dropshipping

Paraula anglesa derivada del verb drop-ship o drop ship (la grafia varia segons els diccionaris). El verb significa, segons el Merriam-Webster (consulta: 06.04.2020):

drop-ship

v. tr. To ship (goods) from a manufacturer or wholesaler directly to a customer instead of to the retailer who took the order.

v. intr. To ship goods from a supplier directly to a customer.

Sembla que la forma verbal drop-shipping s’utilitza en valencià com a substantiu amb el significat ‘acció i efecte’ de l’acció indicada pel verb (hi ha qui en diu «comerç triangular» o «triangulització comercial»). El substantiu drop shipment correspondria a l’acció o efecte del que significa el verb. El Termcat encara no ha oferit una adaptació de dropshipping (ni la Fundéu per al castellà).

Mentres no s’adopte una forma diferent, convindria destriar entre les grafies possibles indicades pels diccionaris anglesos generals en tota la família: drop-ship / drop ship, drop-shipping / drop shipping / dropshipping, drop shipment, drop shipper... En el cas del substantiu que titular l’entrada, la forma més simple seria dropshipping, que és una unitat com a paraula i no du signes diacrítics innecessaris.

llandar

  1. Este verb apareixia en diccionari del Salt 3.0 i també ha entrat en el dnv (consulta: 03.04.2020):

    1. v. intr. Molestar, destorbar, emprenyar. Es passa el dia llandant. Per favor, no llandes més!
    2. v. tr. TÈXTIL Afinar (un teixit de seda) fregant-lo lleugerament amb unes llandes especials.

  2. L’accepció 1 no apareixia en el diccionari del Salt 3.0, però la vaig documentar anteriorment en reig2 amb el significat ‘importunar, fer-se pesat’, que deu ser la font del dnv. Altres diccionaris generals encara no han afegit este verb.
  3. Pel que fa al substantiu llanda, que compartix cinc accepcions amb llauna (segons el dnv; consulta: 03.04.2020) el gdlc (consulta: 03.04.2020) fa llanda sinònim de llauna (no en totes les accepcions), però el diec (consulta: 03.04.2020) no fa cap remissió entre les dos paraules, mancança que haurien de resoldre, ja que les accepcions de llauna són expressades també amb llanda (amb caràcter general al País Valencià).
  4. De manera sorprenent, tant el diec (consulta: 03.04.2020) com el gdlc (consulta: 03.04.2020) inclouen lata per a accepcions relacionades amb coses o persones molestes o carregoses.

llata

La llata és, entre altres coses, segons el gdlc (consulta: 22.02.2012):

5. f. Trena o corda plana de cànem, jute, espart, etc., que és emprada per a fer soles d’espardenya, estores, etc.

A partir d’ahí, en Sueca s’ha fet sinònim de ‘barret de palla’ (segons Josep Llinares Margaix – Sollana, febrer 2012). Localitze eixe ús en la xarxa (22.03.2012) escrit per un xic jove que deu ser de Sueca, de Corbera o d’eixa contornada:

Al seu espai del messenger es poden trobar molts exemples, on Vero, amb unes ulleres de cul de got i una llata de palla, aconsegueix obtindre l’aparença d’una campesina mormona.

rotllo

Es veu que entre els xics i xiques dels instituts valencians (si més no, de la Costera, la Vall d’Albaida, de l’Horta Sud o de València mateix), en lloc de dir que una cosa els sembla un «rotllo», que tenen gossera o disgust, «no tinc ganes», «¡passe!», ha arribat el castellà pateo, que sembla que es començà a dir fa alguns anys per Múrcia i Alacant (i que no figura encara en els diccionaris generals d’eixa llengua). Podem trobar en la xarxa alguns exemples d’ús de l’expressió (deduïxc el municipi pel context de les converses):

  • (Aielo de Malferit, 2019; consulta: 11.03.2020) «Em fa pateo buscarla.»
  • (Ontinyent-Bèlgida, 2019; consulta: 11.03.2020) «Pf..no, que em dona pateo.»
  • (Xàtiva, 2019; consulta: 11.03.2019) «em dona pateo jejeje.»
  • (Silla, 08.03.2020, sentit pel carrer) «Em fa pateo.»
  • (València, 11.03.2020, pare informant) «¡Quin pateo!»

