Segons comenta Simon Singh (veg. fermat), els nombres amigables són parelles de nombres tals que cadascun equival a la suma dels divisors de l’altre. Per exemple, 220 i 284; i segons descobrí Fermat (1636) el 17.296 i el 18.416. Descartes descobrí el 9.363.384 i el 9.437.056. Euler en descobrí uns quants i fins i tot Paganini (1866) va descobrir el parell 1.184 i 1.210.
ni-ni
Jove que ni té estudis ni treballa.Invariable en gènere: Un ni-ni / Una ni-ni
Nombre:
- Invariable com a adjectiu: Els joves ni-ni
- Variable com a substantiu: Ni-nis sense subvenció
ca ni-ni, n m, f
es nini
en NEETTreball > Tipus de treball; Cicles de vida i salut > Grups d’edat
Definició
Jove que no estudia ni treballa.Nota
1. La denominació ni-ni és una abreviació de la frase ‘ni estudia ni treballa’.
2. La denominació anglesa NEET, que sorgeix a principi del segle xxi, és un acrònim de Not in Education, Employment, or Training.
3. El terme ni-ni té un caire despectiu quan s’aplica a la població que no només no treballa ni estudia, sinó que tampoc demostra una disposició activa a trobar feina. Aquesta connotació sorgeix a final de la primera dècada del segle xxi coincidint amb l’inici de la crisi econòmica i posa de manifest la manca de motivació subjectiva i, alhora, les dificultats objectives de molts joves que han deixat els estudis i que tenen molts problemes per a trobar feina. No obstant això, les estadístiques que mesuren el nombre de ni-nis es limiten a tenir en compte si la persona en qüestió treballa o estudia, deixant de banda qualsevol altra dimensió més subjectiva.
El futur dels ni-ni és incert. El dels joves i el del neologisme, que tant pot esvair-se com catalanitzar-se del tot: els ninis.
El Cercaterm mos havia enviat el comentari següent (30.01.2015):
Com a mot format com a compost repetitiu, en català la forma recomanada és ni-ni, amb guionet. Pot ser un substantiu o un adjectiu. El plural, en tots dos casos, és ni-nis, i és invariable de gènere.
L’ortografia normativa actual proposa en este punt dos alternatives que no tenen un fonament clar (tal com exposem en la fitxa kitkat). Tenint en compte que la forma bàsica de la llengua és una paraula i que el signe accessori del guionet no aporta res, la grafia preferent hauria de ser nini (tal com proposava Albert Pla Nualart).
Aunque originalmente en la escritura de este neologismo se ha utilizado el guion para unir los dos elementos y es hasta hoy la grafía más utilizada, una vez consolidado su uso, la grafía más recomendable para esta expresión es en una sola palabra y sin guion: nini.
En francés, el diari Le Monde titulava (03.02.2015):
Législative dans le Doubs : le « ni-ni » s’impose à l’UMP
1. v. intr. Molestar, destorbar, emprenyar. Es passa el dia llandant. Per favor, no llandes més!
2. v. tr. TÈXTIL Afinar (un teixit de seda) fregant-lo lleugerament amb unes llandes especials.
Germà Colón Domènech (Anuari 97 de l’Agrupació Borrianenca de Cultura) utilitza esta paraula, que els diccionaris recullen com a nom comú sinònim de palet de riera (gdlc i diec; consulta: 12.03.2020), com a adjectiu: «pedres codisses (preses probablement del riu Belcaire)».
El dnv (consulta: 12.03.2020) l’inclou també com a substantiu i remet a pedra codissa:
codís m. GEOL. Pedra codissa.
pedra codissa f. GEOL. Pedra de rambla o de platja arredonida per la fricció contínua que provoca un corrent d’aigua o l’embat de les ones.
Per tant, podem fer un petit conjunt de sinònims (no sempre enllaçats pels diccionaris): blavó, codina, codís, codolell, cudol (còdol), mac, macolí, palet (de riera), pedra de riu, quadrell… Veg. també el Diccionari de sinònims d’Albert Jané (s. v. còdol i palet; consulta: 12.03.2020)
El 29 de setembre del 2000 el Termcat em va respondre que incorporaven, en el camp de l’enginyeria forestal, la forma ecòtop, però no definien el terme. Vaig trobar una definició en castellà (ecotopo) per internet:
Espacio vital delimitado en el que reinan unas condiciones ambientales similares.
