia persona ne y haja m\u00e0cula neguna, mas solament ho vull dir de quant deu \u00e9sser tengut l\u2019ome a la dona qui en son poder se posa. E per \u00e7o te vull tornar a dir que molt me aguera contentat lo teu parlar que, ax\u00ed com ab atreviment tinguist \u00e0nimo de dir-m\u2019o, que y aguesses perseverat, que totes les tues paraules me foren stades acceptes. E sies cert que, per criminals que fossen, que no les diria a l\u2019emperador ne altra persona qui per la terra vaja. E si per vergonya te\u2019n st\u00e0s, no\u00b7m desplau tal amor, car, ab lengua torbada e ab molta vergonya, semblants requestes s\u00f3n bones e ax\u00ed\u00b7s deuen fer, car amor que prest \u00e9s venguda molt prest \u00e9s perduda<\/span>.<\/p>\n

Tantes coses li dix la emperadriu que Yp\u00f2lit cobr\u00e0 sfor\u00e7 e, ab veu rogallosa e baixa, ab gran treball, feu<\/a> principi a semblant requesta.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCLVII<\/h2>\n

REQUESTA DE AMORS QUE FA YP\u00d2LIT A LA EMPERADRIU<\/p>\n

\u2013Lo bon grat que de v\u00f3s, senyora, tinch, no poques voltes m\u2019a<\/a> convidat per tal mij\u00e0 manifestar a la magestat vostra la molta amor que us porte, mas temor de errar ha tardat fins en aquesta hora lo dir qual so<\/a>, per v\u00f3s \u00e9sser la m\u00e9s excelent en lo major grau de excel\u00e8ncia que trobar-se pogu\u00e9s. Emper\u00f2, aquell delit que la bellea vostra representa a mi, entre\u00b7ls altres me fa glori\u00f3s viure. E si tanta gl\u00f2ria D\u00e9u per sola merc\u00e9 me atorga, \u00bfqual cavaller ab mi egual pot \u00e9sser? E yo, per \u00e9sser jove de edat, ma lengua embara\u00e7ada no basta a recitar \u00e7o que lo meu \u00e0nimo volria \u2014la excel\u00e8ncia vostra y deu suplir\u2014 com a ignorant de tal mester. E mirant lo vostre afectat parlar, me dona novella alegria com pens que sens la altesa vostra yo no sseria res; emper\u00f2 lo vostre hacost haja tant guanyat que tot altre smer\u00e7<\/a> me fora<\/a> molt perdre. E vull que sapiau l\u2019esperan\u00e7a que yo tinch en la magestat vostra me t\u00e9 a vida en aquest m\u00f3n e, si n\u2019era desemparat, for\u00e7adament me covendria pendre la mort. E per \u00e7o tinch conegut que, amant l\u2019altesa vostra, qui tant valeu, res no m\u2019\u00e9s fort, puix teniu de discreci\u00f3 la vestidura. E totes coses qui per la magestat vostra me seran manades me s\u00f3n f\u00e0cils, puix saber e gentilesa en v\u00f3s mancament no tenen. E pl\u00e0cia a l\u2019altesa vostra mirar quant a ma vista us sou mostrada plena de tantes virtuts. Tinch crehen\u00e7a que, si en lo temps de Paris at\u00e9s agu\u00e9sseu, altra que vostra altesa d\u2019aquell pom no fora<\/a> stada digna. E per la clara conexen\u00e7a que del vostre molt valer tinch, vull posar tota ma speran\u00e7a en v\u00f3s, qui sereu principi de tot mon b\u00e9 e fi de tots mos mals. Emper\u00f2 si amor me for\u00e7a alguna cosa no discretament perlar, la vostra gran benignitat ho vulla pacientment sostenir, e ab paraules de amor voler-me castigar. Solament vos suplich, agenollat als vostres peus, me fa\u00e7au cert per la honor vostra com regir-me dech. E a\u00e7\u00f2 ser\u00e0 a mi de infinida stima, tant que lo parlar delit\u00f3s me fa vinir los hulls en aygua per infinida amor que us tinch.<\/p>\n

No tard\u00e0 la emperadriu en fer-li resposta ab paraules de semblant stil.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCLVIII<\/h2>\n

RESPOSTA QUE FA LA EMPERADRIU A YP\u00d2LIT<\/p>\n

\u2013Les tues afables paraules meriten resposta e no tal com tu volries, per \u00e7o com has posat lo meu cor en gran treball e pensament. Car pense qual \u00e9s stada la causa que t\u2019a<\/a> dat speran\u00e7a de mi, com la mia edat sia tan desconvenient ab la tua que, si tal cosa era sabuda, \u00bfqu\u00e8 dirien de mi? \u00a1Que de mon net<\/a> me so<\/a> enamorada! De altra part, veig que amor no \u00e9s certa ni ab fermetat en los strangers. E s\u00f3n benaventurades aquell<e>s<\/sup><\/a> que no tenen marit per poder-se mils dispondre en ben amar. E yo, qui no so<\/a> acostumada de tal meneig<\/a>, pens que a mi seria molt dif\u00edcil poder contentar lo teu apetit perqu\u00e8 la tua speran\u00e7a tarda e vana \u00e9s, per \u00e7o com altri poseheix lo que tu desiges, per b\u00e9 que, si yo volia oblidar los t\u00e9rmens de la mia castedat, o poria ben fer, encara que fos gran la mia culpa. Yo b\u00e9 conech que la tua joventut e bella disposici\u00f3, per b\u00e9 que ages tengut gran atreviment, digna \u00e9s de perd\u00f3. E qualsevulla donzella li seria molta gl\u00f2ria que de tu fos amada, emper\u00f2 yo stime m\u00e9s que altra sia benaventurada per lo teu amor, sens crim o inf\u00e0mia, que si yo peria per amor de home strany.<\/p>\n

La emperadriu no pogu\u00e9 m\u00e9s parlar per \u00e7o com lo emperador se fon levat de lla hon se\u00ffa. Acost\u00e0\u2019s a la emperadriu e pres-la per la m\u00e0, e anaren a sopar.<\/p>\n

Aquella nit Yp\u00f2lit no pogu\u00e9 parlar ab la princessa, mas parl\u00e0 Plaerdemavida, e ella li dix:<\/p>\n

\u2013\u00bfQu\u00e8 \u00e9s a\u00e7\u00f2 que v\u00f3s, ab tan disimulades paraules, parlau tant ab la emperadriu? Grans negocis deuen \u00e9sser aquests com tan sovint v\u00f3s ab ella praticau.<\/p>\n

\u2013No \u00e9s altra cosa \u2014dix Yp\u00f2lit\u2014 sin\u00f3 que\u00b7m demana del nostre capit\u00e0 com st\u00e0 e quant por\u00e0 anar sobre la terra. Pens yo que lo seu desig \u00e9s qu\u00b7ell fos lla hon los altres s\u00f3n, per \u00e7o com cascun dia han letres del camp e, per propi inter\u00e9s, tenen desig de aquell desig que tenien los jueus del verdader Messies.<\/p>\n

L\u2019endem\u00e0 de bon mat\u00ed, Yp\u00f2lit se n\u2019an\u00e0 sens resposta neguna. Com Tirant lo veu,<\/a> li dix:<\/p>\n

\u2013V dies s\u00f3n passats que no us he pogut veure.<\/p>\n

\u2013Senyor-dix Yp\u00f2lit\u2014, lo emperador m\u2019a<\/a> fet aturar, e la princessa, perqu\u00e8 la acompany\u00e0s. E per lo cam\u00ed vingu\u00e9ssem parlant de vostra merc\u00e9, car tots ensemps vos volen venir a veure. E per causa de a\u00e7\u00f2 la princessa no us ha volgut fer resposta, puix tan prest deu \u00e9sser la vista.<\/p>\n

Dix Tirant:<\/p>\n

\u2013De a\u00e7\u00f2 stich yo molt aconsolat.<\/p>\n

Feu-se<\/a> venir de continent los metges e pregu\u00e0\u2019ls que\u00b7l fessen portar a la ciutat perqu\u00e8\u00b7s sentia molt b\u00e9.<\/p>\n

\u2013E dich-vos certament que yo millorar\u00e9 m\u00e9s en un dia en la ciutat que no faria a\u00e7\u00ed en X. \u00bfE sabeu qu\u00e8 u causa? Yo so<\/a> nat e criat en loch prop de mar e l\u2019ayre de la mar \u00e9s a mi molt natural, car diverses vegades so<\/a> stat nafrat e maltractat per altres cavallers e, de continent que eren passades les V cures, yo\u00b7m fe\u00ffa portar en loch vora mar e prestament era guarit.<\/p>\n

E a\u00e7\u00f2 loaren tots los metges e foren contents que ax\u00ed\u00b7s fes. Los II ho anaren a dir a l\u2019emperador. E lo emperador cavalc\u00e0 ab molta gent e an\u00e0 hon lo capit\u00e0 era e, ab unes andes en coll d\u2019\u00f2mens, fon portat a la ciutat en IIII dies.<\/p>\n

Com l\u2019agueren mes<\/a> dins la sua posada, la emperadriu, ab totes les dames, lo anaren a veure. La alegria fon molt gran com lo veren star en tan bona disposici\u00f3. E molt sovint totes les dames, ax\u00ed del palau com de la ciutat, lo venien a veure. Emper\u00f2 la emperadriu, perqu\u00e8 tenia algun sentiment, per una donzella sua de qui ella fiava molt m\u00e9s que de les altres, poques vegades se partia de sa filla com era en la cambra de Tirant. E gens per a\u00e7\u00f2 no restava que no praticassen de lurs amors, anant e venint Plaerdemavida cascun dia ab gran solicitut, desijant concordar la batailla que vengu\u00e9s a fi.<\/p>\n

Deixem de recitar de Tirant e tornem al camp. Com les treves foren pasades, la guerra comen\u00e7\u00e0 cruel e brava, sabent los turchs la malaltia de Tirant. E ab la molta gent que\u00b7ls era venguda, cascun dia venien prop la ciutat de Sanct Jordi, hon era lo camp, e cascun dia s\u2019i fe\u00ffen de molts bells fets d\u2019armes, e morien-hi molta gent de una part y d\u2019altra. En tant que un dia los turchs vengueren ab tot lur poder per rompre l\u2019aygua per \u00e7o que no\u00b7ls fes tant de dan com fe\u00ffa, e no la pogueren rompre. Los crestians soltaren totes les ayg\u00fces perqu\u00e8 los turchs no se\u2019n poguessen tornar, e ompliren-se tots los camps d\u2019aygua, en tal forma que mataren dels turchs passats III m\u00edlia. Aquell dia los turchs tenien gran desig de venir a batailla ab los crestians. E per quant la morisma era tanta, los crestians deliberaren de no sperar la batalla, e en aquell cars tots desijaven la salut de Tirant ax\u00ed com la lur pr\u00f2pia, e tots stimaven que si Tirant hi fos, que no agueren desdita la parada.<\/p>\n

E cascun dia lo emperador los scrivia del stament en qu\u00e8 Tirant era posat, per animar-los, e dient com ja\u00b7s levava del lit, perqu\u00e8 era de gran necesitat que la cama se enfort\u00eds e torn\u00e0s en son degut stament. E tots n\u2019estaven molt aconsolats e en special lo duch de Maced\u00f2nia, qui l\u2019amava en strem.<\/p>\n

Tirant anava cascun dia millorant, que ab una cro\u00e7a podia per la cambra anar. E les dames, quasi los dem\u00e9s dies lo venien a veure e li tenien de bon grat companya. E la princessa, tant per l\u2019inter\u00e9s quant per l\u2019amor que li portava, li fehia molta festa e honor. E no us penseu que Tirant desij\u00e0s molt prestament guarir, puix era cert que no tenia perill de restar afollat; e a\u00e7\u00f2 causava la bella vista que tots dies havia de la princessa. E no desijava ni pensava molt en anar a la guerra, mas son desig era pogu\u00e9s haver plaer complit de sa senyora, e la guerra, quisvulla la fes. E per semblant causa los virtuosos cavallers s\u00f3n decebuts per strema e desaforada amor, la qual acostuma moltes voltes tolre lo seny als h\u00f2mens savis<\/span>.<\/p>\n

E stant lo emperador e la emperadriu en la cambra de Tirant, li dava impediment, que no podia parlar ab la princessa que no fos per la emperadriu ho\u00fft, crid\u00e0 a Yp\u00f2lit e, ab baixa veu, li dix:<\/p>\n

\u2013V\u00e9s defora e torna prest, e posant-te al costat de la emperadriu, posa-la en noves del que conexer\u00e0s que en grat li vingua, e yo sperimentar\u00e9 si la mia passi\u00f3 por\u00e9 a la princessa referir.<\/p>\n

E tornat Yp\u00f2lit del que era stat con\u00e7ertat, pos\u00e0\u2019s al costat de la emperadriu e, ab sfor\u00e7at \u00e0nimo e la veu baixa, li present\u00e0 forma de semblants paraules.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCLIX<\/h2>\n

COM YP\u00d2LIT OBT\u00c9S DE LA EMPERADRIU LO DO QUE LI DEMANAVA<\/p>\n

\u2013Lo vostre gran saber <\u00e9s><\/sup><\/a> de noblesa tanta acompanyat, que sens conparaci\u00f3 major pena me fa sentir, per \u00e9sser tanta la stima de la magestat vostra, car la strema amor que us porte me for\u00e7a, que no puch star sin\u00f3 prop de la exceŀl\u00e8ncia vostra, e no sens gran rah\u00f3, car fallint-me tal acostament stich en hun nou purgatori. E a\u00e7\u00f2\u00b7m ve per yo infinidament amar la vostra virtuosa persona, suplicant aquella, en qui tota ma speran\u00e7a reposa, me sia atorgat hun do, qui ser\u00e0 aument de ma honor e fama, e per lo vostre molt mer\u00e9xer, qui tant val; sol per \u00e9sser en recort que dels damnats se diu \u00e9sser-los gran aleujament de pena lo recordar-se que s\u00f3n alguna cosa. E ax\u00ed me\u2019n pren a mi, ab tot que passe mala vida, per no \u00e9sser cert de vostra altesa \u00e9sser amat. Mas, sol recordant-me de la gran dignitat que en la magestat vostra tinch coneguda, me dona gran aleujament a mon canssat viure. E tant com m\u00e9s virtut la persona poseheix, tant \u00e9s per los altres m\u00e9s amada. Per qu\u00e8, senyora, puix la fortuna mia tan poch me ha acompanyat, senta yo aquesta gl\u00f2ria de aquest graci\u00f3s do, si de la altesa vostra ser\u00e9 amat. E que\u00b7m fa\u00e7au cert en qu\u00e8 st\u00e0 ma vida, e si la sort me seria tan parcial e favorable que dormint e vetlant yo us pogu\u00e9s amar e servir, car neg\u00fa m\u00e9s benaventurat de mi trobar no\u00b7s poria.<\/p>\n

E don\u00e0 fi en son parlar.<\/p>\n

No tard\u00e0 hun poch spay que la emperadriu, ab gest e cara afable, a una tal resposta feu<\/a> principi.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCLX<\/h2>\n

RESPOSTA FETA PER LA EMPERADRIU A IP\u00d2LIT<\/p>\n

\u2013La tua molta virtut e condici\u00f3 afable me for\u00e7a passar los l\u00edmits de castedat, per veure\u2019t digne de \u00e9sser amat. E si ab juraments dignes de fe me far\u00e0s segura que no u sabr\u00e0 lo emperador ni altri per report de la tua lengua, elegeix tot lo que plasent te sia. E si vols acabat delit at\u00e9nyer, no penses los perills sdevenidors, car seria cruel seguretat, si lo contrari\u00b7s seguia, en veure\u2019m en perill, dolor e carregosa difamaci\u00f3, e la vida mia, que no seria prou segura. Emper\u00f2 yo confie de la tua molta virtut que tot ser\u00e0\u2019s fet al plaer meu. E far\u00e0s ax\u00ed: que en la callada nit, qui dona aleujament als treballs e rep\u00f2s a totes les creatures, sies cert d\u2019esperar-me en aquell terrat prop la mia cambra. E si y v\u00e9ns, no tingues speran\u00e7a dubtosa, car yo, qui en strem te ame, no far\u00e9 tarda la mia venguda, si ja la mort no m\u2019o tolia.<\/p>\n

E Yp\u00f2lit volgu\u00e9 demanar hun dubte que li ocorria, e la emperadriu li dix que de gran flaquea d\u2019\u00e0nimo venia pensar tots los perills, si tanta de amor tenia com les sues paraules fe\u00ffen demostraci\u00f3.<\/p>\n

\u2013Fes lo que yo\u00b7t dich e no cures a present de altra cosa.<\/p>\n

Yp\u00f2lit resp\u00f2s:<\/p>\n

\u2013Senyora, yo so<\/a> content de fer tot lo que la magestat vostra me mana.<\/p>\n

E pos\u00e0-la en segur de tot lo que ella dubtava.<\/p>\n

Complit lo rahonament, la emperadriu se part\u00ed de la posada de Tirant ab totes les altres dames. Com foren dins lo palau, dix la emperadriu:<\/p>\n

\u2013Anem a vesitar lo emperador.<\/p>\n

Com foren ab ell, stigueren hun poc sola\u00e7ant. Apr\u00e9s la emperadriu se lev\u00e0 ab la congoxa de la nova amor qui la portava, e dix a Carmesina:<\/p>\n

\u2013Resta tu ac\u00ed ab aquestes donzelles e far\u00e0s companyia a ton pare.<\/p>\n

Y ella fon contenta.<\/p>\n

La emperadriu se n\u2019an\u00e0 a la sua cambra e dix a les sues donzelles que li fessen venir los cambrers, per \u00e7o com volia mudar les cortines de ra\u00e7 e posar-n\u2019i unes altres de seda totes brodades, dient:<\/p>\n

\u2013Lo emperador me ha dit que vol aquesta nit venir ac\u00ed, e desig-li fer una poca de festa per \u00e7o com ha gran temps que no y \u00e9s vengut.<\/p>\n

Feu<\/a> prestament desfer tota la cambra e feu-la<\/a> emparamentar tota de draps de brocat e de seda. Apr\u00e9s feu<\/a> molt b\u00e9 perfumar la cambra e lo lit.<\/p>\n

Com hagueren sopat, la emperadriu se retragu\u00e9 dient que lo cap li dolia; e dix-li una donzella, qui\u00b7s nomenava Elizeu, en pres\u00e8ncia de totes les altres:<\/p>\n

\u2013Senyora, \u00bfvol vostra altesa que fa\u00e7a venir los metges perqu\u00e8 us donen remey?<\/p>\n

\u2013Fes lo que\u00b7t vulles \u2014dix la emperadriu\u2014, mas dona orde que lo emperador no senta res perqu\u00e8 no\u00b7s scus\u00e0s de venir ac\u00ed sta nit.<\/p>\n

Prestament vengueren los metges e tocaren-li lo pol\u00e7, e trobaren-lo-y molt mogut per lo moviment que tenia, que s\u2019esperava entrar en li\u00e7a de camp clos ab cavaller jove e dubtava la perillosa batalla. Digueren los metges:<\/p>\n

\u2013Bo ser\u00e0, senyora, que la magestat vostra prenga huns pochs de canyamons confits ab hun got de malvesia, e aleujar-vos han lo cap e faran-vos dormir.<\/p>\n

Resp\u00f2s la emperadriu:<\/p>\n

\u2013Yo pens b\u00e9 que ser\u00e0 molt poch lo meu dormir, per lo gran mal que sent, e molt menys lo reposar, car, segons la disposici\u00f3 que\u00b7m sent, yo crech cercar\u00e9 tots los recons del lit.<\/p>\n

\u2013Senyora \u2014digueren los metges\u2014, si tal cars era com la magestat vostra ha rahonat, trameteu prestament per nosaltres. O si preneu plaer que fa\u00e7am la vetla a la porta de la vostra cambra, o ac\u00ed dins, perqu\u00e8 de hora en hora vos pugam mirar en la cara, e ax\u00ed passarem tota la nit.<\/p>\n

\u2013Tal servey \u2014dix la emperadriu\u2014 no accepte a present, <ni><\/sup><\/a> tal proferta, car tot lo lit vull tenir per meu, e no vull que neg\u00fa de vosaltres me mir\u00e0s en la cara si en negun delit stava, car tal mal com yo tinch no comporta vista de neg\u00fa. E ab aquesta vos ne podeu anar, car yo\u00b7m vull posar en lo lit.<\/p>\n

Los metges se partiren. Com foren a la porta li digueren que no s\u2019oblid\u00e0s los confits e aquells remull\u00e0s b\u00e9 ab la malvesia, que gran b\u00e9 li farien en lo ventrell. E la emperadriu fon obedient, que una gran capsa se\u2019n menj\u00e0; apr\u00e9s los remull\u00e0 molt b\u00e9. E man\u00e0 que perfumasen molt b\u00e9 lo lit, y en los len\u00e7ols y en los coxins feu<\/a> posar alg\u00e0lia. Com a\u00e7\u00f2 fon fet, ella ben perfumada, man\u00e0 a les sues donzelles que se n\u2019anassen a dormir e que tancasen la porta de la cambra sua.<\/p>\n

E en la cambra de la emperadriu havia hun retret hon ella se acostumava de ligar, e en lo retret havia una porta que exia en hun terrat hon Yp\u00f2lit stava. E al levar que ella\u00b7s feu<\/a>, Eliseu ho sent\u00ed e lev\u00e0\u2019s prestament, pensant que tingu\u00e9s algun mal. E trobant-se en la cambra, dix-li:<\/p>\n

\u2013\u00bfQu\u00e8 t\u00e9 la altesa vostra que ax\u00ed us sou levada? \u00bfSentiu-vos m\u00e9s mal que no fe\u00fdeu?<\/p>\n

\u2013No \u2014resp\u00f2s la emperadriu\u2014, ans me sent molt b\u00e9, mas era\u2019m oblidat de dir aquella devota oraci\u00f3 que yo acostume cascuna nit de dir.<\/p>\n

Dix Eliseu:<\/p>\n

\u2013Senyora, feu-me tanta de merc\u00e9 que vostra altesa la\u2019m vulla dir.<\/p>\n

\u2013So<\/a> contenta \u2014dix la emperadriu\u2014. E \u00e9s aquesta, que en la nit, la primera stela que veur\u00e0s, agenolla\u2019t en terra, e dir\u00e0s tres paternostres e tres avemaries en rever\u00e8ncia dels tres reys d\u2019Orient, que\u00b7ls pl\u00e0cia voler-te recaptar gr\u00e0cia ab lo glori\u00f3s D\u00e9u Jes\u00fas e ab la sua sacrat\u00edssima Mare, que ax\u00ed com ells foren guiats e guardats, anant vetlant, dormint e estant, de les mans del rey Herodes, que\u00b7ls pl\u00e0cia voler-te recaptar gr\u00e0cia que sies liberada de vergonya e inf\u00e0mia, e que totes les tues coses sien prosperades e aumentades en tot b\u00e9. E sies certa que obtendr\u00e0s tot lo que vulles. E no\u00b7m torbes de ma devoci\u00f3.<\/p>\n

La donzella se\u2019n torn\u00e0 al lit e la emperadriu entr\u00e0 en lo retret. E com conegu\u00e9 que la donzella era en lo lit e sent\u00ed tocar la hora de la asignaci\u00f3, vest\u00ed\u2019s sobre la camisa una roba de vellut vert forrada de marts gebelins. E uberta la porta del terrat, veu<\/a> star a Yp\u00f2lit st\u00e9s per lo terrat, perqu\u00e8 no pogu\u00e9s esser vist per neguna part. Tingu\u00e9-u a molta gl\u00f2ria, pensant que aquell guardaria molt la sua honor.<\/p>\n

Com Yp\u00f2lit la veu,<\/a> si b\u00e9\u00b7s fe\u00ffa la nit molt scura, lev\u00e0\u2019s prestament e an\u00e0 devers ella, e donant dels genolls en la dura terra, bes\u00e0-li les mans. E volia-li besar los peus, mas la valerosa senyora no u comport\u00e0, mas bes\u00e0\u2019l moltes voltes en la boca. Pres-lo per la m\u00e0, mostrant-li infinida amor, e dix-li que anassen a la cambra. E dix Yp\u00f2lit:<\/p>\n

\u2013Senyora, la magestat vostra me haur\u00e0 de perdonar, que jam\u00e9s entrar\u00e9 en la cambra fins a tant que lo meu desig senta part de la gl\u00f2ria sdevenidora.<\/p>\n

E pres-la en los bra\u00e7os e pos\u00e0-la en terra, e aqu\u00ed sentiren la \u00faltima fi de amor.<\/p>\n

Apr\u00e9s, ab grand\u00edssima let\u00edcia se n\u2019entraren en lo retret. Yp\u00f2lit, mostrant molta gran contentaci\u00f3, donant-li pau verdadera, ab alegre \u00e0nimo e gest amor\u00f3s li feu<\/a> principi a hun tal parlar.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCLXI<\/h2>\n

COM YP\u00d2LIT MOSTRA DE PARAULA LA CONTENTACI\u00d3 QUE T\u00c9 DE SA SENYORA<\/p>\n

\u2013Si gos\u00e0s dir la gl\u00f2ria que mos sentiments an aquesta hora senten en haver at\u00e9s la gran perfecci\u00f3 que en la magestat vostra tinch coneguda, no crech jam\u00e9s la mia lengua fos suficient en poder referir tanta gentilesa com en la exceŀlent\u00edssima persona vostra se troba. No s\u00e9 ab quin mij\u00e0 ni art de paraules vos puga manifestar quanta \u00e9s la amor que us porte, e quant de hora en hora aumenta en mi, car certament no \u00e9s en ma pot\u00e8ncia la menor part de aquella recitar-vos pogu\u00e9s, ni menys volria que per boca d\u2019altri hagu\u00e9s a sentir vostra altesa en quina posessi\u00f3\u00b7m t\u00e9, car pensant-me dar spay de tan penada vida, mos mals doble dolor pendrien.<\/p>\n

No tard\u00e0 la emperadriu, ab cara e gest afable, en fer-li semblant resposta.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCLXII<\/h2>\n

R\u00c8PLICA QUE FA LA EMPERADRIU A YP\u00d2LIT<\/p>\n

\u2013Encara que la mia pensa sia stada turmentada, no resta que no\u00b7m trobe en lo m\u00e9s alt grau de conexen\u00e7a de tu, la qual cosa, per no ofendre tanta singularitat que\u00b7n tu yo trobe, no\u00b7m clamar\u00e9 de tu, ni menys de D\u00e9u ni de mi matexa, puix ab tan gran partit meu t\u2019\u00e9 sabut guanyar.<\/p>\n

\u2013Senyora \u2014dix Yp\u00f2lit\u2014, no \u00e9s ara temps de fer moltes rahons, sin\u00f3 que us deman de molta gr\u00e0cia e merc\u00e9 que anem al lit, e all\u00ed parlarem de altres negocis que aumentaran lo vostre delit e ser\u00e0 molta consolaci\u00f3 mia.<\/p>\n

E dit a\u00e7\u00f2, Yp\u00f2lit prestament fon despullat; an\u00e0 a la gentil vella e despull\u00e0-li la roba que vestia, e rest\u00e0 en camisa. E tenia la sua noble persona de tanta gentilea e disposici\u00f3 que coneguera, qui en tal so la ves, com era donzella que possehia tanta bellea com en lo m\u00f3n trobar-se pogu\u00e9s. E sa filla Carmesina, en moltes coses li era semblant, mas no generalment en totes, car aquesta en son temps la exceŀlia. Lo galant la pres al bra\u00e7 e puj\u00e0-la en lo lit. E aqu\u00ed stigueren parlant e burlant ax\u00ed com de persones enamorades se acostuma. Com fon passada mijanit, la senyora lan\u00e7\u00e0 hun gran sospir.<\/p>\n

\u2013\u00bfPer qu\u00e8 sospira vostra magestat? \u2014dix Yp\u00f2lit\u2014. Digau-m\u2019o, yo us clam merc\u00e9, s\u00ed D\u00e9u vos dexe tot vostre desig complir. \u00bfSeria stat per poca contentaci\u00f3 que tingau de mi?<\/p>\n

\u2013Tot lo contrari \u00e9s del que dius \u2014dix la emperadriu\u2014, car ans me \u00e9s aumentada la voluntat, per \u00e7o com en lo principi te tenia en figura de bo, ara de molt millor e m\u00e9s valent. Mas la causa del meu sospir no \u00e9s stat per pus sin\u00f3 que\u00b7m dolch de tu, que\u00b7t tendran per heretge.<\/p>\n

\u2013\u00a1Com, senyora! \u2014dix Yp\u00f2lit\u2014. \u00bfQuines coses he fetes yo que per heretge me hagen a tenir?<\/p>\n

\u2013Certament \u2014dix la emperadriu\u2014, s\u00ed poden fer, per \u00e7o com te est enamorat de ta mare e has mostrada la tua valentia.<\/p>\n

\u2013Senyora \u2014dix Yp\u00f2lit\u2014, neg\u00fa no t\u00e9 not\u00edcia del vostre molt valer sin\u00f3 yo, qui mire la vostra galant persona qui t\u00e9 compliment de tota perfecci\u00f3 e no veig res qui desmesiat sia.<\/p>\n

De aquestes coses e moltes altres passaren los dos enamorats ab tots aquells delits e lepolies qui solen passar per los qui b\u00e9\u00b7s volen. E no dormiren de tota la nit, que quasi lo dia volia venir. E b\u00e9 dix veritat la emperadriu als metges que poch seria aquella nit lo seu dormir. E ja cansats de vetlar, adormiren-se, que ja era de dia.<\/p>\n

Com fon ja gran dia, la donzella Eliseu, que ja s\u2019era acabada de vestir, entr\u00e0 en la cambra de la emperadriu per demanar-li com stava ni si volia res manar-li. Com se fon acostada al lit, veu<\/a> hun home al costat de la emperadriu, qui tenia lo bra\u00e7 st\u00e9s, e lo cap del galant sobre lo bra\u00e7 e la boca en la mamella.<\/p>\n

\u2013\u00a1Ay, sancta Maria val! \u2014dix Eliseu\u2014. \u00bfQui \u00e9s aquest tra\u00ffdor renegat qui ha decebuda ma senyora?<\/p>\n

Fon en temptaci\u00f3 de cridar grans crits, volent dir: \u00abMuyra lo tra\u00ffdor que ab cautela e ab decepci\u00f3 \u00e9s entrat en aquesta cambra per possehir lo goig de aquest benavanturat lit.\u00bb Apr\u00e9s pens\u00e0 que neg\u00fa no tinguera tan gran atreviment de entrar all\u00ed sens voluntat sua, e lo enparamentar de la cambra no era stat fet sens gran misteri. E fe\u00ffa son poder de con\u00e9xer-lo e no podia, per \u00e7o com tenia lo cap baix e no\u00b7l podia b\u00e9 devisar. Tenia dubte que les altres donzelles no entrassen en la cambra per servir a la emperadriu, ax\u00ed com havien acostumat. Eliseu entr\u00e0 hon dormien e dix-los:<\/p>\n

\u2013La senyora vos mana que no ixcau de la cambra perqu\u00e8 no fa\u00e7au remor, perqu\u00e8 no ha prou contentats los ulls del seu delit\u00f3s dormir en qu\u00e8 est\u00e0.<\/p>\n

Apr\u00e9s mija hora passada, los metges vengueren per saber la emperadriu com stava. La donzella an\u00e0 a la porta e dix com la senyora reposava, per \u00e7o com en la nit havia hun poch congoxat.<\/p>\n

\u2013Nosaltres starem ac\u00ed \u2014digueren los metges\u2014 fins a tant que sa magestat sia desperta, car ax\u00ed nos ho ha manat lo senyor emperador.<\/p>\n

La donzella, no sabent pendre remey en si \u2014ni sabia si la despert\u00e0s o no\u2014, stava en aquell pensament, e dur\u00e0-li tant fins que l\u2019emperador toc\u00e0 a la porta de la cambra. La donzella, enujada e no ab prou paci\u00e8ncia ni discreci\u00f3, an\u00e0 cuytadamant al lit e crid\u00e0 ab veu baixa:<\/p>\n

\u2013\u00a1Levau, senyora, levau, que la mort vos \u00e9s ve\u00ffna! Lo trist de vostre marit toca a la porta e sab que ab deslealtat, en perjuh\u00ed de la sua pr\u00f2spera persona, lo haveu indignament of\u00e9s, sens causa ne rah\u00f3 alguna. \u00bfQui \u00e9s aquest cruel qui tanta dolor ab si porta que prop de v\u00f3s stiga?:<\/p>\n

\u00bf\u00c9s rey no conegut?<\/i>
\nPrech al subiran D\u00e9u,<\/i>
\nque corona de foch<\/i>
\nal cap, li veja yo posar<\/i>
\nSi \u00e9s duch,<\/i>
\nen car\u00e7re perp\u00e8tua,<\/i>
\nlo veja yo finar<\/i>
\nSi \u00e9s marqu\u00e9s,<\/i>
\nde r\u00e0bia les mans e los peus,<\/i>
\nli veja yo menjar<\/i>
\nSi \u00e9s comte,<\/i>
\nde males armes dega morir<\/i>
\nSi \u00e9s vezcomte,<\/i>
\nab spasa de turch<\/i>
\nlo cap fins al melich<\/i>
\nlo veja yo en hun colp partir<\/i>
\nE si \u00e9s cavaller,<\/i>
\nen fortuna v\u00e0lida, en la mar,<\/i>
\ntota pietat apart posada,<\/i>
\nen lo m\u00e9s fondo fine sos dies.<\/i><\/div>\n

E si en mi habit\u00e0s tanta virtut com possehia la reyna Pantasilea, yo\u00b7l ne fera penedir, mas lo trist costum \u00e9s dolre e plorar.<\/p>\n

Com la emperadriu se veu<\/a> despertar en tan mal so, pijor que de trompeta, l\u2019\u00e0nimo no don\u00e0 sfor\u00e7 a la lengua que pogu\u00e9s parlar, ans rest\u00e0 inmoble, que no pogu\u00e9 parlar. Yp\u00f2lit no entengu\u00e9 les paraules de la donzella sin\u00f3 la veu. E per no \u00e9sser conegut, pos\u00e0 lo cap davall la roba. E veu<\/a> la gran congoxa que la senyora tenia; pos\u00e0-li lo bra\u00e7 damunt lo coll e feu-la<\/a> abaxar davall la roba e deman\u00e0-li qu\u00e8 era la causa de la gran passi\u00f3 que tenia.<\/p>\n

\u2013\u00a1Ay, lo meu fill! \u2014dix la emperadriu\u2014. En aquest m\u00f3n no\u00b7s pot at\u00e9nyer hun goig complit. \u00a1Leva\u2019t! \u00a1Vet l\u2019emperador a la porta! La tua vida e la mia, en aquesta hora en les mans de D\u00e9u st\u00e0. E si yo no\u00b7t puch parlar, o tu a mi, perdona\u2019m de bon cor, car s\u00ed\u00b7m far\u00e9 yo a tu; que ara veig que aquest dia ser\u00e0 stat lo principi e fi de tota la tua felicitat e delit, e darrer terme de la tua vida e de la mia. Molt ser\u00e0 cosa enujosa a mi que apr\u00e9s la tua mort yo no puga banyar lo teu sepulcre ab les mies adolorides l\u00e0grimes e portar los meus cabells arrufats. No\u00b7m por\u00e9 lansar sobre lo teu cors mort dins la sgl\u00e9sia e pendre de aquell frets besars, trists e amarchs.<\/p>\n

Com Yp\u00f2lit ho\u00fd dir semblants paraules a la emperadriu, pres-li gran pietat de si mateix, ax\u00ed com aquell qui en semblants negocis jam\u00e9s se era vist. E ab poca edat que tenia, feu<\/a> companyia a la emperadriu, servint-la de l\u00e0grimes m\u00e9s que de consell ni remey. Emper\u00f2 preg\u00e0 a la donzella que li fes gr\u00e0cia que li port\u00e0s la spasa qui en lo retret stava, e dix, cobrat \u00e0nimo:<\/p>\n

\u2013Ac\u00ed vull pendre martiri davant la magestat vostra e retre l\u2019esperit, e tendr\u00e9 la mia mort per ben spletada.<\/p>\n

En aquell cars la emperadriu no sent\u00ed remor neguna. Dix a Yp\u00f2lit:<\/p>\n

\u2013V\u00e9s, fill meu, salvat en aquell retret E si \u00e9s cosa de gran import\u00e0ncia, yo\u00b7ls tendr\u00e9 a noves e tu por\u00e0s dar passament a la tua vida, la qual desige ab honor e stat visques en aquest m\u00f3n.<\/p>\n

\u2013Qui\u00b7m dava tot l\u2019Imperi Grech e quatre voltes m\u00e9s que no \u00e9s, yo no desempararia la magestat vostra. La vida e tot quant he vull abandonar ans que partir-me de vostra altesa; e suplich-vos que\u00b7m beseu en senyal de fermetat \u2014dix Yp\u00f2lit.<\/p>\n

Hoynt dir la emperadriu les paraules des\u00fas dites, li aument\u00e0 la dolor e, ax\u00ed com aument\u00e0 en molta dolor, necessitat la requer\u00ed que aument\u00e0s en molta amor. E no sent\u00ed remor neguna. An\u00e0 a la porta de la cambra per scoltar si sentiria gent d\u2019armes o altre indici de mal, e veu,<\/a> per una poqueta fenella que\u00b7n la porta era, a l\u2019emperador e als metges qui del seu mal disputaven. E ax\u00ed hagu\u00e9 plena not\u00edcia que lo fet no era res. E torn\u00e0 corrent devers Yp\u00f2lit e pres-lo per les orelles e bes\u00e0\u2019l stretament, e dix-li:<\/p>\n

\u2013Lo meu fill, per la molta amor que\u00b7t porte, te prech que vages en aquell retret fins a tant que l\u2019emperador ab los metges yo\u00b7ls puga donar alguna justa causa d\u2019escusaci\u00f3.<\/p>\n

\u2013Senyora \u2014dix Yp\u00f2lit\u2014, en totes les coses del m\u00f3n ser\u00e9 pus obedient a la magestat vostra que si m\u2019hagu\u00e9sseu comprat per catiu. Per\u00f2 no\u00b7m maneu partir-me de ac\u00ed, perqu\u00e8 yo ignore si venen<\/a> per algun mal a fer en la vostra persona.<\/p>\n

\u2013No dubtes en res \u2014dix la emperadriu\u2014, car gran tumult fora<\/a> per tot lo palau, e yo conech b\u00e9 que no \u00e9s res del que Eliseu m\u2019a<\/a> dit.<\/p>\n

Yp\u00f2lit prestament se n\u2019entr\u00e0 en lo retret e la emperadriu se torn\u00e0 al lit e feu<\/a> obrir les portes de la cambra.<\/p>\n

L\u2019emperador e los metges vengueren al lit e parlaren ab ella, demanant-li del seu mal ni com se era trobada aquella nit. La emperadriu resp\u00f2s que la dolor del cap ab la passi\u00f3 del ventrell no la havien deixada en tota la nit dormir ni reposar fins que les steles del cel se foren amagades.<\/p>\n

\u2013E en aquell cars, los meus ulls no podent comportar la vetla, me adorm\u00ed. E sent-me ara molt pus alegra e contenta que no en lo principi. E fon-me semblant que, si m\u00e9s hagu\u00e9s durat aquell plasent dormir, lo qual me paria que la mia \u00e0nima en una nit tanta consolaci\u00f3 sent\u00eds. Per\u00f2 en aquest m\u00f3n la persona no pot at\u00e9nyer sol hun dia o una nit goig complit, car, en dolor\u00f3s despertar que aquesta donzella me ha fet, me so<\/a> tant alterada que lo meu sperit \u00e9s restat ab la major passi\u00f3 que dir no\u00b7s poria. E si yo podia tornar en aquell cars mateix, me seria molt gran consolaci\u00f3, podent tocar e tenir en los meus bra\u00e7os les coses que ame hi he amades en aquest m\u00f3n. E crech que, podent yo att\u00e9nyer a\u00e7\u00f2, me seria parad\u00eds en aquest m\u00f3n e compliment de gl\u00f2ria. E podeu creure, senyors, que si yo podia tornar en aquell glori\u00f3s rep\u00f2s, la mia \u00e0nima seria tant contenta que yo seria prestament guarida.<\/p>\n

Dix l\u2019emperador:<\/p>\n

\u2013Digau, senyora, \u00bfqu\u00e8 era lo que en los vostres bra\u00e7os ten\u00edeu?<\/p>\n

Resp\u00f2s la emperadriu:<\/p>\n

\u2013Senyor, lo major b\u00e9 que en lo m\u00f3n yo he tengut, e encara lo ame sobre totes les persones del m\u00f3n. E puch dir ab veritat que, yo stant en la piadosa vetla, me adorm\u00ed e prestament me don\u00e0 de parer que stava en camisa, ab una roba curta forrada de marts gebelins, de color de vellut vert, e que era en hun terrat per dir la oraci\u00f3 que acostume dir als tres reys de Orient. E complida que hagu\u00ed la beneyta oraci\u00f3, hoh\u00ed una veu qui\u00b7m dix: No te\u2019n vages, que en aquest loch haur\u00e0s la gr\u00e0cia que demanes. E no tard\u00e0 que viu venir lo meu tant amat fill, acompanyat de molts cavallers tots vestits de blanch, e portava a Yp\u00f2lit per la m\u00e0 e, acostant-se a mi, me prengueren les mans los dos e besaven-les-me, e volien-me besar los peus, e yo consentir no u volia. E aseguts en lo pa\u00ffment del terrat, passam moltes rahons de consolaci\u00f3 en les quals yo prengu\u00ed molt gran delit, e foren tals e tan delitoses que jam\u00e9s del cor me exiran.<\/p>\n

Apr\u00e9s nos ne entram en la cambra, tenint-lo per la m\u00e0, e mon fill e yo posam-nos en lo lit, e yo pos\u00ed-li lo meu bra\u00e7 dret dej\u00fas les sues spatles, e la sua boca besava les mies mamelles. Jam\u00e9s tan plasent dormir no sent\u00ed, e de\u00ffa\u2019m lo meu fill: \u00abSenyora, puix a mi no podeu haver en aquest miserable de m\u00f3n, teniu per fill a mon germ\u00e0 Yp\u00f2lit, car yo l\u2019ame tant com fas a Carmesina.\u00bb E com de\u00ffa aquestes paraules stava gitat prop de mi. E Yp\u00f2lit, per obedi\u00e8ncia, stava agenollat enmig de la cambra. E yo li deman\u00ed hon era la sua habitaci\u00f3, e dix-me que en parad\u00eds era coŀlocat entre los m\u00e0rtirs cavallers per \u00e7o com era mort en batalla contra infels. E no li pogu\u00ed m\u00e9s demanar per \u00e7o com Eliseu me despert\u00e0 ab m\u00e9s adolorit so que de trompeta.<\/p>\n

\u2013\u00bfNo us ho dich yo \u2014dix l\u2019emperador\u2014 que tot son parlar no era sin\u00f3 de son fill?<\/p>\n

\u2013\u00a1Ay, senyor \u2014dix la emperadriu\u2014, que a neg\u00fa no cost\u00e0 tant com a mi! E\u00b7n aquest bra\u00e7 lo tenia yo, la sua plasent boca tocava los meus pits. E los somnis que en la matinada se fan, molts ne ixen verdaders. E yo pens que encara no se\u2019n deu \u00e9sser anat. Volria sperimentar, dormint, si\u00b7m tornaria a parlar, e que torn\u00e0s en lo delit que stava.<\/p>\n

\u2013Yo us prech \u2014dix l\u2019emperador\u2014 que no us poseu aqueixes follies en lo cap, e levau-vos del lit si b\u00e9 stau, car tals coses com v\u00f3s rahonau, qui m\u00e9s hi met m\u00e9s hi pert.<\/p>\n

\u2013Yo us suplich, senyor \u2014dix la emperadriu\u2014, que per la salut mia e per lo delit que yo espere aconseguir, vos pl\u00e0cia lexar-me hun poch reposar, car tots los ulls tinch entelats de poch dormir.<\/p>\n

\u2013Senyor \u2014digueren los metges\u2014, b\u00e9 se\u2019n por\u00e0 anar la magestat vostra e dexem-la dormir, que si aquest delit li levam seria poca admiraci\u00f3 no aument\u00e0s la sua malaltia en major grau que no \u00e9s.<\/p>\n

L\u2019emperador se part\u00ed e feren exir totes les donzelles de la cambra sin\u00f3 Eliseu, que y rest\u00e0. Com les portes foren tancades, la emperadriu feu<\/a> tornar a Yp\u00f2lit en son loch e dix a la donzella:<\/p>\n

\u2013Puix la sort ha perm\u00e9s tu has hagut a sentir en aguests afers, dona orde que de tot ton poder vulles servir a Yp\u00f2lit m\u00e9s que a la mia persona. E posa\u2019t en aquell retret fins tant hajam hun poch dormit, e tu ser\u00e0s en ma openi\u00f3 e m\u00e9s favorida de totes les altres, e yo\u00b7t casar\u00e9 m\u00e9s altament de totes. Apr\u00e9s, Yp\u00f2lit te dir\u00e0 tant de sos b\u00e9ns que tu\u00b7n ser\u00e0s ben contenta.<\/p>\n

\u2013Ja no m\u2019ajut D\u00e9u \u2014dix Eliseu\u2014 si yo tinch voluntat neguna a Yp\u00f2lit, de servir-lo ne menys en amar ne honrar-lo, mas per suplir al que\u00b7m mana la magestat vostra ho far\u00e9. Altrament, no\u00b7m volria \u00e9sser abaxada en terra per pendre una agulla per ell, ans vos dich jam\u00e9s port\u00ed m\u00e9s mala voluntat a home del m\u00f3n com fas a ell, des que l\u2019\u00e9 vist en tal so star prop de vostra altesa. \u00a1Le\u00f3 famejant volria que li menj\u00e0s los ulls e la cara e encara tota la presona!<\/p>\n

Resp\u00f2s Yp\u00f2lit:<\/p>\n

\u2013Donzella, jam\u00e9s pens\u00ed en fer-vos enuig que ab delliberada pensa ho fes. E yo us vull amar e fer per v\u00f3s sobre totes les donzelles del m\u00f3n.<\/p>\n

\u2013Feu per les altres \u2014dix Eliseu\u2014, que de mi no hajau cura, car no\u00b7m plau acceptar res que de v\u00f3s sia.<\/p>\n

E prestament se n\u2019entr\u00e0 en lo retret e all\u00ed se pres fortment a plorar.<\/p>\n

E los dos amants restaren en lo lit, tant que era quasi hora de vespres com ells se levaren. E trobaren la donzella que encara stava plorant. Com los veu<\/a> entrar per lo retret cess\u00e0 son plor e don\u00e0 remey a la sua dolor la emperadriu, aconsolant-la. E pregu\u00e0-la no\u00b7s don\u00e0s res en lo fet de Yp\u00f2lit. E a\u00e7\u00f2 fehia havent dupte que no descubr\u00eds lur fet.<\/p>\n

\u2013Senyora \u2014dix la donzella\u2014 no dupte la majestat vostra de mi, que yo pendria pacientment la mort ans que yo parl\u00e0s res sens manament vostre a persona del m\u00f3n, car yo veig la p\u00e8rdua de vostra altesa seria tanta que tot martiri ne passaria, e m\u00e9s cruel que no donaren a neng\u00fa dels ap\u00f2stols. Lo segon dupte no temau. En pres\u00e8ncia o en abs\u00e8ncia, yo far\u00e9 tots los serveis que por\u00e9 a Yp\u00f2lit per contemplaci\u00f3 de la magestat vostra.<\/p>\n

La emperadriu rest\u00e0 contenta; lex\u00e0 Yp\u00f2lit en lo retret e torn\u00e0\u2019s al lit, fent obrir les portes de la cambra. E prestament fon aqu\u00ed sa filla e totes les dones e donzelles e lo emperador e los metges. E torn\u00e0\u2019ls a recitar lo plasent somni que fet havia.<\/p>\n

Lo dinar fon prest, e la emperadriu menj\u00e0 ax\u00ed com a persona cansada de molt caminar; e la donzella pos\u00e0 sa dilig\u00e8ncia en molt ben servir a Yp\u00f2lit, e don\u00e0-li a menjar un parell de faysans e tot lo que li fon mester per a la humanal vida, e tenint-lo a prop de colacions singulars perqu\u00e8 no s\u2019anuj\u00e0s. E com no volia menjar, preguava\u2019l-ne de part de sa senyora. Yp\u00f2lit la posava en noves ab moltes burles y ella jam\u00e9s li responia sin\u00f3 en lo que tocava a son servir.<\/p>\n

Ax\u00ed stigu\u00e9 la emperadriu, que no\u00b7s lev\u00e0 del lit fins a l\u2019endem\u00e0, que lo emperador ja s\u2019era dinat. E com se fon ligada, entr\u00e0 en la capella per hoyr missa; e fon gran contradici\u00f3 entre los capellans si a tal hora devien consagrar, com lo migjorn fos passat.<\/p>\n

E\u00b7n semblant ventura e delit stigu\u00e9 Yp\u00f2lit dins lo retret per una setmana. Com la senyora conegu\u00e9 que prou l\u2019avia spletat, don\u00e0-li comiat dient-li que altre dia, com se seria descansat, poria tornar dins en la cambra e poria pendre d\u2019ella tot lo que plasent li fos. E la emperadriu tragu\u00e9 de una caixa hon tenia les sues joyes un collar d\u2019or fet a forma de miges lunes, e en les puntes de cascuna luna havia dues grosses perles, una en cascun cap, e alt, enmig de la luna, un gros diamant, e davant venia una cadeneta d\u2019acer ab una pinya d\u2019or tota smaltada, e la meytat era uberta e l\u2019altra closa, e los pinyons qui dins eren, grossos rob\u00eds. No crech tan saborosos pinyons jam\u00e9s foren vists. Aquesta sabor sabia Yp\u00f2lit, qui gustada l\u2019avia. E en la part de la pinya que stava closa, en cascuna clofolla havia un diam\u00e0 o un rob\u00ed, o maracde o safir, e no penseu que fos de tan pocha stima que no valgu\u00e9s pasats cent m\u00edlia ducats. E la emperadriu, de ses mans la y pos\u00e0 al coll e dix-li:<\/p>\n

\u2013Pregua a D\u00e9u, Yp\u00f2lit, que yo\u00b7t vixcha, car pocha admiraci\u00f3 ser\u00e0 que yo no\u00b7t fa\u00e7a, ans de molts anys, corona real portar. Ara a\u00e7\u00f2 per amor de mi portar\u00e0s e, com te ser\u00e0 present a la vista, ser\u00e0s en recort de aquella qui t\u2019ama tant com a la sua vida.<\/p>\n

Yp\u00f2lit se agenoll\u00e0 en terra e feu-li<\/a> infinides gr\u00e0cies, e bes\u00e0-li la m\u00e0 e la boca, e dix-li:<\/p>\n

\u2013Senyora, \u00bfcom vol la magestat vostra desexir-se de una tan singular joya per donar-la a mi? Car si yo la tenia, la daria a vostra altesa, en qui seria mils spletada, per qu\u00e8 us suplich que la cobreu.<\/p>\n

Resp\u00f2s la emperadriu:<\/p>\n

\u2013Yp\u00f2lit, no refuses jam\u00e9s res que ta enamorada te done, car regla comuna \u00e9s, qui \u00e9s major en dignitat, la primera vegada que prenen amistat, deu donar a l\u2019altre, qui no u deu refusar.<\/p>\n

\u2013Donchs, senyora, \u00bfqu\u00e8 ordenau de ma vida? \u00bfQu\u00e8 voleu que fa\u00e7a?<\/p>\n

\u2013Prech-te que\u00b7t pl\u00e0cia voler-te\u2019n anar, car yo tinch grand\u00edssim dupte que lo emperador dem\u00e0 no entr\u00e0s en aquest retret e no\u00b7t trob\u00e0s a\u00e7\u00ed. V\u00e9s-te\u2019n ara, que, apr\u00e9s, altres dies ser\u00e0s a temps a poder-hi tornar, e deixa passar aquest dupte que tinch.<\/p>\n

Yp\u00f2lit se pres a riure; ab cara afable e humil gest li present\u00e0 paraules de semblant stil.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCLXIII<\/h2>\n

LA COMPARACI\u00d3 DE LA VINYA QUE FA YP\u00d2LIT A LA EMPERADRIU<\/p>\n

\u2013Conegut tinch que ab gran desegualtat so<\/a> amat de vostra altesa, per v\u00f3s \u00e9sser certa de la molta amor que us porte, com sia tanta que passa m\u00e9s del que ordena ma vida humana; e en a\u00e7\u00f2 me obliga la molta gentilea que en vostra magestat tinch coneguda. Mas tinch-me per desert com pens en lo poch amor que\u00b7m mostrau o poca contentaci\u00f3 que teniu de mi com ax\u00ed\u00b7m dau comiat, car com pens en l\u2019abs\u00e8ncia vostra, que no us veur\u00e9 ax\u00ed com he fet en aquests benaventurats dies, se causa dins mi una strema dolor inremeyable. E per venir prest al que vull dir, ne pren a la magestat vostra ax\u00ed com feu<\/a> un home que era molt congoxat de cruel fam, ax\u00ed com yo de amor. E anant per son cam\u00ed perd\u00e9 aquell e pervench en una gran spessura d\u2019arbres, no podent de aquell loch exir fins al mat\u00ed. E mirant a totes parts si veure poria alguna poblaci\u00f3 qui prop fos, e anant tot lo dia, vila ni loch jam\u00e9s pogu\u00e9 veure, e la fam que tenia era en tanta cantitat y tan strema que ab fatiga gran anar podia. Fon-li for\u00e7at per la nit de aturar-se e pendre posada en s\u00f2l de terra.<\/p>\n

\u00bbLo seg\u00fcent dia, lo cel molt clar e net, ab lo major sfor\u00e7 que li fon possible, puj\u00e0 alt en una montanya qui a poca dist\u00e0ncia li era vehina e veu<\/a> un castell luny. Tingu\u00e9 son dret cam\u00ed devers aquella part ab inestimable fam que ab si portava. E pervengut prop del castell, lo senyor d\u2019aquell, qui era un cavaller, stava en una finestra e de luny veu<\/a> venir l\u2019ome e tingu\u00e9-li sment de quina part venia ni hon anava. Com fon prop del castell, veu<\/a> una vinya ab molts ra\u00ffms; deix\u00e0 lo cam\u00ed que anava devers lo castell e entr\u00e0-se\u2019n dins la vinya. Com lo cavaller lo y veu<\/a> entrar, crid\u00e0 hu de sos servidors e dix-li:<\/p>\n

\u00bb\u2013V\u00e9s prestament a la vinya e trobar\u00e0s all\u00ed un home. Guarda no li digues res, mas pren-te guarda qu\u00e8 fa e prestament m\u2019o torna a dir l\u2019estament en qu\u00e8 st\u00e0.<\/p>\n

\u00bbLo servidor fon tornat e dix:<\/p>\n

\u00bb\u2014Senyor, v\u00f3s lo trobareu gitat en terra, e ab les mans pren los ra\u00ffms sens rompre\u2019ls del cep e a mossos los st\u00e0 menjant e no cura de mirar si s\u00f3n verts ni madurs. Ax\u00ed\u00b7ls se menja.<\/p>\n

\u00bb\u2013Senyal \u00e9s \u2014dix lo cavaller\u2014 que bons li saben. Torna-y e veges qu\u00e8 fa.<\/p>\n

\u00bbLo servidor fon tornat e dix a son senyor:<\/p>\n

\u00bb\u2013A grapades los cull e ax\u00ed\u00b7ls se menja.<\/p>\n

\u00bb\u2013Dexa\u2019l star, que bons li saben. Torna-y altra volta.<\/p>\n

\u00bbLo servidor fon tornat e dix:<\/p>\n

\u00bb\u2013Senyor, ja no\u00b7ls menja ab aquella sabor. Ara los pren de quatre en quatre e de V en V.<\/p>\n

\u00bb\u2013Dexa\u2019l star, que encara hi troba sabor.<\/p>\n

\u00bbE altra vegada que hi torn\u00e0, dix:<\/p>\n

\u00bb\u2013Senyor, ja cercha los que s\u00f3n ben madurs e posa\u2019ls-se en la boca e menja\u2019s la molla de dins e lan\u00e7a la pellofa.<\/p>\n

\u00bbAb grans crits, li dix:<\/p>\n

\u00bb\u2014V\u00e9s, cuyta e digues-li que ixqua de la mia vinya, que ara la\u2019m tala tota.\u00bb<\/p>\n

\u00bbTal demostraci\u00f3 fa la magestat vostra, senyora, a mi, que so<\/a> entrat en aquesta cambra e menjava los ra\u00ffms a mossos y a grapades, de quatre en quatre e de V en V, e l\u2019altesa vostra no\u00b7m de\u00ffa que me n\u2019an\u00e0s, ni de l\u2019emperador que degu\u00e9s venir, ni entrar ni recon\u00e9ixer vostres cambres. Mas ara que menge los grans de hu en hu, me donau comiat e dieu-me que me\u2019n vaja. Yo so<\/a> content de obeyr lo manament de vostra altesa.\u00bb<\/p>\n

Com Eliseu agu\u00e9 ho\u00fft lo parlar de Yp\u00f2lit, li caygu\u00e9 tant en grat e feu-ne<\/a> tal rialla del plaer que y pres que fon cosa de gran admiraci\u00f3, per \u00e7o com en tots aquells dies no l\u2019avien vist poch ni molt riure ne alegrar fins en aquella hora que ab cara afable feu<\/a> principi a tal parlar:<\/p>\n

\u2013Yp\u00f2lit, senyor, tant \u00e9s lo plaer que he pres en lo que aveu dit a ma senyora, car conech com a home de bon sentiment li haveu coneguda la calitat, per qu\u00e8 us promet, a fe de gentil dona, que tots los dies de ma vida vos ser\u00e9 tan parcial e favorable com \u00e9s Plaerdemavida a la princessa, e quant m\u00e9s, no de menys. E guardar-vos tot lo dret vostre, que no sia d\u2019altri, puix la bona sort vostra vos i a<\/a> portat.<\/p>\n

E gir\u00e0\u2019s devers la emperadriu e suplic\u00e0-la humilment fos de sa merc\u00e9 lo dex\u00e0s star tant e tan bastantment com a ell ser\u00e0 plasent. E la emperadriu lo y atorg\u00e0 per fer plaer a la donzella. Yp\u00f2lit se lev\u00e0 del costat de la senyora e an\u00e0 devers Eliseu e abra\u00e7\u00e0 e bes\u00e0-la e li feu<\/a> infinides gr\u00e0cies de la gr\u00e0cia que per mij\u00e0 d\u2019ella havia obtesa. E ax\u00ed fon feta la pau.<\/p>\n

E stant un dia Yp\u00f2lit en lo retret, la emperadriu e Eliseu staven parlant d\u2019ell. Dix la donzella:<\/p>\n

\u2013\u00bfCom, senyora, tenint vostra altesa un cavaller per enamorat, consentireu que ell stiga ab Tirant? \u00bfE la majestat vostra no basta per a sostenir-lo e dar-li de vostres b\u00e9ns tan e tan <a>bundantment<\/sup><\/a> que no s\u2019aja amprar de neg\u00fa? Yo, qui so<\/a> una pobra donzella, me tendria per desaventurada; que si tingu\u00e9s enamorat yo li ajudaria tant com me seria possible, encara que\u00b7n sab\u00e9s enpenyorar la gonella per soc\u00f3rer-lo. \u00a1Quant m\u00e9s l\u2019altesa vostra qui sou tan gran senyora e tan riqu\u00edssima! Car les dones virtuoses se deuen ajudar de sos remeys.<\/p>\n

Dix la emperadriu:<\/p>\n

\u2013Puix tu m\u2019o conselles, yo so<\/a> contenta de fer-ho, per b\u00e9 que aquests strangers, com los teniu molta amor e\u00b7s haveu dat de vostres b\u00e9ns, van-se\u2019n o tornan massa ergullosos, o s\u00f3n difamadors.<\/p>\n

\u2013No, senyora \u2014dix Eliseu\u2014, que aquest no \u00e9s tal, car de pocha edat l\u2019aveu vist en vostra cort.<\/p>\n

\u2013Ages-ne tu les gr\u00e0cies \u2014dix la emperadriu\u2014, per \u00e7o que ell te ame m\u00e9s.<\/p>\n

Yp\u00f2lit havia stat en lo retret quinze dies. E un dia ans de la sua partida, stant en la cambra e tenint Yp\u00f2lit lo cap en les faldes de la emperadriu, e ell la suplic\u00e0 que cant\u00e0s una can\u00e7\u00f3 per amor sua, la qual cantava ab molt gran perfecci\u00f3 e de bona gr\u00e0cia. La senyora, per fer-li plaer, cant\u00e0 un roman\u00e7 ab baixa veu, de Tristany, com se planyia de la lan\u00e7ada del rey March. E a la fi, dix:<\/p>\n

\u2013Dona, restar\u00e0s sola sens lo teu Yp\u00f2lit.<\/p>\n

E ab la dol\u00e7or del cant destiŀlaren dels seus hulls vives l\u00e0grimes. Eliseu, perqu\u00e8 no venguessen a noves de res que tristor ni dolor port\u00e0s, feu-los<\/a> levar de all\u00ed hon staven e feu-los<\/a> entrar dins lo retret; e aqu\u00ed ella pres les claus de les joyes e obr\u00ed la caixa hon staven. E la emperadriu pos\u00e0 prestament la m\u00e0 sobre la cuberta perqu\u00e8 no la acab\u00e0s de obrir fins a tant que li agu\u00e9s dit lo que dir-li volia. E no tard\u00e0 en fer principi a un tal parlar.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCLXIIII<\/h2>\n

COM LA EMPERADRIU ORDEN\u00c0 LA VIDA DE YP\u00d2LIT<\/p>\n

\u2013No \u00e9s l\u00edcit a la tua cavalleria que per mij\u00e0 alg\u00fa sies vist star ab neg\u00fa altre. Si de mi no tens seguretat, asegura\u2019t de mi, car yo adore la tua persona com a d\u00e9u de qui spere infinida gl\u00f2ria, e so<\/a> molt contenta en despendre largament tots mos b\u00e9ns en tu, en lo temps de ma enamorada vida, car la tua bondat e virtut en si strema vida aporta. E per \u00e7o vull hordenar de ton delit\u00f3s viure ab CCC menjadors hordin\u00e0riament en ta posada, e fa\u00e7en de tu com de senyor, car los b\u00e9ns que la fortuna nos atorga yo\u00b7n tinch prou per a tu e per a mi.<\/p>\n

Yp\u00f2lit don\u00e0 del genoll en la dura terra, e feu-li<\/a> infinides gr\u00e0cies e suplic\u00e0-la fos de sa merc\u00e9 que ax\u00ed improvisament no\u00b7l fes partir de la companyia de Tirant, per dar silenci a la gent, per\u00f2 passats alguns dies el<l><\/sup><\/a> faria tot lo que la magestat sua li man\u00e0s.<\/p>\n

La donzella obr\u00ed la caixa e pres un gran sach de ducats que ab fatiga Yp\u00f2lit los podia portar, que la emperadriu havia manat que li fossen dats. E Yp\u00f2lit ab gran dificultat los volgu\u00e9 pendre. Apr\u00e9s la donzella tragu\u00e9 de la caixa M e CCCC grans de perles molt grosses e de singular lustre, e preg\u00e0\u2019l que, per l\u2019amor sua, se\u2019n brod\u00e0s unes calsses de ra\u00ffms e los grans fossen de perles, puix per causa dels ra\u00ffms la pau era stada feta.<\/p>\n

E venint la nit, que lo emperador e tots los del palau sopaven, Yp\u00f2lit isqu\u00e9 del palau. E no an\u00e0 a la posada de Tirant, sin\u00f3 de un mercader que\u00b7s nomenava misser Bartholomeu Espichnardi, e feu-se<\/a> aqu\u00ed portar drap de brocat vert e feu-se<\/a> fer una roba d\u2019estat forrada de marts gebellins, e feu-se<\/a> brodar les calsses que la donzella l\u2019avia pregat.<\/p>\n

Com agu\u00e9 ordenades totes ses coses, part\u00ed secretament de la ciutat e an\u00e0-se\u2019n a Belstar en escusa de veure los seus cavalls. E don\u00e0 a sentir a Tirant com ell era all\u00ed, e que eren passats X dies que no\u00b7s sentia ben dispost per venir a la cort. E lo misatger que y tram\u00e9s feu<\/a> tan discreta relaci\u00f3 que Tirant e tots los altres hi donaren fe.<\/p>\n

Com Yp\u00f2lit sab\u00e9 que les sues robes eren acabades, part\u00ed de Belstar e port\u00e0-se\u2019n un cavall molt lauger. Com fon en la ciutat vest\u00ed\u2019s la roba de brocat e cals\u00e0\u2019s les calses brodades, qui eren molt vistoses e de bona gr\u00e0cia obrades, que\u00b7s mostraven los p\u00e0mpols e los ra\u00ffms.<\/p>\n

E la emperadriu e la princessa eren en la posada de Tirant. Com Yp\u00f2lit entr\u00e0 dins lo pati e veu<\/a> totes les dames per les finestres, fer\u00ed lo cavall dels sperons e contorn\u00e0\u2019l all\u00ed moltes voltes. Com fon descavalcat, puj\u00e0 alt en les cambres e feu<\/a> rever\u00e8ncia a la emperadriu e a totes les dames, e no s\u2019oblid\u00e0 a son mestre Tirant. E deman\u00e0-li del seu mal e ell li resp\u00f2s que\u00b7s sentia molt b\u00e9, que dos dies havia que era anat a la sgl\u00e9sia per hoyr missa.<\/p>\n

No \u00e9s cosa de poder recitar la gran contentaci\u00f3 que la emperadriu tingu\u00e9 de la vista de Yp\u00f2lit, e dix-li:<\/p>\n

\u2013Lo meu fill, yo desige saber la disposici\u00f3 de ta vida, e si eres ab aquell fill meu primog\u00e8nit aquell mat\u00ed que yo stava en lo rep\u00f2s del meu plasent dormir.<\/p>\n

E dient aquestes paraules, no pogu\u00e9 detenir que dels seus ulls no destiŀlassen vives l\u00e0grimes. E Tirant ab los altres acostaren-s\u2019i per aconortar-la. E en aquest cars entr\u00e0 lo emperador per la cambra ab molts cavallers e, com la veu<\/a> de tal disposici\u00f3, li dix:<\/p>\n

\u2013Digau, senyora, \u00bfaquest \u00e9s lo conort tan afable que v\u00f3s donau al nostre capit\u00e0? Dona\u2019m de parer que seria major rah\u00f3 que de altre deport lo festej\u00e0sseu que no de l\u00e0grimes.<\/p>\n

\u2013Senyor \u2014resp\u00f2s la emperadriu\u2014, la intr\u00ednseca dolor enemiga de la mia corporal vida, cont\u00ednuament atribula la mia lacerada pensa e lo meu cor incessantment plora gotes de sanch. Car ara que he vist a Yp\u00f2lit m\u2019\u00e9s redoblada la dolor, havent recort de aquell plasent mat\u00ed que la magestat vostra vench ab los metges que*m tolgu\u00e9s aquella gl\u00f2ria que yo en aquell cars contemplava. Ab tal dol\u00e7or desijara finir ma vida, car no ha en lo m\u00f3n millor mort que morir en los bra\u00e7os de aquella persona que hom ama e vol b\u00e9. E puix aquell que tant he amat no puch haver… \u2014pres per la m\u00e0 a Yp\u00f2lit, e dix: \u2014aquest ser\u00e0 en loch de aquell, e prench a tu per fill e tu pren a mi per mare. E no \u00e9s cosa en lo m\u00f3n neguna que a mi sia possible de fer que yo no la fa\u00e7a. Per amor de aquell qui sobre tots en strem yo amava, vull amar a tu, puix ne est merexedor.<\/p>\n

Tots se pensaven que u digu\u00e9s del mort fill, e ella de\u00ffa-u de Yp\u00f2lit. E apr\u00e9s ella hagu\u00e9 recitat tot lo somni, segons damunt largament \u00e9s stat referit, lo emperador se n\u2019an\u00e0 ab totes les dames e la emperadriu no comport\u00e0 que neg\u00fa la port\u00e0s de bra\u00e7 sin\u00f3 Yp\u00f2lit.<\/p>\n

Ara lexem star les festes que ella cont\u00ednuament fe\u00ffa a Yp\u00f2lit \u2014e molts donatius que li fe\u00ffa en pres\u00e8ncia de l\u2019emperador e de molts altres, e no\u00b7s volia dinar ni sopar que ell no li stigu\u00e9s de prop\u2014, e tornem a Tirant qu\u00e8 fa de ses amors, car cont\u00ednuament ell no perdia hora ni punt en solicitar de paraula, com ne tenia disposici\u00f3, e d\u2019altra part ab letres que li trametia, e Plaerdemavida qui no s\u2019oblidava.<\/p>\n

Com Tirant stigu\u00e9 b\u00e9 de la cama, anava sovint al palau sens ajuda de neg\u00fa, sin\u00f3 que los metges no li donaven tanta lic\u00e8ncia com ell volguera. E lo emperador sovint los demanava dins quants dies lo darien per guarit, que la cama fos ben refor\u00e7ada per poder partir. E ells li de\u00ffen que molt prest seria en bona disposici\u00f3 per cavalcar. Sabent Tirant quant era sol\u00edcit lo emperador de la sua partida, stava ab gran congoxa com no podia son cor complir o, almenys, rest\u00e0s en algun apuntament ab la princessa.<\/p>\n

La strema passi\u00f3 que la Viuda Reposada portava ab si fins en aquella hora no se era manifestada, car com per paraules dites per lo emperador ella sent\u00eds que la partida de Tirant devia \u00e9sser molt presta, pens\u00e0 si ab les sues paliades paraules poria induir a Tirant de anar-se\u2019n ab ell al camp en scusa de servir-lo. E si a\u00e7\u00f2 no podia obtenir, ab lo seu enteniment diab\u00f2lich que tenia, delliber\u00e0 de sembrar en la cort de una molt bona lavor qui\u00b7s nomena ziz\u00e0nia, mesclada ab mala voluntat perqu\u00e8 millor splet ne pogu\u00e9s exir. An\u00e0-se\u2019n a la princessa, e dix-li:<\/p>\n

\u2013\u00bfNo sabeu, senyora, com Tirant me ha dit, com exien de missa, que volia molt parlar ab mi per gran \u00fatil e profit meu? E yo li respongu\u00ed que seria molt contenta si la magestat vostra me\u2019n dava lic\u00e8ncia. E que yo y pensaria e, si\u00b7s podia fer, ho faria de bona voluntat. E dona\u2019m de parer que a\u00e7\u00f2 no \u00e9s pus sin\u00f3 que ell veu la sua partida molt presta e volria sperimentar si poria cometre alguna infidelitat ab vostra altesa, levant aquest comte, que si la encerta, b\u00e9 st\u00e0, e si la erra, ax\u00ed com feu<\/a> l\u2019altre dia, partir-se n\u2019ha e, passat lo riu, no tendr\u00e0 recort de v\u00f3s, car ax\u00ed m\u2019o dix l\u2019altre dia, que tal era la sua condici\u00f3. Ab grans rialles que m\u2019o de\u00ffa, com si de la sua boca ixqu\u00e9s alguna gran virtut que hagu\u00e9s feta, que ell a mi totes coses me diu, vulla\u2019s sien de b\u00e9 o de mal. E tal home com aquest no us deu plaure per bellea ni menys per bones costumes, car les sues mans a tota traci\u00f3 s\u00f3n dispostes. Si no, ateneu a l\u2019atreviment que l\u2019altre dia feu<\/a>. E D\u00e9u lo\u2019n premi\u00e0 segons sos m\u00e8rits. E diu m\u00e9s, que per amor de dones no deu home pendre armes ni deu lexar l\u2019exercici de aquell<e>s<\/sup><\/a> per bella donzella que\u00b7n lo m\u00f3n sia. Ell parla com a prom, mas no com a cavaller enamorat, car los gloriosos fets de les armes dignes s\u00f3n de renom e fama, car tots s\u00f3n stats fets, o la major part, per dones.<\/p>\n

\u2013Donchs, fa\u00e7am ax\u00ed \u2014dix la princessa\u2014. Parlau ab ell e vejam si t\u00e9 alguna traci\u00f3 al cor. E v\u00f3s me donau bon consell, que yo\u00b7m dech ara guardar molt d\u2019ell.<\/p>\n

\u2013Emper\u00f2, senyora \u2014dix la Viuda\u2014, \u00e9s de necessitat, perqu\u00e8 yo\u00b7l puga descobrir a tot mon plaer, no ixcau de aquesta cambra fins que yo torne.<\/p>\n

La Viuda ixqu\u00e9 en la sala, pres hun patge e dix-li:<\/p>\n

\u2013Digues a Tirant que la senyora princessa st\u00e0 ac\u00ed en la cambra de parament e t\u00e9 gran desig de parlar ab ell. Si volr\u00e0 venir, ser\u00e0 a son plaer, o li fa\u00e7a perdre la speran\u00e7a que t\u00e9.<\/p>\n

Lo patge prestament lo y an\u00e0 a dir. Com Tirant sab\u00e9 que sa senyora lo trametia a cridar que per son delit degu\u00e9s venir, no sper\u00e0 neg\u00fa que ab ell an\u00e0s. E la Viuda, que tenia bona guarda quant vendria, com lo veu<\/a> en la cambra de parament, feu<\/a> demostraci\u00f3 que en aquell punt exia de la cambra de la princesa, e acost\u00e0\u2019s a ell e feu-li<\/a> gran rever\u00e8ncia e honor, e dix-li:<\/p>\n

\u2013L\u2019esperit maligne de la emperadriu en aquest cars se n\u2019ha portada la princessa dins en la cambra. Est\u00e0vem ac\u00ed parlant de moltes coses, yo digu\u00ed-li fos de sa merc\u00e9 tramet\u00e9s per v\u00f3s, car ax\u00ed com Jesucrist iŀlumin\u00e0 los ap\u00f2stols, ax\u00ed iŀluminau v\u00f3s a totes quantes s\u00f3n com entrau per aquest palau e, la hora que v\u00f3s ne partiu, totes restam tristes e adolorides. E ja D\u00e9u no\u00b7m done alegria del que li demane, que com vos veig la mia \u00e0nima, per trista que sia, ne reb molt gran consolaci\u00f3 en veure la vostra plasent vista, e en aquell punt se partex de mi qualsevulla manera de enuig e tristor que tinga. E si no us dich veritat, en lo pas de la mia fi no puga regon\u00e9xer D\u00e9u. E per quant ma senyora me ha manat que yo vingu\u00e9s ac\u00ed per tenir-vos companyia fins a tant que la emperadriu se\u2019n sia anada, e par-me que b\u00e9\u00b7ns porem seure fins que sa altesa vinga, per \u00e7o com no volria que la vostra cama, per causa mia, se agreuj\u00e0s de res.<\/p>\n

Asegueren-se en l\u2019estrado e Tirant feu<\/a> principi a paraules de semblant stil.<\/p>\n

 <\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCLXV<\/h2>\n

RAHONAMENT QUE FA TIRANT A LA VIUDA REPOSADA<\/p>\n

\u2013Reduhint-vos a mem\u00f2ria, senyora, lo que ara me haveu dit, la consolaci\u00f3 que v\u00f3s en ma vista preniu, e que per mi \u00e9s iŀluminat lo fosch palau de la mia deessa, yo us ho tinch a molta gr\u00e0cia del que\u00b7m dieu, per b\u00e9 que conech que la mia trista sort no consent que puje al ter\u00e7 ni al quart grah\u00f3 de la scala. E si egualment lo vostre voler poseh\u00eds, la honor e los b\u00e9ns vos volria haver dats, e neg\u00fa m\u00e9s de mi benaventurat dir no\u00b7s poria. E pensant, senyora, que los prechs que a nostre Senyor puch referir, e apr\u00e9s a v\u00f3s, que per mij\u00e0 vostre obtenir pogu\u00e9s la salut mia, per tant benefici com per v\u00f3s me seguir\u00e0 de ma treballosa vida remeyat descan\u00e7 aconseguir, e de tal remey \u00e9sser-vos molt obligat, car de la passi\u00f3 que fora pensava \u00e9sser, ara veig en mi molt m\u00e9s aumentar. E si la fortuna me era pr\u00f2spera en fer-me at\u00e9nyer tant de b\u00e9 quant de v\u00f3s ma vida spera, e lo atreviment vull me sia levat e de no voler pus ab v\u00f3s contendre, mas a la bona voluntat que us tinch satisfar\u00e9 recitant-vos de hun mercader hun exemple, qui era nomenat Gaubed\u00ed.<\/p>\n

\u00bbAnant per mar, lo qual era partit de aquella gran e magn\u00edfica ciutat de Pisa, e navegant per les mars d\u2019Espanya, tot lo seu cabal e sust\u00e0ncia havia posat en hun barril de jochs de na\u00ffps, pensant que ab aquell arribaria a port salvador e que la sua mercaderia vendria en grant aument de la sua sust\u00e0ncia. E aplegant en les mars del Royne, prop lo port de Ayg\u00fces-Mortes, en la scura nit la nau toc\u00e0 en hun scull de roca, que tota s\u2019obr\u00ed. Tots los mariners, ab la speran\u00e7a perduda, se lan\u00e7aren en mar per restaurar la vida. Aquest pobre mercader, pensant en restaurar m\u00e9s lo barril que la vida, devall\u00e0 sots la cuberta e veu<\/a> la nau mija d\u2019aygua, que se n\u2019entrava a fons. Ab gran fatiga e major perill, tragu\u00e9 lo barril de la sua mercaderia, lans\u00e0\u2019l en mar y ell apr\u00e9s d\u2019ell. E aferr\u00e0\u2019s ab lo barril per poder-lo traure en terra. E tant sfor\u00e7 no feu<\/a> que, dos o tres voltes perdent e cobrant lo barril, pens\u00e0 perdre la vida. A la fi, a mal grat seu, lo hagu\u00e9 a desemparar e, anant per aconseguir a terra, ab tota la speran\u00e7a perduda de recobrar son barril, encontr\u00e0\u2019s ab una gran caxa. E per lo gran treball, ax\u00ed de la mar com del perdut barril, li fon for\u00e7at de sostenir la sua persona en la caxa e, a poch instant, la mar los lans\u00e0 en terra. Lo aflegit mercader, assegut sobre la caxa, feu<\/a> aqu\u00ed grans lamentacions, dolent-se de la perduda mercaderia dels na\u00ffps. E trobant-se nuu, sens camisa, desijava m\u00e9s la mort que la vida. Com per bon spay se fon lamentat, part\u00ed\u2019s de la caixa com a home desesperat e an\u00e0 dos tirs de ballesta. E pensant en lo menys dan, torn\u00e0 a la caixa per veure si y hauria alguna cosa de qu\u00e8\u00b7s pogu\u00e9s vestir. E rompent aquella, trob\u00e0 moltes robes de brocat e de seda, e molts gipons e calses, e tot lo s\u00f2l de la caixa cubert de ducats e de fermalls e de moltes pedres precioses, que valia tot hun infinit tresor.<\/p>\n

\u00bbSi b\u00e9, senyora, a\u00e7\u00f2 sia poca gl\u00f2ria a la stima del vostre valer \u2014e dich-vos ab pura veritat que, en semblant loch, me vull sotsscriure yo \u00e9sser la caixa\u2014 e perdent v\u00f3s lo barril, sereu pr\u00f2spera e benaventurada en aquest m\u00f3n. E ans que de v\u00f3s haja resposta, vos prech porteu aquesta cadena per la amor mia, perqu\u00e8 mirant aquella siau en recort de mi, qui desige fer molt per v\u00f3s.\u00bb<\/p>\n

No tard\u00e0 la Viuda daurada de fer principi a hun tal parlar.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCLXVI<\/h2>\n

RESPOSTA QUE FA LA VIUDA A TIRANT<\/p>\n

Per no restar en tal pensament, so<\/a> for\u00e7ada respondre al vostre dir, car lo darrer terme de vostres paraules yo b\u00e9 l\u2019entench, mas presumesch descansar la mia lengua e posar en rep\u00f2s la stima de ma honor en hun sepulcre secret, per \u00e7o com ara, entre speran\u00e7a e temor, fa dubtar la mia lengua en dir lo contrari del que en altre temps ha dit. E per satisfer a vostra demanda, vos dich e suplique, si amau la vostra vida e honor, que tragau lo peu de tan desaventurat llindar e tan perill\u00f3s pas en qu\u00e8 st\u00e0. Car yo tinch gran dubte no us tolguen la lum de la vostra vida, que veig-vos embolicat en lo fanch de perpetual dolor, car no \u00e9s neg\u00fa que ignore lo vostre mal de la cama com s\u2019\u00e9s seguit. E perqu\u00e8 la necessitat requir de no decomplaure-us ne enujar-vos per causa de la guerra, dissimullen e fengexen no saber-ne res. E si ells tenien seguretat de pau, Carmesina seria la primera que us portaria al corral de perpetual e amarga dolor. \u00bfE tan poch \u00e9s lo vostre sentit que no basteu a con\u00e9xer les pr\u00e0tiques vils e desonestes que en aquest palau se mantenen e\u00b7s ginyen e tracten? Per\u00f2, com me par cosa molt odiosa e abominable, yo no hi consentiria per res, e per causa de a\u00e7\u00f2 so<\/a> malvolguda, car yo s\u00e9 certament que v\u00f3s no sou amat segons sou merexedor.<\/p>\n

\u00bbE si voleu que us dure vostra bella enamorada, cercau-la que sia leal e verdadera e de bona discreci\u00f3 e, si u podeu fer, que no sia de major stament ni superba, car diu lo bon exemple verdader que la bona companyia feta entre dos, se deu blanament concordar en fets e en dits e en virtuoses obres<\/span>. Digau, \u00bfno seria millor per a v\u00f3s amar dona qui fos destra en l\u2019art de amor, honest\u00edssima, encara que no sia verge? Aquesta vos seguir\u00e0 per mar e per terra e\u00b7n totes les parts hon v\u00f3s ireu, ax\u00ed ab guerra com ab pau. E en les vostres tendes vos servir\u00e0 de dia e de nit, e aquesta jam\u00e9s no pensar\u00e0 sin\u00f3 com por\u00e0 contentar la vostra virtuosa persona.\u00bb<\/p>\n

\u2013Digau, senyora \u2014dix Tirant\u2014, s\u00ed D\u00e9u vos done honor, \u00bfqui \u00e9s la dama qui tan asenyalats serveys me fes com v\u00f3s dieu?<\/p>\n

\u2013\u00a1O, trista de mi! \u2014dix la Viuda\u2014. \u00bfE no he dit prou? \u00bfPer qu\u00e8\u00b7m voleu donar m\u00e9s pena de la que tinch? No vullau dissimular lo que tan clarament enteneu. E yo\u00b7m so<\/a> sfor\u00e7ada at\u00e9nyer, en aquesta millor part, hora disposta perqu\u00e8 ma dolor vos fos manifesta, no per mij\u00e0 de neg\u00fa, mon mal qui tant de temps celat he tengut, de aquell adolorit dia que en aquesta ciutat v\u00f3s entr\u00e0s. E dona\u2019m de parer que prou clarament vos he descuberta ma intenci\u00f3. E b\u00e9\u00b7s deu tenir per benaventurat tal cavaller qui per gr\u00e0cia tal do li \u00e9s atorgat.<\/p>\n

No tard\u00e0 Tirant en fer-li semblant resposta.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCLXVII<\/h2>\n

RESPOSTA QUE FEU<\/a> TIRANT A LA VIUDA REPOSADA COM LO REQUER\u00cd DE AMORS<\/p>\n

\u2013Per satisfer a vostra demanda dellibere respondre a les vostres gracioses paraules, e tinch enug com no puch suplir en aquelles per \u00e9sser acompanyades de tanta amor. E ja lo meu sperit, nafrat de tan enamorada vida, no st\u00e0 en libertat mia poder-ho fer, com tinga cativat lo franch arbitre. E posat cars que u tent\u00e0s de voler-ho sperimentar, los V senys corporals no m\u2019o consentirien. E per una poca de abs\u00e8ncia que fa\u00e7a, combaten tan fort ma pensa, que sols lo penedir m\u00e9s en mi no habita; e ara s\u00e9 qu\u00e8 \u00e9s amor, que de primer no u sabia. Qui\u00b7m lunyar\u00e0 de sa altesa, lunyat lo veja de tot b\u00e9<\/p>\n

\u00bbE per no m\u00e9s atribular la mia fatigada pensa, vos prech, senyora, vos pl\u00e0cia posar tot lo pensament vostre en altre cavaller, per \u00e7o com ne trobareu infinits de major sfor\u00e7 e virtut, de dignitat e senyoria, que no so<\/a> yo. E parle-us ab tota veritat, que si yo hagu\u00e9s posat mon voler en v\u00f3s, ax\u00ed com he en aquella qui del m\u00f3n mereix portar corona, no us poguera per res fer ofensa neguna. E de a\u00e7\u00f2 me deveu sentir grat, car si altri fos, per v\u00f3s \u00e9sser tan gentil dama, vos porien molt prometre e poch donar<\/span>, e del blanch vos farien groch perqu\u00e8 en loch apartat poguessen haver not\u00edcia de vostra gentilea. E pens qui a v\u00f3s am\u00e0s e us dexava per altra, ab paci\u00e8ncia comportar no u por\u00edeu. Per\u00f2 en v\u00f3s conech moltes virtuts, que sou digne de molta lahor, car ab honestat singular haveu subjugats los vicis seguint les virtuts.\u00bb<\/p>\n

E no li dix m\u00e9s. No tard\u00e0 la Viuda, ab sfor\u00e7at \u00e0nimo, pintar semblants paraules.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCLXVIII<\/h2>\n

REPLICA LA VIUDA AL PARLAR DE TIRANT<\/p>\n

\u2013No he temptat de egualar les leys divines ab les humanes, e ab gran fatiga podia regir la mia lengua per yo \u00e9sser ignorant del que ignorar devia, \u00e7o \u00e9s, per saber clarament lo fet, v\u00f3s si ten\u00edeu pes e mesura en vostra benvolen\u00e7a. E si u feu, guanyareu premi ab m\u00e8rit de pr\u00f2pia virtut. Mas tot lo que yo us he dit, no \u00e9s stat pus sin\u00f3 provar-vos de paci\u00e8ncia. E perqu\u00e8 conegau, senyor Tirant, quant vos desige servir, que ab la mia ind\u00fastria vos fa\u00e7a venir a not\u00edcia de totes les coses que ignorau, e que en los fets de la princessa no siau decebut en vostra opini\u00f3, com ella se sia despullada de tota pietat e de la honor sua, de son pare e de sa mare, no guardant dret ni envers.<\/p>\n

\u00bbSabent ella hun cavaller ax\u00ed valent\u00edssim e virtu\u00f3s com v\u00f3s sou, e molts altres qui d\u2019ella s\u00f3n enamorats, poguera sos apetits honestament complir, mas lo peccat per ella com\u00e9s \u2014e comet cascun dia\u2014, los cels, la terra, la mar e les arenes se n\u2019abominen. \u00bfE com la benignitat de nostre Senyor permet e no ponex prestament hun tan nefand\u00edssim crim de adulteri? Que si v\u00f3s ho sab\u00edeu com yo s\u00e9, li scupir\u00edeu en la cara. Apr\u00e9s, a totes quantes dones s\u00f3n en lo m\u00f3n, per causa d\u2019ella. Mas, \u00bfper qu\u00e8 vull ab tan sup\u00e8rflues paraules encarir crim de tan gran legea, la qual, planament rahonada, feredat de tan spantable crim e admiraci\u00f3 porta ab si, que \u00e9s impossible los que u hoyran sens gran alteraci\u00f3 dormir ni menjar reposadament no poran? E apr\u00e9s que\u00b7n son servey molt temps de mon adolorit viure desp\u00e9s tenia, mos cansats pensaments de dol se s\u00f3n vestits, e per \u00e7o ma dolor no consent que eternament ho cobre. Una error \u00e9s, la qual moltes voltes \u00e9s cuberta ab dissimulaci\u00f3 de honestes paraules, e les males alegren-se de son peccat.<\/p>\n

\u00bb\u00c9s ver que y ha moltes maneres de pecats: huns s\u00f3n venials, altres s\u00f3n mortals; per\u00f2 aquest \u00e9s ax\u00ed gran que ja la mia lengua, cansada de molt parlar, no\u00b7m dona sfor\u00e7 de poder-ho recitar. Cert \u00e9s la ley mana que les dones serven honestat e, si no u fan, que reben punici\u00f3, e majorment les casades; e si lo peccat se comet, que almenys no sia ab home fora de la ley, car lo peccat que\u00b7s comet contra la ley \u00e9s molt abominable a D\u00e9u e \u00e9s m\u00e9s leig a les donzelles. Emper\u00f2 si la princessa volr\u00e0 dir ella \u00e9sser stada decebuda per ignor\u00e0ncia sots color de b\u00e9 e diga que no t\u00e9 culpa e no sia senyora de si, tal rah\u00f3 no ha loch, car les coses qui s\u00f3n de p\u00fablica inf\u00e0mia de desonestat neg\u00fa no les ignora. E per \u00e7o s\u00f3n donades a les donzelles virtuoses dobles honors, e penes en lo contrari, del que fan, car lo principi de la virtut en nosaltres luu e los vicis prestament s\u00f3n p\u00fablichs a totes gents. Per \u00e7o, si v\u00f3s me volreu creure, apartau-vos d\u2019ella lo m\u00e9s prest que poreu, que ser\u00e0 molt loable cosa per a v\u00f3s, com ella se sia enbolicada ab lo Lauseta que\u00b7s nomena, sclau negre, comprat e venut, moro per sa natura, ortol\u00e0 que l\u2019ort acostuma de procurar.<\/p>\n

\u00bbE tot lo que yo us he recitat, no pense la senyoria vostra que sien faules, car, si me\u2019n deveu haver grat e u teniu secret, ab los vostres hulls corporals vos ho far\u00e9 veure. Oblidant-se lo nou \u00e0bit de virtut, deixant la companyia de reys, duchs e grans senyors, e lonch temps ha que\u00b7m fa viure ab aquesta tan strema pena. Per\u00f2, a\u00e7\u00f2 no \u00e9s cosa que la mia lengua degu\u00e9s recitar, sin\u00f3 que la gran desonestat que comet me for\u00e7a dir-ho, car per molt que li\u2019n diga, star no se\u2019n vol. E l\u2019altre dia se senyia sobre viu. \u00bfE qu\u00e8 us dir\u00e9 d\u2019esta ventura? Ja la sua boca for\u00e7ada prenia poques viandes, lo dormir no li era plasent e la nit li paria hun any, e jatsia<\/a> ella dolor sent\u00eds, e lo meu cor lamentava, la color era absentada de la sua cara, magrea havia debilitats los seus menbres. \u00a1Quantes e de quines erbes so<\/a> anada a cullir e ab ardida m\u00e0 les hi \u00e9 posades per destroyr lo prenyat del seu ventre, de molta inf\u00e0mia digne! \u00a1Ay, trista, que lo mesqu\u00ed \u00e9s punit per lo meu peccat! E lo seu cors no soterrat, sin\u00f3 per lo riu avall, ha fet son viatge. \u00bfQu\u00e8 podia yo altra cosa fer que millor fos perqu\u00e8 tal net<\/a> no pervengu\u00e9s davant la vista de l\u2019emperador son avi? Ella pren lo delit, si dir-se pot, e yo porte la culpa.<\/p>\n

\u00bbE per \u00e7o cov\u00e9 a mi que us ho diga, perqu\u00e8 no us vullau del tot perdre ne us vullau ofegar en t\u00e8rbola bassa de oli pudent. Les altres coses \u00e7elar\u00e9 per no \u00e9sser prolixa, e volria v\u00f3s, qui teniu lo ceptre de la just\u00edcia, li don\u00e0sseu condigna pena per apartar-la de tan gran defalt. E yo moltes voltes li dich: \u201cFilla mia, ara \u00e9s temps de resestir a tan gran mal. Lansa de tu tota manera de viltat e amor corrupta, e segura restar\u00e0s e vencedora. E pots veure, ma filla, si l\u2019altea del parentat teu e la fama de la virtut tua, e la flor de la bellea e la honor del m\u00f3n present, e totes les altres coses que a donzella de tanta dignitat pertanyen, te deuen \u00e9sser cares, e sobretot la gr\u00e0cia de hun tal enamorat qui\u00b7t desija m\u00e9s servir e amar com a muller que a totes les dones del m\u00f3n. \u00bfE per aquest negre perdre\u2019l desiges? Car plaure no\u00b7t deu, e pens que de ac\u00ed avant no\u00b7t plaur\u00e0 si s\u00e0via est, majorment si ab tu mateixa te conselles. Donchs, oblida los falsos delits permesos a la sutze speran\u00e7a, lansa-los fora de tu.\u201d Dich-vos, senyor Tirant, no y val res per molt que li diga. Sol miracle de D\u00e9u seria ella se\u2019n pogu\u00e9s star. E ja de aquesta hora avant negun pensament de b\u00e9 por\u00e0 haver loch en ella.\u00bb<\/p>\n

No tard\u00e0 Tirant, ab tota la malencolia que tenia, en fer principi a hun tal parlar.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCLXIX<\/h2>\n

REPLICA TIRANT A LA VIUDA IGNORANT LA SUA MALDAT<\/p>\n

\u2013\u00a1O, escura seguedat de aquells qui desordenadament amen! \u00a1Ab quin \u00e0nimo, ab quina solicitut e dilig\u00e8ncia treballen ensemps la \u00e0nima e la vida perdre! \u00a1O, animosa temor de aquells qui recelant temen los perills de vici\u00f3s morir e viure, e ab invencible e discret \u00e0nimo, per lo regne del cel la vida abandonen! Aquestes paraules, senyora Viuda, me s\u00f3n entrades en lo miserable cor e\u00b7m donen majors penes que jam\u00e9s sent\u00ed, e \u00e9s stada la primera hora que tals dolors sien causa de m\u00e9s agreujar la vida mia. Mas d\u2019ac\u00ed avant per lo desorde que referit me haveu, si visch, tota la vida mia passar\u00e9 ab infinides l\u00e0grimes e, encara que per mi no acostumades sien, tots los meus dies seran sens consolaci\u00f3.<\/p>\n

\u00bbE en aquest punt mil maneres de pensaments corren per la mia pensa e quasi tots determenen en hu, \u00e7o \u00e9s, que, puix ella ama altri, yo d\u00f3 senyal de ma persona lansant lo meu cors de aquesta torre avall o en la profunda mar, ab los peixos, fes companyia. Per qu\u00e8 us prech, virtuosa senyora, vos pl\u00e0cia que los meus ulls vegen la mia dolor, car yo no daria fe neguna en paraules que sien tan contr\u00e0ries a natural rah\u00f3, car tinch per imposible que lo seu cors celestial pos\u00e0s la sua bellea en libertat de hun salvatge negre, e tothom coneixeria que la bellea de sa magestat seria miserable do per a qui virtuosament viure desija.<\/p>\n

\u00bb\u00a1O, tu, senyora princessa! \u00bfHon reposa ara lo teu pensament? Vine e hoyr\u00e0s lo que dien de ta altesa. \u00a1Yo no u crech, ni D\u00e9u m\u2019o dexe creure, que tal defalt pogu\u00e9s fer dona qui gens stime sa honor, ni tal cosa li pass\u00e0s per la pensa, mas lo teu cor sentit, all\u00e0 hon \u00e9s sent lo que dien de ta altesa! \u00a1O, senyora princessa, tu sola est la beatitut mia!<\/p>\n

E dels pits de Tirant hun suau sospir sort\u00ed que acompanyat venia de aquestes paraules:<\/p>\n

\u2013\u00a1O, piadosa fe! \u00a1O, reverend\u00edssima vergonya! \u00a1O, castedat e pud\u00edcia inestimable de les honestes donzelles! \u00bfQual persona pot \u00e9sser en lo m\u00f3n qui vulla o puga, per parentesch de sanch o per acostada amistat, te ame ax\u00ed com yo? Mal creus si ax\u00ed creus vanament que neg\u00fa te ame ax\u00ed com yo. Donchs, si yo m\u00e9s te ame, m\u00e9s pietat merite.<\/p>\n

Call\u00e0 e no volgu\u00e9 m\u00e9s dir. E la Reposada Viuda fon posada en gran pensament perqu\u00e8 Tirant no havia dada plena fe en les sues fictes paraules.<\/p>\n

E stant ells en les des\u00fas dites rahons, entr\u00e0 per la cambra lo emperador e veu<\/a> all\u00ed a Tirant, e pres-lo per la m\u00e0 e entraren-se\u2019n en una cambra per parlar sobre los fets de la guerra. La Viuda rest\u00e0 sola. Pres-se a dir en si:<\/p>\n

\u00abPuix Tirant no ha dit fe en les mies paraules, no ha loch l\u2019engan qui havia principiat. Per\u00f2, yo far\u00e9 tant que yo\u00b7l far\u00e9 venir al que desige, encara que\u00b7n s\u00e0pia dar la pura \u00e0nima al diable per exir ab la mia intenci\u00f3, car en altra manera no tendria cara ab qu\u00e8 pogu\u00e9s jam\u00e9s venir davant ell. E seria poca admiraci\u00f3 que ell no u digu\u00e9s a la princessa e yo, en aquest cars, restaria ab la maldat. Mas vull-lo sperar ac\u00ed fins que ixqua ab lo emperador del consell.\u00bb<\/p>\n

E pres-se a dir:<\/p>\n

\u00ab\u00a1O, antiga ira! \u00a1Sies certa hon que vages yo\u00b7t seguir\u00e9 protestant, que ser\u00e0 tota pietat apart posada! E yo procehir\u00e9 en la benaventurada obra ja per mi comen\u00e7ada, perqu\u00e8 no perda lo premi e virtut de la mia gloriosa fama. Doncs, \u00bfper qu\u00e8 tant tarde? Que dubtar no dech en res, car poderosa e destra so<\/a> per a cometre semblant maldat e major que no aquesta. E altra cosa no\u00b7m dol, per dar compliment a mon delit, com dies ha no comenc\u00ed a fer hun tan singular acte.\u00bb<\/p>\n

Ab gran f\u00faria se n\u2019entr\u00e0 en la cambra hon la princessa era. Ab fengides rialles li mostr\u00e0 la cadena d\u2019or que Tirant li havia dada, la qual passats X marchs pesava, e dix-li:<\/p>\n

\u2013Si v\u00f3s, senyora, v\u00e9sseu la \u00faltima voluntat sua, admirada n\u2019estar\u00edeu, e si yo volia consentir en la sua gran culpa que vol cometre. Que vol fer adobar una galera e, de nit, per for\u00e7a, que us prenga. E vol-vos portar en la sua terra. E tot quant diu, li\u2019n pren ax\u00ed com aquell qui t\u00e9 la boca plena d\u2019aygua e bufa al foch, e pensa ensendre-lo e apaga\u2019l ab l\u2019aygua \u2014fengint e dient semblants paraules quasi a manera de burla.<\/p>\n

La princessa, qui veu<\/a> que\u00b7s burlava de Tirant, pres-hi molt gran enug en si matexa, part\u00ed\u2019s de all\u00ed e entr\u00e0-se\u2019n dins lo seu retret. Comen\u00e7\u00e0 a pensar molt en Tirant, per la gran amor que li portava e los grans donatius que dava a les sues donzelles per causa sua. E ella, com pensava en la strema amor que ella li portava, causava en si molts pensaments e amargues dolors. Com hagu\u00e9 molt pensat, lig\u00e0\u2019s e ex\u00ed en la cambra de parament per parlar ab Tirant e per fer-li festa, per \u00e7o com sabia que molt presta devia \u00e9sser la sua partida per anar al camp.<\/p>\n

La Reposada Viuda sper\u00e0 a la porta del consell a Tirant, e dix-li:<\/p>\n

\u2013Senyor capit\u00e0, yo\u00b7m volria asegurar de vostra merc\u00e9 que, a burles ni a de veres, lo que yo us he dit en gran secret no u sab\u00e9s ma senyora princessa, car no passaran de les hores XXIIII que yo us ho far\u00e9 veure de vostres propis ulls.<\/p>\n

\u2013Senyora Viuda \u2014dix Tirant\u2014, ax\u00f2 us haur\u00e9 yo a molta gr\u00e0cia que m\u2019o fa\u00e7au veure. E per \u00e7o que de mi siau ben segura, vos promet per lo benaventurat lo senyor sent Jordi, lo qual yo en nom seu la honor de cavalleria tinch, de no dir-ne res del que m\u2019haveu dit a persona del m\u00f3n.<\/p>\n

L\u2019emperador fon-se girat e veu<\/a> la Viuda; li dix:<\/p>\n

\u2013Anau prestament e digau a la emperadriu e a ma filla que de continent vinguen a l\u2019ort, que all\u00ed les sperar\u00e9.<\/p>\n

E molt prestament totes les dames foren hon era l\u2019emperador e aqu\u00ed parlaren de moltes coses, e com l\u2019emperador havia tram\u00e9s al camp perqu\u00e8 venguessen dos m\u00edlia lances per acompanyar al capit\u00e0. La princessa, com ho\u00fd dir semblant nova, stigu\u00e9 tota alterada, mostrant lo cap li fe\u00ffa mal, e dix:<\/p>\n

\u2013Ja per a\u00e7\u00f2 no star\u00e9, per b\u00e9 que lo capit\u00e0 sia ac\u00ed present, no\u00b7m desligue davant ell.<\/p>\n

Lev\u00e0\u2019s tot lo que tenia al cap e rest\u00e0 en cabells, los m\u00e9s bells que jam\u00e9s donzella tingu\u00e9s. Com Tirant la veu<\/a> ab tant resplandor, stava admirat e dobl\u00e0-li lo voler. E stava devisada aquell dia la princessa ab brial de dom\u00e0s blanch e, sobre lo brial portava una tavardeta qui era de tela de Fran\u00e7a, e totes les costures eren de trenes d\u2019or molt amples. E\u00b7n aquell cars mostrave les sues mans barallar-se ab la cordonera del seu brial, descordant-se a gran pressa, mostrant grand\u00edssima congoxa, passejant-se sola per l\u2019ort. L\u2019emperador li volgu\u00e9 demanar de son mal, e si volia los metges vinguessen. E ella resp\u00f2s que no.<\/p>\n

\u2013Que lo meu mal no fretura de metge ne medecina.<\/p>\n

En a\u00e7\u00f2 la Viuda reposada lev\u00e0\u2019s de all\u00ed hon se\u00ffa e pres una companyona ab si e dos scuders perqu\u00e8 l\u2019acompanyassen, e an\u00e0 a casa de hun pintor e dix-li:<\/p>\n

\u2013Tu qui est lo millor qui sia en l\u2019art de la pintura, pories-me fer a ma voluntat una cara encarnada qui fos sobre cuyro prim negre posada, qui fos tal com lo Lauseta, ortol\u00e0 del nostre ort, ab p\u00e8ls en la cara, huns blanchs e altres negres Car ab gomes se poran b\u00e9 tenir; per \u00e7o com som prop de la festa del Corpus Christi e volria fer aquell entram\u00e9s, ab guants en les mans per \u00e7o que tot mostr\u00e0s \u00e9sser negre.<\/p>\n

\u2013Senyora \u2014resp\u00f2s lo pintor\u2014, ell se pot ben fer, mas al present yo tinch molta faena. Per\u00f2 si v\u00f3s me pagau b\u00e9, yo contentar\u00e9 la voluntat vostra, que deixar\u00e9 tot lo que tinch a fer perqu\u00e8 v\u00f3s siau servida.<\/p>\n

La Viuda se pos\u00e0 la m\u00e0 en la bossa e don\u00e0-li XXX ducats en or perqu\u00e8 an\u00e0s b\u00e9. E feu-lo<\/a> pr\u00f2piament tal com era Lauseta.<\/p>\n

Com la princessa per bon spay se fon per l\u2019ort pasejada, veu<\/a> lo Lauseta, que stava adobant hun taronger, per \u00e7o com ell tenia c\u00e0rrech de adobar l\u2019ort. Atur\u00e0\u2019s a parlar ab ell. La Viuda, la qual era ja tornada, stava mirant a Tirant e feu-li<\/a> senyal que mir\u00e0s a sa senyora com parlava ab lo negre Lauseta. E Tirant se fon girat, que stava al costat de l\u2019emperador, e veu<\/a> la princessa star parlant a grans rahons ab lo negre ortol\u00e0, e dix en si:<\/p>\n

\u00a1O, de aquesta mala dona reprovada de Viuda! \u00a1Encara far\u00e0, ab sos falsos ginys, fer-me creure lo que m\u2019ha dit \u00e9sser ver! E per molt que ella fa\u00e7a ni diga, no \u00e9s presumidor que tan gran defalt la princessa fes. E yo per res fe no y daria si de mos ulls no era vist.<\/p>\n

En a\u00e7\u00f2 l\u2019emperador crid\u00e0 una donzella e dix:<\/p>\n

\u2013Vine, Pr\u00e0xidis \u2014que ax\u00ed havia nom\u2014. V\u00e9s a ma filla e digues-li que cride al capit\u00e0, e diga-li que ella lo prega que ell dega prestament partir per anar al camp, car moltes vegades s\u2019esdev\u00e9 que los cavallers j\u00f3vens fan m\u00e9s per les donzelles que per hom mateix.<\/p>\n

E la princessa resp\u00f2s que u faria, puix sa magestat lo y manava. Com hagu\u00e9 stat per bon spay parlant ab lo Lauseta dels tarongers e de les murteres, tornant en son deport, passejant-se per l\u2019ort, com fon endret de l\u2019emperador, crid\u00e0 a Tirant e dix-li com stava tota cansada e que la prengu\u00e9s de bra\u00e7 e ax\u00ed\u00b7s passejarien per l\u2019ort. Sab D\u00e9u Tirant quanta consolaci\u00f3 pres com la princessa de tal socors lo havia amprat. E com se foren hun poch lunyats, Tirant feu<\/a> principi a paraules de semblant stil acompanyades.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCLXX<\/h2>\n

RAHONS DE AMOR QUE FA TIRANT A LA PRINCESSA<\/p>\n

\u2013\u00a1O, quant m\u00e9s que altre cavaller me poria dir benaventurat si en la magestat vostra se fos aturada tal amor com en vostres paraules referiu, car viuria content e en festa cont\u00ednua! Mas la fortuna adversa me volta la roda, que en l\u2019altesa vostra no s\u2019i troba fermetat neguna, car, per pr\u00f2spera que sia, s\u00fabitament la veig voltar. E la dita fortuna mostra enujar-se de mi, car mostra\u2019m bona cara e les obres s\u00f3n contr\u00e0ries, e en los mateys b\u00e9ns troba leys per apartar-los de mi. E no resta per a\u00e7\u00f2 que en la mia pensa la ymatge de la vostra figura \u00e9s restada, en la qual contemple dia e nit. E si la fortuna ser\u00e0 contenta de mitigar-se contra mi, que solament permeta que yo puga obtenir la part del premi \u00faltim de mon desig, yo restaria lo m\u00e9s glori\u00f3s cavaller que jam\u00e9s en lo m\u00f3n naxqu\u00e9s. E una poca speran\u00e7a que de exceŀl\u00e8ncia vostra m\u2019\u00e9s restada, me ha levat en alt. Car si los miserables de vostra altesa seran ho\u00ffts, alguna volta aconseguiran remissi\u00f3 de sos defalts. Per qu\u00e8 us suplich vullau obrir les vostres piadoses orelles als meus tan justs prechs, car qui \u00e9s noble de linatge e de obres virtu\u00f3s no deu retenir ab si crueldat, qui no \u00e9s possehida sin\u00f3 per males persones.<\/p>\n

Mas la virtuosa senyora, ab prou paci\u00e8ncia retenia dins si la dolor, com si stada no y fos, e ab \u00e0nimo ple de congoxa feu<\/a> principi a una tal resposta.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCLXXI<\/h2>\n

RESPOSTA QUE LA PRINCESSA FA A TIRANT<\/p>\n

\u2013Descriure no\u00b7s dexen les passions ab qu\u00e8 amor la mia atribulada pensa turmenta, car la fi de hun mal \u00e9s a mi principi de altre. E yo per amor so<\/a> dita benaventurada, per no con\u00e9xer les mies mis\u00e8ries, e passe treball en vans pensaments per ornar la mia joventut, e passe penit\u00e8ncia del mal que no n\u2019he fet. Car la passi\u00f3 que ara\u00b7m dona amor no m\u2019era acostumada, ni menys los treballs que la mia \u00e0nima ara posehex. E per \u00e7o que los meus mals hagen fi e la mia pensa reposada stiga ab major rep\u00f2s, ab paraules de present asegurar\u00e9 la tua demanda. Dona\u2019m la tua m\u00e0 dreta e ajustar\u00e9 aquella ab la mia.<\/p>\n

E com les mans foren ajustades, dix la princessa:<\/p>\n

\u2013Perqu\u00e8 a\u00e7\u00f2 sia verdader matrimoni, dich yo ab paraules, de present: yo, Carmesina, d\u00f3 mon cors a v\u00f3s, Tirant lo Blanch, per leal muller, e prench lo vostre per leal marit.<\/p>\n

E les matexes paraules dix Tirant, o semblants, segons \u00e9s acostumat.<\/p>\n

Apr\u00e9s dix la princessa:<\/p>\n

\u2013Besem-nos en senyal de fe, puix sent Pere e sent Pau ho manen, los quals en semblant cars facen testimoni de veritat; e apr\u00e9s, en nom de la Sancta Trinitat, qui \u00e9s Pare e Fill e Sanct Sperit, te done plena potestat que faces de mi com de muller qui \u00e9s companyona del marit. E done la fe als sancts jurats, sent Pere e sent Pau, e ab aquesta speran\u00e7a de seguretat pots creure que tens en mi muller e castedat, e jur-te, per los sants nomenats, que tant com seran los teus dies e los meus de no descon\u00e9xer la tua persona per negun altre home qui en lo m\u00f3n sia, e\u00b7t ser\u00e9 tostemps leal e verdadera, sens m\u00e0cula alguna.<\/p>\n

Tirant, senyor, no dubtes en res del que t\u2019\u00e9 dit, car encara que alguna vegada me sia mostrada cruel contra tu, no vull que tingues crehen\u00e7a que l\u2019esperit meu no sia stat tostemps conforme ab lo teu. E tostemps t\u2019\u00e9 amat e contemplat en loch de hun d\u00e9u, e s\u00e9\u2019t ben dir que, ax\u00ed com aumente en edat, aumente en amor. Mas temor de inf\u00e0mia me fa guardar la honor de castedat, la qual deuen guardar molt les donzelles e dubtar, per \u00e7o que ab puritat puguen aplegar a t\u00e0lem de benedicci\u00f3. E ax\u00ed la vull yo guardar tant com a la tua senyoria ser\u00e0 plasent. E ara \u00e9s at\u00e9s lo temps que por\u00e0s haver plena not\u00edcia de mi, si t\u2019ame, car de huy avant yo\u00b7t vull dar premi de l\u2019amor que m\u2019has portat. Per qu\u00e8 reposa ab bona speran\u00e7a, yo\u00b7t clam merc\u00e9, e la mia honestat vulles haver per tan cara com la tua vida. Entre tots los mals, lo que m\u00e9s me atribula \u00e9s l\u2019abs\u00e8ncia que per alguns dies tendr\u00e9 de tu; e per \u00e7o no tinch alegria per mostrar-te la infinida amor a la qual justament lo teu mer\u00e9xer me obliga. E, per \u00e7o, sperar\u00e9 temps en lo qual sens temor yo\u00b7t puga mostrar com tinch en poch ma vida.<\/p>\n

Call\u00e0 e no dix m\u00e9s. Mas Tirant, mostrant \u00e9sser molt content del bon conort e gr\u00e0cia singular que de la princessa obtesa havia, ab cara afable e gest humil, li dix paraules de semblant stil.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCLXXII<\/h2>\n

COM TIRANT PRES JURAMENT DE LA PRINCESSA QUE LI COMPLIRIA LO MATRIMONI<\/p>\n

En alegria de goig inefable fon posada l\u2019\u00e0nima de Tirant com se veu<\/a> en cam\u00ed per poder posseyr la corona de l\u2019Imperi Grech per mij\u00e0 de les novelles sposalles, vehent que la excelsa senyora ab tanta liberalitat e amic\u00edcia li havia volguda mostrar la infinida amor que li portava, e ab verdadera fe e sancer sperit lo havia tractat. E Tirant tenia lo m\u00f3n en no res per haver-lo conquistar ab aquella gl\u00f2ria que sentia, e tenint gran desig de poder-ho manifestar a son cos\u00edn germ\u00e0, Diafebus, duch de Maced\u00f2nia, stimant que, ax\u00ed com ell, a cascuna persona devia plaure la contentaci\u00f3 que ell tenia. E encara, per major seguretat sua, pres hun reliquiari que ab si portava, en qu\u00e8 havia del Lignum Crucis<\/em> hon lo Fill de la casta donzella havia posades les sues precioses spatles, e feu-hi<\/a> posar les mans a la princessa, conjurant-la com ella, ab pura fe e sancera intenci\u00f3, demanava lo matrimoni. E ella, ab molta alegria, feu<\/a> lo jurament, e Tirant li dix:<\/p>\n

\u2013Senyora, la magestat vostra demana egualtat en aquest matrimoni, per viure en segur de mi, e per \u00e7o que fas consemblant sagrament de \u00e9sser-vos leal e verdader e no oblidar-vos per neguna altra qui en lo m\u00f3n sia.<\/p>\n

E la princessa renunci\u00e0 a totes les leys imperials e a totes les coses que a ella poguessen valer ni a ell noure.<\/p>\n

E fet tot lo dess\u00fas dit, Tirant don\u00e0 dels genolls en la dura terra e volgu\u00e9-li besar les mans, perqu\u00e8 m\u00e9s que a negun sanct temia de fer-li ofensa. E ella no u perm\u00e9s, e ell li feu<\/a> infinides gr\u00e0cies de la gr\u00e0cia que d\u2019ella havia obtesa. E sperant altra vegada hoyr de la magestat sua paraules qui manifestassen l\u2019estament de sa vida, no tard\u00e0 la princessa en fer principi a semblant parlar.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCLXXIII<\/h2>\n

R\u00c8PLICA QUE FA LA PRINCESSA A TIRANT<\/p>\n

\u2013Encara que la mia poca edat e temor de restar envergonyida me hagen detenguda fins ac\u00ed, que no he pogut ne tenia atreviment de poder-vos manifestar tot mon voler, emper\u00f2, acompanyada de infinida amor e de dolorosos pensaments, so<\/a> stada for\u00e7ada de atorgar-vos part del premi que merexedor sou, com per la mia honor e fama a mantenir me reserve la part per v\u00f3s m\u00e9s desijada, la qual vos ser\u00e0 tant guardada com los ulls. E apr\u00e9s lo tri\u00fcmpho de vostra pr\u00f2spera vict\u00f2ria, ab benaventurat rep\u00f2s, sens temor cullireu aquell dol\u00e7 e sabor\u00f3s fruyt de amor qui en lo sant matrimoni se acostuma de cullir, qui us far\u00e0 portar durant la vostra benaventurada vida aquella pr\u00f2spera corona de l\u2019Imperi Grech, la qual v\u00f3s, per la vostra molta virtut, haveu recobrada.<\/p>\n

\u00bbE suplich-vos no us enugeu de tant sperar, car la gl\u00f2ria e delit de aquest m\u00f3n miserable no s\u2019ateny ni\u00b7s pot at\u00e9nyer sin\u00f3 ab treballosos actes. Emper\u00f2, la major delectaci\u00f3 que la mia \u00e0nima pot sentir \u00e9s en amar a v\u00f3s, qui sou lo major b\u00e9 que yo puch possehir. Mas, \u00bfqui ser\u00e0 aquella desaventurada persona qui dues voluntats tan conjuntes e unides jam\u00e9s puga separar, si donchs no era per culpa vostra? E moltes coses vos volria recitar, sin\u00f3 que no gose per dubte que no sien sabudes. E ac\u00ed podeu con\u00e9xer quant \u00e9s lo b\u00e9 que us vull, que ab cosa que en lo m\u00f3n sia no\u00b7s pot acomparar. E lo m\u00e9s mal que la mia pensa pot cogitar \u00e9s com pense en la vostra abs\u00e8ncia, que stareu per algun temps que no us veur\u00e9. Mas, pensant ax\u00ed mateix en la ferma speran\u00e7a que tinch de la vostra pr\u00f2spera e presta tornada, me aconsella e\u00b7m dona algun tant remey a ma dolor. E ja no us puch m\u00e9s altra cosa dir sin\u00f3 que maneu de mi, com a senyor que us he fet de la mia persona, tot lo que plasent vos sia.\u00bb<\/p>\n

Tirant volgu\u00e9 satisfer a les afables rahons de la princessa e, ab veu tremolant, m\u00e9s de sobreabundant let\u00edcia que de dolor ni temor, feu<\/a> principi a paraules de semblant stil.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCLXXIIII<\/h2>\n

R\u00c8PLICA QUE FA TIRANT A LA PRINCESSA<\/p>\n

\u2013M\u00e9s gl\u00f2ria sent que jam\u00e9s sentida he, com pens la magestat vostra \u00e9s de tanta gratitut que ha volgut haver per acceptes los meus treballs e, encara que tota ma vida la celsitut vostra yo hagu\u00e9s servida, no seria de tanta stima lo premi de la mia servitut com \u00e9s la stima de la vostra noble e agraciada persona. E per b\u00e9 que la edat vostra sia de pochs dies, ella \u00e9s antiga de molt saber, acompanyada de molta discreci\u00f3, segons manifestament haveu mostrat de voler-me dar premi tan gran com \u00e9s de la vostra virtuosa persona, fent conpensaci\u00f3 de tan pochs serveys que yo fets he a la celsitut vostra e havent sguart a la vostra gran dignitat, qui no pot donar sin\u00f3 coses de gran stima.<\/p>\n

\u00bbE per b\u00e9 que yo tinga en gran compte la speran\u00e7a graciosa de possehir en sdevenidor la cosa que m\u00e9s desige en aquest m\u00f3n, tanta \u00e9s la voluntat que tinch de present de posseyr-la, que\u00b7m par cascuna hora mil anys de obtenir-ho. E crech per mos peccats jam\u00e9s ne veur\u00e9 la fi. Per qu\u00e8 us hauria a molta gr\u00e0cia que, ans de ma trista partida, yo pogu\u00e9s sentir part de alguna sentiŀla de aquella singular gl\u00f2ria que per la magestat vostra m\u2019\u00e9s stada ab molta benignitat atorgada e per mi, besant-vos les mans, acceptada, que, si era possible poder-se mudar, lo temps sdevenidor que fos fet present, a\u00e7\u00f2 seria la major gr\u00e0cia que yo en aquest m\u00f3n poria at\u00e9nyer; oferint-vos ab jurament de no passar los l\u00edmits de vostra voluntat, com aquella qui us tinch per deessa de ma vida, la qual adore com a D\u00e9u, de qui spere haver salvaci\u00f3 a la mia peccadora \u00e0nima.\u00bb<\/p>\n

No tard\u00e0 ha princessa, ab gest afable, fer principi a hun tal parlar.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCLXXV<\/h2>\n

COM L\u2019EMPERADOR ORDEN\u00c0 UNA FESTA A GRAN GL\u00d2RIA DE TIRANT<\/p>\n

\u2013Entre los mortals no conech altri, sin\u00f3 a tu, qui sia ple de amor, la qual \u00e9s raygada ab bones sperances, qui per tos singulars m\u00e8rits te faran tri\u00fcmfar en aquest m\u00f3n y en l\u2019altre, perqu\u00e8 treballes en aumentar la sancta fe cath\u00f2lica. E per los teus gloriosos actes en lo m\u00f3n, per a tots temps ne ser\u00e0 feta recordaci\u00f3. Car, per lo teu molt valer, yo no puch totalment resistir a les tues massa volunt\u00e0ries suplicacions, per no fer-te ofensa; mas vergonya de una part, e temor de l\u2019altra, me retenen mena\u00e7ant-me de inf\u00e0mia e que\u00b7m guarde de perdre lo que jam\u00e9s por\u00e9 cobrar. E ax\u00ed, stich quasi alienada, que tal mot de la mia boca ab gran fatiga pot proceir, e moltes vegades he tengut dubte que l\u2019emperador no u conegu\u00e9s, e de\u00ffa en mi matexa: Aquest no t\u00e9 de res vergonya. Que\u00b7m tinch a lunyar davant la tua merc\u00e9 ab los pensaments que tinch, m\u00e9s que dir no sabria. Per qu\u00e8\u00b7t prech a present que lexem aquestes rahons, per \u00e7o que l\u2019emperador no pense neguna cosa de mi. E parlar\u00e0s ab Plaerdemavida e tot lo que vosaltres ordenareu yo u tindr\u00e9 per accepte.<\/p>\n

E besaren-se moltes voltes, que per neg\u00fa no foren vists, car los tarongers staven entre l\u2019emperador y ells, qui\u00b7ls empedien la vista e a tots los altres.<\/p>\n

Com foren tornats davant son pare, la princessa, que\u00b7l veu<\/a> star ab tan gran pensament, dix-li:<\/p>\n

\u2013Mon senyor, \u00bfde qu\u00e8 es tan fort lo vostre pensament?<\/p>\n

L\u2019emperador resp\u00f2s:<\/p>\n

\u2013Ma filla, yo vull dem\u00e0 fer una gran festa a honor e gl\u00f2ria de Tirant. De tantes batalles com ha ven\u00e7udes en mar y en terra, que tantes banderes grans sien posades dins la sgl\u00e9sia nostra de Sancta Sofia; e tants com castells, viles e ciutats ha conquistat e tornades a la corona de l\u2019Imperi Grech, tants standarts ab les armes de Tirant sien posats entorn de l\u2019altar major per mem\u00f2ria e lahor del virtu\u00f3s Tirant, qui tan gran benefici fa en aquest imperi, mostrant-se realment e de fet amador del b\u00e9 p\u00fablich e conquistador del m\u00f3n.<\/p>\n

E a\u00e7\u00f2 fon posat en scrit a plena mem\u00f2ria del virtu\u00f3s Tirant e per exemple dels cavallers vivents e sdevenidors. E l\u2019emperador tram\u00e9s per tots los de son consell e recit\u00e0\u2019ls tot lo que volia fer. E tots ho loaren molt, que seria molt ben fet. E trobaren, per compte, que havia conquistat, en IIII anys e mig, CCCLXXII viles, ciutats e castells.<\/p>\n

E com l\u2019emperador entr\u00e0 en lo consell e Tirant sab\u00e9 que per tals negocis hi entrava, no y volgu\u00e9 \u00e9sser, ans se n\u2019an\u00e0 a la sua posada per no hoyr aquella vanagl\u00f2ria. E d\u2019altra part, en los consells dels grans senyors hi ha de moltes openions, e ell no volguera que neg\u00fa davant ell volgu\u00e9s contradir en la openi\u00f3 de l\u2019emperador. E clos lo consell, l\u2019emperador tram\u00e9s per los mestres qui tenien de fer aquesta obra, per \u00e7o que l\u2019endem\u00e0 fossen posades les banderes en orde.<\/p>\n

Tirant se part\u00ed de l\u2019ort e dix a Yp\u00f2lit:<\/p>\n

\u2013Digues a Plaerdemavida que vulla anar a la sala major, que yo tinch de parlar ab ella.<\/p>\n

Yp\u00f2lit port\u00e0 sa enbaxada e ella y an\u00e0 prestament. Tirant la abra\u00e7\u00e0 e, ab cara molt afable, la pres per la m\u00e0, e, aseguts en una finestra, li feu<\/a> principi a paraules de semblant stil.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCLXXVI<\/h2>\n

PRECHS QUE TIRANT FA A PLAERDEMAVIDA<\/p>\n

\u2013En la tua discreci\u00f3, afable e graciosa donzella, coman la mia pensa e vida, car sens lo teu amigable consell ni ajuda yo no so<\/a> res. E la mia pensa st\u00e0 alienada, sens rep\u00f2s. Emper\u00f2 ab los ulls uberts stich tancat, desijant que pass\u00e0s la mia penosa vida dormint, ax\u00ed com se diu del glori\u00f3s sent Johan Babtista, que\u00b7n lo dia que la sua gran festa cau, se fa tots anys grand\u00edssima festivitat per los crestians, moros e juheus. \u00c9s openi\u00f3, segons se diu, que la sua gloriosa \u00e0nima dorm, perqu\u00e8 no prengu\u00e9s tan gran elaci\u00f3 que n\u2019hagu\u00e9s a perdre algun grau de gl\u00f2ria dels que t\u00e9. Ax\u00ed \u00e9s de mi, que en aquest propi punt stich per molt amar aquella que de virtuts passa totes quantes s\u00f3n, la qual yo cont\u00ednuament adore e contemple e li fas special oraci\u00f3, dient-li: \u00ab\u00a1O, piadosa deessa en la terra, la figura de la qual, en lo meu principi dels meus treballs e fatigues en aquesta sala fon manifestada la mia strema passi\u00f3 d\u2019amor! dona\u2019m fortitut de \u00e0nimo en poder passar les mies dolors e mitiga los meus mals e dona\u2019m remey en les mies tribulacions.<\/p>\n

\u00bbLa mia germana, mira quant per sa magestat yo tribule. Mira quantes voltes la cruel mort \u00e9s ja stada davant los meus ulls. Mira si tant mal havia la mia fe meritat quant yo sostinch per \u00e9sser verdader amador, no conexent la gran perfecci\u00f3 de amor de ma senyora, car so<\/a> stat ab sa altesa e havem passades moltes rahons enamorades de pau e bona confederaci\u00f3, prometent-me ab juraments de fer tot lo que la tua gentilea e yo concordar\u00edem, e que\u00b7t recit\u00e0s totes les mies passades dolors, presents e sdevenidores, e que en aquesta reposada nit yo puga parlar ab la magestat sua, perqu\u00e8\u00b7ns havem donades les mans e, ab juraments dignes de fe, que tant com seran los dies seus e meus de tenir-me per servidor, marit e senyor, e que dins en la sua cambra en lo lit de perpetual gl\u00f2ria e delit yo tendr\u00e9 posada. Perqu\u00e8 tu est sola speran\u00e7a de tot lo meu b\u00e9 e\u00b7n les tues mans st\u00e0 tot lo meu mal e b\u00e9, te deman de molta gr\u00e0cia, si los meus prechs per via neguna te poran \u00e9sser acceptes, que puga haver remey en aquesta mia aflicci\u00f3, perqu\u00e8 de aquesta hora avant, ab alegres speran\u00e7es, los m\u00e8rits del meu molt amar no resten indignes.\u00bb<\/p>\n

Hoynt Plaerdemavida les lamentacions de Tirant, hun poch spay primer atur\u00e0 en si, e apr\u00e9s, desijant la vida <e><\/sup><\/a> lo delit aumentar a Tirant, de semblants paraules li feu<\/a> present.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCLXXVII<\/h2>\n

RESPOSTA QUE FA PLAERDEMAVIDA A TIRANT<\/p>\n

\u2013Les paraules s\u00f3n senyals ab les quals nostres intencions se mostren<\/span>; car, en altra manera, elles, closes dins los corporals murs, e sagellades ab lo secret sagell de nostra voluntat, a altre sin\u00f3 a D\u00e9u no s\u00f3n descubertes. Yo no so<\/a> nada dels baxos del poble rom\u00e0, e la mia mare dins en aquella ciutat naxqu\u00e9. Los meus antichs foren nobles ciutadans de Roma, plens de antichs tri\u00fcmphos, portant sobre lo cap corones de tri\u00fcmphal vict\u00f2ria e ajustats de parentesch ab los de l\u2019Imperi Grech. E la gl\u00f2ria del meu linatge a present yo\u00b7m callar\u00e9 perqu\u00e8 no fretura gloriejar-me de aquella, sin\u00f3 com a seguidora de la fortuna, socorrent a les persones qui b\u00e9 amen, dich ax\u00ed: Tirant, senyor del m\u00f3n, \u00bfper qu\u00e8 m\u2019haveu fetes tantes rahons ab temeroses paraules? \u00bfNo sab la senyoria vostra quant teniu en mi? Que lo cor, lo cors, lo voler e tots los meus sentiments no s\u00f3n en lo m\u00f3n sin\u00f3 per a servir la senyoria vostra, ax\u00ed com aquell que us tinch com a pare. Donchs, viviu de mi en segur, que\u00b7n res que sia delit ne profit vostre yo no m\u2019i tardar\u00e9 e, aquest bon voler que tinch, ab la capita ho prengu\u00ed e ab la mortalla ho dexar\u00e9. E no \u00e9s dona neguna no\u00b7m pass\u00e0s de saber e de bellea, mas yo les passe de fermetat de amor e no us vull m\u00e9s tenir a noves, car lo cavaller qui en batalla spera entrar no\u00b7l deu hom fatigar de rahons, sin\u00f3 que a la hora que l\u2019emperador sopar\u00e0 yo ir\u00e9 a la vostra posada e dir-vos he tal nova que haureu complit delit.<\/p>\n

Lavors Tirant, de sobres de alegria, li bes\u00e0 los ulls e la cara, fent-li molt gran festa. Tirant se part\u00ed d\u2019ella e Plaerdemavida torn\u00e0 en l\u2019ort, hon trob\u00e0 la princessa en lo consell ab l\u2019emperador sobre les banderes, <per><\/sup><\/a> les quals ab gran treball tots los mestres fatigats staven.<\/p>\n

Apr\u00e9s que los mestres foren partits, l\u2019emperador puj\u00e0 alt en les cambres, e Plaerdemavida ab la princessa se retragueren e delliberaren la hora que Tirant vendria. E la princessa recit\u00e0-li tot lo que havia dit ne fet ab Tirant; e Plaerdemavida mostr\u00e0 haver gran alegria com sa senyora tenia tanta contentaci\u00f3.<\/p>\n

Venint la hora que l\u2019emperador devia sopar, Tirant no s\u2019oblid\u00e0 de anar tot sol ab cuytats passos al palau. E trob\u00e0 a Plaerdemavida en la scala, que devallava per anar hon era Tirant. E trobant-se all\u00ed los dos, recit\u00e0-li la forma com se tenia de fer e la hora que venir devia. E casc\u00fa se\u2019n torn\u00e0 per lo cam\u00ed hon era vengut.<\/p>\n

Apr\u00e9s que en lo palau casc\u00fa hagu\u00e9 dada part a la nit e en lo primer son tots reposaven, la princessa se lev\u00e0 del lit; e no havia ab ella sin\u00f3 Plaerdemavida e un altra donzella qui sabia en tots los afers, la qual se nomenava la donzella de Monblanch. La princessa se vest\u00ed unes robes que l\u2019emperador li havia fetes fer per a quant ella fes bodes, e no les se havia vestides, que neg\u00fa ho agu\u00e9s vist, e aquestes foren les m\u00e9s riques que en aquell temps fossen vistes. Era la roba de cet\u00ed carmes\u00ed, tota brodada de perles, sens que altra cosa no y havia que dues barcelles de perles entraren entre la roba e la gonella, e era forrada de erminis. E al cap se pos\u00e0 la corona de l\u2019imperi, la qual era de molt gran stima, y ella ben ligada e posada en orde, e ab conspecte de gran dignitat. E Plaerdemavida e la donzella de Monblanch prengueren sengles antorches enceses en les mans, e ax\u00ed stigueren sperant fins que Tirant fon vengut. Lo qual, com sent\u00ed les XI hores \u2014que era la hora asignada, la qual stava sperant ab gran desig\u2014, e ab cuytats passos an\u00e0 a la porta de l\u2019ort e, pujant per la scala del retret, trob\u00e0 a la donzella de Monblanch ab antorcha encesa. E com lo veu,<\/a> li feu<\/a> gran rever\u00e8ncia de genoll, e dix-li semblants paraules:<\/p>\n

\u2013Dels bons lo millor cavaller e lo m\u00e9s benaventurat de bella dama que en lo m\u00f3n sia senyor.<\/p>\n

E Tirant, responent, dix:<\/p>\n

\u2013De desig complit tal vinga, donzella, per v\u00f3s.<\/p>\n

E los dos pujaren alt en lo retret, sperant all\u00ed fins que Plaerdemavida vench m\u00e9s alegra e contenta que no fon Paris com Elena se\u2019n port\u00e0. E entrant en una cambra e la princessa exint de altra, ells se encontraren ab gran alegria e\u00b7s reberen, donant Tirant dels genolls en la dura terra e per semblant feu<\/a> ella. Apr\u00e9s que per bon spay que foren stats, besaren-se, e fon tan saborosa la besada que poguera hom haver anat una milla ans que la una boca no\u00b7s part\u00ed de l\u2019altra. Plaerdemavida, que veu<\/a> lo perill que tant durava, acost\u00e0-s\u2019i e dix:<\/p>\n

\u2013Yo us d\u00f3 per bons e per leals enamorats. Yo vull departir aquesta batalla fins siau gitats en lo lit. E no us tendr\u00e9 per cavaller si pau feu que primer sanch no n\u2019ixqua.<\/p>\n

Foren-se levats en peus e la princessa lev\u00e0\u2019s la corona del cap, e pos\u00e0-la en lo cap del capit\u00e0 Tirant. E donant dels genolls en la dura terra feu<\/a> principi a paraules de semblant stil.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCLXXVIII<\/h2>\n

ORACI\u00d3 QUE FA LA PRINCESSA A D\u00c9U PREGANT PER TIRANT<\/p>\n

\u2013\u00a1<O>,<\/sup><\/a> senyor D\u00e9u Jesucrist, totpoder\u00f3s e misericordi\u00f3s, qui havent pietat de l\u2019humanal linatge volguist devallar del cel en la terra e prengu\u00e9s carn humana en lo verge ventre de la sacrat\u00edssima verge Maria, mare vostra e senyora nostra; e volgu\u00e9s morir en l\u2019arbre de la vera Creu per rembre los peccats de l\u2019humanal linatge, e resucit\u00e0s al ter\u00e7 dia ab lo vostre propi poder, en cors glorificat; ver D\u00e9u e ver hom! Que pl\u00e0cia a la sacrat\u00edssima magestat vostra de voler dexar possehir aquesta corona a mon senyor Tirant, qui ac\u00ed present \u00e9s, ab t\u00edtol, e senyor de tot l\u2019Imperi Gr<e><\/sup><\/a>ch apr\u00e9s obte de mon pare, puix la divina Bondat vostra li ha feta gr\u00e0cia de haver-lo cobrat, de poder de infels liberat. E a\u00e7\u00f2 sia a honor, lahor e gl\u00f2ria de la vostra sant\u00edssima magestat e de la sacrat\u00edssima Mare vostra e Senyora nostra, e en aument de la santa fe cath\u00f2lica.<\/p>\n

Finida la oraci\u00f3, la princessa se lev\u00e0, que stava agenollada, e pres unes balances en les mans, ab les quals lo emperador acostumava de pesar moneda d\u2019or, e dix semblants paraules:<\/p>\n

\u2013Senyor Tirant, a la pr\u00f2spera fortuna \u00e9s stat plasent que en aquest dia de huy yo haja a \u00e9sser sotmesa a ta senyoria de ma voluntat, e no ab consentiment de pare ni de mare, ni menys del poble grech. Vet ac\u00ed aquestes balan\u00e7es de perfecci\u00f3. En aquesta part dreta st\u00e0 amor, honor e castedat, e en l\u2019altra st\u00e0 vergonya, imf\u00e0mia e dolor: guarda quala de aquestes a tu, Tirant, \u00e9s m\u00e9s plasent ni de ton grat.<\/p>\n

Tirant, ax\u00ed com aquell qui tostemps desija servir honor, pres la balan\u00e7a de part dreta e dix semblants paraules:<\/p>\n

\u2013Ans que de vostra magestat not\u00edcia hagu\u00e9s, per los sabuts qui aquest m\u00f3n avan\u00e7en ho\u00fd recitar de vostres virtuts insignes, les quals, com tinga sperimentades, demesiada cosa ser\u00e0 mencionar, com la altesa vostra tinga tanta abituaci\u00f3 de virtuts e possesi\u00f3 de bellea que exceŀliu totes les altres dames qui en lo m\u00f3n s\u00f3n. E com yo stiga ferm en aquesta fe e crehen\u00e7a, tinch prop\u00f2sit de resestir a la mia error, per \u00e7o com delit no deu bastar en fer-me caure en hun tan gran defalt, e per \u00e7o yo elegesch lo qui m\u00e9s a mon voler s\u2019acosta.<\/p>\n

E pres la balan\u00e7a dreta e dix:<\/p>\n

\u2013Amor e honor sobre la corona pose y la balan\u00e7a ab tota aquella fermetat que t\u00e9. E per \u00e7o que la magestat vostra conega yo quant freture de saber les vostres perfeccions tantes que possehiu, car ab aquella confian\u00e7a que per tantes ofertes me \u00e9s stat afermat, e si les mies suplicacions troben en l\u2019altesa vostra algun loch, stimadament me fa\u00e7au gr\u00e0cia e merc\u00e9 que de a\u00e7\u00f2 no se\u2019n parle m\u00e9s, sin\u00f3 que ab voluntat san\u00e7era donem prest compliment en nostre matrimoni.<\/p>\n

No tard\u00e0 la princessa en fer semblant resposta.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCLXXVIIII<\/h2>\n

RESPOSTA QUE FEU<\/a> LA PRINCESSA A TIRANT<\/p>\n

\u2013Tu no vols servar la regla de aquells qui vulgarment per la major part del m\u00f3n han renom de valent\u00edssims cavallers, los quals han volgut posar e despendre tot lur temps en benamar honestament sens decepci\u00f3 alguna. E qualsevol tal cavaller de semblant acte s\u2019\u00e9s gloriejat per lo contrari. E puix la conexen\u00e7a de la veritat a tots en general se mostra, han feta at\u00e9nyer a mi \u00e9sser digna de perd\u00f3 e la culpa me tragu\u00e9s de engan, sabent que stimes virtut e avorreys inf\u00e0mia e tens cobd\u00edcia de honor; per qu\u00e8\u00b7t suplich que aquella no desempares. E venint al que vull dir: tu has abra\u00e7ada aquella singular balan\u00e7a de amor e honor, als quals dona en aquest m\u00f3n grans prosperitats e en l\u2019altre, infinida gl\u00f2ria. De molta merc\u00e9 te deman que\u00b7t pl\u00e0cia voler-me conservar la mia pudic\u00edcia, que a present no sia per tu violada. E contemple lo teu sentit cor que, si a\u00e7\u00f2\u00b7s fa, no puch scusar ma culpa que la mia inf\u00e0mia no sia palesa.<\/p>\n

\u00bb\u00bfQu\u00e8 dir\u00e0 lo emperador e ma mare e tot lo poble, qui\u00b7m t\u00e9 en stima de una santa? \u00bfQu\u00e8 diran de mi? No ser\u00e0 neg\u00fa qui de Carmesina dega fiar. E aquest cars t\u00e9 prou sufici\u00e8ncia de fer-me desposseyr de tot l\u2019imperi. De robes, joyes e moneda, no te\u2019n por\u00e9 dar, que tota la senyoria prestament me ser\u00e0 tolta. E tu, qui ser\u00e0s de ac\u00ed absent. Si ser\u00e9 per neg\u00fa offesa, \u00bfa qui demanar\u00e9 socors? \u00bfA germ\u00e0 o a esposat? Ni si era prenyada, \u00bfquin consell pendr\u00e9? \u00bfVols que\u00b7t diga, mon senyor? Yo\u00b7m so<\/a> posada tan avant que no \u00e9s a mi lo tornar atr\u00e0s. Com ab deliberada pensa vols que ax\u00ed\u00b7s fa\u00e7a, no puch tal cars amagar a D\u00e9u: ta muller so<\/a> e for\u00e7at me ser\u00e0 obeyr tot lo que tu volr\u00e0s. Mas pensa que tot lo que luu no \u00e9s or<\/span>, e deus b\u00e9 pensar en tots los dans de la mia persona e lo que seguir-me\u2019n pot, \u00e7o \u00e9s, inf\u00e0mia. E ta sposada, que ara \u00e9s senyora, lavors ser\u00e0 cativa e en alguna torre li daran posada. Yo reclamar\u00e9 a tu e no\u00b7m volr\u00e0s hoyr, car la ofensa que en aquell cars haur\u00e9 feta a pare e a mare e lo peccat me faran abominable a D\u00e9u e a gents, car la mia desaventura no consentir\u00e0 la mia veu passe lo riu de Transimeno per plegar a tu. Tirant, tu est ara mon senyor, e ser\u00e0s tant com la vida me acompanyar\u00e0. La \u00e0nima \u00e9s de D\u00e9u, qui la m\u2019ha acomanada, mas lo cors e los b\u00e9ns e tot \u00e9s teu. E si fas res contra ma voluntat, tu ser\u00e0s fet hun matex reprenedor e actor del nostre crim. E ja m\u2019\u00e9s semblant que totes les gents me miren en la cara e que reste empeguida.\u00bb<\/p>\n

No pogu\u00e9 m\u00e9s comportar Tirant les lamentacions de la princessa, sin\u00f3 que ab cara afable e rient li feu<\/a> principi a tal r\u00e8plica.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCLXXX<\/h2>\n

R\u00c8PLICA QUE FA TIRANT A LA SUA PRINCESSA<\/p>\n

\u2013Senyora, molt me tarda vos ves en camisa o tota nua en lo lit. Yo no vull vostra corona ni la senyoria de aquella. Dau-me tots mos drets a mi pertanyents segons mana la santa mare Sgl\u00e9sia, dient semblants paraules: Si les donzelles ab treball s\u00f3n ajustades a matrimoni verdader, qui pot e no u fa, pecca mortalment, si en lo matrimoni no s\u2019i segueix c\u00f2pula. E par a mi, senyora, que si v\u00f3s amau lo cors, tamb\u00e9 deveu amar la mia \u00e0nima, e l\u2019altesa vostra no deu consentir yo volunt\u00e0riament hagu\u00e9s a peccar. E sabeu b\u00e9 que l\u2019home qui va en armes stant en peccat mortal, D\u00e9u no li vol haver merc\u00e9.<\/p>\n

E per les paraules no stava Tirant de comen\u00e7ar-la a despullar la roba e a descordar la gonella, besant-la infinides vegades, dient:<\/p>\n

\u2013Una hora me par hun any que siam en lo lit. Puix D\u00e9u m\u2019a<\/a> donat tant de b\u00e9, tinch dubte de perdre aquell.<\/p>\n

Dix Plaerdemavida:<\/p>\n

\u2013\u00a1Ay, senyor! \u00bfPer a qu\u00e8 voleu sperar lo lit? Sin\u00f3 damunt les sues robes, perqu\u00e8 facen m\u00e9s verdader testimoni, e nosaltres tancarem los ulls e direm que no havem vist res, car si a sa altesa sperau que\u00b7s sia despullada, de ac\u00ed al mat\u00ed n\u2019i ha. Apr\u00e9s, nostre Senyor poria-us demanar les penes de cavaller repropi d\u2019amor, si en semblant cars fall\u00edeu o inconvenient neg\u00fa se seguia. No u volr\u00edeu, per tot lo m\u00f3n E per v\u00f3s \u00e9sser tan civil enamorat, nostre Senyor no us volria m\u00e9s dar tal boc\u00ed, ni tendria m\u00e9s que dar per a v\u00f3s, car no s\u00e9 home en lo m\u00f3n qui no\u00b7l se n\u2019envi\u00e0s encara que fos cert que se\u2019n degu\u00e9s ofegar.<\/p>\n

Resp\u00f2s la princessa:<\/p>\n

\u2013Calla, enemiga de tota bondat No pensara jam\u00e9s de tu, Plaerdemavida, que tinguesses tanta crueldat, car fins al dia de huy t\u2019\u00e9 tenguda en compte de mare e de germana, e ara\u00b7t tinch en compte de madastra per los reprovats consells que dones contra mi.<\/p>\n

En aquest punt Tirant la hagu\u00e9 acabada de descordar e, al bra\u00e7, la pos\u00e0 sobre lo lit. Com la princessa se veu<\/a> en tan stret pas, que Tirant despullat se era mes<\/a> al seu costat e treballava ab la artelleria per entrar en lo castell, y ella, vehent que per for\u00e7a d\u2019armes no\u00b7l podia defendre, pens\u00e0 si ab les armes de les dones si\u00b7l poria fer stalvi e, ab los ulls destiŀlant vives l\u00e0grimes, feu<\/a> principi a una tal lamentaci\u00f3.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCLXXXI<\/h2>\n

LAMENTACI\u00d3 QUE FA LA PRINCESSA STANT EN LOS BRA\u00c7OS DE TIRANT<\/p>\n

\u2013Ab m\u00e0 tremolant exugar\u00e9 los meus trists ulls ans que res te diga. \u00a1O, quantes piadoses paraules t\u2019\u00e9 ofert e no\u00b7t plau acceptar-les! Moga\u2019t a pietat la mia error e nova vergonya de infinida culpa, car treballes de apartar de mi la molta amor que\u00b7t porte, volent tu usar de poder absolut devers mi, e de infinida ira agreujar la mia \u00e0nima. Gran seria la ofensa que tu\u00b7m faries, e s\u00e9\u2019t ben dir que tant menyscabar\u00e0 la mia amor en tu que n\u2019estar\u00e0s admirat, ax\u00ed com Lucifer, qui caygu\u00e9 de l\u2019alta cadira e no volria que tu cayguesses en tan grand\u00edssima error. E no haja a presumir que m\u00e9s stimes lo teu delit que la gl\u00f2ria e honor mia. Per\u00f2, yo ser\u00e9 tostemps obedient a tu e de mi por\u00e0s fer tot lo que\u00b7t plaur\u00e0, e yo u comportar\u00e9 ab molta dolor sol per la poca amor que m\u2019haur\u00e0s mostrada. No pl\u00e0cia a D\u00e9u que en sperit franc\u00e9s e de la casa de Bretanya tan poca amor puga habitar.<\/p>\n

\u00bbTirant, obre los ulls de l\u2019enteniment en la gran desaventura que\u00b7t spera e, reconexent-te, dona loch a la rah\u00f3 e desvia e refrena de desijosos apetits, tempra los volers no savis en altres obres, endre\u00e7a los teus pensaments e resesteix en aquest principi de libidinosa voluntat. Car les leys de amor s\u00f3n de major for\u00e7a que no algunes altres: eles rompen, no solament aquell<e>s<\/sup><\/a> de la amistat, mas encara les divines que poden \u00e9sser dites, de marit e de muller. Pl\u00e0cia\u2019t, senyor Tirant, no vulles donar causa de ira e de avorrir-te, car grand\u00edssima virtut \u00e9s resestir a les males inclinacions de delit.\u00bb<\/p>\n

E totes aquestes e semblants lamentacions fe\u00ffa la princessa ab los seus hulls destiŀlants vives l\u00e0grimes en gran abund\u00e0ncia.<\/p>\n

Com Tirant veu<\/a> les abundants l\u00e0gremes e les discretes e piadoses paraules de sa senyora acompanyades de tanta amor, delliber\u00e0 contentar-la aquella nit en seguir sa voluntat, per b\u00e9 que en tota aquella nit fon poch lo dormir dels dos amants, mas jugant e sola\u00e7ant, ad\u00e9s al cap del lit, ad\u00e9s als peus, fent-se moltes car\u00edcies, mostrant casc\u00fa en aquell cars molt gran contentaci\u00f3. E com fon quasi prop del dia, que ja la gent del palau se levaven, dix la princessa:<\/p>\n

\u2013Per contentaci\u00f3 mia no volguera que lo jorn fos vengut tan prest, e al plaer meu fora<\/a> que aquest delit hun any dur\u00e0s o jam\u00e9s se acab\u00e0s. Leva, Tirant, senyor de l\u2019Imperi Grech, que dem\u00e0, o com a tu ser\u00e0 plasent, por\u00e0s tornar en lo mateix loch.<\/p>\n

E Tirant ab gran dolor se lev\u00e0 e dix:<\/p>\n

\u2013A mi plau de fer lo que\u00b7m manau, mas tinch temor que lo meu voler jam\u00e9s haja compliment, e lo meu pensament st\u00e0 molt dubt\u00f3s.<\/p>\n

E per no \u00e9sser sentit ni fos vist per neg\u00fa, part\u00ed\u2019s ab molta passi\u00f3 e congoxa, donant-li a la partida infinits besars sens orde.<\/p>\n

Com se\u2019n fon anat, Plaerdemavida stava tan atribulada que m\u00e9s no podia. La princessa tram\u00e9s per ella e feu<\/a> venir la donzella de Monblanch e, present elles, per \u00e7o com sabien en tot lo que entre ella e Tirant era passat:<\/p>\n

\u2013\u00a1Mal b\u00e9 hi meta D\u00e9u! \u2014dix Plaerdemavida\u2014. Vostra altesa ne ha lo plaer, e Tirant lo delit, e yo n\u2019\u00e9 lo peccat; mas tant me dol com no s\u2019\u00e9s fet que de r\u00e0bia pense morir. \u00a1Dexau-lo\u2019m veure al flach e abatut cavaller e veureu qu\u00e8 li dir\u00e9! Que jam\u00e9s far\u00e9 res per ell, ans li nour\u00e9 en tot lo que a mi ser\u00e0 possible.<\/p>\n

\u2013\u00a1Per la mia fe! \u2014dix la donzella de Monblanch\u2014. Ell ha usat de gran virtut com a valent\u00edssim e cort\u00e9s cavaller que ell \u00e9s, que m\u00e9s ha stimat perdre son delit que enujar a ma senyora.<\/p>\n

E de a\u00e7\u00f2 parlaren molt per bon spay, fins a tant que fon ja gran dia, que lo emperador tram\u00e9s a dir a la emperadriu e a sa filla que, ab totes les dames molt b\u00e9 abillades, venguessen a la festa que\u00b7s fe\u00ffa per Tirant. Ax\u00ed mateix, tram\u00e9s per tots los cavallers e dames de la ciutat, que fossen al palau. Mas sab D\u00e9u la princessa en aquell cars amara m\u00e9s dormir que exir de la cambra, mas per amor de Tirant e que la festa hagu\u00e9s son compliment, lev\u00e0\u2019s del lit e abill\u00e0\u2019s molt bellament. E ixqueren de la gran sala hon trobaren lo emperador ab tot son stat de nobles e cavallers e de les dames de la ciutat e, profess\u00f3 ordenada, anaren per tota la ciutat ab les CCLXXII banderes que portaven davant la profess\u00f3. E ax\u00ed ordenats per son orde, anaren fins que foren dins la sgl\u00e9sia.<\/p>\n

Tirant se acost\u00e0 devers la princessa e, ab cara afable, ella lo reb\u00e9, mostrant en son parlar que era restada molt contenta; e no li pogu\u00e9 altra cosa dir sin\u00f3:<\/p>\n

\u2013Tirant, senyor de mi, tot quant he te atorga senyoria.<\/p>\n

Mas Tirant no li gos\u00e0 respondre per dubte de la emperadriu e d\u2019altres qui prop d\u2019ella staven.<\/p>\n

La missa se comen\u00e7\u00e0 de dir ab gran solemnitat e, al dar de l\u2019aygua beneyta, posaren una bandera. Apr\u00e9s dita la confessi\u00f3, ne posaren altra. E apr\u00e9s, a cascun salm o ant\u00edfena, n\u2019i posaven una. Com la missa fon dita, totes les banderes foren posades. E Tirant no\u00b7s volgu\u00e9 posar lla hon acostumava d\u2019estar, ni prop de l\u2019emperador, mas entr\u00e0-se\u2019n dins una capella ab les ores en la m\u00e0, e de all\u00ed podia molt ben veure a la princessa. E ab veritat foren molt poques les ores que Tirant dix en aquella missa. De la princessa no us sabria dir, mas, tant com dur\u00e0 lo divinal ofici, jam\u00e9s part\u00ed la vista de Tirant, en tant que ja tothom ne havia qu\u00e8 parlar.<\/p>\n

Complit l\u2019ofici e les banderes posades, e tota la gent fon fora de la sgl\u00e9sia, en la pla\u00e7a, prop lo palau, fon tot cubert de draps vermells alt y baix e tota la pla\u00e7a plena de taules parades, per \u00e7o com lo magn\u00e0nim senyor, complit de moltes virtuts, havia sguart als bons cavallers dignes de honor. Aquells qui virtuosament obraven, remunerava ax\u00ed en b\u00e9ns com en honors ab gran magnific\u00e8ncia que u acostumava de fer. Man\u00e0 lo magn\u00e0nim senyor que per VIII dies cont\u00ednuus fos celebrada festa en la dita ciutat e que tots los VIII dies venguessen a menjar all\u00ed tots los de la ciutat qui menjar hi volrien. Mas la p\u00e8ssima fortuna, enemiga de tota virtut, no u volgu\u00e9 consentir ne don\u00e0 loch que los VIII dies la festa complir se pogu\u00e9s.<\/p>\n

Apr\u00e9s que lo emperador fon dinat e tota la gent, les grans dances se fe\u00ffen en la pla\u00e7a. Continuant les dances, la princessa se\u2019n puj\u00e0 al palau a la sua cambra per voler mudar de robes e man\u00e0 tancar la porta. Com fon en gonella, puj\u00e0 ab les dos donzelles alt en la torre del tresor e all\u00ed totes tres pesaren una c\u00e0rrega de ducats, e la princessa don\u00e0 c\u00e0rrech a Plaerdemavida la fes portar a la posada de Tirant. E com se fon tornada a vestir, torn\u00e0 hon era lo emperador e acost\u00e0\u2019s prop d\u2019ell, e Tirant, qui prop li stava; ella li dix a la orella, perqu\u00e8 lo emperador no u sent\u00eds:<\/p>\n

\u2013Les tues mans han manifestat en mi que no ha res en ma persona que no\u00b7t senta.<\/p>\n

Resp\u00f2s Tirant:<\/p>\n

\u2013Gran gl\u00f2ria \u00e9s per a mi que les mies mans hajen usat de novell ofici.<\/p>\n

Dix lo emperador:<\/p>\n

\u2013\u00bfDe qu\u00e8 parlau vosaltres tan secret?<\/p>\n

\u2013Senyor \u2014dix la princessa\u2014, demanava a Tirant si en tan singular festa com aquesta si y hauria juntes o torneigs. E ha\u2019m respost que no, que ab los turchs les speren de fer.<\/p>\n

\u2013Aquexa \u00e9s una de les millors noves que yo puch oyr \u2014dix lo emperador\u2014. \u00bfE sentiu-vos en disposici\u00f3 de poder partir?<\/p>\n

\u2013\u00a1S\u00ed, santa Maria! \u2014dix Tirant\u2014. Complida la festa, los metges ab mi, por\u00e9 b\u00e9 partir.<\/p>\n

E ax\u00ed parlaren d\u2019altres coses fins que vench Plaerdemavida e, de hun tro\u00e7 luny, feu-li<\/a> senyal.<\/p>\n

Com Tirant veu<\/a> loch e manera que lo emperador s\u2019esfor\u00e7ava de parlar ab altres, ell secretament an\u00e0 envers Plaerdemavida e deman\u00e0-li qu\u00e8 volia, e ella li resp\u00f2s en stil de semblants paraules.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCLXXXII<\/h2>\n

COM PLAERDEMAVIDA ENVEST\u00cd A TIRANT DE RAHONS<\/p>\n

\u2013Lo premi de tants treballs que demanats, senyor, haveu infinides voltes, per rah\u00f3 deveu haver perduts o presos en compte de rebuda, per causa de vostra neglig\u00e8ncia e poca execuci\u00f3, car no deveu \u00e9sser m\u00e9s premiat, puix sou stat content del que teniu. O haveu dexat perdre per culpa vostra, e tant com en mi ser\u00e0, jam\u00e9s pus vos hi veureu. E per hun tan leig cars per a cavaller, no vull m\u00e9s en res participar en vostres amors, car no haveu mester a mi, sin\u00f3 a la Viuda Reposada, que us far\u00e0 lo que merexeu. Car yo no deuria fer jam\u00e9s res per v\u00f3s, car sou lo m\u00e9s descominal cavaller e repropi d\u2019amor que jam\u00e9s naxqu\u00e9s en lo m\u00f3n, e a\u00e7\u00f2 no podeu negar. E si yo fos cavaller vos ho combatria, car haveu tenguda en lo lit abra\u00e7ada huna donzella, la m\u00e9s bella, la m\u00e9s agraciada e de major dignitat que sia en tot lo m\u00f3n, que per prechs ni per l\u00e0grimes no la dev\u00edeu dexar. E si verge s\u2019i git\u00e0, verge la\u2019n viu exir, a gran vergonya e confusi\u00f3 vostra. E de tota ma vida me dolr\u00e0 lo gran defalt que haveu fet, que no s\u00e9 dona ni donzella en lo m\u00f3n que tal cars sab\u00e9s de v\u00f3s que us stim\u00e0s res ni volgu\u00e9s vostra amistat, ans vos tendran totes per hom de mal recapte. De a\u00e7\u00f2 no us ne vull m\u00e9s parlar, com sia cosa demesiada, sin\u00f3 solament que us dich que, com lo emperador se volr\u00e0 seure a dinar, ser\u00e0 mester que v\u00f3s hi siau. E yo vinch ara de la vostra posada e veu\u2019s ac\u00ed la clau de la vostra cambra que m\u2019he feta donar, e suplich-vos que prestament hi aneu, que yo me he portat les claus perqu\u00e8 neg\u00fa no pogu\u00e9s legir lo que all\u00ed trobareu scrit.<\/p>\n

