tot -ta + topònim

  1. Segons podem observar en el gdlc (s. v. tot):

    1 2 [invariable en forma masculina davant un nom de ciutat, país, etc., no precedit d’article] Enter. He corregut tot Barcelona.

    Cal tindre en compte, però, el que diu la gnv (§ 19.2.1):

    Amb una funció definida, també pot modificar un pronom personal (tota tu, tots nosaltres) o un topònim, igual com el partitiu mig (Es va recórrer tota València en quatre hores, Mig Castelló acudí a l’acte d’homenatge).

    I, per tant, podem trobar en el Diccionari valencià normatiu de l’avl (s. v. tot -ta; consulta: 02.02.2016):

    1. adj. [davant de topònim o davant d’un substantiu en singular precedit d’article definit o de demostratiu] Sencer. Ha viatjat per tota València. Ha fet tot el treball en una hora.

  2. En la revista Llengua i Ús (núm. 12) trobem:

    a) Davant topònim en singular amb article → tot concorda: tot el Vendrell, tota la Pobla de Segur.
    b    ) Davant topònims catalans en plural amb article → tot invariable: tot els Omellons / tot Omellons; tot les Masies / tot Masies. La tendència predominant és elidir l’article tant en b com en c.
    c) No catalans adaptats en plural amb article → tot invariable: tot els Estats Units / tot Estats Units; tot les Filipines / tot Filipines.
    d) Es manté l’article davant els no adaptats → tot invariable: tot Los Angeles.

  3. En la gcc (S 5.2.2.2 i 7.2.5.2.g):

    1. Quan el topònim no porta article, tot acostuma a usar-se invariable en forma masculina singular: tot Catalunya.
    2. Quan el topònim porta article singular, tot concorda en gènere: tota la Catalunya Vella, tot l’Alfàs del Pi.
    3. Quan el topònim porta article en plural, és preferible evitar la construcció o mantenir el quantificador en singular, i en este cas alguns parlants elidixen l’article: tota la població de les Planes d’Hostoles, tot Planes d’Hostoles, tota Planes d’Hostoles, tota les Planes d’Hostoles*.

    (* Segons LliÚs hauria de ser: tot les Planes d’Hostoles).

  4. En el manual lacreu (ed. 2000, pàg. 161, nota 2), l’autor assenyala: «De totes maneres, cal ressenyar que alguns lingüistes sí que fan concordar el mot tot amb el topònim que precedeix»; i inclou dos exemples de Coromines (El que s’ha de saber de la llengua catalana: «és típic de tota Espanya») i Sanchis Guarner (Els pobles valencians parlen els uns dels altres: «es difongué per tota Espanya»).
    En eixe sentit, si fem una mica de cerca podrem trobar que fan concordar l’adjectiu amb el topònim autors com Antoni Griera, Milà i Fontanals, Rubió i Balaguer, Àngel Guimerà, Llibre dels reis (segle xiii), Víctor Balaguer, Ramon Muntaner, Antoni M. Alcover, Llibre dels feits de Jaume I, Joan Veny i molts altres.
    Quant a l’ús antic —a més de les referència assenyalades abans—, Joaquim Martí Mestre assenyala l’ús general de la concordança en El Llibre de les Antiquitats de la seu de València (veg.):

    Davant de topònims: «tota València» (18, 6; 26, 3; etc.), «tota Gandia» (27,4).

  5. No he trobat que la proposta de la invariabilitat aparega en la gramàtica de Fabra del 1918; en la de 1956 només hi he trobat una indicació que no aclarix la qüestió:
    […] Tota falta mereix càstig. Notem: Tot Barcelona ho sabia.

    La prescripció de la invariabilitat potser es va originar en el que fa habitualment el francés. Amb tot, podem llegir en el tlf (s. v. tout):

    – [Devant un nom propre de ville] La totalité matérielle de la ville. Mais Antide Boyer, il a fait des fontaines dans tout Aubagne, il a amené l’eau partout, alors les paysans n’ont d’amitié que pour lui (BARRÈS, Cahiers, t. 5, 1907, p. 246). [P. méton.] L’ensemble des habitants de (la ville). Tout Compiègne, ce dimanche, semblait être dehors. Antoine et Jacques se mêlèrent à la foule (MARTIN DU G., Thib., Cah. gr., 1922, p. 704).
    Rem. 1. L’accord au fém. est rare et vaut pour la totalité matérielle de la ville: J’entre en quelque palais, je sors de quelque église, Ma gondole est là, son fer droit. Et, durant tout un jour, j’ai eu toute Venise, Venise tout entière à moi (RÉGNIER, Choix de poèmes, Vestigia flammae, Paris, Mercure de France, 1932 [1921], p. 235). 2. L’art. déf. s’emploie lorsque le nom propre est suivi d’un compl. déterminatif: Un duel avec le comte, n’était-ce point attirer sur lui l’attention de tout le Paris élégant (…)? (PONSON DU TERR., Rocambole, t. 3, 1859, p. 443). L’hiver dernier, au théâtre, Maryelle avait été l’objet, paraît-il, de l’attention d’un très jeune spectateur absolument inconnu du tout Paris des rues Blanche et Condorcet (VILLIERS DE L’I.-A., Contes cruels, 1883, p. 335).

