guionet

    1. Les normes ortogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans —que tenen web propi des del 08.06.2022—  han canviat una miqueta en la nova ortografia del 2017 respecte a les normes del 1996 quant a l’ús del guionet. I han tornat a canviar l’any 2021 (veg. oiec 4.3.1; veg. una síntesi de canvis). Ací mostrem uns exemples significatius dels canvis (relacionats amb el vector de la lexicalització):
      2021

      2017

      1996

      Aglutinat sense guionet

      Aglutinat sense guionet

      Aglutinat sense guionet
      4.3.1.1. Els mots construïts amb prefixos s’escriuen sense guionet entre el prefix i el radical.
      Exemples: viceministra, exviceministra, vicepresidenta, exvicepresidenta, vicesecretària primera, exvicesecretària primera, vicesecretària general, subdirectora general, exsubdirectora general, exdirectora general, exconseller en cap.
      Cal incloure ací les «expressions formades per un prefix i un sintagma no lexicalitzat» esmentades més avall.
      		 4.3.1.1. Els mots construïts amb prefixos s’escriuen sense guionet entre el prefix i el radical.
      Exemples: viceministra, exviceministra, vicepresidenta, exvicepresidenta.
      Veg. més avall, amb guionet, sub-directora general, ex-directora general, ex-conseller en cap.
      		 2.a. Els mots construïts amb prefixos.
      Exemples: viceministra, exviceministra, vicepresidenta, exvicepresidenta, exdirectora general, exeurodiputada, exvicesecretària.
      Veg. més avall, aglutinats, subdirectora general i exconseller en cap.
      4.3.1.1. Igualment, quan un radical va precedit de dos o més prefixos.
      Exemples: exeurodiputada, exvicepresidenta, exvicesecretària.      		 4.3.1.1. Igualment, quan un radical va precedit de dos o més prefixos.
      Exemples: exeurodiputada, exvicepresidenta, exvicesecretària.
      Separat sense guionet Amb guionet Amb guionet
      4.3.1.2.b. Quan el prefix precedeix majúscules, xifres, símbols, cometes o mots en cursiva.
      Exemples: anti otan, ex Iugoslàvia, post covid-19.      		 4.3.1.2.b. Quan el prefix precedeix majúscules, xifres, símbols, cometes o mots en cursiva.
      Exemples: anti-otan, ex-Iugoslàvia, post-covid-19.      		 (avl-iec; 2.a) En les paraules formades amb un prefix i un nom propi escrit amb majúscula inicial.
      Exemples: anti-otan, ex-Iugoslàvia.
      4.3.1.2.c. Quan el prefix precedeix una locució, un sintagma lexicalitzat, un sintagma que ja porta un prefix separat o un mot que ja porta guionet.
      Exemples: ex alt càrrec, pro dret de vaga, ex primera ministra, ex vice primera ministra, pre segona guerra mundial, post còvid-19.      		 4.3.1.2.c. Quan el prefix precedeix una locució, un sintagma lexicalitzat o un mot que ja porta guionet.
      Exemples: ex-alt càrrec, pro-dret de vaga, ex-primera ministra, ex-vice-primera ministra, vice-secretària general, sub-directora general, ex-directora general, ex-conseller en cap, post-còvid-19.      		 (Sense guionet, seguint 2.a, quan es tracta d’un prefix unita a la primera paraula d’un sintagma.)
      Exemples: exalt càrrec, prodret de vaga, exviceprimera ministra, subdirectora general, exconseller en cap.
      Aglutinat sense guionet
      4.3.1.2.c. En expressions formades per un prefix i un sintagma no lexicalitzat, no s’hi ha d’escriure guionet i el prefix s’escriu aglutinat amb el nucli.
      Exemples: veg. 4.3.1.1.

      A més de llegir els documents de l’iec, cal pegar una miradeta als de l’altra entitat implicada en estos canvis, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, que va penjar en el seu web —el 09.07.2021, després que els ho demanàrem per correu electrònic— l’Acord 22/2021. En eixe document podem vore una explicació esquemàtica que mostra com s’ha complicat innecessàriament la norma en lloc de fer-la útil per a resoldre qualsevol cas de manera previsible ortogràficament.

      La lexicalització que tot ho somou
      Podem observar que el concepte lexicalització és el que fa pivotar i girar la nòria dels canvis. Estranyament, ni en l’ortografia ni en la gramàtica de l’institut apareix un apartat que explique detalladament en què consistix eixe fenomen:

      2021 2017 1996
      Lexicalització: amb espai  Lexicalització: amb guionet
      		  Paraules compostes amb prefixos aglutinats
      ex vice tinent d’alcalde
      ex alt càrrec
      		 ex-vice-tinent d’alcalde
      sub-directora general
      ex-alcalde de Castelló
      ex-conseller en cap
      ¿ex-alcalde pedani?
      ¿ex-alcalde de barri?
      ex-alt càrrec
      		 exvicetinent d’alcalde
      subdirectora general
      exalcalde de Castelló
      exconseller en cap
      exalcalde pedani
      exalcalde de barri
      exalt càrrec
      No(-)lexicalització: aglutinats
      No podem saber si és «no-lexicalització» o «no lexicalització».
      		  
      exvicepresident primer
      subdirectora general
      exalcalde de Castelló
      exconseller en cap
      exconseller delegat
      exconseller primer
      exalcalde pedani
      exalcalde de barri

      La idea de la lexicalització va provocar que la subdirectora general del 1996 passara a sub-directora general en 2017. Ara, en 2021, torna a ser subdirectora general, sense que l’institut haja explicat com és que ha perdut la lexicalització que havia adquirit en 2017. Per tant, no podem entendre este fenomen, i deu ser per eixe motiu que l’Ésadir (consulta: 16.07.2021) va seguir en 2017 el criteri següent:

      L’oiec distingeix entre prefixos que afecten una sola paraula i prefixos que afecten sintagmes lexicalitzats.