Tirant pres les claus. E volgu\u00e9 satisfer en lo parlar de Plaerdemavida e no pogu\u00e9, per \u00e7o com lo emperador lo demanava a gran pressa. Fon-li for\u00e7at de anar e, com li fon davant, lo emperador li man\u00e0 que ell tot sol se asigu\u00e9s en la taula. E lo emperador, la emperadriu e la princessa e totes les donzelles, lo servien en la taula, e no era cavaller ni dona s\u2019i gos\u00e0s acostar per servir-lo, mas tots staven aseguts scoltant qu\u00e8 diria hun ansi\u00e0 cavaller, nodrit e sperimentat en armes, molt eloq\u00fcent e gran legiste, lo cual comen\u00e7\u00e0 a recitar totes les cavalleries que Tirant en son temps fetes havia. E ax\u00ed h\u00f2mens com dones no tenien voluntat de menjar, hoint les grans honors que Tirant fins en aquella jornada percassat se havia. Com Tirant se fon acabat de dinar, lo cavaller cess\u00e0 lo legir, que tres hores passades dur\u00e0.<\/p>\n

Apr\u00e9s que Tirant fon dinat, se din\u00e0 l\u2019emperador ab tots los altres, casc\u00fa asegut per orde segons lo grau qui era. Com tots se foren dinats anaren al gran mercat, lo qual trobaren molt b\u00e9 emparamentat de molts singulars draps de ra\u00e7. E aqu\u00ed corregueren br\u00fafols, qui eren molt braus, e fon molt singular festa de veure. Ax\u00ed despengueren tot aquell dia en festes y en alegria.<\/p>\n

Com fon venguda la nit, lo sopar fon molt abund\u00f3s e de la similitut del dinar. Apr\u00e9s, les dan\u00e7es duraren tant, ab farces e entramesos, segons en tal festa se requerien manifestar, \u00e7o \u00e9s, com Tirant entrava en les batalles.<\/p>\n

Aquestes festes duraren tota la nit quasi, que lo emperador partir no se\u2019n volgu\u00e9 fins en l\u2019alba. E la princessa, per parlar e veure a Tirant, no s\u2019enujava d\u2019estar en les festes. E Tirant gosava molt poch dir a la princessa, per dubte de l\u2019emperador, que\u00b7ls stava molt prop, mas ab baixa veu li dix:<\/p>\n

\u2013Certament, senyora, de major grat e stima era a mi la nit passada que no aquesta.<\/p>\n

E prestament Plaerdemavida resp\u00f2s:<\/p>\n

\u2013Molt me alten, senyor, les vostres paraules, mas no les obres.<\/p>\n

Lavors, vehent lo emperador que lo dia era vengut, lev\u00e0\u2019s e volgu\u00e9 que tots ab ell ensemps acompanyasen al capit\u00e0 fins a la sua posada. E Tirant li regraciava la molta honor que li fe\u00ffa e volia tornar acompanyar a l\u2019emperador, mas lo valer\u00f3s senyor no u consent\u00ed.<\/p>\n

Com Tirant fon en la sua cambra pens\u00e0 que Plaerdemavida, ab la descontentaci\u00f3 que tenia d\u2019ell, no li hagu\u00e9s feta alguna letra. E com entr\u00e0 per la cambra, veu<\/a> en terra una c\u00e0rrega d\u2019or: stigu\u00e9 admirat de la gran virtut de la princessa e stim\u00e0 m\u00e9s la bona voluntat que lo present. feu<\/a> venir a Yp\u00f2lit e man\u00e0-li que u stoj\u00e0s.<\/p>\n

Venint hora de missa, tota la bona gent foren en orde per complir les festes ja principiades, e Tirant no tingu\u00e9 manera de poder parlar ab la princessa per fer-li gr\u00e0cies del que tram\u00e9s li havia fins que\u00b7l dinar fon passat.<\/p>\n

E si en la hun dia se feu<\/a> gran festa, molt major en lo dinar: seria massa larch de recitar. Per\u00f2 apr\u00e9s del dinar digueren a l\u2019emperador que per lo poch dormir que en la nit passada fet havia que an\u00e0s a reposar sa magestat e, a la hora deguda de festejar, tothom torn\u00e0s all\u00ed. E ax\u00ed fon fet. E tornant les dames al palau, Tirant se acost\u00e0 a la orella a la princessa e dix-li:<\/p>\n

\u2013Ja no tinch sperit ab qu\u00e8 puga parlar ni lengua en poder pronunciar paraules de tanta amor, ni obres de tanta honor que la magestat vostra cascun dia me fa, que no m\u2019i basten gr\u00e0cies a referir.<\/p>\n

E ella li feu<\/a> prestament semblant resposta, per b\u00e9 que no gosava molt parlar per sguart de la emperadriu, que li anava prop. Solament li dix:<\/p>\n

\u2013Tu est senyor de mi, que tens tota ma libertat en ton poder. Veges qu\u00e8 manes de mi fer, \u00bfguerra o pau? E si a tu no ajude, qui est mon senyor, \u00bfa qui ajudarem? A\u00e7\u00f2 \u00e9s poch, a present, lo que yo fas, en sguart del que tinch delliberat de fer; per\u00f2 si m\u00e9s ne vols, les portes del tresor s\u00f3n ubertes per a tu e tancades per a tot altre.<\/p>\n

E Tirant, referint-li m\u00e9s gr\u00e0cies, aplegaren a la porta de la cambra de l\u2019emperador, qui se n\u2019entr\u00e0 dins ab totes les dames. Solament rest\u00e0 la Viuda Reposada, qui\u00b7s pos\u00e0 al cap de la scala per sperar a Tirant. Ab la femenil mal\u00edcia tenia aparellat tot lo mester per a cometre crim que jam\u00e9s tal no fon pensat. Com veu<\/a> a Tirant, ab cara molt afable e ab gest graci\u00f3s perqu\u00e8\u00b7l pogu\u00e9s enamorar, li present\u00e0 paraules de semblant stil acompanyades.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCLXXXIII<\/h2>\n

FICCI\u00d3 QUE FEU<\/a> LA REPROVADA VIUDA A TIRANT<\/p>\n

\u2013No so<\/a> admirada si lo m\u00f3n voleu conquistar, que a mi teniu cativada. Car la fortuna, enemiga de pau, t\u00e9 abrigat lo meu flach e d\u00e8bil cors de amor que porte a vostra senyoria, e a\u00e7\u00f2 \u00e9s lo qui\u00b7m fa parlar, car veg que ab los ulls uberts volunt\u00e0riament vos voleu ofegar en bassa d\u2019oli, e v\u00f3s, com a home adolorit e fora de cam\u00ed, no trobau qui us empare ni us haja pietat. Yo vull \u00e9sser aquella, la qual, havent pietat de vostra merc\u00e9, vos vull emparar e traure-us dels lims de perpetual dolor e inf\u00e0mia. E per \u00e7o poreu dir que lo meu cors \u00e9s clar e net, e no \u00e9s tan scur com lo Apoqualipsi, si veure volreu vostra dolor o vostra salut, goig e alegria qui en l\u2019esdevenidor temps venir-vos deu, car, en tots los temps millors de la vostra vida, tengut sou a D\u00e9u fer-li gr\u00e0cies e pregar per mi, car tinch per foll qui en aquesta present vida se percassa la ira de D\u00e9u e de gents. Per qu\u00e8, senyor Tirant, si a les dues hores tocades volreu \u00e9sser en loch secret, poreu veure tot lo que dit vos he.<\/p>\n

Dix Tirant que era molt content e, tota hora que li fos plasent, que seria prest.<\/p>\n

La Viuda se part\u00ed prestament de Tirant. E tenia a les spatles de l\u2019ort una casa ja concertada de una dona molt ansiana e feu-la<\/a> molt b\u00e9 emparamentar, ab hun lit que y feu<\/a> posar segons a Tirant se pertanyia.<\/p>\n

E per lo poch dormir que la princessa havia fet, fon-se despullada per millor dormir a son plaer.<\/p>\n

Com la rabiosa Viuda conegu\u00e9 la hora \u00e9sser disposta, an\u00e0 a Tirant molt secretament e pres grans juraments d\u2019ell e feu-lo<\/a> desfre\u00e7ar; e los dos tots sols anaren a la cambra de la vella. En la cambra havia una petita finestra que mirava dins l\u2019ort, e tot quant se fe\u00ffa se podia b\u00e9 veure. Emper\u00f2 la finestra era molt alta, que si no ab scala no s\u2019i podia mirar. La Viuda hagu\u00e9 dos espills grans. Lo hu pos\u00e0 alt en la finestra, l\u2019altre pos\u00e0 baix, endret de Tirant y endret de l\u2019altre. E tot \u00e7o que\u00b7s mostrava en lo de dalt, tot resplandia en lo de baix, puix la una luna del spill stava endret de l\u2019altra. E per dar-ne major speri\u00e8ncia: hun home t\u00e9 una nafra en les spatles, \u00bfcom la por\u00e0 veure? Prenga dos spills e pose lo hu en la paret e l\u2019altre endret de aquell spill que v\u00f3s lo pugau veure. E la plaga representa en lo primer spill e de aquell representa en l\u2019altre.<\/p>\n

Com la Viuda hagu\u00e9 fet a\u00e7\u00f2 e hagu\u00e9 dexat en la cambra a Tirant, cuytadament se n\u2019an\u00e0 al palau e trob\u00e0 la princessa, que stava dormint en lo lit, e dix-li:<\/p>\n

\u2013Levau, senyora, que lo senyor emperador vos tramet a dir per mi com per manament dels metges vos leveu e no durmau tant, car lo molt vetlar que haveu fet en la nit passada, venint ara lo molt dormir depr\u00e9s dinar y en temps de calor, engendren-se moltes malalties qui darien dan en la vostra delicada persona.<\/p>\n

E obr\u00ed les finestres de la cambra perqu\u00e8 no dorm\u00eds, la qual cosa atorg\u00e0 la princessa per les piadoses paraules de son pare. Com se fon levada, vest\u00ed\u2019s una gonella de brocat e, tota descordada, sens drap de pits, ab los cabells scampats per les spatles, li dix la Viuda:<\/p>\n

\u2013Los metges tenen per bo que devall\u00e0sseu en l\u2019ort per veure aquella verdor. E farem all\u00ed molts jochs perqu\u00e8 us passe la son, car yo tinch unes vestidures de la festa del Corpus Crist, resemblant al vostre ortol\u00e0, e Plaerdemavida, qui en semblants afers \u00e9s molt sentida e plasent, vestir-les s\u2019a<\/a> e dir\u00e0-us de ses acostumades plasenteries.<\/p>\n

La princessa ab la Viuda e ab les dos donzelles devallaren a l\u2019ort. E Tirant stava cont\u00ednuament mirant en l\u2019espill e veu<\/a> venir la princessa ab ses donzelles, e fon-se aseguda prop una c\u00e9quia d\u2019aygua. E la Viuda havia b\u00e9 provehit en tot lo que mester li fe\u00ffa. E giny\u00e0 que\u00b7l negre ortol\u00e0 en aquel cars no fos en l\u2019ort, ans lo feu<\/a> anar a la ciutat de Pera. E la Viuda ajud\u00e0 a vestir a Plaerdemavida, ab la cara que li havien feta pr\u00f2piament com la del negre ortol\u00e0. Ab les sues robes que vestia, entr\u00e0 per la porta de l\u2019ort. Com Tirant lo veu<\/a> entrar, verdaderament pens\u00e0 que fos aquell lo moro ortol\u00e0, e portava al coll una axada e comen\u00e7\u00e0 a cavar. A poch instant, ell se acost\u00e0 envers la princessa e asigu\u00e9\u2019s al seu costat, e pres-li les mans e bes\u00e0-les-hi. Apr\u00e9s li pos\u00e0 les mans als pits e toc\u00e0-li les mamelles, e fe\u00ffa-li requestes d\u2019amor. E la princessa fe\u00ffa grans rialles, que tota la son li feu<\/a> passar. Apr\u00e9s, ell se acost\u00e0 tant e pos\u00e0-li les mans dej\u00fas les faldes, ab gran alegria que totes staven de les coses plasents que Plaerdemavida de\u00ffa. La Viuda girava la cara envers Tirant e torcia\u2019s les mans, scupia en terra, mostrant tenir gran f\u00e0stig e dolor del que la princessa fe\u00ffa.<\/p>\n

Pensau lo mesqu\u00ed desaventurat de Tirant, que la hun dia stava tan pomp\u00f3s e tan content de haver atesa tan alta en dignitat senyora per sposada-la cosa que ell m\u00e9s desijava en aquest m\u00f3n\u2014, apr\u00e9s, veure de sos ulls son dol, son plant e sa dolor E pensant en si, tingu\u00e9 dubte que los spills no li representassen fals lo que havia vist e trenc\u00e0 los spills, mirant dins si havia alguna cosa maliciosa que fos feta per art de nigrom\u00e0ncia; e no trob\u00e0 res del que pensava. E volgu\u00e9 pujar alt en la finestra per veure si veuria m\u00e9s e a quina fi vendrien aquells afers; e vehent que no tenia scala, car ja la Viuda, tement-se\u2019n, les havia apartades, Tirant, no tenint altre remey, pres lo banch davant lo lit e dre\u00e7\u00e0\u2019l en alt, e pres una corda que tall\u00e0 de la cortina e pass\u00e0-la per la biga e ell puj\u00e0 alt. E veu<\/a> com lo negre ortol\u00e0 se\u2019n portava per la m\u00e0 a la princessa en una cambra que dins l\u2019ort havia, a hon tenia la sua artelleria per a conrear l\u2019ort e per a son dormir. E Plaerdemavida pos\u00e0-la dins la dita cambra, cercaren-li una caxa hon tenia la sua roba de vestir e tot quant tenia li regonegueren. Apr\u00e9s hun poch spay ella ixqu\u00e9 e la Viuda, ab la una donzella, passejava prop de la cambra. Com la veren exir, la Viuda s\u2019acost\u00e0 a la donzella, don\u00e0-li hun drap de cap e dix-li, per fer lo joch que fos complit de rialles:<\/p>\n

\u2013Posa-lo-y davall les faldes de la princessa.<\/p>\n

La donzella, ax\u00ed com la Viuda la havia asinestrada, com fon davant sa altesa agenoll\u00e0\u2019s en terra e pos\u00e0-li lo drap davall les faldes. E la ignor\u00e0ncia de la princessa don\u00e0 loch a la mal\u00edcia de la Viuda.<\/p>\n

Havent vist Tirant hun cars tan nefand\u00edsim, fon posat en hun cruel pensament e, ab veu miserable, plena de inestimable dolor, se pres a dir una tal lamentaci\u00f3:<\/p>\n

\u2013\u00a1O, fortuna, enemiga de tots aquells qui rectament en lo m\u00f3n viure desigen! \u00bfPer qu\u00e8 has perm\u00e9s que los meus desaventurats ulls hajen pogut veure cosa que tots los vivents no han vist ni porien pensar que hun tal cars fos posible qui fer-se pogu\u00e9s, si donchs la femenil condici\u00f3 no li \u00e9s res imposible que de mal sia? \u00a1O, adversa fortuna! \u00bfEn que t\u2019\u00e9 yo ofesa, que en les batalles me fas \u00e9sser victori\u00f3s e tri\u00fcmfant e en amar so<\/a> lo m\u00e9s malfadat home que jam\u00e9s naxqu\u00e9s? Que ara que m\u2019havies ligat en matrimoni tal e de tan gran dignitat que, atesa la condici\u00f3 mia, yo no n\u2019era merexedor sin\u00f3 per sguart de mos treballs e ab la ajuda tua yo\u00b7l me havia percassat, e tu, per m\u00e9s avilar-me, has perm\u00e9s que yo sia stat desonrat per home de la m\u00e9s vil condici\u00f3 e natura que pogu\u00e9s \u00e9sser trobada, e enemich de la nostra santa cath\u00f2lica fe.<\/p>\n

\u00bb\u00a1O, senyora princessa, ab quanta indiscreci\u00f3 reposa la tua \u00e0nima, que hajes volgut pensar que apr\u00e9s que a ta requesta me has ligat, que m\u2019hages tant agreujat que no i tingues temor de D\u00e9u e de ton pare, ni menys de mi, qui\u00b7t so<\/a> marit, a qui m\u00e9s lo inter\u00e9s toca! \u00a1No creguera jam\u00e9s que en donzella de tan poca edat hagu\u00e9s tan poca vergonya e tant atreviment, que sens temor comet\u00e9s hun tan abominable crim! \u00a1O, fortuna, com est malcontenta de mi, que en huns cassos me exalces e en altres me baxes tant! Ajustes-me a les penes novelles \u00e0nsies. \u00a1Tu, sorda, de poca amor! \u00a1Asegura los meus plants e mitiga les mies lamentacions de infinida dolor, perqu\u00e8 no tinga de fer cars que apr\u00e9s me n\u2019hagu\u00e9s a penedir! \u00a1O, trist desaventurat! Qualsevulla que yo sia, en les grans coses s\u2019\u00e9s mostrat e, no podent senyorejar \u00e0nimo cruel, als pr\u00f2spers cassos s\u2019esguarda que a mi, desaventurat petit servent, so<\/a> tornat abominable, puix so<\/a> de ma senyora refusat.\u00bb<\/p>\n

En aquest punt entr\u00e0 la Viuda Reposada, qui aturada per bon spay a la porta havia ho\u00ffdes recitar totes les lamentacions de Tirant, e dix:<\/p>\n

\u2013Ara tenen loch les coses per mi principiades.<\/p>\n

Com fon dins la cambra, veu<\/a> que stava molt adolorit, ab lo cox\u00ed ple de l\u00e0gremes, continuant en ses lamentacions. Fon-se aseguda prop d\u2019ell posant-se en avinentea, si Tirant li volia dir res, d\u2019estar presta a tot lo que li man\u00e0s. Com veu<\/a> la Viuda que Tirant no mudava de so, comen\u00e7\u00e0-li de fer hun tal conort, en paraules de semblant stil.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCLXXXIV<\/h2>\n

CONORT QUE FA LA VIUDA REPOSADA A TIRANT<\/p>\n

\u2013Moguda de aquella strema amor, a la qual naturalment deu hom \u00e9sser inclinat de amar a les persones virtuoses, considerant en mi la p\u00e8rdua gran de vostra honor e fama, no podent-me\u2019n aconortar vehent la vostra persona de tanta singularitat acompanyada e de infinides virtuts, e haver fetes tantes e tan asenyalades cavalleries com la merc\u00e9 vostra ha fetes per persona qui u t\u00e9 poch conegut, ni menys stimat, \u2014amant m\u00e9s plom que or, digna \u00e9s de molt gran reprensi\u00f3, amadora de tota desonestat, no volent advertir a la gran inf\u00e0mia que li\u2019n seguir\u00e0 portant tan abominable vida, que per prechs ni menaces star no se\u2019n vol, sin\u00f3 alegra de complir son desig\u2014, \u00a1trista de mi!, \u00bfqu\u00e8 far\u00e9? No trobe remey que ajudar-me puga. Ab aquestes mamelles \u2014les quals se tragu\u00e9 defora perqu\u00e8 Tirant les ves\u2014 he donat a mamar a aquexa senyora.<\/p>\n

E tingu\u00e9-les ax\u00ed per bon spay, mostrant que ab les lamentacions que li fe\u00ffa, les se havia oblidades d\u2019estojar.<\/p>\n

M\u00e9s dix:<\/p>\n

\u2013Senyor Tirant, preniu aquell confort que los miserables solen pendre en lurs mis\u00e8ries acompanyades de molta compassi\u00f3. \u00a1O, Senyor totpoder\u00f3s, Trinitat verdadera! Ax\u00ed mostrava yo ab quanta furiosa ira e ab quantes l\u00e0gremes, ab quanta congoxa de la mia \u00e0nima, quasi cascun dia tals pensaments passaven per lo meu enteniment. Emper\u00f2, amor t\u00e8bea e esperan\u00e7a en pura dolor me feren cambiar lo primer desig, e la mia cara, tornada groga, fe\u00ffa tota la mia cambra malenconiosa, parlant de mi diverses desvarions, e los meus dubtosos pensaments me portaven causa de dolre\u2019m. Mas venint la nit, fatigada de tantes dolors, me trobaven en la mia cambra sola, exugant los meus plorosos ulls ab drap d\u2019estopa perqu\u00e8 major pena sent\u00eds.<\/p>\n

No tard\u00e0 Tirant en fer-li present de tal resposta.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCLXXXV<\/h2>\n

RESPOSTA QUE FA TIRANT AL CONORT DE LA VIUDA REPROVADA<\/p>\n

\u2013Gran consolaci\u00f3 \u00e9s als miserables com en les tribulacions tenen companyons, ab tot que los meus passats e sdevenidors mals no tenen par en lo m\u00f3n, com sien de major grau en stima de tots los altres. E la vostra amor, senyora Viuda, no\u00b7s pot acomparar a la mia, car la vostra \u00e9s descendent, qui devalla e va tostemps en desmenuci\u00f3, e la mia \u00e9s ascendent e natural, qui tostemps aumenta y aumentar\u00e0 fins a tant que haja at\u00e9s compliment de beatitut, e aqu\u00ed s\u2019aturar\u00e0, si fer-ho por\u00e0, tant com la fortuna lo y comportar\u00e0. Mas yo tinch major rah\u00f3 de dolre\u2019m, que jam\u00e9s fos enamorat, car en spay de hun dia so<\/a> stat en lo m\u00e9s alt grau en mes amors que fortuna me pogu\u00e9s donar e en l\u2019altre dia so<\/a> stat lo m\u00e9s conf\u00fas e abatut enamorat de tot lo m\u00f3n, car de mos ulls he vist posseyr quietament a hun moro negre lo que yo no he pogut obtenir ni ab prechs ni ab quants treballs ne perills que he comportats en la mia persona per la sua amor. Donchs, hun tan desaventurat home com yo no deuria viure en lo m\u00f3n perqu\u00e8 no tingu\u00e9s jam\u00e9s causa de fiar de neguna dona ni donzella.<\/p>\n

E lev\u00e0\u2019s del lit per voler-se\u2019n anar e la Viuda i dix:<\/p>\n

\u2013Senyor, reposau-vos hun poch, car molta gent ha en la carrera. No volria, per tan cara com tinch la vida, neg\u00fa vos ves exir. Emper\u00f2, yo ser\u00e9 prestament en la finestra e avisar\u00e9 vostra merc\u00e9 si \u00e9s cars de partir.<\/p>\n

Tirant, ax\u00ed adolorit com stava, se torn\u00e0 al lit lamentant-se del mal que tenia present. La Viuda entr\u00e0 en la cambra de la vella senyora de la casa e prestament fon despullada e vest\u00ed\u2019s una camisa perfumada, ab tots sos drets, com si hagu\u00e9s entrar en batalla, e gonella de vellut negre. E tota descordada, entr\u00e0 en la cambra e pos\u00e0\u2019s al costat de Tirant e, ab atreviment gran e poca vergonya, presom\u00ed fer-li present de una tal requesta.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCLXXXVI<\/h2>\n

REQUESTA DE AMORS QUE FA LA VIUDA REPOSADA A TIRANT<\/p>\n

\u2013Si sent\u00edsseu lo trebal que la mia ja cansada \u00e0nima passa per la vostra amor, seria cosa impossible no tingu\u00e9sseu pietat de mi, car en lo m\u00f3n no \u00e9s major for\u00e7a que la que amor sentir fa. \u00a1O, cavaller virtu\u00f3s, quantes preg\u00e0ries y ofertes he yo fetes als sants per la salut e restauraci\u00f3 de la vostra vida, e quantes oracions, almoynes e dejunis he fets, lacerant la mia persona, perqu\u00e8 la vostra fos feta qu\u00edtia de tot mal! E yo he passat lo treball, mas la princessa pensava haver lo delit, car jam\u00e9s fon vista dona ni donzella sin\u00f3 yo ab tanta estrema amor de virtut. \u00bfQual voluntat major que la mia trobareu en nenguna altra? Jam\u00e9s en mi he vist altre desorde sin\u00f3 ultra los t\u00e9rmens de rah\u00f3 amar-vos. A\u00e7\u00f2 merite yo, per \u00e9sser stada tostemps leal a mon marit e no coneguda de home en lo m\u00f3n sin\u00f3 d\u2019ell. E dona\u2019m de parer que major gl\u00f2ria seria per a v\u00f3s tenir a mi cont\u00ednuament en les vostres cambres o tendes, servint-vos de tot mon poder, que no amar donzella fengida, sotsmesa a hun moro catiu negre, comprat e venut.<\/p>\n

\u00bbElla no \u00e9s stada leal a son pare, \u00bfcom ser\u00e0 leal a son marit? Ella ha decebuda a sa mare, quant m\u00e9s far\u00e0 a son enamorat Cert, no diran les dones d\u2019onor que la Viuda Reposada se sia sotsmesa sin\u00f3 a home que sia merexedor portar corona real. \u00bfE <qu\u00e8><\/sup><\/a> poran dir los bons cavallers com sabran hun tal cars de una filla de emperador? \u00bfE quin star\u00e0 la senyoria vostra si feu matrimoni ab ella? Que m\u00e9s mai meritar\u00e0 la vostra persona que de tot altre, puix ne sou avisat. Senyor Tirant, amau a qui us ama<\/span> e oblidau a qui no us vol b\u00e9. E per b\u00e9 a mi estiga mal de dir, preneu-me per serventa e per persona tal que us ama m\u00e9s que a la sua vida. E si amau verdaderament, amor no guarda b\u00e9ns ni linatge, mas guarda honor, lealtat, castedat e benvolen\u00e7a.\u00bb<\/p>\n

\u2013Senyora \u2014dix Tirant\u2014, feu-me tant de b\u00e9 que no vullau m\u00e9s turmentar la mia \u00e0nima trista, qui desija partir-se del cors, car tot quant me haveu dit no\u00b7n puch res compendre. E no us cal despendre m\u00e9s paraules. E s\u00e9-us ben dir que, tan poch poria yo oblidar la magestat sua com poria renegar la fe.<\/p>\n

Dix la Viuda:<\/p>\n

\u2013Puix amar no\u00b7m voleu, consentiu tota nua puga hun poch star prop de vostra merc\u00e9.<\/p>\n

E despull\u00e0\u2019s prestament la gonella, que tenia ja tota descordada. Com Tirant la veu<\/a> en camisa, sort\u00ed del lit donant hun gran salt en terra, obr\u00ed la porta de la cambra e an\u00e0-se\u2019n a sa posada de molta dolor acompanyat. E la Viuda no rest\u00e0 ab menys.<\/p>\n

Com Tirant fon en la sua cambra, tanta era la passi\u00f3 que passava que no y sabia pendre remey, ans, pasejant-se per la sua cambra, destiŀlaven dels seus ulls vives l\u00e0grimes. E ax\u00ed, pasejant e gitant e levant, ab aquella passi\u00f3 stigu\u00e9 per spay de tres hores.<\/p>\n

Apr\u00e9s ixqu\u00e9 tot sol de la cambra ab la gran ira que ab si portava. Tot desfre\u00e7at an\u00e0-se\u2019n a la porta de l\u2019ort, tan secret com pogu\u00e9. E trob\u00e0 dins l\u2019ort, que poch havia que era vengut, lo negre ortol\u00e0, e veu-lo<\/a> a la porta de la cambra sua, que stava calsant-se unes calses vermelles. Tirant que\u00b7l veu,<\/a> mir\u00e0 a totes parts e no veu<\/a> neg\u00fa. Pres-lo per los cabells e pos\u00e0\u2019l dins la cambra e degoll\u00e0\u2019l. E torn\u00e0-se\u2019n en la sua posada, que per neg\u00fa no fon vist, car tota la gent stava en la gran pla\u00e7a hon se fe\u00ffa la festa. Tirant se pres a dir:<\/p>\n

\u2013\u00a1O, D\u00e9u just e verdader, qui corregeys los nostres defalts! Yo demane venjan\u00e7a e no just\u00edcia de aquesta senyora tan descominal. Digues, donzella sens pietat, \u00bfla mia disposici\u00f3 no era conforme als teus desigs, m\u00e9s que <la><\/sup><\/a> del negre ortol\u00e0? E si tu, com yo cre\u00ffa, haguesses amat, tu f\u00f3res encara mia e no pogueres trobar qui m\u00e9s te am\u00e0s de mi. E si amor ax\u00ed fermament te senyorej\u00e0s com fa a mi, no t\u2019era cara neguna cosa, mas dich-te que jam\u00e9s no m\u2019amist.<\/p>\n

Ara deixem a Tirant, qui\u00b7s lamenta de ses dolors, e tornem a l\u2019emperador, qui\u00b7s posa en orde ab totes les dames per exir a la festa. E arrib\u00e0 hun correu qui li port\u00e0 nova de hun dolor\u00f3s e desaventurat cars que III dies havia que s\u2019era seguit en lo camp, lo qual cars era aquest que\u00b7s segueix.<\/p>\n

Lo duch de Maced\u00f2nia e lo duch de Pera eren capitans del camp general sobre tots los altres, e molt sovint exien a fer armes ab los turchs. Per\u00f2 los turchs temien molt l\u2019aygua que los crestians lansaven. E sobre aquesta aygua molt sovint venien a les mans e y moria molta gent, ax\u00ed de una part com d\u2019altra, per\u00f2 a deu crestians que morissen ne morien CCC dels turchs. E causava-u a\u00e7\u00f2: com los turchs entraven dins lo territori de la ciutat de Sent Jordi, los crestians lansaven totes les ayg\u00fces del riu e de les c\u00e9quies; la terra era molt argilenca, que los cavalls exir no\u00b7n podien ni menys los h\u00f2mens de peu, e per \u00e7o mataven tants dels turchs.<\/p>\n

Era\u2019s seguit que hun dia de dolor los turchs emprengueren de venir IIII m\u00edlia peons ab axades e caba\u00e7os, pichs, vinagre e foch portants per voler rompre una muntanya perqu\u00e8 l\u2019aygua s\u2019escamp\u00e0s per hun riu sech que y havia e per levar-los l\u2019aygua. E apr\u00e9s de all\u00ed, envers los turchs a una legua, stava hun loch tot despoblat ab hun gran tros del mur derrocat, e no y habitava neg\u00fa. E vench en la nit tota la gent del sold\u00e0 e la del Gran Turch, e tots a peu se posaren en aquell loch despoblat, e la gent a cavall, a mija legua, fon mesa dins hun bosch perqu\u00e8 no fos vista. Al mat\u00ed les spies vingueren e notificaren als capitans la venguda dels turchs e, aplegat consell, per tots fon concordat que pujassen a cavall e, ben armats, anassen la via dels turchs.<\/p>\n

Trameteren primer corredors e tornaren ab nova certa los enemichs volien rompre la muntanya per guanyar aquella aygua. Los crestians anaren devers aquella part. Com hi foren aplegats, los de peu comen\u00e7aren a escaramu\u00e7ejar. E dur\u00e0 per bon spay la escaramu\u00e7a, per tal forma que y moriren molta gent de una part e d\u2019altra. A la fi, que fon quasi migdia, los turchs, que veren que massa los strenyien, desempararen la ferramenta e posaren-se en fuyta. Los crestians cuytaren al pas, qui era mija legua luny de all\u00ed. E l\u2019aygua era tanta en aquell endret que no podien passar sin\u00f3 ab gran treball e perill. Bast\u00e0 que, com hagueren passat lo pas, los altres tingueren molt gran avantatge. Aquests, a galop tirat, dexaren tota la gent de peu atr\u00e0s. E obra de qualque V m\u00edlia h\u00f2mens, poch m\u00e9s o menys, anaren apr\u00e9s d\u2019ells, seguint-los. E aquells reculliren-se dins lo loch despoblat. Mas massa fon poblat, en dan dels crestians: los turchs se feren forts hon stava lo mur romput. Lo duch de Maced\u00f2nia dix:<\/p>\n

\u2013Senyors, a mi dona de parer que no devem passar d\u2019ac\u00ed avant, car no sabem los dubtes e los aguayts dels enemichs, car jam\u00e9s no studien ni pensen sin\u00f3 en tot lo nostre dan.<\/p>\n

Lo duch de Pera, per \u00e9sser l\u2019altre capit\u00e0 company\u00f3 del duch de Maced\u00f2nia, mogut d\u2019estrema enveja, feu<\/a> principi a hun malici\u00f3s parlar.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCLXXXVII<\/h2>\n

PARLAR MALICI\u00d3S QUE FEU<\/a> LO DUCH DE PERA CONTRA LO DUCH DE MACED\u00d2NIA<\/p>\n

\u2013Tu, duch de Maced\u00f2nia, est novell en l\u2019art militar e molt poch esperimentat en armes, car d\u00f3nes senyal a nosaltres de esdevenidor dan.<\/p>\n

E lansant hun aspre sospir, ab infinida ira torn\u00e0 a dir:<\/p>\n

\u2013Lo teu cors deuria \u00e9sser donat a foch e no a sepultura per la molta inf\u00e0mia que tens, e ab eterna vergonya restar\u00e0 en lo m\u00f3n de tu mem\u00f2ria. Ara \u00e9s temps d\u2019esperimentar si en tu ha loch neguna virtut, jatsia<\/a> que aquella en negun temps no crech la hages possehida. Posa la rah\u00f3 davant la voluntat e tu mateix, ple de temor, s\u00e0viament fuig e torna-te\u2019n, que ab m\u00e9s delit estar\u00e0s ab les dones dins <de><\/sup><\/a> la ciutat que no ac\u00ed, apartant-te dels perills e congoxes que en les armes solen esdevenir, en les quals tu follament t\u2019est regit.<\/p>\n

Lo duch de Maced\u00f2nia, per no posar en dev\u00eds tota la gent, qui no haguessen a dexar los enemichs per contendre ab los amichs, volgu\u00e9 comportar e haver paci\u00e8ncia per aquella vegada, mas no pogu\u00e9 comportar en fer-li semblant resposta en stil de tals paraules.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCLXXXVIII<\/h2>\n

RESPOSTA QUE FEU<\/a> LO DUCH DE MACED\u00d2NIA AL DUCH DE PERA<\/p>\n

\u2013En duch de Pera, millor vos fora<\/a> lo callar que no lo parlar, o hagu\u00e9sseu v\u00f3s fet lo senyal de la creu, car en aquest camp ja som coneguts v\u00f3s e yo qui som. \u00bfE a qui han acostumat de dar les honors de les batalles? A mi, qui so<\/a> duch de Maced\u00f2nia, de vencedor, e al duch de Pera de \u00e9sser ven\u00e7ut e en mala stima tengut en les armes que acostuma de fer. E de a\u00e7\u00f2 feu star admirats a tots los qui entenen d\u2019onor. E no vullau creure altri en vostra honor m\u00e9s que a v\u00f3s matex, e per \u00e7o com vos sentiu mal dret e manteniu poca veritat. E a v\u00f3s ne seguir\u00e0 gran c\u00e0rrech e perpetual inf\u00e0mia, la qual bon cavaller deu squivar, e ans arriscar e posar a la ventura cent vides, si tantes ne tenia, ans que blasme de covardia li pogu\u00e9s \u00e9sser imputat. E dona\u2019m de parer que no tinga rah\u00f3 lo cavaller de honor en donar les spatles com \u00e9s ven\u00e7ut: mostra b\u00e9 que t\u00e9 poca virtut en demanar la mort, ax\u00ed com la deman\u00e0s, present mi, ans ab \u00e0nimo viril als esdevenidors mals contrastar. E vull-vos avisar que, si per ventura a mi sobreviviu, qualsevulla que sia la forma de la mia mort, que\u00b7l meu miserable sperit me lexar\u00e0, ab f\u00faria gran vos ir\u00e9 a cerquar.<\/p>\n

En aquestes rahons se posaren los altres cavallers e grans senyors, e feren-los callar. E los huns eren de openi\u00f3 de anar e los altres de tornar. E ax\u00ed\u00b7ls ne pren tostemps a aquells qui volen tenir molts capitans, e per \u00e7o dix Arist\u00f2til que\u00b7l capit\u00e0 deu \u00e9sser vell, per \u00e7o com t\u00e9 m\u00e9s seny, e que sia virtu\u00f3s de costumes; e de\u00ffa S\u00e8sar que lo capit\u00e0 devia tenir aquell consell contra los enemichs lo qual serven los metges contra les malalties dels h\u00f2mens, los quals vencen e sobren algunes vegades ab fam, altres voltes ab ferre.<\/p>\n

Per\u00f2 a la fi, a tots fon for\u00e7at de anar, per \u00e7o com lo duch de Pera dix:<\/p>\n

\u2013Qui\u00b7m volr\u00e0 seguir o se\u2019n volr\u00e0 tornar, sia en sa libertat.<\/p>\n

E pos\u00e0\u2019s primer e tots los altres per for\u00e7a lo hagueren de seguir. E aplegats que foren al loch despoblat, los turchs se posaren al mur trencat defenent-se bravament. E havia-y hun petit vall e fon-los for\u00e7at de descavalcar. E combateren molt virtuosament a peu, ab les lances en les mans, car no tenien altres armes. E estant ax\u00ed, ixqu\u00e9 lo sold\u00e0 e lo Gran Turch, los huns per hun portal, los altres per l\u2019altre, prengueren-los enmig e all\u00ed feren molt gran matan\u00e7a, e molts que n\u2019apresonaren. E puch dir de aquesta trista desaventura que tots quants foren descavalcats foren morts o presos, que sol hun cavaller no\u00b7s pogu\u00e9 fer stalvi.<\/p>\n

Ab aquesta vict\u00f2ria, los turchs se\u2019n tornaren dins la ciutat de Bellpuig e posaren los presoners en forts presons.<\/p>\n

Aquesta nova pervengu\u00e9 a l\u2019emperador stant en la gran sala sperant les dames que vinguessen per anar a la gran pla\u00e7a hon se fe\u00ffa la festa. B\u00e9 foren tristes e amargues e plenes de molta dolor Que en aquell dia, quantes dones perderen lurs pares, marits e fills e germans L\u2019emperador, en pres\u00e8ncia de tots, dix:<\/p>\n

\u2013\u00a1O, viudes desconsolades, feu noves lamentacions, arrancau-vos los cabells e ab les ungles rompeu la vostra cara, e les vestidures sien de dol, puix la flor de la cavalleria \u00e9s perduda e jam\u00e9s ser\u00e0 recobrada! \u00a1O, Gr\u00e8cia, com te veig desolada, que restar\u00e0s orfe, viuda e desemparada! Ara ser\u00e0s mudada en novella senyoria.<\/p>\n

Lo plor, lo crit e la dolor fon tanta en lo palau que era cosa de una gran admiraci\u00f3 de veure ne de hoyr. Apr\u00e9s s\u2019estengu\u00e9 per tota la ciutat en tal forma que la gran festa se convert\u00ed en gran dolor e plant. Apr\u00e9s, l\u2019emperador tram\u00e9s per Tirant per recitar-li la cruel e dolorosa nova e per mostrar-li les letres que rebudes havia. Com lo cambrer fon a la porta de la cambra de Tirant, sent\u00ed que fe\u00ffa gran dol. E ho que de\u00ffa forma de tals paraules:<\/p>\n

\u2013\u00a1O, miserable de mi! \u00a1O, fortuna cruel! \u00bfPer qu\u00e8 m\u2019has fet tant de mal que m\u2019has fet veure tanta dolor? Haguesses-me fet ans morir que fer-me veure dels meus ulls hun tan nefand\u00edssim crim, que tots los qui apr\u00e9s de mi vendran en lo m\u00f3n se taparan les orelles per no hoyr tan gran malvestat, que la sua exceŀlent persona abandon\u00e0s a hun negre moro, enemich de la nostra santa fe. E a la divina Clem\u00e8ncia fos stat plasent que hagu\u00e9s perduda la vista ans que veure tal cars de la cosa que yo m\u00e9s amava en aquest m\u00f3n ni desijava servir, car, perdent la vista o morint, los meus mals e penes corporals no sentiren tan gran pena. \u00a1O, Viuda malvada, enemiga del meu b\u00e9, jam\u00e9s te hagu\u00e9s yo coneguda, car tu ser\u00e0s stada causa de la mia mort e destrucci\u00f3!<\/p>\n

Lo cambrer de l\u2019emperador sentia b\u00e9 les paraules e lamentacions que fe\u00ffa Tirant, encara que b\u00e9 no les comprengu\u00e9s perqu\u00e8 la porta de la cambra stava tancada. E per complir lo manament de son senyor, li dix:<\/p>\n

\u2013\u00a1O, senyor capit\u00e0! No sia d\u2019esmayar, car no st\u00e0 b\u00e9 en boca de cavaller dolre\u2019s del que nostre Senyor fa, car aquest temps ne aportar\u00e0 altre, que, si aquest \u00e9s de adversitat, ab sfor\u00e7 e ajuda vostra, se por\u00e0 reparar. \u00bfE no sabeu v\u00f3s que apr\u00e9s de l\u2019aspre e fret mat\u00ed ve lo bell sol<\/span>? E segons yo veig, ve cercau la mort, la qual, m\u00e9s irat que aconsellat, demanau volunt\u00e0riament. E de a\u00e7\u00f2 sou v\u00f3s principal ocasi\u00f3.<\/p>\n

E Tirant detingu\u00e9\u2019s de ses lamentacions e dix:<\/p>\n

\u2013\u00bfQui est tu qui remey vols dar a ma dolor?<\/p>\n

Resp\u00f2s l\u2019altre e dix:<\/p>\n

\u2013Yo so<\/a> cambrer de la magestat del senyor emperador, del qual so<\/a> tram\u00e9s, que us mana e us prega que us pl\u00e0cia prestament anar a ell.<\/p>\n

Tirant obr\u00ed la porta de la cambra e, ab los ulls plorosos, li dix:<\/p>\n

\u2013Amich, de mon mal yo\u00b7t prech no\u00b7n tingues cura e no\u00b7l vulles manifestar a neg\u00fa. E por\u00e0s dir a sa magestat que molt prest y ser\u00e9.<\/p>\n

Com lo cambrer fon tornat davant l\u2019emperador, ab gest e trista cara li dix:<\/p>\n

\u2013Senyor, lo vostre capit\u00e0 t\u00e9 present tot lo mal que s\u2019\u00e9s seguit, car los seues ulls ho manifesten. E yo, qui l\u2019he sentit greument lamentar \u2014car cregu\u00e9 que la sua congoxa era per la mala nova que era venguda.<\/p>\n

Tirant se vest\u00ed hun manto de drap gros negre, ab les calses de aquella matexa color, portant una spasa en la m\u00e0. E tot sol entr\u00e0 per la porta de l\u2019ort, pujant-se\u2019n alt en la gran sala. E veu<\/a> que tots los del palau fe\u00ffen gran dol e desmesurat plant, que no era neg\u00fa que li pogu\u00e9s parlar.<\/p>\n

Entr\u00e0 lo adolorit capit\u00e0 dins una cambra e veu<\/a> la princessa gitada per terra, ab tots los metges qui entorn li staven per tornar-li la perduda sanitat. Tirant s\u2019i acost\u00e0 e, com la veu<\/a> en tal punt star, lo cor no li pogu\u00e9 comportar que no digu\u00e9s:<\/p>\n

\u2013\u00bfPer qu\u00e8 dexau morir aquesta senyora sens pietat? Car, sens culpa scusar no\u00b7s pot. E t\u00e9 poca speran\u00e7a de vida perqu\u00e8 no t\u00e9 ni pot star en sobirana prosperitat. E a\u00e7\u00f2 no u desige que\u00b7s seguesqua, ans cont\u00ednuament tendr\u00e9 gran dubte de la sua vida, la qual prech D\u00e9u sobrepuje als meus dies. \u00a1Ay, trist de mi! La vida mia tinch per no res, que tinch vergonya de dir lo que a la mem\u00f2ria se representa.<\/p>\n

Los metges no u entenien, ans se pensaven que per la mala nova ho de\u00ffa. E Tirant pensava que tots plorassen per dolor de la princessa. Fon-se girat al trav\u00e9s e veu<\/a> la emperadriu que tots los vels se havia romputs sobre lo cap e davant, la cordonera de la gonella tota rompuda e la camisa, que totes les mamelles li parien, arrapant-se los pits e la cara, donant de grans crits, ella ab totes les donzelles, dient ab alta veu:<\/p>\n

\u2013Ara nos covendr\u00e0 a totes \u00e9sser catives ligades ab forts cadenes. \u00bfQui ser\u00e0 que de nosaltres vulla haver merc\u00e9?<\/p>\n

A l\u2019altra part veu<\/a> a l\u2019emperador star en terra, asegut com si fos un st\u00e0tua de pedra, que no fe\u00ffa de si negun moviment, car volia plorar e no podia, la sua gran desaventura. E tenia les letres en la m\u00e0 e, ab signes, crid\u00e0 a Tirant e don\u00e0-les-hi. Com Tirant les hagu\u00e9 lestes, dix:<\/p>\n

\u2013M\u00e9s \u00e9s lo mal que yo no\u00b7m pensava.<\/p>\n

Lavors se pres a confortar a l\u2019emperador, dient-li:<\/p>\n

\u2013Senyor, la magestat vostra no deu \u00e9sser admirada com aquest cars s\u2019\u00e9s segut, com sia son propi costum de la guerra com unes voltes \u00e9s hom vencedor e altres ven\u00e7ut, mort o apresonat. A\u00e7\u00f2 s\u00f3n actes de guerra. E vostra magestat, com a cavaller, de tals inconvenients com aquests no\u00b7s deuria agreujar, sin\u00f3 pendre-u ab molta paci\u00e8ncia, car altra jornada, ab la ajuda de nostre Senyor, n\u2019i haur\u00e0 per a ells.<\/p>\n

En aquest punt, la princessa obr\u00ed los ulls e cobr\u00e0 son natural, e preg\u00e0 a Tirant que vingu\u00e9s all\u00ed. Tirant, prenent lic\u00e8ncia de l\u2019emperador, com li fon prop, la princessa lo feu<\/a> seure prop d\u2019ella e, ab piadosa veu, li feu<\/a> principi a hun tal parlar.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCLXXXIX<\/h2>\n

RECITA LA PRINCESSA LO SEU MAL A TIRANT<\/p>\n

\u2013\u00a1O, \u00faltima speran\u00e7a de la mia pensa! Si les mies paraules a la tua \u00e0nima tenen for\u00e7a de mudar lo prep\u00f2sit, que ax\u00ed sia que tu ames la mia persona com demostres, que la tua vida e la mia de aquest m\u00f3n lansades no sien ans que no vinga lo dia que sien recobrats tants duchs, comtes e marquesos qui s\u00f3n morts y en cruells presons detenguts. E certament no ha mija hora passada yo conegu\u00ed la mia \u00e0nima cercava de fugir e, sens dubte crech fugida seria, sin\u00f3 que\u00b7n los bra\u00e7os d\u2019aquell qui yo m\u00e9s amava se sent\u00ed reposar.<\/p>\n

E stant en aquest parlament, entraren dos h\u00f2mens que venien fogits del camp e la princessa no pogu\u00e9 m\u00e9s dir ni Tirant satisfer. E recitaren largament la lur destrucci\u00f3 e del gran dev\u00eds del duch de Maced\u00f2nia e del duch de Pera e com eren, entre morts e presos, cinch m\u00edlia cavallers d\u2019esperons daurats, sens los altres de qu\u00e8 no se\u2019n fe\u00ffa menci\u00f3.<\/p>\n

Acabant de recitar la tan dolorosa nova, se torn\u00e0 a refrescar lo dol e pl\u00e0nyer molt major que no era stat. E l\u2019emperador, ab los seus ulls plens de doloroses l\u00e0grimes e la lengua empedida de gran dolor, e ab veu rugallosa feu<\/a> principi a una tal lamentaci\u00f3.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCLXXXX<\/h2>\n

LAMENTACI\u00d3 QUE FA LO EMPERADOR<\/p>\n

\u2013Dolch-me, e no cert tant de la mort, a la qual neg\u00fa no pot resestir. E molt m\u00e9s \u00e9s de dolre la forma de aquella com leja e desaventurada ve. E sia foragitada de mi la vergonya puix, ab torbada cara, mirant la terra fa a mi anar, entre\u00b7ls altres sperits, dolor\u00f3s. \u00a1O, capitans desaventurats! En strem me turmenten los vostres mals e m\u00e9s me turmentarien si ans no us hagu\u00e9s avisats. Mas vosaltres, m\u00e9s voluntaris que savis, haveu lexats los meus consells seguint vostres volers. Donau a mi trista vida e vosaltres ne passau la pena. La fama que \u00e9s venguda ha maculada la pensa de les gents en opini\u00f3 corrompuda. La fortuna vos ha reservat la vida; confortau-vos en pres\u00f3 cruel, e pensau de no veure jam\u00e9s a mi, qui so<\/a> emperador. Puix no haveu coneguda la rah\u00f3, temprau les vostres tristes congoxes e dolors, car per for\u00e7a les haureu a comportar. E si no us mou la deguda pietat de vosaltres mateixos, moga-us la gran error que haveu comesa e nova vergonya de antiga culpa, car per dobla ocasi\u00f3 m\u00e8ritament se dolen los altres cavallers que en la culpa vostra no participen. E m\u00e9s me dolch de la rompuda fe e de les mal servades leys.<\/p>\n

Levant-se lo emperador de lla hon se\u00ffa, ab dolor\u00f3s crit, destillant dels seus ulls vives l\u00e0grimes, posant-se les mans al cap, se n\u2019entr\u00e0 dins una cambra. Com la princessa li veu<\/a> fer gest de tan dolor\u00f3s conport, la sua \u00e0nima del seu afligit cors se volgu\u00e9 partir e, perdent lo recort, torn\u00e0 en lo primer punt. E lo m\u00e9s sabut metge de tots, dix:<\/p>\n

\u2013Certament, yo no stime vida en aquesta senyora, com tres voltes se sia ja smortida e ara no li puch trobar gens de pols. Yo crech que ella deu haver fet son dret cam\u00ed.<\/p>\n

Tirant que ho dir tals paraules al metge, prestament se pres a dir:<\/p>\n

\u2013\u00a1O, mort cruel e desconexent! \u00bfCom vens<\/a> a vesitar los qui no\u00b7t desigen e fuigs dels qui\u00b7t volrien seguir? \u00bfNo fora<\/a> millor e m\u00e9s justa cosa que fosses venguda a mi primer, ans que yo no veja morir no donzella, mas dona? Per b\u00e9 que m\u2019haja molt of\u00e9s, desige de fer-li amigable companyia.<\/p>\n

E d\u2019estrema dolor que en aquell cars mostrava haver, caygu\u00e9 en terra. E don\u00e0 tot lo cors sobre la cama que havia tenguda rompuda, e torn\u00e0-la\u2019s a rompre e a fer-se m\u00e9s mal que tengut no havia. La sanch li sort\u00ed per lo nas e per les orelles, e molt m\u00e9s de la cama. E fon gran admiraci\u00f3, segons recitaren los metges, com en aquell cars de tot no mor\u00ed. Prestament ho anaren a dir a l\u2019emperador, lo qual ab gran dolor dix:<\/p>\n

\u2013No \u00e9s admiraci\u00f3 neguna, car tota la sua parentela neg\u00fa no ha restat que no sia mort o pres, e a\u00e7\u00f2 \u00e9s lo que a mi m\u00e9s aconorta, que, per traure sos parents e amichs de pres\u00f3, far\u00e0 de admirables cavalleries.<\/p>\n

No pogu\u00e9 star lo adolorit emperador que no ixqu\u00e9s de la cambra e an\u00e0 devers Tirant, e veu<\/a> sa filla mig morta e dix:<\/p>\n

\u2013\u00a1D\u00e9u no m\u2019ajut si s\u00e9 a qual m\u00e9s prest soc\u00f3rrega!<\/p>\n

Per\u00f2 feu<\/a> pendre a sa filla e feu-la<\/a> posar en lo seu lit, y a Tirant en una bella cambra. Despullaren-lo prestament e curaren-li la cama e la y dre\u00e7aren hun poch. E de tot lo que li feren no tingu\u00e9 sentiment neg\u00fa, car XXXVI hores stigu\u00e9 sens algu<n><\/sup><\/a> recort.<\/p>\n

Com ell hagu\u00e9 recobrat son natural, deman\u00e0 qui l\u2019havia portat all\u00ed e Yp\u00f2lit li dix:<\/p>\n

\u2013\u00a1Com, senyor! \u00bfNo sabeu lo gran dan que a tots nos haveu donat? Car dos dies ha que no sou stat en vostre recort ni haveu pres sust\u00e0ncia neguna de qu\u00e8 la vostra persona ne pogu\u00e9s m\u00e9s valer. Per qu\u00e8 us suplich que vullau pendre lo que los metges manen que prengau.<\/p>\n

\u2013No\u00b7m plau pendre res que de salut sia \u2014dix Tirant\u2014, car no desig sin\u00f3 la mort y ab ella fer companyia.<\/p>\n

Prestament ho anaren a dir a l\u2019emperador, e la princessa ho sab\u00e9, que ja era b\u00e9 retornada. Apr\u00e9s dix Tirant:<\/p>\n

\u2013Digau, \u00bfcom st\u00e0 la senyora princessa?<\/p>\n

Resp\u00f2s Yp\u00f2lit:<\/p>\n

\u2013Senyor, molt b\u00e9 \u00e9s retornada.<\/p>\n

\u2013Ax\u00f2 crech b\u00e9 \u2014dix Tirant\u2014 que son mal no deu \u00e9sser molt, puix ha tengut, pochs dies ha, coses que ella b\u00e9 volia. Mas ara pens que no se\u2019n gloriejar\u00e0 molt. Ella no \u00e9s la primera qui a\u00e7\u00f2 ha fet ni ser\u00e0 la darrera. Yo b\u00e9 s\u00e9 que ella no \u00e9s dura com a ferre ni \u00e9s de pedra esculpida. Feu la mia mort sens inf\u00e0mia passar entre les gents, si en aquella algun peccat se comet. E\u00b7ncara lo miserable Sion en la fera roda voltant, que no sent ax\u00ed fera dolor que a la mia se puga acomparar. \u00a1O, quant \u00e9s fastij\u00f3s e de dol ple lo qui no pot les sues dolors ab alta veu manifestar!<\/p>\n

En a\u00e7\u00f2 entr\u00e0 lo emperador e, apr\u00e9s, totes les dames ab la emperadriu ensemps. E tots li demanaven com stava de son mal e no volgu\u00e9 donar resposta a neg\u00fa ni\u00b7s volgu\u00e9 dexar de son parlar. E tots staven admirats com no havia retudes les saluts a l\u2019emperador ni a negunes de les dames, sin\u00f3 que, perseverant en sa dolor, feu<\/a> principi a semblant lamentaci\u00f3.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCXCI<\/h2>\n

LAMENTACI\u00d3 QUE FA TIRANT<\/p>\n

\u2013\u00a1Sobre tots los vivents dolor\u00f3s e miserable! \u00a1E com \u00e9s poch spay lo que a mon voler contrasta e tant major ma desaventura aumenta, car no aumenten los meus mals ab speran\u00e7a de varis remeys, puix los cruels fats la mia destrucci\u00f3 han ordenat en fer-me veure lo major mal que d\u2019amor s\u2019espera! E no meritaven los meus actes lo premi que en tan penosos mals ma vida hagu\u00e9s finir. E res tant no\u00b7m dol com \u00e9s que als turchs reste fals nom de vencedors. Yo no ignore la destrucci\u00f3 que als grechs s\u2019espera, que no sien punits per los mals que fets no han, mas per lo mal que m\u00e9s a mon inter\u00e9s toca. Car no pot \u00e9sser gran lo mal que volunt\u00e0riament se pren, e \u00e9s miserable cosa no saber morir.<\/p>\n

E feu-se<\/a> dar lo crucifixi dre\u00e7ant ses paraules de sanglots e dolorosos suspirs acompanyades, que gran treball portaven de acabadament \u00e9sser enteses, dix:<\/p>\n

\u2013\u00a1O, Senyor clement e piad\u00f3s! Yo, miserable peccador, per la vostra inmensa bondat so<\/a> redu\u00fft a verdadera not\u00edcia de mos peccats e defalliments, e suplich a la sacrat\u00edssima magestat vostra me vullau perdonar totes les ofenses que contra la divina Bondat vostra he comeses e comet cascun dia. E de molts mals que he fets, de tots vos demane miseric\u00f2rdia e perd\u00f3, car per la vostra clem\u00e8ncia e pietat volgu\u00e9s pendre mort e passi\u00f3 per salvar los peccadors tals com yo, e crech que no y ha major peccador de mi. \u00a1O, D\u00e9u eternal e alt Pare poder\u00f3s! Com far\u00e0s la \u00faltima sent\u00e8ncia, fes Senyor, que yo sia hu dels elets benaventurats e no dels male\u00ffts.<\/p>\n

Apr\u00e9s pleg\u00e0 les mans e ab gran humilitat abra\u00e7\u00e0 e ador\u00e0 la creu, e dix:<\/p>\n

\u2013\u00a1O, fill de D\u00e9u, Jes\u00fas omnipotent! Yo muyr per amor; e tu, Senyor, per amor volguist morir per liberar lo humanal linatge. Per amor tu pasist tantes penes, \u00e7o \u00e9s, a\u00e7ots, nafres e turments; e yo he passada dolor de vista de moro negre. Si no tu, Senyor, \u00bfqui\u00b7s pot acomparar a la mia dolor? Senyor, la tua sacrat\u00edssima Mare e Senyora nostra, stant al peu de la creu pass\u00e0 dolor infinida; e yo stava ab una corda en la m\u00e0, ab dos spills qui\u00b7m representaven la major dolor que yo jam\u00e9s sent\u00ed, la qual, Senyor, jam\u00e9s senta negun cresti\u00e0. \u00bfE qui \u00e9s qui\u00b7s puga acomparar a la dolor mia? Pl\u00e0cia a la magestat tua, Senyor, que no vulles guardar als meus grans defalts, car ab la passi\u00f3 que tinch lo meu pobre enteniment varieja. Mas pl\u00e0cia\u2019t perdonar-me los meus grans peccats ax\u00ed, Senyor, com perdonist al sant ladre e a la gloriosa Magdalena.<\/p>\n

Lo emperador, ab totes les dames, era en la cambra, <e><\/sup><\/a> lo cardenal, ab molts altres ecclesi\u00e0stichs. E tots staven admirats de les piadoses paraules que ho\u00ffen dir a Tirant, tenint-lo en openi\u00f3 de bon cresti\u00e0. E confess\u00e0\u2019s del patriarcha, qui l\u2019absolgu\u00e9 de tots sos peccats a pena e a culpa. Tirant se dre\u00e7\u00e0 hun poch en lo lit e dix semblants paraules:<\/p>\n

\u2013\u00a1O, piadosos hoynts! Scoltau lo que dir\u00e9. Transportau les vostres penses ab dolor e trist pensament. Mirau la tristor qui en aquest cars me combat, sperant quant ser\u00e0 la fi de tan dolor\u00f3s principi. E prech-vos, parents meus, que us conforteu, car yo stich en lo tresp\u00e0s de la mia dolorosa vida.<\/p>\n

E gir\u00e0 los ulls devers la princessa e dix:<\/p>\n

\u2013Ab dolor me partesch de v\u00f3s. Dexe-us lo cors, e l\u2019\u00e0nima a D\u00e9u. B\u00e9 pens que jam\u00e9s no \u00e9s stat cavaller qui de tristor mor\u00eds, e no \u00e9s neg\u00fa qui\u00b7s puga acomparar a la dolor mia.<\/p>\n

Lo emperador, ab tots los qui eren en la cambra, ploraven e dolien-se molt de la sua mort. E no era neg\u00fa qui de bon grat no plor\u00e0s, tant per lo mer\u00e9xer seu quant per la molta fretura que faria a tots generalment. E gir\u00e0 lo cap Tirant devers lo emperador, mostrant dolre\u2019s d\u2019ell, e dix, ab cara afable e piadosa veu:<\/p>\n

\u2013\u00a1O, senyor D\u00e9u, empara la mia \u00e0nima per \u00e7o com a nosaltres est tan piad\u00f3s, car l\u2019\u00e0nima de aquest cors partir-se vol! \u00a1O, desaventurat, que la lum dels ulls me fall! Fes, Senyor, per ta merc\u00e9, que yo veja la tua claredat, car yo conech que la mia mort se apro\u00efsma, que m\u2019haur\u00e9 a partir de vosaltres molt prest. E vosaltres me d\u00e0veu gran confort, mas una senyora me a<\/a> dada gran dolor e pensament, e no me\u2019n vaig d\u2019aquest m\u00f3n ab altra tristor. E no penseu que lo meu mal sia mortal, mas la pena que passe me<\u2019l><\/sup><\/a> fa mortal \u00e9sser.<\/p>\n

\u00bbDigau, senyor emperador, \u00bfqui far\u00e0 per l\u2019altesa vostra les forts e cruels batalles, ara que tots los bons cavallers s\u00f3n presos e lo vostre servidor, e qui m\u00e9s vos desija servir, Tirant, sia mort, lo qual amava m\u00e9s a la magestat vostra que a tots los pr\u00ednceps del m\u00f3n? E no\u00b7m dol sin\u00f3 com no he pogut portar la conquesta a fi. D\u00e9u li vulla per sa merc\u00e9 perdonar que en tal dolor me ha posat, car no \u00e9s en lo m\u00f3n semblant dolor com \u00e9s la mia.<\/p>\n

\u00bb\u00a1O, senyora emperadriu, e del m\u00f3n la m\u00e9s alta en dignitat! Jam\u00e9s pens\u00ed en desservir vostra altesa, ans de tot mon cor e voluntat desijava aumentar l\u2019estat vostre e la corona de l\u2019Imperi Grech. Si en res vos he fet defalt, vos demane merc\u00e9 e perd\u00f3.<\/p>\n

\u00bbE a v\u00f3s, senyora princessa, que del m\u00f3n sou la tremuntana hon tots los mariners prenen govern, tant com la vida me hagu\u00e9s acompanyat, tostemps fora<\/a> stat en ajuda vostra contra aquells que ofensa vos volguessen fer, mas ja no puch altra cosa fer ne dir sin\u00f3 dolre\u2019m del que he vist. Mas, \u00bfqui pot dir que jam\u00e9s tal dolor haja sentida com \u00e9s la mia?\u00bb<\/p>\n

Apr\u00e9s se gir\u00e0 a totes les dames e dix-los:<\/p>\n

\u2013Senyores, puix fortuna no ha consentit que yo us pogu\u00e9s mostrar per speri\u00e8ncia la bona voluntat que us tenia, per qu\u00e8 us prech que vullau pregar a D\u00e9u per mi que haja merc\u00e9.<\/p>\n

Apr\u00e9s baix\u00e0 lo cap e torn\u00e0 a pl\u00e0nyer e a lamentar-se, car la mort l\u2019estava sperant. Dix a Yp\u00f2lit:<\/p>\n

\u2013Fill meu, vet ac\u00ed la miserable vida de aquest m\u00f3n en qu\u00e8\u00b7ns aporta. Mira la mia cara si \u00e9s tal com solia.<\/p>\n

E Yp\u00f2lit, tanta era la dolor e trist\u00edcia que tenia, que no li pogu\u00e9 respondre. E Tirant li torn\u00e0 a dir:<\/p>\n

\u2013No plores, car yo us he recomanats al senyor emperador e ara de present lo y tornar\u00e9 a dir:<\/p>\n

\u2013Senyor emperador, si en algun temps la magestat vostra conegu\u00e9 en mi voluntat de servir-vos, ara vos suplich ab tota aquella amor que puch ni s\u00e9, a mos amichs, parents e servidors en vostra cust\u00f2dia e protecci\u00f3 los vullau tenir.<\/p>\n

Mas tanta era la strema passi\u00f3 que lo benigne senyor tenia que no li pogu\u00e9 dir sin\u00f3:<\/p>\n

\u2013Ser\u00e0 a vostra voluntat complit.<\/p>\n

En aquell punt a Tirant lo cap li fall\u00ed del cox\u00ed, ab los ulls closos que paria que dorm\u00eds, e mostrava\u2019s que fos privat de la vida de aquest m\u00f3n. Dix Yp\u00f2lit:<\/p>\n

\u2013\u00a1Ay, mort! \u00bfPer a quina vida tu\u00b7m dexes trist e dolor\u00f3s, sens ventura neguna?<\/p>\n

Envers Tirant feu<\/a> una gran lamentaci\u00f3, mostrant que l\u2019amava sens ficci\u00f3 neguna. E vengueren all\u00ed tots los criats de Tirant, que tenien strema dolor per la mort qui\u00b7l sperava. E b\u00e9\u00b7s mostrava la sua cara del tot cambiada. E torn\u00e0 a dir Yp\u00f2lit:<\/p>\n

\u2013Si aquest cavaller mor, tota la cavalleria del m\u00f3n ser\u00e0 morta.<\/p>\n

E crid\u00e0 ab grans crits:<\/p>\n

\u2013\u00a1O, mon senyor Tirant! \u00bfPer qu\u00e8 no voleu hoyr les paraules de tots los vostres servidors que s\u00f3n ac\u00ed?<\/p>\n

Resp\u00f2s Tirant:<\/p>\n

\u2013\u00bfQui \u00e9s lo qui\u00b7m crida?<\/p>\n

\u2013Yo so<\/a>, lo desaventurat Yp\u00f2lit, lo qual v\u00f3s me donau congoxa e ocasi\u00f3 de dolorosa vida, car totes les dames me blasmen per les mies abundants l\u00e0grimes. E dien que benaventurat \u00e9s aquell qui ignocent st\u00e0 en la sol\u00edcita vida. E si v\u00f3s en suma mis\u00e8ria passar desijau, no cerqueu la mort per \u00e7o com \u00e9s ultimum terribilium.<\/i> E veu\u2019s ac\u00ed lo senyor de Agramunt, que us demana.<\/p>\n

Com Tirant los ho\u00fd obr\u00ed los ulls ab gran pena e dix-los:<\/p>\n

\u2013Per b\u00e9 siau venguts, cavallers, per veure los meus darrers dies, que seran pochs. E com so<\/a> en recort de la mort, que\u00b7m tinch a partir de la vostra companyia e que no us he poguts premiar al plaer meu, me \u00e9s doble pena.<\/p>\n

Per\u00f2 partiu-vos tots los meus b\u00e9ns haguts e per haver.<\/p>\n

E ab gran fatiga tragu\u00e9 la m\u00e0 e don\u00e0-la a tots los parents e servidors. E ab la veu fosca se pres a dir altra volta, besant e abra\u00e7ant lo crucifixi:<\/p>\n

\u2013\u00a1O, Senyor, ver D\u00e9u omnipotent! Infinides gr\u00e0cies fas a la tua sacrat\u00edssima magestat com me dexes morir en los bra\u00e7os de mos parents e amichs e davant la magestat del senyor emperador, e de la senyora emperadriu e de sa filla. E per \u00e7o, Senyor, com yo so<\/a> gran peccador en aquest m\u00f3n, per \u00e7o vos clam merc\u00e9 que\u00b7m vullau perdonar tots los meus peccats e defalliments e que\u00b7m lanseu de aquest enganador m\u00f3n he us pl\u00e0cia en les vostres precioses mans rebre lo meu sperit. E per la vostra sacrat\u00edssima miseric\u00f2rdia e pietat vullau pendre venjan\u00e7a de la mia carn, huy qui \u00e9s lo darrer dia de la mia corporal vida, perqu\u00e8 lo meu cors sia turmentat e la mia \u00e0nima sia coŀlocada entre los vostres gloriosos sants en la gl\u00f2ria de parad\u00eds.<\/p>\n

Apr\u00e9s de a\u00e7\u00f2, gir\u00e0\u2019s dev\u00e9s los seus e dix:<\/p>\n

\u2013\u00bfHon \u00e9s la flor del nostre parentat de la casa de Bretanya e de Roca Salada? De vosaltres me partesch, car la negra mort tant me atribula, car ja no puch alsar lo cap e ja l\u2019altre m\u00f3n me fa requesta, cov\u00e9 que fa\u00e7a aquell dolor\u00f3s cam\u00ed. \u00a1O, Diafebus, duch de Maced\u00f2nia! \u00a1O, vezcomte de Branxes! De vosaltres me partesch e prench dolor\u00f3s comiat. Stau en pres\u00f3 en poder de infels per amor de mi, car si yo no fos, no f\u00f3reu vosaltres venguts en aquesta terra. \u00bfE qui ser\u00e0 aquell qui us puga traure de pres\u00f3? Los meus trists fats e la desaventura mia no han volgut sin\u00f3 lunyar-me de vosaltres. \u00a1O, Diafebus, com sabr\u00e0s la mia trista mort e com muyr per aquella qui de mi ha haguda merc\u00e9 ab engan e gran maldat! Ara puch dir que so<\/a> orfe, tant me sopta la mort dolorosa. A tots vos coman lo meu parentat e vosaltres, que ac\u00ed sou, restau en cambi meu ab la magestat del senyor emperador, car la sua benignitat a tots vos haur\u00e0 per recomanats.<\/p>\n

\u00bbPrech-vos lo meu cors sia embalsemat e fet portar en Bretanya als bons cavallers. Lo bacinet e la spasa e la camisa de la sobrevesta que en les batalles e en esta terra he portat, en la sgl\u00e9sia major, damunt la mia sepultura sia posat, hon stan los IIII scuts que\u00b7n batalla venc\u00ed, cors per cors, dins en li\u00e7a, \u00e7o \u00e9s a saber, lo rey d\u2019Apoŀl\u00f2nia e lo rey de Frisa, lo duch de Borgunya e lo duch de Bavera. Si fer-se pot, lo meu cors a l\u2019ansi\u00e0 de mon pare ni a la beata de ma mare no li sia mostrat, ans los sia def\u00e9s de veure\u2019l. E sobre lo meu vas seran pintats caps de moros negres, ab letres scrites entorn del meu sepulcre:<\/p>\n

Causa odiosa per qu\u00e8 mor\u00ed Tirant lo Blanch\u00bb<\/p>\n

Apr\u00e9s preg\u00e0 a tots que no li diguessen res. Los metges no li podien fer ni dar remey neg\u00fa, tanta era la dolor que soportava. E lo vell emperador, ab tots los qui all\u00ed eren, no\u00b7s delitaven sin\u00f3 en plorar e pl\u00e0nyer, batent-se los ulls e la cara, no tenint gana de menjar ni de reposar, ans pensaven tots \u00e9sser sots lo jou de captivitat. E tota la lur speran\u00e7a stava en nostre senyor D\u00e9u y en Tirant. Com lo ve\u00ffen star en tal punt, tots tenien la speran\u00e7a perduda e, donant loch e spay a lur dolor, tots ixqueren de la cambra. Los metges ordenaren-li moltes coses, mas valien-li molt poch.<\/p>\n

Venint una vella juhia a la fama del seu mal, present\u00e0\u2019s davant lo emperador e, ab gran aud\u00e0cia, li feu<\/a> present de semblants paraules.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCXCII<\/h2>\n

LO CONSELL QUE DON\u00c0 UNA JUHIA A L\u2019EMPERADOR PER RESTAURAR LA VIDA A TIRANT<\/p>\n

\u2013La amor natural que tinch a la magestat vostra, senyor emperador, me ha feta venir davant la pres\u00e8ncia vostra, havent compassi\u00f3 de vostra altesa que en los vostres darrers dies benaventurats no hajau \u00e9sser despossehit de la vostra imperial senyoria, e com sia certa que tota la vostra speran\u00e7a de salut st\u00e0 en la vida de aquest singular cavaller Tirant lo Blanch, lo qual perilla molt la sua vida. E com diga Arist\u00f2til que lo temer\u00f3s ab la tristor se desespera e tem les coses en qu\u00e8 no ha perill, e l\u2019anim\u00f3s no obra en les batalles sin\u00f3 per virtut e dellibera ans de morir que sostenir vergonya; de a\u00e7\u00f2 praticar-se pot ab los metges e gent entesa: de \u00c8ctor lo Troy\u00e0, qui en semblant cars de\u00ffa: \u201c\u00bfQu\u00e8 dir\u00e0 Palomides, capit\u00e0 dels grechs, de mi? \u00bfQu\u00e8 dir\u00e0 Agamenon e qu\u00e8 dir\u00e0 Diomedes?\u201d<\/p>\n

\u00bbE venint al que vull dir, la magestat vostra veu a Tirant, capit\u00e0 vostre, \u00e9sser posat en passament, e tots los metges lo han ja desemparat. Yo tota sola lo vull emparar, ab condici\u00f3 tal que si mor, que tolgues a mi la vida e a qualsevulla pena cruel me obligar\u00e9. Yo conech que aquest cavaller t\u00e9 l\u2019\u00e0nimo molt sfor\u00e7at e, per la gran valentia que t\u00e9, sfor\u00e7ar\u00e0 l\u2019\u00e0nimo e levar-se ha. E fa\u00e7a la magestat vostra, senyor, en la forma que yo dir\u00e9. feu<\/a> ajustar molta gent d\u2019armes e donen grans crits e entren dins la sua cambra molta gent, fent remor d\u2019espases e de lan\u00e7es e pavesos, donant grans colps de les spases en los pavesos. Com se despertar\u00e0 e veur\u00e0 tanta gent armada e los crits que seran majors, e demanar\u00e0 qu\u00e8 \u00e9s a\u00e7\u00f2, poran-li dir que los turchs s\u00f3n a la porta de la ciutat. Tot aquell pensament que t\u00e9, li fugir\u00e0, e ab la virtut que ab si porta, per la vergonya de aquest m\u00f3n, ell se levar\u00e0.\u00bb<\/p>\n

Lo emperador tram\u00e9s per los metges e per gent entesa, e recit\u00e0\u2019ls tot lo que la juhia li havia consellat. E tots foren de parer que seria ben fet.<\/p>\n

Los crits e la remor fon tan gran en la ciutat que, ans que en la cambra entrassen, Tirant ho ho\u00fd. E la vella juhia, qui al cap del lit li stava, li dix:<\/p>\n

\u2013Leva, senyor capit\u00e0, e no\u00b7t fa\u00e7a temor la mort. Vet los teus enemichs turchs qui s\u00f3n prop del portal de la ciutat e venen<\/a> per pendre venjan\u00e7a de tu.<\/p>\n

Com Tirant ho\u00fd ax\u00ed parlar a la vella, dix-li:<\/p>\n

\u2013\u00bfE fas-me tu cert que los turchs se s\u00f3n tan prop de mi acostats?<\/p>\n

\u2013Si levar-te plau \u2014dix la juhia\u2014, m\u00e9s prop s\u00f3n de tu que no\u00b7t penses. Leva\u2019t e posa\u2019t en vista en una finestra e veur\u00e0s quant de dan t\u2019est\u00e0 aparellat.<\/p>\n

De continent Tirant deman\u00e0 la sua roba e feu-se<\/a>, ab moltes tovalloles, ligar la cama. E arm\u00e0\u2019s lo mils que pogu\u00e9 e puj\u00e0 a cavall, e molts ab ell. E ab tan gran voler anava que quasi tot lo mal li pass\u00e0 e trob\u00e0 molt gran remey. E lo emperador, ab los metges que all\u00ed eren, digueren-li, com stava flach, que prengu\u00e9s hun poch de restaurandi e apr\u00e9s hun poch de solsit, e que ab all\u00f2 poria mils entrar en batalla. E feu<\/a> tot lo que los metges li consellaren. Apr\u00e9s conegu\u00e9 e sab\u00e9 que tot lo que fet havien se era fet per causa del seu mal. Dix Tirant:<\/p>\n

\u2013Loat sia lo poder de D\u00e9u, que dona me ha liberat de mort puix dona me havia mort. E bon consell \u00e9s stat lo que han dat a l\u2019emperador e als metges.<\/p>\n

E ans que Tirant se lev\u00e0s, la princessa stava agenollada davant una ymatge que tenia en lo seu retret, qui era de la sacrat\u00edssima Mare de D\u00e9u, senyora nostra, qui ignorava lo que havien ginyat a Tirant. E feu<\/a> fervent oraci\u00f3 e, besant la terra, de\u00ffa semblants paraules:<\/p>\n

\u2013\u00a1O, Mare piadosa, regina dels \u00e0ngels e misericordiosa emperadora dels cristians! Ho\u00ffu-me e prenga-us pietat de mi, que totes les mies speran\u00e7es s\u00f3n ja perdudes e demane la mort, puix altre remey no tinch. E si lo meu senyor mor, aquell que yo ame m\u00e9s que a la mia vida, vull que tothom s\u00e0pia que la hora que yo ser\u00e9 certa de la mort del meu sposat Tirant, en aquella matexa hora me dar\u00e9 la mort.<\/p>\n

E pres un ganivet e amag\u00e0\u2019l entre les faldes, sperant quant li vendria tal nova, dient entre si:<\/p>\n

\u2014M\u00e9s val que yo execute la mia persona trista ans que de moros sia desonrada. \u00a1Yo rec\u00f3rrech a tu, humil e piadosa, dels peccadors advocada, que no permetes que yo perda lo cors e l\u2019\u00e0nima!<\/p>\n

Com Yp\u00f2lit veu<\/a> que Tirant se era ja vestit e demanava les armes, ab cuytats passos an\u00e0 a la cambra de la princessa e dix-li semblants paraules:<\/p>\n

\u2013Ma senyora, yo us suplich que tota dolor e congoxa que tingau sia de vostra altesa apartada e tots vostres mals pensaments sien redu\u00ffts en subirana let\u00edcia, car tal nova vos porte que millor dir no la us poria.<\/p>\n

La princessa, per sobreabundant alegria, se par\u00e0 tal que, aseguda en terra, stigu\u00e9 per bon spay que no pogu\u00e9 parlar. Passat aquell moment, la princessa dix:<\/p>\n

\u2013\u00bf\u00c9s vera ax\u00ed bona nova com me dius? Car del pl\u00e0nyer me manca la lum dels ulls.<\/p>\n

Yp\u00f2lit, ab paraules dignes de fe, la feu<\/a> certa de tot lo fet com passava.<\/p>\n

En aquell cars la princessa tant fon lo plaer que pres que bes\u00e0 a Yp\u00f2lit en lo front e de sobres de contentaci\u00f3 dels seus ulls corregueren vives l\u00e0grimes. E Yp\u00f2lit li dix:<\/p>\n

\u2013Senyora, neg\u00fa no deu plorar sin\u00f3 sos peccats e defalts, e deu perdre treballs e oblidar aquells.<\/p>\n

E per la gran remor que en aquell cars la gent fe\u00ffa, Yp\u00f2lit se\u2019n part\u00ed e la princessa se n\u2019an\u00e0 a la cambra de sa mare. E veren tornar a l\u2019emperador ab Tirant, e totes les dames se posaren per les finestres, que no\u00b7s era present sin\u00f3 lo mal de Tirant, que de l\u2019altre no tenien cura. Com Tirant fon endret de la finestra de la princessa, al\u00e7\u00e0 lo cap ab lo bacinet e pos\u00e0\u2019s les dues mans davant la cara. E la emperadriu deman\u00e0 a sa filla per qu\u00e8 havia fet Tirant tal cars de posar-se les mans davant la cara, que a\u00e7\u00f2 no\u00b7s fa sin\u00f3 per descontentaci\u00f3 de amor. E la princessa resp\u00f2s que tal cosa no sabia.<\/p>\n

Com foren passats, essent a la porta del palau, l\u2019emperador descavalc\u00e0. E Tirant pres son comiat d\u2019ell per anar a sa posada. Lo emperador feu<\/a> son poder que Tirant descavalc\u00e0s, que all\u00ed seria molt ben servit de tot lo que mester hagu\u00e9s, e Tirant feu<\/a> son sfor\u00e7 de anar-se\u2019n. La princessa presum\u00ed de aquesta anada qu\u00e8 podia \u00e9sser la causa que Tirant no havia volgut aturar en lo palau, per molts prechs que lo emperador li hagu\u00e9s fets, \u00e7o que ell en altre temps molt desijava. Ax\u00ed mateix, pens\u00e0 per qu\u00e8 s\u2019havia mes<\/a> les mans davant la cara.<\/p>\n

Com Tirant fon en sa posada, prestament se mes<\/a> en la cambra e feu-se<\/a> venir lo senyor d\u2019Agramunt e Yp\u00f2lit, e preg\u00e0\u2019ls molt afectuosament que X galeres que y havia, que les fessen armar e posar en orde de les coses necess\u00e0ries. E ells digueren que eren contents. Partiren-se de Tirant e feren les galeres molt b\u00e9 proveyr.<\/p>\n

Com Tirant se fon dinat, pos\u00e0 en orde tot lo que mester havia per a sa partida. E orden\u00e0 que tota la sua gent anassen per terra fins al castell de Malveh\u00ed y ell iria per mar, que all\u00ed\u00b7s trobarien. Com fon en la horabaixa, que los metges se\u2019n foren partits, per relaci\u00f3 d\u2019ells lo emperador fon avisat com Tirant stava b\u00e9. Com fon quasi la oraci\u00f3, la princessa congoxava de mort per veure a Tirant, e preg\u00e0 a Plaerdemavida e a la donzella de Monblanch que anassen a la posada de Tirant e que\u00b7l posassen en noves, es volguessen asegurar del dubte en qu\u00e8 ella stava posada, e li diguessen que ella suplicaria a l\u2019emperador, son pare, que l\u2019anassen a vesitar, com ella fos posada en gran congoxa de la abs\u00e8ncia de la sua vista. E anant les donzelles per complir lur embaxada, hun patge de Tirant les veu<\/a> venir e, ab cuytats passos, ab gran alegria entr\u00e0 dins la cambra e dix:<\/p>\n

\u2013Mon senyor, alegre\u2019s vostra senyoria com vos ve embaxada de part de la senyora princessa de dues galants dames.<\/p>\n

\u2013Ves prestament \u2014dix Tirant\u2014, posa\u2019t a la porta e dir\u00e0s que stich b\u00e9, mas la son me t\u00e9 tan apoderat que stich ara en lo plasent dormir.<\/p>\n

Lo patge feu<\/a> son manament e feu<\/a> sa scusaci\u00f3, car Tirant no les volgu\u00e9 veure. E tornades les donzelles al palau ab la resposta, la prin\u00e7essa feu<\/a> tant que lo emperador e sa mare anaren a la posada de Tirant. E ell, sabent que lo emperador venia, avis\u00e0 a dos patges de tot lo que dir tenien ne a fer. Lo emperador fon a la porta per entrar en la cambra. Dix lo m\u00e9s avisat dels patges:<\/p>\n

\u2013La magestat vostra, senyor, pot ben scusar en aquesta hora de no en la cambra entrar per lo dubt\u00f3s mal en qu\u00e8 lo vostre capit\u00e0 st\u00e0, com tants dies ha que\u00b7l seu sperit no ha reposat e ara st\u00e0 en consolaci\u00f3 gran per recobrar lo que aquests dies ha fallit. E lo delit seu en aquest cars \u00e9s tan gran que recobra natura lo que ha desmenu\u00fft e de suor quasi cubert est\u00e0. Bo seria hun metge, sens despertar, hi degu\u00e9s entrar.<\/p>\n

Tirant prestament se pos\u00e0 en lo lit \u2014ab hun drap banyat rux\u00e0\u2019s la cara\u2014 e feu<\/a> demostraci\u00f3 que dormia. Com lo metge entr\u00e0 e torn\u00e0 a la porta, a l\u2019emperador dix-li:<\/p>\n

\u2013Senyor, molt gran peccat seria que en semblant cars lo despert\u00e0ssem. Vostra altesa se\u2019n por\u00e0 tornar fins a l\u2019endem\u00e0. E de mat\u00ed la sua scusada vista fer-se por\u00e0.<\/p>\n

La princessa no podia pendre ab prou paci\u00e8ncia que no ves a Tirant, per\u00f2 fon-li for\u00e7at de tornar-se\u2019n ab l\u2019emperador.<\/p>\n

Com Tirant sab\u00e9 que tots se n\u2019eren anats, lev\u00e0\u2019s prestament e feu<\/a> trossar tota la sua roba e feu-la<\/a> posar dins la galera. Com fon hora de mijanit, secretament se recoll\u00ed. E volguera partir en aquella hora, sin\u00f3 per sguart que la galera no tenia son compliment.<\/p>\n

Vengut lo dia e lo sol exit, l\u2019emperador sab\u00e9 com les trompetes de les galeres tocaven a recollir. Tirant tram\u00e9s lo senyor d\u2019Agramunt a l\u2019emperador per embaxador e, com li fon present, present\u00e0-li la seg\u00fcent embaxada.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCLXXXXIII<\/h2>\n

COM TIRANT TRAM\u00c9S A L\u2019EMPERADOR LO SENYOR D\u2019AGRAMUNT PER NOTIFICAR-LI LA SUA PARTIDA<\/p>\n

\u2013Los cassos sinistres de fortuna fan variejar la pensa humana de aquells qui s\u2019esforcen a complir los actes virtuosos qui s\u00f3n conformes a llur condici\u00f3, ignorant los sdevenidors mals, qui s\u00f3n causa de impedir los bons prep\u00f2sits e serveys que lo vostre capit\u00e0 ha acostumat fer a la magestat vostra; car les coses noves solen m\u00e9s plaure e ab m\u00e9s sfor\u00e7 executar que les molt vistes<\/span>, e lo que hom no t\u00e9 se sol ab major afecci\u00f3 desijar que lo que hom posehex<\/span>, e neguna cosa no \u00e9s tan delitosa que per lonch \u00fas no torne enujosa<\/span>. E venint al que vull dir, ab lic\u00e8ncia de la magestat vostra, lo vostre capit\u00e0 s\u2019\u00e9s recullit en les galeres e ha ordenat, per sguart de la cama, de anar fins al port de Transimeno, e ab barca pujar\u00e0 fins al castell de Malveh\u00ed; e la gent d\u2019armes, per terra, fins en aquell loch mateix. E significa a vostra altesa, per mi, la sua prompta deliberaci\u00f3 e partida.<\/p>\n

Resp\u00f2s l\u2019emperador ab paraules de semblant stil:<\/p>\n

\u2013Cavaller, molt stich aconsolat de la bona nova que\u00b7m portau, car yo regracie molt a la divina Bondat com ha donat sfor\u00e7 de salut al nostre capit\u00e0 perqu\u00e8 puga partir, que \u00e9s la cosa que m\u00e9s desije en aquest m\u00f3n apr\u00e9s salvaci\u00f3 a l\u2019\u00e0nima, car la speran\u00e7a que tinch en la sua gran virtut de cavalleria me fa oblidar tots los passats mals. E per \u00e7o com pens que ser\u00e0 rep\u00f2s de la mia senectut, vull pendre a Tirant en compte de fill. Pregau-lo de part mia que, ax\u00ed com fins ac\u00ed ha ben obrat, ho persevere de ac\u00ed avant molt millor, car lo premi de tan gran servey ser\u00e0 tal que ell e tots sos parents alegrar-se\u2019n poran.<\/p>\n

Lo senyor d\u2019Agramunt bes\u00e0-li la m\u00e0 e pres son comiat. Apr\u00e9s an\u00e0 a la cambra de la emperadriu e pres son comiat, e de la princessa per lo semblant.<\/p>\n

Com la emperadriu veu<\/a> que Yp\u00f2lit se\u2019n devia partir, e la princessa Tirant, fe\u00ffen molt grans lamentacions. E cascuna plorava e\u00b7s dolia de sos mals, en special la princessa, que ax\u00ed\u00b7s part\u00eds Tirant d\u2019ella sens dir-li res. Cuytadament anaren a la cambra de l\u2019emperador per veure si era ver la lur partida e l\u2019emperador los ho recit\u00e0 tot.<\/p>\n

La princessa apoder\u00e0‘va fer o va aconseguir’<\/span><\/span> que l\u2019emperador an\u00e0s a la mar perqu\u00e8 ella hi pogu\u00e9s anar, e la emperadriu que no s\u2019i tard\u00e0. E per quant l\u2019emperador apleg\u00e0 primer a la mar que no elles, pos\u00e0\u2019s dins una gran barca e entr\u00e0 en la galera. E preg\u00e0 molt a Tirant que tot l\u2019imperi tingu\u00e9s per recomanat. E Tirant li dix paraules molt afables, fent-li oferta largament de tot lo que\u00b7l pregava, e encara m\u00e9s lo aconsol\u00e0 per tal forma que l\u2019emperador ne rest\u00e0 molt content.<\/p>\n

E tots los mariners donaren de consell a l\u2019emperador que prestament ixqu\u00e9s en terra per causa de hun negre n\u00favol qui ab grans trons e lamps venia acompanyat. L\u2019emperador fon tornat a terra. La princessa, ocupada de molts pensaments, dolent-se molt com no era stada all\u00ed com son pare entr\u00e0 en la galera, perqu\u00e8 ella y fos entrada e hagu\u00e9s pogut veure e parlar ab Tirant. La mar era ja tan brava que no consentia que dones y deguessen entrar, e son pare tanpoch no lo y haguera consentit. La princessa, qui no veu<\/a> altre remey, los seus ulls destiŀlant vives l\u00e0gremes, ab infinits sospirs adolorits preg\u00e0 a Plaerdemavida que entr\u00e0s en la galera e que sab\u00e9s la causa o causes per qu\u00e8 Tirant ax\u00ed cautelosament se era recollit sens dir-li res, e les mans, al passar, per qu\u00e8 les se havia posades davant la cara, e m\u00e9s avant, per qu\u00e8 no volgu\u00e9 aturar en lo palau, lo que altres vegades tant havia desijat.<\/p>\n

E Plaerdemavida, perqu\u00e8 era donzella molt entesa e de bon sentiment, hagu\u00e9 molt b\u00e9 compresa tota la intenci\u00f3 de sa senyora, e pos\u00e0\u2019s en una barca, ab Yp\u00f2lit y altres qui l\u2019acompanyaven.<\/p>\n

No comporta \u00e9sser dita la dissimulada dolor que la emperadriu pres com veu<\/a> que Yp\u00f2lit pujava en la galera.<\/p>\n

Com fon dins, Tirant no feu<\/a> gens de cara a la donzella, per\u00f2 ella s\u2019esfor\u00e7\u00e0 que Tirant la ho\u00fds e no tard\u00e0 de fer-li present de semblant embaxada.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCXCIIII<\/h2>\n

LA EMBAXADA QUE PLAERDEMAVIDA SUPLIC\u00c0 A TIRANT<\/p>\n

\u2013Ac\u00ed so<\/a> venguda per finir los darrers dies de la mia trista vida, o digne de gran lahor, en lo qual natura no ha fallit Ja per la desconexen\u00e7a de la senyoria vostra no us puch oblidar, e yo no so<\/a> merexedora de tan dura punici\u00f3 aconseguir, conexent lo vostre gran renom de vostra virtuosa fama p\u00fablica per tot lo m\u00f3n. No sens gran causa \u00e9s causada en mi dolorosa passi\u00f3 e s\u00f3n posats en mi dolorosos treballs, los quals per plaure a altri desplaen a mi. Mas fortuna, qui tots temps \u00e9s enujosa e envejosa de ax\u00ed lonch delit e plaer, en lo qual, en lo principi de vostres amors, havia trobada forma prou cuberta e covinent a vostres desigs complir, a la fi, la sua amor desordenada, en trist e dolor\u00f3s plant s\u2019\u00e9s convertida. Ara deixem star les costumes de gran lahor e les singulars virtuts qui en v\u00f3s habiten, les quals haurien for\u00e7a de pendre cascun altre sperit. B\u00e9 pot \u00e9sser male\u00ffda aquella donzella qui ha perdudes les sues paraules, que no li han respost a la sua justa intenci\u00f3, omplint a mi de inf\u00e0mia miserable. \u00a1O, molt cruel cavaller, entre molts nobles valer\u00f3s! \u00bfQui ha regirats ax\u00ed los teus pensaments? \u00bfHon s\u00f3n ara los prechs los quals moltes vegades a mi, per restauraci\u00f3 de la vida vostra, planyent e sospirant ofer\u00edeu, que la vostra vida e mort stava en les mies mans? \u00bfHon s\u00f3n ara los piadosos ulls ab los quals tota volta mostraven \u00e9sser vists ab l\u00e0gremes? \u00bfHon \u00e9s la amor que envers mi mostr\u00e0veu passant delitoses paraules? \u00bfE los greus treballs e congoxes yo he presos per meus propis en delit e servey de vostra merc\u00e9? \u00bfPartir-se de tan virtuosa senyora, la m\u00e9s alta en dignitat e virtuts que en tot lo m\u00f3n sia, sens dir-li ad\u00e9u siau? La sanch de Ca\u00ffm no com\u00e9s tan gran desconexen\u00e7a envers son germ\u00e0 Abel com v\u00f3s haveu fet envers vostra sposada. Si vida dolorosa o mort li volreu dar, no ixcau en terra ni la vejau. Si restaurar la volreu de amargosa vida, dau-li una poqua de vista de vostra senyoria.<\/p>\n

E dit a\u00e7\u00f2, no podent retenir les sues piadoses l\u00e0grimes, tanc\u00e0\u2019s davall lo seu mantell ab gemechs e sospirs molt dolorosos e no dix m\u00e9s. Per\u00f2 Tirant volgu\u00e9 satisfer en lo que Plaerdemavida li havia referit e, ab baxa veu, perqu\u00e8 de neg\u00fa no fos ho\u00fft, feu<\/a> principi a hun tal parlar.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCXCV<\/h2>\n

LA RESPOSTA QUE FA TIRANT A PLAERDEMAVIDA<\/p>\n

\u2013\u00bfHon trobar\u00e9 yo medecina per foragitar la mia cruel e inestimable dolor? \u00bfE qui ser\u00e0 aquell qui confort puixa donar a la gran tristor mia? Car si no, sol la mort \u00e9s aquella qui dona remey a tots los mals, car perdent la vida perdr\u00e9 lo pensament del negre ortol\u00e0. E major dolor \u00e9s la mia que no fon la magnific\u00e8ncia de Pirro, ne la descontentaci\u00f3 de Medea, ne la pot\u00e8ncia de Dari, ne la desaventura de Adriana, ne la crueldat de Gigurta, ne la inf\u00e0mia de Canatre, ne la tirania de Dion\u00eds. Moltes altres dolors semblants a la mia dexar\u00e9 de recitar, perqu\u00e8 yo veig que los antichs dans, cercant si\u00b7n trobar\u00e9 que sien als meus semblants, per \u00e7o com havent companyia me dolga menys perqu\u00e8\u00b7m facen m\u00edsera sepultura. Yo tinch compassi\u00f3 de qui\u00b7m dona gran dolor e no gose manifestar lo que\u00b7m fa dolre, la qual cosa, si fos de dir, no tinch dubte que, ax\u00ed com als altres atribulats qui\u00b7s dolen atenyen algun remey, e benaventurada pietat \u00e9s aquesta.<\/p>\n

\u00bb\u00a1O, donzella de generaci\u00f3 ingrata, consentidora de mos mals! No\u00b7ns cov\u00e9 a nosaltres, strangers, fiar de neg\u00fa, com totes les coses nos ixquen contr\u00e0ries. Per \u00e7o se continuen les mies congoxes, no obstant la speran\u00e7a del sdevenidor viatge, encara que sia a mi molt fatig\u00f3s. Emper\u00f2, no desminuhint en amor, la vera speran\u00e7a mia clara \u00e9s, e la sua m\u00e9s scura que la nit. La sua bellea e avisament passa totes les altres del m\u00f3n ab singularitat tan strema que seria foll qui en sa pres\u00e8ncia alguna altra lo\u00e0s de \u00e9sser de tanta stima. E fengia la bella senyora tanta contentaci\u00f3 de mos passats serveys e presents Cercant paraules qui a tanta pena eren conformes, puix \u00e9s impossible causa de tan gran tristor rahonar-se puga, a la fi los meus adolorits ulls merexqueren veure la tan stimada senyora, la qual de mi en aquell cars poch pensament tenia, ab lo Lauseta, negre ortol\u00e0.<\/p>\n

\u00bbPrimerament viu hun desonest besar, lo qual los meus ulls e los sentiments ofen\u00e9. E majorment apr\u00e9s: entrant en una cambra ab gest e paraules de infinida amor, abra\u00e7ats, mostraven haver aconseguit tot aquell plaer e delit que entre enamorats se acostuma. E exint per la porta, la Viuda Reposada, ab hun vel de seda en la m\u00e0, agenollant-se als seus peus, davall les sues faldes b\u00e9 amunt lo y pos\u00e0. Los dolorosos pensaments e tristes sospites que a la mia dolorosa \u00e0nima combatien per haver vist com aquell tan indignament la havia tractada, no s\u00e9 la mia m\u00e0 per qu\u00e8 en aquell cars se detingu\u00e9 de fer homey, no vull dir en qui. Mas la desaventurada paret m\u2019o tolgu\u00e9, m\u00e9s amiga d\u2019altri que no de mi. Los arbres qui de prop li staven, tots mudaren de color per la abominaci\u00f3 de tan leig cars.\u00bb<\/p>\n

E lavors digu\u00e9 ab irada veu:<\/p>\n

\u2013\u00a1Pert de mi la speran\u00e7a, Plaerdemavida! Que si yo t\u2019hagu\u00e9s vista, com fiu a la donzella de Monblanch e la Viuda Reposada, yo t\u2019haguera presa per los cabells e en aquesta mar sagrada te donara de bon grat sepultura adolorida. Mas per \u00e7o com no venguist davant la mia vista, te prech que prestament te vulles partir davant los meus ulls, car b\u00e9 pens que tanb\u00e9 deus \u00e9sser consenta en la maldat de ta senyora. Mas apr\u00e9s lo cars, jam\u00e9s traure ni apartar pogu\u00ed del meu \u00e0nimo la miserable gelosia, qui en mi havia presa posada, del negre ortol\u00e0, que com a for\u00e7at no pogu\u00ed resestir que la spasa per lo coll no li pass\u00e0s.<\/p>\n

\u00a1O, princessa enemiga de honestat! \u00bfPer qu\u00e8 temtes altre remey que mort a ta dolor? Tu desiges saber mon mal, lo qual no consent, per \u00e9sser tal, que sia parlat, perqu\u00e8 l\u2019ayre s\u2019entrenyora de sentir so de tals paraules. E les tues orelles haurien ferea de hoyr lo desorde de tanta amor sens comparaci\u00f3 que al negre has mostrada, per qu\u00e8\u00b7t seria millor morir per reviure de honesta fama que no, vivint, morir en eterna inf\u00e0mia. \u00a1O, cruel seguretat que tu a mi fist per tolre\u2019m lo perill en lo qual sols ma vida era segura! Lansant-me davant los teus peus te digu\u00ed la causa per hon ma vida tenia avorrida. \u00a1E yo\u00b7t guardava la casta corona!<\/p>\n

\u00bbDelit \u00e9s als atribulats si lur dolor a persona fel recitar poden, per\u00f2 v\u00f3s, donzella, desesperau del meu socors per la mia persona \u00e9sser absenta, car perdonar \u00e9s lo meu propi ofici de aquella infan\u00e7onia de la mort, la qual egualment accepta qualsevol que a ella recorre. Ax\u00ed, en tal temps ma dolor tant aumentava que, quasi fora de seny, entr\u00ed en la mia cambra fengint que terrible son fatigava la mia pensa perqu\u00e8\u00b7m dexassen star sol, car tota companyia me fora<\/a> enujossa, puix no podia att\u00e9nyer lo que tant desijava. E lan\u00e7ant lo meu cors per fexuga c\u00e0rrega de deseguals pensaments e enuigs sobre lo meu lit, no sabia qual part millor que mort eleg\u00eds. Mas pens\u00ed: lexar-me de viure fe\u00ffa ma culpa palesa per aconseguir-ne perp\u00e8tua inf\u00e0mia. E per \u00e7o prech a D\u00e9u, puix la princessa, aquella nit que\u00b7m tingu\u00e9 ligat enmig dels seus bra\u00e7os, a gran culpa sua e poc delit meu, volgu\u00e9 fer scusaci\u00f3 ab paraules de pietat e ab l\u00e0gremes als ulls, per \u00e7o que no conegu\u00e9s la sua gran culpa e major defalt, e per \u00e7o desig en aquesta mar salada yo pogu\u00e9s fer ma pr\u00f2pia habitaci\u00f3 e lo meu cors, no soterrat, an\u00e0s sobre les ones, e que arrib\u00e0s hon la senyora princessa habita per \u00e7o que ab les sues delicades mans me vest\u00eds la mortalla.\u00bb<\/p>\n

Call\u00e0 e no volgu\u00e9 m\u00e9s dir. Com Plaerdemavida conegu\u00e9 lo mal de Tirant quin era, e veu<\/a> que lo negre ortol\u00e0 era stat mort e no podien saber qui u havia fet, sin\u00f3 ara per relaci\u00f3 sua, estigu\u00e9 molt alterada. Per\u00f2 sfor\u00e7\u00e0 l\u2019\u00e0nimo per exir b\u00e9 de la sua embaxada e, ab gest de alegria e cara rient, se pres a dir, present Yp\u00f2lit, paraules de semblant stil.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCXCVI<\/h2>\n

R\u00c8PLICA QUE FA PLAERDEMAVIDA A TIRANT<\/p>\n

\u2013Les paraules dissimulades que lo vostre giny\u00f3s pensament ha manifestades, s\u00f3n a mi de gran admiraci\u00f3, que per v\u00f3s sia stat presumit que ab senyal de verdadera amistat, ab paraules injurioses procehint d\u2019estrema mal\u00edcia, volr\u00edeu portar a ma senyora a inf\u00e0mia de perpetual desonestat. E no penseu que ab lo vostre mal saber me pogu\u00e9sseu induyr al que volr\u00edeu, que yo lo\u00e0s les vostres reprovades paraules e mala intenci\u00f3, car tant vos aprofitaria com fer hun clot en l\u2019arena e ab hun anap foradat buydar tota l\u2019aygua de la mar<\/span>. E v\u00f3s, qui us feu amar e desamar, deveu pendre a\u00e7\u00f2 per somni. E tot lo que dit haveu \u00e9s fora de la mia mem\u00f2ria. E si tal cars presumiu de ma senyora ni de mi, anau per a desconexent cavaller, que en tan gran perill hajau posada la vostra persona. E posat cars que u hajau vist, \u00e9s stada cosa que s\u2019\u00e9s fet per joch e burles, per dar consolaci\u00f3 e alegria a la senyora princessa. La Viuda Reposada hagu\u00e9 dels entramesos de la festa de Corpus Crist e yo\u00b7m vest\u00ed en forma del nostre ortol\u00e0.<\/p>\n

E recit\u00e0-li tot quant dess\u00fas \u00e9s stat dit.<\/p>\n

Tirant fon molt admirat de tal rah\u00f3 e dix que tal cosa no podia creure si donchs de sos ulls no ve\u00ffa lo contrari. La donzella, ab grans rialles, li dix:<\/p>\n

\u2013Senyor, yo dellibere de restar ac\u00ed e vaja Yp\u00f2lit a la mia cambra. E davall lo lit trobar\u00e0 tots los vestiments del negre ortol\u00e0. E si no dich veritat, que de cap me lanseu en mar.<\/p>\n

Tirant fon content e man\u00e0 a Yp\u00f2lit que prengu\u00e9s les claus e prestament hi an\u00e0s. E per \u00e7o com fe\u00ffa gran maror, que torn\u00e0s prestament. E Yp\u00f2lit feu<\/a> lo manament de Tirant. Com fon tornat ab la roba del negre ortol\u00e0, la mar stava tan brava que jam\u00e9s Yp\u00f2lit no pogu\u00e9 pujar en la galera ni Plaerdemavida pogu\u00e9 exir en terra. De la galera lan\u00e7aren una corda a la barca e ligaren-li la roba del negre ortol\u00e0 en tal forma que la pujaren en la galera.<\/p>\n

Com Tirant veu<\/a> la cara e la roba, conegu\u00e9 la gran maldat de la Viuda Reposada e, en pres\u00e8ncia de tots, jur\u00e0 all\u00ed que si en aquell cars pogu\u00e9s exir en terra, que en pres\u00e8ncia de l\u2019emperador la faria cremar o ab les sues pr\u00f2pies mans faria d\u2019ella lo que havia fet del negre. Apr\u00e9s Tirant preg\u00e0 molt a Plaerdemavida que li volgu\u00e9s perdonar dels mals pensaments que havia tenguts de la princessa ni d\u2019ella e, com fos ab sa altesa, que li volgu\u00e9s recaptar perd\u00f3. E Plaerdemavida molt graciosament lo y atorg\u00e0 e, ax\u00ed, restaren los dos ab molt bona amor e voluntat.<\/p>\n

A poch instant, la mar se enbrav\u00ed tan fort que tots aquells qui ve\u00ffen la barca hon Yp\u00f2lit anava, tots reclamaven a D\u00e9u, de bon cor, que no perissen en la cruel mar. E com D\u00e9u volgu\u00e9, tornaren a terra tots banyats e la barca mija d\u2019aygua. La pluja e lo vent era tan fort e la mar tan alta que les g\u00famenes de les galeres se romperen e per for\u00e7a hagueren de aqu\u00ed de partir. Dues galeres donaren en aquella hora a trav\u00e9s: les persones se salvaren, mas les fustes se perderen. Les tres galeres com a for\u00e7ats entraren dins la gran mar ab la major fortuna del m\u00f3n. Romperen los arbres e les veles e tot ne an\u00e0 dins mar. La una galera trob\u00e0\u2019s a sobrevent, e D\u00e9u volgu\u00e9 que pres en una illa petita e all\u00ed\u00b7s restaur\u00e0. La galera de Tirant e l\u2019altra eren a sotavent. No pogueren pendre en la illa, ans romperen los timons de caixa, e la galera de Tirant se descos\u00ed. E l\u2019altra galera qui prop li venia tota se obr\u00ed, e entr\u00e0-se\u2019n la gent y ella en l\u2019aygua de dolor: tots se negaren, que neg\u00fa scapar no pogu\u00e9.<\/p>\n

La galera de Tirant feu<\/a> la via de Barberia. E tots los mariners perderen lo tento del marinatge, que no sabien en quines mars eren, e tots ploraven e fe\u00ffen lo major dol del m\u00f3n. Agenollats cantaven la Salve regina. Apr\u00e9s se confessaren los huns ab los altres e demanaren-se perd\u00f3.<\/p>\n

Plaerdemavida stava gitada en hun lit, m\u00e9s morta que viva, e Tirant, aconortant-la lo mils que podia. Com Tirant veu<\/a> que lo joch s\u2019estrenyia, dolent-se de sos mals, feu<\/a> devotament principi a semblant lamentaci\u00f3.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCXCVII<\/h2>\n

LAMENTACI\u00d3 QUE FA TIRANT CORRENT EN LA MAR FORTUNA<\/p>\n

\u2013\u00a1O, Senyor, ver D\u00e9u omnipotent e misericordi\u00f3s! \u00bfE quina \u00e9s stada la mia trista sort e gran desaventura que en tan gran treball e cruel infortuni vengut sia? \u00a1O, miserable de mi! \u00bfE com ha perm\u00e9s la tua divina Bondat que yo haja a morir en la cruel mar e m\u2019haja a combatre ab los peixos? No so<\/a> pogut morir en les forts batalles dels turchs e ara morr\u00e9 sens poder fer resist\u00e8ncia alguna. \u00bfPer qu\u00e8 no mor\u00ed en la fort batalla del senyor de les Viles-Ermes, puix ab tanta pena havia finir la mia trista vida? Loada sia la Magestat divina, a qui plau que per los meus grans peccats yo reba tal punici\u00f3 segons los mals meus meriten. \u00a1O, trist de mi, que no\u00b7m dol la mia cruel mort, mas dol-me aquesta donzella que haja \u00e9sser punida per los meus defalts o per mi restar\u00e0 en tribulaci\u00f3 e fora de tota speran\u00e7a! \u00a1O, Tirant, b\u00e9 \u00e9s aquest dia trist e desaventurat per a tu, que no\u00b7t val for\u00e7a ni ardiment, car tu b\u00e9 pensaves que cavaller qui en tot lo m\u00f3n fos no\u00b7t pogu\u00e9s ven\u00e7re ni subjugar e ara est at\u00e9s als t\u00e9rmens de la mort e no sabs qui\u00b7t mata ni per quina causa! \u00a1O, senyora princessa, qui sou f\u00e8nix del m\u00f3n, a D\u00e9u fos plasent v\u00f3s f\u00f3sseu ac\u00ed present perqu\u00e8 v\u00e9sseu los darrers dies de la mia trista vida, perqu\u00e8 us pogu\u00e9s demanar perd\u00f3 de tantes offenses que us he fetes, per b\u00e9 que no sia de mon propi costum, mas per relaci\u00f3 de falsa gent! \u00a1O, Viuda ficta e reprovada, ja fos plasent a la divina Provid\u00e8ncia que\u00b7m don\u00e0s tant temps de vida sol perqu\u00e8\u00b7t pogu\u00e9s premiar de les nefand\u00edssimes maldats que tu ab tan poca temor de D\u00e9u e vergonya del m\u00f3n has comeses; car per tos peccats muyr yo e tots los altres, e ser\u00e0s stada causa e destrucci\u00f3 de la corona de l\u2019Imperi Grech! \u00a1O, senyor emperador, ple de molta benignitat, com vos dolr\u00edeu de mi com muyr en tan gran desaventura! \u00a1O, cavallers del meu parentat, e com ser\u00e0 prest partida la nostra companyia! \u00bfE qui ser\u00e0 aquell qui us puga ajudar ne traure de pres\u00f3? \u00a1O, exceŀlent\u00edssima princessa e sposa mia, v\u00f3s \u00e9reu lo meu confort e restauraci\u00f3 de la vida mia! Yo suplich al Senyor de tot lo m\u00f3n que us vulla liberar del poder de vostres enemichs e us aumente la honor y l\u2019estat, e que us trameta hun altre Tirant qui tinga tanta voluntat de servir-vos.<\/p>\n

No pogu\u00e9 comportar Plaerdemavida que, ab sfor\u00e7ada veu, no fes principi a tal parlar, reprenent-lo com se lamentava de fortuna.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCXCVIII<\/h2>\n

R\u00c8PLICA QUE FA PLAERDEMAVIDA A TIRANT<\/p>\n

\u2013Ax\u00ed us ne pren com fa al laurador com vol segar lo blat, que sega la espiga buyda<\/span>. E no us deveu clamar de fortuna, mas de v\u00f3s mateix, car no us ha for\u00e7at fortuna de amar ne de avorrir, car no \u00e9s ofici seu ne t\u00e9 senyoria neguna en coses que stan en libertat del franch arbitre. \u00bfVoleu saber qu\u00e8 us ha for\u00e7at? Lo vostre poch saber, qui ha dexada la rah\u00f3 per seguir lo desordenat voler. Riqueses, pot\u00e8ncies e dignitats e semblants coses dona la fortuna, mas elecci\u00f3 de amar o de avorrir, obrar b\u00e9 o mal, voler o no voler, en lo franch arbitre st\u00e0, e casc\u00fa ne pot usar a sa voluntat.<\/p>\n

No tard\u00e0 Tirant en fer principi a semblant parlar.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCXCIX<\/h2>\n

REPLICA TIRANT A LES RAHONS DE PLAERDEMAVIDA. COM LA GALERA DE TIRANT SE PERD\u00c9 EN LA COSTA DE BARBERIA<\/p>\n

\u2013Si de mos mals yo so<\/a> stat occasi\u00f3, no\u00b7m dol gens la mia mort, puix yo la m\u2019\u00e9 procurada; mas dol-me la tua, que per causa mia hages a perdre la vida. E fos plasent a la divina Bondat que\u00b7t pogu\u00e9s traure e liberar dels bra\u00e7os de la fosca mort. E si a mi fos possible pogu\u00e9s dir quant ha guanyat sobre mi la mala sort des que la magestat de la senyora princessa me ha dexat enc\u00f3rrer Car no s\u00e9 qual me \u00e9s pus contrari: amor o fortuna. E fantasiant cont\u00ednuament en la magestat sua, tinch la sua ymatge davant los meus ulls. E dexant-me de vanes paraules, perqu\u00e8 tenim la mort vehina, dich que no som ara en temps ni en hora de tenir moltes rahons, sin\u00f3 rec\u00f3rrer al divinal auxili, per qu\u00e8 suplich a la miseric\u00f2rdia del meu senyor Jhesucrist que vulla haver merc\u00e9 de la mia \u00e0nima e de la tua.<\/p>\n

E girant-se a l\u2019altra part, veu<\/a> lo gran plant que los mariners tenien e veu<\/a> lo c\u00f2mit de la galera, qui era lo millor mariner de tots, retre l\u2019\u00e0nima a D\u00e9u per \u00e7o com era cayguda una corriola e li havia dat al cap. Lev\u00e0\u2019s hun galiot, an\u00e0 a Tirant, e dix-li ab gran sfor\u00e7:<\/p>\n

\u2013Senyor, manau que la gent lancen l\u2019aygua que dins la galera \u00e9s. Veu\u2019s ac\u00ed hun bast\u00f3. Ab aquest en la m\u00e0, cuytau per tota la galera, car lo c\u00f2mit \u00e9s mort e tota la gent st\u00e0 esmayada, car vehen-se prop de la mort. Feu-y gran sfor\u00e7 que buyden, car si podem passar aquell cap, nosaltres porem acampar la vida, car m\u00e9s val de dos mals pendre lo menor<\/span>, \u00e7o \u00e9s, que siam catius en poder de moros que si perd\u00edem les vides.<\/p>\n

Tirant als\u00e0 lo cap e dix:<\/p>\n

\u2013\u00bfEn quines mars som?<\/p>\n

\u2013Senyor \u2014dix lo galiot\u2014, \u00bfveus all\u00e0? \u2014senyalant\u2014 les mars de Sic\u00edlia, e aquestes s\u00f3n les de T\u00fani\u00e7. E perqu\u00e8 sou persona virtuosa, me dolch m\u00e9s de v\u00f3s que de mi, car la fortuna vol que havem de perir en aquesta trista costa de Barberia. E en semblant cars casc\u00fa deu demanar perd\u00f3 a l\u2019altre.<\/p>\n

Tirant se lev\u00e0 prestament, si b\u00e9 la spantosa mar li fe\u00ffa gran mal, que levar no\u00b7s podia, e feu<\/a> tot lo que li fon possible. Mas veu<\/a> que lo scandalar e la cambra d\u2019enmig e lo pallol, tot era ple d\u2019aygua. Tirant, que hagu\u00e9 vist tot a\u00e7\u00f2, feu-se<\/a> traure les millors robes que tenia e vest\u00ed-les-se. E pres una bossa ab mil ducats, ab hun scrit que pos\u00e0 dins que de\u00ffa:<\/p>\n

Prech e suplich a qualsevulla que lo meu cors en son poder vinga, per gentilea, amor o pietat, al meu cors li vulla dar sepultura honrada, com yo sia Tirant lo Blanch, del linatge de Bretanya e de aquella singular conquesta de Roqua Salada, capit\u00e0 major de l\u2019Imperi Grech.<\/p>\n

Com a\u00e7\u00f2 fon fet, era passat migdia. E la galera, com m\u00e9s anava, m\u00e9s se omplia d\u2019aygua e molt m\u00e9s entre ells crexia lo dol. E la mort se apropincava.<\/p>\n

Essent prop de terra, los moros veren venir la galera, e venia a ferir en aquell loch hon ells desijaven. E los crestians ve\u00ffen que de morts o de catius scusar no\u00b7s podien. E en aquell cars Tirant torn\u00e0 a reclamar la Mare de D\u00e9u, senyora nostra, dient semblants paraules:<\/p>\n

\u2013\u00a1O, Mare piadosa e misericordiosa dels peccadors! Tu qui fuist verge ans del part, en lo part e apr\u00e9s lo part, que ax\u00ed com yo verdaderament crech a\u00e7\u00f2, \u00a1que ax\u00ed ages merc\u00e9 a la mia peccadora \u00e0nima!<\/p>\n

La galera fon prop de terra e tota la gent se lan\u00e7aven en mar, casc\u00fa per liberar la vida. En aquest cars era ja quasi nit scura. Com Tirant veu<\/a> que los mariners casc\u00fa prenia son partit, no\u00b7s volgu\u00e9 jam\u00e9s partir de la galera, per \u00e7o com en la galera no y havia barca ni corda ni rem que tot no fos perdut. Preg\u00e0 Tirant a dos mariners, fels amichs seus, de aquells qui eren venguts ab ell en la sua nau com arm\u00e0 en Bretanya, qui tinguessen per recomanada a la donzella. E tant los preg\u00e0 e\u00b7ls prom\u00e9s que ells ho emprengueren. Despullaren-la tota nua \u2014e ja quasi la galera era tota davall l\u2019aygua\u2014 e pres una planxa de suro qui stava ligada ab hun ferro, ab hun ganivet tall\u00e0 la corda y lo mariner lig\u00e0-la\u2019s en los pits e la donzella abra\u00e7\u00e0\u2019l per les spatles. L\u2019altre ajudava-li a sostenir. Vench colp de mar e don\u00e0 a Plaerdemavida e als mariners, e lans\u00e0\u2019ls los huns de\u00e7\u00e0, los altres dell\u00e0. Lo qui portava la planxa de suro, ab l\u2019embar\u00e0s de la corda ab la donzella, per restaurar-la, ell se ofeg\u00e0. L\u2019altre mariner ajud\u00e0 a la donzella tant com li fon possible. A la fi fon for\u00e7at la desempar\u00e0s. E fon sort que\u00b7s trob\u00e0 tan prop de terra, e nit scura, que sentien la gran remor que los moros fe\u00ffen per pendre los crestians.<\/p>\n

La donze<l>la<\/sup><\/a> tocava dels peus en terra e, trobant-se desemparada, atur\u00e0\u2019s, que no volgu\u00e9 exir en terra. Mas acost\u00e0\u2019s m\u00e9s a terra per no star en tan gran fons, mas venia la ona algunes vegades que tota la cobria. E anant vora terra, per l\u2019aygua, apart\u00e0\u2019s dels crits per dubte que no la matassen, car ve\u00ffa que los moros, ells se mataven los huns ab los altres, sobre lo pendre dels presoners, qui m\u00e9s ne porien pendre. E ab los relamps que fe\u00ffa, ve\u00ffa reluyr les spases vora la mar. E tota nua se n\u2019an\u00e0 per l\u2019aygua, seguint la vora de la mar. E com sentia venir alg\u00fa, entrava-se\u2019n tota dej\u00fas l\u2019aygua e stava ax\u00ed fins que eren passats.<\/p>\n

La pobra de Plaerdemavida, nua e crua, sens vestidures negunes, morta de fret, anava tostemps reclamant a la mare de D\u00e9u, senyora nostra, que, puix la sua bona sort la havia portada en terra de moros, li volgu\u00e9s deparar alguna persona que la tract\u00e0s b\u00e9. E anant ax\u00ed prop de mija legua, trob\u00e0 unes barques de peixcadors. Entr\u00e0 dins una barqua e trob\u00e0 dues pells de molt\u00f3, e lig\u00e0-les la una ab l\u2019altra ab una corda prima e pos\u00e0\u2019s la una pell davant, l\u2019altra detr\u00e0s, hon trob\u00e0 hun poch de remey al fret. Pos\u00e0\u2019s hun poch a dormir perqu\u00e8 stava molt fatigada del treball de la mar.<\/p>\n

E com se despert\u00e0, trobant-se sola, pres-se a pl\u00e0nyer e plorar e a fer molt grans lamentacions, destiŀlant dels seus ulls vives l\u00e0grimes qui agreujaven molt los seus ulls e la sua veu, qui rest\u00e0 fort rogallosa, quasi no podent parlar. E ab cuytats passos anava cercant les vies de la cruel fortuna, la qual cont\u00ednuament aguayta als qui en tranquiŀle rep\u00f2s desijen viure. E rahonant-se ab si mateixa, la aflegida donzella de\u00ffa:<\/p>\n

\u2013\u00a1O, despiedada fortuna, \u00a1com has mostrada vers mi tanta crueldat! \u00bfQu\u00e8\u00b7m podies m\u00e9s fer que lansar-me cativa en terra de moros? Menor pena me seria stada que en la tempestuosa mar hagu\u00e9s rebuda sepultura en lo ventre d\u2019un peix. Per\u00f2 yo stime d\u2019ac\u00ed avant molt poch posseyr los b\u00e9ns que posseyr devia, puix a la fortuna plau per los engans que ab si porta, car aquella cosa \u00e9s perduda sens dolor que sens amor \u00e9s possehida<\/span>. E desije yo ara la mort, puix en tal cars so<\/a> venguda, mas yo tinch dubte que desijant-la no\u00b7m porrogue la vida. Car en aquest cars yo conech que tots los sants me s\u00f3n contraris, car impietat me constreny que cometa crim en la mia persona, com la mort sia fi de tots los mals, la qual, si benignament \u00e9s rebuda, dona a les donzelles premi de honestat. E certa cosa \u00e9s que yo finir\u00e9 la tendra castedat mia ab mort delitosa per finir la mia penosa vida ab conservaci\u00f3 de ma fama, car viure \u00e9s morir qui no spera haver alegria. \u00a1O, trista de mi, que la arena st\u00e0 umida per les mies doloroses l\u00e0grimes! \u00a1O, senyora princessa, yo so<\/a> b\u00e9 certa que per mi v\u00f3s ara plorau per la mia abs\u00e8ncia, malcontenta de v\u00f3s matexa, sperant quant tornar\u00e9 ab la desijada resposta! \u00a1B\u00e9\u00b7s por\u00e0 aconortar la altesa vostra de mi, que pens jam\u00e9s me veureu per la mia gran desaventura!<\/p>\n

E stant en aquesta dolor, que ja era prop del dia, sent\u00ed venir hun moro cantant. Amag\u00e0\u2019s prop del cam\u00ed perqu\u00e8 no fos vista de aquel. Com aquell fon passat, veu-li<\/a> la barba tota blanca: pens\u00e0 en si que aquest moro vell li daria algun bon consell e acost\u00e0\u2019s al vell moro e recit\u00e0-li tota la sua desaventura. Lo moro, mogut de gran pietat, vehent-la donzella jove e de gentil disposici\u00f3, dix-li semblants paraules:<\/p>\n

\u2013Donzella, yo veig que la fortuna t\u2019a<\/a> portada en aquesta mis\u00e8ria. Yo vull que tu s\u00e0pies com yo fuy gran temps catiu en poder de cresttians, en Spanya, en hun loch que havia nom C\u00e0li\u00e7. La senyora de qui yo era catiu, vehent la mia gran servitut que yo feta li havia, se segu\u00ed hun cars que, tenint ella hun fill, enemichs que tenia li vengueren per matar-lo, e certament lo hagueren mort sin\u00f3 per mi, car, per ma valentia, ab la spasa en la m\u00e0 lev\u00ed de terra lo fill de ma senyora e nafr\u00ed\u2019n dos. Los altres fiu fugir. E per aquell sguart yo fuy posat en libertat per la senyora. Vest\u00ed\u2019m tot de nou e don\u00e0\u2019m diners per a la despesa e feu-me<\/a> posar a ma voluntat dins en Granada. E per aquesta gentilea que aquesta senyora me feu<\/a>, tu haur\u00e0s loch en mi. E com yo tinga una filla viuda, la qual, per contemplaci\u00f3 mia, ella\u00b7t tendr\u00e0 en stima de una germana.<\/p>\n

Plaerdemavida prestament don\u00e0 dels genolls en la dura terra e feu-li<\/a> infinides gr\u00e0cies. E lo moro se despull\u00e0 hun albornu\u00e7 que vestia e don\u00e0\u2019l a Plaerdemavida. E los dos se n\u2019anaren en hun loch qui prop de T\u00fani\u00e7 stava, qui\u00b7s nomenava Rafal.<\/p>\n

Com la filla del moro veu<\/a> la donzella ax\u00ed jove e de tan gentil delicadura, tota despullada, pres-li molt gran compassi\u00f3. E lo pare li preg\u00e0 li fes tota aquella millor companyia que pogu\u00e9s e li dix:<\/p>\n

\u2013S\u00e0pies, ma filla, que aquesta \u00e9s filla de aquella senyora qui\u00b7m pos\u00e0 en libertat. E per la bona companyia que\u00b7m feu<\/a> e la gr\u00e0cia que d\u2019ella aconsegu\u00ed, en aquesta li vull retre les gr\u00e0cies.<\/p>\n

La filla, per la molta amor que al pare portava, ab amor infinida reb\u00e9 la aflegida donzella. E don\u00e0-li una camisa e una aljuba ab hun alquinal, e no era neg\u00fa qui la ves que no la tinguessen per mora.<\/p>\n

Ara tornem a Tirant, que poch apr\u00e9s que Plaerdemavida fon exida de la galera ab los dos mariners a qui Tirant la havia comanada, ell rest\u00e0 ab hun mariner fins que la galera fon tota plena d\u2019aygua, la qual se n\u2019entrava a fons. Lavors Tirant acord\u00e0 ab lo mariner de lansar-se en mar, que mijan\u00e7ant la ajuda del mariner s\u00ed poria exir en terra, per b\u00e9 que Tirant tostemps tingu\u00e9 crehen\u00e7a que en la mar o en la terra ell no podia \u00e9sser stalvi de la mort, per \u00e7o com, sabent los moros que ell fos Tirant, capit\u00e0 dels grechs, qui havia fet tant de mal als turchs, no\u00b7l lexarien a vida per tot lo tresor del m\u00f3n. Emper\u00f2 ab ajuda de la divina Provid\u00e8ncia e del mariner ixqueren en terra, que era ja nit ben scura, e secretament, a quatre peus, se lunyaren dell\u00e0 hon sentien la remor dels moros. Com foren anats per bon spay de terra e ja no sentien la remor de la gent, apartaren-se de la mar entrant devers terra. E trobaren una vinya, qui en aquell temps era que y havia ra\u00ffms. Dix lo mariner:<\/p>\n

\u2013Senyor, per D\u00e9u, aturem ac\u00ed en aquesta delitosa vinya, e porem-y estar fins a dem\u00e0 tot lo dia e porem pendre vista de la terra. E en la vinent nit porem de ac\u00ed partir per anar hon la senyoria vostra manar\u00e0, car en mort ni en vida no us fallir\u00e9.<\/p>\n

E Tirant consent\u00ed en los seus prechs. Com tingueren ple lo ventre de ra\u00ffms, veren all\u00ed una cova e posaren-se dins per a dormir, tots nuus ax\u00ed com staven. Com se despertaren, sentiren-se tots frets, levaren-se e mudaven pedres de hun loch en altre per scalfar-se. Com lo sol fon exit, Tirant stava ab gran dolor per les cames, qui molt li dolien, no tenint speran\u00e7a neguna qui de b\u00e9 fos.<\/p>\n

E segu\u00ed\u2019s en aquell cars que lo rey de Tremic\u00e9n trametia embaxadors al rey de T\u00fani\u00e7 lo major e millor cavaller que ell tenia ni de qui m\u00e9s fiava, y era capit\u00e0 general de tota la sua terra e tots lo nomenaven Capdillo-sobre-los-capdillos. Aquest embaxador havia passats tres mesos que era all\u00ed e havia-li dat posada en hun loch qui era molt abund\u00f3s e delit\u00f3s de ca\u00e7a, ab tota la sua gent. E fon sort que aquell mat\u00ed ell ixqu\u00e9 per pendre delit ab falcons e lebrers e, ca\u00e7ant, trobaren una lebre. E per \u00e9sser molt correguda per los cans e per los falcons, no podent haver altre reparo, entr\u00e0-se\u2019n dins la cova hon Tirant stava. E hun dels ca\u00e7adors que la y veu<\/a> entrar, descavalc\u00e0 a la porta de la cova e veu<\/a> dins Tirant star gitat, que no\u00b7s volgu\u00e9 gens moure. E lo mariner li ajud\u00e0 a pendre la lebre. Lo ca\u00e7ador se n\u2019an\u00e0 dret al capit\u00e0 e dix-li:<\/p>\n

\u2013Senyor, yo no crech que natura pogu\u00e9s formar hun cors mortal ab m\u00e9s perfecci\u00f3, car pintor no poguera pintar hun cors m\u00e9s bell del que yo he vist. \u00a1O, fortuna! \u00bfPer qu\u00e8 l\u2019as<\/a> tant perjudicat? No s\u00e9 si \u00e9s defalt de la mia vista car, a mon semblant, me par \u00e9sser m\u00e9s mort que viu, per la color que t\u00e9 descolorida, ab m\u00e9s bella cara, e lo lustre dels ulls que par que sien robins acun\u00e7ats. En lo univers m\u00f3n no pens se trob\u00e0s hun cors mortal ab tanta perfecci\u00f3 de membres. Yo l\u2019he vist tal que crech que de dolor e mals st\u00e0 ben acompanyat.<\/p>\n

Lo senyor li deman\u00e0 hon era l\u2019ome qui tanta bellea possehia. Dix lo moro:<\/p>\n

\u2013Senyor, veniu ab mi, que yo\u00b7l vos mostrar\u00e9 en aquella vinya, dins un poca cova.<\/p>\n

Lo embaxador ab plaer inestimable feu<\/a> aquella via. Lo mariner, qui veu<\/a> venir tanta gent, desempar\u00e0 a Tirant sens dir-li res e fug\u00ed tan secretament com pogu\u00e9, que dels moros no fon vist.<\/p>\n

Aplegat l\u2019embaxador a la cova, per bon spay stigu\u00e9 mirant a Tirant, havent compassi\u00f3 d\u2019ell, e ab gest e cara de humilitat, ab stil de tal parlar feu<\/a> principi.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCC<\/h2>\n

LO CONORT QUE FA LO EMBAXADOR A TIRANT<\/p>\n

\u2013La gran bellea que veig en la tua persona porta dins mi pietat molt profunda. E com sia cosa acostumada als h\u00f2mens, per grans senyors que sien, que s\u2019esdev\u00e9 que s\u00f3n presos en batalla en mar o en terra o per naufraig, ax\u00ed com ara la fortuna ha portat a tu, e per \u00e7o, si virtu\u00f3s est, no\u00b7t deus desconfortar, car encara que la fortuna te haja portat ac\u00ed no\u00b7t deus desesperar de la miseric\u00f2rdia de aquell gran D\u00e9u qui tot lo m\u00f3n governa, car yo\u00b7t jur per lo nostre sant profeta Mafomet, qui t\u2019a<\/a> liberat de tan gran perill e t\u2019a<\/a> feta gr\u00e0cia que sies vengut en mon poder, com yo veja que natura no ha fallit en formar lo teu cors de tanta singularitat, no crech menys aquell no haja dotat de moltes virtuts. Yo tinch tres fills, tu ser\u00e0s lo quart.<\/p>\n

Crid\u00e0 al segon fill e dix-li:<\/p>\n

\u2013Aquest com a germ\u00e0 haur\u00e0s. E si plaer me volr\u00e0s fer, te prech de les tues fortunes me faces cert, com les desige molt saber. E apr\u00e9s que haur\u00e9 feta una empresa mia, qui \u00e9s inter\u00e9s del major de mos fills, per \u00e7o com li volen levar la sua sposada \u2014la qual cosa de grat no consentiria, com aquesta sia donzella molt virtuosa e filla del rey de Tremic\u00e9n\u2014, e com aquesta empresa sia molt perillosa, si a Mafomet plaur\u00e0 ab honor yo\u00b7n puga exir, no\u00b7t dolga la tua p\u00e8rdua, per molta que sia, car yo\u00b7t far\u00e9 rich tornat que sia en la mia casa, que ara no puch, car los fats sinestres de fortuna no han volgut que lo matrimoni que \u00e9s stat jurat sia vengut a la fi que desijam. \u00a1O, cresti\u00e0, yo\u00b7t veig molt pl\u00e0nyer! Digues-me de qu\u00e8\u00b7t dols, que de la tua boca sent exir dolorosos suspirs. Prech-te que m\u2019o digues ab confian\u00e7a de ton b\u00e9.<\/p>\n

Acabant l\u2019embaxador moro tals paraules, Tirant se fon levat e, ab veu sfor\u00e7ada, en semblant stil a son dir feu<\/a> principi.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCI<\/h2>\n

COM TIRANT FEU<\/a> RELACI\u00d3 FICTA DE SOS FETS A L\u2019EMBAXADOR<\/p>\n

\u2013De gran humanitat proceheix haver pietat e compassi\u00f3 dels miserables<\/span>, e a mi \u00e9s molta gl\u00f2ria \u00e9sser vengut en poder de ta senyoria per catiu o presoner, per tu \u00e9sser cavaller tan magn\u00e0nim e virtu\u00f3s que m\u2019has prom\u00e9s premiar del que la fortuna de sa pr\u00f2pia auctoritat me ha levat dignament, com aquell sia lo seu ofici de donar e tolre a qui li plau. E com la senyoria tua me atorgue lic\u00e8ncia en dir ma desaventura e desija aquella saber, yo so<\/a> molt content recitar aquella a ta senyoria, perqu\u00e8 tinch not\u00edcia de la tua molta virtut e bondat, e \u00e9s gran descans als miserables com recitar poden lurs dolors a persona fel e piadosa. E vull que\u00b7t sia notori com la mia condici\u00f3 \u00e9s de gentilesa, per b\u00e9 que no sia pr\u00edncep ni gran senyor. Mas com a home jove, desijant adquerir honor y fama, he cercat lo m\u00f3n. E trobant-me en les parts de Levant, per ma desaventura par\u00ed la orella a una viuda, la qual ab ses fictes paraules e diab\u00f2liques obres, enmig del dia me feu<\/a> veure dins hun ort lo major mal e adolorida pena que lo meu cors e \u00e0nima sentir podien. E tanta fon la strema pena que sent\u00ed que del major enemich de la mia atribulada vida, ab les mies pr\u00f2pies mans, prengu\u00ed venjan\u00e7a complida. E restant molt adolorit, me part\u00ed ab una nau per passar en la Suria e de aqu\u00ed pass\u00ed a la Casa Santa de Jherusalem, hon \u00e9s lo sant sepulcre de Jesucrist, perqu\u00e8 pogu\u00e9s fer smena de mos peccats. E tornant, me\u2019n pug\u00ed en aquesta galera, segons ta senyoria ha vist. E ac\u00ed pots veure tota la mia desaventura e com, despullat, tot nuu, liberat del perill de la tempestuosa mar, per la divina Miseric\u00f2rdia so<\/a> arribat en Barberia. Per qu\u00e8 prech a la senyoria tua que\u00b7m vulles tenir per recomanat.<\/p>\n

Lo missatger, responent, dix:<\/p>\n

\u2013Tart \u00e9s vist que de foll navegar se puga at\u00e9nyer segur viatge<\/span>. Yo so<\/a> Capdillo-sobre-los-capdillos: dona\u2019t confort car yo tinch molta terra e gran riquea. No dubtes en res, que, com hi siam atesos, tot lo que\u00b7t plaur\u00e0 tu haur\u00e0s. Mas prech-te no\u00b7m denegues lo teu nom, car yo\u00b7t jur per Mafomet, lo meu D\u00e9u, yo t\u2019haur\u00e9 com a fill.<\/p>\n

\u2013Dich-te, senyor de mi \u2014dix Tirant\u2014, que yo fas infinides gr\u00e0cies a la senyoria tua del que m\u2019as<\/a> ofert. E prech a la divina Bondat que m\u2019o lexe servir. E puix tant desiges saber lo meu nom, ab tota veritat, senyor, te dich que lo meu dret nom \u00e9s Blanch.<\/p>\n

Ab molta pietat resp\u00f2s lo Capdillo:<\/p>\n

\u2013Beneyta sia la tua mare, qui de tan bell nom te dot\u00e0, car lo teu nom se concorda ab la tua singular perfecci\u00f3.<\/p>\n

E prestament lo fill se despull\u00e0 una aljuba e don\u00e0-la-y, e feren-lo cavalcar en les anques de hun ginet, e ax\u00ed\u00b7l portaren fins al loch hon fon molt ben vestit a la morisqua.<\/p>\n

E perqu\u00e8 lo rey de T\u00fani\u00e7 no sab\u00e9s nova d\u2019ell, per \u00e7o com en sa terra lo havien pres, lo feu<\/a> cavalcar en una adzembla e tram\u00e9s-lo en hun castell dels seus, que\u00b7l tinguessen b\u00e9 guardat perqu\u00e8 no se\u2019n fug\u00eds.<\/p>\n

Com Tirant se veu<\/a> vestit e hagu\u00e9 vistes les afables paraules del Capdillo-sobre-los-capdillos, pres molt gran consolaci\u00f3 en si. E gir\u00e0\u2019s devers la mar alsant los ulls al cel, reclamant a nostre senyor D\u00e9u e a tots los sants que la mar mudar degu\u00e9s los seus costums, car lo vent e la mar se eren concordats en la sua desolaci\u00f3, ax\u00ed com l\u2019ome qui est\u00e0 en l\u2019estrem de la sua fi e no troba loch per hon se\u2019n puga anar.<\/p>\n

E volent caminar en la nit, lo cel se demostrava blau, la luna era en lo ple, que lansava molt gran claredat, que paria que fos de dia. E cessat lo vent, en aquella hora lo feren partir. E lo primer pas que don\u00e0 exint de la casa, caygu\u00e9 tot st\u00e9s ab los bra\u00e7os uberts e stesos. Digueren tots los moros:<\/p>\n

\u2013A\u00e7\u00f2 \u00e9s hun gran mal senyal. Com aquest catiu cresti\u00e0 \u00e9s caygut ab los bra\u00e7os stesos, poca ser\u00e0 la sua vida.<\/p>\n

Tirant se fon prestament levat, qui havia ent\u00e9s tot lo que los moros havien dit, e dix:<\/p>\n

\u2013No haveu levat bon juh\u00ed, car yo he nom Blanch e la luna \u00e9s clara, blanca e bella, ara en aquesta hora que so<\/a> caygut. E la luna resta endret del meu cap e dels bra\u00e7os, senyalant lo cam\u00ed que yo dech fer, e no \u00e9s restada atr\u00e0s ni al costat. E les mies mans s\u00f3n restades ubertes e steses devers la luna, per qu\u00e8 demostra que yo, ab ajuda de la divina Pot\u00e8ncia, tinch de conquistar tota la Barberia.<\/p>\n

Tots los moros ne feren grans rialles e tingueren-ho per una burla. E tiraren son cam\u00ed, tant que per ses jornades arribaren en hun fort\u00edssim castell. E lo fill de aquest Capdillo era luny de all\u00ed tres jornades \u2014lo qui era sposat de la filla del rey de Tremic\u00e9n\u2014, e digueren-li com son pare havia tram\u00e9s all\u00ed hun presoner cresti\u00e0, lo qual era home de molt bella disposici\u00f3 e de bona gr\u00e0cia. L\u2019esposat man\u00e0 que fos ben guardat e li posasen cadena e grillons. E ax\u00ed fon fet: Tirant rest\u00e0 molt agreujat e torn\u00e0 entrar en sos trists pensaments.<\/p>\n

Segu\u00ed\u2019s apr\u00e9s que, passats dos mesos, l\u2019embaxador Capdillo-sobre-los capdillos hagu\u00e9 cobrada resposta del rey de T\u00fani\u00e7. Torn\u00e0-se\u2019n a son senyor ab la resposta e trob\u00e0 lo dit senyor molt desconsolat, la muller e los fills, per \u00e7o com sabia que lo rey Scariano, home fort\u00edssim, tot negre e de molt desmesurada figura segons los altres h\u00f2mens, qui era rey molt poder\u00f3s de si, de molta gent e de gran riquea, e ajust\u00e0 contra ell tot son poder, e molts reys que li venien en ajuda. En special li era molt parcial aquest rey de T\u00fani\u00e7 e per \u00e7o detingu\u00e9 tant al Capdillo-sobre-los-capdillos ab la resposta, per \u00e7o que aquell hagu\u00e9s ajustada tota sa gent.<\/p>\n

Aquest rey Scariano confrontava la sua terra ab lo regne de Tremic\u00e9n e volia que li don\u00e0s sa filla per muller ab tot lo tresor que tenia e, apr\u00e9s son obte, li don\u00e0s tot lo regne. Aquest rey de Tremic\u00e9n era de flach \u00e0nimo e tram\u00e9s a dir al rey Scariano com tenia sposada sa filla ab lo fill del Capdillo-sobre-los-capdillos, e que ell no devia voler dona qui d\u2019altri fos possehida, e encara, que la tenia prenyada, per qu\u00e8 li consellava que en sa casa no volgu\u00e9s tenir ni criar fill d\u2019altri; emper\u00f2 que si u fe\u00ffa per cobd\u00edcia del tresor ajustat que tenia, ell era content de partir ab ell, perqu\u00e8\u00b7l lex\u00e0s star en pau a ell e a sos fills. Lo rey Scariano li tram\u00e9s a dir que ell no flixaria que no hagu\u00e9s sa filla ab lo tresor. E los altres fills, ell los volia tenir en cust\u00f2dia sua dins hun castell.<\/p>\n

A la fi, ells no\u00b7s pogueren concordar e lo rey Scariano vench ab tot son poder, en nombre de LV m\u00edlia combatents entre de peu e de cavall.<\/p>\n

Aquest rey de Tremic\u00e9n no era m\u00e9s lo seu poder de XX m\u00edlia combatents e, sabent que l\u2019altre venia y era prop, pres los passos y sper\u00e0\u2019l a la batalla combatent de alt de les muntanyes. E aplegant lo rey Scariano a una ribera, al passar perd\u00e9 molta gent. Per\u00f2, passada l\u2019aygua, pujaren per les muntanyes e, alt, trobaren lo rey de Tremic\u00e9n e setiaren-lo en una vall molt bella, abundosa de totes coses per les moltes ayg\u00fces qui la ennoblien, la qual per los moros era nomenada la Vall Delitosa. E havia en la dita vall tres castells ab ses grosses viles e molt de singular fortalea. E all\u00ed tenia lo rey cont\u00ednuament la sua casa, la muller e los fills, e all\u00ed fon asetjat.<\/p>\n

Los dos castells staven a la una part del riu e l\u2019altre stava a l\u2019altra part, ab hun gran pont de pedra que y havia. E moltes voltes donaren combat a l\u2019hun castell e prengueren-lo per for\u00e7a d\u2019armes. E lo rey stava en hun altre castell molt m\u00e9s fort que aquell que havien pres. Lo rey de Trimic\u00e9n se tingu\u00e9 tostemps per perdut.<\/p>\n

Lo Capdillo, com fug\u00ed de la batalla, vench-se\u2019n en lo castell seu hon Tirant era, car no volgu\u00e9 recullir en lo castell hon lo rey era. Mas dix a son fill:<\/p>\n

\u2013Tu deus \u00e9sser m\u00e9s desij\u00f3s de la mort que no \u00e9sser despose\u00fft de la sposada, la qual ve de tan gran e alta sanch. Per qu\u00e8\u00b7t man e consell que te\u2019n vages ab ton senyor e, servint aquell, far\u00e0s com a bon cavaller, segons los teus han acostumat fer. E qui servint son senyor pot fer armes braves, no deu cercar de domes<\/a>tiques. E sies en recort com honor te ha fet en tan alt grau pujar, car en semblant cars dona la sua gl\u00f2ria a qui la sab percassar. E si lo teu bonvoler \u00e9s ab efecte per complir les coses que honor ab si porta dretament, ir\u00e0s lla hon \u00e9s ton senyor. E yo veur\u00e9 si remey por\u00e9 dar ab alguns pr\u00ednceps per alguna via indirecta o directa, si porem levar lo siti de all\u00ed hon st\u00e0.<\/p>\n

Resp\u00f2s lo fill, e dix:<\/p>\n

\u2013Senyor, yo so<\/a> molt content anar davant aquell fam\u00f3s rey e mon senyor natural, delliberant fer mort e vida ab ell.<\/p>\n

E pres comiat de son pare, besant-li les mans e la boca, e apr\u00e9s, ab stil de semblants paraules, feu<\/a> principi a hun tal parlar.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCII<\/h2>\n

RAHONAMENT QUE FA LO FILL DEL CAPDILLO A SON PARE COM SE PART\u00cd D\u2019ELL<\/p>\n

\u2013Los treballs y perills no deuen als h\u00f2mens sfor\u00e7ats e de bon enteniment lo juh\u00ed de rah\u00f3 desviar, ans constitu\u00ffts en major necessitat, de l\u2019entendre y \u00e0nimo sfor\u00e7adament servir-se deuen, car la virtut, contrastant y vencent l\u2019adversa fortuna, s\u2019esperimenta hi\u00b7s fortifica. E per \u00e7o, pare e senyor, vos bese les mans e regracie-us molt que ax\u00ed com a cavaller virtu\u00f3s me consellau b\u00e9 hi\u00b7m donau a mes penes remey de salut, car sent dolor inestimable per la abs\u00e8ncia de ma senyora, la qual stimaria m\u00e9s perdre la vida que no a ella, per b\u00e9 que tinch speran\u00e7a que neg\u00fa no basta a levar-la\u2019m, com stiga en hun fort\u00edssim castell e molt ben prove\u00fft per a gran temps de totes les coses necess\u00e0ries que per a hun castell ben provehit se pertany. E ajudant a mi lo nostre sant profeta Mafomet, volgu\u00e9s en mi obrar donant-me saber, lo que en mi fall, que\u00b7m puga guardar de vergonya, me faria singular gr\u00e0cia, car lo vostre clar entendre ab si porta honor y fama, si la vida acampar podeu. E partesch-me de vostra merc\u00e9 per anar dretament lla hon \u00e9s mon senyor e la cosa que yo m\u00e9s ame en aquest miserable de m\u00f3n.<\/p>\n

E partint-se del pare e cavalcant devers lo castell, sent\u00ed molt gran remor de gent d\u2019armes: tingu\u00e9 temor que no combatessen lo castell hon lo rey era e sa senyora. E com fon alt en hun puig, veu<\/a> lo gran combat que daven a l\u2019altre castell. Lavors, ab molta alegria, ab XV de cavall entr\u00e0 en lo castell hon lo rey era.<\/p>\n

E lo Capdillo-sobre-los-capdillos, fugint ab gran recel, se n\u2019entr\u00e0 en lo seu castell hon Tirant stava pres. E descavalcat, e ben rebut per lo fill, deman\u00e0 qu\u00e8 era del presoner cresti\u00e0. E digueren-li com stava en pres\u00f3 e ben guardat. Lo Capdillo hi pres molt gran enuig. Essent en recort lo que dit havia com se part\u00ed d\u2019ell cahent en terra, que dix com ell tenia de conquistar aquella terra, pens\u00e0 moltes vegades en aquelles paraules. E pensava, m\u00e9s, com aquest era cresti\u00e0 e devia \u00e9sser destre en les armes. Entr\u00e0\u2019l a veure e, ab cara molt afable, lo salud\u00e0, conexent que tenia prou causa d\u2019estar congoxat e malcontent d\u2019ell. E ab paraules de semblant stil, de tal parlar li feu<\/a> present.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCIII<\/h2>\n

CONORT QUE FA LO CAPDILLO A TIRANT<\/p>\n

\u2013Prech-te, cresti\u00e0 valer\u00f3s, que no t\u2019agreuges perqu\u00e8 est stat tan maltractat per mon fill, car yo\u00b7t jur per Mafomet que no \u00e9s stat fet per manament meu ni ab ma voluntat. E no tingues crehen\u00e7a que yo haja tengut tal pensament, ans mon delliber \u00e9s stat, en aquest temps que no t\u2019\u00e9 vist, de tenir-te en compte de fill, com conega que n\u2019est merexedor. E prech-te que\u00b7t vulles alegrar e conortar, perqu\u00e8 yo tinch speran\u00e7a que per mij\u00e0 teu yo dech \u00e9sser aconsolat. E deman-te perd\u00f3, car yo conech que tens justa causa de clamar-te de mi, mas yo\u00b7t jur a fe de cavaller que, si yo visch, la satisfacci\u00f3 ser\u00e0 tal que\u00b7n restar\u00e0s content. E no sies admirat si, com a cavaller fugitiu de batalla, de mon senyor te fas demanda, car yo crech que tu, cresti\u00e0, deus saber molt en les armes, e seguides que deus haver guerres segons los senyals que en tu se mostren. E lo m\u00e9s que m\u2019o fa creure \u00e9s que com cayguist en terra diguist que ab ajuda del teu D\u00e9u conquistaries tota aquesta terra. E ajuda\u2019m altra rah\u00f3 per confirmar la mia crehen\u00e7a, car com te viu nuu, sens camisa, mirant lo teu ben proporcionat cors semblant lo de Sabasti\u00e0, qui fon asagetat, e lo teu fon vist ple de ferides, qui les te don\u00e0 no tenia gran pietat de tu, ni crech, com les rebist, no dormies ni les tues mans no devien star ocioses.<\/p>\n

\u00bbPer qu\u00e8\u00b7m par haver b\u00e9 suficientment provat com tu deus \u00e9sser destre en les armes e sabedor en les guerres. E no s\u00e9 qu\u00e8\u00b7t fretura cerquar altre pare que a mi e no s\u00e9 per qu\u00e8 demanes la mort, car ella \u00e9s de tal natura que ve m\u00e9s prest als qui la temen que no als qui la desigen. Donchs, si tu st\u00e0s en suma mis\u00e8ria, pren sperit de confortaci\u00f3 e aparta de tu tota manera de dolor e pensament. E prech-te que t\u2019alegres perqu\u00e8 pugues donar a mi consolaci\u00f3, car yo desige tornar a no res com pens en la dolorosa batalla que havem perduda, e pensant encara en les piadoses l\u00e0gremes de tots aquells qui s\u00f3n stats morts o ferits en la trista batalla. Per qu\u00e8 de present te prech com a fill que hajes compassi\u00f3 de la mia mis\u00e8ria. \u00bfQu\u00e8 ser\u00e0 de la mia honor com aquest cars vinga a not\u00edcia de les orelles de les gents?\u00bb<\/p>\n

E feu<\/a> fi a son parlar.<\/p>\n

No tard\u00e0 Tirant, ab veu piadosa, fer principi a tal resposta.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCIIII<\/h2>\n

RESPOSTA QUE FEU<\/a> TIRANT AL CAPDILLO<\/p>\n

\u2013La molta virtut que de v\u00f3s tinch coneguda, senyor Capdillo, \u00e9s per \u00e7o com me haveu liberat de pres\u00f3 sens mos m\u00e8rits precedents, mas per la molta valor de la senyoria vostra. E mostrau lo vostre valer\u00f3s \u00e0nimo de cavaller, no mudant lo vostre valer\u00f3s prep\u00f2sit, en no tembre los perills de la guerra per b\u00e9 que la fortuna vos sia stada adversa. E per \u00e7o com la mia adversitat \u00e9s stada molt gran, tinch compassi\u00f3 de la vostra, regraciant a la senyoria vostra com me haveu ax\u00ed aconsolat, car, puix me veig en libertat, tots los passats mals tinch per oblidats, confiant de la miseric\u00f2rdia de aquell bon Senyor qui m\u2019a<\/a> creat que jam\u00e9s me fallir\u00e0. E prech-vos, senyor, que no us vullau tant desconsolar, car far\u00edeu perdre la noble speran\u00e7a als vostres s\u00fabdits e a tots aquells qui iran sots la vostra bandera. Car obra \u00e9s de cavallers una volta \u00e9sser ven\u00e7uts e altra vencedors<\/span>. Mas deu pensar la senyoria vostra les virtuts que possehiu, que no presomesca la vostra prosperitat alguna cosa de mal a fer de mi, car altra cosa no vull de vostra senyoria, ni demane, sin\u00f3 la vida, per b\u00e9 que no la desige sin\u00f3 a fi que tinch speran\u00e7a de traure la senyoria vostra de congoxa. E de a\u00e7\u00f2 la mia \u00e0nima restaria aconsolada, car b\u00e9ns de fortuna no\u00b7n desig, puix s\u00f3n transitoris e sens neguna fermetat. E per \u00e7o senyor, per la molta amor que us porte, per no \u00e9sser ingrat, rebut per la merc\u00e9 vostra, no us celar\u00e9 la mia fortuna, com yo en Spanya he longament usat lo noble exercici de les armes, e sabr\u00e9 consellar e ajudar tant com algun altre, e ser\u00e9 dels primers en lo perill de les armes. E de a\u00e7\u00f2 vos demane perd\u00f3, perqu\u00e8\u00b7m so<\/a> tant loat, emper\u00f2 les obres ne faran testimoni. E si aqueix rey t\u00e9 asetjat a vostre rey e senyor, no\u00b7n deveu \u00e9sser admirat, car costuma \u00e9s de reys. E si temeu que les bombardes no derroquen lo castell, si conexeu que\u00b7n dega fer plaer a la senyoria vostra, yo les rompr\u00e9 totes quantes n\u2019i haur\u00e0.<\/p>\n

E lo Capdillo fon molt aconsolat de tot lo que Tirant havia dit. E feu-lo<\/a> posar en orde per partir e preg\u00e0 molt a Tirant se\u2019n port\u00e0s les coses necess\u00e0ries per rompre les bombardes. Resp\u00f2s Tirant e dix:<\/p>\n

\u2013Senyor, certa cosa \u00e9s que l\u2019ome pobre, segons dien los passats, per fer o obrar alguna virtut han de necessitat mester algun tant abund\u00e0ncia de b\u00e9ns, car en la benaventuran\u00e7a pol\u00edtiqua l\u2019om del tot pobre no pot \u00e9sser dit benaventurat, car dif\u00edcil \u00e9s al molt mester pogu\u00e9s obrar neguna cosa virtuosa, per b\u00e9 que diu Salam\u00f3 que la pobretat \u00e9s infinida riquea e b\u00e9 no conegut, car tant basta a la pobretat com natura ha mester ni requir.<\/p>\n

Lavors lo Capdillo li feu<\/a> dar lo millor cavall que ell tenia e armes e prou diners.<\/p>\n

E Tirant compr\u00e0 una fel de balena, la qual era molt vella, e pres argent viu e salnitre e vidriol rom\u00e0, ab altres materials, e feu<\/a> de tot ung\u00fcent. E pos\u00e0\u2019l en una capsa e don\u00e0\u2019l a son senyor, qui en aquell cars era. E partiren del castell tan secretament com pogueren, passaren la ribera e en la nit se reculliren en l\u2019altre castell. E de aquest castell fins a l\u2019altre hon lo rey era distava hun quart de legua. Com Tirant hagu\u00e9 reguardejada la terra, veu<\/a> en la ribera hun pont de pedra, e enmig de la gran orta eren aleujats tots los enemichs, ax\u00ed que no era neg\u00fa gos\u00e0s passar lo pont e, si u fe\u00ffa, no don\u00e0s en poder de enemichs. Tirant dix lavors al Capdillo que li don\u00e0s hun moro no conegut de qui ell pogu\u00e9s fiar e que li fes donar CC moltons. E prestament li foren dats. E Tirant vest\u00ed\u2019s un capucho de pastor mostrant \u00e9sser mo\u00e7o de aquell altre.<\/p>\n

E lo rey Escariano, sabent que no era neg\u00fa qui noure li pogu\u00e9s de sos contraris, acompanyat de gran multitut de gent d\u2019armes \u2014e era stat vencedor de la batalla, <e><\/sup><\/a> no stimava res als enemichs\u2014, fe\u00ffa tirar cont\u00ednuament trenta-set bombardes, entre grans e poques, e a\u00e7\u00f2 tres voltes lo dia; e ja havien derrocat m\u00e9s de la mitat del castell. E havia feta fer crida que tots los qui portarien vitualles al camp fossen guiats anant, venint e stant.<\/p>\n

Lo moro e Tirant pujaren b\u00e9 una legua sobre lo pont ab lo bestiar e vengueren dretament al camp. E demanaven de cascun molt\u00f3 m\u00e9s que no valia, per \u00e7o com hi havia molts compradors. E perqu\u00e8 lo bestiar no\u00b7s ven\u00e9s tan prest demanaven-ne gran preu, e stigueren all\u00ed III dies, e portaren lo bestiar prop de les bombardes. E Tirant, en scusa de mirar, acost\u00e0-s\u2019i, unt\u00e0\u2019s la m\u00e0 ab l\u2019eng\u00fcent que fet havia e pos\u00e0\u2019n per totes les bombardes. E l\u2019eng\u00fcent era compost de tals materials que, neguna natura de metall que\u00b7n sia tocat, torna ferrigible sol que y stiga per spay de tres hores, que al desparar que la bombarda o ballesta fa, per for\u00e7a s\u2019a<\/a> de rompre.<\/p>\n

L\u2019endem\u00e0, com despararen per tirar al castell, totes se romperen, que no n\u2019i rest\u00e0 neguna sancera. Lo rey Escariano ho tingu\u00e9 a gran admiraci\u00f3 que les sues bombardes se fossen ax\u00ed rompudes e tingu\u00e9-u a fort mal senyal. E Tirant ab lo moro tornaren-se\u2019n al castell hon era lo Capdillo.<\/p>\n

E horden\u00e0 Tirant que fos rompuda una arquada del pont e feren-hi hun pont de fusta levad\u00eds, ab cadenes de ferro per alsar-lo e avallar. Apr\u00e9s que a\u00e7\u00f2 fon fet, prestament dell\u00e0 lo pont feu<\/a> ficar de grosses bigues e feren all\u00ed hun palench<\/a>. Com lo palench<\/a> fon fet, Tirant, ben armat, puj\u00e0 en hun bon ginet e, ab una bona lan\u00e7a en la m\u00e0, an\u00e0 dret al camp dels enemichs. E trob\u00e0 V moros que staven al sol. Tirant remet\u00e9 devers ells, \u2014los moros descuydats pensant com tot sol venia fos home del camp\u2014, e Tirant ab la lan\u00e7a los mat\u00e0 tots V. Los crits foren grans e lo camp se aremor\u00e0: armaren-se tots e pujaren a cavall. Tirant no cur\u00e0 sin\u00f3 de matar tants com li\u2019n vengueren davant. Com ell veu<\/a> que la gent era armada e a cavall, e venien devers ell, retragu\u00e9\u2019s devers lo palench<\/a> cont\u00ednuament fent armes. Com fon al palench<\/a>, prestament descavalc\u00e0. E los moros aplegaren al palench<\/a> e los del castell devallaren per ajudar a Tirant. E all\u00ed fon una bella scaramu\u00e7a e y mor\u00ed molta gent. Tant carreg\u00e0 la gent del camp que, per for\u00e7a, Tirant se hagu\u00e9 a retraure, e al\u00e7aren lo pont per dubte dels moros. Lavors los moros romperen lo palench<\/a>, e en la nit Tirant lo feu<\/a> tornar a refer. Al mat\u00ed los moros tornaren e trobaren-lo refet.<\/p>\n

