L’escriptor Josep Lozano proposa incorporar la paraula favaloi, que ha descobert gràcies a Enric Lluch. Segons Josep Lozano, la paraula fa referència «a una persona de fàcil sensibilitat, poc exigent». Podem confirmar eixa accepció en la proposta didàctica del llibre d’Enric Lluch (2013) Els xiquets de la gorra, on Isabel Fuertes proposa la definició següent: «persona que no té caràcter i és poc decidida».
A més, en la proposta didàctica del llibre d’Enric Lluch (2009) Ànimes de cotó en pèl, Vicent J. Climent utilitza una expressió del llibre que amplia l’accepció amb ingenuïtat o credulitat:
En tot cas, a pesar que és una paraula d’ús ben expressiu, no l’havia localitzada ni tan sols en Algemesí, fins que una informant de l’Alcúdia (Rosanna Pascual, 28.09.2020) m’ha dit que ella sí que la coneix i que era usual al seu poble, on ella trobava que tenia un cert matís despectiu (o insultant) semblant al de fava. A més, també la coneix amb variació de gènere (favaloia) i amb variants on sembla que el que és rellevant és el sufix: bovoloi -ia (< bovo -va), aleloi -ia (< alelat -ada)…
Publicat per: Miquel Boronat Cogollos.
A Borriana, no sé si a la resta de la Plana Baixa també, és habitual l’expressió ser un ‘fava l’ull’, que és ser un poc més que fava.
Gràcies per la informació, Josep.
No hi ha molta documentació en Internet, però sí que la trobe en Borriana i possiblement també en Benicarló.
A més, veig que el llibre Paraules en xarxa de Juli Jordà arreplega «fava a l’ull» (una forma possible per a fer l’ús expressiu que indica), expressió que diu que té un matís i un ús un poc diferents: «Es diu quan passa una cosa que u no espera que li isca malament, i va i queda com Camot.»
Eixe mateix llibre arreplega també «favaloi».
A Monòver, sempre havia escoltat l’adjectiu i el nom FAVA, però entre algunes de les persones majors també he escoltat BOVOLOI, i que mai hi havia sabut el seu origen. Moltes gràcies per les explicacions.
T’agraïxc la dada, David. Jo he sentit dir sempre tant «fava» com «bovo». Eixe increment «-oi» pareix que deu tindre un ús i un valor que es manté i apareix ací i allà.
A Albalat de la Ribera hi ha el malnom camaloi camaloia. I favaloi és paraula coneguda. I, mira, una altra que també es diu per ací i lliga semànticament: bovoni.
T’agraïxc l’ampliació d’informació, Jordi.