Este adjectiu (derivat d’identitat) no apareixia en els diccionaris habituals (consulta: 13.11.2012). Li podríem donar la definició ‘relatiu o pertanyent a la identitat’. rull2004 comenta:
L’adjectiu identitari no pot ser condemnat de cap de les maneres.
Podem començar a documentar-ne l’ús en català cap als anys huitanta en obres de temàtica política, sociològica i sociolingüística. El dnv (consulta: 16.03.2023) l’ha inclòs:
En altre llengües romàniques (consulta: 13.11.2012):
es identitario (Fundéu)
fr identitaire (oqlf)
it identitario (Aldo Gabrielli)
pt identitário (Priberam)
Publicat per: Miquel Boronat Cogollos.