neandertal

Este terme que no apareixia en els diccionaris fa uns anys, però ja era utilitzat («els neandertals») per l’editorial Bromera, com ara en el llibre Viatge als orígens de Jaume Bertranpetit (1998). Posteriorment ja s’ha introduït en els diccionaris:

neandertal
m. ANTROP. Homínid de cos robust, mans grans, cap ample, nas pla i celles prominents, amb capacitat cranial superior a la de l’home actual, que poblà Europa i l’oest d’Àsia fa entre cent mil i quaranta mil anys.

Els falta afegir (consulta: 08.03.2023) que el nom científic d’eixe homínid és Homo neanderthalensis, nom que es va crear amb la forma antiga del topònim Neanderthal (actualment, Neandertal).

càiron*

Es comentava en la llista Zèfir a l’estiu del 2001 que l’empresa nord-americana de productes per a televisió Chyron era qui proporcionava els mitjans per a incloure les franges de text a la part de baix de la pantalla en les emissions televisives. El nom de l’empresa, pronunciat [kàiron], s’ha convertit en alguns mitjans en un genèric (sinònim de subtítol o rètol). L’Ésadir, en conseqüència, ha inclòs la paraula en una fitxa (consulta: 07.03.2023):

càiron
ús general
no recollit al diec
Extensió del nom de la marca comercial Chyron.
Rètol o subtítol televisiu.
Plural: càirons.
Noms comuns procedents de marques registrades

El 19 de setembre del 2012 el terme va ser objecte d’una resposta del Termcat,  però la paraula no ha arribat a aparéixer en la Neoloteca:

Quina és la forma adequada en català per a càiron o Chyron?

Totes dues són formes utilitzades en lloc de subtítol per a designar qualsevol text que apareix a la pantalla de televisió. Chyron és una denominació comercial d’una família d’aparells per a la postproducció de vídeo i televisió, del fabricant del mateix nom, entre els quals hi ha generadors de caràcters o tituladores. La forma ha passat a formar part de l’argot televisiu, en el qual es pronuncia càiron.

Anna Amat va trametre un comentari de Núria Barba sobre el tema (Zèfir, agost de 2003):

Fa vint anys quan tv3 va començar, les màquines tituladores que es van comprar a la casa eren de la marca Chyron (que es pronuncia «càiron»)… d’aquí que, amb aquelles coses de l’argot televisiu i la tonteria col·lectiva, es passàs a denominar per part del realitzador [càiron] cada vegada que es demanava que aparegués el rètol en pantalla per tal que la persona que operava la màquina punxés el rètol.

La cosa va anar degenerant i fins i tot als scripts els redactors van acabar escrivint aquesta paraula per assenyalar el que s’havia d’escriure com a nom i càrrec, subtítol, pastilla amb logo, etc. (tot allò que apareix incrustat en pantalla). Per extensió, les persones com jo que fem aquesta feina, vam passar a ser denominades [caironites] o [caironitos] (segons el sexe).

Cap als noranta van comprar una altra màquina de marca pesa, però la cosa estava tan arrelada que vam continuar amb el mateix nom! I actualment hem tornat a les màquines generadores de caràcters o tituladores de la marca Chyron.

Aquesta paraula es va inventar, doncs, a tv3, però als altres canals locals, regionals, als estudis de Gestmusic a Mediapark (Tele 5), etc., de Catalunya, ens consta que van adoptar aquesta degeneració del llenguatge i també utilitzen aquesta paraula. Penseu que molta gent que va arrencar aquests canals/productores s’havia format a tv3, hi havia fet pràctiques, etc.

Però, compte!, que això només es diu a Catalunya, no aneu pas a tve fent servir aquesta paraula perquè no entendran res. La paraula correcta per denominar el chyron és rètol i nosaltres estem contractats a tv3 amb categoria d’operadors de caràcters. Als rotlles de sortida del programa, de vegades però, ens posem sota el càrrec de «titulació» o bé «operador de caràcters», les dues coses són vàlides.

