complexificar

En castellà va difonent-se el verb complejizar*, que no apareix encara en els diccionaris habituals. Sembla que s’ha creat a partir de complejo i el sufix verbal -izar. No està recollit en els diccionaris habituals, però està ben format i segurament farà fortuna en determinats àmbits d’especialitat per a aportar eixes accepcions diferents de les del tradicional complicar.

Seguint una tendència habitual a traduir sintèticament, en català, a més de fer complex també trobem complexitzar*, verb que no ha apareix encara en els diccionaris per a substituir complexificar. Este sí que ha estat ja recollit i definit, com ara en el dnv:

complexificar v. tr. i pron. Fer tornar complex.

Amb el mateix significat, en francès hi ha complexifier; en anglés, complexify.

dat i beneït

S’està estenent en castellà des de fa uns anys l’expressió «estar todo el pescado vendido», que té el sentit que una cosa està acabada o que no hi ha res a fer. En català, és clar, n’hem fet l’adaptació literal. Em sembla recordar que, devia ser pels anys noranta del segle xx, solíem marcar que la cosa venia del castellà utilitzant la paraula «peixcat»: «Ja està tot el peixcat venut.»

L’expressió castellana deu ser bastant moderna, perquè no la localitze en Google fins al segle xxi. Sí que hi ha una altre expressió, amb un altre significat, on apareix el «pescado» que es pot documentar al segle xviii en el Diccionario de la lengua española (1737; consulta: 12.08.2016):

Parece que ha vendido pescado. Modo de hablar con que se nota en el juego al que ha recogido los cuartos de los demás. Lat. Ex nummis piscarium referens.

En català, tenim un bon grapat d’opcions equivalents que es poden adaptar a cada context per a expressar que s’ha acabat o que no hi ha res a fer. Seguint espinal04 (s. v. acabat; consulta: 12.08.2016; [pdf]), una mostra:

  • conte acabat
  • dat i beneït
  • haver-se acabat el bròquil
  • sac i peres
  • i para de comptar

Amb estes expressions podem completar un poc el panorama que exposava Muriel Gibert («Les expressions idiomatiques ne manquent pas d’appétit», 14.08.2014; consulta: 12.08.2016):

Quand pour nous les carottes sont cuites, aux Pays-Bas « les navets sont trop cuits », au Royaume-Uni « notre oie est cuite », au Liban « la casserole est brûlée », et en Espagne « tout le poisson est vendu ». Au Québec, c’est plus dramatique : « Notre chien est mort. »

embargo trabado

  1. Atés que el verb travar no té l’accepció jurídica que té trabar en castellà, en el DOGV (1998) traduïm este terme per «embargament efectuat». De fet, trava només apareix amb el significat ‘embargament’ en el DJUR i no en el DIEC.
  2. El DJURESPASA especifica que trabar el embargo consisteix a localitzar i seleccionar uns determinats béns del deutor, i declarar que aquests seran els que serviran per a satisfer les costes del procés d’execució i l’import econòmic de la responsabilitat del deutor.
  3. En Apuntes de ejecución procesal civil de Manuel Cachón Cadenas podem llegir (consulta: 17.01.2015):

Cabe añadir que, en la Ley y en la prática, se utilizan, como términos sinónimos, la expresiones «embargo» y «traba», para designar la mencionada declaración de afectación de bienes. A su vez, para referirse al acto de embargo, se utilizan, indistintamente, términos como los siguientes: «hacer el embargo», «practicar el embargo», «trabar embargo», «efectuar el embargo», «realitzar el embargo», y otros similares.

 

cambiazo

Fa uns anys preteníem trobar un equivalent per al «cambiazo» castellà que fa servir un diputat per a referir-se no tant a un engany (o «ensarronada», veg. Serra d’Or) com a un ‘canvi d’última hora, precipitat i poc clar’, parlant d’una modificació d’un reglament de conselleria. Els equivalents canvi o canviament no aporten el to informal i sarcàstic. Xavier Rull no arreplega este cas en La formació de mots, però el capítol sobre «el participi de passat habilitat (-ad)» iŀlustra prou sobre l’ús habitual del recurs en català: pensada, rebuda, aclarida, tallada, baixada, buidada…

En tot cas, tenim un exemple del dcvb (tret d’un altre diccionari) en la mateixa línia:

canviada f.
Acte de canviar; cast. cambio. Totes dones, so crey, par son honrades, e juguen a les cambiades axi co’ls plau, Francesc de La Via (ap. Aguiló Dicc.).

Per tant, a remolc del castellà, tenim el trasllat més simple, canviada, que no apareix encara en els diccionaris (08.03.2023), tot i que ja té un poc d’ús:

  • …l’Ajuntament ha decidit pegar la canviada a la normativa existent… (Avui, 28.10.2012)
  • La màquina de la canviada, taducció que han fet al català en la Viquipèdia del títol del còmic La máquina del cambiazo (consulta: 02.11.2015).

Certament, si completem l’expressió amb el verb pegar obtenim un efecte semblant al que preteníem: «li han pegat una canviada», «li han pegat un canvi»… De totes formes, en espinal i en altres obres podem localitzar fraseologia que pot fer un paper semblant a través del significat ‘fer prendre una cosa per una altra’ o ‘enganyar fent passar una cosa per una altra’:

  • donar figues per llanternes (espinal)
  • donar figues per bigues (espinal)
  • donar gat per llebre (espinal)
  • posar mostalla per julivert (espinal)
  • fer un barat (dcvb)
  • vendre garsa per colom (espinal)