actuar en nom propi

Exemple d’ús juridicoadministratiu. / Ajuntament d’Olot.

La locució verbal actuar en nom propi s’utilitza en el llenguatge jurídic. Els Criteris de traducció dels textos normatius de castellà al català (2010) de la Generalitat de Catalunya li donen la definició següent:

loc v Una persona, actuar en un afer pels seus interessos, i no pas en representació d’altri.

En estos criteris de la Generalitat es considera vàlid l’equivalent obrar per si mateix. Montserrat Veiga («Fraseologia administrativa», Llengua i Ús, 1996), exposava que l’Institut d’Estudis Catalans havia rebutjat esta opció en 1995:

En la reunió del dia 15 de setembre de 1995, la Secció Filològica acordà confirmar la proposta de la cala i no acceptar la substitució del verb actuar per obrar en l’expressió actuar en nom propi.

Però posteriorment ha segut validada pel Diccionari jurídic de l’institut, encara que com a forma secundària («sinònim complementari»):

actuar en nom propi c. v.
DRET
Inespecífic
Una persona, representar-se personalment.
Ex.: Cal indicar si la persona interessada actua en nom propi o mitjançant un representant.
Sin. compl.: obrar per si mateix c. v.
es obrar por sí mismo

En conseqüència, les obres de referència solen utilitzar la fórmula actuar en nom propi, tal com podem trobar en la terminologia jurídica: factor -ra, mandant, per persona interposada, representació indirecta, testaferro…

El verb obrar i l’expressió capacitat d’obrar

La normativa preferix l’ús del verb actuar en la locució verbal (per tant, «actuar en nom propi»), i inclús considera que actuar por ser sinònim secundari de procedir i de substituir. Per contra, els diccionaris generals no li donen a obrar una accepció jurídica, però sí que té un ús específic en el camp del dret en l’expressió capacitat d’obrar (dnv; consulta: 26.04.2024):

capacitat d’obrar f. DRET Aptitud plena d’una persona per a ser titular de drets i obligacions i poder-los exercir, que generalment s’adquirix amb la majoria d’edat.

OIR NOT.

Esta abreviació era utilitzada a la Sala Contenciosa Administrativa, Secció Segona, del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (abans del 1998):

«Que Lucía Hervás Asins (OIR NOT.: María José Masip Suey) ha interposat…».

Per telèfon diuen que és una referència interna del tribunal que haurien d’haver llevat del document que ha arribat per a publicar al diari oficial. Llevem tant l’abreviació com tot el contingut entre parèntesis. Altres voltes l’abreviació és N.

instructa*

Trobem la paraula instructa en el castellà de l’àmbit judicial. No apareix en els diccionaris. Es tracta d’un guió que fan servir els advocats, representants o el mateix demandat en els judicis. L’Asociación Judicial Nacional de Peritos explica de què es tracta en l’article «La instructa» (17.03.2021; consulta: 22.03.2023):

La instructa es el documento con anotaciones que normalmente utilizan los abogados y la mayoría de los peritos judiciales para poder responder con rapidez y seguridad a las preguntas en el juicio. […] Lo más importante, nuestra instructa es un documento interno del que no debemos dar copia.

Segons ens indica l’advocada Begoña Valdés (09.06.2010), és una plasmació escrita que solen reclamar alguns jutges, a pesar del principi d’oralitat que han de seguir els processos en determinades qüestions judicials. En eixe sentit, podem localitzar diferents referències que comenten la irregularitat d’eixa pràctica. Per exemple, se’n parla una mica en Movilidad geográfica y modificación sustancial: impugnación procesal laboral de Miguel Ángel Purcalla Bonilla (Google Llibres; consulta: 09.06.2010):

Otra cosa es la extendida «corruptela» procesal de facilitar, en sede de conclusiones, la «instructa» o escrito-resumen de las posiciones de las partes (en especial, de la demandada), práctica sin duda reprochable que deteriora considerablemente el principio de oralidad.