E ax\u00ed, cascun dia, a totes hores staven fent armes, e moria-y molta gent, ax\u00ed de una part com de altra, en tant que cascun dia no fe\u00ffen altra cosa. E seguia\u2019s moltes vegades que tot lo camp s\u2019i ajustava. E dins lo castell tenien dues bombardes e Tirant les feu<\/a> portar al cap del pont e de all\u00ed fe\u00ffa tirar al camp, e moltes voltes los fe\u00ffen gran dan. E Tirant, a totes hores armat, stava al palench<\/a>, e tots los moros ab ell fent tostemps armes.<\/p>\n

Hun dia, Tirant dix al Capdillo:<\/p>\n

\u2013Senyor, \u00bfpendr\u00edeu plaer yo tragu\u00e9s al rey, vostre senyor, del castell e\u00b7l vos port\u00e0s ac\u00ed o en alguna altra for\u00e7a hon stigu\u00e9s en loch m\u00e9s segur?<\/p>\n

Resp\u00f2s lo Capdillo:<\/p>\n

\u2013Si tu a mi fe\u00ffes aquex tan gran servir e ma nora ab son sposat, que yo\u00b7ls tingu\u00e9s a ma volentat, de tots mos b\u00e9ns te faria senyor. E posat cars que t\u2019oblid\u00e0s lo rey, no m\u2019i daria molt.<\/p>\n

Ara dix Tirant:<\/p>\n

\u2013Senyor, feu-me aparellar II ginets ab hun patge que sia conegut e feu-los posar sots aquell pi, ab hun altre que\u00b7ls guie a mija legua de ac\u00ed.<\/p>\n

E de continent fon fet. Com lo dia fon vengut clar e net, Tirant puj\u00e0 a cavall e feu<\/a> armar cent h\u00f2mens e feu-los<\/a> passar lo palench<\/a>, e feu<\/a> tirar a gran pressa aquelles dos bombardes que tenia. Com los del camp veren als cent h\u00f2mens que lo palench<\/a> havien passat, hagueren temor que no entrassen dins per matar-los gent, ax\u00ed com Tirant altres voltes havia fet. Tots se armaren e anaren devers ells e foren fetes aqu\u00ed moltes armes, nafrant e matant molta gent los huns als altres. Fon-los for\u00e7at de retraure\u2019s fins al palench<\/a>, car los enemichs se concordaren tots que donassen lo combat tan fort que, ab los altres ensemps, entrasen dins lo pont e, si lo pont prenien, lo castell seria a lur m\u00e0. E quasi aquell dia poca gent rest\u00e0 en lo camp que no fos tota al palench<\/a>. E com Tirant veu<\/a> all\u00ed tota la gent ajustada, dix al Capdillo:<\/p>\n

\u2013Senyor, teniu vos ac\u00ed cara ab aquests tant com poreu e yo ir\u00e9 lla hon dech anar. E fer\u00ed fort dels sperons e feu<\/a> la via dell\u00e0 hon era lo patge qui\u00b7l sperava. E com apleg\u00e0 ab ell, ja portava molt cansat lo seu ginet. Descavalc\u00e0 e don\u00e0\u2019l al moro, e ell pres aquell qui era bo e fresch. Partiren ell y lo patge, passaren per la orta tan cubertament com pogueren, a les espatles del camp, que per neg\u00fa no foren vists, e feu<\/a> anar lo patge primer, per \u00e7o com los del castell no conexien encara a Tirant. E tant se acostaren que l\u2019esposat conegu\u00e9 que aquell era son germ\u00e0 lo menor e defen\u00e9 que neg\u00fa no tir\u00e0s de ballesta a ell ni a Tirant.<\/p>\n

Com foren dins lo castell, trob\u00e0 lo rey, que era exit en la sala per veure\u2019l, e feu-li<\/a> gran festa.<\/p>\n

\u2013Senyor \u2014dix Tirant\u2014, v\u00f3s e vostra filla pujau de continent a cavall e veniu ab mi, que yo us posar\u00e9 en loch segur.<\/p>\n

Lo rey pres lo ginet del patge e cavalc\u00e0 l\u2019esposat en les anques del ginet. E Tirant pres la donzella e cavalc\u00e0-la en les anques del seu ginet. E ixqueren a gran pressa del castell, tostemps corrent fins que foren a una legua del camp. La nit los sobrevench; lavors se posaren a son pas e lo rey, que sabia molt b\u00e9 tota aquella terra, an\u00e0-se\u2019n dretament a la m\u00e9s fort ciutat que ell tenia, \u00e7o \u00e9s, Tremic\u00e9n.<\/p>\n

E anant lo rey per lo cam\u00ed, havent bon grat de la bella disposici\u00f3 de Tirant, tingu\u00e9 desig de saber quina fortuna lo havia all\u00ed portat, e feu<\/a> principi a hun tal parlar.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCV<\/h2>\n

COM LO REY DE TREMIC\u00c9N SE DOL DE SOS MALS AB TIRANT<\/p>\n

\u2013Si los cruels fats no s\u00f3n contents de haver-me tant alargada la vida, ab desonrada mort prenguen de mi venja, car de present me dolch que ma tristor jam\u00e9s finir puga. E l\u2019\u00e9sser trist me delita, puix so<\/a> content que la mia dolor eternament se mostre als vivents, per yo haver perduda la passada batalla, car de ma adolorida pena que sent, mort me representa. Per qu\u00e8\u00b7t prech, gentilome, que per ta virtut me faces cert quina \u00e9s la causa qui t\u2019a<\/a> mogut de posar la tua persona en tan gran perill per liberar a mi, trist rey e sens ventura, car ab diversitat de tan penosos pensaments m\u2019as<\/a> fet partir dell\u00e0 hon cre\u00ffa finir los meus darrers dies. E los meus mals se s\u00f3n multiplicats per ocasi\u00f3 de la mia gran desaventura, e per \u00e7o, ab la nova passi\u00f3, quasi fora de mon recort, entre los desaventurats se\u00ffa. \u00a1O, enemiga fortuna que portes enveja a la mia felicitat e aguaytes ab gran solicitud la mia vellea, ab speran\u00e7a de inreparable vict\u00f2ria! Mas, \u00bfqu\u00e8 val a mi dolre\u2019m de tal cars? Puix yo so<\/a> ara ac\u00ed, que ax\u00ed \u00e9s stat plasent a Mafomet que per ta virtut yo sia liberat, vull que tingues tal confian\u00e7a en mi que ser\u00e0s molt b\u00e9 premiat dels teus virtuosos treballs.<\/p>\n

E no dix m\u00e9s. No tard\u00e0 Tirant a les paraules del rey fer tal resposta.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCVI<\/h2>\n

RESPOSTA QUE FEU<\/a> TIRANT AL REY DE TREMIC\u00c9N<\/p>\n

\u2013Davant los ulls e merc\u00e9 de la senyoria vostra se mostraran les m\u00edseres l\u00e0gremes e dolorosos sospirs que lo vostre aflegit poble lansa, dia e nit, per la senyoria vostra. E podeu \u00e9sser cert, senyor, que les delicades cares de l\u00e0gremes banyades han fet amollir e moure a mi a dolre\u2019m e haver compassi\u00f3, sentint les vostres injustes congoxes, les quals han renovellades a mi les dolors, tocant lo meu \u00e0nimo de pietat haver de la senyoria vostra hoynt e havent not\u00edcia de les congoxes grans que los vostres cruels enemichs vencedors vos daven.<\/p>\n

Arrib\u00ed yo en lo vostre castell, ab benigne fortuna, per manament de aquell qui\u00b7s diu en aquest cars \u00e9sser mon senyor \u2014e yo catiu de aquell fam\u00f3s cavaller\u2014, lo Capdillo-sobre-los-capdillos. E ara tinch manifestada a la senyoria vostra la causa de la mia venguda e aquest sol desijat servey reste per a les mies penes. E perdonau, senyor, a la simple resist\u00e8ncia feta per mi contra les armes dels enemichs vostres per mi no coneguts. E de mi sia fet com a la senyoria vostra pl\u00e0cia, lo loch e lo temps que merita la mia fe, per tal que, de la merc\u00e9 vostra lohant-me, multiplique lo nombre dels vostres s\u00fabdits. E per m\u00e8rits de la singular bellea, gr\u00e0cia e saber que la senyora vostra filla posehex, me so<\/a> posat en tan strem perill, remetent-ho tot a la benaventurada fortuna.<\/p>\n

E lo rey, lansant infinits sospirs, replic\u00e0 a Tirant en stil de semblants paraules.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCVII<\/h2>\n

R\u00c8PLICA QUE LO REY DE TREMIC\u00c9N FA A TIRANT<\/p>\n

\u2013Molt deu \u00e9sser stimat l\u2019ome com la sua disposici\u00f3 \u00e9s concorde ab les paraules e obres. E de tu tinch presumit, segons que per occular demostraci\u00f3 se manifesta, que natura no ha en tu fallit, comunicant-te tots los dons que natura donar pot. E crech, per a mi, que tu sies en lo m\u00f3n sol sens temor. E for\u00e7adament tinch a creure, segons los senyals que en tu\u00b7s mostren, que est cresti\u00e0 savi e discret, e de tant \u00e0nimo que no tens dubte de tot lo poble morisch. Per qu\u00e8\u00b7t prech, ax\u00ed com aquell qui est virtu\u00f3s, que vulles haver pietat de ma filla e de mi, e ab discreci\u00f3 vulles guardar la tua persona de tot perill, car l\u2019ardiment qui\u00b7s fa ab saviesa \u00e9s de loar. E dich-te que yo tinch en tan gran abominaci\u00f3 com hoig nomenar aquest rey Scariano, que en aquell punt desige morir. \u00a1O, Mafomet! La tua santedat, \u00bfper qu\u00e8 m\u2019a<\/a> levada la speran\u00e7a mia?<\/p>\n

E Tirant l\u2019aconort\u00e0 en la millor manera que li fon possible. E ac\u00ed parlant, arribaren a la ciutat de Tremic\u00e9n, hon foren rebuts ab molta de honor e alegria per \u00e7o com havien cobrat lur senyor. Lo rey feu<\/a> donar bona posada a Tirant, hon fon molt ben provehit e servit. E stant Tirant en sa posada, lo rey li feu<\/a> molts donatius. E tots los cavallers moros e altres gents lo venien a veure y ell era tan graci\u00f3s que de tota manera de gents se donava grat.<\/p>\n

Venint Tirant hun dia al palau del rey per demanar-li lic\u00e8ncia que volia anar a son senyor lo Capdillo per servar-li la fe que li havia donada, com lo rey sab\u00e9 lo cars, dix-li:<\/p>\n

\u2013Cresti\u00e0 virtu\u00f3s, prech-te que no\u00b7t partexques de mi, car yo he tram\u00e9s per lo Capdillo, ton senyor, que vinga ac\u00ed, e no passaran X dies que ser\u00e0 vengut. Ordena\u2019m la ciutat e posa-y aquell orde que tu conexer\u00e0s que necessari sia, que yo\u00b7t promet, com a rey coronat trist e sens ventura, de fer-te franch e posar-te en libertat.<\/p>\n

Tirant don\u00e0 dels genolls en terra ab infinides gr\u00e0cies retent, li bes\u00e0 la m\u00e0 e conort\u00e0\u2019l, posant-lo en molt bones sperances.<\/p>\n

La filla del rey, qui veu<\/a> la bella disposici\u00f3 de la persona de Tirant e los actes virtuosos que havia fets per lo rey, pare seu, e per ella, e les laors e lagoteries que Tirant li de\u00ffa en pres\u00e8ncia de tots, desijava que D\u00e9u li fes gr\u00e0cia que resposat mor\u00eds perqu\u00e8 pogu\u00e9s pendre a Tirant per marit. E la filla del rey, trobant-se ab ell a soles, li dix semblants paraules:<\/p>\n

\u2013Cresti\u00e0 benaventurat, yo\u00b7t prech per Mafomet e per gentilesa, te pl\u00e0cia voler-me dir la tua naci\u00f3 ne de quina terra est natural, car molt ho desige saber.<\/p>\n

E Tirant, responent, dix:<\/p>\n

\u2013Digna de honor, puix tant la merc\u00e9 vostra vol saber la mia desaventura, yo so<\/a> cavaller, e per ma adversa fortuna perd\u00ed en mar tot quant portava en una galera. Los meus han usat fet d\u2019armes, e molts reys cruelment s\u00f3n morts sots la lur bandera. E yo solia \u00e9sser senyor e ara so<\/a> catiu e servent; tenia servidors, e ara tinch a servir.<\/p>\n

E no dix m\u00e9s. La gentil dama, de pietat abax\u00e0 los ulls en terra e dix:<\/p>\n

\u2013S\u00ed Mafomet reba la tua \u00e0nima, vulles-me dir clarament en quina part est nat, ne de qui est fill, ne a hon s\u00f3n morts tots los teus parents. E prech-te que me\u2019n digues la veritat.<\/p>\n

Resp\u00f2s Tirant:<\/p>\n

\u2013\u00a1O, tu, qui avances del m\u00f3n a totes de bellea, e tens poder de regirar les penses humanes per ta graciositat, e per la tua gran singularitat, crestians, moros e tot lo m\u00f3n has posat en dev\u00eds, ax\u00ed com aquella que de virtuts est sola sens par! A mi \u00e9s pena m\u00e9s greu que mort recitar la mia generositat, emper\u00f2, puix la merc\u00e9 vostra me for\u00e7a, yo so<\/a> content de dir la veritat. E dich com yo so<\/a> de la \u00faltima Spanya natural, fill de hun cavaller virtu\u00f3s, antich de linatge e de anys, e la mia mare no menys generosa, e dels b\u00e9ns de fortuna prou abundosos, no tenint altre fill sin\u00f3 a mi. E aquell tenen per perdut perqu\u00e8 no saben si so<\/a> mort o viu.<\/p>\n

E estant en aquestes rahons, vingueren altres gents qui\u00b7ls torbaren de lur domes<\/a>tich parlament. E la gentil dama rest\u00e0 molt contenta de la gentil pr\u00e0tica de Tirant e de les afables laors que li presentava; e a\u00e7\u00f2 cascuna vegada que parlava ab ella. E com ve\u00ffa que los moros no li sabien dir ni fer aquelles car\u00edcies, de\u00ffa que jam\u00e9s ax\u00ed graci\u00f3s cavaller no havia vist com era aquest.<\/p>\n

No foren passats molts dies que vench lo Capdillo sobre-los-capdillos ab infinida alegria, com sab\u00e9 que lo rey e sa filla e son fill eren fora de aquell tan gran perill. Apr\u00e9s que hagu\u00e9 feta rever\u00e8ncia al rey, feu<\/a> molta de honor a Tirant. Lo rey, per la molta amor que portava a Tirant, parl\u00e0 ab lo Capdillo e preg\u00e0\u2019l que ell volia que Tirant fos libert. E lo Capdillo, per les preg\u00e0ries del rey e per la molta contentaci\u00f3 que tenia de Tirant, fon content que fos posat en libertat. E lo Capdillo solt\u00e0-li la fe, la qual Tirant li havia promesa, de no partir-se d\u2019ell ni de aquella sua terra fins a tant que ell li digu\u00e9s tres voltes: V\u00e9s-te\u2019n. E altres tres, tenint-lo per los cabells, dient-li: En libertat franca est posat. Fet a\u00e7\u00f2, Tirant bes\u00e0 los peus e mans al rey, de la gr\u00e0cia que feta li havia, e dix:<\/p>\n

\u2013Senyor, yo\u00b7t jur, a fe de cresti\u00e0, de no jam\u00e9s partir-me de la senyoria vostra fins que lo rey Escariano yo haja mort o apresonat, o l\u2019haja fet fugir de tota la vostra senyoria.<\/p>\n

Lo rey e tots los altres restaren molt contents.<\/p>\n

Apr\u00e9s que\u00b7l rey Escariano sab\u00e9 la partida del rey de Tremic\u00e9n, que ax\u00ed cautelosament li era scapat, fon molt admirat com se era pogut fer, de qu\u00e8 li\u2019n rest\u00e0 molt gran ira e dolor. E puix veu<\/a> que no podia haver a ell, pos\u00e0 en conquistar-li tot lo regne. E ab lo gran poder que tenia, no li stava res davant, que ciutats, viles e castells no u subjug\u00e0s tot a si. E com no\u00b7s volien dar, prenia\u2019ls per for\u00e7a e tots los fe\u00ffa degollar, que no prenia neg\u00fa a merc\u00e9. Fe\u00ffa la guerra molt cruel.<\/p>\n

Sabent a\u00e7\u00f2 lo rey de Tremic\u00e9n, tenia molt sovint sos consells per veure qu\u00e8 farien. E enfortien cascun dia la ciutat, la qual ja de si era molt fort, e posaren-hi vitualles per a V anys. E tots staven quasi com a perduts, per \u00e7o com no tenien gent per a poder-lo resestir. E tenint hun dia consell, dix Tirant al rey:<\/p>\n

\u2013Senyor, feu-me una gr\u00e0cia: dexau-me anar com embaxador vostre al rey Scariano, e veur\u00e9 la sua gent com stan en punt e si\u00b7ls por\u00edem esvayr en una manera o en altra.<\/p>\n

Tots loaren lo seu consell, mas los m\u00e9s del consell tenien dubte no se\u2019n pass\u00e0s ab los enemichs, ax\u00ed com fe\u00ffen molts d\u2019altres, car a casc\u00fa plau lo vencedor.<\/p>\n

Tirant se pos\u00e0 en orde, ab molta gent qui l\u2019acompanyaren, e an\u00e0 dretament lla hon era lo rey Scariano. E com li fon davant, ab sfor\u00e7at \u00e0nimo esplic\u00e0-li la embaxada en stil de semblants paraules.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCVIII<\/h2>\n

LA EMBAXADA QUE TIRANT SPLIC\u00c0 AL REY SCARIANO<\/p>\n

\u2013No sies admirat si ans de totes coses no t\u2019havem saludat, car tenim-te per enemich capital e\u00b7n neguna guisa hom no \u00e9s tengut de pregar per la salut de l\u2019enemich<\/span>. Lo rey de Tremic\u00e9n me tramet ac\u00ed per \u00e7o com moltes vegades ha ho\u00fft dir molt de b\u00e9 de tu e t\u00e9 per cert tu \u00e9sser hu dels m\u00e9s savis reys del m\u00f3n. E per \u00e7o st\u00e0 molt admirat quina causa t\u2019a<\/a> mogut a pendre armes contra ell ab \u00e0nimo sfor\u00e7at. E com tu sies tan magn\u00e0nim pr\u00edncep, deuries \u00e9sser just e no voler tenir nom de tir\u00e0. E puix te glorieges que est dreturer, no deuries fer coses injustes. Donchs, si consideres en ton enteniment, lo moviment de ta terra \u00e9s a tu m\u00e9s vergony\u00f3s que honor\u00f3s. E has dejactada la tua real magestat sots taqua de grand\u00edssima vergonya e inf\u00e0mia no passadora. Tant com lo m\u00f3n durar\u00e0, \u00bfqui\u00b7t por\u00e0 loar de dreturer? Mas tendran-te per mal home e per cobdici\u00f3s e ple de molta maldat, rey que sens fe ne causa ne rah\u00f3 va per desposeyr a neg\u00fa de \u00e7o del seu, car dret no y tens ni leys no u manen.<\/p>\n

\u00bbE si tu o alg\u00fa de tos cavallers volran dir que tu ho fa\u00e7es justament, i no ab tota maldat, yo de bon grat ser\u00e9 content oferir la mia persona a tot perill, sostenint lo contrari, cors per cors, a batalla executadora, \u00e7o \u00e9s, mort o ven\u00e7ut dins lo camp reste. E si acceptar neg\u00fa no u gosar\u00e0, te dich no\u00b7t penses que les paraules que lo rey te tramet a dir per mi, que u fa\u00e7a per temor que tinga de tu ni de ton poder, car yo\u00b7t promet, sens fallir, que la cosa per tu comen\u00e7ada no passar\u00e0 sens digna deceplina. E s\u00e0pies que ell st\u00e0 en tal orde aparellat contra tu e los teus, mijan\u00e7ant D\u00e9u, qui aytals coses acostuma de prevaler als qui culpa no tenen, qui en lo moviment de ton regne no sia causa de la destrucci\u00f3 tua en breu temps. E les dones casades tornaran viudes e ploraran la cruel mort de tots vosaltres. Mas al meu rey plauria saber la causa de ta venguda, perqu\u00e8 aquella puga posar en scrit per forma tal que en temps esdevenidor a tot lo m\u00f3n sia manifesta la tua presumpci\u00f3.\u00bb<\/p>\n

E feu<\/a> fi en son parlar.<\/p>\n

Lo rey no tard\u00e0 en fer-li resposta en stil de semblants paraules.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCIX<\/h2>\n

LA RESPOSTA QUE FEU<\/a> LO REY ESCARIANO A TIRANT<\/p>\n

\u2013Cavaller, quisvulla que tu sies, est entrecuydat que sens lic\u00e8ncia, davant mi hajes presomit parlar ab tan gran aud\u00e0cia e dir tantes e tals paraules injurioses. Sin\u00f3 que tostemps tot misatger pot parlar libertament, ara de present te faria car comprar la laugeria de la tua lengua. E vull que ton senyor s\u00e0pia que yo, ab just t\u00edtol he presumit venir-li des\u00fas, car no ignora ton senyor, e tot lo m\u00f3n, que no ha gran temps que \u00e9s stat tractat per algunes nobles persones matrimoni, ab delliberat consell de cascuna de les parts, de sa filla ab mi, e ferma, segura e donada jornada de dar compliment al matrimoni. E lo teu rey, per sola laugeria presom\u00ed de envergonyir-me. Donchs, \u00bfcom pots tu dir que no \u00e9s justa cosa lo que fas contra ell? Car en tots los dies de ma vida no ser\u00e9 alegre ni content fins que a mort cruel lo haja portat. Mas los casos sinestres de fortuna qui algunes vegades han acostumat de venir als ergullosos, e per lur sup\u00e8rbia s\u00f3n mesos abaix, e si fortuna tingu\u00e9s la culpa, yo no tinguera cura d\u2019escusar aquella, car mal n\u2019estich content per moltes desplasents coses que m\u2019ha procurat.<\/p>\n

\u00bbE com aquesta donzella que yo deman sots just t\u00edtol de matrimoni, e com lo seu nom \u00e9s molt stimat, que \u00e9s Maragdina, e les sues virtuts fan m\u00e9s stimar perqu\u00e8 en lo m\u00f3n no t\u00e9 par, e per \u00e7o com s\u00e9 que tu est cresti\u00e0, tinch gran consolaci\u00f3 en mi de parlar ab tu de les grand\u00edssimes virtuts de aquesta donzella. E si d\u2019ac\u00ed a hun any no fe\u00ffa sin\u00f3 parlar, jam\u00e9s me enujaria. E si tu has amat en algun temps donzella d\u2019estrema amor, per lo teu mal pots presumir lo meu. E per quant essent yo infant de poca edat tenia cont\u00ednuament tres frares de l\u2019orde de Sent Francesch, mestres en la sacra teologia, e moltes voltes me indu\u00efen a tornar-me cresti\u00e0, e conech b\u00e9 que la ley crestiana \u00e9s de m\u00e9s noblea e millor molt que la nostra, e si no fos stada la mia mare, que m\u2019o tolgu\u00e9 ab les sues tristes l\u00e0grimes, que cascun dia plorava davant mi fins a tant que de mi los frares feu<\/a> partir. Mas dir t\u2019\u00e9 a\u00e7\u00f2: que la strema bellea de aquesta virtuosa senyora me ha tant cativat que jam\u00e9s haur\u00e9 rep\u00f2s fins que a ella o la mort haja aconseguida.<\/p>\n

\u00bbE tu, qui tens plena not\u00edcia de la sua gran e strema bellea, pots pensar yo ab quanta rah\u00f3 stich agreujat que ton senyor me vulla levar una tan virtuosa senyora que al m\u00f3n no t\u00e9 par ni ha tengut. E encara que yo haja lest de moltes virtuoses senyores qui en lo m\u00f3n s\u00f3n stades, ax\u00ed com fon aquella animosa Ur\u00edcia, reyna de les ama\u00e7ones, a la qual Eristeu, rey de Gr\u00e8cia, li tram\u00e9s aquell invencible \u00c8rcules, perqu\u00e8 era cosa imposible per causa del gran \u00e0nimo que tenia, que li don\u00e0s les armes. E per lo semblant se lig de aquella virtuosa Semiramis, reyna dels asirians. No solament regia, ans vencia los medians e edefic\u00e0 Babil\u00f2nia. Com ella stigu\u00e9s en sa cambra pentinant-se lo cap, ho\u00fd dir com Babil\u00f2nia se era rebeŀlada. Acab\u00e0 de pentinar la una part e l\u2019altra rest\u00e0 per pentinar, e ab los cabells scampats que stava, no u pogu\u00e9 comportar, sin\u00f3 que prestament pres les armes e an\u00e0 a sitiar la dita ciutat, e ans que s\u2019acab\u00e0s los cabells de pentinar hagu\u00e9 cobrada la ciutat. E fon feta una ymatge de dona de coure en Babil\u00f2nia, qui fon posada en loch alt, ab la una part ligada e l\u2019altra scampada, en recordaci\u00f3 sua.<\/p>\n

\u00bbE ax\u00ed mateix se lig de Tamarits, reyna de Sc\u00edthia, la qual no fon de menor \u00e0nimo, car en venjan\u00e7a de la mort de son fill, per consolaci\u00f3 sua, mat\u00e0 en batalla aquell fam\u00f3s e molt temut C\u00edrius, rey d\u2019\u00c0sia, ab CC m\u00edlia persians. Apr\u00e9s feu<\/a> levar lo cap al dit rey e feu-lo<\/a> posar dins hun odre de sanch, e dix als seus que semblant sepultura merexia l\u2019ome que sedejava de sanch scampar.<\/p>\n

\u00bb\u00bfQu\u00e8\u00b7t dir\u00e9 de la virtuos\u00edssima Sin\u00f2bia, que s\u2019intitulava reyna de Orient? Longa seria la sua ist\u00f2ria de recitar, mas los seus fets, dignes de molta recordaci\u00f3. E com vengu\u00e9 a la batalla ab Corn\u00e8lio, pr\u00edncep dels romans, e lo dit Corn\u00e8lio obtengu\u00e9 d\u2019ella vict\u00f2ria e se\u2019n gloriej\u00e0 tant com si hagu\u00e9s ven\u00e7ut lo major pr\u00edncep del m\u00f3n.<\/p>\n

\u00bbE no ignore los admirables fets de Pantasilea, reyna de les ama\u00e7ones, en los fets de Troya, e de Camiŀla en Yt\u00e0lia \u00bfE qui pot negar que Minerva no hagu\u00e9s donats diverses arts, y en Gr\u00e8cia no hagu\u00e9s sobrepujats tots los h\u00f2mens ab la sua sci\u00e8ncia e enginy? \u00bfE qui pot dir l\u2019amor natural de Ypsicratea, que hagu\u00e9 a son marit Mitritades, rey de Ponto, la qual no solament lo seguia en la longa guerra e dubtosa que hagu\u00e9 ab los romans? Apr\u00e9s que fon ven\u00e7ut e desemparat per los seus, jam\u00e9s no\u00b7s part\u00ed d\u2019ell, seguint-lo a cavall e armes, lexant l\u2019\u00e0bit femen\u00ed e oblidada la sua gran bellea e delicadura. E aquella P\u00f2rcia, filla de Cat\u00f3, sabent que lo marit seu mort era, e com no pogu\u00e9s haver ferro prest ab qu\u00e8\u00b7s mat\u00e0s, cobejant seguir l\u2019esperit de aquell, begu\u00e9 carbons foguejants e mor\u00ed. No fon de menor amor, a mon juh\u00ed, aquella virtuosa J\u00falia, filla de J\u00falius C\u00e8sar, que hagu\u00e9 a Pompeu, marit seu, que vehent la vestidura de aquell sangonosa, e pens\u00e0 que puix no\u00b7l ve\u00ffa en casa, que fos mort, sclat\u00e0 e mor\u00ed ella e hun fill que tenia en lo ventre. M\u00e9s fon cordial e memorable l\u2019amor que Artemisa, reyna, hagu\u00e9 a Mausoleo, marit seu, lo qual, apr\u00e9s que ell fon mort, e li hagu\u00e9 celebrades solemnes obs\u00e8quies, lo feu<\/a> polvorizar e begu\u00e9\u2019s la p\u00f3lvora, mostrant que ella volia \u00e9sser sepultura d\u2019ell.<\/p>\n

\u00bb\u00bfQu\u00e8\u00b7t par de Em\u00edlia M\u00e8lia, muller de Cipi\u00f3 Afric\u00e0? Com son marit adulter\u00e0s ab una cativa sua, en negun temps ho volgu\u00e9 descobrir, per \u00e7o que no\u00b7l difam\u00e0s, ans de continent que aquell fon mort, ella li don\u00e0 libertat e marit. E deu-te recordar, ho haur\u00e0s b\u00e9 ent\u00e9s a dir, com Mirilla, cavaller fort e virtu\u00f3s, mat\u00e0 hun altre dins Sent Johan de Letran, e fon condemnat que mor\u00eds en lo car\u00e7re, de fam. E com pervengu\u00e9s a not\u00edcia de la muller, cascun dia ella lo anava a vesitar, jatsia<\/a> fos ben guardada si portava alguna cosa per sustentaci\u00f3 de la humana vida perqu\u00e8 li pogu\u00e9s la vida alargar. E la muller, ab la sua let donant-li a mamar, lo sostingu\u00e9 per gran temps sens que per les guardes jam\u00e9s fon sabut. Apr\u00e9s fon publicat lo cars e obtengueren remissi\u00f3 graciosa.<\/p>\n

\u00bbDe gran stima e de alt enginy foren totes les nomenades senyores, exceŀlint qualsevulla home que sia stat de la creaci\u00f3 del m\u00f3n en\u00e7\u00e0, de qu\u00e8 meriten grand\u00edssima honor e fama gloriosa, majorment com ab lur ind\u00fastria han aconseguit lo que natura no\u00b7ls ha donat. Yo t\u2019\u00e9 volgut fer aquest incident, recitant-te totes aquestes coses, per \u00e7o que tu s\u00e0pies que la donzella que yo ame e adore exceŀleix en virtuts a totes aquestes altres. E per ella \u00e9s principiada aquesta guerra e per ella se ha de finir, e altrament no. E aquesta \u00e9s la resposta que\u00b7t done.\u00bb<\/p>\n

Lo rey gir\u00e0 les spatles e an\u00e0-se\u2019n, que no volgu\u00e9 m\u00e9s scoltar a Tirant mas feu-lo<\/a> molt b\u00e9 aposentar. E en la nit lo rey pens\u00e0 de provar de paci\u00e8ncia a Tirant per con\u00e9xer si era gentilhome de natura. Convid\u00e0\u2019l a dinar e feu-li<\/a> posar de moltes natures de viandes davant ell. E lo rey se\u00ffa al cap de la taula, e Tirant quasi al s\u00f2l de la taula. E les unes viandes eren molt millor e mils aparellades que les altres. Tirant, ax\u00ed com aquell qui era destre en totes coses e sabia tant com ell, no cur\u00e0 sin\u00f3 de menjar de les bones viandes e lex\u00e0 les altres. Com foren levats de taula, portaren la coŀlaci\u00f3 en hun gran plat d\u2019or, en lo qual havia citronat e pinyonada, e ameŀles e pinyons confits a la una part del plat. E Tirant pres dels millors e majors que hi havia. Apr\u00e9s lo port\u00e0 dins una tenda hon hi havia hun gran munt de dobles d\u2019or, e altre de ducats e altre de moneda blanca, e hun altre munt de vexella d\u2019argent, e moltes robes e joyes qui\u00b7s mostraven dins la tenda. E havia-y molts arnesos y X cavalls, molt bells, encubertats, e al cap de la tenda hi havia una barra ab tres sparvers. Com lo rey lo tingu\u00e9 dins la tenda, dix-li semblants paraules:<\/p>\n

\u2013Embaxador, lo meu costum \u00e9s aquest: que quants embaxadors venen<\/a> en pres\u00e8ncia mia, que sien de pr\u00ednceps, han de pendre del que mils los alte, tant com ne vullen. Per qu\u00e8\u00b7t prech que prengues tot lo que vulles, car com m\u00e9s pendr\u00e0s, m\u00e9s ne ser\u00e9 content.<\/p>\n

Tirant, com veu<\/a> la voluntat del rey, dix que era molt content de pendre, puix no fe\u00ffa c\u00e0rrech a son senyor, sin\u00f3 vergonya a si mateix. E pres hun sparver, lo millor que a son grat sab\u00e9 triar.<\/p>\n

Lo rey fon de a\u00e7\u00f2 molt admirat e presom\u00ed que aquest devia \u00e9sser home d\u2019estima e molt virtu\u00f3s, car lo seu gest se mostrava. E ax\u00ed mateix, ve\u00ffa\u2019l que la sua persona era proporcion<a>da,<\/sup><\/a> ab tanta singularitat, que natura en ell no havia en res fallit, dient que en tota sa vida tan bell cavaller no havia vist, e desijava\u2019l molt en sa cort tenir. Emper\u00f2 cre\u00ffa en lo parlar de Tirant que havia fet en pres\u00e8ncia sua, que no dexara lo servey de son senyor per star en la sua cort: delliber\u00e0 de no dir-li res.<\/p>\n

E Tirant, cobrada sa resposta ax\u00ed com \u00e9s stat rahonat, part\u00ed e torn\u00e0-se\u2019n a son senyor, lo rey de Tremic\u00e9n. E feu-li<\/a> fidel\u00edssima resposta de tot lo que era passat entre ell e lo rey Scariano. E lo rey deman\u00e0 a Tirant, son enemich si tenia molta gent.<\/p>\n

\u2013Per la mia fe \u2014dix Tirant\u2014, senyor, ells s\u00f3n molts, e tots dies li venen<\/a> gents de socors. Yo no\u00b7ls he poguts veure tots justats, mas he\u2019n vists fora de la vila, en camp, que\u00b7n stan passats LXXX m\u00edlia.<\/p>\n

Tingueren consell e fon determenat que lo Capdillo, ab Tirant, prenguessen deu m\u00edlia combatents que\u00b7ls eren restats \u2014que los altres eren morts e alguns que se n\u2019eren passats als enemichs. Partiren ab aquella gent e anaren per guardar una ciutat que havia nom Alinach, car si aquella ciutat se perdia, tot lo regne era perdut. E per quant sabien que los enemichs y devien venir, aquests se posaren dins. E Tirant en aquell cars usava de son saber, fent enfortir b\u00e9 tota la ciutat, e feu<\/a> fer moltes barreres fora de la ciutat, en tal forma que, si ells hi venien, fossen ben servits. E a la part que era pus flaca feu<\/a> fer molts fossats, que per davall terra podien entrar e exir sens obrir les portes de la ciutat, les quals responien en huns orts qui prop de la ciutat staven.<\/p>\n

\u2013Com lo Capdillo veu<\/a> fer tan subtils e artizades obres a Tirant, stava lo m\u00e9s admirat home del m\u00f3n, e de\u00ffa que jam\u00e9s de sa vida havia vist home que tant en les armes ni en la guerra sab\u00e9s. E per tal forma staven sperant los enemichs que vinguessen.<\/p>\n

E lo rey stava en la sua ciutat de Tremic\u00e9n, molt ben prove\u00fft de totes les coses necess\u00e0ries. E los enemichs anaven conquistant per tot lo regne.<\/p>\n

Segu\u00ed\u2019s que hun juheu qui dins la ciutat de Tremic\u00e9n stava, lo m\u00e9s rich que en tota la ciutat fos, ixqu\u00e9-se\u2019n de la ciutat ocultament e se n\u2019an\u00e0 hon era lo rey Scariano, e ab gran cautela e prop\u00f2sit malici\u00f3s, li dix:<\/p>\n

\u2013Senyor, \u00bfper qu\u00e8 la senyoria tua laura en arena?<\/span> Tot quant fas \u00e9s no res si ans de totes coses no prens lo rey de Tremic\u00e9n, car hagut aquell, en dos dies ser\u00e0s senyor de tot lo regne, e no ir\u00e0s destemtat per les cauteloses vies, e ab gran seguretat de tu e dels teus por\u00e0s anar y estar. E si la senyoria tua fa una conc\u00f2rdia ab mi, yo\u00b7t far\u00e9 vencedor de tots los teus enemichs, e m\u00e9s, te dar\u00e9 lo rey e sa filla en ton poder.<\/p>\n

Com lo rey Scariano tal cosa ho\u00fd dir, tingu\u00e9-u per una burla e, responent, dix:<\/p>\n

\u2013\u00bfCom se poria fer tant de mal com dius? Per\u00f2 si tu tal servey me fas, yo\u00b7t promet, a fe de rey, de fer-te lo major senyor del regne. Per\u00f2 no puch pensar que tu pugues fer tant com dius. M\u00e9s te val que te\u2019n tornes e no vulles per fer enuig e dan a ells ofenesses a mi, car no s\u00e9 si est home celerat e de p\u00e8ssima vida, no sabent lo aguayt de la fortuna si seria per a mi pr\u00f2spera o adversa, segons la tua openi\u00f3, que no negu\u00e9s a mi e fos gl\u00f2ria per als altres, per los meus peccats.<\/p>\n

En hoyr lo juheu semblants paraules, no tard\u00e0 en fer principi a tal reposta.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCX<\/h2>\n

R\u00c8PLICA QUE FA LO JUHEU AL REY SCARIANO<\/p>\n

\u2013Tart s\u2019esdev\u00e9 lo que hom desija, ans sempre lo contrari se demostra<\/span>. E sab b\u00e9 la tua senyoria que dels fets del m\u00f3n moltes coses han \u00e9sser remeses a la fortuna, e en special los fets de les guerres e de les batalles, majorment que neg\u00fa, per savi que sia, no pot preveure tots los perills e inconvenient que seguir-se poden segons fortuna administra. E sovint se veu en les batalles que los menys vencen los m\u00e9s, e los flachs als forts<\/span>, segons plau a aquell gran Adonay, qui vol que la just\u00edcia sia dada a aquell de qui \u00e9s. E de poch \u00e0nimo procehex al cavaller, qui tots los perills qui li poden seguir vol preveure: jam\u00e9s la sua fama por\u00e0 aumentar. Ni lo pr\u00edncep qui vol conquistar, si liberal no \u00e9s jam\u00e9s pujar\u00e0 a gran senyoria. E si b\u00e9 vol la senyoria tua advertir al que dit he, conexer\u00e0s que no \u00e9s somni, ans \u00e9s cosa molt segura e infaŀlible. E per major seguretat tua, yo tinch tres fills, los quals posar\u00e9 en poder teu, que si\u00b7t vinch a menys de ma promesa, tingues libertat de dar-los mort adolorida. E a\u00e7\u00f2 far\u00e9 per la senyoria tua, ab pacte tal: com yo tinga una filla la qual desige maridar honradament \u2014e de mos propis b\u00e9ns li dar\u00e9 XII m\u00edlia ducats \u2014ab hun juheu que va dins lo teu camp venent oli, lo qual \u00e9s jove e de bona natura. St\u00e0 ab lo guardi\u00e0 major de ta senyoria. E per sguart de aquesta gr\u00e0cia que\u00b7m far\u00e0s, yo\u00b7t profir de donar-te la entrada de la ciutar de Tremic\u00e9n, per \u00e7o com tinch de la casa mia una porta que\u00b7s t\u00e9 ab lo mur de la dita ciutat, qui st\u00e0 en guarda e seguretat mia. E per aquella part puch posar dins C m\u00edlia combatents.<\/p>\n

E com lo rey li hoh\u00ed dir semblants paraules, pens\u00e0 b\u00e9 en tot lo que\u00b7l juheu havia dit, e dix-li:<\/p>\n

\u2013\u00bfCom me por\u00e0s tu donar lo rey de Tremic\u00e9n e sa filla, com yo sia informat que dins la ciutat ha hun fort\u00edssim castell que, si \u00e9s provehit, se pot tenir a combat de tot lo m\u00f3n?<\/p>\n

E lo juheu, responent, dix:<\/p>\n

\u2013Si tu fosses stat atent a les mies paraules, hagueres ent\u00e9s com yo no t\u2019\u00e9 feta proferta de dar-te lo castell, mas la ciutat e lo rey e tots aquells qui ab ell s\u00f3n, com lo rey stiga en son palau, qui \u00e9s dins la ciutat, e per consolaci\u00f3 sua st\u00e0 dins en aquell, e no li plau star sin\u00f3 en temps de gran necessitat dins lo castell. E de a\u00e7\u00f2, senyor, yo fas segura la senyoria tua que u portar\u00e9 a fi.<\/p>\n

La conc\u00f2rdia fon feta entre ells, e lo juheu li prom\u00e9s de donar molts donatius si ell fe\u00ffa complir aquell matrimoni. Lo rey prestament tram\u00e9s per lo guardi\u00e0 major, que \u00e9s ofici qui \u00e9s nomenat musta\u00e7af del camp, e com fon davant lo rey, ell li dix:<\/p>\n

\u2013Guardi\u00e0, \u00bfqu\u00e8 \u00e9s de hun juheu que tu tens qui va venent oli per lo meu camp?<\/p>\n

\u2013Senyor-dix lo guardi\u00e0\u2014, ell va per lo camp usant de son ofici, venent oli, e altres vegades remenda \u00e7abates.<\/p>\n

\u2013Ves prestament \u2014dix lo rey\u2014 e fes-lo\u2019m venir.<\/p>\n

Com lo juheu li fon davant, lo rey li deman\u00e0 de quina terra era.<\/p>\n

\u2013Senyor-dix lo juheu\u2014, segons he ho\u00eft dir a mon pare, de lonch temps en\u00e7\u00e0 ell e tots los seus s\u00f3n stats vassalls de la senyoria vostra, e per aqueix me tinch yo.<\/p>\n

\u2013Ara at\u00e9n \u2014dix lo rey\u2014 al que\u00b7t dir\u00e9. Ja m\u2019havien dit que tu eres vassall meu e servidor, e per \u00e7o com yo tinch desig de avan\u00e7ar los qui\u00b7m servexen, amar e honrar-los sobre tots los altres, he delliberat de avan\u00e7ar a tu en aquesta forma, que he tractat que sia fet matrimoni de tu ab Jamila, filla de don Jacob, juheu, lo m\u00e9s rich mercader que en tota la Barberia sia, e fer t\u2019\u00e9 dar deu m\u00edlia ducats ab ella, e dos m\u00edlia per a mi per sperons. E de a\u00e7\u00f2 me deus haver grat, per yo haver tant recort de tu.<\/p>\n

Lo juheu, ab \u00e0nimo e cara de gran sfor\u00e7, feu<\/a> principi a tal resposta, fengint restar yr\u00f3s e malcontent, com si ab veritat fos stat decebut, e dix:<\/p>\n

\u2013Senyor, yo no ignore la molta magnific\u00e8ncia de vostra senyoria que t\u00e9 de haver recort de sos servidors e de honrar e de avan\u00e7ar aquells. E a mi \u00e9s molta gl\u00f2ria que la senyoria vostra sia stat en recort de mi, qui so<\/a> home de tan poca condici\u00f3, e de a\u00e7\u00f2 vos ne bese les mans e us ne fas infinides gr\u00e0cies. E perdone\u2019m la senyoria vostra, que yo no faria aqueix matrimoni si ell me dava deu tants m\u00e9s que no t\u00e9. Car gran temps ha que ell hi treballa, lo que jam\u00e9s, per miserable que yo sia, ho veur\u00e0 complit, e ans delliber morir que fer tan gran defalt.<\/p>\n

\u2013\u00bfCom defalt? \u2014dix lo rey\u2014. Tu est pobre e dejecte, y ell \u00e9s rich e lo m\u00e9s favorit e amat de totes gents de juheus que sia en tota aquesta terra. \u00bfQuina desonor te\u2019n poria venir, ni seguir-te\u2019n negun dan? Ans conech ab rah\u00f3 natural que tu series en loch seu amat de tots los grans senyors, car ell \u00e9s bo, ax\u00ed en les coses p\u00fabliques com en les necessitats secretes. Donchs, si ab voluntat pura volr\u00e0s mirar la rah\u00f3 envers ell, lo que pot fer ne lo que val, ab genolls nuus li deuries los peus besar.<\/p>\n

\u2013No pl\u00e0cia al gran D\u00e9u de libertat \u2014dix lo juheu\u2014 que\u00b7n lo meu sperit reste tanta viltat ne jam\u00e9s puga habitar en mi, ne la mia \u00e0nima no consentiria jam\u00e9s que tal defalt yo fes. E per \u00e7o, senyor, que la tua iŀlustr\u00edssima senyoria s\u00e0pia per quina causa me\u2019n stich, ho dir\u00e9, perqu\u00e8 la senyoria tua me\u2019n tinga per scusat. Tots quants juheus som en lo m\u00f3n restats, s\u00f3n tres linatges, apr\u00e9s que crucificaren aquell sant home e just qui fon nomenat Jhes\u00fas, e aquest, dins la gran ciutat de Jherusalem fon pres e ligat e posat en creu.<\/p>\n

La hun linatge \u00e9s de aquells que tractaren la sua mort. E si\u00b7ls voleu huy en dia con\u00e9xer, s\u00f3n aquells qui s\u00f3n bulliciosos, que no\u00b7s poden reposar, ans cont\u00ednuament stan en moviment de peus e de mans, e lo lur sperit jam\u00e9s st\u00e0 segur, que no pot reposar, e tenen molt poca vergonya.<\/p>\n

Lo segon linatge \u00e9s de aquells qui executaren l\u2019acte com lo a\u00e7otaren, el clavaren, el ligaren, e\u00b7l coronaren d\u2019espines, e aquells qui jugaren la roba e li daven de grans galtades e, com lo hagueren alsat ab la creu, li scopien en la cara. E los senyals per con\u00e9xer aquests s\u00f3n que jam\u00e9s vos poden mirar en la cara de ferm, car prestament giren los hulls en terra o miren en altra part, e jam\u00e9s poden, sin\u00f3 ab gran treball, alsar los ulls al cel, ax\u00ed com fa aquest juheu qui vol \u00e9sser mon sogre. Teniu-y sment, que jam\u00e9s pot mirar en la cara la persona ni menys pot mirar al cel.<\/p>\n

Lo tercer linatge \u00e9s lo que devalla de Davit. Veritat \u00e9s que aquests y foren, emper\u00f2 no consentiren en res e, moguts de pietat, se posaren en temple de Salam\u00f3 e no volgueren veure tan gran maldat com feren a aquell home sant e just. E aquests tals que no y consentiren, ans feren tot lur poder en deliurar-lo de aquelles penes en qu\u00e8 era posat, s\u00f3n afables e de molta benignitat, e contracten ab pau e ab amor al pro\u00efsme e poden mirar per totes parts. E com yo sia de aquest linatge, no\u00b7m par que yo dega contaminar ne mesclar la noble sanch ab aquella de perpetual dolor, e lo linatge de mos fills fos menyscabat, que perdessen la successi\u00f3 de son dret linatge. E de tals juheus m\u00e9s tem la amistat d\u2019ells que la mort e\u00b7m daria gran c\u00e0rrech e vergonya de parlar ab ells.<\/p>\n

Com lo rey veu<\/a> la causa per qu\u00e8 lo juheu stava de voler lo matrimoni, no\u00b7l volgu\u00e9 for\u00e7ar, mas preg\u00e0\u2019l que en lo principi consent\u00eds en dar bona resposta a l\u2019altre juheu. Ell los afront\u00e0, e lo rey dix al juheu mercader com aquell seria content de complir lo matrimoni com la conquesta fos finida, emper\u00f2 lo jove juheu jam\u00e9s parl\u00e0 ni prom\u00e9s res de la sua boca. L\u2019altre, puix veu<\/a> que lo rey lo y dehia present l\u2019altre, don\u00e0 fe en les paraules del rey.<\/p>\n

Apr\u00e9s de a\u00e7\u00f2, lo rey concert\u00e0 ab lo juheu mercader que per al deset\u00e9n dia del mes ell seria davant la ciutat de Tremic\u00e9n e, hora de mijanit, ab la fosqua ells porien entrar.<\/p>\n

La hora assignada, lo rey, ab tots sos capitans, fon davant la ciutat de Tremic\u00e9n, e lo juheu no m\u00e9s en oblit la sua promesa, per casar sa filla, e ab gran dilig\u00e8ncia obr\u00ed la porta de la juheria. E lo rey prestament entr\u00e0 ab tota la gent e feu<\/a> la via del palau. Aqu\u00ed donaren gran combat e, per for\u00e7a d\u2019armes, entraren dins. Mataren lo rey de Tremic\u00e9n, los fills e l\u2019esposat e tots los altres, que a neg\u00fa no volgueren pendre merc\u00e9, sin\u00f3 a la gentil dama. Apr\u00e9s combateren lo castell e no\u00b7l pogueren pendre. Lo rey Scariano, no tenint-se all\u00ed per segur, delliber\u00e0 dexar tota la m\u00e9s gent dins la ciutat, per guardar-la, e ell part\u00ed ab la filla del rey de Tremic\u00e9n, qui anava tota plorosa per la mort de son pare, de sos germans e de son sposat, e pos\u00e0-la dins hun castell inespugnable. E dins la vila pos\u00e0 la gent d\u2019armes que havia portada, la qual all\u00ed era necess\u00e0ria. L\u2019altra feu<\/a> tornar en gu\u00e0rdia de la ciutat de Tremic\u00e9n.<\/p>\n

La cruel nova pervench a not\u00edcia del Capdillo e de Tirant, e per los moros ne fon fet molt strem dol, perqu\u00e8\u00b7s tenien tots per perduts e staven dient entre ells que m\u00e9s valia donar-se al rey Scariano, puix la major part del regne era perduda e lur rey e senyor era mort, que no star al perill de les batalles, e venint a v\u00e8nia, ell los hauria merc\u00e9.<\/p>\n

Tirant dix al Capdillo:<\/p>\n

\u2013Senyor, mal acort haveu pres. No us vullau donar fins que vejau lo per qu\u00e8. Si vostra merc\u00e8 se dona, qui sou huy lo major de tots, e teniu ac\u00ed deu m\u00edlia combatents e alguns castells e viles qui stan a obedi\u00e8ncia vostra, e encara aquesta ciutat, ab qu\u00e8\u00b7ns porem molt b\u00e9 defendre d\u2019ells. E com altra cosa no por\u00e0 fer vostra merc\u00e9, traureu gran partit del rey, que us torne totes vostres terres e us ne done m\u00e9s per donar-li aquesta ciutat ab los altres castells que encara no poseheix.<\/p>\n

Lo Capdillo tingu\u00e9 per bo lo consell que Tirant li dava, emper\u00f2 no\u00b7s podia aconortar de la mort del rey, e menys de sos fills. Tirant orden\u00e0 que fos tramesa una spia a la ciutat de Tremic\u00e9n per saber com era stada aquella tan gran e cruel destrucci\u00f3, car la dita ciutat era restada sots bona guarda e de capitans nobles e molt virtuosos. E que tan prestament la haguessen presa, sens haver-ne algun sentiment, staven-ne molt admirats. Apr\u00e9s saberen la veritat per hun home qui\u00b7ls vench, qui s\u2019i era trobat, e havien-li mort set fills en la entrada del palau e robada tota la casa, e la muller e los fills li tenien per for\u00e7a. E recit\u00e0\u2019ls com lo juheu havia tra\u00ffda la ciutat, e lo rey Scariano havia manat que li levassen tots los b\u00e9ns, e lo tra\u00ffdor, qui semblant maldat havia comesa contra son senyor, fos pres e ligat e, tot nuu, fos posat en lo costell untat de mel, e lo dia seg\u00fcent fos squarterat e donat a menjar als cans. E ax\u00ed fon fet. E dix lo rey que, de tra\u00ffdor, \u00bfqui se\u2019n podia guardar? Que lo joch que havia fet de son senyor, poria fer d\u2019ell e de la ciutat si mester era.<\/p>\n

Sabuda per Tirant tota la veritat e com la gent d\u2019armes era dins la ciutat e per los lochs qui eren prop staven aleujats, e com lo rey Scariano se n\u2019havia portada la filla del rey de Tremic\u00e9n en aquell fort\u00edssim castell de Mont T\u00faber, e Tirant pres deu h\u00f2mens, los quals sabien molt b\u00e9 la terra, e ab bons ginets aquests anaren fora, cam\u00ed al castell de Mont T\u00faber, e en la nit se posaren en aguayt dins una casa, la qual se nomenava l\u2019Antiga Mesquita.<\/p>\n

Com fon quasi dia clar, prengueren dos moros. E a\u00e7\u00f2 fe\u00ffen per saber lengua del rey, hon era e la manera de son viure quina era. E sab\u00e9 com ell e la novella reyna staven alt en lo castell ab LX cavallers per guardar-lo, sens aquells qui eren asoldadats per fer la guayta de nit e de dia. E baix en la vila havia mil h\u00f2mens d\u2019armes. Sabut a\u00e7\u00f2, Tirant los feu<\/a> soltar, y ell ab los altres passaren entorn del castell per veure la disposici\u00f3 de aquell.<\/p>\n

Apr\u00e9s se\u2019n torn\u00e0 Tirant dins la ciutat e orden\u00e0 cent h\u00f2mens ab pichs e ab axades, e tram\u00e9s-los en hun pont e dix-los que si ve\u00ffen venir los enemichs rompessen lo pont, a fi que la gent d\u2019armes no poguessen passar, e haurien a voltar, per passar aquell riu, una bona jornada. E aquella jornada los nohia molt per \u00e7o com havien a voltar per molts barranchs e per lochs e viles que no eren en lur poder. E de la ciutat de Tremic\u00e9n fins all\u00e0 hon era lo rey havia bones tres jornades, e de la ciutat hon Tirant era fins al castell hon lo rey Scariano habitava, havia IX leg\u00fces. Lavors Tirant part\u00ed ab tota la gent e anaren davant lo castell hon lo rey era. Com lo rey los veu,<\/a> arm\u00e0\u2019s. Ab tots los seus, ixqueren a la porta de la vila per fer armes, emper\u00f2 Tirant ni lo Capdillo no consentiren que los seus se acostassen, sin\u00f3 que corregueren tot lo camp entorn del castell e portaren-se\u2019n molt bestiar de gros e de menut, e tornaren-se\u2019n a la ciutat.<\/p>\n

E Tirant molt sovint los vesitava e mostrava\u2019s davant lo castell, e moltes vegades s\u2019i aturava dos o tres dies. Com no tenien qu\u00e8 menjar, tornaven-se\u2019n.<\/p>\n

Segu\u00ed\u2019s hun dia que Tirant ixqu\u00e9 al portal de aquella ciutat, fatigat de sos dolorosos pensaments. E pasejant-se, pensava en la dolor en qu\u00e8 havia dexada la princessa e en lo dan de Plaerdemavida, e ax\u00ed mateix, com tota la parentela sua eren detenguts catius en poder de moros e no sabia si se n\u2019an\u00e0s ni si los moros consentirien la sua partida. E stant ocupat en aquests adolorits pensaments, ixqu\u00e9 per lo portal de la ciutat hun catiu cresti\u00e0, de albanesa naci\u00f3, plorant e fent grans lamentacions per \u00e7o com son senyor lo havia cruelment batut ab vergues e fe\u00ffa\u2019l anar a cavar en hun ort que tenia prop de la ciutat. Tirant conexia lo catiu per quant havia parlat moltes voltes ab ell, e conexia que era prou discret. Hagu\u00e9\u2019n gran compassi\u00f3 e, pensant com ell no tenia neg\u00fa de qui pogu\u00e9s fiar, crid\u00e0 l\u2019esclau e ab pietat li feu<\/a> principi a semblants paraules.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCXI<\/h2>\n

COM TIRANT PROM\u00c9S AL CATIU DE FER-LO FRANCH<\/p>\n

\u2013La fortuna cruel \u00e9s sempre enemiga dels h\u00f2mens miserables, e majorment de aquells qui s\u00f3n de poch \u00e0nimo, qui no poden comportar la lur tribulaci\u00f3 ni la pena que senten. E recordant-me dels meus mals, tinch compassi\u00f3 de tu, car si\u00b7t vols, tu pots \u00e9sser causa de ton b\u00e9, e que yo t\u2019estim\u00e0s molt, que segons la obra demostra e evidents senyals, tu deus \u00e9sser home valent\u00edssim, com tingues m\u00e9s dolor que no mostres, e com est vengut en cars que yo stava en los meus trists pensaments, ab aquella certa rah\u00f3 que\u00b7ls catius poden \u00e9sser detenguts. \u00bfE qui \u00e9s aquell qui dubta molt m\u00e9s lo perdre de \u00e7o que ell t\u00e9, que lo que ell spera de tenir, encara que la speran\u00e7a dega \u00e9sser vera? (E per \u00e7o, b\u00e9 considerant, molt manifestament se veu la mort mia per la longa abs\u00e8ncia de la cosa que desige servir). E la novella pietat de les dolors del cativeri te fan star trist e adolorit. \u00a1O, desaventurat del meu cor, qui plora de pietat per la dolor que\u00b7t veig posseyr! E si mort no te\u2019n segueix, vida m\u00e9s p\u00e8ssima que mort te\u2019n seguir\u00e0. E per \u00e7o te vull pregar que, si tu vols seguir lo meu voler, ser\u00e0s posat per mi en franca libertat de anar o de aturar, tant com volr\u00e0s, ab condici\u00f3 tal que comportes \u00e9sser a\u00e7otat per lo camp ab correja, que no\u00b7t fa\u00e7a gran mal, e que\u00b7t tallen hun poch de les horell<e>s,<\/sup><\/a> per \u00e7o que tu sies causa de pendre lo castell de Mont\u00faber hon lo rey st\u00e0. E si la cosa s\u2019esdev\u00e9 ax\u00ed com yo crech, tu pories att\u00e9nyer de \u00e9sser hun gran senyor; e si lo cars no s\u2019acerta, restar\u00e0s en franca libertat, e bona vida que en companyia mia no\u00b7t fallir\u00e0.<\/p>\n

No tard\u00e0 lo cresti\u00e0 catiu en fer principi a tal resposta.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCXII<\/h2>\n

RESPOSTA QUE FEU<\/a> LO CRESTI\u00c0 CATIU A TIRANT<\/p>\n

\u2013D\u00e9u sol \u00e9s aquell qui sab la voluntat del meu cor. E les paraules per vostra merc\u00e9 a mi referides han donat confort a la mia \u00e0nima, de qu\u00e8 us ne reste tant obligat que no \u00e9s cosa alguna que\u00b7m man\u00e0sseu, que\u00b7m fos possible de fer, que yo no la fes, conexent tanta pietat e miseric\u00f2rdia que haveu envers mi mostrada, car la molta necessitat que tinch de cobrar la perduda libertat me constreny en fer tot lo que\u00b7m maneu, considerada la mala vida que comporte, e per lo vostre molt mer\u00e9xer que m\u2019i obliga. E si amor no fos stada, no fora<\/a> yo vengut en lo que so<\/a>, car lo delit me giny\u00e0 en plaure\u2019m e, no havent-me plagut amor ax\u00ed com me plagu\u00e9, no passara yo tals penes. Per qu\u00e8\u00b7m clam de amor o de la mia ignos\u00e8ncia, qui \u00e9s stada causa de aquestes dolors, pensaments trists e l\u00e0gremes, qui serien lunyades de mi e la trista vida. Emper\u00f2 quesvulla que sia stat de mi, ni puga \u00e9sser, yo so<\/a> prest de obeyr tot lo que\u00b7m maneu, no dubtant en res del dan ni perill que\u00b7m pogu\u00e9s seguir. E per la molta virtut que en v\u00f3s tinch coneguda, me obligue no solament en servir-vos, mas encara a sostenir qualsevulla perill de mort per la senyoria vostra, no fent stima neguna del treball de les orelles, ne qualsevulla altra lesi\u00f3 que en la mia persona fer-se puxa.<\/p>\n

Tirant li regraci\u00e0 la sua bona voluntat e dix-li:<\/p>\n

\u2013Yo\u00b7t promet, a fe de cavaller, de jam\u00e9s menjar fins que t\u2019haja posat en libertat.<\/p>\n

E prestament Tirant se part\u00ed del catiu e an\u00e0 a parlar ab lo Capdillo e, dels diners que tenia, rescat\u00e0 lo catiu per cent dobles. E l\u2019endem\u00e0 partiren de la ciutat ab tota la gent, ax\u00ed com altres voltes havien acostumat. Apr\u00e9s que hagueren corregut tot lo camp, atendaren-se prop de la vila hon lo rey era, e molts dels de la vila ja no u stimaven res en veure\u2019ls venir, car sabien b\u00e9 que poch dan los podien fer, que no portaven bombardes ni neguna artelleria, ni tenien atreviment de aturar-y m\u00e9s per \u00e7o com, si u fessen, prestament foren aqu\u00ed tota la gent del rey. E los de la vila molt sovint, ab lic\u00e8ncia e voluntat del rey, e ab voluntat de Tirant e del Capdillo, los aseguraven e venien tots dies a parlament.<\/p>\n

E aquell dia entre los altres, se segu\u00ed que lo rey tram\u00e9s dos cavallers qui\u00b7ls digueren que si\u00b7s volien concordar ab ell, que\u00b7ls faria moltes gr\u00e0cies e donatius. E lo Capdillo e Tirant los digueren que no\u00b7n volien hoyr negun partit, ans eren disposts en venjar la mort del rey de Tremic\u00e9n e de sos fills. Apr\u00e9s del parlament tengut, Tirant, ax\u00ed com acostumava altres voltes, tostemps los fe\u00ffa fer coŀlaci\u00f3, e aquell dia tingu\u00e9 concertat ab l\u2019alban\u00e9s ax\u00ed com se segu\u00ed.<\/p>\n

Apr\u00e9s feta la coŀlaci\u00f3, l\u2019alban\u00e9s se acost\u00e0 hon stava l\u2019argent e furt\u00e0 hun picher d\u2019argent molt gran e ben daurat. E com se n\u2019anava, aquell qui guardava l\u2019argent pres-se a cridar grans crits, en tal forma que Tirant, qui parlava ab los h\u00f2mens de la vila, deman\u00e0 quina remor ne quins crits eren aquells. E tots veren c\u00f3rrer a l\u2019alban\u00e9s e molts que detr\u00e0s li corrien, e veren com fon pres e portaren-lo davant los capitans. Lo qui era guarda de l\u2019argent lo portava per los cabells, e dix:<\/p>\n

\u2013Senyor, yo us requir vos pl\u00e0cia voler-me fer just\u00edcia de aquest ladre manifest qui m\u2019ha furtat aquest picher d\u2019argent.<\/p>\n

Tirant volgu\u00e9 que lo Capdillo parl\u00e0s primer, e dix:<\/p>\n

\u2013Yo done de sent\u00e8ncia que sia penjat.<\/p>\n

Resp\u00f2s Tirant, e dix:<\/p>\n

\u2013Senyor Capdillo, no som ara en temps de matar gent, si en batalla no. Yo us prech li sia mudada la sent\u00e8ncia que sia a\u00e7otat per lo camp e les orelles tallades.<\/p>\n

E ax\u00ed fon fet, en pres\u00e8ncia dels cavallers de la vila que all\u00ed staven parlant ab ell. E apr\u00e9s de les orelles tallades, li ligaren lo picher al coll e a\u00e7otant-lo entorn del camp. E la tercera vegada que\u00b7l passaren davant la vila, don\u00e0 gran tirada, deslig\u00e0\u2019s les mans e pres-se a c\u00f3rrer devers la vila. E l\u2019alguazir del camp corrent detr\u00e0s ell, dex\u00e0\u2019s caure en terra, e l\u2019alban\u00e9s hagu\u00e9 temps de poder entrar dins la vila; e los qui staven al mur, ab ballestes lo defeneren tant que no\u00b7l pogueren haver.<\/p>\n

Los de la vila lo pujaren al castell hon lo rey era, e veu-lo<\/a> tot nuu e ben a\u00e7otat, ab les orelles tallades e tot ple de sanch. Hagueren-ne ell y la reyna gran pietat, e feren-li donar una camisa e roba per a vestir, e lo rey lo giny\u00e0 que ell hagu\u00e9 lo picher, e pres-lo de sa casa.<\/p>\n

Tirant feng\u00ed que li despla\u00ffa molt la fuyta de l\u2019alban\u00e9s, e dix als cavallers que all\u00ed eren pregassen al rey que li volgu\u00e9s restituhir l\u2019ome, e si fer no u volia, quants ell ne prengu\u00e9s dels seus, tots los faria matar o levar les mans e los peus, e lo nas ab les orelles. Resp\u00f2s lo rey que no fes compte que lo y don\u00e0s, e si fe\u00ffa la guerra cruel, que si ell lo podia pendre, que ell faria pijor d\u2019ell que ell no havia fet de aquell. Tirant no cur\u00e0 de tenir m\u00e9s rahons, sin\u00f3 que part\u00ed e torn\u00e0-se\u2019n ab tota la gent a la ciutat d\u2019on eren partits.<\/p>\n

E l\u2019alban\u00e9s, per donar rah\u00f3 de si matex al rey Scariano, a estil de semblants paraules feu<\/a> principi.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCXIII<\/h2>\n

LO RAHONAMENT QUE L\u2019ALBAN\u00c9S FEU<\/a> AL REY SCARIANO<\/p>\n

\u2013La despullada speran\u00e7a de la amargosa vida que tots los dies que tinch a passar, me co<n>vendr\u00e0<\/sup><\/a> a sostenir m\u00e9s que a tot altre adolorit. E per \u00e7o no dech tembre la mort, mas tem la dolor qui\u00b7m for\u00e7a alguna volta la mia gran confusi\u00f3, per haver perdut dels principals membres e la honor y fama. Considerats los cruels vituperis que\u00b7m s\u00f3n stats fets, tement de a\u00e7\u00f2 la inf\u00e0mia que me\u2019n por\u00e0 seguir si \u00e9s sentit, lo meu sperit demana de a\u00e7\u00f2 grand\u00edssima venjan\u00e7a de aquest tra\u00ffdor e celerat capit\u00e0, qui per sa mis\u00e8ria nos matava de pura fam. E si he com\u00e9s aquest crim, ne \u00e9s stada causa que per sola necessitat s\u2019\u00e9s fet e no per altra rah\u00f3. Emper\u00f2, senyor, si vostra exceŀlent senyoria me dona lic\u00e8ncia de anar e de venir, yo us portar\u00e9 cont\u00ednuament nova de la pr\u00e0tica de vostres enemichs, e lo que volen fer y a hon van, per \u00e7o que lo dia que la lur desaventura los conduyr\u00e0, puga la vostra altesa fer d\u2019ells com f\u00e9s de aquell fam\u00f3s e iŀlustr\u00edssim rey de Tremic\u00e9n.<\/p>\n

Dix lo rey:<\/p>\n

\u2013Yo so<\/a> molt content que\u00b7s fa\u00e7a, e pots anar e tornar tota hora que vulles.<\/p>\n

E man\u00e0 a totes les guardes que l\u00edberament lo dexassen passar. E de a\u00e7\u00f2 lo rey ne deman\u00e0 de consell a alguns dels seus cavallers e tots li digueren:<\/p>\n

\u2013Senyor, aquest home \u00e9s stat molt of\u00e9s per los seus e tota cosa far\u00e0 per portar-los a total destrucci\u00f3 en l\u2019\u00e0nima y en lo cors. Per\u00f2, ab tot a\u00e7\u00f2, ser\u00e0 bo li sia tengut sment en son viure.<\/p>\n

L\u2019alban\u00e9s se part\u00ed del castell per una porta falsa sens que per neg\u00fa de la vila no fon vist ne sentit, e dretament se n\u2019an\u00e0 a Tirant e recit\u00e0-li tot lo que era stat dit ne parlat. E Tirant li don\u00e0 VII dobles e III reals e mig e diners menuts, e una spasa e una sistella de pr\u00e9cechs, per \u00e7o com en aquella vila no n\u2019i havia, car Tirant havia fet tallar tots los arbres e guastar tota aquella orta entorn de la vila. E dix-li Tirant:<\/p>\n

\u2013Dir\u00e0s al rey, en secret, per \u00e7o que m\u00e9s fe sia a tu atribu\u00ffda, com yo fas pastar molt pa per \u00e7o com dech \u00e9sser en vista sua dins tres o quatre dies.<\/p>\n

L\u2019alban\u00e9s se part\u00ed de Tirant e, com fon al castell, lo rey Scariano lo reb\u00e9 graciosament. L\u2019alban\u00e9s li present\u00e0 los pr\u00e9cechs a la reyna, e lo rey y pres m\u00e9s plaer que si li hagu\u00e9s dada una vila, per \u00e7o com conegu\u00e9 que la reyna y havia pres gran plaer, car des que la tenia en son poder no la havia vista riure ni alegrar, per b\u00e9 que molt sovint li fe\u00ffa present de semblants paraules.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCXIIII<\/h2>\n

LO CONORT QUE FA LO REY ESCARIANO A LA SUA DAMA<\/p>\n

\u2013La molta amor que a tu, noble senyora, porte, ne \u00e9s stada causa la tua singular bellea e avisat entendre, car la comuna benvolen\u00e7a tota enamorada pensa avan\u00e7a, conexent en una sola vista la singularitat de ta inestimable v\u00e0lua, la qual me ha despossehit de tota ma libertat. E m\u00e9s temps la mia vida no\u00b7s pot allargar sin\u00f3 del que volunt\u00e0riament a tu plaur\u00e0 consentir-me. Demanar t\u2019\u00e9, de merc\u00e9, puix tanta discreci\u00f3 e virtut poseheys, que\u00b7t vulles dexar de plorar, e alegrar-te. E no vulles dar tantes penes a tu ni a mi, car la tua noblea b\u00e9 deuria \u00e9sser contenta de mi, qui so<\/a> jove e rey tan poder\u00f3s qui\u00b7t far\u00e9 portar corona real e ser\u00e0s senyora de mi e de tants pobles qui\u00b7t besaran la m\u00e0. Si\u00b7t dol la mort de ton pare, germans e esposat, fes compte que tamb\u00e9 s\u2019avien de morir, e pots-te b\u00e9 aconortar que no has perdut res, car yo vull \u00e9sser pare, jerm\u00e0 e marit, e catiu, que pots fer de mi tot lo que plasent te ser\u00e0. E com dia e nit te veja lamentar, pensar pots que torna en gran dan de la tua noble persona, car certament enujada deuries \u00e9sser de lansar tantes l\u00e0gremes. Per qu\u00e8, senyora e vida mia, vulles dar fi a tota manera de dolre, e vulles pendre sperit de confortaci\u00f3 e de rep\u00f2s, oferint-me a tu en tot quant te sia plaent e a mi possible de complir.<\/p>\n

E no dix m\u00e9s, sperant ab singular desig la bona resposta de la gentil dama. No tard\u00e0 la adolorida reyna, ab humil gest, a son dir ab tal stil fer principi.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCXV<\/h2>\n

RESPOSTA QUE FA LA REYNA AL REY SCARIANO EN STIL DE LAMENTACI\u00d3<\/p>\n

\u2013Dura cosa e cruel \u00e9s a mi hoyr paraules de consolaci\u00f3, car tants e tals s\u00f3n los mals que la trista vida mia ha aconseguits, que no tinch jam\u00e9s speran\u00e7a d\u2019esdevenidora alegria, car la mia adolorida \u00e0nima no troba rep\u00f2s sin\u00f3 ab scampament de l\u00e0gremes, e per \u00e7o ab strema amargor te parlar\u00e9, car la mia simplicitat merita major fe que la tua no \u00e9s. E si les mies lamentacions merexen algun b\u00e9, creure pots sens altra ocasi\u00f3 que la abund\u00e0ncia de tan gran scampament de l\u00e0gremes que los meus ulls lansen nit e dia, que de dolre\u2019m tinch molt gran rah\u00f3. E s\u00e9 que a la tua amor e a la d\u00e8bita pietat en una hora satisfer pogu\u00e9s. Donchs, puix me has tant ofesa, suplich-te no\u00b7m vulles m\u00e9s ofendre en tolre\u2019m lo major delit que en aquest cars yo puch att\u00e9nyer, \u00e7o \u00e9s, de lamentar per la dolorosa e cruel mort de aquell tan virtu\u00f3s rey qui solia \u00e9sser de Tremic\u00e9n, pare meu, la mort del qual t\u00e9 tant turmentada la mia \u00e0nima. E les mies penes se aleujaran quant, acabades de destiŀlar les mies adolorides l\u00e0gremes, en loch de aquelles los meus ulls ploren gotes de sanch.<\/p>\n

E reputaria a mi per santa si podia imitar aquella Adriana o a Fedra, S\u00edpile o \u00c8none, qui per donar fi a lurs penes se mataren. E a\u00e7\u00f2 seria la major ofensa que yo\u00b7t poria fer, que venjaria la mort del meu pare. E encara que la mia dolor sia molt major que de totes les altres dones, no cur de manifestar-la, car prou me basta yo\u00b7m sia certa, car en lo m\u00f3n no poria restar per exemple, tantes n\u2019i ha hagudes de malfadades e adolorides Donchs, trista de mi, de molta dolor stich abrasada e no s\u00e9 ab quin ferro puxa dar fi a la mia alegria, car, si pens\u00e0s que per a\u00e7\u00f2 lo meu pare tingu\u00e9s de resuscitar, ja fora<\/a> fet. \u00a1O, trists jermans, qui sou stats compresos de la dura mort! Los quals en les mies adversitats sou entrats en los ulls de mi, trista, e per vosaltres sens amor so<\/a> tractada. Als exceŀlents e animosos reys e pr\u00ednceps e als humils e devots servents de amor e<n>drece<\/sup><\/a> mes lamentacions, com a persona irada e fora de tot bon prep\u00f2sit de b\u00e9 obrar, car a mi sola no aminva la dolor, ans me aumenta cascun dia, car passe la tenebrosa nit incessantment ab dolorosos suspirs, car, per la humana generaci\u00f3 temerosa de la mort, me costreny que, vulla o no, necess\u00e0riament he enseguir la tua voluntat, car la pot\u00e8ncia femenil no pot resistir a les tues forces, majorment per yo \u00e9sser sotsmesa ab viol\u00e8ncia en ton poder, car b\u00e9\u00b7s pertany per humanitat al rey haver compassi\u00f3 dels miserables e la pietat humana \u00e9s plasent a Deu e al m\u00f3n.<\/p>\n

E de all\u00ed\u00b7s part\u00ed la adolorida reyna, entrant-se\u2019n en una cambra destiŀlant dels seus ulls vives l\u00e0gremes e adolorits sospirs.<\/p>\n

Apr\u00e9s que l\u2019alban\u00e9s hagu\u00e9 fet son present, mostr\u00e0 al rey los diners que tenia e dix-li:<\/p>\n

\u2013Senyor, mire la senyoria tua aquests diners que he levats per for\u00e7a a hun home dels enemichs. E si yo y vaig sovint ne portar\u00e9 moltes coses, car yo tinch hun parent meu ben acostat qui st\u00e0 en servey de aquest malvat de capit\u00e0 e, tot quant s\u2019i fa, m\u2019o diu tot en secret. E ara, senyor, me ha dit, perqu\u00e8 la senyoria tua sia avisada, com fa pastar molt pa e provesi\u00f3 de moltes vitualles per venir ac\u00ed. Teniu temps per a proveyr si\u00b7l por\u00e0s desbaratar e rompre\u2019l, car en la guerra totes coses de ast\u00facia aprofiten molt als h\u00f2mens guerrers, majorment a tu, qui est rey tan poder\u00f3s. E si est astuci\u00f3s en la guerra, bastes a \u00e9sser senyor del m\u00f3n e ab lo teu fort bra\u00e7, conquistar aquell.<\/p>\n

Lo rey pres molt gran plaer en les rahons de l\u2019alban\u00e9s e dix:<\/p>\n

\u2013Ara veur\u00e9 yo ton parent si t\u2019a<\/a> dita veritat.<\/p>\n

E al tercer dia Tirant arrib\u00e0 e aleuj\u00e0\u2019s en lo loch hon acostumava les altres voltes. Lo rey don\u00e0 gran fe en les paraules de l\u2019alban\u00e9s e lo rey volgu\u00e9 que fos l\u2019alban\u00e9s una de les principals guaytes del castell, e don\u00e0-li per companyia VI h\u00f2mens fidel\u00edssims e de lonch temps servidors d\u2019ell. E com aquest alban\u00e9s venia la tanda de la sua guayta, havia comprades algunes lepolies e convidava a tots aquells qui eren de la sua guayta a menjar e a beure. E venia-li la sua tanda de V en V dies.<\/p>\n

Tirant se\u2019n torn\u00e0 passats III dies que\u00b7s fon aturat e tractaven cont\u00ednuament de conc\u00f2rdia ab lo rey. E Tirant alargava tostemps la conc\u00f2rdia tant com podia. A\u00e7\u00f2 dur\u00e0 b\u00e9 dos mesos, e Tirant cont\u00ednuament anant e venint, e quasi ja no fe\u00ffe mal a neg\u00fa. E lo rey fe\u00ffa anar molt sovint l\u2019alban\u00e9s al camp de Tirant, per \u00e7o que port\u00e0s fruytes e confits per a la reyna. E hun dia port\u00e0 una adzembla carregada de vi e una spasa plena de sanch. Com fon davant lo rey, dix-li:<\/p>\n

\u2013Senyor, yo sab\u00ed que\u00b7l capit\u00e0 fe\u00ffa portar molt vi per fornir la ciutat e, sabent a\u00e7\u00f2, so<\/a> exit al cam\u00ed. E hun adzembler era restat m\u00e9s atr\u00e0s dels altres. He-li dat ab una pedra per los costats que\u00b7l met\u00ed per terra. Apr\u00e9s, ab aquest bast\u00f3 li don\u00ed tantes bastonades que\u00b7l lex\u00ed per mort. Lev\u00ed-li aquesta spasa e l\u2019adzembla, qui era carregada del m\u00e9s singular vi que yo grans dies haja vist. Per qu\u00e8\u00b7t suplich, senyor, que\u00b7m vulles dar lic\u00e8ncia que puga parar taverna ac\u00ed. E com aquest ser\u00e0 acabat, yo\u00b7n furtar\u00e9 ho\u00b7n comprar\u00e9 m\u00e9s. E tot dan, mal e desonor que fer-los puga, yo u far\u00e9.<\/p>\n

Lo rey fon molt content. E v\u00e9reu cascun dia venir a beure molts moros. E cascuna nit que l\u2019alban\u00e9s fe\u00ffa la guayta, se\u2019n pujava alt en la torre hun gran barral de vi e dava molt b\u00e9 a beure a tots sos companyons. E tots los moros prenien gran plaer de fer ab ell companyia.<\/p>\n

Com Tirant hagu\u00e9 praticat moltes voltes ab lo rey Scariano e ab los seus, e anar e tornar molt sovint ab tota la gent d\u2019armes, e fon ben cert e veu<\/a> per speri\u00e8ncia la gran fe que lo rey Scariano dava a l\u2019alban\u00e9s, Tirant feu<\/a> fer una cap\u00e7a redona de ferro ab forats poquets entorn e, venguda la nit que la traci\u00f3 se devia fer, que era la tanda que l\u2019alban\u00e9s devia guaytar, pos\u00e0 brases enceses de carb\u00f3 dins la cap\u00e7a e per los petits forats y entrava vent, que no\u00b7s podia apagar lo foch, e pos\u00e0 la cap\u00e7a en hun tros de cuyro enbolicada, pos\u00e0-la\u2019s als pits. Com foren a la torre del Sper\u00f3 per fer la guayta e sos companyons staven bevent, l\u2019alban\u00e9s amag\u00e0 la cap\u00e7a dins hun forat perqu\u00e8 lo foch no s\u2019apag\u00e0s. E tenien all\u00ed huns grans tabals e, bevent e sonant, stigueren quasi fins a la mijanit. E en lo vi havien de singulars licors posades per fer dormir, segons se pertanyia. Les guaytes se adormiren ab lo delit\u00f3s beure, en tal punt que jam\u00e9s se despertaren. Com l\u2019alban\u00e9s veu<\/a> que lo sobreguayta era ja passat e les guardes dormien, pres la cap\u00e7a del foch e, ab una capa que vestia, amag\u00e0 la lum. E pres una palleta e enc\u00e9s-la, e pos\u00e0-la per hun forat de la paret que mirava devers lo camp. E a\u00e7\u00f2 feu<\/a> tres vegades.<\/p>\n

E Tirant prestament conegu\u00e9 lo senyal que entre ells era stat ampr\u00e9s e prestament se part\u00ed del camp ab molt poca gent. E tota l\u2019altra gent rest\u00e0 armada e en orde per a quant serien demanats, e lo Capdillo per capit\u00e0 d\u2019ells. E per la molta aygua que y havia, fon for\u00e7at a Tirant e als seus de passar prop de un altra torre. E l\u2019alban\u00e9s fe\u00ffa molt gran remor dels tabals e fon gran sort, com pass\u00e0 Tirant prop de la torre, que no foren sentits com ells foren prop. E los de la guayta cridaven e de\u00ffen: Bona guayta, bona ells passejaven ferm e cuytaven X o XII passos e, com ells callaven, ells s\u2019aturaven. E ax\u00ed u feren fins que hagueren passada la torre e foren plegats a la torre del Sper\u00f3. E Tirant feu<\/a> detenir la gent e tot sol acost\u00e0\u2019s al peu de la torre e trob\u00e0 una corda prima que l\u2019alban\u00e9s lansada havia. E l\u2019altre cap de la corda se havia ligada a la cama per \u00e7o que si per cars de mala sort se adormia, que tirant la corda se despert\u00e0s. Per\u00f2 ell jam\u00e9s se dex\u00e0 de tocar los tabals e, scassament ell sent\u00ed menejar la corda, que fon prestament a vora de la torre e tir\u00e0 la corda que pujava una scala de cordes e lig\u00e0-la molt fort en la muralla, e apr\u00e9s ne lig\u00e0 altra. Tirant puj\u00e0 primer e veu<\/a> aquells que dormien. Dix a l\u2019alban\u00e9s:<\/p>\n

\u2013\u00bfQu\u00e8 farem de aquests h\u00f2mens?<\/p>\n

\u2013Senyor-resp\u00f2s ell, dexau-los star, que no st\u00e0 en lur poder de fer negun dan.<\/p>\n

Ab tot a\u00e7\u00f2 Tirant ho volgu\u00e9 veure e trob\u00e0\u2019ls a tots VI degollats e plens de sanch. E vist a\u00e7\u00f2, puj\u00e0 la gent, e acomanaren los tabals a hu dels qui eren pujats e forniren molt b\u00e9 de gent la torre. E los que pujaren foren CLX.<\/p>\n

Lavors l\u2019alban\u00e9s pos\u00e0\u2019s primer e devallaren a la cambra de l\u2019alcayt. Com l\u2019alcayt veu<\/a> tanta gent, lev\u00e0\u2019s tot nuu e pres una spasa en la m\u00e0 e feu<\/a> una poca de defensi\u00f3. Tirant, ab una visarma, li don\u00e0 sobre lo cap, que lo y part\u00ed en dues parts, que lo cervell ne an\u00e0 per terra. La muller se pres a cridar.<\/p>\n

L\u2019alban\u00e9s, qui\u00b7s trob\u00e0 m\u00e9s prop, feu<\/a> d\u2019ella lo que Tirant havia fet de son marit. Apr\u00e9s anaren per lo castell posant los forrellats en les portes de les cambres, e tanta era la remor dels tabals que neg\u00fa no sentia res.<\/p>\n

Pujaren alt per les torres e pensaven-se, los qui fe\u00ffen la guayta, que aquells eren de la sobreguayta e no\u00b7ls de\u00ffen res. E com los eren prop, lansaven-los de les menes del castell avall. E la hu de aquests caygu\u00e9 de la barbacana e don\u00e0 en l\u2019aygua del vall e estalvi\u00e0\u2019s, que m\u00e9s fon la temor que lo mal que\u00b7s feu<\/a>, e prestament fon levat, e pos\u00e0 grans crits per la vila e tothom se lev\u00e0. La nova an\u00e0 per la vila, e per lo castell encara no u sabien, sin\u00f3 per hun home que stava en les m\u00e9s baxes cases e pexcava. Sent\u00ed donar aquell gran colp, obr\u00ed les portes de la sua cambra e sent\u00ed molta gent dins lo castell, pres-se a cridar molt grans crits e fon for\u00e7at que u sentissen per tot lo castell. E com volien exir de les cambres, les trobaven tancades. Lo rey, que dormia dins la torre maestra, feu-se<\/a> all\u00ed fort ab la reyna e ab una cambrera.<\/p>\n

E vengut lo dia, posaren moltes banderes per totes les torres del castell, e feren molt grans alimares e alegries. E tots los forasters qui dins la vila eren, la desempararen e fogiren. Lo Capdillo, qui veu<\/a> lo castell pres e los altres qui fogien, don\u00e0 apr\u00e9s d\u2019ells e apreson\u00e0\u2019n molts. E com torn\u00e0, aleujaren molta gent dins la vila, e l\u2019altra en la barbacana e per los orts, prop de la vila. Apr\u00e9s lo Capdillo puj\u00e0 alt al castell e veu<\/a> que neg\u00fa dels seus mort ni nafrat no y havia. Fon lo m\u00e9s admirat home del m\u00f3n e cre\u00ffa que Tirant la sua natura m\u00e9s se mostrava ang\u00e8lica que humana, que neguna cosa que volgu\u00e9s fer no li era impossible. E ab stil de semblants paraules feu<\/a> principi a hun tal parlar.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCXVI<\/h2>\n

COM LO CAPDILLO LAGOTEJ\u00c0 A TIRANT PER CONDUIR-LO A SON VOLER<\/p>\n

\u2013\u00a1O, cosa justa rahonar la gravitat de aquell qui de virtuts tots los altres avan\u00e7a! \u00bfAb quina lengua por\u00e9 yo recitar als ho\u00ffnts la stima de la tua valor? \u00a1O, cavaller engendrat en lo cel! Les tues virtuts per obra se demostren tu qui est ni qu\u00e8 pots fer, car tens gr\u00e0cia que totes les coses te obehexen. E de molt te reste obligat com has aleujada la mia \u00e0nima dels trists pensaments que t\u00e9, car la fortuna m\u2019\u00e9s tant favorable que per mij\u00e0 teu yo puxa lo meu desig complir de fer complida e honorosa venja de aquell glori\u00f3s rey, mon senyor, qui ab tanta crueldat li fon tolta la vida, e per company\u00f3 lo meu fill, qui en loch meu succehir devia.<\/p>\n

E per la molta amor que\u00b7t porte, tinch confian\u00e7a en tu que\u00b7m consentir\u00e0s que done fi a mos fatigosos treballs, per hon dar\u00e9 tanta pena a aquest cruel de rey fins a tant que la sua \u00e0nima li trameta als inferns. E a la reyna, qui nora solia \u00e9sser mia, li sia dada mort, per \u00e7o com yo, ab lo poder que tinch, puxa pendre la real corona del regne de Tremic\u00e9n. E per \u00e7o, cavaller de linatge e de sanch clara, nobles s\u00f3n los teus costums; suplich-te que\u00b7m perdones com no t\u2019\u00e9 feta aquella honor que la tua molta gentilea \u00e9s merexedora, car la mia ignor\u00e0ncia merita lo perd\u00f3. E yo veig clarament los senyals que la tua profecia manifesten, que yo so<\/a> en recort que, com tu cayguist, te ho\u00ffren dir que tu devies conquistar tota aquesta terra. E per quant veig los principis bons, no\u00b7s pot presumir sin\u00f3 que la fi ser\u00e0 molt millor. E prech-te que ab dilig\u00e8ncia enseguexques lo meu voler, \u00e7o \u00e9s, dar prestament fi en la conquesta, majorment ara, que la vida \u00e9s aspra e la fortuna que tenim per part nostra pr\u00f2spera, se deuen executar les coses. E facen-se una volta los fets, que apr\u00e9s los remeys ells se vendran, car la lengua \u00e9s strument ab lo qual casc\u00fa conduex en dir lo que vol<\/span>.<\/p>\n

No tard\u00e0 Tirant en satisfer al parlar del Capdillo, e feu-li<\/a> present de tal resposta.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCXVII<\/h2>\n

RESPOSTA QUE FA TIRANT AL CAPDILLO<\/p>\n

\u2013No deu \u00e9sser perm\u00e9s per art de cavalleria a negun cavaller, per vil\u00e0 que sia, que dega retre mal per mal. Quant m\u00e9s deu guardar lo cavaller virtu\u00f3s de ofendre l\u2019art de cavalleria e de gentilea Car m\u00e9s honor se fa lo qui perdona a son enemich que aquell qui\u00b7l mata<\/span>, e majorment com l\u2019enemich \u00e9s tal e tant virtu\u00f3s que en lo mal que ha fet no tinga culpa, per mantenir bona querella, car tal home com aquest rey \u00e9s ax\u00ed virtu\u00f3s en tots sos actes, segons fins ac\u00ed per speri\u00e8ncia se mostra. E encara que haja mort lo rey, ton senyor, no\u00b7n sies admirat, com ell fins ac\u00ed haja feta la guerra molt justa e ab gran rah\u00f3. E si per sos peccats lo rey \u00e9s mort, segons per la senyoria tua so<\/a> informat, e noresmenys ne tinch major not\u00edcia, car en aquell cars, com yo fuy tram\u00e9s a ell per embaxador, no\u00b7m fos tan alargat de parlar, ell no m\u2019haguera referida la sua just\u00edcia. Ara, puix s\u00e9 que ab justa causa ell fe\u00ffa la guerra, D\u00e9u ha pagat a ton senyor segons sos m\u00e8rits.<\/p>\n

E si la fortuna ha portat aquest rey en nostres mans, per \u00e9sser jove de XXII anys deu-li hom lexar complir la sua virtuosa vida. E \u00e9s pr\u00f2pia cosa e necess\u00e0ria als cavallers sobre los seus gloriosos actes, perqu\u00e8\u00b7s disponguen a fer senyalades coses, car les virtuts conserven la exceŀl\u00e8ncia del stament universal. E prech-te, senyor, que\u00b7t pl\u00e0cia no voler que apr\u00e9s de tan singular vict\u00f2ria se fa\u00e7a crueldat en dona, majorment en sanch real, car les dones s\u00f3n exemptes de tots los perills de les batalles e de crueldat, e a\u00e7\u00f2 deuen molt squivar los h\u00f2mens victoriosos qui volen senyories conquistar, car neguna dona no \u00e9s merexedora de mort si donchs no cometia adulteri, segons en la Santa Scriptura, en la ley vella era acostumat. E sab b\u00e9 la senyoria tua que reyna sens culpa mort no merita. E tant com lo m\u00f3n dur\u00e0s, de ta senyoria e de mi seria manifestada la veritat de la malesa que cometr\u00edem en gran dejecci\u00f3 de nostra honor e fama.<\/p>\n

E no pl\u00e0cia a D\u00e9u que per b\u00e9ns ni per senyories yo sull\u00e0s les mies mans en sanch de dona de honor ni menys hi consent\u00eds, com no sia obra de cavallers e, en especial, de aquells qui en la honor volen mirar, sperant gl\u00f2ria de lurs actes. E la tua senyoria, per \u00e9sser capit\u00e0 sobre tots los capitans e venir de tal part, e home de tan singular disposici\u00f3, tenir desig de fer crueldats Com sies tan virtu\u00f3s, no\u00b7s pertany de tu, perseguint com a cavaller lo que comen\u00e7at has, car en los teus actes tostemps hi deus mesclar amor e pietat, e restar-te\u2019n ha per a sempre gl\u00f2ria e honor e inmortal mem\u00f2ria.<\/p>\n

Tantes rahons dix Tirant al Capdillo que li feu<\/a> con\u00e9xer lo gran defalt que volia fer e menyscapte en la honor de cavalleria e en dan seu. Apr\u00e9s dix Tirant:<\/p>\n

\u2013Lo millor consell que podem tenir \u00e9s que hajam en poder nostre lo rey e la reyna, puix tenim ja tots los cavallers de la cort sua.<\/p>\n

Anaren a la torre maestra e lo rey dar no\u00b7s volia si no li aseguraven vida e membres. Tenint-se ja per mort, pensant que puix havia mort lo rey que tal se farien d\u2019ell e planyent-se, fe\u00ffa en si grans lamentacions.<\/p>\n

\u2013Ara \u2014dix Tirant\u2014 lexem-lo star, car la fam li far\u00e0 fer prestament la rah\u00f3. E posem en bona cust\u00f2dia aquests altres cavallers.<\/p>\n

Regonegueren tot lo castell e trobaren-lo fornit de moltes vitualles, \u00e7o \u00e9s, de mill e de forment, dac\u00e7a<\/a> e pan\u00eds per a set anys, ab una l\u00facida font d\u2019aygua qui de la penya sortia.<\/p>\n

Venint la nit, lo rey, tenint gran pietat de la reyna, crid\u00e0 de una finestra poqueta qui era dins la torre e dix:<\/p>\n

\u2013Puix gr\u00e0cia en vosaltres no puch trobar, vull abandonar los vius e enseguir les virtuts. \u00bfQual de vosaltres \u00e9s cavaller a qui\u00b7m puga dar a pres\u00f3?<\/p>\n

\u2013Senyor-dix Tirant\u2014, yo veig ac\u00ed lo Capdillo-sobre-los-capdillos, lo qual \u00e9s cavaller molt virtu\u00f3s.<\/p>\n

\u2013No \u2014dix lo rey\u2014, mas assegura\u2019m fins que t\u2019haja fet cavaller. Apr\u00e9s yo\u00b7m posar\u00e9 en ton poder.<\/p>\n

\u2013Senyor \u2014resp\u00f2s Tirant\u2014, yo so<\/a> stat creat cavaller de mans del m\u00e9s poder\u00f3s rey; e m\u00e9s virtu\u00f3s que sia en tota la crestiandat, \u00e7o \u00e9s, lo rey de Englaterra, qui per sola virtut florex en lo m\u00f3n sens que no ha par. Car, ax\u00ed com la luna t\u00e9 m\u00e9s claror que totes les steles, ax\u00ed aquest rey exceŀleix de virtuts a tots los altres reys de la crestiandat. E per \u00e7o yo no poria \u00e9sser fet dues voltes cavaller.<\/p>\n

Lo rey conegu\u00e9 b\u00e9 que aquest era lo embaxador qui tant ab ell parlat havia. Dix-li:<\/p>\n

\u2013Tu qui est stat tram\u00e9s a mi per embaxador, asegura\u2019m la vida per \u00e7o que puxa fer actes de cavaller e de rey coronat.<\/p>\n

E Tirant, responent, dix:<\/p>\n

\u2013La vida tindr\u00e0s segura hun mes apr\u00e9s que\u00b7t sies mes<\/a> en mon poder. E de a\u00e7\u00f2 yo\u00b7t done la mia fe.<\/p>\n

Lo rey ho tingu\u00e9 en tan gran stima com si l\u2019hagu\u00e9s mes<\/a> en franca libertat e, devallat de la torre, obr\u00ed la porta e pos\u00e0\u2019s en lo lindar ab la spasa en la m\u00e0 e dix, ab \u00e0nimo sfor\u00e7at de cavaller, paraules de semblant stil acompanyades.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCXVIII<\/h2>\n

COM LO REY SE RET\u00c9 AL CAPDILLO PER PRESONER<\/p>\n

\u2013No\u00b7m clam de la fortuna si m\u2019ha portat en l\u2019estrem que so<\/a> de la mia mala sort e desaventura, puix mos peccats m\u2019i han condu\u00fft, mas clam-me de la mia gran ignor\u00e0ncia, que m\u2019haja lexat trahir a hun home strany no conegut, car la mia joventut ha mostrada la poca discreci\u00f3 que tinch, qui m\u2019ha portat en gran dejecci\u00f3 e vergonya. \u00bfE qui \u00e9s aquell miserable cavaller qui per dubte de mort se dexa de fer lo que la humana natura ha ordenat, morint virtuosament, car \u00e9s reviure per aquest miserable de m\u00f3n en fama gloriosa? Car no pot \u00e9sser que qui usa la guerra, per moltes vegades que pren, que alguna volta no sia pres<\/span>. E puix tu no vols que yo\u00b7t fa\u00e7a cavaller, fes-me venir aquell petit infant qui no havia sin\u00f3 cinch anys, qui era fill de una fornera.<\/p>\n

Com li fon prop, feu-lo<\/a> cavaller e bes\u00e0\u2019l en la boca e don\u00e0-li la spasa e pos\u00e0\u2019s en poder del dit infant.<\/p>\n

\u2013Ara-dix lo rey\u2014 me podeu pendre de poder de aquest infant e fer de mi tot lo que a vosaltres plasent ser\u00e0.<\/p>\n

Dix lo Capdillo:<\/p>\n

\u2013Preneu-lo v\u00f3s, capit\u00e0 cresti\u00e0, e feu-lo posar en forts presons.<\/p>\n

\u2013No pl\u00e0cia a D\u00e9u \u2014resp\u00f2s Tirant-que yo prenga a rey de m\u00e0 de persona verge, car los cavallers qui d\u2019onor senten me\u2019n poden rependre. E la mia \u00e0nima \u00e9s m\u00e9s aconsolada de subjugar los reys ans que de apresonar ne matar-los.<\/p>\n

\u2013Sus \u2014dix lo Capdillo\u2014. A\u00e7\u00f2 us de\u00ffa per cortesia, per donar-vos la honor.<\/p>\n

\u2013No \u2014dix Tirant\u2014, que aquexa honor la podeu dar a vostre fill o adquerir-la per a v\u00f3s.<\/p>\n

No cur\u00e0 de m\u00e9s replicar lo Capdillo, sin\u00f3 que pres lo rey e pos\u00e0\u2019l dins una cambra e feu-lo<\/a> bellament ferrar. E a Tirant desplagu\u00e9 molt per\u00f2, per no enujar lo Capdillo, no dix res. Apr\u00e9s que lo rey fon ferrat, entraren en la torre maestra. Trobaren la adolorida reyna molt trista, lansant cont\u00ednuament dels seus ulls vives l\u00e0grimes. Com ella los veu,<\/a> havent d\u2019ells natural conexen\u00e7a, e de singular consolaci\u00f3 stigu\u00e9 per bon spay que no pogu\u00e9 parlar e, cobrat son recort, ab humil gest e ab veu piadosa, feu<\/a> principi a semblant lamentaci\u00f3.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCXIX<\/h2>\n

LAMENTACI\u00d3 QUE FA LA REYNA PER LA VISTA DE TIRANT E DEL CAPDILLO<\/p>\n

\u2013Ax\u00ed com les flames s\u00f3n aumentades per los vents, crexent en major flama, ax\u00ed les mies dolors e pensaments s\u00f3n aumentats en lo pus alt grau de dolor com vos he vists, pensant hon \u00e9s lo meu virtu\u00f3s pare e mos germans, e aquell sp\u00f2s meu que yo m\u00e9s amava que a la mia vida, qui ab vosaltres solia conversar. \u00a1O, m\u00edsera de mi! \u00bfPer qu\u00e8 desige yo que lo meu pare vixqu\u00e9s, puix altra volta hagu\u00e9s de morir? Car les penes e treballs qui en aquest m\u00f3n s\u00f3n, de molt major pena l\u2019estimen que no los altres. Donchs, atribulada de mi qu\u00e8 desige ni puch desijar sin\u00f3 la mort, \u00bfqui dona fi a tots los mals e rep\u00f2s a les penes e treballs de aquest miserable de m\u00f3n e ple de mis\u00e8ries? E seria acompanyada ab aquelles persones que yo m\u00e9s amava e desijava habitar E per ventura yo desige lo meu dan en desijar que tornassen, car tornant se poria seguir m\u00e9s mal per a vosaltres y per a ells, y aument de dolors per a mi, si per algun grau m\u00e9s era possible que aumentar-se poguessen. E com yo\u00b7ls perd\u00ed de vista, fon aquell asenyalat dia de dolor. Com ja yo no pogu\u00e9s cridar ni pl\u00e0nyer, lamentant la mia fort desaventura, plorava, per \u00e7o que si no ho\u00ffen la mia veu sentissen lo plor. \u00bfQu\u00e8 podien fer m\u00e9s los meus hulls sin\u00f3 que plorassen, puix no\u00b7ls podien veure? E lo que\u00b7m fallia a la veu, aumentava en plant e batiments, mesclant-ho tots ensemps ab les mies l\u00e0grimes.<\/p>\n

\u00a1O, piadosos hoynts, contemplau en vostres penses los meus cabells calats en lo coll y en les spatles scampats, segons \u00e9s costuma de persona molt dolorosa! E les mies vestidures aumentaren en gran pes per la abund\u00e0ncia de les mies l\u00e0grimes, qui les havia tant banyades que les gotes per baix decorrien. E ax\u00ed tremolava lo meu cors com fa l\u2019aresta del blat com la toca lo vent. No us demane gr\u00e0cia alguna me sia feta, sin\u00f3 que prestament me doneu la mort perqu\u00e8 ab lo meu pare puga fer companyia. E per lo m\u00e8rit vos prech que no\u00b7m sia dada longa pena, car la granea de ma desaventura a totes les altres dones del m\u00f3n avan\u00e7a. E per cars de ma adversa fortuna, lo darrer comiat que pervench al terme de ma ho\u00ffda fon hun dolor\u00f3s ay.<\/p>\n

E call\u00e0 e no dix m\u00e9s. Los capitans, qui veren la adolorida reyna tant lamentar-se, aconortaren-la com millor pogueren.<\/p>\n

E regonegueren lo tresor del rey que tenia e trobaren-li, en dobles, CLII m\u00edlia marchs, per causa que era home molt rich, e lo que havia guanyat com pres la ciutat de Tremic\u00e9n e la major part del regne.<\/p>\n

Tirant pres les m\u00e9s honrades mores de la vila e don\u00e0-les a la reyna perqu\u00e8 la servissen.<\/p>\n

Lo rey crid\u00e0 los capitans e feu-se<\/a> venir lo petit infant que ell havia fet cavaller, e dix:<\/p>\n

\u2013Senyors, puix a la fortuna plau que\u00b7n tal cars vengut sia, no\u00b7m resta m\u00e9s a fer sin\u00f3 sola una cosa. Aquest a qui\u00b7m so<\/a> dat per presoner, \u00e9s sens heretat, que son pare e mare tenen molt pochs b\u00e9ns de fortuna Yo, de bon grat, ab lic\u00e8ncia de vosaltres, done graciosament al dit infant, de mos propis b\u00e9ns, XX m\u00edlia dobles de renda tant com la sua vida durar\u00e0.<\/p>\n

E feu-ne<\/a> levar carta p\u00fablica, rebuda per dos alcadis, e m\u00e9s, aqu\u00ed present, feu<\/a> donaci\u00f3 de tots los seus regnes e terres a Mar<a>gdina,<\/sup><\/a> reyna e muller sua.<\/p>\n

\u2013Ara \u2014dix lo rey\u2014, puix he complit de fer tot lo que desijava, no resta d\u2019ac\u00ed avant sin\u00f3 que fa\u00e7au de la mia persona tot lo que plasent vos sia, que ab molta paci\u00e8ncia pendr\u00e9 la mort tota hora que executar-la volreu, car ja no\u00b7m pot fallir sepultura desonrada. Mas deman-vos de gr\u00e0cia que\u00b7m vinga a veure aquell inich e celerat home, que de bon grat yo li vull perdonar, puix \u00e9s stat tan destre e tan sol\u00edcit en posar-me en ang\u00fasties e destruyr tot lo meu stat.<\/p>\n

Com li fon davant l\u2019alban\u00e9s, lo rey li present\u00e0 semblants paraules:<\/p>\n

\u2013Galant, molt merita la tua fe, que has tengut tan gran \u00e0nimo de fer una tan gran maldat e traci\u00f3 de voler destroyr hun rey en persona y en b\u00e9ns. \u00bfPer quina culpa merit\u00ed yo de \u00e9sser tan maltractat de tu? B\u00e9 has manifestada la ficta amor que tu\u00b7m mostraves Digues, alban\u00e9s, \u00bfhon \u00e9s la promesa fe que ab jurament de mal cresti\u00e0 tu prometist de \u00e9sser-me leal? \u00bfQui poguera creure que tanta maldat e crueldat en tu pogu\u00e9s habitar? E b\u00e9 pot pensar lo teu capit\u00e0 que pot fiar molt de tu, car si lo cars s\u2019i ve far\u00e0s pijor d\u2019ell que no has fet de mi. Tostemps la fortuna \u00e9s favorable als dolents e viciosos. Ara yo\u00b7t perdone, per \u00e7o com stich en l\u2019article de la mort e no s\u00e9 si ser\u00e9 huy o dem\u00e0. E yo confie en Mafomet que altri\u00b7t pagar\u00e0, car la tua gran maldat no pot restar impunida.<\/p>\n

Tirant no comport\u00e0 que m\u00e9s parl\u00e0s lo rey, sin\u00f3 que li dix:<\/p>\n

\u2013Senyor, aconorta\u2019t e tingues bona speran\u00e7a de la tua vida. E pense la senyoria tua que a\u00e7\u00f2 s\u00f3n obres de guerra, que qui la continua li segueixen molts inconvenients, que unes voltes s\u00f3n ven\u00e7uts, altres vencedors. E a\u00e7\u00f2 segueix m\u00e9s als grans senyors que no als altres, per \u00e7o com acostumen, ab lur gran poder, voler levar la roba als qui no tenen defensi\u00f3, e algunes voltes la fan justa o injusta. E nostre Senyor, qui \u00e9s just, dona en les batalles e en les guerres la just\u00edcia a de qui \u00e9s. Per \u00e7o, si la fortuna t\u2019a<\/a> portat ac\u00ed, pensa que tu no est lo primer ne ser\u00e0s lo darrer.<\/p>\n

Resp\u00f2s l\u2019alban\u00e9s:<\/p>\n

\u2013Senyor capit\u00e0, lexau-lo star, que lo rey me dona c\u00e0rrech de cosa que los altres m\u2019o tendran a virtut. Car ell podia b\u00e9 pensar e creure que, essent yo cresti\u00e0 y ell infel, no li podia yo ni devia procurar sin\u00f3 tot lo mal e dan que fer pogu\u00e9s, y era tengut de fer qualsevulla cosa per exir de catiu de poder de infels. D\u2019altra part, tu, senyor, est tan cobdici\u00f3s que tots los b\u00e9ns qui\u00b7s guanyen en la conquesta los tires per a tu e\u00b7ls poses en ta potestat e senyoria. Mira quanta moneda havies ajustada robant viles e ciutats, les quals no t\u2019havia dexades ton pare ni menys tos parents, ans eren de aquell fam\u00f3s e virtu\u00f3s rey de Tremic\u00e9n, qui sens voluntat sua li has levada la major part de les terres sues, robant los pobles, for\u00e7ant les dones e donzelles e fent morir ab gran crueldat totes aquelles qui les viltats no volien comportar. Guarda, rey: aquestes coses no s\u00f3n plasents a D\u00e9u. E si los capitans te perdonen la vida, e no\u00b7t smenes, ton fet no ser\u00e0 de longa durada. \u00bfE com no penses tu que nostre Senyor m\u2019o ha posat en lo cor e en la voluntat que t\u2019o diga, segons meriten los teus grans peccats, e que yo fos aquell qui fos causa de la destrucci\u00f3 de la tua persona e dels teus b\u00e9ns? E si per D\u00e9u \u00e9s ordenat que yo\u00b7n sia executador, yo m\u2019i sent dispost per executar-ho e portar-te a total destrucci\u00f3. E si altres rel\u00edquies y restaven a fer, ab aquesta spasa, la qual \u00e9s smolada en la mola de aquells qui s\u00f3n usurpadors del b\u00e9 p\u00fablich e dels b\u00e9ns que no pertanyen a tu, <ho far\u00e9>.<\/sup><\/a> Digues: \u00bfqui pot pensar lo gran tresor que has robat a tos vasalls fent-los pagar cent dobles per casa, destruynt tots los cultivadors, e no has volgut pagar lo sou a la gent d\u2019armes? Mas, pagues-los de vent e de\u00ffes-los: \u00abRobau lo que poreu, que altra cosa no us daria.\u00bb Sin\u00f3 que veig la gran clem\u00e8ncia del capit\u00e0 cresti\u00e0, que \u00e9s tanta que jam\u00e9s de la sua boca no pot exir sin\u00f3 gr\u00e0cia e perd\u00f3. Altrament, la tua persona a foch y a flama deuria perir.\u00bb<\/p>\n

Tirant tingu\u00e9 compassi\u00f3 del rey, que hohia tantes vilanies ab paci\u00e8ncia, que li eren stades dites per l\u2019alban\u00e9s, e ve\u00ffa que lo Capdillo n\u2019estava admirat e no li de\u00ffa res. Man\u00e0-li que call\u00e0s, que no volgu\u00e9s donar tantes penes al rey ultra les que ell se tenia.<\/p>\n

\u2013\u00bfCom? \u2014dix l\u2019alban\u00e9s\u2014. Senyor capit\u00e0, \u00bfno vol la merc\u00e9 vostra que diga la veritat, qui \u00e9s manifesta? Car aquest rey \u00e9s molt culpable de tres peccats mortals e per qualsevulla de aquells merita la vida perdre.<\/p>\n

\u2013\u00bfQuals s\u00f3n aqueys peccats? \u2014dix Tirant.<\/p>\n

\u2013Senyor capit\u00e0 \u2014dix l\u2019alban\u00e9s\u2014, yo us ho dir\u00e9. Lo primer \u00e9s peccat de lux\u00faria, que s\u2019a<\/a> apropiada la reyna per for\u00e7a e sens voluntat sua. Lo segon \u00e9s de avar\u00edcia, perqu\u00e8 \u00e9s lo m\u00e9s cobej\u00f3s rey que en lo m\u00f3n sia. Lo tercer \u00e9s de enveja. E si f\u00f3ssem en temps de just\u00edcia, \u00a1trista de la tua persona! Mas som en ley de gr\u00e0cia e a\u00e7\u00f2 li sost\u00e9 la vida.<\/p>\n

Tirant li feu<\/a> manament que call\u00e0s e que no li don\u00e0s m\u00e9s passi\u00f3. L\u2019alban\u00e9s dre\u00e7\u00e0 les noves a Tirant e en stil de semblants paraules li feu<\/a> principi.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCXX<\/h2>\n

COM L\u2019ALBAN\u00c9S SUPLIC\u00c0 A TIRANT QUE\u00b7L FES CAVALLER<\/p>\n

\u2013Tot lo b\u00e9 e la gl\u00f2ria de aquest m\u00f3n st\u00e0 en cavalleries, car per fer cavalleries los h\u00f2mens del m\u00f3n s\u00f3n honrats e tenguts en gran stima, s\u00f3n temuts e obtenen vict\u00f2ria de lurs enemichs, pugen en gran senyoria conquistant regnes e terres, e fan tremolar lo m\u00f3n, ax\u00ed com feu<\/a> Alexandre, qui per sa alta cavalleria conquist\u00e0 la major part del m\u00f3n. E per \u00e7o suplich a la senyoria vostra, encara que yo no sia digne, me vullau donar l\u2019orde de cavalleria, car yo confie de la miseric\u00f2rdia de nostre senyor D\u00e9u que\u00b7m lexar\u00e0 fer tals actes que seran smenats tots los meus defalts, e cridar\u00e9 la honor que a mi spera, car ma virtut ja sperimentada aterrar\u00e0 les for\u00e7es dels meus enemichs. E si neguna cosa a la merc\u00e9 vostra passa per la fantasia de vergonya, a mi sia atribu\u00eft e no a v\u00f3s, per qu\u00e8 us pl\u00e0cia \u00e9sser favorable per la part mia. E dir-vos he lo que pos\u00e0 hun gran phil\u00f2sof, que dix: \u00abLo cavaller que no ajuda e lo capell\u00e0 que no dona, e lo juheu qui no presta e lo pag\u00e9s qui servitut no fa, no valen res tots aquests\u00bb<\/span>. Donchs, feu que v\u00f3s siau hun dels benaventurats.<\/p>\n

Tirant no\u00b7s tard\u00e0 en fer principi a tal resposta.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCXXI<\/h2>\n

LA RESPOSTA QUE feu<\/a> TIRANT A L\u2019ALBAN\u00c9S<\/p>\n

\u2013Antiga auctoritat fa testimoni de la veritat de les coses mal fetes, car la stima de la honor que ha menyscabat en tu fa adversa la tua fortuna. E a\u00e7\u00f2 dich perqu\u00e8 no\u00b7m plau dir-te paraules qui t\u2019agreugen, manifestant la erra de tos mals que per la tua m\u00e0 sangonosa s\u00f3n stats comesos, perqu\u00e8, a menys p\u00e8rdua de ta honor e fama, al que la tua lengua a mi demana sia cosa impossible bonament se pogu\u00e9s fer. E fas fi, que no\u00b7t vull dir m\u00e9s avant.<\/p>\n

E l\u2019alban\u00e9s torn\u00e0 a replicar e dix:<\/p>\n

\u2013Mon senyor, clam-vos merc\u00e9 dir-me la causa per qu\u00e8 us n\u2019estau.<\/p>\n

Dix Tirant:<\/p>\n

\u2013Alban\u00e9s, tu m\u2019as<\/a> servit al plaer meu, de qu\u00e8 te\u2019n reste molt obligat. De mos propis b\u00e9ns te vull ans donar que no dar-te la honor de l\u2019orde de cavalleria, per no \u00e9sser repr\u00e9s de reys, duchs, comtes e marquesos e dels famosos cavallers. Car lo teu ignocent desig no comporta la honor de cavalleria ni rebre aquella, com aquest tan alt orde no pertany a totes gents, car \u00e9s cosa molt delicada e no deu venir en poder de tots aquells qui u desigen \u00e9sser. E majorment de tu, qui saben que has of\u00e9s aquest tan singular rey, e per \u00e7o series dit reproxe. E per \u00e7o yo no ofendria tant mon orde que\u00b7ls bons cavallers rependre\u2019m poguessen. E si yo u fes, for\u00e7at seria que la tua persona hauria de sostenir tants de dans ab tanta p\u00e8rdua de ta honor, per justa reparaci\u00f3 del que has of\u00e9s al noble rey. M\u00e9s te val \u00e9sser bon scuder que mal cavaller<\/span>, perqu\u00e8 als h\u00f2mens envejosos de nostra pr\u00f2spera fortuna m\u00e9s se enugen. Vet ac\u00ed cinquanta m\u00edlia dobles que de bon grat te d\u00f3, puix tan virtuosament has obrat.<\/p>\n

Ell pres les dobles e pass\u00e0-se\u2019n en la terra d\u2019on era natural, \u00e7o \u00e9s, Alb\u00e0nia.<\/p>\n

Fet a\u00e7\u00f2, Tirant orden\u00e0 fossen trameses cent m\u00edlia dobles en T\u00fani\u00e7 a hun cos\u00edn germ\u00e0 del Capdillo que era en aquell regne regidor per lo rey de T\u00fani\u00e7, e preg\u00e0\u2019l que quit\u00e0s lo senyor d\u2019Agramunt e tots los altres qui dins la sua galera venien. E tots foren trets de captivitat per lo governador, qui\u00b7ls feu<\/a> comprar a mercaders, que ell gens no s\u2019i mostrava. E a\u00e7\u00f2 feu<\/a> per amor del Capdillo. E tram\u00e9s-los tots hon era Tirant. E com los portaven dins terra, tenien la speran\u00e7a perduda de jam\u00e9s exir de captivitat, fins que veren lo lur capit\u00e0. No penseu que fos poca la consolaci\u00f3 que ells prengueren en la vista sua.<\/p>\n

Tirant deman\u00e0 prestament a son cos\u00ed, lo senyor d\u2019Agramunt, si havia vist a Plaerdemavida, e aquell resp\u00f2s:<\/p>\n

\u2013Senyor, de aquell dolor\u00f3s dia que perdem la galera de vista, yo jam\u00e9s n\u2019\u00e9 sabut res d\u2019ella, ans vull creure que sia morta dins la tempestuosa mar.<\/p>\n

Tirant mostr\u00e0 que li dolia molt e dix:<\/p>\n

\u2013Yo us jur per nostra Dona que, si ab la millor sanch de la mia persona la podia resuscitar, de molt bona voluntat ho faria; e si tenia dos bacins e mig de sanch, los dos ne daria.<\/p>\n

Tirant los feu<\/a> molt b\u00e9 vestir, els arm\u00e0 e don\u00e0\u2019ls de bons cavalls, e refresc\u00e0\u2019ls molt b\u00e9 de les sues dobles, que\u00b7ls paria que fossen resuscitats de mort a vida. E m\u00e9s, ordenaren ell e lo Capdillo, ab mercaders, de trametre en terra de crestians per arnesos e per cavalls, com sabessen de tot cert que, tota aquella gent que staven en la ciutat de Tremic\u00e9n e en les aldees, eren arribats a VI leg\u00fces del castell de Mont T\u00faber, hon ells eren, e com havien tramesos correus per tota la terra dels moros amprant a molts parents que\u00b7l rey tenia en la Barberia, que li vinguessen ajudar. Tirant, sabent a\u00e7\u00f2, orden\u00e0 que lo castell fos m\u00e9s provehit de totes les coses necess\u00e0ries molt m\u00e9s abundosament que no era.<\/p>\n

La gent del rey Scariano, un alba de mat\u00ed, aplegaren davant lo castell e donaren lo gran combat a la vila. E Tirant dex\u00e0 al Capdillo alt en lo castell, ab lo senyor d\u2019Agramunt, en guarda del rey, y ell feu<\/a> obrir la porta de la vila, e davant la porta feu<\/a> fer aqu\u00ed hun baluart; e jam\u00e9s volgu\u00e9 consentir per res que les portes se tancassen, ans nit e dia tostemps staven ubertes. E en la primera venguda que feren, vehent la porta de la vila uberta, tots cuytaren en aquella part. La mortaldat dels moros fon tanta en lo baluart que los que venien detr\u00e0s no podien passar avant per los cossos morts que all\u00ed staven. Infinida gent fon la que mor\u00ed dels de fora, e dels de dins n\u2019i hagu\u00e9 molts de nafrats, mas pochs morts.<\/p>\n

Los moros ordenaren ses batalles e totes les hores del dia venien a combatre. E de continent que la una squadra de gent era cansada, anava-se\u2019n aquella e venia-n\u2019i altra fins que era nit scura. E en la nit Tirant fe\u00ffa adobar los fossats e lo baluart e tot lo que mester era. Com los moros veren que noure no\u00b7ls podien e tanta gent los mataven cascun dia delliberaren de no combatre m\u00e9s, mas fessen portar tantes bombardes com poguessen haver del regne e fora de aquell, e en moltes parts trameteren per haver-ne. E Tirant fon nafrat de dues nafres, la una en la cama hon solia tenir mal e l\u2019altra en lo cap, de colp de passador, que li pass\u00e0 lo bacinet, que entr\u00e0 lo ferro hun poch en lo cap.<\/p>\n

E pass\u00e0 b\u00e9 hun mes que no s\u2019i feren armes, sin\u00f3 ben poques. E Tirant puj\u00e0-se\u2019n al castell e lo senyor d\u2019Agramunt fon capit\u00e0 en la vila. Com les bombardes foren ajustades, que foren m\u00e9s de cent, asetjaren la artelleria e comen\u00e7aren de tirar, que fe\u00ffen gran mal, e Tirant no podia exir per rompre-les. Tingu\u00e9 aquest av\u00eds perqu\u00e8 no tirassen: pres lo rey e tots los altres presoners, e posaven-los sobre posts amples e, ben ligats ab cordes, calaven-los endret de la muralla. E com los de fora ve\u00ffen lo rey en tal so star e los altres presoners, que y tenien pare o fill o germans, no consentiren que les bombardes m\u00e9s tirasen. E per a\u00e7\u00f2 havia entre ells de grans debats e moltes morts que se\u2019n seguien. Com lo rey stava en aquelles posts, cridava ab miserable veu, ab los altres, que per rever\u00e8ncia de Mafomet no volguessen tirar. E los moros de defora alsaven una bandera per senyal de segur, e lavors levaven del mur lo rey e los altres. E delliberaren, per no posar la persona del rey en tan gran perill que sperassen que vengu\u00e9s lo rey de Bogia, qui era son germ\u00e0 e cunyat del rey de T\u00fani\u00e7. E havien nova com tots se posaven en orde ab lo major poder que ells podien fer, e per causa de a\u00e7\u00f2 ells feren treves per a dos mesos.<\/p>\n

E molts parents, cavallers e servidors, apr\u00e9s de les treves, pregaren als capitans que\u00b7ls dexassen entrar en la vila e en lo castell per parlar ab lo rey Scariano. E ells foren contents, que daven lic\u00e8ncia a cinch cavallers que cascun dia staven de sol a sol ab lo rey. Com venia la nit, tornaven-se\u2019n en lo lur camp. Aquests moros hagueren nova certa com los reys dej\u00fas nomenats venien per socorrer-los. Primerament lo rey de Bogia, son germ\u00e0, e lo rey de Fe\u00e7 e lo rey Menador, lo rey de P\u00e8rsia, lo rey de la Tana, lo rey de la menor \u00cdndia, lo rey de Dom\u00e0s, lo rey Geber, lo rey de Granada, lo rey d\u2019\u00c0frica. Tots aquests reys, los de m\u00e9s, eren en deute de parentesch ab aquest rey Scariano. E lo menys que cascun de aquests portava eren XXXXV m\u00edlia combatents. E lo rey de Belamer\u00edn se ajust\u00e0 ab lo rey de T\u00fani\u00e7 ab LXXX m\u00edlia combatents, e ab aquella gent vengueren a soc\u00f3rrer los altres, e tots justats tenien lo siti.<\/p>\n

Segu\u00ed\u2019s hun dia que la reyna tram\u00e9s a cridar a Tirant que volgu\u00e9s plegar a la sua cambra per \u00e7o com volia parlar ab ell. E Tirant, impensat per qu\u00e8\u00b7l volia, prestament hi an\u00e0, per b\u00e9 que encara no era ben guarit de la cama nafrada. Com Tirant fon ab ella, la reyna lo reb\u00e9 ab cara molt afable, feu-lo<\/a> seure al seu costat e, ab veu baxa, li feu<\/a> principi a semblant requesta.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCXXII<\/h2>\n

REQUESTA DE AMOR QUE FA LA REYNA A TIRANT<\/p>\n

\u2013La lum perduda \u00e9s recobrada als meus ulls e alsant lo meu cap te veig com a senyor del m\u00f3n, car lo cel e la terra e totes les coses que lo gran D\u00e9u ha creades te obehexen, e b\u00e9\u00b7t pots nomenar digne sobre tots los altres cavallers, car merexedor est de \u00e9sser senyor de tots aquells qui de honor senten. \u00a1O, benaventurat cavaller de eterna fama! Digues-me, virtu\u00f3s capit\u00e0, \u00bfhon \u00e9s fogida la delitosa bellea de la tua vista e hon has lexada la fresca color de la tua graciosa cara? \u00bfQuina \u00e9s la occasi\u00f3 de la gran flaquea de la tua noble persona? E los teus cabells resplandents, sens maestr\u00edvol m\u00e0 ornats, e los teus ulls, qui parien dues steles matutines, \u00bfcom se s\u00f3n ax\u00ed aflaquits? M\u00e9s flamejants los trob\u00ed aquella plasent nit que\u00b7ns traguist de aquella dolorosa pres\u00f3, e yo m\u00e9s piadosa que altra tengu\u00ed tan gran grat de la tua virtuosa persona ab tanta singularitat proporcionada que avorr\u00ed a mon sposat, que no tenia ulls ab qu\u00e8\u00b7l pogu\u00e9s veure. E apartada d\u2019ell, tota la mia amor transport\u00ed en tu sol, qui est la flor dels millors.<\/p>\n

E yo b\u00e9 conech, capit\u00e0 senyor, que jam\u00e9s bastaria a premiar-te lo gran servici que m\u2019has fet, per qu\u00e8 suplich al nostre Mafomet que te\u2019n vulla retre lo premi en lo que yo fallir\u00e9. E per la part mia, com no tinga cosa de major stima que la mia persona, encara que no sia suficient premi al que tu tant vals e merites, per qu\u00e8\u00b7t suplich, senyor, que\u00b7m faces gr\u00e0cia de voler \u00e9sser senyor de aquesta terra e de la mia persona en compensaci\u00f3 de tos treballs, car m\u00e9s stimaria \u00e9sser serventa tua que senyora del m\u00f3n, perqu\u00e8 la tua virtuosa persona \u00e9s tal e de tanta gentilesa, que verdaderament est merexedor de molt de b\u00e9 y honor, molt m\u00e9s que tots los reys e pr\u00ednceps qui huy porten corona, que ab veritat altre renom dones de tu que no fan tots los altres pr\u00ednceps del m\u00f3n. E la tua merc\u00e9 no\u00b7m tinga a mal lo que\u00b7t dir\u00e9, encara que yo no\u00b7n sia merexedora, car sobre tots los h\u00f2mens del m\u00f3n te volria per marit e per senyor. E si yo fos stada en libertat e no tem\u00e9s inf\u00e0mia, ab tu me\u2019n fora<\/a> anada. E si la tua noblea me desempara, \u00bfhon trobar\u00e9 yo refugi ni speran\u00e7a de persona tal qui a mes dolors remey puxa donar, sin\u00f3 tu o la mort, qui \u00e9s la fi de tots los mals?<\/p>\n

Admir\u00e0\u2019s Tirant de tal requesta e no tard\u00e0 en fer-li semblant resposta.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCXXIII<\/h2>\n

RESPOSTA QUE FEU<\/a> TIRANT A LA REQUESTA DE AMOR QUE LA REYNA LI HAVIA FETA<\/p>\n

\u2013Si la mia benvolen\u00e7a stigu\u00e9s en ma libertat, gran culpa tendria de refusar requesta de tanta v\u00e0lua, car les vostres agraciades paraules me mostren granea de tanta amor que m\u2019obliga en servir e ajudar a la senyoria vostra e pendre-us en compte de filla. E seria a mi hun gran defalt que yo volgu\u00e9s donar lo que tinch ja donat e fora de ma libertat. Car per la molta amor que tinch de servir-vos, mon peccat vos confessar\u00e9. Gran temps ha que yo ame una donzella de gran stima, e ella per semblant a mi. E seria gran defalt meu que per ella \u00e9sser tan virtuosa, que ha servada tanta virtut de honestat devers mi, que yo comet\u00e9s tan gran maldat devers ella, ni li fall\u00eds en ses amors. Ans permetria la mort que tal cars se pogu\u00e9s dir de mi. E prech a D\u00e9u que si tal pensament me passava per l\u2019enteniment, que s\u2019obr\u00eds la terra e aqu\u00ed fos encl\u00f2s en sepulcre de dolor. E v\u00f3s, senyora, qui sou dotada de tant saber que no ignorau los t\u00e9rmens de amor, lo que no volr\u00edeu per a v\u00f3s, no deur\u00edeu desijar per altri<\/span>. E prech a la senyoria vostra no s\u2019agreuge del meu parlar; car v\u00f3s sou persona tal e de tanta stima que no \u00e9s dama en lo m\u00f3n qui m\u00e9s puga valer. Ni s\u00e9 pr\u00edncep ni cavaller, per virtu\u00f3s que fos en lo m\u00f3n, que no\u00b7s degu\u00e9s tenir per benaventurat en posseyr la vostra gran bellea.<\/p>\n

E com veritat sia una de les causes que nostres passions refrena, les fundades e invencibles rahons de vostra senyoria, los scurs n\u00favols de la mia apassionada ignor\u00e0ncia en vapors convertint, ab sol lumin\u00f3s de vera doctrina han iŀluminat lo meu entendre, calfant ma voluntat de servir vostra exceŀl\u00e8ncia, que la vida no tinch en car si la havia a despendre. E perqu\u00e8 lo peccat meu vos he confessat, de m\u00e9s abundant perd\u00f3 teniu causa de perdonar-me. Per\u00f2 per m\u00e8rits de aquella qui per molta gentilea sua afectadament me ama, ha volgut D\u00e9u que lo meu cor e voler no\u00b7s puga mudar, e per causa de a\u00e7\u00f2 lo meu cor plora gotes de sanch e jam\u00e9s se veur\u00e0 alegre ni content fins que veja la senyora de qui \u00e9s. Mas, havent per cert que m\u00e8rits neguns no basten de fer menys ma benvolen\u00e7a, puix altre delit amor ab si no porta sin\u00f3 speran\u00e7a de benaventurada fi, per qu\u00e8 yo no\u00b7m desespere prenent per tal fi vostra inestimable v\u00e0lua, la qual per la merc\u00e9 vostra tenir tanta bellea, gr\u00e0cia e saber, me obliga dir-me servidor vostre tant com lo viure m\u2019o consenta. E per temen\u00e7a de errar me dexe de recitar les mies pr\u00f2pies passions, per b\u00e9 que no\u00b7s mostren tan grans com s\u00f3n les mies fatigues, car dix hun gran poeta que les fatigues trahen a penes amor de la pensa. Ajuda\u2019m, encara, altra rah\u00f3 que no\u00b7m vull oblidar: com vostra senyoria sia mora e yo cresti\u00e0, no seria l\u00edcit tal matrimoni. E no perdau, senyora, per lo que dit he, la speran\u00e7a de mi, car tant com \u00e0nima tendr\u00e9 en lo cors, jam\u00e9s vos fallir\u00e9 en servir-vos, absent o present, honsevulla que yo sia, car lo vostre molt mer\u00e9xer m\u2019i obliga.<\/p>\n

No tard\u00e0 la reyna, ab l\u00e0gremes als ulls, fer-li semblant r\u00e8plica.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCXXIIII<\/h2>\n

R\u00c8PLICA QUE FA LA REYNA A TIRANT<\/p>\n

\u2013Poch se poguera creure que en hun cavaller de tanta noblea, ab compliment de totes virtuts, habit\u00e0s tanta crueldat de refusar requesta de tan gran amor, car si tenies conexen\u00e7a quant ma vida perilla, per art de gentilesa deuries \u00e9sser prompte en procurar-me lo remey. E de tal pensament stich temerosa de dir-te quant stich abandonada, com veig que no\u00b7t puch dir la menor part de la pena mia. En tals contrasts per sobres gran dolor la mia \u00e0nima st\u00e0 turmentada, e ara t\u2019\u00e9s manifesta la causa de hon tant temps la mia gran amor te \u00e9s stada cuberta, la qual, sol hun punt de egual temor no desacompanyada, jam\u00e9s ha sofert la mia voluntat te pogu\u00e9s dir ab atreviment quanta \u00e9s la senyoria que tens en mi. E conexent lo teu gran avisament, te fas cert, si a mes paraules negar\u00e0s crehen\u00e7a, no\u00b7t tardar\u00e0 lo m\u00e8rit, que ser\u00e0 de ma presta mort. E ax\u00ed los meus mals no hauran longa durada, aconseguint terme de infinida gl\u00f2ria, si de tu he acabat remey. E fent tu lo contrari, pendr\u00e0 fi en mi, dexant-me de viure, ab sola \u00e0nsia que los meus m\u00e8rits ab los teus tant se concorden que, egualment mirant, en para\u00fds o en infern los dos prenguen posada.<\/p>\n

E si\u00b7t parran les mies paraules ab si veritat no porten, pensa que no poca amor dir tals coses me obliga. Ab tot que, si d\u2019espill no tens fretura, veur\u00e0s de tos b\u00e9ns per defalt de ben dir la m\u00e9s part \u00e9sser callada e haur\u00e0s a creure que, si com a D\u00e9u te adorava, nom de mala mora merexeria. Mas sol hun dem\u00e8rit ma strema amor guasta, que los teus molts b\u00e9ns for\u00e7ada a tanta amor me porten, havent per cert m\u00e8rits alguns no basten de \u00e9sser amada me facen merexedora. E a tan fallides sperances, seguint lo costum de les altres, deurien fer menys ma benvolen\u00e7a, puix altre delit amor ab si no porta sin\u00f3 speran\u00e7a de benaventurada fi. De qu\u00e8 yo no\u00b7m desespere prenent per tal fi la tua inestimable v\u00e0lua, la qual deute me obliga dir-me tua tant com lo viure m\u2019o consenta, adorant a tu, que altre D\u00e9u ma ley no\u00b7m mostra. \u00bfCom me dius yo so<\/a> mora e tu cresti\u00e0 tal matrimoni \u00e9sser no poria? E yo dich lo remey: que b\u00e9\u00b7s pot fer, en tornar tu moro. E la mia demanda se complir\u00e0 e en tal cars haur\u00e0 loch. E si fer no u volr\u00e0s, que vulles dir que la tua ley sia millor que la mia, de bon grat ho creur\u00e9 e tostemps dir\u00e9 que ax\u00ed es. E tota hora que tu volr\u00e0s sperimentar, conexer\u00e0s quanta \u00e9s la mia amor e fermetat.<\/p>\n

Per qu\u00e8 cavaller virtu\u00f3s, obre los ulls e veja lo teu cor sentit lo que dich. Ho far\u00e9 ab major voluntat que tu pensar no pories. E de la donzella que\u00b7m dius que ames, yo crech que \u00e9s somni per scusar-te, sin\u00f3 que mostres tenir poch grat de mi, e per \u00e7o denegues lo matrimoni. E encara que ax\u00ed sia, no\u00b7m vull oblidar de regraciar-te la gran obligaci\u00f3 que\u00b7t tinch, que com a bon cavaller e virtu\u00f3s me fas proferta de ajudar e valer-me en la gran necessitat e congoxa en qu\u00e8 so<\/a> posada, encara que per art de cavalleria y sies obligat defendre les persones de<s>empar<a>des,<\/sup><\/a> yo no u prench per aquexa part, sin\u00f3 que u accepte com de hun pare e senyor, per qu\u00e8\u00b7t veig tan magn\u00e0nim e virtu\u00f3s que no pots fer sin\u00f3 lo que has acostumat, e de a\u00e7\u00f2 te\u2019n bese les mans.<\/p>\n

Tirant pens\u00e0 hun poch en si e veu<\/a> lo bon prep\u00f2sit de la reyna que tenia en fer-se crestiana. Alegr\u00e0-se\u2019n molt e veu,<\/a> ab los ulls de la pensa, cam\u00ed per hon la sancta crestiandat poria \u00e9sser exal\u00e7ada. Delliber\u00e0 de mostrar molta amor a la reyna per qu\u00e8 tingu\u00e9s voluntat de fer-se crestiana, no perjudicant en res la amor que tenia a la sua princessa. E ab cara afable, mostrant \u00e9sser molt content Tirant de la reyna, ab graci\u00f3s gest li feu<\/a> principi a tal r\u00e8plica.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCXXV<\/h2>\n

R\u00c8PLICA QUE FA TIRANT A LA REYNA<\/p>\n

\u2013Les paraules s\u00f3n senyals ab los quals nostres intencions se mostren<\/span>, car en altra manera, elles, closes dins los corporals murs e sagellades ab lo secret sagell de nostra voluntat, sols a D\u00e9u s\u00f3n descubertes. E ax\u00ed, senyora virtuosa, yo us ame de verdadera amor e us desige servir, emper\u00f2 no encara segons la senyoria vostra ho accepta, mas quiti e despullat de sensibles passions e apartat de tota amor libidinosa, sin\u00f3 ab verdadera caritat. Mas acostant-me a la senda per hon les passions caminen, puix amor ha en mi en tan strem pres posada, la facilitat e promptitut de att\u00e9nyer delits no\u00b7m fan desviar de la fi, a la qual com a derrer b\u00e9 sguarda, ans les dificultats, si en contrastar a mon voler s\u2019esforcen, com l\u2019aygua al carb\u00f3, encenen majors flames de ma benvolen\u00e7a e, ax\u00ed, ab malalt e infecte gust, les coses als altres no poch dolces, a mi en egual de fel amarguen, per \u00e7o com natural rah\u00f3 me for\u00e7a de servar la promesa fe.<\/p>\n

E encara que no siau senyora de la mia persona, ho sereu dels b\u00e9ns e de la voluntat, e per mi ser\u00e0 aumentada ab multiplicades virtuoses obres la honor de vostra fama, reservant la vida per actes de virtut stimada que dels prudents s\u2019espera, en difer\u00e8ncia de aquells qui no volen usar de natural rah\u00f3; que los folls perills squivar solen les dames qui s\u00f3n virtuoses, qui viure volen virtuosament. E aquella cosa rectament \u00e9s desijada, la qual, apr\u00e9s que \u00e9s atesa, fa millor al qui la poseheix. E, per \u00e7o, alg\u00fa de virtut acompanyat no deu elegir la mort, sin\u00f3 per v\u00e0lua que m\u00e9s que la vida dignament s\u2019estime. Per qu\u00e8 suplich, senyora, a la senyoria vostra vos pl\u00e0cia rebre lo sanct babtisme de la sancta e verdadera ley crestiana, si voleu ab D\u00e9u \u00e9sser acompanyada, ab auxili del qual, si yo vixch, sereu senyora del regne vostre; e dar-vos he marit rey coronat, jove e virtu\u00f3s, que de mi, com vos he dit ab tota veritat, no puch muller pendre, que ja\u00b7n tinch. E si tal cars cometia, no ser\u00edeu dita muller, mas amiga, e la vostra exceŀl\u00e8ncia merexedora \u00e9s de major de mi.<\/p>\n

E s\u00ed m\u2019ajut D\u00e9u, senyora, no u fas perqu\u00e8 la vostra gran bellea e molta virtut no sia a mi m\u00e9s en grat que de dona ni donzella que en lo m\u00f3n yo haja vista, car no \u00e9s cavaller en lo m\u00f3n, per gran senyor que sia, que no\u00b7s tingu\u00e9s per benaventurat que la vostra amor pogu\u00e9s aconseguir. E no dubteu, senyora, en lo que us he dit, car si yo moria en aquesta conquesta havent-vos sposada, seria molt gran dan e desolaci\u00f3 vostra, que restar\u00edeu destro\u00ffda e sens reparo. Donchs, molt m\u00e9s val a la senyoria vostra pendre altre marit, lo qual per rah\u00f3 sia m\u00e9s vividor que yo, per no passar tants perills, car sabuda cosa \u00e9s que qui sovint en armes va y dexa la pell o la y dexar\u00e0<\/span>. E per b\u00e9 que ara los vostres agraciats ulls en la pres\u00e8ncia mia se planyen e destiŀlen l\u00e0gremes de amor, no passar\u00e0 molt que per vista de algun gentil cavaller se riuran.<\/p>\n

E don\u00e0 fi Tirant en ses rahons. No tard\u00e0 molt la reyna, apr\u00e9s que s\u2019hagu\u00e9 exugades les l\u00e0gremes, ab hun agraciat sospir, fer principi a semblant r\u00e8plica.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCXXVI<\/h2>\n

R\u00c8PLICA QUE FA LA REYNA A TIRANT<\/p>\n

\u2013La gl\u00f2ria que en lo m\u00f3n en tan gran jovent has atesa, me fa desijar de \u00e9sser serventa o cativa tua, a fi que los meus ulls atribulats de excessiva amor cont\u00ednuament poguessen contemplar la tua noble persona, car conech-te de tant \u00e0nimo que ab exc\u00e9s de perillosos treballs has m\u00e9s ent\u00e9s en aumentar la tua gloriosa fama que no adquirir riqueses. E les tues prudents paraules han obrat en mi e presa tal for\u00e7a, que mon delliber te vull publicar, que justament me has obligada a la execuci\u00f3 de tal empresa. Car de moltes coses, ans de palesament \u00e9sser eletes, sens vergonya hom se pot retraure, les quals, apr\u00e9s, sin\u00f3 ab grand\u00edssima inf\u00e0mia, no consenten \u00e9sser dexades. Donchs, senyor virtu\u00f3s, sies prest en dar-me lo sanct babtisme, puix est flor de tot poble batejat.<\/p>\n

E Tirant, qui veu<\/a> la bona voluntat de la reyna de voler-se fer crestiana, feu-se<\/a> portar prestament hun bac\u00ed d\u2019or e hun picher de la desferra que havien presa del rey Scariano. E Tirant feu<\/a> descobrir lo cap a la reyna e rest\u00e0 en cabells, los quals eren de tal resplandor que\u00b7s mostrava la sua cara m\u00e9s ang\u00e8lica que humana. Tirant la feu<\/a> agenollar e, ab lo picher, li lans\u00e0 aygua sobre lo cap, dient-li:<\/p>\n

\u2013Maragdina, yo\u00b7t batege en nom del Pare e del Fill e del sant Sperit.<\/p>\n

E lavors ella se tingu\u00e9 per bona crestiana e all\u00ed, en pres\u00e8ncia de tots, IIII dones qui servien la reyna reberen lo sant babtisme e feren molt sancta vida ab molta honestat.<\/p>\n

Com lo rey Scariano sab\u00e9 que la reyna se era feta crestiana, feu-se<\/a> venir a Tirant e de semblants paraules li feu<\/a> present.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCXXVII<\/h2>\n

COM LO REY SCARIANO REQUER\u00cd A TIRANT QUE\u00b7L FES CRESTI\u00c0<\/p>\n

\u2013Conexent quants generosos coratges los infortunis fan sfor\u00e7ar en los adversos cassos, per manifestar a les gents l\u2019\u00e0nimo que tenen, stimant que tant stremes dolors e no poquetes p\u00e8rdues com les mies D\u00e9u ho ha perm\u00e9s per aument de major honor e gl\u00f2ria mia, e per exercici de ma paci\u00e8ncia e, si a molts enamorada querella ha fets animosos, de tal fe s\u00f3n dignes emprenedors e seguidors. \u00bfQu\u00e8 restar\u00e0 de present lo m\u00f3n, de cavallers ax\u00ed despullat que la persona real de tan just\u00edssima querella defensor ne protector no trobe? Per qu\u00e8 dich a tu, capit\u00e0 virtu\u00f3s, qui est cap de la secular pot\u00e8ncia, spasa e coltell defenedor de la sancta religi\u00f3 crestiana, que, puix veig ma senyora la reyna que s\u2019\u00e9s feta crestiana, yo de bon grat vull seguir les sues virtuoses obres. Per qu\u00e8\u00b7t prech que\u00b7m vulles dar lo sanct babtisme e que vulles \u00e9sser ab mi germ\u00e0 d\u2019armes tant e tan longament com la vida nos acompanyar\u00e0, essent amich de l\u2019amich e enemich de l\u2019enemich. Si a tu vendr\u00e0 en grat, ho tindr\u00e9 a molta gr\u00e0cia. Emper\u00f2, ans que yo\u00b7m batege, vull \u00e9sser adoctrinat de la santa ley crestiana e saber quina cosa \u00e9s la Trinitat, a fi que ab major devoci\u00f3 yo puixa rebre aquell sant sagrament del babtisme. E si neguna cosa y sabs, la\u2019m vulles reduyr a mem\u00f2ria. Mas pens que segons los actes virtuosos que\u00b7t veig obrar, que tu has m\u00e9s apr\u00e9s en l\u2019art de cavalleria y en lo fet de les armes que no en declarar los fets de la Santa Scriptura.<\/p>\n

Resp\u00f2s Tirant:<\/p>\n

\u2013Senyor, yo no y s\u00e9 molt, per\u00f2 yo us dir\u00e9 lo que n\u2019\u00e9 apr\u00e9s en lo temps de ma puer\u00edcia, car la sancta ley crestiana no vol ni consent que los cath\u00f2lichs crestians hagen a creure ab rahons ni ab proves, sin\u00f3 per sola fe. E aquesta mat\u00e8ria \u00e9s tan alta que, qui m\u00e9s hi vol saber, menys hi sab, sin\u00f3 aquell a qui D\u00e9u dona la inteŀlig\u00e8ncia per pura gr\u00e0cia. E per b\u00e9 que yo seguexqua la pr\u00e0tica e l\u2019estil de les armes, me \u00e9s de necessitat saber ax\u00ed en les coses sperituals com en les temporals. Emper\u00f2, per b\u00e9 que yo no sia home de tan gran sci\u00e8ncia com seria necessari per parlar de semblant mat\u00e8ria de la Trinitat, qui \u00e9s tan alta que haveu mester molt que alseu l\u2019enteniment, e encara haureu molt a fer en poder-ho compendre.<\/p>\n

Tirant, lo millor que sab\u00e9 e pogu\u00e9, li declar\u00e0 de nostra fe tot lo que hun crestian\u00edssim e devot cavaller y pot entendre, en tal manera que lo rey ne rest\u00e0 molt content y aconsolat, per qu\u00e8, ab la devoci\u00f3 que ell venia al sanct babtisme, per obra del sanct Sperit ell comprengu\u00e9 tant nostra fe com si tota sa vida fos estat cresti\u00e0. Y ab alegria inestimable dix lo rey:<\/p>\n

\u2013Capit\u00e0 virtu\u00f3s, no poguera jam\u00e9s creure que per a \u00e9sser cavaller poguesses tant saber en los fets de la Trenitat, e tu n\u2019has parlat tan altament que jam\u00e9s pensara que lo teu enteniment fos tan subtil en dar-m\u2019o ax\u00ed entenent com ho has fet. E m\u00e9s not\u00edcia me has donada de la fe crestiana tu sol que no feren aquells frares que en ma companyia staven. Ara\u00b7t prech que\u00b7m vulles dir qual \u00e9s lo major b\u00e9 de aquest m\u00f3n, car per gr\u00e0cia de D\u00e9u yo tinch b\u00e9 compresa la santa Trinitat e, de continent que m\u2019o haur\u00e0s dit, yo\u00b7m far\u00e9 cresti\u00e0.<\/p>\n

Tirant, que veu<\/a> la bona voluntat del rey, pres-se a dir en la forma que hoyreu.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCXXVIII<\/h2>\n

QUAL \u00c9S LO MAJOR B\u00c9 DE AQUEST M\u00d3N<\/p>\n

\u2013Diverses sent\u00e8ncies foren dels antichs phil\u00f2sofs qual era lo major b\u00e9 de aquest m\u00f3n. Digueren que riqueses, dient que aquelles eren stimades e los h\u00f2mens richs eren honrats. E de aquells fon Virgili, qui feu<\/a> libres com se porien adquerir riqueses, e C\u00e8sar, qui pos\u00e0 tot son enteniment en les riqueses de aquest m\u00f3n. E altres digueren que cavalleria, car per cavalleria havia hom en aquest m\u00f3n vict\u00f2ria de moltes gents, e aquell fon Luqu\u00e0, qui en sos libres molt ne parl\u00e0. Altres digueren sanitat era conservament de vida, dels quals fon Gali\u00e9n, qui feu<\/a> libres com hom pogu\u00e9s haver salut, e l\u2019emperador Constant\u00ed, qui per salut volgu\u00e9 donar tot lo seu imperi. Altres volgueren dir que lo major b\u00e9 de aquest m\u00f3n era amor, car per amor \u00e9s l\u2019om alegre e joy\u00f3s, dels quals fon Ovidi, qui feu<\/a> libres de amor, e micer Johan Bocaci, de Tr\u00f2yol y de Griseyda, e de Paris e de Elena, de qu\u00e8\u00b7s feren molt singulars actes. Altres digueren per bones costumes l\u2019ome vil era exal\u00e7at, dels quals fon Cat\u00f3, qui feu<\/a> libres de bones costumes. E altres digueren que saviesa, car per saviesa conexia hom D\u00e9u, e a si mateix e totes les creatures de D\u00e9u. E aquest fon Arist\u00f2til, qui feu<\/a> libres de saviesa, e lo rey Salam\u00f3, qui, entre tots los altres, nostre senyor D\u00e9u lo volgu\u00e9 dotar de saviesa, lo qual dix: \u00abYo ame saviesa perqu\u00e8 \u00e9s iŀluminaci\u00f3 de l\u2019\u00e0nima e per ella tinch honor davant los vells e los j\u00f3vens, d\u2019on procehex subtilesa en jutjar davant les potestats als qui u merexen e, possehexca mem\u00f2ria per a tots temps en ordenar los meus pobles en los pensaments de aquells, \u00e9s gran delit.\u00bb Donchs, aquest<a><\/sup><\/a> deu hom enseguir, car m\u00e9s val que or ni argent ni pedres precioses. Per\u00f2 molts s\u00f3n que y treballen per aconseguir saviesa e no s\u00f3n tots de hun enteniment, car huns treballen en saber per rah\u00f3 que sien millors que los altres, e aquests aytals s\u00f3n moguts per peccat de sup\u00e8rbia, qui volen saber per rah\u00f3 de exal\u00e7ar a si mateys, e aquests tals lo lur saber \u00e9s inflat, qui dona sup\u00e8rbia. Altres aprenen saber ab qu\u00e8 puguen haver riqueses, e aquests tals s\u00f3n moguts per lo peccat de avar\u00edcia, e l\u2019enteniment de aquests seria covinent cosa saber de medecina, car per aquella se poden aconseguir riqueses temporals. E altres treballen en saber per rah\u00f3 que sien loats per les gents; aquests s\u00f3n moguts per vanagl\u00f2ria e aprenen saber covinent a ells, \u00e7o \u00e9s, les natures del cel e dels planets, e lo moviment de aquells e les propietats dels elements, e d\u2019altres coses qui donen semblant saber. Altres treballen en saber per con\u00e9xer a si mateys; aquests s\u00f3n moguts per virtut de D\u00e9u e lur enteniment \u00e9s bo, car treballen en viure b\u00e9 e servir a D\u00e9u, e aquests tals han la gl\u00f2ria celestial e la flor e fruyt de saber, e s\u00f3n nomenats savis. E veu\u2019s ac\u00ed, senyor, tot lo que y s\u00e9 en lo que la senyoria vostra me ha demanat e, si m\u00e9s y sab\u00e9s, m\u00e9s vos ne haguera dit. E suplich-vos me fa\u00e7au gr\u00e0cia de voler rebre lo sanct babtisme, e yo us vull servir e \u00e9sser-vos germ\u00e0 d\u2019armes.<\/p>\n

Resp\u00f2s lo rey e dix que era molt content e que cosa en lo m\u00f3n tant no desijava com \u00e9sser cresti\u00e0, e que\u00b7l pregava que prestament fos fet. E Tirant li dix:<\/p>\n

\u2013Senyor, yo vull que ans de totes coses me fa\u00e7au lo jurament de la germandat a l\u2019alquible, com a moro, e apr\u00e9s, com sereu cresti\u00e0, altra volta com a cresti\u00e0.<\/p>\n

Dix lo rey que era content de fer tot lo que ell volgu\u00e9s. Tirant, per provar-lo, li dix:<\/p>\n

\u2013Senyor, \u00bfvoleu rebre lo sanct babtisme en p\u00fablich o en secret?<\/p>\n

\u2013\u00a1Com! \u2014dix lo rey\u2014. \u00bfE penses-te tu que yo vulla enganar a D\u00e9u? Ans me plauria molt se fes en pres\u00e8ncia de tota la mia gent fer-me cresti\u00e0 e rebre lo sanct babtisme, a fi que, vehent batejar a mi, tinguen occasi\u00f3 de batejar-se. E prech-te que de continent y vulles trametre.<\/p>\n

Tirant, per lo gran benefici que\u00b7s sperava de aquesta cosa en aument de la santa ley crestiana, fon molt sol\u00edcit. E tram\u00e9s hun moro als capitans del rey Scariano a dir com lo rey los manava, sots pena de la feeltat, que vinguessen a ell ab tota la gent. E los moros foren contents de obeyr lo manament de lur senyor com los man\u00e0s que vinguessen pac\u00edficament e sens armes. E ax\u00ed fon fet.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCXXIX<\/h2>\n

COM LO REY SCARIANO SE BATEJ\u00c0<\/p>\n

Apr\u00e9s que la reyna se fon batejada e Tirant hagu\u00e9 tret lo rey de pres\u00f3, feu-lo<\/a> devallar en la vila, per \u00e7o com eren de acort que\u00b7s volia batejar. En aquella vila havia una bella pla\u00e7a e Tirant feu<\/a> fer hun bell cadafal e feu-lo<\/a> molt b\u00e9 emparamentar de draps de brocat e de ra\u00e7. E lo rey stava alt, ben abillat, asseyt en una bella cadira cuberta de brocat, com a rey, e una gran conca d\u2019argent plena d\u2019aygua aparellada en una part del cadafal. E havia feta fer Tirant una scala ben ampla ab sos graons per poder pujar e devallar los qui batejar-se volrien.<\/p>\n

Los capitans del rey Scariano, ab tota la gent, partiren del camp a peu e desarmats, perqu\u00e8 era prop de la vila, molt pac\u00edficament. Com foren al portal, triaren-se tots los capitans e cavallers e entraren primers. E l\u2019altra gent los seguia. Com foren en la pla\u00e7a e davant lo cadafal del rey, feren tots molt gran rever\u00e8ncia e digueren-li qu\u00e8\u00b7ls manava la sua senyoria. Lo rey, ab sfor\u00e7ada veu, se pres a dir forma de semblants paraules:<\/p>\n

\u2013Los meus fidel\u00edssims vassals, parents e germans: a la divina Clem\u00e8ncia \u00e9s stat plasent de haver pietat de mi e de tots vosaltres, si us voleu, car ha\u2019m iŀluminada la mia \u00e0nima e lo meu enteniment com per aquest virtu\u00f3s capit\u00e0 cresti\u00e0 he rebudes moltes gr\u00e0cies. La primera, que m\u2019ha tret de pres\u00f3 e posat en libertat. La segona, que m\u2019ha instru\u00fft en la sancta fe cath\u00f2lica per tal forma que yo tinch not\u00edcia verdadera com la secta de Mafomet \u00e9s molt falsa e reprovada, e tots los qui en ell crehen van a total destrucci\u00f3 e damnaci\u00f3. Per qu\u00e8 us prech e us man, com a bons vassalls e germans, vos vullau batejar ab mi e fer-me companyia. E fiau de mi que, a c\u00e0rrech meu e de la mia \u00e0nima, vosaltres rebau lo sanct babtisme en salvaci\u00f3 de les vostres \u00e0nimes. E los qui\u00b7s delliberaran de batejar-se, no\u00b7s moguen; los qui no\u00b7s volran batejar, buyden la pla\u00e7a e fa\u00e7en loch als altres que vendran.<\/p>\n

E dites aquestes paraules, lo rey se despull\u00e0 en camisa en pres\u00e8ncia de tots. E Tirant lo port\u00e0 a la conqua e aqu\u00ed\u00b7l batej\u00e0 lansant-li hun picher d\u2019aygua sobre lo cap, dient:<\/p>\n

\u2013Rey Scariano, yo\u00b7t batege en nom del Pare e del Fill e del sant Spirit.<\/p>\n

Apr\u00e9s Tirant batej\u00e0 quasi tots los presoners per \u00e7o com los de m\u00e9s eren parents del rey ben acostats. Apr\u00e9s se batejaren dos capitans qui ab tot lur linatge reberen lo sant babtisme. Lo hun linatge se nomenava de Ben\u00e7arag e l\u2019altre de Cap\u00e7an\u00ed. E en aquell dia foren batejats, per la m\u00e0 de Tirant, passats VI m\u00edlia moros. Los altres restaren per a l\u2019endem\u00e0 e per als altres dies, fins que tots fossen crestians. E pochs foren los qui se n\u2019anaren e, dels m\u00e9s ro\u00ffns, los qui no\u00b7s volgueren batejar.<\/p>\n

Apr\u00e9s dix Tirant al rey:<\/p>\n

\u2013Senyor, en lo temps que la senyoria vostra era moro e enemich de la nostra santa ley crestiana, me f\u00e9s jurament de moro que ser\u00edeu ab mi germ\u00e0 de armes, per qu\u00e8 us suplich que ara de nou me torneu a fer altre jurament, com a cresti\u00e0, perqu\u00e8 la mia \u00e0nima ne sia m\u00e9s aconsolada.<\/p>\n

Lo rey dix que era molt content. E Tirant, de sa m\u00e0, havia scrits quatre evangelis en hun full de paper, dels quatre evangelistes, e pos\u00e0\u2019ls-hi davant e lo rey feu<\/a> lo jurament en semblant forma.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCXXX<\/h2>\n

LO JURAMENT QUE FEU<\/a> LO REY SCARIANO A TIRANT<\/p>\n

\u2013Io, Scariano, per la divina gr\u00e0cia rey de la gran Ethi\u00f2pia, com a fel cresti\u00e0 e verdader cath\u00f2lich, pose les mans sobre los sants quatre Evangelis e fas jurament a tu, Tirant lo Blanch, de \u00e9sser-te bo e leal germ\u00e0 d\u2019armes, tant e tan longament com los nostres dies duraran, ab promesa fe de \u00e9sser amich de l\u2019amich e enemich de l\u2019enemich. E per bona germandat te promet de tots mos b\u00e9ns presents e sdevenidors de partir ab tu la mitat; e si per cars de adversa fortuna tu eres pres, de posar a perill de mort la mia persona e los b\u00e9ns en ajuda e favor tua. E dich ara per lavors, e m\u2019obligue sots virtut de la promesa fe, de complir totes les coses qui a bona e pura germandat se requiren.<\/p>\n

E Tirant feu<\/a> lo semblant jurament, com ja li n\u2019hagu\u00e9s fet altre com lo rey jur\u00e0 com a moro. E fet lo jurament per cascuna part, se abra\u00e7aren e\u00b7s besaren. E de aquella hora avant, tots los qui\u00b7s fe\u00ffen germans d\u2019armes prenien la forma de aquest cartell.<\/p>\n

