consumidor -ra proactiu -iva

El neologisme anglés prosumer (acrònim de producer i consumer; el podem trobar en el Collins; consulta: 11.05.2022) ha segut adaptat pel Termcat com a consumidor -ra proactiu -iva:

ca consumidor proactiu | consumidora proactiva, n m, f
es consumidor proactivo
es prosumer
es prosumidor
fr consommateur éclairé
fr consommateur proactif
fr prosommateur
fr prosumer
it prosumatore
it prosumer
pt prosumer
en proactive consumer
en prosumer
de Prosument

Empresa > Producció
Definició
Consumidor que fa un consum proactiu.

En castellà, la Fundéu (13.12.2013; consulta: 11.05.2022) considera com a opció principal la forma prosumidor -ra.

miŀlenista

El terme anglés millennial ha segut adaptat pel Termcat  (el ptv de l’avl fa la mateixa proposta) amb la forma miŀlenista (o miŀleniste -ta):

ca miŀlennista, n m, f
es milenial, n m, f
es milénico | milénica, n m, f
es milenista, n m, f
fr echo-boomer, n m, f
fr milléniste, n m, f
fr post-boomer, n m, f
fr écho-boomer, n m, f var. ling.
en echo boomer, n
en gen yer, n
en Gen-Next, n
en generation Yer, n
en millennial, n
en nexer, n
en nexter, n
en post-boomer, n

Sociologia
Definició
Persona que forma part de la generació del mil·lenni.

Una altra opció que mos comenta per Albert Pla Nualart (12.06.2022) és miŀlennial: 

Al diari ara ja fa més d’un any que vam optar per miŀlennial, i la veritat és que ens funciona molt bé i el redactors ja ho escriuen així directament. En aquest article defenso la proposta.

Pla Nualart («Encara que als mil·lennials els pugui semblar estrany», Ara, 09.06.2022) fa una proposta arrelada en la regularitat de la formació de derivats:

Si volem evitar que el millennial, com el baby boomer, no acabi mai de ser català, crec que hi ha una proposta amb força més ganxo: miŀlennial (pronunciat mileniàl ). […] miŀlennial no és una mera adaptació fonètica o ortogràfica del mot anglès. És també una paraula a què el català pot arribar tot sol afegint a miŀlenni el sufix miŀlenni-al, que vol dir «relatiu o referent a»; exactament igual com tropical és relatiu al tròpic i inteŀlectual relatiu a l’intel·lecte.

En castellà, la Fundéu (23.09.2016)  proposa milénico -ca o milenial. La forma més usual deu ser milenial, que fa el plural miléniales.

mur de galetes

Inici d’un mur de galetes.

Este terme designa el missatge emergent que demana per les condicions d’acceptació o de rebuig de les galetes d’un web quan hi accedim. No l’hem documentat massa encara en la xarxa. En anglés es denomina cookie wall o tracking wall. El Termcat (22.04.2022) ha respost:

Considerem que la forma mur de galetes és adequada per al concepte que ens indiqueu.

LGTBI-fòbia

L’aplec de la sigla lgtbi amb el sufix -fòbia forma el terme lgtbi-fòbia, que és la forma que dona el Termcat (veg. Diccionari LGBT). Seguint eixe criteri, l’adjectiu derivat seria lgtbi-fòbic -ca.

Cal tindre en compte la indicació que fa el Termcat sobre esta sigla (que ells escriuen lgbt; consulta: 07.10.2015):

 La denominació lgbt, i els diversos equivalents, són la sigla que correspon a lesbianes, gais, bisexuals i transgèneres. L’ordre de les lletres que la constitueixen és variable, tant en català com en la resta de llengües; així, al costat de les formes lgbt i lgtb, que són les més freqüents en català, també es documenten les variants glbt i glbt. De vegades també s’omet la b (de bisexuals) o s’afegeix una q (de queers) o una i (de intersexuals).

A banda d’això, no he localitzat cap indicació aplicable i clara sobre esta composició en l’oiec (2016-2021). A més, la possibilitat d’aplicar una regla s’embolica, perquè en 2016 incorporaven un guionet entre prefixos i sigles (anti-otan); en 2021 modifiquen el criteri i canvien el guionet per un espai (anti otan). En tot cas, l’ortografia de l’institut no indica res respecte a este tipus de sufixació. Amb tot, podem considerar que el punt 4.3.2.2.h valida —fent una deducció dels exemples utilitzats— l’ús del guionet en el cas d’una sigla seguida d’un sufix:

h) En els termes d’especialitat compostos en què algun dels elements és un símbol (lletra, xifra, etc.): àcid d-lisèrgic, p-aminoazobenzè, e-mail, goma-2, α-naftol,
omega-3, pH-metre (llegit «pehàcmetre»), propan-2-itilè, succinil-CoA-sintetasa, 2,4,6-trinitrofenol.

