La paraula castellana chivato -ta té diverses accepcions. En el dcvb (consulta: 31.05.2017) apareix adaptada només en masculí amb la forma xivato:
xivato Acusador, espió (en l’argot dels malfactors); cast. chivato.
Eixa adaptació no ha estat incorporada encara en la majoria dels diccionaris, però sí (amb la família completa del concepte) en el gd62:
xivato, xivata m i f fam Delator, delatora.
xivatar v tr i pron fam Xivar.
xivar v tr i pron fam Delatar.
xivatada f Acció de xivar-se.
A més, podem localitzar més sinònims en el dnv (consulta: 31.05.2017), que remeten a delator -ra, com ara:
A més dels intents d’adaptació i dels sinònims anteriors (i altres: també hi ha xivatasso), podem documentar, per a una accepció diferent, el cas de boquimoll recollit per Joaquim Martí Mestre en el Diccionari històric del valencià col·loquial: segles xvii, xviii i xix:
boquimoll
[…] 2 m. ‘persona indiscreta, que diu fàcilment allò que caldria callar’. […] Amb un sentit semblant fluix de boca ‘indiscret’ (Raspall, Martí, 1994: 131). En aragonés bocatoba id. (Pardo Asso, 1938: 57; Andolz, 1977: 43); en castellà boquiblando ‘que habla más de lo que debería’, boquiflojo ‘chivato’ (Luque et al., 2000: 70).
En positiu pel bé de tots: alertador -ra
Mirant de trobar la part positiva dels qui «delaten» les males pràctiques o els perills que comporten, W seguint la idea exposada per Maria Cucurull en «Maleïts “xivatos”» (Núvol, 18.06.2024), podem trobar que les oficines antifrau valenciana i catalana han adaptat el whistleblower anglés com a alertador -ra (terme proposta pel Termcat):
Resolució de 21 de novembre de 2019, del director de l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció de la Comunitat Valenciana per la qual es convoca, amb motiu de la celebració del Dia Internacional de Nacions Unides contra la Corrupció, una jornada, en sessió de vesprada, el dia 9 de desembre de 2019, sobre la directiva de la Unió Europea sobre protecció dels alertadors i els denunciants de corrupció
Publicat per: Miquel Boronat Cogollos.
En l´argot castellà es gasta, per a “chivato”, la paraula “membrillo”. De fet, va ser el títol que es va donar en castellà a la pel·lícula francesa de 1982 “La balance” [ https://www.filmaffinity.com/es/film562630.html ]. Precisament, com pots vore també en la molt útil web de WordReference, la paraula francesa femenina “balance” té un sentit col·loquial que es pot traduir en castellà com a “soplón”, “sapo” “chivato”… [ http://www.wordreference.com/fres/balance ].
Desconec si “membrillo” se seguix emprant: la saps que una part –més important del que pot paréixer en principi– de l´argot, que naix amb vocaciò més o menys innovadora, passa a desusar-se més prompte que tard. I una altra passa al llenguatge quotidià d´una forma cada volta més desacomplexada (ex. “pasta”, com a diners”).
Cordialment,
Són unes dades ben interessants. T’agraïxc el comentari, Arturo.