baix / baix de

  1. El Diccionari normatiu valencià (consulta: 27.01.2016) de l’avl introduïx l’accepció preposicional següent (s. v. baix):

    prep. En una part més baixa, per referència a un element implícit o explícit. Des de baix de l’escenari les coses es veuen diferents que des de dalt. Baix del bancal hi ha una bassa. El camí cal agafar-lo des de baix de la serra.

    No n’ha fet massa cas per ara l’iec, a pesar que podem vore que la seua gramàtica (giec 19.5.b  o 19.5.1; consultes: 18.12.2020, 20.10.2022) diu:

    En parlars valencians i baleàrics, baix també s’utilitza col·loquialment amb el valor de sota o davall amb un complement introduït per la preposició d’enllaç de.

    Quant a la classificació en categories, la giec (19.5.1) diu que dalt, damunt, davall, davant, darrere, són preposicions;1 la gnv (avl) diu que són adverbis (27.4.2.3). Que el tema és rellevant i ve de llunt ho mostra el treball «Preposicions de superioritat (dalt, damunt i sobre) en Fabra. Fonaments (1891-1912)» de Joaquim Sanç Ureña (Aula de Lletres Valencianes, 2018, p. 131-262).

    1. Nota fdt. A més, estranyament, la giec inclou lluny entre les preposicions, però el diec (consulta: 09.10.2022) considera esta paraula només com a adverbi.

    El cas és que en valencià general l’esquema sistemàtic d’oposicions és dalt-damunt / baix(-davall).2 Vist que ja admet que baix és una preposició, la normativa de l’institut hauria d’atendre més clarament els fets quan diu:

    Aquest ús de baix amb un complement introduït per de s’evita en els registres formals.

    2. Nota fdt. Tal com es pot vore a continuació, davall és substituït per baix.

    És fals que s’evite en els usos formals en valencià, llevat que algú pense que no existixen usos formals en valencià o que només fan usos formals els qui s’ajusten als trets generals del català oriental pel que fa a estes qüestions. Les dades de l’Atles lingüístic del domini català (mapa 1984) mostren l’extensió de l’ús del baix com a preposició.

    L’esquema de les preposicions indica una reducció de parells d’oposicions:

    Esquema actual ⇐ Esquema anterior
    dalt/baix
    damunt (sobre)/baix
    amunt/avall    		 ⇐ dalt/baix
    damunt/davall
    sobre/sots
    amunt/avall

    S’ha produït una reducció en valencià (davall > baix). És a dir, baix arreplega també els usos de davall. És un fet que caldria explicar, tal com es fa per a explicar un canvi paregut que ha provocat l’increment d’usos del parell sobre/sota (en compte de damunt/davall) en altres dialectes.

  2. El cas de l’estatut d’autonomia valencià. A l’hora de redactar el text de la reforma de l’estatut valencià, en ple segle xxi, quan sabem que la societat ha avançat en la modernització de les seues relacions i activitats comunes, en canvi, l’administració, la política i la tasca legislativa al País Valencià, després de tants i tants seminaris, cursos i publicacions sobre la redacció de les lleis i el llenguatge legal, la seguretat jurídica i tots eixos detallets caldria garantir als ciutadans, encara continuen ancorats en massa casos en el clientelisme i la demagògia més rància.Per tant, no ha segut cap sorpresa que alguns polítics valencians encara hagen volgut deixar una empremta indeleble de la seua capacitació, capacitació que s’aproxima prou al despotisme ortotipogràfic, com es pot observar en l’ús de les majúscules i minúscules en el text l’estatut valencià.En eixe sentit, i relacionat amb la preposició que ens ocupa, podem observar com, per fugir de la preposició relativa al món abstracte sota, que apareixia en la redacció del 1982, els actuals Redactors (amb majúscula ben grossa, com als seus egos els agradaria ser recordats) han introduït la preposició davall, cosa que no tindria cap més problema, si tot foren només qüestions estilístiques.
    Amb tot, ateses les mancances de la normativa lingüística actual en este àmbit, els quatre casos en què apareix davall (on abans hi havia sota),* han segut considerats una espècie de victòria en un enfrontament entre la demagògia d’uns i el masoquisme d’altres: «no hem caigut en el baix i ens hem salvat amb el davall». Sort n’hem tingut, doncs!, excepte que la batalla era ben estèril i tenia una víctima col·lateral innocent, el baix, que continua esperant el seu lloc «baix de la capa del sol» de la normativa.

