Segons Vicenç Rosselló («La designació dels grans rius valencians» dins Materials de toponímia, II):
L’afluent cabdal del Xúquer és anomenat «el riu de Cabrivol» a la Crònica de Jaume I (349). Si els Furs del mateix rei donen Cabriol —que sol mantenir-se als textos catalans—, la lletra del tractat d’Almirra (1244 […]) consigna: «ubi cadit Cabriel in Xucarum», referint-se a Cofrentes.
Segons el mateix autor, aquest topònim entraria en el «calaix de sastre» dels preromans.
Segons l’entrada seda de la gec (consulta: 28.02.2020):
El gran comerç de la seda tingué lloc, durant tota l’edat mitjana, a través de l’anomenada ruta de la seda, que unia Antioquia i Tir amb la Xina, a través de la Mesopotàmia, l’altiplà de l’Iran, la Bactrina, la Sogdiana i la conca del Tarim. Aquesta ruta fou, a més, una via de relacions culturals i artístiques. Artesans grecs s’instal·laren a Sicília i a la península itàlica. Als s. XV i XVI València esdevingué el centre de producció i exportació més important de la península Ibèrica. En produir-se la mecanització del treball de la seda, França ocupà el primer lloc entre els països productors d’Europa i Lió s’imposà a tots els altres centres de producció.
Per tant, es considera que és una designació comuna (que no conté cap nom propi; cf. gec:camí de Sant Jaume; consulta: 28.02.2020 ), tal com passa amb corredor mediterrani (veg. Ésadir; consulta: 28.02.2020), corredor atlàntic i altres.
El barranc de Poio (o rambla de Poio) és un accident orogràfic que va de Xest fins a Torrent, on es convertix en el barranc de Xiva.
En castellà, rambla (o barranco) de Poyo.
Una informació anterior d’Aigües Vives Pérez Piquer (21.09.2001) indicava això mateix: el nom més general és barranc de Xiva. Quan passa per Riba-roja canvia el nom pel de rambla de(l) Poio; i més avant, a Torrent, en diuen «de Torrent».
Nom d’una venta del terme de Riba-roja de Túria i d’una rambla (o barranc) que passa a prop i que discorre pels termes de Xest i Riba-roja (atles de l’ed. 62 i de la gec). Segons El País del 17.09.2001, també és coneguda com a rambla de Torrent. En castellà: rambla de Poyo.
L’onomast recull masia del Poll a Riba-roja de Túria (xxx, 113.7) i fonteta del Poll a Olocau de Carraixet (xxx, 102.15) [no sé què signifiquen les remissions]:
POLL «Pollancre»: DECat, vi, 654a56-658a13. Torrent del Póll, a Osseja (xxiii, 28.5). Mas d’e(n) ∼, a Corbera de les Cabanes (xxvii, 21.9). Font del ∼, a l’Alcora (xxix, 114.2). Masia del ∼, a Riba-roja de Túria (xxx, 113.7). El ∼ de Mir, a Mislata (xxx, 129.14). Racó del ∼, a Crevillent (xxxvi, 151.7). Sa Font des ∼ i s’hort des Pere des ∼, a Campanet (xl, 85.25; 86.15). […]
A Riba-roja hi ha la partida de la Basseta Blanca (tal com podem vore en el mapa: «la Basseta Blanca»). Eixe nom s’origina en el fet que hi ha la basseta Blanca («Basseta Blanca» en el mapa), que realment és una basseta i conserva, per tant, el valor de terme genèric en la part inicial (en els mapes eixos genèrics s’escriuen amb majúscula inicial i sense article).
A més, en el parlament valencià es discutixen iniciatives per a segellar l’abocador de la Basseta Blanca; per tant, no seria «en Basseta Blanca» ni «l’abocador de Basseta Blanca», a pesar que sovint apareix aixina en la premsa.
A causa de la divergència entre la informació continguda en el Nomenclàtor toponímic valencià(Casetes de l’Alforí) i la senyalització viària actual (consulta: 18.10.2019) de la urbanització (Les cases de l’Alforí), vam consultar amb l’AVL quina era la forma que consideraven més adequada. La resposta ha segut (17.10.2019):
En resposta a la seua consulta, li comuniquem que la zona que vosté assenyala era coneguda pel topònim casetes de l’Alforí l’any 1999, quan el nostre col·laborador de camp va dur a terme la primera enquesta toponímica al terme municipal de Vistabella del Maestrat. Amb el pas del temps, eixes casetes s’han convertit en una urbanització, per la qual cosa ara resulta més adequada la denominació les Cases de l’Alforí.
El nom de la muntanya apareixia escrit «Mondúver» cap l’any 2000, però ara apareix «Mondúber» com a forma principal de l’entrada en la gec (consulta: 24.07.2018, 03.07.2024) i «Mondúver» com a forma secundària. El dcvb escrivia «Montdúver» (consulta: 24.07.2018). Fa anys, vaig fer la consulta al servei de toponímia: Aigües Vives (09.06.2000) em va dir que la forma que consideren definitiva era «Mondúber», després de consultar l’enquestador de la zona i revisar les dades (sobretot Coromines). Posteriorment, a pesar que en estes coses de la toponímia les coses són prou estables, també tenen certs balls de lletres, tal com explica Joan Giner en «El nom del Mondúver, Sanchis Guarner, Coromines i l’AVL» (09.04.2018; consulta: 24.07.2018). L’autor comenta el cas i l’existència de més variants: «Mondugues», «Mondúguer»… L’última versió «definitiva» que ha donat l’acadèmia (23.11.2022) és:
En el Ple de la institució s’ha aprovat els informes de la Secció d’Onomàstica per a valencianitzar els topònims dels municipis de Algímia de Alfara per Algimia d’Alfara; Benlloch per Benlloc, Mondúber per Mondúver, i els canvis dels exònims valencians de les Salines per Salines i Benijòfar per Benijòfer.
