Isabel Zerotti, guanyadora de la cursa infantil de 4 a 7 anys, en el moment d’arribar a la …i Josefina Vidal, guanyadora de la cursa femenina. Campionat de Catalunya de cross ciclo-pedestre celebrat a Vallvidrera.

(Edmon Vallès, Història gràfica de la Catalunya autònoma, 1931/1939, 1978)

En un àmbit diferent, l’urbanisme i el transport, hi ha qui està innovant i proposa vies que combinen els dos usos. Observem que teníem unes quantes opcions disponibles:

1. Via per a vianants i ciclistes
2. Via per a vianants i bicicletes
3. Via ciclopedestre
4. Via ciclovianant

Com que en castellà hi ha qui fa servir la novetat ciclopeatonal,  vam fer la consulta i el 15 de març, vam rebre la resposta següent del Termcat:

Data de la consulta: 2016-03-11 14:50:18
Terme: ciclopeatonal
Llengua: Castellà
Àrea temàtica: Transports
Consulta:

En l’àmbit dels transports i de l’urbanisme s’està estenent la creació de vies on es combinen l’ús per a bicicletes i per a vianants. En castellà en diuen via «ciclopeatonal». En les Corts Valencianes els diputats fan preguntes per eixes vies. Hem documentat diverses possibilitats: 1. Via per a vianants i bicicletes 2. Via ciclopedestre 3. Via ciclovianant. De moment, fem servir l’opció 1. ¿Teniu alguna solució diferent?

Definició/Context:

¿En qué estado de tramitación se encuentra el proyecto de desarrollo de vías ciclopeatonales? ¿En qué lugares y municipios se va a realizar ese plan de vías ciclopeatonales?

Resposta rebuda
Data de la resolució: 2016-03-15 08:49:50
Resolució:

La forma vía ciclopeatonal no sembla, d’entrada, un terme gaire consolidat. Així, segons hem pogut veure amb la recerca feta, no està recollit a la legislació espanyola entre les vies aptes per a ciclistes i té relativament poques ocurrències per internet (unes quantes de les quals se situen, precisament, en el País Valencià). De fet, en aquests moments tenim en procés de normalització un grup de termes relacionats amb l’àmbit del transport, concretament amb la mobilitat sostenible, uns quants dels quals fan referència als tipus de vies, i aquest terme tampoc no hi surt, perquè no el vam trobar en el nostre corpus de partida.

Els únics casos de la legislació en què es preveu que vianants i ciclistes puguin fer un ús simultani de l’espai són els següents (amb la forma catalana que estem normalitzant):

– camí pedalable (cast. senda ciclable): Via ciclista interurbana separada del trànsit motoritzat, amb calçada pròpia, i situada en un espai natural, que es destina exclusivament a la circulació de bicicletes i vianants.

[La versió catalana de la llei parla de caminal pedalable, però creiem que aquesta solució no és adequada lingüísticament.]

– carrer de vianants (cast. calle peatonal): Via pacificada destinada exclusivament al pas dels vianants.

Nota: Sovint, en els carrers de vianants també es permet la circulació de bicicletes i, en determinades franges horàries, de vehicles de serveis.

És possible que camí pedalable s’acosti al terme que indiqueu, però té l’inconvenient que està restringit a vies situades fora de ciutat i en un espai natural.

Per tot plegat, creiem que vía ciclopeatonal no respon a un tipus de via establert, amb una caracterització clara, sinó que més aviat és una denominació descriptiva que agrupa les vies on es permet la circulació de vianants i ciclistes.

Davant d’això, et fem la proposta següent per buscar-hi una alternativa en català:

– assegurar que no es tracta d’una altra manera de referir-se als camins pedalables (en la llei en castellà senda ciclable, com hem dit, però també es documenten ruta verde, senda ciclable o sendero verde);

– descartar *via ciclovianant perquè és una forma mal construïda, ja que vianant és un nom i aquesta estructura requereix un adjectiu (cf. el castellà ciclopeatonal);

– acceptar de manera restringida via per a vianants i ciclistes, perquè és una forma ben construïda però resulta poc pràctica per la llargada, i encara més en comparació amb la forma sintètica castellana;

– prioritzar via ciclopedestre, ja que és una forma ben construïda (forma prefixada ciclo– + adj. pedestre) i a més és sintètica.

Si veiem que és un terme que es consolida i que acaba tenint entitat entre els especialistes, l’introduirem en el nostre grup de termes de l’àmbit de la mobilitat sostenible.

Pel que fa, concretament, als tipus de vies ciclistes, és a dir, de vies per on es pot anar amb bicicleta, n’hi ha un bon grapat. Si sou més aviat urbanites i no voleu anar gaire lluny, sempre teniu el recurs de les voreres pedalables (o voreres bici), que us aïllen dels cotxes però us acosten als vianants (alerta, doncs, amb el trànsit pedestre!), i dels carrils bici (o carrils ciclistes), separats del trànsit motoritzat però integrats en la calçada. Fora dels nuclis urbans, teniu les pistes bici (o pistes ciclistes), que són vies asfaltades i separades del trànsit motoritzat, amb calçada pròpia, que es destinen exclusivament a la circulació de bicicletes, i els camins pedalables, que són vies separades del trànsit motoritzat, amb calçada pròpia, i situades en un espai natural, que es destinen exclusivament a la circulació de bicicletes i vianants. Un exemple de camí pedalable són les anomenades vies verdes, que són vies habilitades sobre un traçat ferroviari en desús; com que tenen origen en un traçat ferroviari, normalment tenen poc pendent i els revolts són de radi ample, fet que les fa especialment adequades per al ciclisme.