feixisme roig

Roig-i-brunismeEl terme feixisme roig és la forma preferent, segons indicació del Termcat (04.12.2023), per a denominar un corrent ideològic que combina propostes pertanyents a posicions polítiques oposades d’esquerres i de dretes:

Per al concepte que ens indiqueu considerem adequada la forma feixisme roig. Es tracta d’una denominació semànticament transparent (parteix de la forma feixisme, ja present en la llengua catalana) i paral·lela a formes documentades en castellà (fascismo rojo), francès (fascisme rouge) i portuguès (fascismo vermelho).

Podem documentar que se’n diu també feixisme d’esquerra;  a més, també s’han creat formes derivades dels colors amb què s’identifica metafòricament les ideologies polítiques que entren en la combinació: roig-i-bru, roig-i-brunisme, que també apareixen en altres llengües:

  • en: red-brown, red-brownism
  • es: rojipardo, rojipardismo
  • fr: rouge-brun, rougebrunisme
  • it: rosso-bruno, rossobrunismo

castellà

  1. Noms oficials del castellà en les constitucions de diversos estats (consulta: agost del 2006):
    • castellà:
      1. Espanya (1978; art. 3): «Artículo 3.1. El castellano es la lengua española oficial del Estado. Todos los españoles tienen el deber de conocerla y el derecho a usarla.»
      2. Bolívia (2009; art. 5.1): «Artículo 5.1. Artículo 5. I. Son idiomas oficiales del Estado el castellano y todos los idiomas de las naciones y pueblos indígena originario campesinos, que son el aymara, araona, baure, bésiro, canichana, cavineño, cayubaba, chácobo, chimán, ese ejja, guaraní, guarasu’we, guarayu, itonama, leco, machajuyai-kallawaya, machineri, maropa, mojeño-trinitario, mojeño-ignaciano, moré, mosetén, movima, pacawara, puquina, quechua, sirionó, tacana, tapiete, toromona, uru-chipaya, weenhayek, yaminawa, yuki, yuracaré y zamuco.»
      3. Colòmbia (2011; art. 10): «Artículo 10. El castellano es el idioma oficial de Colombia. Las lenguas y dialectos de los grupos étnicos son también oficiales en sus territorios. La enseñanza que se imparta en las comunidades con tradiciones lingüísticas propias será bilingüe.»
      4. Equador (2008; art. 2): «Artículo 2. […] El castellano es el idioma oficial del Ecuador; el castellano, el kichwa y el shuar son idiomas oficiales de relación intercultural. Los demás idiomas ancestrales son de uso oficial para los pueblos indígenas en las zonas donde habitan y en los términos que fija la ley. El Estado respetará y estimulará su conservación y uso.»
      5. Paraguai (1992; art. 140): «Artículo 140. De los idiomas. El Paraguay es un país pluricultural y bilingüe. Son idiomas oficiales el castellano y el guaraní. La ley establecerá las modalidades de utilización de uno y otro. Las lenguas indígenas, así como las de otras minorías, forman parte del patrimonio cultural de la Nación.»
      6. Perú (1993; art. 48): «Artículo 48. Son idiomas oficiales el castellano y, en las zonas donde predominen, también lo son el quechua, el aimara y las demás lenguas aborígenes, según la ley.»
      7. Salvador, El (1983; art. 62): «Artículo 62. El idioma oficial de El Salvador es el castellano. El gobierno está obligado a velar por su conservación y enseñanza. Las lenguas autóctonas que se hablan en el territorio nacional forman parte del patrimonio cultural y serán objeto de preservación, difusión y respeto.»
      8. Veneçuela (1999; art. 9): «Artículo 9. El idioma oficial es el castellano. Los idiomas indígenas también son de uso oficial para los pueblos indígenas y deben ser respetados en todo el territorio de la República, por constituir patrimonio cultural de la Nación y de la humanidad.»
    • espanyol:
      1. Costa Rica (1949; art. 76): «Artículo 76. El español es el idioma oficial de la Nación. No obstante, el Estado velará por el mantenimiento y cultivo de las lenguas indígenas nacionales. (Así modificado por la Ley núm. 7878 del 27 de mayo de 1999).»
      2. Cuba (2019; art. 2): «Artículo 2. El nombre del Estado cubano es República de Cuba, el idioma oficial es el español y su capital es la ciudad de La Habana.»
      3. Guatemala (2002; art. 143): «Artículo 143. Idioma oficial. El idioma oficial de Guatemala, es el español. Las lenguas vernáculas, forman parte del patrimonio cultural de la Nación.»
      4. Hondures (1982; art. 6): «Artículo 6. El idioma oficial de Honduras es el español. El Estado protegerá su pureza e incrementará su enseñanza.»
      5. Nicaragua (1987; art. 11): «Artículo 11. El español es el idioma oficial del Estado. Las lenguas de las comunidades de la Costa Atlántica de Nicaragua también tendrán uso oficial en los casos que establezca la ley.»  
      6. Panamà (1972; art. 7): «Artículo 7. El español es el idioma oficial de la República.»
      7. Puerto Rico (1952; art. 3.5): «Artículo 3.5 Requisitos de miembros de la Asamblea Legislativa. Ninguna persona podrá ser miembro de la Asamblea Legislativa a menos que sepa leer y escribir cualquiera de los dos idiomas, español o inglés; […]»
      8. República Dominicana (2010; art. 29): «Artículo 29.- Idioma oficial. El idioma oficial de la República Dominicana es el español.»
      9. «Tratado para la constitución de un mercado común entre las repúblicas Argentina, Federativa del Brasil, del Paraguay y Oriental del Uruguay» [Mercosur] (1991; art. 17): «Artículo 17. Los idiomas oficiales del Mercado Común serán el español y el portugués y la versión oficial de los documentos de trabajo será la del idioma del país sede de cada reunión.»
    • No hi fan referència en la constitució:
      1. Argentina
      2. Mèxic
      3. Uruguai
      4. Xile
  2. Nom oficiós que de tant en tant encara ressona com una veu d’ultratomba: cristiano.
  3. Dialectologia i unitat de la llengua: l’estudi i difusió de l’espanyol partix d’una herència ideològica de rebuig sostingut i constant de les seues varietats dialectals. La utilització de la llengua com a instrument d’una ideologia «patriotera» comporta que difícilment ningú puga recordar quatre trets essencials de la diversitat dialectal sobre la qual es genera el tòpic de la riquesa de l’espanyol (i de qualsevol llengua), ja que eixa diversitat dialectal, més que una matèria d’ensenyament o d’estudi sembla un atac contra alguna essència nacional. A pesar de tot, de tant en tant mos arriben notícies d’eixa varietat, tal com podem llegir en l’article «Siete maneras de pedir una bebida en español» (Babelia, 13.11.2004)
  4. Repressió lingüística. Una qüestió que no ha generat tant de debat ha segut la voluntat permanent d’imposar l’ús del castellà a tots els ciutadans de l’estat espanyol. La repressió lingüística practicada pels poder públics estatals contra l’ús del valencià-català i les altres llengües peninsulars es pot resseguir explícitament plasmada en disposicions oficials de tot tipus. N’hem recopilat unes quantes en la pàgina «Repressió lingüística en Espanya».