    * Nota d’Àngel Calpe (15.02.2016): «Només una puntualització en relació a la primera versió de l’Estatut valencià del 82. Es va publicar en les normes de la RACV que havien sigut adoptades pel Consell preautonòmic i, per tant, apareix “baix” en sentit abstracte quan pertoca. Concretament, l’expressió “baix l’autoritat de la Generalitat Valenciana” es troba en els articles 11.e i 17.1», com es pot consultar en la fitxa de la disposició.

    Així doncs, l’ús prepositiu de baix / baix de ha segut condemnat sovint per la normativa, normativa que no ha atés tota la documentació existent i que no ha arribat a anar més enllà i, per tant, que no ha explicat per què és tan sistemàtic i generalitzat eixe ús en molts territoris catalanoparlants. En eixe sentit, convindrà reflexionar una mica més a partir d’algunes dades que aportem tot seguit, començant pel dcvb (s. v. baix):

    II. adv. i prep. || 3. Baix de: a la part inferior (d’una cosa). Venia moltes nits sonar y cantar ab Adoardo baix de la finestra on ella dormia, Paris e Viana 3. No n’hi havia altre baix de la capa del sol, Aguiló C., Rond. de R. 14. Una donzella s’adormí baix d’un arbre, Roq. 12. a) L’ús de baix sense la prep. de, en aquesta funció preposicional, és un castellanisme; per això no són de bon català aquestes frases: Com també bax la matexa pena, doc. a. 1688 (Col. Bof. xli); Baix l’ampla portalada, Cases A., Poes. 23. || 4. Baix de: molt prop (d’una cosa). Allà baix d’ella s’assegué la jove, Costa Trad. 11. «Baix de ca-nostra hi ha un abre» (Men.).

    I passant per Coromines (s. v. baixar):

    […] L’ús de baix de en el sentit de ‘sota’ («l’alacrà s’amadriga baix de les pedres», Barxeta) que ha restat estrany al català del Principat, és conegut en alguns punts del Rosselló i Conflent, però més a les Illes i sobretot és general de nord a sud del País Valencià. […] L’absència de sota en l’ús de les nostres dues regions meridionals, fa sospitar que allí baix de i fins i tot baix preposició no són gaire deguts a influència castellana, i en tot cas és segur que en el català de les Balears i València aquest ús naixeria espontàniament […]. [Veg. citació completa]

    En canvi, mos quedem una mica decebuts quan la gcc recull d’una manera tangencial baix entre les denominades «preposicions intransitives» (Àngel López i Ricard Morant, gcc , S 12.11, «L’adverbi»), Pelegrí Sancho Cremades no la recull en la mateixa obra (S 11.3), i, més encara, en el seu llibre anterior La categoria preposicional (Universitat de València, 1995) únicament comenta, parlant dels adverbis:

    Aquests, a causa del seu element relacional, poden ocupar l’espai semàntic en oposició o en equivalència amb una preposició, atés que no hi ha una preposició que l’ocupe, i així, en valencià, en què, com en espanyol (i potser per influència d’aquest) sobre és tan sols preposició i no hi ha cap preposició veritable que se li opose, s’usa l’adverbi baix de ocupant el lloc semàntic oposat al d’aquesta.

    En un altre àmbit qualificat, la llista Migjorn, es va tractar el tema, i citaré extractes d’algunes de les aportacions que considere més rellevants:

    El nostre català distingeix entre «baix de» i «davall». M’explicaré amb exemples: 1) Davall la casa hi ha restes romanes: això fa que, per fer-hi obres, hagis de demanar permís. 2) Baix de la casa, damunt la voravia, hi solen deixar les bosses de les escombraries. Tenim, doncs, que davall, sinònim de sota correspon al francès sous, mentre que baix de tindria per equivalent en bas de. (Miquel Adrover, Migjorn, 11.01.2005)

    Per cert, en el cas de dalt de i baix de, nosaltres diríem sempre dalt de, però en el cas de baix de hi hauria vacil·lació en l’ús de de (baix la taula / baix de la taula), igual com esdevé amb dins (dins l’habitació / dins de l’habitació). (Josep Saborit Vilar, Migjorn, 18.01.2005)

    Per a mi, sense la preposició de és la forma més natural de dir-ho, en canvi trobe molt forçada la forma la roba està dalt de l’armari o el gat està baix de la taula. (Anna Gascó, Migjorn, 18.01.2005)

    En les zones (com la meua) on només s’usa baix (de), es pot agafar o no la preposició de, exactament igual com dins (de), damunt (de), etc. És a dir, tant podem dir he deixat les sabates baix del llit com he deixat les sabates baix lo llit (nosaltres mantenim l’article lo darrere preposicions), de manera anàloga a he deixat la roba damunt del llit i he deixat la roba damunt lo llit.

