banyerola

 

Segons el dnv (consulta: 26.06.2019), este nom designa una «banyera menuda de planta quasi quadrada la cubeta de la qual disposa d’un escaló per a poder assentar-se».

El Diccionari visual de la construcció (2001) incloïa una il·lustració de l’objecte:

Banyerola
Una banyerola, segons el Diccionari visual de la construcció (2001).

A més, este diccionari indica que en castellà això correspondria al «bañaseo». Esta paraula no pareix que haja tingut molt d’èxit fins ara, ja que no apareix en el drae (ni en altres diccionaris de referència), a pesar que es tracta d’un element del bany que té una certa tradició en Espanya des dels anys cinquanta (veg. Todocoleccion), quan l’empresa Roca els comercialitzava (i encara els tenen en catàleg amb eixe nom; consulta: 26.06.2019).

Bañaseo
Bañaseo de Roca (anys cinquanta).

 

a nivell (de)

Segons el daux, a nivell de és una locució prepositiva que alguns (decascat) consideren castellanisme (cast. a nivel de) però que s’ha d’admetre (si bé cal no abusar-ne) perquè és ben formada i necessària estilísticament. Algunes alternatives serien a escala de, en l’àmbit de.

De moment (25.06.2019), no apareix recollida en els diccionaris de referència, tot i que sí que és utilitzada:

  • antiliconèrgic -ca […] actuen com a antagonistes competitius de l’acetilcolina a nivell dels receptors muscarínics. (gdlc; consulta: 25.06.2019)
  • batxillerat universal Tipus d’ensenyament secundari que pretén d’establir un programa comú d’estudis a nivell internacional. (gdlc; consulta: 25.06.2019)
  • eurorècord m. Rècord aconseguit a nivell europeu […] (dnv; consulta: 25.06.2019)
  • joc de calaixos […] per a presentar a nivell de les taules, a cada moment, el calaix amb la llançadora que ha de teixir. (gdlc; consulta: 25.06.2019)
  • estructura dels salaris Conjunt de relacions entre els diferents components de la renda salarial a nivell macroeconòmic […] (dnv; consulta: 25.06.2019)
  • província […] en la qual abunden els endemismes a nivell de gènere i espècie
  • triamterè […] actua com a diürètic a nivell del túbul distal. (gdlc; consulta: 25.06.2019)

De fet, la giec (19.9.3.1.a) la tracta com a locució prepositiva amb la forma a nivell de, i li dona un valor espacial: «designa una posició al mateix pla horitzontal que el punt de referència representat pel seu complement». La giec diu que el complement pot ser sobreentès, amb la qual cosa la locució prepositiva esdevindria la locució adverbial a nivell (d’acord amb el dnv; consulta: 25.06.2019), si és que això s’explica aixina.

A més, la giec recull en este mateix punt la possibilitat d’utilitzar la locució «amb valors figurats» (tal com proposava Ruaix), encara que hi ha expressions que considera més precises i adequades (preposicions, conjuncions, adverbis, gerundis…), com ara: pel que fa a…, des del punt de vista…, [adverbi temàtic: musicalment] + parlant…, amb les quals es pot donar el mateix sentit de localització temàtica.

La construcció prové del castellà llibresc, que al seu torn la calca del francès. En estes dos llengües la podem trobar més o menys acceptada o rebutjada:

  • (dea, s. v. nivel) a nivel de (semiculto) Con matices diversos: “en o con el grado de”, “entre”, “en el ámbito de”, “desde el punto de vista de”, “en el aspecto de”.
  • (tlfi, s. v. niveau; consulta: 25.06.2019) Rem. Hanse Nouv. 1983, note : ,,L’expression au niveau de est devenue un cliché dont on abuse et dont on déforme le sens. Elle signifie proprement : « à la hauteur de », « sur la même ligne que » (au propre et au figuré) et suppose donc une comparaison (…). Si l’on pense à des plans superposés, on peut dire, en distinguant par exemple la conception et l’expression : Au niveau du langage, une difficulté se présente (…). Mais on en est arrivé à employer au niveau de pour en ce qui concerne, du point de vue de, dans le domaine de, en matière de, pour, dans, etc. et à dire, par exemple : (…). L’humour de cet auteur se manifeste au niveau du langage (…). Et même Au niveau de mes vaches!”

