queli

Els neologismes queli i kelly, que tenen caràcter col·loquial, es van crear en castellà a partir de l’expressió «la que limpia» (queli), en el primer cas, i fent joc amb el nom propi anglés Kelly (kelly), aprofitant la semblança fonètica, en el segon cas. La denominació més general o tècnica per a l’activitat que fan eixes persones és: cambrer de pisos o cambrera de pisos.

Segons alguns diaris, la variant col·loquial kelly segurament serà incorporada en castellà en el drae enguany mateix (2018).

Pel que fa a la forma en català, la resposta del Cercaterm (17.12.2018) sobre esta qüestió ha segut:

Tal com dieu, la forma kelly és la denominació adoptada pel col·lectiu professional de les dones (no homes) que fan de cambrera de pisos (‘Persona que neteja i endreça les habitacions d’un establiment hoteler’).

És una denominació creada amb la finalitat de reivindicar aspectes laborals del col·lectiu. L’origen és la forma queli, argòtica en castellà, com a genèrica de dona de la neteja. Sembla que la forma prove de l’expressió “que limpia”.

Segons el context, doncs, s’ha d’optar per una forma o una altra: en un registre formal el nom de la professió és cambrer -a de pisos; en argot o registre molt col·loquial hi ha el manlleu espanyol queli; i per a referir-se al col·lectiu professional que ha format una associació reinvindicativa recomanem mantenir kelly (és una mica com un nom propi: laskellys.org).

disfòbia

Els diputats valencians estan començant a utilitzar el neologisme disfòbia per a referir-se a la fòbia envers els discapacitats o envers la discapacitat. El Cercaterm (16.10.2018) ha enviat la resposta següent:

El terme disfòbia és lingüísticament justificable a partir del prefix dis- que significa ‘difícil’, ‘mal’ i la forma sufixada –fòbia derivada del mot phóbos, ‘aversió’.

Ara bé, semànticament considerem que és un terme ambigu per a referir-se estrictament a la fòbia als discapacitats o a la discapacitat, ja que el prefix dis- és molt genèric i apareix en la formació de molts termes diferents. A banda d’això, documentem molt poc ús del terme.

Considerem més adequat, ara per ara, optar per formes sintagmàtiques més transparents semànticament com fòbia a la discapacitat.

A més d’eixa indicació del Termcat, també podem localitzar en el Portal Terminològic Valencià de l’AVL la proposta disfòbia (consulta: 19.10.2018):

disfòbia [dis’fɔbia]

PSIQ./PSIC./SOCIOL. Aversió a les persones que presenten alguna disfuncionalitat física o psíquica.

  • cast. disfobia
  • angl. disphobia
  • fr.  dysphobie

cròtal

Abans del 2001, el gdlc no havia donat entrada a esta accepció que sí que apareixia en el diec:

m. Marcatge que es posa a l’orella del bestiar per identificar-ne el propietari.

En l’actualitat, el diec ha modificat un poc esta definició (consulta: 04.09.2018):

 m. Peça de plàstic o de metall que es posa a l’orella del bestiar per identificar-lo.

D’altra banda, en castellà utilitzaven crotal abans del 2001 (no sé si també crótalo amb esta accepció, tal com indica encara el Diccionari de veterinària i ramaderia del Termcat; consulta: 04.09.2018), paraula que ha segut acceptada posteriorment en el drae (consulta: 04.09.2018; el drae no recull esta accepció per a crótalo):

m. Placa para la identificación y control de animales formada por dos piezas que se acoplan y se colocan en algún lugar visible de su cuerpo.

