Pont de les Estacades, a l’assut de Riola, inici de la séquia Major. / Google Maps.
Podem localitzar dos séquies valencianes que reben la mateixa denominació, séquia dels Quatre Pobles:
A la Vall d’Albaida. Segons l’article «Alguns topònims històrics de la governació, terme general i particular de la ciutat de Xàtiva» d’Agustí Ventura Conejero (1997):
«Malgrat això no apareix el Repartiment i no sabem si els cristians que la poblarien serien els que al Repartiment figuren a les donacions de Huadacecar, que sense dubtes no es refereixen a l’estricte poble de Guadasèquies [sic] sinó a tot el conjunt d’ells, els poblets del riu, regats per la sèquia [sic] de Colata o dels quatre pobles.»
El Nomenclàtor Toponímic Valencià (consulta: 07.03.2025) permet localitzar eixa séquia, que l’article de Ventura també denomina de Colata, i que va d’Alfarrasí a Guadasséquies passant per Benissuera i Sempere.
A la Ribera Baixa. Segons l’article «El naixement de la sèquia [sic] Major de Corbera a començaments del segle xv» de Salvador Vercher Lletí (2014), hi ha a la Ribera, una séquia que passa pels termes de Riola, Fortaleny, Corbera i Polinyà de Xúquer i que també rep dos noms, séquia Major de Corbera o séquia dels Quatre Pobles: «En l’actualitat, és coneguda amb el nom de “séquia dels Quatre Pobles”, en clara al·lusió a les localitats que reguen d’aquesta. Però el seu nom oficial, del qual no sempre es fa ús, és el de sèquia [sic] Major de l’extingida Vila i Honor de Corbera.»
Tenint en compte el valor de veracitat que atorguem a l’escriptura, podem pensar que la creació expressiva fer parapeu tindrà més fortuna que si s’haguera quedat com a argot per a iniciats, que és el que degué ser en algun temps, al costat de posar peu fiter, expressions que van rebre la funció de calcar l’hacer hincapié castellà.
Amb el significat ‘fer èmfasi, recalcar, insistir, subratllar, posar l’accent’, reig2 va incorporar la suposada locució fer parapeu*, indocumentada i inaudita en aquell moment, excepte en possibles converses de bar que fan broma sobre la possibilitat de traduir més o menys literalment qualsevol cosa del castellà-espanyol al valencià-català, com seria el cas de fer-ho equivalent del hacer hincapié espanyol, que algunes vegades hem sentit, en versió particular d’algun diputat valencià: fer hincapeu*.
El mateix Eugeni Reig va comentar (juliol del 2005):
Això de «fer parapeu» no ho tinc ben documentat. Ho deia un company meu de carrera que era de la Safor, però ni recorde com li deien ni recorde exactament quin era el seu poble. Algú em digué que això també ho deia Francesc Ferrer Pastor, però en el seu Diccionari general no hi és i a ell, per desgràcia, no puc preguntar-li-ho perquè ja ha mort.
De fet, la seua consulta a la llista Zèfir (març 2002) va rebre una resposta negativa de Josep Agustí (Horta):
«Fer parapeu» em resultava desconeguda.
Fins fa poc —ara ja no (setembre del 2005)—, podíem trobar un ús d’esta fórmula a la xarxa en una acta del Gremi de Campaners de València. Tanmateix, l’autor de l’acta ha decidit esmenar-ho, després de consultar l’avl, on no li han pogut validar l’expressió, sinó tot el contrari:
Diuen que «fer parapeu» seria més bé una adaptació per a evitar la malsonant «fer hincapeu», que seria ridícula.»
El cas és que l’autor de l’acta, amb molt bon sentit —i estil de redacció—, havia agafat l’expressió d’una veu suposadament autoritzada:
No és una expressió que utilitzem els campaners, sinó una expressió que jo havia sentit a una persona que considere que té un valencià més que correcte i que, pensava, és correcta.
En este cas, podem constatar que les veus autoritzades també fan broma de tant en tant o es deixen dur pel joc de la traducció literal. Estic segur que Eugeni Reig esmenarà la fitxa del seu llibre —o, si és el cas, la completarà i confirmarà amb més documentació.
Un carrusel, fotografiat per Eugène Atget (1923).W/ Internet Archive.
La paraula carrusel apareix en el dnv:
carrusel 1.m. ESPECT. Espectacle eqüestre que consistix en una sèrie d’exercicis d’exhibició executats per una formació de genets, generalment disposats en cercle. 2.m. JOCS Cavallets 9. 3.m. Successió ràpida de persones o fets en l’espai o en el temps. 4.m. INFORM. Element d’una pàgina web en el qual es mostren cíclicament imatges o text que es vol destacar. 5.carrusel esportium. AUDIOVIS. En ràdio i televisió, conjunt de connexions amb diversos llocs on es disputen competicions esportives simultànies durant una retransmissió.