E complides les coses dess\u00fas dites, Tirant torn\u00e0 a batejar, e la pressa era tanta dels moros qui\u00b7s volien batejar que Tirant no bastava nit e dia en dar-los lo sant babtisme, fins a tant que vench hun frare de l\u2019orde de la Merc\u00e9, qui era arribat en la ciutat de T\u00fani\u00e7 e vengut ab una nau de mercaderia per traure catius crestians.<\/p>\n

E lo dit frare era natural d\u2019Espanya la baxa, de una ciutat qui \u00e9s nomenada Val\u00e8ncia, la qual ciutat fon edificada en pr\u00f2spera fortuna de \u00e9sser molt pomposa e de molt valent\u00edssims cavallers poblada, e de tots b\u00e9ns fruct\u00edfera. Exceptat sp\u00e8cies, de totes les altres coses molt abundosa, de hon se trahen m\u00e9s mercaderies que de ciutat que en tot lo m\u00f3n sia. La gent qui \u00e9s de all\u00ed natural, molt bona e pac\u00edfica e de bona conversaci\u00f3. Les dones de all\u00ed naturals s\u00f3n molt femenils, no molt belles, mas de molt bona gr\u00e0cia e m\u00e9s atractives que totes les restants del m\u00f3n, car ab lo lur agraciat gest e ab la bella eloq\u00fc\u00e8ncia encativen los h\u00f2mens. Aquesta noble ciutat vendr\u00e0 per temps en gran deca\u00ffment per la molta maldat qui en los habitadors de aquella ser\u00e0. De a\u00e7\u00f2 ser\u00e0 causa com ser\u00e0 poblada de moltes nacions de gents que, com se seran mesclats, la lavor que exir\u00e0 ser\u00e0 tan malvada que lo fill no fiar\u00e0 del pare ni lo pare del fill, ni lo germ\u00e0 del germ\u00e0. Tres congoxes ha de sostenir aquella noble ciutat, segons recita Elies: la primera de juheus, la segona de moros, la ter\u00e7a de crestians qui no venen<\/a> de natura, qui per causa d\u2019ells rebr\u00e0 gran dan e destrucci\u00f3. Encara diu m\u00e9s, que la causa per qu\u00e8 \u00e9s tan fruct\u00edfera aquella regi\u00f3 e tan temprada s\u00ed \u00e9s que com la spera del sol dona en para\u00fds terrenal, que reverbera en la ciutat e regne de Val\u00e8ncia perqu\u00e8 li st\u00e0 de dret endret, e de ac\u00ed li ve tot lo b\u00e9 que t\u00e9.<\/p>\n

E tornant al prop\u00f2sit, aquest frare dess\u00fas dit, sabent que hun capit\u00e0 cresti\u00e0 havia pres lo rey Scariano e havia quitats tots los catius crestians qui eren scapats de la galera qui\u00b7s perd\u00e9, an\u00e0-se\u2019n dret hon Tirant era per demanar-li que, per amor de D\u00e9u, li fes alguna caritat perqu\u00e8 se\u2019n pogu\u00e9s portar alguns catius que y havia de aquel regne de Val\u00e8ncia, los m\u00e9s que pogu\u00e9s. Com Tirant veu<\/a> lo frare, fon lo m\u00e9s content home del m\u00f3n. E preg\u00e0\u2019l que batej\u00e0s tots los qui restaven. E en aquells dies foren batejats quaranta-e-quatre m\u00edlia e CCCXXVII moros e mores, qui foren en cam\u00ed de salvaci\u00f3.<\/p>\n

Com la gent del rey, los qui no se eren volguts batejar, veren lo rey cresti\u00e0, tots se partiren d\u2019ell, e no restaren solament sin\u00f3 los crestians.<\/p>\n

La fama prest se divulg\u00e0 per tota la Barberia, en tanta quantitat que vench en not\u00edcia dels reys qui venien en ajuda al rey Scariano. E moguts de gran ira, caminaren lo m\u00e9s prest que pogueren e prengueren-li tot lo seu regne e donaren-lo al fill del rey de P\u00e8rsia, e de continent lo coronaren rey.<\/p>\n

E en aquest spay de temps que aquests reys conquistaven les terres del rey Scariano, los correus li venien cascun dia ab la mala nova, recitant-li com li prenien tot lo regne, que no y restaven sin\u00f3 tres castells que\u00b7s tenien, que no\u00b7s volien dar. E all\u00ed era la m\u00e9s gent dels reys per pendre aquells castells.<\/p>\n

Apr\u00e9s que lo rey Scariano fon fet cresti\u00e0, Tirant lo preg\u00e0 molt e\u00b7l suplic\u00e0 que volgu\u00e9s tornar totes les viles e ciutats que pres havia del rey de Tremic\u00e9n e les restitu\u00eds a la reyna, a qui pertanyien. E lo rey molt liberalment lo y atorg\u00e0. Per\u00f2 lo rey preg\u00e0 a Tirant, com a germ\u00e0 seu d\u2019armes, li volgu\u00e9s donar la reyna per muller.<\/p>\n

\u2013Senyor \u2014dix Tirant\u2014, del que v\u00f3s me demanau yo\u00b7n so<\/a> ja pregat e dexau-ho a c\u00e0rrech meu, car yo la suplicar\u00e9 una e moltes voltes que y consenta, car, segons nostra ley, lo matrimoni que per for\u00e7a \u00e9s atorgat no val res<\/span>.<\/p>\n

Lavors tots ensemps cavalcaren e lexaren en lo castell, per capit\u00e0, lo senyor d\u2019Agramunt. E lo Capdillo, que veu<\/a> a Tirant tant avan\u00e7at en crestiandat e tots lo obehien com al rey e stimaven m\u00e9s la liberalitat e bon parlar de Tirant que del rey ni del Capdillo, ne de tots quants eren, e lo Capdillo preg\u00e0 a Tirant lo dex\u00e0s star en sa ley fins a tant que fos mogut per sa devoci\u00f3. E Tirant honrava\u2019l molt e l\u2019avan\u00e7ava tant com podia, e tostemps en los consells ell era demanat lo primer e parlava apr\u00e9s del rey.<\/p>\n

Puix lo rey fon posat en libertat, ab tots los seus anaren a la ciutat de Tremic\u00e9n. E aquella, ab totes les altres viles e castells, foren restituhides a Maragdina, reyna de Tremic\u00e9n. E foren quasi tots los de aquell regne crestians e lo frare instruh\u00ed\u2019ls en tot lo que\u00b7s pertany a verdaders crestians.<\/p>\n

La reyna, hun dia, com se veu<\/a> senyora de tot son regne de Tremic\u00e9n, volgu\u00e9 altra volta temtar de paci\u00e8ncia a Tirant si li abelliria la corona del regne, per qu\u00e8 delliber\u00e0 de fer-li una semblant requesta.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCXXXI<\/h2>\n

REQUESTA QUE FA LA NOVELLA REYNA DE TREMIC\u00c9N A TIRANT, QUE LA VULLA PENDRE PER MULLER<\/p>\n

\u2013Puix major b\u00e9, fora tu, ma pensa no troba, no\u00b7m puch retenir que no\u00b7t diga lo gran poder que sobre ma vida amor te atorga. E ab tan justa causa, \u00a1mes vives paraules te deurien fer cert de la strema pena que sol hun punt a ma trista \u00e0nima no desempara\u00a1 \u00bfE com no tens not\u00edcia de quant ma vida perilla si prest de tu lo remey li tarda? E de tal pensament stich temerosa que altra volta de tu no sia refusada, car vull que sies cert que la menor part de ma pena no\u00b7t sabria dir e, en tals contrasts, sobresgran dolor constreny la mia \u00e0nima, que no tinch sfor\u00e7 en poder-t\u2019o manifestar. E pots veure quins treballs ma enamorada pensa combaten sens que altre premi de tanta amor no spere sin\u00f3 o presta mort o presta vida. E ax\u00ed mos mals no hauran longa durada, sin\u00f3 atenyent terme de infinida gl\u00f2ria de tu, de qui spere acabat b\u00e9. E fent tu lo contrari, pendran fi en mi dexant-me de viure ab sola \u00e0nsia, car la demanda que yo\u00b7t fas \u00e9s molt justa, santa e bona. E si te\u2019n st\u00e0s per temor o vergonya del rey, no u deuries fer, car lo vencedor exceŀleix tostemps al ven\u00e7ut, com certa cosa sia, e sovint s\u2019esdev\u00e9, que major for\u00e7a tenen les leys de amor que negunes altres, qui rompen no solament les de la amistat, mas les divines. \u00bfE no sabs tu b\u00e9 que amor \u00e9s la pus fort cosa del m\u00f3n, que als savis fa tornar folls e als vells fa tornar j\u00f3vens, als richs fa tornar pobres, als avars fa tornar liberals, als trists fa tornar alegres e rients, e als alegres fa tornar trists e plens de pensaments? E moltes voltes s\u2019esdev\u00e9 lo pare amar a la filla e lo germ\u00e0 a la germana. Donchs, b\u00e9 pots tu amar a mi sens perjudicar a neg\u00fa, com sia per ta merc\u00e9 feta liberta e senyora del regne de Tremic\u00e9n, com sia regla verdadera e cosa infaŀlible que amor no entra sin\u00f3 en testa de persona de bon sentiment e en aquella \u00e9s ferma e no variable. E la persona grossera no t\u00e9 sin\u00f3 amor d\u2019ase, que no ama sin\u00f3 tant com veu e a tantes com veu<\/span>. Per qu\u00e8, cavaller virtu\u00f3s, com lo teu sentit exceŀlexca tots los altres sentiments, de necessitat se ha de concloure que posehexes m\u00e9s amor que tots los altres cavallers del m\u00f3n. Donchs, puix ta merc\u00e9 en amor \u00e9s tant abund\u00f3s, suplich-te que en la menor part de aquella yo puxa \u00e9sser participant, com altre b\u00e9 ni gl\u00f2ria no desige en aquest m\u00f3n sin\u00f3 que\u00b7t puga honrar e servir com a senyor.<\/p>\n

E call\u00e0, que no dix m\u00e9s. Hun poch spay tard\u00e0 Tirant en dar-li tal resposta.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCXXXII<\/h2>\n

LA RESPOSTA QUE TIRANT FEU<\/a> A LA REYNA<\/p>\n

\u2013Neg\u00fa no pot obrar algun fort castell si posa los fonaments en arena. E a\u00e7\u00f2 dich, senyora, per quant amor t\u00e9 tant ocupat lo vostre gentil entendre que la senyoria vostra no \u00e9s en recort del que altra volta vos \u00e9s stat per mi referit: com no era en ma libertat poder-vos dar lo que no tenia, com ja u tingu\u00e9s donat. Car no ignora la senyoria vostra que verdadera amor no consent en moltes parts \u00e9sser partida, car no\u00b7s poria fer sin\u00f3 ab viol\u00e8ncia, ofenent a la qui ama. Per qu\u00e8, senyora, suplich a la altesa vostra que vullau obrir los ulls del vostre clar entendre, que la molta passi\u00f3 que teniu no us ocupe tant lo vostre bon sentit en conexer-ne la rah\u00f3 si\u00b7s pot ni\u00b7s deu fer, e que vullau pendre alguna bona speran\u00e7a de nou consell. E deman-vos de gr\u00e0cia que la senyoria vostra no s\u2019agreuge de les mies cruels paraules, que yo u smenar\u00e9 tant en les obres que conexereu que teniu en mi pare o germ\u00e0. E pl\u00e0cia-us e en do vos deman, que vullau pendre aquest virtu\u00f3s rey per marit e per companyia com ja\u00b7l tingau conegut; car m\u00e9s vos val aquest qui en strem vos ama, que hun altre que no conexereu ni poreu saber si us amar\u00e0. E stareu pac\u00edfica en lo vostre regne, sens haver alguna contradicci\u00f3, e fer n\u2019eu plaer a mi e servey al rey, que us ho pendr\u00e0 en compte de gran stima.<\/p>\n

La reyna, qui veu<\/a> la voluntat de Tirant e que era joch for\u00e7at, ab les l\u00e0grimes als ulls, en semblant stil no tard\u00e0 respondre.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCXXXIII<\/h2>\n

R\u00c8PLICA QUE FA LA REYNA A TIRANT<\/p>\n

\u2013Puix tinch conegut tu quant vals, les penes que amant he passades me tornen en gran delit, com veig que de discreci\u00f3 e fermetat portes la vestidura. E b\u00e9 conech que deuries \u00e9sser canonitzat per sant per tenir la amor tan verdadera. E no\u00b7t penses que\u00b7m puga aconortar com la tua amor no he aconseguida, car, tant com la vida me acompanyar\u00e0, tostemps te amar\u00e9, puix tinch conegut que saber ne gentilea en tu mancament no tenen. E puix la mia trista sort en tanta dolor e tristor me ha condu\u00ffda que per marit ne per senyor no\u00b7t puch haver, tinch delliberat de tenir-te per pare, car jam\u00e9s no\u00b7t poria premiar les grand\u00edsimes honors e serveys que de tu he rebuts, per qu\u00e8 suplich a la inmensa bondat de nostre senyor D\u00e9u que\u00b7ls te vulla premiar en molta honor e prosperitat, puix yo no tinch lo poder ni les coses mies no\u00b7t s\u00f3n acceptes, car tu est tal e de tanta v\u00e0lua que yo no merite \u00e9sser-te serventa e tu est merexedor de \u00e9sser senyor del m\u00f3n, car yo fora<\/a> perduda e morta sin\u00f3 per D\u00e9u e per ta merc\u00e9. E per la gran confian\u00e7a que tinch de ta virtut, yo pose la mia persona e los b\u00e9ns en ton poder e so<\/a> presta de fer tot lo que\u00b7m manar\u00e0s, que yo complir puga.<\/p>\n

Tirant que veu<\/a> la molta gentilea de la reyna, don\u00e0 del genoll en la dura terra e feu-li<\/a> infinides gr\u00e0cies. E tram\u00e9s de continent per lo rey e per lo frare e en pres\u00e8ncia de tots los feu<\/a> sposar. Apr\u00e9s, lo dia seg\u00fcent, los feu<\/a> hoyr missa ax\u00ed com a cath\u00f2lichs crestians. E fetes les bodes ab molta solemnitat, segons de reys se pertany, lo rey Scariano pres la possessi\u00f3 de tot lo regne de Tremic\u00e9n com a marit de la reyna, e ella fon contenta puix Tirant ho manava. E lo rey amava a Tirant sobre totes les persones del m\u00f3n, que no fora<\/a> cosa alguna que li fos possible que no fes per la sua amor. E Tirant, per semblant, amava molt al rey e a la reyna.<\/p>\n

E stant lo rey e Tirant ab moltes festes per rah\u00f3 de les novelles bodes, tots dies venien noves al rey que li stava preparat hun gran dan, que, de continent que los reys moros haurien pres los tres castells, vendrien damunt ell e de tots los crestians e que\u00b7ls farien morir a cruel mort. Sabent a\u00e7\u00f2, Tirant dix:<\/p>\n

\u2013Senyor, de necessitat havem de pensar en la restauraci\u00f3 de nostra vida. Regonegam tota nostra gent qual ser\u00e0 disposta per entrar en batalla.<\/p>\n

\u2013\u00a1E com! \u2014dix lo Capdillo\u2014. \u00bfPensau del m\u00f3n v\u00f3s \u00e9sser lo senyor? B\u00e9 us deur\u00edeu contentar de haver pres aquest magn\u00e0nim rey e de tornar-vos-ne en vostra terra natural e dexar-nos viure en nostra ley. E los crestians que s\u00f3n novament fets dexassen lo babtisme que dieu \u00e9sser sant. E si aquests reys qui venen<\/a> tants nos trobassen en sa ley, usarien de miseric\u00f2rdia e pietat, e alargar-nos hien la vida.<\/p>\n

Lo rey Scariano se fon girat ab gran ira envers lo Capdillo; ab la spasa nua li don\u00e0 sobre lo cap, que li feu<\/a> sortir lo cervell per lo pa\u00ffment de la cambra, e dix:<\/p>\n

\u2013\u00a1O, perro, fill de gos, engendrat en mala secta! Aquesta \u00e9s la paga que la tua vil persona mereix.<\/p>\n

A Tirant desplagu\u00e9 molt la mort del Capdillo hi\u00b7n fon molt enujat. Emper\u00f2 detingu\u00e9\u2019s, que no volgu\u00e9 rependre lo rey de res per dupte de major inconvenient. A algunes gents fon plasent la mort del Capdillo e a altres no, per\u00f2 aquesta mort fon refrenament de molts.<\/p>\n

Tirant feu<\/a> fer mostra a la gent per veure quina gent tenien e trobaren dihuyt m\u00edlia e docents e trenta h\u00f2mens de cavall de armes disposts, e XXXXV m\u00edlia de peu. Tirant los feu<\/a> a tots dar sou e apr\u00e9s dix al rey:<\/p>\n

\u2013Senyor, fa\u00e7am una ordinaci\u00f3 per qu\u00e8 puguam m\u00e9s gent haver.<\/p>\n

Lo rey, conexent-se culpable de la mort que fet havia, feu<\/a> principi a tal parlar.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCXXXIIII<\/h2>\n

COM LO REY SCARIANO FEU<\/a> ACUSACI\u00d3 A TIRANT DEL SEU DEFALT E REFERMAREN LA AMOR<\/p>\n

\u2013\u00a1O, gran fortuna mia! Que lo gran defalt que he com\u00e9s me fa dubtar perdre la amor que tinch en tu, germ\u00e0 senyor, guanyada, car so<\/a> vengut a la fi de mos darrers dies si la tua virtut no\u00b7m vol perdonar. E clam-te merc\u00e9 que per la amor e germandat que entre tu e mi \u00e9s, que\u00b7m prengues a merc\u00e9, car yo\u00b7m tinch per molt culpable de aquesta cruel mort, la qual he feta sobrat per intoŀlerable ira. Per les folles paraules que li ho\u00fd dir, no pogu\u00ed retenir lo natural moviment qui\u00b7m for\u00e7\u00e0 de fer tal desastre, penedint-me per haver-te tant of\u00e9s en la pres\u00e8ncia tua.<\/p>\n

E semblants paraules de\u00ffa lo rey ab les l\u00e0grimes als ulls, manifestant dolre\u2019s molt del que fet havia, per haver tant enujat a Tirant, com sabia que amava molt al Capdillo. Apr\u00e9s dix lo rey:<\/p>\n

\u2013Germ\u00e0 senyor, mana de mi e de les mies gents, que de tot lo que manar\u00e0s ser\u00e0s obe\u00fft per mi e per tots los meus.<\/p>\n

Tirant, hoynt parlar al rey ab tanta humilitat e submissi\u00f3, fon molt content d\u2019ell e an\u00e0\u2019l abra\u00e7ar e besar moltes voltes, e la germandat fon aumentada molt m\u00e9s que no solia. E verdaderament ells se amaven sens ficci\u00f3 alguna, e lo rey lo amava e\u00b7l temia.<\/p>\n

Apr\u00e9s que fon refermada l\u2019amistat, Tirant feu<\/a> aquesta ordinaci\u00f3 e privilegi militar. E primerament orden\u00e0 que tot home qui sostingu\u00e9s cavall e tingu\u00e9s armes fos dit gentilhom, e qui tendria dos rocins fos gentilhom e home de paratge, e qui tendria tres rocins fos dit gentilhom e home gener\u00f3s e cavaller; e la casa de aquests tals no pagassen negun dret al rey, e cascun de aquests que tendrien lochs, masos o alqueries, tots fossen haguts per franchs e liberts. E per aquesta ordinaci\u00f3 foren trobats los h\u00f2mens generosos en la Barberia, e de aquests se ajustaren passats XXV m\u00edlia los quals eren en les batalles molt durs e forts e ab gran \u00e0nimo fe\u00ffen les armes per defendre lurs libertats militars, e ajudaren a conquistar molts regnes e terres. E per causa de a\u00e7\u00f2 entre ells havia de grans divisions, perqu\u00e8\u00b7s trobaven armats e ab cavalls, e s\u2019i fe\u00ffen de grans morts.<\/p>\n

E vehent Tirant tal confusi\u00f3, orden\u00e0 hun altre privilegi militar que qualsevol gentilhom de paratge, gener\u00f3s o cavaller, qui nafr\u00e0s o mat\u00e0s o vingu\u00e9s contra los privilegis e ordinacions fetes, que aquest tal fos pres e tallat lo cap sens merc\u00e9 ni miseric\u00f2rdia alguna, e si pendre no\u00b7l podien, que ell e tots los seus descendents no\u00b7s poguessen alegrar de gentilea ni del privilegi militar, ans fossen tornats en aquella matexa servitut de captivitat, ax\u00ed com tots los altres vilans. E per no perdre la gentilea feren pau e m\u00e9s no hagu\u00e9 debats ni q\u00fcestions entre ells qui fossen criminals, sin\u00f3 que casc\u00fa demanava sa just\u00edcia com mester era e era\u2019ls feta planament. E tots quants eren, ax\u00ed h\u00f2mens com dones, benehien a Tirant e m\u00e9s l\u2019estimaren tenir per senyor que no al rey. E com passava per les carreres tot lo poble cridava: Vixca lo magn\u00e0nim capit\u00e0 cresti\u00e0.<\/p>\n

Com totes aquestes coses foren fetes, aplegaren molts rocins de T\u00fani\u00e7 qui eren venguts de Sic\u00edlia \u2014qui havien aqu\u00ed desembarquat\u2014, e molts arnesos e cubertes de cavalls en nombre de CCCCXL cavalls encubertats. E Tirant no tenia perill ab aquests cavalls encubertats de ferir enmig de tres m\u00edlia ginets.<\/p>\n

Lo rey e Tirant ab tots los altres partiren de la ciutat de Tremic\u00e9n e feren la via dels enemichs per veure si\u00b7ls porien resestir e per defendre\u2019ls la entrada del regne que volien fer. E essent ja a tres leg\u00fces los huns dels altres e dalt de una muntanya, los crestians, a vista del sol, podien ben veure tota la gent morisca que venien. Com se foren atendats los huns a vista dels altres, e de aqu\u00ed se feren moltes embaxades, los moros trameteren a dir al rey Scariano que\u00b7s convert\u00eds, ell e Tirant ab tots los altres crestians, a la secta de Mafomet e, si fer no u volien, que tots morrien a mort cruel. Com Tirant los hohia dir tals tahons, re\u00ffa-se\u2019n e no\u00b7ls tornava neguna resposta. E los embaxadors prenien gran ira contra Tirant.<\/p>\n

Apr\u00e9s que ells hagueren conquistat tot lo regne del rey Scariano, vengueren-li dess\u00fas. E Tirant dix:<\/p>\n

\u2013Senyor, puix lo camp \u00e9s mogut, dem\u00e0 en aquell dia los haurem ac\u00ed. Reste la senyoria vostra dins la vila ab la mitat de la gent e yo ab l\u2019altra ir\u00e9 a veure aquesta gent en quin orde v\u00e9nen. E si ells van sens orde, yo\u00b7ls vos d\u00f3 per ven\u00e7uts.<\/p>\n

\u2013\u00a1O, Tirant germ\u00e0! Molt volria anar ab tu ans que restar encl\u00f2s dins la ciutat. Mas lexem ac\u00ed per capit\u00e0 lo senyor d\u2019Agramunt e mana-li qu\u00e8 far\u00e0. Yo desig viure e morir prop de tu.<\/p>\n

Tirant que veu<\/a> la voluntat del rey, dix que era content e feu<\/a> capit\u00e0 al senyor de Agramunt. E dix-li Tirant:<\/p>\n

\u2013Stau tostemps armats e los cavalls ab la cella. E com en aquell puig qui st\u00e0 prop la ribera veureu una bandera vermella ab les mies armes pintades, feriu ab tota la gent a la part dreta, per \u00e7o com ells se atendaran prop l\u2019aygua e lo riu \u00e9s fondo, e all\u00ed porem haver de nostres enemichs gran destro\u00e7a. E per res no ixcau de la ciutat fins que vejau la bandera.<\/p>\n

Los moros, d\u2019all\u00ed hon staven per venir hon eren los crestians, per for\u00e7a havien a passar una gran muntanya que y havia ab moltes fonts d\u2019aygua. E Tirant, la nit e lo dia vog\u00ed tot entorn la muntanya e de gran tros luny ell veu<\/a> venir tota la gent morisca. E ell, tan cautelosament com pogu\u00e9, se pos\u00e0 dins hun bosch ben sp\u00e9s d\u2019arbres e man\u00e0 a tota la gent que descavalcassen e refrescassen. Y ell puj\u00e0-se\u2019n en hun gran pi mirant com pujaven la muntanya e veu<\/a> com se atendaren prop de les fonts. E stigueren del mat\u00ed fins al vespre en passar dues leg\u00fces. E de all\u00ed hon ells se atendaren havia una legua de pla per aplegar a la ciutat.<\/p>\n

La gent que venia detr\u00e0s veren los primers en la muntanya atendats, acordaren de posar-se baix, al peu de la muntanya, hon hi havia molt belles praderies e una c\u00e9quia d\u2019aygua. E podien \u00e9sser aquells obra de quaranta m\u00edlia rocins, per\u00f2 lo socors tenien molt prop.<\/p>\n

E com Tirant veu<\/a> quasi la mitat de la gent descavalcada, fer\u00ed ell e lo rey enmig del camp; e feren una tan gran mortaldat de la morisma que fon una gran admiraci\u00f3 dels cossos morts que en terra jahien. E fora<\/a> stada molt major sin\u00f3 que per causa de la nit mostraren-se les steles en lo cel e per la tenebrosa nit se restauraren, si no, tots foren stats morts. E los qui staven en la muntanya sentien los crits, mas no pensaven que los crestians tinguessen tan gran atreviment de venir tan prop del lur camp.<\/p>\n

L\u2019endem\u00e0 per lo mat\u00ed, com lo sol fon exit, lo rey Menador devall\u00e0 de la muntanya, no pensant que lo rey Scariano ne Tirant fossen all\u00ed, mas pens\u00e0 que fossen alguns corredors ladres. E tram\u00e9s-los hun trompeta que venguessen prestament e que\u00b7s tornassen moros, si no, que ell prometia al seu Mafomet que tants com ne pendria, que tots los penjaria. Resp\u00f2s Tirant al trompeta:<\/p>\n

\u2013Digues a ton senyor que no cur respondre a la sua follia, mas si \u00e9s rey coronat e tendr\u00e0 \u00e0nimo en devallar ab la sua gent en aquest pla, yo li far\u00e9 sentir a qui vol penjar e ab c\u00e0lzer de dolor lo far\u00e9 beure en tots los millors dies de sa vida.<\/p>\n

Lo trompeta torn\u00e0 la resposta a son senyor, lo qual, mogut de gran ira, fer\u00ed dels sperons al seu cavall e tota la sua gent lo segu\u00ed; e fon una fort, aspra e crudel\u00edssima batalla. Com per bon spay la batalla hagu\u00e9 durat, hon hi hagu\u00e9 molta gent morta de una part e d\u2019altra, retragu\u00e9\u2019s lo rey Menador, ab aquella gent que restada li era, envers la muntanya. E tram\u00e9s per son germ\u00e0, lo rey de la menor \u00cdndia, li vingu\u00e9s ajudar. E com fon vengut, dix-li:<\/p>\n

\u2013Germ\u00e0 e senyor de mi, ac\u00ed s\u00f3n aquests crestians batejats, los quals, a mon parer, no he vist de ma vida tan sfor\u00e7ada gent, que huy tot lo dia no havem fet sin\u00f3 combatre. Jam\u00e9s los he pogut fer retraure, ans me ha convengut perdre la major part de la gent que tenia e yo que stich hun poch nafrat. E no\u00b7m tendr\u00e9 per cavaller si no mate de les mies mans hun gran tra\u00ffdor que y ha, que va capitanejant, e les armes que porta e sobrevesta \u00e9s de dom\u00e0s vert ab tres steles en cascuna part, e a l\u2019hun costat s\u00f3n d\u2019or e a l\u2019altre de argent. E porta lo seu Mafomet al coll, tot d\u2019or, ab gran barba e hun petit infant que porta al coll, e passa hun riu, e yo crech que aquell chiquet deu \u00e9sser fill del seu Mafomet. E per \u00e7o aquell li deu dar ajuda en les batalles.<\/p>\n

Ab gran sup\u00e8rbia dix lo rey de la menor \u00cdndia:<\/p>\n

\u2013Mostra\u2019l-me, car yo\u00b7t promet que yo\u00b7t venjar\u00e9 encara que tingu\u00e9s deu Mafomets dins lo ventre.<\/p>\n

E gir\u00e0\u2019s devers los seus e de semblants paraules los feu<\/a> principi.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCXXXV<\/h2>\n

LA ORACI\u00d3 QUE FA LO REY DE LA MENOR \u00cdNDIA A LA SUA GENT<\/p>\n

\u2013\u00a1O, amichs e germans meus e singulars en l\u2019art de cavalleria! La major riquea que hom pot possehir en aquest mon \u00e9s la honor, e per \u00e7o vos vull pregar que tots me vullau seguir aquesta vegada, perqu\u00e8 yo puga venjar la vergonya que aquests reprovats de crestians a mon germ\u00e0 han feta. E lo crit, ab la honor, sia tan gran que sol hun punt no\u00b7ns puguen tenir cara. E pendreu-ne tants com yo\u00b7n metr\u00e9 per terra, e seran tants que ab fatiga gran los poreu cullir.<\/p>\n

E eren venguts ab les aljubes d\u2019or molt luents, e pujaren tots prestament a cavall e devallaren devers los crestians ab molts grans crits. Com a h\u00f2mens enrabiats entraren dins la batalla e en poca hora v\u00e9reu anar per lo camp cavalls sens lurs senyors.<\/p>\n

Com Tirant hagu\u00e9 rompuda la lan\u00e7a, pos\u00e0 la m\u00e0 en la petita acha e, a cascun colp que dava, de mort o de alesiat scapar no podia.<\/p>\n

Los dos reys se acostaren tant a Tirant que, ab punta d\u2019espasa lo nafraren.<\/p>\n

Tirant, qui\u00b7s sent\u00ed nafrat, dix:<\/p>\n

\u2013\u00a1O, tu, rey, qui m\u2019has nafrat de mort segons la gran dolor que sent: mas, ans que yo vaja als inferns, tu\u00b7m ser\u00e0s primer missatger que m\u2019obren la porta, car yo t\u2019i far\u00e9 prestament anar!<\/p>\n

E fer\u00ed\u2019l ab l\u2019acha per mig del cap, que dos parts ne feu<\/a>, e caygu\u00e9 entre los peus dels cavalls. E com los moros veren jaure lo seu cors en terra, ab gran treball lo pogueren cobrar. Aquest rey era lo de la menor \u00cdndia, qui tant havia bravejat.<\/p>\n

Com l\u2019altre rey veu<\/a> son germ\u00e0 mort, fe\u00ffa armes com a desesperat; per\u00f2, per la nafra de Tirant foren stalviats molts moros, qui foren stats morts y nafrats m\u00e9s que no feren. Com ells veren lo rey mort, anaren-ho a dir als altres reys, en special al de Bogia, car tots lo tenien com a capit\u00e0 major per \u00e7o com ell los havia a tots amprats. Com foren certs de la mort de tal rey, levaren lo camp e anaren lla hon eren los crestians e, per la scura nit que fe\u00ffa, atendaren-se al peu de la muntanya.<\/p>\n

Com los crestians veren tanta multitut de gent, tingueren consell. E veren que Tirant era molt nafrat, que la nafra li dava gran dolor, e conexien que per la sua virtut no podien \u00e9sser subvenguts. Deliberaren de partir en la nit e ax\u00ed u posaren en execuci\u00f3, que los moros no n\u2019hagueren sentiment. Lo seg\u00fcent dia per lo mat\u00ed los moros pensaven dar la batalla, e no veren neg\u00fa. Seguiren los crestians de rastre, per les petjades dels cavalls, fins a tant que vengueren a la ciutat hon se eren recullits.<\/p>\n

Tirant feu<\/a> exir lo senyor d\u2019Agramunt ab tota l\u2019altra gent que restada li era e fer\u00ed enmig del camp dels moros, que y mor\u00ed molta gent de una part e d\u2019altra. Per\u00f2 los moros los romperen e hagueren-se a retraure en la millor manera que pogueren, tostemps fent armes e defenent-se, fins que\u00b7s foren recullits dins la ciutat e tancaren les portes. E los moros plegaven e ab los ar\u00edstols de les lances daven a les portes.<\/p>\n

Lo rey Scariano era capit\u00e0 de la ciutat e orden\u00e0 aquella, que molt valentment se defenien. Lo seg\u00fcent dia ixqu\u00e9 lo rey Scariano ab tota la gent e fer\u00ed molt bravament en los moros, e dur\u00e0 per bon spay aquesta batalla, hon hi mor\u00ed molta gent de cascuna part, e als crestians fon for\u00e7at de tornar-se\u2019n dins la ciutat. E a Tirant dolia-li\u2019n molt lo cor com ell no s\u2019i podia trobar e ve\u00ffa cascun dia que perdien molta gent, per qu\u00e8 dix al rey:<\/p>\n

\u2013Senyor, a mi par que no \u00e9s ben fet que tan sovint ixcau a la batalla, car no \u00e9s sin\u00f3 perdici\u00f3 de gent.<\/p>\n

E ax\u00ed fon fet fins que Tirant fon guarit. Com Tirant fon ja quasi guarit, mas no del tot, desijava e volia exir a la batalla. Lo rey Scariano, qui veu<\/a> a\u00e7\u00f2, dix-li semblant reprenci\u00f3.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCXXXVI<\/h2>\n

REPRENCI\u00d3 DE AMOR QUE FA LO REY SCARIANO A TIRANT<\/p>\n

\u2013No s\u00e9 la tua pr\u00f2spera m\u00e0 qu\u00e8 disija fer, ne si has ja aconseguida la vict\u00f2ria que\u00b7t st\u00e0 aparellada, la qual nostre Senyor, per la sua clem\u00e8ncia, te atorgar\u00e0, com per anar a la batalla ab grand\u00edssim desig te veig scalfar. \u00bfE no veus tu lo cel ple de tenebres qui cont\u00ednuament nos mena\u00e7a diversitat de temps, \u00e7o \u00e9s, mortalitats a la terra, ab neus, ayg\u00fces, trons e lamps spantables? \u00bfQui \u00e9s aquell qui a si mateix tan poch stime que ab tan gran fret e mal temps se pose en exercitar les armes? Donchs, fes-me gr\u00e0cia que per tu \u00e9sser levat de malaltia e no star encara del tot guarit, que vulles sperar que passe la tempesta e, venint lo bon temps, ab menys perill por\u00e0s usar de les tues acostumades cavalleries. E si lo voler meu no volr\u00e0s fer, fes tot lo que plasent te sia, car pregar-te \u00e9s mon ofici e yo, ab los trists pensaments ja acostumats, ab paci\u00e8ncia esperar\u00e9 la tua gloriosa tornada, car D\u00e9u sab qu\u00e8 poria yo fer sens tu. Ni si altra cosa era de tu, lo que D\u00e9u no vulla, m\u00e9s me valria la mort que la vida, la qual ab gran dolor hauria de sostenir.<\/p>\n

No tard\u00e0 Tirant en semblant stil fer resposta.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCXXXVII<\/h2>\n

RESPOSTA QUE FA TIRANT AL REY SCARIANO<\/p>\n

\u2013No vull fer longa gesta ne\u00b7m plau recitar los meus actes, car no pertany als cavallers savis \u00e9sser profanadors de lurs vict\u00f2ries; ni vull minvar lo premi de mos treballs, car la temor no la porte als peus. D\u00e9u en lo cel st\u00e0 poch ansi\u00f3s de nosaltres ni de nostres mis\u00e8ries, mas d\u2019ell obtendrem gr\u00e0cia que guanyarem premis ab m\u00e8rits de pr\u00f2pia virtut.<\/p>\n

E prestament se feu<\/a> dar les armes e puj\u00e0 a cavall ab una gran part de la gent, e fer\u00ed en la hun costat del camp. Los moros, tots arremorats, ixqueren a fer armes contra los crestians, e puch dir que Tirant aquell dia e molts d\u2019altres apr\u00e9s hagu\u00e9 lo pijor. Com Tirant veu<\/a> aquell dia la sua gent fugir e no podia posar-los en orde, pos\u00e0\u2019s prop del riu e veu<\/a> venir devers ell lo rey de \u00c0frica, qui portava sobre lo bacinet una corona d\u2019or ab moltes pedres precioses \u2014la cella era d\u2019argent e los streps d\u2019or, la aljuba era de carmes\u00ed tota brodada de perles molt grosses e orientals.<\/p>\n

Com lo rey veu<\/a> star en tal continent a Tirant, acost\u00e0\u2019s a ell e dix-li:<\/p>\n

\u2013\u00bfEst tu lo capit\u00e0 de la fe crestiana?<\/p>\n

E Tirant no li resp\u00f2s, mas mirava los seus com lo havien ax\u00ed lexat e molts cossos morts que ve\u00ffa jaure, e los standarts e banderes per terra anar. E en aquell dia contra los moros poca defensi\u00f3 feren. E Tirant, ab veu alta, dix, que los moros e los nafrats ho podien b\u00e9 entendre:<\/p>\n

\u2013\u00a1O, trists de vosaltres! \u00bfPer qu\u00e8 armes portau? \u00a1O, gent trista e vil, e b\u00e9 sou vituperats en aquesta jornada, que moriu com a desaventurats e la vostra fama ser\u00e0 menyscabada e exal\u00e7ada en dolor e desaventura!<\/p>\n

Apr\u00e9s dix, ab la cara girada devers orient, ab los ulls mirant devers lo cel e ab les mans juntes:<\/p>\n

\u2013\u00a1O, eternal D\u00e9u, ple de miseric\u00f2rdia! \u00bfTan grans s\u00f3n los meus peccats que la vostra inmensa clem\u00e8ncia me ha ax\u00ed abandonat que, servint a v\u00f3s per aumentar la sancta cath\u00f2lica fe, lo vostre auxili me sia fallit en tan gran necessitat? Car trob-me sol, desemparat de tots los meus e ab molta dolor mire la terra cuberta de cossos morts e totes les banderes rompudes per terra. \u00bfQu\u00e8 ser\u00e0 de mi, trist desaventurat? Car yo so<\/a> stat causa de tot aquest mal, donchs, vinga la mort sobre mi, perqu\u00e8 les mies orelles no s\u2019agreugen de hoyr tan gran inf\u00e0mia, car altra speran\u00e7a no puch tenir sin\u00f3 de mort o de altra volta \u00e9sser catiu en poder de infels, puix so<\/a> fora de la vostra gr\u00e0cia.<\/p>\n

Com lo rey d\u2019\u00c0frica lo sent\u00ed ax\u00ed lamentar, dix als seus:<\/p>\n

\u2013Yo passar\u00e9 lo riu e apresonar\u00e9 o matar\u00e9 aquell perro de cresti\u00e0. E si haur\u00e9 mester ajuda, socorreu-me.<\/p>\n

Lo rey fon passat e corrent an\u00e0 devers Tirant. E ab la lan\u00e7a encontr\u00e0\u2019l tan fort que al cavall feu<\/a> ficar los genolls en terra, e pass\u00e0-li lo guardabra\u00e7 e les paletes e mes-li<\/a> hun tro\u00e7 de ferre de la lansa per los pits. E tanta era la dolor que Tirant tenia de la gent morta \u2014y stant en pensament de la princessa-que certament ell no sent\u00ed venir lo rey fins que l\u2019hagu\u00e9 nafrat. E tir\u00e0 lavors la spasa, car la lan\u00e7a en lo principi la havia rompuda. E aqu\u00ed ells se combateren per bon spay. E lo rey ho fe\u00ffa valentment, per\u00f2 com hagu\u00e9 molt durat Tirant tir\u00e0 hun gran colp al rey e no\u00b7l pogu\u00e9 aconseguir per \u00e7o com lo cavall se volt\u00e0 prestament. Mas aconsegu\u00ed\u2019n lo cap del cavall e tot lo y tall\u00e0, que lo rey e lo cavall anaren per terra. La gent del rey lo socorregueren prestament, que, encara que Tirant no volgu\u00e9s, lo levaren de terra e pujaren-lo a cavall a malgrat seu.<\/p>\n

Com Tirant veu<\/a> que m\u00e9s no podia fer, abra\u00e7\u00e0\u2019s ab hun moro e lev\u00e0-li la lan\u00e7a que portava, e fer\u00ed lo primer, lo segon e lo ter\u00e7, e mes-los<\/a> per terra.<\/p>\n

Apr\u00e9s fer\u00ed lo quart, cinqu\u00e9, sis\u00e9, e lans\u00e0\u2019ls de la sella ax\u00ed com aquell qui era mestre de guerra. E rompuda la lan\u00e7a, pos\u00e0 la m\u00e0 a la petita acha e tan gran colp don\u00e0 a hun moro en lo cap que fins als pits lo fen\u00e9.<\/p>\n

Com los moros veren a hun home sol fer tantes armes e fer morir tanta gent, staven admirats e de\u00ffen:<\/p>\n

\u2013\u00a1O, Mafomet! \u00bfE qui \u00e9s aquest cresti\u00e0 qui tot lo nostre camp desbarata? \u00a1B\u00e9 \u00e9s trist aquell qui lo seu colp spera!<\/p>\n

Lo senyor d\u2019Agramunt, qui en lo castell era, feu-se<\/a> en una finestra e en la cota d\u2019armes conegu\u00e9 a Tirant, qui tot sol combatia. Crid\u00e0 a grans crits e dix:<\/p>\n

\u2013\u00a1Senyors, ajudau prestament al nostre capit\u00e0, qui st\u00e0 en punt de perdre la vida!<\/p>\n

Lavors lo rey ixqu\u00e9 ab aquella poca gent que tenia; emper\u00f2 Tirant fon mal socorregut en aquell cars, que fon nafrat de tres nafres e lo cavall tenia prou lan\u00e7ades. E per causa de a\u00e7\u00f2 fon for\u00e7at a Tirant se retragu\u00e9\u2019s, mas no a sa voluntat, mas corrent tant com podia, que fins a les portes lo seguiren.<\/p>\n

E en aquell cars staven en tan mala sort los crestians que, tantes batalles com donaven, totes les perdien, e los moros restaven victoriosos. E de ac\u00ed staven molt agreujats los crestians, com los moros se alegraven en los lurs mals. E dix Tirant:<\/p>\n

\u2013Ells se poden molt b\u00e9 gloriejar de nosaltres, que\u00b7ns han fet fugir e recullir dins los murs. E no \u00e9s res qui tant me despl\u00e0cia com \u00e9s com no so<\/a> mort per bra\u00e7os de forts cavallers, car so<\/a> restat trist e desconsolat e ple de molta mis\u00e8ria, car no \u00e9s stat neg\u00fa d\u2019ells qui soc\u00f3rrer-me haja pogut. E per \u00e7o vull manifestar a tot lo m\u00f3n que no so<\/a> en punt que yo dega viure longament vehent davant mi cont\u00ednuament los meus enemichs.<\/p>\n

Lo rey Scariano, vehent star a Tirant tan desconsolat, no tard\u00e0 en fer principi a hun tal conort.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCXXXVIII<\/h2>\n

CONORT QUE FA LO REY SCARIANO A TIRANT<\/p>\n

\u2013Per fallen\u00e7a de seny entre los m\u00e9s sabents se declara afermar que les coses sdevenidores a deg\u00fa sin\u00f3 sols al divinal saber sien descubertes. E flaquea de \u00e0nimo s\u2019estima que, ans que la causa de la dolor sia manifesta per dubte de m\u00e9s mals comen\u00e7ar primer a dolre\u2019s, car sabs millor de mi que en les guerres e en les batalles s\u2019esdev\u00e9 sovint \u00e9sser ven\u00e7uts e perdre molta gent, que apr\u00e9s tot se repara. E tu, com a cath\u00f2lich cresti\u00e0, deuries tenir major confian\u00e7a en D\u00e9u que neg\u00fa dels altres, per les tan senyalades gr\u00e0cies que t\u2019a<\/a> fetes en fer-te aumentador de la sua sancta ley crestiana. E comfia de la sua miseric\u00f2rdia, que ell te restituyr\u00e0 la perduda sanitat, car no defall jam\u00e9s a tots los qui b\u00e9\u00b7l servexen. E la noblea tua e grand\u00edssima virtut \u00e9s coneguda per tots nosaltres, e encara per los enemichs, e no dubtam gens de la tua gloriosa vict\u00f2ria, car tu est mostrat entre los altres tan singular ab senyal de dignitat de posseyr sdevenidor imperi, e ja \u00e9s stada celebrada en openi\u00f3 de tots nosaltres la honor e senyoria que tu est merexedor. Donchs, fes-me gr\u00e0cia que mostres en aquest cars lo teu virtu\u00f3s \u00e0nimo que tens d\u2019esfor\u00e7at cavaller, que ab virtut vulles sfor\u00e7ar los nostres \u00e0nimos, com tu sies lo sol lumin\u00f3s del qual tots nosaltres havem de pendre lum e, mijan\u00e7ant aquell, ab tu ensemps, speram haver gloriosa vict\u00f2ria dels nostres enemichs.<\/p>\n

Molt se confort\u00e0 Tirant del bon \u00e0nimo que veu<\/a> al rey e no tard\u00e0 en fer-li semblant resposta.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCXXXIX<\/h2>\n

LA RESPOSTA QUE FA TIRANT AL REY SCARIANO<\/p>\n

\u2013\u00a1O, m\u00e9s virtu\u00f3s que tots los mortals! No\u00b7s deu admirar la senyoria tua com me lamente de la mia gran desaventura, car no\u00b7t penses que\u00b7m fa\u00e7a dolre la temor dels enemichs, mas perqu\u00e8 stich tal adobat que no puch fer prestament la venja. E com a germ\u00e0 e senyor te reste tan obligat del gran \u00e0nimo que\u00b7t veig tenir en aconsolar-me ab pietat tan excelsa, volent-me restaurar la vida, de qu\u00e8 tinch causa de m\u00e9s regraciar-te, perqu\u00e8 les coses que per la sola virtut se obren de major premi s\u00f3n dignes. E per \u00e7o ma vida, ma libertat e la mia persona, per b\u00e9 que ja fos tua, ara molt m\u00e9s d\u2019ac\u00ed avant, car ja no la tinch per mia, puix havent-la perduda per tu la he cobrada. E, ara, la prench en comanda ensemps ab la gl\u00f2ria de la sdevenidora vict\u00f2ria, de la qual, no per mi, mas per tu, so<\/a> alegre, perqu\u00e8 m\u00e9s honrada e major sia ta senyoria, com de cosa de m\u00e9s stima liberalment ser\u00e0s senyor.<\/p>\n

En l\u2019espay que Tirant semblants paraules rahonava, arribaren los metges e feren-lo desarmar, e trobaren-li moltes nafres, en special III qui eren molt perilloses.<\/p>\n

Com los moros veren los crestians qui se eren retrets dins la ciutat, strengueren lo siti e passaren dell\u00e0 lo riu. E tants eren los bous e camells que portaven que no\u00b7s podia stimar. E donaven tan gran empediment en les batalles als crestians que no podien c\u00f3rrer ab los cavalls ni fer entrades ni exides, e la ciutat stava tan streta que neg\u00fa no podia entrar ni exir.<\/p>\n

Tirant tingu\u00e9 dubte que no minassen lo castell \u2014e lo rey e los altres se tenien per perduts\u2014, e orden\u00e0 que fos feta una contramina y en totes les cambres baxes fossen posats bacins de laut\u00f3, per \u00e7o que, com caven en la mina e s\u00f3n prop de haver-la cavada, si bacins hi \u00e0, com donen lo colp ab lo pich en aquella cambra hon lo bac\u00ed \u00e9s, tantost resona; en special, si n\u2019i ha molts que stiguen los huns prop dels altres, fan gran remor. Apr\u00e9s que a\u00e7\u00f2 fon fet e los bacins posats, feren la contramina.<\/p>\n

Apr\u00e9s pochs dies que Tirant era ja guarit e stava en disposici\u00f3 de portar armes, una fadrina que dins lo castell era, qui pastava farina, sent\u00ed menejar los bacins e fer remor, corregu\u00e9 prestament e dix a sa senyora:<\/p>\n

\u2013Yo no s\u00e9 qu\u00e8 s\u2019\u00e9s, mas avisada del qu\u00b7\u00e9 ho\u00fft dir, com los bacins sonen, senyal de tempestat e de sanch.<\/p>\n

E la senyora, qui era muller del capit\u00e0 del castell, prestament ho an\u00e0 a dir a son marit, e aquell ho dix al rey e a Tirant.<\/p>\n

Secretament, sens fer remor, anaren a la cambra e trobaren ab veritat lo que la fadrina havia dit. E prestament se armaren e posaren-se dins una cambra e no pass\u00e0 una hora complida que ells veren claredat dins en la cambra. E pensant que de neg\u00fa del castell no eren stats sentits, feren lo forat molt major que no era e la gent comen\u00e7\u00e0 de exir de la mina. E com foren ben sexanta en la cambra, los del castell entraren dins la cambra e tants com n\u2019i trobaren foren morts e tallats a peces. E certament, los qui podien dins la mina entrar, no s\u2019esperaven los huns als altres, mas Tirant feu<\/a> tirar moltes bombardes dins la mina e, tants com se\u2019n trobaren dins, ne moriren.<\/p>\n

E vehent Tirant que la sua gent stava smayada, per \u00e7o com tenien molt poques vitualles, delliber\u00e0 de dar-los la batalla e dix al rey:<\/p>\n

\u2013Senyor, aquesta gent que\u00b7ns \u00e9s restada, yo\u00b7n pendr\u00e9 la mitat e vostra senyoria s\u2019aturar\u00e0 l\u2019altra. E yo ir\u00e9 en aquell petit bosch e com vendr\u00e0 la hora que lo sol exir\u00e0, exireu per la porta de Tremic\u00e9n e vogireu tota la ciutat e ferreu enmig del camp, e yo ferr\u00e9 a l\u2019altra part e pendrem-los enmig e veurem si\u00b7ls porem posar en desconfita. E si u fem, serem senyors del camp. Emper\u00f2 no he de res tan gran dubte sin\u00f3 dels bous, que haurem a passar per mig d\u2019ells e cascuna vegada nos mataven molts rocins.<\/p>\n

Resp\u00f2s hun genov\u00e9s, lo qual era stat galiot de la galera de Tirant com se perd\u00e9, qui havia nom Almed\u00edxer, home molt discret e sabut en totes coses, e dix:<\/p>\n

\u2013Capit\u00e0 senyor, \u00bfvoleu que yo us fa\u00e7a tots aquells bous fugir, que no n\u2019i aturar\u00e0 hu per senyal? E com fogiran, los moros iran detr\u00e0s ells per recobrar-los e, en aquell punt, me par que ser\u00e0 hora de ferir en lo camp sobre ells.<\/p>\n

\u2013E si tu \u2014dix Tirant\u2014 tal cosa sabs fer e\u00b7ls fas apartar, yo\u00b7t promet, per lo nom de Carmesina, de fer-te gran senyor e dar-te viles e castells e tal heretat que\u00b7n ser\u00e0s m\u00e9s de content.<\/p>\n

E lo rey dix a Tirant:<\/p>\n

\u2013Germ\u00e0 senyor, puix aquest fet voleu empendre<\/sup><\/a> de fer, prech-vos que\u00b7m doneu la empresa de anar al bosch lo dia que u delliberareu e, com veur\u00e9 la bandera en la m\u00e9s alta torre, de tot cert yo ferr\u00e9 enmig del camp.<\/p>\n

Tirant resp\u00f2s que era content e man\u00e0 que totom ferr\u00e0s sos cavalls de nou e les celles adobar.<\/p>\n

Lo genov\u00e9s pres moltes barbes de cabrons e s\u00e8u de molt\u00f3. E pic\u00e0-u b\u00e9 tot e pos\u00e0-u dins ca\u00e7oles planes, ben sexanta que\u00b7n feu<\/a>. E com tot fon en orde, ans que lo rey part\u00eds, Tirant feu<\/a> ajustar tota la gent en una gran pla\u00e7a e, pujat alt, sobre hun cadafal ab lo rey feu-los<\/a> una semblant oraci\u00f3.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCXL<\/h2>\n

LA ORACI\u00d3 QUE TIRANT FEU<\/a> A LA GENT D\u2019ARMES ANS QUE IXQUESSEN PER DAR LA BATALLA<\/p>\n

\u2013\u00a1O, nobles barons e cavallers! Dem\u00e0 ser\u00e0 lo dia que tots porem guanyar grand\u00edssima honor e fama, per qu\u00e8 suplich a v\u00f3s, senyor, e a tots los altres prech e amoneste que ab amor e voluntat casc\u00fa fa\u00e7a son poder de fer virtuts e singulars cavalleries, ax\u00ed com los h\u00f2mens de honor e d\u2019estima deuen fer, car, si nostre senyor D\u00e9u nos fa tanta de gr\u00e0cia que hun poch los pugam sobrar, nosaltres serem senyors del camp. \u00a1O, quina gl\u00f2ria iria per lo m\u00f3n de nosaltres, que ab tan poca gent hajam desconfits tants reys e ven\u00e7uts tanta multitut del poble morisch! E de la gent de peu no us ne cal haver gran dubte, car yo pens que mal lur grat hi s\u00f3n venguts. E\u00b7n special nos devem confortar com nostre Senyor tostemps ajuda a tots aquells qui mantenen e defensen la santa ley crestiana, e majorment com per sa part tenen lo dret e la just\u00edcia. E per \u00e7o us prech que la cavalleria vostra sia ax\u00ed honrada, en la hora que la batalla se dar\u00e0, que no dexeu lo camp per temor de mort, car m\u00e9s val morir defenent vostra honor e fama com a cath\u00f2lichs crestians que viure catius e desonrats e farts de mal; e que foragiteu de vosaltres tota temor de morir e que penseu de b\u00e9 a fer e virtuosament batallar, car si ab paci\u00e8ncia preneu aquest martiri, mantenint la sancta fe, sereu per nostre Senyor coronats en la sua santa gl\u00f2ria de parad\u00eds en companyia dels sancts \u00e0ngels.<\/p>\n

Com los crestians ho\u00ffren ax\u00ed parlar a Tirant, lo rey e tots los altres lansaren dels ulls vives l\u00e0gremes de inestimable alegria, e no tingueren alt speran\u00e7a sin\u00f3 de b\u00e9 a fer e de morir com a bons e cath\u00f2lichs crestians.<\/p>\n

E a la hora de la mijanit lo rey part\u00ed e pos\u00e0\u2019s dins lo bosch, que per neg\u00fa dels moros no fon vist. E ans del dia, Almed\u00edxer pres les ca\u00e7oles del greix que fet havia e, en la hora de l\u2019alba, ell ixqu\u00e9 del castell e pos\u00e0 les dites ca\u00e7oles les unes prop de les altres, e mes-hi<\/a> foch. E com foren enseses, cerqu\u00e0 que lo vent an\u00e0s devers los bous e, com la olor pleg\u00e0 a ells, fogiren ab molt gran f\u00faria e passaren per mig del camp lansant tendes e nafrant h\u00f2mens e cavalls, que paria que quants diables havia en infern los encal\u00e7aven. E aparellaren-se tals, huns ab altres, que a maravella se trobara hun bou ni hun camell qui sa fos. E molta gent de peu e de cavall los seguia per fer-los tornar, e tots los moros staven admirats qu\u00e8 podia \u00e9sser stada la causa de aquest moviment. E no penseu que Tirant ab los altres stigu\u00e9s menys de gran admiraci\u00f3, com semblant cars jam\u00e9s haguessen vist ni ho\u00fft parlar. E al passar que feren per mig del camp, feren molt gran dan, e encara per la gran fretura que\u00b7ls farien per portar lo carruatge, car entre bous, br\u00fafols e camells, eren passats CL m\u00edlia per la gran provesi\u00f3 que havien feta per fornir la ost.<\/p>\n

Com los bous foren passats, Tirant feu<\/a> alsar la bandera, la qual era blanca e vert. Com lo rey veu<\/a> la bandera, ixqu\u00e9 del bosch cridant grans crits:<\/p>\n

\u2013Viva lo poble cresti\u00e0<\/p>\n

Tirant ax\u00ed mateix fer\u00ed, ax\u00ed com era stat ordenat, en l\u2019altra part. Lavors fon mesclada la batalla dolorosa e cruel. E qui u ves poguera ben dir tot lo fet com passava, car v\u00e9reu pendre e donar de molts bells colps de lances e d\u2019espases qui portaven de si molt gran pietat, car en poca hora v\u00e9reu per terra morts de molts bons cavallers. E mesclaren-se totes les batalles, e fe\u00ffen tan gran remor que paria lo m\u00f3n se\u2019n degu\u00e9s entrar. E v\u00e9reu anar Tirant amunt e avall, derrocant bacinets del cap e scuts del coll, matant e nafrant, e fent les m\u00e9s admirables coses del m\u00f3n, durant la ira, que era fresca. E lo rey Scariano se mantenia molt b\u00e9, per \u00e7o com era molt bon cavaller, jove e anim\u00f3s. E de la part dels moros hi havia molts bons e valent\u00edssims cavallers, e\u00b7n special lo rey d\u2019\u00c0frica, per la mort de son germ\u00e0, usava envers los crestians de molt gran crueldat; e lo rey de Bogia, molt anim\u00f3s cavaller. La batalla era dura e fort, no havent-se pietat los huns als altres, e tantes d\u2019armes fe\u00ffa cascuna de les parts que era cosa admirable. Lo senyor d\u2019Agramunt, que no fa oblidar, fe\u00ffa tan gran sfor\u00e7 de si que los enemichs se\u2019n spantaven de les sues cavalleries.<\/p>\n

Segu\u00ed\u2019s que lo rey d\u2019\u00c0friqua conech a Tirant en les armes e dre\u00e7\u00e0 lo cavall devers ell, e encontraren-se pits per pits de cavall, en tal forma que\u00b7l rey e Tirant ne anaren per terra. Mas Tirant, per \u00e7o com dubtava la mort y era de major \u00e0nimo, se lev\u00e0 primer e veu<\/a> que lo rey encara stava per terra. Acost\u00e0\u2019s a ell per tallar-li les correges del bacinet, per\u00f2 no pogu\u00e9, car la gent era tanta, com veren lo rey en terra, que fon gran admiraci\u00f3 com no mataren a Tirant, car dos vegades lo levaren damunt lo rey e dos vegades lo tornaren a lansar per terra. E com lo senyor d\u2019Agramunt veu<\/a> a Tirant en tan gran perill, an\u00e0 devers ell e veu<\/a> que hun cavaller, qui era almirant del camp, que fe\u00ffa son poder en dar mort a Tirant. Apleg\u00e0 ab ell e feren tantes d\u2019armes ab tanta mal\u00edcia que\u00b7s daven de mortals colps, la hu per defendre a Tirant e l\u2019altre per voler-lo ofendre, e casc\u00fa estava mortalment nafrat e, stant Tirant e lo senyor d\u2019Agramunt en tan gran perill de mort, apleg\u00e0 Almed\u00edxer, lo qual era molt malament nafrat e crid\u00e0 a grans crits:<\/p>\n

\u2013\u00a1E com! \u00bfMorr\u00e0 huy aquell singular capit\u00e0 qui \u00e9s la flor de la cavalleria del m\u00f3n?<\/p>\n

E hu de aquells generosos qui batejats se eren \u2014per les nafres que tenia ja no podia fer m\u00e9s armes\u2014 an\u00e0 devers lo rey Scariano e dix-li:<\/p>\n

\u2013Ajudau, senyor, al capit\u00e0 e germ\u00e0 vostre d\u2019armes, que per sa desaventura s\u2019\u00e9s mes<\/a> tant dins entre\u00b7ls enemichs de la gent crestiana que ser\u00e0 gran admiraci\u00f3 que la vida sua no perille. Veja la senyoria vostra si li por\u00e0 ajudar, car gran perdici\u00f3 seria de tots nosaltres que ell se perda, car prestament serem perduts si la sua virtut nos defall.<\/p>\n

Lo rey Scariano, com a cath\u00f2lich cresti\u00e0, se pos\u00e0 en la major pressa de la gent e feu<\/a> tan gran sfor\u00e7 d\u2019armes ab los seus que li ajudaven, e veu<\/a> lo rey de Bogia que sobre Tirant stava per tolre-li lo cap. E aquest rey era son germ\u00e0, conexent-lo molt b\u00e9 en les armes, e sobre lo bacinet que portava una gran bogia tota d\u2019or ab moltes pedres precioses que tenia entorn. E vehent Tirant en tal punt star, ab la lan\u00e7a mantinent li don\u00e0 en les spatles tan gran lan\u00e7ada que tot l\u2019arn\u00e9s li pass\u00e0 e no s\u2019atur\u00e0 fins a l\u2019altra part, travessant-li lo cor, e caygu\u00e9 mort. Los moros feren tan gran sfor\u00e7 que se\u2019n portaren lo cors mort de aquest rey de Bogia, e pujaren a cavall molts altres cavallers qui eren cayguts de una part e d\u2019altra. E la batalla torn\u00e0 m\u00e9s cruel que no era stada, e moriren en aquell dia molta gent de una part e d\u2019altra.<\/p>\n

La batalla dur\u00e0 tot lo dia e\u00b7s continu\u00e0 molt cruel, sin\u00f3 que\u00b7ls fon for\u00e7at per la nit que\u00b7ls emped\u00ed, perqu\u00e8 fe\u00ffa gran fosca, que s\u2019agueren a departir. E los crestians se retragueren tots dins la ciutat aquella nit e stigueren ab grand\u00edssima alegria per \u00e7o com del camp eren stats vencedors. E saberen certament com en aquella batalla eren stats morts tres reys, \u00e7o \u00e9s, lo rey de Bogia, que mor\u00ed per mans de son germ\u00e0, lo segon fon lo rey Geber, e lo rey de Granada. Dels qui foren nafrats no se\u2019n fa menci\u00f3 sin\u00f3 del rey de Dom\u00e0s e del rey de la Tana.<\/p>\n

Aquella nit refresc\u00e0 molt b\u00e9 la gent e los cavalls, e ans del dia clar ja foren los crestians armats e a punt. E stigueren admirats los moros com veren que batalla los volien dar, com no haguessen pogut donar als cossos sepultura.<\/p>\n

Tornaren a la batalla lo segon dia, e aquesta fon molt cruel e sangonosa, hon hi moriren infinits moros e no molts crestians, que a hun cresti\u00e0 que mor\u00eds moriren cent moros. La causa de la mortaldat de tants moros fon perqu\u00e8 no eren tan ben armats com los crestians ni portaven los cavalls tan bons ni encubertats. Cinch dies cont\u00ednuus dur\u00e0 lo combatre e, com los moros no u poguessen comportar per causa de la pudor dels cossos morts, trameteren misatgers als crestians que\u00b7ls donassen treves. E lo rey Scariano e Tirant foren contents e les atorgaren de bona voluntat.<\/p>\n

E Tirant cascun dia fe\u00ffa dir missa e pregava al rey e als altres que la ho\u00ffssen de bon cor. E aquell dia que les treves atorgades foren, Tirant se pos\u00e0 en oraci\u00f3 e ab molt gran devoci\u00f3 suplic\u00e0 a la divina clem\u00e8ncia de nostre senyor D\u00e9u Jhesucrist e a la sacrat\u00edssima Mare sua, Senyora nostra que encara que ell fos hun gran pecador, que li volgu\u00e9s fer tanta de gr\u00e0cia que pogu\u00e9s con\u00e9xer los crestians entre los moros, per \u00e7o que ab millor cor los pogu\u00e9s donar honrada sepultura, com tots los tingu\u00e9s per m\u00e0rtirs sants, com fossen morts per aumentar la santa fe cath\u00f2lica. E hoynt nostre Senyor demanda de tan justa causa e ab tan recta e bona intenci\u00f3, atorgada li fon la dita gr\u00e0cia en aquesta forma: que tots los crestians se giraren mirant devers lo cel ab les mans juntes, no lansant de si neguna mala olor, e los moros staven mirant en terra e pudien com a cans. Com Tirant veu<\/a> tan singular miracle, preg\u00e0 al reverent frare que fes rebre informaci\u00f3 en scrit de aquest tan gran miracle perqu\u00e8 en sdevenidor fos mem\u00f2ria que tots los qui moren per aumentar la santa fe cath\u00f2lica van dret en la gl\u00f2ria de parad\u00eds. E foren-los fetes honrades sepultures, e all\u00e0 hon fon lo major conflicte de la batalla fon feta una solemne sgl\u00e9sia del benaventurat moss\u00e9nyer sent Johan.<\/p>\n

Los moros prengueren tots los cossos dels seus e lansaren-los en lo riu, casc\u00fa ab son scrit per \u00e7o que dins terra los parents los poguessen soterrar. E tants foren los cossos morts que tot lo riu taparen, que per altre loch lo riu hagu\u00e9 a disc\u00f3rrer l\u2019aygua. Apr\u00e9s, los moros se\u2019n pujaren en la muntanya e los crestians stigueren en la ciutat.<\/p>\n

Durant aquestes treves arrib\u00e0 lo marqu\u00e9s de Lusana, lo qual era criat del rey de Fran\u00e7a. E sabent que Tirant era en la Barberia vench-se\u2019n a Ayg\u00fces-Mortes e aqu\u00ed s\u2019embarqu\u00e0 en una galiota, e anava com a mercader vestit. E arrib\u00e0 a la illa de Mallorqua, e de aqu\u00ed ab una nau pass\u00e0 a la ciutat de T\u00fani\u00e7. E aqu\u00ed hagu\u00e9 nova de les grans vict\u00f2ries que Tirant havia hagudes e de la molta terra que havia conquistada e delliber\u00e0 de anar a ell. E anant per son cam\u00ed, sab\u00e9 com les treves devien passar e atur\u00e0\u2019s en una vila, e tram\u00e9s a dir a Tirant com ell era en la vila de \u00c7afra e pregava\u2019l que li tramet\u00e9s gent per \u00e7o que ell passar pogu\u00e9s.<\/p>\n

Sabuda la nova, Tirant li tram\u00e9s mil h\u00f2mens d\u2019armes e, per capit\u00e0 de tots ells, Almed\u00edxer.<\/p>\n

Los moros, sabent que gent era exida de la ciutat, secretament tramete<re>n<\/sup><\/a> ben deu m\u00edlia rocins apr\u00e9s d\u2019ells, ab ses spies que\u00b7ls trameteren detr\u00e0s, perqu\u00e8, a la tornada que farien, ab lo marqu\u00e9s <e><\/sup><\/a> Almed\u00edxer, los poguessen haver. Lo rey d\u2019\u00c0frica, qui era vengut capit\u00e0 dels moros, qui stava amagat dins hun bosch, com veren venir los crestians, ixqueren-los e feriren en ells, e mataren e apresonaren-ne molts, e alguns qui\u00b7n fugiren qui portaren la nova al rey e a Tirant. Com foren certificats de tan gran novitat, Tirant feu<\/a> lo semblant vot.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCXXXXI<\/h2>\n

LO VOT QUE TIRANT FEU<\/a> DE NO FER PAU NI TREVA<\/p>\n

\u2013No\u00b7m clam sin\u00f3 de mi matex, que com a jove e de poch seny he volguda seguir ans la voluntat que la rah\u00f3, de consentir que treves fossen fetes ni atorgades ans que la fi de la guerra, que estava en nostra m\u00e0. E\u00b7m tinch per foll e decebut com so<\/a> caygut en tan gran ignor\u00e0ncia de creure a neg\u00fa, com fos clara la speri\u00e8ncia del que s\u2019\u00e9s seguit. E estich m\u00e9s de dolor cubert que de delit per causa del marqu\u00e9s, qui \u00e9s catiu en poder de infels. E yo, per seguir lo vostre apetit desordenat, consent\u00ed en les amargues treves, no gens al plaer meu, car b\u00e9 conexia que no se\u2019n podia seguir sin\u00f3 tot mal e dan per a nosaltres, car tots dies havem vist multitut de gents de peu e de cavall venir en socors de nostres capitals enemichs, e s\u00f3n ara, en nombre, tres tants m\u00e9s que no eren tenint nosaltres la vict\u00f2ria per nostra part. Ara poca admiraci\u00f3 ser\u00e0 no tornem a les dolors primeres, car m\u00e9s \u00e9s a nosaltres perdre hun home que ells mil ne perdessen; per qu\u00e8 yo fas vot solemne que tant com yo aturar\u00e9 en aquesta terra, de no donar treves ni pau a neg\u00fa. E si contra ma voluntat se han de fer, que de continent me partir\u00e9 sens fer m\u00e9s armes.<\/p>\n

Lo rey Scariano fon molt adolorit de les paraules de Tirant e, tenint-se per culpable, ab gran humilitat feu<\/a> principi a semblant r\u00e8plica.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCXXXXII<\/h2>\n

R\u00c8PLICA QUE FA LO REY SCARIANO A TIRANT<\/p>\n

\u2013No\u00b7m dolria en cert tant la mort, a la qual neg\u00fa fugir pot, com me dol lo gran defalt que per causa mia s\u2019\u00e9s seguit, e en strem me turmenta lo teu enuig qui per mi te ha convengut sostenir, qui\u00b7m manifesta lo teu adolorit pensament. Clam-te merc\u00e9 que no hoja de la tua boca sin\u00f3 de aquelles gracioses paraules que la tua molta afabilitat ha acostumades, car b\u00e9 conech lo meu gran defalt. E prech-te, com a singular germ\u00e0 e senyor, que vulles perdonar a la mia gran ignor\u00e0ncia, car verdaderament tinch coneguda la tua gran discreci\u00f3, e jam\u00e9s me vull partir del teu singular consell com tots quants som, sens la tua virtut no valem res ni podem fer alguna cosa qui de b\u00e9 ni d\u2019onor sia. Donchs, hages pietat de nosaltres, per la tua molta gentilea, que no\u00b7ns vulles desemparar.<\/p>\n

Tirant, vehent lo rey ple de tanta humilitat, que tant benignament lo pregava, lo seu \u00e0nimo mogut de compassi\u00f3 excelsa, deliber\u00e0 de aconsolar-lo e, ab paraules afables, li feu<\/a> present de tal r\u00e8plica.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCXLIII<\/h2>\n

R\u00c8PLICA QUE FA TIRANT AL REY SCARIANO<\/p>\n

\u2013No \u00e9s de mon costum \u00e9sser cruel a mos amichs, com haja acostumat de perdonar a mos enemichs com me demanen merc\u00e9, per molt que m\u2019hagen of\u00e9s. Quant m\u00e9s dech perdonar al qui ame e desige servir m\u00e9s que a tots los h\u00f2mens del m\u00f3n Per qu\u00e8, senyor germ\u00e0, la senyoria vostra pot star en segur de mi que si la vida no\u00b7m lexa que tant com dure la conquesta de la Barberia, yo no us fallir\u00e9. E si cent vides tenia, les posar\u00e9 a perill de mort per traure-us ab honor de aquesta empresa. E no vull recitar m\u00e9s coses que sien de passi\u00f3, sin\u00f3 que vull tornar a mes acostumades vict\u00f2ries. E puix gran part de la nostra gent havem perduda e ells s\u00f3n X tants m\u00e9s que nosaltres, usar\u00e9 de mos remeys, no difraudant gens la honor de cavalleria.<\/p>\n

Lo rey Scariano fon molt content de les paraules gracioses de Tirant e feu-li<\/a> infinides gr\u00e0cies, e dix que era prest de fer tot lo que li man\u00e0s.<\/p>\n

\u2013Senyor \u2014dix Tirant\u2014, puix ax\u00ed \u00e9s, ordenem nostres fets en tal forma que la honor y sia salva. La senyoria vostra partir\u00e0 de a\u00e7\u00ed de nit, ab XIIII m\u00edlia de cavall, per anar hon \u00e9s la senyora reyna. En aquestes VI leg\u00fces replegareu quantes adzembles, \u00e0sens e someres e jumentes trobareu, e tots quants h\u00f2mens e dones e infants haver poreu. E no dexeu en les viles e lochs sin\u00f3 les portes tancades, ab aquells qui s\u00f3n in\u00fatils, ax\u00ed com dones parides qui jahen en lo lit e h\u00f2mens molt vells e gent aleziada. Tots los altres feu-los venir, de VII anys ens\u00fas e de LXXXV en avall. E a casc\u00fa de aquests, ax\u00ed h\u00f2mens com dones, feu-los repartir totes les cavalcadures, e casc\u00fa fa\u00e7a paraments de drap blanch. E si tantes cavalcadures haver no poreu com persones, resten los qui s\u00f3n m\u00e9s indisposts e, si no tenen tant drap blanch per a fer paraments, feu-los de lan\u00e7ols o de fla\u00e7ades de quina color se vulla que sien. Apr\u00e9s fareu vestir a tots les camises sobre les aljubes e fareu haver tantes caraba\u00e7es com poreu e, a cascuna dona o al petit infant \u2014e si tantes se\u2019n troben\u2014, casc\u00fa\u00b7n porte, tan altes com les poran portar e cubertes de drap blanch.<\/p>\n

E complit de dar l\u2019orde, Tirant preg\u00e0 al rey que y fes venir la reyna perqu\u00e8 les altres dones y venguessen de millor voluntat.<\/p>\n

Lo rey se pos\u00e0 prestament en orde e part\u00ed tan secretament com pogu\u00e9, que los moros no\u00b7n tingueren negun sentiment. Com lo rey fon partit, Tirant tram\u00e9s hun embaxador al camp dels moros, dient-los com dins lo temps de les treves havien apresonat al marqu\u00e9s e a molts altres cavallers, que ell los requeria, sots la promesa fe de les treves, que ells los volguessen restituyr e soltar a tots los qui s\u00f3n stats presos, si no, que al deh\u00e9n dia que s\u2019aparellen a la batalla.<\/p>\n

E Tirant feu<\/a> fer hun gran fossat, lo qual era estret e fondo. E al dia assignat, lo rey Scariano vench ax\u00ed com Tirant havia ordenat e hagu\u00e9 ajustats b\u00e9 XL m\u00edlia entre h\u00f2mens e dones, e tots cuberts de blanch. E entraren de dia. per \u00e7o que los moros los vessen e stigueren molt admirats com veren venir tanta gent.<\/p>\n

E lo dia que les treves passaven, los moros, a la hora de la mijanit, vengueren a la ciutat e combateren-la. Tirant, com a home usat de guerra, stava tostemps armat, e pos\u00e0 CCCC h\u00f2mens en les torres e en la muralla per defensi\u00f3 de la ciutat. E lo rey y ell, ab tota l\u2019altra gent, ixqueren per altre portal e vogiren entorn de la ciutat e feriren mortalment en les spatles dels moros. E tots portaven paraments blanchs. Les dones se posaren fora de la ciutat, lla hon era lo vall qui novament era stat fet, ab CC h\u00f2mens d\u2019armes per guardar-les, e cascuna dona portava en la m\u00e0 una canya grossa. E posaren-se tots en ala.<\/p>\n

Aquesta batalla se mescl\u00e0, que fon crudel\u00edssima e dura, que en poca hora fon mesa infinida gent per terra morts e nafrats. E Tirant portava una lan\u00e7a curta e grossa, tota ennirviada. B\u00e9 restava trist lo qui lo seu colp sperava, car en aquell dia los inferns ompl\u00ed de les \u00e0nimes de aquells La batalla dur\u00e0 per bon spay e, ans que Tirant en la batalla entr\u00e0s, dex\u00e0 cinch-cents h\u00f2mens d\u2019armes, que no volgu\u00e9 que ferissen, hi eren dels millors que en sa companyia fossen. Com en aquell cars infinides gents d\u2019una part y d\u2019altra fossen mortes e vehent que lo rey cresti\u00e0 ab gran \u00e0nimo combatia, e lo senyor d\u2019Agramunt per lo semblant, Tirant ixqu\u00e9 de la batalla dexant los altres combatent e an\u00e0 hon eren los cinch-cents h\u00f2mens d\u2019armes que dexat havia e, ab ells ensemps, an\u00e0 al camp dels moros. Com foren arribats a les tendes, cridaren a grans crits:<\/p>\n

\u2013\u00a1O, marqu\u00e9s de Lu\u00e7ana! Si sou a\u00e7\u00ed, parlau e cridau la bona sort qui us spera, car a\u00e7\u00ed \u00e9s Tirant lo Blanch, qui \u00e9s vengut per liberar-vos.<\/p>\n

Com Almed\u00edxer sent\u00ed la veu dels crestians, paregu\u00e9-li que fos veu qui del cel fos devallada e los dos, ab la dolor e la ira que tenien, sfor\u00e7aren l\u2019\u00e0nimo e prestament ixqueren de les tendes e anaren lla hon era Tirant. Com Tirant veu<\/a> lo marqu\u00e9s de Lu\u00e7ana, prestament lo conegu\u00e9. E feu<\/a> descavalcar de hun bon cavall hun home seu e, ab los ferros, lo feu<\/a> pujar a cavall, e Almed\u00edxer feu<\/a> pujar en les anques del seu cavall. E tragu\u00e9\u2019ls de tot lo camp e\u00b7ls feu<\/a> desferrar e armar. E torn\u00e0 Tirant al camp prestament e mes-hi<\/a> foch, e man\u00e0 a tots los qui eren ab ell que fessen ax\u00ed com ell fe\u00ffa. E no tard\u00e0 molt que tot lo camp fon ple de foch. Com Tirant veu<\/a> ax\u00ed gran foch, torn\u00e0 a la batalla e socorregu\u00e9 al rey e al senyor de Agramunt molt valentment. E Tirant, ab virtut, dava tan mortals colps que no era qui\u00b7l gos\u00e0s sperar sperant premi de vict\u00f2ria. E los enemichs refor\u00e7aren tant com los fon possible per damnejar los crestians. E com m\u00e9s anava, m\u00e9s cruel e dura era la batalla, e tants eren los cossos morts que ab gran fatiga la gent combatre podien.<\/p>\n

Com los reys e capitans moros veren venir a menys la lur gent e veren lo foch en\u00e7\u00e9s en lo lur camp, e miraven les dones qui staven fermes, que no\u00b7s movien, car ab la torba del combatre no les havien vistes fins en aquella hora, dix lo rey de T\u00fani\u00e7:<\/p>\n

\u2013Senyors, yo no puch creure ni pensar que aquests h\u00f2mens sien crestians, mas crech que sien diables batejats, o lo nostre Mafomet s\u2019\u00e9s tornat cresti\u00e0. E ells combaten huy tot lo dia ab tan gran for\u00e7a e virtut, que cosa \u00e9s de gran admiraci\u00f3, tan poca gent com s\u00f3n, de haver mantenguda tant la batalla, que nosaltres ab tanta multitut de cavallers no bastam a offendre\u2019ls. E han-nos cremat tot lo nostre camp. E aquella gent que\u00b7ns stan mirant no han ferit encara, sin\u00f3 que estan sperant que siam cansats e ferir-nos han a les spatles, e tots serem tallats a pe\u00e7es. Per \u00e7o, a mi par nos deur\u00edem retraure, no lla hon \u00e9s lo nostre camp, mas apartem-nos al trav\u00e9s, en aquell altre mont, car de tot cert yo tinch gran dubte, no de aquests que ac\u00ed combaten, mas de aquella mala gent blanca. E mirau com s\u00f3n grans h\u00f2mens a cavall, que jam\u00e9s los viu tals.<\/p>\n

E a\u00e7\u00f2 causava les carabaces que les dones tenien al cap, que\u00b7ls paria que fossen molt alts de persona. No tard\u00e0 lo rey d\u2019\u00c0frica, ab sfor\u00e7ada veu, de semblants paraules fer principi.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCXXXXIIII<\/h2>\n

COM DECLAR\u00c0 LO REY D\u2019\u00c0FRICA SA INTENCI\u00d3<\/p>\n

\u2013Si de fe mon dir no fretura, haur\u00e0s a creure, rey de T\u00fani\u00e7, com cent passions de nova manera tenen la mia \u00e0nima e lo cors turmentat, e no ignore lo perill de la mort. Mas per lo teu clar entendre deman a tots merc\u00e9 que les mies rahons sien acullides ax\u00ed com a persona qui ha perdut son germ\u00e0 en batalla e desige infinidament venjan\u00e7a, confiant en les mies pr\u00f2pies mans de at\u00e9nyer aquella gl\u00f2ria, que los meus ulls, havent vista de aquell fam\u00f3s capit\u00e0, que matar-lo puga. La deliberaci\u00f3 de tan penada vida \u00e9s voler-me soc\u00f3rrer: no ab pas temer\u00f3s ne tart y vullau at\u00e9nyer E deus dexar de tots dubtes qui en ofensa de tots aquests reys sia, car de aquell dia en\u00e7\u00e0 que yo\u00b7l perd\u00ed, dolor inestimable ha compreses totes mes for\u00e7es, que\u00b7m fa seguir la sua ensenya del meu amat germ\u00e0. E lo plaer meu \u00e9s no remetre res a la benaventuran\u00e7a de aquest m\u00f3n, mas a la fortuna, enemiga de mos delits, crehent lo que yo dich \u00e9s lo millor, car morint \u00e9s reviure en gloriosa fama.<\/p>\n

E no dix pus, sin\u00f3 que fer\u00ed lo cavall dels sperons e pos\u00e0\u2019s en la pressa de la gent ab gran f\u00faria. E fon sort que s\u2019encontr\u00e0 ab lo marqu\u00e9s de Lu\u00e7ana e tan bravament l\u2019encontr\u00e0 que a ell y al cavall mes<\/a> per terra; e de continent lo hagueren mort, sin\u00f3 per lo senyor d\u2019Agramunt, que prestament lo socorregu\u00e9 ab los altres. E lo qui portava la bandera dels crestians entr\u00e0 m\u00e9s avant, envers aquella part, e feriren en la major pressa dels enemichs. Lavors pogu\u00e9reu ben veure los pus bells fets d\u2019armes que en una gran part del m\u00f3n sien stats fets ne vists E certament ells se mostraren, los moros, en aquell cars, molt admirables cavallers, e cridaven tostemps lo nom de Mafomet. E\u00b7n aquell cars molts cavalls v\u00e9reu anar per lo camp sens senyor, e molts cavallers per terra, morts e nafrats.<\/p>\n

La batalla dur\u00e0 fins passat lo migdia e dos hores apr\u00e9s, car no\u00b7s podia con\u00e9xer quals havien lo pijor o lo millor. E sostenint-se ax\u00ed la batalla, lo rey de T\u00fani\u00e7 portava a Mafomet sobre lo bacinet, tot d\u2019or, e conech a Tirant en la sobrevesta que portava, ab steles per devisa, e dix als altres reys:<\/p>\n

\u2013\u00bfVoleu que siam del camp vencedors? Cuytem devers aquell qui tant de armes fa e donem-li mort, e seran tots aquests crestians nostres catius.<\/p>\n

E de continent feren la via sua. Ab arnesos molt luents e richs guarniments, tots los reys justats vengueren sobre Tirant e, com ell los se veu<\/a> prop, fer\u00ed com a le\u00f3 enrabiat enmig de tots. E encara no havia rompuda la lan\u00e7a e encontr\u00e0 lo rey de la Tana per mig dels pits, ab tal for\u00e7a que l\u2019arn\u00e9s no li valgu\u00e9 res e lan\u00e7\u00e0\u2019l mort per terra. Apr\u00e9s encontr\u00e0 al rey de T\u00fani\u00e7 e pass\u00e0-li lo bra\u00e7 e derroc\u00e0\u2019l del cavall, e com ell se veu<\/a> en terra dix:<\/p>\n

\u2013\u00a1O, rey d\u2019\u00c0friqua! \u00a1Prou me costa la tua follia, car yo veig que huy ser\u00e0 lo dia que perdrem la batalla e la vida ensemps, e aquells qui stan segurs a tots nos daran la mort!<\/p>\n

All\u00ed at\u00e9s lo rey Scariano ab lo marqu\u00e9s e Almed\u00edxer, qui animosament se combatien. E tant feren per lur virtut que, per for\u00e7a, se\u2019n portaren dins la ciutat al rey de T\u00fani\u00e7 ax\u00ed nafrat com stava. E Tirant dex\u00e0 la lan\u00e7a a malgrat seu, car los enemichs la y levaren, volgu\u00e9s o no. E lavors mes<\/a> mans a la petita acha que\u00b7n l\u2019ar\u00e7\u00f3 de la cela portava e don\u00e0 a hun moro enmig del cap de tall, que fins als pits lo fen\u00e9. No crech jam\u00e9s pus bell colp haguessen fet los magn\u00e0nims cavallers passats, \u00e7o \u00e9s, \u00c8rcules ni Anxiŀles, Tr\u00f2yol, \u00c8ctor ni lo bon Paris, Sams\u00f3 ni Judes Machabeu, Galvany, Lansolot ni Tristany, ni l\u2019ardit Teseu.<\/p>\n

Com los moros a\u00e7\u00f2 veren, tal colp donar, tots stigueren admirats e veren-se ab les lan\u00e7es rompudes: tots se voltaren, e sonaren hun corn e tots los moros se dexaren de batallar. E retraent-se, pujaren-se\u2019n en un mont. E los crestians los dexaren de bon grat anar, perqu\u00e8 tenien desig de rep\u00f2s, per\u00f2 encara, ab tot lo cansament, los seguiren fins que foren pujats en lo mont. E a\u00e7\u00f2 feren per mostrar m\u00e9s clara la vict\u00f2ria. E certament Tirant, desij\u00f3s de honor, lla hon ve\u00ffa lo major perill, all\u00e0\u00b7s metia, que no la lexava perdre.<\/p>\n

Com los moros foren en lo mont, los crestians se\u2019n tornaren dins la ciutat, e tot lo poble, ax\u00ed h\u00f2mens com dones, de\u00ffen a Tirant:<\/p>\n

\u2013Vixqua lo benaventurat cavaller Tirant E beneyt fon lo dia que ell naxqu\u00e9 e beneyta fon la hora que tu entrist en aquesta terra, e beneyt fon aquell dia que tu\u00b7ns donist lo sant babtisme E a D\u00e9u fos plasent que tu fosses senyor de tot lo poble morisch.<\/p>\n

E ab grand\u00edssima festa e alegria lo pujaren al castell. E trob\u00e0 lo rey de Tuni\u00e7, que l\u2019havien curat de les nafres que tenia, e veu<\/a> entrar a la reyna e a totes les dones a cavall, ab les adzembles e jumentes, e ab les carabaces al cap e cubertes de lan\u00e7ols. Vench en punt lo rey de T\u00fani\u00e7 de voler-se desesperar, com sab\u00e9 l\u2019engan que Tirant fet los havia, e ab les mans se desfeu totes les benes de les nafres e jam\u00e9s consent\u00ed lo tornassen a curar, ans ax\u00ed se lex\u00e0 morir. Mas ans que mor\u00eds, feu<\/a> principi a semblant lamentaci\u00f3.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCXLV<\/h2>\n

LAMENTACI\u00d3 QUE FEU<\/a> LO REY DE T\u00daNI\u00c7 ANS QUE MOR\u00cdS<\/p>\n

\u2013La noblea e virtut \u00e9s ja coneguda de aquell fam\u00f3s cavaller Tirant lo Blanch e, de aquesta hora avant, tots los reys e cavallers de la Barberia se deuen humiliar a ell, car yo\u00b7l veig en sobirana speran\u00e7a de pujar en imperi sdevenidor, com a la sua gran ind\u00fastria e alta cavalleria la fortuna li ve tan pr\u00f2spera que no seria neg\u00fa qui d\u2019ell pogu\u00e9s traure lo cabal. Emper\u00f2, aquesta vict\u00f2ria que ara de nosaltres ha aconseguida no la deu atribuir a les lur forces, com en la batalla m\u00e9s poderosos \u00e9rem nosaltres que no ells, ni jam\u00e9s nos f\u00f3rem dexats de combatre sin\u00f3 per lo frau e decepci\u00f3 que\u00b7ns ha fet de les dones. Car en la primera batalla, encara que\u00b7ns fall\u00eds rey, no\u00b7ns fall\u00ed la virtut e f\u00f3rem vencedors, mas en esta segona, perqu\u00e8 \u00e9s stada molt dolorosa e per poch saber, nos som perduts. Per causa de a\u00e7\u00f2 me vull dexar de viure e offerir lo meu cors a desonrada sepultura, puix tan poch he sabut de la guerra, car veig que per pietat no s\u00f3n stats dexats los fills a les mares ne los marits a les mullers.<\/p>\n

\u00bbE per no veure tanta crueldat, ab bones obres vull acabar la gl\u00f2ria de la mia vida, ans que venir en m\u00e9s strema desaventura. E per speri\u00e8ncia veig que los nostres fets no poden haver longa durada, per \u00e7o com la gent de Tirant \u00e9s molt ben ordenada e, com entren en batalla se pot ben dir que s\u00f3n mestres de cavalleria. E Tirant no dona c\u00e0rrech a neg\u00fa que sia capit\u00e0 en la batalla sin\u00f3 a h\u00f2mens qui passen L o LX anys. E no \u00e9s neg\u00fa de tota la sua gent que sol li pass\u00e0s per l\u2019enteniment de fugir, ans tots tenen per certa la vict\u00f2ria, puix tenen a Tirant per capit\u00e0. E no \u00e9s neg\u00fa qui pose la speran\u00e7a en los peus, sin\u00f3 en los bra\u00e7os y en les mans. E tot lo contrari de a\u00e7\u00f2 fa la nostra gent e, per causa de a\u00e7\u00f2, som tots ven\u00e7uts e vituperats, car aquest sab ven\u00e7re les forts batalles, dures e aspres, ab abtea e ind\u00fastria. E sab consellar a si mateix e instruir als altres; e ha sabut cremar lo nostre camp e, ab dones, ha ven\u00e7uda tan gran multitut e morisma e portats a total destrucci\u00f3, car la vista d\u2019elles feu<\/a> perdre tot lo nostre sfor\u00e7, que no gos\u00e0rem tornar en lo nostre camp, hon les tendes eren cremades, ans ab gran dejecci\u00f3 nostra se mudaren en altre loch. E dich-te, capit\u00e0 glori\u00f3s, que jam\u00e9s fuy ven\u00e7ut en batalla ne corromput per avar\u00edcia.\u00bb<\/p>\n

Tirant hagu\u00e9 compassi\u00f3 del rey com lo veu<\/a> star desesperat e preg\u00e0\u2019l que\u00b7s dex\u00e0s curar, car les nafres no eren perilloses. Dix lo rey:<\/p>\n

\u2013Lexau-me star ax\u00ed sta nit e, si puch ven\u00e7re la ira, la fortuna me retr\u00e0 vencedor o ven\u00e7ut. E si yo la ven\u00e7, yo\u00b7m dexar\u00e9 curar. E si so<\/a> ven\u00e7ut, devallar\u00e9 als inferns hon crech que \u00e9s lo nostre Mafomet, qui no\u00b7ns ha pogut ajudar contra los crestians.<\/p>\n

Lo rey fe\u00ffa replegar tota la sanch que de les nafres li exia e, com fon mijanit, begu\u00e9\u2019s tota aquella sanch e apr\u00e9s dix:<\/p>\n

\u2013Lo meu cors no mereix altra sepultura sin\u00f3 d\u2019or o de sanch. E ab aquesta sanch finir\u00e9 los meus trists e amarchs dies.<\/p>\n

E pos\u00e0 la boca en terra e ax\u00ed ret\u00e9 l\u2019esperit. E la sua \u00e0nima se\u2019n port\u00e0 aquell a qui pertanyia.<\/p>\n

De continent que lo rey de T\u00fani\u00e7 fon mort, Almed\u00edxer suplic\u00e0 a Tirant que li fes gr\u00e0cia del cors del rey, e ell lo y atorg\u00e0. E Almed\u00edxer tram\u00e9s a dir al camp dels moros com lo rey de T\u00fani\u00e7 era mort, que vinguessen per haver-lo. Com los moros saberen tal nova, feren lo m\u00e9s adolorit dol que jam\u00e9s fos fet per negun pr\u00edncep del m\u00f3n. E ordenaren cinquanta cavallers dels millors de tot lo camp e trameteren-los a la vila per cobrar lo cors del rey. E com foren davant lo capit\u00e0, suplicaren-lo benignament los fes gr\u00e0cia de fer mostrar lo cors del rey. E Tirant man\u00e0 a Almed\u00edxer que fes pendre lo cors e que\u00b7l fes posar en una sala sobre hun lit en terra ab molts matalafs e que fos cubert de hun bell drap d\u2019or e cent cavallers stiguessen prop d\u2019ell ab spases nues en les mans. Com tot fon fet, Tirant feu<\/a> entrar los moros dins la sala. Com foren prop del cors, descobriren-lo. E los moros, havent natural conexen\u00e7a de lur rey e senyor, lo major de tots ells, ab sfor\u00e7ada veu, feu<\/a> principi a semblants paraules.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCXLVI<\/h2>\n

RAHONAMENT QUE FA LO CAVALLER MORO AL CAPIT\u00c0 TIRANT<\/p>\n

\u2013Ab poch treball se conserva la gran fama, puix \u00e9s adquerida. Per\u00f2 aquella fama \u00e9s millor qui\u00b7s diu per boca de persones bones e tengudes en compte de verdaderes, car aquella \u00e9s neta de tot crim qui \u00e9s publicada per tot lo m\u00f3n, com t\u00e9 lo fonament de virtuts, e aquell \u00e9s merexedor de premi en lo cel e en la terra. \u00a1O, tu, capit\u00e0 senyor e millor de tots los bons, scolta\u2019m lo que\u00b7t dir\u00e9! Tu est claredat e lum verdadera, qui has vixcut en lo m\u00f3n ab virtut sobirana, car per tu s\u00f3n stats iŀluminats e animats los crestians qui per tu novament s\u00f3n stats fets en la Barberia, car la tua noblesa \u00e9s coneguda e \u00e9s en tan alta dignitat posada que est merexedor de molta gl\u00f2ria; e si lo que has comen\u00e7at perseveres, no\u00b7t fallir\u00e0. E m\u00e9s se manifesten les tues bondats e virtuts tant com m\u00e9s honres aquest magn\u00e0nim senyor, car de la honor que li fas ell \u00e9s molt b\u00e9 merexedor. E fas m\u00e9s: que, honrant a ell, honres a tu mateix, com la honor \u00e9s de tal condici\u00f3 que resta tostemps ab lo qui la fa. I aquest magn\u00e0nim e valer\u00f3s rey ab ses bones costumes ha manifestat en les sues naturals obres quant era lo seu \u00e0nimo e la molta valor sua. E tu, ab virtuts pots dir que has ennoblit lo teu noble linatge, com res en aquest m\u00f3n no\u00b7s pot dir que sia bo sin\u00f3 virtut, ne mal sin\u00f3 vici.<\/p>\n

\u00bbAquest singular rey la fortuna adversa lo ha condu\u00eft de \u00e9sser stat pres; e tant era lo seu gran \u00e0nimo que no ha pogut comportar que neg\u00fa se pogu\u00e9s gloriejar que\u00b7l tingu\u00e9s pres. E per \u00e7o s\u2019\u00e9s dexat de viure: per no veure tanta confusi\u00f3; car la magestat sua e les sues grand\u00edssimes virtuts e costumes eren tals que era digne de conquistar tot lo m\u00f3n e ven\u00e7re les aspres e cruels batalles, e senyorejar tota la crestiandat, e posar papa en Roma e sold\u00e0 en Babil\u00f2nia, e subjugar sots lo seu peu \u00c0sia, \u00c0frica e Europa. E si no fos stada tan breu la sua vida, fora<\/a> stat posat en grand\u00edssima dignitat. \u00a1O, tu, mort trista, cruel e desconexent! Ab quanta mal\u00edcia has volgut aterrar les forces de aquest valer\u00f3s rey E per la mort de aquest, ser\u00e0 destro\u00fft tot lo poble morisch. Per qu\u00e8 us prech, los meus companyons e germans, que plorem e lamentem la mort del nostre senyor natural e, apr\u00e9s, les nostres mis\u00e8ries, qui prestament nos aconseguiran…\u00bb<\/p>\n

E lan\u00e7ant-se de genolls en la dura terra, besaren los peus al rey e comen\u00e7aren a lan\u00e7ar vives l\u00e0gremes dels ulls, plorant e lamentant la lur gran desaventura. Com hagueren per bon spay plorat, lo cavaller ansi\u00e0 moro se fon levat e comen\u00e7\u00e0 de fer principi a semblant lamentaci\u00f3.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCXLVII<\/h2>\n

LAMENTACI\u00d3 QUE FEU<\/a> LO CAVALLER MORO EN PRES\u00c8NCIA DEL CAPIT\u00c0 TIRANT<\/p>\n

\u2013\u00a1O, D\u00e9u gran, alt e poder\u00f3s senyor, creador del cel e de la terra! \u00bfCom has pogut permetre que hun tan singular rey e tan virtu\u00f3s cavaller com aquest, jove dispost per a conquistar tot lo m\u00f3n, sia mort, qui era defenedor de aquella sancta secta, per lo nostre sanct profeta Mafomet ordenada, e ben servada per totes les m\u00e9s nacions del m\u00f3n, e que ara per hun sol home, ab falses ind\u00fastries e saber diab\u00f2lich, haja pervertits tants pobles a la ley crestiana e morts tants reys e tants miŀlenars de h\u00f2mens del poble morisch? \u00a1Ajudau-me, cavallers e companyons meus, a lamentar, e prestau-me doloroses paraules, donau-me tristes sclamacions, feu acorts ab squin\u00e7ada veu a l\u2019aspredat de tan dolorosa mort de aquest senyor qui era sustentaci\u00f3 nostra e de tota morisca cavalleria! \u00a1O, sant profeta Mafomet, defenedor de nostra libertat, hajes pietat e miseric\u00f2rdia de nosaltres perqu\u00e8 no siam ax\u00ed maltractats per los crestians! \u00bfNo ha bastat a fortuna fer-nos perdre tanta de la gent nostra en la cruel batalla, que encara nos ha volgut tolre lo pilar qui sostenia tota la Barberia? Rey de T\u00fani\u00e7, D\u00e9us te perdone e\u00b7t fa\u00e7a tenir lo cam\u00ed de veritat e que sies lo major de tots lla hon la tua \u00e0nima ir\u00e0 ab tots los teus aderents.<\/p>\n

Apr\u00e9s se gir\u00e0 devers Tirant e dix-li les seg\u00fcents paraules:<\/p>\n

\u2013Capit\u00e0 senyor, los nostres \u00e0bits s\u00f3n de dolor qui acompanyen les nostres infinides mis\u00e8ries, qui som turmentats per la gran pudor dels cossos morts qui no se s\u00f3n poguts soterrar e van per lo camp arredolant fins a les portes de les nostres tendes. La nostra sanch scampada crida aquest bon rey de T\u00fani\u00e7. No ho\u00ffm sin\u00f3: Tal \u00e9s mort, Lo rey Tal ha finit sos dies, L\u2019altre \u00e9s afollat de sos membres. A la fi, no\u00b7ns podem girar en neguna part que no hojam plant e dolor. En la planeta de Saturnus, tu, Tirant, fuyst nat, malvat cresti\u00e0, ab poca temor de D\u00e9u ni del m\u00f3n, que has volunt\u00e0riament scampada la sanch real de tants reys qui en aquesta terra per tu o per causa tua s\u00f3n stats morts. \u00a1Maleyt fon lo dia que tu en aquesta terra arribist e maleyta fon la galera que ac\u00ed\u00b7t port\u00e0 com enmig del golf de Satalies no\u00b7t neg\u00e0 a tu e a tots los teus!<\/p>\n

Com Tirant hoh\u00ed dir tan folles paraules al moro, pres-se a riure e dix:<\/p>\n

\u2013Cavaller, gr\u00e0cies te fas del teu malparlar. E no vull satisfer a les tues folles paraules que en pres\u00e8ncia mia has dites e dins lo meu castell, car merexedor eres ab tos companyons que us hagu\u00e9s fets saltar de la muralla del castell avall. E si no perqu\u00e8 veig que la ira t\u2019a<\/a> levat lo seny e la rah\u00f3, guardar\u00e9 la mia honor e fama, puix vos he assegurats, mas, per conservaci\u00f3 de ta vida, no volria que neg\u00fa dels meus te fes mal ne dan. E buyda lo castell prestament ab tots tos companyons ans que altre mal no\u00b7t vinga.<\/p>\n

Part\u00ed\u2019s Tirant de la sala e entr\u00e0-se\u2019n en una cambra sens dir-los m\u00e9s. Lavors, los moros demanaren lo cors del rey, que\u00b7l se\u2019n volien portar. Almed\u00edxer los resp\u00f2s que, per lo seu malparlar, no l\u2019haurien, ans lo darien a menjar a b\u00e8sties feres si ja no li daven vint m\u00edlia dobles. E los moros, per recobrar lo rey, foren contents perqu\u00e8 al cors poguessen dar sepultura. E com lo cors fon dins lo camp e tots los moros lo hagueren vist, de gran dolor que tenien de la sua mort, inflamaren-se tots en tan gran ira que prengueren les armes e pujaren a cavall, anant ab gran f\u00faria devers la ciutat ab grans crits e remor, dient tots a una veu:<\/p>\n

\u2013\u00a1Muyra aquell fals e tra\u00ffdor celerat capit\u00e0 dels mals crestians qui, tri\u00fcmphant e ab fama gloriosa, mostra voler conquistar tota la monarchia!<\/p>\n

Car ab conc\u00f2rdia totes les coses aumenten e ab disc\u00f2rdia les grans desmenuexen. E per conc\u00f2rdia la comunitat en si mateixa \u00e9s fort e als enemichs terrible.<\/p>\n

No tard\u00e0 lo rey de Dom\u00e0s a fer principi a hun tal parlar.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCXLVIII<\/h2>\n

RAHONA LO REY DE DOM\u00c0S LA SUA INTENCI\u00d3<\/p>\n

\u2013Senyors, tostemps he ho\u00fft dir que lo apetit natural \u00e9s m\u00e9s inclinat a mal hobrar que lo seny, e lo seny trau al savi de grans perills e\u00b7l posa en segur rep\u00f2s. \u00bfE no saben les senyories de vosaltres com la follia trau moltes voltes als grans pr\u00ednceps de lur stat e\u00b7ls posa en gran mis\u00e8ria? Aquest capit\u00e0, cobdici\u00f3s de la nostra sanch morisca, ab la sua cruel m\u00e0 ha morts de la gent nostra passats huytanta m\u00edlia moros, ajudant-li los renegats de la nostra generaci\u00f3, e fa tots dies batalles molt sangonoses. Per \u00e7o tendria per bo hagu\u00e9ssem madur consell entre nosaltres e no an\u00e0ssem ax\u00ed cuytats a la batalla, car, ara que la ira \u00e9s fresca, tots desijam batalla e anam cuytats e ab desorde, e no devem \u00e9sser loats de semblant vict\u00f2ria, posat cars que\u00b7l nostre D\u00e9u li plagu\u00e9s \u00e9sser favorable a la nostra part. E certa cosa \u00e9s que, qui en batalla entra ab desorde, fogint se n\u2019ix<\/span>. E si nostre fet ab orde se pot defensar e adquerir <e><\/sup><\/a> ab resplandor de exceŀlent generositat e noblea de \u00e0nimo los podem subjugar e posar per terra, serem loats. E del contrari serem vituperats.<\/p>\n

No fon accepte a neg\u00fa la rah\u00f3 del rey de Dom\u00e0s ni los de m\u00e9s scoltar no\u00b7l volgueren. Mas pres-se a parlar lo rey de Tremic\u00e9n e dix en la seg\u00fcent forma.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCXLIX<\/h2>\n

PARLA LO REY DE TREMIC\u00c9N<\/p>\n

\u2013La cosa que a nosaltres dona de parer que ab gran dificultat se puga at\u00e9nyer, \u00e9s molt f\u00e0cil e laugera, e lo que a nosaltres se demostra quasi imposible de saber \u00e9s clar e manifest, car donant la batalla subjugarem la ciutat hon hi stan los nostres cruels enemichs e, ab les nostres sangonoses, forts e cruels mans, darem primerament mort a aquell malvat rey e gran rebetle a Mafomet, lo rey Scariano, lo qual, oblidant-se la nostra secta bona, sancta e justa, ha presa la reprovada ley crestiana. E al seu gran capit\u00e0, qui d\u2019armes tant sab, sia dada sent\u00e8ncia, la qual a tots vos pl\u00e0cia loar-la com sia molt justa segons lo seu mer\u00e9ixer, \u00e7o \u00e9s, que ab vergues de ferre sia tant e tan longament batut fins que ab la boqua bese la terra generosa de la nostra prov\u00edncia.<\/p>\n

Apr\u00e9s se gir\u00e0 devers la ciutat e dix semblants paraules:<\/p>\n

\u2013\u00a1O, ciutat tirantina, del teu b\u00e9 restar\u00e0s deserta, car ara hauran fi tots los teus plaers! \u00a1E tu st\u00e0s inflada per sup\u00e8rbia! \u00a1Considera b\u00e9 los teus greus dans que en aquesta jornada aparellats t\u2019estan!<\/p>\n

Lavors tots, ab sfor\u00e7at \u00e0nimo de cavalleria, anaren devers la ciutat e, ab gran for\u00e7a e ardiment, donaren la batalla fort cruel e aspra, e tan vigorosa que paria que ixquessen dels inferns. E Tirant, dubtant lo que seguir-se\u2019n poguera, stava tostemps molt en punt e, vehent venir la gran morisma, orden\u00e0 ses batalles, e la ciutat que rest\u00e0s ben fornida.<\/p>\n

La reyna ab totes les altres dones pujaren a cavall e posaren-se en orde, ax\u00ed com acostumat havien. La batalla comen\u00e7\u00e0, prenent lo rey Scariano la davantguarda. E fer\u00ed com a virtu\u00f3s cavaller, no havent pietat de neg\u00fa qui davant li vingu\u00e9s e, tantes armes feu<\/a>, dexant tots los seus atr\u00e0s e posant-se en la major pressa dels enemichs, en tant que ell se trob\u00e0 a soles, e mataren-li lo cavall e caygu\u00e9 en terra, e pres-se a dir esta devota oraci\u00f3:<\/p>\n

\u2013\u00a1O, humil verge, mare de D\u00e9u Jes\u00fas, lo qual portist en lo tabernacle de castedat! \u00a1Sens dolor ne m\u00e0cula lo par\u00eds! A tu me recoman, qui est advocada dels peccadors, que vulles pregar lo teu glori\u00f3s Fill que\u00b7m tinga en la sua guarda e protecci\u00f3, car yo l\u2019ame e desige servir com a cath\u00f2lich cresti\u00e0. \u00a1O, D\u00e9u clement e piad\u00f3s, hages merc\u00e9 de nosaltres, qui ab voluntat pura havem rebut lo sant babtisme, perqu\u00e8\u00b7t pugam servir en aumentar la sancta fe cath\u00f2lica, car tu, senyor misericordi\u00f3s, veus b\u00e9 en quin perill st\u00e0 aquesta pobra de crestiandat!<\/p>\n

En a\u00e7\u00f2, lo senyor d\u2019Agramunt e Almed\u00edxer, ab molts altres, combatien prop de all\u00ed hon lo rey era e veren acostar una squadra de gent ab una bandera blava hon hi havia pintat hun exam de abelles totes d\u2019or, e tots fe\u00ffen gran sfor\u00e7 de matar lo rey Scariano. Com aquells veren tanta gent d\u2019armes acostar hagueren dubte no fos lo capit\u00e0. Senyalaren en aquella part e socorregueren-lo molt maravellosament. E si per ells no fos stat socorregut, mort era lo rey. E lo cavaller Almed\u00edxer feu<\/a> actes singulars aquell dia, que ab la lan\u00e7a a hun moro pass\u00e0 la cuyra\u00e7a e mort lo mes<\/a> per terra. E apr\u00e9s fer\u00ed lo segon, lo ter\u00e7, lo quart, lo cinqu\u00e9, e feu<\/a> d\u2019ells lo que havia fet del primer.<\/p>\n

E Tirant, qui combatia a l\u2019altra part del camp, vench-li hun servidor del rey e, ab grans crits, li dix:<\/p>\n

\u2013\u00a1O, capit\u00e0 senyor! \u00bfPer qu\u00e8 no vas ajudar al teu singular amich, al rey Scariano, que de tot en tot los moros li volen tolre la vida?<\/p>\n

E Tirant, sens pus hoyr, pres de la sua gent e tir\u00e0 envers aquella part e trob\u00e0 lo rey a peu, que no\u00b7l lexaven pujar a cavall. E Tirant ab los seus fer\u00ed en la major pressa de la gent e feren caure molta gent per terra, e trista era la mare qui son fill all\u00ed tenia.<\/p>\n

Apleg\u00e0 altra bandera vermella \u2014d\u2019\u00e0guiles era pintada\u2014, ab sexanta m\u00edlia h\u00f2mens d\u2019armes. Lavors, lo capit\u00e0 feu<\/a> exir tota la gent d\u2019armes que ell havia ordenat, qui staven al portal de la ciutat ab manament que no ixquessen fins a tant que ell ho man\u00e0s. Admirable batalla fon aquesta e molt dolorosa. Lo rey de Tremic\u00e9n vench a l\u2019encontre de hun cavaller molt valent\u00edssim e virtu\u00f3s en tots sos fets e combat\u00e9\u2019s ab aquest per bon spay. E lo rey de P\u00e8rcia, qui\u00b7ls veu<\/a> ax\u00ed valentment combatre, cuyt\u00e0 per ajudar al rey de Tremic\u00e9n. Lo combat fon tan infortunat que lo cavaller li mes<\/a> la punta de la spasa per l\u2019ull squerre. Aquest cavaller qui feu<\/a> aquest colp se nomenava Melchisedech. E ab la gran dolor que lo rey tenia e turbaci\u00f3, caygu\u00e9 en terra.<\/p>\n

Pres-se a dir:<\/p>\n

\u2013\u00a1O, rey de Tremic\u00e9n, tu qui pensaves senyorejar per sup\u00e8rbia tot lo m\u00f3n! \u00a1No s\u2019\u00e9s seguit segons la tua voluntat, mas segons la voluntat de D\u00e9u! \u00a1E b\u00e9 m\u2019a<\/a> costat la mia ignoc\u00e8ncia, o trist de mi! \u00bfE fon jam\u00e9s pr\u00edncep tan desaventurat com yo, qui\u00b7s ves tantes dolors venir ensemps, que he vist perdre pare e fill e germ\u00e0, e dels meus cavallers una gran quantitat qui no \u00e9s de nomenar? E so<\/a> vengut en tan gran abatiment que so<\/a> fora de tota speran\u00e7a, que no trobe neg\u00fa qui ajudar-me vulla.<\/p>\n

Aquesta batalla fon tan cruel e sangonosa que dur\u00e0 del mat\u00ed fins a la nit scura, e la fosca los feu<\/a> departir. L\u2019endem\u00e0 per lo mat\u00ed regonegueren lo camp e trobaren trenta-cinch m\u00edlia e setanta-dos h\u00f2mens jaure en lo camp, los dem\u00e9s morts, per \u00e7o com hi hagu\u00e9 molts crestians qui no pogueren morir fins que foren confessats e\u00b7s recomanaren a nostre senyor Jesucrist, e los moros se recomanaren a Mafomet.<\/p>\n

Admirable fon aquell dia la paci\u00e8ncia de Tirant, que, en la major fuyta que los moros fe\u00ffen, man\u00e0 als seus de pietat que no\u00b7ls seguissen, sin\u00f3 que\u00b7ls lexassen tornar a les lurs desijades tendes.<\/p>\n

Vehent los moros que cascun dia los lurs mals aumentaven e perdien molta gent, los reys tingueren consell e delliberaren que demanassen treves de trenta dies. E tramesa lur embaxada, a Tirant no li paregu\u00e9 que u deguessen atorgar, emper\u00f2 lo rey Scariano ab lo senyor d\u2019Agramunt, Almed\u00edxer e Melchisedech, tots quatre fermaren les treves per \u00e7o com hi havia molta gent nafrada. Fermades les treves, anaven les dones per lo camp replegant los cossos morts dels crestians perqu\u00e8\u00b7ls poguessen soterrar en magn\u00edfiques sepultures. Lo rey de Tremic\u00e9n, qui a\u00e7\u00f2 veu<\/a> de les tendes hon stava, dix:<\/p>\n

\u2013\u00bfE qu\u00e8 fan all\u00ed aquelles fembres entre la gran multitut dels h\u00f2mens? Car no deu \u00e9sser observada la costuma antiga, sin\u00f3 que ab viol\u00e8ncia deuen \u00e9sser tractades sens pietat.<\/p>\n

Delliberaren los moros una nit de partir ans de les treves e passaren envers les grans muntanyes de Fe\u00e7 per tal que all\u00ed\u00b7s poguessen mantenir contra los crestians. E replegaren tot lo lur camp e, a hora incogitada, quasi a la mija nit, ells tiraren son cam\u00ed.<\/p>\n

Lo dia seg\u00fcent bon mat\u00ed, les guardes cuytadament vengueren a tocar a les portes de la ciutat, notificant al capit\u00e0 com los moros ab gran cuyta partien. Com Tirant ho sab\u00e9, feu<\/a> prestament tota la gent armar. Com lo dia fon clar e les tenebres de la nit foren passades, los crestians cavalcaren e seguiren los moros. Los corredors qui primer anaven atengueren gran part del carruatge, hon foren morts alguns moros. Los fugitius reys trameteren missatgers al capit\u00e0 volgu\u00e9s fer smena dels moros que havien morts e de la roba que se n\u2019havien portada, com ells tinguessen bona pau e treva fins terme de trenta dies. E si fer no u volien, reclamarien a Mafomet, apr\u00e9s trametrien per totes les corts dels grans senyors, hon eren emperadors, reys, comtes e marquesos, e aqu\u00ed publicarien la gran maldat e fe rompuda del rey Scariano e de Tirant lo Blanch, capit\u00e0 major dels crestians.<\/p>\n

Com Tirant hagu\u00e9 ho\u00ffda l\u2019ambaxada, pens\u00e0 en la promesa fe que fet havien. Per no posar la honor sua en disputa, era molt content de servar les dites treves, per b\u00e9 que s\u2019i poguessen fer rahons de una part e d\u2019altra, per \u00e7o com ells, cautelosament e hora incogitada se eren partits del camp, les treves no devien haver loch. Tirant volgu\u00e9 fer smena de tot lo qui\u00b7ls era stat levat, e m\u00e9s, feu<\/a> smena dels h\u00f2mens morts, car, de cascun de quants aquella jornada morts havien, fossen posats en libertat deu moros catius. Lavors los moros foren molt contents de Tirant, dient que era lo millor cresti\u00e0 e m\u00e9s justificat e verdader que en tot lo m\u00f3n se trob\u00e0s, com ell fes obres de pietat, car les coses de mal principi tart o nunca poden finir b\u00e9<\/span>.<\/p>\n

De continent los moros se partiren e travessaren totes les aspres muntanyes. Com Tirant veu<\/a> que havien passats los ports, ell se mes<\/a> a conquistar tots aquells regnes e terres qui de\u00e7\u00e0 los ports eren. Apr\u00e9s, passats grans dies, parl\u00e0 lo senyor d\u2019Agramunt al capit\u00e0 e dix-li:<\/p>\n

\u2013Senyor, a mi par que seria expedient, per donar fi prestament en aquesta conquesta, que yo pass\u00e0s dell\u00e0 los ports per conquistar moltes viles, castells e ciutats que y ha. Apr\u00e9s que la senyoria vostra haja subjugats aquests regnes, passar\u00edeu en aquella terra, e ab poch treball por\u00edeu senyorejar tota la Barberia.<\/p>\n

A Tirant li fon plasent lo que\u00b7l senyor d\u2019Agramunt li havia dit e comunic\u00e0-u ab lo rey Scariano, e foren d\u2019acort que prestament partir degu\u00e9s. E part\u00ed ab X m\u00edlia cavalls molt b\u00e9 en orde, e XVIII m\u00edlia h\u00f2mens a peu. E com hagu\u00e9 passats los ports sab\u00e9 com los reys se eren departits e casc\u00fa se n\u2019era tornat en sa terra. Lo senyor d\u2019Agramunt, com veu<\/a> que tan poca gent d\u2019armes havia en aquella terra, mes-se<\/a> a conquistar aquella e subjug\u00e0 moltes ciutats, viles e castells, los huns per for\u00e7a, los altres per grat. Poder\u00f3s e de gran \u00e0nimo era aquest cavaller, e los crestians qui ab ell eren havien pres molt gran \u00e0nimo e ferocitat per \u00e7o que fos m\u00e9s gloriosa la fama d\u2019ells quant vendria a not\u00edcia de Tirant e en aument de gl\u00f2ria de lur fidel\u00edssim capit\u00e0.<\/p>\n

E anant ax\u00ed conquistant, pervengueren prop de una ciutat qui\u00b7s nomenava Mont\u00e0gata, la qual era de la filla del rey de Belamer\u00edn \u2014e aquest rey era mort en lo principi de la guerra, e l\u2019esposat d\u2019ella. E com los de la ciutat saberen tenir los crestians tan prop, tingueren lur consell. E lo que delliberaren fon que trameteren les claus al senyor d\u2019Agramunt, de la ciutat. E aquell ab molt gran benignitat les pres e atorg\u00e0\u2019ls tot quant saberen demanar. E com foren prop de la ciutat, los qui la regien penediren-se e delliberaren ans morir que donar-se.<\/p>\n

Vehent-se ax\u00ed burlat lo senyor d\u2019Agramunt, pos\u00e0 lo siti a cascuna part de la ciutat. Hun dia delliber\u00e0 de donar lo combat. E fon tan brau e tan aspre que m\u00e9s no poguera \u00e9sser. E acostant-se lo senyor d\u2019Agramunt envers la muralla, tiraren-li ab una ballesta de passa e feriren-lo en la boqua, que li ixqu\u00e9 lo passador a l\u2019altra part. Com la gent sua lo veren tan lejament nafrat e jaure en terra, tots se pensaren que mort lo haguessen. Posaren-lo en hun pav\u00e9s e portaren-lo a la sua tenda, e per aquell dia lexaren-se de combatre. Lavors, los senyor d\u2019Agramunt vot\u00e0 a D\u00e9u e als sancts ap\u00f2stols que, per l\u2019engan que fet li havien e per la molta dolor que sentia de la nafra, de no partir-se jam\u00e9s de all\u00ed fins a tant la ciutat fos presa e tots passassen, h\u00f2mens com dones, grans e pochs, vells e j\u00f3vens, per la sua spasa. E prestament tram\u00e9s a Tirant a suplicar que de continent li tramet\u00e9s la sua artelleria major.<\/p>\n

E Tirant, sabuda tal nova, que son cos\u00edn germ\u00e0 era tan malament nafrat, feu<\/a> partir tota la artelleria. Y ell ab tota la gent, per ses jornades, arrib\u00e0 en aquella ciutat. E ans que descavalc\u00e0s, man\u00e0 que donassen lo combat a la ciutat. E fon tan fort e tan aspre que prengueren una gran torre, qui era mesquita, la qual stava molt pegada ab la muralla de la ciutat.<\/p>\n

La nit sobrevench e Tirant man\u00e0 tota la gent cess\u00e0s per aquella nit. E per lo mat\u00ed los moros ordenaren que fos tram\u00e9s a dir al capit\u00e0, de part de la senyora e de tot lo poble, per los m\u00e9s honrats h\u00f2mens de la ciutat, com ells se darien ab condici\u00f3 los lexassen viure en sa ley, e li darien tots anys trenta m\u00edlia corones d\u2019or e tots los presoners que ells tenien. E Tirant resp\u00f2s que per lo defalt que ells havien fet a son cos\u00edn germ\u00e0, anassen a ell, e lo que ell faria hauria per fet.<\/p>\n

Com los moros foren davant lo senyor d\u2019Agramunt, per moltes suplicacions que li fessen, jam\u00e9s consentir volgu\u00e9 en res. Lavors lo poble delliber\u00e0 de trametre-y la senyora ab moltes donzelles per veure si porien res acabar ab ell, car prechs de donzelles moltes vegades han loch.<\/p>\n

Ac\u00ed fa lo libre hun incident per narrar los fets de Plaerdemavida.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCL<\/h2>\n

COM PLAERDEMAVIDA FON INFORMADA DE LA PROSPERITAT DE TIRANT<\/p>\n

Com per la inmensa pietat de nostre senyor D\u00e9u Plaerdemavida fos liberada del naufraig e fos portada en la ciutat de T\u00fani\u00e7, en la casa de la filla del pexcador, segons des\u00fas \u00e9s ja mencionat. Apr\u00e9s dos anys passats, la filla del pexcador pres marit prop la ciutat aquella, estant all\u00ed per molts dies, tenint-la com a cativa. E ella, tostemps vivint ab molta honestat, obrava d\u2019or e de seda ax\u00ed com les donzelles de Gr\u00e8cia eren acostumades fer.<\/p>\n

Segu\u00ed\u2019s hun dia sa senyora, anant a la ciutat de Mont\u00e0gata, dex\u00e0 a Plaerdemavida per casa a guardar. Com fon en la ciutat, mostr\u00e0 era venguda per algunes coses a comprar e an\u00e0 a parlar ab la filla del rey e dix-li:<\/p>\n

\u2013Senyora, yo vinch ac\u00ed per significar-te, com me hagen dit que ta senyoria t\u00e9 en prep\u00f2sit de pendre marit e treballes, ax\u00ed com \u00e9s acostumat, de fornir-te de camises brodades d\u2019or e de seda e altres coses pertanyents a donzelles. Yo tinch una sclava jove e disposta, a la qual yo he mostrat, en lo temps de la sua puer\u00edcia, de brodar molt singularment de totes coses, lo que a dones j\u00f3vens se mereix. E vet ac\u00ed mostra del que sab fer. E si per preu de C dobles tu la volr\u00e0s, yo ser\u00e9 contenta de perdre lo criament que fet li he e lo que li he mostrat ab tant treball.<\/p>\n

La reyna, molt desijosa de tal present, dix que era molt contenta de dar-li les cent dobles, puix havia vista mostra de les coses que obrar sabia. Dix la mora:<\/p>\n

\u2013Yo ser\u00e9 contenta per aquest preu liurar-la en ton poder ab tal condici\u00f3: que per la molta amor que ella ha mesa en mi, que la senyoria tua diga que yo la t\u2019\u00e9 prestada per a dos mesos, car, si ella sentia yo la hagu\u00e9s venuda, de enuig e tristor se desesperaria.<\/p>\n

Plaerdemavida fon mesa en son poder e pos\u00e0 molt gran amor en la reyna. Segu\u00ed\u2019s que, poch temps apr\u00e9s que la ciutat fon asetjada, los moros prengueren molts presoners crestians. E entre los altres prengueren hun home d\u2019armes lo qual vogava en la galera de Tirant com se perd\u00e9. E Plaerdemavida conexia\u2019l molt b\u00e9 e dix-li:<\/p>\n

\u2013\u00bfEst tu de aquells crestians qui eren en la galera qui don\u00e0 a trav\u00e9s en les mars de T\u00fani\u00e7?<\/p>\n

\u2013Senyora \u2014dix l\u2019ome\u2014, veritat \u00e9s que yo m\u2019i trob\u00ed. E la mia persona en aquell cars pass\u00e0 molta dolor e congoxa, que vingu\u00ed quasi mort a terra. Apr\u00e9s fuy servit de molta bella bastonada e fuy comprat e venut, ab molta passi\u00f3 que en aquell temps pass\u00ed.<\/p>\n

\u2013\u00bfQu\u00e8\u00b7m dir\u00e0s \u2014dix Plaerdemavida\u2014 de Tirant? \u00bfHon mor\u00ed?<\/p>\n

\u2013\u00a1Santa Maria val! \u2014dix lo presoner\u2014. Ans \u00e9s ben viu e trobar l\u2019eu capit\u00e0 major. E fa tot son poder de conquistar aquesta terra.<\/p>\n

E m\u00e9s, li dix del senyor d\u2019Agramunt com era nafrat. Apr\u00e9s ella li deman\u00e0:<\/p>\n

\u2013\u00bfQu\u00e8 \u00e9s de Plaerdemavida?<\/p>\n

\u2013Aquexa donzella \u2014dix lo presoner\u2014 que v\u00f3s demanau se creu que mor\u00ed en la mar. E lo nostre capit\u00e0 ne ha fet molt estrem dol per ella.<\/p>\n

Plaerdemavida, per les noves que li foren recitades, don\u00e0 orde que tots los presoners fugiren. Com ella sab\u00e9 que Tirant era viu y era tan prop, molts pensaments tingu\u00e9 de fugir; emper\u00f2 pens\u00e0 com Tirant, ab la sua singular cavalleria, havia tant conquistat de la Barberia, e les insignes e famoses vict\u00f2ries que sovint recitaven del capit\u00e0 dels crestians. Alegr\u00e0-se\u2019n molt: lo que de primer ignorava, ans son pensament era que en la mar fos negat. E agenoll\u00e0\u2019s en terra, e les mans juntes al\u00e7\u00e0 devers lo cel e feu<\/a> laors e gr\u00e0cies a nostre senyor D\u00e9u de la gran prosperitat que dada havia a Tirant e a la novella crestiandat, que ab tan gran \u00e0nimo fe\u00ffen la guerra contra los enemichs de Jhesucrist. E tingu\u00e9 ferma speran\u00e7a que prestament seria fora de captivitat, car totes les dolors que sostengudes havia fins en aquella jornada no stimava res, tanta era la consolaci\u00f3 que tenia com veuria a Tirant.<\/p>\n

E vengut lo dia que sa senyora anar devia a parlar ab los capitans, desfre\u00e7\u00e0\u2019s molt b\u00e9 en manera que neg\u00fa no la poguera con\u00e9xer. Com la senyora fon davant lo capit\u00e0, qui venia acompanyada de L donzelles, Tirant no la volgu\u00e9 scoltar, sin\u00f3 que la rem\u00e9s a son cos\u00edn germ\u00e0 lo senyor d\u2019Agramunt. E si mala resposta havia donada als embaxadors, pijor la don\u00e0 a la senyora. E elles, ab la speran\u00e7a perduda, se\u2019n tornaren plorant e fent molt grans lamentacions. E tota aquella nit, ax\u00ed h\u00f2mens com dones, jam\u00e9s cessaren de pl\u00e0nyer e sospirar.<\/p>\n

Per lo mat\u00ed Plaerdemavida dix a la senyora e als honrats h\u00f2mens de la ciutat que, si li volien dar lic\u00e8ncia de exir defora, que ella parlaria ab lo capit\u00e0 e li diria tals coses que ell faria tot lo que ella volria. E tantes bones rahons los dix que ells foren contents que an\u00e0s, com tinguessen tota la speran\u00e7a perduda, que no tenien d\u2019espay sin\u00f3 sol aquell dia. Plaerdemavida se abill\u00e0 aquell dia com a mora molt honradament e alcofoll\u00e0\u2019s molt b\u00e9 los ulls perqu\u00e8 no fos coneguda, e pres XXX donzelles molt ben abillades que la acompanyassen. E a hora de migdia ixqueren de la ciutat e anaren al camp e veren a Tirant a la porta de la sua tenda. Com ell les veu<\/a> que venien tram\u00e9s-los a dir que anassen al senyor d\u2019Agramunt, que ell no y podia res fer, com tot son poder li hagu\u00e9s ja donat, car ell los daria rah\u00f3 de tot lo que demanaven. Resp\u00f2s Plaerdemavida e dix:<\/p>\n

\u2013Digau al senyor capit\u00e0 que ell no\u00b7ns deu denegar la vista ni menys lo parlar, car si u fe\u00ffa seria dit capit\u00e0 impiad\u00f3s e injust, com ell sia cavaller e nosaltres donzelles, e per l\u2019orde de cavalleria li \u00e9s for\u00e7at nos ajude e\u00b7ns done consell, favor e ajuda.<\/p>\n

E de continent lo cambrer torn\u00e0 la resposta al capit\u00e0 e dix-li:<\/p>\n

\u2013Per la mia fe, senyor, en la companyia de aquelles mores ve una donzella molt graciosa qui parla molt b\u00e9 l\u2019algemia ab molta gr\u00e0cia. E si la senyoria vostra me volia fer tamanya mer\u00e7\u00e9 que, per los serveys que us he fets, que com prengau la ciutat la fa\u00e7au fer crestiana e la\u2019m doneu per muller.<\/p>\n

\u2013V\u00e9s \u2014dix lo capit\u00e0-e fes-les venir totes ac\u00ed.<\/p>\n

E com foren davant ell li feren molt gran rever\u00e8ncia. E Plaerdemavida ab cara afable feu<\/a> principi a semblant parlar.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCLI<\/h2>\n

COM PLAERDEMAVIDA ESPLIC\u00c0 LA EMBAXADA A TIRANT<\/p>\n

\u2013Lo cor magn\u00e0nim e gener\u00f3s de tu, capit\u00e0 senyor, no pot fer sin\u00f3 segons ha acostumat, car la noblea tua plena \u00e9s de miseric\u00f2rdia e de pietat. E no vulles guardar lo gran defalt dels ignorants habitadors de aquesta aflegida ciutat qui, ab mans juntes e genolls ficats te besaran los peus demanan-te merc\u00e9; com la senyoria tua s\u00e0pia mils de mi que lo infinit D\u00e9u st\u00e0 cont\u00ednuament ab los bra\u00e7os stesos per abra\u00e7ar e tirar a si a tots los peccadors e perdonar-los, per grans que sien los peccats e delictes. E com la merc\u00e9 tua sia ara en aquesta prov\u00edncia loctinent de D\u00e9u, no refuses los prechs de nosaltres, miserables, qui cont\u00ednuament cridam a D\u00e9u miseric\u00f2rdia, e apr\u00e9s a la tua molta virtut; car la major venja que lo cavaller pot fer de son enemich s\u00ed \u00e9s que ab genolls en terra li demane merc\u00e9. E li deu perdonar, per gran que sia stada la offensa, car m\u00e9s honor li \u00e9s que si cent voltes lo fe\u00ffa morir<\/span>.<\/p>\n

\u00bbE suplich-te que les mies paraules no enugen a ta senyoria, puix la fortuna vol que yo haja de recitar los teus gloriosos actes, qui s\u00f3n de gloriosa recordaci\u00f3, car ab lo teu valer\u00f3s \u00e0nimo has morts e aterrats tants miŀlenars de turchs en la Gr\u00e8cia, e apr\u00e9s, soferint naufraig, est vengut en aquest regne qui \u00e9s la subirana Barberia, dues voltes ven\u00e7ut e dues voltes fogit. E tu, digne de honor, ab lo rey Scariano haveu seguit la vergonyosa fuyta de tants temerosos reys qui s\u00f3n stats ven\u00e7uts per la tua pr\u00f2spera m\u00e0, no jam\u00e9s cansada de matar moros. Per qu\u00e8 suplich a la tua alta senyoria que, per amor de aquella seren\u00edssima donzella que tu ames e adores, que hajes dolor e compassi\u00f3 de la senyora de aquesta ciutat e apr\u00e9s de tot lo poble, que no consenta la tua molta humanitat que sia despossehida de sos b\u00e9ns e heretat, com la senyoria tua sia tal e ab tanta caritat que lo contrari no se\u2019n poria presumir. Donchs, puix est tan magn\u00e0nim en totes les virtuts e vols pujar a monarca, no sies cruel e mana al senyor d\u2019Agramunt que ferme la pau, car yo veig que la fortuna te \u00e9s tan pr\u00f2spera que tot lo que manar\u00e0s, en lo cel y en la terra, de tot ser\u00e0s obe\u00fft com a devot servidor de D\u00e9u e mantenidor de la sua sancta ley crestiana.\u00bb<\/p>\n

No comport\u00e0 Tirant que m\u00e9s parl\u00e0s, sin\u00f3 que ab fellona cara li feu<\/a> principi a semblant resposta.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCLII<\/h2>\n

RESPOSTA QUE FA TIRANT A PLAERDEMAVIDA<\/p>\n

\u2013Lo costum de la usada fortuna \u00e9s inclinar los \u00e0nimos a crueldat ans que a pietat. \u00bfQu\u00e8 fretura als grans senyors la fe si veritat servar no volen? Los odis dels meus no s\u00f3n de perdonar, com encara los lits possehexen ab cruels nafres, e ab molta dolor lo meu cos\u00edn germ\u00e0, lo senyor d\u2019Agramunt, qui vengut era en aquesta terra en loch meu, e vosaltres ab gran maldat e traci\u00f3 li haveu feta sentir dolor inestimable; e los cossos morts de glori\u00f3s jovent, los camps ne s\u00f3n plens. Donchs, \u00bfcom podeu demanar miseric\u00f2rdia, puix en vosaltres no s\u2019\u00e9s trobada? E per \u00e7o sou atesos al derrer terme de fortuna, que los anys vostres podeu tenir per passats e nuŀles. E fas-vos certs que a neg\u00fa no ser\u00e0 reservada la vida si no passa noranta cinch anys, e de III anys en avall. E partiu-vos davant mi, que ara no \u00e9s temps de miseric\u00f2rdia sin\u00f3 de crueldat, per tal que en sdevenidor ne sia mem\u00f2ria. E a vosaltres ser\u00e0 c\u00e0stich e als altres glori\u00f3s exemple, e ser\u00e0 netejada aquesta ciutat de tota malesa, puix ax\u00ed haveu menyspreada la honor vostra.<\/p>\n

E no dix pus.<\/p>\n

Molt fon impacient Plaerdemavida de tan cruel resposta e, ab sfor\u00e7ada veu, torn\u00e0 a fer principi a tal r\u00e8plica.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCLIII<\/h2>\n

R\u00c8PLICA QUE FA PLAERDEMAVIDA A TIRANT<\/p>\n

\u2013Mor\u00ed a mala mort An\u00edbal, e Alexandre, moguts per ambici\u00f3 de senyoria, los quals moriren per ver\u00ed. Nabugadonosor fon rey de Babil\u00f2nia, no per dret hereditari, com ell no fos de l\u00ednea real, ans era home strany nat de adulteri. Aquest destro\u00fd Jerusalem, ax\u00ed com tu vols fer aquesta ciutat, la qual te ha costat poch de obrar, e crem\u00e0 lo temple de Salam\u00f3 e se\u2019n port\u00e0 tots los juheus e\u00b7ls mat\u00e0 e feu<\/a> molts malvats actes ax\u00ed com tu demostres voler fer. Per\u00f2 aquell perd\u00e9 soptosament la senyoria. S\u00ed\u00b7t far\u00e0s tu si perseveres en crueldat ni vols ab iniqua intenci\u00f3 deseretar-nos. Emper\u00f2 aquell torn\u00e0 bo, e tu restar\u00e0s en ton mal prep\u00f2sit. Aquell stigu\u00e9 VII anys en lo desert fent vida contemplativa, penedint-se de sos defalliments, lo que tu no far\u00e0s, car vols usar de cruel senyoria, lo que no deuries fer, puix tens desig del m\u00f3n a conquistar.<\/p>\n

\u00bbDigues, capit\u00e0 sens miseric\u00f2rdia, \u00bfquin dret tens tu en aquesta ciutat? \u00bfHa-la\u2019t dexada ton pare? Per \u00e7o vull que u s\u00e0pies, que, apr\u00e9s poch temps que aquest rey, pare de aquesta donzella, la hagu\u00e9 de moros conquistada, la torn\u00e0 novament rehedificar. E tu v\u00e9ns, com a usurpador del dret que no \u00e9s teu, fer-nos viol\u00e8ncia. \u00bfE penses tu que yo no s\u00e0pia, si b\u00e9 so<\/a> mora, lo cavaller a qu\u00e8 \u00e9s tengut? E no sabs tu que dix nostre senyor D\u00e9u que benaventurats seran los pac\u00edfichs, car ells seran appellats fills de D\u00e9u. E la nit de Nadal, com Jhesucrist naxqu\u00e9, los \u00e0ngels cantaven: Gl\u00f2ria sia dada a D\u00e9u en les alteses e pau en la terra als h\u00f2mens de bona voluntat. Donchs, puix est cresti\u00e0, \u00bfper qu\u00e8 vens<\/a> contra los seus manaments? Car lo que nosaltres desijam \u00e9s pau gloriosa, la qual pau per a nosaltres, dones, \u00e9s molt delitosa. Encara que nosaltres siam b\u00e9 per a defendre\u2019ns, com siam fornits de molt bella gent d\u2019armes e de virtuosos cavallers molt disposts a fer cascun dia armes, mas no tenim voluntat de fer m\u00e9s dan a la tua gent del que fet havem. E si b\u00e9 vols considerar, no deu hom desijar fer homey ne escampar la humana sanch, per \u00e7o com ab tan prim fil \u00e9s texida nostra vida.<\/p>\n

\u00bbMas a mi par, segons menciones, que m\u00e9s stima fas de la gl\u00f2ria mundanal que de la spiritual, e a\u00e7\u00f2 \u00e9s letovari compost de materials de moltes sabors, emper\u00f2 la fi de aquestes coses es aconortar-se de la honor e de l\u2019\u00e0nima. Mira qu\u00e8 diu hun sant que vosaltres crestians teniu en gran stima, nomenat Agost\u00ed, qui \u00e9s stat singular doctor: que no \u00e9s stat luny de peccat qui en peccat d\u2019altri consent. E pau e amistat \u00e9s molt plasent a D\u00e9u e \u00e9s loable ornament entre aquells qui b\u00e9 serven amor e bona voluntat. E vull que s\u00e0pies lo que dix lo ap\u00f2stol sent Jaume: que\u00b7l cor del cavaller tostemps deu \u00e9sser inclinat a merc\u00e9 ans que a crueldat. Mira qu\u00e8 diu S\u00e8nequa: que tota senyoria civil que dignament s\u2019i vol haver deu \u00e9sser apellada virtut de senyoria. Usa, donchs, virtuosament devers nosaltres, qui tan humilment te suplicam, e no\u00b7t moga a crueldat la tir\u00e0nica cobd\u00edcia que posseheys tu e los teus, car aquesta ciutat \u00e9s venguda al darrer terme de la sua desolaci\u00f3 per causa de menyspreu, per inflamada ira ha comportades inestimables vexacions y traballs inreparables e ser\u00e0 orfe de tota riquea e tornada en la antiga pobretat.<\/p>\n

\u00bbMas, per ventura, la pr\u00f2spera fortuna tant de temps t\u2019a<\/a> seguit e acompanyat Los fats de la pr\u00f2spera benaventuran\u00e7a, si\u00b7t lexen, perdut est, e perir\u00e0s ab innumerables treballs que\u00b7t convendr\u00e0 sostenir. E <per><\/sup><\/a> la gran e molt ampla speran\u00e7a que tens de obtenir la vict\u00f2ria d\u2019esta m\u00edsera ciutat, suplich-te cesse l\u2019oy. E lo millor consell que pots haver: que ac\u00ed finem la pau. E si per ventura no\u00b7t spanten los perills presents, almenys deus pensar de retraure\u2019t de la guerra pensant en los sdevenidors perills, car no \u00e9s bona cosa que los cavallers guerregen ab les donzelles. E la singular fama que de ta senyoria ser\u00e0 divulgada per tot lo m\u00f3n, te retr\u00e0 molt glori\u00f3s. E sies cert que ab molt gran treball se conserva la bona fama.\u00bb<\/p>\n

E don\u00e0 fi en son parlar. No tard\u00e0 Tirant en fer semblant r\u00e8plica.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCLIIII<\/h2>\n

R\u00c8PLICA QUE FA TIRANT A PLAERDEMAVIDA<\/p>\n

\u2013Donzella, a mi dona de parer que a tu te\u2019n pren ax\u00ed com fa aquell qui furta lo bou e dona les cames per amor de D\u00e9u<\/span>, car tu est mora sens fe ne ley neguna e vols-me fer consci\u00e8ncia del que no deus fer. \u00bfCom pot \u00e9sser que en la tua boca se puguen trobar aŀlegacions de sants, com no s\u00e0pies quina cosa \u00e9s D\u00e9u ni los seus beneyts sants, ni sabs qu\u00e8 \u00e9s lo sant sagrament de l\u2019altar? E m\u00e9s, ignores tots los articles de la santa fe cath\u00f2lica, que dir-te poria si volies \u00e9sser instru\u00efda en la nostra santa ley crestiana.<\/p>\n

\u00bbPer\u00f2 dir t\u2019\u00e9 lo que dix sent Bernat: que aquell qui pecca volunt\u00e0riament, confiant de la miseric\u00f2rdia de D\u00e9u, \u00e9s damnat. E yo, per gran peccador que sia, tinch dolor del mal que a veguades fas. Apr\u00e9s, me penit de mos peccat e deman-ne perd\u00f3 a nostre senyor D\u00e9u, e serve los seus sants manaments e crech tot lo que la santa mare Sgl\u00e9sia creu. E per \u00e7o haur\u00e9 per gr\u00e0cia la vida eternal e vosaltres sereu damnats eternalment, car la sanch preciosa que Jhesucrist D\u00e9u scamp\u00e0 en la sua sacrat\u00edssima passi\u00f3 fon en redempci\u00f3 e salvaci\u00f3 de tots aquells qui batejats seran. Car la crestiana fe per a\u00e7\u00f2 \u00e9s e ser\u00e0 exal\u00e7ada, car lo misteri de la passi\u00f3 de Jhesucrist, salvador nostre, fon per satisfer al peccat de nostre pare Adam. E una gota de la preciosa sanch de Jhesucrist era suficient per a rembre mil m\u00f3ns e en a\u00e7\u00f2 no y ha dubte en res, car clarament s\u2019\u00e9s vist per not\u00f2ria speri\u00e8ncia de sent Pere, qui reneg\u00e0, e sent Pau, qui ab armes, fent homeys, persegu\u00ed a los crestians, e sent Matheu, qui era gran usurer, e de molts d\u2019altres qui dir poria que eren stats grans peccadors e, apr\u00e9s, per humil e discreta penit\u00e8ncia, santament han obtesa la gl\u00f2ria de parad\u00eds. S\u00ed\u00b7t faries tu si\u00b7t tornaves crestiana, puix tan sabs en la nostra ley sancta e verdadera.<\/p>\n

\u00bbE dir t\u2019\u00e9 de Judes, qui trah\u00ed a Jhesucrist, e Lucifer, qui volia \u00e9sser egual ab D\u00e9u, e molts altres malvats peccadors, no confiant de la miseric\u00f2rdia de D\u00e9u e vivint en mala vida: no retornant a D\u00e9u, aquests tals aconseguexen les ombres infernals. E yo, donzella, algun dia en l\u2019any fas alguna beneyta almoyna en rever\u00e8ncia de mon D\u00e9u e mon creador e confesse los meus peccats. E nostre Senyor me haur\u00e0 merc\u00e9, puix me penit de aquells, lo que vosaltres no feu ni acostumau de fer. E fas mon poder de conquistar la Barberia per tornar-vos a la bona part, perqu\u00e8 no siau perpetualment damnats, jatsia<\/a> que a la inmensa magestat divina no li \u00e9s plasent que neg\u00fa se damne, ne la sua miseric\u00f2rdia no vol damnar persona neguna sens gran rah\u00f3. \u00bfE sabs per qu\u00e8? Per \u00e7o com rah\u00f3 e just\u00edcia se convenen e, com la voluntat de D\u00e9u e la just\u00edcia sien una matexa cosa, per \u00e7o nostre Senyor no damna neg\u00fa, qui batejat sia, sens culpa.<\/p>\n

\u00bbE vosaltres mostrau molt gran tristor, no per lo mal que haveu fet, mas per lo dan qui us st\u00e0 aparellat, car lo dan vostre \u00e9s per la ira de les nafres del senyor d\u2019Agramunt e per los altres qui morts s\u00f3n e per lo gran defalt que fet haveu. E lo trah\u00fct per vosaltres a mi prom\u00e9s no\u00b7l vull, car m\u00e9s stime la gl\u00f2ria que la pec\u00fania<\/span>. Mas, essent yo Tirant lo Blanch, del linatge de Roqua Salada, no mercader mas cavaller, \u00e9sser me recorda no deure pendre com de donar sia acostumat<\/span>. Los presoners, si\u00b7ls vos plau, pus honestament en do que en preu lexar\u00e9. Denunciau als vostres cavallers que aquelles coses que ab clem\u00e8ncia e liberalitat recahen s\u00f3n de la natura mia, e no sien atribu\u00efdes a la amic\u00edcia de vosaltres. E no\u00b7m gloriege de les adversitats vostres, mas desige aterrar les for\u00e7es dels enemichs.<\/p>\n

\u00bbNo acostume yo de combatre donzelles sin\u00f3 en cambra secreta. E si \u00e9s perfumada e algaliada m\u00e9s me plau. Per\u00f2 si vosaltres pau e bona fe de mi voleu haver, no\u00b7s pot per via neguna fer si donchs vosaltres a obedi\u00e8ncia del senyor de Agramunt no veniu. Car la obedi\u00e8ncia e la fi de la conquesta de aquest regne deu haver, e ja \u00e9s deliberat lo dia de dem\u00e0 e assignat per a la batalla. Aparellau-vos. E com vosaltres tingau gran congoxa de fer pau la qual vinga en tota utilitat dels qui stan dins la ciutat, dich-te que la mia voluntat \u00e9s que, del mal que haveu fet, no\u00b7n reporteu premi ni honor, car notori \u00e9s a tots com haveu romputs pactes, convinences, e juraments e tota bona speran\u00e7a de bona pau. Mas aquell D\u00e9u que vosaltres menyspreau dona penes eguals als m\u00e8rits de casc\u00fa. E b\u00e9 sabeu vosaltres qual fi e quina exida hagu\u00e9 la primera guerra; e ab semblant fi ser\u00e0 determenada la seg\u00fcent batalla.\u00bb<\/p>\n

No tard\u00e0 Plaerdemavida, ab sfor\u00e7ada veu, en semblant r\u00e8plica fer principi.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCLV<\/h2>\n

R\u00c8PLICA QUE FA PLAERDEMAVIDA A TIRANT<\/p>\n

\u2013Humana cosa \u00e9s haver compassi\u00f3 dels afligits<\/span>, e majorment de aquells qui en algun temps han tenguda prosperitat, e dolre\u2019s de aquells miserables qui en lur temps han trobat alguns qui\u00b7ls han sabut donar remey en ses passions e congoxes, entre les quals, si jam\u00e9s ne fon neguna, yo so<\/a> stada una de aquelles. Los cavallers entesos, ax\u00ed com tu, de mi te deuries dolre si pensaves en los qui en algun temps t\u2019an servit; mas veig que com a desconexent vols acomanar a l\u2019arbitre de hun cars afortu\u00fft tants grans fets e tan generosos, posant en tanta de adversitat les nostres vides e que en hun sol dia se destroexqua tanta bellea d\u2019anys. No tens al m\u00f3n consell millor que \u00e9s refrenar la fortuna pr\u00f2spera, donant fi en los perills que l\u2019om \u00e9s posat. E no \u00e9s poca saviesa servar e tenir manera e tempran\u00e7a en la favor molt gran de la fortuna plasent e honorosa; car, si li soltes les regnes, portar-te ha a l\u2019espenyador. En moltes maneres te poria informar y amonestar de aquesta mat\u00e8ria, e no penses tu en tantes rahons que m\u2019has dites yo no y pogu\u00e9s b\u00e9 satisfer.<\/p>\n

\u00bbPer\u00f2 no penses que yo sia de aquelles que en les m\u00e0negues me moque, car la mia acostumada fe ha indu\u00eft a esta senyora ab les sues donzelles de venir davant la tua senyoria, per \u00e7o que ab lurs premis l\u2019\u00e0nimo teu a protecci\u00f3 induhit; pus prest a la voluntat mia que a la del vencedor sies. E si fer no u volr\u00e0s, al nostre D\u00e9u suplicar\u00e9 digna gr\u00e0cia me\u2019n reta que de tan ingrata fama a tu e als teus al cel ab degudes laors no porte. Per\u00f2 si\u00b7l consell teu de la viol\u00e8ncia que fer-nos vols, sens virtut de cavallers la obres, ir\u00e9 per lo m\u00f3n bandejada, donant cruels lamentacions de tu fins a les confines de Yt\u00e0lia, Spanya, Fran\u00e7a e Alamanya per donar fi al meu desig. E si aquesta ley \u00e9s en vosaltres, crestians, la libertat mancar no pot, ne deg\u00fa de la sup\u00e8rbia no ser\u00e0 constret a soferir, e als forts h\u00f2mens menys lo morir honestament los ser\u00e0 l\u00edcit. Tots los nostres majors dels regnes d\u2019Orient a innumerables honors han haguts tri\u00fcmphos de batalles e conquestes justes, no tals com tu ara vols fer.<\/p>\n

\u00bbMira qu\u00e8 diu hun poeta nostre appellat Geber: com era glori\u00f3s capit\u00e0 Pompeu, com part\u00eds de sa terra ab honor inestimable e ab gent d\u2019armes molt eleta e, si\u00b7s volgu\u00e9s, ab honor excelsa, se\u2019n poguera tornar en son regne, mas, com no volgu\u00e9s tirar les regnes de fortuna ne retenir lo seu excessiu decorriment, caygu\u00e9 miserablement en tan improper\u00f3s abatiment que, enderrocat de la honor sua, fon gitat en menyspreu, la qual, si Pompeu hagu\u00e9s tenguda la mijania, no posant-se en l\u2019estrem de fortuna, haguera apagada per a sempre la fama de mis\u00e8ria. Que en la terra de Barberia la fortuna \u00e9s plasent e favorable. Mira qu\u00e8 diu lo profeta Ysahies: Saviesa \u00e9s lunyar-se de les faldes, a poch a poch, de la dita fortuna, e no confiar massa d\u2019ella ne de sos abelliments. Mira qu\u00e8 diu Arist\u00f2til: \u00ab\u00bfcom pots dar fe ni crehen\u00e7a a la fortuna com en negun temps cessa de moure entorn, ab moviment sopt\u00f3s, la roda instimable? La qual fortuna no solament \u00e9s sega, mas encara fa cechs tots aquells qui abra\u00e7a e reb dins son si, e no exalca ni dona de sos falsos dons sin\u00f3 a aquells qui d\u2019alt loch de les honors molt insignes fa caure en bassa de dolor.\u00bb E Salam\u00f3 diu, en hun tractat que fa, que les bevendes verinoses s\u00f3n cubertes ab dol\u00e7or de mel; la mort \u00e9s anap del qual deg\u00fa no\u00b7s pot scusar que ab ell no bega. E v\u00f3s, capit\u00e0 senyor, vos prech, puix sou bon cresti\u00e0, que ab virtuosa vida vullau comprar virtuosa mort, car la mort \u00e9s cosa verdadera e la vida cosa sens veritat. Donchs, no oblideu la mort, car ella no us oblidar\u00e0, si b\u00e9\u00b7s diu Virgili: Hom deu amar la vida e no tembre la mort. E les honors, qui s\u00f3n coses divinals, se han procurades ax\u00ed com a robadors, que com volen robar no curen de entrar per la porta, mas per la paret, amagadament; e per la paret ixen, ax\u00ed com a ladres, davant tothom. Car, a qualsevulla part que tastes la mar, salada la trobar\u00e0s<\/span>.<\/p>\n

\u00bbSenyor magn\u00e0nim e virtu\u00f3s: per lo que\u00b7t dich pot pensar la senyoria tua que ame la tua \u00e0nima e no volria que fosses asseyt en cadira de perp\u00e8tua dolor, ax\u00ed com feu<\/a> \u00c8ctor, Alexandre, An\u00edbal e altres bons capitans. E per tenir al que vull dir e satisfer al que la senyoria tua me ha dit, yo b\u00e9 pens que sempre volr\u00e0s perseverar en la tua desconexen\u00e7a. \u00bfE sabs qu\u00e8 diu lo salmista?: \u00abAquell \u00e9s cavaller malvat qui no ret guard\u00f3, e m\u00e9s malvat qui oblida les honors e serveys que li s\u00f3n stats fets\u00bb, ax\u00ed com tu has acostumat fer. \u00a1O, quina tan grand\u00edssima desconexen\u00e7a com \u00e9s la de ta senyoria! E si b\u00e9 lo meu cor plora gotes de sanch, ab lengua torbada parlar\u00e9 davant la exceŀl\u00e8ncia de aquest rey Scariano, lo qual ha mostrat molt major amor a la reyna, sa muller, que no has fet tu a aquella excelent\u00edssima princessa.<\/p>\n

\u00bbMira, capit\u00e0 virtu\u00f3s, yo parle ab sperit de profecia. \u00bfTens recort de aquell benaventurat dia que rebist la honor de cavalleria en aquella pr\u00f2spera cort del rey de Englaterra e les batalles tan singulars que en aquell temps fist? E vencist ab molt gran honor sens engan neg\u00fa los dos reys e los dos duchs de gl\u00f2ria molt memorable, e matist molt virtuosament aquell fam\u00f3s cavaller lo senyor de les Viles-ermes, sens frau ni engan neg\u00fa, ans ab molta honor tua e c\u00e0rrech seu fon portat e mes<\/a> dins la sepultura. E no\u00b7t deu oblidar de Quirielayson de Muntalb\u00e0 e de son germ\u00e0. En aquelles honrades festes, \u00bfqui fon millor dels millors sin\u00f3 la tua noble senyoria? \u00bfQu\u00e8 direm de Phelip, fill del rey de Fran\u00e7a? Ab lo teu gran saber lo fist rey de Sic\u00edlia e ara posseheix la filla, lo regne e la corona. No\u00b7m dech oblidar de dir com la tua senyoria socorregu\u00e9 la religi\u00f3 de Rodes, com lo dia apr\u00e9s que fu\u00ffst arribat per fam se devien tots donar e posar-se en perp\u00e8tua captivitat en poder del gran sold\u00e0. Y tu, ab la tua pr\u00f2pia nau, no tement los perills que seguir-se podien, fon per tu la dita religi\u00f3 socorreguda.<\/p>\n

\u00bb\u00a1O, senyor Tirant! \u00a1D\u00e9us te aumente l\u2019estat, vida e condici\u00f3 e, apr\u00e9s la tua mort la gl\u00f2ria de parad\u00eds poseyr pugues, com a merexedor de gl\u00f2ria en aquest m\u00f3n y en l\u2019altre! Car, havent ho\u00ffda la tua virtuosa fama aquell benaventurat senyor, de tots los del m\u00f3n de major exceŀl\u00e8ncia, l\u2019emperador de Contestinoble, qui ab ses patents letres te feu<\/a> venir en la sua ciutat de Contestinoble e per sa alta magestat te fon donat lo bast\u00f3 de la capitania general, mostrant als enemichs turchs lo teu sfor\u00e7 e poder, vencent-los una e moltes voltes ab \u00e0nimo sfor\u00e7at de cavaller. Digues, capit\u00e0 senyor, \u00bftens recort de aquella seren\u00edssima princessa, sobre totes les donzelles del m\u00f3n la m\u00e9s bella e virtuosa, qui\u00b7s sperava succehir, apr\u00e9s mort del pare, en la corona de l\u2019imperi grech? \u00bfE est en recort de aquell fam\u00f3s cavaller, cos\u00edn germ\u00e0 teu, nomenat Diafebus, al qual tu graciosament li donist lo comdat de Sent\u00e0ngel, apr\u00e9s lo fist duch de Maced\u00f2nia e li donist Stephania, neboda de l\u2019emperador, per muller?<\/p>\n

\u00bb\u00a1O, linatge de Roqua Salada, lo m\u00e9s digne de bondat e virtut que en lo m\u00f3n sia! \u00bfQu\u00e8 \u00e9s ara de vosaltres? \u00bfStau trists e desaventurats, detenguts en cruels presons en poder de infels ab amarga captivitat? E lo vostre mestre e parent, qui us solia \u00e9sser amich, Tirant lo Blanch, lo qual \u00e9s ac\u00ed present, de vosaltres no t\u00e9 cura ne recort. \u00a1O, cavallers del parentat del bon duch de Bretanya, tots del noble linatge de Roqua Salada! \u00bfQui us ajudar\u00e0 ni us traur\u00e0 de captivitat? \u00bfQui ser\u00e0 aquell qui en franqua libertat vos pose, car aquell per qui haveu lo dan que teniu, perduts los b\u00e9ns e los heretatges, vos t\u00e9 oblidats? Donchs, \u00bfqui parlar\u00e0 per vosaltres sin\u00f3 la mort, qui \u00e9s a tots comuna? E yo, qui so<\/a> mora e parle per adevinalles, lo meu cor plora gotes de sanch per dolor que tinch de tants bons e tan singulars cavallers, car ja no n\u2019exiran sin\u00f3 ab los peus primers, per lo trist comport e poca speran\u00e7a que tenen. \u00a1Plorau, trists de vosaltres e lamentau que Tirant lo Blanch vos ha oblidats! E no tinch admiraci\u00f3 que a vosaltres desconega, que a una senyora \u2014no dir\u00e9 qui \u00e9s, mas puch dir que \u00e9s la major e millor de tota la crestiandat\u2014 ha desconeguda, per conquistar aquesta terra malvada; e per ella a tots ha oblidats.\u00bb<\/p>\n

Molt fon admirat Tirant de hoyr semblants paraules e, ab cara afable, la preg\u00e0 li volgu\u00e9s dir com sabia ella tant en sos fets, fent-li principi a semblant demanda.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCLVI<\/h2>\n