      Per simplificar i evitar asimetries, optem per seguir la norma general […] tant davant paraules com davant sintagmes i escrivim de manera aglutinada (sense guionets ni espais) exdirector, exdirector general, exministra, exministra de Sanitat, exprimera ministra, excap de campanya, excomissari, excomissari en cap, exdelegat, exdelegat del govern, exalts càrrecs, prodret de vaga, prodrets humans, subdirectora, subdirectora general, subdirecció general, vicepresident, vicepresident primer, viceprimera ministra, vicesecretari general, etc.

      «Per simplificar i evitar asimetries», fa quatre anys que ho va notar l’Ésadir, però l’institut persistix en la idea de complicar i crear asimetries. Posant-hi bona voluntat, podem agrair l’intent de reduir l’ús de signes innecessaris. Per a reduir l’ús del guionet, els acadèmics han pensat introduir l’ús del prefix separat per un espai en blanc de la paraula posterior. Eixa decisió es separa del primer punt que parla de «mots construïts amb prefixos» (que diu que s’escriuen aglutinats). Per això mateix, no pareix que tinga massa sentit jugar a separar i unir les paraules, menys encara si es tracta de fer «distincions conceptuals» que no tenen massa justificació. És una pràctica que no incopora cap utilitat i, en canvi, impedix aplicar l’ortografia de manera previsible i coherent.

      Versió del 2021. Continua sense tindre massa sentit la distinció ortogràfica entre lexicalitzat i no lexicalitzat, més encara si ara han canviat de casella i apareixen com a no lexicalitzats casos que fa quatre anys eren lexicalitzats.

      Com podem observar, hi ha casos en què la solució del 2017 (i del 2021) pareix contradir la introducció de la proposta normativa del 1996, que exposava:

      La normativa sobre aquesta qüestió no havia estat resolta fins en aquest moment d’una manera prou satisfactòria i això provocava sovint dubtes als usuaris de la llengua, sigui perquè utilitzava distincions conceptuals potser no prou justificades o prou clares (ultra-conservador, ultramicroscòpic; arxi-milionari, arxifonema), sigui perquè donava lloc a solucions contradictòries «almenys aparentment» (sots-inspector, subinspector; pre-palatal, mèdio-palatal, postpalatal; cap-gros, capbaix; cul-negre, cuallarg; de cop-descuit, al capdavall; col-i-flor, allioli).

      És a dir, la proposta del 2017 va ignorar eixa intenció i va tornar en algun cas a utilitzar «distincions conceptuals» poc clares que han donat lloc a solucions imprevisibles, ja no «almenys aparentment», sinó que es confirma l’any 2021, quan «deslexicalitzen» directora general i conseller en cap. Podem observar els casos següents:

      2017

      1996

      Sense guionet

      Amb guionet

      Sense guionet

      Amb guionet
      4.3.1.2.a En els conjunts formats per un nom o un adjectiu precedits de l’adverbi no que han assolit un alt grau de lexicalització. 2.a El substantiu no-res i els compostos formats amb el mot no i un substantiu s’escriuran amb guionet: el no-alineament, la no-violència;
      4.3.1.2.a En canvi, altres expressions no han assolit aquest grau de lexicalització. 2.a En canvi, el mot no s’escriurà com a mot independent quan precedeix un adjectiu: els països no alineats, les nacions no violentes, els no violents.
      4.3.1.2.c Expressions formades per un prefix i un sintagma no lexicalitzat, en les quals el prefix només incideix sobre el nucli i no sobre la totalitat del sintagma: exalcaldessa d’Alacant, vicepresidenta primera. 4.3.1.2.c Quan el prefix precedeix una locució, un sintagma lexicalitzat o un mot que ja porta guionet: anti-cascos blaus, ex-directora general, ex-vice-primer ministre.
      2021. A. Canvien el guionet per un espai en blanc: anti cascos blaus, ex vice-primer ministre.
      B. «Deslexicalitzen» directora general o conseller en cap i, per tant, ara prescriuen: exdirectora general i exconseller en cap.
      		 2.a Els mots amb els prefixos següents: arxi-, bes-, ex-, per-, plus-, pre-, pro-, pseudo-, quasi-, sobre-, sots-, ultra-, vice-.

      La norma del 1996 permetia distingir clarament com utilitzar el prefix no-: davant de substantiu; i l’adverbi no: davant d’adjectiu. La norma del 2017 (i la del 2021) no aclarix res: tot depén d’un misteriós «grau de lexicalització». La mateixa anomalia es reproduïx en el tractament dels prefixos arxi-, bes-, ex-, per-, plus-, pre-, pro-, pseudo-, quasi-, sobre-, sots-, ultra-, vice-: fins al 2017, sense guionet; a partir del 2017, depén de la concepció que tingam d’això que denominen lexicalització (i això fa pensar en aquelles «distincions conceptuals potser no prou justificades o prou clares» de la justificació del 1996).

      Una mostra de la poca claredat en alguna d’estes novetats es pot observar en l’intent de «justificació» que fa l’iec en un cas (4.3.1.2):

      Notem el matís entre Gandhi era radicalment no-violent (‘partidari de la no-violència’) i un pres no violent (‘que no és conflictiu’).

      És a dir, tant Gandhi com el misteriós pres que li fa companyia, poden ser uns no violents no-violents; de fet, Gandhi va ser, seguint l’institut, un no-violent ben conflictiu, és a dir, un no-violent ben violent. Bé, són jocs de paraules i de normes gràfiques que no pareix que tinguen massa sentit.

