marca notòria

Este terme és l’equivalent de l’expressió anglesa well known mark. El Termcat (consulta: 10.03.2023) el definix en la fitxa següent:

ca marca notòria, n f
es marca notoria
fr marque notoire
en well-known mark

Brànding > Brànding verbal > Creació de noms de marca > Protecció jurídica
Definició
Marca que és generalment coneguda pel sector pertinent del públic al qual es destinen els productes, serveis o activitats que la distingeixen, com a conseqüència del seu volum de vendes, la durada, intensitat o abast geogràfic del seu ús, o bé la valoració o el prestigi aconseguits.


En castellà, la revista Puntoycoma (número 61, any 2000; consulta: 10.03.2023) proposava la mateixa equivalència: marca notoria. I donaven com a exemple la marca Danone.

càiron*

Es comentava en la llista Zèfir a l’estiu del 2001 que l’empresa nord-americana de productes per a televisió Chyron era qui proporcionava els mitjans per a incloure les franges de text a la part de baix de la pantalla en les emissions televisives. El nom de l’empresa, pronunciat [kàiron], s’ha convertit en alguns mitjans en un genèric (sinònim de subtítol o rètol). L’Ésadir, en conseqüència, ha inclòs la paraula en una fitxa (consulta: 07.03.2023):

càiron
ús general
no recollit al diec
Extensió del nom de la marca comercial Chyron.
Rètol o subtítol televisiu.
Plural: càirons.
Noms comuns procedents de marques registrades

El 19 de setembre del 2012 el terme va ser objecte d’una resposta del Termcat,  però la paraula no ha arribat a aparéixer en la Neoloteca:

Quina és la forma adequada en català per a càiron o Chyron?

Totes dues són formes utilitzades en lloc de subtítol per a designar qualsevol text que apareix a la pantalla de televisió. Chyron és una denominació comercial d’una família d’aparells per a la postproducció de vídeo i televisió, del fabricant del mateix nom, entre els quals hi ha generadors de caràcters o tituladores. La forma ha passat a formar part de l’argot televisiu, en el qual es pronuncia càiron.

Anna Amat va trametre un comentari de Núria Barba sobre el tema (Zèfir, agost de 2003):

Fa vint anys quan tv3 va començar, les màquines tituladores que es van comprar a la casa eren de la marca Chyron (que es pronuncia «càiron»)… d’aquí que, amb aquelles coses de l’argot televisiu i la tonteria col·lectiva, es passàs a denominar per part del realitzador [càiron] cada vegada que es demanava que aparegués el rètol en pantalla per tal que la persona que operava la màquina punxés el rètol.

La cosa va anar degenerant i fins i tot als scripts els redactors van acabar escrivint aquesta paraula per assenyalar el que s’havia d’escriure com a nom i càrrec, subtítol, pastilla amb logo, etc. (tot allò que apareix incrustat en pantalla). Per extensió, les persones com jo que fem aquesta feina, vam passar a ser denominades [caironites] o [caironitos] (segons el sexe).

Cap als noranta van comprar una altra màquina de marca pesa, però la cosa estava tan arrelada que vam continuar amb el mateix nom! I actualment hem tornat a les màquines generadores de caràcters o tituladores de la marca Chyron.

Aquesta paraula es va inventar, doncs, a tv3, però als altres canals locals, regionals, als estudis de Gestmusic a Mediapark (Tele 5), etc., de Catalunya, ens consta que van adoptar aquesta degeneració del llenguatge i també utilitzen aquesta paraula. Penseu que molta gent que va arrencar aquests canals/productores s’havia format a tv3, hi havia fet pràctiques, etc.

Però, compte!, que això només es diu a Catalunya, no aneu pas a tve fent servir aquesta paraula perquè no entendran res. La paraula correcta per denominar el chyron és rètol i nosaltres estem contractats a tv3 amb categoria d’operadors de caràcters. Als rotlles de sortida del programa, de vegades però, ens posem sota el càrrec de «titulació» o bé «operador de caràcters», les dues coses són vàlides.

Si voleu buscar la paraula com a concepte definit, en els diccionaris d’audiovisuals en català encara no hi apareix (en canvi el càrrec d’operador de caràcters o la màquina tituladora o generador de caràcters sí), però sí que la podreu trobar definida en diccionaris en anglès, que es diu caption (de fet, en alguns canals fan servir el terme anglès, segons em consta).

Amb tot, segons comentaris de Xavier Rull (que havia trobat cairon a la televisió d’Andorra) i d’Odile (que troba la indicació del rètol, en una transcripció d’una sèrie americana, amb el terme «CHYRON»), sembla que el terme tenia alguna extensió més enllà de tv3.

dàlit

Fa uns anys, segons el Cercaterm (consultes: febrer 2006; 16.05.2013):

dàlit
ca dàlit, m i f
en dalit
Antropologia

Definició
Individu de les castes més baixes en la societat índia.