Si voleu buscar la paraula com a concepte definit, en els diccionaris d’audiovisuals en català encara no hi apareix (en canvi el càrrec d’operador de caràcters o la màquina tituladora o generador de caràcters sí), però sí que la podreu trobar definida en diccionaris en anglès, que es diu caption (de fet, en alguns canals fan servir el terme anglès, segons em consta).

Amb tot, segons comentaris de Xavier Rull (que havia trobat cairon a la televisió d’Andorra) i d’Odile (que troba la indicació del rètol, en una transcripció d’una sèrie americana, amb el terme «CHYRON»), sembla que el terme tenia alguna extensió més enllà de tv3.

de acuerdo a

Esta locució castellana apareixia recollida pel dea amb la marca «semiculto», i tenia el mateix significat i ús que de acuerdo con. Posteriorment, el drae l’ha incorporada (consulta: 06.03.2023):

de acuerdo con, o de acuerdo a
1. locs. prepos. conforme a.

El dpd donava la informació següent (s. v. acuerdo):

acuerdo. 1. de acuerdo con. Locución preposicional que significa ‘según o conforme a’:

«El agente, de acuerdo CON el sumario, se llamaba Leandro Pornoy» (GaMárquez Crónica [Col. 1981]);
«Todo sucedió de acuerdo CON el plan previsto» (Pombo Metro [Esp. 1990]).

Esta es la forma preferida en la lengua culta, tanto de España como de América, aunque existe también la variante de acuerdo a, más frecuente en América que en España, surgida posiblemente por influjo del inglés according to y solo válida si lo que introduce se refiere a cosas:

«Aquello que en la vida real es o debe ser reprimido de acuerdo A la moral reinante […] encuentra en ella refugio» (VLlosa Verdad [Perú 2002]);
«Nosotros continuaremos de acuerdo A lo planeado» (Allende Ciudad [Chile 2002]).

Cuando la locución introduce un sustantivo de persona y significa ‘con arreglo o conforme a lo que dice u opina esa persona’, el uso culto solo admite de acuerdo con:

«De acuerdo CON Einstein, esta debía de ser de 1745 segundos de arco» (Volpi Klingsor [Méx. 1999]).

contrari

Les locucions castellanes por el contrario, por lo contrario o de lo contrario han donat lloc als calcs *pel contrari o *del contrari que no són admeses normativament, com tractava el 30.12.1978 Albert Jané i podem llegir en el daux:

contrari. És un castellanisme l’ús d’aquest mot en les següents locucions adverbials:

— del contrari (cast. de lo contrario) altrament, d’altra manera, en cas contrari, si no; que (,) si no. […]

— pel contrari (cast. por el contrario) altrament, si no.

Hi ha més possibilitats complementàries: en canvi, contràriament, per contra, perquè, si no:

Fes bondat; que (o perquè), si no, vindrà el llop.

Amb tot, cal tindre present el que en diu el decorom (s. v. contra):

En la locució adverbial amb preposició i article, avui és molt usat al contrari o ben al contrari, fins al punt que molts senten pel contrari com acastellanat i en part potser amb raó (no oblidem el principi que no tot el que ha estat català ho és encara); de tota manera per contrari amb aquet valor havia estat molt vivaç a l’Edat Mitjana.

Nota fdt. Coromines inclou exemples d’Eiximenis, Curial, Fincke (que cita un escrit de 1309 de Llull); Vides de sants rosselloneses i altres, i acaba relacionant-ho també amb la possibilitat que fora una «expressió tècnica de lògics».

