TEU

  1. Segons el diccionari de mesures de Russ Rowlett, és una sigla de twenty-foot equivalent unit, que és una mesura (aproximada) en el sector del transport de mercaderies per a indicar un model de contenidor. El IATE (antic Eurodicautom) de la Unió Europea confirma la informació. En l’àmbit del transport, finances i tecnologia (IATE, 12.02.2009):

    Finance, transport, technology
    en TEU twenty foot equivalent unit, 20-foot equivalent unit
    es TEU unidad equivalente a veinte pies
    fr EVP unité équivalent 20 pieds, équivalent vingt pieds
    it unità equivalente contenitore da venti piedi

  2. Segons el Cercaterm (12.02.2009; 11.01.2021):

    ca  unitat TEU, f.
    ca  TEU, m.  sin. compl.
    es  TEU
    es  unidad TEU
    fr  équivalent vingt pieds
    fr  EVP
    fr  TEU
    en  TEU
    en  twenty foot equivalent unit

    Definició
    Mesura de capacitat de càrrega per als vaixells portacontenidors que equival a un nombre de contenidors tipus.


    ca unitat TEU, f.
    ca TEU, f. sin. compl.
    es TEU
    es unidad TEU
    en TEU
    en twenty equivalent unit

    Enginyeria civil > Enginyeria marítima
    Definició
    Unitat de mesura d’un contenidor que equival al volum ocupat per una unitat de 20 peus de llarg per 8 peus d’ample i 8 peus d’alt

toc

toc - Diccionari visual de la construcció
Il·lustració d’un toc extreta del Diccionari visual de la construcció (Termcat).

En el Diccionari visual de la construcció del Termcat (2004) apareix esta paraula:

6.05.22 toc / tiento

Es tracta d’un element d’un replanteig. Sembla un clot reomplit d’algeps on s’ha traçat una línia. El diec (consulta: 08.01.2021) dona la definició següent de toc:

toc […] 4 m. [AQ] Palada de calç amb què els paletes subjecten els regles i les mires amb què defineixen una alineació o un pla.


En castellà, tiento apareix en el drae (consulta: 08.01.2021) amb l’accepció següent:

tiento […] m. Constr. Pellada de yeso con que se afirman las miras y los reglones.

a per

  1. Podem observar que l’Optimot dona la indicació següent en una resposta (fitxa 77838/1; consulta: 25.11.2020):

    Amb aquest significat, en certs parlars també s’usen les expressions anar a per i venir a per, que són pròpies dels registres col·loquials.

    Eixa indicació concorda amb el comentari que fa la giec (19.3.5.3.h; consulta: 25.11.2020; 26.06.2023):

    Amb per seguit de sintagma nominal, els verbs anar/venir equivalen a anar/venir a cercar o buscar: Venia per aquells diaris vells que teniu; Ves a ca la padrina per la mona. El gir a per, que s’usa col·loquialment en certs parlars, s’evita en els registres formals.

    Seguint la pràctica normativa actual, l’institut no declara que el gir siga incorrecte, sinó que atén el fet que els registres van modulant les convencions amb l’ús de cada època, tal com va comentar Albet Pla Nualart en «¿Podem anar a per la lliga?» (Ara.cat, 28.04.2017; consulta: 25.11.2020). Per tant, sense contradir les prevencions estilístiques i estètiques de cada u, podem confirmar que la construcció té vitalitat en la llengua general (una companya de faena m’acaba de dir mentres escric açò: «Me’n vaig a per l’autobús.») i, a més, podem documentar eixe gir en diverses èpoques i registres:

    • Dietaris de la Generalitat de Catalunya. Anys 1656 a 1674 (consulta: 25.11.2020): «me tornà de resposta que sempre que volguera anar a per diner y amb eixa conformitat ho diguí a dit Bordes […]».
    • 7×7:49 d’Isa Tròlec (1984; consulta: 25.11.2020): «Acaci es va tocar l’anell de malaquita i va anar a per un calze de vi».
    • Joan Iborra (2005), nota 860 de la seua edició de Libro quarto de la Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia y de su reino de Martí de Viciana: «que enganyà els agermanats quan anaven a per caixes i senyeres i els denuncià als jurats […]».
    • Història social de la filosofia catalana: la lògica (1900-1980) de Xavier Serra (2010; consulta: 25.11.2020): «Però Xènius, que tenia la pell molt fina i un ego com un temple de gran, pensà que anaven a per ell per aquesta qüestió dels sindicats».
    • Valentí Martí i Sansaloni (2017; consulta: 25.11.2020), traducció del relat «Un branquilló tort» de Joe R. Lansdale en Canalles de George R. R. Martin i Garner Dozois: «[…] conec un lloc on pots vindre a per la merda i la xica».
    • Ulls verds de Marc Pallarès Piqué (2010; consulta: 25.11.2020): «Els falangistes de la vila necessiten caps d’esquila entre els que encara quedeu ací per tenir content el règim i vindran a per tu qualsevol dia, sense avisar.»
  2. Sobre esta estructura, comentava el mestil3 (xxi.8.1.1.2):

    No és genuí, en canvi, el contacte entre preposicions en la locució anar a per.

    [424a]* Vaig a per vi a la taverna.

  3. La gcc (11.5.4.4.i) indicava:

    D’acord amb Fabra (1918: § 128.iii), s’ha d’emprar la preposició per davant d’un sn que es refereix a l’entitat que és l’objectiu d’un desplaçament: Havia anat per vi a la taverna.

    Cal aclarir ací que la cita de la gcc no és del tot precisa, ja que Fabra no diu res en este cas sobre a per, sinó que indica:

    En lloc de anar, venir, &. a cercar, es pot dir anar, venir, &. per (no per a). Ex.: Havia anat per vi a la taverna.

  4. En este punt convindria tindre en compte les paraules d’Emilio Lorenzo, referint-se a la mateixa qüestió (en castellà) en El español de hoy, lengua en ebullición (1971):
    • (pàg. 51) Por otra parte, aquellas preposiciones tradicionales excesivamente cargadas de funciones —pensamos principalmente en de, en, por— se ven relevadas a menudo por nuevas formaciones que evitan ambigüedades y prestan más riqueza y expresividad al idioma: vine por ti es equívoco, pero no lo son vine a causa de ti (o por tu causa), ni vine a por ti (vine a buscarte).
    • (pàg. 151) Muy sensatamente defiende la expresividad de las preposiciones acumuladas, contra el tradicional criterio académico, en el caso de a por.

màcron

  1. Es tracta d’un terme d’origen grec. Encara no apareix en els diccionaris generals. És el nom d’un signe diacrític (¯) que indica que una vocal és llarga.
    Vocals llargues:
    Ā ā
    Ē ē
    Ī ī
    Ō ō
    Ū ū

    Hem trobat la forma màcron Josep M. Pujol en «L’escriptura tipogràfica, 1. La font digital»:

    Les fonts Windows disposen d’una sèrie de set diacrítics solts: l’accent agut (´), el greu (`), el circumflex (ˆ), la dièresi (¨), la titlla (˜), el màcron (¯) i la cueta solta de la ce trencada (¸); per la seva banda, la sèrie de diacrítics solts de Mac és més àmplia: a més dels anteriors té la nota brevis (˘), el punt sobrescrit (˙), el kroužek (en txec ‘anellet’) o anell sobrescrit (˚), l’accent agut doble de l’hongarès (˝), l’ogonek polonès (˛) i el háček o accent circumflex invertit (ˇ).

    Veg. article complet en PDF.