dempeus

Este adverbi (veg. dnv) és el resultat, segons Coromines, de la combinació de dos expressions anteriors: «en peus» (antiga i recollida en el gdlc) i «de peus» (versió valenciana, habitual a partir del segle xv i recollida en el dnv). De fet, podem localitzar les dos formes en el Tirant lo Blanch:

  • En açò lo duch se levà de peus…
  • En açò lo rey se levà en peus ab molta ira…

Coromines pensa que va ser Ruyra qui va fondre les dos expressions en una forma aglutinada. Va tindre èxit i actualment podel trobar este adverbi en els diccionaris (i no la forma «d’en peus»*).

pirrat* -ada

  1. Empar Marco (tv3) féu servir fa uns anys (dc. 07.11.2007; llàstima que el vídeo no estiga disponible) l’adjectiu pirrat* -ada, paraula que no recullen els diccionaris generals. Sembla que és una adaptació al valencià d’un possible adjectiu castellà pirrado -da, que tampoc he trobat en els diccionaris i que és el participi del verb pirrarse (drae; consulta: 20.06.2019):

    1. intr. coloq. Esp. Encantar, gustar mucho. Les pirra el cine. U. t. c. prnl. Se pirra por lo dulce.

    En una versió anterior del mateix diccionari: 1. prnl. coloq. Desear con vehemencia algo. Se pirra POR lo dulce.

    Quan li ho vaig comentar, Empar Marco em digué que sí que s’usava a València. Jo no ho havia sentit mai fins que ella el va usar en la seua crònica. Observe en internet que no té molt d’ús, però sí que hi ha qui ho ha utilitzat a Mallorca i a altres llocs des de fa ja uns anys (com ara el mateix 2007).

    Poca cosa, en tot cas, i no semblaria que haguera d’acabar en els diccionaris, llevat que els espanyols l’usaren bona cosa (ja apareix en el Woxikon).

  2. Per un altre cantó, Joaquim Martí recull en el seu Diccionari històric del valencià col·loquial, el mot pirro ‘embriac’ (consulta: 20.06.2019), amb la dada afegida que l’antic company meu d’escola i institut Francesc Gascón i Navarro (1999) el documenta a Beneixema amb un altre significat:
    [R]eferit a especialment a la gent gran, que ja ha perdut algunes facultats, que no coordina i fa alguns disbarats

habitatge

  1. El dnv (consulta: 12.05.2019) dona entrada tant a habitatge com a vivenda i no establix cap remissió d’una paraula a l’altra:

    habitatge m. CONSTR. Construcció o lloc condicionat per a ser habitat per persones. El problema de l’habitatge.
    vivenda f. CONSTR. Construcció o lloc condicionat per a ser habitat per persones. Una vivenda unifamiliar.

    En canvi, sí que remet d’habitança (consulta: 08.07.2019) als dos anteriors:

    habitança f. Habitatge, vivenda.

    De moment, ni el diec ni el Termcat ni el gdlc inclouen la paraula vivenda. Fins no fa tants anys —de tots els segles que hi ha qui parla en català— este substantiu (adoptat del castellà vivienda) no apareixia en les obres de referència. Ara ja ha està inclòs en el dnv i en el gd62:

    (gd62) vivenda f (cast vivienda) Habitatge.

    A banda d’això, el diccionari de català que posava a disposició de tots en internet el diari Avui (consulta: 08.07.2009) tractava el mot com a adjectiu i li donava l’accepció següent:

    adj. 1. Que té vida o moviment.

    No sé on es documentava eixa accepció i no sé si devia ser una errada, un femení (erroni, per viventa) de l’adjectiu vivent.

  2. Coromines (declc, s. v. viu) es resignava ja a la incorporació del castellanisme vivenda:

    En els anys 30 alguns començaren a usar a Bna. la forma adaptada i potser caldrà resignar-s’hi, encara que hauria valgut més insistir en habitatge, i encara millor generalitzar el terme valencià, habitança, en la forma que raono i documento en LleuresC, 36-37.

