gasístic -ca

  1. L’adjectiu gasístic -ca no apareix en els diccionaris habituals. S’ha posat de moda actualment (novembre 2008) a causa de les polítiques de fusió i expansió empresarials en el sector del gas i les energies:

    «Al Perú, la situació és particularment desesperada. El govern permet que empreses petrolieres i gasístiques com Repsol YPF explotin terres que pertanyen a indis aïllats i que llenyataires il·legals envaeixin altres zones habitades pels indis», denuncia David Hill, membre del departament de Campanyes i Recerca de Survival International.

    (Avui, 20.08.2008)

    Fins i tot s’ha substantivat per a designar empreses de gas (també s’ha introduït gasista amb este sentit):

    El president de l’elèctrica espanyola, Manuel Pizarro, ha demostrat que la proximitat al poder -al Poder, en majúscula- és molt més efectiva que la complicitat puntual amb el govern de l’Estat, que ha estat l’arma amb què comptava el de la gasística catalana, Antoni Brufau.

    (Avui, 18.02.2007)

    Pel que fa a gasista, el Cercaterm l’està estudiant per a designar ‘relatiu o pertanyent al gas’ i ‘operari que té per ofici la col·locació i reparació dels aparells que funcionen amb gas’. En canvi, no ha arreplegat encara gasístic -ca.
    Pel que fa a l’adjectiu gasista, el dnv sí que l’ha arreplegat (consulta: 27.10.2020):

    gasista (o gasiste -a)
    1. m. i f. PROF. Persona que treballa en una fàbrica de gas.
    2. m. i f. PROF. Distribuïdor de gas.

  2. En castellà, apareixen gasífero -ra, gasista i gasístico -ca en el gduea:

    gasífero -ra Relativo a la producción de gas: La empresa participa en proyectos petrolíferos y gasíferos. Mercado gasífero.
    Sin Gasista, gasístico.

    gasista I. adj Relacionado con el gas: Empresas gasistas. II. s/m, f Persona especializada en instalaciones y servicios relacionados con el gas.
    Sin I. Gasífero. II. Gasístico, gasífero.

    gasístico -ca adj Relacionado con el gas: Red gasística nacional.
    Sin Gasista, gasífero.

gasointensiu -iva

Este adjectiu no apareix encara en els diccionaris. Pretén qualificar els consumidors intensius de gas (solen ser indústries).

No té un ús molt estés encara, i és possible que no arribe a quallar, però això no hauria d’evitar que la normativa complixca la funció de permetre predir, seguint els criteris més generals possibles, la forma més preferible d’eixa paraula. Aplicant el criteri amb què s’han creat altres paraules derivades que fan referència al gas (com ara gasòmetre, gasoducte…), s’ha elegit el procediment habitual de composició amb la vocal de suport (-o) i l’adjectiu.

Amb tot, el Cercaterm (27.10.2020) preferix per ara mantindre el sintagma consumidor intensiu de gas:

En català, tenim gaso-/gasi– com a forma prefixada del mot gas: per tant, podríem fer tant gasointensiu com gasiintensiu.
No recomanem, però, l’ús d’aquestes formes: tenen una formació dubtosa que semànticament no acaba de ser adequada. Considerem que és un adjectiu no necessari: en la major part de contextos en què s’usa és recomanable utilitzar formes com ara «consumidor intensiu de gas».

És possible que no siga necessari, però ha de ser previsible per al cas que la societat vullga utilitzar eixe procediment de creació de paraules. Per tant, serà bo seguir el model d’altres composts semblants, com ara electrointensiu (també en procés d’extensió), cosa que podem documentar que ha passat tant en castellà (gasointensivo -va) com en francés (gazo-intensif -ive/gazointensif -ive).

empoderament

  1. Actualment, podem trobar que, en els àmbits de la sociologia, l’educació, les relacions laborals, etc., la paraula apoderament és un sinònim complementari de la forma considerada principal, empoderament (veg. Termcat: empoderar, empoderament; consulta: 09.11.2020). Es dona la mateixa situació per als verbs apoderar i empoderar. En el dnv (consulta: 07.10.2020) podem trobar les remissions i accepcions següents:

    apoderament […] 2. m. SOCIOL. Empoderament.
    apoderar […] 3. v. tr. i pron. SOCIOL. Empoderar.
    empoderament m. SOCIOL. Acció o efecte d’empoderar.
    empoderar […] v. tr. i pron. SOCIOL. Fer que (una persona o un grup social) adquirisquen els mitjans necessaris per a enfortir el seu potencial en termes econòmics, polítics, socials o laborals.

    Vist això, convé constatar —seguint el comentari que ha enviat d’Albert Pla— que el diec ha admés empoderar i empoderament (maig 2020; consulta: 09.11.2020) sense haver arribat a incloure la possibilitat d’utilitzar apoderar i apoderament per a estes accepcions. Per tant, de manera compartida i progressiva (dnv, Termcat) o de manera excloent i immediata (diec, gdlc), les formes empoderar i empoderament són les que cal considerar preferents.