No hem detectat cap referència actual a eixe document en valencià. Amb tot, com que es tracta d’un participi llatí, sí que el podem documentar en el Catàleg dels manuscrits de la Biblioteca de Catalunya (Google Llibres; consulta: 09.06.2010), amb indicació que es tracta de lletra del segle xviii:

(f. 1) Instructa de quant per lo present preté lo Egregi Señor Comte de Solterra… que com a Señor de la Vall de Hostoles Bisbat de Gerona preté de present sobre lo possessor del Mas Campasol de la Parroquia de St. Iscle de Colltort de la mateixa Vall de Hostoles, en virtut de los titols baix expressadors.

A més, localitzem esta paraula en altres àmbits, com a sinònim d’instrucció (Google Llibres; consulta: 09.06.2010):

Un estudiant per instructa de son mestre, comensá á saludar á la Verge Santíssima ab estes paraulas: […]

Las Glòrias de Maria: obra útil pera llegir y predicar, d’Alfons Maria Liguori, traduïda al català per Joaquim Arqués i Jover, 1852.

marca notòria

Este terme és l’equivalent de l’expressió anglesa well known mark. El Termcat (consulta: 10.03.2023) el definix en la fitxa següent:

ca marca notòria, n f
es marca notoria
fr marque notoire
en well-known mark

Brànding > Brànding verbal > Creació de noms de marca > Protecció jurídica
Definició
Marca que és generalment coneguda pel sector pertinent del públic al qual es destinen els productes, serveis o activitats que la distingeixen, com a conseqüència del seu volum de vendes, la durada, intensitat o abast geogràfic del seu ús, o bé la valoració o el prestigi aconseguits.

En castellà, la revista Puntoycoma (número 61, any 2000; consulta: 10.03.2023) proposava la mateixa equivalència: marca notoria. I donaven com a exemple la marca Danone.

de minimis

Fa uns quants anys, Alícia Marqués (tècnica lingüística de la Generalitat Valenciana; 15.11.2010) em va avisar que el Cercaterm del Termcat tenia una proposta per a l’expressió de minimis:

ca  regla de minimis [de minimis: la], f
es  regla de minimis
fr  règle de minimis
en  de minimis rule
Regla que estableix una quantitat límit per sota de la qual la llei eximeix de certes taxes.

Posteriorment, eixa fitxa del Termcat ha canviat un poc de forma (consulta: 05.12.2022):

la de minimis, adj
ca de les minúcies, adj
ca intranscendent, adj
es intrascendente, adj

Locucions i expressions llatines de l’àmbit parlamentari
Definició
Significat literal: Insignificant.

En 1996 no vaig trobar en l’Eurodiccionari documentació per a la locució que apareixia en el text següent:

[96/A4723CTAS] «Las ayudas que se convocan por esta orden se ajustan a la norma de minimis según la cual las distintas ayudas concedidas a un mismo beneficiario por este concepto no podrán superar la cantidad de 100.000 ecus […] durante un período de tres años […]»; en català apareix també com a minimis.

En els servidors d’Internet de la Unió Europea no havia trobat cap document que continguera este terme (19.06.1997). Carme Colomer (tècnica lingüística de la conselleria d’Indústria) mos va dir que era un terme (norma) econòmic de la Unió Europea que indica que una ajuda no pot superar els 100.000 ecus en tres anys. Deu ser un terme format a partir del llatí. Mentre no s’adapte o s’incorpore en els diccionaris l’escriurem en cursiva. Tant en anglés com en francés sembla que l’utilitzen en redona. Possiblement és un sintagma llatí, atés que els anglesos utilitzen també aquesta forma amb la preposició. Cal esbrinar si és un llatinisme dels anglesos (probablement) o dels francesos.

Un poc més de documentació de l’època:

(Internet-Unió Europea) State aids: Ireland Commission authorises a production loans scheme offered by the Irish Film Board: «Le gouvernement irlandais avait notifié diverses mesures destinées à promouvoir l’industrie du film et de la télévision. La décision prise aujourd’hui, outre qu’elle autorise ce régime de prêts à la production, lève aussi la clause suspensive qui figurait dans la décision prise en 1994 par la Commission concernant le programme de développement industriel, et permet désormais aux Fonds structurels de participer au financement de ce régime, ainsi qu’au financement de prêts au développement assimilables à des aides de minimis, et d’actions de formation qui ne constituent pas des aides d’État.» / «which constitute so-called de minimis aid, and training support, which does not constitute State aid.»

