descerebrat -ada

Fragment de la primera versió de l’article «El retorn de Rafa Lahuerta» de Joan Garí (Diari La Veu del País Valencià, 18.12.2024). 🔗

L’adjectiu descerebrat -ada no apareix encara en els diccionaris generals. Com a equivalent en registres informals, podem trobar en el diccionari de l’avl la versió descervellat -ada:

descervellat -ada
adj. Que no té cervell, que no té coneixement.

Este descervellat -ada apareixia ja en el dcvb. Amb tot, en el camp de la neurologia, el terme que s’utilitza és descerebrat -ada, tal compodem comprovar en el Cercaterm (consulta: 18.12.2024): animal descerebrat, descerebrat -ada, que es pot documentar des d’inicis del segle xx.

L’extensió de l’ús del terme als registres informals probablement es deu al fet de calcar l’ús del castellà descerebado -da. Un article d’Albert Pla Nualart («¿Descerebrats i papanates o eixelebrats i babaus?», 06.12.2014) comentava l’ús i la utilitat en els àmbits de la coŀloquialitat:

Com ja va explicar Albert Jané l’any 1977 a l’Avui, adjectius com espacial, fabulós, cerebral i labial no són castellanismes encara que s’assemblin a espacio, fábula, cerebro i labio, sinó que són cultismes d’arrel llatina. Com també ho són —i no són, per tant, catalanades— nasal o férreo en castellà.

Descerebrat és, doncs, un adjectiu ben format en català que es fa servir, en ciències naturals, per referir-se a animals a qui han eliminat el cervell amb fins experimentals, tal com recull el Termcat.

En registre coŀloquial es refereix a algú que no té res al cap. I gosaria dir —i admeto que és discutible— que l’extensió d’ús és prou transparent i recent perquè, tot i ser d’origen castellà, no neguem al català la possibilitat de fer-la.

 

millorador -ra

Representació de l’estructura secundària de l’ADN./Madeleine Price Ball (Viquipèdia). 🔗

Segons la fitxa del Termcat (consulta: 18.12.2024):

ca millorador | milloradora, n m, f
ca obtentor | obtentora, n m, f
ca seleccionador | seleccionadora, n m, f
es mejorador | mejoradora, n m, f
es obtentor | obtentora, n m, f
fr obtenteur | obtentrice, n m, f
fr sélectionneur | sélectionneuse, n m, f
en breeder, n
en plant breeder, n

Ciències de la salut
Definició
Fitogenetista especialitzat en l’obtenció de noves varietats de plantes.

Anteriorment, el terme provisional del Termcat (16.05.2000) era només:

obtentor -ra
Genetista que treballa en l’obtenció i la millora de races animals o varietats vegetals.

raonabilitat

La paraula raonabilitat no apareixia en els diccionaris generals fa uns anys, però era fàcil de crear a partir de raonable, cosa que van fer algunes publicacions i editorials diverses (consulta: 03.11.2006): hi havia aproximadament 683 referències per a raonabilitat. El dnv va incorporar posteriorment la paraula (no ho ha fet encara el diec; consulta: 27.03.2024):

raonabilitat
f. Qualitat de raonable.


En francés, la paraula raisonnabilité apareix en el tlfi, amb la indicació que és una paraula de poc ús:

Raisonnabilité, subst. fém., rare. [Corresp. à supra B] Caractère d’une personne raisonnable. Masson me parle (…) de la parfaite raisonnabilité de sa sœur (Goncourt, Journal, 1894, p. 552).

En castellà-espanyol apareixia en el gduea (consulta: 03.11.2006):

razonabilidad s/f Cualidad o condición de lo que es razonable: Hay que tener conocimiento de los hechos y decidir en función de la razonabilidad.

El gduea li donava un índex molt baix de freqüència, fet que podia explicar en aquell per què no apareixia en altres diccionaris (dueae, drae, Clave). Posteriorment el drae va incorporar la paraula razonabilidad:

1. f. Cualidad de razonable (‖ conforme a razón).

ull gandul

Ambliopia
L’ull gandul no transmet la informació al cervell.

La denominació ull gandul és una forma col·loquial de denominar l’ull ambliop o l’ambliopia. Les obres especialitzades no recullen la forma ull gandul, i no sembla que forme part del vocabulari popular,  però és una denominació que podem documentar en diverses traduccions al valencià-català i en el llibre Història d’uns ulls de Xavier Nicolau i Bargalló (2006).