D’acord amb això, el Nomenclàtor Toponímic Valencià indica (consulta:03.07.2024) la localització d’este topònim amb la forma Mondúver:
La forma Mondúber
La forma Mondúber era la que apareixia en el programa de gestió toponímica de l’AVL Toponímia dels pobles valencians (consulta: 19.05.2010; 25.07.2018; 24.04.2019):
Barranc del Mondúber (Gandia, Xeresa)
Camí de l’Ombria del Mondúber (Xeraco, Xeresa)
Camí del Mondúber (Barx, Xeresa)
el Mondúber (Barx, Gandia, Xeresa)
Font del Mondúber (Xeresa)
Massís del Mondúber (Barx, Benifairó de la Valldigna, Gandia, Simat de la Valldigna, Xeraco, Xeresa)
Ombria del Mondúber (Xeresa)
La forma Mondúber és la que apareix en el fullet de l’avl sobre la toponímia de Barx (2005) i de Gandia (2006).
Sembla que esta és la forma en català del nom de la ciutat japonesa. És la que apareixia en dos entrades del Cercaterm (consulta: 15.10.2001) i la que podem trobar en la gec (consulta: 16.08.2017).
En castellà tenim tant Kyoto com Kioto en els mitjans de comunicació, però sembla que la tendència és utilitzar la forma Kioto (Kioto: El País 25.09.2001, 07.11.2001, 08.11.2001 / Kyoto: El País 25.09.2001).
Llista basada en la fitxa corresponent del web de la Generalitat de Catalunya (2014)
Criteri de l’iec (20.11.2010; consulta: 28.04.2017) sobre l’ús de l’article davant dels noms dels països del món. En resum, n’hi han 7 que han de dur sempre l’article (les Bahames, les Comores, el Iemen, l’Iraq, el Marroc, El Salvador, el Sudan); i 50 que tenen un ús de l’article fluctuant.
Actualment (10.08.2000-Maite CCEC) els acabaments -ero dels topònims es mantenen. Abans es normalitzaven en -er: Llonganissero (Alcoi) i no Llonganisser.
Índexs de publicacions toponímiques (1986-2004).
Article sobre transcripcions al català (consulta: 15.07.2002).
Canvis de nom a l’Índia (El País, 29.08.1999): Bombay > Mumbai (1995); Madrás > Chenai. Calcuta > Kolkata. Aquestes formes són les transcripcions castellanes dels noms; el canvi s’ha produït a l’Índia, però no sembla que haja tingut massa repercusió a l’estranger.
Incorporacions al registre civil (Llei 40/1999): acceptació de Toni, Pepa, Paco, Àlex, Josefina, Lola. L’acceptació dels noms anteriors (hipocorístics) adquirix més força amb la Llei estatal 3/2007, que modifica el segon paràgraf de l’article 54.
Recull de toponímia menorquina (Servei d’Assessorament Lingüístic del Consell Insular de Menorca)
Denominació oficial de Maó (BOE 213, 06.09.2006 dc.):
15573 RESOLUCIÓN de 21 de julio de 2006, del Consell Insular de Menorca, de cambio de nombre del municipio de Mahón por el de Maó.
Se hace público que el Consell exucutio [sic] del Consell Insular de Menorca por acuerdo adoptado en fecha 27 de febrero de 2006 (publicado en el Boletín Oficial de las Islas Baleares número 46, de fecha 1 de abril de 2006), acordó aprobar el cambio de denominación oficial de la ciudad y del municipio que pasará a ser Maó, dado que es el nombre catalán, lengua propia de las Illes Balears.
Lo que se hace público de conformidad con lo establecido en la disposición adicional del Real Decreto 382/1986, de 10 de febrero, una vez comunicada por la Dirección General de Cooperación Local la Resolución de 25 de abril de 2006 de modificación de la inscripción correspondiente en el Registro de las Entidades Locales.
Maó, 21 de julio de 2006.La Presidenta del Consell Insular de Menorca,
Joana Maria Barceló Martí.
Decret 36/2011, de 15 dabril, pel qual es crea la Comissió de Toponímia de les Illes Balears (boib, núm. 64, 28.04.2011) [pdf]
Segons el corpus toponímic de l’avl (consulta: 24.05.2017), es tracta d’un llogaret del terme d’Alacant (amb una platja que té el mateix nom):
el Baver (Alacant)
Platja del Baver (Alacant)
Coromines (onomast) dóna entrada a el Baber o Babel, amb article en les dues formes. L’etimologia d’aquest nom de lloc es remunta a la forma àrab del nom de la ciutat de Babilònia, que degué formar una gentilici nisba babilûni, que formà un derivat regressiu en àrab vulgar *babilûn(i), amb –ûn, com a forma del plural, deprés >Bäbil>bíbil>Bâbil o Babíl. D’ací pot venir Al-Babel o el Babel, «el nom de la platja alacantina; la variant Baber, per l’equivalència morisca r = l».
La forma El Babel és una castellanització, segons l’Eciclopèdia Catalana; el dcvb dóna entrada a la forma Babel sense esmentar la forma Baver. El Petit Curial en l’entrada Alacant utilitza el Baver. Josep Martines, de la Universitat d’Alacant, diu que els estudis que han fet indiquen que la forma viva és el Baver, i així, és la que hem adoptat en el DOGV (25.03.1998).