El terme anglés millennial ha segut adaptat pel Termcat (el ptv de l’avl fa la mateixa proposta) amb la forma miŀlenista (o miŀleniste -ta):
ca miŀlennista, n m, f
es milenial, n m, f
es milénico | milénica, n m, f
es milenista, n m, f
fr echo-boomer, n m, f
fr milléniste, n m, f
fr post-boomer, n m, f
fr écho-boomer, n m, f var. ling.
en echo boomer, n
en gen yer, n
en Gen-Next, n
en generation Yer, n
en millennial, n
en nexer, n
en nexter, n
en post-boomer, nSociologia
Definició
Persona que forma part de la generació del mil·lenni.
Una altra opció que mos comenta per Albert Pla Nualart (12.06.2022) és miŀlennial:
Al diari ara ja fa més d’un any que vam optar per miŀlennial, i la veritat és que ens funciona molt bé i el redactors ja ho escriuen així directament. En aquest article defenso la proposta.
Pla Nualart («Encara que als mil·lennials els pugui semblar estrany», Ara, 09.06.2022) fa una proposta arrelada en la regularitat de la formació de derivats:
Si volem evitar que el millennial, com el baby boomer, no acabi mai de ser català, crec que hi ha una proposta amb força més ganxo: miŀlennial (pronunciat mileniàl ). […] miŀlennial no és una mera adaptació fonètica o ortogràfica del mot anglès. És també una paraula a què el català pot arribar tot sol afegint a miŀlenni el sufix miŀlenni-al, que vol dir «relatiu o referent a»; exactament igual com tropical és relatiu al tròpic i inteŀlectual relatiu a l’intel·lecte.
En castellà, la Fundéu (23.09.2016) proposa milénico -ca o milenial. La forma més usual deu ser milenial, que fa el plural miléniales.
Publicat per: Miquel Boronat Cogollos.
De nou, un excés de purisme porta a l’encunyament i consegüent proposta d’una paraula l’ús de la qual té, crec, tota la traça que no acabarà quallant.
Així, que una volta més, i aplicat al cas concret, ací succeirà, trobe, que:
1) Les exímies acadèmies proposen “mil·lennista”.
2) La gent que diu la paraula amolla “milènial”
3) Acabarem gastant només “mil·lènial”.
I així anirem fent…
Ja ho diu la dita aquella: «academicus proponit, sed populus disponit».
Al diari ARA ja fa més d’un any que vam optar per mil·lennial, i la veritat és que ens funciona molt bé i el redactors ja ho escriuen així directament. En aquest article defenso la proposta.
https://llegim.ara.cat/opinio/encara-millennials-pugui-semblar-estrany_1_2744442.html
1) Alegria en vore el senyor Pla i Nualart en el fòrum il·lustrant-nos també amb el seus coneiximents 🙂
2) ¿”Mil·lennial” en lloc de “mil·lènnial”? Perquè, francament, quan un servidor sent la paraula la sent plana i no aguda. I això succeïx només per influència del castellà? No sé…
Em sembla enginyós proposar que l’adaptació miŀlennial ve de miŀlenni, encara que em pareix dubtós que això arribe a ser cert. En eixe sentit, tal com comenta Arturo, la forma usual que senc és esdrúixola (miŀlènnial), que em sembla ben homologable ortogràficament, i evita l’error o la discordança amb la pronúncia, ja que s’ajusta més a la realitat oral, pel que he sentit fins ara (he fet una cerca ràpida en À Punt). De totes formes, si la paraula perviu, seria bo incorporar la forma miŀlennial (que és una «derivada» regular de miŀlenni), tal com ha proposat Albert Pla.
Sí, tal com jo ho veig, quan catalanitzem una paraula també hem de tendir a catalanitzar-la des d’un punt de vista prosòdic. A l’hora de decidir on ha d’anar la síl·laba tònica jo crec que depenent de la forma de la paraula, de la seva estructura fonemàtica, hi ha fortes tendències a fer-la plana, aguda… En el cas de les paraules acabades en ‘-al’, el domini de les agudes és aclaparador. I si aquest ‘-al’ és el sufix que ve del llatí, la norma és que atrau l’accent. Per tant, si el pas de ‘millennial’ a ‘mil·lennial’ ha de suposar un pas de l’anglès al català, crec que la paraula ha de passar d’esdrúixola a aguda. Evidentment, si partim de la paraula anglesa és normal que la sentim esdrúixola, però al catalanitzar-la hem de fer l’esforç de catalanitzar-la també prosòdicament. No és gaire diferent del que va fer que Fabra decidís dir-ne ‘futbol’ del ‘foot-ball’.
Albert, he esmenat l’errada d’escriptura del teu comentari (plana > esdrúixola) i he eliminat el comentari teu següent que contenia l’esmena.
Dit això, hem de pensar també que, a causa de factors diversos («malfactors», podríem pensar i tot) la paraula encara habitual és «fútbol», si més no, en el valencià que jo he aprés. He de dir que a mi m’és igual esdrúixola o aguda (miŀlènnial/miŀlennial), per a mi la «valencianització» té més a vore amb les eles (velaritzades) i la è oberta. I, de totes formes, em sembla que la paraula no durarà el temps necessari per a consolidar-se de la forma que proposes (i suposa que també decaurà miŀlenista). Serà cosa d’anar mirant-ho.