      El 2 de desembre del 2016 vaig demanar a la Secció Filològica de l’iec que estigueren més pendents de facilitar l’aprenentatge i l’ús en lloc de complicar-los:

      La proposta actual [publicada en 2017] no aporta cap millora ortogràfica, proposa «matisos» semàntics discutibles o inexistents (és a dir, no existents, que tenen la qualitat de la no-existència o de la inexistència) i, en el fons, torna a deixar la qüestió sense criteri aplicable, tenint en compte, a més, que eixos casos que dieu «lexicalitzats» resulta que són suposats substantius que no apareixen en els diccionaris.

      El cas és que, seguint la nova ortografia de l’institut del 2017, tindrien significat diferent la no existència d’un llenguatge literari i la inexistència d’un llenguatge literari. Haurien d’haver inclòs una nota també en este cas també per a explicar el matís, realment «discutible», tal com escrivien en 1996.

      Actualment, doncs, podem escriure correctament «país no alineat», perquè el diccionari de l’avl recull la locució adjectiva (consulta: 22.01.2018; 15.07.2021) i perquè, a pesar que l’ortografia de l’institut incloga la locució amb guionet, el diec (consulta: 22.01.2018; 15.07.2021) no la recull ni indica que siga cap sintagma lexicalitzat.

  2. Per a distingir entre guió, semiguió i guionet, vegeu la fitxa «puntuació».
  3. Vegeu també les fitxes bar cafeteria, xec ocupació, autorentat, vagó gàbia.
  4. En castellà, mots amb guionet del drae01: moro-moro, contencioso-administrativo, contencioso-administrativa (vox, any 2000), café-cantante, café-teatro (per a aquests dos, veg. dusos). (Veg. mots sense guionet del drae en bar cafeteria).
  5. El Departamento de Español al Día de la rae explicava que calia escriure jurisdicción contenciosa administrativa (missatge 13.03.2000), però el drae01 va modificar el criteri (veg. contencioso-administrativo) i ara cal escriure contencioso-administrativo, contencioso-administrativa, contencioso-administrativos, contencioso-administrativas.
  6. El País, amb guió: paquetes-bomba (08.05.2000), niños-ancla (15.05.2000), recurso contencioso-administrativo (16.05.2000; El País, sense guió: coche bomba (09.05.2000).

colpet

  1. El diccionari de l’avl no inclou el xopet sinó el colpet:

    colpet [kolpét] m. Got xicotet de beguda alcohòlica. Va demanar un colpet de mistela. Ens vam fer un colpet de café licor.

    Ni colpet ni xopet apareixen per ara en el diccionari de l’iec; sí que hi ha xopet en el gdlc (consulta: 20.01.2018).

  2. La Neoloteca (any 2000) havia desestimat copí* —que era la primera proposta— i havia acceptat xopet, segons jo ho veig, abusant de l’ortografia. Segurament ells pronuncien [Šu’pet] o semblant, però en som uns quants que no convertim les o en u, amb la qual cosa mos queda una forma del tot inservible. Recullen com a col·loquial copeta, colp, didalet, gotet i tap (consulta: 20.01.2018).
  3. Els ho vaig comentar (23.10.2000). La resposta de Jordi Bover i Salvadó (24.10.2000) va ser:

    En relació amb la vostra consulta sobre el terme xopet, em plau de fer-vos les constatacions següents: el Consell Supervisor del TERMCAT va aprovar xopet com a derivat del terme xop, documentat en els diccionaris amb el significat de ‘got de cervesa’, i no com a adaptació de l’equivalent castellà chupito (cas en què hauria estat justificat el manteniment de la u). Sembla que aquesta denominació és viva almenys a la zona de Tortosa. La pronunciació adequada en valencià hauria de ser, per tant, x[o]pet —com s’indica en nota a la Neoloteca, també és possible l’ús de les denominacions didalet, gotet i copeta amb aquest significat.

  4. Vaig fer una consulta a gent de Tortosa (Zèfir, 24.10.2000), que em van enviar dos respostes: l’SNL-Tarragona diu que és un diminutiu de xop ‘amerat d’aigua’; un altre xic d’allà diu que no ha sentit mai ni xup ni xop ‘got de cervesa’; en canvi, coneix la denominació col·loquial i faceciosa xupet (que sona al chupete castellà).
  5. Altres denominacions:
    • Tretes de Zèfir (25.10.2000): americanet (Algemesí), llagrimeta (el Carme, València), gotet, glopet, traguinyolis (Barcelona), colpet (Alcoi)
    • Tretes de Migjorn (abril 2008) i altres fonts: calitx(et) (Elx), didalet (Valldigna, Elx), vaqueret (Valldigna, Vall de Gallinera), xarrup(et) (Pau Vidal – Catalunya Ràdio, 30.04.2008).
  6. A Llevant de Mallorca, la beguda xopet correspon a cervesa amb llimonada o amb gasosa (Zèfir, 07.02.2002), dada que he trobat també en «Una clara!» de Natàlia Rigol (Enjòlit, 9, juny 2006):

    Tot plegat, però, és un guirigall. De noms i de companys de combinació. Així per aquí, de la mescla de cervesa amb llimonada se’n diu clara o xampú. A Mallorca en diuen «xopet». Fora de Catalunya també se’n diu «rebajao» i al sud d’Espanya «shandy» (un nom que sospito que és britànic i més quan a la Gran Bretanya també n’hi diuen així, però en aquest cas la mescla és amb 7up o Sprite).

  7. Enllaç interessant: una vidàlica del 10.06.2008 («Vidàliques» de Pau Vidal, El Café de la República, Catalunya Ràdio).

tendur

  1. Segons la definició del gdlc (consulta: 02.01.2018):

    m Taula tapada de roba sota la qual es posa el braser.

