coixinet

Una mostra de la tecla del coixinet o quadradet.

A finals del segle xx, es proposa quadradet per a denominar la tecla dels telèfons fixos marcada amb el símbol ♯ (veg. Viquipèdia ).

Posteriorment, el Termcat (consulta: 08.04.2021) va establir coixinet com a forma principal i quadradet com a sinònim:

ca coixinet, n m
ca quadradet, n m
es almohadilla
es cuadradillo
es sostenido
fr carré
fr dièse
it cancelletto
en hash
en hash key
en number key
en pound
en pound key
en square
de Raute
de Rautentaste

Telecomunicacions > Telemàtica > Telefonia

Definició
Tecla dels aparells telefònics i d’altres aparells electrònics, amb diverses funcions segons la programació, que s’identifica amb dues ratlles paral·leles verticals o inclinades que s’encreuen amb dues ratlles paral·leles horitzontals.

De moment, el dnv (consulta: 19.05.2021) no ha entrat les formes quadradet ni malla (esta apareix també en el mestil2019, vii.1.1.4.3) , però sí que inclou coixinet:

coixinet
1. m. TECNOL. Peça metàl·lica sobre la qual descansa i gira l’eix d’un mecanisme.
2. m. ZOOL. Massa de teixit que protegix les puntes de les falanges o la planta del peu d’alguns animals.
3. m. INFORM./TELECOM. Signe (#) usat en informàtica i telecomunicacions amb diverses funcions.

gàbia

El Diccionari de ports i costes (dports, 1995) contenia esta accepció per a gàbia:

gàbia f
es jaula; jaula paletizada; jaulón de embalaje
fr palette grillagé
en cage

Caixa de fusta, metàl·lica o d’un altre material feta amb llistons amb què s’embalen algunes mercaderies, com ara la maquinària, i que serveix com a unitat de càrrega.

L’accepció encara apareix en el Cercaterm (consulta: 07.04.2021), però hi ha un avís sobre la necessitat de posada al dia: «Atenció! La informació d’aquesta fitxa pot requerir una revisió.»

tauleta digitalitzadora

L’any 1996 un document en castellà que arribava al dogv contenia el terme tableta digitalizadora (Alícia, 3 de maig de 1996]. Era en un temari d’informàtica sobre el programa Autocad. El terme no apareixia en el drae.

En valencià vam utilitzar l’equivalent tauleta digitalitzadora (que no apareixia a en els diccionaris habituals d’aquell moment: dec, diec, dval ni dtiupc), seguint el model de tauleta gràfica (dec). La forma tauleta digitalitzadora havia segut recollida pel Diccionari de dibuix tècnic (1992) del Termcat.

rebissa

Podem trobar esta paraula en el dnv (consulta: 10.03.2021):

rebissa
1. f. Corda fina per a diversos usos.
2. f. NÀUT. Cap curt que porten els poals per a poder-los suspendre quan es trau aigua del mar des de bord.

Hi ha qui proposa, per al català, la paraula amant (Zèfir, 07.03.2002), que segons el gdlc és:

m MAR 1 Nom genèric de tot cap gruixut o cable assegurat per un extrem al cap d’un pal o d’una verga, i per l’altre a un aparell.
2 esp Cable que, mogut pel gigre, passa pel bossell de l’extrem d’un puntal o una ploma i, amb un ganxo al seu extrem lliure, té per finalitat d’hissar pesos.

El dcorom (s. v. rabassa) comenta:

Rabassell […] variant rabissell […] on hi deu haver contaminació d’algun sinònim (arbrissell?), però la citada veta dels pastors manacorins apunta cap a contaminació del terme nàutic rəbisə ‘cap de corda, proveït d’una gassa, que serveix per aferrar la vela i altres coses’ segons els pescadors de StPolM (1930); el qual, al capdavall també prové del grup rabada/rabo.»

