antilambda

Els signes < i > reben diverses denominacions que no solen aparèixer en els diccionaris generals. El mestil3 (vii.16.1) els denomina «angles o antilambdes». Reben també la denominació antilambda en francès (consulta: 24.04.2018), tot i que diple (consulta: 24.04.2018) sembla que té més ús en la paleografia; en castellà remeten a corchete angular (consulta: 24.04.2018) tant en antilambda com en diple; en anglés també fan servir les dos denominacions, diple i antilambda (consulta: 24.04.2018).

Fins que incloguen alguna d’eixes denominacions en els diccionaris, el Termcat (04.10.2021) mos ha enviat la resposta següent:

El terme més general per a referir-se a cadascun dels signes gràfics < > és antilambda o angle. Aquestes denominacions són les més habituals en els àmbits de l’edició, la tipografia, l’ecdòtica i camps relacionats, i d’aquí han passat sovint a altres sectors.

Tenen menys ús, o en tenen en àmbits més restringits, les altres denominacions possibles. En informàtica se solen fer servir les formes angle o parèntesi angular (una forma que en tipografia designa, estrictament, un altre signe en què l’angle és més obert). La forma diple sembla que és pràcticament exclusiva de la paleografia. També es documenten altres formes: claudàtor angular, clau angular; en matemàtiques, menor que i major que; més gran que i més petit que, etc.

guió

  1. Essencialment, fem servir tres tipus de guions quan escrivim:
    1. El guionet ortogràfic (-): Alt+45 | & #45; . Exemple: la Malva-rosa, la línia C-3, el trajecte València-Gandia. (Vegeu la fitxa sobre les normes d’ús.)
    2. El guió mitjà (–): Alt+0150 | & #8211; . El fem servir habitualment per als apartats.
    3. El guió llarg (o ratlla) (—): Alt+8212 | & #8212; . Emmarquen els incisos de dins del text.
  2. A banda d’això, convé tindre en compte que el signe menys (−), es representa en Word amb el codi Alt+8722 (HTML: & #8722;). Això permet, en el processador de textos, distingir la marca dels apartats del text de la marca de les restes i les xifres negatives.
  3. Quant al guió llarg dels incisos:

    1. Guió llarg (—): utilitzat per a marcar els incisos. En coincidència amb punt final de paràgraf, hi ha qui suprimeix el guió (fins i tot en diàlegs i acotacions teatrals). En coincidència amb punt i seguit, pot suprimir-se o mantenir-se (es manté en els diàlegs) [criteri de l’upc i l’uab] (Informació de Jordi Giner – Zèfir, 26.10.2000).

  4. Glòria Uchan comenta que hi ha qui denomina ratlla el guió llarg. Això coincidix amb la denominació castellana raya recollida en el drae (03.02.2010):

    12. f. Ortogr. Guion algo más largo que se usa para separar oraciones incidentales o indicar el diálogo en los escritos.

    Amb tot, no és la denominació recollida pel mestil, que en diu guió o guió llarg ni he trobat cap obra de referència que done eixa denominació al guió llarg. En català, segons el mestil hi ha el guió o guió llarg (—), el menys, guió mitjà o semiguió (–) i el guionet, guió curt o guió petit (-). Les grandàries dels signes són les següents (mestil):

    guió (—): «un quadratí o una mica més»
    menys (–): «mig quadratí»
    guionet (-): «més petit que la meitat del guió»

    L’ooea (10.5.12.1) tracta també la diversitat de noms i mides en castellà. En resum, les mides són les següents:

    raya: «un cuadratín»
    menos: «aproximadamente la anchura de medio cuadratín»
    guión: «la mitad del menos o la cuarta parte de la raya»