El terme comàrqueting s’està estenent, però encara no ha rebut una definició precisa que els distingixca d’altres conceptes relacionats, com ara trade màrqueting i màrqueting col·laboratiu.
El 30 de novembre del 2017 vam enviar la pregunta següent al Termcat:
Hi ha dos termes que s’estan estenent: «comàrqueting» i «màrqueting col·laboratiu». Tot i que hem vist que hi ha qui els tracta com a sinònims (Wikipedia), hem vist que abunda també l’ús com a termes diferents. La diferència entre els dos termes consistiria que el cas del «comàrqueting», el màrqueting és compartit entre diverses entitats; en canvi, el «màrqueting col·laboratiu» és el màrqueting en què participen els clients o usuaris. Vos agrairíem un aclariment sobre la qüestió. Moltes gràcies
La resposta del Termcat (05.12.02017) va ser la següent:
En l’àmbit de la publicitat es documenta el terme normalitzat trade màrqueting (en algunes llengües anomenat també comarketing), en referència al ‘Màrqueting orientat a la cooperació estratègica entre el fabricant i el distribuïdor quant a polítiques, objectius i procediments relacionats amb la distribució física, la gestió de vendes, les promocions, el marxandatge, la publicitat, etc., a fi d’obtenir un benefici per a ambdues parts’. En canvi, la forma màrqueting col·laboratiu designa ‘Màrqueting en el qual el consumidor participa en la presa de decisions i col·labora amb l’empresa en el debat sobre el desenvolupament del producte o servei’.
Sembla que no han pensat fer servir en català el terme comàrqueting, tot i que és una adaptació ben formada i que actualment comença a augmentar la seua difusió. La referència actual de la Wikipedia en anglés per al concepte també és la forma co-marketing (consulta: 05.12.2017); no recullen la forma trade-marketing. La forma trade-marketing apareix en una fitxa de la Neoloteca basada en un diccionari de l’any 1999, que és on s’adapta a mitges: forma anglesa trade més adaptació catalana màrqueting.
De moment, el terme trade màrqueting té més difusió en la xarxa en català que el terme comàrqueting, però això no vol dir que esta segona opció no siga una alternativa plenament adaptada i acceptable. De fet, insistim en un aclariment sobre la qüestió i la segona resposta del Termcat (12.12.2017) ha segut:
Arran dels vostres comentaris, hem fet arribar aquesta qüestió a especialistes de l’àmbit. Segons els especialistes consultats, les formes trade màrqueting i comàrqueting no es poden considerar sinònimes. En aquest sentit, la forma trade màrqueting designa un concepte molt més restrictiu, ja que fa referència al canal de distribució, des del fabricant fins al consumidor final. En canvi, la forma comàrqueting és semànticament més propera al concepte de màrqueting col·laboratiu i engloba un concepte molt més genèric, en què es té en compte el consumidor final, la col·laboració del qual pot produir-se en la creació del producte, en la concepció, en el disseny, en la selecció de l’estratègia de comunicació, en el llançament al mercat, etc.
Fragment de la notícia «Port Mediterrani, una ‘pilotada’ urbanística a la Mola de Paterna» (Directa, 11.05.2016).
La forma pilotada que s’usa per a l’accepció ‘enriquiment ràpid derivat de l’especulació, l’amiguisme o la corrupció política’ és un calc del castellà-espanyol pelotazo. A la primera dècada del segle xxi, podíem sentir esta paraula a la tvv o en algunes publicacions de referència, com ara utilitzada per Violeta Tena («Una elit a colp de paleta», L’Espill, núm. 23, 2006) fent un joc semàntic amb una «pilotada» econòmica dels gestors del València cf. Era d’ús habitual en mitjans diversos i encara s’està utilitzant:
Infobenissa, 28.01.2006: «El PP aprova el pla dels Cotino i l’oposició anirà als tribunals en considerar-lo una pilotada urbanística»
dBalears, 10.04.2008: «Ferrà ja acusà l’any passat el batle d’Inca i el regidor d’Urbanisme d’haver permès una “pilotada urbanística” entorn d’un solar»
El Temps, 30.08.2023: «Aquesta aportació en B va produir-se mentre negociava com aconseguir pegar una pilotada urbanística»
Diputat Joan Baldoví Roda (Corts Valencianes, ds núm. 50, 24.10.2024; minut 21:10 i minut 26:22 ):
Era una «pilotada».* Es privatitzen les ITV; les repartixen a Cotino, als amics de Blasco, al clan de Benidorm, a les constructores […]
És que era el mateix. Era la mateixa «pilotada»,* les ITV i les ressonàncies.