  2. El terme empoderament fa temps que corre. El 30 de gener del 2001 vam fer una consulta al Termcat sobre esta paraula i mos recomanaven, com a solució provisional, l’acceptació del terme, a l’espera d’una decisió. Posteriorment, si entraves al Termcat, podies comprovar que finalment l’havien desestimada. En lloc seu recomanaven apoderament. Per exemple:
    • (Neoloteca) [Sociologia] ca apoderament, m / es capacitación, empoderamiento, fortalecimiento, potenciación / fr appropiation de ses pouvoirs, autonomisation, renforcement du pouvoir / en empowerment // Procés pel qual una persona o un grup social adquireix o rep els mitjans per enfortir el seu potencial en termes econòmics, polítics o socials.
      Terme desestimat: empoderament.
    • (Neoloteca) [Economia. Empresa] ca apoderament, m / es capacitación, empoderamiento, fortalecimiento, potenciación / fr appropiation de ses pouvoirs, autonomisation, renforcement du pouvoir / en empowerment Estratègia de motivació i promoció en el treball que consisteix en la delegació o transmissió de poder de decisió als col·laboradors perquè se sentin més implicats en l’activitat de l’empresa.
      Terme desestimat: empoderament.
  3. L’ús del verb corresponent, que existix en anglés (empower), ha plantejat alguns dubtes —com mos indica Imma Simón (11.11.2003)—, i la resposta del Cercaterm (11.11.2003) ha segut:

    Efectivament, es va normalitzar apoderament per a empowerment, amb la definició «procés pel qual una persona o un grup social adquireix o rep els mitjans per enfortir el seu potencial en termes econòmics, polítics o socials.» La forma verbal corresponent no es va tractar perquè no tenia un ús tan habitual i fixat com el substantiu, i la seva traducció no era motiu de confusió. S’entén però que l’ús del verb amb el mateix sentit pot prendre apoderar, forma ja recollida en el diec: «atorgar poders a algú». De totes maneres, en alguns contextos sembla més habitual i entenedor utilitzar la forma donar poder a o enfortir.

palet

Segons el gdlc i el diec, era paleta, abans de l’any 2000. Però ja era palet per a Envasos, embalatges i aconduïment industrial de productes (Jordi Navas, 1993) i Diccionari del taller mecànic (diversos autors, 1991). Ara ja és palet (i paleta) en aquells diccionaris i en el dnv (consulta: 12.08.2020):

palet2
m. IND. Plataforma de fusta, de plàstic o de metall per a emmagatzemar i transportar mercaderies.

El Cercaterm havia proposat (consulta: 10.11.2000):

ca palet, m
es bandeja, paleta
fr palette
en pallet

Definició
Plataforma apilable de fusta o de plàstic per a la formació de càrregues unitàries, manipulable mitjançant un carretó elevador.

A més, posteriorment s’ha creat el palot, terme que el Cercaterm (consulta: 17.08.2020) definix aixina:

ca palot, n m
es caja-paleta
fr caisse-palette
fr palette-caisse
en box pallet

Indústria > Aconduïment. Embalatge
Definició
Palet-caixa dotat de tanques pels quatre costats i sense coberta, destinat generalment al transport de fruita.

En castellà, segons el dea era palet (pl. palets), però el drae (consulta: 12.08.2020) va preferir adaptar-lo posteriorment:

palé
Del ingl. pallet.
1. m. Plataforma de tablas para almacenar y transportar mercancías.

Cap a l’any 2000, en el diari El País hi havia un anunci sobre: «El Servicio de Gestión de Paletas CHEP».

tensionar

El verb tensionar no està encara recollit en els diccionaris habituals, però és un verb ben format a partir de la paraula tensió. La llengua continua per la via assenyalada per Ruaix en el daux (1996) quan parla del llavors «neologisme» tensar:

En realitat, aquest verb, tant en castellà com en català, és un neologisme, format a partir de l’adj. tenso/tens, aquest pres modernament del llatí (tensus) substituint la forma arcaica teso/tes.

