mix

Imatge d’un documental de TVE sobre els recopilatoris musicals Megamix. / TVE. 🔗

La paraula mix ‘mescla, combinació’ és un terme anglés  que s’utilitzava inicialment en el camp de la música i que s’ha estés a altres àmbits. No apareix en els diccionaris, però sí que el trobem en el Vocabulari de la música de l’AVL (2018), on apareix marcada com a terme anglés:

mix [angl.]
m. Disc que conté una mescla de diferents músiques o cançons, generalment ballables.
• cast. mix.
• angl. mix.

A més, el Diccionari normatiu valencià inclou el terme anglés remix:

remix [remíks] [angl.] m. MÚS. Mescla alternativa d’una cançó en un estudi de so per a modificar el seu aspecte sonor o millorar la qualitat sonora, sovint amb la incorporació de ritmes i efectes nous.

Ambigüitat ortogràfica: mix, ‘mix’, ‘remix’, repix…

A pesar de les vaciŀlacions inicials, les publicacions periòdiques han anat incorporant mix com a terme valencià-català —no l’estan marcant com a estrangerisme—, aixina que probablement acabarà sent adoptat pels diccionaris generals, on tindrem aleshores dos mix escrits igual amb pronúncies diferents per a cada significat: mix [míʃ] ‘gat’ / mix [míks] ‘barreja’.

El terme mix en el Cercaterm

El Cercaterm ja va normalitzar l’any 1998 el terme mix de comunicació, terme que ha segut incorporat pel gd62 pel gdlc (consulta: 25.02.2023).

Posteriorment, el Cercaterm (17.01.2025), mos escriu que, seguint els seus criteris d’elaboració de les fitxes, han de considerar que la pronúncia anglesa [‘miks] és també catalana (podem pensar en fix, afix, sufix i més casos). Per tant, no marcaran eixa paraula com a anglicisme, a pesar que continue sent una grafia confusa quant a la pronúncia. És un aspecte de l’ortografia que no està ben resolt.

bízum

Fragment de l’article publicat en Castelló Notícies (06.07.2023).🔗

És possible que el terme bízum (adaptació del nom de l’aplicació de pagament en línia Bizum) acabe convertint-se en un nom comú. En principi, la marca Bizum, seguint la pronúncia anglesa, és una paraula plana. Si fora una paraula aguda, no duria accent (que és una possibilitat que no descarten en castellà en la Fundéu, 02.01.2025 [consulta: 24.01.205]: «Bizum, mayúscula y acentuación»). En el cas més comú, és una paraula plana i, per tant, aplicant els criteris ortogràfics generals per a les paraules planes, el Cercaterm (24.01.2025) mos ha enviat la indicació següent:

La forma Bizum com a nom propi d’una aplicació s’ha d’escriure amb majúscula i sense l’accent.
Com a forma lexicalitzada, segons el context, es pot escriure bízum / bízums: per exemple “fer un bízum”.

Fa un temps que ho havia proposat el company Leo Giménez en «Rosquilletes i bízums. Que xulo!» (Levante, 13.06.2022):

I, canviant del sector alimentari al monetari o dinerari, una paraula que demana l’entrada als diccionaris pel seu ús ja abundant és «bízum» o «bizum». No figura encara en els diccionaris de referència, però la seua utilització generalitzada demana l’entrada en els reculls lèxics normatius, tant de valencià-català, com del castellà. El seu significat és ‘transacció monetària instantània entre comptes bancaris que es realitza amb el mòbil’, «Ho pague jo tot amb la targeta i després em feu un bízum, eixim a 44 euros per parella». L’acte i funció que denominem «bízum» és tan concret, singular i d’ús tan corrent, que, segurament, no hi ha paraula nostrada alternativa a eixa per a l’acció comentada, de manera que seria convenient que s’accepte normativament. El portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ésAdir, registra la forma «bizum».