*Nota fdt. El diputat ho pronuncia «pilotà».
Pel que fa al vessant d’anàlisi lingüística, parla de pilotadarull2004 (pàg. 341-344, «Traducció de l’espanyol -azo ‘cop’»):
El sufix espanyol -azo vol dir ‘cop’. Equival més o menys al català -ad+F, tot i que a vegades l’equivalència és cop (d’una cosa): […] pelotazo → pilotada ‘cop fet amb la pilota'[…] En espanyol aquest sufix ha passat a significar, figuradament, ‘acte polític dur, de caràcter colpista’; aquest recurs és difícil d’adaptar al català. En alguna ocasió s’ha optat per -ad+F. Vet aquí una possible proposta:
* «Tripijoc en què es posa en circulació una lletra de canvi que no obeeix a cap operació comercial real» (DCPopArg, sub. 3 de pilota). Esta accepció apareix en els diccionaris generals (dnv, gdlc, diec; consulta: 18.08.2017).
Mirant de traslladar el sentit, Magí Camps (al Consultori de català de La Vanguardia, 26.04.2006) només considerava possible una opció:
No hi ha una traducció directa. Cal dir-ne «fer-se d’or amb una operació» o frases similars.
Més propostes diferents
En la recerca d’equivalent lèxic, hi ha qui proposa un calc més que evident, pilotasso* (L’Avanç);) Pere Saumell (gener 2005) proposa arreplec i arramassada; Joan Calsapeu (Ucronies, 02.04.2009), , martingala bruta. Joan Ortolà i Font localitza (Zèfir, octubre 2008) l’opció fer s’esclafit en Espinal04:
fer s’esclafit SV, guanyar molts diners Aquests han fet s’esclafit amb aquest negoci
fer calaix, fer l’agost
fer negoci (p.ext.)
[Mall.]
Diria que ara només cal mitjans que vullguen vehicular estes possibilitats. Jo veig ben descriptives i comprensibles, si foren vehiculades extensament: «Esclafit immobiliari a cinc metres de la mar»;«Arramassada immobiliària a la Goleta de la Vall»; o fins i tot: «Morterada* immobiliària a Bigastre». ¿Tenim ja els mitjans per a això?
* El diputat Sarrià i Morell (pspv) fa servir en les Corts Valencianes morterada, trobe que en este sentit (dscv, núm. 94, 2009):
«Diners, pot ser que en té pocs, o no en té massa, encara que per al que vol, sí que en té: ara hem sabut a on han anat a parar mils de milions d’euros, especialment a morterades a les butxaques d’algú.»
Hi ha qui preferix mantindre la paraula en castellà i, per tant, la consideren un xenisme. Sobre eixa consideració, Xavier Rull (rull2004; pàg. 341-344, «Traducció de l’espanyol -azo ‘cop’») reproduïx un missatge de la llista Zèfir (Àngel Serra, 19.01.2001):
Ja he vist que a Canal 9 ho diuen com dius. És una bestiesa. Pelotazo, en català, és pelotazo, exactament igual i, per una vegada i com a excepció, pronunciat tal volta amb zeta burgalesa. És el mateix cas de cuartelazo, pronunciamiento, generalísimo, subcomandante i algun altre mot intraduïble, perquè respon a una idea carpetocastromatritense (pucherazo no: és un trasllat mediocre del català tupinada ‘falsejar una elecció amb vots que no són al cens electoral’ [«posar-los al tupí, o a l’olla»]; era una pràctica de la Restauració a la qual el Dr. Robert va posar fi).
Concretament, el terme pelotazo procedeix de la novel·la de Miguel Delibes Los santos inocentes. […] S’hi recull l’expressió «darle el pelotazo a la perdiz», que vol dir encertar-la quan ha de fer un capgirell per a fugir, en una cacera. Significa tenir molta de sort, tanta com no es mereix: un cop inesperat de la fortuna. No és exactament tripijoc, que en espanyol es diu trapicheo […]
Podem afegir una reflexió d’Oriol Camps (entrevistat per Antoni Mateu, Diari de Balears, 26.05.2007) en el mateix sentit:
—Quin criteri seguiu a l’hora d’adaptar paraules com botellón o pelotazo?
