mimologisme

  1. Segon el diterli (s. v. mimología):

    Término de origen griego («mimos-logos»: imitación de la palabra) con el que se designa la imitación de la voz y de las peculiaridades expresivas de una persona. […] Se emplea también como sinónimo de onomatopeya. […] Dicho término ha sido utilizado, además, por G. Genette (1976) para denominar la relación de imitación o reflejo que podía existir entre una palabra o la realidad por ella significada o designada, según la idea formulada en el diálogo de Platón titulado Crátilo.

  2. Segons Genette, «le mimologisme un mot forgé par imitation d’un cri, ou plus généralement d’un “bruit vocal” humain» (Gérard Genette, Mimologiques. Voyage en Cratylie, Paris, Seuil, 1976).
  3. El Dictionnaire International des Termes Littéraires diu:

    Cependant, comme l’a montré Gérard Genette, la tendance à chercher une relation d’analogie entre les noms et les choses qu’ils désignent (le «mimologisme») est loin de s’effacer de l’imaginaire de l’Occident.

  4. El terme no apareix en tots els diccionaris habituals (gdlc, diec, dval), però el dnv ja l’ha incorporat:

    mimologisme

    m. LING. Interpretació dels sons inintel·ligibles del cant dels ocells per mitjà de paraules conegudes. ‘Set per huit’ és el mimologisme del cant de la guatla.

     

pinyolada

La pinyolada, entre altres coses, és un problema que tenen a voltes els cítrics que s’ha previst que es comercialitzaran sense pinyols, però que en produïxen. Segons el DNV (s. v. pinyolada; consulta: 08.01.2020):

3. f. AGR. Presència abundant de pinyols en cítrics o altres fruites que no en feien.

La pronúncia habitual «pinyolà» (forma que no apareix encara en el diccionari) s’ha utilitzat per a la denominació d’una associació: Agrupació Apicultors Perjudicats Pinyolà (veg. dogv).

En castellà, de moment (08.01.2020) s’utilitza habitualment el manlleu no adaptat pinyolada, encara que també fa anys que també documentem la grafia pinyolà, que reflectix la pronúncia valenciana (El País 23.03.2000/22.03.2000).

¡ull!

  1. Puga ser que, com que s’ha estés la interjecció castellana ¡ojo!, hem arribat a pensar que ¡ull! no servia per a això. Recorde que el meu avi solia dir: «¡Ojo, que vol dir ‘ull’!». El decascat i el dnv recullen ull viu!, però també convé tindre present que, amb el mateix valor, el dcvb (s. v. ull; consulta: 28.10.2009) recull:

    Ull!: interjecció per a recomanar atenció, vigilància.

  2. D’altra banda, també existix l’expressió en italià, segons el diccionari de De Mauro (s. v. occhio):

    3 b con valore interiettivo, esclamazione che richiama qcn. all’attenzione, spec. in caso di situazioni di pericolo: o[cchio] ai prezzi!, o[cchio] all’incrocio!, o[cchio] alle mani!

rodada

El dnv (consulta: 16.01.2020) incorpora l’accepció següent per a esta paraula:

rodada
5. f. Consumicions que fan diverses persones que van en grup, de bar en bar, prenent begudes, normalment alcohòliques, i petites quantitats d’aliments sòlids com a acompanyament, que paga en cada bar un membre del grup.

La definició dels acadèmics és un pèl massa restrictiva, ja que el fet que hi haja o no aliments o que pague u o altre són detalls accessoris que no haurien d’interferir en el concepte (llevat que eixes diferències donen lloc a denominacions diverses).

En tot cas, és un terme que, al costat d’altres fórmules usuals (com ara «fer la pica(d)eta»; veg. dnv, s. v. picadeta; consulta: 16.01.2020) pot servir com a equivalent dels castellans tapear i tapeo (drae), tardeo (veg. Fundéu, «Tardear i tardeo, voces apropiadas», 09.07.2015; consulta: 16.01.2020) i poteo (dea: ‘acción de potear‘). Per exemple, a més d’anar de bar en bar bevent copes de vi, el poteo també permet altres degustacions (Antonio Casero Martínez, «Pinchos desprotegidos», El País, 12.01.2020):

En las tres [ciudades] es obligatorio el poteo por los bares de pinchos y en las tres he visto algo que me ha desagradado profundamente: muchos bares se saltan a la torera la obligación de tener los pinchos y tapas protegidos y/o refrigerados.

altricial

L’adjectiu altricial pertany al llenguatge especialitzat de la biologia. Segurament s’ha difós a partir de l’anglés, que sí que el recull en els diccionaris. Per exemple (Merriam-Webster; consulta: 08.12.2020):

altricial adjective

being hatched or born or having young that are hatched or born in a very immature and helpless condition so as to require care for some time.

El Termcat (consulta: 08.12.2020) recull el terme espècie altricial:

ca espècie altricial, n f
es especie altricial
en altricial animal

<Veterinària i ramaderia > Etologia>

Espècie d’animals, com ara rosegadors i carnívors, les cries dels quals neixen en un estat de desenvolupament sensorial i motor relativament endarrerit, ja que acostumen a ser indefenses, cegues, sordes i incapaces de caminar.

L’adjectiu altricial prové de l’adjectiu femení llatí altrix -icis ‘nodrissa, dida, mare adoptiva; sustentadora, nutrícia’, i podem trobar que en portugués sí que ha generat un adjectiu (Aurélio, 2004):

altriz f. 1. Aquela que nutre ou sustenta. 2. A parte nutritiva duma substância.

alohomora

Esta paraula pertany a diverses llengües africanes. L’escriptora J. K. Rowlings la va agarrar possiblement del malgaix (veg. Bulletin de l’Académie malgache, 1908; consulta: 02.01.2020) i la va utilitzar en les noveŀles de Harry Potter (com a encanteri per a obrir portes embruixades; veg. Viquipèdia).

