Locució ben comuna que ja apareixia en el dcvb i que ara valida el dnv (consulta: 24.08.2017):
a rastrons loc. adv. Arrossegant. El van portar a rastrons davant del rei.
No la recull Felip Gombau en l’article «Paraules que ja no són barbarismes segons el DNV» (consulta: 25.08.2017), on dóna compte de «vora 500 paraules que abans es consideraven barbarismes».
Segons el Cercaterm (consulta: 02.2006; 21.08.2017):
columbita-tantalita
ca columbita-tantalita, f
ca coltan, m sin. compl.
es coltan, columbita-tantalita
fr coltan, columbite-tantalite
en coltan, columbite-tantaliteSèrie isomorfa de minerals, formada per la columbita i la tantalita, de composició (Fe, Mn) (Nb, Ta)2 O6 i (Fe, Mn) (Ta, Nb)2 O6, respectivament.
La forma pilotada que s’usa per a l’accepció ‘enriquiment ràpid derivat de l’especulació, l’amiguisme o la corrupció política’ és un calc del castellà-espanyol pelotazo. A la primera dècada del segle xxi, podíem sentir esta paraula a la tvv o en algunes publicacions de referència, com ara utilitzada per Violeta Tena («Una elit a colp de paleta», L’Espill, núm. 23, 2006) fent un joc semàntic amb una «pilotada» econòmica dels gestors del València cf. Era d’ús habitual en mitjans diversos i encara s’està utilitzant:
Pel que fa al vessant d’anàlisi lingüística, parla de pilotada rull2004 (pàg. 341-344, «Traducció de l’espanyol -azo ‘cop’»):
El sufix espanyol -azo vol dir ‘cop’. Equival més o menys al català -ad+F, tot i que a vegades l’equivalència és cop (d’una cosa): […] pelotazo → pilotada ‘cop fet amb la pilota'[…] En espanyol aquest sufix ha passat a significar, figuradament, ‘acte polític dur, de caràcter colpista’; aquest recurs és difícil d’adaptar al català. En alguna ocasió s’ha optat per -ad+F. Vet aquí una possible proposta:
ESPANYOL pelotazo ‘activitat especulatòria fraudulenta’ CATALÀ pilota (DCPopArg)*, pilotada (Canal 9; Francesc-Marc Àlvaro)
Mirant de traslladar el sentit, Magí Camps (al Consultori de català de La Vanguardia, 26.04.2006) només considerava possible una opció:
No hi ha una traducció directa. Cal dir-ne «fer-se d’or amb una operació» o frases similars.
En la recerca d’equivalent lèxic, hi ha qui proposa un calc més que evident, pilotasso* (L’Avanç);) Pere Saumell (gener 2005) proposa arreplec i arramassada; Joan Calsapeu (Ucronies, 02.04.2009), , martingala bruta. Joan Ortolà i Font localitza (Zèfir, octubre 2008) l’opció fer s’esclafit en Espinal04:
fer s’esclafit SV, guanyar molts diners
Aquests han fet s’esclafit amb aquest negoci
fer calaix, fer l’agost
fer negoci (p.ext.)
[Mall.]
Diria que ara només cal mitjans que vullguen vehicular estes possibilitats. Jo veig ben descriptives i comprensibles, si foren vehiculades extensament: «Esclafit immobiliari a cinc metres de la mar»; «Arramassada immobiliària a la Goleta de la Vall»; o fins i tot: «Morterada* immobiliària a Bigastre». ¿Tenim ja els mitjans per a això?
«Diners, pot ser que en té pocs, o no en té massa, encara que per al que vol, sí que en té: ara hem sabut a on han anat a parar mils de milions d’euros, especialment a morterades a les butxaques d’algú.»
Hi ha qui preferix mantindre la paraula en castellà i, per tant, la consideren un xenisme. Sobre eixa consideració, Xavier Rull (rull2004; pàg. 341-344, «Traducció de l’espanyol -azo ‘cop’») reproduïx un missatge de la llista Zèfir (Àngel Serra, 19.01.2001):
Ja he vist que a Canal 9 ho diuen com dius. És una bestiesa. Pelotazo, en català, és pelotazo, exactament igual i, per una vegada i com a excepció, pronunciat tal volta amb zeta burgalesa. És el mateix cas de cuartelazo, pronunciamiento, generalísimo, subcomandante i algun altre mot intraduïble, perquè respon a una idea carpetocastromatritense (pucherazo no: és un trasllat mediocre del català tupinada ‘falsejar una elecció amb vots que no són al cens electoral’ [«posar-los al tupí, o a l’olla»]; era una pràctica de la Restauració a la qual el Dr. Robert va posar fi).