    Cal dir que hi ha una altra opció habitual alternativa (consulta: Google Llibres, 02.01.2018) per a denominar este moble: taula braser. De moment, esta opció no apareix en els diccionaris (l’hem proposada per al dnv).

    El diccionari no indica l’etimologia de tendur. Segons Emili Casanova en «El lèxic de la Decadència en els estudis etimològics: el cas del decat de Joan Coromines» (dins d’Actes del Dotzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, volum iii, 2003):

    Més que de l’àrab tännur, provinent del turc tendîr ‘braser encaixat sota la taula rodona, al voltant de la qual s’asseu la família, durant l’hivern per escalfar-se’, crec que el mot s’ha de relacionar amb el verb tendre, com diu Coromines, o amb tenda.

    Certament, la proposta d’Emili Casanova sembla ben agosarada, donada la semblança entre els referents turc o persa (veg. A Hebrew and English lexicon of the Old Testament, 1824; o també Gvilielmi Gesenii … Thesavrvs Philologicvs Criticvs Lingvae Hebraeae Et Chaldaeae Veteris Testamenti, 1835) i el valencià. D’altra banda, no diu per què li sembla que cal revisar l’opció de l’àrab. Segurament l’hauríem de relacionar amb tenor (veg. la informació de Llorca Ibi per a tenor).

    Amb tot, en el cas de tendur, la publicació Estudios de Dialectología Norteafricana y Andalusí (edna) (1998) comenta el següent:

    tendur ‘mesa de camilla’ (val. documentado sólo en el s. xx): no puede obviamente derivar directamente del ár. tannūr ‘horno’ (de donde el cs. atanor). Prob. ha sido introducido por la emigración levantina a Argelia o al Sur de Francia, desde el fr. (cf. inglés ta/endour, tandoor), tomado del tr. tandor, del neop. tondur, que podría responder a una dsimilación del aram. tannūrā, fuente del ár. y del dialectalismo […]

    En el sentit que comenta este article, no he aconseguit tampoc documentar tenor ‘calentor’ abans del segle xx (no tinc a mà ara, maig del 2009, l’article de Llorca Ibi), terme que sembla que ha d’estar molt relacionat amb tendur.

tenor

  1. El company Francesc X. Llorca ens fa saber que ha publicat l’article «De tannûr a tenor. La història d’un arabisme valencià» (Randa, 57, pàg. 213-224). En síntesi (copiem un tros de la conclusió):

    L’arribada de la cultura islàmica a terres de la península Ibèrica al segle viii ens aportà un seguit d’elements culturals i materials que han deixat un llegat important en la nostra manera de ser i de parlar. Entre aquests elements hi ha una mena de fornets que es feien servir per a coure el pa a casa, el quals rebien la denominació àrab de tannûr. Les referències lingüístiques de tannûr que es troben a al-Andalus son del segle xi i, una vegada adaptat el terme a la llengua catalana en la forma tenor, arriben fins al segle xvii. A partir del segle xvii, els forns andalusins deixen d’usar-se i els mots tenor, tenoret i tenoreta passen a designar la intensitat calòrica que desprén el caliu de les llars. Aquestes designacions apleguen fins al segle xxi especialment en les persones que han viscut en contextos on la utilització de la llenya per a caldejar la llar s’ha mantingut. Així doncs, la conclusió final és que tenor és un mot històric del valencià i de la llengua catalana i que, per tant, ha d’estar a bon dret en tots els nostres diccionaris amb una entrada del tipus:

    • tenor
      (de l’àrab tannûr relacionat amb l’arrel acàdia tinuru) 1. Forn de pa islàmic de força calorífica moderada. És de forma troncocònica o cilíndrica amb boca i ull —d’entre 10 a 100 cm d’alçària per 50 o 60 cm de diàmetre— que pot anar construït damunt terra o soterrat. 2. Escalfor tènue i agradosa com la que fa un foc moderat o la brasilada.
    • tenoreta
      Escalfor tènue i agradosa com la que fa un foc moderat o la brasilada.

    Quant a la distribució geogràfica, el mot és conegut de l’Alacantí fins a la Plana Alta.

tabàquic -ca

  1. Segons comenta algú en la llista Zèfir (24.07.2002), el Termcat considerava que este adjectiu (que deriva de tabaquisme) s’acceptava sempre que apareguera en textos científics (medicina). El Cercaterm (consulta: 29.11.2017) recull els termes hàbit tabàquic i l’melanodòncia tabàquica, així que està acceptant l’adjectiu amb l’ús.
  2. Els diccionaris habituals encara no l’arrepleguen, sí que apareix en el Diccionari descriptiu de la llengua catalana de l’IEC (consulta: 29.11.2017):
    • tabàquic adj. (tabàquica tabàquics tabàquiques)
    1. [N1 (és) ADJno grad] (N1[malaltia, afecció]) [Malaltia, afecció]1 causada pels efectes nocius del tabac. […] tothòm s’ ha de morir igual, contestèu que són molts los qui ‘s créuen sans y s’han de purgar sovint o tenen un réuma o una afecció de còr o una bronquitis tabáquica o se’ls van destruint lentament les artèries […]. [Falp (1908): 61, p. 7].

ricochet

  1. Terme francés que té diverses accepcions (tlf; consulta: 13.07.2011):

    A. – Bond ou rebond que fait un caillou léger et plat lancé par jeu presque horizontalement à la surface de l’eau. Ricochet d’un caillou. Il passe des heures sur le rivage à jeter des cailloux dans l’eau, et lorsque le caillou a fait cinq ou six ricochets, il paraît aussi satisfait que s’il avait gagné un autre Marengo (Dumas père, Monte-Cristo, t. 1, 1846, p. 112). Au bord d’un lac On s’amusa à faire des ricochets Avec des cailloux plats Sur l’eau qui dansait à peine (Apoll., Alcools, 1913, p. 69).– P. anal. Rebondissement sur le sol ou sur un obstacle d’un projectile tiré par une arme à feu ou un canon. La balle, l’obus a fait un ricochet. La balle qui lui ôta la vie fit ricochet sur le canon de mon fusil et le frappa d’une telle raideur, qu’elle lui perça les deux tempes (Chateaubr., Mém., t. 1, 1848, p. 403).