DEMANDA QUE FA TIRANT A PLAERDEMAVIDA<\/p>\n

\u2013La pensa mia st\u00e0 alterada de haver ho\u00fft recitar en aquesta donzella paraules tals qui han nafrada la mia \u00e0nima, car no puch creure que tu, donzella, sies cors hum\u00e0, que tant poguesses saber en mos fets si donchs no tenies sperit familiar o sies mal sperit qui hages presa forma humana de donzella per ginyar-me que yo no destrohexca aquesta ciutat e los habitadors de aquella, qui adoren e servexen lo diable, com la mia pura intenci\u00f3 sia poblar-la de crestians perqu\u00e8 lo nom de nostre senyor D\u00e9u Jesucrist hi sia benehit, adorat e glorificat. Per qu\u00e8, donzella, molt me tendria per ignorant e de poch saber que una donzella, ab ses fengides paraules e ab aŀlegacions de phil\u00f2sofs, poetes e doctors sants, me hag\u00e9s a decebre e fer-me mudar lo meu sanct e bon prep\u00f2sit. O haur\u00e0s a donar altra rah\u00f3 de tu matexa que yo haja a creure que les tues paraules me donen testimoni tu qui est ni per quina via sabs lo que has recitat. En altra manera, no penses yo mud\u00e0s de altre prep\u00f2sit. E tu m\u2019as<\/a> refrescades les nafres de mos parents, les quals cont\u00ednuament me turmenten, per b\u00e9 que tu digues que\u00b7ls he oblidats, mas yo confie en la inmensa bondat de nostre senyor D\u00e9u que\u00b7m dar\u00e0 presta expedici\u00f3 en lo que per mi \u00e9s stat principiat, que en breu temps, ab lo seu auxili, yo\u00b7ls ajudar\u00e9 de tot mon poder per liberar-los de captivitat.<\/p>\n

\u00bbMas a present dexe de recitar la dolor que tinch de mos parents, com no sia temps ni loch competent per recitar-la; ni menys los treballs que passe per \u00e9sser prest delliure, que, al parer de alguns, me sia hun gran delit. E posat cars que no mostre passar pena, gens per ax\u00f2 no\u00b7m lexa lo recort de aquella seren\u00edssima senyora, no donant c\u00e0rrech ni culpa a sa magestat, car la sua altesa me fe\u00ffa portar alegres los meus treballs. \u00a1O, donzella! Molta \u00e9s la tua discreci\u00f3, que sies tant instruhida en la nostra santa ley crestiana: no\u00b7t resta sin\u00f3 que rebesses lo sant babtisme. Per hun sol D\u00e9u te prech que ab amor e caritat te pl\u00e0cia voler-me dir com sabs tant en mos fets, car la tua ombra t\u00e9 compresa tota la mia persona, no ab vista orrible, sin\u00f3 ab amor afable; no s\u00e9 d\u2019on ara novament m\u2019\u00e9s venguda.\u00bb<\/p>\n

Plaerdemavida afranqu\u00ed la cara, que\u00b7s mostrava star irada, e ab hun sonr\u00eds, de semblants paraules li feu<\/a> present.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCLVII<\/h2>\n

RESPOSTA QUE FEU<\/a> PLAERDEMAVIDA A LA DEMANDA DE TIRANT<\/p>\n

\u2013\u00a1Ay, Tirant, com est coxo de la cama de miseric\u00f2rdia, qui \u00e9s major que la de just\u00edcia! V\u00e9s seguint los reys fugitius e vulles aconseguir aquells, perqu\u00e8 pugues tenir en tranquiŀle pau tota la Barberia, e dexa a nosaltres viure benaventurat rep\u00f2s. Mira, capit\u00e0 valent\u00edssim, no vulles descomplaure a aquell qui per sola bondat, honor e dignitat te prospera e, del subiran cel, mira los peccadors e veu la tua malvestat que vols cometre per la poca fe ni caritat que has a les persones qui t\u2019amen. E per assegurar-te de mi que no so<\/a> dimoni ni tinch part alguna en ell, ni ell en mi, ans so<\/a> creatura racional per nostre senyor D\u00e9u creada, la qual te desige servir, vull que aquests que ac\u00ed presents s\u00f3n hogen de mi les tues errors per \u00e7o que d\u2019ac\u00ed avant no haja occasi\u00f3 de haver guerra entre nosaltres, per b\u00e9 que sia imflada en tu sobirana dolor; ni vull haver vergonya de recitar los teus gloriosos actes. \u00a1O, com volria fossen plenes les orelles de les gents stranyes del parlar que faran per tot lo m\u00f3n! E lo teu cor sentir\u00e0 la punta de la mia lengua verinosa, e lo teu costat ser\u00e0 nafrat ab la mia ira dolorosa.<\/p>\n

\u00bb\u00bfE no est tu aquell pr\u00edncep del linatge de Roqua Salada que entrist en batalla aquella plasent nit dins lo castell de Malveh\u00ed ab aquella seren\u00edssima princessa, la bella Carmesina? E si del tot no so<\/a> folla o no he perdut lo seny, par-me que he ho\u00fft dir volent sa altesa suplir als teus graciosos prechs e suplicacions volent ofendre a pare e a mare menyspreant la sua honest\u00edssima castedat, consent\u00ed a tu, a hora menyscabada dins la sua cambra entrar e posar-te la corona de son pare, la qual \u00e9s de l\u2019Imperi Grech, en lo teu cap e pendre\u2019t per universal senyor, ab consentiment de una trista donzella la qual li de\u00ffen Plaerdemavida. De la una ni de l\u2019altra tan poch sguart has agut envers elles com si jam\u00e9s no les haguesses conegudes; la altesa de la qual, per tu oblidada st\u00e0 m\u00e9s morta que viva dins lo monestir de Senta Clara, cont\u00ednuament reclamant lo benaventurat nom de Tirant, en lo qual ella t\u00e9 tota sa speran\u00e7a.<\/p>\n

\u00bb\u00a1O, Tirant! \u00a1E com est restat despullat de tota bondat! Car no ignores com los turchs han subjugada tota la Gr\u00e8cia, que no\u00b7ls fall sin\u00f3 la ciutat de Contestinoble, e pendre l\u2019emperador e sa muller e la dolorosa princessa, muller tua que has promesa ab paraules de present. \u00bfQu\u00e8 far\u00e0s, desaventurat de cavaller? \u00bfConsentir\u00e0s ta muller vinga en poder de moros? Tu conquistar\u00e0s aquesta terra, poblada de males gents, e ells conquistaran a ta muller ab tot l\u2019imperi. \u00bfE sabs tu qu\u00e8 diu Titus L\u00edvius? Que quatre coses deuen \u00e9sser guardades segons que des\u00fas \u00e9s dit, \u00e7o \u00e9s, los b\u00e9ns, la honor, la muller e la vida. Per la honor posar-hi la vida e los b\u00e9ns. Per los b\u00e9ns, com los volen tolre, posar-hi los b\u00e9ns, la muller e la vida. Per la vida posar-hi los b\u00e9ns. Per la muller, b\u00e9ns, vida e honor.<\/p>\n

\u00bbGuarda, desaventurat, en quin punt est que moros prenguen la despulla de la sua virginitat e tot l\u2019Imperi Grech, lo qual s\u2019espera \u00e9sser teu, no per tos m\u00e8rits, mas per la sua gran benignitat, la qual ha dexats tants reys e tants pr\u00ednceps, los quals eren de major grau e dignitat que tu, qui est hun miserable cavaller, car perdent la capitania perts tot ton stat. Si b\u00e9 vols fer, mostra aquella exceŀl\u00e8ncia que los teus bons antecessors han fet, dexant lo poch per lo molt, la singular honor per lo poch profit. Aquella honor amaven m\u00e9s los antichs que tots los b\u00e9ns del m\u00f3n. Gira tu les banderes de \u00c0frica envers orient e veur\u00e0s la tua benaventuran\u00e7a quanta \u00e9s. E si savi est, offerr\u00e0s davant los teus ulls de la tua consideraci\u00f3, la adversitat que pot venir, mudant la fortuna de alegria en tristor, e de delit en dolor, e de honor e gl\u00f2ria en confusi\u00f3. E no fas res sin\u00f3 per la speran\u00e7a que tens en conquistar aquesta desaventurada terra per a possehir altri, car lo teu cor \u00e9s tan alt que no\u00b7s contentaria de tan petit boc\u00ed. E si per ventura la fortuna en pendre aquesta ciutat te dona vict\u00f2ria, \u00bfquina lahor tan gran te\u2019n seguir\u00e0? Que ser\u00e0s vencedor de gent ven\u00e7uda. E si a mi fos atribu\u00efda fe, diria de tot cert tu \u00e9sser lo m\u00e9s desconexent cavaller del m\u00f3n, e la tua molt cruel desconexen\u00e7a.<\/p>\n

\u00bbNo \u00e9s donzella deguna desij\u00e0s en tu delit, plaer ni consolaci\u00f3, ne ab tu volgu\u00e9s habitar, ans que de males nafres fosses en lo cor nafrat e la ira de pare e de mare sobre tu vingu\u00e9s ab la de phara\u00f3 ensemps e, m\u00e9s avant, desijar\u00edem que en f\u00e0stig de dones e de donzelles vinguesses e deguna parlar no\u00b7t volgu\u00e9s, e apr\u00e9s ta mort para\u00fds no poguesses aconseguir. V\u00e9s, trau de captivitat a tants parents com en la pres\u00f3 tan adolorits stan; delliura ton sogre e la m\u00edsera de Carmesina en la dolor e fam e mis\u00e8ria en qu\u00e8 stan posats.\u00bb<\/p>\n

Com Tirant veu<\/a> ax\u00ed parlar la donzella, mogut de zel de amor, lan\u00e7\u00e0 hun desmoderat sospir, qui fon exit del retret del seu cor ab tanta passi\u00f3 com fon en recort de sa senyora, que era la cosa que ell en aquest m\u00f3n m\u00e9s amava. Pres-li tan gran alteraci\u00f3 que caygu\u00e9 en terra fora de tot sentiment ni recort. Com tots los que all\u00ed eren veren lur capit\u00e0 tan mal adobat, lur pensamet fon que hagu\u00e9s retut l\u2019esperit a D\u00e9u e lo cors a la terra, ab los ulls tots entelats.<\/p>\n

Lo rey Scariano no tingu\u00e9 a burla aquest fet. Destiŀlaren dels seus ulls vives l\u00e0gremes e, ab veu squin\u00e7ada, quasi no podent parlar, se pres a dir semblant reprensi\u00f3.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCLVIII<\/h2>\n

REPRENSI\u00d3 QUE FA LO REY SCARIANO A PLAERDEMAVIDA<\/p>\n

\u2013\u00a1O, donzella! Molt \u00e9s digna la tua persona de cruel punici\u00f3 e mala per a tu est venguda ac\u00ed ab tota la tua companyia. Car yo\u00b7t fas certa que, si aquest cavaller mor per lo teu malparlar, tu e totes les altres sereu condemnades a p\u00e8ssima e cruel mort e la m\u00e9s impiadosa que yo por\u00e9 pensar. \u00a1O, donzella de mala gr\u00e0cia e de pijors fets! Ab lengua plena de ver\u00ed est entrada dins aquesta tenda Al diable sies tu acomanada car, ax\u00ed com devies parlar paraules virtuoses e bones per inclinar lo capit\u00e0 en fer lo que tu volies, e has fet tot lo contrari, gloriejan-te en malparlar e pijor obrar, car ab color de pau te est mostrada cruel enemiga. E per tal que, breument e molt presta hages la punici\u00f3 que la tua celerada persona merita, te ser\u00e0 dada tal pena corresponent a la inj\u00faria, car tu has usat de ta p\u00e8ssima fellonia, que te\u2019n pren ax\u00ed com lo ferrer, que, si no us crema la roba, dona-us<\/a> enuig ab lo fum<\/span>. Digues, donzella, \u00bfe ser\u00e0 veritat que en tan gran jovent nos hajes ven\u00e7uts dins les nostres tendes sens batalla ni nafres e sens colp ni ferida, sin\u00f3 ab lo ver\u00ed de la tua lengua, com crech sies una gran metzinera?<\/p>\n

Los metges foren atesos e digueren:<\/p>\n

\u2013Sens dubte lo nostre capit\u00e0 st\u00e0 molt mal, car b\u00e9 conexem que st\u00e0 en l\u2019estrem de la sua fi.<\/p>\n

Lo rey Scariano prestament feu<\/a> pendre la donzella e man\u00e0 que li ligassen b\u00e9 les mans. Com Plaerdemavida se veu<\/a> ax\u00ed maltractar, moguda de impaci\u00e8ncia, ab irada veu, feu<\/a> principi a semblant parlar.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCLVIIII<\/h2>\n

REPRENSI\u00d3 QUE FA PLAERDEMAVIDA AL REY SCARIANO<\/p>\n

\u2013No\u00b7s pertany a la dignitat real usar de crueldat, com no sia lur ofici, ans los reys deuen \u00e9sser clements e piadosos; e tu mostres que est jove de temps e pobre de virtuts, que per \u00e9sser cavaller e rey no deuries \u00e9sser cruel ni carnicer, e majorment contra donzelles, com per art de cavalleria est obligat mantenir e defendre les donzelles e haver pietat d\u2019elles. E del maltractar que\u00b7m fas no m\u2019i d\u00f3 res, car temps vendr\u00e0 que lo penedir restar\u00e0 en ta senyoria e no volries haver fet lo que fas. Emper\u00f2, dexa\u2019m acostar al senyor capit\u00e0, que primer lo nodr\u00ed yo en la mia falda d\u2019onestat ans que tu d\u2019ell tinguesses not\u00edcia, e dexam usar dels remeys que yo s\u00e9, puix veig que aquests poch sabents de metges remey no li saben dar. Apr\u00e9s fes de mi tot lo que a la tua senyoria sia plasent, car no tem ni stime res la mort, per cruel que la\u2019m faces dar, per haver obtesa tanta gl\u00f2ria que ab les mies simples paraules haja ven\u00e7ut e mort aquest cavaller invencible, e lo millor que en lo restant del m\u00f3n trobar-se pogu\u00e9s. E en a\u00e7\u00f2 poden testificar lo gran sold\u00e0 e lo Turch, qui ab lo seu poder\u00f3s bra\u00e7 los ha morts tants millenars de h\u00f2mens que no tenen nombre. E la tua senyoria ignora lo que yo s\u00e9 en ell, com ell sia en sobiran grau acostat a l\u2019Imperi Grech.<\/p>\n

E prestament se assigu\u00e9 en terra la donzella, squin\u00e7\u00e0\u2019s l\u2019aljuba e la camisa que vestia fins baix als pits, mostrant les mamelles, e pres lo cors de Tirant e pos\u00e0\u2019l sobre les sues faldes e feu-li<\/a> posar la cara sobre los seus pits. E ab veu piadosa e afable li feu<\/a> present de semblants paraules.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCLX<\/h2>\n

SUPLICACI\u00d3 QUE FEU<\/a> PLAERDEMAVIDA A TIRANT<\/p>\n

\u2013\u00a1O, invariables, inichs e implacables fats qui la varietat dels actes humans infaŀliblement ordenau! \u00bfPer qu\u00e8 for\u00e7au la mia trista \u00e0nima e lo d\u00e8bil e femenil cors a tants treballs? Millor me seria dexar-me de tan dolor\u00f3s viure, puix no tinch poder en restaurar lo trist poble e la senyora de aquesta afligida ciutat. Donchs, magn\u00e0nim capit\u00e0 e cavaller invencible, Tirant senyor, obre los ulls que tens de pietat e hoges les derreres suplicacions de aquesta desaventurada donzella, la qual ab devot e humil cor suplica a la tua senyoria que sies en recort del que has acostumat de fer, car yo stime m\u00e9s la mort que per tu me fos donada que si per altri me era restaurada la vida.<\/p>\n

Tirant dins la orella tenia hun sobre\u00f3s lo qual li dava infinida dolor com s\u2019i tocava. E aquest dan li havia fet lo senyor de les Viles-ermes com se combat\u00e9 ab ell. E cascuna volta que ell s\u2019esmortia ni perdia lo sentiment, tocant-lo ab lo dit dins la orella prestament ell cobrava lo natural recort. Com la donzella veu<\/a> a Tirant ab los ulls uberts, lo qual lan\u00e7ava adolorits sospirs, alegr\u00e0-se\u2019n molt e, ab gest e cara afable, semblants paraules li dix:<\/p>\n

\u2013Capit\u00e0 senyor, yo conech b\u00e9 que la tua senyoria st\u00e0 en la illa dels Pensaments e los teus desigs s\u00f3n tants que turmenten lo teu sperit sens plaer ni dilecci\u00f3 de la tua vida. E suplich-te que no pervertexques ni confones l\u2019orde de natura ni lo teu bon costum, que \u00e9s de perdonar, car gran temps ha, senyor Tirant, que\u00b7ns poses aguayts per tolre\u2019ns la vida combatent-nos de nit e de dia. No vull que la tua senyoria passe treball tan incomportable, que ara te\u2019n pots desexir. Comen\u00e7a primerament a mi, car vet-me ac\u00ed, donzella indefensa, qui stich davant la tua pres\u00e8ncia, qui tens spasa ben afilada. Ara pots spletar la tua fort m\u00e0 e banyar la tua espasa en la sanch de aquella qui, apr\u00e9s D\u00e9u, te desija servir. Per\u00f2 diu Ovidi que amor no ha deguna certenitat, com ella sia mutable e si\u00b7s muda tost se fa e, ab treball molt gran retorna. E per \u00e7o diu lo poeta Tobies que m\u00e9s val grosseria virtuosa que subtilitat viciosa. E per quant yo so<\/a> donzella poch entesa e parle algunes ignoc\u00e8ncies, lo teu \u00e0nimo sentit dar\u00e0 loch a la mia culpa.<\/p>\n

Resp\u00f2s Tirant ab aquella millor veu que pogu\u00e9.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCLXI<\/h2>\n

RESPOSTA QUE FA TIRANT A PLAERDAMAVIDA<\/p>\n

\u2013Donzella, a mi dona de parer que a tu te\u2019n pren ax\u00ed com fa a la abella, qui porta la mel<\/a> en la boca e lo fibl\u00f3 en la coha<\/span>. Coses me has dades a sentir que no poch admirat me fas star de tot lo que m\u2019has dit. E desig molt saber com \u00e9s vengut a not\u00edcia tua lo fet de aquella seren\u00edssima princessa. Digues-m\u2019o, yo\u00b7t clam merc\u00e9, car fas-te certa que per contemplaci\u00f3 de la magestat sua yo far\u00e9 devers vosaltres tals actes que de mi contentes partireu. Molt se alegr\u00e0 Plaerdemavida en la bona resposta del capit\u00e0 e, delliberant descobrir-se a ell, e ab cara afable, de semblants paraules li feu<\/a> resposta.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCLXII<\/h2>\n

RESPOSTA QUE FA PLAERDEMAVIDA A TIRANT<\/p>\n

\u2013Comuna openi\u00f3 \u00e9s, segons diu lo gran phil\u00f2sof Arist\u00f2til, que m\u00e9s val fer lan\u00e7ar dolor e sanch de son enemich que vergonya ab pr\u00f2pies l\u00e0gremes. E m\u00e9s, diu sent Johan Bocador: aquell no t\u00e9 verdadera amor qui no la mostra als obs<\/span>. E la certenitat e conexen\u00e7a que tenim de \u00e9sser amats \u00e9s quant vehem que de nostres mals lo amich se dol. Donchs, senyor capit\u00e0, fes-nos alegres, car alegria tol e aleuja la tristor que de nostres adversitats tenim. E perqu\u00e8 en breu les for\u00e7es de amor comprengues, sies en recort quants han la mort eleta, encara dubtosos e incerts de la sdevenidora vida, sol per la amor qui ve ab gloriosa fama. E no solament la han eleta, mas sens tristor en les pr\u00f2pies persones executada, qui\u00b7ls tolia la inefable tristor de la spantable mort lo delit que\u00b7ls porta a la gran amor de lur fama.<\/p>\n

\u00bb\u00a1O, senyor Tirant! Suplich humilment a la tua senyoria, per amor e rever\u00e8ncia de aquell D\u00e9u que tu creus e adores, que hages pietat e compassi\u00f3 de aquest aflegit poble, recordant-te de tants cassos infortunats de diversos grechs damunt recitats. Sots la virtut e ajuda tua e del teu senyal s\u00f3n stats liberats, passant davant la fa\u00e7 de la tua claredat. A tu, Tirant senyor, rebem com a pare e protector nostre, qui st\u00e0s asseyt en cadira de miseric\u00f2rdia e pietat, segons nos has prom\u00e9s per amor, honor e rever\u00e8ncia de aquella exceŀlent\u00edssima princessa Carmesina, la qual tu contemples, fent-nos oferta que per la sua amor perdonaries a tots aquells qui devotament lo seu nom reclamarien. E com entre los bons tu sies lo millor, la nostra demanda no pot \u00e9sser denegada. Fes, donchs, senyor, segons qui est, car la molta virtut e clem\u00e8ncia tua no poria fer sin\u00f3 segons la senyoria tua ha acostumat. E sia closa e finida la narraci\u00f3 de la tua pr\u00f2spera virtut, qui per la tua molta humanitat has perm\u00e9s que yo sia pujada en tan alt grau, tenint a tu en los meus pits, tractant de la tua bondat excelsa, qui est edificat en loch del nostre sanct profeta Mafomet.\u00bb<\/p>\n

Estant en aquestes rahons entr\u00e0 per la tenda lo senyor d\u2019Agramunt tot torbat, ab la spasa nua en la m\u00e0, sabent com Tirant se era smortit en los bra\u00e7os de la donzella, qui era stat mal informat per lo rey Scariano. Com veu<\/a> Tirant en les faldes de la donzella, ab la gran furor e ira que portava, no hagu\u00e9 not\u00edcia de la disposici\u00f3 en qu\u00e8 Tirant stava e, ab cara fera e veu squin\u00e7ada, se pres a dir forma de semblants paraules.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCLXIII<\/h2>\n

COM LO SENYOR D\u2019AGRAMUNT VOLGU\u00c9 MATAR A PLAERDEMAVIDA<\/p>\n

\u2013\u00bfQu\u00e8 fa ac\u00ed aquesta metzinera, de diables invocadora? \u00bfCom la podeu comportar? \u00bfE qui s\u00f3n aquells qui\u00b7s nomenen amichs e servidors de Tirant? Certament, b\u00e9 mostren que poch stimen la sua vida, car si u fe\u00ffen no comportarien que una mora enemiga de la sancta crestiana ley ab ses encantacions lo haja mort, e no la degollen de peus. \u00bfQuina sent\u00e8ncia, per cruel que fos, poria \u00e9sser just premi de tan inreparable dan? E puix vosaltres fer no u voleu, yo far\u00e9 lo que jam\u00e9s he acostumat, encara que la honor de cavalleria hi s\u00e0pia posar en dubte.<\/p>\n

E pres-la per los cabells de part de tras e don\u00e0-li gran tirada, sens d\u2019ella haver compassi\u00f3 ni pietat. E pos\u00e0-li la spasa prop lo coll per asajar de tolre-li la vida. Com Tirant veu<\/a> la spasa tan prop de la donzella, qui en los seus pits recolzat stava, sent\u00ed lo piad\u00f3s plant que ella fe\u00ffa; pres la spasa ab dues mans e l\u2019altre sent\u00ed la spasa star en loch dur. Crehent fos lo coll de la donzella tir\u00e0 tan fort com pogu\u00e9, e fon for\u00e7at de fer gran lesi\u00f3 en les mans de Tirant. E pass\u00e0 molt gran perill, segons la relaci\u00f3 dels metges, que no rest\u00e0s afollat de les mans.<\/p>\n

Com Tirant veu<\/a> que son cos\u00edn germ\u00e0 li havia guardada tan poca honor e rever\u00e8ncia, mogut de gran ira, se pres a dir forma de semblants paraules.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCLXIIII<\/h2>\n

LES PARAULES QUE TIRANT DIX AL SENYOR D\u2019AGRAMUNT COM SE V\u00c9U NAFRAT<\/p>\n

\u2013\u00a1O, cavaller desaventurat, com est digne de \u00e9sser privat de tota honor, com per lo teu poch saber e molta ignor\u00e0ncia has com\u00e9s tan gran defalt que en lo restant de ta vida no\u00b7l veur\u00e0s smenat! Car ab la tua gran sup\u00e8rbia e grossera presumpci\u00f3 me has greument of\u00e9s en forma tal que est merexedor de gran punici\u00f3. Per\u00f2, com veig que est tan cuytat de libertat at\u00e9nyer, suplicar\u00e9 a D\u00e9u me done una poca de paci\u00e8ncia per haver vist hun cavaller tan fora de seny, que no has tenguda vergonya del m\u00f3n ni menys de mi, per yo star prop de aquesta donzella y en les faldes asseyt. Nos has mostrada molt poca gentilea tenir, a ella per \u00e9sser donzella e a mi per \u00e9sser Tirant. E si no repares lo teu gran defalt, yo haur\u00e9 stendre sobre tu lo manto de la mia ira, car lo major b\u00e9 que en tu he conegut, segons dien los miradors, \u00e9s que tens molta ignor\u00e0ncia, car los h\u00f2mens en aquest m\u00f3n no poden \u00e9sser jutjats sin\u00f3 segons les lurs obres, les quals sempre te condemnarien. E per no sullar-me la boca de malparlar, solament dir\u00e9 que maleyt fon lo dia que tu naxquist, car tu est lo m\u00e9s trist de tot lo nostre linatge. Per\u00f2, com les coses de mala intenci\u00f3 partexen, sempre resten imperfetes, e si vergonya aconseguida per molts actes fos honor, tu series lo m\u00e9s benaventurat cavaller del m\u00f3n. Per lo contrari, si honor procur\u00e0s vergonya, no series de res envergonyit.<\/p>\n

Lo rey Scariano feu<\/a> partir al senyor d\u2019Agramunt de la pres\u00e8ncia de Tirant dient-li que se n\u2019an\u00e0s a la sua tenda. E ell fon content: ab los ulls baxos en terra de molta vergonya, feu<\/a> gran rever\u00e8ncia al rey e a Tirant e ixqu\u00e9 de la tenda mostrant restar molt envergonyit, la qual humilitat e vergonya don\u00e0 gran loch en mitigar la ira de Tirant e\u00b7n haver-li merc\u00e9.<\/p>\n

Lo rey Scariano, volent-ho fer tot bo, dre\u00e7\u00e0 les sues paraules a Tirant e feu<\/a> principi a hun tal parlar.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCLXV<\/h2>\n

COM LO REY SCARIANO PREG\u00c0 A TIRANT QUE PERDON\u00c0S AL SENYOR D\u2019AGRAMUNT<\/p>\n

\u2013La molta virtut que en tu tinch coneguda, germ\u00e0 senyor, me dona atreviment de suplicar-te que no vulles haver sguart al moviment no prou savi del senyor d\u2019Agramunt, car ab la ira gran que portava era fora de tot recort, que lo sentiment li fall\u00ed en haver not\u00edcia del gran defalt que com\u00e9s ha, e la strema vergonya que li\u2019n resta li \u00e9s tan gran punici\u00f3 que tinch crehen\u00e7a que de gran temps no tendr\u00e0 atreviment de mirar-te en la cara. La qual culpa, per amor mia te prech li perdones la ignocent resist\u00e8ncia que ha feta a tu, qui tant vals. E de mi sia com a tu sia plasent, lo loch e lo temps que la mia fe merita, per tal que yo, de tu entre\u00b7ls altres loant-me, aumente lo nombre dels teus s\u00fabdits. De mi m\u00e9s volenterosament que tot altre de a\u00e7\u00f2 dolre\u2019m dech, com lo teu dan e honor per mia la tinch. E la mia \u00e0nima n\u2019est\u00e0 alterada vehent lo deute tan afix, que conech \u00e9sser causa necess\u00e0ria de perdonar.<\/p>\n

Per complaure als prechs del rey Scariano, mitig\u00e0 Tirant la sua ira mostrant la sua cara afable, donant culpa a la ignor\u00e0ncia del senyor d\u2019Agramunt. E fon content de perdonar-li.<\/p>\n

Apr\u00e9s, se gir\u00e0 Tirant devers la donzella e preg\u00e0-la ab humilitat afable li volgu\u00e9s dir ella si era stada cativa en Constentinoble, o li plagu\u00e9s voler-li dir qui li havia recitades tantes coses de la senyora princessa. Plaerdemavida no tard\u00e0 dar-li semblant resposta.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCLXVI<\/h2>\n

COM LA DONZELLA MORA SE MANIFEST\u00c0 A TIRANT COM ELLA ERA PLAERDEMAVIDA<\/p>\n

\u2013Lo sinestre de fortuna me ha portada a la fi de mos darrers dies, e verament no \u00e9s en mi que en neguna manera puga resistir contra les tues forces, per qu\u00e8 pren e elegeix de mi. Si vols la mort, dar-la\u2019m por\u00e0s e, si\u00b7m vols per cativa, en ta libertat st\u00e0. Mas, \u00bfper qu\u00e8\u00b7m cal despendre paraules sup\u00e8rflues sin\u00f3 contentar la tua senyoria?<\/p>\n

E lev\u00e0\u2019s prestament en peus e don\u00e0 dels genolls en la dura terra e dix:<\/p>\n

\u2013\u00a1E com, capit\u00e0 senyor! \u00bfAx\u00ed haveu perduda totalment la natural conexen\u00e7a? E \u00e9s b\u00e9 veritat e no \u00e9s cosa admirable que, lla hon amor no ha, no y pot haver recort<\/span>. \u00a1E com! \u00bfNo so<\/a> yo la m\u00edsera desaventurada de Plaerdemavida, la qual per la senyoria vostra he sostenguts tants treballs, dolors e mis\u00e8ries e, a la fi, captivitat? Tirant prestament tingu\u00e9 uberts los ulls de l\u2019enteniment e no la lex\u00e0 m\u00e9s parlar, havent en aquell cars verdadera not\u00edcia de ella \u00e9sser Plaerdemavida. E agenoll\u00e0\u2019s en terra davant ella e abra\u00e7\u00e0 e bes\u00e0-la moltes voltes en la boca en senyal de gran amor verdadera.<\/p>\n

E com per bon spay la hagu\u00e9 festejada, Tirant man\u00e0 que a la porta de la tenda fos parat hun bell strado tot cubert de draps de brocat alt, e a les spatles e per terra, de bells draps de ra\u00e7. E l\u2019estrado era de fusta ab molts grahons. E Plaerdemavida fon asseyta en lo m\u00e9s alt grah\u00f3 del strado, vestida de hun manto de brocat carmes\u00ed forrat d\u2019erminis que Tirant li feu<\/a> traure dels seus per \u00e7o com tota l\u2019aljuba se havia squin\u00e7ada. E la senyora de la ciutat feren seure en lo darrer scal\u00f3 e les donzelles baix, sobre los draps de ra\u00e7. B\u00e9\u00b7s mostrava en aquell cars Plaerdemavida \u00e9sser reyna segons l\u2019estat en qu\u00e8 era posada. Tirant li havia levat l\u2019alquinal e era restada en cabells.<\/p>\n

Tota la gent se pensava que Tirant la volgu\u00e9s pendre per muller, tan grand\u00edssima era la honor que li fe\u00ffa. E feu<\/a> fer crida per tot lo camp que tots vinguessen a besar la m\u00e0 a Plaerdemavida, sots pena de mort. Apr\u00e9s, feu<\/a> fer altra crida que tots los de la ciutat, ax\u00ed h\u00f2mens com dones fossen perdonats, e casc\u00fa d\u2019ells pogu\u00e9s viure en la ley que\u00b7s volgu\u00e9s. E no fos neg\u00fa del camp, en la pena ja dita, de fer mal ni dan en persona ni en b\u00e9ns a neg\u00fa qui fos de la ciutat. Apr\u00e9s, feu<\/a> aparellar moltes viandes e feu<\/a> hun convit general a tots los que menjar hi volguessen. E tots los ministr\u00e9s e trompetes del camp e de la ciutat man\u00e0 que fossen aqu\u00ed. E fon feta la m\u00e9s singular festa que jam\u00e9s sia stada feta en hun camp, que dur\u00e0 huyt dies.<\/p>\n

E stant en aquestes festes, lo senyor d\u2019Agramunt sab\u00e9 com aquella que ell havia volguda matar era Plaerdemavida: fon molt m\u00e9s agreujat per lo grant defalt que com\u00e9s havia. E per causa de a\u00e7\u00f2 ell parl\u00e0 ab lo rey Scariano e ab la reyna, qui jam\u00e9s se partia del costat de Plaerdemavida, e suplic\u00e0\u2019ls que fossen bons en lo perd\u00f3 que volia demanar a Tirant; e ells digueren que eren molt contents. E acompanyat lo senyor d\u2019Agramunt del rey e de la reyna, com fon davant Tirant, ab humil gest e piadosa veu, de tals paraules li feu<\/a> present.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCLXVII<\/h2>\n

COM LO SENYOR D\u2019AGRAMUNT DEMAN\u00c0 PERD\u00d3 A TIRANT<\/p>\n

\u2013Si a D\u00e9u fos plasent, a mi fora<\/a> m\u00e9s en grat lo morir que\u00b7l m\u00e9s viure, pensant que la fortuna me ha portat en part hon de la pr\u00f2pia virtut me cov\u00e9 fer prova, e aquella ab grand\u00edssima vergonya porte, per haver ofesa la senyoria vostra. E de tal cars yo\u00b7n spere prest lo m\u00e8rit que a la mia persona cov\u00e9, \u00e7o \u00e9s, la mort, la qual ser\u00e0 a mi m\u00e9s cara que viure ab recort de la mia viltat. E perqu\u00e8 la senyoria vostra me vol ax\u00ed maltractar, lic\u00e8ncia e perd\u00f3 ensemps vos demane. E per quant a la merc\u00e9 vostra no puch ni dech cosa alguna celar, no sens gran vergonya la us manifestar\u00e9, com, per no con\u00e9xer que aquella fos Plaerdemavida, comet\u00e9 la mia m\u00e0 tan strem insult, que so<\/a> merexedor per la mia ignor\u00e0ncia de gran punici\u00f3. E la fi de la mia vict\u00f2ria \u00e9s stada dolor, pena e trist\u00edcia, la qual no\u00b7m fallir\u00e0, car yo us manifeste que si la senyoria vostra me denega lo perd\u00f3, lo meu prop\u00f2sit \u00e9s de passar en lo ponent acompanyant-me la mort, com aqu\u00ed pens que prestament finiran los meus darrers dies e aqu\u00ed ser\u00e0 la mia trista sepultura venguda al terme de la sua desijada fi. Emper\u00f2, suplich a la senyoria vostra que la estrema amor que de present vos porte no sia delida de la mem\u00f2ria vostra, car, tant com m\u00e9s me penit e tinch dolor del meu peccat, tant mostre portar-vos major amor. E de a\u00e7\u00f2 n\u2019\u00e9s causa lo vincle de la sanch, qui no\u00b7s pot tornar aygua<\/span>. Donchs, sia de vostra merc\u00e9 voler-me perdonar o dar lic\u00e8ncia.<\/p>\n

Com Tirant lo ho\u00fd ax\u00ed parlar, no feu<\/a> de si mudament neg\u00fa, sin\u00f3 ab cara molt afable se mostr\u00e0 en aquell cars m\u00e9s cavaller virtu\u00f3s que malici\u00f3s, car mogut de compassi\u00f3 li resp\u00f2s ab humil gest, per \u00e7o com soptosament la amor natural lo inclin\u00e0 en haver-li merc\u00e9. E ab grand\u00edssima congoxa feu<\/a> principi a semblants paraules.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCLXVIII<\/h2>\n

COM TIRANT E LO SENYOR D\u2019AGRAMUNT FEREN LA PAU<\/p>\n

\u2013No vol la inmensa bondat de nostre senyor D\u00e9u que neg\u00fa, per gran peccador que sia, que, si\u00b7s penit de les offenses que ha comeses contra ell e li demana perd\u00f3, que liberalment no li perdone. Quant m\u00e9s dech fer yo, qui so<\/a> hun gran peccador que, si no perdone, D\u00e9u no\u00b7m perdonar\u00e0 Per qu\u00e8\u00b7t dich, cos\u00edn germ\u00e0, tu deus viure e yo morir. E si la tua benignitat vol hoyr les mies preg\u00e0ries, pl\u00e0cia\u2019t que la tua bondat exceŀlesca la mia ira. E si tu no fosses en necessitat de confort tant com est, yo me\u2019n dolria ax\u00ed com de home qui la nostra amistat e deute havies guastat. Emper\u00f2, no vull que tu ni neg\u00fa en aquest cars puga dir que per lo teu defalt la mia molta amor que\u00b7t porte sia gens desminu\u00efda, ans per obres manifestar\u00e9 molt prest que la mia amor aumentar\u00e0 en tu en tanta quantitat que ser\u00e0 plaer a tu e a tots los que desijen lo teu b\u00e9 e honor. Per qu\u00e8, obre los ulls de l\u2019inteŀlecte e regonex-te, dona loch a la rah\u00f3, desvia e refrena lo desij\u00f3s apetit de anar en terra stranya, e vulles despendre lo temps en tals cavalleries qui aumentaran lo teu stat, honor e fama. E a tu no \u00e9s cosa convenient ni honesta que en anar-te\u2019n te dispongues, encara que fosses cert de at\u00e9nyer hun gran heretatge, car tu fugir-ne deuries si guardes lo que la vera amic\u00edcia requir. E si fas lo contrari, te fas cert que ser\u00e0 causa de la tua gran perdici\u00f3. En a\u00e7\u00f2, lo rey e la reyna pregaren molt a Tirant e al senyor d\u2019Agramunt que la pau fos feta e entre ells hagu\u00e9s bona amor e conc\u00f2rdia. E ax\u00ed fon fet. E partint tots de all\u00ed ensemps, anaren al strado hon stava Plaerdemavida ab gran tri\u00fcmpho e lo senyor d\u2019Agramunt li feu<\/a> present de tals paraules.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCLXIX<\/h2>\n

COM LO SENYOR D\u2019AGRAMUNT DEMAN\u00c0 PERD\u00d3 A PLAERDEMAVIDA<\/p>\n

\u2013Si lo inmens D\u00e9u ab ulls de just\u00edcia los humans actes sguarda, mal impunit ni virtu\u00f3s acte sens remuneraci\u00f3 \u00e9s impossible reste. Encara que les penes dels mals se allarguen, no per \u00e7o dexen de venir al qui merexen retraure. Emper\u00f2 si la adversa fortuna mogu\u00e9 la mia ira que perd\u00ed lo seny, levant-me la natural conexen\u00e7a de vostra gentilea, en gran part lo meu defalt t\u00e9 causa justa de perd\u00f3 per no haver-vos coneguda. E si la vostra molta virtut no\u00b7m vol perdonar, lo que no puch creure, ir\u00e9 per lo m\u00f3n vagabunt cridant tostemps mer\u00e7\u00e9; e si sobres gran amor me fa report d\u2019estrema pena, o de presta mort, no m\u2019assegura lo p<e>rill<\/sup><\/a> de ma vida. Mas siau certa que no\u00b7m plau per mi, a qui nunqua haveu of\u00e9s, atengau nom de homicida. E si, per lo poch que de v\u00f3s fins ara merexch, mes paraules de fe no us paren dignes de perd\u00f3, me ser\u00e0 for\u00e7at ma presta mort \u2014obligant-vos a tart penediment\u2014 vos sia testimoni de veritat.<\/p>\n

\u00bbE si a la fortuna ha plagut que de v\u00f3s no haja atesa conexen\u00e7a, so<\/a> de parer que, penedint-me, de perd\u00f3 so<\/a> merexedor. E no solament de v\u00f3s lo merexch, perqu\u00e8 tant valeu, mas encara per sguart de la smena qui en l\u2019esdevenidor vos n\u2019espera, desijant-vos servir; ab tot que, si la fi de mes obres teniu vistes, me estimareu de culpa delliure. Encara que en nom de enemich vos haja volguda ofendre, mon voler no ha pres terme en voler-vos m\u00e9s enujar sin\u00f3 complaure. Mas, seguint les cruels leys de Mar\u00e7, he ofert la mia persona a sangonoses batalles, tenyint, en aument de la stima de ma honor, los verts camps africans de la mia sanch, com a cavaller seguint los militars costums. Ne ab cauteles no he pensat enujar a neg\u00fa, ax\u00ed com han fet los habitadors de aquesta ciutat, de hon les lurs speran\u00e7es eren del tot fallides.<\/p>\n

\u00bbE si per justes escuses no us dolreu de mi, almenys mostrau-vos-en dolre, puix tant haveu treballat en liberar aquesta ciutat ab tots los habitadors de aquella; la qual, tenint-se per destro\u00efda, de v\u00f3s sola repar spera. Puix sobre mi tant poder teniu que, si m\u2019\u00e9s pres en compte, so<\/a> content per la amor vostra de no m\u00e9s ofendre la dita ciutat ni los habitadors de aquella, car tots los qui de vostra virtut atenyeran conexen\u00e7a me hauran per quiti de tal inf\u00e0mia. E no\u00b7m desplau, per fer majors mos m\u00e8rits, que, aquella qui ha ven\u00e7ut les for\u00e7es de aquell invencible capit\u00e0 sens armes, de la vostra molta gr\u00e0cia yo sia ven\u00e7ut.\u00bb<\/p>\n

No tard\u00e0 Plaerdemavida hun poch spay en fer principi a semblant parlar.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCLXX<\/h2>\n

RESPOSTA QUE FEU<\/a> PLAERDEMAVIDA AL SENYOR D\u2019AGRAMUNT<\/p>\n

\u2013No \u00e9s costum de les dones de honor qui s\u2019estimen de \u00e9sser cruels ni desijoses de venjan\u00e7a. E no pl\u00e0cia a la divina pot\u00e8ncia que\u00b7n sperit de dona grega tal defalt fos trobat; car, encara que vostra merc\u00e9 me volgu\u00e9s ofendre, en gran part sou stalvi de culpa per no tenir de mi conexen\u00e7a. Sol la ofensa \u00e9s stada feta al senyor capit\u00e0, sots la fe del qual ma vida reposava. E, per b\u00e9 que al terme de ma fi fos atesa, no\u00b7m dolguera la mort, puix per les mans de tan valent\u00edssim cavaller fos morta, sperant-ne en l\u2019altre m\u00f3n per premi corona de martiri, atesa la fi per qu\u00e8 yo suplicava, qui era en aument de la santa fe cath\u00f2lica, segons que per speri\u00e8ncia clarament e manifesta se demostrar\u00e0. E no fretura demanar-me perd\u00f3, com no\u00b7m tinga per offesa de vostra merc\u00e9. E encara que u fos, seria molt contenta de perdonar-vos, car de vostra merc\u00e9 spere yo la gr\u00e0cia e lo perd\u00f3, segons que per vostra molta virtut me \u00e9s stat ofert de perdonar per amor mia a la senyora d\u2019esta ciutat e a tots sos vasalls. E si neguna cosa poden los prechs meus prevaler, vos suplich que aquesta aflicci\u00f3 que voleu dar aparteu de v\u00f3s per aconsolar a mi, e ab bona speran\u00e7a vivint, vos dispongau en pendre alegria perqu\u00e8 nostre senyor D\u00e9u vos fa\u00e7a obtenir la amor que de la cosa amada desijau. E encara yo no s\u00e9 quina rah\u00f3 done del que dech fer: o seguir lo meu plaer o lo vostre, fent lo que dieu que tant vos contenta. E puix que la vostra liberalitat \u00e9s tanta que, vehent la mia deguda vergonya de la empresa per mi feta, que vullau consentir a les mies justes preg\u00e0ries, segons per vostra merc\u00e9 me \u00e9s stada feta oferta.<\/p>\n

E no dix m\u00e9s per \u00e7o com lo rey Scariano e Tirant venien. E de continent foren fetes moltes dances e balls morischs.<\/p>\n

Passat lo deh\u00e9n dia de les singulars festes, los de la ciutat, ab la senyora ensemps, prengueren les claus de la dita ciutat e donaren-les a Tirant e que fes de tots ells lo que a la senyoria sua fos plasent. Tirant pres les claus e don\u00e0-les a Plaerdemavida, fent-la senyora de la ciutat. E ab tri\u00fcmpho de molta gent qui la acompanyava ab diversos struments, la portaren a cavall dins la ciutat e la meteren dins lo palau real com a senyora. E la senyora primera tragueren de la ciutat ab tots aquells qui ab ella solien star. E Tirant don\u00e0 a Plaerdemavida servidors, dones e donzelles qui la servissen, e fon huyt dies senyora de tota la ciutat e de molts castells e viles qui eren sots lo seu domini e senyoria.<\/p>\n

Complits los huyt dies, Plaerdemavida feu<\/a> venir la senyora que de la ciutat solia \u00e9sser e, ab cara molt afable e ab graci\u00f3s gest, li feu<\/a> la seg\u00fcent restituci\u00f3 en stil de semblants paraules.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCLXXI<\/h2>\n

COM PLAERDEMAVIDA RESTITUH\u00cd A SA SENYORA LA CIUTAT AB TOTES LES ALTRES COSES<\/p>\n

\u2013La molta virtut que de tu tinch coneguda, senyora mia, me dona causa que yo\u00b7t reta lo premi de la molta amor e gentilea que en lo temps de mon cativeri en tu he coneguda, ab qu\u00e8\u00b7m tens obligada de fer per ta merc\u00e9 tot lo que a mi possible sia, car per speri\u00e8ncia ta senyoria ha pogut con\u00e9xer quant he treballat en liberar ta merc\u00e9 e los habitadors de la tua ciutat de la cruel execuci\u00f3 que s\u2019esperava de fer sens deguna merc\u00e9, la qual gr\u00e0cia ab lo divinal adjutori s\u2019\u00e9s obtesa, mijan\u00e7ant les mies porfidioses preg\u00e0ries, ab gran perill de la mia vida. E no m\u2019o tinch a vergonya deguna, ans a molta gl\u00f2ria de \u00e9sser stada cativa de ta senyoria per la tua molta noblea, que s\u00e9 quant vals, com sia certa que est merexedora de molta honor. E no\u00b7t penses que\u00b7m sia molt alegrada per \u00e9sser pujada de cativa que era en aquesta gran senyoria, com veja que s\u00f3n b\u00e9ns de fortuna que\u00b7ls ha tolts a tu e donats a mi, com aquest sia son ofici. Sols la causa perqu\u00e8 me n\u2019alegre \u00e9s que m\u2019ha atorgat que per m\u00e0 mia los cobres de mi ab molta amor. Donchs, ta senyoria obra les mans e dar t\u2019\u00e9 les claus de la ciutat, de viles e castells e tot lo que possehies, e vull-te restituhir tot lo teu heretatge e senyoria. E encara que sia stada cativa tua e per mos peccats la divina pot\u00e8ncia haja perm\u00e9s que sia venguda en ton poder, no penses que la mia condici\u00f3 sia menor que la tua; mas vull veure, per tu \u00e9sser mora molt generosa e de real casa e yo crestiana qui so<\/a> stada cativa, qual usar\u00e0 de m\u00e9s virtut: o yo de restituhir-te los teus b\u00e9ns que perduts tenies, o tu ab los teus tornar-vos crestians, car sol la speran\u00e7a que tinch de veure ta merc\u00e9 crestiana tindr\u00e9 en major stima que si de tota la Barberia era feta senyora.<\/p>\n

E pos\u00e0-li les claus en la m\u00e0. La senyora, vista la molta cortesia e liberalitat de Plaerdemavida, se agenoll\u00e0 als seus peus, e ab los ulls destiŀlant vives l\u00e0gremes de sobreabundant alegria, li volgu\u00e9 besar los peus. E Plaerdemavida no u comport\u00e0, sin\u00f3 que s\u2019agenoll\u00e0 davant ella. La senyora, que veu<\/a> tanta gentilea, ab humil veu se pres a dir:<\/p>\n

\u2013No fretura a neg\u00fa provar sa condici\u00f3, que les obres seues lo manifesten. E com per speri\u00e8ncia hajes mostrat la tua molta gentilea e liberalitat, tinch conegut quant pots ne vals. Per qu\u00e8, la mia senyora, yo\u00b7t regracie tant com puch ni s\u00e9 la tua molta amor, com yo per cosa en lo m\u00f3n no acceptaria les claus ni menys la senyoria, car tu com a m\u00e9s digna de mi ne sies merexedora. Car tanta \u00e9s la obligaci\u00f3 que\u00b7t tinch sol en liberar-me la vida, que altre tant temps com me has servida te vull servir. E tindr\u00e9 a bona sort que en tota ma vida te puga servir. \u00bfE com me dius que\u00b7m torne crestiana?, a\u00e7\u00f2 remet a ta libertat, que tota hora e quant me vulles fer dar lo sant babtisme, ser\u00e9 presta de rebre\u2019l ab molta amor e devoci\u00f3.<\/p>\n

No tard\u00e0 Plaerdemavida en dar-li semblant resposta:<\/p>\n

\u2013La mia senyora, a tu \u00e9s for\u00e7at pendre les claus e la senyoria com aquella qui n\u2019est merexedora. E puix ta merc\u00e9 me fa tanta gr\u00e0cia de fer-te crestiana, vull d\u2019ac\u00ed avant tenir-te en stima de una germana. E prech-te que no\u00b7m faces m\u00e9s rahons en cobrar lo que \u00e9s teu, que seria la cosa que m\u00e9s me pories enujar e a la fi te seria for\u00e7at de fer-ho.<\/p>\n

E la senyora, ab molta humilitat, les reb\u00e9 per contentar-la. E tornada en possessi\u00f3, Plaerdemavida ixqu\u00e9 de la ciutat e torn\u00e0-se\u2019n al camp, hon fon rebuda per Tirant e per tots los altres ab molta honor. E recit\u00e0 Plaerdemavida a Tirant com havia restitu\u00efda la ciutat e la senyoria a sa senyora per haver coneguda en ella tanta virtut. E Tirant ne fon content puix ella n\u2019era stada contenta.<\/p>\n

Parl\u00e0 lo senyor d\u2019Agramunt e dix:<\/p>\n

\u2013\u00bfNo fora<\/a> stat bo que en aquestes coses yo y fos stat demanat? \u00bfCom reste yo del vot que he fet?<\/p>\n

No tard\u00e0 Plaerdemavida en fer-li semblant resposta.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCLXXII<\/h2>\n

RESPOSTA QUE FA PLAERDEMAVIDA AL SENYOR D\u2019AGRAMUNT<\/p>\n

\u2013\u00a1O, engan manifest de la fortuna! Les batalles que comen\u00e7\u00e0 en Fran\u00e7a lo teu pare contra los crudel\u00edssims anglesos, de qu\u00e8 obtingu\u00e9 singular vict\u00f2ria, ha reservades a tu, fill seu, les quals te pl\u00e0cia finir e determenar gloriosament ab la sola temor que les gents tenen de tu. Mas condici\u00f3 e natura \u00e9s de les coses passades que les poden rependre e inculpar, no pas corregir ni mudar, e lo mal que volies fer en aquesta ciutat, si b\u00e9\u00b7t recorda, has ja rem\u00e9s e perdonat. Donchs, \u00bfqu\u00e8 demanes? \u00bfQue apr\u00e9s de tanta prosperitat de singular alegria sobrevengu\u00e9s ara tanta persecuci\u00f3? No\u00b7m par que sia obra de tal cavaller com les gents t\u2019estimen, car major defalt ser\u00e0 aquest que no lo que primer cometist.<\/p>\n

\u00bbMira qu\u00e8 diu Arist\u00f2til: que vincle de caritat e d\u2019amor \u00e9s molt singular, retent deguda honor a la magestat de l\u2019hom e a la bonesa de les dones; per qu\u00e8 posa scilenci en la ira tua. E tots quants s\u00f3n en aquesta ciutat te s\u00f3n amichs e servidors. Mira qu\u00e8 dix lo rey David: aquell \u00e9s malvat qui no ret guard\u00f3, e m\u00e9s malvat qui l\u2019oblida, car bon amich \u00e9s ax\u00ed com l\u2019especier encara que no us done de les sp\u00e8cies, vos dona de la bona olor. A\u00e7\u00f2 no munta res; puix liberalment perdonist, honestament e clara vull viure, si a ta senyoria ser\u00e0 plasent. No\u00b7m tolgues la honor, puix virtuosament he obrat, perqu\u00e8 puga fer qu\u00edtia la mia consci\u00e8ncia. Parle qui parlar vulla en contrari, puix la veritat parle per mi.<\/p>\n

\u00bbE per venir al que vull dir, \u00bfdius que has fet vot que tots los de la ciutat passen sots la tua spasa? Ab molta voluntat seran contents complaure\u2019t per mitigar la tua ira e contentar la tua voluntat, perqu\u00e8 sies quiti del teu miserable vot. E fer s\u2019a<\/a> en aquesta forma: que la magestat del senyor rey prenga la spasa per lo pom e lo egregi capit\u00e0 per la punta, e tots los de la ciutat passaran sots ella. En tal manera, ser\u00e0 lo vostre vot absolt a pena y a culpa. E yo dar\u00e9 la benedicci\u00f3 com cantar\u00e9 missa.\u00bb<\/p>\n

En a\u00e7\u00f2 tots se prengueren a riure. E ax\u00ed fon fet, que tots quants foren en la ciutat passaren dej\u00fas la spasa segons lo vot que ell fet havia. Com tots foren passats, Plaerdemavida preg\u00e0 a la senyora de la ciutat que\u00b7s volgu\u00e9s batejar, segons li havia offert, e ella resp\u00f2s que era contenta e que u faria de molt bona voluntat. E de continent li fon donat lo sant babtisme, lo qual reb\u00e9 ab molt gran devoci\u00f3. E apr\u00e9s d\u2019ella foren batejades mil e trecentes persones. Apr\u00e9s foren convertits tots los de aquella prov\u00edncia. E lo frare qui all\u00ed era vengut per traure catius, Tirant li hagu\u00e9 del papa que fos legat en la Barberia. Lavors, los crestians qui novament se eren batejats e los moros no li de\u00ffen sin\u00f3 pare dels crestians.<\/p>\n

Tirant, ans que part\u00eds de all\u00ed, preg\u00e0 a la senyora de la ciutat que\u00b7s volgu\u00e9s casar ab Melchisedech. Aquesta senyora com era mora se nomenava Justa, e en lo babtisme no volgu\u00e9 que li mudassen lo nom. Tirant preg\u00e0 a Plaerdemavida que la condu\u00eds que atorg\u00e0s aquell matrimoni. E tant pregaren tots que ella fon contenta de fer lo matrimoni. Lavors Tirant orden\u00e0 que fossen fetes festes molt singulars, de aquelles que en semblant cars fer-se podien. Aquesta Justa, senyora de la ciutat, fon de perfect\u00edssima vida, ax\u00ed en obres com en paraules discretes, ab molta honestat e molt devota de la sacrat\u00edssima Mare de D\u00e9u. Aquesta, per sa devoci\u00f3, edific\u00e0 molts monestirs en la sua terra ax\u00ed de h\u00f2mens com de dones; dona molt caritativa, ajudant als desemparats e cobria los despullats.<\/p>\n

Apr\u00e9s que les bodes ab gran festa foren solemnizades, Tirant e lo rey Scariano, ab tota la gent d\u2019armes, se partiren de aquella ciutat e portaren-se\u2019n a Plaerdemavida. E anaren per conquistar una prov\u00edncia que y havia, qui era del germ\u00e0 del rey de Tremic\u00e9n. Apr\u00e9s que la hagueren conquistada, Tirant ne feu<\/a> governador e capit\u00e0 a hun valent\u00edssim cavaller qui\u00b7s nomenava lo Senyor de Antiocha, lo qual en la guerra havia feta grand\u00edssima prova. E aquest era gran amich de Melchisedech, senyor de la ciutat dess\u00fas dita, e staven-se vehins a tres leg\u00fces e visitaven-se sovint per la gran amic\u00edcia que havien tenguda en la guerra, e ax\u00ed l\u2019amic\u00edcia aument\u00e0 per \u00e9sser ve\u00ffns.<\/p>\n

Tirant, per pendre plaer, parlava sovint ab Plaerdemavida. E hun dia entre los altres, parlant de la princessa e del stat de l\u2019emperador, Plaerdemavida lo repr\u00e9s dient-li com no dexava la conquesta de la Barberia per soc\u00f3rrer a l\u2019emperador e a sa filla. E Tirant li resp\u00f2s que primer volia saber noves certes en quin punt stava l\u2019imperi ans que ell se mogu\u00e9s. E preg\u00e0 a Plaerdemavida que li volgu\u00e9s recitar tota la sua fortuna apr\u00e9s que fon exida de la galera e la fi de la sua desaventura. Plaerdemavida, venint en recort dels treballs e dolors que sofertes havia, hagu\u00e9 compassi\u00f3 de si matexa e destiŀlaren dels seus ulls vives l\u00e0gremes. E apr\u00e9s hun poch spay, exugant-se les l\u00e0gremes, de semblants paraules li feu<\/a> present.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCLXXIII<\/h2>\n

COM PLAERDEMAVIDA RECIT\u00c0 A TIRANT LA SUA FORTUNA<\/p>\n

\u2013A mi no basta stil de conformes paraules en recitar les dolors e dubtosos pensaments que a la mia fatigada pensa combatien com me trob\u00ed nua en la vora de la cruel e tempestuosa mar, compresa de inestimable fret e fatigada del treball que sostengut havia de venir de la galera fins en terra, d\u2019on rest\u00ed molt torbada, emper\u00f2 no oblidant-me de cont\u00ednuament reclamar aquella sacrat\u00edssima e misericorde Mare de D\u00e9u, qui jam\u00e9s fall a neg\u00fa qui devotament la reclame. Car en aquell cars la mia \u00e0nima stava tan adolorida com pensava que la mia trista sepultura seria que voltors e corps e altres ausells de rapina la mia trista carn ax\u00ed haguessen a menjar. E sin\u00f3 que la nit scura \u2014\u00e9s cobrellit de dones e de donzelles\u2014 me socorregu\u00e9, doble pena fora<\/a> stada la mia.<\/p>\n

\u00bbE trobant-me tan aflegida e vehent-me sens degun consell, mirava a totes parts si veuria algun loch hon per ma honestat retraure\u2019m pogu\u00e9s. E per sort, encara que la nit fos molt escura, viu una barca qui\u00b7m paregu\u00e9 que de pexcar degu\u00e9s \u00e9sser e, entrant dins la barca per amagar-me, trob\u00ed dues pells de molt\u00f3, les quals ab una corda ligu\u00ed la una ab l\u2019altra e fiu-me\u2019n una sobrevesta que m\u2019aleuj\u00e0 gran part del mortal fret que tenia. E ax\u00ed pass\u00ed gran part de la nit, sens dormir, lamentant la mia gran desaventura.<\/p>\n

\u00bbSuplich-vos, senyor Tirant, no\u00b7m fa\u00e7au m\u00e9s parlar de passions, car, com tinch recort del que he passat per causa de vostra senyoria, stimaria m\u00e9s cent voltes la mort que no m\u00e9s viure. E sapiau que la ira tira totes coses a crueldat, e amor inclina a pietat, e paci\u00e8ncia tempra la ira. E m\u00e9s val que calle, que mal recordar-se fa dels passats mals, que no \u00e9s dubte que l\u2019\u00e0nima e lo cors no\u00b7n resten agreujats.\u00bb<\/p>\n

Com Tirant la hoh\u00ed tan adoloridament parlar, pres-li gran dolor e no li consent\u00ed de m\u00e9s dir, sin\u00f3 que ab amor afable la pos\u00e0 en altres rahons d\u2019alegria, per \u00e7o com tenia d\u2019ella molta compassi\u00f3 e los mals e treballs que havia passats li eren venguts per causa sua. E com la hagu\u00e9 hun poch aconsolada, de semblants paraules li feu<\/a> principi.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCLXXIIII<\/h2>\n

CONSOLACI\u00d3 QUE FA TIRANT A PLAERDEMAVIDA<\/p>\n

\u2013Si la fortuna ingrata ab impietat dona treballs a la tua pensa, aquella sotsmetent a doloroses ang\u00fasties, e los trists e incogitats infortunis exercexen les forces impetuoses en les humanes condicions e reposats estaments, los quals dura impulci\u00f3 poria f\u00e0cilment repeŀlir si humana saviesa ab caliditat aquells pogu\u00e9s preveure, virtut de \u00e0nimo viril prudentment dicerneix deure cessar la amargosa anxietat, si spera aquells reparables per contraris efectes de egualtat o millor comutaci\u00f3. Mas la vana speran\u00e7a, apr\u00e9s que ser\u00e0 coneguda, dobla incessantment la tristor e mis\u00e8ria, portant intr\u00ednseca desesperaci\u00f3 e comovent actes impiadosos, los quals dedu\u00efts en efecte \u00e9s procurada perp\u00e8tua e orrible damnaci\u00f3. Guarda, donchs, la tua \u00e0nima no sia ofuscada per ira, engendrant oy ab insaciable apetit de venjan\u00e7a, mas refrena les crueldats de les desenfrenades cogitacions, car no solament fatiguen la tua \u00e0nima, mas encara porten falles enceses de foch cremant les pot\u00e8ncies de natura e les libertats del superior e noble inteŀlecte e lo ver juh\u00ed de aquell.<\/p>\n

\u00bbLa causa de hon promou aquesta vana e folla ira \u00e9s cobd\u00edcia e desordenat apetit de les coses que s\u00f3n en senyoria e arbitre de fortuna e del tot separades de la nostra facultat. D\u2019on se segueix la possessi\u00f3 de aquelles \u00e9sser molt perillosa e temerosa, com no puxa viure sens temor aquell qui ab dubte posseheix les sues coses. Los posse\u00efdors de aquelles han perduda la libertat de lurs penses e cogitacions, e han constitu\u00eft e sotsm\u00e9s aquella a captivitat e servitut de temor. Los antichs phil\u00f2sofs recusaren possehir b\u00e9ns de fortuna, perqu\u00e8 lurs pensaments fossen en plena e perfeta libertat, e digueren que incomparable vanitat era voler contendre ab fortuna de les coses que no poden \u00e9sser separades del domini de aquella. Dix hun phil\u00f2sof que gran follia era pendre armes contra l\u2019enemich del qual no \u00e9s sperada vict\u00f2ria.<\/p>\n

\u00bbMostra la fortuna a molts la cara rient ab afalachs enganosos, preparant aguayts amagats en la tempestuosa mar de adversitats, apartada tota speran\u00e7a de seguretat. No\u00b7s lig que fortuna jam\u00e9s haja donat ne atorgat privilegi de fermetat e possessi\u00f3 quieta. Vehem que natura ha ordenat los h\u00f2mens exir nuus dels ventres de lurs mares, e los altres animals ixen ab naturals vestits, e de les vestidures de aquells cobrim les nostres carns nues e miserables. dona a nosaltres natura b\u00e9ns interiors de l\u2019\u00e0nima; los b\u00e9ns exteriors s\u00f3n donats e atorgats per fortuna. Aquells regeix fortuna l\u00edberament ab prosperosa inconst\u00e0ncia, sens empediment alg\u00fa. E aquell savi S\u00e8neca diu, en les sues ep\u00edstoles, que totes aquelles coses s\u00f3n a nosaltres stranyes que desijant s\u00f3n adquerides, de qu\u00e8\u00b7s mostra clarament aquelles no \u00e9sser de nostra natura, ne de longa duraci\u00f3 e fermetat, com no sien atorgades per natura. Lo port de seguretat \u00e9s stat atrobat en les virtuts theologals, morals e pol\u00edtiques, quant aquelles per exercici se s\u00f3n abituades en la nostra \u00e0nima. E per aquestes atenyem la vera felicitat, la qual \u00e9s la fru\u00ffci\u00f3 divina, apr\u00e9s que som fora de les mis\u00e8ries e dolors de la nostra vida.<\/p>\n

\u00bbBoeci diu en lo libre que feu<\/a> De Consolaci\u00f3 que felicitat no podia \u00e9sser atrobada en les coses a nosaltres aparents \u00e9sser de benaventuran\u00e7a, com felicitat solament sia en la divinal fru\u00ffci\u00f3, la qual speram at\u00e9nyer per virtuts merit\u00f2ries, ax\u00ed com han obt\u00e9s per lurs m\u00e8rits los h\u00f2mens justs sens temor de perdre aquella. Totes les coses atorgades per fortuna s\u00f3n vanes, com no hajen const\u00e0ncia ne fermetat alguna, segons diu lo savi en lo libre apellat Eclesiast\u00e9s.<\/i> Prech-te, donchs, cara germana mia, que <no><\/sup><\/a> vulles donar loch a ira e furor de impaci\u00e8ncia, com les coses que dius haver perdudes, si has b\u00e9 ent\u00e9s \u00e7o que t\u2019\u00e9 dit, conexer\u00e0s que fortuna no ha fet inj\u00faria alguna exercint son offici, cobrant de tu les coses que eren sues e acomanant aquelles a altres que les tinguen, ax\u00ed com tu les has tengudes. E no cregues que done major seguretat a aquells de aquella que ha donat a tu, com no sia alg\u00fa, savi o foll, scient o ignorant, puixa possehir b\u00e9ns de fortuna sens benepl\u00e0cit de aquella.<\/p>\n

\u00bbE si la tua ira \u00e9s en tal extrem que no puxes bonament mitigar aquella, hajes de mi aquest consell de salut, \u00e7o \u00e9s, que oblivi\u00f3 sia la medecina. E ax\u00ed donar\u00e0s gran remey a la turbaci\u00f3 de l\u2019enteniment e a la tristor que ha compr\u00e9s lo teu \u00e0nimo e t\u00e9 aquell empedit, que no pot decernir la veritat, segons diu aquell savi Cat\u00f3 en les sues doctrines. dona fi als plors e gemechs. Sia la vera rah\u00f3 constant a cobrar \u00e7o que has perdut, \u00e7o \u00e9s, tu matexa. Ven\u00e7 la mal\u00edcia ab paci\u00e8ncia e la ira ab benignitat. Guarda de venir en desesperaci\u00f3, perqu\u00e8 no perdes la tua \u00e0nima, la qual no pories cobrar ab infinit tresor. Hages speran\u00e7a de b\u00e9 ab temor de D\u00e9u e ser\u00e0s vencedora de tota ira e desesperaci\u00f3, e conforma la tua voluntat ab amor de caritat e bona paci\u00e8ncia, car diu l\u2019abat Simeon que casc\u00fa se deu studiar en haver paci\u00e8ncia e estar aparellat a la fortuna per \u00e7o que, si ve algun mal cars, tristor no\u00b7l puxa vexar tant que\u00b7l porte a desesperaci\u00f3. Diu sent Gregori que aquell no \u00e9s bo qui no sab soferir ni comportar los mals, ans ensenya que no ha bondat alguna, puix \u00e9s sobrat per impaci\u00e8ncia. Mira qu\u00e8 diu David: que, segons la granea de les dolors que D\u00e9u dona a l\u2019home en temps de fortuna, li dona apr\u00e9s grans consolacions e plaers si les porta ab paci\u00e8ncia. Pensa que no ha persona al m\u00f3n que sovint no sofira grans mals e tribulacions, ax\u00ed reys com papes e grans h\u00f2mens e dones. Sies, donchs, constant e ab virtuosa paci\u00e8ncia, car jatsia<\/a> la m\u00edsera humana condici\u00f3 porta ab impaci\u00e8ncia les dures e congoxoses adversitats de fortuna, emper\u00f2, lo \u00e0nimo virtu\u00f3s basta aterrar la fragilitat e inconst\u00e0ncia de temor.<\/p>\n

\u00bbE si dius que natura ha constituhit la tua noble persona en stat femen\u00ed, pusiŀl\u00e0nim e temer\u00f3s, sia lo teu \u00e0nimo constant e viril, imitant la noblea d\u2019aquells dels quals has presa la tua naxen\u00e7a e nodriment. La tribulaci\u00f3 de fortuna demostra la valor de l\u2019hom e, qui no n\u2019ha sentit, no \u00e9s provat ni val res, segons diu lo savi. Car, segons diu hun poeta, \u00e9s molt favorable als constants e animosos e odiosa e desfavorable als pusiŀl\u00e0nims e temerososos. La nostra vida \u00e9s una mil\u00edcia, \u00e7o \u00e9s, cont\u00ednua batalla, segons dix aquell sanct Job. No \u00e9s home nat qui puxa scapar dels perills de fortuna. Dix lo glori\u00f3s sent Pau, ap\u00f2stol: veig los perills de la vida present: perill en mar, per terra e perill en los falsos frares. Si la tempestuosa mar ha posat en treballs e mals la tua persona, no so<\/a> yo stat pres acusat de aquells, qui so<\/a> stat pres e ferrat e, apr\u00e9s, ab innumerables perills, molt propinch a la mort. Mira, yo\u00b7t prech, quants colps e nafres mortals ha portat la mia persona. No seria possible recitar pogu\u00e9s complidament les mies tristes desaventures. E tots aquests mals s\u00f3n a mi m\u00e9s toŀlerables que la abs\u00e8ncia de aquella exceŀlent\u00edssima senyora per mi amada m\u00e9s que totes les coses de aquest m\u00f3n. Aquest \u00e9s lo meu dolor\u00f3s entrenyor, aquesta \u00e9s la mia intoŀlerable pena E si yo podia veure e contemplar la sua magestat e inestimable bellea, tots aquests mals tornarien a no res.<\/p>\n

\u00bbNo menys pena porta la mia pensa com per causa mia est venguda en les amargoses anxietats de la tua \u00e0nima, mas prud\u00e8ncia, la qual no \u00e9s sotsmesa a la cega fortuna, sab reparar los dans passats e provehir a aquells qui\u00b7s porien seguir. Per qu\u00e8 a fe de cavaller promet e jur per lo D\u00e9u eternal e glori\u00f3s Jesucrist, e per la creu a mi donada quant fuy creat novell cavaller, de satisfer-te en doble e m\u00e9s que no has perdut. E ab suma dilig\u00e8ncia e cura hi entendr\u00e9, com me tinga per molt obligat, e cometria gran ingratitut si fe\u00ffa lo contrari, la qual en mi no ser\u00e0 jam\u00e9s trobada. E aquella cordial amor, la qual has en mi obtesa, donant promptitut a la promissi\u00f3, portar\u00e0 aquella a la desijada fi. E amor ab treball ven\u00e7 les iniquitats e impietats de fortuna<\/span>, e saviesa senyoreja los enganosos aguayts de aquella e ab confian\u00e7a segura aparta de l\u2019enteniment tota ira e tristes cogitacions e folles e in\u00fatils fantasies, e dona rep\u00f2s a aquell.\u00bb<\/p>\n

Plaerdemavida, ab los hulls encara humits del plorar que fet havia, ab baixa veu se pres a dir forma de semblants paraules.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCLXXV<\/h2>\n

RESPOSTA QUE FEU<\/a> PLAERDEMAVIDA A TIRANT<\/p>\n

\u2013\u00a1O, incomparable desaventura, que los meus trists e miserables fats han subjugat la mia persona ab plors, gemechs e dolorosos pensaments! E ja aquell cruel e impiad\u00f3s Plut\u00f3, d\u00e9u de les perpetuals e orribles tenebres, e Megera e Proserpina ab les altres f\u00faries infernals, no hagueren suposat la mia \u00e0nima a tan cruels e incomportables penes e turments com fa a mi la desconexent fortuna. Ja no s\u00e9 davant qui puixa posar la mia justa clamor. Servint yo a aquella ab tanta const\u00e0ncia e fidelitat, ab tan gran honor e rever\u00e8ncia, sperant de aquella lo just premi de mos treballs e dels meus bons serveys condigna remuneraci\u00f3, no solament \u00e9s feta a mi ingrata, mas molt dura e capital enemiga. No fora<\/a> a mi la mort tan odiosa com trobar-me destruhida de tota honor e senyoria. Aquesta \u00e9s la major e pus intoŀlerable desolaci\u00f3 que als mortals dona la irada fortuna; aquesta \u00e9s portada ab irremeyable impaci\u00e8ncia. Veig-me en exili entre gents b\u00e0rberes e de la mia pr\u00f2pia p\u00e0tria e dels conjuncts a mi en afinitat e amic\u00edcia separada. Les mies viles e castells e tot lo meu patrimoni s\u00f3n stats occupats per infels crudel\u00edssims ab insaciable ferocitat. \u00a1O, mort, jatsia<\/a> la mem\u00f2ria tua aterra les penses humanes, prech-te no\u00b7m sies ara piadosa! \u00a1Tu qui est fi de tots los mals de la trista e miserable vida, dona terme a la mia incomportable dolor e intoŀlerable agonia! \u00bfQui \u00e9s aquell tan inhum\u00e0 e ab tanta impietat que no\u00b7s dolga de la mia trista joventut?<\/p>\n

E dient aquestes paraules los seus ulls destiŀlaren vives l\u00e0gremes mesclades ab gemechs e sospirs, mostrant que lo cor li fallia. E com Tirant veu<\/a> aquella en tan perill\u00f3s strem de la sua vida, cuytadament abra\u00e7\u00e0 aquella, e lan\u00e7aren-li aygua en la cara e fregaren-li los bra\u00e7os fins que fon retornada. E ella inclin\u00e0 lo cap sobre los pits de Tirant, ab gest molt trist e ab la cara tota demudada e descolorida. E Tirant no\u00b7s pogu\u00e9 tenir que los seus ulls no destiŀlassen doloroses l\u00e0gremes. E ab veu piadosa a semblants paraules feu<\/a> principi.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCLXXVI<\/h2>\n

R\u00c8PLICA QUE FA TIRANT A PLAERDEMAVIDA<\/p>\n

\u2013Les paraules doloroses dels miserables inclinen lo cor dels ho\u00ffnts a tota pietat com sia cosa condecent a natura humana plorar ab aquells qui ploren e haver compassi\u00f3 de aquells qui\u00b7s dolen. Quant la intr\u00ednseca dolor \u00e9s manifesta mitiga les congoxes e fantasies del sperit, la nostra fragilitat debilita la elecci\u00f3 e no obra tant lo arbitre de la nostra voluntat, que los primitius moviments sien en potestat de aquella, d\u2019on se promouen iŀlusions perturbants lo juh\u00ed recte, com sien causades en la inferior part de la humana composici\u00f3, e fan malalta la pensa e dissipen les nostres cogitacions. Ab fantasies turmenten lo nostre cor, e no sabem elegir coses honestes e \u00fatils, e cahem en errors de les quals no\u00b7ns podem defendre sens divinal adjutori. Per qu\u00e8 la necessitat requer que la superior part inteŀlectiva predomine ab sapi\u00e8ncia les vanes e folles cogitacions de aquella, sotsmeses per natural orde, e ab prud\u00e8ncia refrene aquelles perqu\u00e8 no facen impressi\u00f3 de \u00e0bit en la nostra \u00e0nima, e lo regne inferior de l\u2019home sia reglat per lo superior regne e les pot\u00e8ncies inferiors sien sotsmeses a les superiors.<\/p>\n

\u00bb\u00a1Gran desorde \u00e9s quant la serventa mana e la senyora serveix<\/span>! Si les pot\u00e8ncies de la nostra \u00e0nima rectament eren ordenades, conexer\u00edem que la fortuna no ha en la humana condici\u00f3 potestat alguna. E si negunes coses desplasents seguexen en nosaltres per culpa o neglig\u00e8ncia nostra, no regint ne administrant les nostres coses prudentment, no deu \u00e9sser donat c\u00e0rrech alg\u00fa a la fortuna cega, segons diu aquell savi Cat\u00f3 en les sues doctrines. E si ordena aquelles la divina sapi\u00e8ncia, justa cosa \u00e9s e de gran salut que la nostra voluntat sia conforme ab la ordinaci\u00f3 e voluntat divina e no ofusca lo nostre enteniment les pot\u00e8ncies de fortuna los inconvenients al nostre juh\u00ed e voluntat contraris, per punici\u00f3 de peccats o per exercici de b\u00e9. No \u00e9s, donchs, mala la operaci\u00f3 de fortuna, puix obra per divina disposici\u00f3, encara que sia desplasent, com la divina Provid\u00e8ncia justament dispon totes coses.<\/p>\n

\u00bb\u00a1O, gran follia e vanitat! \u00a1O, gran defalliment de prud\u00e8ncia pendre los infortunis ab ira odiosa e impaci\u00e8ncia desenfrenada! Si consideram les nostres fortunes, no s\u00f3n altra cosa sin\u00f3 operacions fetes per nosaltres per costiŀlacions de planetes e cossos celestials, influhints en diverses maneres e temps, segons los moviments circulars, la hu natural e l\u2019altre contrari. Lo moviment del primer moble se fan diverses conjunccions e operacions: ax\u00ed senyoregen los nostres staments. E les mutacions dels temps, ab les superiors influ\u00e8ncies, muden les nostres fortunes.<\/p>\n

\u00bbMas lo franch arbitre, regit e reglat ab saviesa per les pot\u00e8ncies inteŀlectuals, com no sia sotsm\u00e9s a les costiŀlacions dels cossos celestials, refrena les vanes e folles cogitacions e fantasies de les nostres penses e, ab prud\u00e8ncia, senyoreja les adversitats de la trista fortuna. E si aquella \u00e9s stada a tu desconexent e adversa, no sies tu ingrata a aquella: pren tot \u00e7o que\u00b7t vulla donar. Dix aquell gran emperador Alexandre, que jam\u00e9s no fon ingrat a fortuna: tot \u00e7o que aquella li havia volgut donar, havia pres ab bona voluntat. E ax\u00ed conquist\u00e0 tota la part de \u00c0sia e molts altres regnes e prov\u00edncies. Lo \u00e0nimo prudent ab sfor\u00e7 basta adquerir bona fortuna, e lo jugador aperduat diverses vegades se muda la sort e recobra molt m\u00e9s que no ha perdut.<\/p>\n

\u00bbLo teu exili congox\u00f3s ha perm\u00e9s lo inmutable D\u00e9u, perqu\u00e8 los fats han ordenat de tu que sies reyna de dos regnes, sens perdre la speran\u00e7a de cobrar les tues viles e castells, e tot lo teu heretatge pres e ocupat per infels, car ser\u00e0s coŀlocada en matrimoni ab rey virtu\u00f3s e valent\u00edssim cavaller e a mi molt afix en afinitat e grau de parentela, del linatge de Roca Salada e de la casa de Bretanya. Aquest \u00e9s ax\u00ed anim\u00f3s que aterra les forces e ferocitats dels enemichs infels, e cobrar\u00e0 les tues viles, castells e tot lo restant del teu patrimoni. E yo\u00b7t promet de valer a aquell, ax\u00ed en b\u00e9ns com en persona, e ab totes mes gents, tant e tan longament fins haja cobrat aquelles. E ser\u00e0s feta parenta mia. Yo ame aquell e a tu com germana. Lexa, donchs, los plors e sospirs, dona rep\u00f2s a la tua fatigada pensa e aparta del teu cor tota ira, car apr\u00e9s dels temerosos perills de la iniqua fortuna \u00e9s feta gran tranquiŀlitat e segur viatge.\u00bb<\/p>\n

Ho\u00ffdes per Plaerdemavida aquestes paraules, no tard\u00e0 en fer-li semblant r\u00e8plica.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCLXXVII<\/h2>\n

R\u00c8PLICA QUE FA PLAERDEMAVIDA A TIRANT<\/p>\n

\u2013Los desigs del cor ocupen la pensa e donen gran empediment al rep\u00f2s de aquella. Los insaciables apetits causen desorde en lo nostre enteniment e quant la elecci\u00f3 \u00e9s lesa per passi\u00f3 o ira, engendra error en les pot\u00e8ncies de l\u2019\u00e0nima, e desija lo cor coses nocives e avorreix coses \u00fatils, decebut per desordenats apetits als quals som inclinats del principi de la nostra adolesc\u00e8ncia, e no decerneix lo ver del fals, e \u00e9s fet servent de peccat e conceb trist\u00edcia e dolor. Per \u00e7o com no fa juh\u00ed, no li plaen les coses no objectades als corporals senys. Defalliment de saviesa \u00e9s la causa de aquests mals e, si aquestes errors e altres innumerables recahen en los h\u00f2mens, los quals s\u00f3n pus forts e constants que les fembres, pus f\u00e0cilment han recaygut en mi, com lo linatge femen\u00ed sia d\u00e8bil e de poca const\u00e0ncia. Mas la intr\u00ednseca dolor no pot \u00e9sser retenguda que per alguns actes exteriors no sia manifestada, e los dolorosos suspirs e plors manifesten la amargor de l\u2019\u00e0nima. E si yo done fi als meus plants e sospirs ser\u00e9 vencedora de la inconst\u00e0ncia femenil, no per virtut, mas per la confian\u00e7a de la liberal promissi\u00f3 dels dons graciosos de vostra senyoria. Aquell donatiu \u00e9s de gran liberalitat e de noble e virtu\u00f3s \u00e0nimo, lo qual no \u00e9s stat demanat. E yo, apartant de mi tota ingratitut, accepte aquells e retribuexch a la merc\u00e9 vostra tantes gr\u00e0cies com per mi se poden referir. Gran inj\u00faria \u00e9s feta al donador quant lo do \u00e9s recusat<\/span>.<\/p>\n

E dites aquestes paraules, Plaerdemavida se agenoll\u00e0 als peus de Tirant e volgu\u00e9-li besar la m\u00e0. E Tirant no u consent\u00ed, mas al\u00e7\u00e0-la de terra e bes\u00e0-la en la boca. E apr\u00e9s feu-la<\/a> seure al seu costat, replicant-li semblants paraules.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCLXXVIII<\/h2>\n

R\u00c8PLICA QUE FA TIRANT A PLAERDEMAVIDA<\/p>\n

\u2013Amor pot les coses diff\u00edcils reduyr a tota facilitat. Virtut no pot \u00e9sser adquerida ne l\u2019ome pot \u00e9sser virtu\u00f3s sens amor<\/span>. Aquesta \u00e9s filla de l\u2019enteniment, apr\u00e9s que lo juh\u00ed de aquell ha engendrat aquella e \u00e9s concebuda en lo nostre cor. E per \u00e7o les coses no conegudes no poden \u00e9sser amades<\/span>. Aquella \u00e9s vera amor que \u00e9s fundada en caritat, per la qual D\u00e9u \u00e9s amat sobre totes les coses e lo pro\u00efsme per amor de D\u00e9u. Amic\u00edcia bona \u00e9s causa de amor<\/span>. Qui troba ver amich, troba tresor<\/span>. Res no deu \u00e9sser denegat a l\u2019amich<\/span>. Hun mateix voler de amichs \u00e9s vera amic\u00edcia<\/span>. Lo do graci\u00f3s declara amistat e la promptitut del do manifesta la voluntat del donador<\/span>. Aquell \u00e9s amat per nostre senyor D\u00e9u qui dona liberalment e ab plaer. La experi\u00e8ncia mostra la intr\u00ednsequa amor o inimic\u00edcia<\/span>. Diu sent Pau Ad Romanos<\/i> que amor \u00e9s m\u00e9s fort que la mort, car fa sostenir benignament totes coses, per forts que sien, sens tot treball. Tota virtut \u00e9s sotsmesa a amor e, sens aquella, alg\u00fa no pot obrar virtuosament. La intr\u00ednsequa volentat e cordial amor \u00e9s declarada per efectes exteriors.<\/p>\n

\u00bb\u00a1O, virtuosa donzella! Molt \u00e9s diff\u00edcil a mi la remuneraci\u00f3 de tants mals e treballs, ang\u00fasties e dolors, que per causa mia a tu ha convengut sostenir, car molt m\u00e9s merites que a mi no \u00e9s possible donar. Prech-te que vulles acceptar graciosament los dons que de present te ofir, \u00e7o \u00e9s, lo regne de Fe\u00e7 e de Bogia. Mas no por\u00e0s posseyr aquells pac\u00edficament e quieta com sien stats novament conquistats. E seria d\u00e8bil la tua defensi\u00f3 si aquells qui pretenen haver dret en los dits regnes los volien ab viol\u00e8ncia recobrar. \u00c9s, donchs, expedient e necessari que sies coŀlocada en matrimoni, segons he dit, ab cavaller valent\u00edssim e virtu\u00f3s, perqu\u00e8 puxes aquells tutament retenir. Mira la roda de fortuna: no podia devallar la tua noble persona en pus inferior loch que sotsmetre aquella a captivitat e servitut, en la qual est stada per tres anys. E ara ha rodat lo teu stat en loch molt alt e de gran exceŀl\u00e8ncia e dignitat. Ja t\u2019\u00e9 dit que no li sies ingrata. Pren alegrament los dons de aquella, perqu\u00e8 no conceba ira contra tu. Diu lo savi que cascuna cosa ha son temps<\/span>. E si ara los fats te volen exal\u00e7ar, no recuses los dons de fortuna, car apr\u00e9s no\u00b7ls pories cobrar.\u00bb<\/p>\n

E don\u00e0 fi en son parlar.<\/p>\n

Acabant Tirant les sues gracioses paraules, quant Plaerdemavida se lan\u00e7\u00e0 davant los seus peus per voler-los-hi besar. E Tirant no u comport\u00e0 e pres aquella en los bra\u00e7os, levant-la de terra, e dix-li moltes paraules de consolaci\u00f3. E molt m\u00e9s li dolia lo poch donatiu que li fe\u00ffa at\u00e9s lo seu molt mer\u00e9xer, per \u00e7o com de present no li podia m\u00e9s donar, proferint a aquella fer-li molt majors gr\u00e0cies e donatius e no fallir-li jam\u00e9s en tots los dies de la sua vida per la gran e singular amor que li portava.<\/p>\n

No tard\u00e0 Plaerdemavida fer r\u00e8plica en stil de semblants paraules.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCLXXIX<\/h2>\n

R\u00c8PLICA QUE FA PLAERDEMAVIDA A TIRANT<\/p>\n

\u2013Lo cor magn\u00e0nim aterra les forces de la poderosa fortuna e los accessius dons exceŀlexen la magnific\u00e8ncia del cor valer\u00f3s. Magnanimitat \u00e9s la m\u00e9s noble virtut que pot \u00e9sser atrobada en los pr\u00ednceps. Aquesta predomina sobre los cruels infortunis e \u00e9s vencedora de tota pusiŀlanimitat e temor, com lo cor virtu\u00f3s no puixa \u00e9sser sobrat per fortuna. Senyor Tirant, la mia lengua indocte no poria jam\u00e9s splicar ne dir les magnific\u00e8ncies del vostre \u00e0nimo virtu\u00f3s. No menys \u00e9s la saviesa per special gr\u00e0cia divina en v\u00f3s infusa. Aquesta ha dissipat les mies vanes e in\u00fatils cogitacions e ha posat fre als meus inefrenats pensaments. Scrit \u00e9s en lo sagrat Evangeli que l\u2019arbre bo produeix bons fruyts: no pot lo mal arbre donar bon fruyt e l\u2019arbre bo mal fruyt. Les bones operacions declaren la bondat intr\u00ednseca de l\u2019\u00e0nima; les paraules de doctrina dels h\u00f2mens savis iŀluminen les tenebroses ignor\u00e0ncies de les penses dels hoints. Acte de saviesa \u00e9s discutir les coses dubtoses e provehir en aquelles que per temps no puxen noure. L\u2019ome savi no fa coses de les quals la penit\u00e8ncia \u00e9s certa. Clam-vos merc\u00e9, senyor, vostra egr\u00e8gia persona no prenga en greuge si les mies paraules han enujada la senyoria vostra, car altre desig no tinch en aquest m\u00f3n, sin\u00f3 que us puga obeyr e servir.<\/p>\n

No tard\u00e0 Tirant en donar-li tal resposta.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCLXXX<\/h2>\n

R\u00c8PLICA QUE FA TIRANT A PLAERDEMAVIDA<\/p>\n

\u2013Les penes de l\u2019infern no bastarien egualar-se ab aquelles de amor quant la intr\u00ednsequa fortuna hi dispensa, mas sobrepugen sol per la eternitat com aquelles sien sens fi e aquestes finides, e ab speran\u00e7a de mudar-se en desijada gl\u00f2ria se mostren. \u00bfQui\u00b7s deu desesperar en les adversitats ni creure los remeys \u00e9sser impossibles? Tu, Plaerdemavida, pensaves no\u00b7t restava major benaventuran\u00e7a que morir y cre\u00ffes que la vida per pus no t\u2019acompanyava, sin\u00f3 que en major grau sentisses lo multiplicar dels mals que recites, dels quals encara no\u00b7t deus recordar fins que, arribada als sdevenidors desigs, per fer majors los teus delits te\u2019n recordes. Viu \u00e9s Tirant perqu\u00e8 D\u00e9u no permet los m\u00e8rits resten sens guard\u00f3, ni los treballs sens rep\u00f2s, ni les penes sens delits. E ax\u00ed permetr\u00e0 lo meu prosperar perqu\u00e8 la nostra trist\u00edcia en sobreabundant goig mudar puga. Apr\u00e9s la nit ve lo dia, e apr\u00e9s lo n\u00favol, lo bell sol<\/span>. E ax\u00ed, apr\u00e9s de tres anys de ton cativeri, \u00e9s venguda la stimada libertat. No\u00b7t dolga la p\u00e8rdua de b\u00e9ns, com ja pogueres \u00e9sser senyora de la ciutat de Mont\u00e0gata, la qual ciutat, per molta liberalitat has tornat a aquella de qui fust cativa, essent tu digna de major senyoria. E ax\u00ed, per aumentar la cath\u00f2lica religi\u00f3, aumentes ensemps lo renom de la tua virtuosa fama.<\/p>\n

\u00bbParents has perdut, los quals, aquella matexa fortuna qui\u00b7ls don\u00e0, los te ha levats. Aquells viuen morint en vives armes per defensi\u00f3 de nostra viva fe, lo fam\u00f3s nom dels quals, en algun temps de oblit no ser\u00e0 damnificat.<\/p>\n

\u00bbAlegra\u2019t, donchs, sfor\u00e7ada donzella, e no dubtes algun altre sdevenidor perill, car yo\u00b7t promet, per qui tals desaventures te s\u00f3n seguides, te ser\u00e9 retribuci\u00f3, en obligaci\u00f3 infinida de amor, en b\u00e9ns y en senyories y en parentesch. Far\u00e9 afixa la tua sanch a la de Roca Salada y ser\u00e0s comptada ab les dones de Bretanya, entre les quals no\u00b7t pot fallir t\u00edtol de reyna. E apr\u00e9s, sies certa, acompanyant-me la vida, los b\u00e9ns, la for\u00e7a, l\u2019\u00e0nima, la honor e quant tinch te acompanyaran, com aquella qui m\u2019has acompanyat en lo major strem de les mies tribulacions.\u00bb<\/p>\n

No acabava Tirant la fi de aquestes paraules, <com Plaerdemavida>,<\/sup><\/a> per regraciar tanta gentilea, feu<\/a> continent voler-li besar la m\u00e0, inclinant los genolls e lo cap envers aquell. Primeres foren les l\u00e0grimes als ulls que la veu de semblants paraules en la boca.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCLXXXI<\/h2>\n

R\u00c8PLICA QUE FA PLAERDEMAVIDA A TIRANT<\/p>\n

\u2013Lo desig de tostemps servir-te, ab la speri\u00e8ncia de tanta gentilea e la suavitat de les tues paraules, me han condu\u00ffda en tan alt grau de amor que afectadament vull encara major mal que morir per tu, senyor Tirant, merexedor, no de hun regne o imperi, mas de senyorejar lo m\u00f3n, obeynt-te, ensemps ab los mortals, la mar, los vents y la fortuna. Ara so<\/a> alegra dels meus passats mals e dans, puix la tua gratitut los accepta, e\u00b7m semblen pochs a sguart dels que per tu passar se deuen. Mas no \u00e9s novella cosa al teu noble costum, perqu\u00e8 tostemps vers mi he coneguda molta virtut e amor. Dexa\u2019m, senyor, besar-te los peus, que no s\u00e9 per hon comence a regraciar-te les honors e gr\u00e0cies que a mi, poch merexedora, liberalment atorgues. Dius que\u00b7m far\u00e0s parenta afixa a la casa de Bretanya, mesclant la mia sanch ab la de Roca Salada. A mi, senyor, \u00e9s infinida gr\u00e0cia que serventa o cativa tua y dels teus lo restant de ma vida me atorgues despendre. Gran socors lo meu trist cor ha rebut de les tues gracioses paraules, mas no\u00b7t despl\u00e0cia de matrimoni fer-me deliura, perqu\u00e8 contrasta la subjugaci\u00f3 de nosaltres, dones, a la libertat que, per a plaure e servir-te, infinidament stime.<\/p>\n

Larga disputa fon de Tirant ab aquesta donzella per lo matrimoni que aquella ab lo senyor d\u2019Agramunt deliberava, assinant-li diverses rahons, aŀlegant moltes santes autoritats, per les quals Plaerdemavida, apr\u00e9s de honest\u00edssimes defenses, consentint a la voluntat de Tirant, en poques paraules hun poch spay tard\u00e0 respondre.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCLXXXII<\/h2>\n

COM LO MATRIMONI FON ATORGAT A TIRANT PER PLAERDEMAVIDA E PER LO SENYOR D\u2019AGRAMUNT<\/p>\n

\u2013Fogiu de mi, castedat, honesta vergonya e temerosos pensaments, perqu\u00e8 les mies orelles, acostumades de \u00e9sser ubertes a les paraules de Tirant y lo meu cor de obeyr los manaments de aquell, \u00e9s impossible li deneguen cosa que a Plaerdemavida honor y b\u00e9 singular li procura Presta \u00e9s, senyor Tirant, la tua serventa sia fet de mi segons la tua voluntat.<\/p>\n

E encara parlava Plaerdemavida quant Tirant se lev\u00e0 del coll una rica cadena e la mes<\/a> al coll de Plaerdemavida per senyal d\u2019esdevenidor matrimoni. Apr\u00e9s, feu<\/a> portar pe\u00e7es de brocat e vest\u00ed-la com a reyna. Apr\u00e9s, Tirant tram\u00e9s per lo senyor d\u2019Agramunt e preg\u00e0\u2019l molt no li digu\u00e9s de no del que ell li diria, com ell ho tingu\u00e9s ja prom\u00e9s. E lo senyor d\u2019Agramunt li resp\u00f2s en semblant stil:<\/p>\n

\u2013Senyor Tirant, molt stich admirat que vostra senyoria pregue a mi de neguna cosa, car sols lo manar \u00e9s a mi molta gr\u00e0cia e no y freturen prechs, car yo ab molta voluntat far\u00e9 tot lo que\u00b7m maneu.<\/p>\n

Dix Tirant:<\/p>\n

\u2013Cos\u00edn germ\u00e0, yo tinch deliberat de fer-vos rey de Fe\u00e7 e de Bogia e dar-vos per muller a Plaerdemavida, car sabeu b\u00e9 com tots los del nostre linatge li som molt obligats per los treballs que ha passats per nosaltres e per la molta amor que\u00b7ns porta, com sia donzella de grand\u00edssima discreci\u00f3 e de honest\u00edssima vida. A v\u00f3s vendr\u00e0 molt b\u00e9, e a ella, per la gran amistat que haguda haveu.<\/p>\n

Resp\u00f2s lo senyor d\u2019Agramunt:<\/p>\n

\u2013Cos\u00edn germ\u00e0, senyor, lo meu delliber no era de pendre muller, emper\u00f2 a mi \u00e9s massa gr\u00e0cia e honor que vostra senyoria me pregue de cosa que yo us dech suplicar, he us ne bese peus e mans.<\/p>\n

E Tirant no u volgu\u00e9 comportar, mas pres-lo per lo bra\u00e7 e lev\u00e0\u2019l e bes\u00e0\u2019l en la boca. E apr\u00e9s, li feu<\/a> infinides gr\u00e0cies ax\u00ed dels regnes com de la novella muller.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCLXXXIII<\/h2>\n

DE LES ESPOSALLES QUE FOREN FETES DE PLAERDEMAVIDA AB LO SENYOR D\u2019AGRAMUNT<\/p>\n

No fon de poca stima la contentaci\u00f3 que Tirant pres en haver condu\u00fft aquest matrimoni, que m\u00e9s se n\u2019alegr\u00e0 que de tota la conquesta de la Barberia. E feu<\/a> molt prestament emparamentar lo palau de la senyora de Mont\u00e0gata de molts bells draps d\u2019or y de seda, e feu-se<\/a> venir tots los m\u00fasichs de tota aquella terra, de tota natura d\u2019estruments que trobar-se pogueren. E hagu\u00e9 fet provesi\u00f3 de molts confits e d\u2019especials vins per tri\u00fcmphar la festa. E Plaerdemavida fon molt ben abillada, que la sua pres\u00e8ncia e gest demostrava b\u00e9 \u00e9sser reyna. Fon portada en la gran sala hon era lo rey Scariano e Tirant e molts altres barons e cavallers, e la reyna, muller del rey Scariano, qui vingu\u00e9 en companyia de Plaerdemavida ab moltes altres dones d\u2019estat. E feren les sposalles ab grand\u00edssima festa e dances de diverses maneres e molt singulars coŀlacions que y foren fetes. Aquells dies que les festes duraren, Tirant tingu\u00e9 tinell a tots los qui menjar hi volgueren. Duraren aquestes festes huyt dies, en gran abund\u00e0ncia de totes coses.<\/p>\n

Com totes les festes foren passades, Tirant feu<\/a> armar una grossa nau e metre molt b\u00e9 en orde e feu-la<\/a> carregar de forment per trametre en Contestinoble per soc\u00f3rrer a l\u2019emperador. E feu-se<\/a> venir davant Melchisedech, senyor que era de Mont\u00e0gata, e dix-li com ell tenia de anar ab aquella nau en Contestinoble per missager a l\u2019emperador. E preg\u00e0\u2019l que\u00b7s volgu\u00e9s molt ben informar del stament de l\u2019emperador e de l\u2019imperi en quin punt stava, e del stament de la princessa. E don\u00e0-li les instruccions e les letres de crehen\u00e7a e feu-lo<\/a> recullir molt ben abillat e acompanyat. E donada vela, partiren ab molt bell temps per complir son bon viatge.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCLXXXIIII<\/h2>\n

COM TIRANT, AB TOTA LA GENT D\u2019ARMES, AN\u00c0 PER POSAR SITI A UNA CIUTAT HON SE EREN RECULLITS TRES REYS<\/p>\n

Donada expedici\u00f3 a la nau per lo valer\u00f3s Tirant, feu<\/a> levar lo camp e posar tota la cavalleria en orde, e la gent de peu; e feu<\/a> carregar molts carros de vitualles e moltes altres coses necess\u00e0ries a la ost, e tota la artelleria per a combatre les ciutats, viles e castells, car ell ne tenia molta en gran quantitat qui li era restada dels reys qui eren fugits e molta que lo rey Scariano ne havia portada. E a\u00e7\u00f2 feu<\/a> ell perqu\u00e8 pogu\u00e9s prestament pendre e subjugar tota aquella terra. E part\u00ed e feu<\/a> la via de una ciutat que havia nom Caram\u00e9n, qui \u00e9s en la fi de la Barberia, qui afronta ab los negrins, \u00e7o \u00e9s, ab lo rey de Borno, car en aquella ciutat se eren recullits tres reys dels que fugiren de la batalla, ven\u00e7uts per Tirant. Los altres se n\u2019eren tornats en lurs terres.<\/p>\n

E an\u00e0 ab gran multitut de gent de peu e de cavall per aquella terra, conquistant castells, viles e ciutats, qui per for\u00e7a, qui per grat, car molts venien a fer obedi\u00e8ncia e donaven les claus al rey Scariano e a Tirant, clamant-los merc\u00e9. E aquells los receptaven ab molt bona voluntat e\u00b7ls asseguraven que no\u00b7ls seria fet dan ni viol\u00e8ncia en los b\u00e9ns ni en la persona, e fe\u00ffen-los moltes franqueses. E per aquesta rah\u00f3 moltes gents de peu e de cavall lo seguien. E per la gran liberalitat que ve\u00ffen en Tirant, molts se fe\u00ffen crestians. Los altres restaven en lur secta sens que no\u00b7ls era feta viol\u00e8ncia alguna ni empediment. E de\u00ffen los pobles que aquest era lo m\u00e9s magn\u00e0nim senyor que en tot l\u2019univers m\u00f3n trobar-se pogu\u00e9s.<\/p>\n

E tant anaren per lurs jornades fins que foren a la dita ciutat hon los reys eren recollits. Com foren atesos a la ciutat, atendaren-se aqu\u00ed e posaren siti entorn de la ciutat, mol<t><\/sup><\/a> prop, a dos tirs de ballesta. La qual ciutat era molt gran e fort\u00edssima, ben murada e vallejada, e molt ben fornida ax\u00ed de vitualles com de bona cavalleria.<\/p>\n

E com tot lo camp fon aleujat, Tirant feu<\/a> venir a la sua tenda lo rey Scariano e lo senyor d\u2019Agramunt, lo marqu\u00e9s de Li\u00e7ana e lo vezcomte de Branches, e molts altres barons e cavallers qui en lo camp eren. Com foren tots ajustats, tingueren consell qu\u00e8 era de fer; e fon delliberat, ab conc\u00f2rdia de tots, que trametessen hun embaxador als reys qui dins la ciutat eren. E aqu\u00ed en lo consell elegiren per embaxador hun spanyol, natural de la vila de Oriola, qui\u00b7s nomenava moss\u00e9n Roquafort, qui era stat pres e cativat en una galiota per moros de Or\u00e0, e apr\u00e9s per Tirant fon mes<\/a> en libertat. Aquest cavaller era molt savi e giny\u00f3s per \u00e7o com era stat cossari gran temps. E digueren-li que\u00b7s prengu\u00e9s guarda quina gent podia haver en la ciutat ni com staven en orde. E instru\u00ffren-lo largament de tot lo que tenia de fer ne de dir.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCLXXXV<\/h2>\n

COM L\u2019EMBAXADOR DE TIRANT SPLIC\u00c0 SA EMBAXADA ALS REYS<\/p>\n

Tengut lo consell, l\u2019embaxador se mes<\/a> en orde e, molt ben acompanyat, feu<\/a> la via de la ciutat tot desarmat, e tota la sua gent, mas ben abillat. E trameteren, ans que part\u00eds, hun trompeta per demanar salconduyt e de continent li fon atorgat. E tornada resposta per lo trompeta, l\u2019embaxador entr\u00e0 dins la ciutat ab tota la sua gent e feu<\/a> la via del castell hon los reys eren, los quals eren aquests: lo rey de Fe\u00e7, lo rey Menador de P\u00e8rsia e lo rey de Tremic\u00e9n que havien elet per mort de l\u2019altre que lo rey Scariano havia mort, e era nebot de aquell. Los altres reys eren morts en les batalles que havien hagudes.<\/p>\n

Com l\u2019embaxador fon davant los reys, los quals se eren tots ajustats per hoyr l\u2019ambaxada, e sens saludar e fer rever\u00e8ncia alguna, l\u2019embaxador los dix:<\/p>\n

\u2013A vosaltres qui poderosos reys \u00e9sser sol\u00edeu, de part del seren\u00edssimo e crestian\u00edssim rey Scariano e del magn\u00e0nim capit\u00e0, ven\u00e7edor de batalles, Tirant lo Blanch, vinch yo embaxador per notificar a la vostra pres\u00e8ncia la voluntat de lurs senyories, dient-vos que dins tres dies hajau buydat la ciutat de Caram\u00e9n e tota la Barberia. Altrament, passats los tres dies, vos aparelleu a la batalla, la qual sens dubte ser\u00e0 en total destrucci\u00f3 vostra e exel\u00e7ament de la fe crestiana. Per qu\u00e8, si de savis reys volreu stendre vostra fama, ensiguiu lur consell, recordant lo nom de Tirant, spantable a les vostres orelles, y les mans de aquell, odioses als enemichs de nostra ley. No us oblideu la prosperitat y exal\u00e7ament del rey, perqu\u00e8, obeynt lo que us recite, siau stalvis de vostres vides y piadosos de vostres pobles.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCLXXXVI<\/h2>\n

LA RESPOSTA QUE PER LOS REYS FON FETA A L\u2019EMBAXADOR<\/p>\n

Com l\u2019embaxador hagu\u00e9 splicada la sua embaxada, lo rey Menador de P\u00e8rsia ret\u00e9 la resposta per tots los altres reys e dix:<\/p>\n

\u2013No\u00b7t penses, cavaller, que la p\u00e8rdua de tanta terra e pobles haja amollit lo nostre fort \u00e0nimo ne dominat la nostra for\u00e7a. A\u00e7\u00f2 per la certa speran\u00e7a que de nostre profeta Mofomet la sua gran pot\u00e8ncia nos ha de soc\u00f3rrer e de ajudar. E si fins a\u00e7\u00ed nos \u00e9s detardada, \u00e9s causa com en aquesta major necessitat se mostrar\u00e0 gran la santedat de aquell y miseric\u00f2rdia. E per lo contrari, en vossaltres ser\u00e0 terrible la ira, punici\u00f3 o c\u00e0stich de tan injusta batalla com siguiu en terres e regnes que gens no us pertanyen. Donchs, cavaller, dir\u00e0s al tra\u00ffdor e renegat del rey Scariano, enemich de Mafomet e nostre, e a Tirant lo Blanch, son company\u00f3, que nosaltres per ells no lexarem la ciutat ni menys la Barberia, ans la defendrem b\u00e9 d\u2019ells e de tots aquells qui\u00b7ns contradiran. E facen tot lo que puguen, car nosaltres, ab ajuda del nostre sant profeta Mafomet, lo<s><\/sup><\/a> pagarem de la gran maldat que fet nos han de tolre\u2019ns los regnes e aquests senyors que ac\u00ed s\u00f3n lansar de lurs terres tir\u00e0nicament, sens degun dret ni just\u00edcia que no y tenen. E som prestes de la batalla tota hora que volran. E perqu\u00e8 coneguen lo nostre poder quin \u00e9s, dem\u00e0 sien prests a la batalla, car nosaltres exirem de la ciutat per dar-los la malaventura.<\/p>\n

E acabat que hagu\u00e9 lo rey Menador, l\u2019embaxador de Tirant gir\u00e0 les spatles e part\u00ed-se\u2019n sens demanar comiat, e feu<\/a> la via del camp. Com fon davant lo rey Scariano e Tirant, recit\u00e0\u2019ls largament la resposta que lo rey Menador de P\u00e8rsia li havia feta. E de continent Tirant feu<\/a> ajustar tots los barons e cavallers e capitans, ax\u00ed de h\u00f2mens de cavall com de peu. Com tots foren ajustats dix-los que tots se metessen en punt, que los moros los devien dar la batalla e que gran mat\u00ed tothom fos armat e a cavall. Ax\u00ed mateix, aquella nit Tirant feu<\/a> que dos m\u00edlia h\u00f2mens a cavall voltejassen lo camp fins a mijanit e altres dos m\u00edlia de mijanit amunt, per \u00e7o que en la nit no poguessen \u00e9sser decebuts per los enemichs.<\/p>\n

L\u2019endem\u00e0 gran mat\u00ed, Tirant feu<\/a> refrescar tota la gent e donar civada als cavalls, e ordenar sos capitans. E feu<\/a> capit\u00e0 de la davantguarda lo bon cavaller moss\u00e9n Roquafort, ab sis m\u00edlia h\u00f2mens d\u2019armes. De la segona batalla feu<\/a> capit\u00e0 Almed\u00edxer, lo virtu\u00f3s cavaller, e don\u00e0-li huyt m\u00edlia h\u00f2mens d\u2019armes. De la ter\u00e7a fon capit\u00e0 lo marqu\u00e9s de Li\u00e7ana, e don\u00e0-li deu m\u00edlia h\u00f2mens d\u2019armes. De la quarta fon capit\u00e0 lo senyor d\u2019Agramunt, e don\u00e0-li deu m\u00edlia h\u00f2mens d\u2019armes. De la cinquena fon capit\u00e0 lo vezcomte de Branches, e don\u00e0-li deu m\u00edlia h\u00f2mens d\u2019armes. De la sisena fon capit\u00e0 lo rey Scariano, e port\u00e0 quinze m\u00edlia h\u00f2mens d\u2019armes. De la setena e derrera fon capit\u00e0 Tirant, per \u00e7o com era del socors, e mes-hi<\/a> XX m\u00edlia h\u00f2mens d\u2019armes. E ax\u00ed ordenadament stigueren tots aparellats, sperant quant vendrien los moros per dar la batalla.<\/p>\n

E ax\u00ed mateix Tirant feu<\/a> ordenar totes les capitanies de la gent de peu e feu<\/a> posar cascuna capitania a la part que devia ferir. E stant ax\u00ed sperant quant los moros vendrien, Tirant feu<\/a> a la gent d\u2019armes una semblant oraci\u00f3.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCLXXXVII<\/h2>\n

LA ORACI\u00d3 QUE TIRANT FEU<\/a> A LA SUA GENT D\u2019ARMES<\/p>\n

\u2013Aparellades stan les corones del tri\u00fcmpho nostre, fullades de llor en senyal de la certa vict\u00f2ria que de nostres enemichs s\u2019espera. Cavallers valerosos, armats primer de gran sfor\u00e7 en lo noble coratge, apr\u00e9s de armes tan ofensives que\u00b7n la vista sol de aquelles los enemichs aterren, quant deu \u00e9sser gran la alegria de tots nosaltres, puix ajustats per una matexa intenci\u00f3, ab hun mateix sfor\u00e7 e \u00e0nimo combatent, atengam la fi de aquella cosa per la qual lo morir no\u00b7s deu refusar Recordau, cavallers, los vostres passats y de vosaltres, per lo semblant, recordau actes maravellosos, e acabau de foragitar la temor de vostres pits si alguna n\u2019i atura, car sens dubte la divina Provid\u00e8ncia no u consent ni \u00e9s perm\u00e9s lo smayar a vostres nobles \u00e0nimos. \u00bfQu\u00e8 tenim de aquesta miserable vida sin\u00f3 lo temps que vivim? Aquell se despenga en semblants actes que m\u00e9s honorosos \u00e9sser no poden. En altra manera, engolfats en la mar de covardia, en negun port de honor arribaria nostra fama. Alsau, cavallers, vostres enteniments, pensant que combateu per la honor, m\u00e9s cara que cosa d\u2019esta vida. Apr\u00e9s, per los b\u00e9ns y prosperitats de nosaltres. Per la libertat, per la gl\u00f2ria y, lo millor, per la sant\u00edssima fe crestiana, la qual exal\u00e7a als qui la exalcen, defensa als qui la defenen y conserva als qui la mantenen en honor e pac\u00edfica vida. Donchs, sia-us feta larga aquesta chiqua nit ab lo desig e ardiment de ven\u00e7re los enemichs e exercitant les vostres persones en lo treball delit\u00f3s de les armes, perqu\u00e8 la cu\u00ff\u00e7or y fatiga que de aquelles nostres contraris senten a nosaltres poch delita.<\/p>\n

L\u2019endem\u00e0 per lo mat\u00ed los moros se levaren e ordenaren ses batalles y ses capitanies. E posaren primerament per capit\u00e0 lo rey de Tremic\u00e9n, qui era anim\u00f3s cavaller e valent\u00edssim capit\u00e0, e donaren-li X m\u00edlia ginets. Apr\u00e9s feren VII squadres, e en cascuna de aquelles posaren hun valent cavaller moro ab X m\u00edlia ginets casc\u00fa. La darrera batalla de socors regia lo rey Menador de P\u00e8rsia ab XX m\u00edlia combatents. E ax\u00ed cascuna de les parts ordenaren tota la gent de peu e feren ses capitanies e caps de centenars e de dehenes. Com los moros hagueren ordenades totes ses batalles fora de la ciutat en hun bell pla que y havia, e ax\u00ed ordenadament feren la via del camp de Tirant, la spia que Tirant tenia prop de la ciutat veu<\/a> que los moros anaven devers lo camp: cuyt\u00e0 per avisar-ne a Tirant. Com Tirant sab\u00e9 que los moros venien, ja tenia tota la sua cavalleria a cavall e en punt e tota la gent de peu en orde e, ax\u00ed ordenadament e ab gran \u00e0nimo, partiren del camp e feren la via dels moros, perqu\u00e8 no haguessen aquella honor que vinguessen al lur camp.<\/p>\n

Com les batalles foren prop, que\u00b7s veren, comen\u00e7aren d\u2019esclafir les trompetes e anafils e los crits foren tan grans de abdues les parts que paria que cel e terra se\u2019n degu\u00e9s entrar. Lavors, Tirant man\u00e0 a la primera batalla que fer\u00eds e lo bon capit\u00e0 moss\u00e9n Rocafort fer\u00ed ab la sua gent tan poderosament que a\u00e7\u00f2 era una admirable cosa de veure.<\/p>\n

E lo rey de Tremic\u00e9n, qui era capit\u00e0 de la primera batalla dels moros, fer\u00ed ax\u00ed mateix tan virtuosament que cavaller al m\u00f3n no poguera m\u00e9s fer, que tan bravament combatien als crestians que ja\u00b7ls tenien en ven\u00e7\u00f3. E lo rey de Tremic\u00e9n, qui donava de tan mortals colps que no era deg\u00fa qui a l\u2019encontre li gos\u00e0s star; e encontr\u00e0\u2019s ab lo capit\u00e0 Roquafort e don\u00e0-li tan gran colp de la spasa per lo cap que\u00b7l feu<\/a> caure del cavall, e pass\u00e0 avant. E los seus hagueren prou a fer de levar-lo e de pujar a cavall, tanta era la pressa que los moros los daven, car certament lo cavaller Rocafort fora<\/a> mort si no fos per lo socors de la segona batalla, que, com Tirant veu<\/a> que la sua gent anava a mal, feu<\/a> ferir Almed\u00edxer ab la sua gent. E feriren tan poderosament que los moros feren retraure hun gran tro\u00e7. Lavors fer\u00ed l\u2019altra squadra dels moros molt bravament. E v\u00e9reu rompre lan\u00e7es e derrocar cavallers e cavalls e jaure per terra molta gent morta, ax\u00ed dels crestians com dels moros, car verdaderament aquests dos reys, \u00e7o \u00e9s, lo rey de Tremic\u00e9n e de Fe\u00e7, eren molt valent\u00edssims cavallers e fe\u00ffen tantes armes que deg\u00fa no\u00b7ls gosava star davant, e mataren molts crestians.<\/p>\n

Lavors Tirant, qui veu<\/a> la batalla anar a mal, que aquests dos cavallers li destru\u00ffen la gent, feu<\/a> ferir totes les quatre squadres plegades, que no rest\u00e0 sin\u00f3 la sua. Feriren tan poderosament que, en poca hora, ans que los altres se fossen regoneguts, hagueren morta molta morisma. E lo rey Scariano s\u2019encontr\u00e0 ab lo rey de Fe\u00e7 e feriren-se tan bravament ab pits de cavall que les lan\u00e7es ja les havien rompudes, que los dos ne anaren per terra, e foren-se levats e ab les spases se combateren molt ferament, que semblaven dos leons. E com cascuna de les parts veren lur rey en terra, cuytaren-hi per soc\u00f3rrer-los, e v\u00e9reu all\u00ed una aspra batalla, hon hi mor\u00ed molta gent. Car aqu\u00ed\u00b7s trob\u00e0 lo senyor d\u2019Agramunt e lo marqu\u00e9s de Li\u00e7ana, qui eren valent\u00edssims cavallers e, a despit dels moros, pujaren lo rey Scariano a cavall e los moros se\u2019n portaren tanb\u00e9 lo rey de Fe\u00e7.<\/p>\n

E los moros, qui veren que la lur part anava a mal, feriren totes les squadres plegades. Lavors fer\u00ed Tirant tamb\u00e9 ab la sua gent. E v\u00e9reu la gran mescla e los grans crits que los moros fe\u00ffen, que no podien durar contra los crestians. E lo rey Menador de P\u00e8rsia, qui era entrat en la batalla com a ca rabi\u00f3s ab l\u2019aljuba d\u2019or molt luent e veu<\/a> a Tirant, dex\u00e0\u2019s anar devers ell e don\u00e0-li tan gran colp de la spasa sobre lo cap que per poch no\u00b7l lan\u00e7\u00e0 del cavall, que del cap li feu<\/a> dar al coll del cavall. E Tirant se fon dre\u00e7at e dix:<\/p>\n

\u2013Si no fos per mon bon elm tu m\u2019hagueres mort, mas jure per mon D\u00e9u que, si yo puch, jam\u00e9s no dar\u00e0s pus colp.<\/p>\n

Al\u00e7\u00e0 la spasa e don\u00e0-li tan gran coltellada al muscle dret que tot lo bra\u00e7 li lev\u00e0 en red\u00f3, e lo rey prestament caygu\u00e9 en terra mort. Los moros, qui veren lo rey de P\u00e8rsia mort, com a desesperats refor\u00e7aren la batalla molt bravament, que en poca hora veren la terra cuberta de cossos morts, car Tirant, ab la sua m\u00e0, fe\u00ffa morir tanta gent que no encontrava neg\u00fa que del primer colp no\u00b7l met\u00e9s per terra mort o aŀlesiat.<\/p>\n

E ax\u00ed, durant la batalla, fon sort que Tirant s\u2019encontr\u00e0 ab lo rey de Tremic\u00e9n e don\u00e0-li tan gran colp de la spasa sobre lo cap que plegat lo mes<\/a> per terra e, si no fos per lo bon bacinet que portava, mort fora<\/a> lo rey. Com fon en terra, Tirant pass\u00e0 avant. E los moros levaren lo rey e trobaren-lo encara viu: pujaren-lo en hun ginet ab hun moro a les anques e, corrent, feu<\/a> la via de la ciutat per restaurar la vida.<\/p>\n

Com molt hagu\u00e9 durat la batalla, los moros no pogueren tenir contra los crestians, ans for\u00e7adament se hagueren a posar en fuyta, car los crestians los eren molt soberchs. Com Tirant veu<\/a> que los moros fugien, dix:<\/p>\n

\u2013\u00a1Ara \u00e9s hora, valent\u00edssims cavallers, que la jornada \u00e9s nostra! \u00a1Muyren tots!<\/p>\n

E tothom se mes<\/a> a l\u2019encal\u00e7. E los moros cuytaven per recullir-se dins la ciutat, e tant no feren, que no pogueren de la mort \u00e9sser stalvis passats quaranta m\u00edlia moros aquella jornada. Com los qui eren restats foren recullits, Tirant feu<\/a> voltar tota sa gent perqu\u00e8 de la ciutat ab bombardes no\u00b7ls poguessen damnificar.<\/p>\n

Apr\u00e9s que la batalla fon finida, Tirant repleg\u00e0 tota sa gent. E levaren lo camp, en qu\u00e8 guanyaren molt, e tornaren a lurs tendes ab gran alegria, fahent laors e gr\u00e0cies a nostre senyor D\u00e9u de la vict\u00f2ria que\u00b7ls havia donada. E feren bones guaytes de nit e de dia, per \u00e7o que los de la ciutat no\u00b7ls vinguessen damunt descuydats e, d\u2019altra part, tenien sment als de la ciutat que deg\u00fa no pogu\u00e9s exir que no fos vist. E los de la ciutat tenien barreres defora de la ciutat e, aqu\u00ed, ells fe\u00ffen tots dies de grans cavalleries. E Tirant feu<\/a> bastir molts ginys e asitiar moltes bombardes grosses qui tiraven cont\u00ednuament a la ciutat.<\/p>\n

E de continent que Tirant hagu\u00e9 ven\u00e7uda la batalla, feu<\/a> armar una galera al port de One e pos\u00e0-y per capit\u00e0 hun cavaller, lo qual havia nom Sp\u00e8rsius, qui era natural de Tremic\u00e9n e era bon cresti\u00e0 e home molt diligent e de grans negocis, al qual Tirant don\u00e0 c\u00e0rrech que an\u00e0s an J\u00e8nova, en Ven\u00e8cia, en Pisa, e\u00b7n Mallorqua \u2014qui en aquell temps era cap de mercaderia\u2014 e que noliej\u00e0s tantes naus, galeres e lenys e tota manera de fustes qui poguessen portar molta gent e que\u00b7ls promet\u00e9s sou per a hun any e que de continent los tramet\u00e9s al port de Contestina, qui \u00e9s en lo regne de T\u00fani\u00e7. E prestament lo dit Sp\u00e8rsius, ben informat de tot lo que tenia de fer e negociar, se recull\u00ed e feu<\/a> son viatge.<\/p>\n

Ac\u00ed se lexa lo libre de recitar de Tirant los singulars actes que los del seu camp fe\u00ffen tots dies ab los de la ciutat, e torna a recitar de l\u2019embaxador Melchisedech, que Tirant trametia a Contestinoble.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCLXXXVIII<\/h2>\n

COM L\u2019EMBAXADOR DE TIRANT ARRIB\u00c0 A CONTESTINOBLE<\/p>\n

Essent partit l\u2019embaxador Melchisedech de la Barberia, hagu\u00e9 lo temps tan pr\u00f2sper e favorable que en breus dies arrib\u00e0 en Contestinoble. Com la nau fon en lo port surta, digueren-ho a l\u2019emperador e ell prestament hi tram\u00e9s hun cavaller per saber quina nau era aquella ni qu\u00e8 portava, ne per quins afers era all\u00ed venguda. Lo cavaller an\u00e0 al port e, entrat dins la nau, parl\u00e0 ab l\u2019embaxador e, ben informat, ell se\u2019n torn\u00e0 al palau hon l\u2019emperador era e feu-li<\/a> sa relaci\u00f3 molt diligentment, dient-li com aquesta nau venia de la Barberia, la qual trametia Tirant, carregada de forment, a sa magestat, y com hi venia hun cavaller per embaxador, lo qual li trametia Tirant. Com l\u2019emperador hoh\u00ed aquesta nova, fon molt aconsolat per la molta necessitat en qu\u00e8 posats eren, e feu<\/a> laors e gr\u00e0cies a nostre senyor D\u00e9u com no l\u2019havia oblidat. E de continent l\u2019emperador man\u00e0 a tots los cavallers de la sua cort e a tots los officials e regidors de la ciutat que anassen acompanyar a l\u2019embaxador que Tirant trametia. E prestament anaren tots al port e feren-lo exir de la nau.<\/p>\n

L\u2019embaxador ixqu\u00e9 molt ben abillat ab roba de brocat sobre brocat, forrada de marts gibilins, e gip\u00f3 de brocat, e ab una grossa cadena d\u2019or al coll, acompanyat de molt bona gent que portava, tots molt ben abillats. E com foren exits en terra, foren rebuts per los cavallers de l\u2019emperador. E feren molta honor a l\u2019embaxador per lo desig gran que tenien que Tirant vingu\u00e9s. E ax\u00ed, tots ensemps, lo portaren davant l\u2019emperador e la emperadriu, qui era en la cambra ab l\u2019emperador. L\u2019embaxador feu<\/a> sa rever\u00e8ncia a l\u2019emperador e bes\u00e0-li lo peu e la m\u00e0, e ax\u00ed mateix la m\u00e0 a la emperadriu, e ells lo reberen ab cara molt afable, mostrant haver molt gran plaer de la sua venguda. E l\u2019embaxador Melchisedech don\u00e0 la letra de crehen\u00e7a a l\u2019emperador, lo qual la don\u00e0 al seu secretari per legir. Era del tenor seg\u00fcent.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCLXXXIX<\/h2>\n

LETRA DE CREHEN\u00c7A QUE TRAM\u00c9S TIRANT A L\u2019EMPERADOR<\/p>\n

\u00abSacra magestat: l\u2019embaxador qui la present porta suplir\u00e0 a la breu scriptura mia. Sia plasent a la vostra altesa donar fe e crehen\u00e7a a aquell, com de a\u00e7\u00f2 sia digne, essent cavaller de molta honor, sperimentat, de no menys virtut e fama.<\/p>\n

\u00bbE lesta la letra, l\u2019emperador feu<\/a> donar bona posada a l\u2019embaxador e li tram\u00e9s tot lo que necessari hagu\u00e9, e man\u00e0 que fos ben servit. E l\u2019endem\u00e0, l\u2019emperador feu<\/a> ajustar tot son consell e tots los regidors e ciutadans honrats de la ciutat e, en la gran sala del palau, ell los feu<\/a> tots ajustar. E com tots foren aqu\u00ed, l\u2019emperador tram\u00e9s per l\u2019embaxador, lo qual vench molt altament abillat, e ab altra manera de robes de brocat de altra color, forrat d\u2019erminis e ab hun collar d\u2019espatles, d\u2019or, molt ample, ab singulars smalts. Aquest embaxador era home de gran eloq\u00fc\u00e8ncia, molt savi, e sabia parlar de tots los lenguatges. Com fon davant l\u2019emperador, feu<\/a> sa rever\u00e8ncia e l\u2019emperador man\u00e0 que sigu\u00e9s davant ell perqu\u00e8\u00b7l pogu\u00e9s millor hoyr. E posat scilenci en lo consell, l\u2019emperador man\u00e0 a l\u2019embaxador que splic\u00e0s sa embaxada. E aquell lev\u00e0\u2019s e feu<\/a> sa rever\u00e8ncia. E pres-se a dir forma de semblants paraules.\u00bb<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCXC<\/h2>\n

COM L\u2019EMBAXADOR DE TIRANT SPLIC\u00c0 LA SUA EMBAXADA<\/p>\n

\u2013Senyor molt seren\u00edssim: b\u00e9 deu \u00e9sser en recort la magestat vostra com Tirant se era mes<\/a> e recullit en les galeres, ab lic\u00e8ncia de vostra altesa, per anar al camp per liberar los cavallers que lo sold\u00e0 e lo Gran Turch tenen presos, e com fortuna no fon contenta que\u00b7s compl\u00eds lo desig de la magestat vostra e de Tirant. E apr\u00e9s veu<\/a> vostra altesa com les galeres se hagueren a partir ans d\u2019ora per la gran tempesta e fortuna que en la mar havia. E ab aquella gran fortuna corregueren sis dies e sis nits, an tal manera que totes les galeres se separaren les unes de les altres e perderen-se totes, sin\u00f3 la del capit\u00e0 Tirant, ax\u00ed com fon permissi\u00f3 divina que at\u00e9s a la costa de Barberia, \u00e7o \u00e9s, an la terra del rey de T\u00fani\u00e7, e don\u00e0 aqu\u00ed a trav\u00e9s, hon se perd\u00e9 la de m\u00e9s gent. Los que scaparen foren catius.<\/p>\n

Lo capit\u00e0 Tirant fon sort que fon pres per hun cavaller qui\u00b7s nomenava Capdillo-sobre-los-capdillos, embaxador del rey de Tremic\u00e9n, qui era vengut al rey de T\u00fani\u00e7 per embaxador. E anant ca\u00e7ant per lo cam\u00ed, trobaren a Tirant en una cova, e vehent la sua bell\u00edssima disposici\u00f3, feu-li<\/a> molt bona companyia e pres-lo en tanta amor que\u00b7l fe\u00ffa anar ab ell en la guerra que havia lo rey de Tremic\u00e9n ab lo rey Scariano. E per les grand\u00edssimes cavalleries de Tirant ell fon mes<\/a> en libertat e fon fet capit\u00e0, lo qual pres ab son bon enginy lo rey Scariano e feu-lo<\/a> fer cresti\u00e0, e fon company\u00f3 e jerm\u00e0 d\u2019armes ab ell. E Tirant ha-li dat per muller la filla del rey de Tremic\u00e9n e ha-la fet fer cresti\u00e0. E aquest rey Scariano \u00e9s ara rey de T\u00fani\u00e7 e de Tremic\u00e9n.<\/p>\n

E la magestat vostra deu saber com ha conquistada tota la Barberia, que no li restava a pendre, com yo part\u00ed, sin\u00f3 una ciutat; e apr\u00e9s que haur\u00e0 aquesta, de continent, senyor, t\u00e9 delliberat de venir ac\u00ed ab tot aquell poder que haver por\u00e0, car Tirant pot traure de la Barberia CCL m\u00edlia combatents, e d\u2019altra part amprar\u00e0 lo rey de Sic\u00edlia, que y vendr\u00e0 ab tot son poder. E ja fa fer gran provesi\u00f3 de naus per portar vitualles per soc\u00f3rrer a la magestat vostra, per qu\u00e8, senyor, suplich a la exceŀl\u00e8ncia vostra que li vullau perdonar com tant ha tardat lo socors, com no sia stada culpa sua, e que la altesa vostra se vulla confortar e alegrar, car ab la ajuda de la divina clem\u00e8ncia ell far\u00e0 tals actes que complir\u00e0 molt prestament lo que la magestat vostra ha tant desijat.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCXCI<\/h2>\n

COM L\u2019EMBAXADOR OBTINGU\u00c9 LIC\u00c8NCIA DE L\u2019EMPERADOR QUE POGU\u00c9S ANAR A FER REVER\u00c8NCIA A LA PRINCESSA<\/p>\n

Esplicada que fon la embaxada, l\u2019emperador ab tots los del consell foren molt admirats e aconsolats de la gran prosperitat de Tirant, com de catiu era pujat a senyor de tota la Barberia, e loaren molt la sua gran cavalleria e digueren que en tot l\u2019univers m\u00f3n no\u00b7s trobaria hun tal cavaller ab compliment de tantes virtuts e actes insignes. E foren molt confortats del gran dubte que tenien dels turchs.<\/p>\n

E fet tot a\u00e7\u00f2, l\u2019embaxador se agenoll\u00e0 davant l\u2019emperador e deman\u00e0-li lic\u00e8ncia que pogu\u00e9s anar a fer rever\u00e8ncia a la princessa. E l\u2019emperador dix que era content. E man\u00e0 a Yp\u00f2lit que an\u00e0s ab ell al monestir hon stava la princessa, la qual, de dolor que tenia de Tirant com jam\u00e9s ne havia sabut nova si era mort o viu, se era mesa en hun monestir de senta Clara, de la observan\u00e7a. No que hagu\u00e9s pres lo \u00e0bit, mas tota vestida de burell, tenint la regla de les altres monges.<\/p>\n

Com l\u2019embaxador e Yp\u00f2lit foren a la porta del monestir, demanaren de la princessa. Anaren-lo-y a dir de continent com hun embaxador de Tirant era vengut, e que era viu. Lev\u00e0\u2019s lo vel que portava davant la cara e prestament an\u00e0 a la porta. E l\u2019embaxador li feu<\/a> molt gran rever\u00e8ncia e li bes\u00e0 la m\u00e0, e la princessa lo abra\u00e7\u00e0 e li feu<\/a> molt gran festa. E tanta fon la alegria que hagu\u00e9 de la venguda de l\u2019embaxador que li vingueren los ulls en aygua e estigu\u00e9 per bon spay que no pogu\u00e9 parlar.<\/p>\n

E com la princessa fon tornada en son recort, deman\u00e0 a l\u2019embaxador del stament de Tirant. L\u2019embaxador li resp\u00f2s com se recomanava en gr\u00e0cia e merc\u00e9 de sa altesa e que era ben sa e molt desij\u00f3s de veure sa magestat.<\/p>\n

\u2013E tramet-vos aquesta letra.<\/p>\n

E la princessa pres la letra e leg\u00ed-la, que contenia paraules de semblant stil.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCXCII<\/h2>\n

LETRA TRAMESA PER TIRANT A LA PRINCESSA<\/p>\n

\u00abAbs\u00e8ncia, enemiga de enamorats pensaments, \u00e9s aquella qui, entre tants enemichs meus, major combat s\u2019estudia donar-me. Apr\u00e9s que de vostra altesa perd\u00ed la desijada vista, tantes advercitats lo vostre Tirant ha trobades que \u00e9s impossible alre que vostres cont\u00ednues oracions hajen sostengut la mia desaventurada persona. Y per \u00e7o, regraciant a v\u00f3s lo que de honor e prosperitat he at\u00e9s, no merexedor, mas per vostres m\u00e8rits, com a cosa que\u00b7m ve de v\u00f3s ho stime, malaynt la fortuna per desenculpar a mi, si per \u00e9sser absent vos he feta offensa, ab tot que ab sobergues tribulacions, de nit e de dia present al meu enteniment, no us dexava, ni alre que\u00b7l vostre nom podia pronunciar la mia lengua. Quants dubtosos perills circuhien la mia combatuda vista D\u2019on, restant vencedor, sol ven\u00e7ut de vostra benvolen\u00e7a \u00e9s la present scusadora, que les altres ans de aquesta no us s\u00f3n scrites perqu\u00e8 jam\u00e9s libertat me ha consentit fer lo que devia; mas no desconfie que les vostres justes preg\u00e0ries, per los meus limitats desigs, seran satisfet<e>s<\/sup><\/a> segons lo vostre molt valer ho merita.\u00bb<\/p>\n

Apr\u00e9s que la princessa hagu\u00e9 lesta la letra, fon molt aconsolada de les rahons de aquella e interrog\u00e0 a l\u2019embaxador en quin punt stava Tirant de la conquesta de la Barberia. E aquest recit\u00e0-li largament tota la embaxada en la forma des\u00fas dita davant l\u2019emperador.<\/p>\n

Com la princessa hagu\u00e9 ho\u00ffda l\u2019ambaxada recitar, fon posada en gran admiraci\u00f3 de les coses que havia ho\u00ffdes referir de Tirant e de les sues singulars cavalleries, crehent fermament que, sin\u00f3 aquest, no era bastant a reparar l\u2019Imperi Grech e traure\u2019ls de tanta impressi\u00f3 e congoxa com tenien y speravan haver. E com fon certa que prestament havia de venir, fon-ne molt aconsolada. E deman\u00e0 a l\u2019embaxador que li digu\u00e9s qu\u00e8 era de Plaerdemavida, si era morta o viva, e aquest li recit\u00e0 largament tota la sua ventura. E dix-li com era viva, e com era muller del senyor d\u2019Agramunt, e com Tirant li havia feta molt grand\u00edssima honor, e com li havia prom\u00e9s de fer-la coronar reyna.<\/p>\n

E a\u00e7\u00f2 fon molt plasent a la princessa, e dix que Tirant no podia fer sin\u00f3 segons qui era, car les virtuts sues eren tantes que en lo m\u00f3n no tenia par. E m\u00e9s, li dix com Plaerdemavida era stada cativa de sa muller e com, a preg\u00e0ries de Plaerdemavida, Tirant havia perdonat a sa muller e a tots los habitadors de la ciutat de Mont\u00e0gata, qui era sua, per \u00e7o com lo senyor d\u2019Agramunt los volia tots tallar a peces; per qu\u00e8 ella, ab son bon enginy e gran discreci\u00f3, los restaur\u00e0.<\/p>\n

E havent finit son parlament, l\u2019embaxador pres comiat de la princessa e an\u00e0-se\u2019n a la sua posada.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCXCIII<\/h2>\n

COM L\u2019EMBAXADOR DE TIRANT SE\u2019N TORN\u00c0 AB LA RESPOSTA DE L\u2019EMPERADOR<\/p>\n

Apr\u00e9s pochs dies que l\u2019embaxador hagu\u00e9 splicada l\u2019ambaxada, l\u2019emperador delliber\u00e0 que prestament deliur\u00e0s l\u2019embaxador de Tirant. E feu<\/a> fer resposta a la letra e embaxada de Tirant, narrant a la dita letra largament lo punt e la disposici\u00f3 en qu\u00e8 stava, e tot lo seu imperi.<\/p>\n

E feu-se<\/a> venir l\u2019embaxador davant e don\u00e0-li la letra, e apr\u00e9s lo preg\u00e0 molt afectadament que ell volgu\u00e9s molt sovint solicitar a Tirant que fos en recort d\u2019ell, e que hagu\u00e9s compassi\u00f3 de la sua senectut e de tants pobles qui staven en perill de renegar la fe de Jhesucrist, e de tantes dones e donzelles qui s\u2019esperaven \u00e9sser desonrades si donchs lo divinal auxili e lo seu no havien. E molt ben instru\u00eft l\u2019embaxador per la imperial magestat, lic\u00e8ncia pres d\u2019ell besant-li lo peu e la m\u00e0, e per semblant de la emperadriu.<\/p>\n

Apr\u00e9s, l\u2019embaxador an\u00e0 al monestir hon era la princessa e dix-li com tenia lic\u00e8ncia de la magestat de l\u2019emperador e venia a sa altesa si li plahia manar alguna cosa. Resp\u00f2s la princessa e dix que tenia molt singular plaer de la sua presta partida, car confiava tant de la sua bondat e gentilea que faria son poder de fer venir prestament a Tirant per liberar-los de la gran necessitat e perill en qu\u00e8 staven. E preg\u00e0\u2019l molt que a\u00e7\u00f2 fes ab summa dilig\u00e8ncia, com per art de cavalleria hi fos obligat. E don\u00e0-li la letra que trametia a Tirant.<\/p>\n

E finit lo parlament, l\u2019embaxador bes\u00e0 la m\u00e0 a la princessa e pres son comiat, e la princessa lo abra\u00e7\u00e0 e li feu<\/a> molta honor. E molt ben certificat l\u2019embaxador de totes les coses de qu\u00e8 Tirant li havia dat c\u00e0rrech, recull\u00ed\u2019s en la nau e feu<\/a> dar vela per complir son viatge.<\/p>\n

Ac\u00ed\u00b7s lexa lo libre parlar de l\u2019emperador e torna a Tirant.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCXCIIII<\/h2>\n

COM TIRANT PRES LA CIUTAT DE CARAM\u00c9N PER FOR\u00c7A D\u2019ARMES<\/p>\n

Apr\u00e9s que Tirant hagu\u00e9 tram\u00e9s l\u2019embaxador Melchisedech en Contestinoble, ell treball\u00e0 ab continu studi com poria pendre la ciutat que tenia assetjada, per qu\u00e8 tots dies fe\u00ffa tirar ab trabuchs e ab bombardes grosses a la muralla, e tant com ne derrocava, tan prestament los de dins ho havien adobat. E don\u00e0 molts e diversos combats de nit e de dia e per res no la podia entrar, car los reys qui eren dins la ciutat eren molt savis e valent\u00edssims e molt pr\u00e0tichs en la guerra. E tenien molt bona cavalleria, car cont\u00ednuament, a tantes hores com volien, los exien defora a guerrejar e havien de grans scaramuces, que y morien molts de una part y d\u2019altra. Emper\u00f2 ells no gosaven exir a batalla ab Tirant, per \u00e7o com Tirant tenia al doble m\u00e9s gent de cavall e de peu que ells no fe\u00ffen. E tingueren-se ax\u00ed per spay de hun any.<\/p>\n

Segu\u00ed\u2019s que hun dia Tirant ajust\u00e0 consell de cavallers e fon-hi lo rey Scariano, lo senyor d\u2019Agramunt e molts altres capitans e cavallers. Comen\u00e7\u00e0 a parlar Tirant e dix:<\/p>\n

\u2013Senyors e germans meus, gran vergonya \u00e9s a nosaltres e mostram gran flaquea, que hun any ha que tenim assetjada aquesta ciutat, que no la havem poguda pendre, per qu\u00e8 so<\/a> de parer que tots devam morir o pendre-la.<\/p>\n

E tots foren de aquell acort, car Tirant ne tenia molta malenconia per com desijava haver finida la conquesta perqu\u00e8 pogu\u00e9s anar a soc\u00f3rrer l\u2019emperador e a la sua princessa. E de a\u00e7\u00f2 era causa Plaerdemavida, qui cont\u00ednuament lo atribulava e li dava pena inculpant-lo de poca amor que portava a la princessa. Per qu\u00e8 Tirant, en aquest temps, durant lo siti, feu<\/a> fer una mina molt secretament, e per tant com la ciutat aquella era edificada sobre roques \u2014si b\u00e9 stigu\u00e9s en terra plana\u2014, hagueren molt gran treball de cavar-la. E per aquesta rah\u00f3 tard\u00e0 tant de pendre-la. Acabada que fon la mina, Tirant tri\u00e0 mil h\u00f2mens d\u2019armes, los millors qui foren en lo camp, e feu-ne<\/a> capit\u00e0 moss\u00e9n Roquafort per \u00e7o com era molt bon cavaller e anim\u00f3s e molt destre en totes coses. E depart\u00ed la gent del camp en X parts, e en cascuna part feu<\/a> son capit\u00e0.<\/p>\n

Ordenades que foren totes les batalles, Tirant man\u00e0 que una hora ans del dia donassen lo combat a deu parts de la ciutat. E ax\u00ed fon fet. Per qu\u00e8 ells donaren son combat e arboraren scales per la muralla; e los de dins se defenien molt bravament, que mataven molta gent dels crestians. E durant ax\u00ed la batalla, lo capit\u00e0 Roquafort entr\u00e0 en la mina ab los mil h\u00f2mens d\u2019armes, que no foren sentits, e cuytaren a hun portal qui era molt prop de all\u00ed hon eren exits, e obriren les portes. E Tirant stava en aquell portal ab la sua batalla, que combatia. Com veu<\/a> lo portal ubert, entr\u00e0 prestament ab tota la sua gent dins la ciutat. E los mil h\u00f2mens cuytaren a l\u2019altre portal e obriren les portes, e entr\u00e0 lo rey Scariano ab la sua gent. E aqu\u00ed foren los crits molt grans dins la ciutat. E los mil h\u00f2mens cuytaren a l\u2019altre portal e obriren-lo, e entr\u00e0 la gent dins. La gran mescla fon de aquells de la ciutat ab los del camp. Los dos reys pujaren a cavall ab molts altres cavallers e mesclaren-se ab los altres. Los mil h\u00f2mens d\u2019armes anaren ax\u00ed de portal en portal fins que totes les batalles foren dins la ciutat.<\/p>\n

Lo anim\u00f3s rey de Tremic\u00e9n, mirant la sua gent qui anava a total destrucci\u00f3, com a desesperat corria en aquella part hon los crestians destrohien lurs enemichs, no per soc\u00f3rrer, mas perqu\u00e8 morint de tal strem de mis\u00e8ria e tribulaci\u00f3 fos fet deliure, ferint aquells dels quals pus cruel la mort devia pendre. E ax\u00ed, molt voluntari, no pas fugitiu, fon pres per lo gran cavaller Almed\u00edxer, del cap del qual levada la corona, orn\u00e0 la punta de la sua spasa. No cessaren per a\u00e7\u00f2 los moros procehir dins la ciutat lurs armes contra aquells dels quals ans la mort que la vida rebre stimaven, puix de vencedors los era fugida la speran\u00e7a. E ax\u00ed, no per defendre\u2019s, mas per ofendre quant podien y perqu\u00e8 finint no fin\u00eds lur nomenada, com a feroces leons batallant los restava de cavallers la man dreta armada; per lo doble \u00e0nimo dels quals, no sens dubte, moriren molts crestians, e no menys nafrats per semblant causa.<\/p>\n

Com desbaratades per los carrers de la ciutat les squadres de Tirant correguessen, de les torres e terrats, ab canteres, reberen gran offensa. Lo cavaller Roquafort fon pujat en una torre per una part del mur qui derroquada stava per los passats combats, lo qual pos\u00e0 bandera del rey Scariano mijanada en armes del victori\u00f3s capit\u00e0 Tirant, la qual vista per lo rey de Fe\u00e7 acompanyat de molts, animosament vench per defendre la sua vista de tant improperi. E ax\u00ed, pujant per la matexa part, volent ab sa gent levar la novella bandera, fon per lo marqu\u00e9s de Li\u00e7ana derrocat de la torre. E ax\u00ed fin\u00ed lo dit rey de Fe\u00e7 la sua trista vida, a la mort del qual se segu\u00ed hun tan gran crit dels moros qui presents eren que, ajustats molts dels altres en aquella matexa part, desordenadament e poderosa feren armes, volent quasi honrar o venjar la real offensa.<\/p>\n

Mas no tard\u00e0 Tirant, ab lo rey Scariano, acompanyats de soberga companyia, ferir enmig la comfusa morisma, matant sens alguna merc\u00e9 aquells dels quals fins al derrer may les armes cessaren.<\/p>\n

Lo vezcomte de Branxes, no fatigat per la vict\u00f2ria ni per apartar-se de perills, mas per fornir les forces de la ciutat presa, dex\u00e0 aquesta cruel e vencedora brega, e seguint-lo alguns, ab lur discreta deliberaci\u00f3 prengueren les torres e cases forts de tota la ciutat, compartint-se per aquelles, fent grans alimares desplegant penons e banderes de diverses crestianes invencions e armes, no cessant ab alta veu cridar: Vixqua lo fam\u00f3s capit\u00e0 e vixqua la ventur\u00f3s rey E vixquen los nobles coratges e vixqua e aumente la crestiandat qui a honor e laor de D\u00e9u, exal\u00e7ant la sancta fe, maravellossament prosperant vencedors se demostren.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCXCV<\/h2>\n

COM L\u2019EMBAXADOR QUE TIRANT HAVIA TRAM\u00c9S A CONTESTINOBLE SE PRESENT\u00c0 DAVANT TIRANT<\/p>\n

Com Tirant hagu\u00e9 presa la ciutat e morts tots los reys qui contraris li eren, fon lo m\u00e9s content home del m\u00f3n, pensant com havia dada fi al que tant havia desijat, e estant en aquella grand\u00edssima contentaci\u00f3, retent laors e gr\u00e0cies a nostre senyor D\u00e9u de la gran vict\u00f2ria que havia obtesa e com lo havia liberat de tants perills; e pos\u00e0 en orde la ciutat e tots los del camp reculliren-se dins. E staven aqu\u00ed ab gran plaer e delit molt abundosos de totes coses, per tant com la ciutat era molt gran e ben fornida de viures. E tots los castells, lochs e viles entorn la ciutat portaren les claus a Tirant e cridaren-li merc\u00e9, com tots eren prests de fer-se crestians e fer tot lo que ell man\u00e0s. E ell los recept\u00e0 ab gran amor e benignitat; e feu<\/a> fer crestians tots aquells qui de bona voluntat se volgueren batejar e don\u00e0\u2019ls moltes libertats e franqueses. E tots generalment amaven a Tirant per la molta humanitat que li ve\u00ffen possehir.<\/p>\n

E stant en aquest delit e rep\u00f2s, Tirant hagu\u00e9 nova com l\u2019embaxador que tram\u00e9s havia a Contestinoble era arribat al port de la Stora ab bon salvament, de la qual nova Tirant fon molt alegre. E a pochs dies ell apleg\u00e0 a la ciutat hon Tirant era, lo qual ell reb\u00e9 ab molta alegria. E feta sa rever\u00e8ncia, don\u00e0-li la letra que l\u2019emperador li trametia e de continent Tirant la leg\u00ed. E contenia lo que\u00b7s segueix.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCXCVI<\/h2>\n

LETRA QUE TRAM\u00c9S L\u2019EMPERADOR DE CONTESTINOBLE A TIRANT<\/p>\n

\u00abNo \u00e9s poca la admiraci\u00f3 e dubtosa temor que, fins la certenitat sabuda per vostra gloriosa e alegra embaxada, lo nostre trist cor ha tengut circu\u00eft, dre\u00e7ant pus tost lo pensament als infortunis e dans de vostra gran cavalleria que als mals e p\u00e8rdues nostres e de aquesta terra nostra, remuda o remedora per la magnanimitat de vostre coratge. La abs\u00e8ncia vostra \u00e9s stada guiatge segur als enemichs, e la mort qui sdevenir-vos podia era passatge segur que prestament en la eterna vida nos trespostava. Mas no ha plagut a la divina provid\u00e8ncia tan gran dan permetre, encara que per los nostres peccats los evidents perills no s\u2019amansen, perdent de cada dia y enrequint-se los turchs del que sols pertany a nostre imperi, essent ja desmenu\u00efda la nostra exceŀlent corona a senyorejar sols la ciutat de Contestinoble e la ciutat de Pera y alguns pochs castells, qui per \u00e9sser de\u00e7\u00e0 lo riu del pont de Pera stalvis resten. Mas \u00e9s tan gran la stretura de provisi\u00f3 y la del siti de nostres enemichs, que sens dubte som breument peridors si la miseric\u00f2rdia de D\u00e9u a nostra vista la pres\u00e8ncia vostra no\u00b7ns porta, en qui resta nostra perduda speran\u00e7a.<\/p>\n

\u00bbLarga cosa seria recitar la molta gent y stimada que \u00e9s perduda y la que resta de fort smay mig ven\u00e7uda, alegrant-se almenys de \u00e9sser catius lo restant de lur trista vida en poder de infels, per los quals a confondre, los nostres morts venjar, ab los vius restaurant vivificar, suplicam a v\u00f3s, gran capit\u00e0 de D\u00e9u y nostre, com a fill, quant a la amor e honor en qu\u00e8 sou cont\u00ednuament vos desijam, que en rever\u00e8ncia de Jhesucrist crucificat vullau recordar la nostra pressura grand\u00edssima e trist\u00edcia, ensemps ab la de nostra car\u00edssima filla, de la boca de la qual y de tot lo poble, lo nom de Tirant nunca se aparta, com apr\u00e9s D\u00e9u, no tingam major speran\u00e7a. Per la qual rah\u00f3, com a molt enujats o torbats per tanta causa, no sabem qu\u00e8 reduir a vostra mem\u00f2ria per inclinar aquella a fer-vos prest venir. Lo cativeri de molts parents e amichs vostres crida la vostra presta venguda. E altres que per soc\u00f3rrer, tramesos per lo mestre de Rodes y del rey de Sic\u00edlia eren ac\u00ed venguts, dels quals, essent ja catius, la libertat, si s\u2019atenyia, seria grand\u00edssima alegria. La \u00c0frica, ja tota subjugada, consentir\u00e0 que v\u00f3s, subjugador, pugau recobrar aquest perdut imperi, car no \u00e9s menor empresa la speri\u00e8ncia feta, de aquesta necess\u00e0riament fahedora; e per a v\u00f3s, conquistar lo m\u00f3n \u00e9s chiqua paraula per lo gran effecte de vostres obres. Lo Gran Turch tremola e lo sold\u00e0 temoreja que Tirant encara sia sobre la terra. Donchs, enseguint lo vostre natural, no cesseu venir, si la amor que mostrau en vostres pits reposa.\u00bb<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCXCVII<\/h2>\n

LA RELACI\u00d3 QUE FEU<\/a> L\u2019EMBAXADOR A TIRANT<\/p>\n

Com Tirant hagu\u00e9 lesta la letra de l\u2019emperador, hagu\u00e9 molt grand\u00edssima compassi\u00f3 d\u2019ell. Los ulls li vengueren en aygua com pens\u00e0 en la fort congoxa en qu\u00e8 stava; e record\u00e0-li del duch de Maced\u00f2nia, e dels altres parents seus e amichs qui per causa sua staven detenguts, catius en poder de infels, e que altra speran\u00e7a no tenien de exir-ne jam\u00e9s sin\u00f3 per ell. E com pens\u00e0, m\u00e9s, tot lo que havia conquistat en lo Imperi Grech en tot lo temps que y era stat, que en fort breu temps era stat perdut, e molt m\u00e9s encara.<\/p>\n

E deman\u00e0 molt largament a l\u2019embaxador del que havia vist e aquest lo y recit\u00e0 tot. E, m\u00e9s, li deman\u00e0 de la senyora princessa com stava, e ell li recit\u00e0 com la havia trobada en hun monestir de senta Clara, que per la sua abs\u00e8ncia se era dada al servey de D\u00e9u, e com stava cont\u00ednuament ab lo vel davant la cara, en sant\u00edssima vida, e com lo reb\u00e9 ab gran alegria.<\/p>\n

\u2013E com me deman\u00e0 de tot lo vostre stat e de la prosperitat en qu\u00e8 vostra senyoria stava. E preg\u00e0\u2019m molt que us suplic\u00e0s, una e diverses voltes, que la merc\u00e9 vostra no la hagu\u00e9s per oblidada, e majorment ara que staven en perill de \u00e9sser presos e subjugats per los moros. E si jam\u00e9s havia enujada la senyoria vostra, que us demanava merc\u00e9 que en tal cars no lo y volgu\u00e9sseu mostrar, que, ax\u00ed com \u00e9reu piad\u00f3s e misericordi\u00f3s als enemichs, que a ella, que era vostra, volgu\u00e9sseu usar segons hav\u00edeu acostumat, car lo contrari no podia creure de v\u00f3s, per b\u00e9 ella no us ho merexqu\u00e9s, mas que dev\u00edeu pensar que era la vostra pr\u00f2pia carn a qui no podeu fallir. E si a\u00e7\u00f2 fe\u00ffa prestament la senyoria vostra, que ella e totes les coses sues vos obeirien com a senyor.<\/p>\n

E moltes altres rahons que li dix que lo libre no u recita. E l\u2019embaxador don\u00e0-li la letra que la princessa li trametia, la qual pres Tirant e leg\u00ed-la, manifestant-li forma de semblants paraules.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCXCVIII<\/h2>\n

LETRA TRAMESA PER LA PRINCESSA A TIRANT LO BLANCH<\/p>\n

\u00abInfinit goig e soberga alegria amolliren tant lo meu trist cor que fon impossible, apr\u00e9s de vista e ho\u00ffda vostra letra, resuscitadora de la mia vida, yo fos de mi mateixa. Per hun strem de consolaci\u00f3 torbat lo meu entendre, abundaren les l\u00e0gremes als ulls, tant que m\u00e9s trista que alegra me demostrava, e, per soc\u00f3rrer la mia laugera sanch al defalliment del cor, falliren de virtut los membres tots de la mia persona, restant a stima dels presents quasi defunta. Gran spay pass\u00e0 que per molts socorriments pogu\u00ed cobrar la primera for\u00e7a, scrivint-vos ara primer aquell sospir que lavors feu<\/a> testimoni de ma recobrada vida, apr\u00e9s del qual, fallint-me rahons per defensar <als><\/sup><\/a> miradors la causa de tal desastre, me fiu portar a hun retret del monestir en lo qual, per les erres<\/a> que us tinch fetes, penit\u00e8ncia no condigna reportava.<\/p>\n

\u00bbLo major descans, spay e delit que apr\u00e9s perduda vostra pres\u00e8ncia he at\u00e9s, fon aquest present de mes torbades paraules tornar a vostra merc\u00e9, de qui so<\/a> stada, so<\/a> e ser\u00e9 secreta cativa, regraciant-vos quant puch ni s\u00e9 los treballs que per mi haveu sofert, dels quals, no les mies indignes preg\u00e0ries, mas vostre mer\u00e9xer y \u00e0nimo, victoriosament vos han relevat. No \u00e9s de maleir, mas de exal\u00e7ar o loar la fortuna qui a la fi prosperitat reporta. Y bons s\u00f3n los mals qui benaventurada fi procuren. Lo menor b\u00e9 que v\u00f3s, glori\u00f3s Tirant, posse\u00efu \u00e9s lo meu nom, perqu\u00e8 de aquell no crech vos record\u00e0sseu sin\u00f3 com a ocasi\u00f3 de tants afanys com vostra letra recita. E si, donchs, amor o strem de benvolen\u00e7a \u00e9s ven\u00e7ut, vencedor vos subjuga.<\/p>\n

\u00bbYo us remet la culpa que de vostres falses openions en mi comen\u00e7a, ab aquesta sola condici\u00f3: que prestament la africana terra de vostra pres\u00e8ncia sia feta v\u00eddua, perqu\u00e8 aquesta deserta poblaci\u00f3, ensemps ab mi, siam fets abundosos de vostra desijada vista, reduint-vos a mem\u00f2ria la corona de l\u2019Imperi Grech, qui vostra s\u2019espera, la virginitat mia, per v\u00f3s tan desijada e ara perillosa per algun infel \u00e9sser robada, e yo, sposa vostra, cativa de semblants haja \u00e9sser detenguda. E no \u00e9s menys de recordar la molta honor que de l\u2019imperi teniu rebuda, de l\u2019emperador e de mi, per los quals restar\u00edeu difamat de ingratitut si diligentment no satisfe\u00fdeu quanta crestiandat spera \u00e9sser defesa de captivitat ab lo peu de vostres armes.<\/p>\n

\u00bb\u00a1Moguen-se, Tirant, les vostres entr\u00e0menes, car vostres s\u00f3n pietat e clem\u00e8ncia en les coses de honor e de amor! \u00a1Veniu a delliurar los qui en total perdici\u00f3 perillen renegar la fe de Jhesucrist! Lo valer\u00f3s cavaller Diafebus, duch de Maced\u00f2nia, e altres parents e amichs vostres no us sien en oblit, los quals per \u00e9sser venguts en ajuda vostra s\u00f3n en pres\u00f3 cruel detenguts. \u00a1No s\u00e9 qu\u00e8 diga, no s\u00e9 qu\u00e8 presente a la vostra vista! Los engans que a la ma pensa fins ara han detengut s\u00f3n stats mirar, besar e adorar algunes joyes e coses que vostres s\u00f3n stades, aconsolant-me ab aquelles. Apr\u00e9s, visitant les portes de la mia habitaci\u00f3, dient: \u201cA\u00e7\u00ed se\u00ffa lo meu Tirant. A\u00e7\u00ed reposava. A\u00e7\u00ed\u00b7m prengu\u00e9. Ac\u00ed\u00b7m bes\u00e0. A\u00e7\u00ed, en aquest lit, me tingu\u00e9 nua\u201d. E ax\u00ed, discorrent gran part de la nit e del dia remeyava part de mos acostumats treballs. Doncs, cessen ja aquestes contemplacions que molt poch me aprofiten, e vinga Tirant, qui ser\u00e0 vera consolaci\u00f3, fi, remey e descans dels meus mals e redempci\u00f3 del poble cresti\u00e0.\u00bb<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCXCIX<\/h2>\n

COM TIRANT S\u2019ESMORT\u00cd DE SOBTE DE AMOR E DOLOR<\/p>\n

Com Tirant hagu\u00e9 lesta la letra de la princessa, ell fon posat en tan gran agonia que s\u2019esmort\u00ed per la molta dolor e compassi\u00f3 que hagu\u00e9 de l\u2019emperador e de la sua princessa e de les lamentacions de aquella, car en aquell instant li fon presentat en lo conspecte seu los grans e amarchs infortunis en qu\u00e8 eren posats, e de la captivitat del duch de Maced\u00f2nia, cos\u00edn germ\u00e0 seu, e dels altres parents e amichs seus, per qu\u00e8 caygu\u00e9 en terra com a mort.<\/p>\n