Concretament, el terme pelotazo procedeix de la novel·la de Miguel Delibes Los santos inocentes. […] S’hi recull l’expressió «darle el pelotazo a la perdiz», que vol dir encertar-la quan ha de fer un capgirell per a fugir, en una cacera. Significa tenir molta de sort, tanta com no es mereix: un cop inesperat de la fortuna. No és exactament tripijoc, que en espanyol es diu trapicheo […]
Podem afegir una reflexió d’Oriol Camps (entrevistat per Antoni Mateu, Diari de Balears, 26.05.2007) en el mateix sentit:
—Quin criteri seguiu a l’hora d’adaptar paraules com botellón o pelotazo?
—Es tracta, evidentment, de formes inadmissibles que no apareixen als diccionaris. Però… què succeeix? Doncs que aquests mots han sorgit en l’àmbit hispànic per descriure un fenomen hispànic. Hi ha qui ha fet servir garrafada per adaptar botellón. Encara que garrafada sigui una paraula ben genuïna catalana, la idea no deixa de ser un manlleu de la castellana. Ningú no dubta a l’hora d’usar el terme festa rave, que és anglòfon. Per tant, les coses dels castellans, escriguem-les en castellà. No dubt que, per exemple, a la comarca de la Garrotxa el jovent usi un terme genuí per designar el botellón que podria esser adquirit per tota la comunitat de parlants, però s’ha de trobar. I això costa esforços.—De quins esforços parlau?
—Molt senzill. Entre els professionals que deim si un determinat terme es pot emprar, i els joves que l’encunyen i se’l fan seu, hi ha una barrera d’edat. Potser no escoltam prou els joves. I, a més, la difusió pels mitjans no ens resoldrà les coses. Quan un determinat terme apareix als mitjans, és que ja fa temps que circula entre la societat. Fa anys que els telenotícies diuen «tres persones moriren ahir a l’accident de trànsit que es produí a la nacional A-7, quan el seu cotxe s’estavellà contra un camió cisterna». No per això, la gent ha deixat de dir, de manera col·loquial: «Ahir, un cotxe va pegar a un remolc a la carretera de Collserola i es varen morir tres persones».
Seguint eixa consideració de xenisme, l’Ésadir indica (consultes: 23.09.2009, 18.08.2017 i 25.11.2024):
No ho traduïm quan ens referim a l’anomenada cultura del «pelotazo» (enriquiment ràpid mitjançant l’especulació i l’amiguisme).
En la resta de casos, ho traduïm: pilotada, cop de pilota, etc.
En futbol, cal destacar l’equivalent pilota llarga (xut que s’envia a l’àrea contrària des de lluny buscant rematador):
En la segona part, l’equip de Clemente va renunciar a construir joc des del darrere i va basar tota la seva tàctica en la pilota llarga
El terme castellà-espanyol, segons el diccionari Clave (2002):
pelotazo s.m.
1 Golpe dado con una pelota.
2 col. Trago de bebida alcohólica: un pelotazo de ginebra.
SINÓNIMO: latigazo, lingotazo.
[3 Enriquecimiento rápido mediante la especulación y el amiguismo: La cultura del pelotazo no me parece ética.
Nota fdt. El claudàtor inicial que apareix en l’accepció 3 del diccionari Clave indicava que la paraula no apareixia en el drae.
L’accepció 3 no era recollida pel drae l’any 2004, però ara ja l’han acceptada (consulta: 18.08.2017)
pelotazo
4. m. coloq. Esp.Operación económica que produce una gran ganancia fácil y rápida.
En anglés ho hem vist traduït benèvolament: easy enrichment o quick enrichment; tot i que hi ha qui sap explicar-ho una mica: «slang word, kind of fraud, quick enrichment by means of speculation and string-pulling» (segons un tal Paddy; consulta: 18.08.2017). Hi ha qui hi fa correspondre el terme pay dirt (WordReference.com; consulta: 18.08.2017), però segons el Cambridge Advanced Learner’s Dictionary (18.08.2017) la definició no s’ajustaria al concepte ‘enriquiment fàcil’:
pay dirt noun [U] US
something very valuable or very useful which is found after searching or effort:
If a salesperson does not quickly hit pay dirt with a customer they will usually move straight on to someone else.
