frèsia

El nom d’esta planta  ja apareix actualment (08.01.2024) en els diccionaris habituals (diec, gdlc, dnv…; els dos primers remeten al geosinònim lliri de Sant Josep). En el dnv:

frèsia
f. BOT. Lliri (Freesia refracta) bulbós, de fulles cintiformes, flors acampanades, grogues o blanques amb línies violetes, originari del sud d’Àfrica, i utilitzat en jardineria.

Anteriorment (cap al 2006), el nom d’esta planta apareixia en la gec (però no en el gdlc), escrit freèsia:

freèsia Freesia X hybrida, família de les iridàcies
Planta vivaç, de fins a 60 cm d’alçada, amb fulles basals, estretes i ensiformes, i flors en forma de trompeta, de colors diversos i molt perfumades, que neixen a la primavera i a l’estiu. Híbrida de F. refracta, originària de l’Àfrica del sud, i F. armstrongii, és plantada en jardins i sobretot cultivades per a flor tallada.

El Merriam-Webster (s. v. freesia) diu que el nom científic ve de «F. H. T. Freese died 1876 German physician».

En castellà-espanyol, fresia

La forma en castellà-espanyol no apareixia en els diccionaris drae, Clave o dea. Sí que el consignava el vox:

fresia (también freesia n. f. Planta herbácea originaria del sur de África, de flores aromáticas en forma de embudo, reunidas en racimos doblados en ángulo recto y de colores diversos.

L’any 2006, la fitxa s’originà quan vaig topar amb la forma en castellà fresia que apareixia en Obra selecta de Cyril Connolly (2005; pàg. 227-228; veg. també frígano):

Entonces enviaron al regimiento de mi padre a Sudáfrica, y todos mis recuerdos se volvieron exóticos: aros de Etiopía, nísperos, eucaliptos, fresias y olores que me parecían esencias divinas, bálsamos del Edén recordados de una vida anterior.

cat

Segons una fitxa del Cercaterm (consulta: 14.10.2021):

ca cat, n m
es kat
es té de Arabia
fr cath
fr kat
fr kât
fr kath
fr khat
fr qat
fr qât
en Abyssinian tea
en Arabian tea
en bushmans tea
en cafta
en chat
en flower of paradise
en kat
en khat
en q’at
en qat
nc Catha edulis

Botànica >
Definició
Arbret perennifoli de la família de les celastràcies, originari de l’Àfrica oriental i meridional, les fulles del qual, emprades en decocció com a estimulant, contenen un alcaloide similar a la cafeïna.

Podem trobar en El País (03.10.1996), l’article «El ‘qat’» de Vicente Verdú,  que parla sobre esta planta:

Estimulante, astringente, afrodisíaco, nocivo al fin para el cerebro, el qat que se conoce en Yemen y países colindantes desde hace siete siglos es pariente de la cafeína pero más caro y rotundo.

arribatge

El diccionari de l’AVL (consulta: 21.10.2020) dona una accepció a esta paraula:

arribatge
m. BOT. Conjunt d’algues i altres restes vegetals arrossegades per les ones i depositades en la platja.

Es tracta per ara d’una accepció botànica. Per tant, no fa referència a peixos ni a persones ni a productes comercials. De totes formes, la gec (consulta: 21.10.2020) i el Cercaterm (consulta: 21.10.2020) sí que aporten una accepció relacionada amb els peixos, que és aportada aixina pel Cercaterm:

arribatge m. Afluència massiva de peixos a les costes i els ports en determinades èpoques.

Unes possibles alternatives *arribassó o *arribaçó, no apareixen en els diccionaris habituals.

Curiosament, en castellà, el terme que hauria de ser l’equivalent, té tres accepcions en el diccionari de la RAE (consulta: 21.10.2020) que no equivalen al significat de la paraula dels diccionaris en valencià:

arribazón
1. f. Afluencia grande de peces a las costas y puertos en determinadas épocas.
2. f. Cuba. Afluencia de personas o animales a un lugar.
3. f. Cuba. Afluencia de productos al mercado.

Amb tot, la documentació indica que també s’utilitza en castellà per a fer referència a les algues i altres restes vegetals.

pol·linització encreuada

L’ús més documentat actualment és la forma poŀlinització creuada. Amb tot, el Termcat (12.02.2020) considera més adequada la forma poŀlinització encreuada tal com comenta en la resposta següent:

Tot i el cert ús que té en l’àmbit la forma poŀlinització creuada, considerem que la forma lingüísticament més adequada és poŀlinització encreuada: ‘Tipus de poŀlinització en què el pol·len procedeix d’una flor o d’una planta distinta de la que sosté l’estigma receptor.’

Eixa preferència del Termcat s’ajusta, d’altra banda, a una accepció del verb encreuar (que no té el verb creuar) que podem llegir en el dnv (consulta: 12.02.2020):

5. v. tr. BIOL. Aparellar individus (de races diferents o d’espècies afins).