enllacat

  1. La paraula castellana remelo no apareix en els diccionaris habituals. Pertany al camp de la indústria del pernil i del formatge.
  2. Segons informació de Toni Lluch (10.10.2006): «És una flora microbiana amb textura humida que apareix en la superfície del formatge i del pernil. Termcat: “Hem consultat un especialista i ens ha informat que la forma catalana per a designar la formació d’aquesta flora microbiana quan el pernil es troba en males condicions és enllacat.”»
  3. Efectivament, el Termcat ha inclòs posteriorment dos fitxes amb la paraula en àmbits diferents:

    ca enllacat, n m
    es remelo

    <Ciències de la vida > Microbiologia>

    Excés d’humitat causat per la flora microbiana que creix a la cotna del formatge o la cansalada a l’inici del procés de curació.

    ca enllacat, n m
    es remelo, n m

    <FITXA REVISADA 2017> , <Endocrinologia i nutrició>

    Llim superficial que es forma a l’escorça del formatge o la cotna de la cansalada a l’inici del procés de curació quan la velocitat de deshidratació és molt baixa, en conseqüència s’afavoreix el desenvolupament de la flora salvatge en superfície, es frena l’assecatge i es produeixen desviacions en l’aroma del producte final.

    Nota: Aquest defecte es produeix amb més facilitat i és més problemàtic en embotits sense sucres afegits.

  4. La forma catalana supose que té relació amb el que diu el DCVB en enllacar:

    2. ENLLACAR v. refl. ║ 1. Cobrir-se de llac una cosa, especialment una terra de la vora d’un riu (Camp de Tarr., Tortosa). ║ 2. Enllotar-se, embrutar-se de matèria pastosa. «Els motllos de paper verjurat s’enllaquen amb la pasta» (Capellades, ap. Aguiló Dicc.). ║ 3. Entelar-se, perdre el brill i transparència (Lluçanès); cast. empañarse. «El mirall està enllacat». Fon.: əɲʎəká (or.); aɲʎaká (occ.). Etim.: derivat de llac.

parentalitat

Es tracta d’un substantiu ben format que hauria de significar ‘qualitat dels pares’ o ‘acció pròpia dels pares’. En les Corts Valencianes han proposat l’existència i regulació de la figura de «coordinador o coordinador de parentalitat».

En relació amb eixa qüestió, el Termcat (consulta: 08.08.2018) indica que preferix el terme «criança positiva» (i rebutja, per tant, la possibilitat «parentalitat positiva»). La fitxa del Termcat argumenta contra l’ús de la forma parentalitat:

Els diccionaris catalans no recullen el substantiu parentalitat, que seria una formació neològica creada sobre l’adjectiu parental (“Relatiu o pertanyent al pare i a la mare”, segons el diccionari normatiu) que remetria d’entrada a una qualitat (concretament, a la qualitat de ser pares) i no a una acció o un procés, que és al que fa referència estrictament l’anglès parenting (“The care and upbringing of a child”, segons el diccionari Collins; […]

Cal tenir present que encara que el sufix -itat també aporta de vegades -a més del sentit de ‘qualitat’, que és el més habitual- el sentit de ‘acció pròpia de’ (per exemple, heroïcitat és ‘acció pròpia d’un heroi’; perversitat, ‘acció pròpia d’una persona perversa’ i bestialitat, ‘acció pròpia d’una bèstia’), i que, per tant, parentalitat també podria significar ‘acció pròpia dels pares’, criança és la designació genuïna i utilitzada tradicionalment en català amb aquest sentit. El calc es considera, doncs, innecessari.

A pesar d’això, podem documentar que sembla que s’ha consolidat l’ús de parentalitat (Google; consulta: 09.08.2018) en la regulació legal per a referir-se a l’acció pròpia dels pares, tendència confirmada per la creació de la figura del coordinador o coordinadora de parentalitat.

 

negocial

Esta adjectiu no apareix encara definit en els diccionaris habituals en català, tot i que sí que apareix utilitzat en diverses entrades del Diccionari jurídic de l’iec (consulta: 07.08.2018) com ara en acte propi, anul·labilitat, capítols matrimonials, causa de contracte o frau de creditors:

frau de creditors c. nom. m. DRET CIVIL Catalunya
Causa d’ineficàcia contractual o negocial.