Locucions amb la paraula contrari:

(gdlc) al contrari loc. adv. Al revés. Ell és avar, i ella, al contrari, malgastadora.
(gdlc) al contrari de loc. prep. Al revés de. Ell, al contrari de tu, sempre fa el que li manen.
(gd62) al contrari, tot al contrari loc. De manera oposada.
(diec) al contrari [o ans al contrari, o ben al contrari] loc. adv. Contràriament. L’un germà és avar; l’altre, al contrari, més aviat és malgastador. Són dos ocells que no s’assemblen pas gaire; ans al contrari, són ben diferents. No és un llibre de lectura fàcil, ben al contrari, demana molta concentració.
(diec) al contrari de loc. prep. Contràriament a. Tu mai no obeeixes; ell, al contrari de tu, sempre fa el que li manen.

de sa llei

Podíem trobar esta locució en colomina: ‘dit d’un arbre que ha crescut sense conreu, o d’una fruita que no és de cap mena coneguda, borda’. Enric Valor usa l’expressió amb un sentit semblant ‘pel seu propi curs, independentment de l’acció externa’. El dnv (consulta: 03.03.2023) l’ha incorporada:

16. de sa llei loc. adv. Pel seu propi curs, de natural, per si mateix. Es va despertar de sa llei. Passaren els anys i, de sa llei, es va morir l’avi.

Carles Segura i Llopes la recollia en Estudi lingüístic del parlar d’Alacant (1996). Joan-Carles Martí Casanova fa uns anys comentava l’expressió (Migjorn-13.05.2003):

A Elx, «un arbre salleier» o «per sa llei» és vivíssim a tot el camp d’Elx entre la generació de llauradors majors de 60 anys, si més no, i ho he sentit més d’una vegada. De segur que a Crevillent també es dirà, tot i que la població pagesa de Crevillent és gairebé inexistent a l’hora d’ara. Es tracta d’un arbre que creix per «son compte i raó» (que això tan clàssic també ho diem i molt).

dàlit

Fa uns anys, segons el Cercaterm (consultes: febrer 2006; 16.05.2013):

dàlit
ca dàlit, m i f
en dalit
Antropologia

Definició
Individu de les castes més baixes en la societat índia.

Però posteriorment (consulta: 03.03.2023) ha preferit donar prioritat a la paraula intocable per a este concepte:

ca intocable, n m, f
es dalit, n m, f
es intocable, n m, f
en dalit, n
en untouchable, n
Classes, grups i categories socials > Classes i estaments socials > Estaments socials

Definició
Individu de les castes més baixes i marginades de la societat de l’Índia.

Encara que el Termcat sembla que ja no accepte la forma dàlit, l’ús d’estos anys és possible que l’hagen fixada en el cabal lèxic dels mitjans, tal com podem vore encara en l’Ésadir (consulta: 03.03.2023).

 

d’entrepà

L’expressió d’entrepà pot ser una opció a tindre en compte a l’hora de denominar eixos àpats informals amb entrepans i carmanyoles. El dnv (consulta: 03.03.2023) no li ha donat entrada i ha triat altres opcions (s. v. sopar, dinar):

sopar de pa i porta (o de cabasset, o de coixinereta) m. Sopar en què cadascú s’emporta el seu menjar, que generalment consistix en un entrepà.

La Consulteca del Termcat sí que ha arreplegat (consulta: 03.03.2023) més opcions:

ca sopar d’entrepà, n m
ca sopar de cabasset, n m
ca sopar de carmanyola, n m
ca sopar de faixa, n m
ca sopar de germanor, n m
ca sopar de pa en butxaca, n m
ca sopar de pa i porta, n m
ca sopar de recapte, n m
ca sopar de rua, n m
es cena de sobaquillo, n f
Menjar informal. Aperitius. Per picar, Antropologia > Antropologia social i cultural

Definició
Sopar informal, habitualment de moltes persones, en què els comensals porten ells mateixos els entrepans o les carmanyoles amb el menjar.