En fi, l’institut hauria de revisar esta regla per a deixar-la més clara, tant pel que fa al compost sigla-sufix (lgtbi-fòbia) com per a explicar més clarament la diferència entre súper 8 (cas previst en 4.3.1.b) i goma-2 (cas previst en este apartat 4.3.2.2.h).

En castellà, el compost s’escriu també amb guionet, d’acord amb el criteri de la Fundéu del 2018, reiterat el 2023 : LGTBI-fobia.  Abans, el criteri del 2016 de la Fundéu era la grafia aglutinada sense guionet.

turismofòbia

En valencià sentim dir turismofòbia i turismefòbia. Encara no han estat recollits en els diccionaris i responen a criteris de composició un poc diferents. En turismofòbia es seguix el criteri d’utilitzar prefixos derivats del grec i del llatí (o que semblaven derivats d’eixes llengües); en turismefóbia es fa una composició amb dos elements propis de la llengua actual.

Mentres s’establix definitivament una de les dos formes, el Termcat (26.09.2017) fa la proposta següent:

La forma més adequada lingüísticament és turismofòbia, amb la forma prefixada turismo- de turisme. Tot i que no sigui un terme format estrictament a la manera culta, perquè la forma prefixada turismo- no és culta, sí que és preferible sempre formar aquesta mena de compostos híbrids creant formes prefixades acabades amb –o.

Darrerament és un recurs de formació de termes bastant productiu: per exemple en els derivats amb –teràpia com ara alimentoteràpia, fangoteràpia, o el més discutible xocoteràpia.

En principi esperàvem que el criteri tinguera relació amb els sufixos o pseudosufixos derivats del grec i el llatí que s’utilitzen en composició amb el sufix derivat del grec -fòbia (amb alguna excepció, com ara lgtb-fòbia; és clar, també hi ha lgtbi-fòbia),* però han enfocat la qüestió seguint l’analogia de l’ús d’una de les vocals d’enllaç (o/i) que es solen afegir al final del primer component (si no en té) i que sol companya habitual del segon component (com ara: taxidèrmia/taxonomia).

* Nota FDT (12.04.2022). El Termcat va decidir escriure este terme amb un guionet entre la sigla i el sufix: lgftbi-fòbia. En la versió anterior d’esta fitxa havíem escrit el terme aglutinat (lgtbifòbia).

Cal afegir que podem documentar el terme en l’anuari del 2016 de la GEC (s. v. sociologia; consulta: 26.09.2017):

… ser “invisible”. La turistificació i el risc de la turismofòbia Segons les dades del Consell forastera que ratllen la turismofòbia. Segons la percepció dels barcelonins, el turisme s’ha convertit en un …

anonimitzar

El verb transitiu anonimitzar forma part del vocabulari del dret i la ciberseguretat. Podem trobar en el Cercaterm dos fitxes relatives a este verb amb dos definicions que varien un poc però que concorden en el sentit general:

(Termcat) v. tr. Fer anònimes unes dades per impedir la identificació personal.
(iec, Diccionari jurídic) v. tr. Fer anònimes les dades que podrien permetre la identificació personal.

Una fitxa anterior de l’Idescat (2002) mostrava les consideracion següents:

ÀREA TEMÀTICA: Terminologia. Ciència i recerca. Matemàtica i estadística
TÍTOLS ASSOCIATS: anonimizar
DATA D’ACTUALITZACIÓ: 1/10/2002
SOLUCIÓ: Anonimitzar
ARGUMENTACIÓ:
Com n’hem de dir de l’acció de «fer anònim algú o alguna cosa»?

Aquest verb apareix en un context com ara el següent:
– L’entitat enviarà a la delegació el fitxer final de microdades anonimitzat de l’enquesta.

En castellà es documenta en algun diccionari la forma anonimizar, que és la que esperaríem si volguéssim crear una forma sintètica de l’acció verbal. En català disposem d’aquest mateix recurs, i, per tant, si partim del mot anònim podem formar el verb anonimitzar, de la mateixa manera que tenim canonitzar (de canònic), magnificar (de magnífic) o autenticar (d’autèntic). Un altre recurs, menys econòmic formalment, és recórrer a una frase verbal com ara fer anònim -a. El problema d’aquesta solució és que és poc pràctica a l’hora de tractar aquesta perífrasi com un adjectiu, i fins i tot en certs casos incorrecta.