Termes comuns en altres llengües:

  • de: faules Auge
  • en: lazy eye
  • es: ojo vago, ojo perezoso
  • eu: begi alferra
  • fr: œil paresseux
  • it: occhio pigro
  • pt: olho vago, olho preguiçoso

El Termcat ha pres en consideració només les denominacions més formals:

ca ambliopia, n f
ca ceguetat funcional, n f sin. compl.
es ambliopía
es ceguera funcional
en amblyopia
en functional blindness

Oftalmologia > Semiologia
Definició
Defecte visual consistent en la disminució de l’agudesa visual, que no és atribuïble a una causa orgànica.

chopsticks

Els chopsticks són la paraula anglesa per a denominar les varetes que fan de coberts en la cuina xinesa. En la pel·lícula The Seven Year Itch, toquen una cançó, «Chopsticks», que en algú va pensar que en català es titulava La xocolatera (Zèfir, 30.10.2000), però no sembla que siga la mateixa peça.

Segons el Termcat (consultes: 2002; 07.07.2023 ):

ca bastonet xinés, m
ca bastonet, n m sin. compl.
es palillo chino
fr baguette
en chopstick

Cadascun dels dos bastonets que s’utilitzen per a menjar viandes a l’estil xinés.

sitopia

El terme sitopia significa ‘el món modelat per l’alimentació’ (seguint Eva Comas Arnal, Mètode, 116). És un terme creat per l’arquitecta Carolyn Steel a partir de les paraules gregues sitos ‘aliment’ i topos ‘lloc’. Steel explica així («The phenomenology of food», dins de Phenomenologies of the city de Henriette Steiner i Maximilian Sternberg, 2016) el valor del terme:

En absència d’una fenomenologia de l’alimentació, encara podem explorar maneres en què la metafísica dels aliments pot il·luminar la pràctica de la vida contemporània. Denomine aquest enfocament sitopia (del grec sitos, menjar + topos, lloc). Sitopia descriu el món tal com està modelat pels aliments. A diferència de la utopia, la sitopia existix, encara que d’una forma poc considerada. A diferència de la utopia, la sitopia és fragmentada, adaptable i real.
La sitopia és, en cert sentit, la totalitat de situacions basades en l’alimentació vistes com un contínuum. Com que tots els nostres pensaments i accions basats en els aliments l’afecten, tenim un poder real de millorar la sitopia. Per fer-ho, hem d’entendre el valor dels aliments i aprofitar el poder creatiu que deriva d’aquest coneixement.

 

esperó

En l’àmbit de la tipografia, el terme esperó fa referència a una ratlleta o punxa que se n’ix o amplia puntualment el traç de la lletra. Per exemple, en trobem en la primera edició del Tirant lo Blanch (1490; facsímil de Del Cénia al Segura, 1978):

  • Una fletxa assenyala l’esperó que s’insinua a l’esquerra del pal de l’antiga lletra esse llarga:
    Esperó (esse llarga)
  • Sengles fletxes assenyalen els esperons que s’insinuen a l’esquerra del pal de la lletra p:
    Apel·lat

La denominació (i inclús la descripció) que rep este tret és variada:

  • En anglés: spur
  • En espanyol, espolón
  • En francés, ergot, sécante o éperon

orella

Oreja
Exemple d’oreja tret de Cuaderno de intervención peatonal de Apie, Asociación de Viandantes (2004).

El substantiu femení espanyol oreja és un terme de l’àmbit de l’urbanisme. No apareixia en el Cercaterm (gener del 2005). Hem trobat el terme castellà en documents d’urbanisme produïts a Madrid (i a Sagunt), on esmenten oreja, orejeta i oreja de burro, que són unes ampliacions de les voreres en els cantons dels carrers.

El Cercaterm (gener 2005) va fer la proposta següent:

«ca orella, f
es oreja; martillo
fr avancée de trottoir; oreille
en kerbed projection

Definició
Eixamplament de la vorera en la cantonada d’una cruïlla, habitualment produït fent acabar la banda d’estacionament.

Posteriorment, el Termcat va revisar la fitxa, que ha quedat aixina:

ca orella, n f
es extensión de la acera, n f
es oreja, n f
fr avancée de trottoir, n f
en curb bulb, n
en curb bulge, n
en curb extension, n

Transports > Mobilitat
Definició
Extensió d’un tram d’una vorera que penetra en l’espai reservat a la calçada, utilitzat per a reduir la distància que s’ha de recórrer a peu en els passos de vianants i per a obligar els vehicles a reduir la velocitat en acostar-s’hi.