    ♦ Tir à ricochet. Tir inventé par Vauban et consistant à lancer des boulets sous un angle assez faible pour qu’ils rebondissent en balayant une plus grande surface. Nous avions fait, selon l’habitude, la promenade au polygone, assisté à l’étude du tir à ricochet (Vigny, Serv. et grand. milit., 1835, p. 71).

    B. – Au fig. Fait qui est la conséquence, l’effet indirect ou le rebondissement de quelque chose. D’autres fois, l’influence était indirecte sans être moins active. C’était un électeur considérable qui recommandait au député, lequel recommandait à son tour au ministre. Ces ricochets allaient à l’infini (Reybaud, J. Paturot, 1842, p. 122).

    – Vieilli. Un ricochet de (+ inanimé abstr.). Série d’événements amenés les uns par les autres. Mais, comme entre les salaires, (…) il règne la même inégalité qu’entre les propriétés, il se fait un ricochet de spoliation du plus fort au plus faible (Proudhon, Propriété, 1840, p. 272).

    – Par ricochet. D’une manière indirecte, par contrecoup. Cette nouvelle est venue par ricochet. Cette nouvelle est parvenue de façon indirecte, par divers circuits. (Ds Ac. 1835-1935). Pareillement un musicien, un écrivain; au moment où ils jugent autrui, ils font par ricochet leur propre éloge (Taine, Notes Paris, 1867, p. 278).

    A més, segons el Dictionnaire de la langue française de Littré:

    C’est la chanson du ricochet, c’est toujours le même discours. Locution qui vieillit et dont le sens propre est même perdu ; l’Académie dit que le ricochet était un petit oiseau répétant continuellement son ramage ; mais rien ne garantit cette interprétation, comme le prouve l’historique. Tout ce qu’on voit, c’est que ricochet avait un sens analogue à répétition.

  2. En català, l’entreteniment esmentat en l’accepció A té diverses denominacions:

    ca fer sopetes, fer sopes, fer ranetes, fer peixets, tirar (la pedra) d’esquitllèbit…

    Fonts: Artur Quintana, Josep Font, Jordi Minguell (Migjorn); Biel Pubill i Soler:«La llengua com a banda sonora del joc» [pdf], M. del Carme Pros i Jordà: «El nostre parlar d’Ascó» [pdf]; Viquipèdia (consulta: 27.10.2017)

    Fins i tot hi havia un joc d’ordinador en format Flash: Roc Mar.

  3. El nom del joc en altres llengües:

    de Steinehüpfen
    en     skipping stones, skimming stones
    es epostracismo, cabrillas, cucharetas, panecitos, tagüitas
    pt chapeletas, epostracismo

coltan

Segons el Cercaterm (consulta: 02.2006; 21.08.2017):

columbita-tantalita

ca columbita-tantalita, f
ca coltan, m sin. compl.
es coltan, columbita-tantalita
fr coltan, columbite-tantalite
en coltan, columbite-tantalite

Sèrie isomorfa de minerals, formada per la columbita i la tantalita, de composició (Fe, Mn) (Nb, Ta)2 O6 i (Fe, Mn) (Ta, Nb)2 O6, respectivament.

pilotada

  1. Terme espanyol amb què es designa un enriquiment ràpid i iŀlícit. Segons el diccionari Clave:
    pelotazo s.m. 1 Golpe dado con una pelota. 2 col. Trago de bebida alcohólica: un pelotazo de ginebra. SINÓNIMO: latigazo, lingotazo. [3 Enriquecimiento rápido mediante la especulación y el amiguismo: La cultura del pelotazo no me parece ética.L’accepció 3 no era recollida pel drae l’any 2004, però ara ja l’han acceptada (consulta: 18.08.2017):4. m. coloq. Esp. Operación económica que produce una gran ganancia fácil y rápida.
  2. La forma catalana que s’usa per a esta accepció —calc potser evident i potser inevitable—, és pilotada. L’he sentit a la TVV i l’he trobat utilitzat per Violeta Tena (L’Espill, núm. 23, 2006) fent un joc semàntic amb una «pilotada» econòmica dels gestors del València cf. Parla de pilotada rull2004 (pàg. 341, «Traducció de l’espanyol -azo ‘cop’»):
    El sufix espanyol -azo vol dir ‘cop’. Equival més o menys al català -ad+F, tot i que a vegades l’equivalència és cop (d’una cosa): […] pelotazo → pilotada ‘cop fet amb la pilota'[…] En espanyol aquest sufix ha passat a significar, figuradament, ‘acte polític dur, de caràcter colpista’; aquest recurs és difícil d’adaptar al català. En alguna ocasió s’ha optat per -ad+F. Vet aquí una possible proposta:

    ESPANYOL pelotazo ‘activitat especulatòria fraudulenta’
    CATALÀ pilota (DCPopArg)*, pilotada (Canal 9; Francesc-Marc Àlvaro)

    * «Tripijoc en què es posa en circulació una lletra de canvi que no obeeix a cap operació comercial real» (DCPopArg, sub. 3 de pilota). Esta accepció apareix en els diccionaris generals (dnv, gdlc, diec; consulta: 18.08.2017).