Han passat els anys i la fitxa del Termcat (consulta: 11.03.2020) continua sense definició, però responen ràpidament a la consulta que els envie (12.03.2020):
La definició més adequada per al terme ecòtop és: ‘Hàbitat diferenciat dintre d’un altre de més gran’. Ben aviat difondrem una fitxa completa del terme al Cercaterm.
Mentrestant, trobe algunes propostes més de definició, encara incompletes, en la xarxa en valencià, com ara:
O en altres llengües, com ara les oferides pel Termium Plus canadenc (consulta: 11.03.2020), per exemple:
El terme covid-19 denomina una malaltia (pneumonia per coronavirus) que s’ha conegut i estés pel planeta des del final de l’any 2019 a partir de la Xina (al voltant de la ciutat de Wuhan).
El nom covid (còvid) és un acrònim creat a partir de la denominació anglesa coronavirus disease (és a dir, malaltia del coronavirus), i duia l’afegit de l’any en què es va detectar. En àmbits tècnics, la denominació del virus pot adoptar formes codificades, com ara SARS-CoV-2 o 2019-nCoV.
El procediment de creació i d’adaptació és semblant al de la paraula masculina bòtox (no apareix encara en els diccionaris generals), que ha esdevingut ja nom comú (veg. Ésadir; consulta: 15.04.2020; Obneo; consulta: 15.04.2020), encara que, en este cas, inicialment era una marca comercial (Botox) creada a partir del terme anglés botuline toxine.
En un primer moment, el Termcat (04.03.2020; consulta: 17.04.2020) havia publicat una fitxa que recollia la forma amb totes les lletres majúscules (seguint els seus criteris sobre les sigles i els acrònims) i indicava que era una paraula de gènere femení. Posteriorment (consulta: 23.04.2020), com a segona opció va proposar també:
covid-19, amb totes les lletres amb minúscules i en rodona, d’acord amb l’últim pas d’integració de les sigles en la llengua quan es tornen d’ús general. (És a dir, igual que sida o radar, originalment sigles.)
L’any següent (2021), el diec acaba incorporant la paraula (ho he aprofitat i el 26.11.2021 he demanat a l’avl que la incloga en el dnv):
covid
f. Malaltia respiratòria causada pel coronavirus SARS-CoV-2 i caracteritzada per febre, tos i dificultats respiratòries, que en casos greus pot derivar en una pneumònia, en una síndrome respiratòria aguda greu o en una insuficiència renal.
Quant a la pronunciació, només han indicat que consideren més «natural» que siga una paraula aguda i que no es sol fer la reducció vocàlida en les sigles («cuvid»). Encara que el Termcat (consulta: 20.04.2022) sí que accepta més clarament esta possibilitat:
Ara bé, en els dialectes que habitualment pronuncien [u] una o àtona, també es pot pronunciar c[u]vid, d’acord amb el procés habitual d’integració de sigles i paraules procedents d’altres llengües.
De fet, com que ja no es tracta d’una sigla, sinó un nom comú, en els dialectes que apliquen este tret (reducció àtona o > u) haurien d’acabar pronunciant «cuvid» (o «còvid», si posen l’accent en la primera síŀlaba). Pel que fa a la possibilitat que siga una paraula plana, per ara (05.05.2020) el diec no ho ha previst, però podem vore més avall («Pronunciació: aguda o plana»), tenint en compte «l’estructura morfoprosòdica» d’esta classes de substantius, que és una pronúncia previsible i normal.
Transcrivim tot seguint un comentari de la lingüista Carme Junyent (conferència: «Serveix d’alguna cosa manipular el gènere en la llengua?»; 08.04.2021; minutatge: 14:38 ):
Fixeu-vos la batalla que hi ha hagut, i que encara no sabem cap a quina banda caurà, per a fer que covid fos femení, amb l’argument bastant absurd que és una malaltia, perquè la d ve de l’anglès i… Però això no té sentit. Vull dir, si volien fer un bon acrònim, que li posen macovi i aleshores potser sí que ens creurem que és femení, però si no, vaja, és que és una paraula que ho té tot per a ser masculina, ¿no?, i s’ha volgut posar en femení ves a saber per què.