Moltes modes col·loquials no arriben als diccionaris, però l’any 2000 el gd62 va incloure rotllo per a ‘persona o cosa avorrida’, i després va passar a la resta de diccionaris generals. I encara sobreviu.

codís

Germà Colón Domènech (Anuari 97 de l’Agrupació Borrianenca de Cultura) utilitza esta paraula, que els diccionaris recullen com a nom comú sinònim de palet de riera (gdlc i diec; consulta: 12.03.2020), com a adjectiu: «pedres codisses (preses probablement del riu Belcaire)».

El dnv (consulta: 12.03.2020) l’inclou també com a substantiu i remet a pedra codissa:

codís m. GEOL. Pedra codissa.
pedra codissa f. GEOL. Pedra de rambla o de platja arredonida per la fricció contínua que provoca un corrent d’aigua o l’embat de les ones.

Per tant, podem fer un petit conjunt de sinònims (no sempre enllaçats pels diccionaris): blavó, codina, codís, codolell, cudol (còdol), mac, macolí, palet (de riera), pedra de riu, quadrell… Veg. també el Diccionari de sinònims d’Albert Jané (s. v. còdol i palet; consulta: 12.03.2020)

kitkat*

Una campanya publicitària de la marca Kit Kat («Have a break. Have a Kit Kat.»; «Tómate un repiro. Toma un Kit Kat.» / «Date un break. Date un KitKat» [veg. vídeo]) ha tingut ressò en la llengua comuna, que ha fet usual l’expressió «fer un kitkat» (en castellà, «tomarse un kitkat») com a equivalent de fer una pausa, fer un descans, etc.

El terme no apareix encara en els diccionaris, aixina que no s’ha fixat la forma d’eixe possible nom. Les regles ortogràfiques no són massa clares en casos com este, però si les apliquem amb orde i jerarquia, podem arribar a la forma més simple i sistemàtica seguint l’esquema següent:

1. Fem una norma tan general com siga possible.
2. Escrivim de la manera més simple possible per a facilitar la lectura i la comprensió.
3. La incorporació de diacrítics o signes ha de respectar els punts 1 i 2.

La forma més simple: kitkat
Aplicant eixe orde, la forma principal ha de ser kitkat, ja que la forma general dels noms és la unitat (una paraula) i la més simple és sense signes accessoris innecessaris.

Aixina bandegem el dubte que genera l’ortografia normativa, que oferix dos possibilitats alternatives en un mateix apartat, ja que diu que la paraula podria anar amb un guionet, tal com es fa amb alguns onomatopeies i manlleus, seguint l’ortografia de l’iec (4.3.2.2.c), :

També s’escriuen amb guionet […] alguns manlleus com ai-ai, beri-beri, dic-dic, ilang-ilang, io-io, pai-pai, ping-pong, tse-tse, txa-txa-txa, vis-a-vis.

Però també podria utilitzar-se el criteri que s’exposa a continuació en el mateix apartat de l’ortografia:

En canvi, s’escriuen aglutinats alguns mots de creació onomatopeica o expressiva que, generalment, tenen un significat més concret, com cucut, puput, frifrit, marrameu, quiquiriquic, taral·lirot, tururut, corimori, clocpiu, napbuf, ratbuf, i del llenguatge infantil, com bobo, cocou, oioi, tata, titit.

covid-19

El terme covid-19 denomina una malaltia (pneumonia per coronavirus) que s’ha conegut i estés pel planeta des del final de l’any 2019 a partir de la Xina (al voltant de la ciutat de Wuhan).

El nom covid (còvid) és un acrònim creat a partir de la denominació anglesa coronavirus disease (és a dir, malaltia del coronavirus), i duia l’afegit de l’any en què es va detectar. En àmbits tècnics, la denominació del virus pot adoptar formes codificades, com ara SARS-CoV-2 o 2019-nCoV.

El procediment de creació i d’adaptació és semblant al de la paraula masculina bòtox (no apareix encara en els diccionaris generals), que ha esdevingut ja nom comú (veg. Ésadir; consulta: 15.04.2020; Obneo; consulta: 15.04.2020), encara que, en este cas, inicialment era una marca comercial (Botox) creada a partir del terme anglés botuline toxine.