    Mirant de traslladar el sentit, Magí Camps (26.04.2016) només considera possible una opció:

    No hi ha una traducció directa. Cal dir-ne «fer-se d’or amb una operació» o frases similars.

    En la recerca d’equivalent lèxic, hi ha qui proposa un calc més que evident, pilotasso* (L’Avanç);) Pere Saumell (gener 2005) proposa arreplec i arramassada; Joan Calsapeu (Ucronies, 02.04.2009), martingala bruta. Joan Ortolà i Font localitza (Zèfir, octubre 2008) l’opció fer s’esclafit en Espinal04:

    fer s’esclafit SV, guanyar molts diners
    Aquests han fet s’esclafit amb aquest negoci
    fer calaix, fer l’agost
    fer negoci (p.ext.)
    [Mall.]

    Diria que ara només cal mitjans que vullguen vehicular estes possibilitats. Jo veig ben descriptives i comprensibles, si foren vehiculades extensament: «Esclafit immobiliari a cinc metres de la mar»; «Arramassada immobiliària a la Goleta de la Vall»; o fins i tot: «Morterada* immobiliària a Bigastre». ¿Tenim ja els mitjans per a això?

    * El diputat Sarrià i Morell (pspv) fa servir en les Corts valencianes morterada trobe que en este sentit (dscv, núm. 94, 2009):

    «Diners, pot ser que en té pocs, o no en té massa, encara que per al que vol, sí que en té: ara hem sabut a on han anat a parar mils de milions d’euros, especialment a morterades a les butxaques d’algú.»

    I hi ha qui preferix mantindre el mot sense traduir i, per tant, el consideren un xenisme. Sobre eixa consideració, Xavier Rull reproduïx un missatge de la llista Zèfir (Àngel Serra, 19.01.2001):

    Ja he vist que a Canal 9 ho diuen com dius. És una bestiesa. Pelotazo, en català, és pelotazo, exactament igual i, per una vegada i com a excepció, pronunciat tal volta amb zeta burgalesa. És el mateix cas de cuartelazo, pronunciamiento, generalísimo, subcomandante i algun altre mot intraduïble, perquè respon a una idea carpetocastromatritense (pucherazo no: és un trasllat mediocre del català tupinada ‘falsejar una elecció amb vots que no són al cens electoral’ [«posar-los al tupí, o a l’olla»]; era una pràctica de la Restauració a la qual el Dr. Robert va posar fi).

    Concretament, el terme pelotazo procedeix de la novel·la de Miguel Delibes Los santos inocentes. […] S’hi recull l’expressió «darle el pelotazo a la perdiz», que vol dir encertar-la quan ha de fer un capgirell per a fugir, en una cacera. Significa tenir molta de sort, tanta com no es mereix: un cop inesperat de la fortuna. No és exactament tripijoc, que en espanyol es diu trapicheo […]

    Podem afegir una reflexió en el mateix sentit d’Oriol Camps (Diari de Balears, 26.05.2007):

    —Quin criteri seguiu a l’hora d’adaptar paraules com botellón o pelotazo?
    —Es tracta, evidentment, de formes inadmissibles que no apareixen als diccionaris. Però… què succeeix? Doncs que aquests mots han sorgit en l’àmbit hispànic per descriure un fenomen hispànic. Hi ha qui ha fet servir garrafada per adaptar botellón. Encara que garrafada sigui una paraula ben genuïna catalana, la idea no deixa de ser un manlleu de la castellana. Ningú no dubta a l’hora d’usar el terme festa rave, que és anglòfon. Per tant, les coses dels castellans, escriguem-les en castellà. No dubt que, per exemple, a la comarca de la Garrotxa el jovent usi un terme genuí per designar el botellón que podria esser adquirit per tota la comunitat de parlants, però s’ha de trobar. I això costa esforços.

    —De quins esforços parlau?
    —Molt senzill. Entre els professionals que deim si un determinat terme es pot emprar, i els joves que l’encunyen i se’l fan seu, hi ha una barrera d’edat. Potser no escoltam prou els joves. I, a més, la difusió pels mitjans no ens resoldrà les coses. Quan un determinat terme apareix als mitjans, és que ja fa temps que circula entre la societat. Fa anys que els telenotícies diuen «tres persones moriren ahir a l’accident de trànsit que es produí a la nacional A-7, quan el seu cotxe s’estavellà contra un camió cisterna». No per això, la gent ha deixat de dir, de manera col·loquial: «Ahir, un cotxe va pegar a un remolc a la carretera de Collserola i es varen morir tres persones».

    D’acord amb eixe eixe criteri, l’Ésadir diu (consultes: 23.09.2009 i 18.08.2017):

    No ho traduïm quan ens referim a l’anomenada cultura del «pelotazo» (enriquiment ràpid mitjançant l’especulació i l’amiguisme).
    En la resta de casos, ho traduïm: pilotada, cop de pilota, etc.
    En futbol, cal destacar l’equivalent pilota llarga (xut que s’envia a l’àrea contrària des de lluny buscant rematador):
    En la segona part, l’equip de Clemente va renunciar a construir joc des del darrere i va basar tota la seva tàctica en la pilota llarga

  3. En anglés ho hem vist traduït bastant benèvolament: easy enrichment o quick enrichment; tot i que hi ha qui sap explicar-ho una mica: «slang word, kind of fraud, quick enrichment by means of speculation and string-pulling» (segons un tal Paddy; consulta: 18.08.2017). Hi ha qui hi fa correspondre el terme pay dirt (WordReference.com; consulta: 018.08.2017 ), que segons el Cambridge Advanced Learner’s Dictionary és:

    pay dirt noun [U] US
    something very valuable or very useful which is found after searching or effort:
    If a salesperson does not quickly hit pay dirt with a customer they will usually move straight on to someone else.