En francés (consulta: 2020; la documentació ha desaparegut de la xarxa),  hem trobat (Ajuntament de París) la denominació «trottoir arrondit en avancée» o «angles de carrefours en avancée», que és una descripció del mateix element (on la part essencial seria la locució en avancée o el terme avancée); també (a Dunkerke): «les avancées de trottoirs aux abords des carrefours permettent de raccourcir les traversés […]».

comanda en espera

En l’àmbit de l’economia, el Cercaterm ha proposat el terme comanda en espera com a equivalent del terme anglés back order:

ca comanda en espera, n f
es pedido en espera, n m
fr arriéré de commande, n m
fr commande en attente, n f
fr commande en retard, n f
fr commande en souffrance, n f
en back order, n
en backorder, n
Economia > Comerç

Definición
Comanda que efectua un client d’un producte que el proveïdor no té en estoc en aquell moment.


En francés, l’Office Québécois de la Langue Française (consulta: 20.04.2023) dona la informació següent:

L’expression back order, utilisée dans le commerce et souvent abrégée en BO, est déconseillée en français.

Solutions de remplacement
Back order a différents équivalents français possibles, selon le contexte. Dans le cas d’une commande complète dont l’exécution est en retard, on parlera de commande en souffrance, de commande en retard ou de commande en attente. Pour désigner la partie d’une commande qui n’a pas encore été livrée, on parlera du solde d’une commande, du reste de commande ou du reliquat d’une commande. Enfin, pour parler d’un article qui est temporairement épuisé, on utilisera les termes rupture de stock, pénurie de stock ou épuisement de stock.

Nous sommes désolés, mais votre commande de meubles est en souffrance. (et non : les meubles que vous avez commandés sont back order)
Les cartouches d’encre ont été livrées, mais les caisses de papier seront livrées plus tard. (et non : sont back order)
Le solde de votre commande sera livré demain. (et non : Votre back order sera livré demain)
Ce modèle de classeurs est en rupture de stock. (et non : est back order)

Sur un bordereau de livraison
L’expression back order se voit sur un bordereau de livraison quand une partie seulement de la commande est livrée. On pourra la remplacer par livraison différée, mention inscrite à côté du nom des articles non livrés et indiquant un reste de commande en souffrance.

La informació anterior de la mateixa institució (abans denominada Office de la Langue Française; consulta: 30.06.1997) era semblant:

219 Back order

L’expression back order, utilisée dans le commerce, a différents équivalents, selon le contexte. Dans le cas d’une commande complète dont l’exécution est en retard, on aura commande en souffrance ou commande en retard.
Nous regrettons de vous décevoir, mais votre commande de meubles de bureau est actuellement en souffrance.

Back order s’emploie aussi à propos d’une commande dont on ne peut assurer l’exécution immédiatement. C’est ce qu’on appelle en français une livraison différée. Ainsi, sur un bordereau de livraison, la mention livraison différée pourra figurer à côté du nom des articles non livrés.
Par ailleurs, lorsqu’il se trouve dans l’impossibilité de fournir l’article qu’on lui demande, un commerçant peut, au choix, répondre à sa clientèle :

Je regrette, je manque de chaises de jardin en ce moment.
Je n’en ai plus en ce moment, mais elles sont commandées.
Je les attends.

ou encore:

Nous sommes en rupture de stock.

protagònic -ca

L’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra (ara en l’iec; consulta: 13.04.2023) documenta l’ús d’este adjectiu que encara no apareix en els diccionaris generals:

protagònic -a adj.

El sistema polític libi es basa en un règim conegut com (Yamahiriyya, Estat de les masses) que pretén ser un sistema de Govern directe on el poble exerceix el poder mitjançant la participació directa i protagònica en les preses de decisions a través de…
El Periódico (català) – 23/2/2011

L’adjectiu deu vindre del castellà protagónico -ca que sí que apareix en el drae (consulta: 17.03.2023). L’adjectiu també ha arribat al francés, on no l’han inclòs encara en els diccionaris generals, tot i que hi ha qui explica la creació i l’ús del neologisme (L’interpellation plébéienne en Amérique latine, 2012).