De moment, els he consultat (18.07.2018) la definició que li volen donar. Podem pensar que serà per l’estil de «relatiu o pertanyen al negoci», tal com s’esdevé amb la definició castellana de negocial que trobem en el gduea:

negocial adj. Relativo al negocio: Organización negocial.

dissocial

L’adjectiu dissocial apareix en algunes fitxes del Termcat (trastorn dissocial, personalitat dissocial), però no té encara entrada en els diccionaris habituals, per la qual cosa no sabem quina seria la definició de l’adjectiu. Mentrestant, el Termcat (19.07.2018) fa la consideració següent:

L’adjectiu dissocial té molt poc ús fora de l’àmbit de la psiquiatria, i el significat que té es desprèn dels formants de què consta: el prefix dis-, que significa ‘difícil’ o ‘mal’, i l’adjectiu social, que significa ‘relatiu o pertanyent a la societat humana, a les relacions entre els individus pertanyents a diferents classes de la societat’. Així doncs, dissocial pot ser un adjectiu utilitzat per a referir-se a les relacions socials difícils, dolentes, poc satisfactòries, etc.

marginalització

Substantiu femení que no apareix encara en els diccionaris habituals, encara se’n fa un ús comú en l’àmbit de la història, la sociologia i l’assaig, en general (Google Llibres; consulta: 20.07.2018).

És un derivat del verb marginalitzar, recollit per rull2004, verb que l’autor aconsella que es mantinga a causa de la seua especialització semàntica respecte a marginar:

marginar ‘posar a banda (algú) i evitar-hi relació social’
marginalitzar ‘fer ser marginal (algú o una cosa)’

El ddlc de l’iec sí que dóna entrada al verb marginalitzar, amb la indicació que no és normatiu ni usual.

sigla+sufix

Els llibres d’estil i les gramàtiques solen comentar el cas de l’ús del guionet entre elements prefixats i sigles. Per exemple, la gnv de l’avl comenta l’ús del guionet en este cas:

h) En les paraules formades amb un prefix i un nom propi escrit amb majúscula inicial: anti-OTAN, pro-Israel.

En canvi, no tracten el cas de les paraules creades amb sigles i elements sufixats. En eixe sentit, podem procedir per analogia, tal com indica el Termcat (consulta: 11.07.2018):

L’ortografia normativa no en diu res, d’aquest tipus de mots, que són derivats per sufixació que tenen com a nucli una sigla. Es tracta, de fet, de formacions atípiques, molt poc habituals en català.

Per analogia, però, amb els derivats per prefixació que tenen com a nucli una sigla (per exemple, anti-OTAN o ex-URSS) o amb els compostos en què algun dels elements és un símbol (per exemple, goma-2, α-naftol, omega-3, pH-metre), que sí que preveu la normativa i que s’escriuen amb guionet (veg. els punts 4.3.1.2.b i 4.3.2.2.h de l’Ortografia catalana de l’Institut d’Estudis Catalans), sembla lògic pensar que la millor manera d’ajuntar la sigla LGBT (o les variants LGTB, LGBTI, etc.) amb un sufix és també amb guionet. Per tant: LGBT-fòbia i LGBT-fob. Igualment faríem en els casos de CD-ROM-teca i PNB-fília.

Per contra, en castellà, la Fundéu (consulta: 10.07.2018) ha optat per la unió dels elements sense guionet: LGTBfobia.

trans

El 20 de juny del 2018 vam demanar al Termcat si consideraven correcta la forma trans com a substantiu sinònim de transgènere i transsexual. La resposta del Termcat (21.06.2008) ha segut:

És adequada la forma trans, reducció de transgènere,  com a nom i com a adjectiu. També es pot utilitzar per a transsexual, com a inclòs dintre del més genèric transgènere.