En l’àmbit de la tipografia, el terme esperó fa referència a una ratlleta o punxa que se n’ix o amplia puntualment el traç de la lletra. Per exemple, en trobem en la primera edició del Tirant lo Blanch (1490; facsímil de Del Cénia al Segura, 1978):

  • Una fletxa assenyala l’esperó que s’insinua a l’esquerra del pal de l’antiga lletra esse llarga:
    Esperó (esse llarga)
  • Sengles fletxes assenyalen els esperons que s’insinuen a l’esquerra del pal de la lletra p:
    Apel·lat

La denominació (i inclús la descripció) que rep este tret és variada:

  • En anglés: spur
  • En espanyol, espolón
  • En francés, ergot, sécante o éperon

Publicat per: Miquel Boronat Cogollos.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *