corró

El terme corró, a més del seu ús en la cuina, la pintura i en altres àmbits on designa un objecte físic concret, també té un ús metafòric (que encara no apareix recollit en els diccionaris generals)  en altres àmbits, com ara en el polític. Per exemple:

  • Llenguatge subterrani de la política: aproximació al lèxic de la clandestinitat i de l’activisme (1982; consulta: 07.02.2019): «corró. Votació sistemàticament coincident de diferents grups parlamentaris, que obtenen, així, la majoria, desbancant les iniciatives dels altres grups.»
  • Història gràfica de Catalunya dia a dia (1991; consulta: 07.02.2019): «més enllà del marge que li deixava el corró parlamentari hostil»

En francès, el terme equivalent rouleau té una mica més d’història i sí que apareix documentat en eixe ús metafòric (tlfi, rouleau; consulta: 07.02.2019):

− P. métaph. Préservée par l’isolement provincial et par la vie militaire, la race est demeurée intacte; le rouleau de la centralisation et des bienséances n’a pas passé sur elle pour l’aplanir (Taine, Dern. Essais crit. et hist., 1893, p. 183). V. laminer B 1 ex. de Bloy. En appos. Même si l’opération « rouleau compresseur à travers la grande plaine du Nord » est peu plausible, l’U-R-S-S en fait peser la menace par la puissance et par le dispositif de l’outil militaire qu’elle y affecte (Le Nouvel Observateur, 6 sept. 1980, p. 37, col. 2).

En castellà, el drae (rodillo; consulta: 07.02.2019) també ha incorporat eixa accepció:

m. En una institución cuyas decisiones se adoptan mediante votos, uso resolutivo de la mayoría de la que se dispone, sin atender a las razones de la minoría.

tabolla

  1. Els diccionaris recullen l’adjectiu taboll -lla (consulta: 04.02.2019):

    [GDLC] adj. 1. Mig madur, que ja comença a verolar. Segar el blat taboll. Les figues tabolles són indigestes. \2. Curt de seny; groller, descortès.
    [DIEC2] […] 2 2 adj. Grosser 2.

    Per contra, no inclouen l’accepció que correspon al nom d’un dolç típic. Segons la versió de colomina:

    MDomínguez ens n’ofereix una variant, +tabolla: «Abans de mesclar-les amb l’arrop, les petites llesques de carabassa, mig cuites, mig dolces, toves per dins, amb una ferma i trencadissa crosta per fora, s’oferien com una llepolia d’urgència. I tenien un nom incitant: tabolles (L’ullal, 57).

    Fa uns dies (21.04.2011), mon tio Agustí em recordava el plaer de menjar-ne i em contava com les feen en Carcaixent, cuites per fora en un bany d’aigua amb calç.

  2. El dgfpastor sí que recull el verb que se’n deriva (però no el nom del dolç):

    atabollar. v. tr. Entrar en color la fruita en madurar, especialment les figues. // -se. Prendre color, entrar en color, per l’exposició al sol o per haver sofert una calor excessiva. // Astorar, torbar d’admiració. [pasmar]

angimbori

Segons el diccionari del programa Salt 2.0 (oficial, segons l’avl–2002):

angimbori m. Objecte inútil, inservible, especialment quan té una grandària considerable i més bé fa nosa.

El dnv (consulta: 20.12.2018) va modificar lleument la forma de l’entrada i la definició:

engimbori m. Objecte inservible, de poc valor.

Etimològicament, el mot prové de cimbori, que, al seu torn, té l’etimologia següent (gdlc, s. v. cimbori; consulta: 20.12.2018):

1372; del ll. cĭbōrĭum ‘copa’, i aquest, del gr. kibṓrion ‘fruit del nenúfar; copa de forma semblant a aquest fruit’, amb influx de cim i cimbell.

Eugeni Reig (El Punt, 19.09.2011) documenta unes quantes possibilitats més i dona la seua opinió sobre la incorporació de les variants als diccionaris:

En la primera edició del meu llibre Valencià en perill d’extinció (València, 1.999) vaig incloure el mot angimbori que vaig definir com: «Objecte inútil, inservible, especialment quan té una grandària considerable i més aïna fa nosa.» I vaig afegir: «Aquest mot no té les connotacions d’objecte vell, deteriorat, fet una cafetera, que té la paraula xanca.» I vaig posar el següent exemple il·lustratiu: «A vore quan t’endús l’angimbori eixe que em vares deixar en la terrassa, que quasi no puc ni eixir a regar les plantes.»