    El Cercaterm, recollia (17.05.2007) una proposta diferent:

    guionet
    Indústria: Arts gràfiques. Edició
    ca guionet, m, traç horitzontal, m
    es
      macron

    Però després de la consulta que els hem adreçat, arran de l’elaboració d’esta fitxa, ens han respost el següent (juny 2007):

    Després de la recerca terminològica que hem fet sobre aquest terme, ens sembla encertada i molt a tenir en compte la proposta de l’especialista Josep M. Pujol de l’adaptació catalana de màcron. És per això que considerem pertinent passar el terme al Consell Supervisor del TERMCAT perquè el normalitzi i en fixi la forma definitiva més adequada.

    Finalment, el Termcat (05.06.2009 dv.) envia el missatge següent:

    En relació amb la consulta que ens vau fer sobre el terme macron de l’àmbit de la tipografia, ens plau comunicar-vos que ha estat normalitzat pel Consell Supervisor del TERMCAT.La denominació catalana màcron és la forma normalitzada per a designar el concepte següent: ‘Signe en forma de ratlleta horitzontal (¯) que se situa sobre algunes lletres, amb valors diversos, en els estudis de prosòdia i mètrica clàssiques, en l’ortografia d’alguns idiomes, en alguns sistemes de transliteració i de transcripció fonètica i en diversos sistemes de notació científica’.

    Per tant, el Termcat (consulta: 20.11.2020) va publicar la fitxa següent:

    ca màcron, n m
    es acento largo
    es macron
    fr accent long
    fr macron
    fr trait supérieur
    it macron
    en long accent
    en macron
    en straight accent
    de Längestrich
    de Macron
    de Makron

    Indústria > Arts gràfiques. Edició
    Definició
    Signe en forma de ratlleta horitzontal (ˉ) que se situa sobre algunes lletres, amb valors diversos, en els estudis de prosòdia i mètrica clàssiques, en l’ortografia d’alguns idiomes, en alguns sistemes de transliteració i de transcripció fonètica i en diversos sistemes de notació científica.
    Nota
    En els estudis de prosòdia i mètrica clàssiques, el màcron indica vocal o síl·laba llarga.

  2. En anglés, segons el Merriam-Webster:

    macron
    Pronunciation: ‘mA-“krän, ‘ma-, -kr&n
    Function: noun
    Etymology: Greek makron, neuter of makros long : a mark ¯ placed over a vowel to indicate that the vowel is long or placed over a syllable or used alone to indicate a stressed or long syllable in a metrical foot

  3. En francés, segons el gdt:

    macron n. m.
    Définition : Signe graphique placé au-dessus d’une voyelle ou d’une syllabe pour indiquer qu’il s’agit d’une voyelle longue ou d’une syllabe longue.
    Sous-entrée(s) :
    synonyme(s)
    trait supérieur n. m.
    Note(s):
    Dans le clavier normalisé CAN/CSA Z243.200-92 utilisant les pictogrammes ISO 9995-7, le macron (¯) est situé sur la touche C cédille, à gauche de la touche Retour.
    [Office de la langue française, 1998]

  4. En castellà-espanyol, no apareix en els diccionaris habituals; el recull Martínez de Sousa (ooea, 10.4) quan tracta els signes diacrítics. L’escriu amb redona i com a paraula plana: «macron», encara que també hi ha qui la fa aguda i l’escriu «macrón» (veg. Los sonidos del español de José Ignacio Hualde; consulta: 20.11.2020).

preclusiu -iva

Adjectiu del llenguatge jurídic que no apareix en els diccionaris generals. Este adjectiu sol qualificar terminis, tal com hem pogut documentar:

  • Aquesta forma de comptar un termini processal preclusiu […]. (Furs de València, edició d’Arcadi Garcia; consulta: 12.11.2020)
  • Hom intenta, així, donar tot el rigor preclusiu al que ha estat ordenat […]. (Codi de dret canònic; consulta: 12.11.2020)
  • Pel que fa a la naturalesa de l’incident de nul·litat, no es tracta estrictament d’un recurs, tot i que com aquest està sotmès a un termini preclusiu d’interposició. (Diccionari jurídic; s. v. nul·litat d’actuacions; consulta: 12.11.2020)
  • Article 401. Moment preclusiu de l’acumulació d’accions. Ampliació objectiva i subjectiva de la demanda
    1. No es permet l’acumulació d’accions un cop contestada la demanda.
    2. Abans de la contestació es pot ampliar la demanda per acumular noves accions a les ja exercides o per adreçar-les contra nous demandats. En aquest cas, el termini per contestar la demanda es torna a comptar des del trasllat de l’ampliació de la demanda. (Llei d’enjudiciament civil)

Una definició provisional, fins que els diccionaris n’establixquen una més completa, podria ser ‘que causa preclusió’.

