El dcvb indica que la vocal de la paraula gorg és tancada. Este cap de setmana hem pogut sentir que la pronunciava aixina Josep Maria Vilà en l’entrevista en el programa Faqs (tv3, 15.05.2021; minutatge: 12:05). A més, també podem escoltar la cançó «Los bruixots del gorg» de Jaume Arnella (a partir d’un poema de Jacint Vedaguer).
En El parlar de Collsacabra: aproximació i assaig de descripció de Jordi Dorca Dorca es comenta eixa pronúncia tancada:
2.1.1.3.2. o tancada del llatí vulgar (ō llarga i ŭ breu del llatí clàssic)
En català oriental aquesta vocal es manté regularment tancada, i així mateix, doncs, ocorre a la zona de Collsacabra, on generalment tenim [o] en mots com ara fona (< fŭnda), gorg (< gŭrgus), olla (< ōlla), roure (< rōbure), soga (< sōca) i solc (< sŭlcus).
Això concorda amb la descripció que fa Sanchis Guarner en la seua gramàtica del 1950 de la o tònica tancada:
52. Correspon normalment ọ tancada en les paraules valencianes derivades de llatines amb ō llarga i ǔ breu.
Trobe que algú de Simat, va parlar alguna volta d’algun «gorg» d’allà —no sé si seria la partida de l’Assut del Gorg de l’As o algun altre accident orogràfic—, i ho va fer amb vocal tancada. El company Àngel Alexandre (09.06.2021; va ser ell qui me’n va parlar fa anys) em confirma la dada:
A Simat es pronuncia «gort» amb o tancada i t final. N’hi ha uns quants i, que jo sàpia, es pronuncia sempre amb o tancada.
El company Francesc Xavier Llorca Ibi aporta la dada que a Oliva també és amb o tancada:
A Oliva, sempre amb o tancada en anomenar la partida del Gorg.
El diccionari de l’avl li adjudicava a eixa vocal una pronúncia oberta (tal com també indicava el Diccionari valencià de pronunciació, Bromera, 2001), però després d’enviar-los dos propostes de revisió (juliol del 2020 i juny del 2021), mostren ara que són possibles la pronúncia amb o oberta i amb o tancada. Per contra, per ara (22.04.2024) gorga continua només amb o oberta en el diccionari acadèmic, tot i que en el dcvb preveu les dos possibilitats —sempre amb o tancada en el topònim Gorga, municipi del Comtat— i Coromines (declc, s. v. gorg) indica que la pronúncia general és amb o tancada.
Publicat per: Miquel Boronat Cogollos.
Bon dia,
A Oliva, sempre amb o tancada en anomenar la partida del Gorg.
Salutacions
T’agraïxc la informació, que concorda amb la del meu informant simater (Àngel Alexandre).
Moltes gràcies.
Allà per 1997-1998 quan va començar el conflicte pel tancament de la N-III (antiga carretera radial i futura autovia Madrid-València), notícia permanent en els informatius de l’antic Canal 9, es va plantejar en tota la seua esplendor com traduir el topònim xurro “las Hoces del Cabriel”.
Sobre que “Cabriel” era “Cabriol” en valencià no hi havia massa discussions, però com traduir “las Hoces”?
Canal 9 va optar per “les Gorgues”, que tampoc em pareix gens malament. I quina pronúncia gastaven? Jo recorde, en particular, la del magnífic presentador Salvador Caudeli (de Gandia i per tant saforenc, per cert), que la pronunciava amb una inequívoca -o oberta.
Servisca esta informació per a la teua ressenya –no recorde, però, com la pronunciaven Rosa Brines, Xelo Miralles… 😉
T’agraïxc el comentari, Arturo. Ara caldrà comprovar com anomenen «Gorga» els (pocs) habitants del poble. A banda de Canal 9, convé tindre una referència més directa.
Moltes gràcies.