La gran remor se mogu\u00e9 en lo palau per l\u2019esmortiment de Tirant. Plaerdemavida, que ho\u00ed a\u00e7\u00f2, cuyt\u00e0 fortment e trob\u00e0\u2019l que l\u2019havien posat en hun lit. E aquesta li lan\u00e7\u00e0 ayguar\u00f2s sobre la cara e pos\u00e0-li lo dit en la orella, tocant-li la nafra que y tenia, e Tirant obr\u00ed prestament los ulls e per bon spay no pogu\u00e9 parlar, per la molta amor e dolor que tenia ensemps, car en aquell punt los dos contraris feren conjuncci\u00f3 e feren aquell cars, car verdaderament ell amava la princessa de grand\u00edssima amor e no menys los parents e amichs. E com fon tornat en son recort, pres-se a dir semblant sclamaci\u00f3.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCC<\/h2>\n

SCLAMACI\u00d3 QUE FA TIRANT<\/p>\n

\u2013\u00a1O, vosaltres qui passau per la via de amor sentint afanys e tribulacions! \u00a1Ateneu e mirau si semblant dolor en vosaltres pot \u00e9sser de la que recite! Est\u00e0 lo meu trist cor nafrat de mortal ferida, lo metge e medecina del qual \u00e9s aquella que \u00e9s sobre totes les altres, no sols ara de mi absenta per larga dist\u00e0ncia, mas posada en grand\u00edssima tribulaci\u00f3 e perills evidents. La vida de aquella y la mia ensemps perillen. No ha bastat a fortuna separar-me de tanta gl\u00f2ria, mas encara, continuant lur mal costum, asajar combatre y envestigar lo refugi de ma vida.<\/p>\n

\u00a1O, emperador, lo qui yo com a D\u00e9u ame, honre e adore! \u00a1O, emperadriu, qui has portat en lo teu ventre lo fruyt de la mia vida! \u00a1O, princessa, ymatge en la qual la divina sci\u00e8ncia se representa! \u00a1O, ang\u00e8lica figura posse\u00efdora de ma libertat, habitaci\u00f3 excelssa en la qual lo meu rep\u00f2s se reposa! Tu eres sola remuneraci\u00f3 que\u00b7ls meus grans treballs anichilaves, \u00bfqui\u00b7t defensa en ma abs\u00e8ncia de oppressi\u00f3 e ang\u00fastia? E a tu, Tirant, \u00bfqui\u00b7t prestar\u00e0 laugeres ales ab les quals, volant, se pogu\u00e9s caminar hon la sua desconsolada \u00e0nima ymaginativament se rahona? Devallau, donchs, celestials n\u00favols Prenint lo meu fexuch cors, portau-me a finir ab aquella qui t\u00e9 la fi de ma vida. E vosaltres, inmortals d\u00e9us, los quals po\u00e8ticament acostumau \u00e9sser invocats, favoriu e ajudau, endre\u00e7au e donau cam\u00ed al meu despoblat entendre, per hon ma voluntat haja son desijat efecte.<\/p>\n

E a tu, Senyor, ab tota veritat creador e redemptor de humana natura, los genolls en terra, los ulls e mans als cels dre\u00e7ant, humilment invoque lo teu eternal e infinit poder detinga los enemichs de la tua gl\u00f2ria, fins a tant que, disponent la tua magestat, yo, servent teu, guiat per la tua acostumada miseric\u00f2rdia, socorregut de ta cont\u00ednua pot\u00e8ncia, lo teu nom invocant, puga soc\u00f3rrer l\u2019emperial stat e la crestiana uni\u00f3, a fi que, indigne, no merexedor de tanta gr\u00e0cia, ensemps ab los remuts per ta clem\u00e8ncia, puga regraciar y per obres perfetament donar a la tua santa paternitat lo fruyt que speres de nostres despullades \u00e0nimes.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCCI<\/h2>\n

COM TIRANT DON\u00c0 LO REGNE DE FE\u00c7 E DE BOGIA AL SENYOR D\u2019AGRAMUNT E A PLAERDEMAVIDA<\/p>\n

Com Tirant hagu\u00e9 finida sa lamentaci\u00f3, ell dix al rey Scariano que partissen d\u2019all\u00ed e que fessen la via de T\u00fani\u00e7 per haver en sa m\u00e0 lo regne de T\u00fani\u00e7. E ans que part\u00eds de aqu\u00ed, don\u00e0 lo regne de Fe\u00e7 e de Bogia al senyor d\u2019Agramunt e a Plaerdemavida. E apr\u00e9s feu<\/a> posar en orde tota la gent, e ab gran cavalleria ell feu<\/a> la via de la ciutat de T\u00fani\u00e7.<\/p>\n

E com los del regne de T\u00fani\u00e7 saberen que lo rey Scariano e lo capit\u00e0 Tirant venien ab tan gran poder, trameteren-li a dir com los suplicaven que no\u00b7ls volguessen fer dan neg\u00fa, car ells eren contents que, puix lur senyor era mort, de obeir-los per senyors e fet tot lo que ells manassen. E ells los receptaren de bona voluntat, e entraren en la ciutat de T\u00fani\u00e7 molt pac\u00edficament e ab grand\u00edssima honor que\u00b7ls fon feta. E Tirant feu<\/a> jurar al rey Scariano per senyor lur e totes les ciutats, viles e castells se donaren a ell.<\/p>\n

E stant ax\u00ed, ab aquell plaer, vench nova a Tirant com en lo port de Contestina havia arribades sis naus de genovesos molt grosses, per qu\u00e8 de continent hi tram\u00e9s Melchisedech e don\u00e0-li prou dobles, manant-li que carreg\u00e0s totes les sis naus de forment e que\u00b7ls pag\u00e0s lo n\u00f2lit e que les tramet\u00e9s de continent en Contestinoble.<\/p>\n

Part\u00ed Melchisedech e don\u00e0 prestament compliment al que Tirant li havia manat. E dins breus dies foren carregades e desempachades e feren vela per complir son bon viatge. Apr\u00e9s que Tirant hagu\u00e9 dat orde que les sis naus foren partides, que trametia en Contestinoble carregades de forment, a l\u2019emperador, per fornir la ciutat de Contestinoble, en aquest temps ell feu<\/a> pendre la possessi\u00f3 del regne de T\u00fani\u00e7 al rey Scariano e juraren-lo per rey e per senyor. E semblantment havia fet del regne de Tremic\u00e9n.<\/p>\n

E fetes totes aquestes coses, ell fon lo m\u00e9s content home del m\u00f3n. Lavors, ell ampr\u00e0 al rey Scariano que ab tot son poder ell volgu\u00e9s passar ab ell en Contestinoble per recobrar l\u2019Imperi Grech que lo sold\u00e0 e lo Gran Turch havien pres e ocupat. E aquest dix que era molt content de complir tot lo que li man\u00e0s e molt m\u00e9s avant.<\/p>\n

Ax\u00ed mateix, dix al senyor d\u2019Agramunt, rey de Fe\u00e7 e de Bogia, que an\u00e0s a sos regnes e que ajust\u00e0s tanta gent com pogu\u00e9s per anar ab ell. E aquest fon molt content, com ja tingu\u00e9s la possessi\u00f3 e senyoria, e part\u00ed de continent.<\/p>\n

Apr\u00e9s, lo rey Scariano scriv\u00ed letres per tot lo regne de Tremic\u00e9n e de T\u00fani\u00e7 a tots los capitans e cavallers que, a cert dia, que tots fossen a la ciutat de Contestina ab totes lurs armes e lo necessari per a la guerra, com ell los hagu\u00e9s mester. Per qu\u00e8, de continent que hagueren rebudes les letres, tots se meteren en punt lo mils que pogueren, e dins spay de tres mesos tots foren en la ciutat de Contestina. E foren los del regne de Tremic\u00e9n e de T\u00fani\u00e7 XLIIII m\u00edlia h\u00f2mens a cavall e C m\u00edlia de peu. Apr\u00e9s, vench lo rey de Fe\u00e7 e de Bogia, \u00e7o \u00e9s, lo senyor d\u2019Agramunt, ab XX m\u00edlia h\u00f2mens de cavall e ab L m\u00edlia de peu, tots molt b\u00e9 en orde.<\/p>\n

E en aquest instant que aquests se ajustaven, vench la galera del cavaller Sp\u00e8rcius ab moltes naus e galeres e lenys que havia noliejades, ax\u00ed de genovesos com d\u2019espanyols, de venecians e pisans. Emper\u00f2 encara ne restaven a venir moltes m\u00e9s. E lo dit Sp\u00e8rcius, exint de la galera, an\u00e0 a fer rever\u00e8ncia a Tirant e dix-li com tenia bon recapte de tot quant li havia dat c\u00e0rrech, car ell li havia noliejades CCC naus grosses e CC galeres e molts altres lenys de diverses maneres. E de a\u00e7\u00f2 fon Tirant molt alegre.<\/p>\n

De continent feu<\/a> fornir la galera. E dix a Sp\u00e8rcius que ell volia que an\u00e0s per embaxador al rey de Sic\u00edlia e aquest li dix que era molt content. E Tirant li don\u00e0 ses instruccions del que tenia de dir al rey de Sic\u00edlia. E lo cavaller Sp\u00e8rcius se recull\u00ed en la sua galera e feu<\/a> la via de Sic\u00edlia.<\/p>\n

Apr\u00e9s pochs dies que l\u2019embaxador fon partit, totes les fustes foren juntes al port de Contestina. E com Tirant veu<\/a> que tenia prou compliment de fustes e m\u00e9s que no n\u2019havia mester, ell se feu<\/a> venir tots los patrons e pag\u00e0\u2019ls a tots los n\u00f2lits per a hun any. E feu<\/a> carregar de continent trenta naus de forment e de vitualles en la costa de Barberia. E carregant-se les naus, ell feu<\/a> ajustar hun dia tota la gent d\u2019armes, ax\u00ed de cavall com de peu, e tot lo poble de la ciutat, e molta altra gent de la terra que y eren venguts per lur plaer, en hun bell pla que y havia davant la ciutat de Contestina. E aqu\u00ed havia fet fer Tirant hun gran cadafal molt alt e tota la gent podia star entorn. E Tirant e lo rey Scariano, e lo rey de Fe\u00e7 e molts altres barons e cavallers pujaren en lo cadafal fins que fon ple. Los altres stigueren baix. E posat scilenci a la gent, Tirant se pres a dir la oraci\u00f3 seg\u00fcent.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCCII<\/h2>\n

LA ORACI\u00d3 QUE FA TIRANT A LA GENT D\u2019ARMES<\/p>\n

\u2013St\u00e0 de continu dre\u00e7ada la proa del meu desig al perill\u00f3s port de honor, navegant per la tempestuosa mar de amor per la qual, no sols lo treballar, mas lo morir \u00e9s gl\u00f2ria tal, que en les penses dels mortals oblidar no\u00b7s lexa. Quant m\u00e9s vosaltres, potent\u00edssims reys, strenus cavallers e virtuos\u00edssim poble, qui ja per lur noble costum o naturalea sou obligats a semblants actes Levades les \u00e0ncores al delit\u00f3s navegar, per hon vostres corones e fama relluint dareu major la claror del vostre iŀlustre valer e linatge, ja ormejats de vostres moltes singulars speri\u00e8ncies, portareu per bandera la speran\u00e7a de certa sdevenidora vict\u00f2ria; perqu\u00e8 ni les vostres acostumades mans de ferir, poden sin\u00f3 ven\u00e7re, ni los vostres ulls, havent perduda la ferea de tan temerosos actes, se poden cansar. E ax\u00ed menys lo vostre gran coratge, semblant a roca de forts diamants, por\u00e0 consentir flaquejar ni girar les spatles. Sia-us, donchs, conort e confortem-nos fent tots hun mateix \u00e0nimo e voluntat, que semblants coses pr\u00f2spera fi, segur port e glori\u00f3s exal\u00e7ament prometen. \u00c9s la fi de mes paraules pregar, solicitar e amonestar tots vosaltres, lo b\u00e9 e honor de qui com a propi stime vullau atendre, e sovint pensar quanta necessitat aquest singular negoci nos presenta, presentant-vos lo perill de crestiandat, per la qual defendre y aumentar som tenguts. E quant infinit o sobir\u00e0 \u00e9s lo premi que se n\u2019adquereix, per lo reverent religi\u00f3s qui pre\u00ffcar-vos se aparella, manifestament e piadosa poreu entendre.<\/p>\n

E finida Tirant la oraci\u00f3, feu<\/a> pujar en una trona que hagueren posada sobre lo cadafal a hun frare de la Merc\u00e9, cathal\u00e0, natural de la ciutat de Leyda, lo qual havia nom frare Johan Ferrer, qui era aqu\u00ed legat per lo sant Pare e sabia molt b\u00e9 parlar la lengua morisca, qui a suplicaci\u00f3 de Tirant era vengut, e era gran mestre en la sacra theologia, lo qual feu<\/a> hun serm\u00f3 molt singular, segons hoireu.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCCIII<\/h2>\n

LO SERM\u00d3 QUE TIRANT FEU<\/a> FER ALS MOROS<\/p>\n

\u2013Considerant e ab molta dilig\u00e8ncia pensant, molts alts y exceŀlents senyors reys e vosaltres, nobles e generosos barons, e tots los qui ac\u00ed sou al present convenguts, en la dignitat de la fe crestiana, veig e conech aquella \u00e9sser de tanta exceŀl\u00e8ncia e necessitat a cascuna creatura racional que, com D\u00e9u no haja creat l\u2019ome sin\u00f3 per posseir e fruir lo sobiran b\u00e9 de la gl\u00f2ria de parad\u00eds, aquell no pot tal b\u00e9 fruir ni posseir si de la vestidura nubcial de la fe crestiana no \u00e9s vestit. Car per res l\u2019ome de la contagi\u00f3 de la mort e obligaci\u00f3 de peccat que incorre en la sua primera nativitat pot \u00e9sser delliurat, sin\u00f3 per fe. A\u00e7\u00f2 mostra lo gran doctor Aureli Agost\u00ed en una ep\u00edstola que fa Ad Obtatum<\/i>, dient: \u00abNemo, inquit, liberatur a damnacione que facta est per Adam, nisi per fidem Jhesu Christi\u00bb, que vol dir: ‘No pot \u00e9sser alg\u00fa deliurat de la damnaci\u00f3 en qu\u00e8 \u00e9s caygut per lo peccat de Adam, sin\u00f3 per la fe de Jhesuchrist’. Y en aquesta sola, ax\u00ed los antichs com los moderns se salvaven, car la ley antiga de si no portava alg\u00fa a la vida eterna, mas crehent aquells del Testament antich que Jhes\u00fas se devia encarnar e per humana natura morir, al ter\u00e7 dia resuscitar. E en fe de aquests e molts altres articles que lavors eren encara per venir \u2014e nosaltres, moderns, crehem ja \u00e9sser stats se salv<av>en.<\/sup><\/a> E per no perdre tan gran b\u00e9 com \u00e9s la gl\u00f2ria de parad\u00eds, la qual ulls no basten a veure ni orelles a hoir ni enteniment a entendre, deveu b\u00e9 tots vosaltres qui de tal vestidura sou vestits mirar que aquella no perdau.<\/p>\n

\u00bbE vosaltres, qui de la secta mafom\u00e8tica stau abeurats, aquella de tot renunciant, dispondre-us a rebre la fe cath\u00f2lica perqu\u00e8, aquella rebuda, en lo n\u00famero dels sants siau posats. E a renunciar la secta mafom\u00e8tica vos deven induir les suzietats e desonestats que en aquella teniu. \u00bfPot \u00e9sser m\u00e9s vituperosa e vergonyosa cosa a l\u2019home que posar la sua felicitat en actes de gola e lux\u00faria? E a\u00e7\u00f2 vos atorga per felicitat aquell vil\u00edssim porch, vostre cap Mafomet, que \u00e9s contra tot juh\u00ed de rah\u00f3, de la qual los h\u00f2mens deuen usar, car los actes de gola e de lux\u00faria als animals bruts e no rahonables s\u00f3n propis. E la felicitat humana ax\u00ed deu \u00e9sser posada en acte propi de l\u2019home, segons vol lo phil\u00f2sof, Primo et decimo Eticorum, <\/i>e Lactanci,<\/span> Libro tercio Divinarum Institucionum, c.<\/i><\/sup><\/a><\/i> decimo,<\/i> que en aquell no sia com\u00fa ab los animals bruts. E com en los actes de gola e lux\u00faria los h\u00f2mens convinguen ab les b\u00e8sties, segueix-se en aquells no star la filicitat humana, e per conseg\u00fcent Mafomet, qui a tanta desonestat vos induheix, clarament se mostra que us engana, e per \u00e7o no\u00b7l deveu tenir sin\u00f3 per cap de falsia y engan.<\/p>\n

\u00bbMas la fe cath\u00f2lica, de la qual lo capit\u00e0 \u00e9s Jhesuchrist, rey sobre tots los reys e senyor sobre tots los senyors, tals actes e abominacions avorrint, indueix los crestians a la observ\u00e0ncia dels manaments de D\u00e9u. E per \u00e7o ella sola pot \u00e9sser dita via de D\u00e9u, segons diu David: \u201cViam mandatorum tuorum cucurri\u201d, que vol dir: ‘Yo, Senyor, he corregut y caminat per la fe cath\u00f2lica, la qual me ha de salvar, que \u00e9s via dels teus manaments.’ E per \u00e7o legim, \u201cEcclesiastici, vicessimo tercio: Nichil dulcius quam respicere in mandata Domini\u201d, que vol dir: ‘No \u00e9s al m\u00f3n cosa m\u00e9s dol\u00e7a e suau que mirar en los manaments de D\u00e9u.’<\/p>\n

\u00bb\u00a1O, \u00e0nima! Pensa quina cosa pot \u00e9sser m\u00e9s dol\u00e7a ni suau de aquestes paraules scrites en la ley crestiana: \u00abAmar\u00e0s lo senyor D\u00e9u teu de tot lo teu cor, <etc\u00e8tera>,<\/sup><\/a> y lo pro\u00efsme.\u00bb Se cont\u00e9 tota la perfecci\u00f3 de la fe crestiana. E per \u00e7o ella sola \u00e9s tota fundada en caritat, la qual en los crestians deu cremar com a foch, segons dix Jhes\u00fas, \u201cJohannem XII: Ignem veni mitere in terram et quod volo nisi ut ardeat\u201d,que vol dir: ‘Yo so<\/a> vengut a donar foch en la terra e vull que creme, \u00e7o \u00e9s, que lo cresti\u00e0 tostemps deu \u00e9sser cremant e ardent en amar D\u00e9u y lo pro\u00efsme.’ E com la secta mafom\u00e8tica no haja cura de observar los manaments de D\u00e9u, als quals tothom m\u00e9s que alguna cosa altra \u00e9s obligat, segueix-se que aquells qui aquella observen ab ulls closos e tancats van a infern, e solament los crestians, per la fe cath\u00f2lica iŀluminats, van a la gl\u00f2ria de parad\u00eds.<\/p>\n

\u00bbE per \u00e7o, rahonablement, la fe cath\u00f2lica per tres rahons \u00e9s dita lum de l\u2019enteniment hum\u00e0. Primerament, que ella naix del gran sol que \u00e9s D\u00e9u, car, ax\u00ed com la lum material naix del sol, ax\u00ed la fe proceheix de Jhesucrist, que \u00e9s D\u00e9u, segons diu sent Pau, I, Corint<hiorum>,<\/sup><\/a> II: \u201cFides nostra non est in sapiencia hominum, sed in virtute Dei”, que vol dir: ‘La fe nostra no \u00e9s en la saviesa dels h\u00f2mens, mas en virtut de D\u00e9u.’ Segonament, la fe cath\u00f2lica \u00e9s lum de l\u2019enteniment hum\u00e0 per quant expeŀleix les tenebres dels peccats, segons diu lo savi, Proverbiorum, <capitulo><\/sup><\/a> VI: Per fidem et penitenciam purgantur peccata,<\/i> que vol dir: \u201cPer fe e penit\u00e8ncia se denegen e\u00b7s lancen los peccats.\u201d E si aquella vosaltres, moros, pendreu, siau certs que en aquella hora ab l\u2019aygua del sant babtisme sereu en lo cors lavats. En la vostra consci\u00e8ncia, de tots los peccats que fins en la present jornada haveu com\u00e9s, sereu de tots netejats.<\/p>\n

\u00bbE si de tal vestidura ornats, en aquest sant viatge de Contestinoble que mon senyor Tirant, en adjutori de l\u2019emperador e de la princessa vol fer, lo acompanyareu, siau certs que de dos coses la una no us pot fallir. La primera, que, si en batalles que contra lo Turch o sold\u00e0 haureu mor\u00edeu, para\u00eds no us pot mancar. L\u2019altra, que, si en aquelles haveu vict\u00f2ria y scapau, la vostra fama per tot lo m\u00f3n s\u2019estendr\u00e0.<\/p>\n

\u00bbTercerament, la fe cath\u00f2lica \u00e9s lum de l\u2019enteniment per quant manifesta les coses amagades, car manifesta als crestians tots los articles de la fe e molts altres secrets de D\u00e9u, los quals a tota altra secta s\u00f3n amagats. E per \u00e7o tots los que ac\u00ed som ajustats per fer aquest sant viatge, pensant que lo institu\u00efdor de la fe cath\u00f2lica, qui \u00e9s Jhes\u00fas, \u00e9s nostre capit\u00e0, devem aquell ab \u00e0nimo gran e viril compendre, car sots lo standart e pen\u00f3 de aquell qui no acostuma de perdre batalles anam, lo qual sens dubte nos dar\u00e0 vict\u00f2ria contra lo gran sold\u00e0 e Turch. E recobrarem l\u2019Imperi Grech, lo qual ells tir\u00e0nicament se han ocupat, ax\u00ed com havem conquistats los regnes de T\u00fani\u00e7, de Tremic\u00e9n, de Fe\u00e7 e de Bogia. E no solament per D\u00e9u alt en parad\u00eds serem premiats, mas encara, per tots aquells que aquesta nostra conquesta hoiran, grand\u00edssimament serem loats.\u00bb<\/p>\n

E complides les dites paraules, lo sobredit frare Johan Ferrer don\u00e0 fi a son serm\u00f3.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCCIIII<\/h2>\n

COM FOREN BATEJATS CCCXXXIIII M\u00cdLIA INFELS<\/p>\n

Apr\u00e9s que lo serm\u00f3 fon finit, tots los moros qui no eren batejats ab grans crits demanaren lo sant babtisme. E de continent, Tirant, en la dita pla\u00e7a feu<\/a> portar vexelles grans plenes d\u2019aygua, ax\u00ed com conques, cocis e librells, e hagu\u00e9 tants frares e capellans com se trobaren all\u00ed, car Tirant havia fets edificar molts monestirs en les ciutats que havia preses, e moltes altres sgl\u00e9sies, e havia-y fet venir molts capellans e frares de altres parts de la crestiandat. E aqu\u00ed tots se batejaren, ax\u00ed los que havien de anar com los qui restaren, e dins tres dies foren batejats CCCXXXIIII m\u00edlia, entre moros e mores e infants.<\/p>\n

Apr\u00e9s que tots los moros foren batejats, Tirant an\u00e0 a parlar ab lo rey Scariano e dix-li:<\/p>\n

\u2013Senyor e germ\u00e0 meu, yo he pensat, si a v\u00f3s ser\u00e0 plasent, que v\u00f3s no aneu ab nosaltres per mar, mas que us ne torneu en lo vostre realme de Ethi\u00f2pia; e com sereu all\u00e0, ajustareu tanta gent com poreu de peu e de cavall e per terra fareu la via de Contestinoble. E yo per mar ir\u00e9 ab aquesta gent e, v\u00f3s de una part e yo de l\u2019altra, pendrem lo sold\u00e0 e lo turch enmig e dar-los em la mala ventura.<\/p>\n

E lo rey Scariano dix que lo plaer seu fora<\/a> de anar ab ell, emper\u00f2, perqu\u00e8 conexia lo grand\u00edssim socors que fer-li podia de molta gent, dix que era content.<\/p>\n

Recita lo libre que aquest rey Scariano era molt gran de cors e de bella disposici\u00f3, molt fort e valent\u00edssim cavaller, e era tot negre, car era senyor dels negrins de Ethi\u00f2pia e era nomenat lo rey Jamjam. Tenia molt gran senyoria e era molt poder\u00f3s, ax\u00ed de molta cavalleria com de molt tresor, e per sos vassalls era molt amat de grand\u00edssima amor. E lo seu regne era tan gran que fronterejava ab la Barberia en lo regne de Tremic\u00e9n, e de l\u2019altra part, ab les \u00cdndies e ab lo Preste Johan, e per la terra de aquest passa o corre lo riu Tigris.<\/p>\n

Com lo rey Scariano veu<\/a> la voluntat de Tirant, mes-se<\/a> en orde per partir ab cinch-cents rocins e pres comiat de Tirant, ell e la reyna, e del rey de Fe\u00e7 e de la reyna e de tots los altres barons e cavallers, e tingu\u00e9 sa via. Tirant lo acompany\u00e0 b\u00e9 una legua e apr\u00e9s torn\u00e0-se\u2019n en la ciutat de Contestina per donar orde a la gent que\u00b7s recullissen ab los cavalls e ab tot lur ex\u00e8rcit.<\/p>\n

Ac\u00ed\u00b7s dexa de parlar la ist\u00f2ria de Tirant, que fa recullir tota sa gent e son forniment, e torna a parlar de l\u2019embaxador Sp\u00e8rcius, qui anava a la illa de Sic\u00edlia.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCCV<\/h2>\n

COM L\u2019EMBAXADOR SP\u00c8RCIUS ARRIB\u00c0 EN LA ILLA DE SIC\u00cdLIA<\/p>\n

Apr\u00e9s que l\u2019embaxador Sp\u00e8rcius fon partit del port de Contestina, hagu\u00e9 lo temps tan favorable que en breus dies arrib\u00e0 en la illa de Sic\u00edlia. E sab\u00e9 que lo rey de Sic\u00edlia era en la ciutat de Mecina e feu<\/a> aquella via. Com fon junt en lo port, ell se mes<\/a> en orde molt b\u00e9 abillat ab roba de brocat e ab grossa cadena d\u2019or al coll. E tota la sua gent molt ben abillada. E ixqu\u00e9 en terra molt ben acompanyat, fent la via del palau del rey.<\/p>\n

Com fon davant lo rey, li feu<\/a> deguda rever\u00e8ncia, e lo rey lo reb\u00e9 ab cara molt afable e feu-li<\/a> molta honor, demanant-li la causa de la sua venguda. Resp\u00f2s-li l\u2019embaxador e dix:<\/p>\n

\u2013Senyor molt exceŀlent: Tirant lo Blanch me tramet a vostra senyoria per embaxador.<\/p>\n

E don\u00e0-li la letra de crehen\u00e7a. Lo rey la feu<\/a> de continent legir, e lesta, lo rey feu<\/a> donar bona posada a l\u2019embaxador e li tram\u00e9s en gran abund\u00e0ncia tot lo que mester hagu\u00e9s. E ax\u00ed mateix tram\u00e9s carn de bou e de porch e molt pa fresch a la galera per refrescament a la gent.<\/p>\n

L\u2019endem\u00e0 per lo mat\u00ed, apr\u00e9s que lo rey hagu\u00e9 ho\u00efda missa, lo rey feu<\/a> ajustar tots los de son consell, e en una gran sala asseyts, lo rey dix a l\u2019embaxador que splic\u00e0s sa embaxada. L\u2019embaxador se lev\u00e0 e feu<\/a> sa rever\u00e8ncia. E lo rey lo feu<\/a> tornar a seure e pres-se a dir en la seg\u00fcent forma.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCCVI<\/h2>\n

COM L\u2019EMBAXADOR DE TIRANT SPLIC\u00c0 LA SUA EMBAXADA<\/p>\n

\u2013Senyor molt exceŀlent, no ignora vostra exceŀl\u00e8ncia com Tirant lo Blanch fe\u00ffa la guerra per l\u2019emperador de Contestinoble contra lo sold\u00e0 e lo Gran Turch. E vostra altesa deu saber com Tirant se recull\u00ed en mar ab X galeres per anar la via del camp que los seus capitans tenien vers la ciutat de Sent Jordi. E fon sort e ventura que en la mar se mes<\/a> tan gran tempesta que les galeres hagueren a partir ans d\u2019ora, e hagueren lo vent al contrari e corregueren la via de la Barberia. E en poca hora les galeres foren lunyades les unes de les altres, que\u00b7s perderen totes: e la galera de Tirant don\u00e0 a trav\u00e9s prop la ciutat de T\u00fani\u00e7, e aqu\u00ed Tirant fon pres e catiu en poder de hun capit\u00e0 del rey de Tremic\u00e9n; e, apr\u00e9s, per les grans cavalleries de Tirant, fon posat en libertat per lo rey de Tremic\u00e9n e feu<\/a> la guerra per ell. Ha subjugada e conquistada tota la Barberia per a si, ha morts en les batalles VIII reys moros e ha\u2019n pres hu, lo major de tots, \u00e7o \u00e9s, lo rey Scariano, senyor de la gran prov\u00edncia dels negrins, qui\u00b7s nomena Ethi\u00f2pia, e ha\u2019l fet fer cresti\u00e0 e company\u00f3 seu d\u2019armes e ha-li dit lo regne de T\u00fani\u00e7 e de Tremic\u00e9n. Apr\u00e9s \u00e9s stat certificat com lo sold\u00e0 e lo Gran Turch han levades a l\u2019emperador totes les terres, les quals Tirant havia conquistades, per qu\u00e8 t\u00e9 deliberat, ab tot lo major poder que por\u00e0, de anar e passar en Contestinoble. T\u00e9 ajustada tota la Barberia, e ab moltes fustes que t\u00e9, treballa de recullir-se. Suplica a vostra altesa que ab tot vostre poder vullau passar ab ell en persona per ajudar-li a complir la conquesta de l\u2019Imperi Grech. E a\u00e7\u00f2 us haur\u00e0 a molta gr\u00e0cia e merc\u00e9 com tal confian\u00e7a tinga de vostra senyoria, car ell ser\u00e0 ac\u00ed molt prestament.<\/p>\n

L\u2019embaxador no dix m\u00e9s avant. No tard\u00e0 lo rey en fer semblant resposta:<\/p>\n

\u2013Cavaller, yo tinch molt gran consolaci\u00f3 de la gran prosperitat del meu germ\u00e0 Tirant, per qu\u00e8 yo so<\/a> content ab molta amor de valer-li dels b\u00e9ns e de la mia persona en tot lo que sia aument de son b\u00e9 e honor.<\/p>\n

E l\u2019embaxador se lev\u00e0 e feu<\/a> al rey infinides gr\u00e0cies. E exits del parlament, lo rey feu<\/a> fer letres a tots los barons e cavallers de Sic\u00edlia e a totes les ciutats e viles reals que, a cert dia, trametessen lurs s\u00edndichs en la ciutat de Palerm, com ell tingu\u00e9s delliberat de tenir parlament general.<\/p>\n

E al dia assignat, lo rey e tots los convocats foren en Palerm. E ajustat lo parlament, lo rey ampr\u00e0 a tot lo regne en general, e apr\u00e9s en particular, e tots foren contents de dar-li, e los qui dispost eren de anar ab ell. E clos lo parlament, tots los qui delliberaven de anar prestament se posaren en orde. E lo rey ajust\u00e0 en poch temps IIII m\u00edlia cavalls molt bells encubertats, e feu<\/a> gran provesi\u00f3 de fustes e de vitualles.<\/p>\n

Ac\u00ed\u00b7s lexa lo libre de parlar del rey de Sic\u00edlia, que posa en orde totes les sues fustes e fa recullir totes les vitualles e los cavalls e arnesos, e torna a recitar de les VI naus que Tirant havia trameses a Contestinoble carregades de forment.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCCVII<\/h2>\n

COM LES VL NAUS QUE TIRANT TRAMETIA A CONTESTINOBLE CARREGADES DE FORMENT ARRIBAREN AL PORT DE VALONA AB SALVAMENT<\/p>\n

Apr\u00e9s que les VI naus foren partides del port de Contestina, hagueren tan pr\u00f2sper vent que en pochs dies foren al port de Valona arribades, lo qual port \u00e9s en Gr\u00e8cia, prop de Contestinoble. E aqu\u00ed hagueren nova com lo sold\u00e0 e lo Turch havien passat lo bra\u00e7 de Sent Jordi ab moltes naus e galeres que havien fetes venir de Alexandria e de la Turquia e havien posat siti a la ciutat de Contestinoble. E tenien lo siti molt prop de la ciutat e les fustes per mar, en tal forma que l\u2019emperador stava ab molt gran congoxa, que tots los qui dins la ciutat eren suplicaven cont\u00ednuament a Jhesucrist que\u00b7ls tramet\u00e9s a Tirant per liberar-los de captivitat. E staven ab molt gran confian\u00e7a per quant eren certificats com Tirant venia ab molt gran poder.<\/p>\n

E la princessa se\u2019n torn\u00e0 al palau de l\u2019emperador per confortar lo pare. E li de\u00ffa que stigu\u00e9s ab bon cor, que nostre Senyor los ajudaria. E defensaven-se lo millor que podien.<\/p>\n

L\u2019emperador havia fet capit\u00e0 seu major a Yp\u00f2lit, lo qual fe\u00ffa cascun dia de molt grans cavalleries. E si no fos per ell, lo sold\u00e0 haguera presa la ciutat ans que Tirant fos aplegat.<\/p>\n

Com los patrons de les VI naus saberen com l\u2019estol del sold\u00e0 era sobre Contestinoble, no gosaren passar, mas feren hun correu per terra a l\u2019emperador com ells eren aqu\u00ed en lo port de Valona, mas que no gosaven passar per soc\u00f3rrer a sa magestat per dubte del stol dels moros qui era davant la ciutat, mas que avisaven a sa magestat com Tirant era ja partit de la ciutat de Contestina e que venia ab molt gran cuyta per soc\u00f3rrer-lo. E que confi\u00e0s de la miseric\u00f2rdia de D\u00e9u, que molt prestament Tirant seria ab ell. E d\u2019altra part, armaren hun bergant\u00ed, lo qual trameteren a Tirant per avisar-lo com lo sold\u00e0 e lo Turch havien posat siti en la ciutat de Contestinoble.<\/p>\n

Lo bergant\u00ed part\u00ed molt cuytadament e feu<\/a> la via de Sic\u00edlia, e hagu\u00e9 tan bon temps que en breus dies fon junt en la illa de Sic\u00edlia, en lo port de Palerm.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCCVIII<\/h2>\n

COM TIRANT PART\u00cd AB TOT LO SEU STOL DE LA CIUTAT DE CONTESTINA<\/p>\n

De continent que lo rey Scariano partit fon de Contestina, Tirant feu<\/a> recullir tots los cavalls, arnesos e vitualles e tota la gent e les trenta naus foren ateses que havien carregat de forment, e feu-les<\/a> fornir de molta gent. E com tots foren recullits, se recull\u00ed Tirant e lo rey de Fe\u00e7, e la reyna Plaerdemavida e tots los cavallers qui eren en terra ab Tirant. Com tot fon fet, Tirant man\u00e0 fer vela e que fessen la via de Sic\u00edlia, e navegaren ab pr\u00f2sper vent tant fins que foren en la illa de Sic\u00edlia.<\/p>\n

Com lo bergant\u00ed qui era vengut del port de Valona veu<\/a> l\u2019estol de Tirant, ixqu\u00e9 del port e cuyt\u00e0 devers aquella part e deman\u00e0 la nau del capit\u00e0. E fon-li mostrada. E com lo bergant\u00ed fon junt a la nau, lo patr\u00f3 puj\u00e0 alt en la nau de Tirant e dix-li com les sis naus eren al port de Valona, que no eren pogudes passar per l\u2019estol del sold\u00e0, qui era sobre Contestinoble, e siti que tenien sobre la ciutat. De a\u00e7\u00f2 hagu\u00e9 Tirant molt gran enuig e feu<\/a> la via del port de Palerm. E veu\u2019s aqu\u00ed les fustes del rey de Sic\u00edlia qui comen\u00e7aren a fer gran festa de trompetes e de bombardes, e les de Tirant per lo semblant. E feren tan gran remor, que paria que lo m\u00f3n deguessen abisar.<\/p>\n

E tan prest com l\u2019estol de Tirant fon dins lo port, que hagueren surgit, lo rey de Sic\u00edlia entr\u00e0 dins la nau de Tirant, e aqu\u00ed se abra\u00e7aren e\u00b7s besaren e\u00b7s feren molt gran festa la hu a l\u2019altre. E ax\u00ed mateix lo rey de Sic\u00edlia feu<\/a> molt gran honor a tots los barons e cavallers que eren en la nau de Tirant. E bes\u00e0 e abra\u00e7\u00e0 al rey de Fe\u00e7 e tots ensemps ixqueren en terra. E Tirant man\u00e0 que neg\u00fa de totes les fustes no ixqu\u00e9s en terra, car l\u2019endem\u00e0 ell volia partir. Era hora de t\u00e8rcia com foren dins lo port. Lo rey de Sic\u00edlia hagu\u00e9 feta venir la reyna a la vora de la mar, la qual feu<\/a> molt grand\u00edssima festa a Tirant e al rey de Fe\u00e7 e a la reyna, majorment com sab\u00e9 que era criada de tan virtuosa senyora com era la princessa. E ax\u00ed, tots ensemps, se n\u2019anaren al palau ab gran multitut de dones e donzelles e de poble qui\u00b7ls seguien.<\/p>\n

Com foren en lo palau, lo gran dinar fon aparellat. Lo rey pres a Tirant per la una m\u00e0 e al rey de Fe\u00e7 per l\u2019altra, e la reyna de Sic\u00edlia a la reyna de Fe\u00e7, e ax\u00ed anaren a una gran sala, la qual era molt b\u00e9 emparamentada de draps d\u2019or e de seda e, per terra, de molt bella tapiceria. E al cap de la sala havia hun bell tinell tot ple de vexella d\u2019or e d\u2019argent, car aquest rey Phelip de Sic\u00edlia era home un poch avar e havia ajustat molt tresor ab la molta dilig\u00e8ncia que tenia en fer-se molt rich.<\/p>\n

Com foren en la sala lo rey de Sic\u00edlia volgu\u00e9 fer seure primer en la taula a Tirant, emper\u00f2 ell no u perm\u00e9s, mas feren seure primer al rey de Fe\u00e7, apr\u00e9s al rey de Sic\u00edlia e Tirant davant lo rey de Sic\u00edlia. E la reyna de Fe\u00e7 apr\u00e9s del rey de Sic\u00edlia e la reyna de Sic\u00edlia apr\u00e9s de la reyna de Fe\u00e7. E ab gran magnitut de trompetes e de ministr\u00e9s ells se dinaren ab gran plaer e ab gran abund\u00e0ncia de totes maneres de viandes pertanyents a semblant convit.<\/p>\n

Com foren levades les taules, Tirant e lo rey de Sic\u00edlia se n\u2019entraren en una cambra e la reyna de Sic\u00edlia e lo rey de Fe\u00e7 e la reyna, muller sua, restaren en la sala ab gran multitut de dames e de cavallers e prengueren-se a dan\u00e7ar e fer molt gran gala. E Tirant e lo rey de Sic\u00edlia comen\u00e7aren a parlar de lurs afers.<\/p>\n

Tirant recit\u00e0 al rey de Sic\u00edlia totes les desaventures que li eren seguides e com, apr\u00e9s, Nostre Senyor lo havia molt prosperat e li havia dat de grans vict\u00f2ries, e com havia conquistada tota la Barberia. Apr\u00e9s li recit\u00e0 l\u2019estament en qu\u00e8 l\u2019emperador stava, per qu\u00e8 era de gran necessitat que prestament lo socorreguessen.<\/p>\n

Lo rey de Sic\u00edlia li resp\u00f2s:<\/p>\n

\u2013Jerm\u00e0 senyor, yo stich ja en orde de tot lo que he mester, ja recullits los cavalls e los arnesos e tota la m\u00e9s gent. No resta sin\u00f3 recullir la cavalleria, que en dos hores seran recullits tots.<\/p>\n

Resp\u00f2s Tirant:<\/p>\n

\u2013Jerm\u00e0 senyor, suplich-vos que de continent fa\u00e7au anar la crida per la ciutat que tothom, sots pena de la vida, sien recullits a la oraci\u00f3, que v\u00f3s voleu, partir sta nit.<\/p>\n

E de continent lo rey de Sic\u00edlia tram\u00e9s hun cambrer seu e los trompetes anaren per la ciutat manant a tots los qui tenien de anar que\u00b7s recullissen. E prestament fon fet. Tirant e lo rey de Sic\u00edlia tornaren a la reyna a la sala e aqu\u00ed prengueren hun poch de plaer.<\/p>\n

E la reyna de Sic\u00edlia se apart\u00e0 hun poch ab la reyna de Fe\u00e7, fahent-li moltes car\u00edcies, e deman\u00e0-li molt de la princessa e de la sua bellea y de les sues condicions y de les amors de Tirant y de la princessa. E la reyna de Fe\u00e7 li dix moltes lahors de la princessa e que jam\u00e9s no acabaria de dir les singularitats que en aquella senyora eren. De les amors se\u2019n pass\u00e0 molt laugerament ab molt gentil manera e discreci\u00f3. Apr\u00e9s la comen\u00e7\u00e0 a lagotejar, ax\u00ed com aquella qui n\u2019era maestra, dient-li que apr\u00e9s sa senyora la princessa, que al m\u00f3n no tenia par, no havia vista ni coneguda dona de tan gentil saber ni de tanta bellea com era sa senyoria, e que stava molt enamorada d\u2019ella e de la sua singular condici\u00f3. E moltes altres rahons que li dix, en qu\u00e8 la reyna de Sic\u00edlia pres molt gran plaer.<\/p>\n

Apr\u00e9s que les festes e gales foren fetes, fon hora de sopar, e soparen ab gran plaer e consolaci\u00f3. Com foren levats de taula, Tirant preg\u00e0 al rey de Sic\u00edlia que\u00b7s recullissen dejorn e ell dix que era molt content. E prengueren comiat de la reyna de Sic\u00edlia e de tots los qui restaven ab ella. Lo rey de Sic\u00edlia coman\u00e0 lo regiment del regne a hun cos\u00edn germ\u00e0 de la reyna qui era duch de Mecina, qui era cavaller bo e virtu\u00f3s. E feu-lo<\/a> visrey e coman\u00e0-li la reyna e tota la casa. E fet tot lo que a fer tenia, lo rey e Tirant ab tota la companyia se reculliren. E a la primera guayta tot l\u2019estol, ax\u00ed lo de Tirant com lo del rey de Sic\u00edlia, feren vela e ixqueren del port. E nostre Senyor don\u00e0\u2019ls tan bon temps que dins breu temps foren davant lo port de Valona, hon les VI naus eren, carregades de forment, les qual hagueren molt grand\u00edssim plaer com veren l\u2019estol de Tirant.<\/p>\n

Com Tirant veu<\/a> les naus, tram\u00e9s-hi lo bergant\u00ed manant als patrons que fessen vela, que ixquessen del port e seguissen l\u2019estol de Tirant. E prestament feren son manamant.<\/p>\n

Ac\u00ed\u00b7s lexa lo libre de recitar del stol de Tirant e torna a recitar del rey.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCCIX<\/h2>\n

COM LO REY SCARIANO FEU<\/a> BATEJAR TOTA LA GENT DEL SEU REGNE<\/p>\n

Apr\u00e9s que fon partit lo rey Scariano de Tirant, cavalc\u00e0 tant ab la reyna, muller sua, que per ses jornades ell arrib\u00e0 an la sua terra, \u00e7o \u00e9s, en lo regne de Ethi\u00f2pia. E com sos vassalls lo veren, feren-li la major festa del m\u00f3n e reberen la reyna ab honor grand\u00edssima e feren-li de grans donatius. E tenien gran consolaci\u00f3 com lo lur rey venia senyor e vencedor de tanta terra que havia conquistada.<\/p>\n

Com hagu\u00e9 reposat per alguns dies, lo rey Scariano feu<\/a> ajustar tots los barons e cavallers de son regne en la ciutat de Trogodita, qui era una molt grand\u00edssima ciutat e la major de tota Ethi\u00f2pia. E com tots foren ajustats, ells tingueren lur parlament general. E lo rey Scariano los prepos\u00e0 lo qui\u00b7s segueix:<\/p>\n

\u2013Barons, yo us he fets ajustar per recitar-vos tots los meus fets com sia cert que de la nostra prosperitat vos alegrareu. No ignora la saviesa de vosaltres com yo, per ma desaventura, fuy pres per lo gran capit\u00e0 dels crestians, \u00e7o \u00e9s, Tirant lo Blanch, cavaller de molt gran virtut e magnific\u00e8ncia, lo millor e m\u00e9s valent\u00edssim cavaller que vixca dej\u00fas lo cel, com per la sua gran noblesa e liberalitat nos ha mes<\/a> en libertat e fet company\u00f3 e germ\u00e0 seu d\u2019armes e, m\u00e9s, me ha dat per muller la filla del rey de Tremic\u00e9n, ab lo regne, la qual cosa yo stime m\u00e9s que si m\u2019agu\u00e9s fet senyor de tot lo m\u00f3n. E d\u2019altra part me ha dat lo regne de T\u00fani\u00e7, per qu\u00e8 yo so<\/a> molt obligat a ell. E com ell tinga a fer la conquesta de l\u2019Imperi Grech per l\u2019emperador de Contestinoble, al qual lo sold\u00e0 e lo Gran Turch han despossehit de tot l\u2019imperi, ha amprat a mi, com a germ\u00e0 e servidor seu, que yo ab tot mon poder li vulla ajudar, pregant-vos que tots los qui seran disposts vullau anar ab mi en Contestinoble a mon sou e despesa.<\/p>\n

E tots, de hu en hu, respongueren que ells lo amaven de grand\u00edssima amor per les sues virtuts insignes e que volien morir per la sua amor e honor, e no solament en Contestinoble, mas encara fins al cap del m\u00f3n. E lo rey Scariano los regraci\u00e0 molt la lur bona voluntat e man\u00e0\u2019ls que se\u2019n tornassen cascuns en ses terres e que\u00b7s metessen en orde, que a dia cert tots fossen en la dita ciutat per rebre lo pagament del sou. E d\u2019altra part, tram\u00e9s correus per totes les ciutats e viles de son regne que fossen fetes crides que tots los qui volguessen pendre sou, ax\u00ed de cavall com de peu, ax\u00ed stranys com del regne, que vinguessen en la ciutat de Trogodita, que all\u00ed los seria dat bon sou.<\/p>\n

E en aquest instant de temps que la gent se ajustava, la reyna hagu\u00e9 pensat de fer son poder de cr\u00e9xer e aumentar la crestiandat, car era molt bona crestiana e dotada de moltes virtuts. Car, com part\u00ed de Contestina, se\u2019n port\u00e0 ab si molts frares e capellans e dos bisbes per intenci\u00f3 de edificar sgl\u00e9sies e monestirs. Per qu\u00e8, de continent que fon en la ciutat de Trogodita, feu<\/a> pre\u00ffcar al poble que\u00b7s fessen crestians. E molts, per amor del rey e de la reyna, que eren crestians, e altres per devoci\u00f3, se batejaren. E lavors la reyna feu<\/a> edificar molts monestirs e sgl\u00e9sies e fer-los consignar al rey molta renda. E ax\u00ed, en aquella ciutat com en les altres del regne, foren edificades sgl\u00e9sies e monestirs e per los bisbes foren consagrades. E posaven-s\u2019i en los monestirs molts de la terra ab gran devoci\u00f3, e foren majorals los frares e capellans, e als bisbes donaren bons bisbats ab bona renda. E man\u00e0 a tots los qui tenien disposici\u00f3 que anassen pre\u00ffcant per tot lo seu regne e que batejassen a tots aquells qui demanarien lo sant babtisme. E en aquell temps, en lo regne de Ethi\u00f2pia no sabien qu\u00e8 era matrimoni, ans eren entre ells les fembres comunes. E per \u00e7o les gents no coneixien pare, sin\u00f3 mare, per qu\u00e8 eren la menys noble gent del m\u00f3n. E apr\u00e9s que la reyna, muller del rey Scariano, hi fon, e\u00b7ls hagu\u00e9 fets fer crestians, los feu<\/a> fer matrimonis e, d\u2019aqu\u00ed avant, foren leg\u00edtims.<\/p>\n

En aquest regne del rey Scariano, sobre la mar, vers migjorn, ha una gran muntanya qui lan\u00e7a gran quantitat de foch cremant sens cessar jam\u00e9s. E en aquest regne de Ethi\u00f2pia ha molt grans deserts hon no habita neg\u00fa fins en Ar\u00e0bia, e afronta ab la mar occeana.<\/p>\n

Com tota la gent fon ajustada, lo rey feu<\/a> donar sou a tots aquells qui pendre\u2019l volien, e molts hi anaren sens sou. Aquest rey Scariano era molt rich de tresor, per tant com se\u2019n cullia molt en sa terra per algunes menes que s\u2019i troben qui s\u00f3n del rey. E molt rich de cavalleria, car era hu dels grans senyors del m\u00f3n, exceptat lo Gran Chan. E trob\u00e0 que tenia per compte CCXX m\u00edlia h\u00f2mens a cavall, forts e molt destres en les armes.<\/p>\n

Com lo rey Scariano hagu\u00e9 dat orde en tots sos afers, ax\u00ed com aquell qui era home de gran prud\u00e8ncia, e hagu\u00e9 ordenat son regne de bons regidors, ell orden\u00e0 sos capitans e ses capitanies, ax\u00ed de la gent de cavall com de la de peu, qui era molta, si b\u00e9 dess\u00fas no se\u2019n fa menci\u00f3, e assign\u00e0 dia cert que tothom fos prest per partir. E m\u00e9s avant orden\u00e0 molt gran carruatge e molt gran multitut de cavalls e orifanys per portar vitualles, tendes e artelleries e totes coses necess\u00e0ries per al mester de la guerra. E d\u2019altra part, gran multitut de bous e d\u2019altres bestiars per a forniment de la ost. E per semblant, la reyna, qui\u00b7s fon mesa molt en punt ab molt grans abillaments e obratges de perles e de pedres fines que tenia en molt gran abund\u00e0ncia, e d\u2019altres robes de chaperia. E ab moltes dones e donzelles, de blanques e de negres, car les blanques eren del regne de T\u00fani\u00e7 e les negres de Ethi\u00f2pia. E per \u00e7o la reyna se feu<\/a> tants abillaments, perqu\u00e8 havia prom\u00e9s a Tirant que ella iria a les sues bodes e de la princessa, e a les de Plaerdemavida e del senyor d\u2019Agramunt, rey de Fe\u00e7, qui\u00b7s devien fer en Contestinoble lo dia que Tirant faria bodes ab la princessa.<\/p>\n

Com tota la gent fon en orde, lo rey Scariano part\u00ed de la ciutat de Trogodita ab tota la sua ost, e camin\u00e0 tant per ses jornades per son regne fins que fon a la fi de son regne, en una ciutat qui \u00e9s nomenada Seras, qui frontereja ab terra de Preste Johan; e aqu\u00ed repos\u00e0 alguns dies e li fon feta molt gran festa perqu\u00e8 jam\u00e9s lo havien vist, car de la ciutat de Trogodita fins a la ciutat de Seras havia cinquanta jornades.<\/p>\n

Ac\u00ed\u00b7s lexa lo libre de parlar del rey Scariano, qui va ab la sua ost la via de Contestinoble, e torna a recitar del cavaller Sp\u00e8rcius, que Tirant ha tram\u00e9s per embaxador al rey de Sic\u00edlia.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCCX<\/h2>\n

DE LA BONA VENTURA QUE HAGU\u00c9 LO CAVALLER SP\u00c8RCIUS<\/p>\n

Rebuda resposta lo cavaller Sp\u00e8rcius del rey de Sic\u00edlia de la splicada embaxada e vist lo gran aparell que lo rey fe\u00ffa fer, pres lic\u00e8ncia e comiat del rey de Sic\u00edlia e recull\u00ed\u2019s en la galera per tornar a Contestina.<\/p>\n

E apr\u00e9s pochs dies que fon partit del port de Palerm, Tirant hi arrib\u00e0 ab tot lo seu stol. E per sort la galera d\u2019Esp\u00e8rcius no s\u2019encontr\u00e0 ab l\u2019estol de Tirant, ans pass\u00e0 avant fins a Contestina e aqu\u00ed li digueren com bons dies havia que Tirant era partit ab l\u2019estol, que ja devia \u00e9sser en Sic\u00edlia. De a\u00e7\u00f2 hagu\u00e9 gran enuig Sp\u00e8rcius, com no s\u2019era encontrat ab l\u2019estol, e pres refrescament<\/a> per a la galera e torn\u00e0 la via de Sic\u00edlia. Com fon en lo port de Palerm no y trob\u00e0 neg\u00fa, car ja havia XV dies que tot l\u2019estol era partit. E presa aqu\u00ed lengua, tir\u00e0 la via de Contestinoble e, per sos dies, ell apleg\u00e0 al port de Valona e trob\u00e0 que ja n\u2019era fora l\u2019estol.<\/p>\n

E d\u2019aqu\u00ed ell tir\u00e0 la via de la canal de Romania, e pres-lo fortuna e lan\u00e7\u00e0\u2019l en la illa del Lango. E aqu\u00ed la galera don\u00e0 a trav\u00e9s e perd\u00e9\u2019s tota la gent, exceptat lo cavaller Sp\u00e8rcius ab X h\u00f2mens. E posaren-se per la illa per veure si trobarien loch poblat que poguessen restaurar la vida.<\/p>\n

E anant ax\u00ed trobaren un home vell qui guardava hun poch de bestiar e demanaren-li si havia negun loch poblat en la illa. E lo pastor los dix que en tota la illa no y havia poblaci\u00f3 sin\u00f3 hun petit casal en qu\u00e8 staven quatre casats qui per lur desaventura eren venguts aqu\u00ed habitar perqu\u00e8 eren stats exceŀlats de la illa de Rodes. E vivien aqu\u00ed en molt gran mis\u00e8ria per quant aquella illa era encantada e deguna cosa no y podia profitar. Lo cavaller Sp\u00e8rcius lo preg\u00e0 que, per rever\u00e8ncia de D\u00e9u, los volgu\u00e9s dar a menjar, que de tot lo dia passat e aquell, que passava migjorn, no havien menjat, car ells li ajudarien de tot lo que porien. E lo pastor hagu\u00e9 compassi\u00f3 d\u2019ells e dix-los que de sa mis\u00e8ria ell los faria part. E toc\u00e0 son bestiar e port\u00e0\u2019ls al casal, e com hi foren, don\u00e0\u2019ls a menjar del que tenia. Com hagueren menjat, lo cavaller Sp\u00e8rcius enterrog\u00e0 son hoste que li volgu\u00e9s dir qui havia encantada aquesta illa, que paria tan bona e que ax\u00ed fos desabitada.<\/p>\n

E ell li dix que, per \u00e7o com li paria ell \u00e9sser home de b\u00e9, lo y volia tot recitar.<\/p>\n

\u2013Senyor, v\u00f3s deveu saber que antigament era pr\u00edncep e senyor de aquesta illa del Lango e de Cretes Ypocr\u00e0s, lo qual tenia una filla molt bell\u00edssima que \u00e9s huy en dia en aquesta illa en forma de hun drach que t\u00e9 b\u00e9 VII colzes de lonch, car yo la he vista moltes vegades, e nomena\u2019s la Senyora de les Illes. E jau e habita en les voltes o coves de hun castell antich qui \u00e9s en aquell puig que podeu veure de ac\u00ed. E mostra\u2019s dos o tres voltes en l\u2019any e no fa mal ni dan a neg\u00fa si donchs no li fan enuig. E fon mudada de forma \u2014de una donzella noble e bella en aquella figura de drach\u2014 per una encantaci\u00f3 de una deessa qui havia nom Diana. E devia \u00e9sser desencantada e tornaria en sa pr\u00f2pia figura e en son stament quant trobaria hun cavaller tan anim\u00f3s que la gos\u00e0s anar a besar en la boca. E una volta hi vench hun cavaller del Spital de Rodes, qui era hun valent\u00edssim cavaller, e dix que ell iria per besar-la. E puj\u00e0 sobre hun cavall e an\u00e0 al castell e entr\u00e0 en la cova. E lo drach comen\u00e7\u00e0 de levar la testa devers ell, e quant lo cavaller la veu<\/a> ax\u00ed orrible, comen\u00e7\u00e0 a fogir e lo drach lo segu\u00ed, e lo cavall port\u00e0 lo cavaller, mal son grat, sobre una roca e salt\u00e0 en la mar, e ax\u00ed lo cavaller fon perdut.<\/p>\n

Apr\u00e9s se segu\u00ed que, passat algun temps, hun jove que res no sentia<\/a> de aquesta ventura ex\u00ed de una nau per deportar-se e, anant ax\u00ed per la illa, se trob\u00e0 a la porta de aquell castell, e entrant en la cova tant dedins fins que fon en una cambra, e aqu\u00ed veu<\/a> una donzella qui\u00b7s pentinava e stava mirant en l\u2019espill. E ell veu<\/a> molt tresor entorn d\u2019ella. Lo jove se pens\u00e0 que fos qualque folla fembra o comuna<\/a> qui stigu\u00e9s aqu\u00ed per fer bona companyia als h\u00f2mens qui passaven per aqu\u00ed. Stigu\u00e9 aqu\u00ed tant fins que la donzella veu<\/a> ombra del dit home e acost\u00e0\u2019s devers ell e deman\u00e0-li qu\u00e8 volia. E ell resp\u00f2s: Senyora, si a v\u00f3s era plasent, que\u00b7m volgu\u00e9sseu pendre per servidor. E la donzella li deman\u00e0 si era cavaller e lo jove resp\u00f2s que no. Donchs \u2014dix la donzella\u2014, si cavaller no sou, no podeu \u00e9sser senyor de mi, mas tornau-ne a vostres companyons e feu-vos cavaller. E yo, dem\u00e0 de mat\u00ed, star\u00e9 ac\u00ed fora de la cova e ir\u00e9-us a l\u2019encontre. E v\u00f3s veniu-me a besar en la boca e no tingau dubte neg\u00fa, que yo no us far\u00e9 negun mal, jatsia<\/a> que a v\u00f3s yo demostrar\u00e9 molt fera de veure, car yo so<\/a> tala com me veu, mas per encantaci\u00f3 yo\u00b7m demostre drach. E si v\u00f3s me besau, v\u00f3s haureu tot aquest tresor e sereu mon marit e senyor de aquestes illes.<\/p>\n

E ax\u00ed lo jove se part\u00ed de la cova e an\u00e0-se\u2019n a sos companyons a la nau e feu-se<\/a> cavaller. E apr\u00e9s, l\u2019endem\u00e0, ell an\u00e0 all\u00e0 hon era la donzella per besar-la. E com ell la veu<\/a> exir de la cova de tan leja e spantosa figura, ell hagu\u00e9 tan gran temor que fug\u00ed vers la nau e ella lo segu\u00ed fins a la mar. E quant ella veu<\/a> que ell no tornava devers ella, comen\u00e7\u00e0 a cridar grans crits com a una persona dolorosa e torn\u00e0-se\u2019n a son loch. E lo cavaller mor\u00ed de continent. E apr\u00e9s no y ha vengut cavaller alg\u00fa que no mor\u00eds tantost. Mas si y venia cavaller alg\u00fa qui la gos\u00e0s besar, ell no morria, ans seria senyor de tota aquesta terra.<\/p>\n

Com lo valent\u00edssim cavaller Sp\u00e8rcius hagu\u00e9 ho\u00efdes les rahons del vell, ell stigu\u00e9 hun poch pensant. Apr\u00e9s, dix al vell:<\/p>\n

\u2013Digau-me, bon home, \u00bf\u00e9s ver lo que\u00b7m dieu?<\/p>\n

Resp\u00f2s lo vell:<\/p>\n

\u2013Senyor, no y poseu dubte neg\u00fa, car yo us parle ab tota veritat, car tot a\u00e7\u00f2 e lo m\u00e9s del que us he recitat \u00e9s stat en mon temps, e no us volria haver mentit per cosa en lo m\u00f3n.<\/p>\n

En aquell punt, lo cavaller Sp\u00e8rcius fon posat en gran pensament e no replic\u00e0 m\u00e9s al vell, mas dix entre si mateix que ell volia sperimentar aquesta ventura, car puix nostre Senyor lo havia fet venir all\u00ed no sens causa, e d\u2019altra part, se ve\u00ffa desesperat com se trobava en aquella illa deserta e no tenia manera deguna de tornar a Tirant, per qu\u00e8 prepos\u00e0 secretament, sens sentida de sos companyons, de ell anar tot sol a la cova hon era lo drach, perqu\u00e8 sos companyons no volguessen anar ab ell e desviar-lo ab rahons del seu prep\u00f2sit. E per \u00e7o com era cavaller de molt gran \u00e0nimo, delliber\u00e0 de morir o de complir la ventura. E de a\u00e7\u00f2 ell no feu<\/a> deguna demostraci\u00f3 a sos companyons ni al vell, mas pres informaci\u00f3 certa devers qual part era lo castell a fi que no\u00b7l pogu\u00e9s errar. E ax\u00ed, aquella nit ells reposaren en la casa del vell.<\/p>\n

Aquella nit lo bon Sp\u00e8rcius no dorm\u00ed molt, e bon mat\u00ed, ans del dia, ell se lev\u00e0 fengint a sos companyons que anava per scampar aygua<\/a> e aquests no curaren d\u2019ell, sin\u00f3 que\u00b7s tornaren a dormir. Com aquest fon fora del casal, pres hun bast\u00f3 en la m\u00e0, que altres armes no tenia, e molt cuytadament ell feu<\/a> la via del castell per \u00e7o com ell tenia dubte que si sos companyons se levaven que no\u00b7l vessen. E an\u00e0 tant fins que fon al peu del castell. Era ja lo sol ben exit e lo dia clar e net e veu<\/a> la boca de la cova. E aqu\u00ed ell se agenoll\u00e0 ab grand\u00edssima devoci\u00f3 <pregant><\/sup><\/a> a la inmensa bondat de nostre Senyor que, per la sua infinida miseric\u00f2rdia e pietat, lo volgu\u00e9s guardar de tot mal e\u00b7l volgu\u00e9s liberar e donar \u00e0nimo que no tingu\u00e9s temor del drach, perqu\u00e8 pogu\u00e9s traure aquella \u00e0nima de pena e fer-la venir a la sancta e vera fe cath\u00f2lica.<\/p>\n

E com hagu\u00e9 finida sa oraci\u00f3, ell se seny\u00e0 e coman\u00e0\u2019s a D\u00e9u, e entr\u00e0 dins la cova tant com la claror li dur\u00e0. E aqu\u00ed ell lan\u00e7\u00e0 hun gran crit perqu\u00e8 lo drach lo ho\u00eds. Com lo drach sent\u00ed la veu de l\u2019home, ixqu\u00e9 ab molt gran brogit. Lo cavaller, qui sent\u00ed la gran remor que lo drach portava, hagu\u00e9 grand\u00edssima temor e agenoll\u00e0\u2019s en terra dient moltes bones oracions. E com lo drach li fon de prop e ell lo veu<\/a> de tan leja figura, stigu\u00e9 fora de si mateix e tanc\u00e0 los ulls per \u00e7o que la vista no li pogu\u00e9 comportar de veure. E no\u00b7s mogu\u00e9 poch ni molt, car en tal punt era que m\u00e9s era mort que viu. E lo drach, que veu<\/a> que l\u2019ome no\u00b7s movia, ans stava sperant, molt gentilment e suau se acost\u00e0 a ell e bes\u00e0\u2019l en la boca, e lo cavaller caygu\u00e9 en terra smortit.<\/p>\n

E lo drach de continent se torn\u00e0 una bell\u00edssima donzella, qui\u00b7l pres en la sua falda e comen\u00e7\u00e0-li a fregar los polsos, e dix-li semblants paraules:<\/p>\n

\u2013Cavaller virtu\u00f3s, no hajau temor de res e obriu los ulls e veureu quant b\u00e9 vos st\u00e0 aparellat.<\/p>\n

E lo cavaller Sp\u00e8rcius stech per spay de una hora smortit e fora de tot recort. E la gentil dama, incessantment fregant-li los polsos e besant-lo per fer-lo retornar. Apr\u00e9s, passada la hora, ell cobr\u00e0 l\u2019esperit e obr\u00ed los ulls e veu<\/a> la donzella de tan grand\u00edssima bellea que\u00b7l besava molt sovint. Pres molt gran sfor\u00e7 en si e dre\u00e7\u00e0\u2019s. E ab sfor\u00e7ada veu dix paraules de semblant stil.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCCXI<\/h2>\n

REQUESTA DE AMOR QUE FA LO CAVALLER SP\u00c8RCIUS A LA DONZELLA<\/p>\n

\u2013Tanta \u00e9s la gr\u00e0cia e perfecci\u00f3 que en la vostra galant persona ab saber infinit reposa que jam\u00e9s la mia lengua bastaria recitar la menor part de aquella, com la mia \u00e0nima sia totalment sotsmesa a la vostra voluntat e lo bell sguart vostre me dona beatitut. Mas flames de leal amor que a mon sperit cont\u00ednuament han combatut des que so<\/a> en aquesta illa e fuy informat de vostra gran bellea, la qual me dona animosa for\u00e7a aumentada de virtuts e b\u00e9ns que en v\u00f3s reposen, me han donat atreviment de venir ac\u00ed e posar per obra lo que fins ac\u00ed haveu vist. Car en aquella hora que us ho\u00ed nomenar, amor me feu<\/a> veure a v\u00f3s en sperit e deliber\u00ed morir per deliurar a v\u00f3s de la pena que pass\u00e0veu. Molt m\u00e9s ara, que tinch not\u00edcia de vostra gentilesa, he deliberat, ab verdadera elecci\u00f3, \u00e9sser tot vostre per les tantes singularitats e perfeccions que tinch conegudes en v\u00f3s, que jam\u00e9s en altra no conegu\u00ed. Car yo a v\u00f3s per a sempre vull servir com a senyora que sou de mi e de les coses mies, suplicant-vos de molta gr\u00e0cia conega en vostra gentilesa que sou contenta del que he fet per v\u00f3s. Emper\u00f2, aquell delit que vostra gran bellea a mi representa, entre los altres me far\u00e0 glori\u00f3s viure, e si tanta gl\u00f2ria D\u00e9u per sola merc\u00e9 me atorga, \u00bfqual home en lo m\u00f3n ab mi egual pot \u00e9sser? E per \u00e7o no fretura que us mostre ab paraules la mia amor \u00e9sser stada la major e m\u00e9s fervent que jam\u00e9s home a neguna dona port\u00e0s per sola fama. E ax\u00ed ser\u00e0 sens fallir, tant quant la mia m\u00edsera vida sostendr\u00e0 aquest cors e m\u00e9s encara si, dell\u00e0 com de\u00e7\u00e0, se ama perpetualment, podeu \u00e9sser segura en vostres manaments fer quant ordenareu. E per quant s\u00e9 que teniu tanta abtesa que bastau con\u00e9xer en l\u2019esguart e continen\u00e7a mia del b\u00e9 que us vull, m\u00e9s que dir no us poria, reste en speran\u00e7a de vostra piadosa persona at\u00e9nyer infinida gl\u00f2ria.<\/p>\n

Acabava Sp\u00e8rcius lo darrer so de les sues enamorades paraules quant la donzella feu<\/a> tal principi.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCCXII<\/h2>\n

RESPOSTA FETA PER LA DONZELLA AL CAVALLER SP\u00c8RCIUS<\/p>\n

\u2013Cavaller virtu\u00f3s, negun terme no \u00e9s de tanta longitut que\u00b7m bast\u00e0s a poder-vos regraciar com yo volria lo que fet haveu per mi, e per \u00e7o reste en la vostra discreta consideraci\u00f3 lo que ab paraules no puch mostrar. M\u2019esfor\u00e7ar\u00e9 al meu poder per serveys, los majors que per mi\u00b7s poran fer, retre premi dels vostres singulars actes e const\u00e0ncia de \u00e0nimo viril, car haveu posada en perill la vida vostra per traure e liberar a mi de tanta pena inestimable. E perqu\u00e8 tinch conegut l\u2019estrem de vostre valer e la tanta virtut que de v\u00f3s puch at\u00e9nyer, me ofir tota vostra e regracie a D\u00e9u de haver-me atorgat gr\u00e0cia de venir en mans de persona tal que en virtuts no ha par. E siau cert que la molta amor que us porte \u00e9s tanta que passa del que ordena ma vida humana. E en a\u00e7\u00f2 me obliga la condici\u00f3 de gentilesa que en v\u00f3s tinch coneguda. E confiau de mi, car yo us far\u00e9 benaventuradament viure.<\/p>\n

E pres-lo per la m\u00e0 e pos\u00e0\u2019l dins la cova en una bell\u00edssima cambra que la donzella tenia a servitut sua, la qual era molt ben abillada; e mostr\u00e0-li gran quantitat de tresor, lo qual li present\u00e0 ensemps ab la sua persona.<\/p>\n

E lo cavaller Sp\u00e8rcius li regraci\u00e0 molt la sua proferta, acceptant aquella ab grand\u00edssimes gr\u00e0cies que li feu<\/a>, abra\u00e7ant e besant-la m\u00e9s de mil voltes. E sens no voler perdre temps en paraules, pres-la en bra\u00e7os e pos\u00e0-la sobre lo lit, e aqu\u00ed conegueren los \u00faltims termes dels senyals de amor.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCCXIII<\/h2>\n

COM LO CAVALLER SP\u00c8RCIUS, AB LA GENTIL DAMA QUE HAVIA CONQUISTADA, TORN\u00c0 A SOS COMPANYONS<\/p>\n

No fon de poca stima la contentaci\u00f3 que lo cavaller ventur\u00f3s tingu\u00e9 de la conquistada senyora. E al mat\u00ed, com foren levats, m\u00e0 per m\u00e0, ixqueren de la cova e feren la via del casal hon lo cavaller Sp\u00e8rcius havia lexats sos companyons, los quals, admirats com lo veren ax\u00ed venir ab tan bella companyia, foren posats en gran alegria, car dubtaven que no fos mort o que li hagu\u00e9s seguit algun inconvenient. E molt m\u00e9s foren aconsolats com li veren portar per la m\u00e0 tan bell\u00edssima donzella. Acostaren-se a ella e feren-li molt gran rever\u00e8ncia, car lo seu gest e continen\u00e7a demostrava \u00e9sser senyora de gran stat e de molta stima. E feren lahors e gr\u00e0cies a la divina clem\u00e8ncia de la molta gr\u00e0cia que obtesa havia. E la gentil dama los abra\u00e7\u00e0 e feu-los<\/a> molta honor.<\/p>\n

E entraren en casa del pastor. E aqu\u00ed la donzella feu<\/a> molta honor al pastor e a sa muller e profer\u00ed\u2019ls de fer-los molt de b\u00e9. E stigueren aqu\u00ed ab gran plaer e consolaci\u00f3. E stant aqu\u00ed feren portar la roba que la donzella tenia en la cova, e la moneda, e abillaren molt b\u00e9 lo casal del pastor.<\/p>\n

Apr\u00e9s, per temps, vingueren aqu\u00ed fustes, les quals noliejaren e feren venir gent de altres parts per poblar la illa, la qual, en breu temps, fon molt b\u00e9 poblada. E edificaren aqu\u00ed una ciutat molt noble, qui Spertina fon nomenada, la Venturosa. E molts altres lochs, viles e castells hi foren edificats e poblats. E moltes sgl\u00e9sies e cases de religiosos, que y foren edificades a honor, lahor e gl\u00f2ria de nostre senyor D\u00e9u e de la sua sacrat\u00edssima Mare, e y donaren molta renda per sustentaci\u00f3 dels servidors de D\u00e9u. E vixqu\u00e9 aquest cavaller Sp\u00e8rcius, ab la sua senyora, per lonch temps, senyors de la illa e de algun<e>s<\/sup><\/a> altres entorn, e hagueren fills e filles que heretaren apr\u00e9s ells. E vixqueren pr\u00f2sperament e quieta.<\/p>\n

Ac\u00ed\u00b7s lexa lo libre a parlar del cavaller Sp\u00e8rcius, per no tenir prolixitat, e torna a recitar del stol de Tirant lo Blanch, qui anava a Contestinoble.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCCXIIII<\/h2>\n

COM TIRANT TRAM\u00c9S HUN EMBAXADOR A L\u2019EMPERADOR COM AB TOT LO SEU STOL ERA AL PORT DE TROYA<\/p>\n

Com Tirant fon davant lo port de Valona tram\u00e9s una galera dins lo port e man\u00e0 als patrons de les VI naus qui eren carregades de forment que ixquessen del port e seguissen l\u2019estol. E aquests donaren vela, ixqueren del port e seguiren l\u2019estol. Com l\u2019estol fon en lo canal de Romania, feu<\/a> la via del port de Gigeo, qui \u00e9s lo port de Troya, e aqu\u00ed surgiren e speraren tot l\u2019estol que fos ajustat.<\/p>\n

Tirant tingu\u00e9 consell ab lo rey de Sic\u00edlia e lo rey de Fe\u00e7 e ab tots los altres barons e cavallers ja qu\u00e8 era de fer, car ell tenia nova que tot l\u2019estol del sold\u00e0 era en lo port de Contestinoble, qui eren m\u00e9s de CCC fustes entre naus e galeres e altres fustes. E fon deliberat que lan\u00e7assen hun home en terra qui sab\u00e9s la lengua morisca e que, en la nit, entr\u00e0s en Contestinoble per avisar a l\u2019emperador com Tirant, ab tot lo seu stol, era al port de Troya, qui \u00e9s dins lo bra\u00e7 de Sent Jordi e a cent milles e a poch m\u00e9s de Contestinoble. E no li volgueren dar letra deguna a fi que si era pres per los moros que no fossen avisats. E aquell instru\u00ed-sse\u2019n molt b\u00e9 de tot lo que havia de dir a l\u2019emperador. E tengut lo consell, Tirant crid\u00e0 hun cavaller natural del regne de T\u00fani\u00e7 qui era stat moro y era de casa real, lo qual havia nom Sinegerus, home molt spert, giny\u00f3s, eloq\u00fcent e valent\u00edssim cavaller, qui era stat catiu en Contestinoble e sabia tots los passos, e dix-li tot lo que tenia de dir a l\u2019emperador e a la princessa, e don\u00e0-li lo sagell seu perqu\u00e8 l\u2019emperador li don\u00e0s fe e crehen\u00e7a.<\/p>\n

E lo dit cavaller se mes<\/a> en orde a la morisca en so de alacayo. E pres-lo hun bergant\u00ed e de nit posaren-lo en la terra ferma a una legua luny del camp dels moros qui tenien lo siti en la ciutat de Contestinoble. E aquest cavaller, cautelosament desviant-se del camp dels moros, feu<\/a> la via de la ciutat. E encara no pogu\u00e9 scapar que no don\u00e0s en mans d\u2019espies del camp dels moros, emper\u00f2, ell parlant-los en lur lenguatge molt discretament, dient-los com era de lur companyia, lexaren-lo passar. E com fon aplegat a hun portal de la ciutat, los qui guardaven lo portal, qui\u00b7l veren, prengueren-lo, pensant que fos dels moros del camp. E aquest los dix que no li fessen mal com ell era embaxador de Tirant, que venia a parlar ab l\u2019emperador. E les guardes, de continent, b\u00e9 acompanyat lo portaren davant l\u2019emperador, qui en aquella hora se levava de sopar.<\/p>\n

Com lo cavaller Sinegerus fon davant l\u2019emperador, ell se agenoll\u00e0 als seus peus e bes\u00e0-li la m\u00e0 e lo peu, e don\u00e0-li lo sagell de Tirant. E l\u2019emperador mir\u00e0\u2019l e conech les armes de Tirant. Lavors, l\u2019emperador lo abra\u00e7\u00e0 e feu-li<\/a> molt gran festa, dient-li que ell fos lo benvengut per cent m\u00edlia vegades. E lo cavaller Sinegerus feu<\/a> principi a semblants paraules:<\/p>\n

\u2013Senyor molt exceŀlent, yo so<\/a> tram\u00e9s ac\u00ed per aquell gran capit\u00e0 Tirant lo Blanch, lo qual se comana en gr\u00e0cia e merc\u00e9 de la magestat vostra e suplica a vostra altesa que stigau ab bon cor, car prestament, ab la ajuda de nostre senyor D\u00e9u, ell vos liberar\u00e0 de tots vostres enemichs. E m\u00e9s, vos suplica que fa\u00e7au posar en orde tota la vostra cavalleria e fer guardar molt b\u00e9 la ciutat, car dem\u00e0 de mat\u00ed ell deu ferir en l\u2019estol dels moros e ha dubte que los moros, com veuran perdut l\u2019estol, no donassen poder\u00f3s combat a la ciutat per pendre-la perqu\u00e8\u00b7s poguessen aqu\u00ed fer forts. Car sab la magestat vostra que si les fustes lurs s\u00f3n preses e levat lo pas, que ells s\u00f3n tots perduts, que neg\u00fa no se\u2019n por\u00e0 tornar, car Tirant ve ab tan gran poder que \u00e9s bastant pendre\u2019ls e fer-los morir a tots. E de a\u00e7\u00f2, senyor, la magestat vostra no dubte en res.<\/p>\n

\u2013Amich \u2014dix l\u2019emperador, gran consolaci\u00f3 tenim del que\u00b7ns haveu dit. E nostre Senyor, per la sua merc\u00e9 e pietat, nos fa\u00e7a gr\u00e0cia que sia ax\u00ed com tu dius, car nos<\/a> confiam tant de la gran virtut e cavalleria de Tirant que, ab la ajuda de l\u2019inmens D\u00e9u, ell complir\u00e0 lo nostre bon desig e seu.<\/p>\n

E de continent l\u2019emperador tram\u00e9s cridar a Yp\u00f2lit, qui era capit\u00e0 major seu, e com li fon davant li dix:<\/p>\n

\u2013Nostre capit\u00e0, ja sabeu com lo virtu\u00f3s Tirant \u00e9s al port de Troya ab molt gran stol. T\u00e9 deliberat dem\u00e0 per lo mat\u00ed de ferir en l\u2019estol dels moros, per qu\u00e8 \u00e9s de gran necessitat que prestament ajusteu tota la cavalleria qui \u00e9s dins la ciutat, e tots los conestables e caps dels h\u00f2mens de peu, e ordenau vostres batalles e posau cascuna en lo loch que deu star per \u00e7o que, si cars era que los moros volien combatre la ciutat, que tothom sia avisat e preparat.<\/p>\n

Resp\u00f2s Yp\u00f2lit:<\/p>\n

\u2013Senyor, no \u00e9s poca la consolaci\u00f3 que yo tinch de la venguda de mon mestre Tirant, e devem fer moltes gr\u00e0cies e laors a la divina Provid\u00e8ncia de la sua venguda, car pot star la magestat vostra ab cor segur de \u00e9sser delliurat de les mans dels enemichs, car tot l\u2019Imperi Grech ser\u00e0 recuperat per aquest e redu\u00eft a vostra magestat. E traur\u00e0 de captivitat tanta cavalleria qui est\u00e0 en poder dels infels e tant poble cresti\u00e0 qui est\u00e0 en perill de renegar la fe de Jhesucrist. Per qu\u00e8, senyor, de continent ser\u00e0 complit lo que\u00b7m mana la magestat vostra.<\/p>\n

E presa lic\u00e8ncia de l\u2019emperador, Yp\u00f2lit an\u00e0 a la gran pla\u00e7a de la ciutat e secretament tram\u00e9s per tota la cavalleria e per los conestables e capitans de la gent de peu. E com foren ajustats, dix-los semblants paraules:<\/p>\n

\u2013Senyors, a nostre Senyor \u00e9s stat plasent, per la sua infinida bondat e clem\u00e8ncia, de voler-nos deliurar de captivitat e del poder de nostres enemichs, car yo us fas certs com mon mestre e senyor Tirant \u00e9s vengut ab molt gran stol e \u00e9s al port de Troya. E t\u00e9 deliberat, dem\u00e0 de mat\u00ed, de ferir en les fustes dels moros, per qu\u00e8 \u00e9s de necessitat que tots vos poseu en orde e, cascun capit\u00e0 ab la sua gent, se pose en la muralla, en lo loch que li \u00e9s stat assignat, e que stigau molt reposats e sens fer remor neguna perqu\u00e8 los moros no puguen haver negun sentiment.<\/p>\n

De tal nova tots foren aconsolats, e loaren e bene\u00efren a nostre senyor D\u00e9u de la singular gr\u00e0cia que\u00b7ls atorgava. Partiren de aqu\u00ed e casc\u00fa apleg\u00e0 la sua gent. E posaren-se cascuns en son trast e stigueren aqu\u00ed tota la nit ab molt gran alegria, fins al mat\u00ed, molt s\u00e0viament e discreta.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCCXV<\/h2>\n

COM L\u2019EMBAXADOR SINEGERUS AN\u00c0 A FER REVER\u00c8NCIA A LA EMPERADRIU E A LA PRINCESSA<\/p>\n

Apr\u00e9s que l\u2019embaxador Sinegerus hagu\u00e9 splicada l\u2019ambaxada, deman\u00e0 lic\u00e8ncia a l\u2019emperador que pogu\u00e9s anar a fer rever\u00e8ncia a la emperadriu e a la princessa, e l\u2019emperador ne fon molt content. E obtesa lic\u00e8ncia, an\u00e0 a la cambra de la emperadriu, hon trob\u00e0 sa filla ab totes les dames, e lo cavaller feu<\/a> sa rever\u00e8ncia a la emperadriu e bes\u00e0-li la m\u00e0. E bes\u00e0 la m\u00e0 a la princessa e, ab lo genoll en terra, feu<\/a> principi a semblants paraules:<\/p>\n

\u2013Senyores, mon capit\u00e0 e senyor, Tirant lo Blanch, se comana en gr\u00e0cia e merc\u00e9 de vostres exceŀl\u00e8ncies e besa-us les mans, oferint-se molt prest de venir ac\u00ed per fer-vos rever\u00e8ncia.<\/p>\n

Com la princessa ho\u00ed que Tirant venia e que era tan prop, pres tanta alegria que per poch rest\u00e0 que no\u00b7s smort\u00eds. Emper\u00f2, encara stigu\u00e9 per bon spay fora de tot recort per sobreabundant alegria. E tornada en son recort, la emperadriu e la princessa feren molt gran festa a l\u2019embaxador, abra\u00e7ant-lo e fent-li moltes car\u00edcies, e interrogaren-lo de moltes coses, en special li demanaren quines gents venien en companyia de Tirant.<\/p>\n

Resp\u00f2s l\u2019embaxador e dix com aqu\u00ed venia lo rey de Sic\u00edlia ab tot son poder e lo rey de Fe\u00e7 ab tot son poder, e ab la reyna, muller sua, qui\u00b7s nomena Plaerdemavida. E aqu\u00ed venien tots los barons del regne de T\u00fani\u00e7 e de Tremic\u00e9n e molta altra cavalleria que y eren passats per pendre sou, car aqu\u00ed venien gents d\u2019Espanya, de Fran\u00e7a, de Yt\u00e0lia, per lo gran renom e fama de Tirant. Ax\u00ed mateix, com, per terra, venia aquell magn\u00e0nim rey Scariano, senyor de la Eti\u00f2pia, qui era molt virtu\u00f3s cavaller e anim\u00f3s company\u00f3 d\u2019armes de Tirant.<\/p>\n

\u2013Lo qual ve ab molt gran poder de gent de cavall e de peu. E porta ab si la reyna, sa muller, per \u00e7o com t\u00e9 molt gran desig de veure la exceŀl\u00e8ncia de v\u00f3s, senyora princessa, per la molta bellea que de v\u00f3s ha ho\u00efda mencionar, car aquesta reyna \u00e9s una de les bell\u00edssimes dones del m\u00f3n e complida de totes virtuts.<\/p>\n

E m\u00e9s, los dix com Plaerdemavida era sposada del senyor d\u2019Agramunt e venia all\u00ed per \u00e7o que la magestat de l\u2019emperador y d\u2019ells li fessen honor a les sues bodes. E recit\u00e0\u2019ls largament la manera de la conquesta que Tirant havia fet de la Barberia e com, tot quant havia conquistat ne guanyat, tot ho havia repartit, que no s\u2019havia res aturat, e que, totes les gents del m\u00f3n qui\u00b7l ve\u00ffen ni l\u2019ho\u00ffen nomenar, l\u2019adoraven en la terra. E moltes altres virtuts e laors los recit\u00e0 de Tirant, les quals tinta ni paper no bastaria a descriure.<\/p>\n

Com la emperadriu e la princessa hagueren ho\u00ffdes recitar de Tirant tantes virtuts e singulars actes, staven admirades de la molta gr\u00e0cia que nostre senyor D\u00e9u li havia feta. E era amat e volgut de tot lo m\u00f3n. E de sobres de consolaci\u00f3 e de alegria lan\u00e7aren dels ulls vives l\u00e0gremes com pensaven que aquest seria reparador e defenedor de la corona de l\u2019Imperi Grech, car ja eren fora de tota speran\u00e7a de salut y de rep\u00f2s, sperant cascun dia \u00e9sser cativades e desonrades e vituperades per los enemichs de la fe. E hagueren molt gran plaer com los dix de la venguda de la reyna de Ethi\u00f2pia, e majorment la princessa, per \u00e7o com li havien dit que era molt bella e virtuosa, per qu\u00e8 desijava haver molt sa amistat. E tant duraren les rahons que fon gran hora de nit, per lo molt plaer que trobaven en les paraules de l\u2019embaxador, e donaren part a la nit.<\/p>\n

La emperadriu rest\u00e0 en la sua cambra e la princessa se n\u2019an\u00e0 a la sua. E l\u2019embaxador la pres del bra\u00e7 e, acompanyant-la, anant ax\u00ed, la princessa li deman\u00e0 per qu\u00e8 li havia besada la m\u00e0 tres voltes. E aquest li resp\u00f2s com ne tenia manament de son senyor Tirant, lo qual la suplicava fos de sa merc\u00e9 li volgu\u00e9s perdonar, car altrament jam\u00e9s li gosaria venir davant per lo gran defalt que fet li havia, de qu\u00e8\u00b7s tenia molt per culpable.<\/p>\n

Resp\u00f2s la princessa:<\/p>\n

\u2013Cavaller, digau a mon senyor Tirant que, all\u00e0 hon no ha culpa, no y fretura perd\u00f3<\/span>, car demesiat seria. Emper\u00f2, si ell creu haver fallit vers mi, yo\u00b7l suplich que per smena yo haja prestament la sua vista, que \u00e9s la cosa que m\u00e9s desige en aquest m\u00f3n. E no\u00b7m vulla tardar la salut, la qual tan longament he desijada ab desig insaciable, e confie de mi, car yo\u00b7l far\u00e9 benaventuradament viure ab complit rep\u00f2s del que tant ha desijat.<\/p>\n

E pres comiat l\u2019embaxador de la princessa e an\u00e0-se\u2019n a la posada que l\u2019emperador li havia feta aparellar ab compliment de tot lo que mester havia. E aquella nit lo capit\u00e0 Yp\u00f2lit feu<\/a> fer molt bella guayta per la ciutat e feu<\/a> star molt ben fornida la muralla entorn de la ciutat, que neg\u00fa, de tota aquella nit, no\u00b7s pos\u00e0 a dormir per la molta temor que tenien dels moros e, d\u2019altra part, molt gran alegria per veure la batalla que Tirant daria al stol dels moros.<\/p>\n

Ac\u00ed\u00b7s lexa lo libre de parlar de l\u2019emperador, qui fa guardar molt b\u00e9 la ciutat, e torna a recitar de hun cars que feu<\/a> la Viuda Reposada, \u00e0lias Endiablada.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCCXVI<\/h2>\n

COM LA VIUDA REPOSADA SE MAT\u00c0 PER TEMOR DE TIRANT<\/p>\n

Hoint dir la Viuda Reposada que Tirant venia e era ja tan prop, tanta fon la temor que pres que\u00b7s pensava spasmar, e dix que li havia vengut gran mal al cor. Entr\u00e0-se\u2019n en la sua cambra e aqu\u00ed ella feu<\/a> molt grans lamentacions plorant, batent-se lo cap e la cara, car en aquella hora ella se tingu\u00e9 per morta. E cregu\u00e9 verdaderament que Tirant faria fer d\u2019ella una cruel sent\u00e8ncia, per \u00e7o com sabia que era stat asabentat per Plaerdemavida y per la cara contrafeta del negre que havien mesa en la galera. E per la grand\u00edssima crueldat que havia comesa, pensava que, si la princessa sabia lo nefand\u00edssim crim que li havia impasat, ab quina cara li poria venir davant E d\u2019altra part, la combatia la molta amor que ella portava a Tirant, que de tot seny la fe\u00ffa exir.<\/p>\n

E ax\u00ed pass\u00e0 tota la nit, fantasiant e combatent-se ab si mateixa, que no sabia quin consell pogu\u00e9s pendre, ne era cosa que gos\u00e0s descobrir a neg\u00fa ne demanar consell, car en aquell cars tots li foren stats enemichs. A\u00e7\u00f2 \u00e9s cosa acostumada, que la natura femenil, fr\u00e8vol e variable, elegeix lo m\u00e9s in\u00fatil consell, si molt hi pensa, en la major necessitat.<\/p>\n

A la fi, no trobant altre remey e for\u00e7ada per lo poch \u00e0nimo que tenia, delliber\u00e0 de matar-se ella matexa cautelosament ab metzines, a fi que la sua maldat no fos palesa ne vingu\u00e9s a not\u00edcia de les gents, e que lo seu cors no fos cremat o donat a menjar als cans. Per qu\u00e8 de continent ella pres orpiment que tenia per a fer tanquia e pos\u00e0\u2019l en una ta\u00e7a d\u2019aygua e begu\u00e9\u2019l-se, e lex\u00e0 uberta la porta de la cambra sua e despull\u00e0\u2019s e mes-se<\/a> al lit. Com fon en lo lit, lan\u00e7\u00e0 grans crits dient que\u00b7s moria. Les donzelles qui li dormien de prop, qui sentiren los grans crits, levaren-se cuytadament e anaren a la cambra de la Viuda, e trobaren-la ab la basca de la mort e cont\u00ednuament cridant.<\/p>\n

Lev\u00e0\u2019s la emperadriu e la princessa. E lo gran avolot fon en lo palau e neg\u00fa no sabia per qu\u00e8. L\u2019emperador se lev\u00e0 cuytadament pensant-se que los moros haguessen entrada la ciutat per for\u00e7a d\u2019armes, e, d\u2019altra part, dubtava que a sa filla no hagu\u00e9s vengut algun mal soptosament: s\u2019esmort\u00ed e trameteren per los metges. E la emperadriu e la princessa, qui saberen que l\u2019emperador se era smortit, lexaren la Viuda Reposada e cuytaren a la cambra de l\u2019emperador, e trobaren-lo m\u00e9s mort que viu. Aqu\u00ed fon lo gran dol de la princessa, que era una gran pietat de veure lo trist comport que de si mateixa fe\u00ffa. E prestament vingueren los metges e donaren-li remey e continent. Apr\u00e9s que fon tornat en son recort, deman\u00e0 quina era stada la causa de tanta remor que sentida havia, si eren entrats los moros en la ciutat. E digueren-li que no, mas que la Viuda Reposada tenia grans basques de cor e cridava grans crits, que stava ve\u00efna a la mort. L\u2019emperador man\u00e0 als metges que y anassen e que y fessen tot lo que fer s\u2019i pogu\u00e9s per restaurar-la. E los metges hi anaren de continent e, com foren en la cambra, en aquell punt, ella trametia la sua \u00e0nima al regne de Plut\u00f3.<\/p>\n

Com la princessa sab\u00e9 que la Viuda Reposada era morta, feu-ne<\/a> molt gran dol per la molta amor que li portava, per \u00e7o com la havia criada de let. E man\u00e0 que la posassen en una bella caxa, car ella li volia fer molt honrada sepultura. Al mat\u00ed, l\u2019emperador ab tota la sua cort, e la emperadriu e la princessa e tots los regidors e honrats h\u00f2mens de la ciutat, acompanyaren lo cors de la Viuda a la gran sgl\u00e9sia de Senta Sofia e aqu\u00ed li feren les obs\u00e8quies ab gran solemnitat. E apr\u00e9s l\u2019emperador ab tota la gent se\u2019n tornaren al palau.<\/p>\n

Ac\u00ed\u00b7s lexa lo libre de parlar de la Viuda Reposada e torna a recitar de la oraci\u00f3 que Tirant fa a la sua cavalleria.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCCXVII<\/h2>\n

LA ORACI\u00d3 QUE TIRANT FA A LA SUA GENT<\/p>\n

\u2013No \u00e9s de menor stima y honor la persecuci\u00f3 de semblants magn\u00e0nimes empreses, mas de menys treball, com sien certs vostres alts e nobles coratges de la causa sanct\u00edssima per la qual ajustats som en aquest ornat port de tanta cavalleria. La tarda a nostra honor \u00e9s enemiga. \u00a1Sus, donchs, cavallers str\u00e8nuus\u00a1 \u00a1Despertau la adormida sanch! Per dormir e damnificar la enemiga naci\u00f3 que prospera, al\u00e7au les armes e \u00e0nimos vostres per abaxar e aterrar aquest conf\u00fas e perdut poble, lo qual, essent molt en respecte de si, no \u00e9s dubte, a sguart de nostres doblats \u00e0nimos, no s\u00f3n cosa alguna. \u00a1Cuytem, acostumats de encal\u00e7ar, e fugiran los qui de mortal glay ja tremolen! \u00a1Exalcem la nostra sancta fe e confondr\u00e0\u2019s la er\u00e8tiqua pravitat! \u00a1Matem le mortes \u00e0nimes y viuran les nostres en la eterna gl\u00f2ria! \u00a1Viur\u00e0 la nostra fama, honor e gl\u00f2ria, que a inmortal se acosta! Naveguem aquesta pr\u00f2spera mar fins que la tempestuosa aygua aumente per la infesta sanch de nostres enemichs. E a vosaltres, exceŀlents reys, dre\u00e7ant la major intenci\u00f3 de mes paraules, suplicant afectadament tant com puch ni s\u00e9, desestimeu la vida per stimar la honor, e aquella no us sia gens cara havent-la a despendre per exemple a aquells qui, seguint nostres sfor\u00e7ades armes, ensemps la gloriosa mort o victoriosa vida egualment stimaran, d\u2019on, benaventuradament seguint a les obres, la fi ser\u00e0 desijada gl\u00f2ria.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCCXVIII<\/h2>\n

COM TIRANT PRES L\u2019ESTOL DELS MOROS<\/p>\n

Apr\u00e9s que Tirant hagu\u00e9 fet posar lo cavaller Sinegerus en terra per anar avisar l\u2019emperador, ell feu<\/a> posar en punt tot l\u2019estol e orden\u00e0 ses batalles. E man\u00e0 quals fustes devien ferir primer a les naus, e les galeres a les galeres. E ax\u00ed mateix, man\u00e0 a tots los patrons que, com ferrien en l\u2019estol dels moros, que fessen molt gran sclafit de trompetes e anafils e de botzines, de les quals Tirant havia fet fer molt gran forniment, e los altres ab bombardes e crits molt spantosos, a fi que\u00b7ls posassen lo diable al cors.<\/p>\n

E com tot fon ordenat man\u00e0 fer vela, e exiren totes les fustes del port molt quedament e sens remor deguna. E partiren del port de Troya alba de mat\u00ed e navegaren tot lo dia e tota la nit apr\u00e9s. E nostre Senyor feu-los<\/a> tanta de gr\u00e0cia que tot aquell dia fon nuvol\u00f3s e brom\u00f3s, que jam\u00e9s los moros, ni menys de la ciutat, no\u00b7n pogueren haver vista. E foren davant l\u2019estol dels moros dues hores ans del dia, que l\u2019estol dels moros no n\u2019hagueren gens de sentiment; e ab molt gran f\u00faria ells feriren en l\u2019estol dels moros, ab l\u2019esclafit tan gran de les trompetes e anafils e botzines e crits molt grans, e moltes bombardes que despararen al colp. E fon tanta la remor que feren que paria que cel e terra ne degu\u00e9s venir. E ensengueren deu falles en cascuna fusta, que portaven fetes, que feren molt gran lumin\u00e0ria. Los moros, que sentiren la remor tan gran e la lumin\u00e0ria que veren, e les fustes que\u00b7s veren damunt, stigueren tant spantats que no sabien qu\u00e8\u00b7s fessen, car trobaren-los dormint e desarmats. Ab poch treball prengueren totes les fustes, que no feren defensi\u00f3 neguna, tant staven fora de seny. E feren-ne tan gran matan\u00e7a que era cosa admirable de veure, car, tants com ne trobaren en les fustes, tots los degollaren, que no\u00b7n dexaren deg\u00fa a vida.<\/p>\n

Los qui\u00b7s lan\u00e7aren en mar e ixqueren en terra portaren la mala nova al sold\u00e0 e al Turch. Com los moros del camp saberen que totes les fustes eren preses e morta la gent, ab la remor que sentida havien e la gran lumin\u00e0ria que veren \u2014e no sabien quines gents eren\u2014, foren molt spantats. E armaren-se tots e pujaren a cavall e ordenaren ses batalles, car tenien dubte que no\u00b7ls fessen lo joch que havien fet a les fustes. E acostaren-se a la vora de la mar, per \u00e7o que deg\u00fa no pogu\u00e9s exir en terra.<\/p>\n

Com Tirant veu<\/a> que totes les fustes dels moros eren preses, fon lo m\u00e9s content home del m\u00f3n. E agenoll\u00e0\u2019s ab grand\u00edssima devoci\u00f3 e dix:<\/p>\n

\u2013Senyor, inmens D\u00e9u e ple de infinida pietat e miseric\u00f2rdia Infinides gr\u00e0cies fas a la tua inmensa bondat de la singular gr\u00e0cia que m\u2019has feta, que sens perdre neg\u00fa de la mia ost, me has fetes pendre CCC fustes, en les quals trobarem molt de b\u00e9.<\/p>\n

Aquesta vict\u00f2ria fon tan presta que, com hagueren acabades de pendre totes les fustes, scassament comen\u00e7ava de aclarir lo dia. Com los qui staven en la muralla de la ciutat ho\u00efren la gran remor de bombardes e de trompetes e de crits devers lo port e veren tantes lums, stigueren-ne molt admirats, car paria que tot lo poder del m\u00f3n fos all\u00ed. E conegueren que all\u00f2 era l\u2019estol de Tirant, qui havia ferit en l\u2019estol dels moros: hagueren-ne molt gran alegria. E, d\u2019altra part, staven molt redubtant que en aquella hora los moros del camp no combatessen la ciutat. E tots los de la ciutat prengueren gran \u00e0nimo com conegueren que Tirant combatia les fustes dels moros.<\/p>\n

E l\u2019emperador, qui sent\u00ed la gran remor, lev\u00e0\u2019s del lit cuytadament e cavalc\u00e0 ab molt pochs qui\u00b7s trobaren en lo palau en aquella hora. E anava per la ciutat solicitant la gent que tothom stigu\u00e9s en orde per defendre la ciutat si mester era. E d\u2019altra part, anava confortant la gent de la ciutat, dient-los que s\u2019alegrassen, que ara serien desassetjats e casc\u00fa cobraria sa heretat e tot lo que perdut havia.<\/p>\n

E los moros de res no hagueren menys cura, car ells staven ab tant de dol de les fustes que perdudes havien, e lo dubte que tenien que no ixquessen en terra, que no tenien gran cura de la ciutat, car restaven closos, que no se\u2019n podien tornar, e tenien-se tots per morts e per catius, e guardaven ab gran dilig\u00e8ncia la vora de la mar perqu\u00e8 neg\u00fa del stol de Tirant no pogu\u00e9s exir en terra.<\/p>\n

Com lo dia fon bell e clar e Tirant hagu\u00e9 fetes amarinar totes les fustes que havia preses dels moros, feu<\/a> fer vela e, ab tot l\u2019estol, ixqueren del port de Contestinoble e feren la via de la mar Major, per lo bra\u00e7 de Sent Jordi avant, car Tirant havia pensat que, si ell los levava lo pas de la terra ferma ans que ells hi prove\u00efssen, ell faria a son voler d\u2019ells. E per \u00e7o ell feng\u00ed que se n\u2019anava ab la presa, portant-se\u2019n totes les fustes dels moros. Com los moros veren que l\u2019estol de Tirant ixqu\u00e9 del port ab totes lurs fustes que se\u2019n portaven, tingueren-se per dit que se n\u2019anaven ab lo guany, perqu\u00e8 havien molt guanyat.<\/p>\n

E Tirant naveg\u00e0 aquell dia fent la via de la mar Major fins que, per la nit, los moros perderen de vista les fustes. E a\u00e7\u00f2 feu<\/a> Tirant perqu\u00e8 los moros se pensassen que se n\u2019anava, perqu\u00e8 no li empedissen la exida de la terra. E com fon nit scura, Tirant feu<\/a> girar tot l\u2019estol devers terra.<\/p>\n

E deveu saber que la ciutat de Contestinoble \u00e9s molt bell\u00edssima ciutat e molt ben murada, e \u00e9s feta a tres angles. E ha-y hun bra\u00e7 de mar qui\u00b7s nomena lo bra\u00e7 de Sent Jordi, e aquell bra\u00e7 de mar clou les dues parts de la ciutat. E la una part resta inclosa, e la una part closa \u00e9s devers la mar, e l\u2019altra \u00e9s devers la Turquia. E l\u2019altra, qui no \u00e9s closa, \u00e9s devers lo realme de Tr\u00e0cia. Per qu\u00e8 Tirant feu<\/a> la via de la part que no era closa. E en la nit ell pres terra a quatre leg\u00fces luny del camp dels moros, e aqu\u00ed desembarquaren tots los cavalls e tota la gent, e la artelleria que havien necess\u00e0ria e vitualles per a forniment de lur camp, que no foren vists ne sentits per los moros. E lexaren les fustes fornides.<\/p>\n

Com tota la gent fon en orde e a cavall, ab moltes adzembles que portaven davant, lunyaren-se de les fustes b\u00e9 mija legua per la vora de hun gran riu amunt, fins que foren en hun gran pont de pedra per hon passava lo riu. E aqu\u00ed Tirant feu<\/a> atendar tota la gent al cap del pont vora lo riu, e lo riu rest\u00e0 enmig d\u2019ells e dels enemichs, perqu\u00e8 los moros no\u00b7ls vinguessen damunt en la nit ni\u00b7ls poguessen enujar. E Tirant feu<\/a> posar la sua tenda dins lo pont, per guardar que neg\u00fa no pogu\u00e9s passar sens voluntat sua; e feu<\/a> parar moltes bombardes en lo pont perqu\u00e8, si los enemichs venien, que fossen servits. E ax\u00ed mateix pos\u00e0 ses spies devers lo camp dels moros perqu\u00e8 fos avisat si neg\u00fa venia.<\/p>\n

E de continent que foren atendats, Tirant pres hun home de peu e, vestit com a moro, tram\u00e9s-lo a la ciutat de Contestinoble ab una letra que contenia paraules de semblant stil.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCCXIX<\/h2>\n

LETRA TRAMESA PER TIRANT A L\u2019EMPERADOR DE CONTESTINOBLE<\/p>\n

\u00abAra tinch causa ab molta alegria d\u2019escriure a la magestat vostra, seren\u00edssim senyor, puix la fortuna pr\u00f2spera vos vol \u00e9sser favorable, significant a vostra altesa com, per mij\u00e0 de la divina gr\u00e0cia, vict\u00f2ria havem obtesa de vostres enemichs, car havem preses totes les fustes qui eren del sold\u00e0 e del Turch, qui staven en lo siti davant Contestinoble, qui eren CCC, totes carregades de vitualles, que no havien gens descarregat, e s\u00f3n stats morts tots los moros qui dins eren sens merc\u00e9 alguna.<\/p>\n

\u00bbVull saber de la magestat vostra hon manar\u00e0 que sien descarregades totes les vitualles que havem preses e les que portam, car yo tinch delliberat, si la magestat vostra ho volr\u00e0, de licenciar totes les fustes que tinch noliejades, car prou basta de tenir les que tenim preses, ab algunes altres qui s\u00f3n del rey de Sic\u00edlia e de altres amichs e valedors meus. Car, puix, los moros no tenen fustes, me dona de parer que haurem prou de CCCC fustes ben armades per guardar que los moros no puguen haver vitualles ni socors neg\u00fa, ni poder-se\u2019n anar.<\/p>\n

\u00bbE m\u00e9s, significh a vostra magestat com he presa terra al cap del riu e he posat lo meu camp al cap del pont de pedra e la mia tenda dins lo pont, a fi que los moros sien closos a totes parts, per mar y per terra. E so<\/a> cert que ans que los moros puguen exir del siti que tenen a la ciutat, que s\u2019hauran a rahonar ab mi. E suplich a la magestat vostra que vullau fer guardar molt diligentment la ciutat e star en cont\u00ednua vigilaci\u00f3, car for\u00e7adament los moros hauran a fer lo desesperat o donar-se a pres\u00f3 per quant les vitualles que tenen no\u00b7ls poden molt durar ni\u00b7n poden haver, car yo\u00b7ls tinch closos a totes parts, per mar y per terra.<\/p>\n

\u00bbE m\u00e9s, suplich a vostra altesa de avisar-me com st\u00e0 fornida la ciutat de vitualles y per a quant, car yo n\u2019\u00e9 portades per a fornir-la per a deu anys. E de continent que haja la resposta, vos trametr\u00e9 totes les fustes carregades. E de a\u00e7\u00f2 suplich a la magestat vostra que\u00b7m mane qu\u00e8 vol que fa\u00e7a, ax\u00ed de licenciar les fustes com de descarregar les vitualles, e de totes les altres coses que la magestat vostra conega que facen a fer, que tot lo que\u00b7m manareu se complir\u00e0 prestament. E si la magestat vostra volr\u00e0 que us trameta gent d\u2019armes per defendre la ciutat si dubtau en res, sia yo avisat, car tinch delliberat, si a la magestat vostra ser\u00e0 plasent que, de continent que les fustes hagen descarregat, de fer-les star ben armades davant lo camp dels moros perqu\u00e8 no puguen de res \u00e9sser socorreguts ne trametre fusta deguna per avisar ne haver socors, e per enujar-los tant com porem. E a\u00e7\u00f2 fet, crech que nostre Senyor nos ajudar\u00e0, que farem tot lo que volrem. E de a\u00e7\u00f2 dess\u00fas dit haja resposta de la magestat vostra.\u00bb<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCCXX<\/h2>\n

COM LO BON CAVALLER SINEGERUS TORN\u00c0 AL CAMP DE TIRANT<\/p>\n

Com Tirant hagu\u00e9 feta la letra, don\u00e0-la a l\u2019home que havia elet per anar a la ciutat de Contestinoble, que havia nom Carillo, que era grech e natural de la ciutat de Contestinoble, per \u00e7o com sabia molt b\u00e9 los passos. E aquest, de nit, per camins apartats, feu<\/a> la via de la ciutat, que gens per los moros del camp no fon vist ne sentit. E com fon al portal, les guardes lo prengueren e portaren-lo davant l\u2019emperador. E aquest feu<\/a> sa rever\u00e8ncia e bes\u00e0-li la m\u00e0 e lo peu, e don\u00e0-li la letra de Tirant. E l\u2019emperador ab molt gran plaer la reb\u00e9 e leg\u00ed-la de continent. E vist lo contengut en aquella, fon lo m\u00e9s content home del m\u00f3n e feu<\/a> laors e gr\u00e0cies a nostre senyor D\u00e9u de la molta gr\u00e0cia que feta li havia. E tram\u00e9s per la emperadriu e per la princessa, sa filla, e mostr\u00e0\u2019ls la letra de Tirant. E ells hagueren molt gran consolaci\u00f3 de la presa que Tirant havia feta de les fustes dels moros.<\/p>\n

E l\u2019emperador tram\u00e9s per lo capit\u00e0 Yp\u00f2lit e, com li fon davant, mostr\u00e0-li la letra de Tirant. E com la hagu\u00e9 lesta, dix Yp\u00f2lit a l\u2019emperador:<\/p>\n

\u2013Senyor, no ignora la magestat vostra com diverses voltes vos he dit que la altesa vostra confi\u00e0s en D\u00e9u e en la molta amor e voluntat que mon mestre Tirant portava a la magestat vostra; e que si ell era viu, que no us oblidaria. Per qu\u00e8, senyor, stau ab bona confian\u00e7a, que ab lo divinal auxili ell vos dar\u00e0 vict\u00f2ria de vostres enemichs e us far\u00e0 recobrar tot l\u2019Imperi Grech.<\/p>\n

Resp\u00f2s l\u2019emperador:<\/p>\n

\u2013Per mon D\u00e9u, capit\u00e0, nos<\/a> stam admirats dels actes que Tirant ha fets e fa e nos<\/a> li som molt obligats. E jur-vos per la mia corona que yo li\u2019n retr\u00e9 tal premi que ell e los del seu parentat ne seran contents. E prech-vos, capit\u00e0, que prestament aneu a regon\u00e9xer totes les vitualles qui s\u00f3n en lo nostre palau y en la ciutat, perqu\u00e8 pugam avisar a Tirant del que\u00b7ns demana.<\/p>\n

E de continent Yp\u00f2lit se part\u00ed de l\u2019emperador e feu<\/a> la cerqua molt diligentment ab altres h\u00f2mens experts en tal negoci. E trobaren que encara tenien forniment per a tres mesos complidament. E Yp\u00f2lit, molt alegre, se\u2019n torn\u00e0 a l\u2019emperador e dix-li semblants paraules:<\/p>\n

\u2013Senyor, la magestat vostra deu saber com tenim forniment en la ciutat per a tres mesos, y encara per a quatre si mester era. Per qu\u00e8, senyor, no dubte la magestat vostra que, ans que aquestes vitualles sien despeses, Tirant haur\u00e0 dat orde que n\u2019haurem m\u00e9s, e haur\u00e0 desassetjada la ciutat. E dexau-ho a son c\u00e0rrech.<\/p>\n

E l\u2019emperador feu<\/a> cridar lo seu secretari e feu-li<\/a> fer una letra a Tirant, mencionant-li largament tot lo que per ell e per tot lo consell era stat delliberat. E feu<\/a> cridar a Sinegerus e dix-li:<\/p>\n

\u2013Cavaller, prech-vos que aneu a Tirant e que li doneu aquesta letra. E, d\u2019altra part, lo avisareu de paraula de tot lo que vist haveu.<\/p>\n

E ell dix que faria son manament.<\/p>\n

Com l\u2019embaxador Sinegerus hagu\u00e9 presa la letra de l\u2019emperador, bes\u00e0-li la m\u00e0 e lo peu e pres lic\u00e8ncia d\u2019ell. E, apr\u00e9s, an\u00e0 a pendre comiat de la emperadriu e de la princessa, la qual era en la sua cambra e preg\u00e0\u2019l que la recoman\u00e0s molt a son senyor Tirant, e que ella lo suplicava la tingu\u00e9s en son recort e que volgu\u00e9s pensar quants enuigs e treballs havia passats des que no l\u2019havia vist; e que, en tot cars del m\u00f3n, ell don\u00e0s orde que ella lo pogu\u00e9s veure lo m\u00e9s prest que pogu\u00e9s, car, si no u fe\u00ffa, era certa de morir ab aquell desig. E lo cavaller resp\u00f2s que ell era prest de complir tot lo que per sa senyoria li era manat, e bes\u00e0-li la m\u00e0. E la princessa lo abra\u00e7\u00e0. E feta sa rever\u00e8ncia, part\u00ed\u2019s del palau e vest\u00ed\u2019s com a moro, e pres per company\u00f3 a Carillo, qui havia portada la letra a l\u2019emperador. E partiren de la ciutat a les dotze hores de la nit e, per aquells passos que Carillo vengut era, molt secretament ells passaren, que no foren sentits per neg\u00fa del camp dels moros. E alba de mat\u00ed, arribaren al pont hon Tirant tenia lo camp e, coneguts per los guardes, lexaren-los passar e anaren dretament a la tenda de Tirant, los quals trobaren ja levat.<\/p>\n

Com Tirant los veu,<\/a> hagu\u00e9 lo major plaer del m\u00f3n de la lur venguda, e deman\u00e0 al cavaller Sinegerus de noves e del stament de l\u2019emperador e de la emperadriu, e de la sua \u00e0nima, la princessa. E aquest li recit\u00e0 largament tot lo que havia vist e ho\u00fft, ne lo que l\u2019emperador li havia dit de paraula. E m\u00e9s, li dix totes les recomandacions de la princessa e totes les rahons que damunt s\u00f3n recitades.<\/p>\n

Com Tirant hagu\u00e9 ho\u00efdes les rahons que la princessa li trametia a dir, dels ulls li corregueren vives l\u00e0gremes e alter\u00e0\u2019s la sua cara de amor strema e de compassi\u00f3 que tenia de la princessa, e stigu\u00e9 per bon spay que no parl\u00e0, pensant en la molta amor que la princessa li portava. E tenia gran dubte que, per lo gran desig que tenia de veure\u2019l, no prengu\u00e9s algun regirament. E apr\u00e9s que Tirant fon tornat en son color natural, Sinegerus li don\u00e0 la letra de l\u2019emperador e Tirant la pres a legir. E contenia stil de semblants paraules.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCCXXI<\/h2>\n

LETRA TRAMESA PER L\u2019EMPERADOR A TIRANT LO BLANCH<\/p>\n

\u00abTirant, fill, no \u00e9s stada poca la consolaci\u00f3 que nos<\/a> tenim de la vostra venguda. E quant reste obligat a la inmensa bondat de nostre senyor D\u00e9u e a v\u00f3s, com me haveu volgut soc\u00f3rrer e deliurar, en temps de tanta necessitat, de tant de mal qui\u00b7m stava aparellat E suplich al meu senyor Jhesucrist que us fa\u00e7a tanta de gr\u00e0cia que us lexe complir lo vostre bon desig, qui \u00e9s de verdadera caritat, e lo meu en poder-vos premiar lo que per mi tant haveu treballat. E notificant-vos de la gran cust\u00f2dia que fa fer de la ciutat lo vostre bon criat e capit\u00e0 meu Yp\u00f2lit, que no crech que, apr\u00e9s la persona vostra, millor cavaller ni ab major \u00e0nimo sia stat en tot lo m\u00f3n ni ser\u00e0, e que, si no fos per les grans cavalleries de aquest, dies ha que la ciutat fora<\/a> stada presa, e tot lo restant de l\u2019Imperi Grech. E no\u00b7s poria numerar la morisma que per mans de aquest virtu\u00f3s cavaller \u00e9s stada morta.<\/p>\n

\u00bbE m\u00e9s, vos avisam com, per gr\u00e0cia de nostre senyor D\u00e9u, la ciutat est\u00e0 fornida molt b\u00e9 per a tres mesos de vitualles e de totes coses necess\u00e0ries, e de cavalleria prou suficientment per a defendre\u2019ns dels enemichs, car lo m\u00e9s dubte que ten\u00edem era que les vitualles no\u00b7ns fallissen, per qu\u00e8\u00b7ns haguessen a dar per fam, e de aquest dubte stam en segur, D\u00e9u mijan\u00e7ant, que aquest temps nos podem b\u00e9 tenir. E no vullau posar la virtuosa persona vostra en perill, sin\u00f3 que fa\u00e7au la guerra a tot \u00fatil vostre, puix en la libertat vostra st\u00e0 de pendre e de lexar, que no us poden for\u00e7ar de batalla si b\u00e9 no us ve.<\/p>\n

\u00bbAx\u00ed matex, vos avisam com tenim delliberat que fa\u00e7au descarregar les vitualles. La una partida feu posar en lo castell de Sin\u00f2poli, qui \u00e9s molt fort e star\u00e0 aqu\u00ed molt b\u00e9 guardada per fornir lo vostre camp e les forces que pendreu, e all\u00e0 hon necessari ser\u00e0. E l\u2019altra partida fareu descarregar en la ciutat de Pera, perqu\u00e8 sia prop per a fornir la ciutat. E feu posar per guardar-la cinch-cents h\u00f2mens d\u2019armes. E lo restant poreu fer portar ac\u00ed en la ciutat, car segurament podeu descarregar, e apr\u00e9s poreu licenciar les fustes que volreu. E sia rem\u00e9s tot a vostra bona discreci\u00f3. E tinch per bon consell que les CCCC fustes vinguen davant la ciutat molt b\u00e9 en orde e daran als enemichs molt gran treball, car cont\u00ednuament hauran a guardar que neg\u00fa de les fustes no ixqua en terra, e y hauran a vetlar de nit e de dia gran gent d\u2019armes. E d\u2019altra part, se hauran a recelar de la ciutat e del vostre camp, e ab aquesta pena hauran d\u2019estar cont\u00ednuament.<\/p>\n

\u00bbNo resta m\u00e9s a dir sin\u00f3 que, si haureu mester del nostre tresor per a pagar les fustes que haveu noliejades, trameteu-me una galera o dues, o les que volreu, e nos<\/a> trametrem-vos tanta moneda com volreu.\u00bb<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCCXXII<\/h2>\n

COM LOS MOROS TINGUEREN CONSELL E DELLIBERAREN DE TRAMETRE EMBAXADA A TIRANT<\/p>\n

Com lo sold\u00e0 e lo Turch saberen que Tirant havia desembarcat e que havia posat lo camp al pont de pedra, aquests foren los m\u00e9s torbats h\u00f2mens del m\u00f3n. E tingueren-se per perduts, car veren que per neguna via ells no podien de all\u00ed exir, ni per mar ni per terra, que no haguessen a venir en les mans de Tirant. Ax\u00ed mateix, si molt aturaven aqu\u00ed, perrien de fam, car no tenien vitualles per a dos mesos, per \u00e7o com les fustes no havien pogut descarregar. E com veren lo mal qui\u00b7ls stava preparat, ab \u00e0nimo sfor\u00e7at de cavallers, no mostrant gens \u00e9sser smayats, ajustaven consell per veure quin expedient pendrien que no perissen; en lo qual consell foren los reys seg\u00fcents: primerament, lo rey d\u2019Alape, lo rey de Suria, lo rey de Tratho, lo rey de As\u00edria, lo rey de Irch\u00e0nia, lo rey de Rast\u00e9n e lo fill del Gran Caramany, e lo pr\u00edncep de Sixa, e molts altres grans senyors los quals la ist\u00f2ria no recita per no tenir prolixitat.<\/p>\n

E aqu\u00ed hagueren de grans altercacions. Los huns consellaven que combatessen la ciutat, car, si la podien pendre, aqu\u00ed\u00b7s porien fer forts hun gran temps fins que haguessen socors, car no podien pensar que la ciutat no fos ben fornida. Los altres de\u00ffen que\u00b7s parassen batalla davant lo camp de Tirant, car aquest era tan anim\u00f3s cavaller que no seria menys que ell no\u00b7ls ixqu\u00e9s a la batalla, com ells tinguessen molta cavalleria e bona, e no seria menys que no\u00b7l rompessen per la gran morisma que ells tenien. E, hon no, que valia m\u00e9s morir com a cavallers que no dexar-se pendre com a moltons<\/span>. E que, si la fortuna los era tan favorable que\u00b7ls dex\u00e0s ven\u00e7re la batalla, porien passar segurament o restar en lo siti fins que haguessen presa la ciutat.<\/p>\n

Los altres foren de opini\u00f3 que valia m\u00e9s que fessen una embaxada a Tirant que\u00b7ls don\u00e0s pau e treva e que\u00b7ls dex\u00e0s passar, car ells se\u2019n tornarien en lur terra tots e li buydarien tot l\u2019Imperi Grech e, noresmenys, li restituirien totes les for\u00e7es que preses havien e tots los presoners e catius.<\/p>\n

E a la conclusi\u00f3 del consell, tots determenaren e tingueren per bon consell que l\u2019ambaxada fos tramesa a Tirant e que, si ell no\u00b7ls volia lexar passar, que lavors porien pendre los altres partits, \u00e7o \u00e9s, que combatessen primer la ciutat molt bravament e, si no la podien pendre, que lavors lo darrer remey seria que morissen ab la spasa en la m\u00e0 com a cavallers.<\/p>\n

E ax\u00ed fon determenat lo consell. E elegiren per embaxadors lo fill del Gran Caramany e lo pr\u00edncep de Sixa, qui eren cavallers molt savis e de gran eloq\u00fc\u00e8ncia, e molt destres e avisats en la guerra; e digueren-los que prenguessen guarda, stimant quanta gent podia tenir Tirant ni quant en orde staven, e donaren-los les instruccions de tot lo que tenien de dir e de fer. Posaren-se molt en punt los embaxadors, molt ben abillats ab aljubes de brocat e molt b\u00e9 acompanyats simplament, sens armes, ab CC de cavall. E ans que partissen, trameteren al camp de Tirant hun trompeta per demanar salconduyt, lo qual los fon atorgat. Partiren los embaxadors e feren la via del camp.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCCXXIII<\/h2>\n

COM TIRANT FEU<\/a> DESCARREGAR LES VITUALLES E DON\u00c0 COMIAT A TOTES LES FUSTES NOLIEJADES<\/p>\n

Com Tirant hagu\u00e9 lesta la letra de l\u2019emperador, ell crid\u00e0 lo marqu\u00e9s de Li\u00e7ana, almirall seu, e man\u00e0-li que compt\u00e0s ab tots los patrons de les fustes que tenia noliejades e, si res los restava a pagar del sou, que fossen pagats molt liberalment. E apr\u00e9s li man\u00e0 que part\u00eds les vitualles en tres parts, que portaven a son bon arbitre, e que fes descarregar la una part al castell de Sin\u00f2poli e l\u2019altra part al castell de Pera, e que prengu\u00e9s cinch-cents h\u00f2mens d\u2019armes del camp e que\u00b7ls tramet\u00e9s ab les vitualles a la ciutat de Pera, e d\u2019aqu\u00ed avant les fustes se\u2019n podien anar. E ax\u00ed mateix, li man\u00e0 que arm\u00e0s b\u00e9 les fustes que havien preses dels moros e totes les altres que noliejades no eren, e ben fornides del que mester haguessen, ab totes les vitualles que portaven, que anassen a descarregar a la ciutat de Contestinoble.<\/p>\n

\u2013E com hauran descarregat, que stiguen cont\u00ednuament davant lo camp dels moros bombardejant e fent-los tant de enuig e dan com poran.<\/p>\n

E de continent que Tirant ho hagu\u00e9 manat, l\u2019almirall se n\u2019an\u00e0 all\u00e0 hon eren les fustes e compt\u00e0 ab tots los patrons, e pag\u00e0\u2019ls tot lo que\u00b7ls era degut. E encara, Tirant los feu<\/a> dar de gr\u00e0cia mil ducats a cascun patr\u00f3 ultra lo que havien pres de les fustes que preses havien. E apr\u00e9s, manaren a casc\u00fa que anassen all\u00e0 hon havien a descarregar. Apr\u00e9s que hagueren descarregat, que se\u2019n podien anar e tornar casc\u00fa en sa terra.<\/p>\n

E feren recullir los cinch-cents h\u00f2mens d\u2019armes qui tenien de anar a la ciutat de Pera, e donaren vela totes les fustes noliejades, e cascuns feren la via de hon los era manat. Les unes anaren al castell de Sin\u00f2poli, qui distava de la ciutat de Contestinoble cinquanta milles devers la mar Major, anant per lo bra\u00e7 de Sent Jordi, e aqu\u00ed descarregaren e anaren-se\u2019n per la via hon eren venguts. E les altres feren la via de la ciutat de Pera e aqu\u00ed foren molt ben acullits, e exiren los cinch-cents h\u00f2mens d\u2019armes en terra.<\/p>\n

E lo capit\u00e0 de la ciutat, qui era hun valent\u00edssim cavaller, com hoh\u00ed que Tirant los trametia, reb\u00e9\u2019ls molt b\u00e9 e don\u00e0\u2019ls bones posades. E descarregaren totes les fustes e reculliren totes les vitualles dins la ciutat, ab molt gran alegria que tenien los de la ciutat per la gran necessitat en qu\u00e8 eren posats. E feren laors e gr\u00e0cies a nostre senyor D\u00e9u com los havia volguts socc\u00f3rrer en tan gran necessitat.<\/p>\n

Com les fustes hagueren descarregat, partiren de aqu\u00ed e cascuna se\u2019n torn\u00e0 en sa terra.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCCXXIIII<\/h2>\n

COM TIRANT TRAM\u00c9S LA REYNA DE FE\u00c7 A CONTESTINOBLE AB TOT L\u2019ESTOL DE LES FUSTES QUE S\u2019HAVIA ATURADES<\/p>\n

Apr\u00e9s que\u00b7l marqu\u00e9s de Li\u00e7ana, almirall de Tirant, hagu\u00e9 fetes partir totes les fustes noliejades, ell feu<\/a> armar totes les fustes qui eren restades, lo nombre de les quals era CCCCXXXV fustes, entre naus e galeres e galiotes e lenys. E lexaren lo camp molt ben fornit de vitualles. E ax\u00ed mateix, orden\u00e0 que restassen aqu\u00ed en lo riu, prop del camp de Tirant, dues galeres ben armades per \u00e7o que, si Tirant les havia mester per trametre en qualque part, que fossen prestes.<\/p>\n

E com totes les fustes foren en punt per partir, l\u2019almirall se n\u2019an\u00e0 al camp a Tirant e dix-li com ell havia complit tot lo que per sa senyoria li era stat manat. Lavors, Tirant se n\u2019an\u00e0 a la tenda de la reyna de Fe\u00e7 e dix-li:<\/p>\n

\u2013Germana senyora, suplich-vos que\u00b7m fa\u00e7au tanta merc\u00e9 que v\u00f3s vullau anar ab aquestes fustes a la ciutat de Contestinoble per aconsolar e aconortar aquella qui t\u00e9 la mia \u00e0nima encativada, car dubte\u00b7m fa que, en aquest temps que yo no puch anar a fer-li rever\u00e8ncia, no prengu\u00e9s algun dan inreparable, que seria a mi pijor que la mort. Car sabeu b\u00e9 que, si yo\u00b7m partia de ac\u00ed per anar a veure sa exceŀl\u00e8ncia, posaria en gran perill tot lo camp e molts altres inconvenients que seguir-se porien per la mia abs\u00e8ncia. E v\u00f3s stareu all\u00ed molt millor e ab m\u00e9s plaer e delit. E suplich-vos que, ab lo vostre ang\u00e8lich saber, vullau usar devers mi de aquelles suplicacions acostumades que en lo passat temps de ma enamorada vida v\u00f3s sol\u00edeu solicitar ma senyora. E posau-la en speran\u00e7a de ma presta vista, qui ser\u00e0 lo m\u00e9s prest que yo por\u00e9, que \u00e9s la cosa que yo m\u00e9s desige en aquest m\u00f3n, car la tarda me par una hora un any, car, apr\u00e9s D\u00e9u, altri no desige tant veure, obeir e servir com a sa altesa.<\/p>\n

No comport\u00e0 m\u00e9s la graciosa reyna que Tirant parl\u00e0s, sin\u00f3 que, ab cara afable e ab baxa veu, se pres a dir:<\/p>\n

\u2013Jerm\u00e0 senyor, les suplicacions vostres s\u00f3n a mi manaments per la molta obligaci\u00f3 que tinch a vostra senyoria per los grans beneficis e honors que per la merc\u00e9 vostra he rebuts, yo no essent merexedora, mas per la vostra molta virtut e grand\u00edssima liberalitat. E no confie de mi tan poch la senyoria vostra que possehesca tanta ingratitut que m\u2019oblide la causa per qu\u00e8 so<\/a> tant obligada, e per lo molt mer\u00e9xer vostre. E pensau, senyor e germ\u00e0 que, si en lo passat temps tengu\u00ed voluntat de servir la merc\u00e9 vostra, ara mil voltes m\u00e9s per la molta virtut que conech que posseheix la vostra virtuosa persona. E conech verdaderament que hun cors ab tanta perfecci\u00f3 com \u00e9s de ma senyora no deu \u00e9sser posse\u00eft sin\u00f3 per la vostra molta virtut, qui sou font de bondat e de tota cavalleria. Per qu\u00e8, jerm\u00e0 e senyor de mi, digau-me si la senyoria vostra volr\u00e0 manar algunes altres coses, que, aquexes e totes altres que dir e fer-se poguessen per neguna persona humana so<\/a> presta de fer, e posar-hi cent vides si tantes ne tingu\u00e9s.<\/p>\n

Lavors Tirant la abra\u00e7\u00e0 e bes\u00e0-la en la galta, e dix-li semblants paraules:<\/p>\n

\u2013Senyora jermana, no us poria regraciar la molta amor que en v\u00f3s tinch coneguda. E tal confian\u00e7a tinch en v\u00f3s que dareu fi a tots los meus treballs. E nostre senyor D\u00e9u me done gr\u00e0cia que us puga retre lo premi que la molta amor e virtut vostra \u00e9s merexedora, que us puga donar molt m\u00e9s, al doble, que no he fet.<\/p>\n

E la reyna li volgu\u00e9 besar les mans e Tirant no u perm\u00e9s, sin\u00f3 que li dix que\u00b7s pos\u00e0s en orde de tot lo que mester hagu\u00e9s e que\u00b7s recull\u00eds. E la reyna dix que faria lo que li manava. Tirant pres comiat de la reyna e torn\u00e0-se\u2019n a la sua tenda. E tram\u00e9s per l\u2019almirall, e com li fon davant, dix-li:<\/p>\n

\u2013Almirall, man-vos recullir e prech-vos que doneu bon orde en totes les coses que us he dites. E com la reyna ser\u00e0 recullida, feu fer de continent vela e compliu prest vostre viatge.<\/p>\n

E l\u2019almirall dix que tot era prest. E pres comiat de Tirant e an\u00e0\u2019s a recullir. E apr\u00e9s, l\u2019endem\u00e0 de mat\u00ed, la reyna se an\u00e0 a recullir ab totes les sues donzelles. E acompanyaren-la fins a la mar lo rey de Sic\u00edlia e Tirant ab cinch-cents h\u00f2mens d\u2019armes. Com la reyna fon recullida en una nau, prengueren comiat d\u2019ella e tornaren-se\u2019n al camp. E l\u2019almirall feu<\/a> fer vela a totes les fustes e feu<\/a> la via de Contestinoble.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCCXXV<\/h2>\n

COM LOS EMBAXADORS DEL SOLD\u00c0 E DEL TURCH ARRIBAREN AL CAMP DE TIRANT<\/p>\n

Com los embaxadors del sold\u00e0 foren davant lo pont de pedra hon Tirant tenia lo camp, Tirant los feu<\/a> exir hun capit\u00e0 a rebre, ab cinch-cents h\u00f2mens d\u2019armes, tots ab arnesos molt luents e ab cavalls sicilians molt grans, tots encubertats, los quals los reberen ab grand\u00edssima honor e\u00b7ls acompanyaren fins que foren a la tenda de Tirant; lo qual havia feta parar una tenda tota de brocat carmes\u00ed, la m\u00e9s rica e singular que jam\u00e9s en tot lo m\u00f3n fos stada feta en aquell temps, la qual era stada feta en la ciutat de Par\u00eds.<\/p>\n

Com los embaxadors foren descavalcats, entraren dins la tenda e trobaren aqu\u00ed lo rey de Sic\u00edlia, lo rey de Fe\u00e7 e Tirant, e molts altres barons, nobles e cavallers. E per Tirant e per los altres foren rebuts molt graciosament e\u00b7ls feren grand\u00edssima honor, per \u00e7o com eren grans senyors. E Tirant no volgu\u00e9 que tan prest splicassen la embaxada, mas feu-los<\/a> aposentar molt b\u00e9 en belles tendes que\u00b7ls havia fetes aparellar e feu-los<\/a> servir de moltes viandes e molta volateria en gran abund\u00e0ncia, e vins de diverses natures.<\/p>\n

Com los embaxadors hagueren vists los cinch-cents h\u00f2mens d\u2019armes ab los cavalls tan grans e los h\u00f2mens d\u2019armes ab los pennachos a modo de It\u00e0lia, foren posats en gran admiraci\u00f3. E d\u2019altra part, veren quatre m\u00edlia cavalls altres, tots encubertats, qui cont\u00ednuament vogien lo camp ax\u00ed armats com si haguessen entrar en batalla. E d\u2019altra part, veren la molta cavalleria que en lo camp de Tirant era: digueren entre ells que tot lo poder de la morisma del m\u00f3n no serien bastants a resistir a la gent crestiana per lo grand\u00edssim orde e bella cavalleria que tenien. E tingueren crehen\u00e7a en va \u00e9sser venguts, que jam\u00e9s Tirant los atorgaria pau ni treva ne partit neg\u00fa que de la mort fossen stalvis. E tals paraules entre ells rahonaven: que, at\u00e9s lo loch que lo virtu\u00f3s capit\u00e0 Tirant lo camp seu tenia, era impossible negun cors mortal pogu\u00e9s exir sens mort o \u00e9sser pres. E m\u00e9s, consideraven com per ells no podia \u00e9sser feta viol\u00e8ncia neguna en lo camp de Tirant ne dar-los batalla sens lur voluntat, ans los crestians tenien facultat de fer-los perir de crudel\u00edssima fam.<\/p>\n

Passaren los animosos embaxadors tot aquell dia e la nit seg\u00fcent ab dolorosos pensaments; e lo dia apr\u00e9s, lo virtu\u00f3s Tirant ajustar feu<\/a> en la sua tri\u00fcmphal tenda los iŀlustr\u00edssims reys e la noble cavalleria del camp per a hoir missa. Apr\u00e9s la missa per ells devotament ho\u00efda, lo virtu\u00f3s Tirant tram\u00e9s per los embaxadors volguessen venir per splicar lur embaxada. De tal nova los animosos embaxadors molt contents e ab gran gravitat de gran senyoria, passaren a la tenda del virtu\u00f3s capit\u00e0, que\u00b7ls reb\u00e9 ab aquella honor que ell conegu\u00e9 que merexedors eren. E fent-los seure Tirant davant ell, man\u00e0 que splicassen lur embaxada.<\/p>\n

Convidant-se los embaxadors qual primer parlaria, lev\u00e0\u2019s lo fill del Gran Caramanay, per \u00e9sser lo major senyor de tots, e, feta rever\u00e8ncia al virtu\u00f3s capit\u00e0, splic\u00e0 la sua embaxada en stil de semblants paraules.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCCXXVI<\/h2>\n

LA FORMA DE LA EMBAXADA<\/p>\n

\u2013Certa cosa \u00e9s a la tua molta saviesa, gran capit\u00e0, cavaller e senyor, e deu-se benignament considerar, en les semblants batalles o ex\u00e8rcits la perdici\u00f3 sdevenidora de innumerables persones. E ja molt m\u00e9s se deu presumir en lo present camp, que \u00e9s aparellat fossar per a molta cavalleria. Si segons la nostra humanitat volr\u00e0s obrir los ulls de ta gran senyoria, veur\u00e0s contemplativament aquest gran riu, mudat de color, sobrepujar del pont les altes arcades lo corriment de la humana sanch que sens dubte en cascuna de les parts scampar s\u2019espera. E si scoltes atentament, sens brogit de crueldat, por\u00e0s hoir los gemechs, plants e crits de les mortals ferides dels ven\u00e7uts combatents, que pujant als cels, als inmutables planets presenten novella pietat. Tals pensaments y paraules no fan ofensa a nostres forts e beŀlicosos coratges, mas ennoblexen los virtuosos \u00e0nimos de, semblants a tu, magn\u00e0nims cavallers.<\/p>\n

\u00bbDonchs, per scusar tanta inhumanitat, nosaltres, embaxadors de nostre senyor lo sold\u00e0 y del Gran Turch, venim de part de aquells a la tua bella pres\u00e8ncia per saber la deliberada intenci\u00f3 de ta senyoria en aquest negoci, demanant-te, si plasent te ser\u00e0, pau e treva per a temps de tres mesos o m\u00e9s. E si volr\u00e0 la tua liberal e gentil condici\u00f3 pau final a cent e hun any, seran molt contents \u00e9sser amichs dels teus amichs e enemichs dels teus enemichs ab tota bona germandat, pau e confederaci\u00f3 e liga. E fet a\u00e7\u00f2, buydaran l\u2019Imperi Grech, restituint a la tua subjugaci\u00f3 o capitania totes les ciutats, castells, viles, forces e terres qui s\u00f3n dins los t\u00e9rmens de la Gr\u00e8cia. Encara, restituiran en sa desijada libertat tots los presoners crestians detenguts en nostre domini e faran qualsevol altra rahonable sotsmissi\u00f3 sens molt prejudicar la honor de lurs grans senyories, ab les quals discordar o desavenir, si t\u2019aparelles, sia certa la tua industriosa ventura que, sens tarda, de cruels y animoses armes li ser\u00e0 feta enujosa experi\u00e8ncia.<\/p>\n

E don\u00e0 fi a son parlar.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCCXXVII<\/h2>\n

LO CONSELL QUE TIRANT TINGU\u00c9 SOBRE LA RESPOSTA DE LA SPLICADA EMBAXADA<\/p>\n

No fon de poca stima en l\u2019\u00e0nimo del virtu\u00f3s Tirant la novella splicaci\u00f3, considerada promptament ab los hulls de la sua pensa \u00e9sser atesa la fi de la sua desijada beatitut e delitosa gl\u00f2ria. Emper\u00f2, per mostrar la molta discreci\u00f3 que possehia, atur\u00e0\u2019s acort, dient-los que reposassen, que molt prest los daria resposta. E presa lic\u00e8ncia, los embaxadors, molt b\u00e9 acompanyats dels cavallers de Tirant, ab molta honor, en la lur tenda los tornaren.<\/p>\n

Tirant, com a virtu\u00f3s capit\u00e0, lo seg\u00fcent dia tram\u00e9s per los iŀlustr\u00edssims reys e duchs e noble cavalleria que a la sua tenda vinguessen, que apr\u00e9s la missa volia tenir consell sobre lo fet de la splicada embaxada. E tots, com de infinida amor amaven lo virtu\u00f3s Tirant, prestament foren tots a la sua real tenda.<\/p>\n

E ho\u00efda la missa, casc\u00fa asseyt segons son grau, posat silenci en lo consell, lo virtu\u00f3s Tirant feu<\/a> principi de semblants paraules:<\/p>\n

\u2013No ignoren les senyories de vosaltres, molt iŀlustres e magn\u00edfichs senyors e germans meus, la embaxada tramesa per lo sold\u00e0 e <lo><\/sup><\/a> Gran Turch demanant-nos pau e treva. Se deu considerar, no sens gran causa, per la molta oppressi\u00f3 e necessitat en qu\u00e8 posats s\u00f3n, com siam certs que\u00b7ls tenim en gran stretura, ax\u00ed de viandes com de altres coses necess\u00e0ries a la humanal vida. E m\u00e9s, se deu considerar la molta gl\u00f2ria que obtendrem de \u00e9sser vencedors e lo gran premi que s\u2019espera de nostre senyor D\u00e9u de posar en libertat tant poble cresti\u00e0 en captivitat posat e en perill de renegar la nostra sancta e verdadera fe, qui seran restituhits en la primera libertat. E m\u00e9s, se deu considerar lo gran spant que ser\u00e0 en la morisma, hoint dir com tots s\u00f3n morts o presos, e la grand\u00edssima venjan\u00e7a que obtendr\u00e0 per mij\u00e0 de nosaltres la corona imperial, per les moltes ofenses y afliccions per ells donades, e ser\u00e0 venjan\u00e7a de la molta cavalleria que, per causa lur, en l\u2019Imperi Grech s\u2019\u00e9s perduda. E noresmenys, morint tots aquests, haurem la pau m\u00e9s segura, e aterrament de tots los altres e rep\u00f2s tranquiŀle a la corona del Grech Imperi e de nosaltres tots.<\/p>\n

\u00bbE com lo meu parer sia que major servey no podem fer a la magestat del senyor emperador com ser\u00e0 de no atorgar-los pau ni treva ne conc\u00f2rdia alguna, sin\u00f3 que\u00b7s posen en poder nostre sens seguretat alguna dels b\u00e9ns ne de la vida. E si a\u00e7\u00f2 fer no volran, que facen tot lo mal que fer puguen, com siam certs que\u00b7ls podem fer perir de pura fam. E, d\u2019altra part, si batalla los volrem dar, st\u00e0 en la libertat nostra, com siam molt m\u00e9s poderosos que no ells, ab tot que seria de parer far\u00edem grand\u00edssima follia dar-los batalla com, per la gran necessitat, stan desesperats e por\u00edem perdre molta de la gent nostra e posar en perill tot lo nostre stat, lo que\u00b7s pot molt b\u00e9 scusar guardant-los molt b\u00e9 lo pas. E m\u00e9s avant, podeu contemplar lo gran guany que ser\u00e0 per a tots de haver tota la lur desferra, la qual se perdria lexant-los anar. Emper\u00f2, senyors e germans meus, lo parer meu \u00e9s aquest: que no \u00e9s expedient alg\u00fa a nosaltres fer resposta alguna sens que no sia feta consulta a la magestat del senyor emperador, perqu\u00e8 per sdevenidor, si altre cars se seguia, no f\u00f3ssem dignes de gran reprensi\u00f3. Per qu\u00e8 suplich a les senyories de tots, que us tinch com a germans, que\u00b7m vullau consellar la resposta que fer-se deu, ax\u00ed com de la molta virtut vostra confie, ne si conexeu que la magestat del senyor emperador ne sia consultada, car ax\u00ed en la honor com en lo guany casc\u00fa ser\u00e0 participant.<\/p>\n

E don\u00e0 fi en son parlar.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCCXXVIII<\/h2>\n

LO VOT QUE DON\u00c0 LO REY DE SIC\u00cdLIA EN LO CONSELL<\/p>\n

No hagu\u00e9 acabat lo virtu\u00f3s Tirant lo seu rahonament que, per hun poc spay, lo rey de Sic\u00edlia no\u00b7s gir\u00e0s devers lo rey de Fe\u00e7, convidant-lo que primer parl\u00e0s. E lo rey de Fe\u00e7 li dix que per res no u faria. Apr\u00e9s, ne convid\u00e0 als altres pr\u00ednceps e barons, e tots li donaren les veus, que primer parl\u00e0s. E levant-se lo bonet del cap, lo rey de Sic\u00edlia dix paraules de semblant stil:<\/p>\n

\u2013Spill en lo qual lo saber divinal se representa; stela novament creada per a guiar, no solament a nosaltres, mas a tots los qui de vostra virtut atenyeran clara vista, mostrant-los cam\u00ed lumin\u00f3s, que, seguint aquell, arribaran a la posada hon tranquiŀle pau e just\u00edcia reposa; altre Salam\u00f3, o ell mateix. E per \u00e7o, capit\u00e0 virtu\u00f3s, no fretura a nosaltres consellar-vos, com lo vostre avisat entendre haja manifestat la fi de tot lo que\u00b7s poria veure. Mas, perqu\u00e8 la senyoria vostra m\u00e9s content reste, tinch deliberat dir mon parer, no discrepant del vostre, com tinga per ben fet que la magestat del senyor emperador ne sia consultada, per major scusaci\u00f3 de vostra merc\u00e9 e nostra. E que, ab lo seu sacre consell, delibere la magestat sua lo que li sia plasent, com aquest fet toque m\u00e9s a la honor sua que de tots los altres, crehent yo sens dubitaci\u00f3 alguna que ell eligir\u00e0 la part per v\u00f3s mencionada, com aquella sia m\u00e9s \u00fatil e m\u00e9s honorosa e de major seguretat, rep\u00f2s e tranquiŀlitat a la corona del Grech Imperi. Havent not\u00edcia que les coses preposades per la virtut vostra s\u00f3n totes molt rahonables e tan conformes a la militar art que neg\u00fa per art de cavalleria en aquelles no poria contradir, com de capit\u00e0 virtu\u00f3s se pertany de guardar de perill la sua gent e fer la guerra a tot \u00fatil seu e a dan dels enemichs, segons v\u00f3s feu. E haveu acostumat de donar premi e honor a tots aquells qui sots la vostra bandera van. No vull m\u00e9s dir, sin\u00f3 lo que per mi \u00e9s stat obm\u00e9s remet a les senyories de aquests altres senyors.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCCXXIX<\/h2>\n

LO VOT QUE FEU<\/a> LO REY DE FE\u00c7 PER ELL E PER TOTS LOS ALTRES BARONS<\/p>\n

Acabant de parlar lo rey de Sic\u00edlia, tots los altres pr\u00ednceps e barons dre\u00e7aren les paraules lurs al rey de Fe\u00e7, suplicant-lo volgu\u00e9s per tots parlar, confermant e aprovant tot lo que per lo rey de Sic\u00edlia era stat dit. E posat silenci en lo consell, apr\u00e9s hun poch spay se lev\u00e0 lo rey de Fe\u00e7 e dix tals paraules en semblant stil:<\/p>\n

\u2013Cont\u00ednua speri\u00e8ncia de greus mals e treballs moltes voltes demostren com se deu hom guardar de aquelles coses que rahonablement noure porien, e de les coses ben fetes e ab deliberaci\u00f3 tart ve lo penediment. E per \u00e7o, capit\u00e0 virtu\u00f3s e senyor, a mi no fretura replicar en les coses que per vostra senyoria s\u00f3n stades ben vistes e ben dites, mas, per tant com per les senyories de aquests magn\u00e0nims senyors, per lur molta virtut me han volgut dar c\u00e0rrech que fes la resposta per tots, considerada la brevitat del temps que\u00b7s mereix en retre la resposta als embaxadors, no vull m\u00e9s dir per no tenir prolixitat sin\u00f3 que loe e aprove la resposta feta per la senyoria del rey de Sic\u00edlia, qui \u00e9s que ser\u00e0 molt ben fet que la magestat del senyor emperador ne sia consultada, a fi que vostra senyoria reste sens c\u00e0rrech e nosaltres, per \u00e7o com los fets s\u00f3n de gran import\u00e0ncia e \u00e9s la fi de tot son b\u00e9 o mal; en lo qual tots nosaltres havem a participar, e vostra merc\u00e9 no restaria sens culpa. E yo, ab veu de tots aquests senyors e germans meus, vos conselle que prestament hi trametau vostra embaxada, perqu\u00e8 pus prest se puga retre resposta als embaxadors del sold\u00e0 e del Turch.<\/p>\n

E feu<\/a> fi a son parlar.<\/p>\n

E lo virtu\u00f3s Tirant dix que u posaria en execuci\u00f3. E ax\u00ed\u00b7s partiren e torn\u00e0 casc\u00fa en son aleujament.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCCXXX<\/h2>\n

COM TOT L\u2019ESTOL DE TIRANT ARRIB\u00c0 AL PORT DE CONTESTINOBLE, QUI PORTAVEN LA REYNA DE FE\u00c7<\/p>\n

Partint-se l\u2019estol del camp del virtu\u00f3s Tirant per anar a la insigne ciutat de Contestinoble, lo vent e lo temps los fon tan favorable que, en lo mateix dia, dues hores ans que Febo hagu\u00e9s complit son viatge, fon at\u00e9s davant la ciutat benaventurada. E fahent grand\u00edssima alegria \u2014segons se acostuma e solen fer los qui ab tri\u00fcmphant vict\u00f2ria donen socors als qui s\u00f3n posats en grand\u00edssima necessitat\u2014, lan\u00e7ant bombardes e sonant trompetes, clarons e anafils, ab multiplicades veus saludaren la insigne ciutat.<\/p>\n

Los nobles ciutadans e la popular gent, sentint veus de tanta alegria, corrien a la muralla per veure en lo port entrar lo tan desijat socors, qui entrava ab les banderes altes de la magestat imperial e del valer\u00f3s capit\u00e0 Tirant. No fon menor alegria dins la ciutat, tocant totes les campanes e donant laor e gl\u00f2ria a la divinal provid\u00e8ncia com li era stat plasent de soc\u00f3rrer los afligits, car totes les fustes venien carregades de moltes vitualles.<\/p>\n

Lo antich emperador cavalc\u00e0 devers la mar e fon avisada la magestat sua com en les fustes venia la reyna de Fe\u00e7, e ell prestament ho tram\u00e9s a dir a la princessa e a la emperadriu. E la princessa, lo m\u00e9s prest que pogu\u00e9 cavalc\u00e0 ab Yp\u00f2lit e ab molts altres cavallers e gentilsh\u00f2mens, ab totes les dames de la cort sua. An\u00e0 hon era l\u2019emperador. Man\u00e0 la excelsa senyora a Yp\u00f2lit que dins la nau entr\u00e0s hon era la tan desijada reyna per fer-la exir en terra.<\/p>\n

Entrant Yp\u00f2lit en la nau, trob\u00e0 la \u00ednclita reyna molt ben abillada, qui\u00b7l reb\u00e9 ab amor afable, fahent-se la hu a l\u2019altre molta honor per la molta amor e amistat que en lo passat temps tenguda havien. Deman\u00e0-li la reyna de sa senyora, la princessa. Yp\u00f2lit li resp\u00f2s com en la vora de la mar lexada la havia, sperant la sua desijada vista. Fon posada en orde una barca de draps de brocat, hon devall\u00e0 la \u00ednclita reyna e Yp\u00f2lit e dos galants ben abillats. Ab los rems batent l\u2019aygua, en poch spay foren en terra, molt ben acompanyats de noble cavalleria e de gentils dames.<\/p>\n

Com la princessa veu<\/a> a Plaerdemavida, criada sua, venir ab tan gran tri\u00fcmpho com a reyna, per fer-li major honor, descavalc\u00e0; la reyna lan\u00e7ant-se als seus peus per voler-los-hi besar. E la excelssa senyora no u perm\u00e9s, mas bes\u00e0-la en la boca moltes vegades en senyal d\u2019estrema amor. Apr\u00e9s, la reyna li bes\u00e0 la m\u00e0, e levant la princessa la reyna de terra, per la m\u00e0 la pres e port\u00e0-la hon era l\u2019emperador. La reyna li bes\u00e0 lo peu e la m\u00e0, e l\u2019emperador ab gran afabilitat reb\u00e9 la reyna, fent-li molta honor, e a l\u2019almirall e als altres cavallers qui en companyia de la reyna venguts eren. E partint-se tots del port, feren la via de l\u2019imperial palau, hon trobaren la emperadriu, qui reb\u00e9 la reyna ab graciosa e benigne cara e a tots los qui de sa companyia eren, la reyna besant-li peus e mans com a vassalla e criada sua, e fon per ella molt festejada.<\/p>\n

Lo antich emperador a Yp\u00f2lit man\u00e0 les fustes descarregades fossen, perqu\u00e8 pus prest tornassen al camp. E Yp\u00f2lit dix que sa magestat seria servida, com ja hi haguessen comen\u00e7at. E tornant al port lo virtu\u00f3s Yp\u00f2lit ab moltes barques que feu<\/a> pendre de la terra e aquelles de les naus, de continu descarregaren tota la nit, que al mat\u00ed, ans que lo sol se demostr\u00e0s, totes les fustes descarregades foren, e recullit tot lo blat dins la ciutat, per botigues, e molts vins e olis, carns salades, mels e legums e totes aquelles coses que a ciutat assetjada se pertanyen.<\/p>\n

Al mat\u00ed, l\u2019emperador tram\u00e9s a convidar a l\u2019almirall que\u00b7s vingu\u00e9s a dinar ab ell, ab tots los nobles e cavallers qui en companyia de la reyna venguts eren. L\u2019almirall fon molt content. E ixqueren tots ab l\u2019almirall molt ben abillats e ab grosses cadenes d\u2019or e ab robes de brocat e de chaperia.<\/p>\n

La festa singular que l\u2019emperador feu<\/a> a l\u2019almirall e als seus, fon cosa de admiraci\u00f3, que, at\u00e9s la lur necessitat, foren molt ben servits de molta volateria en abund\u00e0ncia singular e d\u2019especials vins qui la festa fe\u00ffen magnificar. E ab delit\u00f3s rep\u00f2s passaren tot aquell dia festejant les dames de la emperadriu e de la princessa, ab moltes dances e jochs qui ennoblien la festa.<\/p>\n

Venint la nit, l\u2019almirall deman\u00e0 lic\u00e8ncia a l\u2019emperador per recullir-se en les fustes, dient a sa magestat com de mat\u00ed sa voluntat era de partir e posar-se ab l\u2019estol davant lo camp dels moros per donar-los m\u00e9s fatiga. L\u2019emperador li dix:<\/p>\n

\u2013Almirall, no \u00e9s cosa en lo m\u00f3n de qu\u00e8\u00b7m pugau m\u00e9s servir.<\/p>\n

E don\u00e0-li lic\u00e8ncia. E l\u2019almirall li bes\u00e0 la m\u00e0 e lo peu, e tots los altres cavallers e gentilsh\u00f2mens. E feta lur rever\u00e8ncia, anaren a pendre comiat de la emperadriu e de la virtuosa princessa, e de la reyna e de totes les dames. E fent la via de la mar, se reculliren en les fustes.<\/p>\n

E en la nit, a la primera guayta, tot l\u2019estol part\u00ed davant la noble ciutat e feren la via del camp dels moros. E com foren arribats davant lo camp dels moros, despararen al colp moltes bombardes devers lo camp, que tots los moros feren arremorar e cuytaren a les armes pensant que\u00b7ls volien combatre. E ax\u00ed staven los moros atribulats e ab gran recel.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCCXXXI<\/h2>\n

LES RAHONS QUE PASSAREN ENTRE LA PRINCESSA E LA REYNA DE FE\u00c7<\/p>\n

La nit que la virtuosa reyna de Fe\u00e7 arrib\u00e0 en Contestinoble, la princessa volgu\u00e9 que dorm\u00eds ab ella perqu\u00e8 poguessen parlar a lur plaer. Com se foren meses en lo lit, la princessa feu<\/a> principi a tals paraules:<\/p>\n

\u2013Virtuosa germana e senyora mia, molt \u00e9s stada la mia \u00e0nima en tot aquest temps de la vostra abs\u00e8ncia atribulada, e a\u00e7\u00f2 per moltes rahons, les quals per scriptura expremir no\u00b7s porien. E en special per v\u00f3s, a qui amava sobre totes les dones e donzelles del m\u00f3n, com viure sens v\u00f3s me era impossible; e majorment com pensava que, per causa mia e per servir-me, tenia crehen\u00e7a que \u00e9reu morta en la cruel mar de mort tan spantable; e considerant la causa per qu\u00e8, \u00e7o \u00e9s, per la gran crueldat de Tirant, qui se era partit de mi sens dir-me res, ignorant yo la causa del seu desdeny. E com cascuna hora del dia en la mia fantasia se represent\u00e0s la sua fingida amor \u00e9sser tal, venia en l\u2019estrem de la mort, desijant m\u00e9s morir que viure en tan penosa vida, puix me ve\u00ffa separada de aquelles persones qui eren restauraci\u00f3 de ma vida e rep\u00f2s del meu delit. Los meus ulls daven abundants l\u00e0gremes, ab dolorosos sanglots e sospirs, lamentant la mia desaventura. E planyent deplorava lo gran dan e perdici\u00f3 que\u00b7s seguiria, per l\u2019abs\u00e8ncia de Tirant, de la magestat de l\u2019emperador, pare meu, e de tot l\u2019imperi, e de mi, desaventurada, que fos posada en captivitat en poder de infels e per ells desonrada e \u00e9sser atesa als derrers t\u00e9rmens de ma desolaci\u00f3. Majorment, com pensava que yo hagu\u00e9s fallit contra lo valer\u00f3s Tirant, ni haver-lo tant agreujat ni of\u00e9s en alguna \u00e7osa que fos suficient premi de tant de mal que se\u2019n podia seguir. A\u00e7\u00f2 fe\u00ffa aumentar la mia dolor, pensant quant era gran la desaventura mia e la mia ignosc\u00e8ncia.<\/p>\n

\u00bbEmper\u00f2, tostemps recorrent a la magestat de aquella qui \u00e9s Mare de pietat misericorde, qui jam\u00e9s fall als qui devotament la invoquen, me pos\u00ed en lo monestir de les devotes menoretes, stant en contemplaci\u00f3 cont\u00ednua, suplicant a la Mare de D\u00e9u, senyora nostra, me tramet\u00e9s l\u2019\u00e0ngel de consolaci\u00f3, qui l\u2019\u00e0nima e lo cors me aconsol\u00e0s, e hagu\u00e9s pietat del vell emperador, que en sos darrers dies no\u00b7s ves catiu ni despossehit de l\u2019imperi. E la misericorde senyora, havent compassi\u00f3 de la nostra afligida vida, ha\u2019ns tram\u00e9s la superabundant gr\u00e0cia del seu inmens Fill, m\u00e9s copiosa que lengua humana no sabera demanar.<\/p>\n

\u00bbE tinch molt gran consolaci\u00f3 com a v\u00f3s, germana mia, ha volgut tant prosperar, que \u00e9s la cosa que la mia alegria m\u00e9s aumenta. E reste molt obligada a la molta virtut del valer\u00f3s Tirant, que en abs\u00e8ncia mia sia stat en recort dels servidors meus. E suplich-vos, germana e senyora de mi, fer-me gr\u00e0cia significar-me quina fon la afortunada causa que yo tant hagu\u00e9s of\u00e9s al virtu\u00f3s Tirant, que ab tanta crueldat se part\u00eds de aquella qui l\u2019amava m\u00e9s que a la sua vida, com sabeu que jam\u00e9s pens\u00ed en cosa que fos contra voluntat sua, ni menys de paraula li digu\u00ed sin\u00f3 paraules de amor e consolaci\u00f3, com aquell qui tenia la mia \u00e0nima cativa e l\u2019amava en strem com a persona digna de possehir la mia delicada persona, car tenia verdadera crehen\u00e7a que lo seu amor no fos menys envers mi que causa neguna bast\u00e0s voler-me ax\u00ed enujar. E crech que u manlev\u00e0, que de hun tan magn\u00e0nim e virtu\u00f3s cavaller, passant e exceŀlint a tots los altres de bondat e gentilesa, no \u00e9s de presumir que en ell se pogu\u00e9s causar tanta ingratitut.<\/p>\n

