Tant el mestil com la giec recullen com a complement directe preposicional l’expressió de reforç de la reciprocitat «l’un a l’altre» (la gnv no comenta este cas tot i que inclou un exemple d’ús). L’expressió introduïx el complement directe amb la preposició a («a l’altre») per a distingir-lo del subjecte («l’un»).
Exemples:
Els dos pistolers es miraven fixament l’un a l’altre (mestil,xxi.2.1.3)
Estimeu-vos les unes a les altres com jo us he estimat (mestil,xxi.2.1.3)
Ens vam mirar l’un a l’altre sense dir-nos res (giec, 19.3.2.1.d)
Els nostres veïns de taula no paraven d’interrompre’s els uns als altres (giec, 19.3.2.1.d)
La paraula escaig té tres accepcions, segons el dnv i el dcvb:
(dnv)1. m. Fracció que excedix una quantitat redona. Sis euros i escaig. (dnv)2. m. Talleruca, retall, tros extrem d’una peça de roba o de paper. (dcvb) 3. Barrisc, conjunt de coses comprat o venut a ull, sense mesurar. He comprat un escaig de fesoles.
En el sentit de la primera accepció, la més comuna, hi ha diverses locucions que tenen un significat semblant i que no solen tindre tant d’ús en contexts on es podrien utilitzar alternativament (i evitant pensar que l’única alternativa és el castellà «i pico»):
(espinal) ben comptats, i busques, i les dents,1 i (un) remitjó, i repicó,2 i tacó, i tants, (dnv) i passeres, i tacó.3
Nota 1. Esta sembla utilitzada només com a rèplica d’incredulitat quan es parla de l’edat. L’exemple documentat per espinal és: «Diu que té vint anys?… i les dents! Ja fa anys que els va complir.» Nota 2. Esta té un significat més precís: «repic que solen precedir o seguir una sèrie de tocs d’avís més cadenciosos». Nota 3. No localitze exemples d’estes dos que no siguen de diccionari.
Exemples:
El canvi es produeix quan els sectors econòmics i empresarials van començar, fa dos dies ben comptats… (Patrícia Gabancho, La batalla de l’Estatut; consulta: 06.08.2019)
Quan fa uns dos anys i busques Blai em contava que rellegia i estudiava els sonets miquelangelians i els shakespearians… (Pere Rosselló Bover, Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Blai Bonet; consulta: 06.08.2019)
Hai tingut tres cafissos d’ordi i un remitjó. (Carles Salvador, Vocabular de Benassal; consulta: 06.08.2019)
Amb els sis mil i tants que hi deu haver a Barcelona resulta que la meva biblioteca s’atansa, si no hi arriba, als onze mil. (Manuel de Pedrolo, Diari 1987; consulta: 06.08.2019)
Expressió en alemany que comenta Javier Valenzuela en «El oro nazi pasa factura a Suiza» (El País,04.10.1996):
Y en plena II Guerra Mundial, y en aplicación del principio la barca está llena(Das boot [sic] ist voll), formulado el 30 de agosto de 1942 en Zurich por Eduard Von Steiger, jefe del departamento de Justicia y Policía, se cerraron las fronteras a los refugiados de todos los países europeos ocupados por el III Reich.
Esta paraula composta (que té la variant volta de full) forma part de la locució verbal «no tindre volta de fulla» o «no haver-hi volta de fulla», que equival a dir que alguna cosa és irrefutable, evident o que no té rèplica possible. És l’equivalent de l’expressió castellana que sí que apareix en el drae (consulta: 31.10.2018):
no tener vuelta de hoja algo
1. loc. verb. coloq. Ser incontestable.
Segons una fitxa de l’Optimot (consulta: 31.101.2018), la versió catalana no seria adequada:
L’expressió castellana no tener vuelta de hoja, que té el significat de ‘ser irrefutable’, no té una traducció literal en català. Aquest mateix significat es pot expressar, per exemple, amb les frases fetes següents: anar a missa, no tenir retop, poder pujar-hi de peus, ser clar com l’aigua, posar les mans al foc, etc.