    Jaume Ortolà i Font (Zèfir, 29.10.2008) comunica que ha trobat un altra possibilitat en anglés, to make a killing. Podem trobar l’expressió en el Cambridge Advanced Learner’s Dictionary (s. v. killing):

    make a killing INFORMAL to earn a lot of money in a short time and with little effort: They made a killing with the sale of their London house.

    I en el Merriam-Webster (s. v. killing):

    3 : a sudden notable gain or profit: made a killing in the stock market

  4. En francés podem trobar també diverses opcions, com les que proposa Michel Bénanen (Dictionnaire français-espagnol. expressions et locutions; consulta: 18.08.2017) per al concepte ‘argent facile’:

    argent (argent facile) pelotazo. Expression associée : pegar el pelotazo « se faire un fric monstre », « faire un carton », « magouiller », «monter un coup (financier) ».

àrab

  1. La transcripció de l’àrab que es fea (inici del segle xxi) i es fa en els mitjans d’informació (d’ací i internacionals) patix un poc de desconcert respecte dels criteris que cal adoptar. Hi ha qui consulta la gec —sense tindre en compte, però, quins són els límits de l’opció presa per aquesta enciclopèdia—, hi ha qui adapta una forma anglesa, qui adapta una forma castellana, qui copia d’ací o d’allà, qui a voltes copia una transliteració i a voltes una transcripció simplificada o una adaptació. A pesar que hi ha unes normes proposades per l’iec en 1989 / , la variació és el símptoma i resultat més clar d’una manca de rigor en este tema, a més de la dificultat que hi ha a l’hora de trobar informació actualitzada i fiable sobre aquestes qüestions en Internet.
    2017. Pel que fa a la transcripció simplificada de l’iec, a pesar de la discordances que hi podem vore en l’ús de la majúscula dels articles dels topònims en els exemples de diverses normes, cal restringir la indicació de la norma 48 sobre la majúscula de l’article a l’ús contextual convencional, d’acord amb la resposta  de l’Oficina d’Estandardització de la Secció Filològica de l’iec (20.07.2017):

    Pel que fa al criteri d’escriptura de l’article inicial de topònims i antropònims àrabs, d’acord amb el punt 48 que esmenteu de la Proposició sobre els sistemes de transliteració i transcripció dels mots àrabs al català, caldria escriure «amb majúscula només aquelles parts [d’antropònims (i ocasionalment topònims) composts units amb guionet] que fossin noms propis […] i no l’article, la preposició o els altres noms comuns fora que quedessin com a inicials».  Malgrat que no s’expliciti del tot a quin tipus d’inicials es fa referència, cal entendre que només s’escriu en majúscula l’article quan es troba en posició inicial absoluta, és a dir, a principi de text o després de punt.

    2023. Quant al guionet. La pràctica habitual de l’institut en la transcripció simplificada també ha variat respecte a la proposta de transcripció de 1989. L’institut ha enviat el comentari següent (28.03.2023):

    En les formes recomanades durant els darrers anys a partir de les indicacions dels especialistes en àrab no es fan servir guionets per unir tot el nom, sinó només l’article amb el nom. Per tant, en un cas com el que indiqueu, la forma recomanada seria Abd al-Màlik.

  2. Més noms en altres llocs:
    • Vegeu la fitxa «Afganistan».
    • Vegeu el document de l’iec (1999) «Noms àrabs transcrits i transliterats al català» (pdf en format imatge): conté una llista de noms amb transcripció simplificada i amb transliteració. La versió dels noms en transcripció simplificada l’hem reproduïda en format text ací.
  3. Noms àrabs:
    • Arafat, Yàsser (iec) —o Iàsser, com adapta la gec també— (ياسر عرفات).
    • Hamàs (حماس): ho adapten aixina (2006) la gec (nova consulta: 21.07.2017),* l’Avui i El Periódico. En canvi, el web Ésadir (tv3) es desmarca dels criteris generals (gener 2006; nova consulta: 21.07.2017) i indica que cal escriure-ho «Hamas», sense accent, a pesar que recomana que es pronuncie [hamás]:

      «Ho pronunciem amb hac aspirada. Per tant, si va precedida de la preposició de, no s’apostrofa:
      Victòria de Hamas a les eleccions palestines del 2006
      No fem servir la forma gràfica Hamàs.»

      Posteriorment (consulta: 05.03.2021) afigen: «Grafia d’ús internacional.» Si mos haguérem de guiar per això, qualsevol paraula que s’escriga com ho fan en anglés és «d’ús internacional».
      * Segons la gec (consulta: 21.07.2017):
      Hamàs [Moviment de Resistència Islàmica] Nom amb el qual són coneguts als estats àrabs diversos partits d’adscripció fonamentalista islàmica. El més actiu és la Hamàs palestina, que sorgí als territoris ocupats per Israel amb l’esclat de la intifada, durant la qual aconseguí un gran protagonisme. […]
    • Hezbol·là (حزب الله) era la forma més usual de la gec en les entrades Israel, Palestina, panislamisme, mujahidín. Més tard (consulta: 05.03.2021) van introduir la forma principal d’acord amb els seus criteris de transliteració: Ḥizb Allāh. Amb tot, oferixen dos transcripcions possibles: Hizbul·là, Hezbol·là.L’any 2006 també apareixia en la gec un cas de «hezbollah»  (que era la forma que havia triat l’Avui).Segons el poc que jo sé i veig en el meu diccionari d’àrab (DCortés), i seguint les regles de transcripció de l’iec, el sintagma resultant seria «Hizb Al·lahi», com correspon a la pronúncia de les dos paraules que componen el terme ‘Partit de Déu’ (literalment), i que el diccionari traduïx: «els musulmans».A banda d’això, com que el meu diccionari no entra en detalls dialectals, cal tindre en compte el que diu la Wikipedia (consulta: 21.07.2017)  sobre el fet que l’àrab del Líban ho pronuncie «hezb».