En l’àmbit econòmic i immobiliari és habitual parlar de «zona tensionada» o de «zona de mercat tensionat». L’Optimot (resposta: 29.07.2020) dona la indicació següent:

Malgrat que el verb tensionar no està recollit per la normativa, es podria formar a partir del nom tensió. A més a més, constatem que té un cert ús amb el significat de ‘posar en tensió, sotmetre a tensió’. […]

Com a alternativa, també és possible fer servir el sintagma mercat en tensió o zones en tensió, sempre que s’adigui amb el context.

virus

La denominació dels virus no respon a una estructura taxonòmica sistematitzada (com ara els noms binomials llatinitzats de la fauna). Els noms dels virus es componen de la part genèrica virus més un element especificador, que pot ser:

  • Nom propi
  • Nom codificat
  • Sigla
  • Nom d’una malaltia
  • Topònims
  • Cognoms dels descobridors

En un apunt de l’Scaterm («El virus Sin Nombre», 21.12.2012), Àngels Egea explica algunes peculiaritats d’estes denominacions, on suggerix un criteri sobre l’ús de la preposició:

Tenint en compte que Sin Nombre és el nom d’un lloc, potser seria pertinent que hi hagués una preposició de entremig, cosa que, a més, contribuiria a desfer el malentès que provoca el nom d’aquest virus quan es tradueix des del castellà sense saber-ne l’origen.

Podem trobar informació sobre estes qüestions en altres articles:

  • Antonio Tenorio; Mario E. Lozano; Hervé Zellerc; Oliver Donoso-Mankec (maig 2009): «Virus con denominación de origen: sin nombre, Nápoles, West Nile»
  • Gerardo Santos-López; Julio Reyes-Leyva; Verónica Vallejo-Ruiz (novembre 2010): «Los problemas de la nomenclatura de virus»

El Termcat (demcat; consulta: 07.07.2020) incorpora variacions en la part específica de la denominació, a voltes amb preposició i a voltes sense. A pesar d’eixes vacil·lacions, que estan revisant, indiquen en una resposta (17.07.2020) alguns criteris generals:

En els treballs d’actualització en curs, encara no s’ha abordat sistemàticament el treball terminològic en els virus, ni pel que fa al contingut ni pel que fa a denominacions. Sí que s’ha fet una posada al dia o altes puntuals en fitxes que ho han requerit, per motius d’interès o actualitat (virus d’Epstein-Barr, virus de l’Ebola, virus de la immunodeficiència humana, virus del chikungunya o virus del Zika). En les denominacions hem adoptat el criteri d’adaptar el nom oficial anglès i emprar la forma del topònim adequada en funció de la implantació i l’ús del nom en català (si no hi ha tradició d’ús es fa servir el topònim original).

Mentres van fent, podem apuntar algunes de les denominacions que estan fixant:

 

TERF

Sigla de: trans-exclusionary radical feminist (o trans-exclusionary radical feminism), terme anglés que denomina el feminisme radical transexcloent.

El terme anglés trans-exclusionary (també escrit trans exclusionary) apareix adaptat de diverses maneres (transexcloent, trans excloent i trans-excloent). La forma més simple i que seguix el model de transfòbia és transexcloent —forma que el Termcat confirma (resposta a la consulta: 21.07.2020):

La forma adequada és, efectivament, transexcloent: feminisme radical transexcloent.

pistola

La paraula castellana boquerel té la definició següent en el drae (consulta: 25.06.2020):

boquerel m. Boca de una manguera que sirve para regular el paso del fluido.

El Termcat havia desestimat la forma boquerel, però no vaig trobar que hi haguera una paraula en valencià per a eixa definició. En resposta (09.06.2020) a la consulta m’han dit:

El terme català adequat és pistola. Es defineix com la boca en forma de pistola instal·lada a l’extrem d’una mànega d’un assortidor de combustible utilitzada per a omplir el dipòsit d’un vehicle. Tot i que no sigui pròpiament una pistola, doncs, sí que sempre té la característica que té forma de pistola i és aquesta la forma utilitzada en l’àmbit. En castellà és boquerel o pistola i en francès pistolet.

Ara convindria que els diccionaris afegiren eixa accepció a pistola.

caciquil

  1. Adjectiu que no apareixia en els diccionaris més habituals (abril 2008), amb l’excepció d’una proposta d’entrada del Cercaterm i de l’entrada del gd62:

    caciquil adj Relatiu al caciquisme. Mètodes caciquils.

  2. El diec encara no, però el dnv (consulta: 23.06.2020) sí que li ha trobat lloc en la normativa:

    caciquil adj. Del cacic o que hi té relació. Una actuació caciquil.

  3. El ctilc (abril 2008) documentava el terme, per exemple, en Isidre Lloret i Massaguer (El municipi com a govern, 1914) i, més modernament, en Enric Valor (Sense la terra promesa, I, 1980).

sobreeixidor de pou

Sobreeixidor de pou.

En anglés, encara que no és molt comú (ni apareix en els diccionaris habituals; veg. Merriam-Webster) es sol denominar morning hole o glory hole un sistema de desaigüe de les preses. El Termcat  (21.05.2020) ha enviat la resposta següent:

Considerem que la denominació més adequada en català és sobreeixidor de pou: ‘Sobreeixidor format per una entrada en forma d’embut connectada a un pou central vertical o inclinat que permet el descens de l’aigua fins al túnel que desemboca al riu, més avall de la presa’.