    Uns darrers exemples. Hi ha algunes expressions populars en què apareix clarament baix usat com a preposició i sense de. M’estic referint a quedar-se u baix taula (‘fer tard a dinar i quedar-se sense res’) o passar alguna cosa per baix cama (‘entre les cames’).

    Per tant, crec que la discussió sobre si hauria de ser admissible l’ús preposicional de baix de inclou per força l’ús preposicional de baix. (Àngel Alexandre, Migjorn, 18.01.2005)

    En el meu parlar, sempre, sistemàticament es diria baix de la taula. Una possible admissió normativa de la preposició baix podria, certament, assimilar la presència o no de la preposició de al que passa en casos com dins. Però també podria perfectament assimilar el que passa en casos com lluny, en què la presència de de és obligatòria. En la meua «percepció lingüística» baix la taula em sona a castellanisme, ja que sempre diria baix de la taula.

    Per això, jo o Alcover no veiem igual el baix físic (sempre amb prep.?) que el possible baix no físic (baix el poder…). En aquests casos, que no són mai populars, jo prescriuria sota o davall. No ho sé. Tot per a embastar. (Joan Mascarell, Migjorn, 18.01.2005)

     

  3. D’altra banda, Abelard Saragossà promet estudiar el tema, però ja mos ha avançat algunes reflexions que haurien de permetre repensar alguna decisió normativa prou infundada i contraproduent. Per exemple, citant també en extracte (Migjorn, gener 2005):

    Costa poc deduir que les preposicions dalt i damunt s’apliquen al món físic, i la diferència que hi ha és la següent: part superior (dalt) contra part immediatament superior (damunt). Això és, la preposició damunt és un hipònim de dalt. Finalment, la preposició sobre s’aplica al món abstracte. […] De la mateixa manera que poc és l’antònim de molt, les tres preposicions baix, davall i sota són les antònimes de dalt, damunt i sobre. […] En la llengua viva, s’han produït diverses evolucions negatives, ja que totes tenen en comú que superposen i confonen continguts semàntics i, per tant, empobrixen els valors comunicatius de la llengua. En el cas del valencià, ha tendit a perdre davall i sota. La causa del retrocés de davall deu ser que hi han pocs objectes que puguen estar «davall d’un altre»: en les coses que les persones percebem, quan en posem una davall d’una altra, en general cau. Pel que fa a sota, ja he avançat en el paràgraf anterior que és molt diferent de sobre. La darrera preposició és essencial en el món abstracte: deuen ser dotzenes i dotzenes (potser centenars) les construccions que demanen eixa preposició, com ara «una regla sobre una paraula», «un escrit sobre una preposició». En canvi, la preposició sota deu ser necessària en molt poques construccions.[…] Des d’un punt de vista històric, és pràcticament segur que no ha existit mai un sistema nítid com el que he proposat (dalt ‘a la part superior’; damunt ‘a la part immediatament superior’; baix i davall: antònims; sobre i sota: món abstracte […].

    Finalment, també caldria estudiar l’actuació de Fabra i l’evolució de la llengua culta al llarg del segle xx, que potser es podria resumir en tres fets. El primer és tancar els ulls a l’evidència que el valencià tradicional usa baix i davall com a preposicions antònimes de dalt i damunt alhora que tendix a reservar sobre per al món abstracte. El segon fet que resumiria l’actuació del segle xx és tancar els ulls a la intromissió de sobre en els usos de dalt i damunt (com ara dient que «algú està a sobre» volent expressar que «està (en l’habitació de) dalt»; o «deixar coses a sobre d’una altra»).

    [Nota sobre avall i baix, Migjorn, 21.01.2005] El que no hauríem de fer mai és el que va fer Fabra en el dglc: en compte de dir «Avall el tirà!» (desig d’afonar un tirà i, per tant, hi ha un moviment), escriure «A baix els tirans». En això, actuen molt bé els seguidors del València quan diuen el crit «Amunt, València», o «Amunt el València!». L’error de Fabra podria ser haver seguit el castellà, que usa (o pot usar) la mateixa forma en els dos casos (moviment i sense moviment, abajo). La construcció del castellà perdura en el diec i en Ruaix (1998: 221, n. 1).

     

  4. En un altre àmbit, tot i que relacionat, Joan M. Perujo aporta una mica de documentació sobre davall, sots i sota:

    (Informació de Joan M. Perujo, Migjorn, 13.01.2005) Ací teniu totes les formes de davall (8 + 1 devall), sots (24) i sota (només 1) tretes de la concordança de la Vita Christi:

    VB 278 9347 E aquesta tua malícia, cuberta sota pali de amicícia, me turmenta molt més que la fúria

    VA 75 2343 qui han a contribuir ab persones envejoses, que, sots color de amicícia, volrien a sos germans robar la fa

    VB 168 5565 baxet ab los altres dexebles, indignant aquells sots color de consciència, dient: «Digau, germans, ¿per q