Preclusió
El terme preclusió no apareix recollit en els diccionaris habituals (la companya Encarna Sansaloni em va suggerir que l’incloguera en una fitxa; 28.06.2007). Sí que apareix en algun diccionari, com ara en el Vocabulari de dret penal i penitenciari (Generalitat de Catalunya, 2000). L’avl el va recollir en el Vocabulari jurídic (2006), tot i que no el va definir ni remetia enlloc per a conéixer-ne el significat, vici bastant habitual dels productes de la institució en aquell moment: ni citaven fonts ni donaven bibliografies. El Termcat el va normalitzar en 1999. Posteriorment el trobem en el dnv (consulta: 12.11.2020):

preclusió
f. DRET Caràcter d’un procés judicial segons el qual el juí es dividix en etapes, cadascuna de les quals clausura l’anterior sense que hi haja la possibilitat que es replantegen les decisions preses.

Com es pot observar, eixa definició no seria massa adequada (el caràcter del procés judicial seria la preclusivitat) ni servix per a entendre i utilitzar l’adjectiu. Per tant, convindria modificar la definició d’acord amb l’ús jurídic real. Una definició alternativa possible seria:

preclusió
f. DRET Pèrdua de la possibilitat de realitzar un acte processal.


En altres llengües, amb significats no del tot equivalents (consulta: 30.06.2007):

  • anglés (Cambridge):*

    preclude
    verb [T] FORMAL
    to prevent something or make it impossible, or prevent someone from doing something:
    His contract precludes him from discussing his work with anyone outside the company.
    The fact that your application was not successful this time does not preclude the possibility of you applying again next time.
    preclusion
    noun [U] Your age should not act as a preclusion to you being accepted on the university course.

    * Realment, l’equivalent anglés és estoppel, com s’explica més avall en el cas del terme francés.
  • espanyol (drae01):

    preclusión. f. Der. Carácter del proceso, según el cual el juicio se divide en etapas, cada una de las cuales clausura la anterior sin posibilidad de replantear lo ya decidido en ella.
    preclusivo -va. adj. Der. Que causa o determina preclusión.

  • francés (gdt):

    préclure v.
    English: estop, to


    Nota: Le verbe correspondant estop peut se rendre en français par « préclure ». Il est recommandé d’employer la graphie « préclus » (« précluse ») pour le participe passé du verbe « préclure ». (Pajlo).D’altra banda, segons el Merriam-Webster (en línia – 30.06.2007):

    estop
    Function: transitive verb
    Etymology: Middle English estoppen, from Anglo-French estoper, estuper, from Vulgar Latin *stuppare to stop with a tow — more at STOP
    1 archaic : to stop up
    2 : BAR; specifically : to impede by estoppel


    estoppel n. m.
    English: estoppel [→ veg. Merriam-Webster]

    Définition :
    Objection péremptoire à ce qu’une partie, l’État ou une personne, revienne sur un fait ou un énoncé accepté par lui ou elle antérieurement et auquel l’autre partie s’était fiée de bonne foi.

    Sous-entrée(s) : .
    quasi-synonyme(s): fin de non-recevoir n. f., préclusion n. f.