Tanmateix, la versió en català no tindre volta de fulla, a més de ser d’ús general (almenys a la Safor i la Ribera), veig que es pot localitzar ja a l’inici del segle xx i que la documentació posterior resulta rellevant per la qualitat dels autors que l’han utilitzada en les dos versions:
Josep M. Llompart: traducció de Viatge al Pirineu de Lleida de Camilo José Cela (1966)
Robert Saladrigas: 52 hores a través de la pell(1978)
Manuel Balasch: traducció de Diàlegs de Plató (1995)
Pau Vidal: traducció de La paciència de l’aranya d’Andrea Camilleri (2012)
Albert Hauf: «Seducció (Làquesis), versus elecció i gràcia prevenint (Güelfa)» (2012)
La documentació que localitze per a l’expressió en castellà és de l’últim terç del segle xix (RAE; consulta: 31.10.2018). És possible que siguen dades anecdòtiques, però el cas és que l’expressió està ben assentada i no presenta cap inconvenient sintàctic o semàntic. Tot dependrà de la vitalitat que li vullgam concedir.
Com a fet anecdòtic i casual, localitze en català el terme d’arquitectura volta de full de llibre (gec, «L’arquitectura abans del romànic»; consulta: 31.10.2018):
Per als sostres alts, hom emprà sovint fins a dates tardanes les posts de fusta damunt dels embigats. La coberta de la planta baixa, amb tot, solia ésser de volta de canó o de full de llibre, feta amb lloses de pedra calcària, especialment a les cases urbanes i a les torres dels castells.
També localitze este terme amb la denominació volta a plec de llibre (Butlletí de dialectologia catalana, 1932; consulta: 31.10.2018).
Esta paraula, puja-ahí-dalt (puja-ací-dalt o puja-aquí-dalt), que encara no apareix en els diccionaris, és inicialment tant una frase feta com una part d’una frase feta més llarga. Segons espinal04:
puja aquí dalt O, expressió per a significar que hom no està disposat a creure o a fer quelcom (R-M) Pretens que ho faci tot sol? Puja aquí dalt! Si no vols ajudar-me, plego (R-M)
→ besa’m el cul, besa’m el cul i vine a casa, botifarra de pagès, puja ahí i voràs ma mare
El diccionari encara inclou alguna variant més:
puja aquí dalt i veuràs ta mare com fila
puja aquí dalt i balla
per aquí
I ja fora del diccionari, podem documentar altres variants:
puja ahí dalt i voràs a ta uela (Ús oral familiar; l’he sentit a la Safor i a la Ribera)
puja ahí dalt i voràs París («Dotze frases fetes per parlar alcoià a nivell d’usuari»; consulta: 11.01.2018)
puja ací dalt i voràs a ton pare en calçotets («Traduccions imprescindibles del valencià»; consulta: 06.02.2018)
Cal indicar que l’expressió díctica puja-ahí-dalt, com podem suposar, estava assenyalant alguna cosa. Tradicionalment, per tant, l’expressió anava acompanyada del gest del puny tancat amb el dit del mig estirat. Eixe gest és una variació d’un altre més tradicional i documentat històricament que es denominava fer la figa (dnv; consulta: 11.01.2018). El puja-ahí-dalt té ja un símbol emoji: (codi html: 🖕).
A banda de l’opció tradicional valenciana, i per no ampliar l’opció gestual de les variants tradicionals més o menys equivalents, s’proposat dir-ne ara «datpelsac (Enric Gomà, segons comenta Albert Pla Nualart en «De figues, ‘fingers’ i dats pel sac», 20.02.2013 )» o «buti» (reducció de «butifarra»; El País,08.11.2015).
En castellà, per a denominar este gest s’ha estés el terme peineta (possible variació de peseta, tal com documentem tot seguit), sobretot a partir d’una roda de premsa de l’entrenador de futbol Luís Aragonés (24.03.1992; consulta: 11.01.2018), en què va explicar la diferència entre un «corte de mangas» i una «peineta». Pel que indica la documentació (Universitat de Granada, 1989; consulta: 11.01.2018) que hem localitzat, el nom original era peseta.
En francés, la denominació és doigt d’honneur. Tal com expliquen en la Wikipédia (consulta: 11.01.2018), este gest es pot combinar amb el bras d’honneur, cosa que també s’esdevé en català, és a dir, amb el gest de fer botifarra (dnv; consulta: 11.01.2018).
El Cercaterm (22.12.2017) respon al nostre dubte sobre la forma en català del terme per a denominar les faenes que depenen de les comandes o encàrrecs:
La forma més adequada és treball a demanda. També, segons el context, es pot optar en el discurs per altres formes com feina per encàrrec, encàrrec de feina o encàrrec de treball.
L’expressió assaig i error o assaig-error s’utilitza per a designar un procediment d’aprenentatge o de recerca. La gec utilitza la forma assaig-error (s. v. etologia; consulta: 07.11.2017):
L’aprenentatge pot tenir lloc, també de menys a més, per habituació, per imitació, per assaig-error, per conceptualització, per raonament complex amb simbolismes, etc.
