El dnv (consulta: 27.01.20223) dona entrada a esta construcció com a locució preposicional:
en mans de loc. prep. Sotmés a la direcció o cura d’algú. Ara està en mans de metges. Ho han posat en mans d’advocats.
Mirant-ho un poc, el sentit de la construcció no deixa de ser el sentit derivat d’una accepció que té la paraula mà (en plural):
f. [usat generalment en plural] Control, direcció, cura. Eixe projecte ha passat per moltes mans.
El cas és que ni la gnv ni la giec expliquen com determinar l’existència d’una locució preposicional. En este cas, la suma dels elements de la construcció permet deduir el sentit de l’expressió: en mans de equival a ‘en control de’, ‘a cura de’, cosa que indica que encara manté les característiques d’un sintagma preposicional normal. En eixe sentit, la Gramàtica descriptiva de la lengua española de Bosque i Demonte (1999), classifica esta locució preposicional entre les que «no constituïxen, per tant, una unitat lèxica, sinó que formen part d’una estructura sintagmàtica <P + SN>»:
- No està fortament fixada (a les mans…, en les mans…)
- Admet creativitat i alternances de substantius (en braços de)
- S’hi poden introduir coordinacions de sintagmes nominals (en mans o criteri de…)
- Es poden coordinar constituents encapçalats per la segona preposició (en mans de metges o d’advocats)
- Els elements de la locució poden ser separats per modificadors (en mans, només, del metge)
En suma, encara és més un sintagma preposicional comú que una locució preposicional.
Publicat per: Miquel Boronat Cogollos.