Tal com indicava Leo, el web de l’Ésadir (consulta: 24.01.205) encara recomana escriure-ho com a nom comú sense accentuar, però indicant que s’ha de pronunciar com a paraula plana:

Bizum

Tenint en compte que en el seu mateix web podem trobar bícing, i que en eixes conversions a nom comú solen aplicar-se les regles ortogràfiques generals (dièsel, dònut, rímel, rotovàtor, zepelí…) és probable que ho revisen en algun moment.

descerebrat -ada

Fragment de la primera versió de l’article «El retorn de Rafa Lahuerta» de Joan Garí (Diari La Veu del País Valencià, 18.12.2024). 🔗

L’adjectiu descerebrat -ada no apareix encara en els diccionaris generals. Com a equivalent en registres informals, podem trobar en el diccionari de l’avl la versió descervellat -ada:

descervellat -ada
adj. Que no té cervell, que no té coneixement.

Este descervellat -ada apareixia ja en el dcvb. Amb tot, en el camp de la neurologia, el terme que s’utilitza és descerebrat -ada, tal compodem comprovar en el Cercaterm (consulta: 18.12.2024): animal descerebrat, descerebrat -ada, que es pot documentar des d’inicis del segle xx.

L’extensió de l’ús del terme als registres informals probablement es deu al fet de calcar l’ús del castellà descerebado -da. Un article d’Albert Pla Nualart («¿Descerebrats i papanates o eixelebrats i babaus?», 06.12.2014) comentava l’ús i la utilitat en els àmbits de la coŀloquialitat:

Com ja va explicar Albert Jané l’any 1977 a l’Avui, adjectius com espacial, fabulós, cerebral i labial no són castellanismes encara que s’assemblin a espacio, fábula, cerebro i labio, sinó que són cultismes d’arrel llatina. Com també ho són —i no són, per tant, catalanades— nasal o férreo en castellà.

Descerebrat és, doncs, un adjectiu ben format en català que es fa servir, en ciències naturals, per referir-se a animals a qui han eliminat el cervell amb fins experimentals, tal com recull el Termcat.

En registre coŀloquial es refereix a algú que no té res al cap. I gosaria dir —i admeto que és discutible— que l’extensió d’ús és prou transparent i recent perquè, tot i ser d’origen castellà, no neguem al català la possibilitat de fer-la.

 

millorador -ra

Representació de l’estructura secundària de l’ADN. / Madeleine Price Ball (Viquipèdia). 🔗

Segons la fitxa del Termcat (consulta: 18.12.2024):

ca millorador | milloradora, n m, f
ca obtentor | obtentora, n m, f
ca seleccionador | seleccionadora, n m, f
es mejorador | mejoradora, n m, f
es obtentor | obtentora, n m, f
fr obtenteur | obtentrice, n m, f
fr sélectionneur | sélectionneuse, n m, f
en breeder, n
en plant breeder, n

Ciències de la salut
Definició
Fitogenetista especialitzat en l’obtenció de noves varietats de plantes.

Anteriorment, el terme provisional del Termcat (16.05.2000) era només:

obtentor -ra
Genetista que treballa en l’obtenció i la millora de races animals o varietats vegetals.

cera

El Cercaterm ha resolt aixina (07.06.2023)  la consulta sobre este substantiu femení, terme de l’àmbit de l’ornitologia:

La forma adequada en català és cera: ‘Part carnosa situada a la base del bec d’alguns ocells’. Es documenta en fonts de referència de l’àmbit i és la forma avalada i usada pels especialistes.
En espanyol és igualment cera (al drae), en francès cire i en anglès cere.

En anglés, la paraula cere designa ‘a usually waxy protuberance or enlarged area at the base of the bill of a bird’ (Merriam-Webster, consulta: 31.05.2023).