\u00bbEmper\u00f2, la speran\u00e7a que en v\u00f3s, germana e senyora mia, tinch coneguda, me aconsola, com pens que en lo passat temps \u00e9reu sustentaci\u00f3 e aument de ma vida. Ara molt m\u00e9s tinch confian\u00e7a de la vostra molta virtut, per mi ja sperimentada, que dareu fi a la mia atribulada pensa foragitant de mi les passades temors, e at\u00e9nyer seguretat manifesta de amor verdadera. E no penseu que sia en lo punt que era com me dex\u00e0s, que amor me ha tant subjugada que no stich en degun recort, e tinch fantasia que si prestament yo no veig lo meu Tirant, molt poca ser\u00e0 la mia vida.\u00bb<\/p>\n

E donant fi la excelsa senyora a les sues piadoses paraules, llan\u00e7ant dels seus ulls abundoses l\u00e0gremes, gemechs e sospirs, fahent de si hun desmoderat comport, la virtuosa reyna la confort\u00e0 ab les sues agraciades paraules de consolaci\u00f3. E com la princessa fon tornada en son recort, la reyna feu<\/a> principi a semblants paraules.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCCXXXII<\/h2>\n

RESPOSTA QUE FA LA REYNA A LES DOLOROSES PARAULES DE LA PRINCESSA<\/p>\n

\u2013Fatiga seria de prolixitat enujosa recitar paraules que agreujarien les orelles de la magestat vostra, car sol en yo pensar aquelles la mia \u00e0nima n\u2019est\u00e0 alterada, per qu\u00e8 suplich a la celsitut vostra no les me fa\u00e7a dir sta nit, car dubte\u00b7m fa que no pos\u00e0ssem en agonia tots los del vostre imperial palau, e dar\u00edem mala nit e treball a la magestat del senyor emperador, pare vostre. Mas dem\u00e0, en la hora que a vostra altesa ser\u00e0 plasent, yo us ho dir\u00e9, e no gens a mon grat, car temor tinch que l\u2019\u00e0nima de vostra altesa no s\u2019altere de hoir paraules tant nefand\u00edssimes.<\/p>\n

\u00bbEmper\u00f2, senyora, la altesa vostra se pot alegrar de una cosa: que en res no teniu culpa. E per mi \u00e9s stat lo virtu\u00f3s Tirant molt b\u00e9 informat. E sabuda la veritat per ell, ne rest\u00e0 molt conf\u00fas e ab grand\u00edssima vergonya, e per mi suplica a la magestat vostra que lo perd\u00f3 no li sia denegat, car ell confessa lo seu gran defalt. E vostra altesa, senyora, li deu perdonar per \u00e7o com ell \u00e9s stat decebut per persona tal a qui gran fe era atribu\u00efda, la maldat de la qual la magestat vostra ignora. De aquestes rahons de passi\u00f3 no vull m\u00e9s dir al present, sin\u00f3 que us suplich vostra altesa se alegre, car, si plasent ser\u00e0 a la divina provid\u00e8ncia, totes les vostres tribulacions e de la magestat del senyor emperador seran ja passades per la venguda de l\u2019anim\u00f3s Tirant.<\/p>\n

\u00bbE si vostra altesa sabia quanta \u00e9s la amor que us porta, n\u2019estar\u00edeu admirada, car cont\u00ednuament, quant present li era, no\u00b7m parlava sin\u00f3 de la sua princessa, ab aquells suspirs e gemechs que los verdaders enamorats solen lan\u00e7ar, que l\u2019\u00e0nima li travessaven. Per qu\u00e8, senyora, molta rah\u00f3 t\u00e9 vostra magestat de amar-lo en lo superlatiu grau; que no crech jam\u00e9s sia stat, ni menys ser\u00e0 en lo sdevenidor temps, hun cavaller amar una donzella de amor tan strema com aquest ha fet a vostra merc\u00e9, considerant los actes de inmortal recordaci\u00f3 que ha fets en la Barberia des que part\u00ed de ac\u00ed, apr\u00e9s que de catiu fon posat en libertat.<\/p>\n

\u00bbTots aquests actes de singular virtut ha fets a fi que tingu\u00e9s possibilitat de poder soc\u00f3rrer e ajudar a la magestat del senyor emperador e vostra, e los grans perills que ha volguts passar perqu\u00e8 pogu\u00e9s possehir lo vostre delit\u00f3s lit ab rep\u00f2s benaventurat. E ara que tots los mals e treballs de vostra altesa prenen terme a fi, \u00bfvos defall lo \u00e0nimo que teniu tant magn\u00e0nim e tan sfor\u00e7at? E comfiau de mi, senyora, que jam\u00e9s vos fall\u00ed en les major necessitats, que prestament yo\u00b7l vos far\u00e9 venir ac\u00ed per fer-vos rever\u00e8ncia com s\u00e9 verdaderament que altre desig en aquest m\u00f3n no t\u00e9 sin\u00f3 com poria fer honors e serveys a la magestat vostra.<\/p>\n

\u00bbA\u00e7\u00f2 s\u00e9 yo verdaderament e n\u2019\u00e9 vista speri\u00e8ncia, car, si no fos per la amor vostra, no li freturava ell de venir ac\u00ed per conquistar l\u2019Imperi Grech, com en sa libertat era de pendre per muller la filla del rey de Tremic\u00e9n e fer-se rey e senyor de tota la Barberia, la qual donzella era de inestimable bellea e complida de virtuts singulars. E aquesta veur\u00e0 vostra altesa no passaran molts dies, que ve ac\u00ed sol per fer-vos rever\u00e8ncia per \u00e7o com Tirant ha molt loada la bellea vostra. E per los grans serveys e honors que Tirant li ha fets, se t\u00e9 per molt obligada a ell, e ha-li prom\u00e9s de \u00e9sser a la solemnitat de les vostres bodes ab Tirant.<\/p>\n

\u00bbE donchs, senyora, hun cavaller de tanta virtut, qui ha lexat una tal donzella ab tants regnes, \u00bfno \u00e9s b\u00e9 rah\u00f3 que sia merexedor de possehir la vostra exceŀlent persona? Certes, s\u00ed. \u00bfE qual rey ne gran senyor \u00e9s stat en lo m\u00f3n qui haja conquistades tantes terres com aquest, que no les ha volgudes retenir per a si? E Tirant ho ha tot repartit entre sos parents e amichs e servidors, e com m\u00e9s dona m\u00e9s t\u00e9, car jam\u00e9s res li fall per la gran liberalitat sua.<\/p>\n

\u00bbPer qu\u00e8, senyora, suplich a la magestat vostra que no vulla pensar en res qui de passi\u00f3 sia, e sotsmeteu tot lo passat a oblivi\u00f3 si amau la vostra persona, car les coses de passi\u00f3 agreugen l\u2019\u00e0nima e donen aflicci\u00f3 al cors, com les dones e donzelles per la flaquea perden gran part de lur bellea; com la de vostra altesa sia tant mencionada per tot l\u2019univers m\u00f3n, que \u00e9s de gran necessitat que ara vos mostreu m\u00e9s bella que jam\u00e9s, per les moltes gents e de moltes condicions e stats que ara venen<\/a> a veure a vostra altesa, com en la companyia de Tirant ha<n><\/sup><\/a> venguts molts reys, duchs e grans senyors per valer-li, e seran tots a les vostres bodes. E molts reys, duchs e grans senyors que venen<\/a> ab lo rey Scariano, qui seran tots en aquesta festa. E no volria, per quant tinch ne sper haver, que lo contrari de vostra altesa fos presumit, com en lo restant del m\u00f3n no \u00e9s dona ni donzella de negun stament qui ab v\u00f3s egual se trobe, ax\u00ed de linatge com de bellea, ni en totes les altres virtuts. E per vostra altesa \u00e9sser stada senyora mia, stimaria m\u00e9s morir que hoir lo contrari.\u00bb<\/p>\n

E don\u00e0 fi a son rahonament.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCCXXXIII<\/h2>\n

R\u00c8PLICA QUE FA LA PRINCESSA A LA REYNA<\/p>\n

\u2013Molt \u00e9s a mi enujosa cosa, avisada reyna, en pensar lo que\u00b7m dieu \u2014resp\u00f2s la princessa\u2014, com a\u00e7\u00f2 sia cosa que, qui lo seu desig a una cosa desijada ha hagut molt, se deja m\u00e9s en l\u2019\u00e0nimo contentar que qui desija e no pot lo seu desig at\u00e9nyer. E apr\u00e9s, neguna cosa \u00e9s pus laugera a perdre que aquella la qual speran\u00e7a per avant no promet pus de tornar. All\u00ed deu \u00e9sser la gran dolor, hon lo egual voler lo no poder portar a fi. Car aqu\u00ed han loch ira e enuig, aqu\u00ed \u00e9s lo pensament e l\u2019afany, perqu\u00e8, si les voluntats no s\u00f3n eguals, per for\u00e7a mancarien los desigs. Mas quant los \u00e0nimos se volten, anant desijar algunes coses, e aquelles pervenir no puguen, lavors se encenen e\u00b7s dolen m\u00e9s que si dels seus volers fossen luny. E per \u00e7o, germana mia, ara tinch not\u00edcia que en lo passat temps, com st\u00e0veu en la servitut mia, me d\u00e0veu bons consells e yo no\u00b7ls conexia, per qu\u00e8 d\u2019ac\u00ed avant yo vull star a consell e ordinaci\u00f3 vostra.<\/p>\n

La fi de les paraules de la princessa fon principi del parlar de la reyna, qui dix:<\/p>\n

\u2013Senyora, si ax\u00f2 fa la altesa vostra, yo us promet molt prest dar complit, m\u00e9s que no desijau.<\/p>\n

E ax\u00ed, ab aquestes rahons e semblants, passaren gran part de la nit, car la princessa prenia molt gran plaer en les rahons de la reyna perqu\u00e8 gran temps havia passat que no se eren vistes e tenien molt de qu\u00e8 parlar. Dix la reyna:<\/p>\n

\u2013Senyora, donem part a la nit perqu\u00e8 vostra altesa no s\u2019enuge.<\/p>\n

E ax\u00ed u feren.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCCXXXIIII<\/h2>\n

COM TIRANT AN\u00c0 A CONTESTINOBLE PER PARLAR AB L\u2019EMPERADOR<\/p>\n

Tengut lo consell per lo virtu\u00f3s Tirant ab los magn\u00e0nims reys, duchs, comtes e barons, sobre la resposta fahedora als embaxadors del sold\u00e0 e del Turch, per tot lo consell fon delliberat que la magestat de l\u2019emperador ne fos consultada. Pens\u00e0 lo valer\u00f3s Tirant \u00e9sser at\u00e9s al terme que desijava, \u00e7o \u00e9s, tenir justa causa d\u2019escusaci\u00f3 per anar a veure e fer rever\u00e8ncia a aquella per la qual tenia la sua \u00e0nima cativa. E pensant com aquest negoci era de import\u00e0ncia e era cosa que tocava m\u00e9s a la honor sua que de tots los altres, delliber\u00e0 que secretament, sol, an\u00e0s a la noble ciutat desijada per parlar ab la magestat de l\u2019emperador e saber la voluntat e deliberaci\u00f3 sua, de qu\u00e8\u00b7s poria seguir molt gran benefici de pau e tranquiŀlitat en l\u2019Imperi Grech e, a ell, tranquiŀle rep\u00f2s en los bra\u00e7os de sa senyora. E venint la nit scura, parl\u00e0 ab lo rey de Sic\u00edlia e lo rey de Fe\u00e7 e coman\u00e0\u2019ls lo camp. E recull\u00ed\u2019s en una galera e feren la via de Contestinoble, qui distava vint milles del camp de Tirant.<\/p>\n

Com lo virtu\u00f3s Tirant fon al port e la galera fon surta, eren deu hores de la nit. Desfre\u00e7\u00e0\u2019s e sol ab hun altre ixqu\u00e9 en terra. Man\u00e0 al patr\u00f3 de la galera que no\u00b7s part\u00eds de all\u00ed, e com fon al portal de la ciutat, dix a les guardes que li obrissen, com era hun servidor de Tirant qui venia a parlar ab la magestat del senyor emperador. Les guardes prestament li obriren e feu<\/a> la via del palau de l\u2019emperador. Com fon dins, li digueren com l\u2019emperador s\u2019era mes<\/a> al lit. Tirant an\u00e0 a la cambra de la reyna de Fe\u00e7 e trob\u00e0-la dins hun retret, que fe\u00ffa oraci\u00f3. Com la reyna lo veu,<\/a> prestament lo conegu\u00e9 e corregu\u00e9\u2019l abra\u00e7ar e besar. E dix-li:<\/p>\n

\u2013Senyor Tirant, inestimable \u00e9s lo plaer e soberga alegria que tinch de la vostra desijada venguda. E ara ab major afecci\u00f3 tinch causa de regraciar a D\u00e9u, que de mi, indigna, vol hoir les justes preg\u00e0ries. No us puch dir quant \u00e9s gloriosa la mia \u00e0nima per la consolaci\u00f3 de vostra vista, pensant que a la fi de les mies devotes oracions haja obt\u00e9s lo major b\u00e9 que desijava, \u00e7o \u00e9s, la vostra pres\u00e8ncia, enemiga de tota tristor. No crech yo que los meus m\u00e8rits, mas los vostres, han inclinada la divina bondat que, dient yo les derreres paraules de les mies piadoses preg\u00e0ries, no s\u00e9 si mans d\u2019\u00e0ngels o celestials moviments han girat la mia fexuga e trista persona vers la porta del meu desaconsolat retret, hon he pogut veure a v\u00f3s, senyor, qui sou la m\u00e9s alta persona en virtuts y mer\u00e9xer qu\u00b7entre tots los mortals contemplar-se puga. Veniu, senyor, digne de tota gl\u00f2ria Hora \u00e9s ja que prengau la paga e satisfacci\u00f3 de vostres honorosos treballs ab delit\u00f3s rep\u00f2s en los bra\u00e7os de aquella hon \u00e9s lo terme de vostra felicitat e occasi\u00f3 de vostres magn\u00e0nimes empreses, car yo crech que, si v\u00f3s voleu, yo dar\u00e9 compliment al que tant haveu desijat. E si ara no feu la voluntat mia, creheu ab jurament que jam\u00e9s fa\u00e7au compte de mi, ans, lo m\u00e9s prest que a mi ser\u00e0 possible, me\u2019n tornar\u00e9 en les mies terres.<\/p>\n

No lex\u00e0 m\u00e9s parlar lo valer\u00f3s Tirant a la reyna, mas feu<\/a> principi a semblants paraules:<\/p>\n

\u2013Germana senyora, si en algun temps vos so<\/a> stat inobedient, suplich-vos per merc\u00e9 que\u00b7m perdoneu, car yo us promet e us jur, per l\u2019orde que de cavalleria tinch, que no ser\u00e0 cosa en lo m\u00f3n que per v\u00f3s me sia manat que yo no us sia obedient, encara que fos cert la mort ne hagu\u00e9s a pendre, car so<\/a> ben cert que sempre me don\u00e0s bons consells, si yo los hagu\u00e9s sabuts pendre.<\/p>\n

\u2013Ara, donchs \u2014dix la reyna\u2014, veurem qu\u00e8 sabreu fer, que l\u2019esperiment se\u2019n veur\u00e0, que en li\u00e7a de camp clos teniu de entrar. E no us tindr\u00e9 per cavaller si donchs no us veig vencedor de la delitosa batalla. Aturau ac\u00ed en lo retret, que yo ir\u00e9 a parlar ab la princessa e suplicar-la he que vinga ac\u00ed a dormir esta nit ab mi.<\/p>\n

Prestament se part\u00ed la reyna de Tirant e an\u00e0 a la cambra de la princessa, e trob\u00e0-la que\u00b7s volia posar al lit. Com la princessa veu<\/a> a la reyna, dix-li:<\/p>\n

\u2013\u00bfQu\u00e8 \u00e9s a\u00e7\u00f2, germana, que tan cuytada veniu?<\/p>\n

La reyna feng\u00ed molt gran alegria e, acostant-se a la orella de la princessa, dix-li:<\/p>\n

\u2013Senyora, feu-me tanta merc\u00e9 que sta nit vingau a dormir ab mi a la mia cambra, car de moltes coses tinch a parlar ab la magestat vostra, que una galera \u00e9s venguda del camp de Tirant e \u00e9s exit hun home en terra que ha parlat ab mi.<\/p>\n

E la princessa, molt alegra, li dix que era contenta, car ja de altres voltes hi havia acostumat de dormir, e la reyna per semblant, a la sua cambra. E a\u00e7\u00f2 elles fe\u00ffen com volien parlar a lur plaer per no causar sospita a la emperadriu e a les donzelles.<\/p>\n

La princessa pres per la m\u00e0 a la reyna e ax\u00ed anaren a la sua cambra, qual trobaren molt b\u00e9 en orde e ben perfumada, que la reyna hi havia fet ja provehir. La princessa se pos\u00e0 molt prestament al lit per la gran voluntat que tenia de saber noves de Tirant, e les sues donzelles la ajudaren a despullar. Com fon en lo lit la princessa, donaren-li la bona nit, la qual aparellada stava incogitadament.<\/p>\n

Com les donzelles foren fora de la cambra, la reyna pos\u00e0 la balda en la porta e dix a les sues donzelles que anassen a dormir, que ella tenia de dir una poca de oraci\u00f3, e que apr\u00e9s ella se posaria al lit, que no volia neg\u00fa. Les donzelles se n\u2019entraren totes en un\u00b7altra cambra en qu\u00e8 dormien. Com la reyna hagu\u00e9 dat comiat a totes, entr\u00e0-se\u2019n en lo retret e dix al virtu\u00f3s Tirant:<\/p>\n

\u2013Cavaller glori\u00f3s, despullau-vos en camisa e descal\u00e7 anau-vos a posar al costat de aquella qui us ama m\u00e9s que a la sua vida. E feriu fort dels sperons car ax\u00ed\u00b7s pertany de cavaller, tota pietat apart posada. E en a\u00e7\u00f2 no\u00b7m fa\u00e7au rahons, que no les vos admetria, ni poseu dilaci\u00f3, car yo us jur, a fe de reyna, que si no feu lo que us he dit, que jam\u00e9s a tota vostra vida tal gr\u00e0cia aconseguireu.<\/p>\n

Tirant, hoint les tan afables paraules de la reyna, fic\u00e0 los genolls en la dura terra e volgu\u00e9 besar los peus e les mans a la reyna. E dix-li stil de semblants paraules.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCCXXXV<\/h2>\n

GR\u00c0CIES DE AMOR QUE FA TIRANT A LA REYNA<\/p>\n

\u2013Senyora e germana, de forts cadenes apresonau ma libertat. Cosa feu per mi per la qual, restant-vos catiu e servint-vos los dies de ma vida, \u00e9s impossible fer-vos yo satisfacci\u00f3 que a la molta obligaci\u00f3 que us tinch acomparar-se puga. V\u00f3s me donau la vida, v\u00f3s me donau la gl\u00f2ria, v\u00f3s lo b\u00e9, v\u00f3s lo delit, v\u00f3s para\u00eds en cors mortal feu posseir a la mia cansada \u00e0nima. Quant me resta del viure ni quant poria conquistar, que, ensemps ab lo que fortuna me ha donat, donant-ho yo a v\u00f3s, no ser\u00edeu premiada. Sols amor vos ha de pagar, amant-vos yo de aquell verdader amor que us ha acompanyat en fer per mi tan senyalada gr\u00e0cia. E no muyra yo fins que de mi vejau semblant speri\u00e8ncia de la voluntat que en v\u00f3s ax\u00ed manifestament tinch coneguda.<\/p>\n

\u2013Senyor Tirant \u2014dix la reyna\u2014, no tingau temps, que lo temps perdut no\u00b7s pot cobrar<\/span>. Despullau-vos prestament.<\/p>\n

Lo virtu\u00f3s Tirant lan\u00e7\u00e0 roba en mar, que en hun moment fon despullat, descal\u00e7 e en camisa. La reyna lo pres per la m\u00e0 e port\u00e0\u2019l al lit hon era la princessa.<\/p>\n

La reyna dix a la princessa:<\/p>\n

\u2013Senyora, veu\u2019s ac\u00ed lo cavaller vostre benaventurat que la magestat vostra tant desija. Ax\u00ed sia de vostra merc\u00e9 que li fa\u00e7au bona companyia, tal com de vostra exceŀl\u00e8ncia s\u2019espera, car no ignorau quants mals e treballs ha passats per at\u00e9nyer la felicitat de la amor vostra. Usau s\u00e0viament, puix sou la discreci\u00f3 del m\u00f3n, que vostre marit \u00e9s. E no pense la magestat vostra sin\u00f3 en lo present, que l\u2019esdevenidor s\u2019ignora quin ser\u00e0.<\/p>\n

Resp\u00f2s la princessa:<\/p>\n

\u2013Germana falsa, no pensava yo jam\u00e9s de v\u00f3s ax\u00ed fos tra\u00efda. Mas tinch confian\u00e7a de la molta virtut de mon senyor Tirant, que suplir\u00e0 al vostre gran defalt.<\/p>\n

E no penseu que durant aquest parlament Tirant no stava oci\u00f3s, ans les sues mans usaven de lur ofici. La reyna los lex\u00e0 star e an\u00e0-se\u2019n a dormir en hun lit de rep\u00f2s que havia en la cambra. Com la reyna se\u2019n fon anada, la princessa dre\u00e7\u00e0 les noves a Tirant, qui lo combat li strenyia, e feu-li<\/a> principi de tals paraules.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCCXXXVI<\/h2>\n

COM TIRANT VENC\u00c9 LA BATALLA E PER FOR\u00c7A D\u2019ARMES ENTR\u00c0 LO CASTELL<\/p>\n

\u2013Mon senyor Tirant, no cambieu en treballosa pena la speran\u00e7a de tanta gl\u00f2ria com \u00e9s at\u00e9nyer la vostra desijada vista. Reposau-vos, senyor, e no vullau usar de vostra beŀlicosa for\u00e7a, que les forces de una delicada donzella no s\u00f3n per a resistir a tal cavaller. No\u00b7m tracteu, per vostra gentilea, de tal manera. Los combats de amor no\u00b7s volen molt str\u00e9nyer<\/span>. No ab for\u00e7a, mas ab ginyosos afalachs e dol\u00e7os engans se atenyen<\/span>. Dexau porf\u00eddia, senyor, no siau cruel. No penseu a\u00e7\u00f2 \u00e9sser camp ni li\u00e7a de infels. No vullau ven\u00e7re la qu\u00b7\u00e9s ven\u00e7uda de vostra benvolen\u00e7a. \u00bfCavaller vos mostrareu damunt la abandonada donzella? Feu-me part de la vostra homenia perqu\u00e8 us puga resistir. \u00a1Ay, senyor! \u00bfY com vos pot delitar cosa for\u00e7ada? \u00a1Ay! \u00bfE amor vos pot consentir que fa\u00e7au mal a la cosa amada? Senyor, deteniu-vos, per vostra virtut e acostumada noblea. \u00a1Guardau, mesquina, que no deuen tallar les armes de amor, no han de rompre, no deu nafrar la enamorada lan\u00e7a! \u00a1Hajau pietat, hajau compassi\u00f3 de aquesta sola donzella! \u00a1Ay, cruel, fals cavaller! \u00a1Cridar\u00e9! \u00a1Guardau, que vull cridar! Senyor Tirant, \u00bfno haureu merc\u00e9 de mi? No sou Tirant. \u00a1Trista de mi! \u00bfA\u00e7\u00f2 \u00e9s lo que yo tant desijava? \u00a1O, speran\u00e7a de la mia vida, vet la tua princessa morta!<\/p>\n

E no us penseu que per les piadoses paraules de la princessa Tirant stigu\u00e9s de fer son lavor, car en poca hora Tirant hagu\u00e9 ven\u00e7uda la batalla delitosa e la princessa ret\u00e9 les armes e abandon\u00e0\u2019s, mostrant-se smortida.<\/p>\n

Tirant se lev\u00e0 cuytadament del lit pensant que la hagu\u00e9s morta, e an\u00e0 cridar la reyna que li vengu\u00e9s ajudar. La reyna se lev\u00e0 prestament, pres una ampolla de ayguar\u00f2s e don\u00e0-li\u2019n per la cara e freg\u00e0-li los polsos, e ax\u00ed recobr\u00e0 l\u2019esperit. E lan\u00e7ant hun gran sospir, dix.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCCXXXVII<\/h2>\n

REPRENSI\u00d3 DE AMOR QUE FA LA PRINCESSA A TIRANT<\/p>\n

\u2013Encara que aquests sien los senyals de amor, emper\u00f2 no ab tanta for\u00e7a e crueldat se deuen pendre. Ara, senyor Tirant, vinch a creure que no de virtuosa amor me am\u00e0veu. \u00bfLa brevitat de tan poch delit, ha pogut empedir a la virtut, consentint que hajau tant maltractada la vostra princessa? Almenys hagu\u00e9sseu sperat lo dia de la solemnitat e serimonial festa perqu\u00e8 l\u00edcitament f\u00f3sseu entrat en los ports de la mia honesta pudic\u00edcia. Ni v\u00f3s haveu fet com a cavaller ni yo so<\/a> reverida com a princessa, per la qual rah\u00f3 so<\/a> ax\u00ed verdaderament agreujada, que de aquesta rahonable ira, ensemps ab la p\u00e8rdua per scampament dels meus carmesins strados, roman tan debilitada la mia agreujada delicadura que tinch crehen\u00e7a primer yo ven\u00e7uda entrar\u00e9 en los regnes de Plut\u00f3 que v\u00f3s, vencedor, dels perduts temerosos infels hajau robades les tendes. Ax\u00ed que la festa de goig per mi celebradora poreu mudar en tristes, doloroses obs\u00e8quies.<\/p>\n

No sper\u00e0 la reyna que m\u00e9s digu\u00e9s la aflegida princessa, sin\u00f3 que ab cara alegra li dix:<\/p>\n

\u2013\u00a1Ay, na beneyta! \u00a1Com sabeu fer lo piad\u00f3s, que armes de cavaller no fan mal a donzella! \u00a1E D\u00e9u me lexe morir a tan dol\u00e7a mort com v\u00f3s fengiu que \u00e9reu morta! \u00a1Lo mal que\u00b7m direu me vinga si no sou guarida al mat\u00ed!<\/p>\n

La princessa, no prou aconortada de la perduda honestat, no volgu\u00e9 satisfer a les folles paraules de la reyna, ans call\u00e0. Tirant se torn\u00e0 al lit e la reyna se n\u2019an\u00e0 a dormir. Los dos amants stigueren tota la nit en aquell benaventurat deport que solen fer los enamorats.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCCXXXVIII<\/h2>\n

COM, APR\u00c9S FETA LA PAU, TIRANT RECIT\u00c0 A LA PRINCESSA TOTS LOS SEUS TREBALLS E, APR\u00c9S, LES GRANS PROSPERITATS QUE HAVIA HAGUDES<\/p>\n

En la nit recit\u00e0 Tirant a la princessa stesament tots los infortunis e persecucions que havia passades per causa de la sua amor. En apr\u00e9s, li recit\u00e0 ab grand\u00edssim plaer la prosperitat e vict\u00f2ria sua, ax\u00ed per orde com li eren seguides les adversitats e, ax\u00ed ordenadament, les conquestes e tri\u00fcmphos. Mas, a la fi, li signific\u00e0 que de res tant no\u00b7s tenia per molt glori\u00f3s com de haver conquistada la sua iŀlustr\u00edssima persona.<\/p>\n

Noresmenys, la princessa, quasi resuscitada e tornada en sos primers sentiments, cobrat lo sfor\u00e7 e passada la dol\u00e7a fellonia, recit\u00e0 a Tirant lo discurs, vida y stil que tengut havia durant la abs\u00e8ncia sua e com jam\u00e9s, durant aquest temps, fon vista riure ne alegrar-se de cosa deguna. Apartada de tots delits, retreta en cont\u00ednua oraci\u00f3, per la sua amor en religi\u00f3 posada, sols subjugada a la sua ordinaci\u00f3, havia pogut sostenir lo seu \u00e9sser fins que de la sua venguda li portaren alegra y novella embaxada. Moltes altres rahons y delicades paraules fornides de enamorats sospirs passaren, y, ensemps parlant, moltes vegades conegueren de libidinosa amor los efectes.<\/p>\n

La reyna, qui portava lo pes de aquest negoci, vehent que lo dia se acostava, pens\u00e0 que los qui se amen, com aconseguexen algun delit, pensen en res qui\u00b7ls puixa noure. Lev\u00e0\u2019s cuytadament del lit e an\u00e0 hon eren los dos amants e dix-los que, puix la nit era stada bona, que D\u00e9u los don\u00e0s lo bon jorn. E ells lo y reteren molt graciosament. E trob\u00e0\u2019ls que jugaven ab alegria molt gran, mostrant tenir molt gran contentaci\u00f3 la hu de l\u2019altre. La reyna dix a Tirant:<\/p>\n

\u2013Senyor de l\u2019Imperi Grech, levau de aqu\u00ed que ja\u00b7s fa dia. Perqu\u00e8 no vista vostra merc\u00e9 \u00e9s mester que us ne aneu lo m\u00e9s secretament que pugau.<\/p>\n

Al virtu\u00f3s Tirant fora<\/a> stat plasent que aquella nit hagu\u00e9s durat hun any. E moltes voltes besant a la princessa, la suplic\u00e0 que fos de sa merc\u00e9 li volgu\u00e9s perdonar.<\/p>\n

Resp\u00f2s la princessa:<\/p>\n

\u2013Mon senyor Tirant, amor me for\u00e7a de perdonar-vos ab condici\u00f3 tal que no\u00b7m sia tarda la vostra tornada, car viure sens v\u00f3s me \u00e9s impossible, que ara s\u00e9 qu\u00e8 \u00e9s amor, que de primer no u sabia. E puix a for\u00e7a d\u2019armes me haveu feta cativa, no\u00b7m denegueu lo socors, car ma vida, ma libertat e la mia persona d\u2019ac\u00ed avant no tinch per mia, puix, havent-la perduda, de v\u00f3s la he cobrada. E ara la prench en comanda ensemps ab la gl\u00f2ria de la sdevenidora vict\u00f2ria, per la qual yo sola me alegre perqu\u00e8 m\u00e9s honrada e major sia la senyoria vostra, que de cosa que m\u00e9s stime vos he fet senyor.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCCXXXIX<\/h2>\n

RESPOSTA QUE FA TIRANT A LES RAHONS DE LA PRINCESSA<\/p>\n

Acabava la excelssa senyora la derrera s\u00edŀlaba de ses enamorades paraules quant lo virtu\u00f3s Tirant se pres a dir:<\/p>\n

\u2013\u00a1Speran\u00e7a de mon b\u00e9 e contentaci\u00f3 de ma vida! No us poria fer les infinides gr\u00e0cies que la celsitut vostra mereix en haver-me atorgat perd\u00f3 de la dol\u00e7a ofensa per mi feta a la magestat vostra per haver obt\u00e9s lo premi de mos treballs. E stime tant ab viol\u00e8ncia haver-ho obt\u00e9s com si de l\u00edbera voluntat atorgat me fos, de qu\u00e8\u00b7n reste presoner e catiu de vostra exceŀl\u00e8ncia. E molt major plaer e consolaci\u00f3 fora<\/a> per a mi d\u2019estar en benaventurat rep\u00f2s en los bra\u00e7os de vostra magestat que, absent, morint en penada vida. A mi no fretura pregar-me del que les forces de amor me costrenyen. E per speri\u00e8ncia veur\u00e0 la altesa vostra quant se abreujar\u00e0 la guerra perqu\u00e8 yo, catiu vostre, ab amorosos serveys vos puga servir.<\/p>\n

E ab hun besar de amor strema se partiren. La reyna lo pres per la m\u00e0 e devall\u00e0\u2019l per una porta falsa en l\u2019ort. E devallant, lo virtu\u00f3s Tirant volgu\u00e9 besar les mans a la reyna e la reyna no u consent\u00ed que les hi bes\u00e0s, mas dix-li semblants paraules:<\/p>\n

\u2013Tirant, senyor, \u00bfcom \u00e9s contenta la senyoria vostra del que tant ha desijat?<\/p>\n

Resp\u00f2s Tirant:<\/p>\n

\u2013Germana senyora, la mia lengua no bastaria a dir la gran contentaci\u00f3 que tinch de ma senyora, e de v\u00f3s per la molta virtut vostra, que crech jam\u00e9s por\u00e9 satisfer la gr\u00e0cia singular que de v\u00f3s he obtesa. E si la divina pot\u00e8ncia me fa gr\u00e0cia que puga at\u00e9nyer la fi del que tinch comen\u00e7at, stau ab confian\u00e7a segura que yo smenar\u00e9 lo que en v\u00f3s he fallit.<\/p>\n

La reyna, ab una agraciada rever\u00e8ncia, li dix:<\/p>\n

\u2013Senyor Tirant, tantes honors e beneficis la senyoria vostra ha envers mi fets, no essent yo merexedora, que en tots los dies de la mia vida a mi ser\u00e0 cosa impossible que us ho pogu\u00e9s servir. E suplique la divina Magestat vos vulla prosperar en honor tan excelsa com la senyoria vostra mereix ni desija.<\/p>\n

E fent-se gran rever\u00e8ncia lo hu a l\u2019altre, dient-se moltes cortesies, se partiren. Tirant se n\u2019an\u00e0 a la posada de Yp\u00f2lit e la reyna se\u2019n torn\u00e0 a la princessa e pos\u00e0\u2019s al lit al loch de Tirant e, ab rep\u00f2s, dormiren fins que fon gran dia.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCCXL<\/h2>\n

COM TIRANT AN\u00c0 A PARLAR AB L\u2019EMPERADOR<\/p>\n

No fon de poca stima la alegria que Yp\u00f2lit hagu\u00e9 com veu<\/a> a son mestre e senyor Tirant, que de infinida amor que li tenia se lan\u00e7\u00e0 als seus peus per voler-los-hi besar. E lo valer\u00f3s Tirant no u consent\u00ed, mas lev\u00e0\u2019l de terra e abra\u00e7\u00e0\u2019l e bes\u00e0\u2019l e feren-se grand\u00edssima festa, car no se eren vists des que Tirant se n\u2019an\u00e0 ab la fortuna. Com se foren molt festejats, Tirant dix que an\u00e0s al palau e digu\u00e9s a l\u2019emperador com Tirant era vengut, e que volia parlar ab sa magestat secretament.<\/p>\n

An\u00e0 prestament Yp\u00f2lit a l\u2019emperador e dix-li la embaxada de Tirant. E l\u2019emperador li dix que vingu\u00e9s en la manera que pendria plaer, que molt se alegraria de la sua vista. B\u00e9\u00b7s pens\u00e0 l\u2019emperador que la venguda de Tirant no era sens gran causa de negocis de gran import\u00e0ncia, e desijava-u molt saber.<\/p>\n

E dix a Yp\u00f2lit que digu\u00e9s a Tirant que de continent vingu\u00e9s, que ell era prest de hoir-lo.<\/p>\n

Yp\u00f2lit se\u2019n torn\u00e0 a la sua posada e manifest\u00e0 a Tirant la voluntat de l\u2019emperador. Los dos parents, desfre\u00e7ats, partiren de la posada de Yp\u00f2lit e, ab suaus passos, caminaren la via del palau. E trobaren l\u2019emperador en la cambra, que en aquella hora se acabava de vestir.<\/p>\n

E arribat Tirant davant la magestat sua, als seus peus se lan\u00e7\u00e0 per voler-los-hi besar. E lo magn\u00e0nim senyor no u comport\u00e0, mas, prenent a Tirant per lo bra\u00e7, al\u00e7\u00e0\u2019l de terra e bes\u00e0\u2019l en la boca, e Tirant li bes\u00e0 la m\u00e0. E prenent-lo per la m\u00e0, l\u2019emperador lo pass\u00e0 en una altra cambra e feu-lo<\/a> seure al seu costat. E corrent los seus ulls vives l\u00e0gremes, tant per sobres de alegria com encara per lo recort de tanta p\u00e8rdua com havia feta, la qual sabia molt b\u00e9 si Tirant fora<\/a> stat present perdut no hauria, dix ab gravitat real e humana entonaci\u00f3 les seg\u00fcents paraules.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCCXLI<\/h2>\n

LES PARAULES QUE DIU L\u2019EMPERADOR A TIRANT PER CONTEMPLACI\u00d3 DE LA VENGUDA SUA<\/p>\n

\u2013Magn\u00e0nim capit\u00e0 e dilect\u00edssim fill nostre, a infinit se acosta lo strem de tanta alegria com la vostra desijada vista nos presenta, per la gran amor e afecci\u00f3 que us portam, atenent lo mer\u00e9xer vostre y los grans serveys que de v\u00f3s tenim rebuts y la speran\u00e7a certa que tenim, sols per vostra venguda, \u00e9sser prestament deliurats e defesos, exal\u00e7ant v\u00f3s la nostra corona, aumentant nostra prosperitat y honor. Per qu\u00e8, considerant haver dexat lo camp, aquesta vostra secreta venguda no deu \u00e9sser sens alguna causa o necessitat de imperial consulta o consentiment, remetent per a major disposici\u00f3 les reposades e amigables rahons. Per donar-vos audi\u00e8ncia e saber la causa de aquesta vostra venguda, cesse de m\u00e9s avant parlar-vos, dexant per a les sdevenidores obres lo b\u00e9 siau vengut e contentament que tinch de vostra gloriosa venguda.<\/p>\n

Acabant de parlar l\u2019emperador, Tirant no tard\u00e0 de respondre en forma de les seg\u00fcents paraules.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCCXLII<\/h2>\n

LA RESPOSTA QUE FA TIRANT A L\u2019EMPERADOR<\/p>\n

\u2013Senyor de gran exceŀl\u00e8ncia, la magestat vostra deu saber com la causa de la mia venguda \u00e9s per significar a vostra altesa com lo sold\u00e0 e lo Gran Turch me han tram\u00e9s embaxada, la qual t\u00e9, en efecte, moltes condicions tocants a vostra sacra magestat. E per quant a mi fora<\/a> gran presumpci\u00f3 e atreviment de fer deliberaci\u00f3 alguna ne retre resposta sens lic\u00e8ncia ne expr\u00e9s manament de la magestat vostra, per qu\u00e8 us suplich que sia de vostra merc\u00e9 que en lo sacre consell vostre sia ben vist e determenat lo que fer-se deu a fi que en sdevenidor, si altre cars se\u2019n seguia, a c\u00e0rrech meu no pogu\u00e9s \u00e9sser imputat.<\/p>\n

\u00bbLa qual embaxada cont\u00e9 com lo sold\u00e0 e lo Gran Turch demanen a la magestat vostra pau e treva per a tres mesos o per a m\u00e9s, tant com la vostra exceŀl\u00e8ncia volr\u00e0. E si volr\u00e0 pau final per a cent e hun any, que ells seran contents; e fer liga e germandat ab la magestat vostra, amichs dels amichs e enemichs dels enemichs. E si a\u00e7\u00f2 volr\u00e0 fer la magestat vostra, que ells se\u2019n tornaran en lurs terres e us buydaran tot l\u2019imperi e restituiran-vos totes les ciutats e viles que us han preses en tot l\u2019imperi, que\u00b7s mostraran per vostra magestat \u00e9sser jam\u00e9s posse\u00efdes. E m\u00e9s, vos daran e restituiran tots los presoners e catius crestians qui seran trobats en totes les terres, ax\u00ed del sold\u00e0 com del Turch. E si a\u00e7\u00f2 la magestat vostra no volr\u00e0 fer, que m\u2019aparelle de la batalla, que, cobrada per ells la resposta de mi, ells seran davant lo meu camp lo m\u00e9s prest que poran per dar-me batalla.\u00bb<\/p>\n

Resp\u00f2s l\u2019emperador en la forma seg\u00fcent:<\/p>\n

\u2013Virtu\u00f3s capit\u00e0 nostre e fill, nos<\/a> vos tenim en stima tal que confiam de la vostra molta discreci\u00f3 e virtut, que en majors coses que aquestes dar\u00edeu rah\u00f3 e pendr\u00edeu lo partit m\u00e9s \u00fatil e de major honor a la corona de l\u2019Imperi Grech. E nos<\/a> hagu\u00e9rem per acceptable tot lo que per v\u00f3s fos stat deliberat e mes<\/a> en execuci\u00f3. Mas, per tant que lo voler vostre sia m\u00e9s content, ne far\u00e9 tenir consell.<\/p>\n

Lo magn\u00e0nim emperador man\u00e0 que prestament lo consell fos ajustat perqu\u00e8 Tirant se\u2019n pogu\u00e9s tornar al camp. E Tirant, presa lic\u00e8ncia de l\u2019emperador, se n\u2019an\u00e0 a fer rever\u00e8ncia a la emperadriu e a la virtuosa princessa. E trob\u00e0-les ensemps en la cambra de la princessa, per \u00e7o que la princessa fengia \u00e9sser malalta e la emperadriu era venguda per visitar-la.<\/p>\n

E la emperadriu feu<\/a> grand\u00edssima festa a Tirant e reb\u00e9\u2019l ab cara molt afable, fent-li moltes car\u00edcies per \u00e7o com lo havien mester. E la virtuosa princessa feng\u00ed la festa molt freda, per dissimular lo que era stat en la nit passada. Aqu\u00ed parlaren de moltes coses, en special la princessa deman\u00e0 a Tirant si sabia ni sentia certenitat alguna de la venguda de la reyna de Ethi\u00f2pia.<\/p>\n

Resp\u00f2s Tirant:<\/p>\n

\u2013Senyora de preclara virtut, tres dies ha que per hun correu del rey Scariano fuy avisat per letra sua, mencionant-me que li fes tanta gr\u00e0cia que no volgu\u00e9s dar la batalla als moros fins a tant que ell s\u2019i pogu\u00e9s trobar, que altra cosa m\u00e9s en lo m\u00f3n no desijava, que ell me fe\u00ffa cert que dins XV dies seria ab mi.<\/p>\n

La princessa dix:<\/p>\n

\u2013Capit\u00e0 senyor, cosa en lo m\u00f3n no desige tant com de veure aquexa reyna, car he ho\u00eft dir que \u00e9s dotada de bellea que en lo m\u00f3n no\u00b7s trobaria tal.<\/p>\n

Resp\u00f2s Tirant:<\/p>\n

\u2013Senyora, dit-vos han veritat, que, apr\u00e9s la magestat vostra, no crech m\u00e9s bella dona sia, ne m\u00e9s virtuosa en lo m\u00f3n no poria \u00e9sser trobada. E aqueix mateix desig t\u00e9 ella de veure vostra altesa. E per pus no ve ac\u00ed, sin\u00f3 per les tantes perfeccions que ha de v\u00f3s ho\u00efdes mencionar.<\/p>\n

E parlant ax\u00ed Tirant a la emperadriu e ab la princessa, e departint e sola\u00e7ant de coses de plaer, entr\u00e0 per la cambra la dolorosa Stephania, duquessa de Maced\u00f2nia, vestida de burell o \u00e0bit de les virtuoses de alta religi\u00f3 menoretes, car, per l\u2019abs\u00e8ncia de l\u2019iŀlustre e de preclara virtut Diafebus, duch de Maced\u00f2nia e marit seu, se ere posada en religi\u00f3 e no n\u2019era volguda exir fins aquell benaventurat dia per hon pensava at\u00e9nyer la fi de sos mals.<\/p>\n

E lan\u00e7ant-se als peus de Tirant, ab veus doloroses crid\u00e0, decorrent los seus ulls abundants l\u00e0gremes, fent principi a la seg\u00fcent lamentaci\u00f3.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCCXLIII<\/h2>\n

LAMENTACI\u00d3 QUE FA LA DUQUESSA DE MACED\u00d2NIA ALS PEUS DE TIRANT<\/p>\n

\u2013Veniu, honest\u00edssimes senyores e castes viudes Acompanyau la desolada duquessa Cobriu ab ruades s\u00e0venes e negre mantell lo meu cap abund\u00f3s de amar\u00edssimes l\u00e0gremes Sosteniu lo fexuch cors de la deserta Stephania, carregada ab cadenes de tanta captivitat Ajudau-me, senyores Prestau-me piadoses paraules, donau-me tristes sclamacions, feu acorts ab squin\u00e7ada veu a l\u2019aspredat de tan dolorosa lamentaci\u00f3 Cridau ab mi davant lo vencedor capit\u00e0 Cridau miseric\u00f2rdia a Tirant, que \u00e9s sols, apr\u00e9s D\u00e9u, redemptor e defenedor de nosaltres Miseric\u00f2rdia, senyor Tirant, miseric\u00f2rdia vos demane Hajau compassi\u00f3, hajau dolor, no de mi, desaventurada y perduda, mas de aquell en qui \u00e9s la mia libertat e benaventuran\u00e7a Moga\u2019s, senyor, la vostra sanch Lo vostre cos\u00edn germ\u00e0, catiu, presoner de infels, lo ducat de Maced\u00f2nia e a mi ha lexat en mortal desolaci\u00f3 e pressura. La necessitat e captivitat de aquell a v\u00f3s, senyor, \u00e9s vergonyosa inj\u00faria. Les pesades cadenes y ferros a v\u00f3s, senyor, deuen \u00e9sser causa de laugeres ales. Venjau, Tirant senyor, la vostra ofensa, e fent libert lo vostre Diafebus, fareu cativa la sua y vostra Stephania, stimant tostemps com a vostra la mia cobrada libertat, per vostres mans resuscitadora.<\/p>\n

Lo virtu\u00f3s Tirant no comport\u00e0 que la duquessa stigu\u00e9s agenollada: pres-la del bra\u00e7 e lev\u00e0-la de terra, e abra\u00e7\u00e0 e bes\u00e0 aquella dient-li paraules de consolaci\u00f3 en semblant stil.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCCXLIIII<\/h2>\n

CONSOLACI\u00d3 QUE FA TIRANT A LA DUQUESSA DE MACED\u00d2NIA<\/p>\n

\u2013Cont\u00ednua speri\u00e8ncia de greus mals e dolors me ha mostrat complanyent als dolorits soc\u00f3rrer, e m\u00e9s de aquelles coses que rahonablement deuen \u00e9sser comunes. E per \u00e7o, germana e senyora, respondr\u00e9 a vostra justificada demanda, \u00e7o \u00e9s, que us deman de gr\u00e0cia que no ploreu ni doneu turment a la vostra virtuosa persona, car los mals e aflicions que rahonau no s\u00f3n stats per mi oblidats, segons clara speri\u00e8ncia demostra e molt prest molt m\u00e9s se demostrar\u00e0, car yo us promet, per l\u2019orde que tinch de cavalleria, que, mijan\u00e7ant lo adjutori divinal, no passar\u00e0 hun mes que lo duch de Maced\u00f2nia, ab tots los altres, seran fora de la pres\u00f3 e vendran ac\u00ed perqu\u00e8 vostra gentilesa sia contenta. E per altra cosa no so<\/a> vengut ac\u00ed.<\/p>\n

Vehent la virtuosa duquessa de Maced\u00f2nia les humils e afables paraules del valer\u00f3s Tirant, lan\u00e7\u00e0\u2019s als seus peus per voler-los-hi besar. La molta virtut de Tirant no u comport\u00e0, mas, levant-la de terra, la torn\u00e0 a besar altra volta. E prenent-se per les mans se assigueren, recitant casc\u00fa a l\u2019altre tots los passats mals.<\/p>\n

En aquell instant que lo virtu\u00f3s capit\u00e0 stech festejant les dames e feu<\/a> parlament de consolaci\u00f3 a la duquessa de Maced\u00f2nia, l\u2019emperador feu<\/a> tenir lo consell. E prepos\u00e0\u2019ls la embaxada que lo sold\u00e0 e lo Turch tramesa havien a Tirant, segons que per Tirant era stat recitat.<\/p>\n

E sabuda per tots los del consell la bona nova, foren entre ells de grans altercacions e difer\u00e8ncies. Los huns de\u00ffen que Tirant los don\u00e0s batalla perqu\u00e8 morissen tots, car Tirant tenia tanta pot\u00e8ncia que hu no se\u2019n tornaria e que jam\u00e9s d\u2019aqu\u00ed avant no tendria neg\u00fa atreviment de tornar-hi. Los altres de\u00ffen que no era de necessitat dar-los batalla ne posar en perill tanta gent, com los moros eren molts e bons cavallers e, considerant que\u00b7s tenien tots per morts, posarien en gran perill los crestians, mas que\u00b7ls tinguessen a noves, que, com haurien acabades les vitualles, los pendrien tots per fam o se haurien a donar tots per catius. Los altres consellaven que m\u00e9s valia fer pau ab ells e lexar-los anar, e detenir-se lo sold\u00e0 e lo Turch e tots los reys e grans senyors en rahenes fins a tant haguessen restitu\u00efdes totes les terres que havien preses e los presoners, car, si ells los mataven a tots, prestament farien altres senyors, los quals cont\u00ednuament farien lur poder en defendre e sostenir totes les forces que tenien preses e seria causa de major guerra, que jam\u00e9s se\u2019n poria veure la fi.<\/p>\n

E vist per lo consell totes les difer\u00e8ncies, deliberaren del que era faedor. Trameteren per l\u2019emperador, puix hagueren clos lo consell, e digueren-li les seg\u00fcents paraules:<\/p>\n

\u2013Sacra magestat, tot lo consell \u00e9s de acort que, per dar rep\u00f2s tranquiŀle a la senectut vostra e de tots los vassalls e servidors de tot l\u2019imperi, havem deliberat que per scusar la p\u00e8rdua de tanta multitut de gent que en la guerra morrien ans que fos cobrat tot l\u2019Imperi Grech, que consellam a la magestat vostra fa\u00e7a pau final ab lo gran sold\u00e0 e ab lo Turch, e ab tots los altres grans senyors qui s\u00f3n en lur companyia, ab pacte e condici\u00f3 tal que\u00b7s posen en poder de vostra exceŀl\u00e8ncia com a presoners e que jam\u00e9s exiran de pres\u00f3 fins a tant que complit hagen tot lo que han ofert. E los altres moros que se\u2019n vagen tots a peu e sens armes.<\/p>\n

De aquest deliber fon l\u2019emperador molt content, com tan b\u00e9 consellat lo havien. E ixqueren tots del consell. E l\u2019emperador se n\u2019an\u00e0 a la cambra de la princessa, hon trob\u00e0 lo virtu\u00f3s Tirant, e pres-lo per la m\u00e0 e feu-lo<\/a> seure al seu costat ab molt gran amor. E dix-li lo voler seu en stil de semblants paraules.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCCXLV<\/h2>\n

COM L\u2019EMPERADOR MANIFEST\u00c0 A TIRANT LO QUE EN LO SEU CONSELL ERA STAT DELIBERAT<\/p>\n

Per la speri\u00e8ncia manifesta que tinch de vostra molta virtut, Tirant, capit\u00e0 e fill meu, volria e desige que per aleujar part de vostres treballs fos feta la conc\u00f2rdia, significant-vos com per lo nostre consell \u00e9s stat fet delliber segons la forma dess\u00fas mencionada. E a major cautela, yo confiant de la molta discreci\u00f3 e virtut vostra per moltes voltes ja sperimentada, me far\u00edeu singular gr\u00e0cia que sab\u00e9s de v\u00f3s la intenci\u00f3 vostra, car, si lo contrari consellau, yo vull seguir tot lo que per v\u00f3s ser\u00e0 delliberat.<\/p>\n

Acabant l\u2019emperador, Tirant feu<\/a> principi a semblants paraules:<\/p>\n

\u2013La celsitut de vostra magestat deu saber com yo he fet tenir consell en lo meu camp, hon ha de molts savis pr\u00ednceps e cavallers, pregant-los que per lur virtut volguessen consellar-me, segons d\u2019ells confiava, sobre la resposta que tenia de fer als embaxadors. E per tot lo consell fon delliberat \u00e9sser lo millor partit lo que la magestat vostra me ha dit que negun altre. Per qu\u00e8, ma crehen\u00e7a \u00e9s tal que la Provid\u00e8ncia divina ne vol ax\u00ed dispondre en confermar de tots la voluntat. No resta sin\u00f3 que vostra altesa me mane lo que plasent li sia.<\/p>\n

La fi de les paraules de Tirant foren principi al parlar de l\u2019emperador, qui dix:<\/p>\n

\u2013Puix a la divina Clem\u00e8ncia plau que la nostra fortuna gloriosa fi atenga, prech a la vostra molta virtut que la vostra partida sia molt presta per dar resposta a la embaxada, car \u00e9s la cosa de qu\u00e8 m\u00e9s nos podeu servir.<\/p>\n

Tirant dix que compliria lo manament seu. E pres comiat e lic\u00e8ncia de l\u2019emperador e an\u00e0 a la emperadriu e a la princessa e deman\u00e0\u2019ls lic\u00e8ncia. E elles la y donaren ab moltes suplicacions que li feren que volgu\u00e9s entendre ab summa dilig\u00e8ncia en la liberaci\u00f3 de l\u2019Imperi Grech.<\/p>\n

Resp\u00f2s lo virtu\u00f3s Tirant e dix:<\/p>\n

\u2013Senyores, Nostre Senyor me fa\u00e7a gr\u00e0cia que sia tan prest com les exceŀl\u00e8ncies vostres volrien ne desigen.<\/p>\n

E pres comiat de totes les dames. E la reyna lo volgu\u00e9 acompanyar fins la porta de la cambra per dir-li que, tan prest com fos scur, que per la porta de l\u2019ort entr\u00e0s e vingu\u00e9s a la sua cambra, e parlaria ab la princessa. Dix Tirant que faria son delit\u00f3s manament.<\/p>\n

Partit lo virtu\u00f3s Tirant de les dames, se n\u2019an\u00e0 a la posada de Yp\u00f2lit, sperant la nit scura perqu\u00e8 pogu\u00e9s lo seu delit at\u00e9nyer. E sol, desfre\u00e7at, en la hora m\u00e9s disposta, ab suaus passos per lo acostumat ort entrant, lo seu cam\u00ed dre\u00e7\u00e0 a la cambra de la \u00ednclita reyna. Trob\u00e0 aqu\u00ed la princessa, en companyia de la reyna, qui\u00b7l sperava. E rebut per la princessa ab alegria inestimable, se n\u2019entraren los tres en lo retret de la reyna.<\/p>\n

Tirant jugant ab la princessa e stant en amorosos sola\u00e7os e delitosos parlaments, passaren lo temps fins fon hora de dormir. La princessa se pos\u00e0 al lit primera e la reyna don\u00e0 comiat a totes les donzelles e feu<\/a> lo valer\u00f3s Tirant posar al costat de sa senyora, lo qual fon rebut ab major amor que la passada nit. E la reyna, apr\u00e9s que\u00b7ls hagu\u00e9 posats dins la li\u00e7a, concordes de la delitosa batalla, se n\u2019an\u00e0 a dormir, confiant que\u00b7s concordarien que jam\u00e9s la batalla no vendria a fi.<\/p>\n

Tirant no dorm\u00ed en tota aquella nit, com a cavaller valer\u00f3s, car contemplar-se deu que qui \u00e9s valer\u00f3s en lo camp deu \u00e9sser valer\u00f3s en lo lit. E acostant-se lo dia, Tirant dix a la princessa:<\/p>\n

\u2013Senyora e ma vida, a mi \u00e9s for\u00e7at que me\u2019n vaja, car prom\u00e9s tinch a la magestat del senyor emperador que dem\u00e0, al sol exit, ser\u00e9 al meu camp.<\/p>\n

Resp\u00f2s la princessa:<\/p>\n

\u2013Mon senyor e lo meu b\u00e9, molt me enuja la vostra partida, car, si possible fos, no volguera jam\u00e9s part\u00edsseu davant los meus ulls, que, de una pena que sentia, ara ne sent mil. Feu-me gr\u00e0cia, senyor, no sia tarda la vostra venguda, si no voleu abreujar ma vida, car viure sens v\u00f3s me \u00e9s impossible; e si no fos lo gran benefici que se\u2019n t\u00e9 a seguir, e rep\u00f2s a la corona de l\u2019Imperi Grech de la vostra partida, no permetera la vostra abs\u00e8ncia, car amor me ha tant subjugada que\u00b7m t\u00e9 morta en vida. E perqu\u00e8 m\u2019\u00e9s for\u00e7at, la lic\u00e8ncia vos atorgue, que a ma voluntat jam\u00e9s se fera.<\/p>\n

Puix Tirant la lic\u00e8ncia hagu\u00e9 obtesa, lev\u00e0\u2019s prestament del lit e vest\u00ed\u2019s. E ab besars de amor strema mesclats ab abundants l\u00e0gremes, pres comiat de la princessa e de la reyna. E devallant per la porta falsa en l\u2019ort, feu<\/a> son cam\u00ed a la posada de Yp\u00f2lit.<\/p>\n

Levant-se Yp\u00f2lit, prestament acompany\u00e0 lo virtu\u00f3s Tirant fins al portal de la ciutat per fer-li obrir. Tirant feu<\/a> la via de la mar e recull\u00ed\u2019s en la galera. Ixqu\u00e9 del port secretament, per no \u00e9sser sentit, e feu<\/a> la via del camp seu.<\/p>\n

Com la galera fon davant lo camp de Tirant, no havia una hora que lo sol se demostrava. Tots los del camp sabent lo capit\u00e0 \u00e9sser tornat, cavalc\u00e0 lo rey de Sic\u00edlia e lo rey de Fe\u00e7 ab molta cavalleria per acompanyar al virtu\u00f3s Tirant, e ab honor excelsa lo portaren a la sua tri\u00fcmphal tenda. Passaren aquell dia ab gran delit, recitant-los Tirant tot lo que per la magestat del senyor emperador era stat deliberat, d\u2019on restaren tots molt alegres e contents.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCCXLVI<\/h2>\n

LA RESPOSTA QUE TIRANT FEU<\/a> ALS EMBAXADORS DEL SOLD\u00c0 E DEL TURCH<\/p>\n

Lo seg\u00fcent dia lo virtu\u00f3s capit\u00e0, de mat\u00ed, tram\u00e9s per los reys e grans senyors que vinguessen a la missa e tots foren prestament en la sua tenda ab molta cavalleria. Dita la missa, Tirant tram\u00e9s per los embaxadors del sold\u00e0 e del Turch que vinguessen per cobrar la resposta que fer-los volia.<\/p>\n

Los embaxadors de tal nova foren molt contents. E molt ben abillats a la morisca, ab gran orde e gravitat de grans senyors, ben acompanyats de molts nobles cavallers del camp de Tirant, ab suaus passos anaren a la tenda del valer\u00f3s capit\u00e0. Los embaxadors, ans que partissen de la lur tenda, feren posar en orde lurs cavalcadures e servidors a fi que, cobrada resposta del virtu\u00f3s Tirant, se\u2019n poguessen tornar en lo lur camp.<\/p>\n

Aplegats que foren los animosos embaxadors davant la pres\u00e8ncia del valer\u00f3s capit\u00e0, feren-li molt gran rever\u00e8ncia. E Tirant ab cara afable los reb\u00e9 e feu-los<\/a> aquella honor que conegu\u00e9 que eren merexedors. E asseyts davant ell, apr\u00e9s hun poch spay, Tirant feu<\/a> la resposta seg\u00fcent:<\/p>\n

\u2013Als prudents qui viuen en benaventurada vida s\u2019esguarda que en la execuci\u00f3 de les obres virtuoses subtilment miren, car a ells cov\u00e9 que, seguint les regles de cavalleria, ab grand\u00edssims perills gloriosa fama atenguen. E del prudent savi s\u2019espera millor pensar lo que ans pensat no havia, seguint lo consell de prud\u00e8ncia humana. Per qu\u00e8, virtuosos barons, no siau admirats si la resposta vos ha tant tardat, car yo he volgut consultar la magestat del senyor emperador de la vostra embaxada e ell, per la sua gran benignitat e clem\u00e8ncia, ha hagut compassi\u00f3 misericorde de vosaltres, car com sabeu b\u00e9 la vida vostra e mort st\u00e0 en les mans nostres, e en nostra libertat \u00e9s de fer tot lo que vullam de vosaltres. E som certs de la molta crueldat que haveu tenguda e tendr\u00edeu devers la magestat del senyor emperador e de servidors e vassalls seus, mas, perqu\u00e8 conegau quanta \u00e9s la humanitat e clem\u00e8ncia del senyor emperador, \u00e9s content de salvar-vos la vida e pendre-us a merc\u00e9 en la forma seg\u00fcent, \u00e7o \u00e9s, que lo sold\u00e0 e lo Turch, ab tots los reys e grans senyors qui s\u00f3n en lo vostre camp, se posaran en poder de l\u2019emperador com a presoners e staran aqu\u00ed tant e tan longament fins que li hagen tornat e restitu\u00eft totes les terres que li tenen de l\u2019imperi, segons haveu ofert. E ax\u00ed mateix, li faran portar tots los presoners e catius crestians que seran trobats ax\u00ed en les terres del sold\u00e0 com del Turch. E la magestat del senyor emperador \u00e9s contenta de lexar anar salva e segura tota la morisma qui \u00e9s en lo vostre camp, emper\u00f2 tots a peu e sens armes. E m\u00e9s, \u00e9s content de fer pau e treva a cent e hun any, e liga e germandat ab lo sold\u00e0 e ab lo Turch, e valer-los sempre contra moros, mas no contra crestians. E a\u00e7\u00f2 ser\u00e0 prest de fer de continent que ser\u00e0 complit tot lo que dit \u00e9s dess\u00fas. E si de la gr\u00e0cia que lo senyor emperador los fa no\u00b7s contenten, aparellau-vos tots a morir, car yo us promet, per l\u2019orde que tinch de cavalleria, que deg\u00fa no ser\u00e0 pres a merc\u00e9.<\/p>\n

Los embaxadors molt regraciaren al virtu\u00f3s Tirant la resposta singular que\u00b7ls havia feta e suplicaren-lo que fos de sa merc\u00e9 los don\u00e0s III dies d\u2019espay, que ells li retrien resposta tal que la sua senyoria ne seria contenta. E Tirant fon content atorgar-los lo que demanaven. Prengueren lic\u00e8ncia los animosos embaxadors de Tirant e de tots los grans senyors e, pujats a cavall, feren la via del lur camp ab grand\u00edssima alegria, com havien obt\u00e9s lo que desijaven, com no tinguessen altra speran\u00e7a sin\u00f3 de morir.<\/p>\n

E plegant los embaxadors al lur camp, anaren davant lo sold\u00e0 e lo Turch e splicaren-los largament la bona resposta que Tirant los havia feta. Lo sold\u00e0 e lo Turch restaren molt contents e demostraren molt gran alegria de la gr\u00e0cia que obtesa havien. E m\u00e9s, los recitaren la gran magnific\u00e8ncia de Tirant e del gran poder que tenia, hon havia la millor cavalleria del m\u00f3n, e de les grans festes, honors e cortesies que\u00b7ls eren stades fetes en lo camp de Tirant, ax\u00ed per ell com per tots los altres, que no u podien acabar de recitar. Tots los moros staven spantats de les coses que havien ho\u00efdes recitar de Tirant e staven molt aconsolats com havien tret tan bon partit.<\/p>\n

Lo dia seg\u00fcent, de mat\u00ed, los moros tingueren consell sobre la resposta que tenien a tornar a Tirant. E per tot lo consell fon deliberat que complissen tot lo que Tirant demanava, e no restava m\u00e9s a dir sin\u00f3 que ell orden\u00e0s tot lo que volia que fessen, que ells eren prests de obeir-lo. Los embaxadors tornaren al camp de Tirant, hon foren rebuts ab molta honor per \u00e7o com cascuna de les parts desijaven rep\u00f2s e tenien gran plaer de la pau, ax\u00ed los ven\u00e7uts com los vencedors.<\/p>\n

Los embaxadors tornaren la resposta a Tirant dient-li com lo sold\u00e0 e lo Turch, ab consell e voluntat de tots los altres, eren contents de fer e posar en execuci\u00f3 tot lo que per sa senyoria era stat demanat e que man\u00e0s lo que volia que fessen. Resp\u00f2s Tirant als embaxadors:<\/p>\n

\u2013Lo que yo vull \u00e9s que lo sold\u00e0 e lo Turch, ab tots los reys e grans senyors, se vinguen a posar en mon poder. E apr\u00e9s yo dar\u00e9 segur passatge a tota l\u2019altra gent. E promet-vos, a fe de cavaller, de salvar-los vida e membres e posar-los en segura libertat.<\/p>\n

Los embaxadors, ab gran rever\u00e8ncia, ho acceptaren e tornaren-se\u2019n al lur camp. E feta fidel\u00edssima resposta del que lo virtu\u00f3s Tirant los havia dit, prestament cavalcaren tots los qui havien a restar en rehenes. E foren per compte XXII, tots h\u00f2mens de t\u00edtol e de gran senyoria, los noms dels quals me obmet per no causar prolixitat, mas s\u00e9-us dir que, per la molta necessitat que tenien de fam, no stigueren molt en lo cam\u00ed, e presentant-se tots davant lo virtu\u00f3s Tirant, li feren molt gran rever\u00e8ncia. E Tirant los reb\u00e9 ab cara molt afable fent-los molta honor. E feu-los<\/a> hun molt bell convit, en lo qual foren molt ben servits abundantment de totes aquelles coses pertanyents a tan grans senyors, que m\u00e9s no poguera haver fet que fos dins una gran ciutat. E fet lo convit, Tirant feu<\/a> recullir los presoners en dues galeres e ell se recull\u00ed apr\u00e9s per acompanyar-los.<\/p>\n

Les dues galeres partiren del camp e foren molt prest en Contestinoble. Com l\u2019emperador sab\u00e9 que lo seu capit\u00e0 Tirant era arribat al port ab tots los presoners ab tan gran vict\u00f2ria, tingu\u00e9 en si alegria inestimable e, regraciant a la divina Clem\u00e8ncia de la singular gr\u00e0cia que feta li havia, pos\u00e0 los genolls en la dura terra e feu<\/a> principi a semblant oraci\u00f3.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCCXLVII<\/h2>\n

LA ORACI\u00d3 QUE FEU<\/a> L\u2019EMPERADOR<\/p>\n

\u2013Senyor inmens e incomprensible, D\u00e9u creador de humana natura, rey dels reys e senyor dels senyorejants, a la omnipot\u00e8ncia del qual alguna cosa no \u00e9s impossible. A tu, Senyor, humilment regracie, adore, loe, benehesch y confesse la tanta gr\u00e0cia que piadosament me atorgues, vist, Senyor, que los meus peccats lo contrari merexen y la tua infinida bondat y clem\u00e8ncia benignament de tanta prosperitat me prospera, que no sols libert y def\u00e9s de tanta opressi\u00f3 e captivitat me delliures, mas encara, tornant en lo meu primer stament, lo meu ceptre e imperial comanda ax\u00ed gran com \u00e9sser sol me restituexes. De qu\u00e8, Senyor, encara que les mies culpes mortificassen la mia poca speran\u00e7a, lo gran recort e confian\u00e7a que he tengut en la tua infinida miseric\u00f2rdia no m\u2019ha consentit perdre aquella. E ax\u00ed, los amadors de la tua ley e los qui honren lo teu divinal nom, confonent e destroint la mala secta y her\u00e8tica pravitat, seran per tu, Senyor, defensats, ajudats e mantenguts fins per venir a la tua desijada gl\u00f2ria.<\/p>\n

Acabada sa oraci\u00f3, l\u2019emperador se lev\u00e0 e tram\u00e9s a dir a la emperadriu e la princessa que\u00b7s posassen en punt com Tirant venia e portava presos lo sold\u00e0 e lo Turch ab vint altres grans senyors. No fon de poca stima la gl\u00f2ria que sent\u00ed la excelsa princessa com sab\u00e9 que lo seu Tirant venia ab tan gran tri\u00fcmpho e vict\u00f2ria, que vingu\u00e9 quasi a esmortir-se de sobres de alegria. E recobrats los primers sentiments, ella se abill\u00e0 molt bellament, considerant que havia de \u00e9sser vista per molta noble gent.<\/p>\n

E l\u2019emperador man\u00e0 a Yp\u00f2lit que fes emparamentar la pla\u00e7a qui \u00e9s dins lo palau de l\u2019emperador, qui era molt bella e gran, e que la fes tota emparamentar de draps de ra\u00e7 e cobrir dalt de draps de colors. E ax\u00ed mateix, que fes a la hun cap de la pla\u00e7a hun bell cadafal molt alt e gran per a ell e molt ben en punt, tot cubert de draps d\u2019or, e apr\u00e9s de aquell, ne fes fer hun altre m\u00e9s baix tot cubert de draps de seda; e davant aquells dos ne fes hun altre en qu\u00e8 stigu\u00e9s lo tinell ab tota la vexella d\u2019or e d\u2019argent, la qual l\u2019emperador tenia en molt gran quantitat. E prestament fon fet.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCCXLVIII<\/h2>\n

COM TIRANT ARRIB\u00c0 EN LA CIUTAT DE CONTESTINOBLE AB LOS PRESONERS E FON REBUT PER L\u2019EMPERADOR AB HONOR EXCELSA<\/p>\n

Com lo virtu\u00f3s e magn\u00e0nim capit\u00e0 fon junt en lo port de Contestinoble e la popular gent saberen que Tirant venia ab tan gran tri\u00fcmpho portant presos los majors senyors qui eren de tot lo poble morisch, foren los m\u00e9s contents h\u00f2mens del m\u00f3n e donaren infinides laors e gr\u00e0cies a la divina clem\u00e8ncia, qui\u00b7ls havia liberats de tant de mal que passat havien e de molt m\u00e9s que\u00b7n speraven en l\u2019esdevenidor. E tot lo poble corria a la mar per veure los presoners. Foren aqu\u00ed ajustades infinides gents, ax\u00ed h\u00f2mens com dones, e cridaven ab multiplicades veus:<\/p>\n

\u2013\u00a1Vixca lo benaventurat capit\u00e0! \u00a1D\u00e9u lo prospere e li aumente la vida, qui\u00b7ns ha liberats de tanta captivitat e mis\u00e8ria!<\/p>\n

Tirant no volgu\u00e9 exir de les galeres fins que l\u2019emperador hi tram\u00e9s Yp\u00f2lit acompanyat de molts cavallers. Com Yp\u00f2lit fon dins la galera hon Tirant era, dix-li semblants paraules:<\/p>\n

\u2013Mon senyor, la magestat del senyor emperador me tramet a vostra senyoria e prega-us que vullau exir en terra.<\/p>\n

Dix Tirant que era content de complir lo que li manava. Prestament, lo virtu\u00f3s capit\u00e0 feu<\/a> acostar les galeres en terra e lan\u00e7aren les scales. E Tirant feu<\/a> exir tots los presoners ab ell. Com foren en terra, trobaren aqu\u00ed tots los oficials e regidors de la ciutat, qui\u00b7ls reberen ab grand\u00edssima honor e rever\u00e8ncia que feren a Tirant, e ell feu<\/a> molta honor a tots. Partiren tots ensemps de la mar e anaren al palau de l\u2019emperador, e tota la popular gent qui\u00b7ls seguia.<\/p>\n

Com foren en la gran pla\u00e7a del palau, veren l\u2019emperador alt en lo cadafal, asseyt en la imperial cadira, ab la emperadriu a la part sinestra, asseyta en son siti, e la princessa asseyta a la dreta part de l\u2019emperador, emper\u00f2 pus baix, hun poch, en senyal de succe\u00efdora de l\u2019imperi; la qual se era devisada en semblant forma: de un brial de dom\u00e0s groch, les obres del qual eren perfilades per art de molt subtil artifici de robins, diamants, safirs e maragdes, qui lan\u00e7aven molt gran resplandor, e la ampla cortapisa stava sembrada de perles orientals, molt grosses, de fulles e flors de verts smalts qui admirar fe\u00ffen als miradors. En lo seu cap no portava res, sin\u00f3 los seus daurats cabells ligats detr\u00e0s e solts e scampats per les spatles, ab hun fermall al front, ab una taula de diam\u00e0 tan gran e de tanta resplandor que la sua cara se demostrava m\u00e9s ang\u00e8lica que humana. E portava en los pits, la excelsa princessa, hun reluent rob\u00ed de inestimable v\u00e0lua, lo qual del seu coll hun fil de molt grosses perles sostenia. E sobre lo devisat brial, una mantilla a trav\u00e9s lan\u00e7ada de vellut negre, tota sembrada de perles molt grosses qui\u00b7s mostraven en molt artificiosa obra.<\/p>\n

Com lo virtu\u00f3s Tirant ab los presoners foren en vista de l\u2019emperador, tots donaren dels genolls en terra. Apr\u00e9s, feren la via del cadafal hon era l\u2019emperador. Com foren dalt, feren altra molt gran rever\u00e8ncia e Tirant se pos\u00e0 primer.<\/p>\n

Com fon davant l\u2019emperador, lan\u00e7\u00e0\u2019s als seus peus per voler-los-hi besar, e l\u2019emperador no u consent\u00ed, mas pres-lo del bra\u00e7, lev\u00e0\u2019l de terra e bes\u00e0\u2019l en la boca, e Tirant li bes\u00e0 la m\u00e0. Apr\u00e9s lo sold\u00e0 se agenoll\u00e0 davant l\u2019emperador e bes\u00e0-li lo peu e la m\u00e0. E lo Turch e los altres gran senyors feren per semblant. L\u2019emperador los reb\u00e9 ab molt gran humanitat mostrant-los la cara molt afable, e man\u00e0 que\u00b7ls fessen passar en l\u2019altre cadafal. E ax\u00ed fon fet.<\/p>\n

Posaren de continent les taules e feren seure casc\u00fa per orde, segons son grau. L\u2019emperador volgu\u00e9 que Tirant menj\u00e0s en la sua taula e menjaren tots cinch: lo emperador e la emperadriu, la princessa e Tirant e la reyna de Fe\u00e7. E casc\u00fa en son plat e ab son trinchant davant casc\u00fa. E feu<\/a> seure Tirant davant la princessa. Servia de majordom Yp\u00f2lit. L\u2019emperador man\u00e0 que los presoners fossen servits ab gran honor y molt reverits: per b\u00e9 que fossen infels, eren h\u00f2mens de gran dignitat e senyoria. E fon fet molt b\u00e9 e ab gran abund\u00e0ncia de viandes precioses e vins de diverses natures, que ells n\u2019estaven admirats e de\u00ffen que millor pr\u00e0tica tenien los crestians en lo menjar que no los moros.<\/p>\n

Com foren dinats, Tirant deman\u00e0 lic\u00e8ncia a l\u2019emperador per anar al camp dels moros per fer-los passar en la Turquia, e l\u2019emperador fon content. E obtesa la lic\u00e8ncia, Tirant pres comiat de la emperadriu e de la princessa e an\u00e0\u2019s a recullir en les galeres. E feu<\/a> la via del stol, qui stava davant lo camp dels moros.<\/p>\n

Com l\u2019almirall veu<\/a> venir a Tirant, feu<\/a> tocar les trompetes e anafils e clarons, e ab grans crits, saludaren al capit\u00e0. E l\u2019almirall pass\u00e0 a la galera del capit\u00e0 e dix-li:<\/p>\n

\u2013Senyor, \u00bfqu\u00e8 mana la senyoria vostra?<\/p>\n

Resp\u00f2s Tirant:<\/p>\n

\u2013Feu acostar totes les fustes a terra e passaran tota la morisma en la Turquia.<\/p>\n

E l\u2019almirall dix que faria son manament. Torn\u00e0-se\u2019n l\u2019almirall a la sua galera e feu<\/a> senyal a totes les fustes que s\u2019acostassen en terra, e fon fet molt prest. Tirant feu<\/a> posar en terra hun cavaller que portava del sold\u00e0 e aquest dix als moros que pujassen segurament en les fustes e passarien en la Turquia.<\/p>\n

Los moros, com aquells qui altra cosa no desijaven per la molta fam que tenien, ab gran cuyta se reculliren, e lexaren los rocins e los arnesos ab les tendes parades ab tota la roba.<\/p>\n

Com les fustes foren carregades de moros, posaren-los en terra, car era molt prop, que no havien a travessar sin\u00f3 lo bra\u00e7 de Sent Jordi, e tornaren per m\u00e9s. E podeu pensar quanta gent podia \u00e9sser, que quatrecentes e tantes fustes, entre naus e galeres e altres fustes, ne feren deu viatges.<\/p>\n

Com los del camp de Tirant saberen que tots los moros eren fora, cuytaren qui m\u00e9s podia per haver part de la roba. Los de les fustes, qui hagueren acabat de passar los moros, isqueren en terra e encara foren a temps de haver part de la roba, car se podia dir ab veritat que aquell camp era lo m\u00e9s rich que per ventura en lo m\u00f3n sia stat jam\u00e9s, car havien pres tot l\u2019Imperi Grech, e robat, e tot ho tenien aqu\u00ed. E feu-los<\/a> mal profit. E aquells qui\u00b7s trobaren en aquell robo foren richs per tota lur vida.<\/p>\n

Com lo camp dels moros fon robat, Tirant man\u00e0 a tota la gent que se\u2019n tornassen al seu camp, e ax\u00ed u feren. Sol se atur\u00e0 lo rey de Sic\u00edlia e lo rey de Fe\u00e7, ab alguns altres barons qui volien fer rever\u00e8ncia a l\u2019emperador. E partiren del camp dels moros, e per terra anaren a la insigne ciutat de Contestinoble. E les fustes, navegant, vingueren al port de la ciutat ja dita.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCCXLIX<\/h2>\n

COM L\u2019EMPERADOR FEU<\/a> POSAR LOS PRESONERS EN LOCH SEGUR E AB BONES GUARDES<\/p>\n

Apr\u00e9s que l\u2019emperador se fon levat de taula e los presoners se foren dinats a tot lur plaer, man\u00e0 a Yp\u00f2lit que prengu\u00e9s tots los presos e que\u00b7ls puj\u00e0s alt en les torres del palau qui aparellades eren per posar-los. Yp\u00f2lit an\u00e0 al cadafal hon eren los presoners e dix-los que\u00b7l seguissen. E ells feren de genoll gran rever\u00e8ncia a l\u2019emperador e devallaren del cadafal e seguiren a Yp\u00f2lit, qui\u00b7ls puj\u00e0 alt en les torres. E pos\u00e0 Yp\u00f2lit lo sold\u00e0 e lo Gran Turch en una bella cambra, molt ben emparamentada de draps de seda e de ra\u00e7, ab hun lit molt bell e molt b\u00e9 en orde.<\/p>\n

E Yp\u00f2lit los dix:<\/p>\n

\u2013Senyors, la magestat del senyor emperador mana que ac\u00ed reposeu e prega-us que les senyories vostres vullen pendre una poca de paci\u00e8ncia si no sou contractats segons lo molt mer\u00e9xer vostre.<\/p>\n

Resp\u00f2s lo sold\u00e0 en semblant stil:<\/p>\n

\u2013Cavaller virtu\u00f3s, nosaltres regraciam molt a la magestat del senyor emperador la molta honor que\u00b7ns ha feta e fa, car sa magestat no\u00b7ns tracta ni revereix com a presoners, mas com a germans. E de a\u00e7\u00f2 li restam molt obligats e li prometem que, tornats en nostra libertat e acostumada senyoria, de servir-lo en tot lo que\u00b7ns manar\u00e0. E perqu\u00e8 havem coneguda la molta virtut e humanitat de sa exceŀl\u00e8ncia, li volem \u00e9sser vassalls e servidors.<\/p>\n

Apr\u00e9s, Yp\u00f2lit man\u00e0 a quatre patges que jam\u00e9s no\u00b7s partissen de cambra e que, ab molta rever\u00e8ncia, los servissen de tot lo que\u00b7ls fos manat. E ells ho feren. Apr\u00e9s, orden\u00e0 bones guardes qui la torre guardassen.<\/p>\n

Yp\u00f2lit pres los altres presoners e repart\u00ed\u2019ls per les altres torres, hon foren aleujats en molt belles cambres qui eren emparamentades de draps de ra\u00e7 e de seda, ab sos lits de paraments y ab bons servidors qui\u00b7ls servissen, que ells ne restaven molt contents. E orden\u00e0\u2019ls bones guardes en manera que ells staven ben servits e ben guardats. E ells tenien gran contentaci\u00f3 de la bona companyia que l\u2019emperador los fe\u00ffa fer.<\/p>\n

L\u2019emperador se\u2019n puj\u00e0 alt al palau ab totes les dames e man\u00e0 que no tocassen en res de la pla\u00e7a per \u00e7o com per Tirant era stat avisat com lo rey de Sic\u00edlia e lo rey de Fe\u00e7, ab molts altres grans senyors, li devien venir per fer rever\u00e8ncia. E m\u00e9s, man\u00e0 al seu majordom que fes bona provisi\u00f3 de volateries de diverses natures com aqu\u00ed s\u2019esperava lo rey de Sic\u00edlia e lo rey de Fe\u00e7 ab moltes altres gents. E d\u2019altra part, man\u00e0 a Yp\u00f2lit que fes aparellar bones posades en la ciutat e que les fes posar molt en orde per al rey de Sic\u00edlia e al rey de Fe\u00e7, e per als altres qui venien ab ells. E Yp\u00f2lit, com a virtu\u00f3s e discret, compl\u00ed molt b\u00e9 tot lo que per l\u2019emperador li fon manat.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCCL<\/h2>\n

COM LO REY DE SIC\u00cdLIA E LO REY DE FE\u00c7 VINGUEREN A FER REVER\u00c8NCIA A L\u2019EMPERADOR<\/p>\n

No passaren molts dies que digueren a l\u2019emperador com Tirant venia ab lo rey de Sic\u00edlia e altres senyors, qui ja eren a una legua de la ciutat. L\u2019emperador feu<\/a> exir lo virtu\u00f3s Yp\u00f2lit ab tots los oficials e regidors de la ciutat, e ab tots los nobles e cavallers qui dins la ciutat eren, per rebre aquells. E sa magestat cavalc\u00e0 ab molt pochs e feu<\/a> la via del portal de la ciutat ab deliber de aqu\u00ed sperar-los. La emperadriu ab la excelsa princessa e la reyna de Fe\u00e7 ab totes les altres dames, se posaren molt b\u00e9 en orde ab singulars abillaments per fer honor als novells hostes, e, devallades en la gran pla\u00e7a del palau, speraren la lur alegra venguda. E a poch instant, los iŀlustr\u00edssims reys, ab lo virtu\u00f3s Tirant, foren prop del portal de la ciutat.<\/p>\n

Com l\u2019emperador los veu<\/a> ja prop de si, passejant ab son cavall an\u00e0 devers ells ab suaus passos. Lo rey de Sic\u00edlia, vent-se molt prop de l\u2019emperador, descavalc\u00e0 ab tots los altres. Com l\u2019emperador los veu<\/a> a peu, que venien devers ell, devall\u00e0 del cavall. Lo valer\u00f3s Tirant don\u00e0 la honor al rey de Sic\u00edlia, lo qual, abra\u00e7ant a l\u2019emperador, don\u00e0 del genoll en la dura terra per voler-li besar la m\u00e0. E la magestat del benigne senyor no u perm\u00e9s, ans prenent-lo del bra\u00e7 lev\u00e0\u2019l de terra: bes\u00e0\u2019l tres voltes en la boca mostrant-li amor infinida. Apr\u00e9s, fon lo segon lo virtu\u00f3s Tirant, qui, donant del genoll en terra, bes\u00e0 la m\u00e0 a l\u2019emperador. E l\u2019emperador lo lev\u00e0 de terra e bes\u00e0\u2019l en la boca. E lo rey de Fe\u00e7 feu<\/a> lo que havia fet Tirant e l\u2019emperador lo bes\u00e0 ax\u00ed com havia fet a Tirant. Apr\u00e9s li besaren la m\u00e0 tots los altres barons e cavallers, e l\u2019emperador los abra\u00e7\u00e0 a tots e feu-los<\/a> molta honor.<\/p>\n

E tornats tots a cavall, Tirant se mes<\/a> primer, e apr\u00e9s venia l\u2019emperador, qui se havia posat lo rey de Sic\u00edlia a la part dreta e lo rey de Fe\u00e7 a la sinestra, e ell enmig. En tal forma anaren fins que foren a la porta del palau. Aqu\u00ed l\u2019emperador se atur\u00e0 e digueren al virtu\u00f3s Tirant com la emperadriu e la excelsa princessa, la reyna ab totes les abillades dames, eren devallades a la pla\u00e7a del palau per rebre\u2019ls e fer-los molta honor.<\/p>\n

Entrats dins lo palau, Tirant descavalc\u00e0, lo rey de Sic\u00edlia e tots los altres. E l\u2019emperador volt\u00e0 a cavall e entr\u00e0 per altra porta. Com fon en la gran pla\u00e7a, puj\u00e0 alt en lo cadafal imperial. Com los reys ab lo virtu\u00f3s Tirant descavalcats foren ab tota la companyia lur, entrant dins lo palau trobaren a l\u2019entrant de la pla\u00e7a la emperadriu e la excelsa princessa ab totes les dames.<\/p>\n

Tirant, per fer major honor al rey de Sic\u00edlia, lo pos\u00e0 primer e apr\u00e9s lo rey de Fe\u00e7. E anaren a fer rever\u00e8ncia a la emperadriu e a la princessa, e elles lo<s><\/sup><\/a> reberen ab cara afable e feren-los molta honor. Apr\u00e9s, abra\u00e7aren totes les dames e Tirant ab tots los altres seguiren aquell mateix orde. Lo rey de Sic\u00edlia pres de bra\u00e7 a la emperadriu e lo rey de Fe\u00e7 a la princessa, e Tirant a la reyna de Fe\u00e7. E cascun cavaller dels altres pres sa dama de bra\u00e7 caminant ab suaus passos, pujaren en lo cadafal hon era l\u2019antich emperador. E feta per tots humil rever\u00e8ncia, l\u2019emperador se lev\u00e0 e feu<\/a> molta honor a tots, fent seure casc\u00fa segons son grau, e ax\u00ed stigueren parlant e sola\u00e7ant ab les dames per bon spay.<\/p>\n

Los novells hostes staven admirats de la molta bellea de les dames e, en special, en aquell spill transcendent e de preclara virtut, la excelsa princessa, qui se era devisada en la seg\u00fcent forma, \u00e7o \u00e9s, de gonella de brocat carmes\u00ed de fil d\u2019or tirat, ab la cortapisa lavorada per subtil artefici de perles orientals molt grosses, mesclades ab robins, safirs e maragdes, ab diversos smalts que\u00b7s demostraven fulles e flors de gesmir. E sobre la gonella portava una roba francesa de cet\u00ed negre de molt resplandent luor, uberta a quatre parts, e totes les ubertures perfilades de amples randes de orfebreria ab diversos smalts ab m\u00e0nega <e><\/sup><\/a> mantellina la dita roba, e per l\u2019orde mateix, perfilades de les dites randes, e era tota forrada de cet\u00ed carmes\u00ed. E, sobre la roba, portava la devisada senyora cenyit hun cint de fil d\u2019or tirat, tot sembrat de diamants, robins, balaxos, safirs e maragdes molt grossos qui lan\u00e7aven molt gran resplandor. En los seus pits portava hun reluent carvoncle, del qual, del seu coll, una madexa d\u2019or de fil tirat sostenia, e ligada a la francesa. Sobre los seus daurats cabells, una manyosa tota plena de batents d\u2019or e smaltats, que paria la sua cara que fos de una deessa.<\/p>\n

Havent prou festejades les dames, fon hora que digueren a l\u2019emperador com lo dinar era prest. Les taules foren parades e l\u2019emperador se pos\u00e0 en taula e feu<\/a> seure lo rey de Sic\u00edlia apr\u00e9s de la emperadriu. Apr\u00e9s, la princessa e lo rey de Fe\u00e7 al seu costat, e la reyna, sa muller, apr\u00e9s d\u2019ell.<\/p>\n

Aquell dia Tirant volgu\u00e9 servir de majordom, si b\u00e9 l\u2019emperador lo preg\u00e0 molt que\u00b7s volgu\u00e9s seure e ell jam\u00e9s ho volgu\u00e9 fer. Tots los altres barons e cavallers en hun altre cadafal feren passar, hon foren molt noblement servits. E ab molt singular m\u00fasica de ministr\u00e9s e de altres innumerables sturments, se dinaren ab gran tri\u00fcmpho.<\/p>\n

Levades les taules, les dances comen\u00e7aren molt grans. Lo rey de Sic\u00edlia suplic\u00e0 a la emperadriu que li fes gr\u00e0cia de dan\u00e7ar ab ell e la virtuosa senyora li resp\u00f2s que gran temps havia que dexada se n\u2019era, mas que u faria per contentar-lo. E dan\u00e7aren los dos moltes dances, car la emperadriu era stada en son temps molt agraciada e dan\u00e7adora singular. Dan\u00e7\u00e0 apr\u00e9s la excelsa princessa ab Tirant e ab lo rey de Fe\u00e7, e lo rey de Sic\u00edlia dan\u00e7\u00e0 ab la \u00ednclita reyna de Fe\u00e7. Apr\u00e9s dan\u00e7aren tots los altres nobles e cavallers ab les dames.<\/p>\n

E la pla\u00e7a era plena de la popular gent de la ciutat, qui miraven la tan graciosa festa, e altres qui ballaven de diversos balls, que era una admirable cosa de veure festa de tanta solemnitat per la molta alegria que tenien de la pau e gloriosa vict\u00f2ria que obtesa havien. E d\u2019altra part, per la ciutat se fe\u00ffen de altres maneres de sola\u00e7os, de balls e de jochs de gran alegria, per \u00e7o com la magestat de l\u2019emperador havia manat que fos la festa celebrada per VIII dies. De mat\u00ed anaven a la sgl\u00e9sia, hon se fe\u00ffen solemnes professons e oficis, e apr\u00e9s dinar, dances e gales e coses de alegria.<\/p>\n

A la nit, finides les dances, lo sopar fon prest. Menjaren en lo mateix loch ab multitut de antorches e per l\u2019orde mateix. Apr\u00e9s lo sopar, donaren part a la nit, prengueren lic\u00e8ncia de l\u2019emperador e de les dames e anaren a les posades, qui ab gran magnific\u00e8ncia aparellades eren segons tals senyors eren merexedors. E lo virtu\u00f3s Tirant no volgu\u00e9 partir-se jam\u00e9s del rey de Sic\u00edlia en totes aquestes festes, ans de continu menjaven e dormien ensemps per cobrir la m\u00fasica que era passada entre ell e la princessa. Los altres, cascuns en ses posades e en l\u2019orde ja mencionat, passaren tots los VIII dies festejant. E Tirant cascun dia solicitava ses amors, tenint molts parlaments ab la princessa, suplicant a sa altesa don\u00e0s orde que lo lur matrimoni vingu\u00e9s a lur desijada fi, perqu\u00e8 la temor fos apartada, que ab rep\u00f2s aconseguissen virtuosos delits.<\/p>\n

Resp\u00f2s la princessa en semblant stil.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCCLI<\/h2>\n

RESPOSTA QUE FA LA PRINCESSA A TIRANT<\/p>\n

\u2013De aquells qui ab gratitut als beneficis rebuts satisfer volen, s\u2019espera que, no cercant la intenci\u00f3 de qui\u00b7ls benifica, ab grand\u00edssima obligaci\u00f3 se\u2019n recorden, pensant quant \u00e9s gran la cosa que reben, no solament de v\u00f3s, sobre tots sabent la corporal vida, mas l\u2019altra per la qual treballam eternament, sempre vivint en gloriosa fama. \u00a1O, m\u00e9s virtu\u00f3s que tots los mortals! No\u00b7m supliqueu de cosa que yo m\u00e9s desige en aquest m\u00f3n ni\u00b7m tingau per tan ingrata que not\u00edcia no tinga dels beneficis rebuts de vostra gran noblesa. Feu-me gr\u00e0cia, senyor, no s\u2019enuge la vostra virtuosa persona d\u2019esperar lo terme de nostra felicitat at\u00e9nyer, puix haveu obt\u00e9s de mi gloriosa vict\u00f2ria. E considerau ab quanta gl\u00f2ria, de vostra senyoria e dels vostres, recobrat haveu tot l\u2019imperi e ven\u00e7uts e morts tants reys e senyors grans del poble morisch. E ara que a la senyoria vostra no resta sin\u00f3 de rebre la possessi\u00f3 e domini de tot l\u2019imperi com a patrimoni vostre, e retornat a mi, que sou sustentaci\u00f3 de ma vida, vos promet de fer renunciar-vos la corona de l\u2019imperi e dar compliment al nostre desijat matrimoni, restant v\u00f3s emperador, car la magestat del senyor mon pare m\u2019o ha prom\u00e9s, per \u00e7o com la sua edat no \u00e9s suficient per a regir l\u2019imperi.<\/p>\n

No comport\u00e0 lo virtu\u00f3s Tirant que m\u00e9s parl\u00e0s la excelsa senyora, sin\u00f3 que la sua condici\u00f3 afable a tal parlar feu<\/a> principi:<\/p>\n

\u2013De la celsitut de vostra magestat, excelsa senyora, st\u00e0 la mia pensa ax\u00ed ab la lengua alterada, que egualment stime dif\u00edcil acceptar yo pogu\u00e9s vostra graciosa e liberal oferta. E no sia plasent a la divina Pot\u00e8ncia que permet\u00e9s lexar-me fer tan gran defalt que en vida de la magestat del senyor emperador yo reb\u00e9s la corona de l\u2019imperi, ni tal defalt de mi se pogu\u00e9s presumir, car hun senyor de tanta virtut e exceŀl\u00e8ncia e complit de tantes perfeccions insignes no \u00e9s merexedor de \u00e9sser desposse\u00eft en sa vida de tal senyoria. Sol suplich a la magestat sua que\u00b7m tinga per fill e servidor e catiu de sa filla. Altra cosa m\u00e9s en aquest m\u00f3n no desige posseir.<\/p>\n

Acabant lo virtu\u00f3s Tirant les darreres paraules de tanta afabilitat, a la excelsa senyora corregueren dels seus ulls vives l\u00e0gremes de verdader amor, e lan\u00e7ant los seus bra\u00e7os sobre lo coll de Tirant, bes\u00e0 aquell moltes voltes. Apr\u00e9s hun poch spay, dix:<\/p>\n

\u2013Lo meu senyor e lo meu b\u00e9, no \u00e9s lengua mortal pogu\u00e9s explicar les perfeccions e virtuts singulars que la vostra noble persona posseheix. E ara verdaderament tinch conegut que sol e singular sou en lo m\u00f3n entre los vivents. E suplich a la divina virtut, qui tal gr\u00e0cia vos ha feta aconseguir, que us guart e us defena de tots perills e us done longa vida perqu\u00e8\u00b7l pugau honrar e servir e fer tals obres que a la sua clem\u00e8ncia plasents sien, e us lexe posseir per lonch temps la corona de l\u2019Imperi Grech, lo qual, ab ajuda sua e ab vostres honorosos treballs, haveu guanyada. E a mi, que us puga servir en tota la vida vostra ab rep\u00f2s benaventurat, ax\u00ed com lo vostre cor e lo meu desigen.<\/p>\n

E ax\u00ed\u00b7s partiren ab moltes rahons de consolaci\u00f3.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCCLII<\/h2>\n

COM TIRANT DEMAN\u00c0 LIC\u00c8NCIA A L\u2019EMPERADOR QUE POGU\u00c9S ANAR A RECOBRAR LES TERRES DE L\u2019IMPERI E COM L\u2019EMPERADOR, ANS QUE PART\u00cdS, L\u2019ESPOS\u00c0 AB SA FILLA CARMESINA<\/p>\n

La tenebrosa nit pass\u00e0 lo virtu\u00f3s Tirant en amorosos pensaments, desijant que Phebo fos at\u00e9s a les parts orientals demostrant los seus luminosos raigs sobre lo nostre orizon. E vista la hora disposta, lo valer\u00f3s capit\u00e0, passejant ab suaus passos, an\u00e0 davant l\u2019emperador e ab humil veu li feu<\/a> principi a semblants paraules:<\/p>\n

\u2013Senyor de gran provid\u00e8ncia, no ignora la magestat vostra la promesa que \u00e9s stada dada per lo sold\u00e0 e lo Turch a vostra excel\u00e8ncia, \u00e7o \u00e9s, de restituir e posar en domini vostre totes les terres per ells ocupades e detengudes en tot l\u2019Imperi Grech. Per qu\u00e8, magn\u00e0nim senyor, si a la magestat vostra ser\u00e0 plasent dar-me lic\u00e8ncia, yo partir\u00e9 molt prest per rebre la possessi\u00f3 per la magestat vostra e recobrar\u00e9, per for\u00e7a o ab grat, tot lo qui\u00b7s pertany a l\u2019imperi, e m\u00e9s encara. Si la fortuna nos \u00e9s favorable, se tendr\u00e0 tal orde, senyor, que la exceŀl\u00e8ncia vostra, benaventuradament vivint, senyorege les terres, totes les quals possehia l\u2019emperador Justini\u00e0, predecessor vostre.<\/p>\n

E don\u00e0 fi a son parlar.<\/p>\n

Resp\u00f2s l\u2019emperador en la seg\u00fcent forma:<\/p>\n

\u2013Clarament veig, virtu\u00f3s capit\u00e0 e fill meu, lo inflamat \u00e0nimo que teniu de aumentar e\u00b7xal\u00e7ar la nostra imperial corona. E tenim coneguts los molts serveys e honors que fets haveu a nos<\/a> e a tot l\u2019imperi, de qu\u00e8\u00b7n restam molt obligats a la molta virtut vostra, car nos<\/a> stimam que, encara que dat vos hagu\u00e9ssem tot l\u2019imperi, fos suficient premi al mer\u00e9xer vostre ne en lo que nos haveu servit. Per qu\u00e8 nos<\/a>, de present, vos volem fer donaci\u00f3 de tot l\u2019imperi en nostra vida, a v\u00f3s e als vostres. E per tornes, vos volem dar nostra filla Carmesina per muller, si vostra virtut la volr\u00e0, car nos<\/a> som ja en tal edat posat que no som per a regir ni menys defendre l\u2019imperi e tenim de la vostra virtut e cavalleria tal confian\u00e7a que\u00b7ns sereu m\u00e9s que fill, car los actes que fets haveu manifesten la gl\u00f2ria e lo premi que sou merexedor. E prech-vos que en a\u00e7\u00f2 nos siau obedient, car fent lo contrari nos enujar\u00edeu molt.<\/p>\n

Hoint lo virtu\u00f3s Tirant les benignes paraules de l\u2019emperador, lan\u00e7\u00e0\u2019s als seus peus e bes\u00e0 aquells ab molta humilitat e amor strema. E feu<\/a> principi a semblants paraules:<\/p>\n

\u2013Mon senyor, no sia plasent a la divina pot\u00e8ncia comportar que Tirant lo Blanch, humil servidor de la magestat vostra, fes tan gran defalt que consent\u00eds ne permet\u00e9s que la altesa vostra fos desposse\u00efda de la senyoria de l\u2019imperi en la vida vostra. Ans permetria pendre la mort. Emper\u00f2, senyor, si la benignitat de vostra altesa me volr\u00e0 fer tanta gr\u00e0cia e merc\u00e9 de voler-me dar les tornes, segons vostra magestat ha ofert, stimaria m\u00e9s que si\u00b7m daven X imperis. E m\u00e9s avant de a\u00e7\u00f2, no vull al present ni tinch creen\u00e7a que en tota ma vida, servint yo a la magestat vostra, fos merexedor de tan premi.<\/p>\n

L\u2019emperador lo pres del bra\u00e7, vista la sua molta gentilesa, al\u00e7\u00e0\u2019l de terra e bes\u00e0\u2019l en la boca, e Tirant li bes\u00e0 la m\u00e0. E l\u2019emperador pres a Tirant per la m\u00e0 e port\u00e0\u2019l a la cambra de la excelsa princessa, qui stava en lo seu acostumat strado ab totes les sues dames davant ella e festejant al rey de Sic\u00edlia. Entrant lo magn\u00e0nim emperador, tots se levaren e feren-li molt gran rever\u00e8ncia. E asseyt l\u2019emperador en lo reposat strado, feu<\/a> seure a la sua part dreta la excelsa princessa e lo virtu\u00f3s Tirant a la sinestra, e lo rey de Sic\u00edlia davant ells. L\u2019emperador, la cara girant devers sa filla, ab gest afable pronunci\u00e0 forma de tals paraules:<\/p>\n

\u2013Ma filla, no ignorau los asenyalats servirs e honors excelses que lo virtu\u00f3s Tirant, que ac\u00ed \u00e9s, nos ha fetes, e de quants dans e treballs e afliccions nos ha preservats, y a tot l\u2019imperi que ha liberat de tant de mal e de tantes impressions que\u00b7ns eren fetes per la gent morisca. E com nos<\/a> conegam que al seu tant mer\u00e9xer nos<\/a> no tingam tant que siam suficients a premiar-lo, havem deliberat que nos<\/a> no tenim res m\u00e9s car ne de major stima ne que m\u00e9s amem que la vostra persona. Li havem feta oferta de aquella e us prech e us man, ma cara filla, que\u00b7l vullau pendre per marit e senyor. E ser\u00e0 la cosa de qu\u00e8 m\u00e9s me poreu servir.<\/p>\n

E don\u00e0 fi a son parlar. Resp\u00f2s la excelsa senyora ab graciosa, afable, modesta continen\u00e7a e dix ab gran suavitat:<\/p>\n

\u2013Senyor de gran clem\u00e8ncia e benignitat, molta gl\u00f2ria \u00e9s per a mi que la magestat vostra me haja posada en tanta stima que la mia persona sia suficient premi als innumerables serveys e honors que lo valer\u00f3s Tirant ha fets a la magestat vostra e a tots los de l\u2019imperi, com yo no sia merexedora descal\u00e7ar-li la \u00e7abata, ateses les tantes singularitats e virtuts sperimentades que per ell s\u00f3n posse\u00efdes, mas suplich-lo que\u00b7m vulla acceptar com a la serventa e cativa sua, car yo so<\/a> presta de complir tot lo que per la magestat vostra e per sa virtut me ser\u00e0 manat.<\/p>\n

Acabant la excelsa senyora lo seu parlar, l\u2019emperador tram\u00e9s per l\u2019arquebisbe de la ciutat per sposar-los de continent. E pot-se considerar que no fon de poca consolaci\u00f3 e alegria aquesta graciosa conc\u00f2rdia, que per bon spay stigueren Tirant e la princessa que no\u00b7s pogueren parlar, tant staven de amor verdaderament inflamats. E vengut lo sant arquebisbe, l\u2019emperador li man\u00e0 que spos\u00e0s sa filla ab Tirant, e ell feu<\/a> son manament.<\/p>\n

Fetes les sposalles, grand\u00edssima festa e alegria fon feta en lo palau e en la ciutat, hon foren presents l\u2019emperador e la emperadriu; lo rey Phelip de Sic\u00edlia; lo rey de Fe\u00e7 e de Bogia, senyor d\u2019Agramunt, e la reyna Plaerdemavida, muller sua; l\u2019almirall de Tirant, marqu\u00e9s de Li\u00e7ana; lo vezcomte de Branches; Yp\u00f2lit, criat de Tirant; lo cavaller Almed\u00edxer; lo cavaller Sp\u00e8rcius, capit\u00e0 de l\u2019armada, senyor de la illa d\u2019Espertina; Melchisedech, senyor de la ciutat de Mont\u00e0gata, e molts altres grans senyors e dames e infinit poble, hon se don\u00e0 maravellosa coŀlaci\u00f3 e real gast, ax\u00ed abund\u00f3s com se pertanyia a tal sposalici, de pasta real e mar\u00e7apans e altres comfits de molta stima. L\u2019orde, lo servir y los servidors, de molt tri\u00fcmphant e discreta manera. La vexella d\u2019or y la d\u2019argent, molt ben obrada d\u2019esmalts e delicada forja. La tapiceria, tapits, t\u00e0lems, strados y cortines ab tanta riquea y pompa com jam\u00e9s se sia vista. La m\u00fasica, partida en diverses parts per les torres e finestres de les grans sales: trompetes, anafils, clarons, tamborinos, charamites e musetes e tabals, ab tanta remor e magnific\u00e8ncia que no\u00b7s podien defendre los trists de molta alegria. En les cambres y retrets, s\u00edmbols, flautes, miges viules e concordades veus humanes que angelicals s\u2019estimaven. En les grans sales, la\u00fcts, arpes e altres sturments qui donaven sentiment e mesura a les dances que graciosament per les dames y cortesans se ballaven.<\/p>\n

Finalment, tanta pompa, tan gran tri\u00fcmpho, tanta exceŀl\u00e8ncia jam\u00e9s fon vista als de la terra e als stranys. E a tots generalment fon plasent molt aquest matrimoni, per tant com tenien singular confian\u00e7a en lo sfor\u00e7at \u00e0nimo de cavalleria del virtu\u00f3s Tirant, que\u00b7ls faria viure ab rep\u00f2s benaventurat. E les grans festes, ax\u00ed en lo palau com en la ciutat, qui duraren altres VIII dies.<\/p>\n

E l\u2019emperador cridar feu<\/a> per tota la ciutat, ab moltes trompetes e tabals, que tots tinguessen a Tirant per primog\u00e8nit seu e c\u00e8sar de l\u2019imperi. E feu-lo<\/a> jurar que, apr\u00e9s son \u00f2bit, lo tinguessen per emperador e senyor lur. E ax\u00ed fon fet, que d\u2019aqu\u00ed avant lo novell pr\u00edncep Tirant fon nomenat c\u00e8sar de l\u2019Imperi Grech. La crida fon del tenor seg\u00fcent.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCCLIII<\/h2>\n

LA CRIDA QUE L\u2019EMPERADOR FEU<\/a> FER APR\u00c9S QUE HAGU\u00c9 SPOSADA SA FILLA CARMESINA<\/p>\n

\u00abAra hojats qu\u00e8 us fan a saber de part de la sacra magestat de nostre senyor l\u2019emperador: Com sia cosa manifesta a tots los s\u00fabdits de la imperial corona les grans cavalleries e actes dignes de mem\u00f2ria de l\u2019anim\u00f3s capit\u00e0 e estrenu cavaller Tirant lo Blanch de Roqua Salada, per lo qual tot l\u2019Imperi Grech ha rebut, no solament subvenci\u00f3, socors, favor y cont\u00ednua defensi\u00f3 y adjutori, mas encara liberaci\u00f3 e deliurament de tanta opressi\u00f3, perill evident e certa captivitat. Ha rebut, encara, aument y ampliaci\u00f3 la corona, honor y exal\u00e7ament e grand\u00edssim rep\u00f2s, pau, abund\u00e0ncia, riqueses e, finalment, inestimable goig e desijada gl\u00f2ria. Per les quals coses, fetes a honor de D\u00e9u e a \u00fatil molt gran de la imperial senyoria, com los treballs e forces de cors e de \u00e0nima sien stats grand\u00edssims sens comparaci\u00f3, e les coses de virtut no deuen passar sens deguda remuneraci\u00f3, havia delliberat la imperial bondat e liberal senyoria, de vida sua, renunciar al sobredit fam\u00f3s capit\u00e0 e magn\u00e0nim cavaller l\u2019imperi e deguda senyoria, remuda per la sua pres\u00e8ncia e stuciosa cavalleria, lo qual, no volent-ho acceptar en desert de la benignitat del senyor emperador, per honor de la antiga vellea y mer\u00e9xer de la sua gran senyoria, \u00e9s stat content acceptar sols la successi\u00f3, com \u00e9s notori a vosaltres, pobles benaventurats, l\u2019esposalici de la iŀlustr\u00edssima e crestian\u00edssima princessa ab aquell qui \u00e9s certa speran\u00e7a de tota prosperitat y gl\u00f2ria nostra.<\/p>\n

\u00bbE ax\u00ed ha deliberat, e notifica, mana, intima l\u2019altesa de nostre gran senyor l\u2019emperador, a tots en general e a casc\u00fa en special, que de present hajau, tingau, honreu e reputeu per dign\u00edssim succe\u00efdor e c\u00e8sar de l\u2019Imperi Grech, y sdevenidor emperador de vosaltres, al present clar\u00edssim pr\u00edncep y exceŀlent capit\u00e0 Tirant, apr\u00e9s los benaventurats dies de la sua antiga senyoria.<\/p>\n

\u00bbE perqu\u00e8 de a\u00e7\u00f2 \u00e9s certa la sua predita grand\u00edssima senyoria vos alegrareu e a la divinal Magestat fareu infinides laors e gr\u00e0cies, ab veu de p\u00fablica crida ne fa present a les vostres generals audi\u00e8ncies, a fi que neg\u00fa no puga ignor\u00e0ncia aŀlegar e apr\u00e9s no digau que no us ho han notificat.\u00bb<\/p>\n

Respongueren tots a una veu:<\/p>\n

\u2013\u00a1Vixca la celestial e ang\u00e8lica bondat de l\u2019emperador, e vixca lo novell c\u00e8sar de l\u2019Imperi Grech! \u00a1Honor, manteniment y gl\u00f2ria!<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCCLIIII<\/h2>\n

COM TIRANT PART\u00cd DE CONTESTINOBLE E AB TOT SON EX\u00c8RCIT AN\u00c0
\nPER REBRE LO REY SCARIANO<\/p>\n

Publicat lo virtu\u00f3s Tirant novell c\u00e8sar de la imperial senyoria, la magestat de l\u2019emperador se retragu\u00e9 en son tri\u00fcmphal palau ab totes les dames, acompanyat de tots los reys e senyors grans, e ab lo novell c\u00e8sar, qui multiplicada pena sentia en la sua atribulada pensa com pensava en los contraris qui\u00b7l lunyaven de la vista de aquella hon reposava son delit. E per at\u00e9nyer m\u00e9s prest lo que desijava, volguera partir per anar a cobrar tot l\u2019Imperi Grech e posar en domini de l\u2019emperador, per hon pogu\u00e9s obtenir gloriosa fi en lo seu desijat matrimoni. E d\u2019altra part, lo combatia inestimable pena pensant en la abs\u00e8ncia de la sua vida, la princessa, car viure sens ella li era impossible. E noresmenys, fatigat de la guerra, desijava tranquiŀle rep\u00f2s, dubtant-se de la fortuna, que algunes vegades no permet que hom puga at\u00e9nyer la fi de les coses desijades.<\/p>\n

E d\u2019altra part, tenia nova com lo magn\u00e0nim rey Scariano venia ab gent innumerable, que ja era en la terra dels Pinchenays, qui afronta ab la Gr\u00e8cia, qui \u00e9s a X jornades de Contestinoble. Deliber\u00e0 lo virtu\u00f3s c\u00e8sar de exir a rebre\u2019l ans que m\u00e9s prop se acost\u00e0s a Contestinoble, perqu\u00e8 no tingu\u00e9s causa de venir fer rever\u00e8ncia a l\u2019emperador, ans lo fes anar ab ell al recobrament de l\u2019imperi, car si aplegava a la ciutat, ab les grans festes qui li haurien de fer, passaria gran temps.<\/p>\n

E clos son deliber, lo virtu\u00f3s c\u00e8sar, ensemps ab los reys e grans senyors, obtingueren lic\u00e8ncia de la magestat del senyor emperador e prengueren comiat de la emperadriu e de la excelsa princessa e de totes les dames, e tornaren a lurs posades per reposar. E en la nit, lo virtu\u00f3s c\u00e8sar feu<\/a> fer les letres de creen\u00e7a al sold\u00e0 e al Gran Turch. E splanades en lo nostre vulgar, s\u00f3n del tenor seg\u00fcent.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCCLV<\/h2>\n

LA LETRA DE CREHEN\u00c7A DEL SOLD\u00c0<\/p>\n

\u00abBaralinda, en la fe de Mafomet sobiran pr\u00edncep, qui de nostres b\u00e9ns, tresors e senyoria no som avars, mas en la pot\u00e8ncia nos gloriejam, a tots los alcayts, batles, alcadis, oficials, feels nostres, als quals les presents pervendran, vos dehim, notificam e manam que, com per a la libertat nostra e per al b\u00e9 de nostres s\u00fabdits ax\u00ed fer-se deja, al ventur\u00f3s e pr\u00f2sper capit\u00e0 Tirant, novell c\u00e8sar de l\u2019Imperi Grech, degau honrar e obeir segons que per lo nostre feel cavaller e fill del Gran Caramany, missager e nostre procurador, vos ser\u00e0 manat. E presta execuci\u00f3. Dada en los palaus e pres\u00f3 de Contestinoble, en lo mes de Ramand\u00e0, lo any set del nostre regiment.\u00bb<\/p>\n

Tal o semblant letra de la preinserta feu<\/a> lo Gran Turch, en la qual se intitulava subjudador de la Turquia e venjador de la troyana sanch, la qual, contenent en crehen\u00e7a al portador, qui era lo valer\u00f3s cavaller e pr\u00edncep de Sixa, manava la restituci\u00f3 e honor del Grech Imperi faedora al c\u00e8sar e benaventurat succe\u00efdor Tirant.<\/p>\n

Ab los quals dos cavallers partint de la noble ciutat Contestina, havent pres alegre y dolor\u00f3s comiat de l\u2019emperador, de la emperadriu y de la sua princessa y sposa, feu<\/a> la via del seu camp acompanyat de grans senyors e noble companyia.<\/p>\n

E plegant lo c\u00e8sar al seu camp, feu<\/a> tocar les trompetes e man\u00e0 levar lo camp, e tota la gent se posaren en orde, que al mat\u00ed seg\u00fcent partiren del pont e feren aquella via de aquella part hon sabien que venia lo rey Scariano, suplicant-lo que\u00b7l volgu\u00e9s sperar en aquella part hon rebria la sua letra, que ell seria molt prest ab ell. Eren les paraules que contenia la letra del seg\u00fcent stil.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCCLVI<\/h2>\n

LETRA TRAMESA PER LO VIRTU\u00d3S TIRANT AL REY SCARIANO<\/p>\n

\u00abA l\u2019exceŀlent rey y car germ\u00e0 nostre d\u2019armes lo rey de T\u00fani\u00e7 e de Tremic\u00e9n, pr\u00edncep e senyor de tota la Ethi\u00f2pia. Tirant lo Blanch de Roca Salada, capit\u00e0, c\u00e8sar y succe\u00efdor en tota la Gr\u00e8cia, al nostre stimat germ\u00e0 e company\u00f3 d\u2019armes lo rey Scariano, saluts, amor y prosperitat.<\/p>\n

\u00bbAlegrant-nos molt de vostra venguda, tant com si per aquella la vict\u00f2ria nos fos donada, per fer-vos aquella honor y recebiment que a tan gran rey y senyor com v\u00f3s s\u2019esguarda, vos pregam carament que, honsevulla lo vostre real stat sia com la present vos pervendr\u00e0, maneu atendar e aturar lo camp e cort vostra e donar aposentament a la exceŀlent\u00edssima persona vostra, com lo rep\u00f2s, honor e vict\u00f2ria dels turchs e infels sia en nostra m\u00e0 y pac\u00edfica senyoria. E remetent per a la vista les altres paraules, plaer e consolaci\u00f3 que de nostre matrimoni e pr\u00f2spera benaventuran\u00e7a sent<i>reu,<\/sup><\/a> com aquell qui de amor e voluntat me portau virtuosa afecci\u00f3.\u00bb<\/p>\n

Rebuda per lo magn\u00e0nim rey Scariano la letra del c\u00e8sar, no fon poca la sua consolaci\u00f3, e admir\u00e0\u2019s de la molta virtut e favorable fortuna del glori\u00f3s cavaller Tirant, com per la sua grand\u00edssima ind\u00fastria e alta cavalleria havia obtesa tri\u00fcmphal vict\u00f2ria de tants senyors grans del poble morisch. E trobant-se lo magn\u00e0nim rey prop de una gran e noble ciutat nomenada Strenes, feu<\/a> aturar tota la gent sua e aqu\u00ed se atendaren, la qual ciutat \u00e9s molt delitosa, prop de hun gran riu qui per lo costat li passa, la qual era a V jornades de Contestinoble. Lo correu, vist atendat lo camp, se\u2019n torn\u00e0 prestament a Tirant portant-li plasent nova com lo rey Scariano se era aturat, vista la sua letra, e havia parat son real camp davant la ciutat de Estrenes.<\/p>\n

Partit lo virtu\u00f3s Tirant del seu camp ab tota la gent sua, feu<\/a> la via de una bell\u00edssima ciutat nomenada Sin\u00f2poli e, atendat davant la predita ciutat, los dos embaxadors moros parlaren ab lo capit\u00e0 de la ciutat e manaren-li, de part del sold\u00e0 e del Gran Turch, que liur\u00e0s la ciutat e lo domini de aquella al c\u00e8sar de l\u2019Imperi Grech, e mostraren-li la letra de crehen\u00e7a. Lo capit\u00e0 pres la letra, bes\u00e0-la e ab molta rever\u00e8ncia feu-la<\/a> legir. Com fon lesta, dix que era molt content de obeir e complir los manaments de son senyor.<\/p>\n

E tornada resposta al c\u00e8sar, ell entr\u00e0 dins la ciutat acompanyat de tots los reys e gran senyors e pres la possessi\u00f3 de aquella, e los homenatges reb\u00e9 de aquells qui eren crestians o eren stats, e los qui renegat havien feu<\/a> reduir a la santa fe cat\u00f2lica. Los moros feu<\/a> exir tots de la ciutat e pos\u00e0-y hun bon capit\u00e0 cresti\u00e0. E stant lo virtu\u00f3s capit\u00e0 Tirant en la dita ciutat, li portaren les claus de X castells ab ses viles, donant-se a ell. E Tirant los accept\u00e0 ab cara molt afable e ab gran benignitat, e tram\u00e9s-hi sos capitans e lochtinents per pendre los homenatges, e feu-ne<\/a> lan\u00e7ar tots los moros.<\/p>\n

Partint lo c\u00e8sar de aquella ciutat, feu<\/a> la via de un\u00b7altra noble ciutat nomenada Andrin\u00f2pol, abundosa de delits innumerables, la qual li fon liurada per l\u2019orde de l\u2019altra damunt dita, ab molts castells e viles que ve\u00efnes li eren, e feren de grans donatius al virtu\u00f3s capit\u00e0 Tirant. E ax\u00ed caminant lo poder\u00f3s ex\u00e8rcit devers aquella part hon sabien que lo magn\u00e0nim rey Scariano stava atendat, molts castells e viles se donaren al c\u00e8sar, los noms de les quals me obmet per no causar prolixitat. E tant per ses cont\u00ednues jornades caminaren, que pervengueren a mija legua prop la ciutat d\u2019Estrenes, hon la ost del rey Scariano reposava.<\/p>\n

Sabent lo rey Scariano la venguda del seu car amich e germ\u00e0 d\u2019armes e que era tant prop, cavalc\u00e0 cuytadament ab tots los grans senyors de la sua ost e feu<\/a> la sua via. E a mig cam\u00ed s\u2019encontraren. Descavalcaren molt prest los dos germans d\u2019armes e los reys, e abra\u00e7aren-se de grand\u00edssima amor e\u00b7s besaren, fent-se la major festa que\u00b7s pogueren fer.<\/p>\n

Com se foren festejats, Tirant dix al rey Scariano com en companyia sua era lo rey de Sic\u00edlia, lo qual ell tenia en compte de germ\u00e0, e lo rey de Fe\u00e7, que\u00b7s fes ab ells. Lo rey Scariano an\u00e0 devers lo rey de Sic\u00edlia e lo rey de Fe\u00e7 e abra\u00e7\u00e0\u2019ls e bes\u00e0\u2019ls ab molta amor, e feren-se moltes car\u00edcies. Apr\u00e9s tornaren tots a cavall, e ensemps feren la via de la ciutat.<\/p>\n

Com foren a les tendes del rey Scariano, lo pr\u00edncep Tirant e los reys descavalcaren a la tenda de la \u00ednclita reyna de Ethi\u00f2pia, la qual los reb\u00e9 ab cara molt afable e\u00b7ls abra\u00e7\u00e0 e bes\u00e0 a tots e feu-los<\/a> grand\u00edssima festa.<\/p>\n

Lo virtu\u00f3s pr\u00edncep Tirant, apr\u00e9s haver festejada la tan bella reyna, tram\u00e9s los animosos barons moros embaxadors del sold\u00e0 e del Gran Turch a la ciutat e man\u00e0\u2019ls que\u00b7ls diguessen de part sua que, si no\u00b7s volien dar benignament, que a la batalla se aparellassen, ab vot que, si batalla ni combat speraven, de no pendre a merc\u00e9 negun moro, ax\u00ed gran com poch, que dins la ciutat se trob\u00e0s.<\/p>\n

Aplegant los embaxadors al portal de la ciutat, demanaren del capit\u00e0, que volien parlar ab ell. Les guardes del portal feren venir lo capit\u00e0 a la porta e, ubertes les portes, los moros embaxadors li presentaren les letres de crehen\u00e7a del sold\u00e0 e del Turch. E lo capit\u00e0 les reb\u00e9 ab aquella deguda rever\u00e8ncia que s\u2019i pertanyia. E lestes aquelles, que manaven que ell era prest de complir tot lo que per lo sold\u00e0 e lo Gran Turch li fos manat com ell tingu\u00e9s aquella ciutat per les senyories lurs, parl\u00e0 lo fill del Gran Caramany e dix:<\/p>\n

\u2013Capit\u00e0, yo us man, per part de la gran senyoria, que v\u00f3s retau la ciutat e los homenatges al gran c\u00e8sar de l\u2019Imperi Grech. E m\u00e9s vos dich, per part del c\u00e8sar e capit\u00e0 Tirant, que, si benignament no li reteu la ciutat, que no spereu d\u2019ell alguna merc\u00e9 aconseguir.<\/p>\n

Resp\u00f2s lo capit\u00e0 e dix:<\/p>\n

\u2013Nobles e virtuosos embaxadors, direu a la senyoria del c\u00e8sar com yo so<\/a> content de enseguir los manaments de mos reduptables senyors e so<\/a> prest de obeir al c\u00e8sar ax\u00ed com a persona pr\u00f2pia de la magestat del senyor emperador.<\/p>\n

E man\u00e0 de continent lo capit\u00e0 de la ciutat, present los embaxadors, que totes les portes de la ciutat fossen ubertes. E cobrada la resposta, lo virtu\u00f3s capit\u00e0 Tirant cavalc\u00e0 ab lo rey Scariano e ab los altres reys e grans senyors dels dos camps e, ab gran tri\u00fcmpho, ab multitut de tabals, trompetes, clarons e tamborinos, entraren dins la ciutat, hon los fon feta honor grand\u00edssima e foren repartits en molt ben abillades posades; e molts presents e donatius que foren fets al c\u00e8sar. E aposentats los grans senyors dins la ciutat, lo pr\u00edncep Tirant feu<\/a> atendar lo seu camp davant lo del rey Scariano. E tantes gents eren de cascun camp que la tercera part no cabera dins la ciutat, si b\u00e9 era molt gran e ben ordenada. E foren aqu\u00ed tan ben rebuts que, ax\u00ed los de dins com los de fora, foren molt ben servits e prove\u00efts abundosament de totes lurs necessitats.<\/p>\n

E lo c\u00e8sar volgu\u00e9 que lo rey Scariano, ab la reyna, reposassen aqu\u00ed VIII dies, per lo lonch cam\u00ed que fet havien, car de la terra del rey Scariano fins all\u00ed havia m\u00e9s de C jornades. E per \u00e7o com lo rey Scariano tenia grand\u00edssim desig de trobar-se en la batalla que Tirant tenia de haver ab lo sold\u00e0 e ab lo Turch, caminava jornades tirades e trametia correus tots dies a Tirant suplicant-lo que no don\u00e0s la batalla fins a tant que ell hi fos. E per aquesta causa lo rey Scariano tenia la gent e los cavalls molt fatigats e havien mester rep\u00f2s.<\/p>\n

E stant ab gran delit lo pr\u00edncep Tirant en la ciutat d\u2019Estrenes festejant lo magn\u00e0nim e virtu\u00f3s rey Scariano e la reyna, passaren entre ells moltes delitoses paraules, entre les quals lo virtu\u00f3s Tirant los recit\u00e0 tots los gloriosos actes per ell fets apr\u00e9s que ells foren partits de la Barberia: e de les grans vict\u00f2ries que havia obteses dels moros, e com l\u2019emperador per la sua grand\u00edssima benignitat, li havia sposada sa filla Carmesina e fet jurar pr\u00edncep e c\u00e8sar de l\u2019imperi, e emperador apr\u00e9s mort sua; e los pactes e convinences que tenia fets ab lo sold\u00e0 e ab lo Turch, e com li havien prom\u00e9s e jurat de restituir tot l\u2019imperi, e restaven presos ab tots los grans senyors del poble morisch. E per aquesta causa partit era de la insigne ciutat de Contestinoble, per recobrar e pendre la possessi\u00f3 de totes les terres, ciutats, castells e viles que per lo sold\u00e0 e per lo Turch eren detengudes de tot l\u2019Imperi Grech.<\/p>\n

\u2013E per \u00e7o, senyor e germ\u00e0 meu, suplich a la vostra molta virtut e acostumada liberalitat, de la qual molt confie, que vullau anar ab mi en la fi de aquesta conquesta e dels meus treballs, car yo confie que, ab lo adjutori de la divina Provid\u00e8ncia e ab lo poder gran que v\u00f3s e yo tenim, lo m\u00f3n tot no\u00b7ns por\u00e0 resistir. E d\u2019altra part, vos haur\u00e9 a molta gr\u00e0cia que trametre vullau la senyora reyna a la ciutat de Contestinoble, perqu\u00e8 so<\/a> cert que la mia princessa no t\u00e9 altre desig en aquest m\u00f3n sin\u00f3 de veure la sua molta gentilea e ab molt rep\u00f2s star\u00e0 all\u00ed fins siam tornats de la conquesta.<\/p>\n

Resp\u00f2s lo rey Scariano ab paraules de semblant stil.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCCLVII<\/h2>\n

COM LO REY SCARIANO FON CONTENT QUE LA REYNA AN\u00c0S A CONTESTINOBLE<\/p>\n

\u2013Senyor de l\u2019Imperi Grech e germ\u00e0 meu, la mia lengua no us poria splicar quanta \u00e9s la consolaci\u00f3 que t\u00e9 la mia \u00e0nima de la vostra pr\u00f2spera fortuna. E podeu \u00e9sser cert que a mi la senyoria vostra no\u00b7m cal suplicar, sin\u00f3 com a s\u00fabdit, vassall e servidor vostre me maneu, car, si en los tenebrosos lochs dels inferns volreu devallar, vos seguir\u00e9, com vos sia obligat que a totes les persones del m\u00f3n, ni al pare qui m\u2019ha engendrat. Quant m\u00e9s ara en les coses tocants a la honor e exceŀl\u00e8ncia de la vostra virtuosa persona E d\u2019ac\u00ed avant vull que maneu de mi e de la reyna tot lo que plasent vos sia, car no tenim a fer sin\u00f3 obeir e servir-vos.<\/p>\n

Lo virtu\u00f3s Tirant, havent ho\u00efdes les cortesies grans del rey Scariano, li regraci\u00e0 la sua molta amor. E deliberaren de trametre la bella reyna a la ciutat de Contestinoble. E foren posats en orde cinch-cents h\u00f2mens d\u2019armes e molts nobles e cavallers molt ben abillats qui l\u2019acompanyassen.<\/p>\n

Pres comiat la \u00ednclita reyna de son senyor lo rey Scariano. De Tirant, dels altres reys e senyors, fon acompanyada una legua. E Tirant e los altres, de la reyna, prengueren comiat e ella feu<\/a> son cam\u00ed devers Contestinoble. E Tirant ab los altres senyors se\u2019n tornaren a la ciutat.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCCLVIII<\/h2>\n

COM TIRANT AB TOTA LA OST PART\u00cd DE LA CIUTAT DE ESTRENES<\/p>\n

Partida la \u00ednclita reyna de Ethi\u00f2pia de la ciutat d\u2019Estrenes, lo virtu\u00f3s Tirant dix al rey Escariano:<\/p>\n

\u2013Senyor e germ\u00e0, hora \u00e9s de partir de ac\u00ed, car la gent vostra ja ser\u00e0 prou reposada, car la mia \u00e0nima cont\u00ednuament pena pensant en l\u2019abs\u00e8ncia de la vista de aquella qui sost\u00e9 ma vida e desige \u00e9sser ja tornat per dar rep\u00f2s e remey a la mia fatigada pensa. No s\u00e9 fortuna si\u00b7m comportar\u00e0 aconseguir tanta gl\u00f2ria.<\/p>\n

Resp\u00f2s lo rey Scariano e dix:<\/p>\n

\u2013Senyor germ\u00e0, pl\u00e0cia a la Magestat divina vos fa\u00e7a gr\u00e0cia de complir-vos lo vostre bon desig, segons \u00e9s stat per vostra merc\u00e9 ben treballat e merexcut. E yo so<\/a> molt content que la execuci\u00f3 sia presta.<\/p>\n

Manaren de continent los magn\u00e0nims dos senyors que los camps fossen levats. E casc\u00fa pos\u00e0 en orde la sua gent. Partiren de aquesta ciutat e feren la via de la prov\u00edncia de Tr\u00e0cia, e foren en una ciutat qui\u00b7s nomena Stranges, la qual era circu\u00efda de noble mur ornat de molt belles torres ben altes ab deguda proporci\u00f3, que era hun gran delit mirar-la. Aplegant lo c\u00e8sar davant aquesta ciutat, tram\u00e9s los embaxadors del sold\u00e0 e del Turch al capit\u00e0 de la ciutat si\u00b7s volia donar o si volia sperar combat. Com lo capit\u00e0 veu<\/a> venir los embaxadors, puj\u00e0 prestament a cavall e ixqu\u00e9 fora la ciutat per rebre\u2019ls. E encontrant-se ab ells, se feren molta honor.<\/p>\n

Splicada per los embaxadors la novella embaxada, lo capit\u00e0 los dix que ell no volia q\u00fcesti\u00f3 ab lo c\u00e8sar, ans lo volia obeir e servir, e de continent li serien uberts tots los portals de la ciutat.<\/p>\n

Lo capit\u00e0 tram\u00e9s a la ciutat e man\u00e0 que tots los portals fossen uberts. E lo capit\u00e0 se n\u2019an\u00e0 ab los embaxadors al camp de Tirant e, presentant-se davant ell, devall\u00e0 del cavall e bes\u00e0-li la m\u00e0 e lo peu. E dix-li paraules de semblant stil.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCCLIX<\/h2>\n

COM LO CAPIT\u00c0 DE LA CIUTAT D\u2019ESTRANGES RET\u00c9 LES CLAUS E LA CIUTAT AL C\u00c8SAR<\/p>\n

\u2013La gl\u00f2ria de la tua virtuosa fama, clar\u00edssim pr\u00edncep y exceŀlent capit\u00e0, aumenta los \u00e0nimos dels cavallers en voler-te amar e servir, car la virtut del gran D\u00e9u, lo qual tu la sua santa fe creus e defenses, te ha tant prosperat que en lo m\u00f3n de cavalleria e de virtuts tots los altres cavallers e senyors avances. Yo so<\/a> vasall e servidor del Gran Turch, lo qual per sa gran bondat e virtut me feu<\/a> cavaller indigne e feu-me<\/a> capit\u00e0 de aquesta ciutat, la qual li he sostenguda en tranquiŀle pau fins en lo present dia. Ara, la sua senyoria me mana que yo\u00b7t reta la ciutat en pr\u00f2pria persona de la magestat imperial e\u00b7m t\u00e9 per quiti de la promesa fe e homenatge que de mi tenia. Per qu\u00e8, ara de present te ret e\u00b7t liure les claus, e suplich a la tua gran senyoria que\u00b7m vulla acceptar per vasall e servidor, car, apr\u00e9s D\u00e9u, altre millor senyor no poria servir. E que\u00b7m vullau dar lo sant babtisme, car yo\u00b7m vull batejar ab ma muller e fills e vull \u00e9sser fidel\u00edssim vasall de la imperial corona.<\/p>\n

Resp\u00f2s Tirant en semblant forma:<\/p>\n

\u2013Dels savis h\u00f2mens s\u2019esguarda que ab lur gran discreci\u00f3 venen<\/a> a obtenir lo que desigen e reparen los infortunis de la adversa fortuna, mudant lo mal en major b\u00e9 que no posse\u00efen. E per \u00e7o, capit\u00e0, perqu\u00e8 tinch coneguda la tua molta virtut e discreci\u00f3, accepte les claus de la ciutat e a tu per vasall e servidor afectat, e de present te conferme la capitania de la ciutat, que la tingues per la magestat del senyor emperador e dels seus succe\u00efdors. E promet-te que, si la fortuna me \u00e9s favorable, te far\u00e9 gran senyor.<\/p>\n

Acabant lo c\u00e8sar les darreres paraules, lo moro capit\u00e0, qui agenollat stava davant Tirant, torn\u00e0-li a besar lo peu e la m\u00e0, e dix ab sfor\u00e7ada veu:<\/p>\n

\u2013Mon senyor, infinides gr\u00e0cies fa\u00e7 a la tua gran senyoria de la merc\u00e9 que m\u2019atorgues per la tua gran liberalitat, no essent yo merexedor, mas suplich al gran D\u00e9u que ta virtut defensa que\u00b7t done tanta vida que pugues reduir tota la morisma a la santa fe cat\u00f2lica e que yo\u00b7t veja emperador benaventuradament regnant.<\/p>\n

Lo virtu\u00f3s Tirant man\u00e0 que tota la gent se atend\u00e0s davant la ciutat, e ell ab lo rey Scariano, e ab los altres reys e grans senyors, entraren dins la ciutat, hon foren rebuts ab molta alegria per la popular gent grega. E feren de grans presents e donatius al c\u00e8sar e foren dades a tots bones posades, e als de fora del camp fornits molt b\u00e9 de vitualles.<\/p>\n

Lo mat\u00ed seg\u00fcent, lo capit\u00e0 de la ciutat se n\u2019an\u00e0 al c\u00e8sar e suplic\u00e0\u2019l que fos de sa merc\u00e9 que\u00b7l fes batejar. E lo c\u00e8sar man\u00e0 a hun bisbe que en sa companyia portava que torn\u00e0s a consagrar la sgl\u00e9sia major de la ciutat, qui solia \u00e9sser de crestians e los moros ne havien feta mesquita, e que fonts de batejar hi fossen fetes. E lo reverent bisbe feu<\/a> son manament. E consagrada la sgl\u00e9sia, hi feu<\/a> parar hun bell altar, hon fon posada la ymage de la sacrat\u00edssima Mare de D\u00e9u, senyora nostra.<\/p>\n

Com lo virtu\u00f3s Tirant sab\u00e9 la consacraci\u00f3 de la sgl\u00e9sia \u00e9sser feta, en companyia del rey Scariano e dels altres reys e senyors, ab lo capit\u00e0 de la ciutat anaren a la sgl\u00e9sia, seguint-los la major part del poble morisch de la ciutat. Com foren dins la sgl\u00e9sia, l\u2019ofici se comen\u00e7\u00e0 molt singular, car aqu\u00ed eren los chantres de la capella de Tirant e los de la capella del rey Scariano, e lo bisbe dix la missa. E era tanta la remor de la plasent m\u00fasica que los moros n\u2019estaven molt admirats e tenien not\u00edcia de la gran perfecci\u00f3 de la ley crestiana.<\/p>\n

Complit lo divinal ofici, Tirant feu<\/a> batejar primer lo capit\u00e0 de la ciutat e fon padr\u00ed seu lo rey Scariano, que ax\u00ed u volgu\u00e9 Tirant. E fon apr\u00e9s nomenat moss\u00e9n Johan Scariano. Apr\u00e9s fon batejada la muller e Tirant fon padr\u00ed de aquella, la qual fon nomenada \u00c0ngela. Apr\u00e9s batejaren V fills del capit\u00e0, e Tirant, apr\u00e9s que foren batejats los feu<\/a> a tots V cavallers, car lo menor era de vint anys; e don\u00e0\u2019ls a tots cavalls e armes, e foren tots bons cavallers e valent\u00edssims. Apr\u00e9s se batej\u00e0 l\u2019altra morisma, que en aquell dia foren batejats dos m\u00edlia moros, per \u00e7o com veren batejar lo capit\u00e0 que ells tenien per molt savi.<\/p>\n

Apr\u00e9s Tirant feu<\/a> reconciliar tots los grechs qui renegat havien, e fets tots bons crestians, juraren lo c\u00e8sar en persona de l\u2019emperador. E tots los moros qui no se eren volguts batejar foren lan\u00e7ats fora de la ciutat. En aquesta ciutat naxqu\u00e9 lo gran phil\u00f2sof Arist\u00f2til e tenen-lo en stima de hun gran sant.<\/p>\n

E stant lo pr\u00edncep Tirant en aquesta ciutat atendat e reposant, tram\u00e9s los dos embaxadors moros per tota aquella terra entorn, e totes les ciutats e castells e viles de tota aquella prov\u00edncia vehines trameteren les claus, ab lurs s\u00edndichs, qui feren homenatge al pr\u00edncep Tirant. E ell en cascuna ciutat, vila o castell mudava son capit\u00e0.<\/p>\n

Apr\u00e9s partint de la ciutat de Estranges, feren la via de Maced\u00f2nia, e foren en una ciutat qui\u00b7s nomena Ol\u00edmpius. E aquella ciutat pren lo nom de una muntanya qui prop d\u2019ella dista, qui \u00e9s de les altes del m\u00f3n, qui\u00b7s nomena Ol\u00edmpius. Aqu\u00ed foren millor acullits e festejats que en deguna de totes les altres hon stats eren, perqu\u00e8 sabien que lo c\u00e8sar era cos\u00edn germ\u00e0 de Diafebus, lur duch e senyor, e per aquesta causa se donaren molt liberalment e ab molta voluntat, per \u00e7o com lo capit\u00e0 era grech e havia renegat. E feren-li molts presents e donaren-li molt gran quantitat de tresor per \u00e7o com aquella graciosa terra era molt rica. E en breus dies tot lo ducat de Maced\u00f2nia fon redu\u00eft a la imperial corona.<\/p>\n

Partint lo pr\u00edncep Tirant del ducat de Maced\u00f2nia, feren la via de la ciutat de Trapasonda, la qual se don\u00e0 de continent, car tant era lo poder que lo c\u00e8sar portava que posava spant a tota la morisma del m\u00f3n, car passats quatre-cents m\u00edlia combatents eren \u00fatils, hon havia de moltes nacions de gents, que no era ciutat ni fortalea alguna que tingu\u00e9s atreviment d\u2019esperar combat. E tota la prov\u00edncia de Trapasonda, en spay de hun mes, se foren tots donats al c\u00e8sar.<\/p>\n

Aqu\u00ed foren portats tots los cavallers qui per lo sold\u00e0 eren detenguts presos, dels quals era stat capit\u00e0 Diafebus, duch de Maced\u00f2nia, qui foren portats de la ciutat de Alexandria, hon presos staven, lo nombre dels quals era CLXXXIII cavallers. Tots los altres, ab l\u2019altra gent, eren morts en batalla y en la pres\u00f3, que n\u2019i havia morts molts. La causa per qu\u00e8 foren all\u00ed aportats: com, apr\u00e9s que lo sold\u00e0 e lo Turch foren presos, Tirant tram\u00e9s una galiota ab hun cavaller del sold\u00e0 en Alexandria ab aspres manaments de part del sold\u00e0 als seus alcayts que prestament trametessen los cavallers presos, per terra, en aquella part hon sabrien que fos lo c\u00e8sar. E ax\u00ed, arribaren en la ciutat de Trapasonda, hon lo c\u00e8sar reposava, e foren per ell molt ben rebuts.<\/p>\n

Lo virtu\u00f3s pr\u00edncep Tirant deman\u00e0 qual era lo duch de Maced\u00f2nia, e fon-li portat davant. Y stava tan desfre\u00e7at que jam\u00e9s lo haguera conegut, car venia ab la barba fins a la cinta e los cabells fins a les spatles, magre, descolorit e tot mudat de la sua bella fesomia, vestit ab hun albornu\u00e7 groch, ab una tovallola al cap blava. E tots los altres cavallers en semblant forma devisats.<\/p>\n

Com lo duch de Maced\u00f2nia fon davant lo c\u00e8sar, lan\u00e7\u00e0\u2019s als seus peus per voler-los-hi besar. E lo c\u00e8sar als\u00e0\u2019l de terra e bes\u00e0\u2019l en la boca, corrent los seus ulls vives l\u00e0gremes. E lan\u00e7ant adolorits sospirs, ab veu piadosa, pronunci\u00e0 paraules de semblant stil.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCCLX<\/h2>\n

PARAULES DE CONSOLACI\u00d3 E DE AMOR VERDADERA QUE DIX TIRANT AL DUCH DE MACED\u00d2NIA<\/p>\n

\u2013No\u00b7m comporta la sanch ni la amor que, en veure la vostra persona, los meus ulls puguen retenir aquelles l\u00e0gremes que lo meu piad\u00f3s cor plorar no cessa. Gran alteraci\u00f3 y moviment de dolor me ha portat la vostra pres\u00e8ncia, per los manifests senyals de tristor, treballs y afanys que en vostra cara se demostren, los quals, puix per mi ab tanta virtut y paci\u00e8ncia los haveu sostenguts, humilment vos demane me vullau perdonar. E ab tot que a nostre senyor D\u00e9u sia stat plasent, per los meus defalliments, a v\u00f3s e a mi punir e donar penit\u00e8ncia, emper\u00f2, no desconfiant jam\u00e9s de la sua infinida pot\u00e8ncia y miseric\u00f2rdia, ara de novell goig nos alegra, havent-nos donat gloriosa vict\u00f2ria, recuperaci\u00f3 de l\u2019imperi e libertat vostra, que per a mi \u00e9s molt cara y de major contentaci\u00f3, ab tot que la liberaci\u00f3 dels altres ensemps no menys me delita. Alegrau-vos, donchs, cos\u00edn germ\u00e0, que viva \u00e9s la duquessa e molt vos saluda. Preniu aquesta letra que la sua honestat vos envia.<\/p>\n

Resp\u00f2s lo duch, destiŀlant los seus fondos ulls amar\u00edssimes l\u00e0gremes:<\/p>\n

\u2013Senyor Tirant, no \u00e9s de menor alegria la vostra vista que fon la venguda del nostre Redemptor als catius presoners e antichs pares nostres detenguts en lo baix purgatori. Tant han cridat les nostres doloroses veus que han pogut arribar a les vostres orelles. B\u00e9 siau vengut, cos\u00edn germ\u00e0 senyor, novell goig y singular delit de la nostra plorosa vista V\u00f3s sou lo exal\u00e7ament de la santa fe, v\u00f3s sou la gl\u00f2ria y reparaci\u00f3 dels crestians, v\u00f3s sou la nostra vida y lo tresor de nostre rescat. V\u00f3s haveu ubertes les nostres fosques presons y haveu romput les nostres forts y stretes cadenes. Los treballs y afanys passats no s\u00f3n alguna cosa en comparaci\u00f3 de tant descan\u00e7 e consolaci\u00f3 com de present nos haveu presentada. De ara avant, si per v\u00f3s, senyor, havem a soferir alguna fatiga, no pot \u00e9sser que no\u00b7ns delite, puix al servey vostre s\u2019esguarde, qui sou la fi y terme de nostra benaventuran\u00e7a.<\/p>\n

Leg\u00ed lo duch la letra de sa muller, la qual en la seg\u00fcent forma scrita se mostrava.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCCLXI<\/h2>\n

LETRA TRAMESA PER LA DUQUESSA DE MACED\u00d2NIA AL DUCH, SON MARIT<\/p>\n

\u00abGoig y tristor ab tant strem me han combatuda que per miracle \u00e9s viva la vostra Stefania. Mostrar-vos-ho ha la mia descolorida cara quant, per vostra vista, lo meu temer\u00f3s cor haur\u00e0 cobrada la perduda alegria. Scriure-us ara los enuigs, treballs y pensaments que perdent a v\u00f3s me han acompanyada no \u00e9s possible, car la for\u00e7a gran de aquests mals dexa turmentada la mia pensa. E ax\u00ed, afligit lo meu enteniment, que no s\u00e9 qu\u00e8 us diga, demane-us de merc\u00e9, agenollada als vostres peus y besant les cadenes que ensemps a v\u00f3s e a mi strenyen, vullau, apr\u00e9s de la rebuda libertat, molt prest venir a libertar la mia perillosa vida, la qual ab hun sols tardar por\u00edeu de certa mort fer merexedora, car, ab tot la pres\u00e8ncia del novell c\u00e8sar sia vostra liberaci\u00f3 e vida, no \u00e9s dubte, senyor, que sols la vostra vista \u00e9s aquella que tendr\u00e0 propietat de libertar-me. Y al so de la vostra veu exir\u00e0 de trista pres\u00f3 la mia resuscitada vida.<\/p>\n

\u00bbNo fa\u00e7 menci\u00f3 dels meus afanys perqu\u00e8\u00b7ls prengau en compte de amor, com sia e fora<\/a> stada contenta soferir-ne de majors per defendre-us dels vostres, los quals grand\u00edssims treballs y dolors vostres sol s\u00f3n dignes de pl\u00e0nyer y d\u2019\u00e9sser recitats considerant que la vostra virtuos\u00edssima persona de tot b\u00e9, de tota gl\u00f2ria y prosperitat \u00e9s merexedora. \u00bfY quals ulls porien \u00e9sser exuts mirant tan exceŀlent duch y senyor catiu de infels, subjugat a naci\u00f3 tan baixa? \u00bfQual cor tan fort y dur que fos no\u00b7s rompria per sobresdolor, atenent que v\u00f3s, senyor, siau maltractat y desservit, posat en cont\u00ednua tribulaci\u00f3 y mis\u00e8ria? \u00bfE com, senyor, pensau que los ulls del meu poch enteniment no us puguen veure en aquell loch hon la vostra magn\u00e0nima persona \u00e9s detenguda? Yo us veig, senyor, ab los cabells larchs y desbaratats, la barba, cobrint la major part de la vostra bella cara, stesa per los pits, hon diverses vegades ha reposat la vostra duquessa. Contemple encara, senyor, que\u00b7ls vostres fondos ulls y la gran flaquea de la vostra carn, y lo descoloriment de aquella, encara que lo gest no us ha levat de gran senyor y la pres\u00e8ncia.<\/p>\n

\u00bbEmper\u00f2, manifestant-se en tal sguart la gran aflicci\u00f3 de vostre \u00e0nimo, defall lo meu cor, arrape la mia cara, desbarate y arranque los cabells del meu cap per sentir part dels treballs vostres, en los quals pl\u00e0nyer y contemplar lo dolre y plorar a manera de delits ho stime. La groga e sotil sobrevesta vostra, tacada de moltes l\u00e0gremes. La tovallola blava que streny lo vostre cap, merexedor de imperial corona, han desguarnit y despullat la mia \u00e0nima de tota gl\u00f2ria. Per tenir conformitat ab v\u00f3s, senyor, \u00e9s stada vestida de continu la mia afortunada persona de hun aspre scilici la carn y, per \u00e0bit, de hun fort burell a manera de sach per significar la veritat del meu gran treball y terrible pena que per v\u00f3s, senyor, pregant, sospirant y jamecant comportava. Per les vostres cadenes hun nuat e fort cenyil ha streta la mia turmentada persona. Per los vostres grillons so<\/a> anada descal\u00e7a. Per la vostra pres\u00f3 he renunciat al m\u00f3n, ab solemne vot de jam\u00e9s dexar aquesta devota casa e fort religi\u00f3 fins que per v\u00f3s, senyor, sia demanada la vostra duquessa, de la qual, no sols senyorejau l\u2019\u00e0nima e les pot\u00e8ncies de aquella, mas encara lo cors; essent vostre per amor y per obligaci\u00f3 de l\u00edcit matrimoni, vos ne ser\u00e0 feta prompta e liberal restituci\u00f3.<\/p>\n

\u00bb\u00a1Veniu, donchs, senyor Veniu, speran\u00e7a mia, clau de les mies presons, ceptre de la mia senyoria, corona de la mia gl\u00f2ria, hun sol goig de les mies tristors! \u00a1Veniu, duch de Maced\u00f2nia, senyor Diafebus, y sereu lo clar dia que foragitar\u00e0 les tenebres de la mia scura nit!\u00bb<\/p>\n

Terrible plor e forts gemechs donava lo duch de Maced\u00f2nia, tant per la vista de son cos\u00edn germ\u00e0 Tirant com, encara, per la libertat que cobrava, mas, sobretot, per lo contengut en la letra de la duquessa, la qual singularment amava.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCCLXII<\/h2>\n

COM TOTS LOS ALTRES PRESONERS VINGUEREN A FER REVER\u00c8NCIA AL PR\u00cdNCEP TIRANT<\/p>\n

Mas no tard\u00e0 un poch que lo marqu\u00e9s de Sent Jordi se present\u00e0 davant lo virtu\u00f3s Tirant e, donant del genoll en la dura terra, feu<\/a> infinides gr\u00e0cies a la sua senyoria com per ell era stat liberat. E lo pr\u00edncep Tirant, ab cara afable e ab molta demostraci\u00f3 de amor, lo lev\u00e0 de terra e bes\u00e0\u2019l en la boca.<\/p>\n

Apr\u00e9s del marqu\u00e9s, se present\u00e0 lo duch de Pera, son germ\u00e0, e lo prior de Sent Johan e tots los altres cavallers per orde. E lo c\u00e8sar los reb\u00e9 molt benignament e ab grand\u00edssima amor, fahent-los aquella honor que conexia eren merexedors.<\/p>\n

Lo duch de Maced\u00f2nia an\u00e0 a fer rever\u00e8ncia al rey Scariano, e al rey de Sic\u00edlia e al rey de Fe\u00e7, e tots li feren grand\u00edssima honor per lo seu molt mer\u00e9xer e perqu\u00e8 sabien que era cos\u00edn germ\u00e0 del pr\u00edncep Tirant.<\/p>\n

No fon poch sol\u00edcit lo c\u00e8sar de fer vestir tots los cavallers qui eren venguts en companyia del duch de Maced\u00f2nia, car molt prest foren vestits e abillats e posats en orde, casc\u00fa segons son grau, e\u00b7ls don\u00e0 armes e cavalls dels millors que tenia, que\u00b7n restaren tots molt contents. E festej\u00e0\u2019ls molt aqu\u00ed per la molta alegria que tenia de lur liberaci\u00f3, donant-los tots aquells delits que podia e fent-los ben pensar per la molta flaquea que tenien, perqu\u00e8 prestament fossen tornats en lur bona disposici\u00f3.<\/p>\n

E lo virtu\u00f3s pr\u00edncep Tirant tram\u00e9s hun correu ab una letra de consolaci\u00f3 a la afligida duquessa de Maced\u00f2nia, qui stava molt adolorida per la pres\u00f3 del duch, son marit, car, de quantes festes eren stades fetes en la ciutat de Contestinoble, jam\u00e9s era volguda exir per \u00e9sser en les festes. E per \u00e7o, lo virtu\u00f3s c\u00e8sar la volgu\u00e9 aconsolar fent-li present com molt prest li trametria lo duch, son marit.<\/p>\n

E perseverant lo c\u00e8sar en les delitoses festes, atur\u00e0 en la ciutat damunt mencionada fins a tant que lo duch de Maced\u00f2nia ab los de sa companyia foren en disposici\u00f3 de poder partir.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCCLXIII<\/h2>\n

COM LO REY DE ETHI\u00d2PIA ARRIB\u00c0 EN CONTESTINOBLE E LA HONOR QUE LI FON FETA<\/p>\n

Partida que fon la iŀlustr\u00edssima reyna de Ethi\u00f2pia de la ciutat de Estrenes, camin\u00e0 tant per ses delitoses jornades fins que fon pervenguda prop de la insigne ciutat de Contestinoble.<\/p>\n

Sabent la magestat de l\u2019antich emperador la sua venguda e que era molt prop de la ciutat, tram\u00e9s a dir a sa filla Carmesina que ixqu\u00e9s defora per a recebir-la. E la excelsa princessa, molt contenta de tal nova, se abill\u00e0 e pos\u00e0\u2019s molt en orde, acompanyada de la \u00ednclita reyna de Fe\u00e7 e de la duquessa de Maced\u00f2nia, e de cent dones d\u2019estat, e de cent donzelles molt riquament abillades e devisades d\u2019estranya manera. Acompanyaven la excelsa senyora molts nobles h\u00f2mens e gran cavalleria.<\/p>\n

Ab tal tri\u00fcmpho ixqu\u00e9 de la noble ciutat per dist\u00e0ncia de una legua, per \u00e7o com la princessa tenia strem desig de veure aquesta agraciada reyna per la molta bellea que d\u2019ella havia ho\u00eft mencionar. E per la molta amor que era certa que Tirant portava al rey Scariano e a la reyna, dispongu\u00e9\u2019s en fer-li la m\u00e9s honor que fer pogu\u00e9s.<\/p>\n

E ans que la excelsa senyora ixqu\u00e9s de la ciutat, tram\u00e9s una molt riqua tenda tota de brocat carmes\u00ed, brodada e lavorada de diversos animals e ocells per art de molt singular artifici, que la parassen a una legua luny de la ciutat.<\/p>\n

E plegant la excelsa princessa a la tenda, descavalc\u00e0 e pos\u00e0\u2019s dins ab totes les dames. E podeu contemplar la singularitat de aquesta tenda quant era gran, que apr\u00e9s hi cab\u00e9 la reyna de Ethi\u00f2pia ab totes les sues dones e donzelles.<\/p>\n

Restada la princessa, pass\u00e0 avant la cavalleria fins que foren junts ab la reyna. E per tots fon feta deguda rever\u00e8ncia a la reyna e ella salud\u00e0 a tots ab afabilitat honesta. E cavalcant tots ensemps, pervengueren al loch hon la parada tenda stava. Digueren a la agraciada reyna com dins aquella tenda era la princessa.<\/p>\n

Prestament, la reyna descavalc\u00e0 ab totes les dones e donzelles sues e entr\u00e0 dins la tenda. La princessa se lev\u00e0 e ab suaus passos an\u00e0 fins a mija tenda, e plegant la reyna davant la princessa, don\u00e0 dels genolls en la dura terra. E la excelsa senyora la pres per lo bra\u00e7, lev\u00e0-la de terra e bes\u00e0-la tres voltes en senyal de molta amor. Pres-la per la m\u00e0, e feu-la<\/a> seure al seu costat.<\/p>\n

E per quant la princessa, perqu\u00e8 era senyora de noble enteniment e discreci\u00f3, en lo passat temps havia apr\u00e9s de molts lenguatges per la pr\u00e0tica dels strangers qui per la causa de la guerra eren venguts en la cort de la magestat de l\u2019emperador, pare seu, e molt m\u00e9s que sabia parlar la lengua latina per haver apr\u00e9s de gram\u00e0tica e poesia, e la reyna de Ethi\u00f2pia, quant prom\u00e9s a Tirant que deliber\u00e0 de anar a Contestinoble per \u00e9sser a la solemnitat de les sues bodes ab la princessa, apr\u00e9s de gram\u00e0tica e parlava ab molta gr\u00e0cia la lengua latina, la princessa e la reyna se parlaren de moltes cortesies segons que entre galants dames se acostuma.<\/p>\n

E la princessa stava admirada de la molta bellea que la reyna possehia e considerava en si jam\u00e9s semblant de aquesta no haver vista, ni tenia crehen\u00e7a que la sua bellea fos res en sguart de aquesta. E d\u2019altra part, la reyna de Ethi\u00f2pia stava spantada de la strema bellea de la princessa, e de\u00ffa que ab veritat se podia dir que\u00b7n tot l\u2019univers m\u00f3n tanta gr\u00e0cia ni bellea no poguera \u00e9sser trobada en hun cors mortal, car m\u00e9s paria ang\u00e8lica que humana.<\/p>\n

Apr\u00e9s que per hun poch spay hagueren stil de gentils paraules rahonat, pujaren a cavall les dues deesses, mirant-se cont\u00ednuament la una a l\u2019altra ab delit singular. E totes les dames cavalcaren apr\u00e9s d\u2019elles. E la excelsa princessa feu<\/a> son poder que la reyna de Ethi\u00f2pia an\u00e0s a la part dreta, e la reyna no u volgu\u00e9 comportar. La princessa la pres per la m\u00e0 e ax\u00ed anaren fins a la ciutat. E plegant al portal, trobaren l\u2019emperador e la emperadriu, qui\u00b7ls speraven a cavall. La reyna se acost\u00e0 a l\u2019emperador per voler-li besar la m\u00e0, e la benignitat del valer\u00f3s senyor no u volgu\u00e9 consentir, sin\u00f3 que l\u2019abra\u00e7\u00e0 ab amor afable. Apr\u00e9s an\u00e0 la reyna a la emperadriu e volgu\u00e9-li besar la m\u00e0, e la emperadriu no u consent\u00ed, mas bes\u00e0-la tres voltes en la boca per mostrar-li major amor. E per tots fon singularment reverida.<\/p>\n

L\u2019emperador e la emperadriu se posaren primers. Apr\u00e9s la princessa e la reyna de Ethi\u00f2pia, e la reyna de Fe\u00e7 e la duquessa de Maced\u00f2nia. E totes les dames seguien apr\u00e9s. Ab tal orde cavalcaren tots fins a l\u2019imperial palau, ab infinit poble qui\u00b7ls seguien. E descavalcats, pujaren en lo abillat palau, hon fon donada a la \u00ednclita reyna una rica cambra molt singular, emparamentada de draps d\u2019or e de seda, perqu\u00e8 pogu\u00e9s reposar e reparar, segons consuetut de les galants dames. E aqu\u00ed aquell dia ab gran magnific\u00e8ncia fon servida de totes coses necess\u00e0ries a la humanal vida, ab gran magnitut e abund\u00e0ncia. E foren dades singulars posades a tots aquells qui venguts eren ab la tan agraciada reyna, ax\u00ed als h\u00f2mens com a les dames.<\/p>\n

