L’accepció mèdica del verb cursar apareix en el dnv com a tercera accepció:
3. v. intr. MED./PAT. Desenrotllar-se, una malaltia o un símptoma. La grip sol cursar amb congestió nasal.
Este ús no és cap novetat, es pot documentar, com a mínim, des de mitjan segle xx. El diccionari de l’iec encara no ha introduït eixa accepció, tot i que la podem localitzar també en el ddlc del mateix institut (i en el gdlc ).
Segons explica la gec (consulta: 1986; 07.12.2022) Alois Alzheimer (Markbreit, Baviera 1864 – Breslau 1915) va ser un metge alemany, que «ha donat nom a una forma específica de demència presenil (malaltia d’Alzheimer) i a unes lesions molt característiques de la glia en els processos de demenciació (plaques d’Alzheimer)».
La forma «l’alzheimer» per a fer referència la malaltia havia estat adoptada en valencià pel Salt 2.0 (al voltant de l’any 2000), tot i que amb l’errada de no haver-hi inclòs l’accent. Cal escriure «l’alzhèimer», tal com es fa en altres casos (Diesel / dièsel, per exemple), distingint entre el nom de la persona i el nom de la malaltia (substantiu comú adaptat):
«la malaltia de l’alzhèimer», «malalts d’alzhèimer», «casos d’alzhèimer»
Però:
«la malaltia d’Alzheimer».
La denominació de la malaltia apareix adaptada en espanyol en el dpnh: «el alzhéimer», i posteriorment també en el drae.
Este adjectiu no apareix encara (17.01.2022) en els diccionaris habituals. El Cercaterm sí que ha inclòs el substantiu comorbiditat:
comorbiditat f.
Coincidència en una persona d’un o més problemes de salut crònics addicionals a un altre problema de salut, sovint també crònic, que es considera principal o que és l’objecte d’estudi.
L’adjectiu comòrbid -da sol aplicar-se a les malalties (o situacions) que coincidixen en una persona. Per exemple:
El gdlc utilitzava la forma ibuprofè en les edicions del 1998 i anteriors en paper. El document «Terminologia de productes farmacèutics» (febrer 1999) de la Generalitat de Catalunya —revisat pel Termcat—, on es fixen les normes d’adaptació de les denominacions dels productes farmacèutics, indicava que la forma seria ibuprofèn, forma que va aparéixer posteriorment en el gdlc i que també ha arreplegat el dnv (consulta: 10.02.2021):
ibuprofén (o ibuprofèn)
m. FARM. Antiinflamatori no esteroidal amb propietats analgèsiques i antipirètiques.
El dnv (consulta: 14.01.2021) inclou este terme (també apareix en el diec):
egagròpila
f. ORNIT. Pilota que regurgiten algunes aus rapinyaires, on hi ha la part que no poden digerir dels animals devorats.
En el camp de la medicina, es denomina betzoar un element semblant. El dnv (consulta: 14.01.2021) inclou les accepcions següents:
betzoar
1. m. ZOOL./FARM. Concreció calculosa que es troba en les vies digestives d’alguns remugants i que era usada com a medicament o contraverí.
2. m. PAT. Cos estrany no digerit, generalment en forma de bola o madeixa, dins de l’estómac o dels intestins.
En castellà, hi ha els equivalents egagrópila (anteriorment també documentat com a egagrópilo) i bezoar.
El drae té l’accepció següent en encharcar: «Dicho de un órgano humano, especialmente de los pulmones: Llenarse de agua u otros líquidos.»
No he localitzat en el diccionari de medicina del Termcat eixe concepte. El gdlc, el dnv i el diec sí que tenen una accepció que sembla equivalent en embassar:
(diec) intr. pron. [md] Un líquid orgànic, acumular-se en alguna part del cos.
Per tant, ¿quin seria l’equivalent adequat de «pulmón encharcado»? Podem localitzar (Google; consulta: 10.01.2018) exemples de «pulmons entollats» però el Termcat utilitza el terme «embassament» en diverses fitxes de salut humana i animal. De moment, no n’hi ha cap relacionada amb el pulmó («entollat» o «embassat»).
El Termcat ha enviat la resposta següent (10.01.2019):
En l’àmbit mèdic, el verb encharcar correspon en català a embassar. En el vostre context, doncs, la forma adequada en català és pulmons embassats.
No és pròpiament un terme mèdic, sinó una forma descriptiva que s’usa en contextos informals i en la llengua general. Per això són habituals, també, expressions com ara líquid als pulmons o pulmons plens de líquid.
ca enllacat, n m
es remelo<Ciències de la vida > Microbiologia>
Excés d’humitat causat per la flora microbiana que creix a la cotna del formatge o la cansalada a l’inici del procés de curació.
ca enllacat, n m
es remelo, n m<FITXA REVISADA 2017> , <Endocrinologia i nutrició>
Llim superficial que es forma a l’escorça del formatge o la cotna de la cansalada a l’inici del procés de curació quan la velocitat de deshidratació és molt baixa, en conseqüència s’afavoreix el desenvolupament de la flora salvatge en superfície, es frena l’assecatge i es produeixen desviacions en l’aroma del producte final.
Nota: Aquest defecte es produeix amb més facilitat i és més problemàtic en embotits sense sucres afegits.
2. ENLLACAR v. refl. ║ 1. Cobrir-se de llac una cosa, especialment una terra de la vora d’un riu (Camp de Tarr., Tortosa). ║ 2. Enllotar-se, embrutar-se de matèria pastosa. «Els motllos de paper verjurat s’enllaquen amb la pasta» (Capellades, ap. Aguiló Dicc.). ║ 3. Entelar-se, perdre el brill i transparència (Lluçanès); cast. empañarse. «El mirall està enllacat». Fon.: əɲʎəká (or.); aɲʎaká (occ.). Etim.: derivat de llac.
• tabàquic adj. (tabàquica tabàquics tabàquiques)1. [N1 (és) ADJno grad] (N1[malaltia, afecció]) [Malaltia, afecció]1 causada pels efectes nocius del tabac. […] tothòm s’ ha de morir igual, contestèu que són molts los qui ‘s créuen sans y s’han de purgar sovint o tenen un réuma o una afecció de còr o una bronquitis tabáquica o se’ls van destruint lentament les artèries […]. [Falp (1908): 61, p. 7].
Este adjectiu no apareix en els diccionaris habituals, però sí que el recull el Diccionari enciclopèdic de medicina del CIT (consulta: 30.09.2015):
omfàlic -a adj.
ÒRGANS I SISTEMESGASTROENTEROLOGIA
Relatiu o pertanyent al llombrígol.en omphalic
es onfálico