Hi ha obres en què s’utilitza la forma anglesa cere en lloc de la llatina cera. Al cap i a la fi, tal com mostra el Cercaterm, la forma llatina és la mateixa paraula que s’ha convertit en cera en valencià. (Ara cal que incloguen esta accepció en els diccionaris generals.)

comanda en espera

En l’àmbit de l’economia, el Cercaterm ha proposat el terme comanda en espera com a equivalent del terme anglés back order:

ca comanda en espera, n f
es pedido en espera, n m
fr arriéré de commande, n m
fr commande en attente, n f
fr commande en retard, n f
fr commande en souffrance, n f
en back order, n
en backorder, n
Economia > Comerç

Definición
Comanda que efectua un client d’un producte que el proveïdor no té en estoc en aquell moment.

En francés, l’Office Québécois de la Langue Française (consulta: 20.04.2023) dona la informació següent:

L’expression back order, utilisée dans le commerce et souvent abrégée en BO, est déconseillée en français.

Solutions de remplacement
Back order a différents équivalents français possibles, selon le contexte. Dans le cas d’une commande complète dont l’exécution est en retard, on parlera de commande en souffrance, de commande en retard ou de commande en attente. Pour désigner la partie d’une commande qui n’a pas encore été livrée, on parlera du solde d’une commande, du reste de commande ou du reliquat d’une commande. Enfin, pour parler d’un article qui est temporairement épuisé, on utilisera les termes rupture de stock, pénurie de stock ou épuisement de stock.

Nous sommes désolés, mais votre commande de meubles est en souffrance. (et non : les meubles que vous avez commandés sont back order)
Les cartouches d’encre ont été livrées, mais les caisses de papier seront livrées plus tard. (et non : sont back order)
Le solde de votre commande sera livré demain. (et non : Votre back order sera livré demain)
Ce modèle de classeurs est en rupture de stock. (et non : est back order)

Sur un bordereau de livraison
L’expression back order se voit sur un bordereau de livraison quand une partie seulement de la commande est livrée. On pourra la remplacer par livraison différée, mention inscrite à côté du nom des articles non livrés et indiquant un reste de commande en souffrance.

La informació anterior de la mateixa institució (abans denominada Office de la Langue Française; consulta: 30.06.1997) era semblant:

219 Back order

L’expression back order, utilisée dans le commerce, a différents équivalents, selon le contexte. Dans le cas d’une commande complète dont l’exécution est en retard, on aura commande en souffrance ou commande en retard.
Nous regrettons de vous décevoir, mais votre commande de meubles de bureau est actuellement en souffrance.

Back order s’emploie aussi à propos d’une commande dont on ne peut assurer l’exécution immédiatement. C’est ce qu’on appelle en français une livraison différée. Ainsi, sur un bordereau de livraison, la mention livraison différée pourra figurer à côté du nom des articles non livrés.
Par ailleurs, lorsqu’il se trouve dans l’impossibilité de fournir l’article qu’on lui demande, un commerçant peut, au choix, répondre à sa clientèle :

Je regrette, je manque de chaises de jardin en ce moment.
Je n’en ai plus en ce moment, mais elles sont commandées.
Je les attends.

ou encore:

Nous sommes en rupture de stock.

ofegabous

L’ofegabous (Pleurodeles waltl) és un amfibi que també rep el nom papapeixos (les dos formes apareixen en els diccionaris acadèmics).

A banda d’eixes dos formes, durant uns quants anys s’ha utilitzat també una forma, peixmarí, que després de la nostra consulta el Termcat (12.12.2022) ha resolt que convé descartar-la:

La forma peixmarí es va incloure originalment amb la grafia peix-marí com a sinònim complementari en la fitxa ofegabous durant l’aprovació, per part del Consell Supervisor, d’una llista de noms d’amfibis i rèptils proposada per la Societat Catalana d’Herpetologia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans. En aquell moment, la forma peix-marí es va documentar en un article publicat al Butlletí de la Societat Catalana d’Herpetologia l’any 1985. Posteriorment, arran dels canvis sobre l’ús del guionet que va introduir la Secció Filològica [de l’Institut d’Estudis Catalans], es va canviar la forma peix-marí per peixmarí. Tanmateix, no s’ha constatat l’ús d’aquesta forma en obres especialitzades posteriors. Així doncs, adequarem la fitxa ofegabous de la Neoloteca al que recull el diccionari normatiu (ofegabous com a terme principal i papapeixos com a sinònim complementari) i eliminarem la forma peixmarí.

pèrdua

En l’àmbit econòmic empresarial hi ha un dany econòmic que rep la denominació de pèrdua:

ca pèrdua, n f
es pérdida, n f
es quebranto, n m
en loss, n
Empresa
Definició
Dany econòmic generat per una pèrdua derivada d’una operació financera o comercial o per una despesa inesperada, involuntària i no recuperable.