Lo seg\u00fcent dia, la magestat de l\u2019emperador, per millor poder festejar la reyna, volgu\u00e9 que ixqu\u00e9s a menjar en la gran sala, la qual ixqu\u00e9 molt ben abillada ab totes les sues dames. E al dinar, l\u2019emperador la feu<\/a> seure al costat de la emperadriu, e apr\u00e9s d\u2019ella sigu\u00e9 la reyna de Fe\u00e7 e, apr\u00e9s, la duquessa de Maced\u00f2nia. E davant la reyna de Ethi\u00f2pia se\u00ffa la princessa. E davant la taula de l\u2019emperador, a l\u2019altre cap de la sala, menjaven los nobles e cavallers qui venguts eren ab la reyna, e en l\u2019altra part, les dones e donzelles, ax\u00ed les de la emperadriu e de la princessa com les de la reyna de Ethi\u00f2pia. E los ministr\u00e9s, per trones que exien en la sala, sonaven. E la m\u00fasica era tan gran en la sala, de tantes natures d\u2019esturments, que era cosa de gran admiraci\u00f3 als hoints. E ab aquell tri\u00fcmpho se dinaren, servits molt noblement de molts cavallers e gentilsh\u00f2mens, molt ben abillats ab robes d\u2019estat de chaperia e de brocat, ab grosses cadenes d\u2019or al coll. E servia de majordom aquell dia lo virtu\u00f3s Yp\u00f2lit, m\u00e9s galant que tots en stranya manera.<\/p>\n

Levades les taules, comen\u00e7aren a dan\u00e7ar. E la reyna de Ethi\u00f2pia se fon molt ben abillada e devisada ab gonella de hun vert brocat, ab la ampla cortapisa de robins, diamants e maragdes lavorada ab sutil artifici, que eren de molt gran stima. E ab la roba de dom\u00e0s negre, les obres del dom\u00e0s cubertes de orfebreria ab smalts, lavorat per art de subtil artifici, ab una grossa cadena d\u2019or al coll, tota smaltada ab grossos robins e diamants engastats en ella. E al cap, sobre los cabells, qui parien pr\u00f2piament madexes d\u2019or, portava sol una coroneta feta de perles molt grosses e de diverses pedres fines que lan\u00e7aven molt gran resplandor. E en lo front, hun fermall de molt gran stima. E totes les sues dones e donzelles molt ben abillades, ax\u00ed les blanques com les negres, per \u00e7o com ella\u00b7n portava de unes e d\u2019altres. Les blanques eren del regne de T\u00fani\u00e7 e les negres eren del regne de Ethi\u00f2pia, les quals eren totes filles de grans senyors.<\/p>\n

A tots los de la cort paria de inestimable bellea aquesta reyna e tenien diversos parlaments los huns ab los altres dient que molta virtut possehia Tirant que hagu\u00e9s rebujat requesta de tan bell\u00edssima senyora com aquesta, com tots eren certs que la reyna lo havia request que fos son marit e senyor del regne de T\u00fani\u00e7 e de tota la Barberia, e que per amor de la princessa ho havia tot dexat. E venint a not\u00edcia de la princessa aquests parlaments, feu<\/a> tot son sfor\u00e7 de manifestar-ne la veritat, car, com les ve\u00ffen separades, de\u00ffen que tanta bellea possehia com la princessa, e com s\u2019estaven a prop, la grand\u00edssima bellea de la princessa apagava la de la reyna en tanta quantitat que tots ne conexien la gran difer\u00e8ncia.<\/p>\n

E ax\u00ed, totes molt ben abillades, dan\u00e7aren aquell dia ab los galants. E stant en lo millor de les dances, entr\u00e0 per la sala hun correu molt cuytat qui deman\u00e0 la duquessa de Maced\u00f2nia. E fon-li mostrada. Lo correu se agenoll\u00e0 davant ella e don\u00e0-li la letra que portava, e dix-li:<\/p>\n

\u2013Senyora, alb\u00edxeres demane a vostra senyoria, car yo us porte nova com lo senyor duch de Maced\u00f2nia \u00e9s posat en libertat, e \u00e9s ab lo c\u00e8sar en la ciutat de Trapasonda ab tots los altres presoners.<\/p>\n

La duquessa, en aquell cars, de sobreabundant alegria no li pogu\u00e9 respondre, ans smortida caygu\u00e9. E fon aqu\u00ed molt gran desbarat en les dances, que tots se dexaren de dan\u00e7ar e cuytaren a portar ayguar\u00f2s. Lan\u00e7aren-li\u2019n per la cara e recobr\u00e0 l\u2019esperit. Emper\u00f2 per spay de una hora stigu\u00e9 que no pogu\u00e9 parlar, tenint cont\u00ednuament la letra streta en la m\u00e0. E cobrada la natural conexen\u00e7a, obr\u00ed la letra que lo c\u00e8sar li trametia. Leg\u00ed aquella, qui contenia paraules de semblant stil.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCCLXIIII<\/h2>\n

LETRA TRAMESA PER LO PR\u00cdNCEP TIRANT A LA DUQUESSA DE MACED\u00d2NIA<\/p>\n

\u00abRecordant la trist\u00edcia vostra, he donat grand\u00edssima dilig\u00e8ncia en recobrar-vos lo major goig de vostra vista. Senyora duquessa, m\u00e9s cara que germana, despullau e bandejau del vostre cor tota manera de enujosos pensaments y rebeu lo present de novella alegria: lo vostre duch y senyor, cos\u00edn germ\u00e0 y m\u00e9s acostat a la mia amor de tots los altres, \u00e9s libert, \u00e9s alegre, \u00e9s en tota sanitat y honor, prosperitat e convalesc\u00e8ncia. E ax\u00ed, per satisfer al desig de aquell y vostre, ser\u00e0 molt presta la nostra tornada. Alegrau-vos, donchs, puix ell se alegra, que set goigs per aquell deuen \u00e9sser causa de vostra molta alegria: goig de la perduda captivitat, goig de la libertat e recobrada alegria, goig de la sanitat, goig de la honor, goig de la presta tornada, goig de la riquea y tri\u00fcmpho, goig de la benaventurada e gloriosa vida que us resta. Ell mateix vos ser\u00e0 letra. Sol yo us he deliberat scriure per guanyar les strenes de vostra benvolen\u00e7a. A la magestat imperial ni a altra persona no \u00e9s necessari scriure per letra, com de paraula poch temps passar\u00e0 avisarem la sua altesa e alegrarem als qui nostre b\u00e9 y honor afectadament desigen.\u00bb<\/p>\n

Vist per la egr\u00e8gia duquessa lo contengut en la letra, feu<\/a> portar mil ducats y don\u00e0\u2019ls al correu, lo qual feu<\/a> infinides gr\u00e0cies a la duquessa e se n\u2019an\u00e0 molt alegre e content. La conortada duquessa se lev\u00e0 e, agenollant-se davant la magestat de l\u2019emperador, don\u00e0-li la letra. E l\u2019emperador la leg\u00ed e fon molt aconsolat de la bona e benaventurada nova, e prestament tram\u00e9s per totes les sgl\u00e9sies de la ciutat que tocassen totes les campanes.<\/p>\n

E fon feta molt gran alegria per tota la ciutat, ax\u00ed per la venguda de la reyna de Ethi\u00f2pia com per la liberaci\u00f3 dels presoners crestians, car la popular gent s\u2019esfor\u00e7aven en festejar perqu\u00e8 ve\u00ffen que serien posats en tranquiŀle rep\u00f2s e vida benaventurada. Emper\u00f2, per lurs peccats, no perm\u00e9s la divina Provid\u00e8ncia que molt los dur\u00e0s.<\/p>\n

E havent molt festejats lo c\u00e8sar al duch de Maced\u00f2nia e als altres companyons seus, don\u00e0\u2019ls lic\u00e8ncia, e partint de la ciutat de Trapasonda, feren la via devers la insigne ciutat de Contestinoble. E caminant per lurs jornades pervengueren a la noble ciutat, hon foren rebuts ab honor excelsa per la magestat de l\u2019emperador e per la emperadriu e per totes les dames. E en special sobre tots aquell egregi bar\u00f3 duch de Maced\u00f2nia, qui per la duquessa, muller sua, fon molt festejat, ax\u00ed com aquella qui l\u2019amava m\u00e9s que a la sua vida. E per la venguda dels presoners, les festes foren refrescades en la cort de l\u2019emperador.<\/p>\n

E lexant-me de recitar les amigables e curials festes que la imperial magestat fe\u00ffa a la reyna de Ethi\u00f2pia e a l\u2019egregi duch de Maced\u00f2nia, e a los altres barons e cavallers, per no tenir prolixitat, tornar\u00e9 a recitar los singulars actes del benaventurat pr\u00edncep Tirant e del rey Scariano, qui van a recobrar les terres que solien \u00e9sser subjectes a l\u2019Imperi Grech.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCCLXV<\/h2>\n

COM LO C\u00c8SAR, APR\u00c9S QUE FON PARTIT DE TRAPASONDA, COBR\u00c0 MOLTES PROV\u00cdNCIES QUI EREN DE L\u2019IMPERI<\/p>\n

Apr\u00e9s la partida de l\u2019egregi duch de Maced\u00f2nia ab los altres seus companyons de la ciutat de Trapasonda, lo virtu\u00f3s pr\u00edncep Tirant feu<\/a> prest levar los dos camps e orden\u00e0 e feu<\/a> ordenar al rey Scariano tota la gent, que cascun capit\u00e0 ab sa squadra part\u00eds. E ax\u00ed, molt ben ordenats, la una squadra apr\u00e9s l\u2019altra, partiren e feren lur via devers la terra de Bend\u00edn, qui distava de all\u00ed VI jornades, en la qual, plegant lo c\u00e8sar ab tot son ex\u00e8rcit, se donaren per manament del sold\u00e0 e del Turch.<\/p>\n

E rebuts los homenatges per lo c\u00e8sar e lochtinents seus e posats capitans en les ciutats e forces, passaren avant e recobraren tota la prov\u00edncia de Blagay e tota la terra de Brina, e tota la terra de Foxa e tota la terra de Bocina, car cascuna terra de aquestes \u00e9s una gran prov\u00edncia ab moltes ciutats, castells e viles que en cascuna de aquestes prov\u00edncies s\u00f3n. E totes de bona voluntat se donaren al c\u00e8sar, perqu\u00e8 solien \u00e9sser subjectes a l\u2019Imperi Grech e tenien molta voluntat de tornar-hi per la mala senyoria que tenien dels moros.<\/p>\n

E partint lo c\u00e8sar de aquelles prov\u00edncies, recobr\u00e0 moltes altres ciutats, \u00e7o \u00e9s, la ciutat de Arc\u00e0dia, e la ciutat de Megea, e la ciutat de Turina. E de aqu\u00ed feu<\/a> la via del regne de P\u00e8rsia e pres-lo tot per for\u00e7a d\u2019armes, per \u00e7o com no era en domini del sold\u00e0 ni del Turch, ans tenien rey per si. E pres e subjug\u00e0 la gran ciutat de Tauris, qui \u00e9s ciutat molt delitosa e de moltes mercaderies, e la ciutat de Boterna e la ciutat de Senoreyant, per hon passa lo gran flum de Phison. Moltes altres ciutats pres e subjug\u00e0 en lo regne de P\u00e8rsia que lo libre no menciona, mas aquestes s\u00f3n les principals e majors.<\/p>\n

E moltes altres prov\u00edncies e terres conquist\u00e0 lo virtu\u00f3s pr\u00edncep Tirant e un\u00ed al domini e senyoria de l\u2019imperi, ab molt gran tri\u00fcmpho e vict\u00f2ria, que seria gran fatiga de recitar, car, per sa ind\u00fastria e alta cavalleria, ell recobr\u00e0 tota la Gr\u00e8cia e l\u2019\u00c0sia menor, e tota la P\u00e8rsia e tot lo Sel\u00f2nich, qui \u00e9s Gal\u00edpol, la Morea, l\u2019Arca, lo cap de l\u2019Arca, Valona. E per semblant, per mar, tram\u00e9s lo seu stol que tenia en Contestinoble per pendre les illes; e per capit\u00e0 lo seu almirall, lo marqu\u00e9s de Li\u00e7ana, lo qual per sa virtut e saber pres totes les illes que \u00e9sser solien de l\u2019imperi, los noms de les quals s\u00f3n aquestes: Calistres, Colcos, Oritige, Tesbrie, Nimocha, Flaxen, Meclotapace, e moltes altres illes que lo libre no recita per no tenir prolixitat.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCCLXVI<\/h2>\n

COM L\u2019ALMIRALL, AB TRI\u00dcMPHO DE GRAN VICT\u00d2RIA, TORN\u00c0 EN CONTESTINOBLE E L\u2019EMPERADOR, PER PREMIAR-LO, LI SPOS\u00c0 LA FILLA DEL DUCH DE PERA, NOMENADA ELISEA<\/p>\n

Complides les honoroses conquestes per lo virtu\u00f3s almirall de les illes qui solien \u00e9sser de la corona de l\u2019imperi, e subjugades aquelles, qui per for\u00e7a, qui per grat, ab gran tri\u00fcmpho se\u2019n torn\u00e0 ab tot l\u2019estol en la ciutat de Contestinoble. E entrant per lo port, lan\u00e7aren moltes bombardes, e ab multiplicades veus, saludaren la insigne ciutat. Los pobles corrien a la muralla per veure l\u2019estol entrar, fahent molt grans alegries. L\u2019almirall ixqu\u00e9 en terra acompanyat de molts cavallers e gentilsh\u00f2mens molt ben abillats e anaren a fer rever\u00e8ncia a la magestat de l\u2019emperador, lo qual los reb\u00e9 ab cara molt afable e ab gran humanitat, e tots li besaren lo peu y la m\u00e0.<\/p>\n

E l\u2019emperador feu<\/a> gr\u00e0cia a l\u2019almirall, marqu\u00e9s de Li\u00e7ana, que fos governador de totes les illes qui eren subjectes e en domini de l\u2019imperi e almirall major seu, a ell y a tots los succe\u00efdors seus, e li consignava sobre totes les illes cent m\u00edlia ducats de renda cascun any. E don\u00e0-li per muller una singular donzella, criada de la emperadriu, nomenada la bella Elisea, filla del duch de Pera, que no\u00b7n tenia m\u00e9s de aquesta. Lo pare era viudo, que havia treballat gran temps que la princessa fos sa muller, e per la venguda de Tirant ell la perd\u00e9.<\/p>\n

Lo virtu\u00f3s almirall feu<\/a> infinides gr\u00e0cies a la magestat de l\u2019emperador de les gr\u00e0cies que li havia atorgades, e bes\u00e0-li lo peu e la m\u00e0 altra volta. E fon m\u00e9s content de posseir la bella dama que los cent m\u00edlia ducats de renda. La magestat imperial los feu<\/a> de continent sposar e foren renovellades les grans dances e festes, car no havia molts dies que vengut era lo egregi duch de Maced\u00f2nia e lo duch de Pera, pare de la donzella, e lo marqu\u00e9s de Sent Jordi, qui li era oncle, e lo prior de Sent Johan de Jerusalem e molts altres nobles y cavallers qui eren exits de catiu.<\/p>\n

E la excelsa princessa s\u2019esfor\u00e7\u00e0, per amor de les dues reynes, \u00e9sser cont\u00ednuament en les dances e festes per aquelles magnificar. E la magestat de l\u2019emperador, per voler premiar a molts nobles e cavallers de aquells qui eren exits de pres\u00f3, los coŀloc\u00e0 en honrats matrimonis ab donzelles de gran stima, totes criades de la emperadriu e de la princessa, e don\u00e0\u2019ls a casc\u00fa grans heretats ab qu\u00e8 podien honradament viure.<\/p>\n

E fetes les sposalles de tots, porrogaren les bodes per haver major honor lo dia que lo pr\u00edncep Tirant pendria benedicci\u00f3 ab la princessa. E fortuna no u perm\u00e9s que a hun cors mortal don\u00e0s tant delit e gl\u00f2ria en aquest m\u00f3n, com a natura humana no fon creada per D\u00e9u per haver beatitut ni gl\u00f2ria en aquest m\u00f3n, mas per fruir la gl\u00f2ria de parad\u00eds. E en a\u00e7\u00f2 neg\u00fa no pensa, car los h\u00f2mens virtuosos fan cascun dia actes insignes e dignes de inmortal recordaci\u00f3, ax\u00ed com feu<\/a> aquest magn\u00e0nim e virtu\u00f3s pr\u00edncep e strenu cavaller Tirant lo Blanch, qui per sa grand\u00edssima cavalleria e alt enginy conquist\u00e0 tants regnes e reduh\u00ed infinits pobles en la Barberia e en la Gr\u00e8cia a la santa fe cath\u00f2lica. E no pogu\u00e9 veure la fi del que tant havia desijat e treballat.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCCLXVII<\/h2>\n

COM PRES A TIRANT LO MAL DEL QUAL PASS\u00c0 DE AQUESTA VIDA<\/p>\n

No consent, entre tants altres treballs, de aquest sia delliure que puga la cansada m\u00e0 retraure de pintar en blanch paper la humana desconexen\u00e7a de fortuna, ab tot que\u00b7l recort dels gloriosos actes de Tirant nova dolor me presenten, com premi no han pogut at\u00e9nyer. Mas, perqu\u00e8 sia exemple manifest als sdevenidors, que no confien en la fortuna per haver grans delits e prosperitats, e per aconseguir aquells perdre lo cors e l\u2019\u00e0nima, los quals per folla e desordenada ambici\u00f3 caminen ab allenegants<\/a> e perillosos passos, d\u2019on se por\u00e0 seguir que los vans pomposos h\u00f2mens, qui de continu lur stimada fama molt cerquen, despendran en va lo in\u00fatil temps de lur miserable vida.<\/p>\n

Com, donchs, lo c\u00e8sar, havent conquistat e recobrat tot l\u2019imperi, e subjugades moltes altres prov\u00edncies circumve\u00efnes, e se\u2019n torn\u00e0s ab molt gran tri\u00fcmpho e vict\u00f2ria a la ciutat de Contestinoble ab lo magn\u00e0nim rey Scariano en sa companyia, e ab lo rey de Sic\u00edlia e lo rey de Fe\u00e7, e molts altres reys, duchs, comtes e marquesos, e innumerable cavalleria, qui venien ab ell per \u00e9sser en les grand\u00edssimes festes que\u00b7s devien fer per la sua venguda e per amor del rey Scariano e, m\u00e9s, per la celebraci\u00f3 de les bodes de Tirant, neg\u00fa no\u00b7l volgu\u00e9 lexar. L\u2019emperador, avisat de la sua venguda, li fe\u00ffa aparellar molt grand\u00edssima festa, e feu<\/a> rompre vint passes del mur de la ciutat perqu\u00e8 pogu\u00e9s lo virtu\u00f3s pr\u00edncep entrar ab lo carro tri\u00fcmphal.<\/p>\n

E com Tirant fos a una jornada prop de Contestinoble, en una ciutat qui\u00b7s nomenava Andrin\u00f2pol, atur\u00e0s aqu\u00ed per \u00e7o com l\u2019emperador li havia tram\u00e9s a dir que no entr\u00e0s fins a tant que ell lo y tramet\u00e9s a dir.<\/p>\n

E stant lo virtu\u00f3s c\u00e8sar en aquella ciutat ab molt gran delit, e cercant deports e plaers, e passejant-se ab lo rey Scariano e ab lo rey de Sic\u00edlia per la vora de hun riu qui passava per lo hun costat dels murs de la ciutat, pres-lo, passejant, tan gran mal de costat e tan poder\u00f3s que en bra\u00e7os lo hagueren a pendre e portar dins la ciutat.<\/p>\n

Com Tirant fon en lo lit, vengueren los sis metges que ell portava, dels singulars del m\u00f3n, e quatre del rey Scariano. E feren-li moltes medecines e no li podien dar remey neg\u00fa en la dolor.<\/p>\n

Lavors, Tirant se tingu\u00e9 per mort e deman\u00e0 confessi\u00f3. Feren-li venir prestament lo confessor que ell portava ab si, qui era un bon religi\u00f3s de l\u2019orde de sent Francesch, mestre en la sacra theologia, home de grand\u00edssima sci\u00e8ncia. Com lo confessor fon vengut, Tirant confess\u00e0 b\u00e9 e diligentment tots sos peccats ab molta contrici\u00f3, car la strema dolor que passava era en tanta quantitat que ell se tenia per mort, vehent que, per molt que los metges li fessen, la dolor cont\u00ednuament aumentava.<\/p>\n

E stant lo c\u00e8sar en la confessi\u00f3, lo rey de Fe\u00e7 tram\u00e9s hun correu molt cuytat a l\u2019emperador, significant a sa magestat com lo c\u00e8sar stava molt mal, que los seus metges no li podien dar remey alg\u00fa, per qu\u00e8\u00b7l suplicava fos de sa merc\u00e9 que y tramet\u00e9s molt cuytadament los seus, que en dubte stava que y fossen a temps.<\/p>\n

Apr\u00e9s lo c\u00e8sar haver confessat, feu-se<\/a> portar lo preci\u00f3s cors de Jhesucrist, lo qual mirant ab gran devoci\u00f3 e l\u00e0gremes, dix moltes oracions, entre les quals, ab grand\u00edssima devoci\u00f3, dix les seg\u00fcents paraules.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCCLXVIII<\/h2>\n

LA ORACI\u00d3 QUE DIX TIRANT DAVANT LO CORPUS DOMINI<\/p>\n

\u2013\u00a1O, redemptor de l\u2019humanal linatge, D\u00e9u infinit sobre natura, pa de vida, tresor sens preu, joyel incomparable, penyora segura dels peccadors, certa e infaŀlible defensa! \u00a1O, vera carn y sanch del meu Senyor, anyel mansuet y sens m\u00e0cula, ofert a la mort per donar-nos eterna vida! \u00a1O, clar spill hon la divina e infinida miseric\u00f2rdia se representa! \u00a1O, Rey dels reys, a qui totes les creatures obehexen! \u00a1Senyor inmens, humil, dol\u00e7 y benigne! \u00bfY com por\u00e9 yo regraciar a la vostra senyoria la tanta amor que a mi, fr\u00e0gil creatura, haveu mostrada? No solament, Senyor, per los meus grans peccats sou vengut del cel en la terra, prenint aquexa preciosa carn en lo ventre de la sacrat\u00edssima verge Maria, mare vostra, y, enapr\u00e9s, nat D\u00e9u y hom, subjugant-vos a les mundanes mis\u00e8ries per pagar los meus defalliments volgu\u00e9s comportar aspres turments, cruel passi\u00f3 e dura mort, posant en creu la vostra carn sacrat\u00edssima, mas encara aquella matexa carn me haveu dexada per medecina speritual y salut de la mia infecta e maculada \u00e0nima. \u00a1Infinides gr\u00e0cies, Senyor, vos sien fetes de tals y tants beneficis!<\/p>\n

\u00bbEncara, Senyor, vos regracie les grans prosperitats que en aquest m\u00f3n me haveu donades, e us suplique tan humilment com puch que, puix de tants perills me haveu deliurat e ara me donau mort regoneguda, la qual yo accepte ab molta obedi\u00e8ncia, puix ax\u00ed plau a la vostra sant\u00edssima senyoria, en remissi\u00f3 e penit\u00e8ncia dels meus defalliments, me vullau donar, Senyor, dolor, contrici\u00f3 y penediment dels meus peccats per at\u00e9nyer de v\u00f3s absoluci\u00f3 e miseric\u00f2rdia.<\/p>\n

\u00bbAx\u00ed mateix, Senyor, me ajudeu e\u00b7m conserveu en la fe, en la qual, com a cath\u00f2lich cresti\u00e0 vull viure e morir, y\u00b7m doneu la gran virtut d\u2019esperan\u00e7a, perqu\u00e8, confiant de la infinida miseric\u00f2rdia vostra, enc\u00e9s de caritat, plorant y planyent los meus peccats, confessant, loant, beneint e exal\u00e7ant lo vostre sant nom, sperant y demanant v\u00e8nia e absoluci\u00f3, alt en parad\u00eds pervinga a la eterna beatitut e gl\u00f2ria.\u00bb<\/p>\n

E dites aquestes paraules ell reb\u00e9 ab moltes l\u00e0gremes lo cors preci\u00f3s de Jhesucrist, que, tots los qui en la cambra eren, de\u00ffen que aquest no demostrava \u00e9sser cavaller mas hun sant home religi\u00f3s, per les moltes oracions que dix davant lo Corpus. Com hagu\u00e9 donada refecci\u00f3 a l\u2019\u00e0nima, feu-se<\/a> venir lo seu secretari e feu<\/a> e orden\u00e0 son testament en pres\u00e8ncia de tots los qui ab ell eren, lo qual era del tenor seg\u00fcent.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCCLXIX<\/h2>\n

LO TESTAMENT QUE FEU<\/a> TIRANT<\/p>\n

Com sia certa cosa lo morir e, a la creatura racional incerta la hora de la mort, e com dels savis s\u2019espera proveir al sdevenidor per \u00e7o que, acabat lo peregrinar de aquest miserable m\u00f3n, tornant al nostre Creador, davant la sua sacrat\u00edssima magestat pugam donar compte y rah\u00f3 dels b\u00e9ns que\u00b7ns s\u00f3n acomanats; e per amor de a\u00e7\u00f2, yo, Tirant lo Blanch, del linatge de Roca Salada e de la casa de Bretanya, cavaller de la Garrotera y pr\u00edncep y c\u00e8sar de l\u2019Imperi Grech, detengut de malaltia de la qual tem morir, emper\u00f2 en mon seny, ferma e \u00edntegra e manifesta paraula, presents mos senyors e germans meus d\u2019armes, lo rey Scariano e lo rey de Sic\u00edlia, e lo meu cos\u00edn germ\u00e0, lo rey de Fe\u00e7, e molts altres reys, duchs, comtes e marquesos, en nom del meu senyor Jhesucrist, fas e ord\u00e9n lo present meu testament e darrera voluntat.<\/p>\n

\u00bbEn lo qual, pos marmessors meus, e del meu present testament executadors elegesch, \u00e7o \u00e9s, la virtuosa e exceŀlent Carmesina, princessa de l\u2019Imperi Grech e sposa mia, e lo egregi e car cos\u00edn germ\u00e0 meu, Diafebus, duch de Maced\u00f2nia, als quals suplich carament tinguen la mia \u00e0nima per recomanada.<\/p>\n

\u00bbE prench-me, per la mia \u00e0nima, de mos b\u00e9ns, cent m\u00edlia ducats que sien distribu\u00efts a coneguda e voluntat dels dits meus marmessors. E m\u00e9s, suplich als damunt dits marmessors e\u00b7ls done c\u00e0rrech que facen portar lo meu cors en Bretanya, en la sgl\u00e9sia de Nostra Senyora, hon jahen tots los del meu parentat de Roca Salada, com aquesta sia ma voluntat.<\/p>\n

\u00bbE m\u00e9s, vull e man que de mos b\u00e9ns sien donats a casc\u00fa de mon linatge qui\u00b7s trobaran presents en lo meu \u00f2bit, cent m\u00edlia ducats. E m\u00e9s, leix a casc\u00fa de mos criats e servidors de casa mia, cinquanta m\u00edlia ducats. E de tots los altres b\u00e9ns e drets meus, los quals, mijan\u00e7ant lo divinal adjutori yo m\u2019\u00e9 sabuts guanyar, e per la magestat del senyor emperador me \u00e9s stada feta gr\u00e0cia, fas e instituesch hereu meu universal a mon criat e nebot Yp\u00f2lit de Roca Salada, que aquell en loch meu sia posat e succehesca, ax\u00ed com a la mia persona, a fer de aquells a totes ses voluntats.\u00bb<\/p>\n

Apr\u00e9s que Tirant hagu\u00e9 fet son testament, dix al secretari que scriv\u00eds hun breu a la princessa en stil de semblants paraules.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCCLXX<\/h2>\n

BREU DE COMIAT TRAM\u00c9S PER TIRANT A LA SUA PRINCESSA<\/p>\n

\u00abPuix la mort a mi \u00e9s tan vehina que m\u00e9s aturar no puch, no\u00b7m resta m\u00e9s per complir mon viatge sin\u00f3 sols pendre de v\u00f3s, senyora de preclara virtut, mon darrer, trist e dolor\u00f3s comiat. Puix la fortuna no vol ni ha perm\u00e9s que yo, com a indigne e no merexedor, haja pogut at\u00e9nyer a v\u00f3s, qui \u00e9reu lo premi de mos treballs, e no\u00b7m dolguera tant la mort si en los vostres bra\u00e7os hagu\u00e9s finida ma vida trista e dolorosa. Mas suplich a vostra excelsa senyoria que no us dexeu de viure, perqu\u00e8, en premi de la molta amor que us he tenguda, siau en recort e tingau per recomanada la mia peccadora \u00e0nima, la qual ab molta dolor torna al seu Creador, qui la m\u2019havia comanada.<\/p>\n

\u00bbE puix ma fortuna no\u00b7m consent poder-vos parlar ni veure, que crech f\u00f3reu stada remey e stalvi a ma vida, he deliberat scriure-us breu, perqu\u00e8 la mort no\u00b7m vol m\u00e9s porrogar. Almenys, que siau certa de ma strema passi\u00f3 e \u00e9sser at\u00e9s al darrer terme de ma vida. No us puch m\u00e9s dir, que la molta dolor que tinch no u consent. Sol vos suplich e de gr\u00e0cia vos deman que per recomanats tingau mos parents e servidors.<\/p>\n

\u00bbLo vostre Tirant, qui besant peus e mans la sua \u00e0nima vos comana.\u00bb<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCCLXXI<\/h2>\n

COM L\u2019EMPERADOR TRAM\u00c9S LO DUCH DE MACED\u00d2NIA E YP\u00d2LIT AB LOS METGES. E COM TIRANT, FENT-SE PORTAR A CONTESTINOBLE, EN LO CAM\u00cd, PASS\u00c0 DE AQUESTA VIDA<\/p>\n

Apr\u00e9s que lo pr\u00edncep Tirant hagu\u00e9 fet son testament, preg\u00e0 molt al rey Scariano e al rey de Sic\u00edlia, e al rey de Fe\u00e7, que\u00b7l fessen portar a la ciutat de Contestinoble ans que pass\u00e0s de aquesta vida, car la major dolor que tenia era com moria sens veure la princessa, e tenia crehen\u00e7a e devoci\u00f3 que la sua vista bastava en donar-li salut e vida.<\/p>\n

E per tots fon deliberat de portar-lo-y, atesa la molta voluntat que li ve\u00ffen. E los metges ho loaren, per \u00e7o com lo tenien per mort e cre\u00ffen que per la molta consolaci\u00f3 que hauria de la vista de la princessa, a qui ell en strem amava, natura podia obrar m\u00e9s que totes les medecines del m\u00f3n. E prestament lo posaren en unes andes e, a coll d\u2019\u00f2mens, lo portaren molt reposadament. E fon acompanyat de tots los reys e grans senyors, solament ab cinch-cents h\u00f2mens d\u2019armes. Tota l\u2019altra gent rest\u00e0 en aquella ciutat.<\/p>\n

Com l\u2019emperador hagu\u00e9 rebuda per lo correu la letra del rey de Fe\u00e7, fon posat en gran agonia e pensament e, lo m\u00e9s secret que pogu\u00e9, tram\u00e9s per los seus metges e per lo duch de Maced\u00f2nia e per Yp\u00f2lit, e mostr\u00e0\u2019ls la letra del rey de Fe\u00e7 e preg\u00e0\u2019ls que prestament cavalcassen per anar-hi. Lo duch de Maced\u00f2nia e Yp\u00f2lit, sens dir res a neg\u00fa, ixqueren de l\u2019imperial palau e feren lur cam\u00ed ab los metges, car l\u2019emperador tenia dubte que si la princessa ne tenia sentiment, que s\u2019esmortiria e seria molt perillosa.<\/p>\n

Com lo duch de Maced\u00f2nia e Yp\u00f2lit, ab los metges, foren a mija jornada de Contestinoble, encontraren a Tirant en lo cam\u00ed e descavalcaren, e les andes foren posades en terra. Lo duch de Maced\u00f2nia se acost\u00e0 a Tirant e dix-li:<\/p>\n

\u2013Cos\u00edn germ\u00e0 senyor, \u00bfcom st\u00e0 vostra senyoria?<\/p>\n

Resp\u00f2s Tirant:<\/p>\n

\u2013Cos\u00edn germ\u00e0, singular plaer tinch com vos he vist ans de la mia fi, car yo stich al derrer strem de la mia vida, e prech-vos que\u00b7m beseu v\u00f3s e Yp\u00f2lit, car aquest ser\u00e0 lo darrer comiat que de vosaltres pendr\u00e9.<\/p>\n

E lo duch e Yp\u00f2lit lo besaren ab moltes l\u00e0gremes. Apr\u00e9s los dix Tirant com los comanava la sua \u00e0nima e la princessa, muller sua, que aquella tinguessen m\u00e9s cara que la sua pr\u00f2pia persona. Lo duch li resp\u00f2s:<\/p>\n

\u2013Senyor cos\u00edn germ\u00e0, \u00bfhun cavaller tan anim\u00f3s com vostra senyoria s\u2019esmaya tant fort? Confiau de la miseric\u00f2rdia de nostre Senyor, que ell per la sua clem\u00e8ncia e pietat vos ajudar\u00e0 e us dar\u00e0 sanitat presta.<\/p>\n

E stant en aquestes paraules, Tirant lan\u00e7\u00e0 hun gran crit, dient:<\/p>\n

\u2013Jes\u00fas, fill de David, hages merc\u00e9 de mi: credo, proteste, confesse, penit-me, confie, miseric\u00f2rdia reclame Verge Maria, \u00c0ngel Custodi, \u00e0ngel Miquel, emparau-me, defeneu-me Jes\u00fas, en les tues mans, Senyor, coman lo meu sperit.<\/p>\n

E dites aquestes paraules, ret\u00e9 la noble \u00e0nima, restant lo seu bell cors en los bra\u00e7os del duch de Maced\u00f2nia.<\/p>\n

Los plors e los crits foren aqu\u00ed molt grans per tots los que all\u00ed eren, que era una gran compassi\u00f3 de hoir, per \u00e7o com per tots era amat lo pr\u00edncep Tirant.<\/p>\n

Com hagueren molt plorat e cridat, lo rey Scariano crid\u00e0 al rey de Sic\u00edlia e al rey de Fe\u00e7, e al duch de Maced\u00f2nia e a Yp\u00f2lit, e alguns altres, e, apartats a una part tingueren consell qu\u00e8 era de fer. E foren tots de acort que lo rey Scariano, ab los altres de la companyia, acompanyassen lo cors de Tirant fins a la ciutat, e que no entrassen dins per \u00e7o com lo rey Scariano no se era vist ab l\u2019emperador e no era temps ni loch, ab la tribulaci\u00f3, de veure\u2019s. E m\u00e9s, deliberaren de embalsemar lo cors de Tirant per \u00e7o com lo tenien de portar en Bretanya.<\/p>\n

E partiren ab lo cors del loch hon Tirant era finat e feren la via de la ciutat de Contestinoble. Com hi foren arribats, fon ja gran hora de nit. Plegats al portal de la ciutat, lo rey Scariano pres comiat del rey de Sic\u00edlia e del rey de Fe\u00e7, e del duch de Maced\u00f2nia e de Yp\u00f2lit. E ab la sua gent se\u2019n torn\u00e0 a la ciutat d\u2019on era partit, fent molt grans lamentacions, car lo rey Scariano amava en strem a Tirant. E los altres posaren lo cors de Tirant dins la ciutat, en una casa hon per los metges fon enbalsemat.<\/p>\n

Apr\u00e9s que l\u2019hagueren embalsemat, vestiren-li hun gip\u00f3 de brocat e una roba d\u2019estat de brocat, forrada de marts gebelins e ax\u00ed\u00b7l portaren a la sgl\u00e9sia major de la ciutat, \u00e7o \u00e9s, de Senta Sofia. Aqu\u00ed li fon fet hun cadafal molt alt e gran, tot cubert de brocat, e sobre lo cadafal hun gran lit de parament molt noblement emparamentat de draps d\u2019or ab son bell cortinatge del drap mateix, e aqu\u00ed posaren lo cors de Tirant, sobre lo lit, gitat, ab spasa senyida.<\/p>\n

E com l\u2019emperador sab\u00e9 que Tirant era mort, dolent-se de tan gran desaventura, squin\u00e7\u00e0\u2019s la imperial sobrevesta e, devallant de la imperial cadira, lamentant-se per la mort de Tirant, dix les seg\u00fcents paraules.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCCLXXII<\/h2>\n

LAMENTACI\u00d3 QUE FEU<\/a> L\u2019EMPERADOR PER LA MORT DE TIRANT<\/p>\n

\u2013Huy \u00e9s lo jorn que\u00b7s pert lo nostre ceptre y del meu cap la tri\u00fcmphant corona prostrada veig en terra. Del nostre cors lo bra\u00e7 dret nos defall y lo pilar en lo qual lo nostre stat segurament recolzava \u00e9s derrocat per tu, fortuna adversa. \u00a1O, injusta mort que, robant una vida, innumerables guiatges de viure als trists infels atorgues! \u00a1O, enemiga mort que, dexant a mi viure, mortal pena y eterna me atorgues! Has mort a Tirant per matar l\u2019emperador de Contestinoble. \u00a1Yo so<\/a> lo mort, e viva per a sempre del strenu Tirant la gl\u00f2ria y la fama! \u00a1O, celestials jerarchies: feu novell goig rebent entre vosaltres y coŀlocant lo benaventurat cavaller en lo nombre dels elets, merexedor de premi! Y vosaltres, pr\u00ednceps de tenebres, alegrau-vos, si alegria vos \u00e9s atorgada, puix \u00e9s mort aquell per qui la santa religi\u00f3 crestiana tan gran aument de cascun jorn prenia. Alegren-se, encara, finalment, totes les enemigues nacions, puix aquell vencedor e invencible Tirant, a qui la ferocitat e uni\u00f3 de tots los infels sobrar no fon possible, ara, sobrat y ven\u00e7ut per la mort, d\u2019estrem goig lo seu morir vos dona causa.<\/p>\n

\u00bbSol yo, desert emperador, dech celebrar les ex\u00e8quies de tanta trist\u00edcia. Donchs, perda\u2019s lo sol de nostra vista, cobrint aquell spessa boyra y n\u00favols, perqu\u00e8 la clara luna, de aquell, claror no puga pendre; perqu\u00e8 lo m\u00f3n, restant tot en tenebres, sia cubert de negra sobrevesta. Moguen los vents aquesta ferma terra y les muntanyes altes cayguen al baix y\u00b7ls rius corrents se aturen, y les clares fonts, mesclant-se ab l\u2019arena, tals les beur\u00e0 la terra de gent grega, com a trista tortra desemparada del sp\u00f2s Tirant, per senyalar la dolor del qual les sobredites coses se seguexquen. Y la gran mar, als pexos desempare. Y en aquest temps, \u00a1cantau, belles serenes, los mals tan grans que sentiu en la terra! \u00a1Cantau planyent la mort de aquest, qu\u00b7entre\u00b7ls vivents hun f\u00e8nix s\u2019estimava! \u00a1Adulen los animals, cessen los cants melodiosos dels ocells e prenguen per habitaci\u00f3 les desertes silves! Muyra yo, e ir\u00e9 als regnes de Plut\u00f3: \u00a1de tanta dolor portant embaxada, far\u00e9 que Ovidi del meu Tirant dign\u00edssims versos smalte! \u00a1Despullau a mi daurades robes y dels palaus leven les riques porpres! \u00a1Cobriu-me prest de hun aspre scilici, visten-se tots de fort y negra m\u00e0rrega, sonen ensemps les campanes sens orde, dolga\u2019s tothom de tanta p\u00e8rdua, per a rahonar la qual ma lengua \u00e9s feta sca\u00e7a!\u00bb<\/p>\n

En tal plant pass\u00e0 l\u2019emperador la major part de la nit, e venint lo dia, an\u00e0 a la sgl\u00e9sia per fer-li honor e fer-li molt gran sepultura ab les obs\u00e8quies acostumades als grans senyors.<\/p>\n

La princessa, que veu<\/a> que tota la gent plorava, stava molt admirada. Deman\u00e0 e volgu\u00e9 saber de qu\u00e8 ploraven los del palau e les sues donzelles. Tingu\u00e9 pensament que no fos mort son pare l\u2019emperador. E lev\u00e0\u2019s en la camisa, molt cuytada. Feu-se<\/a> a la finestra e veu<\/a> lo duch de Maced\u00f2nia, qui anava plorant e arrancant-se los cabells del seu cap, e Yp\u00f2lit e molts altres, qui ab les mans se arrapaven la cara e dant del cap per les perets.<\/p>\n

\u2013Per hun sol D\u00e9u vos prech \u2014dix la princessa\u2014 vosaltres me vullau dir la veritat. \u00bfQuina \u00e9s la causa de tanta novitat e trist\u00edcia?<\/p>\n

Parl\u00e0 la viuda de Montsant, e dix:<\/p>\n

\u2013Senyora, no s\u2019escusa que no u hajau de saber qualque hora: Tirant \u00e9s passat de aquesta present vida en l\u2019altra e ha pagat son deute a natura. E hora de mijanit lo han portat a la sgl\u00e9sia per donar-li ecclesi\u00e0stica sepultura segons ell \u00e9s merexedor. All\u00ed \u00e9s l\u2019emperador, lo qual plora e fa molt gran dol de la sua mort, que deg\u00fa no\u00b7l pot aconsolar.<\/p>\n

La princessa stech sens recort neg\u00fa, ni plor\u00e0 ni pogu\u00e9 parlar, sin\u00f3 que, sanglotant e suspirant, apr\u00e9s hun poch spay, dix:<\/p>\n

\u2013Dau-me les mies robes que lo meu pare me havia fetes fer per a la solemnitat de les mies bodes, que encara no les me havia vestides, qui eren de molt gran stima.<\/p>\n

E foren-li portades prestament. Com les hagu\u00e9 vestides, dix la viuda de Montsant:<\/p>\n

\u2013\u00a1E com, senyora! \u00bfEn la mort de hun tan admirable cavaller, mort en servey de la magestat del senyor emperador e vostra, vos vestiu e abillau ax\u00ed com si an\u00e0sseu a bodes? Tots los altres van vestits de m\u00e0rregues de dol e de tristor, que no \u00e9s neg\u00fa qui de plorar abstenir-se puga, e vostra altesa, qui se\u2019n deuria m\u00e9s sentir e senyalar, vos sou abillada, cosa que jam\u00e9s viu fer ni he ho\u00eft dir ni sia stat fet.<\/p>\n

\u2013No cureu, na viuda \u2014dix la princessa\u2014, yo me\u2019n senyalar\u00e9 com ser\u00e0 la hora.<\/p>\n

Com se fon ligada, ab totes les sues dones e donzelles devall\u00e0 de l\u2019imperial palau la entristida senyora e, ab cuytats passos de dolorosa ang\u00fastia, an\u00e0-se\u2019n a la sgl\u00e9sia hon era lo cors del seu Tirant. E pujada alt en lo gran cadafal, com veu<\/a> lo cors de Tirant, lo cor li pens\u00e0 sclatar, e la ira li for\u00e7\u00e0 l\u2019\u00e0nimo, que puj\u00e0 sobre lo lit. Ab tals contrasts, los ulls corrent vives l\u00e0gremes, lan\u00e7\u00e0\u2019s sobre lo cors de Tirant. E ab tals paraules, de cont\u00ednues l\u00e0gremes acompanyades, feu<\/a> principi a la seg\u00fcent lamentaci\u00f3.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCCLXXIII<\/h2>\n

LA LAMENTACI\u00d3 QUE FEU<\/a> LA PRINCESSA SOBRE LO CORS DE TIRANT<\/p>\n

\u2013\u00a1O, fortuna monstruosa! Ab variables diverses cares, sens rep\u00f2s sempre movent la tua inquieta roda, contra los miserables grechs has poderosament mostrat lo pus alt grau de la tua iniqua for\u00e7a. Envejosa dels animosos e enemiga, als flachs no desdenyes ven\u00e7re, e dels forts destro\u00efts triumphar te delita. \u00bfNo havia prou durat dol y tristor del meu germ\u00e0 y de la dolor qui per tot l\u2019imperi era? E ara ho has volgut tot aterrar Aquest era sustentaci\u00f3 de ma vida, aquest era consolaci\u00f3 de tot lo poble e rep\u00f2s de la vellea de mon pare. Aquest darrer dia amarch de la tua vida \u00e9s stat darrer de tot lo nostre imperi y de la nostra benaventurada casa. \u00a1O, durs fats, cruels e miserables! \u00bfE com no permet\u00e9s que yo, ab les mies desaventurades mans, pogu\u00e9s servir aquest glori\u00f3s cavaller? \u00a1Dexau-lo\u2019m besar moltes vegades per contentar la mia adolorida \u00e0nima!<\/p>\n

E besava lo fret cors la afligida senyora ab tanta for\u00e7a que\u00b7s romp\u00e9 lo nas, lan\u00e7ant abundosa sanch, que los ulls e la cara tenia plena de sanch. No era neg\u00fa que la ves lamentar que no lan\u00e7\u00e0s abundoses l\u00e0gremes de dolor. Apr\u00e9s torn\u00e0 a dir:<\/p>\n

\u2013Puix la fortuna ha ordenat e vol que ax\u00ed sia, los meus ulls no deuen jam\u00e9s alegrar-se, sin\u00f3 que vull anar a cercar l\u2019\u00e0nima de aquell qui solia \u00e9sser meu, Tirant, en los lochs benaventurats hon reposa la sua \u00e0nima, si trobar-la por\u00e9. E certament ab tu vull fer companyia en la mort, puix en la vida que t\u2019\u00e9 tant amat no t\u2019\u00e9 pogut servir. \u00a1O, vosaltres, dones e donzelles mies! No ploreu, stojau aquexes l\u00e0gremes a menys desijada fortuna, car molt prest plorareu lo mal present ensemps ab lo sdevenidor: baste que yo plore e lamente, perqu\u00e8 aquests s\u00f3n mals meus. \u00a1Ay, trista de mi! Que yo plore e cride: hon \u00e9s lo meu Tirant e tinch-lo davant los meus ulls, mort e tot ple de la mia sanch. \u00a1O, Tirant! Reb los besars e los plors e sospirs ensemps, e pren aquestes l\u00e0gremes, car tot quant te d\u00f3 me \u00e9s restat de tu, car lavors la mort \u00e9s desijada com la persona mor sens temor. Lexa\u2019m la camisa que\u00b7t don\u00ed, per consolaci\u00f3 mia, que apr\u00e9s ser\u00e0 mesa en la tomba tua e mia, lavada ab les mies pr\u00f2pies l\u00e0gremes e netejada del rovell de les tues armes.<\/p>\n

E dites aquestes paraules, caygu\u00e9 sobre lo cors, smortida. Fon levada prestament de sobre lo cors e per los metges, ab ayg\u00fces cordials e altres coses, fon retornada. E cobrat lo recort, no tard\u00e0 sobre lo cors mort la ja quasi morta senyora lan\u00e7ar-se e la boqua freda besar de Tirant. Romp\u00e9 los seus cabells, les vestidures ensemps, ab lo cuyro dels pits e de la cara, la trista sobre totes les altres adolorida, y, stesa sobre lo cors, besant la boca freda, mesclava les sues l\u00e0gremes calentes ab les fredes de Tirant. E volent pronunciar, no podia ni sabia tristes paraules a tanta dolor conformes, y ab les mans tremolant, los ulls de Tirant obria, los quals, primer ab la boca, apr\u00e9s ab los seus ulls besant, ax\u00ed de abundants l\u00e0gremes omplia, que semblava Tirant, encara mort, plorant la dolor de la sua Carmesina viva, planyent deplorava. E sobre totes, plorant sanch, que de aygua les l\u00e0gremes ja tenia despeses, lamentava sobre lo cors aquella que, sola, perdia aquell qui per ella havia perdut la vida, e ab paraules que les pedrenyeres, los diamants e lo acer bastarien a rompre, en semblant stil planyent deplorava.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCCLXXIIII<\/h2>\n

ALTRA LAMENTACI\u00d3 QUE FA LA PRINCESSA SOBRE LO CORS DE TIRANT<\/p>\n

\u2013Fretura de paraules causa que les dolors no s\u00f3n rahonades segons l\u2019estrem en qu\u00e8 turmenten, e aquest \u00e9s lo mal que entre tots a mi m\u00e9s agudament turmenta, que si totes les parts de ma persona, dexant lur pr\u00f2pia forma, en leng\u00fces se convertien, no bastarien lo grau de ma dolor, segons que en ma adolorida pensa descansa, rahonar. Car moltes vegades la m\u00edsera pensa pronosticant adevina los dans que l\u2019adversa fortuna procura, ab tristor que\u00b7l meu cor miserable turmenta, no ignorant de tal dolor la causa, com tinch per cert lo gran infortuni que ma vida asalta, car del retret de la mia \u00e0nima dolorosos sospirs spiren, e los meus ulls fonts de amargues l\u00e0gremes brollen, e ab dolor que lo meu cor squin\u00e7ant travessa. E no\u00b7t penses, \u00e0nima mia, de Tirant larch spay yo\u00b7t detinga: comporta al teu cors e meu yo done sepultura, perqu\u00e8 una gl\u00f2ria o una pena apr\u00e9s la mort sofiren les dues \u00e0nimes, les quals hun amor havien ligat en vida, e ax\u00ed los cossos morts, abra\u00e7ats staran en hun sepulcre e nosaltres en gl\u00f2ria, vivint junts en una matexa gl\u00f2ria.<\/p>\n

E apr\u00e9s dix:<\/p>\n

\u2013\u00bfE qui ser\u00e0 aquell qui gracia\u00b7m far\u00e0, qui port\u00e0s la mia \u00e0nima all\u00e0 hon \u00e9s la de Tirant? \u00a1Ay, trista de mi, en fort planeta naixqu\u00ed! Dia era egipc\u00edach, lo sol era eclipsi, les ayg\u00fces eren t\u00e8rboles e los dies foren caniculars. La mia mare gran dolor sent\u00ed en lo dia del meu naximent e de mort soptada pens\u00e0 morir. E ja fos yo morta en aquell dia trist, perqu\u00e8 no hagu\u00e9s sentida la grand\u00edssima dolor que ara sent la mia \u00e0nima adolorida E tu, regidor del sobiran cel, poder\u00f3s rey de la cort celestial, suplich a la tua magestat sacrat\u00edssima que tots aquells sien defraudats qui m\u2019empediran que yo ara no muyra.<\/p>\n

L\u2019emperador, afligit de les lamentacions de sa filla, dix:<\/p>\n

\u2013Jam\u00e9s hauria fi lo dol e plor de ma filla, car lo seu veure li \u00e9s eternal vida. Per \u00e7o, los meus cavallers, preniu-la e portau-la al meu palau, en les sues cambres, per for\u00e7a o per grat.<\/p>\n

E ax\u00ed fon fet. E lo pare, atribulat anava apr\u00e9s d\u2019ella, dient:<\/p>\n

\u2013Tothom, trist e miserable, pren gran consolaci\u00f3 en veure plorar e lan\u00e7ar moltes l\u00e0gremes e hoir grans crits e lamentacions. E porem ben dir: mort \u00e9s lo pilar qui sostenia la cavalleria E v\u00f3s, ma filla, qui sou senyora de tot quant yo he, no fa\u00e7au tal capteniment de v\u00f3s matexa, car la vostra dolor \u00e9s mort per a mi; e no vullau manifestar a tothom la vostra dolor, car moltes vegades cau la pena sobre aquell qui la tracta<\/span>. E si us penediu del mal que feu, ignocenta deveu \u00e9sser de la culpa. Lexau-vos de plorar e mostrau a la gent la vostra cara alegra.<\/p>\n

Resp\u00f2s la princessa:<\/p>\n

\u2013\u00a1Ay emperador, senyor, engendrador de aquesta miserable de filla! \u00bfE b\u00e9 pensa vostra magestat aconortar la mia dolor? Aquest pensava yo fos consolaci\u00f3 mia. \u00a1Ay, trista, que no puch retenir les mies l\u00e0gremes, que aygua bullent par que sien!<\/p>\n

Lo mesqu\u00ed de pare, com veu<\/a> que sa filla e les altres dones totes staven fent gran dol e plant, no pogu\u00e9 aturar en la cambra: de sobres de dolor se n\u2019an\u00e0. E la princessa se assigu\u00e9 sobre lo lit e dix:<\/p>\n

\u2013Veniu, les mies feels donzelles, ajudau-me a despullar, que prou temps tendreu per a plorar. Levau-me primer lo que porte al cap, apr\u00e9s les robes e tot quant vist.<\/p>\n

E compongu\u00e9 lo seu cors en la m\u00e9s honesta manera que pogu\u00e9 e dix:<\/p>\n

\u2013Yo so<\/a> infanta sperant senyorejar tot l\u2019Imperi Grech. So<\/a> for\u00e7ada de moure a tots los que ac\u00ed s\u00f3n a digna dolor e pietat per la mort del virtu\u00f3s e benaventurat cavaller Tirant lo Blanch, qui\u00b7ns ha lexats atribulats, la qual tribulaci\u00f3 tornar\u00e0 tota sobre mi. \u00a1O, lo meu Tirant! Per dolor de la tua mort les nostres mans dretes firen los nostres pits, e rompam les nostres cares per fer major la nostra mis\u00e8ria, car tu eres scut de nosaltres e de tot l\u2019imperi. \u00a1O, spasa de virtut! Gran era lo nostre mal qui\u00b7ns stava aparellat. E no penses, Tirant, que sies caygut de la mia mem\u00f2ria, car tant com la vida me acompanyar\u00e0, lamentar\u00e9 la tua mort. Donchs, les mies cares donzelles, ajudau-me a plorar aquest poch temps que deu durar ma vida, que no puch molt ab vosaltres aturar.<\/p>\n

Los crits e plors foren tan grans que fe\u00ffen tota la ciutat resonar. Com ve\u00ffen la princessa quasi m\u00e9s morta que viva, malehien la fortuna, que en tan gran agonia les havia condu\u00efdes, e ve\u00ffen los metges qui de\u00ffen que de dona mortal eren tots los seus senyals, que tanta dolor tingu\u00e9 de la mort de Tirant que per la boca lan\u00e7ava viva sanch.<\/p>\n

Entr\u00e0 per la cambra la dolorosa emperadriu, sabent que sa filla tan mal stava. Com la veu<\/a> en tal punt star, pres tanta alteraci\u00f3 que no podia parlar, e apr\u00e9s hun poch spay, cobrats los sentiments, dix semblants paraules:<\/p>\n

\u2013Mitigant los treballosos asalts que en lo femen\u00ed coratge desesperades eleccions e molt greus anuigs procurant, infonen gr\u00e0cia en lo turmentat sperit meu, que les mies justes afliccions que per si piadoses causar deuen, en lo teu noble coratge animoses compassions introduesquen. E acompanyant les mies doloroses l\u00e0gremes e aspres suspirs, ven\u00e7uda de la justa petici\u00f3 mia, hages merc\u00e9 de tu e de mi. \u00a1O, filla mia! \u00bf\u00c9s aquest lo goig e la alegria que yo sperava haver de tu? \u00bfS\u00f3n aquestes les n\u00fapcies que ab tanta consolaci\u00f3 ton pare e yo, e tot lo poble, sper\u00e0vem de tu? \u00bfS\u00f3n aquests los dies assignats de celebrar n\u00fapcies imperials? \u00bfS\u00f3n aquests los t\u00e0lems que acostumen posar a les donzelles lo dia benaventurat de les sues bodes? \u00bfS\u00f3n aquests los cants que s\u2019acostumen de cantar en tals festes? Digau, ma filla, \u00bfs\u00f3n aquestes aquelles alegres consolacions e benediccions que pare e mare donen a sa filla aquell dia del seu rep\u00f2s?<\/p>\n

\u00bb\u00a1Ay, trista m\u00edsera! Que en mi no y ha altre b\u00e9 sin\u00f3 dol, afany e amargor e trist comport, e a cascuna part que\u00b7m gire no veig sin\u00f3 mals e dolors. Veig lo pobre de emperador, qui en terra st\u00e0 gitat. Veig les dones e donzelles, totes scabellonades, ab les cares totes plenes de sanch: ab los pits descuberts e nafrats van cridant per lo palau, manifestant a tot lo m\u00f3n la lur dolor. E veig los cavallers e grans senyors: tots fan hun dol, tots se lamenten, torcen-se les mans, arranquen-se los cabells del cap. \u00a1Quin dia \u00e9s tan amarch e ple de tanta tristor! Veig tots los \u00f3rdens dels frares venir ab veus doloroses e no \u00e9s neg\u00fa puxa cantar. Digau-me, \u00bfquina festa \u00e9s aquesta que tots la colen? \u00a1Scassament neg\u00fa no pot parlar sin\u00f3 ab cara de dolor! \u00a1Ay, b\u00e9 \u00e9s trista la mare qui tal filla pareix! Prech-vos, ma filla, que us alegreu. E dau remey e comport en aquesta dolor e dareu consolaci\u00f3 al vell e adolorit de vostre pare e a la trista e desaventurada de vostra mare, qui ab tanta delicadura vos ha criada.\u00bb<\/p>\n

E no pogu\u00e9 m\u00e9s parlar, tant la dolor la constrenyia.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCCLXXV<\/h2>\n

RESPOSTA QUE FA LA PRINCESSA A LA EMPERADRIU, MARE SUA<\/p>\n

\u2013Si la speran\u00e7a de morir no\u00b7m detingu\u00e9s \u2014dix la princessa\u2014, yo\u00b7m mataria. \u00bfCom me pot dir vostra exceŀl\u00e8ncia, senyora, que yo m\u2019aconort e m\u2019alegre, que haja perdut hun tal cavaller, qui m\u2019era marit e senyor, qui en lo m\u00f3n par no tenia? Aquest \u00e9s qui en sa tendra joventut subjug\u00e0 ab la virtut sua terres de pobles molt separats, la fama del qual ser\u00e0 divulgada en gran duraci\u00f3 de setgle<s><\/sup><\/a> o de miŀlenars de anys, la virtut del qual comen\u00e7\u00e0 exir en grans vict\u00f2ries. Aquest \u00e9s qui no ha temut scampar la sua pr\u00f2pia sanch en camps de batalla. Aquest \u00e9s lo qui ha venjades les inj\u00faries que han rebudes los grechs en los fets de les armes. Aquest \u00e9s lo qui encal\u00e7\u00e0 ardentment los que eren vencedors e foragit\u00e0 de tota Gr\u00e8cia, qui ha per nosaltres obteses e ven\u00e7udes tantes batalles. Aquest \u00e9s qui tragu\u00e9 de catiu de poder de infels tants nobles barons, cavallers e gentils h\u00f2mens e\u00b7ls restitu\u00ed en lur primer stat. Aquest \u00e9s qui torn\u00e0 a no res nostres treballs, que no era neg\u00fa qui tingu\u00e9s gosar de defendre\u2019s. Aquest \u00e9s qui ha esva\u00efdes les osts de nostres contraris e ha subjugats e presos los majors senyors de tot lo poble morisch.<\/p>\n

\u00bb\u00bfPer qu\u00e8\u00b7m cal tant parlar? Que yo no deig haver temor de morir, ni scusar-me\u2019n dech per fer companyia a hun tan valer\u00f3s cavaller e entre tots los altres singular, car aquest ha multiplicat e ajustat temps a la mia mis\u00e8ria, e no dech tembre res que de mal sia. Miserable cosa \u00e9s haver temor de \u00e7o que hom no spera haver res<\/span>. \u00a1O, dolor, manifesta los meus mals, car no \u00e9s dona ni donzella en lo m\u00f3n que puga \u00e9sser dita miserable sin\u00f3 yo! Donchs, donem obra ab acabament al cam\u00ed que havem comen\u00e7at, car la vida se concorda ab la mort. Feu-me venir ac\u00ed lo meu protector pare e senyor perqu\u00e8 veja la mia mort e la fi que far\u00e9, per \u00e7o que li reste alguna cosa de sa filla.\u00bb<\/p>\n

Com lo trist de pare fon vengut, suplic\u00e0\u2019l benignament se volgu\u00e9s gitar a la hun costat e la emperadriu a l\u2019altre, e ella stava enmig. E pres-se a dir paraules de semblant stil.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCCLXXVI<\/h2>\n

COM LA PRINCESSA ORDEN\u00c0 LA SUA \u00c0NIMA E VOLGU\u00c9 CONFESSAR SOS PECCATS P\u00daBLICAMENT<\/p>\n

\u2013No dubtes, coratge temer\u00f3s, de fer lo que tens en la voluntat. Umple la boca de paraules favorables a la tua atribulada pensa en laor e gl\u00f2ria tua e de aquell fam\u00f3s cavaller Tirant lo Blanch, qui de \u00e0nimo e benignitat passava tots los altres cavallers, abte e destre m\u00e9s que tot altre. No li mancava altra cosa, per \u00e9sser complit de totes les perfeccions e gr\u00e0cies, sin\u00f3 una poca de sanch real que hagu\u00e9s tengut. Ara dexem les vanitats de aquest m\u00f3n e fa\u00e7am lo que tenim de fer, car yo conech que la mia \u00e0nima del meu cors partir-se vol per anar all\u00e0 hon \u00e9s la de Tirant. Per qu\u00e8 us prech a tots que\u00b7m fa\u00e7au prestament venir lo meu pare confessor\u2014 qui era lo guardi\u00e0 del monestir del glori\u00f3s Sent Francesch, gran doctor en la sacra theologia, home de sanct\u00edssima vida.<\/p>\n

Com fon vengut, la princessa li dix:<\/p>\n

\u2013Pare, yo vull fer confessi\u00f3 general en pres\u00e8ncia de tots los que ac\u00ed s\u00f3n, car, puix no he hagut vergonya de cometre los peccats, no vull haver vergonya de confessar-los p\u00fablicament. E dix en la seg\u00fcent forma:<\/p>\n

\u2013Yo, indigna peccadora me conf\u00e9s a nostre senyor D\u00e9u e a la sacrat\u00edssima verge Maria mare sua, e a tots los sants e santes de parad\u00eds, e a v\u00f3s, pare spiritual, de tots los meus peccats que contra la magestat del meu senyor Jhesucrist he comesos. E primerament conf\u00e9s que crech b\u00e9 e fermament en tots los sancts articles de la sancta fe cath\u00f2lica e en tots los sants sagraments de sancta mare Sgl\u00e9sia, e en aquesta santa fe vull viure e morir, oferint e presentant-los a mon D\u00e9u e a mon creador, protestant ara e en la hora de la mia mort que yo no y consent, ans ara per lavors, he per revocat e anuŀlat tot \u00e7o que sia contra aquella.<\/p>\n

\u00bbE m\u00e9s, pare meu, conf\u00e9s yo, indigna peccadora, haver peccat, car he pres del tresor de mon pare, sens lic\u00e8ncia e voluntat sua, per dar a Tirant perqu\u00e8\u00b7s mostr\u00e0s, entre los altres senyors de l\u2019imperi, m\u00e9s rich e liberal. E per \u00e7o, senyor emperador, suplich a vostra magestat de voler-me perdonar, e vaja en remuneraci\u00f3 del tot que vostra altesa me havia de dar. E deman-ne perd\u00f3 a nostre senyor D\u00e9u e, a v\u00f3s, pare de confessi\u00f3, penit\u00e8ncia, car yo de bon cor me\u2019n penit.<\/p>\n

\u00bbE m\u00e9s, pare meu, he peccat greument, car consent\u00ed que Tirant, marit e sp\u00f2s meu, prengu\u00e9s la despulla de la mia virginitat ans del temps perm\u00e9s per la santa mare Sgl\u00e9sia, de qu\u00e8 me\u2019n penit e\u00b7n deman v\u00e8nia e perd\u00f3 al meu senyor Jesucrist e a v\u00f3s, pare, ne deman condigna penit\u00e8ncia.<\/p>\n

\u00bbE m\u00e9s, pare, me conf\u00e9s com no he amat a mon D\u00e9u e creador, ne servit en aquella manera que devia ne so<\/a> obligada, ans he desp\u00e9s la major part del meu temps en vanitats y en coses in\u00fatils a la mia \u00e0nima, per qu\u00e8\u00b7n deman v\u00e8nia e perd\u00f3 a nostre Senyor e, a v\u00f3s, pare, condigna penit\u00e8ncia.<\/p>\n

\u00bbE m\u00e9s, pare, me conf\u00e9s com no he feta ne servada aquella honor, amor e obedi\u00e8ncia que so<\/a> tenguda al senyor mon pare e a la senyora ma mare, ax\u00ed com bona filla e obedient deu fer, ans algunes vegades he passats sos manaments en gran dan de la mia \u00e0nima, de qu\u00e8\u00b7n deman v\u00e8nia e perd\u00f3 a mon D\u00e9u e creador e, a ells e a v\u00f3s, pare, condigna penit\u00e8ncia.<\/p>\n

\u00bbDe tots los altres peccats que he fets, cogitats e obrats, los quals a present no tinch en recort, mas tinch en prep\u00f2sit de confessar-los, si tinch temps ni\u00b7m venen<\/a> a la mem\u00f2ria, mas suplich a la miseric\u00f2rdia del meu senyor Jesucrist que, per la sua clem\u00e8ncia e pietat e per los m\u00e8rits de la sua sacrat\u00edssima passi\u00f3, los me vulla perdonar. E deman-ne ara, a v\u00f3s, pare, penit\u00e8ncia, car yo me\u2019n penit de bon cor e de bona voluntat e volguera no haver-los fets.\u00bb<\/p>\n

Lavors lo confessor li feu<\/a> fer la confesi\u00f3 general. E apr\u00e9s la absolgu\u00e9 a pena e a culpa, car buŀla tenien del papa que, tots los emperadors de Contestinoble e lurs descendents, en l\u2019article de la mort se podien fer absolre a pena e a culpa. E aquesta gr\u00e0cia havien obtesa per l\u2019Imperi Rom\u00e0 que havien donat a la Sgl\u00e9sia.<\/p>\n

Com la absoluci\u00f3 fon feta, la princessa deman\u00e0 li fos portat lo preci\u00f3s cors de Jesucrist, e ab molta devoci\u00f3 e contricci\u00f3 reb\u00e9 aquell, que tots los que en la cambra eren staven admirats de la gran const\u00e0ncia e fermetat de \u00e0nimo que la princessa tenia e les moltes oracions que dix davant lo Corpus, que no fora<\/a> cor de ferro en lo m\u00f3n qui ho\u00eds semblants paraules que no abund\u00e0s en moltes l\u00e0gremes.<\/p>\n

Com la princessa hagu\u00e9 dada refecci\u00f3 a l\u2019\u00e0nima, ella se feu<\/a> venir lo secretari de l\u2019emperador, e gir\u00e0\u2019s a son pare e dix-li semblants paraules:<\/p>\n

\u2013Pare e senyor, si a la magestat vostra ser\u00e0 plasent, yo volria dispondre de mos b\u00e9ns e de la mia \u00e0nima \u2014car la princessa tenia hun gran comdat qui havia nom de Benax\u00ed, e moltes robes e joyes qui eren de gran stima.<\/p>\n

L\u2019emperador li resp\u00f2s:<\/p>\n

\u2013Ma filla, yo us done lic\u00e8ncia de fer tot lo que a v\u00f3s ser\u00e0 plasent car, perdent a v\u00f3s, yo pert la vida e tot lo b\u00e9 de aquest m\u00f3n.<\/p>\n

E la princessa lo y regraci\u00e0 e li\u2019n feu<\/a> infinides gr\u00e0cies. E gir\u00e0\u2019s al secretari e dix-li que continu\u00e0s lo seu testament en stil de semblants paraules.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCCLXXVII<\/h2>\n

LO TESTAMENT DE LA PRINCESSA<\/p>\n

Com totes les coses mundanals sien transit\u00f2ries e allenegables<\/a> e deg\u00fa qui sia en carn posat a la mort scapar no puixa, ans li \u00e9s certa cosa lo morir, e les persones s\u00e0vies deuen dispensar e proveir en l\u2019esdevenidor, perqu\u00e8 complit lo temps del peregrinar de aquest miserable m\u00f3n, tornant al seu Creador, ab molta alegria puixa dar bon compte de la sua \u00e0nima. E per amor de a\u00e7\u00f2, yo, Carmesina, filla del seren\u00edssim emperador de Contestinoble e princessa de l\u2019Imperi Grech, detenguda en malaltia de la qual desige e so<\/a> certa de morir, emper\u00f2 en mon bon seny, ferma, \u00e8ntegra e manifesta paraula, en pres\u00e8ncia de la magestat del senyor emperador, pare meu, e de la seren\u00edssima emperadriu, mare e senyora mia, e ab lur l\u00edbera voluntat, en nom del meu senyor D\u00e9u Jhesucrist, fas e orden lo present meu testament e derrera voluntat mia.<\/p>\n

\u00bbEn lo qual pos marmessors meus e del meu present testament executadors lo egregi Diafebus, duch de Maced\u00f2nia, e la egr\u00e8gia Stefania, muller sua, als quals suplich carament tinguen la mia \u00e0nima per recomanada.<\/p>\n

\u00bbE suplich als damunt dits marmessors e\u00b7ls man, a c\u00e0rrech de lur \u00e0nima, que facen posar lo meu cors ab lo de Tirant, ensemps en aquell loch hon Tirant ha manat que sia posat lo seu, car, puix en vida no havem pogut star ensemps, almenys que los cossos en la mort sien units fins a la fi del m\u00f3n.<\/p>\n

\u00bbE m\u00e9s, vull e man que lo comdat meu sia venut e totes les mies robes e joyes, e los preus que n\u2019exiran sien repartits en casaments a totes les mies donzelles, segons l\u2019estat e condici\u00f3 de cascuna, a coneguda de mos marmessors. E que per l\u2019\u00e0nima mia distribuesquen de mos b\u00e9ns lo que ells conexeran que sia vist fahedor. Tots los altres b\u00e9ns e drets meus, los quals tinch en l\u2019Imperi Grech, fas e instituesch hereua mia universal la preclar\u00edssima emperadriu, mare e senyora mia, que aquella en loch meu sia posada e succeesca en tot l\u2019imperi com la mia persona, a fer de aquell e de tots los drets meus a ses pr\u00f2pies voluntats.\u00bb<\/p>\n

Com la princessa hagu\u00e9 ordenat de sos b\u00e9ns e de la sua \u00e0nima, pres comiat de l\u2019emperador, pare seu, besant-li les mans e la boca moltes vegades, e per semblant a la emperadriu, sa mare, demanant-los ab molta humilitat perd\u00f3 e la lur benedicci\u00f3.<\/p>\n

\u2013\u00a1O, trista, m\u00edsera de mi! \u2014dix la princessa\u2014. Yo veig l\u2019emperador m\u00e9s mort que viu per ocasi\u00f3 mia. De una part me tira la mort de Tirant, e de l\u2019altra lo meu pare: cascuna part me ven\u00e7.<\/p>\n

E lo miserable de pare, trist e ple de amargues l\u00e0gremes, com veu<\/a> star sa filla en passament \u2014que ab gran pena podia parlar\u2014 e li hagu\u00e9 ho\u00eft dir tantes adolorides paraules, e veu<\/a> lo gran plor que era en la cambra e per tot lo palau, ab gran turbaci\u00f3 e fora de seny, quasi mig mort, se volgu\u00e9 levar del lit per anar-se\u2019n. E caygu\u00e9 en terra, car fall\u00ed-li l\u2019esperit, e ax\u00ed smortit lo prengueren en bra\u00e7os, passaren-lo en una altra cambra e posaren-lo sobre hun lit, e aqu\u00ed fin\u00e0 sos darrers dies, ans que sa filla la princessa.<\/p>\n

Los crits foren molt grans per la mort de l\u2019emperador, que fon for\u00e7at que vingu\u00e9s a not\u00edcia de la emperadriu e de la princessa. La emperadriu cuyt\u00e0 tant com pogu\u00e9 e ja fon passat l\u2019emperador d\u2019esta vida.<\/p>\n

Pensau la miserable senyora quina devia star, veure morts marit, filla e gendre Neg\u00fa no\u00b7m demane de semblant dolor com en aquell palau era. \u00a1E tanta tribulaci\u00f3 venir en hun dia!<\/p>\n

Dix la princessa:<\/p>\n

\u2013Ajudau-me a seure en lo lit e hoireu les mies paraules. B\u00e9 sabeu tots generalment com, per mort de l\u2019emperador, pare meu, yo so<\/a> succehidora en l\u2019Imperi Grech. E per \u00e7o, los meus cavallers, yo us man, sots pena de la feeltat que \u00e9reu tenguts a la magestat del senyor emperador, e ara a mi, que\u00b7m porteu lo cors de mon pare e lo de Tirant ac\u00ed.<\/p>\n

E ax\u00ed ho hagueren a fer for\u00e7adament. E feu-se<\/a> posar l\u2019emperador a la part dreta e Tirant a la sinestra, e ella stava enmig e sovint besava a son pare e molt m\u00e9s a Tirant. E pres-se a dir:<\/p>\n

\u2013\u00a1Ay, trista desaventurada, que la amor strema que he portat a Tirant s\u2019\u00e9s convertida en cruel dolor! \u00a1O, \u00e0nima de Tirant! Suplich-te que sies present en la nostra festa imperial, e yo dexar-m\u2019\u00e9 morir per la tua amor, e ser\u00e9 lunyada de la gran ang\u00fastia e dolor en qu\u00e8 so<\/a> posada. E crit ab veu d\u00e8bil e miserable: \u00a1O, tu, mort cruel e malvada, pren les tues armes contra mi, puix prop de mi tinch lo qui solia \u00e9sser meu, Tirant, e ax\u00ed caur\u00e9 morta com desige! E per los mals tan grans que\u00b7m tenen afligida, so<\/a> fora de mon seny e ja haguera dada fi a ma dolor, sin\u00f3 que d\u2019una part me tira amor e d\u2019altra temor.<\/p>\n

\u00bbMirau, cavallers, los qui de amor sentiu: preneu spill de mi, si so<\/a> benaventurada Tinch a la una part hun emperador, e a l\u2019altra lo millor cavaller del m\u00f3n. Mirau si me\u2019n dech anar aconsolada en l\u2019altre m\u00f3n que tan bona companyia tinga Per\u00f2 b\u00e9 poran dir apr\u00e9s la mia dolorosa mort que he vixcut en lo m\u00f3n com a ignocenta, per no voler sentir los delits de aquell. Ara vinga la mort tota hora que li pl\u00e0cia, car yo so<\/a> presta de rebre-la ab bona paci\u00e8ncia.<\/p>\n

\u00bbEmper\u00f2 tu, Senyor, qui est D\u00e9u de natura e pots obrar sobre natura, volria que, mijan\u00e7ant la tua miseric\u00f2rdia, fesses en Tirant lo miracle gran que fist a L\u00e0zer. Mostra ac\u00ed lo teu gran e infinit poder e yo ser\u00e9 guarida de continent, si aquest ateny salut e vida. E si no vols perdonar a aquest, no perdones a mi la mort, car viure sens ell no desige, e per a sempre ser\u00e0 en recordaci\u00f3 com so<\/a> morta per amor de Tirant, e neg\u00fa de a\u00e7\u00f2 no\u00b7m pot en res inculpar. \u00a1O, senyor meu, Jhesucrist! Yo ret les armes, que la mia \u00e0nima no\u00b7m vol fer m\u00e9s companyia, car en les cames y en los peus no tinch sentiment neg\u00fa. E per \u00e7o, acostau-vos a mi, les mies leals germanes e companyones, e besau-me totes de una en una, e sentireu part de la mia mis\u00e8ria.\u00bb<\/p>\n

E ax\u00ed fon fet. E la primera comen\u00e7\u00e0 la reyna de Ethi\u00f2pia, e apr\u00e9s la reyna de Fe\u00e7, apr\u00e9s la duquessa de Maced\u00f2nia. E apr\u00e9s, totes les altres dones e donzelles sues e de sa mare li besaren la m\u00e0 e la boca e prengueren dolor\u00f3s comiat de la princessa, ab gran multitut de l\u00e0grimes que y foren scampades.<\/p>\n

E fet a\u00e7\u00f2, ab gran humilitat los deman\u00e0 perd\u00f3, en general, e dix, plorant e ab dolorosos suspirs:<\/p>\n

\u2013Vull anar a cerquar mon goig e mon rep\u00f2s: aquell qui havia d\u2019\u00e9sser mon senyor e ma vida. E si ell hagu\u00e9s vixcut, cent donzelles de vosaltres havien d\u2019\u00e9sser n\u00f3vies ab mi ensemps aquell dia que Tirant e yo ten\u00edem a celebrar les festes nupcials, e dar a cascuna tants de mos b\u00e9ns fins que f\u00f3sseu ben contentes. Per\u00f2, puix la fortuna ha ordenat e vol que ax\u00ed sia, \u00bfde qui\u00b7m clamar\u00e9? \u00bfDe amor o de fortuna, o de la mia poca speran\u00e7a que tinch? E per \u00e7o yo no crech que lo meu cors jam\u00e9s \u00e9s stat batejat en aygua de benedicci\u00f3 sin\u00f3 de dolor, per \u00e7o com yo so<\/a> stada aquella dasaventurada de la casa imperial qui no hagu\u00ed compassi\u00f3 de mi mateixa de la dolor que sostenir havia. Per qu\u00e8, fortuna desigual, no\u00b7m tingues tant a noves. Fes-me sentir los b\u00e9ns e la gl\u00f2ria de l\u2019altre m\u00f3n, car yo veig l\u2019\u00e0nima de Tirant molt resplandent qui\u00b7m spera.<\/p>\n

E feu-se<\/a> donar la creu, e mirant e contemplant en aquella, dix les seg\u00fcents paraules ab molta devoci\u00f3.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCCLXXVIII<\/h2>\n

PARAULES DE B\u00c9 MORIR, LES QUALS DIX LA PRINCESSA EN LA SUA FI<\/p>\n

\u2013\u00a1O, Senyor meu, Jesucrist, qui volguist pendre mort e passi\u00f3 en l\u2019arbre de la vera Creu, per rembre natura humana e a mi, peccadora! Te suplich que\u00b7m vulles obrir los teus tresors donant-me una gota de les tues dolors, la qual me fa\u00e7a pl\u00e0nyer en general totes les inj\u00faries que yo, peccadora, contra tu he comeses en aquest present m\u00f3n. E suplich-te, Senyor, que\u00b7m vulles donar dolor e compassi\u00f3 en lo meu cor, la qual me fa\u00e7a pl\u00e0nyer les afliccions e penes, les quals per mi, peccadora, volguist passar e sostenir. E fas-te infinides gr\u00e0cies com me fas morir en \u00e0bit e ley crestiana. E\u00b7m penit de bon cor e de bona voluntat de tots los peccats e defalliments que he fets contra lo meu creador e Senyor, e contra mon pro\u00efsme. E atorch e conf\u00e9s que jam\u00e9s no he vixcut ni desp\u00e9s lo meu temps ax\u00ed com deguera, e tinch voluntat d\u2019esmenar e de mudar en b\u00e9 la mia vida, si D\u00e9u me don\u00e0s spay que vixqu\u00e9s.<\/p>\n

\u00bbE crech que neg\u00fa no pot \u00e9sser salvat sin\u00f3 per los m\u00e8rits de la sacrat\u00edssima mort e passi\u00f3 de Jesucrist. E crech que, per mi a salvar e per rembre tot l\u2019umanal linatge del poder del diable, \u00e9s mort lo Fill de D\u00e9u, penjant en la creu; e fas-li laors e gr\u00e0cies dels grans beneficis que d\u2019ell he rebuts en tota la mia vida.<\/p>\n

\u00bb\u00a1Senyor meu! La mort preciosa del meu senyor Jesucrist pos entre mi e los meus peccats, e entre tu e lo teu juh\u00ed. E\u00b7n altra manera no vull entrar en juh\u00ed ab tu. \u00a1Senyor meu! La mort preciosa del meu senyor Jesucrist pos entre mi e la tua ira. Pare meu e senyor En les tues mans precioses coman lo meu sperit, car tu has remuda a mi, qui est Senyor de pietat e ple de molta miseric\u00f2rdia. Senyor meu glori\u00f3s Tu has trencats e solts los meus ligams, emperamor de a\u00e7\u00f2, a tu sacrificar\u00e9 \u00f2stia de laor, e lo teu sant nom invocar\u00e9: aquell, de tot mon cor reclam e la sua ajuda deman.<\/p>\n

\u00bbE vaig-me\u2019n en nom del Pare, qui m\u2019a<\/a> creada a ymatge e semblan\u00e7a sua; e en nom de Jesucrist, Fill de D\u00e9u viu, qui per mi a rembre del poder del diable ha sofert cruel mort e passi\u00f3; e en nom del sanct Sperit, qui en mi \u00e9s scampat; e en nom dels sancts \u00e0ngels e arc\u00e0ngels, trons e dominacions, principats e potestats; e en nom dels sants patriarques e prophetes, ap\u00f2stols, m\u00e0rtirs e confessors, monges, v\u00e8rgens e viudes e continents, e de tots los sants e santes de parad\u00eds. Hui sia lo meu loch en rep\u00f2s e en pau, e la mia habitaci\u00f3 sia huy alt en la ciutat gloriosa de parad\u00eds.<\/p>\n

\u00bb\u00a1O, D\u00e9u misericordi\u00f3s, clement e piad\u00f3s, que, segons la multitut de les tues miseric\u00f2rdies, deleys los peccats dels penidents e leves per v\u00e8nia e perd\u00f3 les culpes dels crims passats! At\u00e9n e guarda benignament sobre mi, peccadora serventa tua, e a\u00e7\u00f2 per m\u00e8rits e preg\u00e0ries de tots los sants benaventurats. Senyor, hoges a mi, peccadora, qui, ab confessi\u00f3 \u00e8ntrega e ab tot mon cor, demane a tu remissi\u00f3 de tots mos peccats. Renovella en mi, Pare molt poder\u00f3s, tot \u00e7o que en mi per frevoltat de la carn \u00e9s stat corromput e desijat, e tot \u00e7o que per engan del diable \u00e9s stat ven\u00e7ut e sobrat. Ajuny-me, Senyor, a unitat de la tua santa Sgl\u00e9sia cath\u00f2lica e sia remuda de la tua santa redempci\u00f3. Hages merc\u00e9, Senyor, dels gemechs de mi, serventa tua, qui no he haguda confian\u00e7a en altra cosa sin\u00f3 en la tua pietat e miseric\u00f2rdia.<\/p>\n

\u00bbDeliura, Senyor, la mia \u00e0nima. Ax\u00ed com delliurist No\u00e9 del diluvi de les ayg\u00fces, ax\u00ed deliura, Senyor, la mia \u00e0nima. Ax\u00ed com delliurist Elies e Enoch de la mort comuna del m\u00f3n, ax\u00ed vulles deliurar la mia \u00e0nima de tots los perills de infern e de tots los la\u00e7os, penes e turments de aquell e de lurs malvats habitadors. Deliura, Senyor, la mia \u00e0nima, ax\u00ed com deliurist Ysach del sacrifici e del coltell que Abram, son pare, tenia en les mans; e Lot, de la destrucci\u00f3 de Sodoma e de Gomorra; e Moys\u00e9s de la m\u00e0 de Phara\u00f3, rey de Egipte. Deliura, Senyor, la mia \u00e0nima, ax\u00ed com deliurist Daniel del lach dels leons, e los tres infants Sidrach, Misach, Abdenag\u00f3, del foch de la fornal; e a Judich de la m\u00e0 de Olofernes; e Abram del foch dels caldeus; e Job de les sues passions; e Susanna del fals crim; e David, rey, de la m\u00e0 de Sa\u00fcl e de Golies, gigant; e sent Pere e sent Pau, ap\u00f2stols, del car\u00e7re e dels ligams en qu\u00e8 eren posats; e senta Tecla dels cruels turments. Ax\u00ed\u00b7t pl\u00e0cia, Senyor, deliurar la mia \u00e0nima de tot perill infernal e ab tu la faces alegrar, alt en los goigs perpetuals de parad\u00eds, en los quals se deliten les \u00e0nimes santes ara e per tostemps.<\/p>\n

\u00bbE coman-te, glori\u00f3s Senyor, la mia \u00e0nima e prech-te que no vulles menysprear-la, car per la salvaci\u00f3 sua devallist del cel en la terra. E regoneix, Senyor, la tua creatura no per d\u00e9us stranys creada, mas per tu sols, D\u00e9u viu e verdader, car no y ha altre D\u00e9u sin\u00f3 tu ni no y ha D\u00e9u qui puxa fer les tues obres. Alegra, glori\u00f3s Senyor, la mia \u00e0nima de la tua preciosa pres\u00e8ncia; e pl\u00e0cia\u2019t que no\u00b7t recorden les mies iniquitats antigues ni les follies, les quals ha comogudes la furor e fervor del seu mal desig. Car jatsia<\/a>, Senyor, que haja fallit e peccat, emper\u00f2 lo Pare e lo Fill e\u00b7l sant Sperit he fermament confessat, e he tenguda ferma crehen\u00e7a que tu est. E he adorat, loat e glorificat a tu, qui est D\u00e9u totpoder\u00f3s e qui has fetes totes coses ab la tua sola paraula.<\/p>\n

\u00bbMolt humilment te prech, Senyor meu, que no\u00b7t recorden los peccats de la mia joventut ne les mies ignor\u00e0ncies, mas sies recordant de mi, peccadora, segons ha tua gran miseric\u00f2rdia, e en la gl\u00f2ria de la tua santa claredat sien-me uberts los cels. A tu, Senyor meu glori\u00f3s, qui est D\u00e9u gran e poder\u00f3s, coman la mia \u00e0nima per tal que, morta al m\u00f3n, vixca ab tu, e dels peccats que he fets per frevoltat de la conversaci\u00f3 humanal, tu, Senyor meu, me deneja ab la tua pietat e miseric\u00f2rdia. E coman, Senyor, en les tues sagrades mans, lo meu sperit, per \u00e7o que lo pr\u00edncep de tenebres no\u00b7m puxa noure, mas tu, Senyor meu misericordi\u00f3s, lo\u2019n def\u00e9n e en ta guarda lo pren.<\/p>\n

\u00bbE reb, Senyor, la mia \u00e0nima, qui torna a tu, e vist-la de vestidura celestial e abeura-la de la font de la vida eternal, per tal que entre los alegrants se alegre, e entre los sabents s\u00e0pia, e entre los sants m\u00e0rtirs corona reba, e entre los patriarques e prophetes se alegre, e entre los sants ap\u00f2stols Jesucrist seguir puxa, e entre los sants \u00e0ngels la claredat tua veja, e entre los edificis de parad\u00eds goig perpetual possehesca, e entre los cherobins e seraphins la magestat tua contemple. E reb, Senyor, l\u2019\u00e0nima de la tua serventa, la qual del car\u00e7re de aquest m\u00f3n te plau apellar, e deliura\u2019m dels la\u00e7os e de les penes infernals. Senta, Senyor, la benaventuran\u00e7a del rep\u00f2s del cel e de la lum eternal, e merite de haver, ab los teus sants elets, vida e gl\u00f2ria perdurable.<\/p>\n

\u00bb\u00a1O, D\u00e9u, complit de tota amor e bonea, al qual solament se pertany de perdonar, medecina de vida! Apr\u00e9s la mort atorga\u2019m, Senyor, que la mia \u00e0nima, lunyada e despullada dels vicis terrenals, sia coŀlocada entre la companyia per tu remuda. E coman-me a D\u00e9u, qui m\u2019a<\/a> creada.\u00bb<\/p>\n

E dient aquestes e semblants paraules, la princessa ret\u00e9 l\u2019esperit al seu Creador. E fon vista gran claredat d\u2019\u00e0ngels en la sua fi, qui se\u2019n portaren la sua \u00e0nima ab la de Tirant, qui aqu\u00ed era present en la sua fi, qui la sperava.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCCLXXVIIII<\/h2>\n

LO DOL E LO PLANT QUE FON FET APR\u00c9S LA MORT DE LA PRINCESSA<\/p>\n

Fon complit lo derrer terme de la final destrucci\u00f3 de tot lo linatge de la casa imperial de Gr\u00e8cia, que, apr\u00e9s del sosteniment de tantes mis\u00e8ries haver passades ab fatiga, dels passats treballs havien obt\u00e9s benaventurat rep\u00f2s, si la fortuna ho hagu\u00e9s perm\u00e9s. Per qu\u00e8 neg\u00fa fiar no deu en les mundanes prosperitats perqu\u00e8 al millor punt defallen<\/span>.<\/p>\n

E passada la princessa d\u2019esta vida, fon apagada tota la lum imperial. Los plors e los crits foren en lo palau tan grans que tota la ciutat fe\u00ffen resonar. E la primera dolor de Tirant e de l\u2019emperador fon renovellada e redoblada.<\/p>\n

La trista de la emperadriu se esmort\u00ed per tal manera que los metges no la podien fer retornar, e Yp\u00f2lit se batia lo cap e la cara, pensant-se que fos morta. A la fi, tantes coses li feren que, apr\u00e9s spay de una hora passada, ab gran dificultat ella retorn\u00e0. E Yp\u00f2lit li stava cont\u00ednuament de prop, molt adolorit, fregant-li los polsos e lan\u00e7ant-li ayguar\u00f3s per la cara.<\/p>\n

Com fon tornada en son recort, prengueren-lo en bra\u00e7os e portaren-la en la sua cambra e gitaren-la sobre hun lit de rep\u00f2s. E Yp\u00f2lit sempre al seu costat, aconortant-la e dient-li moltes paraules de consolaci\u00f3, e besant-la moltes vegades per dar-li conort e per reduir-li a mem\u00f2ria les lurs amors, car sempre havien perseverat en aquelles (e la emperadriu, qui l\u2019amava m\u00e9s que a sa filla ni a si matexa, per la gran bondat e gentilea que havia trobada en Yp\u00f2lit, e li era stat sempre molt obedient en tot lo que per ella li era manat).<\/p>\n

E no us penseu que en aquell cars Yp\u00f2lit tingu\u00e9s gran dolor, car de continent que Tirant fon mort, lev\u00e0 son compte que ell seria emperador, e molt m\u00e9s apr\u00e9s la mort de l\u2019emperador e de sa filla, car tenia confian\u00e7a de la molta amor que la emperadriu li portava, que, tota vergonya a part posada, lo pendria per marit e per fill, car acostumada cosa \u00e9s de les velles que volen lurs fills per marits, per smenar les faltes de lur jovent, e volen-ne fer aquella penit\u00e8ncia.<\/p>\n

Apr\u00e9s que la emperadriu hagu\u00e9 passades algunes rahons ab Yp\u00f2lit \u2014e ab lo besar li foren remeyades hun poch les dolors\u2014, dix semblants paraules a Yp\u00f2lit:<\/p>\n

\u2013Mon fill e senyor, prech-vos que, com a senyor, vullau manar e dar orde que les obs\u00e8quies sien fetes de l\u2019emperador, de ma filla e de Tirant, perqu\u00e8 apr\u00e9s se puxa complir lo desig vostre e meu.<\/p>\n

Ho\u00efdes per Yp\u00f2lit paraules de tanta amor, li bes\u00e0 la m\u00e0 y la boca e dix que faria tot lo que sa magestat li manava.<\/p>\n

Yp\u00f2lit an\u00e0 a la cambra de la princessa, hon ja\u00efen los tres cossos morts, e man\u00e0, de part de la emperadriu, que portassen de continent Tirant en lo seu cadafal en la sgl\u00e9sia. E fon fet prestament. Apr\u00e9s man\u00e0 als cirurgians que embalsemassen lo cors de l\u2019emperador e de la princessa. E Yp\u00f2lit feu<\/a> fer en la sgl\u00e9sia de Senta Sofia hun altre cadafal molt m\u00e9s bell e pus alt que lo de Tirant, ab son bell lit encortinat e tot emparamentat de draps d\u2019or molt singulars, segons tal senyor era merexedor. E feu<\/a> portar lo cors de l\u2019emperador al seu cadafal. E la princessa feu<\/a> posar en lo lit de Tirant, al seu costat, a la part dreta.<\/p>\n

E feu<\/a> fer crida per tota la ciutat que tots aquells qui volguessen portar dol de l\u2019emperador o de la princessa o de Tirant, que anassen en certa casa que ell tenia consignada en la ciutat, que aqu\u00ed los darien drap per a m\u00e0rregues, ax\u00ed a h\u00f2mens com a dones. E dins spay de hun dia tots los del palau e de la ciutat, e tots los strangers foren vestits de m\u00e0rregues. E m\u00e9s, lo virtu\u00f3s Yp\u00f2lit proveh\u00ed que, de dos jornades entorn de Contestinoble, vinguessen tots los ecclesi\u00e0stichs, ax\u00ed frares com capellans e monges, per fer les obs\u00e8quies dels defuncts. E trobaren-s\u2019i mil e docents per compte.<\/p>\n

E assignaren la sepultura fos feta al quinz\u00e9n dia apr\u00e9s la mort de l\u2019emperador. E tram\u00e9s per tots los barons de Gr\u00e8cia, ax\u00ed aquells qui eren ab la gent d\u2019armes com als altres qui eren en lurs heretats, que fossen presents a les obs\u00e8quies de lur senyor l\u2019emperador.<\/p>\n

E m\u00e9s avant tram\u00e9s embaxada al rey Scariano, de part de la emperadriu e sua, que li fos plasent venir a fer honor a la sepultura de l\u2019emperador e de sa filla, e de son car amich e germ\u00e0, Tirant, car, puix no\u00b7ls havia pogut fer honor a les bodes, que la volgu\u00e9s fer a la sepultura. E lo rey Scariano li tram\u00e9s a dir que era content, puix a nostre Senyor plasent era, mas que ab altra alegria sperava ell de entrar en la ciutat de Contestinoble. E de continent orden\u00e0 la sua gent d\u2019armes e man\u00e0 als capitans que no\u00b7s partissen de all\u00ed, que ell seria prest tornat. E ab cent cavallers part\u00ed e feu<\/a> la via de Contestinoble.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCCLXXX<\/h2>\n

COM LOS PARENTS DE TIRANT SE AJUSTAREN E TINGUEREN CONSELL QUAL D\u2019ELLS FARIEN EMPERADOR<\/p>\n

En aquest spay de temps que la gent se ajustava, Yp\u00f2lit feu<\/a> ajustar en una cambra lo rey de Sic\u00edlia e lo rey de Fe\u00e7, e lo duch de Maced\u00f2nia e lo marqu\u00e9s de Li\u00e7ana, e lo vezcomte de Branches e alguns altres del seu parentat, a consell. E dix-los les paraules seg\u00fcents:<\/p>\n

\u2013Senyors e germans meus, no ignoren les senyories vostres lo gran dan que\u00b7ns \u00e9s vengut per la mort de nostre pare e senyor Tirant, car aquest s\u2019esperava \u00e9sser emperador e haguera exal\u00e7ats e ben heretats a tots los del nostre parentat, per qu\u00e8 ara som fora de aquesta speran\u00e7a. E per \u00e7o, \u00e9s de necessitat que, ab temps, prengam consell qu\u00e8 \u00e9s de fer, car poden pensar les senyories vostres que tot l\u2019imperi resta en poder e senyoria de la emperadriu. Si b\u00e9 la sua edat \u00e9s avan\u00e7ada, algun gran senyor se casar\u00e0 ab ella de bona voluntat, e u tendr\u00e0 a gr\u00e0cia per \u00e9sser emperador. E apr\u00e9s mort d\u2019ella restar\u00e0 senyor, e per ventura tractar\u00e0 mal los strangers, qui som nosaltres ac\u00ed heretats. Per qu\u00e8 yo so<\/a> de parer que seria bo que f\u00e9ssem hu de nosaltres emperador e que tots li ajud\u00e0ssem, e aquest tal heretaria molt b\u00e9 a tots los altres. Per qu\u00e8 us suplich que casc\u00fa hi diga son parer.<\/p>\n

E don\u00e0 fi a son parlar.<\/p>\n

Apr\u00e9s parl\u00e0 lo rey de Sic\u00edlia e dix que ell tenia per bona cosa que la hu d\u2019ells fos elet per emperador, que elegissen ells qual hi seria m\u00e9s dispost.<\/p>\n

Parl\u00e0 lo rey de Fe\u00e7, perqu\u00e8 era lo major del parentat, e dix semblants paraules:<\/p>\n

\u2013Senyors e germans meus, yo tinch per bon consell que hu del nostre parentat sia elet emperador. Emper\u00f2, segons mon parer, havem a seguir l\u2019orde del testament de Tirant; apr\u00e9s lo de la princessa. E sobre aquests testaments veurem qual de tots hi ser\u00e0 m\u00e9s suficient.<\/p>\n

E tots tingueren per bo lo que lo rey de Fe\u00e7 havia dit. E trameteren per lo secretari de Tirant e per lo de l\u2019emperador e feren-se legir los testaments. Com foren lests, feren exir los secretaris defora la cambra. E parl\u00e0 lo duch de Maced\u00f2nia en la seg\u00fcent forma:<\/p>\n

\u2013Senyors e germans meus, segons veig la nostra elecci\u00f3 \u00e9s molt clara, que no sofir disputa, car yo veig que lo nostre bon parent e senyor lex\u00e0 hereu seu, en tots los drets que ha guanyats en l\u2019Imperi Grech e tots los que per l\u2019emperador li s\u00f3n stats atorgats de la successi\u00f3 de l\u2019imperi, a Yp\u00f2lit, que ac\u00ed \u00e9s present. E m\u00e9s avant veig que la princessa lexa hereva sa mare de tot l\u2019imperi. Per qu\u00e8, yo no veig que m\u00e9s s\u2019i puga fer, que atesa la amistat antiga que tots sabem que Yp\u00f2lit t\u00e9 ab la emperadriu, que la prenga per muller e al\u00e7ar-lo hem emperador. E farem just\u00edcia, e aquest, per sa bondat e virtut, nos conservar\u00e0 casc\u00fa en son heretatge, car \u00e9s de la nostra sanch.<\/p>\n

Apr\u00e9s parl\u00e0 lo marqu\u00e9s de Li\u00e7ana, almirall, e dix:<\/p>\n

\u2013Senyors, yo tinch per bo lo consell del duch de Maced\u00f2nia e loe aquell, perqu\u00e8 tots tenim mullers e, d\u2019altra part, per la lexa de Tirant.<\/p>\n

E tots los altres ho loaren e foren d\u2019un acort que Yp\u00f2lit fos elet emperador e marit de la emperadriu.<\/p>\n

Com Yp\u00f2lit veu<\/a> la molta gentilesa de sos parents, feu-los<\/a> infinides gr\u00e0cies de la molta amor que en ells tenia coneguda, e que votava a D\u00e9u e a nostra Senyora, mare sua, que, si D\u00e9u li fe\u00ffa gr\u00e0cia que ell fos emperador, que ell los remuneraria en tal guisa que ells ne serien tots contents. E deliberaren que, apr\u00e9s fetes les obs\u00e8quies als defunts, que\u00b7l levassen emperador e farien matrimoni d\u2019ell ab la emperadriu.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCCLXXXI<\/h2>\n

COM LO REY SCARIANO ENTR\u00c0 EN CONTESTINOBLE E AN\u00c0 A FER REVER\u00c8NCIA A LA EMPERADRIU<\/p>\n

En semblant conclusi\u00f3 fermant lo lur pensament los virtuosos parents de Tirant restaren. E la nit vinent entr\u00e0 en Contestinoble lo magn\u00e0nim rey Scariano, vestit de m\u00e0rregues, ab tots los seus, e per Yp\u00f2lit fon ab molt gran amor rebut, e per la reyna, sa muller, qui pres subirana alegria en la sua venguda. E Yp\u00f2lit aposent\u00e0 lo rey Scariano en lo palau de l\u2019emperador, en hun bell apartament que stava molt b\u00e9 en orde. E aqu\u00ed prestament lo vingueren a veure lo rey de Sic\u00edlia, lo rey de Fe\u00e7 e lo duch de Maced\u00f2nia, ab molts altres cavallers, e feren-se molt gran festa.<\/p>\n

E apr\u00e9s hun poch spay que\u00b7s foren festejats, lo rey Scariano pres comiat d\u2019ells, e sol ab la reyna, sa muller, que pres per la m\u00e0, e ab Yp\u00f2lit, volgu\u00e9 anar a fer rever\u00e8ncia a la emperadriu.<\/p>\n

Com foren en la cambra, lo rey Scariano feu<\/a> molt gran honor a la emperadriu, e ella lo abra\u00e7\u00e0 ab agraciat gest e ab cara molt afable, mostrant molta contentaci\u00f3 de la sua venguda. Pres-lo per la m\u00e0 e feu-lo<\/a> seure al seu costat, e lo rey Scariano feu<\/a> principi a tals paraules:<\/p>\n

\u2013La molta gl\u00f2ria que de vostra gloriosa fama se sona per lo m\u00f3n, senyora de l\u2019Imperi Grech, me ha fet sempre desijar de venir-vos a fer rever\u00e8ncia, com me tinga per obligat de servir-vos per lo molt mer\u00e9xer de la magestat vostra. E per amor de aquell virtu\u00f3s cavaller, germ\u00e0 meu e senyor, Tirant lo Blanch, qui\u00b7m tenia tant cativat ab la sua amor que yo haguera dat per restauraci\u00f3 de la sua vida tot quant per D\u00e9u e per ell tinch en lo m\u00f3n acomanat y, encara, les dues parts dels dies de ma vida, car per la sua amor era partit de la mia terra per ajudar-li a cobrar tot l\u2019imperi. E la reyna, muller mia, no era venguda per pus sin\u00f3 per \u00e9sser a les bodes del meu germ\u00e0 Tirant e de la virtuosa princessa, la mort dels quals \u00e9s stada a mi molt greu e enujosa, per la molta virtut que los dos posse\u00ffen. E tendr\u00e9 a molta gr\u00e0cia que, en smena d\u2019ells, en tota ma vida servir yo us puxa.<\/p>\n

Acabant lo rey Scariano, apr\u00e9s hun poch spay la emperadriu, ab veu baxa, feu<\/a> principi a paraules de semblant stil:<\/p>\n

\u2013Molta gl\u00f2ria \u00e9s per a mi que hun rey tan magn\u00e0nim e virtu\u00f3s me diga paraules de tanta afabilitat, car sols del dir vos ne reste obligada. E regracie-us molt la vostra vista, e molt m\u00e9s los treballs que haveu passats per venir-nos ajudar en dar fi e compliment a la conquesta, la qual, per gr\u00e0cia de nostre Senyor e per los treballs vostres e del meu benaventurat fill Tirant, \u00e9s venguda a bona fi. Emper\u00f2 \u00e9s stada ben comprada ab la p\u00e8rdua de tres persones, les majors e millors que en tot lo m\u00f3n fossen. E de a\u00e7\u00f2 yo no me\u2019n puch gens alegrar, per haver perdut lo major b\u00e9 que tenia ni podia tenir en aquest m\u00f3n, e ser\u00e0 a mi aument de dolor e tristor per a tots los dies de la mia trista vida.<\/p>\n

E ab aquestes paraules la emperadriu no pogu\u00e9 m\u00e9s parlar, sin\u00f3 que abund\u00e0 en vives l\u00e0gremes. E lo rey Scariano se pres a plorar per fer-li companyia. Com hun poch agueren plorat, lo rey Scariano aconsol\u00e0 molt a la emperadriu. Ab paraules molt gracioses parlaren de moltes coses de consolaci\u00f3, que la emperadriu rest\u00e0 molt aconsolada. E prengueren comiat de la emperadriu, perqu\u00e8 gran part de la nit era passada, e anaren a reposar.<\/p>\n

E Yp\u00f2lit aquella nit an\u00e0 a dormir ab la emperadriu e recit\u00e0-li to lo parlament que havia tengut ab sos parents, e com tots havien determenat ab bona conc\u00f2rdia:<\/p>\n

\u2013…que us prengu\u00e9s per muller. Yo, senyora, b\u00e9 conech que no so<\/a> digne de tant de b\u00e9, ni merexedor de \u00e9sser-vos marit ni, encara, servidor. Mas confie de la molta amor e virtut de vostra altesa que m\u2019acceptar\u00e0 per catiu de vostra magestat. E confiau de mi, senyora e lo meu b\u00e9, que us ser\u00e9 tant obedient que\u00b7m poreu millor manar y ab major senyoria que fins ac\u00ed fet no haveu, car no desig\u00ed jam\u00e9s res tant com \u00e9s que lo meu servir vos fos accepte.<\/p>\n

Resp\u00f2s la emperadriu en semblant forma:<\/p>\n

\u2013Mon fill Yp\u00f2lit, no ignores la molta amor que yo\u00b7t porte, e tindr\u00e9 a molta gr\u00e0cia que tu\u00b7m vulles pendre per muller. Emper\u00f2, pots pensar, mon fill e senyor, que, encara que yo sia vella, no trobar\u00e0s jam\u00e9s qui tant te ame. E per mi te ser\u00e0 feta molta honor e ser\u00e0s molt prosperat, car, per la molta virtut e gentilea que sempre he coneguda en tu, me aconort, per posseir a tu, de totes les altres coses.<\/p>\n

Lavors Yp\u00f2lit li volgu\u00e9 besar los peus e les mans e la emperadriu no u comport\u00e0, sin\u00f3 que l\u2019abra\u00e7\u00e0 e bes\u00e0 stretament, e passaren aquella delitosa nit molt poch recordants de aquells que jahien en los cadafals sperant que\u00b7ls fos feta la honrada sepultura.<\/p>\n

De mat\u00ed, ans que Febo hagu\u00e9s tramesos los seus luminosos raigs sobre la terra, se lev\u00e0 lo sol\u00edcit cavaller. Ple de novell goig, Yp\u00f2lit, que aquella nit havia molt b\u00e9 festejada la dama, orden\u00e0 totes les coses qui eren necess\u00e0ries per a la imperial sepultura. E lo dia que era stat assignat, tots los barons e cavallers qui eren stats convidats, foren en la ciutat de Contestinoble.<\/p>\n

Lo primer dia feren la sepultura de l\u2019emperador, ab la m\u00e9s bella lumin\u00e0ria que jam\u00e9s fos feta a pr\u00edncep del m\u00f3n, hon foren, per magnificar la festa, molts reys, duchs, comtes e marquesos e molt noble cavalleria, e tot lo poble de la ciutat, fahent molt grans lamentacions de lur bon senyor. E lo clero e preveres, qui fe\u00ffen l\u2019ofici divinal, cantaven ab veus tan adolorides que no fora<\/a> persona en lo m\u00f3n qui en l\u00e0grimes no abund\u00e0s. E ab aquella tan gran solemnitat fon feta aquell dia la sepultura de l\u2019emperador. Lo segon dia fon feta per la princessa, per aquell orde mateix. E lo ter\u00e7 dia, per Tirant. E en aquells tres dies ploraren tant e lamentaren que, en tot aquell any, no\u00b7n tingueren desig.<\/p>\n

E fetes totes les obs\u00e8quies, posaren lo cors de l\u2019emperador en una molt rica e bella tomba de jaspis, tota niellada d\u2019or e d\u2019atzur e lavorada de les armes imperials ab molt subtil artifici obrades, la qual l\u2019emperador havia feta fer gran temps havia. E Tirant e la princessa foren posats dins una caxa de fusta, per \u00e7o com los tenien de portar en Bretanya.<\/p>\n

E dat compliment a tot lo dess\u00fas dit, lo rey de Sic\u00edlia e lo rey de Fe\u00e7, e lo duch de Maced\u00f2nia, anaren al rey Scariano e recitaren-li tot lo consell que havien tengut tots los parents de Tirant, e com havien deliberat de levar emperador a Yp\u00f2lit. Dix lo rey Scariano:<\/p>\n

\u2013Gran plaer tinch de la bona deliberaci\u00f3 que haveu feta, car yo conech que Yp\u00f2lit \u00e9s bon cavaller e virtu\u00f3s e \u00e9s merexedor de \u00e9sser emperador.<\/p>\n

Apr\u00e9s lo pregaren volgu\u00e9s anar ab ells a fer la embaxada a la emperadriu, e ell fon molt content.<\/p>\n

Partiren tres reys, e lo duch de Maced\u00f2nia ab ells, e fon la m\u00e9s noble embaxada que jam\u00e9s fos feta a home ne a dona. E anaren a la cambra de la emperadriu, hon foren rebuts per la emperadriu ab grand\u00edssima honor e, pressos al rey Scariano e al rey de Sic\u00edlia per les mans, assigueren-se en l\u2019emperial strado, la emperadriu enmig dels dos reys. E perqu\u00e8 tenien concertat que lo rey Scariano splic\u00e0s la embaxada, ab sfor\u00e7 de animoses paraules feu<\/a> tal principi.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCCLXXXII<\/h2>\n

COM LOS PARENTS DE TIRANT TRAMETEREN EMBAXADA A LA EMPERADRIU QUE PRENGU\u00c9S A YP\u00d2LIT PER MARIT<\/p>\n

\u2013La speri\u00e8ncia manifesta que tenim de vostra amistat e condici\u00f3 afable, senyora exceŀlent\u00edssima, nos dona atreviment de demanar-vos en singular gr\u00e0cia vullau acceptar la nostra \u00fatil e delitosa embaxada. E per aleujar part de vostres treballs e donar rep\u00f2s e delit a la vostra afligida persona, havem pensats aquests senyors e germans meus e yo, que la magestat vostra no st\u00e0 b\u00e9 ax\u00ed, sens companyia, perqu\u00e8 se ha a donar rah\u00f3 a tals coses e tan grans que vostra altesa no y poria dar rah\u00f3. E per quant nosaltres amam molt la honor vostra e la vostra virtuosa persona, vos suplicam sia de vostra merc\u00e9 que vullau pendre marit. E nosaltres vos darem cavaller tal e de tan singular virtut e bondat que la vostra \u00e0nima ne ser\u00e0 consolada e la vostra exceŀlent persona ben servida e venerada.<\/p>\n

\u00bbE suplicam a vostra exceŀl\u00e8ncia que no us vullau enujar del que dir\u00e9: que no ignora la magestat vostra lo bon stament que l\u2019Imperi Grech \u00e9s stat posat, per la virtut e singular cavalleria del bon cavaller Tirant, e los drets e gr\u00e0cies que per la magestat del senyor emperador li foren atorgades, e com de aquells drets ell ha fet hereu a Yp\u00f2lit, nebot seu. E pot pensar vostra exceŀl\u00e8ncia que no podeu regir ne senyorejar tants barons e grans senyors com s\u00f3n en l\u2019imperi ne defendre aquells dels enemichs infels qui s\u00f3n circunve\u00efns de l\u2019imperi. Per qu\u00e8, senyora, suplicam e consellam a la magestat vostra que\u00b7l vullau pendre per marit e senyor, car aquest \u00e9s tant virtu\u00f3s cavaller que la magestat vostra ne ser\u00e0 molt amada e reverida, e \u00e9s cavaller suficient e molt savi per a regir e defendre l\u2019imperi, qui ab grand\u00edssim treball s\u2019\u00e9s recobrat. E a\u00e7\u00f2, senyora, vos haurem a gr\u00e0cia e merc\u00e9 que de continent hajam vostra graciosa resposta tal com de vostra altesa confiam.\u00bb<\/p>\n

Plagueren a la emperadriu les virtuoses paraules del rey Scariano, e hun poch spay tard\u00e0 en donar-li tal resposta.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCCLXXXIII<\/h2>\n

LA RESPOSTA QUE FEU<\/a> LA EMPERADRIU ALS EMBAXADORS<\/p>\n

\u2013De la celsitut de la senyoria de vosaltres, magn\u00e0nims e virtuosos senyors, st\u00e0 la mia pensa ax\u00ed ab la lengua alterada, que egualment stime dif\u00edcil refusar o acceptar la vostra demanda. \u00bfQu\u00e8 far\u00e0, donchs, ma atribulada pensa en fortuna v\u00e0lida, ab contrasts de tan diversos vents combatuda, que consell sobre cars necessari no\u00b7s comporta? Donchs a mi consellar no\u00b7m fretura si acceptar\u00e9 la vostra justa demanda, si la necessitat \u00e9s manifesta als vostres prechs desobeir no puga. Emper\u00f2, miren les senyories vostres e conexereu que yo tinch justa causa de refusar, com la mia disposici\u00f3 no \u00e9s per a pendre marit, com sia en tal edat constitu\u00efda que no so<\/a> per haver infants e daria molt mal exemple de mi; per qu\u00e8 suplich a les senyories vostres que\u00b7m tingau per scusada.<\/p>\n

No pogu\u00e9 m\u00e9s comportar lo rey de Fe\u00e7 que parl\u00e0s la emperadriu sin\u00f3 que, ab sfor\u00e7ada veu, dix:<\/p>\n

\u2013Senyora exceŀlent\u00edssima, perdone\u2019m la magestat vostra e les senyories de aquests senyors, que lo meu \u00e0nimo no ha pogut comportar de hoir paraules de vostra exceŀl\u00e8ncia qui s\u00f3n contr\u00e0ries a la vostra \u00e0nima e no menys a la honor y fama que de vostra altesa s\u2019espera, car, puix a la divina Provid\u00e8ncia \u00e9s stat plasent que vostra magestat resta senyora e regidora de tot l\u2019Imperi Grech, no \u00e9s possible poder-lo v\u00f3s regir ne conservar, ans de necessitat se iria a perdre o teniu a pendre marit; per qu\u00e8, senyora, altra volta vos suplicam e us demanam de gr\u00e0cia que fa\u00e7au lo que us consellam. E ser\u00e0 \u00fatil, honor e delit vostre, car nosaltres vos darem tal marit que ser\u00e0 fet a tot lo plaer e consolaci\u00f3 vostra, e tal cavaller que sabr\u00e0 defendre la terra e ser\u00e0 parent del glori\u00f3s Tirant, que tots los de l\u2019imperi ne seran molt contents e aconsolats com oiran nomenar que sia parent e criat de Tirant e nodrit en los vostres imperials strados. Per \u00e7o, hajam tal resposta de vostra magestat que\u00b7ns ne anem aconsolats.<\/p>\n

E don\u00e0 fi en son parlar. E no tard\u00e0 hun poch spay que, ab vergonya d\u2019estrema gr\u00e0cia acompanyada, feu<\/a> la emperadriu resposta de semblants paraules:<\/p>\n

\u2013Senyors magn\u00e0nims e virtuosos, yo us tinch en compte de germans e tinch fe e crehen\u00e7a en les senyories vostres que no\u00b7m consellar\u00edeu cosa que fos contr\u00e0ria a mon b\u00e9 ni a la honor mia, per qu\u00e8 yo\u00b7m pose soltament e l\u00edbera en les mans de les senyories vostres, que fa\u00e7au de mi e tot l\u2019imperi com de cosa vostra.<\/p>\n

E tots feren gran rever\u00e8ncia a la emperadriu e feren-li infinides gr\u00e0cies, e anaren-se\u2019n molt contents de la bona resposta que la emperadriu los havia feta.<\/p>\n

E los tres reys, ab lo duch de Maced\u00f2nia, se n\u2019anaren a la cambra de Yp\u00f2lit, lo qual los reb\u00e9 ab molta amor. E recitaren-li tot lo parlament que havien tengut ab la emperadriu e com era contenta de fer tot lo que ells volrien.<\/p>\n

Yp\u00f2lit se agenoll\u00e0 e feu-los<\/a> infinides gr\u00e0cies e fon lo m\u00e9s alegre e content home del m\u00f3n. E prestament lo prengueren e portaren-lo a la cambra de la emperadriu, feren venir lo bisbe de la ciutat e feren-los sposar en pres\u00e8ncia de la reyna de Ethi\u00f2pia e de la reyna de Fe\u00e7, de la duquessa de Maced\u00f2nia e de totes les dames de la cort, les quals hi prengueren molt gran plaer e consolaci\u00f3 per la molta dolor que havien passada, e dubtaven que no dur\u00e0s gran temps.<\/p>\n

La fama an\u00e0 per la ciutat com la emperadriu se era sposada ab Yp\u00f2lit. Tot lo poble ne fon molt aconsolat e feren gr\u00e0cies a nostre senyor D\u00e9u com tan bon senyor los havia dat, que tots los de la ciutat amaven molt a Yp\u00f2lit perqu\u00e8 en lo temps de la necessitat, que ell era capit\u00e0, los havia ben contractats. Lo seg\u00fcent dia feren molt ben abillar a Yp\u00f2lit e a la emperadriu. E totes les dames se abillaren molt b\u00e9 per fer-li companyia e perqu\u00e8 eren enujades de mal. E feren emparamentar tot lo palau de draps d\u2019or e de seda, ax\u00ed b\u00e9 e singularment com jam\u00e9s fos stat.<\/p>\n

E Yp\u00f2lit man\u00e0 que aquell dia, per millor magnificar la festa, que lo rey de Fe\u00e7 prengu\u00e9s benedicci\u00f3, e lo marqu\u00e9s de Li\u00e7ana e lo vezcomte de Branches, que era sposat ab una filla de la viuda de Montsant, e molts altres barons e cavallers, qui eren tots sposats, en nombre de XXV, los noms dels quals me obmet per no tenir prolixitat.<\/p>\n

Com totes les n\u00f3vies foren abillades, Yp\u00f2lit, ab bella companyia, se pos\u00e0 primer ab tots los altres sposats, e apr\u00e9s venia la emperadriu enmig del rey Scariano e del rey de Sic\u00edlia, les altres n\u00f3vies venien apr\u00e9s acompanyades de molts duchs, comtes e marquesos. E ab gran tri\u00fcmpho anaren a la sgl\u00e9sia e aqu\u00ed levaren emperador a Yp\u00f2lit, e feu<\/a> lo jurament que de tot son poder defendria la santa mare Sgl\u00e9sia, ab les sirim\u00f2nies acostumades. E tots los barons e cavallers que aqu\u00ed present eren, qui vassalls fossen de l\u2019imperi, lo juraren per senyor. E fet lo jurament, donaren la benedicci\u00f3 a l\u2019emperador ab la emperadriu e apr\u00e9s a totes les altres n\u00f3vies.<\/p>\n

E fet l\u2019ofici, tornaren-se\u2019n al palau ab aquell orde mateix, ab multitut de trompetes, clarons e anafils, tamborinos e charamites, e altres diversitats d\u2019esturments que per scriptura expremir no\u00b7s poria. Del tri\u00fcmphant dinar, demesiada cosa seria devisar la abund\u00e0ncia que y era, atesa la condici\u00f3 dels convidats, e de les dances que\u00b7s seguiren apr\u00e9s dinar. E foren fetes singulars festes qui duraren XV dies, e en cascun dia hi foren fetes dances, juntes e torneigs e moltes altres coses de alegria qui feren oblidar les dolors del temps passat. E passades totes les festes, lo rey Scariano pres comiat de l\u2019emperador e de la emperadriu, del rey de Sic\u00edlia e del rey de Fe\u00e7 e de la reyna, e del duch de Maced\u00f2nia e de la duquessa, e de tots los barons e cavallers e de totes les dames. E la reyna feu<\/a> per semblant. E ixqueren de la ciutat ab gran companyia, car l\u2019emperador, ab tota la sua cavalleria, e los reys qui aqu\u00ed eren, lo acompanyaren una legua e aqu\u00ed\u00b7s partiren.<\/p>\n

L\u2019emperador se\u2019n torn\u00e0 a la ciutat ab la sua cavalleria, e lo rey Scariano, presa la sua gent d\u2019armes, ab salvament, se\u2019n torn\u00e0 en la sua terra, hon fon ben rebut per sos vasalls.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCCLXXXIIII<\/h2>\n

COM LO NOVELL EMPERADOR SE FEU<\/a> VENIR TOTA LA GENT D\u2019ARMES E PAG\u00c0\u2019LS LIBERALMENT E DON\u00c0\u2019LS COMIAT<\/p>\n

Tornat lo novell emperador en la ciutat de Contestinoble, tram\u00e9s a dir a la gent d\u2019armes que Tirant havia dexada que vinguessen aqu\u00ed, que ell volia a tots contentar. E fon fet son manament, que a pochs dies foren en la ciutat tots los capitans ab la gent, e pag\u00e0 a tots b\u00e9 e complidament. E feu<\/a> de molts donatius e gr\u00e0cies a molts cavallers e pag\u00e0 a tots los servidors de Tirant los legats per ell fets. E don\u00e0 comiat a tota la gent d\u2019armes.<\/p>\n

E fet tot lo damunt dit, lo rey de Sic\u00edlia dix a l\u2019emperador:<\/p>\n

\u2013Seren\u00edssim senyor, yo al present no fas res ac\u00ed e, si a la magestat vostra ser\u00e0 plasent, me\u2019n torne en Sic\u00edlia ab lic\u00e8ncia vostra.<\/p>\n

Resp\u00f2s l\u2019emperador:<\/p>\n

\u2013Germ\u00e0 senyor, infinides s\u00f3n les gr\u00e0cies que fas a la senyoria vostra de la vostra bona voluntat e del gran servey e honor que haveu fet a l\u2019Imperi Grech, de qu\u00e8 us reste molt obligat. E promet-vos, a fe de emperador, de jam\u00e9s fallir-vos en tot lo que a mi sia possible.<\/p>\n

E don\u00e0-li de grans donatius e moltes joyes per a la reyna, e don\u00e0 molt als seus cavallers, que tots de\u00ffen que aquest emperador era lo m\u00e9s magn\u00e0nim senyor e lo m\u00e9s liberal del m\u00f3n.<\/p>\n

Apr\u00e9s, l\u2019emperador se feu<\/a> venir lo seu almirall, lo marqu\u00e9s de Li\u00e7ana, e dix-li que fes posar en orde XXX naus per passar lo rey de Sic\u00edlia en la sua terra. E l\u2019almirall feu<\/a> son manament, que en dos dies foren armades e avituallades.<\/p>\n

Lo rey de Sic\u00edlia feu<\/a> recullir tota la sua gent e lex\u00e0 gran part dels cavalls, que no se\u2019n volgu\u00e9 portar. E pres comiat de l\u2019emperador e de la emperadriu, e del rey de Fe\u00e7 e de la reyna, e del duch de Maced\u00f2nia e de la duquessa, e de tots los barons e cavallers e de totes les dames. E, recullits, feren vela e anaren-se\u2019n ab bon salvament.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCCLXXXV<\/h2>\n

COM L\u2019EMPERADOR TRAM\u00c9S LO CORS DE TIRANT E DE LA PRINCESSA EN BRETANYA<\/p>\n

Partit que fon lo rey de Sic\u00edlia, l\u2019emperador preg\u00e0 molt al rey de Fe\u00e7 e al vezcomte de Branches que volguessen portar lo cors de Tirant e de la princessa en Bretanya. E ells li digueren que per amor de sa magestat e de Tirant que u farien de bona voluntat. L\u2019emperador man\u00e0 a l\u2019almirall que fes posar en orde XL galeres perqu\u00e8 anassen a lur honor. E prestament foren armades e posades en orde.<\/p>\n

L\u2019emperador havia feta fer una caxa de fusta, molt bella, tota cuberta de planches d\u2019or totes smaltades e obrades de molt subtil delicadura, que b\u00e9 paria sepultura de gran senyor. E feu-hi<\/a> posar lo cors de Tirant e de la princessa, tots vestits de brocat fet de fil tirat d\u2019or perqu\u00e8 jam\u00e9s se pogu\u00e9s podrir, ab la cara descuberta, que paria que dormissen.<\/p>\n

E feu<\/a> recullir la caxa en una galera e feu-hi<\/a> posar totes les armes de Tirant e totes les banderes e sobrevestes que portava sobre les armes, per \u00e7o que fossen meses sobre la sepultura hon jauria Tirant, perqu\u00e8\u00b7n fos mem\u00f2ria per a sempre. E don\u00e0 l\u2019emperador al rey de Fe\u00e7 docents m\u00edlia ducats perqu\u00e8 fes fer en Bretanya la sepultura de Tirant e de la princessa segons lo lur molt mer\u00e9xer.<\/p>\n

Com totes les coses foren en orde, lo rey de Fe\u00e7 e la reyna, sa muller, prengueren comiat de l\u2019emperador e de la emperadriu, del duch de Maced\u00f2nia e de la duquessa, e de tota la cort, e reculliren-se; e lo vezcomte de Branches ab ells. E feren vela e anaren tant e ab tan bon temps que, en breus dies, foren en Bretanya ab bon salvament.<\/p>\n

E lo rey de Fe\u00e7 e la reyna e lo vezcomte de Branches, ab molts nobles e cavallers, ixqueren en terra en una ciutat qui\u00b7s nomena Nantes. E aqu\u00ed, per lo duch de Bretanya e per la duquessa e per tots los del parentat foren molt b\u00e9 rebuts e festejats.<\/p>\n

E prengueren la caxa de Tirant e de la princessa e, ab gran profess\u00f3 de molts capellans, frares e monges, lo portaren a la sgl\u00e9sia major de la ciutat, e fon posada dins una tomba que quatre grans leons sostenien, la qual tomba era obrada de hun molt clar alabaust, e a l\u2019entorn, per los strems de aquella, de letres gregues buydades de fin or, se legien tals paraules:<\/p>\n

Lo cavaller que\u00b7n armes fon lo f\u00e8nix<\/i>
\ny la que fon de totes la pus bella,<\/i>
\nmorts s\u00f3n ac\u00ed, en esta chica tomba,<\/i>
\ndels quals lo m\u00f3n resona viva fama:<\/i>
\nTirant lo Blanch y l\u2019alta Carmesina.<\/i><\/div>\n

Eren los leons obrats e, no menys entretallada la tomba de diversos colors: or, adzur e altres esmalts, ab molta art e delicadura. A la part dreta de la tomba se mostraven dos \u00e0ngels, e altres dos a la part sinestra, los quals tenien dos grans scuts, lo hu de les armes de Tirant e l\u2019altre de les armes de la princessa. Aquests leons e tomba staven dins una capella de volta, los archs de la qual eren de porfis e recolzaven sobre quatre pilars de jaspis, e la clau del cruer era d\u2019or mac\u00eds buydada, guarnida de moltes fines pedres e en aquella se ve\u00ffa hun altre \u00e0ngel qui tenia en les mans la spasa de Tirant, tacada de sanch de tantes batalles.<\/p>\n

Lo pa\u00efment de aquesta volta era de marbres, e les parets, cubertes de carmesins brocats. Sols la tomba stava descuberta. E\u00b7n l\u2019arch de part defora staven penjats los scuts de diversos cavallers ven\u00e7uts en camp clos de batalla e, sobre l\u2019arch tr\u00fcmphal, en grans y belles taules, eren pintats alguna part dels maravellosos actes e nobles vict\u00f2ries de Tirant. Mostraven-se all\u00ed steses les armes e guarnicions de la sua exceŀlent persona, e la garrotera de belles perles, balaxos e safirs circu\u00efda. Moltes banderes e penons en lo m\u00e9s alt de la sgl\u00e9sia penjaven de diverses ciutats e prov\u00edncies victoriosament guanyades. Mas, entre totes, los penons e estandarts de les invencions tri\u00fcmphantment se desplegaven: Eren les devises de Tirant, flames o leng\u00fces d\u2019or sobre carmes\u00ed, e flames de foch sobre camper d\u2019or. E\u00b7n les flames d\u2019or se cremaven tals letres: C.C.C., y en les flames de foch se cremaven aquestes: T.T.T., significant per a\u00e7\u00f2 que l\u2019or del seu amor cremant se apurava en les flames de Carmesina, e noresmenys, stimava que la princessa ardentment se mesclava en les apurades flames de son voler. E sobre la tomba, ab letres d\u2019or, staven sculpits aquests tres versos:<\/p>\n

Amor cruel, qui\u00b7ls ha units en vida<\/i>
\ny ab greu dolor lo viure\u00b7ls ha fet perdre,<\/i>
\napr\u00e9s la mort los tanque\u00b7n lo sepulcre.<\/i><\/div>\n

CAP\u00cdTOL CCCCLXXXVI<\/h2>\n

DE LA MOLTA HONOR QUE FON FETA AL CORS DE TIRANT EN BRETANYA<\/p>\n

No\u00b7s poria per lengua expremir les grand\u00edssimes solemnitats que foren fetes en Bretanya en la sepultura de Tirant, car per lo duch de Bretanya e per la duquessa, e per tots los parents e parentes de Tirant, fon fet molt gran dol de la sua mort com saberen los actes de inmortal recordaci\u00f3 que per ell eren stats fets e la gran prosperitat en qu\u00e8 pujat era. E en aquell cars ja era mort lo pare e la mare de Tirant.<\/p>\n

E lo rey de Fe\u00e7 molt grans almoynes e beneficis per l\u2019\u00e0nima de Tirant feu<\/a> e de la princessa, que desp\u00e9s molt b\u00e9 e copiosament los docents m\u00edlia ducats que l\u2019emperador li havia dats. E festejat molt per lo duch e per tots sos parents, delliber\u00e0 de tornar-se\u2019n en la sua terra, car sis mesos havia stat en Bretanya per dar bon compliment a tot lo que l\u2019emperador li havia dat c\u00e0rrech.<\/p>\n

Lo rey de Fe\u00e7 e la reyna prengueren comiat del duch e de la duquessa e de tots los parents qui tenien gran dolor de la lur partida. E lo vezcomte de Branches pres, per semblant, comiat de tots. E reculliren-se en les galeres e feren lur via devers les terres del rey de Fe\u00e7. E nostre Senyor los don\u00e0 tan bon temps que en breus dies foren en lo port de T\u00e0nger. E aqu\u00ed ixqu\u00e9 lo rey de Fe\u00e7 e la reyna, ab tota la sua gent. E lo vezcomte de Branches, ab les XL galeres, se\u2019n torn\u00e0 en Contestinoble ab bon salvament e fon molt ben rebut per l\u2019emperador, qui desijava molt saber lo que havien fet en Bretanya.<\/p>\n

Lo vezcomte de Branches feu<\/a> molt discreta relaci\u00f3 a l\u2019emperador de tot lo que havien fet, ax\u00ed com per sa magestat era stat manat. L\u2019emperador hi pres molt gran plaer, e compr\u00e0 de continent lo comdat de Benax\u00ed, qui era de la princessa, per trecents m\u00edlia ducats, e don\u00e0\u2019l al vezcomte de Branches en premi de sos treballs. Apr\u00e9s don\u00e0 a tots aquells qui se eren casats ab les criades de la emperadriu e de la princessa bones heretats, que\u00b7n podien molt b\u00e9 viure a lur honor e casc\u00fa segons son grau, que tots n\u2019estaven molt contents.<\/p>\n

E apr\u00e9s, per temps, cas\u00e0 totes les altres, ax\u00ed com de bon senyor se pertanyia.<\/p>\n

CAP\u00cdTOL CCCCLXXXVII<\/h2>\n

COM L\u2019EMPERADOR TRAGU\u00c9 DE PRES\u00d3 LO SOLD\u00c0 E LO TURCH, E FEU<\/a> PAU E LIGA AB ELLS<\/p>\n

La fortuna pr\u00f2spera favor\u00ed tant aquest emperador Yp\u00f2lit, e fon tan virtu\u00f3s cavaller, que aument\u00e0, per sa alta cavalleria, molt l\u2019Imperi Grech e ampli\u00e0 aquell de moltes prov\u00edncies que ell conquist\u00e0, e ajust\u00e0 molt gran tresor per la sua molta dilig\u00e8ncia. Fon molt amat e temut de sos s\u00fabdits, e encara, dels vehins senyors qui li staven entorn de l\u2019imperi.<\/p>\n

E apr\u00e9s pochs dies que ell fon fet emperador, feu<\/a> traure de pres\u00f3 lo sold\u00e0 e lo Gran Turch, e tots los altres reys y grans senyors qui ab ells presos eren, e feren pau e treva a cent e hun any, e festej\u00e0\u2019ls molt, que ells ne foren tan contents que li feren moltes submissions e de grans ofertes, tota hora que\u00b7ls hagu\u00e9s mester de valer-li contra tot lo m\u00f3n. Apr\u00e9s l\u2019emperador, ab dues galeres, los feu<\/a> passar en la Turquia.<\/p>\n

Aquest emperador Yp\u00f2lit vixqu\u00e9 lonch temps, emper\u00f2 la emperadriu no vixqu\u00e9 apr\u00e9s de la mort de sa filla sin\u00f3 tres anys. E l\u2019emperador, apr\u00e9s poch temps, pres un altra muller, la qual fon filla del rey de Englaterra. Aquesta emperadriu fon de grand\u00edssima bellea, honesta, humil e molt virtuosa e devot\u00edssima crestiana, la qual gentil dama par\u00ed de l\u2019emperador Yp\u00f2lit III fills e dues filles, los quals fills foren molt singulars cavallers e valent\u00edssims. E lo fill major fon nomenat Yp\u00f2lit, ax\u00ed com lo pare, e vixqu\u00e9 tota la sua vida com a magn\u00e0nim senyor e feu<\/a> de molts singulars actes de cavalleria, dels quals lo present libre no recita, ans ho remet a les ist\u00f2ries qui foren fetes d\u2019ell. Mas l\u2019emperador, son pare, ans que mor\u00eds, heret\u00e0 molt b\u00e9 a tots sos parents e criats e servidors.<\/p>\n

E com l\u2019emperador e la emperadriu passaren d\u2019esta vida, que foren molt vells, moriren los dos en hun dia e foren posats en una molt riqua tomba que l\u2019emperador se havia feta fer. E podeu creure que per lo bon regiment e per la bona e virtuosa vida s\u00f3n coŀlocats en la gl\u00f2ria de parad\u00eds.<\/p>\n

DEO GRACIAS<\/h2>\n

Ac\u00ed feneix lo libre del valer\u00f3s e strenu cavaller Tirant lo Blanch, pr\u00edncep e c\u00e8sar de l\u2019Imperi Grech de Contestinoble, lo qual fon tradu\u00eft de angl\u00e9s en lengua portoguesa e, apr\u00e9s, en vulgar lengua valenciana, per lo magn\u00edfich e virtu\u00f3s cavaller moss\u00e9n Johanot Martorell, lo qual, per mort sua, no\u00b7n pogu\u00e9 acabar de traduir sin\u00f3 les tres parts. La quarta part, que \u00e9s la fi del libre, \u00e9s stada tradu\u00efda, a preg\u00e0ries de la noble senyora dona Ysabel de Lori\u00e7, per lo magn\u00edfich cavaller moss\u00e9n Mart\u00ed Johan de Galba. E si defalt hi ser\u00e0 trobat, vol sia atribu\u00eft a la sua ignor\u00e0ncia; al qual, nostre senyor Jesucrist, per la sua inmensa bondat, vulla donar en premi de sos treballs la gl\u00f2ria de parad\u00eds. E protesta que si en lo dit libre haur\u00e0 posades algunes coses que no sien cath\u00f2liques, que no les vol haver dites, ans les remet a correcci\u00f3 de la sancta cath\u00f2lica Sgl\u00e9sia.<\/p>\n

fon acabada de empremptar la
\npresent obra<\/p>\n

en la ciutat de val\u00e8ncia a
\nxx del mes de nohembre<\/p>\n

de l\u2019any de la nativitat de
\nnostre senyor d\u00e9u jesucrist<\/p>\n

mcccclxxxx<\/p>\n

Notes<\/h1>\n
    \n
  1. ⇑<\/a> Hauf i BVD coincidixen. En el facs\u00edmil: \u00abdiveltar\u00bb.<\/li>\n
  2. ⇑<\/a> Afegit per Hauf.<\/li>\n
  3. ⇑<\/a> Guillem de Varoych: heroi angl\u00e9s anomenat Guy of Warwick<\/a>.<\/li>\n
  4. ⇑<\/a> tri\u00fcmfava:<\/i> Hauf (1990\/2005) hi aplica correctament la di\u00e8resi, corregint la forma que donava Ferrer Pastor (1985), que no en portava.<\/li>\n
  5. ⇑<\/a> Ress\u00f2 d’Ausi\u00e0s March, poema I: \u00abPlagu\u00e9s a D\u00e9u que mon pensar fos mort \/ e que pass\u00e0s ma vida en dorment. \/ Malament viu qui t\u00e9 son pensament per enemic, fent-li d’enuigs report\u00bb (versi\u00f3 d’Archer, 1997).<\/li>\n
  6. ⇑<\/a> Hauf (2005) considera que possiblement el caixer pos\u00e0, per confusi\u00f3, \u00aba<\/em> salut…\u00bb en lloc d’\u00abe<\/em> salut\u00bb.<\/li>\n
  7. ⇑<\/a> Hauf (2005) comenta que aquest refrany no est\u00e0 documentat en cap altre lloc, excepte un de semblant espanyol: \u00abAmor de monja(s), fuego de estopas\u00bb (Farn\u00e9s, S: Paremiologia catalana comparada<\/em>).<\/li>\n
  8. ⇑<\/a> Afegit per Hauf,<\/li>\n
  9. ⇑<\/a> Afigc la \u00abt\u00bb seguint Par\u00eds-Valencia (2003)<\/span>.<\/li>\n
  10. ⇑<\/a> Afegit per Hauf i BVD.<\/li>\n
  11. ⇑<\/a> Afegit per Hauf.<\/li>\n
  12. ⇑<\/a> Afegit per Hauf.<\/li>\n
  13. ⇑<\/a> Afegit per Hauf.<\/li>\n
  14. ⇑<\/a> Afegit per Hauf.<\/li>\n
  15. ⇑<\/a> Afegit per Hauf.<\/li>\n
  16. ⇑<\/a> Afegit per Hauf.<\/li>\n
  17. ⇑<\/a> Afegit per Hauf.<\/li>\n
  18. ⇑<\/a> Afegit per Hauf.<\/li>\n
  19. ⇑<\/a> El fragment final d’este par\u00e0graf \u00e9s despla\u00e7at [entre claud\u00e0tors] m\u00e9s avall per Hauf i BVD.<\/li>\n
  20. ⇑<\/a> Esmene segons el facs\u00edmil; Hauf havia escrit: \u00ab; fem\u00bb.<\/li>\n
  21. ⇑<\/a> Hauf trasllada ac\u00ed l’inici del cap\u00edtol XLV. Aix\u00f2 varia la numeraci\u00f3 respecte de BVD.<\/li>\n
  22. ⇑<\/a> Capelletres afegides per Hauf.<\/li>\n
  23. ⇑<\/a> Repetici\u00f3 dels t\u00edtols afegida per Hauf i BVD.<\/li>\n
  24. ⇑<\/a> Afegit per Hauf i BVD.<\/li>\n
  25. ⇑<\/a> Esmene seguint el facs\u00edmil. Hauf havia escrit \u00abah\u00ed\u00bb.<\/li>\n
  26. ⇑<\/a> Afegit per Hauf i BVD.<\/li>\n
  27. ⇑<\/a> Afegit per Hauf i BVD.<\/li>\n
  28. ⇑<\/a> T\u00edtols afegits per Hauf i BVD.<\/li>\n
  29. ⇑<\/a> Capelletres afegides per Hauf.<\/li>\n
  30. ⇑<\/a> T\u00edtols afegits per Hauf i BVD.<\/li>\n
  31. ⇑<\/a> Hauf restitu\u00efx les caplletres.<\/li>\n
  32. ⇑<\/a> Afegit per Hauf.<\/li>\n
  33. ⇑<\/a> Inicial afegida per Hauf i BVD.<\/li>\n
  34. ⇑<\/a> Afegit per Hauf i BVD.<\/li>\n
  35. ⇑<\/a> Afegit per Hauf i BVD.<\/li>\n
  36. ⇑<\/a> Afegit per Hauf i BVD.<\/li>\n
  37. ⇑<\/a> Segons BVD: \u00abamor val\u00bb.<\/li>\n
  38. ⇑<\/a> Hauf dia \u00abcara\u00bb, per\u00f2 en el BVD hi ha \u00abcausa\u00bb.<\/li>\n
  39. ⇑<\/a> Afegit per Hauf.<\/li>\n
  40. ⇑<\/a> Afigc la \u00abr\u00bb.<\/li>\n
  41. ⇑<\/a> Afegit per Hauf i BVD.<\/li>\n
  42. ⇑<\/a> Afegit per Hauf.<\/li>\n
  43. ⇑<\/a> Afegit per Hauf.<\/li>\n
  44. ⇑<\/a> Afegit per Hauf.<\/li>\n
  45. ⇑<\/a> Afegit per Hauf.<\/li>\n
  46. ⇑<\/a> Afegit per Hauf.<\/li>\n
  47. ⇑<\/a> Facs\u00edmil: \u00abnas\u00bb.<\/li>\n
  48. ⇑<\/a> Afegit per Hauf i BVD.<\/li>\n
  49. ⇑<\/a> Afegit per Hauf i BVD.<\/li>\n
  50. ⇑<\/a> En el facs\u00edmil (i seguint BVD): \u00abTirant, molt admirat de les obres del duch de Maced\u00f2nia, no cur\u00e0 de pus, puix la veritat era sabuda.\u00bb<\/li>\n
  51. ⇑<\/a> Afegit per Hauf i BVD.<\/li>\n
  52. ⇑<\/a> Afegit per Hauf.<\/li>\n
  53. ⇑<\/a> Hauf i BVD coincidixen. En el facs\u00edmil: \u00abfo\u00bb.<\/li>\n
  54. ⇑<\/a> En el facs\u00edmil: \u00abvirtut\u00bb. Hauf considera preferible seguir el text de \u00abLletra de Reials Costums\u00bb de Petrarca.<\/li>\n
  55. ⇑<\/a> En el facs\u00edmil: \u00abgitas\u00bb. Hauf considera m\u00e9s versemblant la forma de futur.<\/li>\n
  56. ⇑<\/a> Hauf i BVD coincidixen. En el facs\u00edmil: \u00abCanuas\u00bb.<\/li>\n
  57. ⇑<\/a> Hauf i BVD coincidixen. En el facs\u00edmil: \u00abCrebia\u00bb.<\/li>\n
  58. ⇑<\/a> Esmenat per Hauf. BVD transcriu \u00aban\u00bb. En el facs\u00edmil: \u00aben\u00bb.<\/li>\n
  59. ⇑<\/a> Afegit per Hauf.<\/li>\n
  60. ⇑<\/a> Afegit per Hauf.<\/li>\n
  61. ⇑<\/a> Aixina en Hauf i BVD. En el facs\u00edmil: \u00abper veure\u00bb.<\/li>\n
  62. ⇑<\/a> Afegit per Hauf i BVD.<\/li>\n
  63. ⇑<\/a> Afegit per Hauf.<\/li>\n
  64. ⇑<\/a> Afegit per Hauf.<\/li>\n
  65. ⇑<\/a> Afegit per Hauf.<\/li>\n
  66. ⇑<\/a> Afegit per Hauf.<\/li>\n
  67. ⇑<\/a> Hauf pensa que pot ser un cultisme que signifique ‘punicions’; o una errada per \u00abfictions\u00bb (‘fingiments’).<\/li>\n
  68. ⇑<\/a> Afegit per Hauf.<\/li>\n
  69. ⇑<\/a> Esmenat per Hauf. En el facs\u00edmil: \u00abgire\u00bb.<\/li>\n
  70. ⇑<\/a> Esmenat per Hauf i BVD. En el facs\u00edmil: \u00abperseveren\u00bb.<\/li>\n
  71. ⇑<\/a> Esmenat per Hauf i BVD. En el facs\u00edmil: \u00abhanria\u00bb.<\/li>\n
  72. ⇑<\/a> Esmenat per Hauf i BVD. En el facs\u00edmil: \u00abcar\u00bb.<\/li>\n
  73. ⇑<\/a> Esmenat per Hauf i BVD. En el facs\u00edmil: \u00abmoure\u00bb.<\/li>\n
  74. ⇑<\/a> Esmenat per Hauf i BVD. En el facs\u00edmil: \u00abes per\u00bb.<\/li>\n
  75. ⇑<\/a> Esmenat per Hauf i BVD. En el facs\u00edmil: \u00abenneja\u00bb.<\/li>\n
  76. ⇑<\/a> Esmenat per Hauf i BVD. En el facs\u00edmil: \u00abfundada\u00bb.<\/li>\n
  77. ⇑<\/a> Afegit per Hauf i BVD.<\/li>\n
  78. ⇑<\/a> Lletra afegida per Hauf i BVD.<\/li>\n
  79. ⇑<\/a> Lletra afegida per Hauf.<\/li>\n
  80. ⇑<\/a> Esmenat per Hauf i BVD. En el facs\u00edmil: \u00abcorades\u00bb.<\/li>\n
  81. ⇑<\/a> Esmenat per Hauf i BVD. En el facs\u00edmil: \u00abnaxiē\u00bb.<\/li>\n
  82. ⇑<\/a> Paraula afegida per Hauf. Tamb\u00e9 ho fa Mart\u00ed de Riquer.<\/li>\n
  83. ⇑<\/a> Esmenat per Hauf i BVD. L’accentuem d’acord amb BVD i Baile L\u00f3pez (2009), <\/i><\/a> que dedu\u00efx l’accentuaci\u00f3 per l’etimologia llatina (plural: mūricēs<\/em>). Hi ha documentaci\u00f3 (1868)<\/a> que referma eixa soluci\u00f3. En el facs\u00edmil: \u00abmucites\u00bb.<\/li>\n
  84. ⇑<\/a> Esmenat per Hauf i BVD. En el facs\u00edmil: \u00absots\u00bb.<\/li>\n
  85. ⇑<\/a> Esmenat per Hauf i BVD. En el facs\u00edmil: \u00abmillors\u00bb.<\/li>\n
  86. ⇑<\/a> Afegit per Hauf.<\/li>\n
  87. ⇑<\/a> Coincidixen Hauf i BVD, tot i que en facs\u00edmil no es llig b\u00e9.<\/li>\n
  88. ⇑<\/a> Afegit per Hauf.<\/li>\n
  89. ⇑<\/a> Afegit per Hauf.<\/li>\n
  90. ⇑<\/a> Hauf i BVD escriuen \u00abuna\u00bb.<\/li>\n
  91. ⇑<\/a> Afegit per Hauf. BVD escriu \u00aba una\u00bb en de lloc de \u00aben una\u00bb.<\/li>\n
  92. ⇑<\/a> Afegit per Hauf i BVD.<\/li>\n
  93. ⇑<\/a> Afegit per Hauf.<\/li>\n
  94. ⇑<\/a> Afegit per Hauf i BVD.<\/li>\n
  95. ⇑<\/a> Afegit per Hauf.<\/li>\n
  96. ⇑<\/a> Afegit per Hauf.<\/li>\n
  97. ⇑<\/a> Afegit per Hauf.<\/li>\n
  98. ⇑<\/a> Hauf escriu \u00abfeu\u00bb.<\/li>\n
  99. ⇑<\/a> Afegit per Hauf i BVD.<\/li>\n
  100. ⇑<\/a> Afegit per Hauf.<\/li>\n
  101. ⇑<\/a> Afegit per Hauf.<\/li>\n
  102. ⇑<\/a> Afegit per Hauf.<\/li>\n
  103. ⇑<\/a> Afegit per Hauf.<\/li>\n
  104. ⇑<\/a> Afegit per Hauf.<\/li>\n
  105. ⇑<\/a> BVD esmenen \u00abtu\u00bb.<\/li>\n
  106. ⇑<\/a> BVD ho afig per a fer-ho comprensible.<\/li>\n
  107. ⇑<\/a> Afegit per Hauf.<\/li>\n
  108. ⇑<\/a> Afegit per Hauf. BVD fa una altra versi\u00f3, seguint Riquer: \u00abno sentint-se ja molt de les nafres\u00bb<\/li>\n
  109. ⇑<\/a> Afegit per Hauf i BVD, seguint l’\u00edndex del facs\u00edmil.<\/li>\n
  110. ⇑<\/a> Afegit per Hauf.<\/li>\n
  111. ⇑<\/a> Afegit per Hauf.<\/li>\n
  112. ⇑<\/a> Afegits de Hauf.<\/li>\n
  113. ⇑<\/a> Afegit per Hauf.<\/li>\n
  114. ⇑<\/a> Hauf escriu: \u00abde\u00bb. Afigc l’article com en el facs\u00edmil.<\/li>\n
  115. ⇑<\/a> Segons Hauf. En el facs\u00edmil BVD: \u00abal m\u00f3n\u00bb.<\/li>\n
  116. ⇑<\/a> Segons el facs\u00edmil: \u00abtanta ira\u00bb. Coincidixen Hauf i BVD en la correcci\u00f3.<\/li>\n
  117. ⇑<\/a> Afegit per Hauf i BVD.<\/li>\n
  118. ⇑<\/a> Afegit per Hauf i BVD.<\/li>\n
  119. ⇑<\/a> Afegit per Hauf i BVD.<\/li>\n
  120. ⇑<\/a> Afegides per Hauf i BVD.<\/li>\n
  121. ⇑<\/a> En el facs\u00edmil \u00abcah\u00edtol\u00bb. Esmenat per Hauf i BVD.<\/li>\n
  122. ⇑<\/a> Afegit per Hauf i BVD:<\/li>\n
  123. ⇑<\/a> Afegit per Hauf.<\/li>\n
  124. ⇑<\/a> Afegit per Hauf i BVD.<\/li>\n
  125. ⇑<\/a> Afegit per Hauf i BVD.<\/li>\n
  126. ⇑<\/a> Afegit per Hauf i BVD.<\/li>\n
  127. ⇑<\/a> Afegit per Hauf i BVD.<\/li>\n
  128. ⇑<\/a> Afegit per Hauf.<\/li>\n
  129. ⇑<\/a> Afegit per Hauf.<\/li>\n
  130. ⇑<\/a> Afegit per Hauf.<\/li>\n
  131. ⇑<\/a> Afegit per Hauf i BVD.<\/li>\n
  132. ⇑<\/a> Afegit per Hauf.<\/li>\n
  133. ⇑<\/a> Esmene segons el facs\u00edmil; Hauf havia escrit: \u00abl’endama\u00bb.<\/li>\n
  134. ⇑<\/a> Afegit per Hauf.<\/li>\n
  135. ⇑<\/a> Afegit per Hauf i BVD.<\/li>\n
  136. ⇑<\/a> Esmenen Hauf i BVD el \u00absonyora\u00bb del facs\u00edmil.<\/li>\n
  137. ⇑<\/a> Afegit per Hauf i BVD.<\/li>\n
  138. ⇑<\/a> Afegides per Hauf i BVD.<\/li>\n
  139. ⇑<\/a> Hauf i BVD corregixen el \u00abmauus\u00bb del facs\u00edmil.<\/li>\n
  140. ⇑<\/a> Afegit per Hauf i BVD.<\/li>\n
  141. ⇑<\/a> Afegit per Hauf i BVD.<\/li>\n
  142. ⇑<\/a> Afegit per Hauf i BVD.<\/li>\n
  143. ⇑<\/a> Afegit per Hauf i BVD.<\/li>\n
  144. ⇑<\/a> Afegit per Hauf.<\/li>\n
  145. ⇑<\/a> Afegida seguint BVD.<\/li>\n
  146. ⇑<\/a> Afegit per Hauf.<\/li>\n
  147. ⇑<\/a> Afegit per Hauf i BVD.<\/li>\n
  148. ⇑<\/a> Afegit per Hauf i BVD.<\/li>\n
  149. ⇑<\/a> Afegit per Hauf i BVD.<\/li>\n
  150. ⇑<\/a> Afegit per Hauf.<\/li>\n
  151. ⇑<\/a> Afegit per Hauf i BVD.<\/li>\n
  152. ⇑<\/a>Facs\u00edmil: \u00abprimcessa\u00bb.<\/li>\n
  153. ⇑<\/a> Facs\u00edmil: \u00abletera\u00bb.<\/li>\n
  154. ⇑<\/a> Afegit per Hauf i BVD.<\/li>\n
  155. ⇑<\/a> Afegit per Hauf.<\/li>\n
  156. ⇑<\/a> Caplletra afegida per Hauf.<\/li>\n
  157. ⇑<\/a> Afegit per Hauf i BVD.<\/li>\n
  158. ⇑<\/a> Afegit per Hauf.<\/li>\n
  159. ⇑<\/a> \u00abPerlar\u00bb \u00e9s el que hi ha en l’edici\u00f3 de BVD.<\/li>\n
  160. ⇑<\/a> Les dos negacions, afegides per Hauf i BVD.<\/li>\n
  161. ⇑<\/a> Afegit per Hauf i BVD.<\/li>\n
  162. ⇑<\/a> Afegit per Hauf i BVD.<\/li>\n
  163. ⇑<\/a> Afegit per Hauf.<\/li>\n
  164. ⇑<\/a> Afegit per Hauf i BVD.<\/li>\n
  165. ⇑<\/a> Afegit per Hauf.<\/li>\n
  166. ⇑<\/a> Afegit per Hauf i BVD.<\/li>\n
  167. ⇑<\/a> Afegit per Hauf i BVD.<\/li>\n
  168. ⇑<\/a> Afegit per Hauf i BVD.<\/li>\n
  169. ⇑<\/a> Caplletra restitu\u00efda per Hauf.<\/li>\n
  170. ⇑<\/a> Afegit per Hauf.<\/li>\n
  171. ⇑<\/a> Afegit per Hauf i BVD.<\/li>\n
  172. ⇑<\/a> Afegit per Hauf i BVD.<\/li>\n
  173. ⇑<\/a> Afegit per Hauf.<\/li>\n
  174. ⇑<\/a> Afegit per Hauf.<\/li>\n
  175. ⇑<\/a> Afegit per Hauf i BVD.<\/li>\n
  176. ⇑<\/a> Afegit per Hauf i BVD.<\/li>\n
  177. ⇑<\/a> Afegit per Hauf i BVD.<\/li>\n
  178. ⇑<\/a> Afegit per Hauf i BVD.<\/li>\n
  179. ⇑<\/a> Afegit per Hauf. BVD afig \u00abque\u00bb.<\/li>\n
  180. ⇑<\/a> Afegit per Hauf i BVD.<\/li>\n
  181. ⇑<\/a> Afegit per Hauf i BVD.<\/li>\n
  182. ⇑<\/a> Afegit per Hauf i BVD.<\/li>\n
  183. ⇑<\/a> Afegit per Hauf i BVD.<\/li>\n
  184. ⇑<\/a> Afegit per Hauf i BVD.<\/li>\n
  185. ⇑<\/a> Afegit per Hauf i BVD.<\/li>\n
  186. ⇑<\/a> Afegides per Hauf i BVD.<\/li>\n
  187. ⇑<\/a> Afegit per Hauf.<\/li>\n
  188. ⇑<\/a> Per coher\u00e8ncia, esmene seguint el facs\u00edmil; Hauf i BVD escriuen \u00abemprendre\u00bb.<\/li>\n
  189. ⇑<\/a> Afegit per Hauf.<\/li>\n
  190. ⇑<\/a> Afegit per Hauf i BVD.<\/li>\n
  191. ⇑<\/a> Afegit per Hauf.<\/li>\n
  192. ⇑<\/a> Afegit per Hauf i BVD.<\/li>\n
  193. ⇑<\/a> Afegit per Hauf i BVD.<\/li>\n
  194. ⇑<\/a> Afegit per Hauf.<\/li>\n
  195. ⇑<\/a> Afegit per Hauf i BVD.<\/li>\n
  196. ⇑<\/a> Afegit per Hauf i BVD.<\/li>\n
  197. ⇑<\/a> Afegit per Hauf.<\/li>\n
  198. ⇑<\/a> Afegit per Hauf i BVD.<\/li>\n
  199. ⇑<\/a> Afegit per Hauf i BVD.<\/li>\n
  200. ⇑<\/a> Afegit per Hauf. BVD llig \u00absalvaren\u00bb.<\/li>\n
  201. ⇑<\/a> BVD ho completa i escriu \u00abcapitulo\u00bb.<\/li>\n
  202. ⇑<\/a> Afegit per Hauf i BVD. En el facs\u00edmil hi ha, m\u00e9s o menys, \u00abr\u0107.\u00bb.<\/li>\n
  203. ⇑<\/a> Afegit per Hauf. BVD completa amb \u00abCorintios\u00bb.<\/li>\n
  204. ⇑<\/a> Completat per Hauf i BVD; en el facs\u00edmil: \u00abc.\u00bb.<\/li>\n
  205. ⇑<\/a> Afegit per Hauf.<\/li>\n
  206. ⇑<\/a> Afegit per Hauf.<\/li>\n
  207. ⇑<\/a> Afegit per Hauf.<\/li>\n
  208. ⇑<\/a> Afegit per Hauf i BVD.<\/li>\n
  209. ⇑<\/a> Afegit per Hauf i BVD.<\/li>\n
  210. ⇑<\/a> Afegit per Hauf.<\/li>\n
  211. ⇑<\/a> Afegit per Hauf. BVD escriu \u00absentre\u00fc\u00bb.<\/li>\n
  212. ⇑<\/a> Afegit per Hauf.<\/li>\n<\/ol>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    Data de revisi\u00f3: 02.02.2026 – 19:37   Tirant lo Blanch \u265e\u2022\u2658 de Joanot Martorell Dedicat\u00f2ria A honor, lahor e gl\u00f2ria de nostre senyor d\u00e9u jesuchrist e de la gloriosa sacrat\u00edssima verge maria, mare sua, senyora nostra, comen\u00e7a la letra del present libre appellat tirant lo blanch, dirigida per moss\u00e9n joanot martorell, cavaller, al seren\u00edssimo pr\u00edncep […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-11","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/cdlpv.org\/tirant\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/11","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/cdlpv.org\/tirant\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/cdlpv.org\/tirant\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/cdlpv.org\/tirant\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/cdlpv.org\/tirant\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11"}],"version-history":[{"count":95,"href":"https:\/\/cdlpv.org\/tirant\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/11\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":304,"href":"https:\/\/cdlpv.org\/tirant\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/11\/revisions\/304"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/cdlpv.org\/tirant\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}