    Note(s) :

    « Principe de l’irrecevabilité », « principe de la bonne foi », la notion comprise dans le terme estoppel peut être exprimée de différentes façons. Dans le domaine des relations de travail, le terme anglais estoppel désigne précisément une fin de non-recevoir soit, pour des raisons juridiques, un refus par une partie à une instance d’accepter une demande ou un fait comme valables ou soit, pour une question de délais non respectés, une opposition à une réclamation. Par ailleurs, la préclusion serait une sous-espèce de fin de non-recevoir où, sans nier un fait, on prétend qu’il est irrecevable.

    Cette notion de droit procédural ainsi que son appellation sont des emprunts au droit anglo-saxon. Le terme estoppel qui est le plus souvent employé en français dans des expressions comme un cas, une forme, une situation d’estoppel renvoie en somme à l’idée de non-recevabilité ou de fin de non-recevoir.


    →  Enllaç sobre estos «falsos amics» en anglés i francés: «La nécessité d’un vocabulaire français pour la Common law» de Michel Bastarache i David G. Reed.


  • italià (De Mauro):

    precludere v.tr.
    1 BU sbarrare, chiudere, ostacolare il transito o l’accesso a un luogo
    2 CO fig., impedire, escludere attraverso ostacoli: i nuovi eventi ci precludono ogni via d’uscita, ogni possibilità di successo

    preclusione s.f.
    1 CO il precludere, il precludersi e il loro risultato; impedimento, divieto: possono accedervi tutti, non c’è p. alcuna | fig., atteggiamento di rifiuto; pregiudizio, preconcetto: rimuoviamo ogni p. e tentiamo di accordarci
    2 TS dir., impossibilità di compiere un determinato atto giuridico, per averne o non averne compiuto un altro precedentemente
    3 TS polit., istituto della prassi parlamentare in base al quale non può essere presa una risoluzione che sia in contrasto con un’altra presa precedentemente sullo stesso soggetto

    preclusivo agg.
    CO che preclude, che ha la funzione di precludere

  • portugués (Aurélio):

    precluir. V. intr. Jur. Ser (uma facultade processual) atingida por preclusão.
    preclusão. S. f. 1. E. Ling. Contato prévio de dois órgã para a produção dum fonema explosivo, como, p. ex., b e p. 2. Jur. Perda de uma determinada facultade processual civil, ou pelo não exercício dela na ordem legal, ou por haver-se realizado uma atividade incompatível com esse exercício, ou, ainda, por já ter sido ela validamente exercitada.
    preclusivo. Adj. Que envolve o produz preclusão.

safer*

Vam debatre sobre este substantiu masculí en la llista Zèfir (15.05.2003). Un missatge fea:

Crec que en este cas, el nom del moble ve donat pel recipient que conté. Si el recipient es diu safa, el moble ha de ser safer*; si és palangana, doncs, palanganer. A més, en el dcvb recull:
– palanganer: trespeus per a sostenir la palangana o gibrella (Tortosa, val.); cast. palanganero.
– peu de safa (val., eiv.) o peu de ribella (mall.): trespeus o altre suport del rentamans.
– peu de gall: rentamans de tres peus (Gombrén)
– rentamans: 3. Peu o suport de la gibrella de rentar-se les mans (Pobla de S., Bellpuig, Valls, Priorat); cast. palanganero.
– trespeus: 4. Peu de gibrella o suport de tres petges per al rentamans (Empordà, Mall.); cast. palanganero. Posà una tovallola bona y la gibrella nova en los trespeus de fusta, Víct. Cat., Film (Catalana, i, 41). Una bassina gran de aram ab trespeus, doc. a. 1523 (Est. Univ. iv, 161).

Poc més puc documentar sobre l’ús d’esta paraula, llevat que apareix en un document del Consell d’Eivissa (2013; consulta: 06.11.2020, 11.07.2022):

Sala D. És l’estança més petita de la casa i mostra una escenificació de la casa de dormir, amb un catre, una caixa per a roba i un safer per rentar-se.