[…]

Jo pense que els vocables atzimbori, angimbori, angimbòric, anzimbori, argimbori, engimbori, enximbori, estimbori, etzibori, etsibori, etzigori i atzigori són variants formals del mateix mot i considere que la variant atzimbori és la que hauria de ser la normativa, perquè és la que menys s’allunya del seu origen etimològic i perquè encara es conserva viva en la comarca del Baix Vinalopó. […]

No cal dir que l’ús és més indicador encara que la interminable recerca etimològica. Tal com assenyala Eugeni Reig, al Baix Vinalopò es veu que n’hi ha una variant, al Gironés i l’Empordà, unes altres, etc.; i s’esdevé el mateix en el camp literari, on l’etzigori de Pere Coromines esdevé atzigori en les traduccions de Terenci que féu Joan Coromines, i on Maria Beneyto (i altres) fea servir l’estimbori usual a Mallorca (veg.):

Ha vingut Gertrudis a mostrar-nos la seua filla. La xiqueta està feta un estimbori. I és que els pobres no tenen disposició per a res, perquè el vestit ben bonic que era.

El company Francesc Gascó (04.10.2011) comenta l’alternança algimbori / argimbori a Beneixama: «les dues amb o oberta [algimbòri], [argimbòri]»; a més, informa de la variant estrumbori, pròpia de Mallorca, recollida en el dcvb:

estrumbori*
Embalum, cosa que embaluma (Mall., ap. Aguiló Dicc.).

*Nota: Alcover escriu estumbori en els Dietaris de les eixides, 1900-1902 (edició de Maria Pilar Perea, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2002).

Podem documentar en Google Llibres un article d’Emili Casanova, «El Diccionari de la Vall d’Albaida: Una presentació», que inclou:

Cimbori, m. ‘Fòtil, andrómina gran i inútil’. VF: angimbori (Atz.), encimbori (Ag.), encenvori (Ag.), etzibori (Alb.), enximbori (Atz.).

El cercador no mos permet accedir a molta més informació, però crec que podem interpretar les abreviacions dels noms de les localitats aixina: «Atz.» ‘Atzeneta’, «Ag.» ‘Agullent’, «Alb.» ‘Albaida’.

Alguns sinònims: andròmina, flosti (flòstic), quènfaig

A més d’estes variants, hi ha sinònims disponibles per a registres diversos, com ara andròmina, fòtil, rampoina, trasto… El diccionari de sinònims d’Albert Jané (consulta: 14.02.2024) en recull uns quants més.

La innovació televisiva quènfaig

En el programa El Club de TV3 (dj. 10.05.2007) provaven a fer una aportació al vocabulari català: quènfaig, nom amb què designem les andròmines de poc valor econòmic i de discutit valor estètic que són objecte de regal als convidats (parents, amics i coneguts) en bodes, batejos i comunions i altres esdeveniments socials. En espanyol en dien pongo (no apareix encara recollit als diccionaris amb esta accepció; veg. drae consulta: 26.04.2020).

La paraula flosti o flòstic

La paraula flosti o flòstic, que la Neosfera documenta l’any 2014, no apareix encara en els diccionaris generals (consulta: 14.02.2024) ni té entrada o ús en el dcvb. Podem documentar-la a l’inici del segle xx, ja que la localitzem en el Bolletí del diccionari de la llengua catalana, volum 8 (1915) d’Antoni Maria Alcover:

Hi ha orientacions per a trobar el demble dels mots catalans fusell, flòsti, janglar, lleuda, paper.

És usual amb este significat a diverses comarques catalanes (Lluçanès, Berguedà, Osona, Ripollès…), va ser escollida «paraula del poble» a Prats de Lluçanès (16.03.2023). També s’utilitza com a terme alternatiu per a designar el ‘penis’, significat que podem documentar en algunes obres literàries:

  • Retrat d’un assasí (1988) d’ocells d’Emili Teixidor i Viladecàs: «ell tenia un flosti tan petit que feia riure»
  • La clau anglesa (2020) d’Antoni Pladevall i Arumí: «no hi ha fuet més dur, mossa, que un flosti de toro deixat assecar dies i dies a sol i serena»
  • Lo mig del món (2023) de Roser Vernet Anguera: «damunt del bufet dels atuells de parar taula i presentar tapets i flòstics regalats»