Hi ha diverses traduccions amb variants ortogràfiques que semblen manllevades directament del castellà:

1) rebisa: Vocabulari Marítim Català-Castellà Castellà-Català de J. M. Martínez Hidalgo i Laureano Carbonell. Ed. Diputació de Barcelona.
2) rabissa: ídem.
3) ravissa: Diccionari Nàutic de J. M. Sagalés. Ed. Juventud, S. A.
4) revissa: Recull de mots i expressions marineres tossenques de Telm Zaragoza. Ed. Confraria de pescadors de Tossa de Mar. També a: Vocabulari de pescadors de Cambrils de J. L. Savall Rom. Ed. Rosa de Reus.

La definició més exacta sembla la del Diccionari nàutic, que defineix ravissa com a cap prim que, en un dels seus extrems, va lligat a un objecte per maniobrar o treballar amb ell. Segons el que indica dcorom, d’acord amb l’etimologia s’hauria d’escriure rabissa; però és possible que la pronúncia haja obert a la forma que preferix el dnv, rebissa.

En castellà, la forma equivalent és rabiza:

(Clave; consulta: 07.03.2002) «s.f. 1 En la caña de pescar, punta donde se ata el sedal. 2 Cuerda o cabo corto y delgado, unido por un extremo a un objeto para facilitar su manejo o su sujeción: Los marineros sujetaron los salvavidas a la borda con rabizas. 3 col. desp.
Prostituta.»

(Larousse-vox; consulta: 10.03.2021) «1 s. f. PESCA Punta de la caña de pescar en la que se coloca el sedal. 2 NÁUTICA Cabo pequeño de los barcos, que se ata al extremo de cualquier cosa para manejarla o sujetarla. 3 Mujer que ejerce la prostitución.»

Podem localitzar un exemple d’ús del terme castellà en el dogv (núm. 558, 01.04.1987, R COPUT 25.02.1987):

Independientemente, los titulares de servicios de temporada dispondrán de estos medios en función del servicio que prestan, como mínimo contarán con botiquín y aro salvavidas con su rabiza.

La versió en valencià era:

Independentment, els titulars de serveis de temporada disposaran d’aquests mitjans en funció del servei que presten, i com a mínim. comptaran amb farmaciola i cèrcol salvavides amb el seu cimerol.

Tanmateix, eixa rabiza no era el cimerol (gdlc: «part superior i més prima d’una canya llarga de pescar»), l’aparició del qual potser és deguda a una mala interpretació del terme castellà, que també significa ‘cimerol’, com hem vist en els diccionaris.

habitacular

Segons el gdlc (consulta: 09.03.2021):

habitacular adj Relatiu o pertanyent als habitacles i a les construccions humanes. Fauna habitacular.

Per tant, l’adjectiu habitacular seria la forma que caldria utilitzar en valencià, també en el cas del terme emergència habitacular, que no és molt utilitzat. En canvi, les formes emergència habitacional, emergència d’habitatge i emergència de vivenda són equivalents i s’utilitzen per a designar la necessitat urgent d’una casa on viure que patixen les persones a causa de problemes econòmics i socials.

D’acord amb això, vam consultar sobre la forma emergència habitacional i el Cercaterm mos va enviar la resposta següent (06.03.2020):

Considerem no adequat l’ús de l’adjectiu habitacional en el context que indiqueu. Aquest adjectiu estaria format a partir de habitació, que no té estrictament el sentit de habitatge. La forma adequada i ja en ús és emergència d’habitatge.
Us recomanem que llegiu l’apunt (2016) sobre aquesta qüestió que es va penjar al blog del TERMCAT.

L’Ésadir (consulta: 06.03.2020), en un sentit un poc diferent, valida el terme emergència habitacional com a equivalent, però afig el comentari següent:

Tret d’aquest terme concret, donem preferència a habitatge davant habitacional: polítiques d’habitatge, necessitat d’habitatge, demanda d’habitatge, etc.

El terme alternativa residencial

Posteriorment, el Cercaterm (23.04.2021), davant un concepte relacionat (utilitzat en castellà pels parlamentaris valencians: alternativa habitacional), considera que també és adequada una altra solució:

Considerem adequat en aquest cas parlar de alternativa residencial, incloent l’adjectiu residencial, relatiu o pertanyent al lloc on hom resideix, de manera que seguim el patró de pobresa residencial.