L’ús general de la paraula aplica les dos possibilitats. Com que és el nom d’una malaltia (tal com pallola, sida, ebola o alzhèimer) i, alhora, s’utilitza per a denominar el virus, tant concorda en femení com en masculí: «la covid-19», pensant que concorda amb malaltia, com «el covid-19», pensant que concorda amb coronavirus; o pensant en la paraula mal, tal com proposa Josep Ruaix («Sobre la denominació de l’actual pandèmia», Núvol, 01.05.2020), que també recull malalties amb nom masculí:
càncer, catarro, coma, còlera, còlic, constipat, dolor, ictus, infart, insomni, malestar, mareig, raquitisme, restrenyiment, reuma, tifus, vertigen, xarampió, etc.
En el mateix sentit s’expressen Albert Pla Nualart («Reptes terminològics de la crisi del coronavirus», Ara.cat, 20.03.2020) i Josep Lacreu en «¿El covid o la covid?» (Levante, 03.04.2020). Josep Lacreu, a més, té en compte que en altres llengües també li han adjudicat majoritàriament el gènere masculí, cosa que passa en l’ús general en valencià també, seguint l’exemple de les paraules acabades en -it, i posa els exemples: «ardit, cabrit, confit, escrit, polit». En este sentit, el mateix Josep Lacreu mos comunica (09.11.2020) «que l’AVL ha adoptat la solució d’entrar el nom d’esta malaltia en el Portal Terminològic Valencià (PTL) amb doble gènere, masculí i femení, però fent servir la forma masculina en les altres entrades en què apareix usat este terme». Per exemple, vegeu covid en el PTL (consulta: 10.11.2020):
coronavirus del COVID-19
m. BIOL./PAT. Coronavirus del gènere Betacoronavirus amb un genoma constituït per una còpia d’ARN monocatenari de sentit positiu i un embolcall amb espícules, que causa el COVID-19.
cast. coronavirus de la COVID-19, coronavirus del COVID-19
angl. COVID-19 coronavirus
fr. coronavirus de la COVID-19COVID-191
m. o f. PAT. Malaltia infecciosa causada pel coronavirus SARS-CoV-2, que pot ser asimptomàtica o produir símptomes similars als de la grip, com ara febra, tos, dispnea, miàlgia o astènia, però que, especialment quan afecta persones majors amb patologies prèvies, pot derivar en una afecció greu multiorgànica que pot causar la mort.
cast. COVID-19
angl. COVID-19
fr. COVID-19covid-192
m. o f. PAT. COVID-191.
cast. covid-19
angl. covid-19
fr. covid-19
En eixe sentit, podem llegir que el Termcat (consulta: 20.04.2022) va reflexionant també sobre la integració de la paraula en el vocabulari general de la llengua:
S’observa certa vacil·lació i l’ús del gènere masculí en contextos generals o divulgatius, probablement perquè la denominació s’ajusta a l’estructura morfoprosòdica del substantius en català (mot agut acabat en [it]) i per un ús metonímic, menys precís, amb referència al coronavirus que causa la malaltia.
Ampliant el debat, Pilar Gispert-Saüch Viader mos enllaça dos articles de Jordi Badia i Pujol. El més rellevant per a esta fitxa és: «Per què diem ‘la Covid-19’ i no ‘el Covid-19’?» (Vilaweb, 05.05.2020; l’article no explica per què el nom de la malaltia apareix com si fora un nom propi), que detalla el criteri d’ús general (i normatiu) sobre l’adjudicació del gènere a les sigles i acrònims, que és el criteri que ha donat lloc, en el cas de covid, a la concordança amb l’article la.
Quant al gènere en castellà, podem llegir un apunt de la rae (18.03.2020; consulta: 03.06.2020) on es combinen el principi normatiu i el raonament derivat de l’atenció a l’ús:
El acrónimo COVID-19 que nombra la enfermedad causada por el SARS-CoV-2 se usa normalmente en masculino (el COVID-19) por influjo del género de coronavirus y de otras enfermedades víricas (el zika, el ébola), que toman por metonimia el nombre del virus que las causa. Aunque el uso en femenino (la COVID-19) está justificado por ser enfermedad (disease en inglés) el núcleo del acrónimo (COronaVIrus Disease), el uso mayoritario en masculino, por las razones expuestas, se considera plenamente válido.
Pel que fa al plural, és ben possible que vejam aparéixer variants posteriors, que supose que duran una xifra diferent (covid-20, covid-21…). En eixe cas, el plural es formarà com és habitual, covids (o còvids), quan s’utilitze sense xifra. Si la xifra va canviant amb els anys, no caldria pensar en el plural «rar» covids-19 que comenta Ruaix.