Quant al llatí, vaig trobar en dexprlat els usos següents:

1798. De minimis granis fit magnus acervus: ‘amb petits grans es fa un gran muntó’.
1799. De minimis lex non curat: ‘la llei no es preocupa d’assumptes sense importància’. Principi jurídic.

trona

Trona de les Corts Valencianes
La trona (o tribuna d’oradors) de les Corts Valencianes. (Fragment tret del web de les Corts Valencianes.)

Una de les accepcions tradicionals de la paraula trona apareix en els diccionaris normatius (dval; consulta: 27.06.2022):

1. f. CONSTR./ART Accessori arquitectònic de les esglésies que consistix en una plataforma elevada, proveïda d’ampit i tornaveu, accessible per una escala, destinat a la predicació.

A més d’eixa accepció, també és tradicional l’ús de la paraula fora de l’església per a denominar una tribuna d’oradors, tal com podem llegir en el dcvb (s. v. trona; consulta: 28.06.2022):

trona f.
1. ant. Tribuna. Sonaren los ministres e trompeters… qui stauen al cap de la sala en una trona allí feta fer, Ardits, ii, 387. Los ministres per trones que exien en la sala sonauen, Tirant, c. 448.
2. Plataforma proveïda d’ampit, i sovint de tornaveu, col·locada a certa altura sobre el paviment, i que serveix per a predicar-hi, cantar-hi l’epístola, fer-hi un discurs, etc.; cast. púlpito. En la trona hon preycaven, Pere IV, Cròn. 219. Lo sermonador pujà en la trona e féu un solemne sermó, Tirant, c. 205. «Mos diuen damunt ses trones | que no podem murmurar; | ¿qui serà que aturarà | sa llengueta de ses dones?» (cançó pop. Mall.).

Estes dos accepcions s’ajusten a l’ús que es fa en llenguatge parlamentari de les Corts Valencianes per a referir-se a la tribuna dels oradors, on la paraula ha segut adoptada inclús com a terme per a les acotacions de les transcripcions dels debats parlamentaris:

  • «…nuestra parte. Y el defensor de cliente… (El president desconnecta el micròfon de la trona) (Aplaudiments)» (dscv, 21, 01.12.2011)

I també podem trobar estos usos als parlaments català i balear:

  • «crec que ens ajudaran a seguir-ho fent des de la postura, des de aquesta trona i dins moltes altres tribunes públiques» (dspib, 118, 03.05.2022)
  • «guanyar temps per assegurar-se uns mesos més, uns anys més a la trona» (dspc, 17, 10.05.2000)
  • «es dedica, des de la trona que està davant d’un ministeri, a erosionar sistemàticament representants del Govern» (dspc, 1, 30.01.2004)

vocalia

La paraula vocalia no apareix en els diccionaris habituals (tal com comenta Bernat Oliver Majó en un apunt d’aoetic; 06.05.2022), a pesar que és usual en l’administració pública amb els significats ‘càrrec o ofici de vocal’ o ‘departament assignat a un vocal’. El dnv (consulta: 09.05.2022) dona les accepcions administratives següents per a vocal:

m. i f. DRET Membre d’una junta, un tribunal, una mesa electoral, una comissió o una assemblea, que no té cap càrrec especialment qualificat.
m. i f. DRET Persona que té veu en una junta, un consell o una convenció.

L’ús d’esta paraula en l’àmbit administratiu és habitual i general, cosa que s’entén si es té en compte que en castellà vocalía té estos mateixos significats i sí que apareix en el drae.

efecte dissuasiu

Hi ha una expressió anglesa de l’àmbit del dret i la política, chilling effect, que es sol traduir «efecte (de) desànim», «efecte dissuasori», «efecte de desencoratjament», «efecte esgarrifós», «efecte intimidatori»… En valencià el Termcat mos ha enviat el comentari següent (03.12.2021) sobre la forma que considera més adequada:

Documentem diverses opcions de traducció de la forma anglesa però cap de fixada o més implantada en relació amb les altres.

Hem consultat diversos especialistes de l’àmbit del dret i la política. Consideren que les formes més adequades són efecte dissuasiu i efecte desànim (aquesta darrera sense la preposició de, de manera paral·lela a altres termes formats de la mateixa manera com ara efecte placebo, efecte badoc o efecte bumerang).