    VA 288 9622 ací avant no seran confuses, puix vos sou mesos sots la bandera de aquest rey de glòria

    VB 384 12990 prestament la gràcia a ell donada; e, metent -se sots la bandera de Jesús, començà ab gran ànimo a batalla

    VA 188 6209 volent dir: Sots la custòdia e comanda vostra nos posam, Senyora sanc

    VB 167 5525 o verí de aquella astuciosa àspidis tenen amagat sots la lengua sua

    VA 78 2456 r les rames sues, pervendreu a la altea del cel; sots la ombra de aquest gloriós arbre habiten e stan los

    VB 248 8332 ànima, com ha rebut dins si aquest bé infinit: « Sots la ombra de aquest Senyor que tant he desijat reposa

    VC 221 7375 os hòmens superbiosos e cruels, e ·ls humiliareu sots la potestat e senyoria vostra

    VB 123 4021 dir: O ànima mia! Tots los lochs de la terra són sots la senyoria e imperi de nostre Senyor Déu: en cascú

    VB 291 9806 se per benaventurat veent a Jhesús axí aterrat e sots la sua potestat posat, creent que fàcilment lo porta

    VA 36 1018 E ells, trobant -se sots la vostra bandera, no hauran temor de res

    VB 399 13480 ella dada, e que negú no pereixca de aquells que sots la vostra bandera se metran e dels vostres mèrits al

    VB 108 3490 fe, fariseu: ¿què li fall, de quantes coses són sots lo cel, a aquell que lo Déu hí Senyor del cel pren e

    VA 280 9377 magestat: car no y ha altre nom sots lo cel donat als hòmens per obtenir salut sinó aques

    VC 230 7672 tra altesa que los tres órdens de àngels que són sots lo principat meu ha nostre senyor Déu ordenats a la

    VC 152 4998 /]manant sa clemència que diguésseu al poble que sots lo regiment vostre se trobava, que sa magestat los c

    VA 184 6095 r lo beneÿt fruyt del seu ventre, qui stà amagat sots lo seu manto! E vós, Senyora, rebent -los, venint a

    VB 386 13034 Ezechiel, quant lo véu, que los seraphins staven sots los seus peus e tota la terra era plena de la Magest

    VB 173 5748 , per salvar -vos ve e subjugar les altres gents sots los vostres peus: si no us enteneu ni rebre no ·l vo

    VB 354 11941 at de la dita creu sens licència de sa senyoria, sots pena de perdre lo cap

    VA 307 10270 veu, Senyor, cuberta tanta virtut e excel·lència sots tan profunda humilitat, mostrant -vos als ulls morta

    VA 125 4076 Car sobre vós sol Déu és: sots vós, Senyora, són totes les coses creades

    VC 312 10475 es les coses que divinitat no atenyen, totes són sots vostra excel·lència e us regonexen senyoria

    VA 184 6085 eccadors, ans lo fill de Déu se és volgut amagar davall aquell, tancant -se dins lo vostre virginal ventre

    VB 172 5710 e aturà ·s aquí sa clemència, sient-se un poch davall aquelles oliveres, volent donar a entendre a les g

    VC 128 4190 antorches, e ell e sa muller e filles devallaren davall e manaren obrir la porta

    VB 95 3063 E, lançant -se ab gran fervor de amor davall la taula, abraçà aquells sagrats peus divinals del

    VA 185 6102 molt amat e acollir -vos he a tots ab gran plaer davall lo meu misericordiós manto

    VC 163 5385 loen lo vostre sanct nom! Humilien -se, Senyor, davall los vostres peus les cares de tots los hòmens per

    VC 91 2938 als: [//]car ab un gran so de campanes los meten davall terra, e de aquí avant no y ha pus memòria

    VC 120 3919 : «O! Tan contents poden ésser ja los juheus que davall terra resta aquell que tant han perseguit sens cau

    VB 295 9933 nt lo cap de sa magestat per animar als qui eren devall a fer pijor, no podent cobrir ne çelar la gran mal

desnonament

La definició del mot desnonament (i del sinònim desdonament) no recull l’accepció que sembla més comuna actualment. Podem trobar en el gdlc les accepcions següents (s. v. desnonament):

m 1 Acció de desnonar.
2 DR Significació feta per un amo a un llogater que, a l’expiració d’un termini fixat, ha de deixar la casa, l’habitació, etc., que li tenia llogada.
3 DR TREB Comiat 3.
4 judici de desnonament DR PROC CIV Procediment judicial interposat contra l’ocupant d’un immoble o d’una finca rústica o urbana perquè deixi lliure a disposició del propietari l’espai ocupat.

És en el Cercaterm (consulta: 26.01.2016) on trobem una proposta ajustada al concepte actualment més utilitzant amb caràcter general:

desnonament m. Desallotjament d’un resident de l’immoble que ocupa, per via legal.

butró

  1. Actualment, el Diccionari normatiu valencià de l’avl inclou el terme (consulta: 19.01.2016):

    butró m. Forat que fan els lladres en un sostre o en una paret per a robar.

