1. Esta paraula ja ha segut inclosa en el dnv (consulta: 14.06.2021):
   

   1. m. [col·loq.] INDUM. Vestit complet d’una persona.
   2. m. [col·loq.] INDUM. Vestit peculiar d’una classe de persones o d’un lloc determinat.
   3. m. [col·loq.] INDUM. Conjunt de jaqueta i pantaló, a vegades amb jupetí, que es fa de la mateixa tela.
   4. m. [col·loq.] INDUM. Vestit femení d’una sola peça.
   5. d’eixe color tinc jo un trage V. color 24.
   6. tallar un trage (a algú) loc. verb. Criticar-lo.

   De fet, ja apareixia en el Salt 2.0 (abans del 2002):

   trage m. Vestit 2.

   Però trage no apareixia encara en els diccionaris habituals. En tot cas, la paraula vestit, que havia quedat reduïda generalment a designar una peça de roba que solen portar les dones, ha recuperat part del seu valor com a hiperònim indumentari.

2. En l’àmbit dels mitjans de comunicació —i per contextualitzar la forma que donava el Salt— hem d’assenyalar que Ésadir recollia (i manté encara) una forma alternativa per a la tvc:
   

   Versió anterior de l’Ésadir	Versió actual de l’Ésadir (14.06.2021)*
   trajo ús restringit no recollit al DIEC Lleng. col·loquial.Vestit d’home.	trajo » ús informal ús informal » no recollit al DIEC no recollit al DIEC Recollit, entre altres obres, al DDLC i al DCVB. Lleng. col·loquial. Vestit, especialment el que està format per una jaqueta i uns pantalons del mateix teixit. Variant: tratge. Castellà: traje.

   Podem observar que incorporen l’alternativa tratge, sense tindre en compte que la forma fixada per l’avl és trage.
   

   * L’endemà de fer la fitxa i comentar-los el cas, l’«Equip ésAdir» em comunica que afigen la variant trage.

3. En el dcvb ja podíem trobar esta entrada:
   

   1. TRAJO m.
   || 1. Manera de moure’s o d’obrar; aspecte, semblança exterior d’una persona o cosa (Ripollès, Empordà, Segarra, Mall., Men.); cast. trazas. A vós, que dexant les pompes mundanes | seguint l’umil trajo del gran Rey del cel, Passi cobles 4. «Aquest home té un trajo que no m’agrada gens». «El secretari té tots els trajos de ser un estrafolari». «L’avi era un trajo d’homo que pareixia un gegant». Axò té trajo d’esser el convent, Penya Mos. iii, 94. «Hi ha trajos de ploure». «Aquest malalt té mals trajos».
   || 2. Manera especial de vestir (val., men.); cast. traje. Trajo: Cultus, habitus, ornatus, vestitus, Torra Dicc. May solen les vèrgens estar sens enueja | quant veuen les altres ab trajos subtils, Viudes Donz. 242. Y ab aquests trajos novells, | quant volen exir de casa, Cobles Marquesota.
   || 3. Gales, adorns minuciosos o puerils (Escrig-Ll. Dicc.). Trajos: galas, dengues, usos, adornos, Ros Dicc. 233. Aquesta senyora era gran festejadora e inventora de trajos, Villena Vita Chr., c. 117.
   || 4. Vestit, la roba completa que du una persona per vestir; cast. traje. Sobre certs punts dubtosos dels trajos que es durien més en lo ball, Genís Julita 96. Com muden los trajos, lo viure ha mudat, Costa Poes. 125. No té tants de trajos com un elegant, Maura Aygof. 50.
   Var. form.: traio (en l’accepció || 1);—trage (en l’accepció || 4). Aquesta darrera forma es pronuncia amb g catalana en valencià (tráʤe o traʧe) i amb j castellana en mallorquí i menorquí (trájχe).
   Fon.: tráʒu (or., men.); tráʒo (mall.); tráju (Empordà, Garrotxa); tráʤu (alg.).
   Etim.: pres del cast. o port. trajo, mat. sign. ||1 (cf. Corominas DECast, iv, 524-525).

^{Publicat per: Miquel Boronat Cogollos.}