Les oracions subordinades substantives d’infinitiu que fan de complement directe poden ser introduïdes en la majoria dels casos amb la preposició de. Reproduïm una llista de verbs (emparentats semànticament) com a referència aproximada: aconseguir, aconsellar, acordar, admetre, afirmar, ambicionar, assegurar, buscar, cercar, concedir, consentir, creure, decidir, deliberar, demanar, desaconsellar, desdenyar, desitjar, esperar, estudiar, evitar, exigir, impedir, imposar, intentar, interdir, jurar, justificar, lamentar, manar, negar, oferir, pensar, permetre, preferir, pretendre, procurar, prohibir, projectar, prometre, proposar, recomanar, reconéixer, recordar, refusar, resoldre, ser important, sol·licitar, suggerir, témer.

Exemples:

• Li van aconsellar (d’)invertir en accions de l’Estat (gnv, 34.5.1.2)
• Em va prohibir (de) dir-li res, a la seua filla (gnv, 34.5.1.2)
• Han aconseguit/acordat/resolt (de) refer els estatuts (giec, 26.5.1.b)
• Els han aconsellat/consentit/demanat (de) fer-ho junts (giec, 26.5.1.b)
• Finalment, han admès/assegurat (d’)haver-ho dit (giec, 26.5.1.b)
• Ambiciona (de) ser nomenat conseller (giec, 26.5.1.b)
• Cerqueu/Procureu (de) no enfrontar-vos-hi (giec, 26.5.1.b)
• Espero (de) fotocopiar-ho tot (giec, 26.5.1.b)
• Estudia (d’)eludir els impostos (giec, 26.5.1.b)
• Li han exigit/ofert (de) llegir-lo tot (giec, 26.5.1.b)
• Com justifiques (d’)haver començat tan tard? (giec, 26.5.1.b)
• Nega (d’)haver-ho dit mai (giec, 26.5.1.b)
• Preferiria (de) no haver-me’n de preocupar (giec, 26.5.1.b)
• No pretenguis/projectis (de) fer-ho en tan poca estona (giec, 26.5.1.b)
• Ha reconegut (d’)haver-hi estat altres vegades (giec, 26.5.1.b)
• Temo (de) no arribar-hi a temps (giec, 26.5.1.b)

Hi ha alguns casos en què la preposició de és obligatòria. Es tracta dels verbs assajar, dir (‘proposar’), mirar (‘procurar’), veure (‘procurar’), pregar, provar.

Exemples:

• Mira de dir-li-ho tranquil·lament (gnv, 34.5.1.2)
• Em diuen d’anar-me’n (gnv, 34.5.1.2)
• Assageu de recitar-ho amb més calma (giec, 26.5.1.b)
• M’han dit d’anar-hi demà (giec, 26.5.1.b)
• Mirava de no adormir-se (giec, 26.5.1.b)
• Prega’ls de venir ben d’hora (giec, 26.5.1.b)
• Heu de provar de fer-ho en una setmana (giec, 26.5.1.b)
• Veges d’anar-hi ben d’hora (giec, 26.5.1.b)

Per contra, els verbs veure i sentir com a verbs de percepció —amb l’excepció que indiquem més avall—, o els verbs causatius fer i deixar, no han de dur preposició.

Exemples:

• L’he vist treballar (giec, 26.5.1.b)
• El sento plorar  (giec, 26.5.1.b)
• M’han fet sortir (giec, 26.5.1.b)
• No el deixaven jugar (giec, 26.5.1.b)

L’excepció —assenyalada també per mestil— es dona amb els verbs veure i sentir (i amb el verb fer) i es produïx en alguns dialectes en casos que la giec qualifica d’estereotipats, casos en què és possible l’ús de la preposició a.

Exemples:

• He sentit (a) dir que plourà (mestil,xxi.2.1.5)
• Ja en sentirem (a) parlar, d’aquesta noia, ja! (mestil,xxi.2.1.5)
• Mirant-li la cara, l’he vist (a) venir (mestil,xxi.2.1.5)
• L’he vist (a) venir (giec, 26.5.1.b)
• No n’ha sentit (a) parlar mai (giec, 26.5.1.b)
• Ho havíeu sentit (a) dir? (giec, 26.5.1.b)
• Li han fet (a) saber que no hi firmaran (giec, 26.5.1.b)

Finalment, la giec indica que és possible l’ús de la preposició de en algun cas «restringit» amb el verb saber, com ara en «encara no sap (de) llegir» (i és obligat en «saber de lletra»); i també el verb gosar* podria introduir l’infinitiu (per a formar la perífrasi) amb la preposició de: «no gosen (de) demanar-ho».