  3. Pel que fa a l’abreviació d’habitatge, hi ha qui ha utilitzat «habg.», «htge.». Fent una llista de les formes abreujades (abreviatures, sigles i símbols) més habituals per a les paraules que comencen per la lletra hac, tenim:
    AbreviaturesSiglesSímbols
    habitant:h.
    habitatge de protecció oficial:HPO
    hafni:Hf
    hectàrea:ha
    hecto-:h
    hectolitre:hl
    hectòmetre:hm
    heli:He
    helió:h
    henry:H
    hertz:Hz
    hidrogen:H
    holmi:Ho
    Honorable Senyor:H. Sr., Hble. Sr.
    Honorable Senyora:H. Sra., Hble. Sra.
    hora:h
    hospital:hosp.
    hotel:H
    hassi:Hs
    Podríem incloure-hi l’abreviatura hab., que seria una versió més curta que les anteriors i que no seria coincident amb cap de les altres abreviacions de la llista. Pel que fa a vivenda, l’abreviatura podria ser viv.

jira

El Dia de la Jira és un dia festiu a Asp i al Fondó de les Neus. La paraula castellana jira, segons el drae, ve del francés ch(i)ère ‘menjar’. Hi ha pobles a Andalusia i Extremadura que també tenen aquesta festa. El dea li dona el significat ‘merienda campestre’.

Localitze en la xarxa una explicació (Ignacio Frías, 15.04.2009; consulta: 05.06.2019) treta del Breve diccionario etimológico de la llengua castellana de Coromines (que no he pogut comprovar per ara):

jira

‘Banquete opíparo’. Uso registrado en castellano desde 1535. Del francés antiguo chière, ‘comida de calidad’, extraído de la locución faire bonne chière, ‘dar bien de comer a alguien’ (propiamente ‘acogerle bien’, ‘hacerle buena cara’), en la cual chière significaba de por sí ‘rostro’ o ‘semblante’, del mismo origen que el castellano «cara».

La forma castellana debe proceder de la francesa dialectal chere, propia del Este y del extremo Norte de este país. En castellano «jira» designó constantemente un banquete o comida en todo el Siglo de Oro y solo en el siglo XIX empezó a tomar el sentido de ‘banquete campestre’ bajo el influjo del verbo «girar»; más recientemente, anticuado el vocablo en muchas partes, lo han desenterrado algunos que, relacionándolo con «girar», le dan el sentido de ‘excursión’ o ‘viaje más o menos circular’ y suelen escribirlo con «g-», ortografía sin fundamento etimológico.

quiratar

Este verb té dos accepcions que no pertanyen a la llengua general, sinó als camps de la metrologia i la joieria (dnv; consulta: 27.05.2019):

1. v. tr. METROL./JOI. Examinar i graduar els quirats (d’un aliatge d’or).
2. v. tr. METROL./JOI. Pesar en quirats (l’or, la plata o les pedres precioses).

A més dels usos en eixos camps, també s’utilitza actualment en altres àmbits més generals, generalment com a recurs retòric per a donar un toc de distinció al discurs davant d’uns sinònims menys connotats estilísticament. En eixes ocasions (amb la forma quiratar, amb la versió quilatar o amb la forma castellana aquilatar) equival a ‘valorar’, o també a ‘ajustar’. Per exemple:

  • Al voler aquilatar lo que tingués d’ espontani o de sugerit, de real o de fictici aquell moviment, jo m’ he preguntat algunes voltes: ¿Era artificial aquella sublevació del esperit català? (Borrell i Soler, Antoni Maria [1907]: El dret civil considerat com element d’educació del poble; tret del ddlc).
  • Hem estat discutint, treballant per a quilatar les condicions del pla d’ajust a les condicions valencianes. (Vicent Soler i Marco, Diari de Sessions de les Corts Valencianes, Diputació Permanent del 24.04.2019; la publicació ho transcriu incorrectament «alicatar», tal com es pot sentir en l’arxiu audiovisual de les Corts [0:53:15].)

canimet*

  1. Esta paraula no apareix recollida en els diccionaris habituals. Podríem definir-la aixina:

    canimet m. Capsa per a portar vianda.

    Tot i que anteriorment l’havia definida com a ‘saquet de roba’ i pensava que el nom segurament devia derivar de cànem (tela amb què es fea el saquet o el cordell amb què es lligava), Toni Herrera (abril 2012) em comenta que el canimet que ell coneixia no era ben bé un saquet sinó una capsa de vímet (o semblant) forrada de tela per dins.