D’acord amb això, podem aplicar l’adjectiu residencial a nous conceptes relacionats que van aportant les iniciatives parlamentàries, com ara dignitat residencial (en lloc de «dignitat habitacional») (26.01.2022), seguint la línia adoptada pel Cercaterm (01.12.2022):

Són adequades les formes emergència d’habitatge, emergència residencial i emergència en l’àmbit de l’habitatge (aquesta darrera és la utilitzada en la Llei 24/2015, de 29 de juliol. Farem una fitxa terminològica d’aquest terme consultable al Cercaterm:

– alternativa residencial: hi afegirem el sinònim alternativa d’habitatge
– densitat residencial: és un terme especialitzat de l’àmbit de la demografia amb aquesta única forma
– pobresa residencial: hi afegirem el sinònim pobresa d’habitatge

En castellà, l’adjectiu equivalent és habitacional, que té l’accepció següent, segons el drae (consulta: 09.03.2021):

habitacional 1. adj. Perteneciente o relativo a la habitación (║ lugar destinado a vivienda). La demanda habitacional de una ciudad.

noure

  1. Segons el gdlc (consulta: 09.03.2021):

    v tr ant Fer mal, danyar.

    La indicació ant significa ‘antic’. Que siga antic podríem dir que li afig valor i, de fet, no impedix que siga també actual.

  2. Explica el dcorom:

    En el País Valencià sembla haver persistit més temps. […] A més, la locució no poder noure algú o en algú ‘no poder influir en algú a acostumar-se a fer una cosa o fer-lo canviar d’un costum’, ha estat comuna en algunes zones: R. Chabàs en la seva edició del Spill, p. 290, indica que s’usava a les Muntanyes de la Marina d’Alacant, i Mgadea, d’Alcoi, la va emprar en la seva obra folklòrica.

  3. Podem llegir en colomina:

    noure
    anoure ‘tirar avant’. «Aixina no pot ser anoure» (Polop). El mateix sentit en MGadea: «No res li penjava’l nas a un mocós desaseat, que sempre tenia un ciri caent-li en cada forat. Y com li sosuïa tan a sobint y no podien nòure en ell, li·u dien al revés fisgant-se d’ell…» (Tip I, 316). I el Pare Fullana reconeix a la seua Gramàtica de 1915 (p. 156) que «Nòure s’usa rònegament en infinitiu i precedit del vèrb poder: No puc nòure, no ham pugut nòure, etc.», i en la Gramàtica de 1921 (p. 66): «No puc nòure en ell». El sentit etimològic es conserva en aquest refrany que arreplega Alberola: «molt parlar nòu, molt gastar còu» (Refr, 172). CRos (1764) defineix noure com a ‘mover; se verá moure’. Escrig noure ‘dañar. V. Moure‘; DLlomb afig a la definició d’Escrig: nòurer ‘alcanzar uno su propósito, o salir airoso en un empeño; recabar; conseguir’. El DMGad dóna noure ‘ant. dañar’ ‘alcanzar, recabar, conseguir una cosa’ ‘corregirse, enmendarse, mudar’. Cf. Nicolau/ popular val. Micolau, nespla (< ll. vulg. nespla < ll. cl. mespilum).

  4. Puc documentar que la meua família (desembre del 2004) coneix l’expressió «(algú) no noure»: «No pare de dir-li-ho, però ell no nou», amb el significat ‘creure, obeir’, que podem emparentar amb el significat que reporta Coromines i que, per la documentació aportada per Colomina, podem vore que té relació amb moure.

samit

  1. No recullen el mot ni el gd62 ni el gdlc ni el diec; sí que el recullen el dval i el dcvb. Segons el dcvb:

    samit m. ant. Tela de seda preciosa; cast. jamete. Si el pali o’l samit o la porpra és leja cosa de veer, Llull Cont. 104, 24. Viu en una vestidura de samit blanch que el rey vestia, estar una neyra, Llull Felix, pt. VII, c. 3. No fo null temps vist tan bell arnès de cavallers… e de belles cubertes de samits en llurs cuyraces, Desclot Cròn., c. 89. Tots quants clergues nós trobam, nós los faem guarnir ab capes de samit e d’altres draps ab aur, Jaume I, Cròn. 450. Una peça de samit ras groch, doc. a. 1366 (Rubió Docs. cult. I, 211). Un pali… ab flocadura d’or de samit vellut vermell, doc. a. 1370 (Miret Templers 557). Si antrà laïns lo Sant Graal cubert d’un blanc samit, Graal 12.