En un primer moment, el Termcat (04.03.2020; consulta: 17.04.2020) havia publicat una fitxa que recollia la forma amb totes les lletres majúscules (seguint els seus criteris sobre les sigles i els acrònims) i indicava que era una paraula de gènere femení. Posteriorment (consulta: 23.04.2020), com a segona opció va proposar també:

covid-19, amb totes les lletres amb minúscules i en rodona, d’acord amb l’últim pas d’integració de les sigles en la llengua quan es tornen d’ús general. (És a dir, igual que sida o radar, originalment sigles.)

L’any següent (2021), el diec acaba incorporant la paraula (ho he aprofitat i el 26.11.2021 he demanat a l’avl que la incloga en el dnv):

covid
f. Malaltia respiratòria causada pel coronavirus SARS-CoV-2 i caracteritzada per febre, tos i dificultats respiratòries, que en casos greus pot derivar en una pneumònia, en una síndrome respiratòria aguda greu o en una insuficiència renal.

Quant a la pronunciació, només han indicat que consideren més «natural» que siga una paraula aguda i que no es sol fer la reducció vocàlida en les sigles («cuvid»). Encara que el Termcat (consulta: 20.04.2022) sí que accepta més clarament esta possibilitat:

Ara bé, en els dialectes que habitualment pronuncien [u] una o àtona, també es pot pronunciar c[u]vid, d’acord amb el procés habitual d’integració de sigles i paraules procedents d’altres llengües.

De fet, com que ja no es tracta d’una sigla, sinó un nom comú, en els dialectes que apliquen este tret (reducció àtona o > u) haurien d’acabar pronunciant «cuvid» (o «còvid», si posen l’accent en la primera síŀlaba). Pel que fa a la possibilitat que siga una paraula plana, per ara (05.05.2020) el diec no ho ha previst, però podem vore més avall («Pronunciació: aguda o plana»), tenint en compte «l’estructura morfoprosòdica» d’esta classes de substantius, que és una pronúncia previsible i normal.

Gènere: el o la

Transcrivim tot seguint un comentari de la lingüista Carme Junyent (conferència: «Serveix d’alguna cosa manipular el gènere en la llengua?»; 08.04.2021; minutatge: 14:38 ):

Fixeu-vos la batalla que hi  ha hagut, i que encara no sabem cap a quina banda caurà, per a fer que covid fos femení, amb l’argument bastant absurd que és una malaltia, perquè la d ve de l’anglès i… Però això no té sentit. Vull dir, si volien fer un bon acrònim, que li posen macovi i aleshores potser sí que ens creurem que és femení, però si no, vaja, és que és una paraula que ho té tot per a ser masculina, ¿no?, i s’ha volgut posar en femení ves a saber per què.

L’ús general de la paraula aplica les dos possibilitats. Com que és el nom d’una malaltia (tal com pallola, sida, ebola o alzhèimer) i, alhora, s’utilitza per a denominar el virus, tant concorda en femení com en masculí: «la covid-19», pensant que concorda amb malaltia, com «el covid-19», pensant que concorda amb coronavirus; o pensant en la paraula mal, tal com proposa Josep Ruaix («Sobre la denominació de l’actual pandèmia», Núvol, 01.05.2020), que també recull malalties amb nom masculí:

càncer, catarro, coma, còlera, còlic, constipat, dolor, ictus, infart, insomni, malestar, mareig, raquitisme, restrenyiment, reuma, tifus, vertigen, xarampió, etc.

En el mateix sentit s’expressen Albert Pla Nualart («Reptes terminològics de la crisi del coronavirus», Ara.cat, 20.03.2020) i Josep Lacreu en «¿El covid o la covid?» (Levante, 03.04.2020). Josep Lacreu, a més, té en compte que en altres llengües també li han adjudicat majoritàriament el gènere masculí, cosa que passa en l’ús general en valencià també, seguint l’exemple de les paraules acabades en -it, i posa els exemples: «ardit, cabrit, confit, escrit, polit». En este sentit, el mateix Josep Lacreu mos comunica (09.11.2020) «que l’AVL ha adoptat la solució d’entrar el nom d’esta malaltia en el Portal Terminològic Valencià (PTL) amb doble gènere, masculí i femení, però fent servir la forma masculina en les altres entrades en què apareix usat este terme». Per exemple, vegeu covid en el PTL (consulta: 10.11.2020):

coronavirus del COVID-19
m. BIOL./PAT. Coronavirus del gènere Betacoronavirus amb un genoma constituït per una còpia d’ARN monocatenari de sentit positiu i un embolcall amb espícules, que causa el COVID-19.
cast. coronavirus de la COVID-19, coronavirus del COVID-19
angl. COVID-19 coronavirus
fr. coronavirus de la COVID-19