Per ara, eixe nom continua sense entrar en els diccionaris, que preferixen altres denominacions: aiguamans, aigüer, llavamans, rentamans, ribella…

caixeritzar*

El Termcat (19.06.1997) proposava:

caixeritzar* / caixerar* / caixerificar*
[Enologia] > purificar

El Consell Supervisor va desestimar l’aprovació d’un verb específic derivat de l’adjectiu caixer (com ara caixeritzarcaixerar o caixerificar) per a designar l’acció de purificar els instruments que intervenen en l’elaboració del vi caixer, pels motius següents:

– Únicament en un article periodístic s’ha documentat la forma caixeritzar, i sempre entre cometes.

– És semànticament inadequat, atès que fa pensar que l’objecte del verb (en aquest cas, els estris) esdevé caixer, quan, de fet, aquest adjectiu s’aplica normalment només a productes alimentaris i, a més, designa una qualitat inherent a un producte des de la seva elaboració, que no pot ser adquirida.

– Podria fomentar la introducció del participi del verb en substitució de caixer en sintagmes en què s’utilitza habitualment aquest adjectiu (per exemple, vi caixeritzat en comptes de vi caixer).

El Termcat recomanà, per tant, utilitzar el verb genèric purificar per a referir-se a esta acció.


Pel que fa al substantiu caixerització, que encara no ha segut incorporat pel Termcat ni pels diccionaris habituals, podem llegir què en dia Joan Ribas Serra («Terminologia en l’àmbit de l’antropologia de l’alimentació», Terminàlia, número 15, juny del 2017; consulta: 02.11.2020):

El nou terme caixerització, que faria referència a l’acció de convertir en caixer quelcom que abans no ho era, tot respectant les llei jueves que regulen el procés d’elaboració d’un menjar caixer reflecteix un fenomen que s’ha observat en aquelles comunitats jueves que tenen un accés difícil a les autoritats que fan possible l’emissió del certificat caixer.

Podem documentar també que l’utilitzava Jaume Fàbrega en La cultura del gust als Països Catalans (any 2000; consulta: 02.11.2020) i que va incorporant-se al lèxic gastronòmic:

  • (Celler de Capçanes; consulta: 02.11.2020): Els tancs de fermentació del vi i tot el material d´ús han de passar per un procés de caixerització i tenir un ús independent per al caixer.
  • (Patronat Municipal Call de Girona; «Introducció al curs de gastronomia sefardita»; consulta: 02.11.2020): Sacrifici i «caixerització». És important no només allò que es menja, sinó també, com hem dit abans, com i per qui es manipulen els aliments; i com es purguen certes parts. Aquest ritual només es pot portar a terme per una persona jueva especialitzada, el xohet.

gasístic -ca

  1. L’adjectiu gasístic -ca no apareix en els diccionaris habituals. S’ha posat de moda actualment (novembre 2008) a causa de les polítiques de fusió i expansió empresarials en el sector del gas i les energies:

    «Al Perú, la situació és particularment desesperada. El govern permet que empreses petrolieres i gasístiques com Repsol YPF explotin terres que pertanyen a indis aïllats i que llenyataires il·legals envaeixin altres zones habitades pels indis», denuncia David Hill, membre del departament de Campanyes i Recerca de Survival International.

    (Avui, 20.08.2008)

    Fins i tot s’ha substantivat per a designar empreses de gas (també s’ha introduït gasista amb este sentit):

    El president de l’elèctrica espanyola, Manuel Pizarro, ha demostrat que la proximitat al poder -al Poder, en majúscula- és molt més efectiva que la complicitat puntual amb el govern de l’Estat, que ha estat l’arma amb què comptava el de la gasística catalana, Antoni Brufau.

    (Avui, 18.02.2007)

    Pel que fa a gasista, el Cercaterm l’està estudiant per a designar ‘relatiu o pertanyent al gas’ i ‘operari que té per ofici la col·locació i reparació dels aparells que funcionen amb gas’. En canvi, no ha arreplegat encara gasístic -ca.
    Pel que fa a l’adjectiu gasista, el dnv sí que l’ha arreplegat (consulta: 27.10.2020):

    gasista (o gasiste -a)
    1. m. i f. PROF. Persona que treballa en una fàbrica de gas.
    2. m. i f. PROF. Distribuïdor de gas.