    El dnv també l’ha incorporat (consulta: 25.02.2021):

    samit
    m. [ant.] TÈXTIL Tela de seda preciosa.

  2. En castellà, el terme corresponent és jamete (drae; consulta: 25.02.2021). En anglés, segons el Merriam-Webster; consulta: 25.02.2021):

    samite
    sa·​mite | \ ˈsa-ˌmīt , ˈsā- \
    : a rich medieval silk fabric interwoven with gold or silver
    Pronunciation: ‘sa-“mIt, ‘sA-
    Function: noun
    Etymology: Middle English samit, from Middle French, from Medieval Latin examitum, samitum, from Middle Greek hexamiton, from Greek, neuter of hexamitos of six threads, from hexa- + mitos thread of the warp

    I en francés, segons el Trésor de la langue française (consulta: 25.02.2021):

    samit, subst. masc.
    ARCHÉOL. Riche tissu de soie lamé d’or et d’argent, utilisé jusqu’au XVIIe s. pour confectionner des vêtements, des coussins, des reliures. Le roi parut avec une cotte de samit inde (soie violette), un surcot et un manteau de samit vermeil fourré d’hermine et un chapeau de coton (FARAL, Vie temps st Louis, 1942, p. 181).
    Prononc. et Orth.: [sami]. Homon. sammy. Att. ds Ac. 1935.
    Étymol. et Hist. a) Ca 1165 samit sing. (Guillaume d’Angleterre, éd. M. Wilmotte, 3182); ca 1170 mantiax de samiz (CHRÉTIEN DE TROYES, Erec, éd. M. Roques, 6603); b) samis 1180 enseignes de samis (ALEXANDRE DE PARIS, Alexandre, I, 2500, éd. Elliott Monographs, n o 37, p. 56). Empr. au lat. médiév. examitus (NIERM.), par aphérèse samitus ” samit ” (1130 ds LATHAM), gr. médiév. ” id. ” propr. ” six fils “. Cf. la var. samin (ca 1180 pignons de samin Fierabras, 50 ds T.-L.), issue de samit soit par substitution du suff. -in à la finale, soit par nasalisation de -i- sous l’infl. de la cons. précédente (FEW t. 4, p. 418a).
    Bbg. MÖHREN Négation 1980, pp. 216-217.

defalliment

  1. Especialment en l’àmbit del ciclisme, en un registre formal, defalliment es referix a la situació en què l’esportista perd de colp les forces per a continuar avant en la bicicleta. Segons el Termcat (consulta: 16.02.2021):

    ca defalliment, n m
    ca baixada, n f sin. compl.
    ca desinflada, n f sin. compl.
    ca flaquera, n f sin. compl.
    ca fluixera, n f sin. compl.
    es pájara, n f

    Ciclisme
    Definició
    Pèrdua sobtada de la força física o anímica que experimenta un ciclista durant una cursa o un recorregut.

    Notes
    1. Les formes baixada, desinflada, flaquera i fluixera són de registre informal.
    2. L’expressió castellana venir el tío del mazo (o dar el tío del mazo o dar con el mazo) equivalent en català a fer figa o a venir (o patir) un defalliment (o una baixada, una desinflada, flaquera o fluixera).

  2. També hi ha uns possibles abaixó, baixada o estar torrat (propostes de Cèsar Mateu en un Diccionari ciclista del 2003-2007; consulta: 16.02.2021). A més, podem trobar fallanca en el dnv (consulta: 16.02.2021):

    fallanca
    […] 2. f. Defalliment sobtat de les cames.

  3. En castellà, en l’argot ciclista, s’utilitza pájara. Segons el dueae:

    n. f. Esp Malestar general y pérdida repentina de fuerzas que sufre un corredor, especialmente en ciclismo, debido a la hipoglucemia (insuficiencia de glucosa en la sangre) producida por haber realizado un gran esfuerzo: los corredores franceses saben que ya sólo una pájara podría evitar la victoria del ciclista navarro en la vuelta.

panerot

Un panerot de vímet.