—Es tracta, evidentment, de formes inadmissibles que no apareixen als diccionaris. Però… què succeeix? Doncs que aquests mots han sorgit en l’àmbit hispànic per descriure un fenomen hispànic. Hi ha qui ha fet servir garrafada per adaptar botellón. Encara que garrafada sigui una paraula ben genuïna catalana, la idea no deixa de ser un manlleu de la castellana. Ningú no dubta a l’hora d’usar el terme festa rave, que és anglòfon. Per tant, les coses dels castellans, escriguem-les en castellà. No dubt que, per exemple, a la comarca de la Garrotxa el jovent usi un terme genuí per designar el botellón que podria esser adquirit per tota la comunitat de parlants, però s’ha de trobar. I això costa esforços.
—De quins esforços parlau?
—Molt senzill. Entre els professionals que deim si un determinat terme es pot emprar, i els joves que l’encunyen i se’l fan seu, hi ha una barrera d’edat. Potser no escoltam prou els joves. I, a més, la difusió pels mitjans no ens resoldrà les coses. Quan un determinat terme apareix als mitjans, és que ja fa temps que circula entre la societat. Fa anys que els telenotícies diuen «tres persones moriren ahir a l’accident de trànsit que es produí a la nacional A-7, quan el seu cotxe s’estavellà contra un camió cisterna». No per això, la gent ha deixat de dir, de manera col·loquial: «Ahir, un cotxe va pegar a un remolc a la carretera de Collserola i es varen morir tres persones».
Seguint eixa consideració de xenisme, l’Ésadir indica (consultes: 23.09.2009, 18.08.2017 i 25.11.2024):
No ho traduïm quan ens referim a l’anomenada cultura del «pelotazo» (enriquiment ràpid mitjançant l’especulació i l’amiguisme).
En la resta de casos, ho traduïm: pilotada, cop de pilota, etc.
En futbol, cal destacar l’equivalent pilota llarga (xut que s’envia a l’àrea contrària des de lluny buscant rematador): En la segona part, l’equip de Clemente va renunciar a construir joc des del darrere i va basar tota la seva tàctica en la pilota llarga
En altres llengües
El terme castellà-espanyol, segons el diccionari Clave (2002):
pelotazo s.m. 1 Golpe dado con una pelota. 2 col. Trago de bebida alcohólica: un pelotazo de ginebra.
SINÓNIMO: latigazo, lingotazo. [3 Enriquecimiento rápido mediante la especulación y el amiguismo: La cultura del pelotazo no me parece ética.
Nota fdt. El claudàtor inicial que apareix en l’accepció 3 del diccionari Clave indicava que la paraula no apareixia en el drae.
L’accepció 3 no era recollida pel drae l’any 2004, però ara ja l’han acceptada (consulta: 18.08.2017)
pelotazo 4. m. coloq. Esp.Operación económica que produce una gran ganancia fácil y rápida.
En anglés ho hem vist traduït benèvolament: easy enrichment o quick enrichment; tot i que hi ha qui sap explicar-ho una mica: «slang word, kind of fraud, quick enrichment by means of speculation and string-pulling» (segons un tal Paddy; consulta: 18.08.2017). Hi ha qui hi fa correspondre el terme pay dirt (WordReference.com; consulta: 18.08.2017), però segons el Cambridge Advanced Learner’s Dictionary (18.08.2017) la definició no s’ajustaria al concepte ‘enriquiment fàcil’:
pay dirt noun [U] US
something very valuable or very useful which is found after searching or effort: If a salesperson does not quickly hit pay dirt with a customer they will usually move straight on to someone else.
Jaume Ortolà i Font (Zèfir, 29.10.2008) comunica que ha trobat un altra possibilitat en anglés, to make a killing. Podem trobar l’expressió en el Cambridge Advanced Learner’s Dictionary (s. v. killing; consulta: 28.08.2017, 25.11.2024):
make a killing INFORMAL to earn a lot of money in a short time and with little effort: They made a killing with the sale of their London house.
I en el Merriam-Webster (s. v. killing; consulta: 18.08.2017, 25.11.2027):
3 : a sudden notable gain or profit: made a killing in the stock market
En francés podem trobar també diverses opcions, com les que proposa Michel Bénanen (Dictionnaire français-espagnol. expressions et locutions; consulta: 18.08.2017) per al concepte ‘argent facile’:
argent (argent facile)pelotazo. Expression associée : pegar el pelotazo « se faire un fric monstre », « faire un carton », « magouiller », «monter un coup (financier) ».
El Cercaterm (consulta: 21.06.2017) fa la proposta següent:
ca clàusula terra, n f es cláusula suelo, n f
<Economia > Finances>
Clàusula d’un contracte de préstec hipotecari amb taxa d’interès variable que estipula la taxa d’interès mínima que pot atènyer el préstec.
En català, a pesar que inclús siga més usual encara, no consideren adequat el terme clàusula sòl*.