Però posteriorment (consulta: 03.03.2023) ha preferit donar prioritat a la paraula intocable per a este concepte:

ca intocable, n m, f
es dalit, n m, f
es intocable, n m, f
en dalit, n
en untouchable, n
Classes, grups i categories socials > Classes i estaments socials > Estaments socials

Definició
Individu de les castes més baixes i marginades de la societat de l’Índia.

Encara que el Termcat sembla que ja no accepte la forma dàlit, l’ús d’estos anys és possible que l’hagen fixada en el cabal lèxic dels mitjans, tal com podem vore encara en l’Ésadir (consulta: 03.03.2023).

 

cistella malla

Els termes cistella malla i garbell denominen una modalitat de caça proposada per l’Associació de Paranyers de València, Catalunya, Aragó i Balears (Apaval) i per l’Associació Amics del Tord de les Terres de l’Ebre per a substituir el mètode tradicional de les varetes de visc utilitzades en el parany (o barraca) per a caçar pardalets.

En castellà en solen dir cesto malla (i també cesto de malla).

íncel*

La paraula anglesa incel és un acrònim creat amb fragments inicials de les paraules involuntary celibate (veg. Merriam-Webster):

History and Etymology for incel
involuntary celibate

NOTE: The word incel apparently first appeared on a Usenet newsgroup in the late 1990’s. See the article by Ben Zimmer, “How ‘Incel’ Got Hijacked,” published online at Politico Magazine, May 8, 2018 (https://www.politico.com/magazine/story/2018/05/08/intel-involuntary-celibate-movement-218324/).

En valencià encara no apareix en els diccionaris (ni en el Cercaterm), però s’està utilitzant amb la forma adaptada íncel (segurament seguint l’exemple de la Fundéu per al castellà íncel):

  • Paula Carpintero Páez (Social.cat, 29.08.2022), «El moviment “íncel”: la misogínia amagada que ens hauria d’alarmar».
  • Racó Català, 14.06.2022, «Na Orriols invisibilitzada al racó?»:
    «Sempre es posa qualsevol tuit de na núria orriols aquesta al Racó. Malgrat tenir 500 vots és una figura molt venerada entre la cinquantena d’incels endogàmics».

repercutir

En general, és un verb intransitiu, però una última accepció mèdica antiga que és transitiva, tal com podem vore en el dnv (consulta: 16.08.2022):

repercutir
1. v. intr. Causar, una cosa, un efecte en una altra. L’abundància de collita repercutirà en el preu de compra.
2. v. intr. Fer sentir, un colp o un xoc, el seu efecte de retruc en una cosa ulterior.
3. v. intr. Fer tornar arrere, un so o un raig de llum, l’eco o el reflex. La teua veu repercutia per la vall.
4. v. tr. med. Causar, pel mitjà adequat, la subsidència (d’un tumor o d’una lesió).

Eixa última accepció del camp de la medicina em sembla que ha caigut en desús en valencià (en paral·lel al desús que marca el drae en castellà).

iva transferit

Quan es carrega als clients una quantitat originada per l’impost del valor afegit, la normativa indica que cal parlar d’iva transferit i de transferir l’iva, ja que este verb sí que permet eixe ús. Per contra, el verb repercutir és intransitiu i, per tant, seguint la normativa no s’hauria d’utilitzar per a eixe ús, llevat que s’amplie amb una accepció transitiva, seguint l’exemple del repercutir castellà (consulta: 16.08.2022); o del cas francés (consulta: 16.08.2022), en què répercuter és un verb transitiu:

(drae) 5. tr. Hacer que un impuesto, un coste, etc., recaiga o tenga efecto sobre otra persona distinta de la que lo paga inicialmente.
(tlfi) écon. Transférer une charge sur quelqu’un/quelque chose. Synon. reporter1. Si la hausse est répercutée sur le prix du pain, il n’en résultera pas une protestation contre les producteurs mais une revendication pour l’ajustement des revenus (Meynaud, Groupes pression Fr., 1958, p. 230).

L’ús castellà ha estés la construcció iva repercutit en valencià, i apareix en el Diccionari de fiscalitat dels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona. El Cercaterm fa el comentari següent en una resposta sobre la forma iva repercutit:

És la forma preferida pels especialistes, per influència del castellà, evidentment. Tenim pendent estudiar més a fons aquest cas per veure les possibilitats d’acceptar repercutir, però és una qüestió que afecta directament el diccionari normatiu.

afinatge

En el sector dels formatges, és habitual a França la indicació «fromage affiné» (veg. tlfi, affiner).   El Cercaterm (consulta: 22.07.2022) té una fitxa per a eixa operació:

ca afinatge, n m
es afinaje, n m
fr affinage, n m
en ripening, n

Indústria > Indústria alimentària
Definició
Fase final de la maduració d’un formatge.