    Com a estri de pesca en català és bertrol. Com a procediment utilitzat pels lladres (el forat), el diari El Periódico el tractava (abans del 2001) com a manlleu no adaptat (en cursiva, doncs). A pesar que l’origen del terme castellà siga un terme de l’agricultura —que deu tindre una denominació en català que caldrà buscar— l’accepció relativa al delicte sembla únicament castellana.
    El Diccionari de català popular i d’argot de Joaquim Pomares (1997) l’adaptava com a butró, però fins ara la cosa no ha fet massa fortuna. Caldria comprovar què fan altres llengües.

  2. (DRAE) butrón 1. m. Agujero hecho en suelos, techos o paredes para robar.
  3. (DRAE 1983) butrón. m. buitrón. ║ Ál. Agujero o chimenea que sirve para la ventilació de cuevas abiertas bajo tierra, donde se guarda el vino. ║ Germ. Agujero que los ladrones hacen en techos o paredes para robar.
  4. Vocabulario calerano (Calera i Chozas – Toledo) Butrón. Sust. Gente en tropel. Éramos pocos, pero entró un butrón y se llenó el bar. En el DRAE aparece con otro significado.
  5. (Saúl Santiso Pérez – gener 2002) «Butrón es un agujero en una acequia, cuando estas eran de tierra, por donde se escapa el agua, casi siempre hecho por las ratas, topos y demás roedores».

degut a

  1. Locució prepositiva recollida en el gd62 (2000): ‘a causa de’. Tot seguit, uns quants casos d’ús d’esta locució en diferents autors i obres:
    • «Durant aquesta tasca sembla que sorgeix la idea d’escriure la novel·la i, ben possiblement, degut a aquella replega […]» (Vicent Escrivà, «Obra literària» dins de Paraula de la terra. Escrits seleccionats d’Enric Valor).
    • «[…] i això degut al seu temperament malenconiós, depressiu i més aïnes dolç.» (Enric Valor, citat per Vicent Salvador i Heicke van Lawick en Valoriana. Estudis sobre l’obra d’Enric Valor)
    • «[…] que després havia de ser bandejat per Neró […], juntament amb filòsoif Musoni Rufus, degut a la influència que exercien sobre la joventut.» (Miquel Dolç, Sàtires de Persi Flac)
    • «El P. Bertran no té cap més hora lliure, degut a les seves obligacions acadèmiques» (Joan Fuster, nota manuscrita citada en Cartes de Carles Riba: 1956-1959, edició de Carles-Jordi Guardiola)
    • «Que es produïx (un moviment) en les plantes degut a un augment de turgència.» (Diccionari normatiu valencià de l’avl, s. v. auxotònic -ca; consulta: 14.01.2016)
  2. La nova giec (19.9.3.3c), finalment, accepta incloure la locució causal:

    L’ús més freqüent en masculí singular ha acabat convertint-lo en una locució causal que selecciona un sintagma nominal (S’ha hagut de suspendre el partit degut a les inundacions) o una oració encapçalada per el fet (Degut al fet que no hi havia aigua a les dutxes, hem deixat la competició per a la setmana entrant).

  3. El dddc (2000) i altres obres la marcaven com a incorrecta. Indicaven que l’expressió era correcta «quan degut té funció de participi, intercanviable per deguda, deguts, degudes».
  4. Exemples d’usos correctes, amb demostració de l’ús del participi en este context, previs a l’admissió de la locució prepositiva en el gd62:
      1. (GDLC) anomaló m. fís. atòm. Nucli atòmic de comportament anormal degut al fet de tenir unes dimensions superiors a les que li correspondrien si s’atenguera el nombre de nucleons que el formen.
      2. (GDLC) papil·ledema m. PAT. Tumefacció no inflamatòria de la papil·la òptica deguda a un augment de la pressió intracranial i a l’obstrucció del fluix venós orbital.
      3. (GDLC) parahemofília f. PAT. Malaltia caracteritzada per hemorràgies degudes a un dèficit congènit del factor V de la coagulació.
      4. (GDLC) pletismògraf m. diagn. Aparell destinat a inscriure els canvis de volum dels òrgans i dels membres, deguts a la repleció sanguínia de les artèries i dels capil·lars.
      5. (GDLC) polioencefalitis f. pat. Malaltia infantil, aguda, quasi sempre mortal, deguda a les lesions dels nuclis grisos de l’encèfal produïdes pels virus de la poliomielitis.
      6. (GDLC) radiculàlgia f. pat. Dolor degut a una lesió d’una arrel nerviosa i localitzat en el territori sensitiu innervat per aquesta arrel.
      7. (GDLC) termonàstia f. bot. Nàstia deguda a les variacions de la temperatura ambiental.
    Agraïxc a Joan Mascarell les matisacions que m’ha fet sobre la redacció anterior de la fitxa. (Migjorn-2005)

a / en + topònim

  1. Va ser Pompeu Fabra qui va fer la prescripció següent (gramàtica del 1918-1933):

    125. x. […] Els noms propis, l’article definit i l’adjectiu interrogatiu demanen davant d’ells, els primers exclusivament i els altres preferentment, la preposició a; els adjectius demostratius i els indefinits un i algun, en canvi, prefereixen davant d’ells la preposició en.

