acreiximent

Davant el fet que el català «recreixement» no és equivalent, en l’àmbit de la construcció o de la terminologia ferroviària, del terme recrecido castellà, consultem al Termcat (06.10.2017) quina és l’opció que considera més adequada per al context següent:

Los proyectos de construcción de nuevos túneles, así como los de modificación, recrecido o prolongación de los existentes, deberán cumplir los estándares técnicos que resulten de aplicación en cada caso.

La resposta del Termcat (09.10.2017) és la següent:

El Diccionario políglota del tren de Mario León proposa la forma recreixement en català per al recrecido quan fa referència a l’increment de la capa de balast en un anivellament. Considerem que lingüísticament aquesta forma no és adequada i que és un calc del castellà, ja que recréixer té el sentit estricte següent: ‘Especialment una part llevada o perduda, créixer de nou’. En aquest cas seria adequada la forma elevació (paral·lela a la francesa élevation).

En altres contextos pot ser adequada la forma acreixement, del verb acréixer (acrecer és sinònim de recrecer en castellà), que té ús en diferents àmbits d’especialitat amb significats semblants. Vegeu, per exemple, el terme normalitzat acreixement en l’àmbit de la construcció i el medi ambient: ‘Operació consistent a incrementar l’alçada d’algun element constructiu d’una infraestructura a fi de minvar-ne l’impacte visual o acústic’.

En el vostre cas particular, en el context que ens doneu, és difícil saber exactament a quin dels dos casos es refereix.

Tenint en compte eixes indicacions, opte per acreiximent en el context esmentat, ja que és l’equivalent més directe i em sembla que pot servir tant per a l’elevació del sòl com per a l’augment d’alçada del túnel.

motlada

La motlada (o motllada) és un sinònim de revoltó. El dcvb (s. v. motllada [o motlada]); consulta: 04.02.2016) el recull:

2. Revoltó; volta que deixa el motlle entre cada dues bigues d’un sostre (val.); cast. bovedilla. El buit que queda… es partix per una o dos molades [sic], Martínez Folkl. i, 27.

Fon.: muʎʎáðə (or.); moʎʎáðɛ (occ.); moɫɫáðə (mall.); moɫá (Val., Sueca); moɫɫá (Cullera, Alcoi); moɣlá (Cocentaina, Pego, Sanet).

En Beniopa (i supose que per la contornada), segons informació d’Isabel Garcia (confirmada per sa mare), utilitzen la variant «maulà».