Com hem vist, hi ha alternatives a d’entrepà possiblement més difoses. N’arrepleguem unes quantes tot seguit (aparegudes en Zèfir, 2001-2007; mantenim la localització esmentada pels collistaires):

sopar de pa i porta (Castelló de la Plana), sopar de rua (Castelló de la Plana), sopar de pa en butxaca (Mallorca), sopar de germanor (València, Xodos), sopar de cabasset (comarques del migjorn), sopar de faixa (València), sopar de cantell (Camp de Morvedre), sopar de carmanyola (Barcelona), sopar de pa i taleca (Calvià), sopar de baix braç, sopar de pataqueta, sopar de pa i puny, sopar de pa i companatge (Eivissa), sopar de pa i senalla (Menorca), sopar de sarnatxo, sopar de cabasset.

A més, sembla que per l’Horta Nord hi ha (26.10.2012) la variant «sopar faixat» i en la Ribera (Alginet) usen «sopar de pa en puny», ús que s’ha estés a altres localitats (Alzira, Xeresa).

En castellà, l’expressió «de sobaquillo» apareix en el drae (consulta: 03.03.2023):

1. loc. adv. Dicho de lanzar piedras: Por debajo del brazo izquierdo apartado del cuerpo.

Tenint en compte que la forma castellana s’ha introduït també en el joc de la pilota, podem fins i tot pensar que les formes valencianes, el colp de bragueta o de butxaca, pot ser que tinguen relació amb alguna de les denominacions del sopar d’entrepà i amb la denominació castellana que coneixem, que sembla que només es localitza al País Valencià (i és possible que a l’Aragó).

El Diccionario de la lengua española d’Espasa-Calpe (2005; WordReference, 11.01.2007) sí que recull l’accepció (amb la indicació que és col·loquial):

3. loc. adj. col. [Comida] multitudinaria en que cada uno de los asistentes lleva su bocadillo, pagándose a escote los aperitivos, las ensaladas, las bebidas, los postres, etc.: montamos una cena de sobaquillo en su casa.

Almardà

El Nomenclàtor Toponímic Valencià aporta diferents topònims de Sagunt que contenen este nom: Almardà, braç d’Almardà, camí d’Almardà, marja d’Almardà i platja d’Almardà.

Al llibre del X Col·loqui… d’onomàstica, l’article de Santiago Bru i Vidal diu:

[…] com Al-mardà, l’‘arenal’, extensa partida de vora mar, que va del terme de Canet al d’Almenara.

Posteriorment, dins de Materials de toponímia, I, Lluis Vicent Alcaide i Josep Antoni Lluesma arrepleguen el topònim braç d’Almardà:

Tradicionalment se li ha donat el significat d’‘arenal’ (Chabret, 1888; Moreu-Rey, 1982; Bru, 1985). Carme Barceló parlà en 1982 de la possibilitat que es tractara d’un nom propi; en 1991 ha proposat el significat de ‘llatzeret’. […] La primera documentació, ja al Repartiment, parla de Mardà, no obstant, al llarg de tota la documentació posterior es veu una vacil·lació entre Mardà i Almardà. Avui la forma oficial utilitzada és la d’Almardà, tot i que a la pronúncia popular continua la vacil·lació.

L’Onomasticon de Coromines diu:

D’altra part la variant mardà pròpia de les comarques de Ponent i de Migjorn (decat. v, 496b). En terra arabitzada també el trobem, aquí amb aglutinació de l’article aràbic. Almardà, pda. vella del terme de Morvedre (Sanchis Guarner), tirant cap al de Canet de Berenguer (torre del Mardà, en te. de Canet: M. Llopis, País Val., p. 54). Els pescadors del Cabanyal prenen la «Torre del Mardà» per senya des de mar junt amb el Cap de Canet (Casac. 1924). D’ací la cantarella popular: «Canta-rana i Almardà / se posaren a renyir:/ Canta-rana caigué en terra / i Almardà pegà a fugir» (recollida a Benifairó per S. Guarner (Pobles Val. parlen iii, 3): perquè essent uns aiguamolls canta-rana són a ras de terra, i la torre es dreça esvelta com un corredor que arrenca a córrer.