    Actualment, la gramàtica de l’avl (2006) ha transformat eixa prescripció, mitjançant una redacció poc aclaridora, en una constatació no prescriptiva:

    b) Si el complement indica la pura localització s’usa a o en:

    – Davant de noms propis de lloc, s’usa la preposició a:
    Va nàixer a Morella però ara viu a Benicarló.
    Ha passat l’estiu a Xixona.
    A Ontinyent fan un embotit boníssim.

    Observació: En la llengua antiga tant a com en podien aparéixer amb els noms propis de lloc, encara que en era més freqüent:
    «qui estava en l’Alcúdia», Llibre de Cort de Justícia de València.
    «Porta aquex dinar a Daniel, propheta, que està pres en Babilònia, en hun lach de leons», Sant Vicent ferrer, Sermons.
    «dix que a casa sua a Quart jagué tota la nit», Llibre de Cort de Justícia de València.
    «La VII ª manera de orar és ficar los genolls en terra, axí com feren aquests reys, per ço com veeren a Betlem», Sant Vicent ferrer, Sermons.

    Amb posterioritat, l’ús de a s’ha generalitzat en la major part de l’àmbit lingüístic i, pel que fa al valencià, en alguns parlars septentrionals i meridionals. En la resta del valencià, en canvi, s’ha mantingut l’ús de en, encara que, per homogeneïtat i unificació de criteris, en la llengua literària s’ha adoptat majoritàriament l’ús de a davant de noms propis de lloc.

    És a dir, es tracta d’una constatació de l’ús («s’usa») i no d’una prescripció. Segons l’avl, són dos possibilitats oferides per la variació dialectal. A més, l’acadèmia constata l’existència d’un criteri estilístic freqüent en la llengua literària que afavorix l’ús de la preposició a en eixe context.

  2. Sobre el tema, que s’ha decantat normativament en l’ensenyament amb la recomanació d’usar la preposició a davant dels topònims per a expressar situació i direcció, cal fer alguna observació. Tal com exposa Pelegrí Sancho Cremades:

    «Amb els topònims s’empra la preposició a tant per a expressar la situació com la direcció. Els topònims són noms prototípicament locatius i la localització s’associa a llocs únics en una determinada cultura, i d’aquí l’ús de la preposició a, que s’especialitza en una localització pura, o sigui sense atendre a les dimensions del punt de referència» (GCC: S 11.5.1.3.a.ii)

    Això és normativa per a l’ensenyament (i reflectix un ús molt general de la llengua, motiu de la recomanació), però cal tindre en compte aspectes relacionats amb els fets dialectals:

    «En el valencià col·loquial s’ha estabilitzat l’oposició en (situació: Estan en {València / un pis llogat / esta casa / casa / missa}) vs. a (direcció: Van a {València / un poble / este poble / casa}), de manera paral·lela al castellà. Cal tenir en compte que en alguns usos el valencià és més fidel al català medieval que els altres dialectes catalans (per ex., l’ús de la preposició en davant els topònims és antic).» (GCC: S 11.5.1.3.a.iv)

    I també cal tindre en compte les matisacions a la norma divulgada en l’ensenyament, atenent els comentaris del mateix Pelegrí Sancho Cremades:

    «La tradició gramatical catalana considera, en general, que la distribució entre a i en en el domini espacial obeeix a criteris fonològics més que semàntics o sintàctics.» (GCC: S 11.5.1.3)

    A més, també tenim una exposició des d’un altre punt de vista d’Abelard Saragossà (que resumixc):

    «Hi ha dos classes de moviment: el d’acostament i el de penetració. […] Els dos matisos que acabem de descriure [dels verbs de penetració: entrar a ‘lloc on penetrem’ / entrar en ‘punt de penetració’] expliquen que, diversament de la destinació (que només admet la preposició a en valencià, Anar a un lloc, Anar *en un lloc), el verb entrar pot usar tant a com en“» [i ho exemplifica: «A les sis, va entrar a València» / «Entraren en Alacant»]. (Sarag2005: 3.2.1)

    En eixe sentit, no és estrany, per tant, associar la posició (o situació) amb la preposició en també amb altres verbs (els que indiquen permanències), amb la qual cosa ens podem explicar el comentari anterior de Pelegrí Sancho Cremades sobre l’actuació del valencià.