  2. En castellà, apareixen gasífero -ra, gasista i gasístico -ca en el gduea:

    gasífero -ra Relativo a la producción de gas: La empresa participa en proyectos petrolíferos y gasíferos. Mercado gasífero.
    Sin Gasista, gasístico.

    gasista I. adj Relacionado con el gas: Empresas gasistas. II. s/m, f Persona especializada en instalaciones y servicios relacionados con el gas.
    Sin I. Gasífero. II. Gasístico, gasífero.

    gasístico -ca adj Relacionado con el gas: Red gasística nacional.
    Sin Gasista, gasífero.

Daix

La denominació de l’organització terrorista Estat Islàmic (o Estat Islàmic de l’Iraq i el Llevant), sol abreujar-se EI o EIIL (IS o ISIS, en la transcripció anglesa).

També és denominada amb l’acrònim Daix (Daesh, en la transcripció anglesa). L’acrònim en àrab (داعش) es transcriu Daix en valencià (seguint les normes de transcripció de l’IEC). Tal com indica Dolors Bramon («Un conflicte també de nomenclatura: la terminologia no és innocent», 2014; consulta: 20.10.2020):

D’aquí deu derivar la seva identificació amb el genèric Llevant, que tampoc no sembla correcta i, que, en el supòsit que fora acceptable, al-Shâm seria al-Xâm en català i llavors caldria abreujar-ho amb les sigles DAIX.

De fet, una adaptació al valencià més aproximada a la pronúncia original en àrab seria Dàïx. En canvi, la transcripció Daeix*, que podem trobar en el Llibre d’estil de La Vanguardia, em sembla que deu ser una adaptació a partir de l’anglés. El diari recomana l’ús de la denominació Estat Islàmic i la sigla corresponent EI. L’Ésadir (consulta: 23.10.2020), per contra, utilitzava la forma anglesa Daesh (i diverses versions del nom de l’organització), però posteriorment (consulta: 03.03.2023) ha optat per usar preferentment Estat Islàmic. La indicació: «No fem servir la forma Daeix», s’ha ampliat: «No fem servir les formes Daeix, Daix.»


En castellà, la Fundéu («Estado Islámico, nombre y siglas», 21.01.2014) fa la indicació següent:

Los nombres Dáesh y Daish y las siglas españolas EIIL y su acortamiento EI son apropiados para referirse al grupo terrorista autodenominado Estado Islámico de Irak y el Levante.

Cara-sols, els

Els Cara-sols
Partida dels Cara-sols a Riba-roja de Túria.
  1. Topònim del terme de Riba-roja de Túria. El vam trobar en la gec (s. v. el Camp de Túria, maig 2009) amb una altra grafia (la van modificar tal com indica la nota):

    El primer poblament, conegut per nombrosos jaciments, és el de la cultura del bronze valencià: poblats de la llometa del Tio Figueres a Benaguasil, del tossal de la Casa de Camp a Casinos, dels puntals dels Moros a Nàquera, del Castellet de la Penya, del puntal de Musgany i del Portitxol a Olocau, dels Carassols* a Riba-roja, i d’altres.


    * Marga Pradas i Garijo (gec) respon a la nostra consulta (09.07.2009): «Finalment hem rebut resposta dels postres especialistes en toponímia i certament, sembla que la forma correcta és els Cara-sols. Per tant hem procedit a fer el canvi en l’article corresponent.»

    Com que el terme comú és cara-sol (‘solana, solell’), ho vam escriure aixina (Diari de Sessions de les Corts Valencianes), tenint en compte altres referències toponímiques (V. Rosselló).

  2. Vicent Sanchis Martínez (01.06.2009) ens afig una dada sobre més cara-sols:

    Al Realenc (terme de Xàtiva, prop de Rafelguaraf) hi ha el pla dels Cara-sols i els cara-sols de Patxarra.