estarse a

  1. En castellà, l’expressió estarse a, segons el manual d’estil del map: «Puede decirse también: “…se tendrá en cuenta lo dispuesto…”».
  2. En la revista de Llengua i Administració (número 38) indiquen que, tenint en compte que esta estructura sintàctica castellana expressa obligació, sembla adequat pensar que en català equival a les construccions següents: caldre+inf.; haver de+inf.
  3. En la revista Llengua i Ús (número 12), donen la indicació següent:

    Estarse a expressa en castellà la idea de subjecció jurídica d’algun fet a les previsions d’una disposició legal. En català es poden fer servir expressions formades amb els verbs ajustar i atenir-se; a més, també hi ha les perífrasis d’obligació haver de + inf. i caldre + inf. seguides del verb que el context ens indique: «se estarà a las medidas aprobadas …» > «s’han d’adoptar les medures aprovades …».

  4. Segons els criteris 4 (1999):

    estarse a loc
    ajustar-se a loc; atenir-se a loc

    Sotmetre’s a les previsions d’una disposició legal.
    També es poden fer servir, com a equivalents d’aquesta locució, les perífrasis d’obligació haver de + infinitiu i caldre + infinitiu.

  5. En el dogv s’usava (1998): «.. se estará a lo dispuesto…» > «… se seguirà el que es disposa…».

Kyoto

Sembla que esta és la forma en català del nom de la ciutat japonesa. És la que apareixia en dos entrades del Cercaterm (consulta: 15.10.2001) i la que podem trobar en la gec (consulta: 16.08.2017).

En castellà tenim tant Kyoto com Kioto en els mitjans de comunicació, però sembla que la tendència és utilitzar la forma Kioto (Kioto: El País 25.09.2001, 07.11.2001, 08.11.2001 / Kyoto: El País 25.09.2001).

xantung

  1. Segons el dneol:

    xantung
    es chantung; shantung
    fr chantoung; shantung
    en shantung
    Teixit de seda salvatge o, més correntment, de cotó, amb lligament de tafetà, que presenta una irregularitat en el gra, causada per un fil de trama amb gates.

  2. Havia aparegut la forma «chantú» en un text de l’AESI de Silla (informació d’Anna Llinares, 08.04.1997). El terme xantung ha estat incorporat als diccionaris habituals (consulta: 12.05.2017).

jarosita

    1. Nom d’un mineral. L’any 2001, ni el dval ni el  gdlc arreplegaven el terme. Sí que ho feia el Cercaterm; consulta: 8.12.2001):

      ca jarosita, f / es jarosita / fr jarosite / en jarosite.

    2. Els diccionaris ja l’han incorporat actualment (20.04.2017). Segons el gdlc:

f MINERAL Sulfat bàsic de ferro i potassi, KAl3(SO4) 2(OH) 6, mineral que cristal·litza en el sistema trigonal, de color groc, que es forma a les zones d’oxidació de dipòsits de sulfurs o en zones d’alteració hidrotermal de roques alumíniques sota condicions molt àcides i oxidants.

venir + participi

  1. Si bé la construcció venir + participi és un «gir estrany» que prové del llenguatge administratiu (tal com assenyalà fa uns quants anys Isidor Marí en la Revista de Llengua i Dret, número 1), no és una construcció incorrecta. Tal com indica l’Optimot (consulta: 13.03.2017):

    L’expressió venir + participi és molt marcada estilísticament i es recomana no abusar-ne. Així, en estructures d’aquest tipus és recomanable fer servir el verb ser o estar o bé expressions com ara tenir l’origen en.

