1. Cal tenir en compte que quan aquest pronom substituïx el complement del nom (substantiu o adjectiu), «el nom a què es refereix aquest complement ha d’exercir la funció sintàctica de complement directe o predicat nominal, o bé de subjecte d’oracions sintètiques» (Ruaix, ec2, pàg. 87).
2. «El pronom feble en pot substituir els possessius (quan expressen pertinença o especificació) si el terme possessiu determina el complement directe o el predicat nominal. També es pot donar el cas que aquest terme possessiu determini el subjecte, si aquest va situat després del verb [= oració sintètica]» (Ruaix, ec2, pàg. 47). Però no pot substituir el compl. det. (cn) d’un subjecte en una oració copulativa (Ruaix, Obs./1, pàg. 118).
3. No es pot pronominalitzar un subjecte de davant verb. Tampoc un complement d’un subjecte de davant verb. Tampoc, en oracions copulatives (amb els verbs ser, estar, semblar…), el cn del subjecte, ni el subjecte representat per un quantitatiu: «L’article era interessant. Però *me’n sembla exagerat el títol». (Ruaix, Obs./1, pàg. 118-119). Albert Pla i Nualart ho explica en l’article següent («Un exemple n’és ell», Avui,  27.08.2009 ):
   

   «Un exemple n’és ell»

   La inseguretat sobre l’ús de hi i en també provoca que apareguin on no toca. Com a la frase del títol. Si diem «Ell (subjecte) / és un exemple de fidelitat (predicat)» direm «Ell / n’és un exemple», però si diem «Un exemple de fidelitat / és ell», direm «Un exemple / és ell», no pas n’és ell. Per què? Perquè mai pot ser que el pronom (en) sigui al predicat i allò que representa (de fidelitat) al subjecte. Analitzeu aquesta altra frase: «L’àvia d’Obama / el va rebre a l’aeroport». En el titular d’un diari el és Obama, però gramaticalment això és impossible i només una convenció pragmàtica ens permet forçar la intuïció i interpretar-ho així. Si en una conversa informal dic «L’amic de la Maria / la va ajudar», tots sabem que la Maria i la no són la mateixa persona, i la raó és la mateixa d’abans: un pronom en el predicat no pot representar mai un complement del subjecte.

   Més esquemàticament, Júlia Todolí (gcc, 6.5.3.3, pàg. 1388) indica algunes restriccions de l’antecedent que dificulten o impedixen que siga substituït pronominalment:

   Restriccions del pronom en funció de complement de nom

   Semàntiques

   1) Possible si l’antecedent és inanimat:

   Abans d’usar aquest aparell, llegiu-ne les instruccions

   2) Possible si hi ha una relació part/tot entre l’antecedent i el nucli o si depèn de noms que indiquen col·lectivitat:

   Acabo de començar el llibre i només n’he llegit la introducció

   Adoraven els segells i en tenien una bona col·lecció

   3) Possible si el nucli de què depèn és un nom abstracte o derivat d’un verb:

   No poden prohibir les màquines escurabutxaques, però poden limitar-ne l’ús

   4) Difícil si l’antecedent té significat i referència concrets:

   ^??Vaig anar a Girona i en vaig visitar la catedral / …vaig visitar la catedral

   5) Impossible si entre el nucli i l’antecedent s’estableix una relació de possessió inalienable:

   *Només cal mirar-ne les galtes, per veure que s’ha aprimat / …mirar-li les galtes, per veure que s’ha aprimat molt

   6) Impossible si el nucli i l’antecedent formen una unitat referencial:

   *Si vols tenir les dents més netes, hauràs de comprar-te’n un altre raspall / …hauràs de comprar-te un altre raspall de dents

   Sintàctiques

   7) El nucli de què depèn ha de ser exigit directament pel verb i, per tant, no pot ser un sp:

   *Abans de publicar el llibre, caldrà fer-lo llegir a una persona que no n’hagi participat en l’elaboració / …que no hagi participat en la seva elaboració

   8) L’antecedent ha de seguir immediatament el nucli del sn:

   *Els orígens d’aquesta malaltia no han estat investigats i aquest treball en proposa un mètode d’estudi / …aquest treball proposa un mètode d’estudi (de la malaltia)

   9) L’antecedent ha d’estar en posició postverbal i ha de ser complement verbal:

   *No coneixen aquest gènere, per bé que els textos en són abundants / …per bé que els textos són abundants

   10) L’antecedent no ha de ser un infinitiu:

   *Ell té el costum d’anar aviat al llit, però jo no en tinc el costum / …però jo no tinc el costum de fer-ho

4. En les construccions partitives (gcc, § 21.5.3):
   

   (60)	a. S’hi van presentar cinc aspirants, [dels quals només en vam aprovar dos]
   	b. Vam aprovar [α dos aspirants [β dels (esmentats) aspirants]]

   I aleshores es pot afirmar clarament que en (60a) el relatiu dels quals substitueix el fragment [β], mentre que el pronom en substitueix el nom aspirants de [α]: per tant, no hi ha duplicació de cap mena i la construcció s’ha de considerar no ja totalment «correcta» (i «lògica») sinó l’única possible i correcta. Són del mateix tipus «El pressupost és de 250 milions, dels quals el club n’haurà de finançar una part», «La residència estava ocupada per nens de colònies, entre els quals en vam veure molts d’estrangers», «aquella música […] era com un alcohol de primera, del qual només n’hi restaven poquíssimes gotes» (Sagarra, Vida: 442), etc.⁴⁸

    

   ---

   48. […] Dec l’anàlisi de (60) a Sebastià Bonet; per més evident que ara sigui, mai ningú no havia explicat aquest cas. Vegeu també § 6.5.2.

5. No existixen les combinacions: en en, ho en, ho hi.
6. Veg. pronominalització.
7. Exemple del DOGV (96/4716;DOGV 13.06.1996):
   

   Amb la finalitat d’estimular la participació dels agricultors i ramaders en aquestes mesures, cal compensar les rendes d’aquells que *se’n comprometen a la realització. > es comprometen a realitzar-les.

^{Publicat per: Miquel Boronat Cogollos.}