 

alzhèimer

Segons explica la gec (consulta: 1986; 07.12.2022)  Alois Alzheimer (Markbreit, Baviera 1864 – Breslau 1915) va ser un metge alemany, que «ha donat nom a una forma específica de demència presenil (malaltia d’Alzheimer) i a unes lesions molt característiques de la glia en els processos de demenciació (plaques d’Alzheimer)».

La forma «l’alzheimer» per a fer referència la malaltia havia estat adoptada en valencià pel Salt 2.0 (al voltant de l’any 2000), tot i que amb l’errada de no haver-hi inclòs l’accent. Cal escriure «l’alzhèimer», tal com es fa en altres casos (Diesel / dièsel, per exemple), distingint entre el nom de la persona i el nom de la malaltia (substantiu comú adaptat):

«la malaltia de l’alzhèimer», «malalts d’alzhèimer», «casos d’alzhèimer»
Però:
«la malaltia d’Alzheimer».

La denominació de la malaltia apareix adaptada en espanyol en el dpnh: «el alzhéimer», i posteriorment també en el drae.

de minimis

Fa uns quants anys, Alícia Marqués (tècnica lingüística de la Generalitat Valenciana; 15.11.2010) em va avisar que el Cercaterm del Termcat tenia una proposta per a l’expressió de minimis:

ca  regla de minimis [de minimis: la], f
es  regla de minimis
fr  règle de minimis
en  de minimis rule
Regla que estableix una quantitat límit per sota de la qual la llei eximeix de certes taxes.

Posteriorment, eixa fitxa del Termcat ha canviat un poc de forma (consulta: 05.12.2022):

la de minimis, adj
ca de les minúcies, adj
ca intranscendent, adj
es intrascendente, adj

Locucions i expressions llatines de l’àmbit parlamentari
Definició
Significat literal: Insignificant.

En 1996 no vaig trobar en l’Eurodiccionari documentació per a la locució que apareixia en el text següent:

[96/A4723CTAS] «Las ayudas que se convocan por esta orden se ajustan a la norma de minimis según la cual las distintas ayudas concedidas a un mismo beneficiario por este concepto no podrán superar la cantidad de 100.000 ecus […] durante un período de tres años […]»; en català apareix també com a minimis.

En els servidors d’Internet de la Unió Europea no havia trobat cap document que continguera este terme (19.06.1997). Carme Colomer (tècnica lingüística de la conselleria d’Indústria) mos va dir que era un terme (norma) econòmic de la Unió Europea que indica que una ajuda no pot superar els 100.000 ecus en tres anys. Deu ser un terme format a partir del llatí. Mentre no s’adapte o s’incorpore en els diccionaris l’escriurem en cursiva. Tant en anglés com en francés sembla que l’utilitzen en redona. Possiblement és un sintagma llatí, atés que els anglesos utilitzen també aquesta forma amb la preposició. Cal esbrinar si és un llatinisme dels anglesos (probablement) o dels francesos.

Un poc més de documentació de l’època:

(Internet-Unió Europea) State aids: Ireland Commission authorises a production loans scheme offered by the Irish Film Board: «Le gouvernement irlandais avait notifié diverses mesures destinées à promouvoir l’industrie du film et de la télévision. La décision prise aujourd’hui, outre qu’elle autorise ce régime de prêts à la production, lève aussi la clause suspensive qui figurait dans la décision prise en 1994 par la Commission concernant le programme de développement industriel, et permet désormais aux Fonds structurels de participer au financement de ce régime, ainsi qu’au financement de prêts au développement assimilables à des aides de minimis, et d’actions de formation qui ne constituent pas des aides d’État.» / «which constitute so-called de minimis aid, and training support, which does not constitute State aid.»

Quant al llatí, vaig trobar en dexprlat els usos següents:

1798. De minimis granis fit magnus acervus: ‘amb petits grans es fa un gran muntó’.
1799. De minimis lex non curat: ‘la llei no es preocupa d’assumptes sense importància’. Principi jurídic.