COVID-191
m. o f. PAT. Malaltia infecciosa causada pel coronavirus SARS-CoV-2, que pot ser asimptomàtica o produir símptomes similars als de la grip, com ara febra, tos, dispnea, miàlgia o astènia, però que, especialment quan afecta persones majors amb patologies prèvies, pot derivar en una afecció greu multiorgànica que pot causar la mort.
cast. COVID-19
angl. COVID-19
fr. COVID-19

covid-192
m. o f. PAT. COVID-191.
cast. covid-19
angl. covid-19
fr. covid-19

En eixe sentit, podem llegir que el Termcat (consulta: 20.04.2022) va reflexionant també sobre la integració de la paraula en el vocabulari general de la llengua:

S’observa certa vacil·lació i l’ús del gènere masculí en contextos generals o divulgatius, probablement perquè la denominació s’ajusta a l’estructura morfoprosòdica del substantius en català (mot agut acabat en [it]) i per un ús metonímic, menys precís, amb referència al coronavirus que causa la malaltia.

Ampliant el debat, Pilar Gispert-Saüch Viader mos enllaça dos articles de Jordi Badia i Pujol. El més rellevant per a esta fitxa és: «Per què diem ‘la Covid-19’ i no ‘el Covid-19’?» (Vilaweb, 05.05.2020; l’article no explica per què el nom de la malaltia apareix com si fora un nom propi), que detalla el criteri d’ús general (i normatiu) sobre l’adjudicació del gènere a les sigles i acrònims, que és el criteri que ha donat lloc, en el cas de covid, a la concordança amb l’article la.

Quant al gènere en castellà, podem llegir un apunt de la rae (18.03.2020; consulta: 03.06.2020) on es combinen el principi normatiu i el raonament derivat de l’atenció a l’ús:

El acrónimo COVID-19 que nombra la enfermedad causada por el SARS-CoV-2 se usa normalmente en masculino (el COVID-19) por influjo del género de coronavirus y de otras enfermedades víricas (el zika, el ébola), que toman por metonimia el nombre del virus que las causa. Aunque el uso en femenino (la COVID-19) está justificado por ser enfermedad (disease en inglés) el núcleo del acrónimo (COronaVIrus Disease), el uso mayoritario en masculino, por las razones expuestas, se considera plenamente válido.

Forma de plural

Pel que fa al plural, és ben possible que vejam aparéixer variants posteriors, que supose que duran una xifra diferent (covid-20, covid-21…). En eixe cas, el plural es formarà com és habitual, covids (o còvids), quan s’utilitze sense xifra. Si la xifra va canviant amb els anys, no caldria pensar en el plural «rar» covids-19 que comenta Ruaix.

Pronunciació: aguda o plana

Quant a la pronunciació, una qüestió que no toquen ni el Termcat ni els articles anteriors és que també podem sentir espontàniament «còvid» (més concretament, «còvit»). Ho hem sentit pronunciat aixina per:

