El gdlc utilitzava la forma ibuprofè en les edicions del 1998 i anteriors en paper. El document «Terminologia de productes farmacèutics» (febrer 1999) de la Generalitat de Catalunya —revisat pel Termcat—, on es fixen les normes d’adaptació de les denominacions dels productes farmacèutics, indicava que la forma seria ibuprofèn, forma que va aparéixer posteriorment en el gdlci que també ha arreplegat el dnv (consulta: 10.02.2021):
ibuprofén (o ibuprofèn) m. FARM. Antiinflamatori no esteroidal amb propietats analgèsiques i antipirètiques.
En el Termcat 4 (pàg. 3; setembre 1989; ara no sé a quina publicació concreta correspon esta referència antiga) apareixia:
racord m
cast. rácor[*]
Conjunt de dues peces que serveix per a empalmar per testa dos tubs amb un sistema d’acoblament hermètic desmuntable.
En el gdlc (edicions del 1993 i 1998), apareixia esta paraula amb accent (tal com també apareix en el dnv; consulta: 04.02.2021):
ràcord
[fr: raccord] m tecnol Maneguet, element intermediari que uneix dos tubs, dues parts d’una canonada, etc, o que, disposat en un extrem, uneix un tub, una canonada, etc, a un dispositiu, un aparell, etc.
El dnv no li dona eixa accepció a panerot (consulta: 19.01.2021; els he proposat que la incloguen),* però sí que la recull Joan Giner (El parlar de la Safor; consulta: 19.01.2021):
panerot m. […] 2.Mecedora de panerot (Tav) o panerot (Mi), espècie de balancí o de seient voluminós fet de vímet.
* Nota fdt. Arran del comentari de Cristian Luna comprove (consulta: 08.10.2024) que el dnv ha incorporat esta accepció (no indiquen quan ho van fer).
En eixa accepció de ‘butaca de vímet’ panerot també és usual a l’Alcúdia (informació de Rosanna Pasqual; 19.01.2021) i Carcaixent. Juli Jordà (comentari del 09.02.2021) informa que «Els Panerots» era el nom d’un «casino» d’Albalat de la Ribera: «I es deia aixina perquè segons que diuen hi havien panerots, òbviament. També va tindre altres noms com l’Alteró (perquè estava en alt) i l’Autonomiste» (vegeu també Memòria gràfica d’un passat recent, 2010; consulta: 10.02.2021).
A Tavernes de la Valldigna eixa butaca també és panerot, segons la informació que recopila reig-evds (2015; consulta: 19.01.2021). Podem trobar documentada esta accepció també en:
Alfonso Rovira (1993-2008): «Estampas y recuerdos de Alzira (55). La cooperativa la agrícola de Alzira ya es centenaria» (consulta: 19.01.2021):
Recordemos aquella casa habitáculo de la cooperativa, en aquel rincón de la placeta donde el recordado contratista Olegario Esteve servía a los agricultores que comentaban los trabajos que habían realizado a lo largo del día, sentado reposando en los cómodos «panerots» de mimbre amarillento y, sobre todo, recordemos también a alguien que dio un gran empuje a la cooperativa, como fue el presidente recientemente fallecido, Antonio Costa Ull.
J. Rafael Bernabeu Galbis (Ontinyent, 2011): «La vara de alcalde: un conflicto de fiestas de inicio del s. XX» (consulta: 19.01.2021):
En dicho lugar, muy acogedor, sin molestar el poco tránsito que en aquellas fechas se producía, ofrecía una especie de terraza que durante el verano era ocupada por los socios de dicho establecimiento en cómodos sillones de mimbre, conocidos por la gente con el nombre de «panerots».
El company Vicent Sanchis Martínez (03.03.2021) aporta un poc més de documentació:
Ací, a Rafelguaraf, i per la rodalia, supose, també és d’ús. Jo l’he utilitzat almenys en dos novel·les. En Aventura al desert (ara Aventura a Tunísia) en el capítol 4, al final del primer paràgraf; i en Terra de frontera, en el capítol 2, al final del segon paràgraf.
Els rinquets d’un camp de cacau en Alaquàs. Foto de l’article «Cultiu de cacau. Recol·lecció i aventat» de Ramón Tarín i López (1997).
A l’Alcúdia (Ribera Alta), rinquet és l’equivalent de l’accepció 5 de reng que apareix en el dcvb (consulta: 19.01.2021):
rengm. […]
5. Faixa o tira d’herba o de cereal que el dallaire talla i que roman estesa a terra (Massalcoreig, Gandesa).
A l’Alcúdia, segons l’informant (Enrique Pascual, naixcut en 1934; informació de Rosanna Pasqual; consulta: 19.01.2021) s’aplicava al cultiu del cacau (i a la sega de l’herba). Era la ringlera que es formava al costat dels solcs amb les mates de cacau arrancades (o les mates d’herba). Quan el sol havia eixugat un poc les mates, anaven les dones a fer la faena d’espolsar-les (contra les barretes de les cadires de bova tombades).