efecte dissuasiu

Hi ha una expressió anglesa de l’àmbit del dret i la política, chilling effect, que es sol traduir «efecte (de) desànim», «efecte dissuasori», «efecte de desencoratjament», «efecte esgarrifós», «efecte intimidatori»… En valencià el Termcat mos ha enviat el comentari següent (03.12.2021) sobre la forma que considera més adequada:

Documentem diverses opcions de traducció de la forma anglesa però cap de fixada o més implantada en relació amb les altres.

Hem consultat diversos especialistes de l’àmbit del dret i la política. Consideren que les formes més adequades són efecte dissuasiu i efecte desànim (aquesta darrera sense la preposició de, de manera paral·lela a altres termes formats de la mateixa manera com ara efecte placebo, efecte badoc o efecte bumerang).

Podem documentar que la forma efecte dissuasiu és la més comuna i documentada durant l’últim terç del segle xx:

  • Ramir Reig Armero (Obrers i ciutadans, 1982): «La proposta va quedar en l’aire fins que, quan la situació començava a posar-se difícil, fou tornada a plantejar intervenint alesgores El Pueblo amb poderós efecte dissuasiu.»
  • Isidor Marí i Mayans («El llenguatge dels textos legals. Comentari de dos llibres», Revista de Llengua i Dret, 1983): «Malgrat això, pot convenir que una llei penal adopti la forma de prohibició per tenir un efecte dissuasiu.»

«De la granja a la taula»

Este lema ha donat nom a una estratègia de política alimentària de la Unió Europea. El lema de la denominació s’ha adaptat maneres diferents en altres idiomes:

de Vom Hof auf den Tisch
en From farm to fork
es De la granja a la mesa
fr De la grange à la table
it Dal produttore al consumatore
nl Vom Hof auf den Tisch
pt Do prado ao prato

El web de la Comissió Europea   conté més dades sobre esta estratègia.

corró

El terme corró, a més del seu ús en la cuina, la pintura i en altres àmbits on designa un objecte físic concret, també té un ús metafòric (que encara no apareix recollit en els diccionaris generals)  en altres àmbits, com ara en el polític. Per exemple:

  • Llenguatge subterrani de la política: aproximació al lèxic de la clandestinitat i de l’activisme (1982; consulta: 07.02.2019): «corró. Votació sistemàticament coincident de diferents grups parlamentaris, que obtenen, així, la majoria, desbancant les iniciatives dels altres grups.»
  • Història gràfica de Catalunya dia a dia (1991; consulta: 07.02.2019): «més enllà del marge que li deixava el corró parlamentari hostil»

En francès, el terme equivalent rouleau té una mica més d’història i sí que apareix documentat en eixe ús metafòric (tlfi, rouleau; consulta: 07.02.2019):

− P. métaph. Préservée par l’isolement provincial et par la vie militaire, la race est demeurée intacte; le rouleau de la centralisation et des bienséances n’a pas passé sur elle pour l’aplanir (Taine, Dern. Essais crit. et hist., 1893, p. 183). V. laminer B 1 ex. de Bloy. En appos. Même si l’opération « rouleau compresseur à travers la grande plaine du Nord » est peu plausible, l’U-R-S-S en fait peser la menace par la puissance et par le dispositif de l’outil militaire qu’elle y affecte (Le Nouvel Observateur, 6 sept. 1980, p. 37, col. 2).