En castellà,  es denomina pérdida i també quebranto. A causa d’eixa segona opció, com és habitual, els traductors automàtics al valencià ho traslladen aplicant les formes més semblants, crebant i crebantar. Estes formes actualment no tenen massa ús i s’haurien de reservar a documents literaris, en sentits generals relacionats amb la pèrdua de consistència o de resistència.

repercutir

En general, és un verb intransitiu, però una última accepció mèdica antiga que és transitiva, tal com podem vore en el dnv (consulta: 16.08.2022):

repercutir
1. v. intr. Causar, una cosa, un efecte en una altra. L’abundància de collita repercutirà en el preu de compra.
2. v. intr. Fer sentir, un colp o un xoc, el seu efecte de retruc en una cosa ulterior.
3. v. intr. Fer tornar arrere, un so o un raig de llum, l’eco o el reflex. La teua veu repercutia per la vall.
4. v. tr. med. Causar, pel mitjà adequat, la subsidència (d’un tumor o d’una lesió).

Eixa última accepció del camp de la medicina em sembla que ha caigut en desús en valencià (en paral·lel al desús que marca el drae en castellà).

iva transferit

Quan es carrega als clients una quantitat originada per l’impost del valor afegit, la normativa indica que cal parlar d’iva transferit i de transferir l’iva, ja que este verb sí que permet eixe ús. Per contra, el verb repercutir és intransitiu i, per tant, seguint la normativa no s’hauria d’utilitzar per a eixe ús, llevat que s’amplie amb una accepció transitiva, seguint l’exemple del repercutir castellà (consulta: 16.08.2022); o del cas francés (consulta: 16.08.2022), en què répercuter és un verb transitiu:

(drae) 5. tr. Hacer que un impuesto, un coste, etc., recaiga o tenga efecto sobre otra persona distinta de la que lo paga inicialmente.
(tlfi) écon. Transférer une charge sur quelqu’un/quelque chose. Synon. reporter1. Si la hausse est répercutée sur le prix du pain, il n’en résultera pas une protestation contre les producteurs mais une revendication pour l’ajustement des revenus (Meynaud, Groupes pression Fr., 1958, p. 230).

L’ús castellà ha estés la construcció iva repercutit en valencià, i apareix en el Diccionari de fiscalitat dels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona. El Cercaterm fa el comentari següent en una resposta sobre la forma iva repercutit:

És la forma preferida pels especialistes, per influència del castellà, evidentment. Tenim pendent estudiar més a fons aquest cas per veure les possibilitats d’acceptar repercutir, però és una qüestió que afecta directament el diccionari normatiu.

afinatge

En el sector dels formatges, és habitual a França la indicació «fromage affiné» (veg. tlfi, affiner).   El Cercaterm (consulta: 22.07.2022) té una fitxa per a eixa operació:

ca afinatge, n m
es afinaje, n m
fr affinage, n m
en ripening, n

Indústria > Indústria alimentària
Definició
Fase final de la maduració d’un formatge.

D’altra banda, quan es tracta d’un procés industrial en l’àmbit dels metalls, del vidre o del reciclatge, el terme corresponent és un altre derivat del verb afinar (veg. dnv), que també està arreplegat en una fitxa del Cercaterm (consulta: 22.07.2022):

ca afinament, n m
es afinado
es afino
fr affinage
fr raffinage
en refining

Indústria > Indústria metal·lúrgica
Definició
Operació que consisteix a eliminar les impureses que conté un metall o un aliatge en estat líquid.