L’article «Cultiu de cacau. Recol·lecció i aventat» de Ramón Tarín i López (1997; consulta: 19.01.2021) recrea eixa activitat en Alaquàs. En la revista Mètode podem llegir també l’article «El cacau valencià» de Josep Roselló Oltra (10.06.2013; consulta: 19.01.2021).
En una entrevista a l’actriu Maria Juan publicada en la publicació Nosaltres La Veu (03.01.2021; consulta: 08.01.2021), en una de les respostes de l’actriu apareix la paraula patota en una accepció que no arrepleguen els diccionaris:
Soc una afortunada, perquè fa molts anys quan jo era una patota vaig dir que treballaria en valencià sense donar més explicacions.
Per correu electrònic l’actriu em comunica (15.01.2021) que va dir petota. Supose que el corrector ortogràfic degué fer la resta, perquè en els diccionaris generals no apareix encara l’adjectiu petot -ta que equival a l’accepció tercera de xicotet -ta (dnv; consulta: 15.01.2021):
xicotet -ta […]
3.adj. Que té menys edat que un altre o altres amb els quals se’l compara. El meu fill xicotet és molt actiu.
Eugeni Reig en El valencià de sempre (2015) comenta variants i exemples de petot-ta: pototet, petelló, petirró, petorrí, petarrell…
El dnv (consulta: 14.01.2021) inclou este terme (també apareix en el diec):
egagròpila f. ORNIT. Pilota que regurgiten algunes aus rapinyaires, on hi ha la part que no poden digerir dels animals devorats.
En el camp de la medicina, es denomina betzoar un element semblant. El dnv (consulta: 14.01.2021) inclou les accepcions següents:
betzoar 1. m. ZOOL./FARM. Concreció calculosa que es troba en les vies digestives d’alguns remugants i que era usada com a medicament o contraverí. 2. m. PAT. Cos estrany no digerit, generalment en forma de bola o madeixa, dins de l’estómac o dels intestins.
En castellà, hi ha els equivalents egagrópila (anteriorment també documentat com a egagrópilo) i bezoar.
El mot falca té una accepció lingüística més o menys recollida en el gdlc:
2 1 Mot que allarga la frase per guanyar temps a causa d’un vici d’elocució. 2 RET Mot o frase supèrflua que hom empra amb el sol objecte d’allargar un vers.
Tanmateix, l’ús del terme en eixa accepció és també substituït pel terme compost mot crossa (o també només per crossa), que podríem pensar que és l’adaptació de la forma espanyola muletilla, si no fora que també hi ha crutch word en anglés. Amb tot, cal tindre en compte que hi ha llengües que han adoptat opcions diverses (i paregudes) per a denominar conceptes semblants:
falcaf., mot crossa m., crossa f. enfiller, tag, crutch word, verbal tic, language tic, speech tic, speech mannerism, language mannerism es muletilla f., coletilla f., latiguillo m., bordón m., bordoncillo m., ripio m. fr tic de langage m. itintercalarem. pt bordão m.
Fonts: Wikipedia, GDT, Merriam-Webster, Cambridge Advanced Learner’s Dictionary, De Mauro
D’altra banda, un dels motius que poden haver impulsat l’ús de (mot) crossa pot ser el fet que falca s’ha generalitzat a partir del camp dels mitjans audiovisuals en una altra accepció, tal com recull el Cercaterm (28.09.2007; 10.01.2021):
falca ca falca, f. es cuña en commercial en radio commercial en radio spot
Comunicació empresarial > Comunicació > Publicitat > Producció
Peça publicitària destinada a ser emesa per la ràdio consistent en un enregistrament sonor que sol constar de text, música i efectes de so i tenir una durada de 15 a 60 segons.
Una mica relacionat amb el concepte de mot bo per a tot, hi ha el terme (mot) jòquer en català, que definirem d’acord amb el que diu el diccionari portugués Houaiss (s. v. palavra-ônibus):
palavra-ônibuss.f. (Lingüística.) palavra, quase sempre de uso coloquial, cujas acepções são tantas que não comportam delimitação semântica formal (p.ex.: troço, legal, bacana)
També en altres llengües:
es palabra comodín f. (o comodín m.) en all-purpose word fr mot passe-partout it … (?)