Podem documentar que la forma efecte dissuasiu és la més comuna i documentada durant l’últim terç del segle xx:

  • Ramir Reig Armero (Obrers i ciutadans, 1982): «La proposta va quedar en l’aire fins que, quan la situació començava a posar-se difícil, fou tornada a plantejar intervenint alesgores El Pueblo amb poderós efecte dissuasiu.»
  • Isidor Marí i Mayans («El llenguatge dels textos legals. Comentari de dos llibres», Revista de Llengua i Dret, 1983): «Malgrat això, pot convenir que una llei penal adopti la forma de prohibició per tenir un efecte dissuasiu.»

adjuntar

Segons edicions anteriors del mestil (xx.4.2.2), en relació amb el verb adjuntar s’assenyalava la restricció d’ús següent:

Es tracta d’un verb transitiu, que se sol construir: *em plau adjuntar-vos una fotocòpia… El pronom vos és el destinatari, el CI, i la carta és allò a què s’adjunta alguna cosa. Els exemples d’ús correctes són: em plau adjuntar-vos a aquesta carta una fotocòpia; em plau enviar-vos adjunta a aquesta carta la fotocòpia…

Actualment (2022) consideren correcta eixa construcció «em plau adjuntar-vos una fotocòpia», seguint una recomanació normativa, tal com indiquen en una nota:

Segons l’acta de la Comissió Assessora de Llenguatge Administratiu de la Generalitat de Catalunya, corresponent a la sessió tinguda el 21 d’octubre de 1997, aquesta construcció «no és condemnable».

També quant a l’ús d’este verb, l’iec va respondre a una consulta (27.05.1998) que quan es diu «en la documentació que s’adjunta», seria millor indicar a què s’adjunta la documentació; o bé fer servir l’adjectiu corresponent: documentació adjunta.

A pesar d’eixe ús comú en què el complement indirecte (la persona destinatària) rep un element adjunt a l’element principal de l’enviament, les definicions dels diccionaris habituals no reflectixen eixa possibilitat:

  • (diec) 1 v. tr. Fer anar o estar adjunt. Vaig adjuntar a la meva carta la carta del mestre. Li van adjuntar dos col·laboradors. Adjuntar un adjectiu a un substantiu, un pronom feble a un verb.
    2 v. tr. En inform., afegir (un fitxer o un document) a un missatge que s’envia a través de la xarxa.
  • (dnv) v. tr. Fer que (una persona o una cosa) estiga o vaja unida com a auxiliar o complementària a una altra. Adjuntar un arxiu a un correu electrònic. Adjuntar un adjectiu a un substantiu.
Podem observar que el diec ha inclòs una segona accepció, però sense cap exemple d’ús. Per tant, no aclarix si eixa accepció té un ús diferent de la primera accepció.

De fet, l’ús més general actual —que podem documentar fa ja unes quantes dècades— s’ajusta més a la definició ‘enviar adjunt’, sentit que sí que apareix, en castellà, en la primera accepció del drae:

adjuntar
1. tr. Enviar algo juntamente con un escrito o una comunicación electrónica.

Per tant, tenim diverses opcions a l’hora de construir les típiques formuletes que omplin els documents administratius. A partir de l’exemple utilitzat pel mestil, podem utilitzar diverses combinacions:

  • (mestil) Em plau adjuntar-vos a aquesta carta una fotocòpia de la convocatòria d’ajuts a la recerca científica.
  • (mestil) Em plau adjuntar a aquesta carta una fotocòpia de la convocatòria d’ajuts a la recerca científica.
  • (mestil) Em plau enviar-vos adjunta a aquesta carta una fotocòpia de la convocatòria d’ajuts a la recerca científica.
  • (cala, 1997; ús habitual, 2022) Em plau adjuntar-vos una fotocòpia de la convocatòria d’ajuts a la recerca científica.