En castellà, el drae (rodillo; consulta: 07.02.2019) també ha incorporat eixa accepció:

m. En una institución cuyas decisiones se adoptan mediante votos, uso resolutivo de la mayoría de la que se dispone, sin atender a las razones de la minoría.

jingoisme*

El terme jingoisme i el derivat jingoista no apareixen encara en els diccionaris habituals. La paraula jingoisme prové de l’anglés jingoism, que és definit així pel diccionari Merriam-Webster (consulta: 31.01.2017):

Extreme chauvinism or nationalism marked especially by a belligerent foreign policy.

La Wikipedia (s. v. jingoism; consulta: 31.01.2017) fa un petit repàs a l’origen d’esta paraula. La paraula ha estat recollida en altres llengües:

frontisme

  1. Terme de política que s’utilitza actualment (any 2001) per a referir-se a la situació cap a la què poden derivar les aliances polítiques en el País Basc, amb l’establiment de (dos) fronts polítics oposats.El ctilc  el documenta una vegada (Isidre Molas, La ciutat llunyana, 1981) com a manlleu adaptat provinent de l’italià (l’escriu, però, entre cometes), referit també a la situació política d’aquell país amb l’aliança entre socialistes i comunistes als anys posteriors a la segona guerra mundial. No apareix en els diccionaris habituals ni en la gec (2009), però sí que l’incorpora el gd62 (i també frontista):

    frontisme m Pràctica política de coalitzar-se dos o més partits d’ideologia afí, especialment per a contrarestar o neutralitzar la influència dels partits d’ideologia oposada.

    Posteriorment comprovem que apareix recollit en el dnv (consulta: 08.08.2016), amb la definició següent:

    frontisme m. POLÍT. Tendència de dos o més partits polítics a formar un front comú.

  2. En castellà, el dea inclou la paraula (i també frentista):

    frentismo m (Pol) Tendencia de dos o más partidos a formar un frente común. | Ya 28.1.91, 13: Jáuregui alerta sobre el «frentismo» en Euskadi.

    En italià, el De Mauro l’inclou amb una definició molt determinada:

    s. m. polit., tendenza a formare alleanze politiche tra partiti di sinistra.

    En francés, l’atilf també li dóna un caràcter general (tot i que amb uns orígens també determinats):

    Au fig. En même temps. Mener de front (deux entreprises) Mais c’est une terrible oeuvre que celle où il faut faire marcher de front l’intérêt dramatique, les caractères, les passions et le style. (CHATEAUBR., Corresp., t. 2, 1789-1824, p. 358). REM. Frontisme, subst. masc. Doctrine du Parti du Front constitué en France à la veille de la Seconde Guerre mondiale. La vive personnalité du député Gaston Bergery anime la Flèche, organe du frontisme (Civilis. écr., 1939, p. 36-12).

Brèxit

La paraula Brexit és un terme anglés (escrit aixina en els diccionaris d’Oxford, Cambridge i Collins) que s’ha popularitzat últimament (més o menys a partir del 2012), per a denominar la possible eixida del Regne Unit de la Gran Bretanya de la Unió Europea. Abans hi havia hagut la possibilitat del grexit, amb què es va denominar la possibilitat d’expulsar Grècia de la Unió Europea.  I també es van crear en algun moment versions adaptades a altres països (frexit, dexit, italexit…). Segons el diccionari Cambridge el terme anglés Brexit prové de l’abreviació de «British exit».

Davant les diverses opcions d’escriptura que podem documentar (Brexit, brexit, brèxit, Brèxit), el Cercaterm ha respost (17.10.2019; 04.05.2022):

17.10.2019 Considerem que la millor opció és escriure Brèxit: amb majúscula perquè és un nom propi però adaptat al català. No cal, per tant, la cursiva. És una forma ja força usada en molts mitjans de comunicació.

04.05.2022 Considerem que la forma més adequada és Brèxit, amb majúscula i accentuada. És l’adaptació gràfica d’un nom propi. Recollirem aquesta forma en una fitxa consultable al Cercaterm.

En canvi, en castellà, la Fundéu (20.06.2016; consulta: 17.10.2019) recomanava tractar-lo com a manlleu no adaptat d’un substantiu comú (és a dir, minúscula i cursiva): brexit. Posteriorment (30.01.2020) va revisar eixe criteri i va decidir que es podien utilitzar tres opcions alternatives:

  • «A un paso del brexit duro…»: manlleu no adaptat.
  • «A un paso del Brexit duro…»: nom propi anglés d’un fet històric.
  • «A un paso del bréxit duro…»: substantiu comú adaptat al castellà.