trava

  1. Segons el DJUR: «f Embargament de béns mobles o immobles».
  2. Veg. embargo trabado.
  3. En castellà, traba: (DRAE01) «10. Der. Embargo de bienes, incluso derechos, o impedimento para disponer de ellos o para algún acto.» I trabar: (DRAE01) 9. tr. Der. Embargar o retener bienes o derechos.
  4. (Anna Grau, “Terminología conflictiva del pret processal català”, Jornada sobre llenguatge jurídic i administratiu universitari, Universitat de Barcelona, 24.11.2000 [PDF])

    Observacions: La traba representa la immobilització de béns que ordena l’autoritat judicial com a conseqüència d’un deute o d’un delicte. No es tracta de la totalitat, sinó d’una part del procés d’embargament. Si bé en llenguatge general podria arribar-se a confondre la part (trava) amb el tot (embargament), en llenguatge jurídic la distinció és clara.

    castellà → afección de bienes f

    Definició → Como garantía de la Hacienda pública, el artículo 74.1 LGT establece que los bienes y derechos transmitidos quedan afectos a la responsabilidad del pago de las cantidades, liquidadas o no, correspondientes a los tributos que graven tales transmisiones, adquisiciones o importaciones (…). EJB

    castellà → traba f

    Definició → 12. Der. Embargo de bienes, incluso derechos, o impedimento para disponer de ellos o para algún acto. DRAE

    Definició Se dice de las diligencias de embargo. DJ

    castellà → afectación f

    Definició → 1. Acción de afectar. → afectar v tr 10. Der. Imponer gravamen u obligación sobre alguna cosa, sujetándola el dueño a la efectividad de ajeno derecho. DRAE

    català → afectació f

    Definició → Acció d’afectar. → afectar v tr Subjectar un bé al compliment d’una obligació, imposant-li una càrrega o gravamen jurídic. Aquesta casa és afectada d’una hipoteca. DIEC GDLC

    Definició → Acció i efecte d’afectar. → afectar v tr Subjectar un bé determinat al compliment d’una obligació, imposant-li així una càrrega o gravamen jurídic. DJC

    català → trava f

    Definició → Embargament de béns mobles o immobles. DJC

embargo trabado

  1. Atés que el verb travar no té l’accepció jurídica que té trabar en castellà, en el DOGV (1998) traduïm este terme per «embargament efectuat». De fet, trava només apareix amb el significat ‘embargament’ en el DJUR i no en el DIEC.
  2. El DJURESPASA especifica que trabar el embargo consisteix a localitzar i seleccionar uns determinats béns del deutor, i declarar que aquests seran els que serviran per a satisfer les costes del procés d’execució i l’import econòmic de la responsabilitat del deutor.
  3. En Apuntes de ejecución procesal civil de Manuel Cachón Cadenas podem llegir (consulta: 17.01.2015):

Cabe añadir que, en la Ley y en la prática, se utilizan, como términos sinónimos, la expresiones «embargo» y «traba», para designar la mencionada declaración de afectación de bienes. A su vez, para referirse al acto de embargo, se utilizan, indistintamente, términos como los siguientes: «hacer el embargo», «practicar el embargo», «trabar embargo», «efectuar el embargo», «realitzar el embargo», y otros similares.

 

bionda

Segons el Cercaterm (consulta: any 2000):

bionda
es bionda

Barrera de seguretat que es col·loca a les autopistes i trams perillosos de carreteres, consistent en una planxa galvanitzada de secció sinusoïdal d’uns 30 cm d’amplada collada directament sobre muntants, generalment perfils IEP-100, o sobre un tub amortidor de secció rectangular amb reforç interior.

Posteriorment el Cercaterm ha revista la seua proposta (consulta: 02.12.2015):

ca tanca de doble onda, n f
ca bionda, n f sin. compl.
es bionda
es valla bionda

<Transport > Transport per carretera>

Tanca d’una barrera metàl·lica constituïda per un perfil d’acer galvanitzat que ha estat ondulat en secció transversal de manera que formi dues ondes.

Em sembla que ja havia aparegut una volta (només una!) en el dogv (Llei 12/1997, de Taxes: «biona»). Es refereix a la barrera de seguretat metàl·lica (dcarret) (barrera de seguridad metàl·lica en castellà). L’utilitzen els d’urbanisme de Silla.

En el diari El País (28.10.1998, pàg. 28) en diuen també valla quitamiedos*.

A més, per a ampliar el panorama, hi ha una possible trionda*, no recollida pel Termcat, però que apareix en castellà en una fitxa de l’UPCterm (consulta: 17.12.2015):

es valla trionda [Enginyeria civil, arquitectura i construcció] sin. trionda
ca tanca de triple onda f
en thrie beam

En fi, si els diccionaris acaben arreplegant bionda en català, no sembla que hi haja d’haver cap inconvenient per a augmentar el repertori d’ondes amb trionda.