Fa uns anys, el company Àngel Alexandre mos va assenyalar una curiositat (Migjorn, 04.10.2006 dc.):
Ahir em va sorprendre veure diferents grafies per a esta paraula:
Diccionari valencià (Bromera), diccionari del Salt: carrussel.
Termcat: carrusel.
Gran diccionari de la llengua catalana: carrousel* (amb la indicació d’estrangerisme no adaptat [*]).
diec: no l’arreplega.
Nota fdt. El gdlc ha adoptat la grafia carrusel; el diec continua sense donar entrada a esta paraula (consulta: 03.03.2025).
El gd62 també entrava aleshores la forma carrusel. Per contra, la qüestió de la esse sonora o sorda no tenia a vore amb els valencians (encara el que el diccionari del Salt 2.0 haja escrit —considerem que erròniament— *carrussel), com es pot comprovar en el pdl-iec, on la paraula apareix documentada una cinquantena de vegades amb formes diverses. Tenint en compte l’origen francés, la forma havia de ser la que indicaven el Termcat i el gd62.
Quant a l’etimologia, el tlf dona (s. v. carrousel):
Empr. au napolitain carusello (ital. carosello) «sorte de jeu» (ca 1580, Sassetti ds batt.) du nom des balles de craie [en forme de têtes] (en napolitain carus(i)ello, -i «tire-lire de craie en forme de tête», dér. de caruso «tête rasée», v. dei)
El verb amanéixer en el Tresor del valencià meridional.
Encara que el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans no l’ha inclòs encara en el seu diccionari, el verb amanéixer sí que té entrada en el Diccionari normatiu valencià (consulta: 26.02.2025):
amanéixer v. intr. Aparéixer, fer-se visible.
El Diccionari general de Francesc Ferrer pastor ja incloïa este verb:
amanéixer
v. intr. Començar a ser de dia. // Aparéixer, fer-se visible.
El verb apareixia en el dietari de Joaquim Aierdi (Cival; consulta: 27.02.2025; edició de Vicent Josep Escartí) i en el Sermó de la conquista de Gaspar Blai Arbuxech (1666) (catmod, 104):
Aierdi (1661): «a la matinada, tornà a amanéixer feta la forca»
Arbuxech (1666): «Pensat y fet; perque apenes lo Rey fonch en Ruçafa, quant amaneixque lo Rey Zaen de Valencia ab deu mil moros de apeu»
Esta documentació és anterior a la primera documentació que dona el dcvb (s. xviii) i a les Ordinacions tocants a la custodia y guarda de la costa maritima del regne de Valencia (1673).
Segons Germà Colón (10.01.2004) era «un horrend i inacceptable castellanisme, i no cal propagar-lo sinó fer que desaparega d’allà on haja entrat. […] Pel que fa a “amanèixer” podríeu consultar l’estudi de Monika Winet, “Amanecer, anochecer / amanhecer, anoitecer, dos arabismos semánticos y sintácticos” dins la Revue de linguistique romane, 59, 1995, pàgs. 25-65.» Emili Casanova (dins EVA) li dóna el significat ‘arribar’.
Podem precisar que, segons l’ús de la Safor, s’utilitza únicament amb este significat, però per a descriure l’arribada d’algú o alguna cosa a un lloc on hi ha qui està esperant o perquè es vol fer èmfasi em l’aparició o el retard: «Pere va amanéixer a vora migdia»; «Ja vorem quan amaneix el teu cunyat!». Aixina ho definix Joan Giner Monfort (El parlar de la Safor, 2016):
amanéixer (Tav) Arribar, algú, a algun lloc on l’esperen.
L’eixida del sol
Pel que fa a l’eixida del sol, les expressions tradicionals i habituals que s’hi referixen són «eixir el sol», «clarejar», «fer-se de dia», «ser de dia», etc.
Imatge de l’inici del barranc de Possalet als termes de Xest i Loriguilla. / Nomenclàtor Toponímic Valencià.
El topònim Possalet correspon al nom d’un barranc dels termes Riba-roja i Quart de Poblet. El barranc de Possalet continua cap a l’est i es convertix en el barranc de la Saleta quan passa per Aldaia i Alaquàs. L’origen del barranc és el barranco de Pozalet, denominació que rep a Xest i Loriguilla (segons una informació d’Aigües-Vives Pérez Piquer, 21.09.2001), on hi ha la partida Pozalet, sense article en cap dels usos, segons les dades del nomenclàtor (consulta: 06.02.2025).