En altres llengües

Joan-Carles Martí Casanova mos indica que en francés es coneix com a bibelot. Segons el tlf (s. v. bibelot; consulta: 20.12.2018):

2. Avec une nuance péj. Article de peu de valeur ou de mauvais goût. Bibelot de bazar, de camelote, sans valeur :
· 3. Sur le tourniquet, les lots étaient classés, d’affreux bibelots de cinq ou six sous, maroquinerie, verrerie, porcelaine; et la plume grinçait contre les fils de laiton, la plaque tournante emportait les lots, dans un bruit continu de vaisselle cassée.
zola, Son Excellence E. Rougon, 1876, p. 331.

El mot bibelot també ha estat incorporat al català, però els diccionaris no li han donat l’accepció despectiva que tractem ara. El diec2 (el gd62 i el gdlc) el definix:

bibelot m. Petit objecte decoratiu.

D’altra banda, en anglés en diuen trinket o knickknack. El gdt només recull knickknack:

A small trivial article intended for ornament.

En el Merriam-Webster (consulta: 20.12.2018), que va mmodificar la definició entre 2007 i 2018 («a small object displayed for its attractiveness or interest» > «a small trivial article usually intended for ornament») trobem tchotchke i més sinònims (és una llista que va variant): bauble, bibelot, curio, curiosity, doodad, dingus, dohickey, hickey, gaud, gewgaw (also geegaw), gimcrack, kickshaw, knickknack (also nicknack), novelty, ornamental, trinket, whatnot, whatsit…

integralitat

  1. Substantiu femení que podríem definir ‘qualitat d’integral’. No apareix en els diccionaris habituals, tot i que em sembla que el podem documentar en el segle xvii (no puc concretar la referència que apareix en Google Llibres: 02.06.2017). Sí que és recollit pel Diccionari descriptiu de la llengua catalana de l’iec (consulta: 02.06.2017) que el fa equivalent d’integritat o de totalitat.
  2. Els equivalents estan ben assentats en altres llengües. En castellà, el drae recull integralidad ‘cualidad de integral’. En francès hi ha intégralité ‘état de quelque chose qui est entier, complet‘. En italià, integralità ‘interezza, totalità; qualità degli alimenti integrali’.

xàmbit

Segons el dnv de l’avl:

xàmbit m. ALIM. Gelat que es col·loca entre dos galletes de neula.

colomina troba esta paraula en Matèria de Bretanya de Carmelina Sánchez Cutillas: «mesures de crema gelada entre dues galetes de vainilla». També dona la referència xànvit (i xanvitero ‘persona que els ven’) en el Diccionario de Altea y sus cosas de Ramon Llorens Barber (1895): ‘gelat en forma rectangular col·locat entre dues galetes de neula’.

A la Vila hi ha xanvi, a Alcoi xambi (i xambilero), a Cocentaina xàmbit (i xambitero), i a Múrcia, Oriola i Cartagena, chambi (i chambilero a les dos últimes localitats). El Tresor del valencià meridional (2019) dona la informació següent:

xàmbit° (Cocentaina) (28) (29) (Alcoi) (a1)
xambi (Alcoi) (28) (29) (Beneixama) (33) (Alacant) (29)
xamvi (Cocentaina)
xanvi (La Vila) (28) (29)
xambiter -a° ⇒ II.9.B. TREBALL> OFICIS
xambilero (Alcoi) (a1)

L’etimologia sembla evident, i apareix ja recollida en el Vocabulario del dialecto murciano de justo García Soriano (1932): de l’anglés sandwich.

La pronúncia xènvit

Abans que apareguera en el diccoinari, jo haguera dit que es pronunciava xènvit (aixina ho haguera escrit), tal com em semblava haver-ho sentit sempre a Carcaixent, però ma tia Xelo (69 anys; juliol del 2004) em va dir xèmbit (i xembitero), tot i que si hi ha bilabial o labiodental en eixa posició és una cosa que no vaig aconseguir captar del tot.També em va explicar que eixa mesura de gelat amb dos galetes (o amb quatre, els més cars) es fea amb una mena d’aparell de gelater que permetia diverses mesures de gelat, segons el preu, i que treia el xàmbit fet amb les galetes mitjançant un mecanisme (moll o palanca, no ho sé segur).