trava

  1. Segons el DJUR: «f Embargament de béns mobles o immobles».
  2. Veg. embargo trabado.
  3. En castellà, traba: (DRAE01) «10. Der. Embargo de bienes, incluso derechos, o impedimento para disponer de ellos o para algún acto.» I trabar: (DRAE01) 9. tr. Der. Embargar o retener bienes o derechos.
  4. (Anna Grau, “Terminología conflictiva del pret processal català”, Jornada sobre llenguatge jurídic i administratiu universitari, Universitat de Barcelona, 24.11.2000 [PDF])

    Observacions: La traba representa la immobilització de béns que ordena l’autoritat judicial com a conseqüència d’un deute o d’un delicte. No es tracta de la totalitat, sinó d’una part del procés d’embargament. Si bé en llenguatge general podria arribar-se a confondre la part (trava) amb el tot (embargament), en llenguatge jurídic la distinció és clara.

    castellà → afección de bienes f

    Definició → Como garantía de la Hacienda pública, el artículo 74.1 LGT establece que los bienes y derechos transmitidos quedan afectos a la responsabilidad del pago de las cantidades, liquidadas o no, correspondientes a los tributos que graven tales transmisiones, adquisiciones o importaciones (…). EJB

    castellà → traba f

    Definició → 12. Der. Embargo de bienes, incluso derechos, o impedimento para disponer de ellos o para algún acto. DRAE

    Definició Se dice de las diligencias de embargo. DJ

    castellà → afectación f

    Definició → 1. Acción de afectar. → afectar v tr 10. Der. Imponer gravamen u obligación sobre alguna cosa, sujetándola el dueño a la efectividad de ajeno derecho. DRAE

    català → afectació f

    Definició → Acció d’afectar. → afectar v tr Subjectar un bé al compliment d’una obligació, imposant-li una càrrega o gravamen jurídic. Aquesta casa és afectada d’una hipoteca. DIEC GDLC

    Definició → Acció i efecte d’afectar. → afectar v tr Subjectar un bé determinat al compliment d’una obligació, imposant-li així una càrrega o gravamen jurídic. DJC

    català → trava f

    Definició → Embargament de béns mobles o immobles. DJC

bionda

Segons el Cercaterm (consulta: any 2000):

bionda
es bionda

Barrera de seguretat que es col·loca a les autopistes i trams perillosos de carreteres, consistent en una planxa galvanitzada de secció sinusoïdal d’uns 30 cm d’amplada collada directament sobre muntants, generalment perfils IEP-100, o sobre un tub amortidor de secció rectangular amb reforç interior.

Posteriorment el Cercaterm ha revista la seua proposta (consulta: 02.12.2015):

ca tanca de doble onda, n f
ca bionda, n f sin. compl.
es bionda
es valla bionda

<Transport > Transport per carretera>

Tanca d’una barrera metàl·lica constituïda per un perfil d’acer galvanitzat que ha estat ondulat en secció transversal de manera que formi dues ondes.

Em sembla que ja havia aparegut una volta (només una!) en el dogv (Llei 12/1997, de Taxes: «biona»). Es refereix a la barrera de seguretat metàl·lica (dcarret) (barrera de seguridad metàl·lica en castellà). L’utilitzen els d’urbanisme de Silla.

En el diari El País (28.10.1998, pàg. 28) en diuen també valla quitamiedos*.

A més, per a ampliar el panorama, hi ha una possible trionda*, no recollida pel Termcat, però que apareix en castellà en una fitxa de l’UPCterm (consulta: 17.12.2015):

es valla trionda [Enginyeria civil, arquitectura i construcció] sin. trionda
ca tanca de triple onda f
en thrie beam

En fi, si els diccionaris acaben arreplegant bionda en català, no sembla que hi haja d’haver cap inconvenient per a augmentar el repertori d’ondes amb trionda.

fudre

Segons el Diccionari del vi de Xavier Rull:

fudre m. Bóta d’envelliment de més de 10.000 l de capacitat.

[etim] Del francès foudre, ídem, antigament voudre, i aquest de l’alemany Fuder ‘càrrega’.
cas cono; fudre
fr foudre
ang stock vat [GB]; oval [US]; tun [US]

No apareix recollit en els diccionaris habituals, tot i que sí que apareixia en el diccionari del Salt 2.0:

fudre m. VITIC. Recipient per al vi, generalment gran i amb forma de bóta.

convalidar

Encara que ni el DIEC ni el DNV ha ampliat encara les accepcions d’este verb (i del substantiu convalidació), tant el GD62 com el GDLC i el Diccionari jurídic (IEC) han obert el camp d’ús del verb fins a fer-lo sinònim complementari de validar.

Segons el GDLC (s. v. convalidar; consulta: 16.11.2015):

v tr 1 ENSENY Donar validesa acadèmica en un país, una institució, una facultat, una secció, etc., (a estudis aprovats en un altre país, una altra institució, etc.). Em convaliden dues assignatures del primer cicle.

