La paraula pomada hauria de tindre en els diccionaris una accepció semblant a esta:

pomada
f. Beguda menorquina elaborada a base de ginebra autòctona, sucre i suc o refresc de llima.

Hi ha documentació interessant per a considerar-ho, ja que la paraula és coneguda des de la segona mitat del segle xx («De l’aigua amb casalla al mojito o la pomada», Ara Balears, 14.09.2013) i, a més, apareix ja en obres literàries i en llibres sobre cocteleria:

• 33: Een dagenbroek (2016) de Cees Noteboom
• Els dies bons (2021) d’Aina Fullana Llull
• Des de la barra (2023) d’Esther Martínez

L’avl ja té la proposta per al dnv en la bústia (15.03.2024).

---

^{Publicat per: Miquel Boronat Cogollos.}