La frase anterior és gramaticalment impracticable amb la perífrasi:
– L’entitat enviarà a la delegació el fitxer final de microdades de l’enquesta *fet anònim

També podríem recórrer, és clar, a l’adjectiu anònim -a, però l’efecte semàntic és diferent: no és el mateix dir que «un fitxer de dades és anònim» que «s’ha tractat el fitxer de dades perquè tingui com a efecte l’anonimat».

personalitzar

L’anglés customize (o customise, versió britànica), correspon al valencià personalitzar, tal com indica el Termcat (24.02.2022):

No considerem adequades les formes customitzar i customització. L’adaptació dels termes anglesos en aquest cas és innecessària perquè són formes perfectament substituïbles per les alternatives personalitzar i personalització.

Eixes formes que no semblen adequades per al Termcat, sí que les ha considerat adequades l’Ésadir:

customitzar
» ús general ús general
» no recollit al diec
Adaptació de l’anglès to customizer,* equivalent a personalitzar o adaptar.
La nova aplicació permet customitzar les icones

* Nota fdt. Ja els hem avisat que el verb anglés és customize.

A pesar de les reticències de la normativa, el verb (i derivats) va fent camí, amb el suport decisiu tant de l’ús en castellà com del fet que la Fundéu (10.07.2013) l’haja acceptada fa anys en esta llengua (sense que haja entrat encara en el drae):

En cualquier caso, dado que la palabra customizar se ha incorporado al español, lo apropiado, si se decide utilizarla, es escribirla en redonda; es decir, ni en cursiva ni entre comillas. Es impropia la variante costumizar, intercambiando la u y la o, que se ve en ocasiones.

creuar dades

És comú l’ús del verb creuar en l’àmbit de la informació i l’estadística per a indicar una operació de contrast o comprovació de la coincidència de dades provinents d’orígens diferents. Els diccionaris generals no recullen eixe ús especialitzat, però sembla que les referències terminològiques (com ara algunes fitxes de geografia del Termcat) tendien a usar encreuar (que no és tan comú en l’ús general, em sembla). Vist això, el Termcat  (01.02.2022) ha resolt que tan bones són una forma com l’altra (creuar dades-creuament de dades / encreuar dades-encreuament de dades):

Amb un ús pronominal, i amb el significat d’insersectar-se dues coses o persones, o de trobar-se en un punt anant cada una en direcció oposada, es poden fer servir tots dos verbs indistintament. En el cas que ens planteges, doncs, són adequades totes dues formes: creuament de dades o encreuament de dades.

efecte dissuasiu

Hi ha una expressió anglesa de l’àmbit del dret i la política, chilling effect, que es sol traduir «efecte (de) desànim», «efecte dissuasori», «efecte de desencoratjament», «efecte esgarrifós», «efecte intimidatori»… En valencià el Termcat mos ha enviat el comentari següent (03.12.2021) sobre la forma que considera més adequada:

Documentem diverses opcions de traducció de la forma anglesa però cap de fixada o més implantada en relació amb les altres.

Hem consultat diversos especialistes de l’àmbit del dret i la política. Consideren que les formes més adequades són efecte dissuasiu i efecte desànim (aquesta darrera sense la preposició de, de manera paral·lela a altres termes formats de la mateixa manera com ara efecte placebo, efecte badoc o efecte bumerang).

Podem documentar que la forma efecte dissuasiu és la més comuna i documentada durant l’últim terç del segle xx:

  • Ramir Reig Armero (Obrers i ciutadans, 1982): «La proposta va quedar en l’aire fins que, quan la situació començava a posar-se difícil, fou tornada a plantejar intervenint alesgores El Pueblo amb poderós efecte dissuasiu.»
  • Isidor Marí i Mayans («El llenguatge dels textos legals. Comentari de dos llibres», Revista de Llengua i Dret, 1983): «Malgrat això, pot convenir que una llei penal adopti la forma de prohibició per tenir un efecte dissuasiu.»

ecoparc

Este terme ja apareixia ja en el dciamb (any 2000):

ecoparc Instal·lació espaiosa destinada a la recepció i el tractament de residus [ang: eco-park]

Encara estava en estudi en el Cercaterm (maig 2009), on tenien esta fitxa (que va ser validada en el Diccionari de gestió ambiental del 2017):

ecoparc
Ciències de la vida > Medi ambient
ca ecoparc, m
es ecoparque
es punto limpio
fr ecoparc
en ecopark

Complex de tractament de residus orgànics basat en criteris de sostenibilitat que combina en un mateix recinte diverses instal·lacions per valorar els diferents tipus de deixalles.

De totes formes, l’any 2008 l’havia admés el Diccionari de les ciències ambientals de l’iec:

ecoparc m.
residus/tecnologia
Instal·lació de tractament integral de residus, que comprèn els processos de metanització, compostatge, embalatge, etc.
en eco-park
fr ecoparc, parc écologique
es ecoparque