D’altra banda, quan es tracta d’un procés industrial en l’àmbit dels metalls, del vidre o del reciclatge, el terme corresponent és un altre derivat del verb afinar (veg. dnv), que també està arreplegat en una fitxa del Cercaterm (consulta: 22.07.2022):

ca afinament, n m
es afinado
es afino
fr affinage
fr raffinage
en refining

Indústria > Indústria metal·lúrgica
Definició
Operació que consisteix a eliminar les impureses que conté un metall o un aliatge en estat líquid.

burlet

Els diccionaris normatius han incorporat este nom comú masculí amb la forma borlet (en paraŀlel al castellà burlete), tal com podem vore en el dnv:

borlet
1.
m. Cinta de feltre, de goma, d’escuma de niló o altres materials que, col·locada en la juntura de les portes o de les finestres, impedix l’entrada de l’aire, de la pols.
2. m. HERÀLD. Capçana col·locada sobre el casc, que servix per a agafar o lligar els llambrequins, i que està formada per dos o més cintes de seda enrotllades, alternativament, d’un metall i d’un color del blasó.

Tant en l’àmbit de l’heràldica com en els àmbits tècnics actuals (indústria, aïllament de finestres i portes, aïllament de vehicles, etc.) les fonts* indiquen que es tracta d’una adaptació del francés bourrelet. Ara bé, afigen que també prové del francés borlet, forma francesa que no he pogut documentar, ja que sempre he trobat que la família de termes francesos emparentats amb bourre conté el grup -ou- (és a dir, el so [u]).

* Les fonts principals són:
– Diccionari general d’heràldica d’Armand de Fluvià i Escorsa (1982)
– Aportació a l’estudi dels gaŀlicismes del català de Montserrat Barri i Masats (1999)
– Dictionnaire historique de la langue française d’Alain Rey (dir.; 2004)

La paraula burletborlet té uns àmbits d’ús restringits (heràldica, indústria) i, per tant, és difícil documentar en la llengua general com ha evolucionat el préstec des del francés. A més, en este àmbit, té un sinònim rivet (possiblement provinent de l’àrab) que permet evitar el préstec més modern (del francés o del castellà).

El precedent xupet > xopet
A banda d’això, podria ser que en l’àmbit tècnic industrial haja vingut a través del castellà burlete, hipercorregit posteriorment per a amagar eixe origen eliminant l’escriptura amb u i forçant els parlants occidentals a haver de dir [borlét] mentres en català oriental continuen fent anar la pronúncia [burlét]. Això que acabe de dir podria ser un comentari fora de lloc, si no fora que va passar una cosa semblant amb el neologisme xopet, que el Termcat va intentar fixar fa anys amb eixa -o- (en lloc de la forma xupet), però en este cas eixa estranya proposta per al colpet no ha arribat per ara als diccionaris generals.

consumidor -ra proactiu -iva

El neologisme anglés prosumer (acrònim de producer i consumer; el podem trobar en el Collins; consulta: 11.05.2022) ha segut adaptat pel Termcat com a consumidor -ra proactiu -iva:

ca consumidor proactiu | consumidora proactiva, n m, f
es consumidor proactivo
es prosumer
es prosumidor
fr consommateur éclairé
fr consommateur proactif
fr prosommateur
fr prosumer
it prosumatore
it prosumer
pt prosumer
en proactive consumer
en prosumer
de Prosument

Empresa > Producció
Definició
Consumidor que fa un consum proactiu.


En castellà, la Fundéu (13.12.2013; consulta: 11.05.2022) considera com a opció principal la forma prosumidor -ra.

miŀlenista

El terme anglés millennial ha segut adaptat pel Termcat  (el ptv de l’avl fa la mateixa proposta) amb la forma miŀlenista (o miŀleniste -ta):

ca miŀlennista, n m, f
es milenial, n m, f
es milénico | milénica, n m, f
es milenista, n m, f
fr echo-boomer, n m, f
fr milléniste, n m, f
fr post-boomer, n m, f
fr écho-boomer, n m, f var. ling.
en echo boomer, n
en gen yer, n
en Gen-Next, n
en generation Yer, n
en millennial, n
en nexer, n
en nexter, n
en post-boomer, n

Sociologia
Definició
Persona que forma part de la generació del mil·lenni.

Una altra opció que mos comenta per Albert Pla Nualart (12.06.2022) és miŀlennial: 

Al diari ara ja fa més d’un any que vam optar per miŀlennial, i la veritat és que ens funciona molt bé i el redactors ja ho escriuen així directament. En aquest article defenso la proposta.

Pla Nualart («Encara que als mil·lennials els pugui semblar estrany», Ara, 09.06.2022) fa una proposta arrelada en la regularitat de la formació de derivats:

Si volem evitar que el millennial, com el baby boomer, no acabi mai de ser català, crec que hi ha una proposta amb força més ganxo: miŀlennial (pronunciat mileniàl ). […] miŀlennial no és una mera adaptació fonètica o ortogràfica del mot anglès. És també una paraula a què el català pot arribar tot sol afegint a miŀlenni el sufix miŀlenni-al, que vol dir «relatiu o referent a»; exactament igual com tropical és relatiu al tròpic i inteŀlectual relatiu a l’intel·lecte.


En castellà, la Fundéu (23.09.2016)  proposa milénico -ca o milenial. La forma més usual deu ser milenial, que fa el plural miléniales.