f art Tema iconogràfic que representa un grup de dos suplicants, generalment la Mare de Déu i sant Joan Baptista, i al mig el Crist en majestat.
[N]o s’apostrofen els mots femenins que la pronúncia ho exigeix
L’exemple era la asimetria (mestil2 vii.7, Solà-Barna, pàg. 18). Altres exemples del mateix cas eren: de anormal [?] (Solà-Barna, pàg. 18), la host (Fabra, Gramàtica catalana, Teide, §35, «casos … en què la pronunciació ho exigeix»), la anormalitat, la una [hora], la ira…
Cal fer avinent que, amb l’aparició del diec (1995), sembla que l’Institut d’Estudis Catalans ha abandonat el criteri de no apostrofar l’article definit femení davant els mots començats per una a- de negació o separació, com havia estat normatiu fins aleshores. […]Amb l’aparició de la segona edició del diccionari normatiu per la diada de Sant Jordi del 2007, hem pogut confirmar aquest canvi de criteri de la Secció Filològica.
I podem consultar les entrades asèptic -ca i asistòlic -ca del diec2 i la versió provisional de la gramàtica de l’iec, que inclou «l’asèpsia» en el quadre iv.26 (consulta: 26.11.2003). Finalment, confirma eixe canvi la gramàtica de l’avl (2006), que no recull eixa excepció en les normes d’apostrofació. Per tant, cal escriure amb apòstrof:
L’asimetria, l’anormalitat, l’apercepció, l’asèpsia, l’asistòlia, l’anorèxia, l’anèmia, l’abiosi, l’abiotròfia, l’anovulació, l’apoliticisme, etc.
Es mantenen, però, altres excepcions habituals (gnv, 5.4.2):
– Davant de les paraules una (referida a l’hora del dia), ira i host, per a evitar confusions per homofonia:
la una és una bona hora però ni l’una ni l’altra van vindre
la ira del rei però la lira del rei
la host del rei Jaume I però es va trencar l’os de la cama– Davant del nom de les lletres:
la a
la hac
la efe
davant de ics i de yOBSERVACIÓ: Sí que s’apostrofa, en canvi, davant del nom de les lletres dels altres alfabets: l’alfa, l’àlif, l’àlef.
- A més d’en les àrees recreatives, la instal·lació de campaments de turisme només es pot realitzar…
- …ha de vore amb la pregunta d’a què es destinen o a què van a destinar-se eixos 15 milions d’euros.
- [La idea de l’emigrant, Enric Valor; consulta: 11.07.2013] —Ja ho crec! Tinc paella, dues olles, oli, creïlles, arròs, fesols. I dos pans d’a quilo que m’apuge cada dissabte.
- [Valoriana: estudis sobre l’obra d’Enric Valor de Vicent Salvador i Heike van Lawick (ed.); consulta: 11.07.2013] No es mostra purista [Enric Valor] amb combinacions de dues preposicions, en casos com els següents: d’a cos (O 2, 177), d’a cos i mig (P, 273; B, 423), d’a repèl (B, 265).
«b) S’apostrofa l’article masculí singular davant manlleus no normalitzats començats per s seguida de consonant (puix que la s es pronuncia precedida d’una e): l’statu quo. No s’apostrofa, però, l’article femení ni la preposició de (puix que la s recolza en la vocal de l’article o la preposició):[nota] la schola cantorum, un repertori de scherzos.»
Tanmateix, com indica Joan Costa Carreras, cal incloure més casos rarament previstos en manuals d’estil, com els de mots començats per les lletres (o dígrafs) f , v o sch [ʃ / sk] seguides de consonant, que tant corresponen a manlleus no adaptats (Schlächter i Schlacht, per exemple) com a mots catalans (ftalat i ftiriasi). Per això proposa una nova redacció per a eixe punt de la gramàtica:
«S’apostrofa l’article masculí singular davant mots catalans o manlleus no normalitzats començats per un so fricatiu (amb les grafies f, sch, s o v) seguit de consonant (puix que el so fricatiu es pronuncia precedit d’una e): l’ftalat, l’Schlächter, l’statu quo. No s’apostrofa, però, l’article femení ni la preposició de (puix que la el so fricatiu recolza en la vocal de l’article o la preposició): la ftiriasi, la Schlacht, la schola cantorum, de ftiriasi, de Schlacht, un repertori de scherzos.»
*Nota sobre fonètica i ortografia [09.08.2016]: tal com jo ho veig, és possible que es produïxca el cas de recolzament esmentat, però caldria seguir en este cas també el criteri general d’apostrofació de l’article (el/la) i la preposició de, vist que, d’acord amb la transcripció fonètica del dnv de l’avl, la majoria dels mots començats per s seguida de consonant es pronuncien amb una e inicial:
| scherzo [es’kɛɾʣo] | slip [ez’lip] | staccato [esta’kato] |
| scout [es’kawt] | slogan [ez’lɔɣan] | staff [es’taf] |
| sfumato [esfu’mato] | smartphone [ez’maɾfown] | statu quo [es’tatu ‘kwo] |
| ska [es’ka] | smash [ez’maʃ] | stilb [es’tilp] |
| skarn [es’kaɾn] | smithsonita [ezmiθso’nita] | stokes [es’tokes] |
| skay [es’kaj] | smocking [ez’mɔkiŋ] | stop [es’tɔp] |
| sketch [es’keʧ] | snack [ez’nak] | strengita [estɾen’ʤita] |
| skin [es’kin] | snob [ez’nop] | stricto sensu [es’tɾikto sensu] |
| skutterudita [eskuteɾu’ðita] | spessartina [espesaɾ’tina] | stripper [es’tɾipeɾ] |
| slalom [ez’lalom] | spin [es’pin] | striptease [estɾip’tis] |
La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans ha acordat (veg.) que en cas de concurrència de dièresis en una mateixa forma verbal, s’escrigui tan sols la de la i (així arguïm, com conduïm o traduïm). Si la i no pot dur dièresi, però, es manté la de la u (com en argüírem o en argüir). Per tant, s’escriuen amb dièresi a la i les formes següents del verb argüir:
· Present d’indicatiu: arguïm, arguïu
· Present de subjuntiu: arguïm, arguïu
· Imperatiu: arguïm, arguïu
· Pretèrit imperfet d’indicatiu: arguïa, arguïes, arguïa, arguïen
· Pretèrit imperfet de subjuntiu: arguïssis, arguïssin
· Pretèrit perfet d’indicatiu: arguïres, arguïren
· Participi: arguït, arguïda, arguïts, arguïdes.