Jaume Ortolà i Font (Zèfir, 29.10.2008) comunica que ha trobat un altra possibilitat en anglés, to make a killing. Podem trobar l’expressió en el Cambridge Advanced Learner’s Dictionary (s. v. killing; consulta: 28.08.2017, 25.11.2024):
make a killing INFORMAL to earn a lot of money in a short time and with little effort: They made a killing with the sale of their London house.
I en el Merriam-Webster (s. v. killing; consulta: 18.08.2017, 25.11.2027):
3 : a sudden notable gain or profit: made a killing in the stock market
En francés podem trobar també diverses opcions, com les que proposa Michel Bénanen (Dictionnaire français-espagnol. expressions et locutions; consulta: 18.08.2017) per al concepte ‘argent facile’:
argent (argent facile) pelotazo. Expression associée : pegar el pelotazo « se faire un fric monstre », « faire un carton », « magouiller », «monter un coup (financier) ».
El dnv ha incorporat l’accepció següent per a la paraula mos (consulta: 11.08.2017):
m. [col·loq.] Quantitat de diners que s’accepta com a suborn.
No sé si realment això és una accepció «col·loquial». Jo no l’havia sentida mai. El cas és que no em moc per eixos ambients on es comenten i fan eixos tractes. Coneixia la paraula castellana mordida per a referir-se eixes extorsions al ciutadà del carrer que duien a terme policies i altres funcionaris de baix nivell, cosa que sembla que era o és usual a Mèxic. El cas és que ha la paraula ha acabat arribant el castellà d’Espanya. Encara que ací no es dóna en el mateix àmbit que allà, es veu que als mitjans en castellà els ha fet gràcies referir-s’hi a determinats suborns com a «mordides», cosa que ha acabat arribant al llenguatge dels polítics.
Si la cosa va de mossegar, i posats a calcar, haguérem pogut tindre «mordudes» (de l’antic verb mordre), però es veu que no vam tirar per ahí. Ni per cap lloc. No he trobat de moment l’equivalent possible, més enllà del terme general suborn. En italià tenen les paraules pizzo, bustarella i altres. No sé si en francès galette servix per a això. La cosa és que en català tenim ara mos, i molts mitjans caldrà que el facen servir si volem que tinga un mínim de col·loquialitat, tal com pretén l’acadèmia.
Apareixia en el dval com a sinònim de açò (al qual remetia sense més indicació estilística). El dnv (consulta: 21.07.2017) confirma l’acceptació d’esta variant en el registre col·loquial:
astò pron. [col·loq.] Açò.
No localitze el verb en els diccionaris. L’he sentit en la Safor en el sentit d’obrir-se de cames i caure (en el joc del xurro o cavallfort). Em comenta Sebastià Giner Muñoz (06.07.2017) que és utilitzat en la Marina:
Al meu parlar de la Marina Alta és ben viu en el sentit de perdre l’estabilitat o desmuntar-se una estructura. S’ha escarraixat la taula.
Sembla que tinga relació, per tant, amb l’escarranxar-se ‘eixancar-se’ que sí que apareix en el dnv (consulta: 10.07.2017). colomina recull l’adjectiu escarraixat -ada: ‘lent, amb dificultat; espatlat, baldat’.
La paraula castellana chivato -ta té diverses accepcions. En el dcvb (consulta: 31.05.2017) apareix adaptada només en masculí amb la forma xivato:
xivato Acusador, espió (en l’argot dels malfactors); cast. chivato.
Eixa adaptació no ha estat incorporada encara en la majoria dels diccionaris, però sí (amb la família completa del concepte) en el gd62:
xivato, xivata m i f fam Delator, delatora.
xivatar v tr i pron fam Xivar.
xivar v tr i pron fam Delatar.
xivatada f Acció de xivar-se.