  2. La poca documentació que trobe sobre eixa paraula inclou un fragment de la Cançó de batre d’Al Tall:

    Muller meua, afanya’t prompte,
    prepara’m el canimet
    que ja m’esperen els altres
    pel camí dels tarongers.

    És curiós comprovar en la xarxa que hi ha diversos transcriptors de la lletra que no han sabut interpretar el mot i el marquen amb interrogants.

  3. Un altre terme d’este àmbit, alternatiu a carmanyola, seria recaptera, que colomina (s. v. captar) indica que és utilitzat per Enric Valor. Pels exemples d’ús que trobem en Internet, sembla que és d’ús habitual a la Marina (l’Almàsera, Benissa).
  4. El company Martí i Casanova aporta (06.03.2013) el terme barxa o barsa:

    Pel que fa al teu canimet o recaptera el mot més usual de Tortosa a Guardamar i a les Balears és barxa o barsa. A Elx barseta entre parlants d’edat perquè és un mot en vies d’extinció però l’he sentit i el conec molt bé.

    D’acord amb el dcvb, la pronúncia més general és barxa: «báɾʧa (Tortosa, Val.); báɾʃə (Mall.). báɾsə (Eiv.)». El dgfpastor arreplega les dos formes i afig barxol (o barxola):

    barsa. f. Barxa. [barjuleta]
    barxa. f. Espècie de senalla d’espart o de palmes, on els treballadors del camp duen el menjar i les eines. [barjuleta] // Espècie de banasta de vímens més alta que ampla. [espuerta]
    barxol, ola. m. i f. Senalleta d’espart per a portar-hi el menjar. [barjuleta]

    colomina (s. v. barxa) recull molta documentació i variants sobre este grup de paraules; per contra, no apareix en l’aldc entre les «classes de cistells» (mapa 333), on hi ha, entre altres: panera, cabàs, sistella, senalla, caragolera, cove, panistra, cartró, sarró, sambradora, tabac o sarnatxo.

sistar

  1. El substantiu masculí sistar té, segons el dnv (consulta: 27.04.2019), la definició següent:

    m. AGR. Partidor d’aigües d’una séquia.

    Veig que la gec i el gdlc l’escriuen «cistar» (i que el diec no inclou este terme). Revise la versió antiga d’esta fitxa, en què havia apuntat que el declc de Coromines ho escrivia «sistar»:

    Segons el dcorom, ‘boca de sortida de l’aigua d’una grossa sèquia o canal, després de travessar un petit túnel o canó, proveïda d’una reixa’: serveis per filtrar una mica l’aigua de grosses impureses, i generalment, també, per distribuir l’aigua entre dos canals, que des d’allà se separen. Podria vindre del llatí CĭSTA, però considera que això hauria d’haver derivat en txi-, per la qual cosa es preferix un possible origen en l’encreuament dels mots àrabs sitâr i mistâr ‘cobertor, vel’. A més, emparentat amb el mot sitara ‘barandat’ (Salt 2.0), ‘envà, paret prima’ a Monòver (citant Sanchis Guarner).

    Els escric als d’Enciclopèdia Catalana, per si volen revisar eixa grafia.

  2. Carrer del Sistar
    Carrer del Sistar (Faura).

    Amplie la informació amb l’enllaç a un article de Jesús Bernat Agut (Diari La Veu, 02.01.2015) relacionat amb els termes del reg: «Carrers (6) El reg als carrers» (consulta: 27.04.2019).

a arbre net

  1. El company Aureli Querol mos dóna a conéixer esta expressió, que no apareix en els diccionaris habituals i que podríem definir, seguint Francisca Ramón Fernández («El costum en les relacions agràries valencianes. El cas de la Safor», CEIC Alfons el Vell, 2008; consulta: 16.04.2019):

    a arbre net loc. adv. Arreplegant tot el fruit de l’arbre.

    En castellà se n’ha fet alguna adaptació: «a árbol limpio» o «a limpia árbol».

  2. Dins d’este mateix camp de l’agricultura, localitzem una expressió que tampoc no apareix en els diccionaris («Qualitat en l’empresa exportadora citrícola espanyola (2.ª part)», 2001; consulta: 16.04.2019):

    a passades loc. adv. Seleccionant els fruits pel color, el calibre i la maduresa.

    En castellà, segons la mateixa font, «a pasadas».