Quant a la pronunciació, una qüestió que no toquen ni el Termcat ni els articles anteriors és que també podem sentir espontàniament «còvid» (més concretament, «còvit»). Ho hem sentit pronunciat aixina per:
Seria una variant a tindre en compte a l’hora d’incloure la paraula en els diccionaris, ja que respon a l’accentuació general dels substantius acabats en -vit, en -bit, en -vid o en -bid (que no siguen creacions a partir de participis). Podem adduir cultismes (com ara bòvid, cèrvid…), però cal tindre en compte sobretot les paraules d’ús general (pose entre cometes formes no recollides pels diccionaris generals):
àmbit, «àpit», «àrbit», «cànvit», còlbit, «ansòmit», «gènit», hàbit, «nyèrvit», nyèbit, òbit, «prèmit», xàmbit, xòlbit…
Término de origen griego («mimos-logos»: imitación de la palabra) con el que se designa la imitación de la voz y de las peculiaridades expresivas de una persona. […] Se emplea también como sinónimo de onomatopeya. […] Dicho término ha sido utilizado, además, por G. Genette (1976) para denominar la relación de imitación o reflejo que podía existir entre una palabra o la realidad por ella significada o designada, según la idea formulada en el diálogo de Platón titulado Crátilo.
Cependant, comme l’a montré Gérard Genette, la tendance à chercher une relation d’analogie entre les noms et les choses qu’ils désignent (le «mimologisme») est loin de s’effacer de l’imaginaire de l’Occident.
mimologisme
m. LING. Interpretació dels sons inintel·ligibles del cant dels ocells per mitjà de paraules conegudes. ‘Set per huit’ és el mimologisme del cant de la guatla.
El criteri general per a escriure el nom propi amb què es bategen alguns fenòmens meteorològics (huracans, tempestes, borrasques) és que van en la llengua original (que sol ser anglés, castellà o francés), amb redona i majúscula inicial (hi ha qui els traduïx, qui els posa en cursiva i amb l’article minúscula…). A més, l’article amb què concorden és el masculí, encara que el fenomen siga una tempesta o una borrasca. Per exemple:
Els fenòmens del Niño i la Niña
D’altra banda, el corrent denominat en castellà El Niño, i el refredament de les aigües superficials de l’oceà Pacífic anomenat en castellà La Niña —que sí que té denominació amb article en femení—, han rebut la denominació amb article inclòs, però el Termcat (després de consultar l’Oficina d’Onomàstica de l’IEC; 04.02.2020) dona la indicació següent:
La proposta és que en el cas del nom propi d’aquest fenomen meteorològic, malgrat que l’article forma part del nom propi, la pràctica habitual és escriure’l en minúscula per influència de la pronúncia, atès que, generalment, quan porta preposició al davant se sol pronunciar fent la contracció. A més a més, fins i tot es documenten casos, en què l’article ni tan sols no hi és, com ara en un dels exemples que trobem a l’Ésadir: «Es preveu un Niño més intens que altres anys».
En castellà, El Niño i La Niña
En canvi, en castellà s’haurien d’escriure amb l’article en majúscula (i redona): El Niño i La Niña, tal com indica la Fundéu («El Niño, escritura apropiada», 18.06.2014; consulta: 30.01.2020):
El nombre español de El Niño está fijado convencionalmente para su uso internacional, y a diferencia de otros fenómenos atmosféricos como los huracanes incluye el artículo, por lo que este se escribe con mayúscula y no se contrae con las preposiciones a y de; por otra parte, la palabra fenómeno se escribe en minúscula, pues no es parte de su denominación, sino que tiene función meramente descriptiva.
Enllaços sobre la qüestió:
La pinyolada, entre altres coses, és un problema que tenen a voltes els cítrics que s’ha previst que es comercialitzaran sense pinyols, però que en produïxen. Segons el DNV (s. v. pinyolada; consulta: 08.01.2020):
3. f. AGR. Presència abundant de pinyols en cítrics o altres fruites que no en feien.
La pronúncia habitual «pinyolà» (forma que no apareix encara en el diccionari) s’ha utilitzat per a la denominació d’una associació: Agrupació Apicultors Perjudicats Pinyolà (veg. dogv).
En castellà, de moment (08.01.2020) s’utilitza habitualment el manlleu no adaptat pinyolada, encara que també fa anys que també documentem la grafia pinyolà, que reflectix la pronúncia valenciana (El País 23.03.2000/22.03.2000).