      Una cosa que no sé és per què el meu diccionari àrab no marca en este cas la vocal «u/o» que hi ha entre les paraules, segons totes les fonts. Així, al que jo transcric per al català, caldria afegir eixa vocal i arreplegant-ho tot en un mot: «Hizbul·lahi», i fem caure el genitiu del final, que sembla que no té molta consistència (d’acord amb el que veig en Internet): «Hizbul·lah», segons les normes de l’iec.

      A continuació, si entrem en el món de les adaptacions (que és el que deu haver fet la gec), doncs, podem fer «Hizbul·là», «Hezbul·là» o «Hezbol·là», atés que el nom «Al·là» ja apareix en la gec (o tal com ha fet Vilaweb, podem arribar a «Hisbul·là», «Hisbol·là» o «Hesbol·là»).

    • Khadija (خديجة), la primera esposa de Mahoma, transcripció que trobem en Answers.com (consulta: 20017; 05.03.2021):
      Khadijah bint Khuwaylid or Khadija al-Kubra (Arabic: خديجة)

      (555 or 565 or 570 to 619 or 623) was the first wife of Muhammad. Khadijah al-Kubra, the daughter of Khuwaylid ibn Asad and Fatimah bint Za’idah, belonged to the clan of Banu Asad of the tribe of Banu Quraish. She became the first person to convert to Islam.

      La gec (consulta: 05.03.2021) no té entrada sobre esta persona, però sí que l’anomena (amb la transliteració Ḥadīǧa) en l’entrada Fā ima (errada del codi html, que hauria d’haver escrit Fāṭima). Esta última apareix en altres entrades de l’enciclopèdia (per exemple, xerif) com a Fàtima.
  4. Toponímia de l’Iraq (hem seguit un mapa tret d’Al-Jazira, però que no conté, malauradament, la vocalització ni els diacrítics):
    – Ciutat: Irbil / Arbela (آربيل; Arbela és la denominació catalana tradicional, segons la gec, que dóna [irbil] com a pronúncia àrab; en anglés també apareix Arbil)
    – Ciutat: Bagdad (بغدآد)
    – Ciutat: al-Faluja (آﻟﻓﻟﻭﺟﺓ; en aquest cas en anglés he vist escrit Falluja o Fallujah; en castellà, Faluya o Falluja; en català —Avui, 04.08.2003—, Fal·luja; en general, sense article, tot i que la gec escriu Al Falūja en l’atles)
    – Ciutat: Kirkuk (كركوك)
    – Ciutat: al-Mussul (آلموصل; la gec [consulta: 21.07.20217] escriu Mosul; en anglés he vist Al Mawsil i Mosul)
    – Ciutat: Tikrit (تكريت)
  5. Topònims àrabs:
    – Ciutat: Gaza (غزة)
  6. Transcripció dels mesos musulmans (segons les normes de l’iec):[Hi ha mesos amb noms alternatius, però només indique la possibilitat que he pogut consultar en àrab.]
    • muhàrram (محرّم)
    • sàfar (صفر)
    • rabi al-àual (ربيع الاول)
    • rabi ath-thani (ربيع الثاني)
    • jumada al-àual (ﺟمادﯼ الاول)
    • jumada ath-thània (ﺟمادﯼ الثانية)
    • ràjab (رﺠب)
    • xaban (ﺸﻌباﻥ)
    • ramadan (رمﺿاﻥ)
    • xaual (ﺸﻭال)dhu al-qada (ﺫﻭ اﻟﻘﻌدة)
    • dhu al-hijja (ﺫﻭ اﻟﺣﺠة)
      • Enllaços:
        → «Calendari musulmà» (Viquipèdia)
        → «Calendario musulmán» (Wikipedia)

a la millor

  1. Expressió de dubte no recollida encara en tots els diccionaris. El company Joan Mascarell m’avisa (03.12.2007) que apareix en el dval, i comprove que també en el Salt 2.0:

    5. a la millor (o al bo i millor) Potser, segons com. A la millor ens donaran el premi.

    Posteriorment ha segut introduïda en el dnv (consulta: 19.07.2017):

    a la millor loc. adv. Potser, segons com. A la millor ens donaran el premi.

    La recull Joan Solà en el seu article «Si molt convé» (Avui, 04.10.2007; [PDF]):

    […] potser, tal vegada, tal volta, anant bé, si molt convé, si tant convé, si molt t’hi va, a la millor, segons com, anant bé. I encara hi podríem afegir variants com si tant és, si tant em burxes.[…] Diversos autors troben a la millor una solució «menys genuïna», i Ruaix diu que seria «una catalanització tolerable de a lo millor», en el sentit que la darrera és realment un calc de la castellana i, en canvi, l’altra se suma a les expressons amb l’article la, ben castisses (Ara ve la bona, Ho ha fet a la babalà, Tu sempre vas a la teva). M’adhereixo, amb altres autors, a la posició de Ruaix.

  2. Cal afegir que hi ha zones on sembla que s’usa de fa temps (puga ser que no des del segle xvi com és el cas de alcançar, que s’insinua en l’horitzó dibuixat pel dopv), segons comenten Gustau Erill (Bages) i Santi Arbós (Garrigues) en les llistes Zèfir (novembre 2007) i Migjorn (agost 2004). En la llista Migjorn, Enric Gil aporta documentació de Baltasar Porcel (Olympia a mitjanit):

    La carpa és un peix molt comú a la Xina, a la millor l’individu en qüestió tenia a casa seva un safareig […]