A més, podem localitzar més sinònims en el dnv (consulta: 31.05.2017), que remeten a delator -ra, com ara:
A més dels intents d’adaptació i dels sinònims anteriors (i altres: també hi ha xivatasso), podem documentar, per a una accepció diferent, el cas de boquimoll recollit per Joaquim Martí Mestre en el Diccionari històric del valencià col·loquial: segles xvii, xviii i xix:
boquimoll
[…] 2 m. ‘persona indiscreta, que diu fàcilment allò que caldria callar’. […] Amb un sentit semblant fluix de boca ‘indiscret’ (Raspall, Martí, 1994: 131). En aragonés bocatoba id. (Pardo Asso, 1938: 57; Andolz, 1977: 43); en castellà boquiblando ‘que habla más de lo que debería’, boquiflojo ‘chivato’ (Luque et al., 2000: 70).
Mirant de trobar la part positiva dels qui «delaten» les males pràctiques o els perills que comporten, W seguint la idea exposada per Maria Cucurull en «Maleïts “xivatos”» (Núvol, 18.06.2024), podem trobar que les oficines antifrau valenciana i catalana han adaptat el whistleblower anglés com a alertador -ra (terme proposta pel Termcat):
Resolució de 21 de novembre de 2019, del director de l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció de la Comunitat Valenciana per la qual es convoca, amb motiu de la celebració del Dia Internacional de Nacions Unides contra la Corrupció, una jornada, en sessió de vesprada, el dia 9 de desembre de 2019, sobre la directiva de la Unió Europea sobre protecció dels alertadors i els denunciants de corrupció
adj. Que designa situacions irreals.Història contrafactual.
in logica e filosofia della scienza, si dice di asserzione condizionale in cui l’antecedente al congiuntivo presuppone la falsità del suo contenuto in quanto contrario alla realtà dei fatti | ipotizzato e concepito come possibile, ma non realizzatosi: situazione, evento controfattuale
El dnv (consulta: 25.05.2017) recull esta paraula (que ja apareixia en el dval):
1. f. Antipatia. Els dos germans sempre s’han tingut topetia.
2. f. Rivalitat o competició entre dos persones. Eixos dos artistes sempre han anat de topetia.
topetia f. (vulgarisme) || 1. Antipatia, tírria (val.); cast. ojeriza, antipatía. «Quina topetia es tenen eixos germans!» || 2. Desavinença, discussió aspra (Empordà, Lluçanès, Plana de Vic); cast. desavenencia, cuestión, dimes y diretes. Aquesta dèria… el portà a més d’una topatia amb els patrons del Masnou, Ruyra Pinya, ii, 8. || 3. Porfídia, entestament (val.); cast. porfía. «Açò ho fas per topetia».
Fon.: tupətíə (or.); topetía (val.).
Etim.: de antipatia, deformat vulgarment per influència de topar.
A més, el dcvb recull la variant tipitia:
tipitia f., vulgarisme, per antipatia (Tortosa, Cast.). Les rivalitats gremials mantenien encesa… la llàntia de les “tipities” entre mariners i pescadors, Moreira Folkl. 412.
Quant a esta segona forma, reig2 diu que el sentiment de tipitia empeny els individus «a realitzar certs actes per tal de molestar els rivals i/o demostrar-los la seua superioritat». En este sentit, reig2 no recull la sinonímia amb topetia, però aporta un possible sinònim, picapunt, tot i que per al dcvb és un sentiment i per a dgfpastor, gdlc o gd62 no és un sentiment sinó un motiu; segons el gdlc (s. v. picapunt; consulta: 25.05.2017):
m Motiu de renyina, d’entossudiment, en què juga primordialment l’amor propi. Han renyit per un picapunt.
El pdl-iec (consulta: 2006) recollia dos casos de tipitia:
[…] i éstos nada menos que se remonten a les primeres quimeres o tipitíes que se prengueren sogres i gèndres per un lléva m allá una palla… […] (Pensat y Fet, $$19, València, 1925)
[…] Paco el tracta pichor que a tots els demés trevalladors. No sap per qué pero li té tipitia. […] (¿Quin’ hora es… Peret?…, Eduard Buil Navarro, 1931)
El diputat Botella i Vicent (Grup Esquerra Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana: Entesa) usa esta paraula (diu «tipities») en una sessió del ple de les Corts valencianes (17 de maig del 2006):
i veig el comportament, moltes vegades les tipities que es tenen entre ells. Que això és una cosa normal.