Fragment d’Un Fandanguet en Paiporta de Bernat i Baldoví. / Tret de Google Llibres.G
Segons el dcvb, és una variant valenciana de babau -ua ‘badoc, babaia’, que té dos accepcions més: ‘tros de canya sense nucs que els xiquets usen de serbatana’ i ‘senyal dels camps amb què es marca la distribució de l’adob’. El dnv ha incorporat la paraula:
bambau -a 1.adj. i m. i f. Babau. 2.m. Tros de canya sense nucs, que els xiquets solen utilitzar per a fer una espècie de sarbatana. 3.m.AGR. Senyal que es posa en els marges dels camps quan es repartix el fertilitzant, i que s’utilitza com a referència per a una millor distribució.
La companya Alícia Marqués (Sueca; consulta: abans del 2002) coneixia l’expressió fer el bambau ‘fer-se el badoc, l’ignorant’. És una paraula que apareix ben documentada en el Cival.
Fragment del llibre Escalante i el teatre del segle xix de Ferran Carbó, Ramon X. Rosselló i Josep Lluís Sirera. / Tret de Google Llibres.
Segons el dfpastor:
badomia f. Badomeria, idea disbaratada. [necedad, tontería, badomia]
Estranyament, hi ha diccionaris que encara (consulta: 09.01.2025) arrepleguen esta paraula només en plural, badomies, com ara el gdlc o el diec2.
L’ús en singular, encara que amb baixa freqüència d’ús, és conegut al País Valencià, tal com apareix (consulta: 16.02.2019, 09.01.2025) en el dcvb. Emili Casanova havia indicat fea temps («El valencià oral del segle xviii i el factor hivernacle del castellà», 1997) que la paraula és coneguda passivament al País Valencià. Joan Veny i Mar Massanell (Dialectologia catalana, 2015) consideren que badomia és un arcaisme conservat al País Valencià perquè és una «àrea lateral i tardana» d’extensió de la llengua.
El dnv també dona entrada a la forma en singular i afig una nota sobre l’ús habitual en plural (tal com fa el Petit diccionari 62 de la llengua catalana de Lluís López del Castillo, 2010):
badomia
[usat generalment en plural]
f. Despropòsit, idea desbaratada.
Com a exemple d’ús oral modern, hem pogut sentir la paraula en una intervenció parlamentària del diputat Lluís Torró Gil (del gp Compromís, ds 7/vii, 15.04.2008):
Perquè jo crec que, quan estem parlant d’un problema de vint-i-un anys —com a poc—, evidentment tots han tingut alguna quota de responsabilitat i també, jo crec que no estic dient ninguna badomia, crec que aquells que han estat més temps governant, lògicament, tindran una quota de responsabilitat molt superior respecte als altres.
Hi ha una nota interessant de Pedro Álvarez de Miranda («Cela y el léxico español», dins La colmena de Camilo José Cela, edició commemorativa de la rae i l’asale, 2016), relacionada amb el pas d’esta paraula valenciana al castellà:
La palabra gazafatón es de suyo bastante rara, pero la que quiero examinar, porque está hecho el artículo correspondiente del Diccionario histórico, es badomía, que, más que rara, puede decirse que, prácticamente, no existe en español. Cela, sin duda, vio la palabra en el diccionario de la Academia, donde estaba, y está, con la marca de «poco usada» y la definición ‘despropósito, disparate’. Remontándonos aguas atrás encontramos que fue la edición de 1803 la primera en recogerla. Y gracias al Diccionario histórico sabemos que esa inclusión obedeció a la existencia de una cédula guardada en los ficheros de la Academia en la que se habían copiado un par de textos de cierto libro de principios del xvi extremadamente raro. Tanto, que cuando se redactó ese artículo del Diccionario histórico no se pudieron cotejar las citas, pues no existía ningún ejemplar en las bibliotecas españolas. Los textos, en consecuencia, se citaron basándose en aquella antigua papeleta. Y decían así:
Porque en el Alcorán se fallan tantas contralidades, y tantas hystorias trastocadas, y tantas falsías, y tantas badomías.
¿Pues qué te parece, moro, desta badomía tant grande?
Pues bien, disponemos hoy de una cuidada edición moderna del libro en cuestión, titulado Confusión o confutación de la secta mahomética y del Alcorán, obra de cierto Juan Andrés nacido en Játiva que pasó de ser alfaquí a convertirse al cristianismo y hacerse sacerdote. Esta refutación de su antigua fe vio la luz en Valencia en 1515 y se conservan de ella, en efecto, tres ejemplares, uno en la British Library, otro en la Biblioteca del Congreso de Washington y otro más en la Biblioteca Civica de Brescia. En la edición moderna he podido cotejar, por fin, las dos citas, que eran perfectamente correctas, y hasta encontrar otras dos en la misma obra.