  • Jordi Amat i Fusté (escriptor; Més 324, tv3, 28.02.2024)
  • David Cid Colomer (diputat del Parlament de Catalunya; Més 324, tv3, 27.02.2024)
  • Dona major de la Torre de l’Espanyol en el programa Històries de la Primària (19.01.2024).
  • Arcadi España Garcia (conseller d’Hisenda i Model Econòmic; Corts Valencianes, Diputació Permanent, 09.05.2023)
  • Anna Comet (esportista i periodista; Tot es Mou, tv3,  11.04.2022)
  • Carla Simon (directora de dinema; Premis Gaudí 2022. La catifa vermella, tv3, 06.03.2022)
  • Laura Rosel (periodista; Tot es Mou, tv3, 15.02.2022)
  • Toni Soler (periodista; Està Passant, tv3, 17.11.2021)
  • Núria Bacardit (periodista; Telenotícies, tv3, 02.06.2021)
  • David Fernández i Ramos (periodista i polític; Més324, tv3, 06.04.2021)
  • Aida Giménez (cantant del grup Guineu; Faqs, tv3, 12.12.2020)
  • Xavier Sala-i-Martín (economista; Faqs, tv3, 12.12.2020; Faqs, tv3, 28.11.2021: «el còvid»)
  • Jordi Gené (pilot; Faqs, tv3, 12.12.2020)
  • Montse Barderi Palau (escriptora; Més324, tv3, 11.2020)
  • Jordi Basté (periodista; El Món a RAC1,10.2020)
  • Helena Garcia Melero (periodista; Tot es Mou, tv3, 15.07.2020)
  • José-Luis Morales Rull (metge; Tot es Mou, tv3, 08.07.2020)
  • Iu Forn, Joan Julibert (periodistes; Tot es Mou, tv3, 16.06.2020)
  • Antoni Gelonch (advocat; Més324, tv3, 09.06.2020)
  • Pilar Rahola (periodista i escriptora; Faqs, tv3, 30.05.2020)
  • Oriol Mitjà (epidemiòleg; Faqs, tv3, 02.05.2020)
  • Manuel Esteller (metge; Faqs, tv3, 25.04.2020)
  • Marc Giró (periodista; Està Passant, tv3, 20.04.2020)
  • Veu de dona en un anunci institucional de la Generalitat valenciana (23.04.2020)
  • Francesc Latorre (periodista; Telenoticies Migdia, tv3, 21.04.2020)
  • Núrial Orriols (periodista d’cat; Faqs, 18.04.2020)
  • Cinta Pascual (representant de l’Associació Catalana de Recursos Assistencials)
  • Alguna vegada li ho he sentit a l’anterior portaveu del govern català Meritxell Budó
  • Víctor Sorribes [03.04.2020] i Xavier Caraltó [10.04.2020] (periodistes de tv3)

Seria una variant a tindre en compte a l’hora d’incloure la paraula en els diccionaris, ja que respon a l’accentuació general dels substantius acabats en -vit, en -bit, en -vid o en -bid (que no siguen creacions a partir de participis). Podem adduir cultismes (com ara bòvid, cèrvid…), però cal tindre en compte sobretot les paraules d’ús general (pose entre cometes formes no recollides pels diccionaris generals):

àmbit, «àpit», «àrbit», «cànvit», còlbit, «ansòmit», «gènit», hàbit, «nyèrvit», nyèbit, òbit, «prèmit», xàmbit, xòlbit…

pol·linització encreuada

L’ús més documentat actualment és la forma poŀlinització creuada. Amb tot, el Termcat (12.02.2020) considera més adequada la forma poŀlinització encreuada tal com comenta en la resposta següent:

Tot i el cert ús que té en l’àmbit la forma poŀlinització creuada, considerem que la forma lingüísticament més adequada és poŀlinització encreuada: ‘Tipus de poŀlinització en què el pol·len procedeix d’una flor o d’una planta distinta de la que sosté l’estigma receptor.’

Eixa preferència del Termcat s’ajusta, d’altra banda, a una accepció del verb encreuar (que no té el verb creuar) que podem llegir en el dnv (consulta: 12.02.2020):

5. v. tr. BIOL. Aparellar individus (de races diferents o d’espècies afins).

femellisme

El femellisme seria un terme paraŀlel per a designar una actuació equiparable al masclisme, però en sentit contrari. Una fitxa antiga del Cercaterm (s. v. femellisme; consulta: 11.02.2020) el fa equivalent en castellà a mujerismo; el Portal Terminològic Valencià de l’avl el considera equivalent de l’anglés hembrism, del castellà hembrismo i del francés hembrisme. I els donen definicions semblants en el fons, però prou diferents en la forma:

(avl) femellisme
m. SOCIOL. Conjunt d’actituds i pràctiques sexistes discriminatòries per a l’home.

(Cercaterm) femellisme
Política. Sociologia. Antropologia
Actitud gregària de defensa de la dona pel sol fet de ser-ho, encara que no sigui discriminada.