Es tracta d’un element d’un replanteig. Sembla un clot reomplit d’algeps on s’ha traçat una línia. El diec (consulta: 08.01.2021) dona la definició següent de toc:
toc […] 4 m. [AQ] Palada de calç amb què els paletes subjecten els regles i les mires amb què defineixen una alineació o un pla.
En castellà,tiento apareix en el drae (consulta: 08.01.2021) amb l’accepció següent:
tiento […] m. Constr. Pellada de yeso con que se afirman las miras y los reglones.
Esta variant no apareix en els diccionaris generals, s’ha especialitzat com a part de l’expressió fer una profia, que equival a ‘proposar un objectiu, un repte’. Pel que diu el dcvb (consulta: 26.11.2020), la paraula deu ser una variació de porfídia (al seu torn variant de perfídia), probablement passant per l’antic porfia de la crònica de Jaume I, que sí que apareix en el dnv (consulta: 09.12.2020) com a sinònim d’aposta, encara que dcorom (s. v. fe; p. 920) pensa que eixa variant actual és presa del castellà.
Estos diccionaris no arrepleguen la variant profia, però sí altres formes que mostren diverses tendències adaptatives: porfíria (Antoni Canals), profidi (Mallorca), porfèdia (Eivissa), que mantenen els sentits relacionats ‘insistència’ o ‘disputa’. L’expressió fer una profia en eixe mateix sentit de ‘proposar un objectiu, un repte’, i la paraula profia ‘repte, prova’, les podem trobar documentades en un territori prou ample. Per exemple:
Sollana (Ribera Baixa), informants de 84 i 89 anys: «¡Fem una profia!»
Godall (Montsià), 2013 (consulta: 26.11.2020): «Com tots els anys, la Xaranga Sarabastall va amenitzar les festes majors del nostre poble. Fins i tot, el dia del bou estofat (últim dia de festes), n’hi havia que encara tenien forces, no per a tocar el seu instrument, sinó que encara s’atrevien a fer una “profia” encara més difícil.»
Benicarló (Baix Maestrat), 2009 (consulta: 26.11.2020): «Abans i després de la paella es van jugar diferents profies. La profia individual entre Esteller i Tufarret la va guanyar el primer, i en la profia per parelles d’abans de dinar quasi salta la sorpresa, ja que Pelli i Karçe van fer una gran partida contra Manyà i Tito.»
Cabanes (Plana Alta), 2010 (consulta: 26.11.2020): «- Jo faig la profia -dice Paco. -Si no me l’acabe d’un trago pague jo lo de tots.»
Benaguasil (Camp de Túria), 2020 (consulta: 26.11.2020): «A Benaguasil, País Valencià, diem fer una “profia” quan algú planteja fer un repte.»
Silla (Horta Sud), 2015 (consulta: 26.11.2020): «[…] fent un viatge a Madrid en bicicleta en una mena de profia esportiva que tingué molta nomenà pel poble».
Almussafes (Ribera Baixa), 2011 (consulta: 26.11.2020): «[…] es va fer una profia… “Si vosaltres formeu una orquestra per a Pasqua amb música moderna, nosaltres vos paguem el lloguer de l’equip, posem una barra i fem una festa que de segur agradarà a tot el món”».
Benissa (Marina Alta), 2018 (consulta: 26.11.2020): «La pràctica oficialment es normalitza en la dècada dels quaranta on els transportistes ( en aquella època de carro i galera) fan evolucionar una pràctica dels llauradors “Les profies” a un deport rural hípic.»
En castellà, porfía compartix eixe sentit de discussió i repte (‘con emulación y competencia’ definix el drae l’expressió a porfía; consulta: 09.12.2020).
badomiaf. Badomeria, idea disbaratada. [necedad, tontería, badomia]
Estranyament, hi ha diccionaris que només arrepleguen esta paraula en plural, badomeries, com ara el gdlc o el diec2. L’ús en singular, encara que no siga el més general, és conegut al País Valencià (i és el que té entrada en el dcvb; consulta: 16.02.2019). Com a exemple, el diputat Torró Gil (alcoià; diputat del GP Compromís, ds 15.04.2008 ):
Perquè jo crec que, quan estem parlant d’un problema de vint-i-un anys —com a poc—, evidentment tots han tingut alguna quota de responsabilitat i també, jo crec que no estic dient ninguna badomia, crec que aquells que han estat més temps governant, lògicament, tindran una quota de responsabilitat molt superior respecte als altres.
En tot cas, el dnv (consulta: 16.02.2019) l’ha incorporat en singular, però amb la indicació que l’ús en plural és més habitual:
badomia [baðomía]
[usat generalment en plural]
f. Despropòsit, idea desbaratada.