Estamos ante un catalanismo muy ocasional; de hecho, más bien, ante una palabra catalano-valenciana, badomia, inserta en un contexto castellano. Recuérdese que el autor de ese rarísimo libro, que Cela de ningún modo pudo conocer, era de Játiva. Para la palabra catalana badomia remito al Diccionari català-valencià-balear de Alcover y Moll, que la trae, y a la información que ofrece Corominas. Pero donde Cela la vio fue sin duda en el diccionario de la Academia, en el que la voz nunca debería haber entrado, pues, insisto, no es castellana. Hubiera sido preferible que los académicos de 1803, desestimando aquellos pasajes, no registraran la palabra, pues las consecuencias de su celo vinieron a ser perturbadoras, al recogerla como si fuera corriente en español. Así, hasta que Cela tropezó con ella en el diccionario.
A pesar de la indicació de Camilo José Cela Conde sobre el fet que l’obra valenciana (editada al 1515) origina la introducció de la paraula en castellà, podem localitzar més documentació sobre la paraula badomía en el castellà editat aquell segle —i posteriorment—, com ara en Primera parte de las differencias de libros que ay en el vniuerso d’Alejo Vanegas (editat en 1540, 1572 i 1583, però sembla que escrit abans del 1539), on també localitzem la paraula:
[Transcripció de l’edició de 1583] Mas como digo, pues ningún creyente estriba en razón humana: para convencer al gentil de su falsa idolatría: y al moro de la Badomía de su secta: y al judío de la pertinancia de ceguedad […].
OCDE: Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmics
Esta sigla correspon a la versió abreujada del nom d’una organització que en el seu web (consulta: 18.12.2024) indica que es diu: Organisation de coopération et de développement économiques (en francés) i Organisation for Economic Co-operation and Development (en anglés). En valencià-català, la versió més aproximada a eixes formes hauria de ser: Organització de Coooperació i de Desenvolupament Econòmics, però hi ha obres de referència que utilitzen versions diferents (consulta: 18.12.2024):
gec: Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic
Ésadir: Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic
Cercaterm: Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic
La versió del Cercaterm apareixia en una fitxa provisional (consulta: 18.12.2024). El dia 20.12.2024 el Cercaterm mos va respondre que modificarien la fitxa per a fixar el nom com a Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmics.
En castellà, un apunt de la revista Punto y Coma (número 61, 2000) mostrava com calia resoldre estes vaciŀlacions:
Según la Unidad de referencias y de terminología de la División de traducciones de la OCDE, la denominación oficial de este organismo en español es «Organización de Cooperación y Desarrollo Económicos». Por lo tanto, no deberíamos utilizar en nuestros textos otras fórmulas, que no es raro encontrar en la prensa o incluso en diccionarios y manuales de economía, como «Organización de (a veces también «para la») Cooperación y Desarrollo Económico». El hecho de escribir o no el adjetivo en plural es, lógicamente, significativo y aunque al traducir del inglés no está tan claro cuál es el número del adjetivo (Organisation for Economic Co-operation and Development), la denominación oficial en francés no deja ninguna duda al respecto: Organisation de Coopération et de Développement Économiques.
Representació de l’estructura secundària de l’ADN. / Madeleine Price Ball (Viquipèdia).
Segons la fitxa del Termcat (consulta: 18.12.2024):
camillorador | milloradora, n m, f ca obtentor | obtentora, n m, f ca seleccionador | seleccionadora, n m, f es mejorador | mejoradora, n m, f es obtentor | obtentora, n m, f fr obtenteur | obtentrice, n m, f fr sélectionneur | sélectionneuse, n m, f en breeder, n en plant breeder, n
Ciències de la salut Definició
Fitogenetista especialitzat en l’obtenció de noves varietats de plantes.
Anteriorment, el terme provisional del Termcat (16.05.2000) era només:
obtentor -ra Genetista que treballa en l’obtenció i la millora de races animals o varietats vegetals.
Fotografia d’un quaga. / York & Son, The standard library of natural history.
El nom quaga designa un èquid africà emparentat amb les zebres desaparegut al segle xix (Carles Lalueza Fox, Missatges del passat, 1998). El Termcat oferix la fitxa següent:
ca quaga, n f es cuaga, n f fr quagga, n m en quagga, n de Quagga, n n ncEquus quagga quagga
Mamífers > Perissodàctils > Èquids Nota Subespècie de zebra comuna extinta.
La forma quagga apareixia fa anys en el diccionari Merriam-Webster (consulta: 11.05.2012):
An extinct mammal (Equus quagga) of southern Africa that resembled and was related to the zebras
Origin of QUAGGA: obsolete Afrikaans (now kwagga), from Khoikhoi quácha
First Known Use: 1785
Posteriorment (consulta, 12.11.2024), el Merriam-Webster ha canviat la redacció de l’entrada:
An extinct zebra (Equus quagga quagga) of southern Africa that had brown and white stripes chiefly on the head and neck, reddish-brown to brown upper parts, and whitish belly, tail, and legs