2 Declarar vàlida (alguna cosa); validar. El Congrés dels Diputats ha convalidat el decret de mesures contra els incendis forestals.

Segons el Diccionari jurídic (IEC; consulta: 16.11.2015):

convalidar1 v. tr.
 DRET PÚBLIC
Inespecífic
Validar1. Ex.: El jutge ha convalidat l’acord entre les parts.
 Sin. pref.: validar1 v. tr

jivaritzar*

L’any 2015 detectàvem que s’estava estenent l’ús —sobretot en política—, en sentit negatiu o despectiu, del verb jivaritzar ‘reduir’ i del substantiu jivarització ‘reducció’ (també escrits jibaritzar i jibarització). Estos termes eren objecte de consulta lingüística, com podíem observar en el gestor de consultes Sens Dubte de la Universitat de Barcelona:

El mot jivarització (amb ve) és un derivat de jívaro que no vol dir pas ‘convertir en jívaro’ (com es podria deduir automàticament de la formació), sinó que s’usa figuradament per referir-se a una pràctica d’alguns pobles jívaros consistent a reduir els caps dels guerrers enemics morts en combat. No es tracta d’un terme, sinó més aviat d’una forma argòtica.

Nota fdt. 28.06.2023. Ja no localitzem esta consulta en el gestor universitari.

En 2023 estos termes no apareixen encara recollits en els diccionaris habituals, però sí que els ha incorporat el llibre d’estil de La Vanguardia (2018):

A partir del nom del poble sud-americà, admetem el verb jivaritzar i el nom jivarització.

En castellà, llengua on s’origina el concepte (cap als anys sixanta, segons la documentació de Google), la Fundéu indica (consulta: 13.11.2015):

El término jibarizar significa ‘reducir, disminuir’, generalmente con connotaciones negativas, y es un verbo bien formado que proviene de una metáfora que alude a la práctica de los pueblos jíbaros de cortar las cabezas y reducirlas.

Cada vez es más frecuente ver este verbo o su correspondiente sustantivo jibarización en los medios de comunicación, como en «El presidente defenderá la jibarización del mastodóntico sector público» o «Los empleados han visto como su sueldo se ha jibarizado».

En eixe sentit, el verb apareix ja en el gduea (2001):

jibarizar tr Reducir el tamaño o volumen de algo.

En francés podem documentar jivariser i jivarisation, que tampoc són recollits encara pels diccionaris habituals.

aplanament a la demanda

La locució castellana del llenguatge jurídic allanamiento a la demanda té els equivalents en català assentiment a la demanda i aplanament a la demanda. Quant al verb, són també possibles, d’acord amb els diccionaris, aplanar-se i assentir.

Per cert, si filàrem prim amb el diec, assentiment a la demanda seria redundant, atés que la demanda ja estàs inclosa en la definició d’assentiment. Però això ja és cosa de millorar les definicions dels diccionaris.

cambiazo

Fa uns anys preteníem trobar un equivalent per al «cambiazo» castellà que fa servir un diputat per a referir-se no tant a un engany (o «ensarronada», veg. Serra d’Or) com a un ‘canvi d’última hora, precipitat i poc clar’, parlant d’una modificació d’un reglament de conselleria. Els equivalents canvi o canviament no aporten el to informal i sarcàstic. Xavier Rull no arreplega este cas en La formació de mots, però el capítol sobre «el participi de passat habilitat (-ad)» iŀlustra prou sobre l’ús habitual del recurs en català: pensada, rebuda, aclarida, tallada, baixada, buidada…

En tot cas, tenim un exemple del dcvb (tret d’un altre diccionari) en la mateixa línia:

canviada f.
Acte de canviar; cast. cambio. Totes dones, so crey, par son honrades, e juguen a les cambiades axi co’ls plau, Francesc de La Via (ap. Aguiló Dicc.).

Per tant, a remolc del castellà, tenim el trasllat més simple, canviada, que no apareix encara en els diccionaris (08.03.2023), tot i que ja té un poc d’ús:

  • …l’Ajuntament ha decidit pegar la canviada a la normativa existent… (Avui, 28.10.2012)
  • La màquina de la canviada, taducció que han fet al català en la Viquipèdia del títol del còmic La máquina del cambiazo (consulta: 02.11.2015).

Certament, si completem l’expressió amb el verb pegar obtenim un efecte semblant al que preteníem: «li han pegat una canviada», «li han pegat un canvi»… De totes formes, en espinal i en altres obres podem localitzar fraseologia que pot fer un paper semblant a través del significat ‘fer prendre una cosa per una altra’ o ‘enganyar fent passar una cosa per una altra’:

  • donar figues per llanternes (espinal)
  • donar figues per bigues (espinal)
  • donar gat per llebre (espinal)
  • posar mostalla per julivert (espinal)
  • fer un barat (dcvb)
  • vendre garsa per colom (espinal)