    Sobre esta qüestió, la giec (informació aportada per Xavier Rofes Moliner, 09.04.2017) fa el comentari següent (23.2.2.a):

    El verb estar pot aparèixer amb alguns participis en lloc de l’auxiliar de passiva ser. Així, en el cas de verbs com determinar o establir, podem trobar una veritable passiva (Les activitats del programa han de ser determinades/establertes per la comissió de festes) o una oració de sentit atributiu amb el verb estar, com les tractades en els §§ 22.3.1.1b i 22.3.1.3c: La probabilitat que això passi està determinada per les circumstàncies. En aquest darrer cas, el verb podria ser també venir: La probabilitat que això passi ve determinada per les circumstàncies. Altres vegades hi trobem el verb anar, sobretot amb el participi de verbs que expressen relacions espacials (precedir, envoltar, seguir, acompanyar, cobrir): El sopar de gala anirà seguit d’un ball; El director anava/venia acompanyat dels seus col·laboradors. Quan verbs com acompanyar, seguir o precedir expressen valor d’activitat, tenim una passiva real i el complement va amb per, ja que es tracta d’un complement agent: Durant tres hores va ser espiat i seguit per un individu sospitós.

  2. En castellà, el dusos donava la indicació següent:

    venir. La construcción en que este verbo va seguido de participio pasivo es un italianismo por estar + participio pasivo, aunque se use a menudo en la prosa administrativa: *Los inquilinos vienen obligados…

    La gramàtica de la rae (2009; 38.5.t, w) no diu res del possible origen italià de la construcció, i la tracta entre els «atributs de causa o vincle necessari» de la construcció semicopulativa del verb venir:

    38.5t.3. Causa o vinculo necesario: venir {determinado ~ exigido ~ forzado ~ obligado ~ pedido ~ requerido}.

fer un conveni

  1. Els diccionaris en català encara no recullen el verb conveniar*, que es pot substituir amb l’expressió «acordat per mitjà de conveni» o amb recursos semblants, tal com proposa el Cercaterm (consulta: 10.03.2017):

    fer un conveni, v intr

    • ca conveniar den. desest.
    • es conveniar

    <Dret laboral>
    Nota: Es desestimen també els termes conveniat i conveniant que s’han de traduir contextualment.

  2. En castellà, conveniar tampoc no apareix en els diccionaris habituals, però la Fundéu (consulta: 10.03.2017) considera que és acceptable:

    El verbo conveniar, derivado de convenio, está bien formado en español, por analogía con otros verbos surgidos a partir de sustantivos terminados en -nio, como ingeniar, de ingenio, o testimoniar, de testimonio. A pesar de que la mayoría de los diccionarios aún no recogen el verbo conveniar, sí lo hace el Diccionario de americanismos de la Asociación de Academias de la Lengua Española (Asale), que lo define como ‘acordar mediante convenio algo’, lo que normalmente suele quedar reflejado por escrito. […] sustituye satisfactoriamente a la perífrasis acordar mediante convenio, conforme a la definición de la Asale, por lo que su uso no puede considerarse censurable.

  3. En el Reglament de la Conselleria de Medi Ambient (2000) usen «convenidos», en lloc del «conveniados»* que he vist en altres llocs. De totes formes, ho traduïsc, evidentment, per «convinguts».

taula periòdica

L’apunt terminològic del butlletí (número 62; consulta: 04.03,2017) del Termcat informa de l’aprovació de la denominació dels últims elements de la taula periòdica:

Noms nous per a nous elements: nihoni, moscovi, tennessi i oganessó

Els símbols d’eixos elements són: Nh (nihoni), Mc (moscovi), Ts (tennessi) i Og (oganessó).

L’IEC també oferix una versió de la taula (consulta: 04.03.2017).

a tal i quina hora

Locució adverbial que significa ‘molt tard’. És usual del Baix Maestrat cap amunt (Terres de l’Ebre, Priorat, Reus; segons diversos informants en Zèfir, 18.05.2000). A Tavernes de la Valldigna (Safor) utilitzem l’equivalent «allà a quina hora»: «Va arribar a tal i quina hora/allà a quina hora».

Xavier Rofer (informació: 12.03.207) aporta la informació que «la gramàtica de l’iec (2016) arreplega a tal i quina hora (§ 20.5.1.2a, p. 808)» i que la locució ja apareixia en el DCVB (s. v. hora):

A tal i quina hora (Tortosa, val.), o A quina hora (men.), o A la mala hora (mall., men.): molt tard. ¿Què hi fan a la mala hora pel puig de Galatzó…?, Oliver Obres, i, 185.