El dnv no li dona eixa accepció a panerot (consulta: 19.01.2021; els he proposat que la incloguen),* però sí que la recull Joan Giner (El parlar de la Safor; consulta: 19.01.2021):

panerot m. […] 2. Mecedora de panerot (Tav) o panerot (Mi), espècie de balancí o de seient voluminós fet de vímet.

* Nota fdt. Arran del comentari de Cristian Luna comprove (consulta: 08.10.2024) que el dnv ha incorporat esta accepció (no indiquen quan ho van fer).

En eixa accepció de ‘butaca de vímet’ panerot també és usual a l’Alcúdia (informació de Rosanna Pasqual; 19.01.2021) i Carcaixent. Juli Jordà (comentari del 09.02.2021) informa que «Els Panerots» era el nom d’un «casino» d’Albalat de la Ribera: «I es deia aixina perquè segons que diuen hi havien panerots, òbviament. També va tindre altres noms com l’Alteró (perquè estava en alt) i l’Autonomiste» (vegeu també Memòria gràfica d’un passat recent, 2010; consulta: 10.02.2021).

A Tavernes de la Valldigna eixa butaca també és panerot, segons la informació que recopila reig-evds (2015; consulta: 19.01.2021). Podem trobar documentada esta accepció també en:

  • Alfonso Rovira (1993-2008): «Estampas y recuerdos de Alzira (55). La cooperativa la agrícola de Alzira ya es centenaria» (consulta: 19.01.2021):

    Recordemos aquella casa habitáculo de la cooperativa, en aquel rincón de la placeta donde el recordado con­tratista Olegario Esteve servía a los agricultores que comentaban los trabajos que habían realizado a lo largo del día, sentado reposando en los cómodos «panerots» de mimbre amarillento y, sobre todo, recordemos también a alguien que dio un gran empuje a la cooperativa, como fue el presidente recientemente fallecido, Antonio Costa Ull.

  • J. Rafael Bernabeu Galbis (Ontinyent, 2011): «La vara de alcalde: un conflicto de fiestas de inicio del s. XX» (consulta: 19.01.2021):

    En dicho lugar, muy acogedor, sin molestar el poco tránsito que en aquellas fechas se producía, ofrecía una especie de terraza que durante el verano era ocupada por los socios de dicho establecimiento en cómodos sillones de mimbre, conocidos por la gente con el nombre de «panerots».

El company Vicent Sanchis Martínez (03.03.2021) aporta un poc més de documentació:

Ací, a Rafelguaraf, i per la rodalia, supose, també és d’ús. Jo l’he utilitzat almenys en dos novel·les. En Aventura al desert (ara Aventura a Tunísia) en el capítol 4, al final del primer paràgraf; i en Terra de frontera, en el capítol 2, al final del segon paràgraf.

rinquet

Els rinquets d’un camp de cacau en Alaquàs. Foto de l’article «Cultiu de cacau. Recol·lecció i aventat» de Ramón Tarín i López (1997).

A l’Alcúdia (Ribera Alta), rinquet és l’equivalent de l’accepció 5 de reng que apareix en el dcvb (consulta: 19.01.2021):

reng m. […] 5. Faixa o tira d’herba o de cereal que el dallaire talla i que roman estesa a terra (Massalcoreig, Gandesa).

A l’Alcúdia, segons l’informant (Enrique Pascual, naixcut en 1934; informació de Rosanna Pasqual; consulta: 19.01.2021) s’aplicava al cultiu del cacau (i a la sega de l’herba). Era la ringlera que es formava al costat dels solcs amb les mates de cacau arrancades (o les mates d’herba). Quan el sol havia eixugat un poc les mates, anaven les dones a fer la faena d’espolsar-les (contra les barretes de les cadires de bova tombades).

L’article «Cultiu de cacau. Recol·lecció i aventat» de Ramón Tarín i López (1997; consulta: 19.01.2021) recrea eixa activitat en Alaquàs. En la revista Mètode podem llegir també l’article «El cacau valencià» de Josep Roselló Oltra (10.06.2013; consulta: 19.01.2021).