Este adjectiu literari, que significa ‘de les fades o relacionat amb les fades’, no apareix en els diccionaris generals (consulta: 10.07.2023). És un préstec del francés féerique que ha arribat també al castellà feérico -ca i a l’italià feerico -ca ; l’anglés fairy prové del substantiu francés antic faerie, derivat de faee (> fée).
És un adjectiu poc utilitzat, com podem observar en el Corpus textual informatitzat de la llengua catalana (iec), on apareix en poques obres:
- Les llunyanies suggestives i altres proses, Ernest Martínez Ferrando, 1918
- Primaver inquieta, Ernest Martínez Ferrando, 1926
- L’espill a trossos, Francesc Almela i Vives, 1928
- Visions de Catalunya (Mallorca), Joan Santamaria, 1935
- Els ambaixadors, Albert Vilaró, 2014
- Angèlica i Rafel, Miquel de Palol, 2019
L’ús en valencià deu estar condicionat per l’ús que se’n puga fer en castellà, tal com s’esdevé en la noveŀla Ha esclatat la pau (1968) de Josep Maria Gironella (versió en català de Bartomeu Bardagí i Moras; títol original: Ha estallado la paz, 1966):
| Ha estallado la paz (1966) |
Ha esclatat la pau (1968) |
|
| contempló aquel despliegue feérico y aplaudió a rabiar | contemplà aquell desplegament feèric i aplaudí com un foll |
Publicat per: Miquel Boronat Cogollos.