En la xarxa podem documentar més exemples d’ús d’esta última possibilitat:

  • Ferran Soldevila (a Josep Pous i Pagès, 1943; Cartes de Ferran Soldevila (1912-1970), 2017): «Us adjunto el 1er quadern.» 
  • Pere Calders (a Joan Triadú, 1953; Estimat amic: cartes, textos, 2009): «Us adjunto el conte que us devia.»
  • Joan Fuster (Epistolari Joan Fuster-Vicenç Riera Llorca; 1993): «Us adjunte un noticiari. Sent no poder-vos enviar aquelles coses promeses […]».
  • Jean Serra (a Marià Manent, 1979; Marià Manent – Jean Serra: una correspondència: Barcelona-Eivissa, 1976-1988, 2010): «Us adjunt un segon exemplar que m’agradaria féssiu arribar al vostre fill Albert».
  • Xavier Pàmies (traducció d’Àlies Grace de Margaret Atwood, 2019) «Aprofito per escriure’t quatre ratlles i per adjuntar-te la carta que va arribar […]».

taula

La paraula taula té una accepció especial en l’àmbit administratiu, accepció que confluïx amb el castellanisme mesa, castellanisme que Pompeu Fabra va decidir incorporar en eixa accepció seguint l’exemple de la rae, tal com ha explicat Gabriel Bibiloni en diferents apunts:

  • «Terminologia electoral» (11.12.2010)
  • «De taules i meses» (29.02.2020)

Convé, per tant, deixar constància que taula és la paraula que reporten els diccionaris (i també el Termcat, veg. «Taula i mesa», 16.01.2018; consulta: 25.05.2021) per a denominar diferents elements de la realitat social, política i administrativa: taula de diàleg (veg. Ésadir), taula negociadora, taula sectorial, taula tècnica, taula de regants, taula de consens, taula sectorial i tantes altres taules que es constituïxen per a debatre o estudiar afers de tots els àmbits de la nostra societat:

  • La Taula Negociadora del Personal de les Corts Valencianes
  • La Taula Sectorial Agrària de la Fruita Seca
  • La Taula de Consens pel Delta
  • La Taula Tècnica del Taxi (o Comissió Tècnica del Taxi)
  • La Primera Taula Tècnica Comarcal de Joventut del 2021
  • La Taula Negociadora del Conveni Col·Lectiu de la XHUP, d’Atenció Primària, Centres de Salut Mental i/o Sociosanitaris

Tal com hem dit inicialment, en l’àmbit administratiu es dona la confluència de la sinonímia entre taula i mesa, tal com indica el diccionari de l’avl (consulta: 25.05.2021):

taula […] 6. f. Mesa1 1. Taula de les Corts.
mesa1 […] 1. f. Conjunt de persones que dirigixen, amb diferents càrrecs, una assemblea política, un col·legi electoral o una altra corporació. Mesa electoral. Mesa de contractació.

Per tant, podem vore que taula i mesa són paraules sinònimes en eixos usos, però que, a més, eixa accepció és restringida a un òrgan de direcció d’una entitat o institució. Un exemple ben comú són els ajuntaments, que solen tindre un ple dirigit per una taula o mesa; i altres exemples habituals són:

Contexts en què
taula i mesa
són equivalents

La Taula de les Corts Valencianes…

 =

La Mesa de les Corts Valencianes…

La Taula del Congrés dels Diputats…

 =

La Mesa del Congrés dels Diputats…

La taula de l’assemblea va decidir…

 =

La mesa de l’assemblea va decidir…

La taula de contractació dirigix…

 =

La mesa de contractació organitza…

La taula electoral dirimix…

 =

La mesa electoral dirimix…

Contribució de la Generalitat valenciana a la confusió normativa i lèxica
Per tant, la Taula Sectorial de la Funció Pública Valenciana o la Taula General de Negociació I i la Taula General de Negociació II de la Generalitat són taules, encara que la Generalitat valenciana ha contribuït a embolicar la troca al regular eixes taules amb el nom de mesa, tal com podem vore en el Decret 2/2017 del Consell.

Podem observar eixa confusió en l’article 5 de la norma, quan declara: «El Ple està format per la totalitat dels qui integren la mesa». Això mostra prou clarament que la mesa regulada per este decret és una taula dins de la qual han creat un òrgan de direcció (una mesa composta per presidència, vicepresidència, vocals i secretaria) que sí que és una mesa (també és vàlid dir-ne taula, però seria confús en este cas) com a tal òrgan de direcció. Però l’assemblea, el comité o entitat (compost paritàriament per l’administració i les organitzacions sindicals) és una taula que s’hauria de denominar «Taula General de Negociació».