Es pot fonamentar històricament i normativament la correcció de l’increment -iment en paraules com ara creiximent, naiximent, etc., que són les formes usuals a molts llocs. Sobre la qüestió, podem llegir un article d’Emili Sáez (Forest-IEC, 2002). Al final de l’article, l’autor proposa:
La normativa hauria de plantejar-se la conveniència de mantindre aquesta irregularitat: potser seria preferible assumir com a formes principals les regulars —i tradicionals— en i (o fins i tot substituir aquelles per aquestes), que són també les que ha mantingut sense excepcions tot el valencià. Aquestes últimes, com a mínim, haurien de ser admeses normativament.
La gramàtica de l’avl (2006) comentava en una nota (37.5.1.3):
Els substantius derivats en -ment a partir de verbs de la segona conjugació acabats en -xer presenten la doble possibilitat: naixement (o naiximent), creixement (o creiximent).
L’acadèmia ha consentit finalment el mínim proposat per Emili Sáez i ha afegit en el dnv (consulta: 25.02.2019) les formes en i com a formes secundàries, com podem vore en una llista de paraules (18 casos) extreta del diccionari:
acreiximent, apareiximent, autoconeiximent, compareiximent, coneiximent, creiximent, decreiximent, desconeiximent, desmereiximent, intercreiximent, mereiximent, naiximent, prerenaiximent, reconeiximent, recreiximent, reeiximent, renaiximent, sobrenaiximent
Totes estes paraules remeten a la variants amb –ement.
El company Xavier Rofes (21.03.2019) afig unes dades sobre la qüestió:
La giec i la geiec en diuen això: «Amb el sufix –ment, la vocal originàriament era i, la qual es manté en tots els parlars en certs mots (abatiment, venciment), però en altres mots es produeixen diferències entre parlars, com mostren les formes valencianes creiximent o naiximent, que s’eviten en els registres formals en favor de les més generals creixement i naixement» (giec, 10.1.3a / geiec § 6.3)
Pel que fa al comentari «que s’eviten en els registres formals» del fragment citat de l’iec, podem pensar que deu tindre una bona base de fet —i no faré ara un apunt sobre les causes d’eixe costum; podeu consultar sobre això l’article d’Abelard Saragossà «L’ús del valencià:mirada al present i al futur. Reflexions per a un valencianisme transversal i majoritari» (consulta: 21.03.2019)—, però que convindria estendre el costum a no evitar l’ús de les variants menys generals (més encara quan són «regulars» i «tradicionals», tal com explica Emili Sáez en l’article citat) de la llengua en qualsevol registre.
Publicat per: Miquel Boronat Cogollos.
Bé per l’acceptació per part de l’AVL de les formes acabades en -iment (el raonament d’Emili Sáez Forest, de 2002, és impecable), però pense, a l’igual que el mencionat autor, que les dites formes haurien de ser les principals i no les secundàries.
En tot cas, trobe que ací continua passant allò que ocorre en tants i tants casos: encara que s’haja acceptat normativament la forma en qüestió (en este cas, l’acabada en -iment, emprada de manera permanent pels valencians), a data de hui en la immensa quantitat d’ocasions apareix en la documentació administrativa aquella no usada per la pràctica totalitat dels parlants (la paraula que finalitza en -ement). Sense anar més lluny, si se sotmet a correcció una frase que continga, per exemple, el mot coneiximent en l’inefable Salt.usu, la paraula queda subratllada en verd [o siga, és una recomanació d’estil (però no un error ortogràfic —subratllat roig— ni una qüestió gramatical o tipogràfica —subratllat blau—), segons la terminologia d’esta web], la qual cosa general un avís automàtic que es tracta d’una «paraula o forma secundària», oferint com a alternatives: a) la tria de «coneixement»; o 2) «ignorar aquest error».
En definitiva, la dissociació es manté, sens dubte, trobe, per la creença, més o menys íntima i assumida, que si acaba en -iment és castellanisme (“aaaaaaaagh!), pel seu paregut amb les formes de l’altra llengua oficial de la Comunitat Valenciana; i si finalitza en -ement és més pura «perquè no s’hi sembla tant».
I així anem fent… 🙁
T’agraïxc el comentari, Arturo. Em sembla que l’article que he enllaçat d’Abelard Saragossà pot explicar algunes d’eixes coses que et preocupen. L’activitat actual de l’AVL i la de la Generalitat, doncs, sempre és millorable. A voltes fins i tot és una llàstima que perguen ocasions de millorar. En tot cas, la nostra faena és persistir i insistir.
Quant a la versió del Salt actual no l’he utilitzada massa, perquè ja he fet les macros en Word per a corregir les traduccions de la versió del Salt que va amb el LibreOffice. No és cosa de perdre eixa faena una volta vist que el Salt.usu actual innova en la col·lecció d’errors.