Però també la forma assaig-i-error (s. v. mètode d’assaig-i-error; consulta: 07.11.2017):
m psic
Procés de tempteig pel qual són eliminades progressivament les respostes errònies i són fixades les respostes satisfactòries.
És la base de l’aprenentatge instrumental.
Reforça l’opció per assaig i error el Cercaterm (consulta: 04.04.2012; 07.11.2017), on trobem el terme aprenentatge per assaig i error:
ca aprenentatge per assaig i error, n m es aprendizaje por ensayo y error fr apprentissage par essais et erreurs en trial and error learning
Educació > Didàctica > Aprenentatge
Aprenentatge que consisteix a resoldre un problema a partir de l’observació dels errors comesos en diferents assajos.
En resum, assaig i error i assaig-error són dos possibilitats d’escriure la mateixa expressió. Fent una cerca en Google Llibres (consulta: 07.11.2017) comprove que un poc més d’ús en català de la forma assaig i error (236) que d’assaig-error: (110).
El verb donar(-se) participa en més d’una huitantena de locucions. Sobre l’ús de la locució, podeu consultar l’entrada del dnv(consulta: 25.08.2017) o l’article d’Eugeni Reig «Donem o no donem?» (consulta: 25.08.2017). N’hi han ja moltes, però encara en queden unes quantes més (moltes considerades incorrectes) que tenen expressions equivalents ben usuals (i correctes) que es poden fer servir alternativament, per tal de no abusar del donar.
En pose unes quantes (i supose que aniré afegint-ne):
apanyar-se: o enginyar-se en lloc de donar-se manya, que és correcta (tot i que jo no l’havia sentida mai, excepte en castellà).
citar-se: per fer-ho simple i no abusar de donar-se cita, que és una opció correcta per al fet d’acordar lloc i hora per a trobar-se amb algú.
donar-se aire: o afanyar-se, en lloc de repetir sempre «donar-se pressa», que és correcta i apareix en el dnv.
notar: o adonar-se, enterar-se, assabentar-se…, que són diferents opcions en lloc de l’incorrecte «donar-se compte» (tal com comentava Marta Breu en el seu bloc Fica-hi la Llengua fa uns anys).
pegar a fugir: o fugir, simplement, en lloc de «donar-se a la fuga», que vaig sentir ahir en les notícies de tv3 i que, de moment, és incorrecte. Seria correcte si es tractara d’entregar-se «per vici» a compondre o interpretar fugues* musicals.
*GDLC (s. v. fuga) MÚS Forma musical contrapuntística monotemàtica, de desenvolupament complex, basada en la imitació del tema.
permetre’s: o permetre’s el luxe si volem evitar el calc «donar-se el gust», que és correcte, això sí.
tirar-se a la beguda: que trobe que és més habitual que donar-se a la beguda, que és correcta.
Locució ben comuna que ja apareixia en el dcvb i que ara valida el dnv (consulta: 24.08.2017):
a rastronsloc. adv.Arrossegant.El van portar a rastrons davant del rei.
No la recull Felip Gombau en l’article «Paraules que ja no són barbarismes segons el DNV» (consulta: 25.08.2017), on dóna compte de «vora 500 paraules que abans es consideraven barbarismes».
En castellà, l’expressió estarse a, segons el manual d’estil del map: «Puede decirse también: “…se tendrá en cuenta lo dispuesto…”».
En la revista de Llengua i Administració (número 38) indiquen que, tenint en compte que esta estructura sintàctica castellana expressa obligació, sembla adequat pensar que en català equival a les construccions següents: caldre+inf.; haver de+inf.
En la revista Llengua i Ús (número 12), donen la indicació següent:
Estarse a expressa en castellà la idea de subjecció jurídica d’algun fet a les previsions d’una disposició legal. En català es poden fer servir expressions formades amb els verbs ajustar i atenir-se; a més, també hi ha les perífrasis d’obligació haver de + inf. i caldre + inf. seguides del verb que el context ens indique: «se estarà a las medidas aprobadas …» > «s’han d’adoptar les medures aprovades …».
Sotmetre’s a les previsions d’una disposició legal.
També es poden fer servir, com a equivalents d’aquesta locució, les perífrasis d’obligació haver de + infinitiu i caldre + infinitiu.
En el dogv s’usava (1998): «.. se estará a lo dispuesto…» > «… se seguirà el que es disposa…».