L’èxit de les novel·les ha fet que pugam documentar la paraula en el Diari de Sessions de les Corts Valencianes (18.12.2019; consulta: 02.01.2020):

Açò és una vareta màgica i vosté el que vol és que, al crit d’«alohomora», la senyora Oltra puga resoldre el desastre en què el seu partit havia sumit els serveis socials d’esta comunitat.

visolet

Denominació del peix Scomber japonicus, (veg. dnv: bis i bísol. consulta: 23.12.2019) habitual al sud del País Valencià. El tresor2011 recull les formes següents:

Scomber [pneumatophorus] japonicus
IEC: bis, verat d’ull gros
vísol (Dénia) (135) (361) (Guardamar) (98) (Santa Pola) (257)
viso (Dénia) (135)
visolet (Guardamar) (257)
guisolet (Elx, Camp d’Elx, Torrellano, Marina del Vinalopó, Tabarca) (257)
verat° (Dénia) (135) (Marina Baixa) (122)
varat (Dénia, Guardamar) (135) (98)
cavalla (Santa Pola, Guardamar, Tabarca) (257)
cavalla de l’ull gran (Guardamar) (98)

El diccionari Noms de peixos del Termcat (consulta: 23.12.2019) inclou encara més denominacions alternatives.

Una companya del Campello fa uns dies recordava el «visolet» i altres plats de peix que cuinava sa mare (cap als setanta i huitanta del segle xx).

marca

  1. Les marques comercials són noms propis. Per tant, s’escriuen habitualment amb les majúscules corresponents, també quan es denomina un producte concret pertanyent a la marca (seguint el punt viii.3.3.4.4 del mestil2019):

    Per exemple: una Taser, tres Seat, dos Martini.

    El company Joan Rabagliato Nadal [10.01.2020] em fa vore que eixa opció és poc intuïtiva i que, en general, s’imposa la concordança de nombre. Per això, podem vore que hi ha qui aplica el criteri dels noms comuns (i sovint els cognoms de les nissagues; veg. giec 7.3.5) i fa concordar en nombre els noms de marques (o de productes que reben el nom de la persona que els ha fet) quan designen diversos objectes (veg. mestil2019 xv.5.2):

    Per exemple: tres Seats, dos Martinis, uns quants Picassos, un grapat de Tasers.

    Esta opció pot provocar dubtes tant pel que fa a la forma real del nom propi com a la forma del plural. En tot cas, tal com indica mestil2019 (i en consonància amb el cas dels topònims i els antropònims; veg. giec 7.3.5; i també geiec 8.4; consulta: 10.01.2020) encara es pot aprofundir més en esta via (amb concordança de nombre o sense):

    Algunes publicacions, però, adopten el criteri d’escriure’ls en minúscula i en cursiva.

    [136a] dos van gogh                           [136b] dos van goghs

    La geiec (8.4) conté un paràgraf que intenta fer un resum del cas:

    Amb determinants i modificadors que restringeixen el significat, els noms propis funcionen com a noms comuns: tots els Peres de l’escola). Aquest canvi de classe es produeix quan el nom propi s’usa metafòricament o metonímicament per a designar una entitat diferent; per exemple, quan diem metafòricament la Venècia del nord per a referir-nos a Amsterdam o quan diem metonímicament Han comprat un picasso per a referir-nos a un quadre de Picasso. Si es generalitza aquest ús, un nom propi pot esdevenir nom comú: ampere, mecenes, watt, zepelí; angora, jersei, manisa, priorat ‘vi del Priorat’.

  2. De tant en tant, algun o diversos productes d’una marca es fan tan coneguts que acaben sent adoptats com a noms comuns i s’inclouen en els diccionaris que recullen les paraules comunes de la llengua. Han esdevingut noms comuns (13.12.2019) les antigues marques registrades següents: aspirina, cel·lo, dònut, fòrmica, gomina, gominola, escai, jacuzzi,* jeep,* kleenex,* licra, lot, maizena, mecano, piruleta, pladur, rímel, tefló, uralita, vamba, velcro, vermut, vespa, walkman,* wifi, xibeca, xiruca…L’Ésadir (consulta: 13.12.2019) va introduint-ne per a respondre a les necessitats dels mitjans audiovisuals (tv3).

Taser

Marca comercial registrada que fabrica pistoles elèctriques.

La denominació s’ha estés per a denominar eixes pistoles, més enllà que siguen d’eixa marca o no. En valencià no ha entrat encara com nom comú en els diccionaris de referència i, per tant, és preferible utilitzar la forma «Taser», seguint el criteri general («Tenia dos Miró a la sala d’estar», «Per favor, ¿mos poseu tres Martini?») per a les marques que encara no han adquirit el caràcter de denominació genèrica (veg. marca). Amb tot, sembla fàcil de predir que la forma que podria utilitzar-se com a genèrica, arribat el cas, seria tàser.

En castellà, Taser / táser -res

Pel que fa al castellà, la Fundéu (23.08.2016), dona la indicació següent:

Su empleo como un sustantivo común aconseja su escritura con minúscula inicial y con tilde, de acuerdo a la pronunciación llana, mayoritaria en el ámbito hispánico, y el plural es táseres (igual que el plural de láser es láseres).

col·le*

La paraula col·le, forma amb què s’abreuja informalment la paraula col·lege, no apareix encara en els diccionaris de referència en valencià. És una paraula que ha seguit un procés d’acurtament comú, com en el cas de cine, moto o micro. Hem proposat (14.11.2019) que el dnv la incloga.

En eixe sentit, la versió en castellà, cole, sí que ha segut inclosa en el DRAE (consulta: 14.11.2019).